flex

Page 1

Com estructurar un atac flex-offense

Entrenador: Robert Balaguer

ATAC FLEX-OFFENSE INTRODUCCIÓ Flex-offense és un atac semicontrolat contra defenses individuals de tot tipus, simètric i continu o infinit, en el qual els jugadors roten per totes les posicions. Es tracta d’un atac que dóna llibertat als jugadors a decidir en qualsevol moment i dintre d’una estructura flexible de joc. Mitjançant una organització amb conceptes tàctics senzills, l’atac busca una ràpida rotació de pilota així com una gran activitat de tots els seus jugadors. El concepte general de l’atac és que el que bloqueja és bloquejat. En ser un joc basat en continus bloquejos és de vital importància pel seu bon funcionament que aquets s’executin correctament. Especialment l’home que és bloquejat és el que s’encarregarà de fer el treball previ portant el seu defensor cap al bloqueig i desplaçant-se amb forts canvis de ritme.

ORGANITZACIÓ TÀCTICA L’inici del moviment és amb la nostra posició ofensiva bàsica: amb els dos alers ben oberts i els dos pivots a baix. A partir d’aquesta formació dividim la pista en dues meitats (D1):  costat de 3 (costat fort): costat amb 3 jugadors  costat de 2 (costat dèbil): costat amb 2 jugadors

FLEX BÀSIC: COSTAT DE 2 Tenint en compte això tindrem 2 opcions clares en funció del costat per on es comenci a executar el moviment. EL MOVIMENT BÀSIC FLEX s’iniciarà sempre pel costat de 2 tal i com mostra el diagrama D1. En el diagrama D1:

D1

El base es decanta cap a un dels dos costats (és indiferent). El costat escollit esdevé el costat de 3. L’aler del costat pilota s’enfonsa cap a la cantonada i l’aler del costat contrari guanya línia de passada per rebre. Al mateix temps el pívot del costat dèbil s’obre per deixar espais.

1


Com estructurar un atac flex-offense

Entrenador: Robert Balaguer

S’inicia llavors la seqüència bàsica de bloquejos, on el bloquejador és bloquejat. En el diagrama D2: Un cop la pilota ha arribat a 2, 3 s’aprofita del bloqueig de 5 per buscar una recepció sota l’anella i 5 un cop ha bloquejat, rep un altre bloqueig gairebé instantani d’1. La continuació d’1 és exterior i 5 treballa la recepció a la línia de 3 per si s’ha d’iniciar el moviment per l’altre costat. Si 3 no rep, s’obre i ocupa la posició de poste baix per convertir-se en bloquejador. D2

Continuació del moviment pel costat contrari. Recordem que és un moviment infinit. En el diagrama D3: El moviment és exactament el mateix que en el diagrama D2 però pel costat contrari. 2 passa a 5 que busca passada a 4 que és bloquejat per 3. 2 després de passar bloqueja la sortida de 3 i continua exterior. 1 s’obre per crear espais.

D3 D3

Punts clau:  Utilització dels espais. Aprofitar l’amplada del camp.  Sincronització del moviment exterior de pilota amb la seqüència de blocs.  Bons bloquejos: l’home bloquejat és el que s’espavila per rebre.

2


Com estructurar un atac flex-offense

Entrenador: Robert Balaguer

VARIANT: COSTAT DE 3 Aquesta variant s’executa (en principi) quan l’opció del costat de 2 està sobremarcada. Aquest moviment de variant dóna moltes opcions de treball per conceptes i en cas de no aconseguir res, deixa els jugadors en disposició inicial per iniciar flex-offense bàsic pel costat de 2. En el diagrama D1a: En aquesta opció la recepció de 2 no és possible i llavors s’inicia pel costat de 3. 1 dóna passada a 3. 3 pot passar a 5 si aquest ha guanyat la posició i jugar per parelles. 4 s’obre per crear espais. En el diagrama D2a: (opció UCLA) Si 5 no rep llavors puja a bloquejar a 1, que talla per buscar porta enrere. Quan 5 puja 3 pot jugar 1c1 per la línia de fons i sense ajudes defensives. Si 3 juga 1c1, 1 no tallarà i la resta de jugadors guanyaran línia de passada.

D1a D3

1c 1

D2a

D3a

D3

D3

En el diagrama D3a: Aquest diagrama mostra una solució per si hi ha problemes a l’hora de fer les inversions. 2 bloqueja a 4 per la sortida de recepció i continua fent una pivotació interior amb el peu dret. Si rep 2 en la continuació és cistella fàcil i sinó tornem a estar col·locats per iniciar flex-offense bàsic. Aquesta solució també es podrà executar en les inversions de flex bàsic (diagrama D1 i D3).

3


Com estructurar un atac flex-offense

Entrenador: Robert Balaguer

RODES DE TREBALL DE FLEX-OFFENSE TREBALL DEL BLOQUEIG HORITZONTAL EN FLEX BÀSIC

Exercici 1

D1

D2

Objectiu: treballar la situació de bloqueig horitzontal que es produeix en el moviment flex-offense bàsic, iniciat per costat de 2. Descripció: Inici amb un pal baix i un home obert. A partir de la primera sortida la rotació queda de la següent forma:  El primer passador (5) es col·loca on ha passat pilota (D1).  L’home que fa la passada interior (1), es converteix en bloquejador en la següent (D2).  L’home que fa de bloquejador (4) s’obre per fer de receptor.  El tirador agafa el seu propi rebot, i passant per darrere els conos, es col·loca a la fila dels jugadors amb pilota. Observacions: Realitzar correctament la tècnica del bloqueig i de les continuacions. Treballar perquè el defensor es quedi al bloqueig, treballar amb fintes i forts canvis de ritme. Timing entre la inversió de pilota i el tall interior. Exercici 2

Objectiu: millora de la sortida de bloqueig i finalització. Descripció: Inici en dues files, una amb 2 pilotes. Treball de tall des del costat dèbil simulant el bloqueig horitzontal, passada interior i finalització sota cistella. El tirador agafa el seu rebot i s’intercanvien les files, passant per darrere els cons. Observacions: Ràpida execució. Realitzar pivots interiors i aixecar-se fort sota l’anella. Sincronitzar la passada amb el tall. Passades fortes i per sobre el cap.

TREBALL DEL BLOQUEIG VERTICAL EN FLEX BÀSIC

4


Com estructurar un atac flex-offense

Entrenador: Robert Balaguer

Objectiu: millora i aprofitament del bloqueig vertical. Opció de sortida a rebre per un tir còmode en cas d’ajuda interior del pivot defensor. Descripció: Inici en tres files i una fila amb dues pilotes. Inversió de pilota i bloqueig vertical. La rotació a seguir és la següent:  Bloquejador continua exterior i es col·loca a la fila del fons de pista.  Passador va a la fina de bloquejadors.  Tirador va a la fila de passadors. TREBALL CONJUNT: BLOQUEIG HORITZONTAL+BLOQUEIG VERTICAL Objectiu: millora del moviment offense, en totes les seves opcions.

bàsic

flex-

Descripció: Utilització d’un passador fixe. La rotació és la següent:  El tirador (8) agafa el rebot, passa la pilota al passador i es col·loca a la fila del fons.  El bloquejador horitzontal (3) és bloquejat i després de la sortida es queda a la fila de dalt.  El bloquejador vertical (2) continua exterior i es col·loca a la fila de tiradors.

Observacions: es treballa el moviment flex bàsic amb els seus dos bloquejos. S’han de llegir totes les seves opcions d’atac i analitzar les possibles solucions pel que fa a sortides de bloquejos, continuacions... Bona sincronització en els bloquejos: primer el bloqueig horitzontal i després el vertical. Sortir dels bloquejos preparat per rebre la pilota en qualsevol situació.

TREBALL DE TALL D’UCLA EN FLEX COSTAT DE 3

5


Com estructurar un atac flex-offense

Entrenador: Robert Balaguer

Objectiu: millora de l’inici pel costat de 3 amb l’execució d’un tall UCLA i continuació en flex bàsic. Descripció: tres files fixes: bases, alers, pivots. Es treballa un bloqueog vertical i posterior passada en porta enrere. Observacions: el pivot ha d’executar el bloqueig quiet, i el base ha de treballar perquè el seu defensor s’hi quedi enganxat. El pivot continua exterior.

TREBALL D’1C1 LATERAL EN FLEX COSTAT DE 3 Objectiu: millora de l’1c1 lateral. Sortides. Descripció: inici en dues files. La fila amb pilota realitza el treball d’1c0 treballant diferents sortides i l’altra fila agafa el rebot i posa ràpidament la pilota al terra per sortir en dribling i passar per darrere el cono per donar passada a l‘altra fila. S’intercanvien les files. Observacions: treballar bé les sortides creuades. Aprofitar el primer bot i no cometre passes de sortida. Es pot afegir treball de revers un cop feta la primera sortida creuada.

Estudi realitzat per Robert Balaguer, entrenador de l’AE La Salle Comtal

6


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.