EL BALL DE LA PEDRERA Un capvespre de novembre, és més verídic que llegenda, quatre homes picaven pedra en una pedrera prop de l'Arboçar. Arribà un captaire i els demanà un tros de pa; tenia fam, feia dies que no menjava quasi res i es trobava totalment defallit. Un dels picapedrers li digué:"Et donarem un tros de pa però abans hauràs de ballar una estona". El pobre complí els desigs d'aquells homes pensant en la recompensa, però quan, després de ballar, els demanà l'almoina convinguda, li contestaren, tot mofant-se'n, que era una broma i que se n'anés propmte d'allí, si no volia rebre unes quantes bastonades. El captaire se n'anà a passar la nit a una barraca propera, amb la panxa buida i la ràbia al cos. El fet no s'acabà aqui: no havien passat ni sis setmanes que, també a la posta del sol, un captaire arribà a la pedrera ja esmentada, on feinejaven, altra vegada, els quatre picapedrers. Aquests quedaren estranyats del visitant, al qual reconegueren de seguida, però no podien sospitar el que els esperava. Aviat ho van saber. El pobre es tragué una pistola de la faixa que els manà a tots ells que ballessin fins que els digués prou. Quant el temps durà aquell estràmbotic ball, amb el captaire disparant trets enlaire per tal d'espantar-los de debò? És cosa que ignorem, però sí ens consta que de l'escarment se'n parlà durant molts anys en les treballades, corroborant una vegada més l'exemple a seguir: " El que no vols per a tu, no ho vulguis per a ningú".