EL MISTERI DE LA MÀQUINA DEL TEMPS
AUTORS/ AUTORES Marc Agustina Sánchez Eric Anglès Navarro Luís Adrián Arteaga Tumbaco Camal Azzaouaghi Zogaghia Nil Camprubí Casagolda Sergi Cozar Badia Laura Dorca Ricart Ana Maria Figols Cruet Angeles Hernández Carrere Roc Molina Terricabras Guillem Morales Tomàs Anna Pérez Rovira Denisa Lorena Popa Pere Portell Gilbert Carolina Romeo Quiñones Núria Torra Gendrau Youssef Zouaghi Aida Zumajo Flores
IL.LUSTRADORS Eric Anglès Navarro Laura Dorca Ricart Luis Adrián Arteaga Tumbaco Roc Molina Terricabras Núria Torra Gendrau Guillem Morales Tomàs Aida Zumajo Flores
Primera Edició: novembre 2009 Editorial: CEIP GIRONELLA Prohibida qualsevol forma de reproducció,distribució, comunicació sense áutorització l
.
Hi havia una vegada a Paris, quatre amics dos nens i dues nenes que es deien: Pau, Joan, Júlia i Maria. Eren aventurers, atrevits, inventors i espavilats. Tenien una màquina del temps estrafolària, al soterrani de la casa d’en Pau. El dia de l’aniversari d’en Pau, els seus pares li van organitzar una festa, amb molts amics. Després de berenar i d’obrir els regals van començar a jugar a cuca amagar. Els quatre amics, van baixar al soterrani i perquè no els trobessin, es van amagar dins la màquina del temps. La Maria, va clicar el botó d’engegar i la màquina va desaparèixer per art de màgia. Al cap de cinc segons van aterrar al costat d’un llac, emmig d’un bosc molt espès i una mica terrorífic. Hi havia boira i no es veia gairebé res. Van decidir agafar unes llanternes que tenien a la màquina, i van sortir a investigar sobre el terreny. De cop i volta, va aparèixer una ombra gegant que venia del llac, i el Joan i el Pau van dir: - Què és això? - No sigueu porucs, ane’m a veure què és! Tots ben juntets, es van acostar al llac i de sobte, va sortir un drac gran, vermell, amb dues ales i una cua com una serra.
Els amics es van espantar i el drac també. Ell que era espantadís de mena, va fer un xiscle fluixet i ràpidament es va amagar al fons del llac. Els quatre amics van veure una llum brillant a dalt d’un turó, s’hi acostaren , i es van trobar un pont de fusta. Van decidir atravessar-lo, i aquest va començar a balancejar-se i fer sorollets. Els nens s’agafaren a les cordes, però com que era tan vell es van trencar alguns travessers. La Júlia va dir: Passarem a poc a poc perquè no caiguem tots avall! Van atravessar amb molt de compte. Un cop van ser a l'altra banda, el pont es va partir per la meitat. Quina sort que van tenir de no caure! Molt a prop van veure un castell de pedra, ruinós i amb esquerdes. S'obria amb una porta de fusta i ferro forjat que grinyolava i posava la pell de gallina perquè feia: NYIIIIC, NYAAAAC! Els nens van entrar a la sala principal, agafats i junts per explorar el castell. Allà hi havia una catifa vermella, una taula llarga i vella, espelmes amb canelobres i moltes teranyines, que baixaven del sostre. En un racó de la sala hi havia una escala de cargol que pujava al primer pis, i una rampa que anava al soterrani. Baixaren per la rampa i es trobaren una habitació molt fosca i humida, no es veia res i en Joan va encendre la seva llanterna per poder veure-hi una mica més. Aleshores es fixaren en un taüt que estava sobre una pedra de marbre. Els nens s’hi acostaren i de sobte es va alçar la tapa del taüt. Va aparèixer un dràcula amb la
pell blanca com la neu, amb dos ullals llargs com un dit xic i els ulls vermells com el foc. S’assegué i els hi va dir: - Vull la vostra sang! - Tinc molta gana i set ! Els nens li van tirar la llanterna al cap i van fugir cames ajudeu-me cap al primer pis. Allà van veure quatre portes i van obrir la del mig. Trobaren una habitació petita, antiga, fosca i amb pocs mobles, però hi havia un armari molt gran. Es van amagar a dins apretats com una llauna de sardines, i van contenir la respiració. De darrera l’armari van sortir dos fantasmes terrorífics, i els amics sortiren com un llamp. Pujaren cap a la torre més alta del castell i morts de por van cridar: - Drac, draaaaac, ajuda’ns! El drac que bucejava tranquilament pel llac, ho va sentir i va sortir volant cap a la torre. Els nens quan van veure que treia el morro per la finestra, es van veure salvats. El drac els hi va dir: - Què voleu? Els nens li van contestar: - Si us plau drac, treu-nos d’aquí! Hi ha uns fantasmes que ens persegueixen! El drac es va estirar , va fer entrar la cua dins la finestra i va dir: - Pugeu a sobre el meu llom, us portaré a la màquina.
Els nens amb un salt i una mica de por pujaren a cavall del drac que els va portar cap el llac, on trobaren la màquina del temps. Amb molta rapidesa, es ficaren a dins la màquina. La Júlia va introduïr les coordenades: 2E4N8O7S i la màquina va desaparèixer de cop. En un tancar i obrir d’ulls es trobaren a dins una piramide d’Egipte. La Júlia s’havia equivocat al escriure les coordenades. En Pau, en Joan i la Maria es van enfadar, perquè volien tornar a casa, però van decidir fer una petita visita a la piramide. Sortiren amb molta precaució i es van trobar una pila d’aranyes negres, gegants i peludes que baixaven pel sostre a l’alçada del cap de la Maria que va fer un esgarip fortíssim de por i fàstic. En Pau entrà a la màquina i pitjà el botó del raig làser antiaranyes que les va fulminar. De cop i volta van aparèixer dues mòmies que caminaven com un zombi i s’acostaven a poc a poc cap els nens que es ficaren altre cop a la màquina i aquesta vegada la Júlia no es va equivocar amb les coordenades. Aleshores es va engegar i amb un plis-plas es van trobar davant de la Torre Eiffel. Allà van veure a molta gent i fins i tot els gendarmes que els van preguntar: - Què hi feu aquí amb aquest artilugi? I els nens van contestar: - Estavem jugant i ens hem perdut, no trobem casa nostre!
Els gendarmes van portar a ells i la màquina cap a casa amb un cotxe de policia amb remolc. Els pares sortiren al balcó en sentir les sirenes , es van sorprendre de veure els nens que arribaven amb la policia i van dir: - Nens on ereu? Què ha passa? La Júlia,en Pau, el Joan i la Maria els hi van explicar les seves aventures. Els pares no s’ho acabaven de creure perquè només havia passat un minut de la seva vida. La mare de la Maria a l’abraçar-la, va veure als cabells una cosa que brillava. La va agafar i quina fou la seva sorpresa al trobar-se una cosa rodona, petita i brillant. Sabeu que era? Era una escata del drac vermell. Els altres amics buscaren i rebuscaren. Sabeu que van trobar?El Pau, a la butxaca, un ullal de dràcula. En Joan, enganxat als pantalons, una pota d’aranya peluda i petrificada. La Júlia portava com a braçalet un tros de bena de la mòmia. Davant d’aquestes proves era evident que els nens havien viatjat a Romania i a Egipte. Els pares s’ho van creure tot i van estar orgullosos de que els seus fills siguessin tan espavilats i estiguessin sans i estalvis. Conte contat ja està acabat; aquí al darrera la porta hi ha un plat de confits, que te’n lleparàs els dits.