El cargol gegant Hi havia una vegada un pagés que es deia Pep , també hi havia uns cargols gegants que s’emportaven el menjar de tot el camp. El pagès va tapar totes les plantes però igualment les agafaven. El pagés va intentar- ho de mil maneres , però igualment els cargols gegants s’emportaven el menjar del camp. El pagès va perseguir un cargol, però el cargol va deixar el menjar a terra, va començar a fugir ràpidament i no va poder agafar-lo. El pagès va veure on anava el cargol. Llavors el va perseguir i va veure el cargol mare. Va veure que tenia tot el menjar acumulat per tenir aliment. El pagès va ser amable i li va deixar la meitat del camp perquè tingués aliment per tot l’any i per tota la seva vida.
Raül Hurtado Puig
El llop i el pagès HI havia una vegada un pagès que tenia set cabres i nou vaques. Un dia va venir un llop i es va menjar a les vaques i a les cabres i el pagès va pensar que menjaré , que vendre i el pobre pagès es va tindre que anar a viure a una ciutat va buscar un treball de carnisser i no era feliç però va començar a fer amics i es va comprar un pis. I els seus veïns van fer una cosa molt bonica com que veien que no era feliç i li van comprar set cabres i nou vaques i va ser feliç per sempre.
Fi Emma
EL PAGÈS POBRE
Hi havia una vegada fa molts anys en un camp, un pagès que sempre estava orgullós de la seva feina. Peró en el treball tenia un petit problema: treballava molt, però no li donaven diners. Com s`ho faria? De cop i volta va tenir una idea : podria transportar les plantes a una verduleria . Però havia de creuar l`autopista, i així ho va fer. Va arrancar les verdures, les va posar en un sac i se les va emportar. Quan va arribar a la botiga estava tancada i no obrien fins l’endemá i va dormir en un banc d’estalvis .
A l`endemá va portar les verdures i li van donar molts diners. FI Pol
Hi havia una vegada un poble molt petit i molt pobre es deia “Elche” en un any de 1889 i un altre poble molt gran es deia Tarragona i també hi havia un pagès que vivia a Tarragona. El pagès era molt alt i molt fort i una mica gras. Es deia Franc .Un dia Franc el van fer fora de casa i es van anar a “Elche” per treballar de pagès. L`endemà va arribar a “Elche” i no tenia força. Però va veure que la gent era molt pobre i els va ajudar. Va llama al seu amic Sergi per collir molts fruits i aliments per la gent pobre. Al final Tarragona va ser pobre i “Elche” va ser un poble ric. El poble de “Elche” el va agrair molt al Franc i a Sergi i el van
recompensar a Franc amb una forca i a Sergi amb un hort molt gran i una caseta molt bonica per beure a “Elche”. Judith
Fa molts anys, a París, uns científics van agafar a un pagès i li van treure una mica de sang. Li van posar uns productes a la sang, li van tornar a posar la sang, llavors es va aixecar i va marxar. Els científics es pensaven que era dolent però era molt bo. Al cap d’un any es va fer gegant i a la gent li agradava molt. Una setmana després els científics el van agafar però la gent va trucar a la policia. La policia se’n van emportar els científics i deu anys després van sortir de la presó i es van trobar el gegant mort. DAVID
EL PAGÈS DEL COL· LEGI Hi havia una vegada un home que es deia Rafael .Volia ser pagès i va tenir un somni de ser pagès. Vivia a Madrid. Al dia següent va anar a un col·legi i va preguntar si volien un pagès. Li van dir que si i va ser el seu millor dia del mon. Ell nomes havia plantat una vegada i ja en sabia. Va posar la llavor, va tancar el forat amb la terra, el va regar i als dos dies ja va començar a créixer i així fins que van fer un concurs de quin seria el millor. Va guanyar a tots pels pèls i el van anomenar el millor pagès de Madrid . Carlos
El pagès gras Hi havia una vegada un pagès que es deia Josep. Estava al seu hort. Vivia a “Elche”. El pagès estava gras, doncs així no podia baixar per poder agafar hortalisses. Tenia una màquina per poder agafar les hortalisses. Però no era ben bé una màquina, era una forca. Volia aprimar-se però no tenia temps. Aquella forca es va trencar. No era bona, era dels xinesos. Va tenir un dia lliure i va córrer molt. El pagès ja no era gras, era prim. Ja no volia per res la forca. I va ser feliç i podia agafar hortalisses.
ANABEL
EL PAGÈS I EL GOS Fa molts i molts anys hi havia un pagès i un gos que vivien en un camp i tenien un problema amb un home molt dolent. Llavors com el pagès tenia un gos li va dir que l’ ataqués i el gos va estar d’acord. El pagès va anar corrent a la botiga perquè no podia deixar la casa sola, s’ en va anar a comprar una forca per treballar al camp i per fer-se una armadura. Al final va venir l’ home dolent i el pagès amb la seva arma li va punxar el cul i va anar molt alt i així es van posar a parlar.
I van pensar que unirien les forces i també es van reconciliar i van ser molt amics. Aleix
Fa molts anys en un camp hi havia un pagès que es deia David, un cavall , un porc, una vaca , un gos i la Taylor Swift.
Un dia el pagès estava en el camp i de cop i volta va sortir un Llop , el gos del pagès el va protegir i el llop va anar rere el
gos . El llop va mossegar al gos i el llop s’ en va anar. El pagès volia curar al seu gos i així va ser . El llop va tornar-hi a anar però el llop no sabia que el pagès s’ havia comprat una vaca i la vaca va fer Muuuuu! i el llop es va espantar .
Al final el pagès es va voler comprar un porc , un cavall i més animals. I va voler tenir una granja i el va ajudar la Taylor Swift.
Nathalia
El pagès i la pagesa Hi havia una vegada un pagès i una pagesa que estaven en un camp ja fa molts anys.
El pagès i la pagesa es van trobar al cap d`uns minuts, anaven parlant, eren una mica tímids. Al cap d`uns anys es van fer amics i en uns mesos es van fer nuvis i van fer un picnic i van
anar molt bé, però no va anar molt bé i va venir un home vestit tot de negre i va anar a matar-los. El pagès amb la seva forca el va esgarrapar el cor i es va morir.
El pagès i la pagesa van tenir un fill i una filla, es van casar i van menjar anissos i van viure feliços. Zaira
Hi havia una vegada un pagès que tenia una granja que tenia porcs segles, Vaques, gallines... Era molt treballador.
Que es deia Jamal i el agradaven els animals, Per que uns amics volien vendre la granja però el com un desesperat va pollant-se , com volien va fe un tracte
Al final sempre jo ball ser feliç i vaig tindre una família i tot el Nadal i van ser feliços per sempre. Imane
El PAGÉS Fa molts anys hi havia un pagès molt treballador i sempre esta treballant, plantava: cols, patates i pastanagues. La gent sempre venia a comprar-li, fins i tot es va fer ric. Llavors, un noi que quan eren petits, anaven junts a l’escola i sempre es barallaven, va veure que li comprava molta gent. A la matinada va entrar a casa seva i el va matar. Al dia següent, quan la gent hi va anar, van pensar que s’ havia adormit. Al final van entrar a casa seva i van veure que estava mort, van trucar a l’ambulància i a la policia i el van intentar reanimar però no van poder fer res. La gent plorava.
Al dia següent el van enterrar i aquest conte ja s’ha acabat. Miquel
EL PAGÈS Hi havia una vegada un pagès que sempre anava a un poble a agafar hortalisses i va passar fa molts anys. El pagès sempre anava al poble perquè hi ha moltes hortalisses . perquè ell sempre menja hortalisses, tenia ell te un poble don planta moltes hortalisses sempre se las menjava i amb la seva força excavava i tots els
fruits ja sortien so portava a casa amb la seva cartilla avia sacat de tot perquè ell tenia de totes hortalisses pebrots, piments, enciams , Tomàquets ets. Abans las rentava i després las fregia a la cuina i se las menjava. Hi al final es va aprimar perquè estava comuna foca i amb las fruites verdures es va aprimar perquè sempre menjava fruites i verdures. Dayana
EL REI DE LES HORTALISSES. Un dia fa molts i molts any un pagès que es deia Arnau al Arnau li deien el rei de les hortalisses. L Arnau es va adonar de que a Elche hi havia un concurs d’hortalisses, així que va fer les maletes, va agafar uns bitllets d’avió i cap a Elche. Durant el concurs es va trobar amb el Josep, el seu arxienemic que també hi estava participant .Les rondes anaven marxant i cap a la final, l’ Arnau i el Josep anaven 9 a 9. En l’últim moment l’ Arnau va endevinar l’ última pregunta i va guanyar el concurs.
Quan va tornar a casa seva, va fer una festa que mai oblidaria. Tots estaven molt contents, sobretot l’ Arnau. Aquest conte s´ha acabat i si no és mentida és veritat. FI LUIS