Prehistoria grup 2

PREHISTÒRIA

CRISTIAN, NAYARA, SHEILA

PREHISTÒRIA

Paleolític

Neolític

Edat dels metalls

Així caçaven animals, recollien plantes i fabricaven instruments amb pedra, fusta,os o banya d'animal.Com vivien del que caçaven es tenien que desplaçar. D'això se'n diu nomadisme perquè no tenien un habitatge fix.Es desplaçaven en petits grups i vivien en cavernes i quan més fred feia en petits campaments en cabanes molt simples. I s'iluminaven, cuinaven i també fonien les coses amb foc.

EDAD DE LA PEDRA TALLADA

• El neolitic va començar quan l'home prehistòric va inventar la agricultura i la ramaderia ,fa uns onze mil anys aproximadament.

• També es va inventar ceràmica i la cistelleria perquè van tenir la necessitat de guardar els fruits i llavors.Com que vivien del que tenien a prop .

• Ja no es van veure obligats a desplaçar el seu lloc de recidència i van començar a construir (poblats amb senzilles edificacions fetes de palla i argila) • D'això se'n diu sedentarisme

• EDAD DE LA PEDRA POLIDA

Al final del neolitic,fa un cinc mil anys,es va inventar la matal路logia que va permetre elaboraci贸 d'intruments mes durs i ressistens.De,primer es va treballar el cobre i l'or despr茅s el bronce,finalment el ferro.

En els poblets on es disposava dels metalls alguns dels seus habits

Monuments megalítics Els monuments Megalítics són una construcció feta al final del Neolitc amb pedres grosses,sovint amb una funció funerària.

Els monuments megalítics més comuns són els menhir i els dolmens,dels quals hi ha bones mostres a Catalunya.

Els menhirs són grossos blocs d pedres allargades clavat verticalment terra.

Els dolmens són construccions fetes amb pedres.

Més pedres clavades a terra verticalment, i una altre de Plana col·locada al damunt. El resultat es com una gran taula,a les illes Balears es va desenvolupar un megalitisme propi,la cultura talaiòtica,amb construccion originals com talaiots,les taules i navetes.

Pintura rupestre llevantina Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.

A la Roca dels Moros anomenada també "Coves de Cogul" a la (província de Lleida), l'escena de la dansa d'un grup de dones en torn d'un home nu, pintada en roig i negre, és una de les manifestacions que més ha cridat l'atenció dels estudiosos, pel contingut propi de l'escena representada .

A la Cova Vella d'Alpera a la província d'Albacete es dóna un estil propi de pintura esquemàtica que és la referència o el tipus principal de l'art llevantí. En aquesta cova H.Breuil distingí fins a tretze períodes culturals.

El Barranc de la Valltorta i els seus voltants, a la (província de Castelló) amb dibuixos d'arquers i homes corrent és altre dels jaciments destacats.

Tot el conjunt Patrimoni de la Humanitatde l'art rupestre llevantí està declarat

Pintura rupestre cantabrica La pintura sorgí a partir de l'escultura : els primers gravats fets amb un punxó de les siluetes de bisons en la Gruta de la Grèze, o las siluetes en relleu de las dos Venus de la Gruta de la Madeleine, ambdues en la Dordonya, constitueixen les primeres manifestacions de l'art parietal franco-cantàbric, que va florir àmpliament en las coves i abrics rocosos del Périgord, dels Pirineus occitans o de les muntanyes càntabres, en un fet que constitueix " l'esdeveniment més improbable de l'Història de la Humanitat" (*).

La pintura franco-cantàbrica està restringida als animals, els quals apareixen normalment aïllats. Quan els animals apareixen en grups ho fan sense compondre , ni tampoc es ralacionen entre ells. Les actituds dels animals varien des de la calma de Lascaux a la tensió dinàmica d'Altamira.

El grup de la femella de ren agenollada front al mascle, a la gruta de Font-de Gaume i l'home caigut davant un bisó de Lascaux són, potser, les primeres manifestacions artístiques d'escenes o narracions. (*) Nota bibilogràfica: Història de la Humanitat, toescenesm 1, pg 167. Diversos autors sota el patrocini de la UNESCO. Tarduïda de l'anglés al castellà. Editorial Planeta. Barcelona 1977.