Celsona 23

Núm. 23 - Del 19/8/97 al 25/9/97

200 ptes.

ELS GOSSOS ANIMEN LA FESTA MAJOR DAVANT 1300 FANS

La Cobla Juvenil “Ciutat de Solsona” ja ha fet cent actuacions

La Dolors ha tornat d'Alaska i ens comenta el seu extraordinari viatge

ENGUANY L'11 DE SETEMBRE HA ESTAT UNA DIADA PLENA D'ACTES. I tu, que en penses...

Com has passat la Festa Major?

VUIT CONEGUTS ENS HO EXPLIQUEN

CONCURS DE DIBUIX Ara que ha començat el curs i els col·legis s'han emplenat d'alegria i xivarri, Celsona us proposa uns deures distrets

Director: Publicitat: Distribució: Oficina: Tel. i fax: E-mail: Dip. Legal:

Josep M. Borés Manoli Ortigosa Miquel Sances Trav. de Sant Josep, 1 25280 SOLSONA 973/ 48 17 19 Apunts@caixamanresa.com L-267-1997

Agraïments a: Ajuntament de Solsona Associació de Turisme de la Vall de Lord Club Futbol Solsona Club Bàsquet Solsona Club Volei Solsona Càritas Arxiprestal - Grup Volem Feina Arxiu Històric Comarcal de Solsona Servei Comarcal de Català

Unió de Pagesos Escola Municipal de Música Cinema París Fotografia Resol David Guixé Corominas Ramon Estany Pep Mia Lluís Cornet Gerard Trench J. Clavé I a totes les entitats que col.laboren amb escrits.

Publicar notícies, actes, celebracions o qualsevol escrit a Celsona, és gratuït, només cal que ens feu arribar els textos abans del tancament de l'edició, cada dimecres a les 5 de la tarda.

- 2 - Celsona

Apunts Gràfics, s.l., no es fa responsable de l'opinió personal dels col.laboradors a Celsona ni de les errades en que aquestes puguin cometre. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.

Queda reservat el contingut d'aquesta publicació, i no es pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

11 de setembre Ramon Estany

RECEPCIÓ OFICIAL AMB MOTIU DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

El Sr. Grau, President de l'Associació Catalana de Municipis

Joan Pagès al violoncel i Pedro Pardo al piano van interpretar una selecció de peces musicals.

Prop de 150 persones van assistir a l’acte celebrat el passat 11 de setembre al Consell Comarcal del Solsonès.

Amb la presència de l’Im. Sr. Josep Grau i Seris, alcalde de l’ajuntament de Mollerussa i president de l’Associació Catalana de Municipis, i dels alcaldes de la comarca.

En el seu parlament, Grau va fer esment del camí avançat, amb la recuperació de les institucions d’autogovern, però encara resta molta feina per fer, com va dir.

S’ha d’anar més lluny, cercant el reconeixement de la realitat nacional. En aquest punt va recordar el referèn-

dum a Escòcia o l’inici d’un nou projecte comunicatiu en català per part del diari SEGRE. En aquest sentit manifestà la importància per a un poble de conservar i mantenir la seva organització territorial i política.

L’acte continuà amb l’audició d’un petit concert a càrrec de Joan Pagès, violoncel, i Pedro Pardo al piano, que interpretaren una selecció de peces musicals.

Finalitzà la recepció amb la interpretació del cant d’ELS SEGADORS, a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona i un refrigeri per als assistents al pati del Consell Comarcal.

L'Orfeó Nova Solsona va interpretar el cant d'Els Segadors.

Celsona - 3 -

CONCERTS Ramon Estany

CONCERTS MULTITUDINARIS I SOLIDARIS

Les Pellofes Radioactives a sobre i els Gossos a sota en un concert amb 1.300 assistents

- 4 - Celsona

Els dos concert joves de la Sala Xelsa van tenir un gran èxit. Més de vuitcentes persones van assistir al concert de FREE CAT I BRAMS i mil tres-centes al de les PELLOFES i GOSSOS. Val a dir que en aquests concerts hi col.laborava MANS UNIDES i JUSTÍCIA I PAU de Solsona, que van poder recaptar unes 89.000 pessetes gràcies al sorteig de dotze samarretes i tres cd de BRAMS I GOSSOS i que seran destinades a projectes d’ajuda al Tercer Món.

Certament, el concert més esperat i desitjat era el dels GOSSOS. Molta gent, fins i tot de fora de Solsona, i molts pares, amb els seus fills petits, però fans incondicionals del grup manresà, van omplir les llotjes del recinte per escoltar una de les actuacions més esperades a Solsona.

Quan van aparèixer damunt l’escenari pels volts de quarts de 2 de la matinada en Natxo, el Juanjo, l’Oriol i en Roger, la sala va esclatar per la multitud que saltava i cridava de l’emoció per veure el grup revelació del rock català.

Oriol Farré

Foto Resol

Juanjo Muñoz

Foto Resol

Nacho Tarrés

Foto Resol

Roger Farré

Foto Resol Celsona - 5 -

CONCERTS Ramon Estany

MÚSICA ALTERNATIVA El passat 4 de setembre, a l’SPUTNIK de Solsona i davant d’un públic nombrós, Paul Fuster, músic neoyorkí d’orígen català, va oferir una mostra de la seva música.

En Paul es va iniciar en grups de música ètnica tals com “G. Spot Diesel” i “Ursa Minor”. Últimament ha treballat a la percusió amb David Bowie.

Combina veu, guitarra i percusió. Fusionant perfectament la suavitat amb l’agresivitat.

Amb un català nord-americà i un irònic sentit de l’humor, va fer passar una bona estona amb les seves cançons amenitzades amb intervencions que cercaven trencar el gel amb el públic.

El Paul Fuster, neoyorkí d'origen català en plena actuació a l'Sputnik

LA VELLA DIXIELAND

La Txell Sust, cantant de la Vella Dixieland el passat 11 de setembre.

- 6 - Celsona

El darrer concert de Festa Major a la Plaça de Sant Joan no va decebre al nombrós públic assistent.

Els vuit músics, Xavier Manau, al trombó de vares, Pau Casares, clarinet i saxo tenor, Pep Pasqual, saxo alt i clarinet, Francesc Capella, piano, Artur Regada, contrabaix, Erwin Seerntton, banjo i guitarra, Pep Gol, trompeta i Aldo Munari, bateria, van aconseguir un espectacle únic, caracteritzat per la mobilitat del grup i un directe farcit de moments genials i vibrants, com l’espectacular solo del bateria. Certament, la bona connexió entre els músics es va transmetre als espectadors, que van gaudir també amb la interpretació del trompetista J.M Farràs i amb la veu de la cantant Txell Sust.

Al final d’aquest recorregut pel jazz clàssic, el swing, el blues i l’espiritual negre i dels obligats bisos, els músics encara van haver de tornar a sortir a l’escenari. En aquesta ocasió, van baixar a la plaça i, més aprop del públic i més ben dit, envoltats pel públic, van tocar la coneguda peça Quan els sants...., acomiadant-se de Solsona fins a una altre ocasió.

11 de setembre

VI APLEC INDEPENDENTISTA AL CASTELLVELL Diversos grups independentistes de la comarca del Solsonès vam iniciar el 1989 una recollida de signatures contra la presència d'una bandera forana al nostre ajuntament, la bandera espanyola. gràcies a la pressió del poble solsoní, el 1991, l'estanquera ja no onejava a la nostra casa consistorial. Aquest mateix any vam decidir celebrar la Victòria de la Guerra de Banderes tot construïnt una estelada gegant (de 6x4 m), finançada amb l'aportació voluntària de centenars de solsonins i solsonines, que any rera any venim penjant al Castellvell d'Olius dins el marc de l'Aplec Independentista del Solsonès. Aquest aplec, tradicional ja a les nostres contrades, va celebrar-se aquest any a la vigília de la Diada, el 10 de setembre.

Enguany, després d'haver pujat a peu amb l'estelada, al Castellvell vam comptar amb la presència de Roger Torres, membre de l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) de Manresa que va explicar-nos l'actuació muni-

Arribada al Castellbell de l'estelada, després de pujar a peu.

cipal d'aquest grup polític independentista a la capital del Bages. Varem concloure l'acte polític amb el Cant dels Segadors. Tot seguit va haver-hi un taller d'estampació de samarretes commemoratives de l'aplec que va comptar amb una nombrosa participació.

La festa continuà al vespre a la plaça

del Ruc, amb un sopar popular que comptà amb més d'una cinquantena de persones. Tot seguit, el grup de folc Forta Barreja amb components de Solsona i de Cardona, va fer ballar danses tradicionals de tots els Països Catalans als assistents. L'aigua de valència va concloure els actes del VIè Aplec Independentista al Castellvell.

El Roger Torres, membre de AUP de Manresa va explicar l'actuació del seu grup a aquest consistori.

Celsona - 7 -

11 de setembre

CORRELLENGUA 1997 L'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va ser el tret de sortida del Correllengua 97 al principat.

El Correllengua és una iniciativa popular i sorgida del teixit social del nostre país i impulsada per la CAL Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) que pretén unir, des d'ara fins al 9 d'octubre, tots els pobles i ciutats dels Països Catalans, mitjançant columnes.

Aquesta és una mobilització per a la llengua catalana, la llum que, pròpia i històrica de la nostra terra, contitueix un dret i alhora un deure per a tota la ciutadania. Un dret i un deure al qual no podem ni volem renunciar: és un dret i un deure comprener-la, aprendre-la, escoltar-la, escriure-la i parlarla; i en definitiva, és un dret i un deure per a tothom que a casa nostra fem que el català penetri en tots els aspectes de la nostra vida col·lectiva.

El proppassat dissabte, 13 de setembre va iniciar-se la columna que sortia de Biosca (La Segarra) a les nou

El gran trencaclosques del països catalans.

- 8 - Celsona

del matí, amb un esmorzar popular per a poder arribar a Solsona al migdia.

Nosaltres rebíem el relleu de la flama a la Font dels Frares i la fèiem arribar fins a la plaça Major on tot seguit s'encenia el pebeter. El Sr. Ramon Gualdo procedia a la lectura del manifest del CORRELLENGUA 97 i en acabar, cadascú dels presents El Ramon Gualdo llegit el manifest del Correaigua 97 col·locava una comarca al trencaclosques gegant dels Països Catalans. Tot seguit venia el dinar popular en el qual hi participaren un centenar de persones.

Tot això animat amb cançons patriòtiques de la terra.

Havent dinat, el Correllengua seguia cap a Cardona, i tot i la mandra de la sobretaula, varen fer relleus fins ben passat el Pi de Sant Just.

A Cardona ens reberen amb danses tradicionals a càrrec del grup de folc Forta Barreja.

Cap a les 6 de la tarda la columna que unia les comarques de la Segarra, el Solsonès i el Bages, arribava a El dinar a la plaça Major va aplegar un centenar de persones.

Súria on el regidor de cultura llegia el manifest i on, tot se- sionant globus gegantí de Felip V cap guit, hi va haver l'actuació d'un grup per avall (com pertoca!!), recitals de Senegalès "Colors de Banbylor" i un poesia a càrrec d'un grup de teatre local, actuacions del grup de casteberenar popular.

A les 7 de la tarda ens reuníem a llers "Tirallongues" i els bastoners i Manresa amb les columnes que veni- gegants de la capital del Bages, en de Perpinyà, passant per Vic, la que Manresa. procedia de Navàs i la que venia de Llàstima que, al final, la pluja deslluNavarcles. Allí ens esperava l'impres- ís la festa...

I tu, que en penses...

Com has passat la Festa Major?

CLAUSTRE BARCONS Molt bé, m’han agradat molt els concerts ja que eren molt bons, tant Solsona 70 com La Maravella i la Selvatana.

REME RODRIGUEZ L’he passat bé, però no he sortit gaire, només he sortit per als actes infantils com l’escuma, etc, ja que he hagut de treballar.

ANTOLIN TRIPIANA Normal com altres anys, per mi com si no fos festa, com si fossin uns dies ordinaris, l’únic que es millora aquests dies son els dinars.

JORDI BERENGUER Bé, he treballat, i he anat als actes de la Festa Major, sobretot al teatre i al concert dels Dixieland de la Plaça Sant Joan que ha estat de lo millor.

FINA ARCHILLA Molt bé he estat a Solsona. Aquest any he vist totes les coses, ja que ara tinc una nena i l’hem portat a veure els gegants i tots els espectacles infantils.

TERESA SERRA Bé molt bé, m’ha agradat que han fet moltes coses i ha estat una Festa Major molt animada.

TRINI SATÓ Molt bé, ho he seguit tot, ara que tinc un nen he sortit molt més, perquè agafi l’esperit de Solsona i sigui un bon solsoní.

RAFEL IRLA Molt bé, l’he passat de folclore. També he anat a les revetlles encara que jo no ballo. M’agrada la Festa Major perquè és maca i molt tradicional.

Celsona - 9 -

Des de la Vall de Lord...

Lluis Cornet

En quinze dies que no hem estat en contacte amb els lectors de Celsona, s'han produït a la Vall de lord alguns esdeveniments, que procurem resumir a continuació.

NOVA EDICIÓ DE LA PAELLA DE LA VALL Com cada any, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el passat dia 11 de setembre, es va celebrar una nova edició de la Paella de la Vall, que organitza la Colla de la Paella i la Colla de Geganters. A pesar que el dia no era el més apropiat, ja que es tractava d'un dijous, la concurrència pràcticament es pot dir que va ser quasi com la de l'any anterior, i es van repartir unes nou-centes raccions d'arròs.

veí de Sabadell. El conductor va resultar ferit de poca consideració, però l'altre acompanyant, Marc Campins Martínez, de 20 anys, va ser atès a l'hospital de Berga i més tard evacuat a l'hospital de Sant Pau de Barcelona.

Els bombers voluntaris de Sant Llorenç i Tuixent van col·laborar en l'extracció del difunt que havia quedat atrapat entre la ferralla del cotxe.

VISITA PASTORAL DEL BISBE DEIG AL SANTUARI DE PUIGCANVI DE SENYERA AGUILAR Seguint la visita pastoral que AL CODÓ efectua el bisbe Antoni de Solsona,

Com ja es tradicional la Colla Piteus va procedir a canviar la senyera al pic més alt de la muntanya del Codó, acte emmarcat dins de la celebració de la Diada de Catalunya.

UN MORT I DOS FERITS A LA CARRETERA DE LA COMA A TUIXENT A la matinada del diumenge, dia 7 de setembre, un cotxe conduit per Ivà Jordà Coll de Sabadell, va sortir de la carretera de la Coma a Tuixent, en un revolt molt tancat en el punt quilomètric 22, un cotxe Ford Fiesta, matrícula B-3344-LU, topant contra uns arbres. Va resultar mort Manuel López Sandiño de 36 anys,

per les parròquies de la Vall de Lord, diumenge, dia 14 de setembre, va ser al Santuari de Puig-Aguilar, del municipi de Guixers, on hi va haver la celebració de l'eucaristia a les 12 del migdia seguida de la benedicció del pa.

El santuari de Puig-Aguilar, que fa un parell d'anys va sofrir una forta reconstrucció, es troba en un dels llocs més pintorescos de l'interior de les muntanyes de Guixers. El seu nom s'associa al fet que un pastor, en època indeterminada, perseguint una peça de caça, es va endinsar en una cova, on hi havia unes cries d'àliga, que custodiaven una imatge de la Verge.

Aquest fet va ser decisiu per a que els veïns de la contrada, molts més que ara, doncs és una de les zones del municipi que més ha notat el despoblament de les darreres èpo-

ques, van decidir bastir-hi un santuari, amb el nom que fa referència a aquests ocells, a una alçada de 1.253 m.

FIDEUADA A LA RESIDÈNCIA "LA VALL" La Colla de la Paella de la Vall oferirà el dissabte vinent, dia 20 d'aquest mes de setembre, una fideuada a totes les persones que viuen a la Residència "La Vall", així com als treballadors i voluntaris que tenen cura de l'establiment. És com una manera de fer col·laborar aquestes persones en la "Paella de la Vall", que va tenir lloc el passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, que per impossibilitat física o de servei no van poder estar-hi presents.

AGRAÏMENTS DE LA CREU ROJA La direcció de l'Assemblea Local de la creu Roja de Sant Llorenç de Morunys - La Coma i Guixers, ha fet arribar a totes les famílies una circular, en nom del Banc de Sang de l'Hospital de la creu Roja, agraïnt la col·laboració que ha tingut la Vall de Lord en les donacions de sang realitzades a Sant Llorenç durant l'any 1996, quedant en primera posició com a comarca i segona com a poble del sector II de Catalunya, cosa que demostra l'interès que la comarca sempre ha tingut en aquestes col·laboracions desinteressades en benefici del proïsme.

Vols ser al solsonès virtual?

Servei de programació World Wide Web Trav de Sant Josep, 1 - Tel. 48 17 19 - SOLSONA - 10 - Celsona

TRADICIONS Pere Espinal

LA FIRA DE LA TORREGASSA L'any te 12 mesos i Solsona tenia 13 fires. N'hi havia 9 a la ciutat i 4 a les rodalies de la comarca.

La primera d'aquestes quatre, era la fira de la Torregassa que es celebrava el dia 20 de setembre i era una de les més importants de Catalunya.

La fira era molt antiga i el seu nom pot venir del fet que en aquell temps la casa més important de les rodalies fos la Torregassa.

Per anar-hi des de Solsona s'agafa la carretera del Castellvell i a l'arribar al cap de la serra junt al camí ral que pujava de les terres baixes de la muntanya s'hi feia la fira.

Hi anava molta gent, ramats de bens i tota classe de bestiar. Allí s'hi feien molts tractes de compra-venda.

A més, s'hi coneixien nois amb noies que aprofitaven l'esdeveniment per festejar i molts d'ells acabaven casantse.

Hi anaven acordionistes i feien ball, els gitanos feien el seu espectacle i de vegades també es podia perdre alguna cartera.

Hi baixaven els sastres dels Piteus de Sant Llorenç de Morunys que portaven roba. Tenien el costum de fer nit al Cap del Pla i ja que el gènere que portaven era delicat, el posaven en una habitació tancat amb pany i clau. Tothom els esperava per comprar la roba i encarregar de fer els pantalons i les bruses.

La gent la coneixia per la "fira dels bitxos" perquè la gent de Tiurana venia carregada de bitxos, raïms i fruita que portaven en canastres.

Una arangadeta, un bitxo i un tros de pa era un bon esmorzar i beure un traget de vi feia passar bé el camí.

Les canastres eren dos cistelles molt grans lligades en una barra de fusta per posar-les sobre les mules i així en penjava una per cada costat i a l'omplir-les, s'havien de fixar en que pesessin el mateix perquè no es decantés la càrrega. Amb la mateixa construcció, també hi havia les cistelles conilleres que servien com diu el nom per portar conills i pollastres.

Era una fira molt bonica, divertida i que girava moltes onces.

Cada onza equivalia a 80 pessetes.

Venia gent de molt lluny a comprar animals de tir per al bosc, matxos de càrrega i per treballar la terra parelles de bous.

Molta gent per anar a la fira hi passaven 3 dies. El primer per arribar a Solsona, Tiurana o Sant Climenç, el segon per anar a fira i el tercer per tornar a casa.

Als nens i nenes de Solsona els feia gràcia de veure arribar els firatans que es posaven al passeig del Camp.

El sereno Pere Subirà tenia el costum de posar-hi una tanca perquè no entressin els animals al passeig.

La fira també s'aprofitava per canviar la llabó per sembrar. El pagès que havia collit gra bo, en portava una mostra en una saqueta petita.

Els altres estudiaven si els convenia el gra i si feien tracte l'anaven a buscar a casa el dia que els venia bé.

Tots aquests fets són records d'una fira que, malauradament es va deixar de fer. Era l'any 1961.

CINEMA Cine Paris

BREAKDOWN El cotxe de Jeff i Annie s'espatlla en una carretera secundària. Ella es dirigeix a demanar ajuda i desapareix, provocant una búsqueda desesperada.

PROJECCIONS Divendres - Nit 11 - Dia de l’espectador 450 ptes Dissabte - Nit 11 Diumenge - Tarda 5 i 2/4 de 8 Dilluns - Nit 1/4 d’11 Celsona - 11 -

PER MOLTS ANYS

FESTA D'ANIVERSARI A L'ESTEL DEL SOLSONÈS El Club de Jubilats Estel del Solsonès, va celebrar el dilluns passat, una gran festa d'aniversari a dos dels seus membres. El Crecèncio Jiménez i a José Manzano.

El Crecèncio feia 90 anys. És un veí de Solsona que fa 79 anys que viu aquí, i va néixer a Casa del Rio, província de València. El Crecèncio va ser el que va obrir la primera xurreria a Solsona, ara fa 65 anys, i llavors també es dedicava a treballar al bosc ja que la xurreria només s'obria els caps de setmana i dies de festa.

El José Manzano celebrava el seu 82 aniversari. El José és originari de Mecina de Bonbarón, a la província de Granada i fa 41 anys que viu a Solsona. Ha treballat a la construcció i a la bòbila del Musiquet.

La Sra. Margarita, que és la presidenta del club, va fer entrega de dos regals que van pagar entre tots els companys i ens va comentar que "hem organitzat aquesta festa especial per a ells".

No hi faltava el cava i el pastís d'aniversari i l'animació.

PER MOLTS ANYS

Els membres del club fent un verenar de celebració i tots coincidien en repetir-ho més sovint.

- 12 - Celsona

El Crecèncio a l'esquerra i el José a la dreta.

Escola de Música

100 audicions de la Cobla Juvenil “Ciutat de Solsona” Aquesta formació musical, integrada en l’Escola Municipal de Música i promoguda per l’Ajuntament de la Ciutat, va fer la seva presentació oficial el 23 d’Abril de 1995, Diada de Sant Jordi, en el marc de la Plaça Major de Solsona.

Fins aquest 11 de Setembre, recentment passat, han intervingut en 100 audicions de sardanes. Tot un èxit per a una formació tan jove, formada per 4 nois i 8 noies, donada la reduïda i curta temporada sardanista, a més de combinar-s’ho amb els estudis, assajos conjunts els dissabtes i limitant les seves actuacions en dates lliures de cap de setmana.

Des del primer moment les seves actuacions han estat variades en quant a repertori, aconteixements, celebracions, indrets i finalitats.

El seu repertori de sardanes és bastant extens, tenint un fons de més de 30 sardanes, de tot tipus, autors i estils.

Han estat els primers intèrprets de “la Sardana de Pinós”, han interpretat la “Sardana d’Organyà” cada vegada que han actuat en aquesta localitat.

El seu contrabaix, en Josep Barcons, ha estat autor d’una sardana (“Més d’un any”).

Han participat en diferents Aplecs Sardanistes (del Llac a Banyoles, de Sta. Coloma de Farners, Calella de la Costa, Ciutat de Banyoles, ...); Festes Majors (Prades, Organyà, Pinós, Navarcles, Sant Joan de les Abadesses, Prats del Rei, Barri de Sant Martirià a Banyoles, ...); Audicions i ballades de sardanes (Igualada , Polinyà, Balaguer, Bellpuig, Cervera, Talamanca, Cardona, ...); Aplecs d’ Ermites i Santuaris (El

4 nois i 8 noies formen la Cobla Ciutat de Solsona.

Miracle, a Pinós; Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles; Sant Sebastià, a Calaf; Santuari de Santa Maria de Pinós; Ermita de Castellet, a Sant Vicenç de Castellet; Inauguració de l’arranjament de l’Església de Navès; ...).

També interpreten la música dels ballets tradicionals de Solsona (Gegants, Àliga, Nans, Ossos, Cavallets, ...) durant la Festa Major i Corpus, a més d’oferir un concert amb motiu de la Fira de Sant Isidre, a la Plaça del mateix nom.

Han acompanyat l’Esbart Dansaire de Sant Martí de Barcelona en la seva gira per França (zona de Saumur, Richelieu, Poitiers, ...), a la Vall del Loire, fent la música en directe en les seves actuacions de ballets tradicionals (Dansa de Castellterçol, Balls del Vallès, ...).

Han participat en el Congrés de Cultura Catalana, Música Tradicional, que es va celebrar a Platja d’Aro. Han intervingut en el progra-

ma de la Televisió de Catalunya “Som i serem”, dedicat a Solsona, interpretant “El ball de l’Àliga”, símbol de Ciutat, títol del qual és posseïdora la localitat de Solsona.

Aquest estiu, set membres de la Cobla van assistir al Curset d’Instruments de Cobla, que es va dur a terme a Cunit (Baix Penedès).

Desprès d’aquest resum, cal fer arribar la més cordial enhorabona als components de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, encoratjant-los a seguir en la seva línia d’interès, participació i harmonia, així com agrair als seus caps visibles (Anna Camps- Directora de l’Escola Municipal de Música- i Eduard Tamames - Director de la Cobla-) la seva dedicació i, a l’Ajuntament de Solsona, la seva promoció i recolzament. No es pot oblidar tampoc aquelles persones i entitats que fan possibles aquestes actuacions.

Felicitats !!!.

Celsona - 13 -

VIVÈNCIES Montserrat Riu Mas

LA MÀGIA D'ALASKA CAPTIVA A UNA SOLSONINA La M. Dolors Oriola i Malé és una solsonina jovial, d’esperit obert i un xic aventurer, que l’impulsa a viatjar per tal de conèixer altres països i cultures.

Aquest estiu ha viatjat per alguns estats d’Amèrica del Nord, en un dels quals - Alaska - s’hi ha estat un mes gràcies als membres de SERVAS - ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL, CREADA DESPRÉS DE LA 2a. GUERRA MUNDIAL, PERQUÈ NO HI HAGUÉS TANT ODI ENTRE PAÏSOS I PERQUÈ LA GENT FES AMICS I CONEGUÉS ALTRES CULTURES - residents a Solsona - Steve Dodd i Alba Santaeulària - a l’escola solsonina dels quals, la Dolors, estudia anglès.

Del viatge n’ha tornat molt complaguda i amb un munt de coses interessants per explicar, de les quals hem pensat que fóra bo fer-ne cinc cèntims als lectors de CELSONA. En primer lloc, Dolors, explica’ns l’itinerari nord-americà del teu recent viatge.

La cabina de fusta on m'allotjava - 14 - Celsona

La Dolors al frondós bosc de Cape Yakataga, a la costa del Pacífic.

- Vaig marxar de Barcelona cap a Nova York on em vaig estar uns dies, després vaig anar a Chicago, des de Chicago vaig viatjar cap a Alaska i des d’Anchorage, que és la ciutat més gran d’aquest estat, vaig anar cap a una vall, objectiu principal del meu viatge, prop del poblet de McCarthy, passat un mes i ja de retorn a Catalunya vaig anar a Seattle i novament a Nova York.

Bé, l’etapa principal va ser, com ja hem dit, Alaska, per tant, centrarem l’entrevista en el teu sojorn en aquest estat. On t’allotjaves?

- En una petita cabanya de fusta molt acollidora, allà en diuen cabina, que el matrimoni Edwards que viu en una casa, també de fusta, a uns 5 minuts de distància caminant, em va deixar a canvi d’ajudar-los en algunes de les seves tasques quotidianes (segar l’herba del camp d’aviació -ell havia estat aviador professional i ara té 2 avionetes per a ús particular-, rentar plats, arreglar el pont de fusta, regar l’hort...) Tenia, però, molt de temps lliure que aprofitava per llegir, escriure, fer excursions (a peu o amb bicicleta) pel bonic bosc que envoltava la cabanya, pel riu que passava a prop, l’aigua del qual era molt freda puix baixa-

va del glaciar, per la bonica vall on em trobava...

En aquesta època de l’any allà els dies són molt llargs, solament hi ha unes 3 hores de foscor. Et va costar habituart’hi?

- Molt, de fet no m’hi vaig poder habituar, sempre vaig tenir la impressió que en lloc d’anar-me’n a dormir me n’anava a fer la migdiada.

Quina era la temperatura ambient?

-Va ploure molt sovint, la temperatura va oscil·lar entre 9 i 15 graus centígrads, tot i que els dies que feia sol podíem arribar als 25.

Els habitants d’aquelles contrades, en general, quina filosofia de vida tenen?

- En general, és gent vinguda d’altres estats de Nord-Amèrica, gent amb esperit aventurer que cerca alguna cosa (aïllament, contacte directe amb la natura, autosuficiència ...) alguns viuen a la plana , altres als turons (uns i altres, però, generalment en cases aïllades) i altres als petits poblets que hi ha a l’altra banda del riu. Conreen l’hort, cacen, pesquen (salmons)...

I tu, què feies habitualment?

- Bé, a més del que he dit abans, visitava altres veïns de la zona que em convidaven a fer-ho puix són molt acollidors, anava als dos poblets de l’altre costat del riu, feia excursions cap als glaciars, tocava el piano, muntava a cavall.

Com era el paisatge que podies contemplar des de la teva petita i acollidora cabina?

-Era boscós, molt bonic, puix allà els boscos són exuberants i d’un verd intens. Cada dia al matí en obrir la porta em trobava un amb un veí molt castís, un ei-

Els edificis de l'antiga mina de coure a KennicoTT

xerit conillet.

A quina distància estaves dels pobles veïns?

- Del primer, McCarthy, caminant vorejant el riu a 1 hora i 1/2, i del segon Kennicott a 1 hora més, també caminant, a vegades, però, a aquest segon hi anava amb un autobús que sortia del primer.

T’agradava anar-hi?

- Sí, molt, especialment al segon perquè era el que tenia la vista més maca, puix hi havia el glaciar, i molts edificis d’una antiga mina de coure que més d’un dia vaig visitar per dins. De fet, en aquesta regió, hi va molta gent a veure els glaciars, a escalar, a fer «rafting». S’intenta, però, que sigui un turisme respectuós amb el medi. Als dos poblets esmentats, s’hi ha d’entrar a peu o amb bicicleta per un pont que hi ha per creuar el riu.

De fet, els seus habitants tenen dos cotxes, un a cada banda de riu.

Vas fer-hi gaires amistats?

- Sí, perquè allà la gent és molt oberta i no és gens difícil fer-hi amics. El matrimoni Edwards, per exemple, és molt acollidor i està molt content de rebre gent d’arreu del món.

Allà, hi viuen óssos en llibertat, en vas veure algun?

- Sí, des de l’avioneta amb la qual anàvem al poble a buscar el correu, en vaig veure de bruns (allà en diuen «grizzly») que són els més perillosos, i un dia caminant pel bosc me’n vaig trobar un de negre. En llibertat també hi ha : ants, castors, coiots, el porc espí, etc.

Alaska és també famosa per ser una terra rica en or. En algun moment et va picar el cuquet de buscar-ne?

- No, a l’indret on m’estava no n’hi havia i, per tant, la gent no en buscava.

Un dia, però, amb el matrimoni Edwards vam fer una excursió a la Costa del Pacífic i en una de les platges que vam visitar

hi havia que hi ha alguna cosa que, en marxar-ne, llocs que la fa que hi torni sovint.

A mi també em va captivar. Tinc sorra brillava al sol moltes ganes de seguir mantenint-hi una perquè en relació estreta, per la qual cosa vam quec o n t e n i a , dar amb la gent que ens escriuríem i, fins llavors, és i tot, em vaig subscriure al diari local.

Bé, Dolors, abans d’acabar, crec clar, vaig agafar una que seria també interessant una breu pinm i c a zellada de la teva, també breu, estada a d’aquesta la reserva índia prop de Seattle sorra com a (Washington).

- Sí, vaig anar-hi perquè coneixia record.

S u - un matrimoni de la tribu «Suquamisch» i posem que sabia que durant dos dies allà celebraven la immer- amb un «Pow wow» - el que aquí en dirísió lingüís- em un festival - les festes del «Chieff tica va ser Seattle» que va ser un cabdill indi molt total i molt profitosa per a tu, vas tenir, important. Al «Pow wow» tribus de diferents llocs van participar en un concurs però, gaires dificultats idiomàtiques?

- Sí, en arribar-hi una mica, per- de danses índies, entre les quals em va què, per a mi, parlaven massa de pressa, agradar veure que hi havia bastant jovent ho vam solucionar fàcilment, però, ja que desitjós de seguir i conservar les tradicisón molt amables i no els fa res tornar a ons. També hi van fer curses de canoes a les quals va participar gent d’arreu. L’amrepetir el que no has entès.

El tan llarg i directe contacte amb bient era molt especial, la gent, la majoria la natura, t’hi fa més sensible, i possibi- índia, et feia sentir molt bé. Fins i tot em lita el redescobriment de l’ésser natural van convidar a ballar una de les seves danses, concretament la dansa de l’amistat. que tots portem dins?

Aquesta reserva és petitona, però, - Sí, i tant! I el fet de no tenir aigua corrent, llum elèctrica etc., et fa plan- sortosament, bastant digna, la gent es dedica a coses diferents: artesania, pestejar les coses d’una altra manera.

Viure en la serenor d’uns tan idíl·- ca.. viu en casetes, i hi ha escola, comerlics paratges indueix a viatjar vers l’in- ços i restaurants.

----terior personal?

La Dolors té tan presents al cor i a - Sí, t’ajuda a meditar, personalment vaig trobar bastants respostes a la memòria les contrades que ens ha desmoltes preguntes. crit i el tarannà i la cordialitat de la gent En aquesta natura gairebé verge, que les pobla, que les apropa, fa entrahi vas viure algun moment màgic? nyables i convida a visitar-les. No us sem- Sí, de fet allà gairebé tot sembla bla? A veure, doncs, si algun lector s’animàgic, per exemple: contemplar el riu, ma a fer-ho. escoltar el vent, els cants dels ocells, ho vius tan intensament que sembla que forGràcies, Dolors! ma part de tu mateixa.

Sents nostàlgia d’aquella terra i de la seva gent?

- Ui, molta. De fet, es veu que és habitual, em van comentar que, en general, la gent que hi va a passar un temps, queda captivada per aquell lloc, Pow wow a la reserva india de Suquamisch, prop de Seattle Celsona - 15 -

CATALÀ FET A MIDA Servei Comarcal de Català del Solsonès

Cursos de català per a adults El mes de setembre acostuma a ser el punt d’arrencada de nombroses activitats i un bon moment per plantejar-se l’assistència a un curs de català.

Els cursos oferts, repartits en mòduls (o graus) de 45 hores, tenen com a objectiu facilitar que cada alumne/alumna assoleixi el nivell de llengua necessari per poder-se comunicar en el seu entorn personal, professional, de lleure, etc. Per això, a més de treballar els continguts gramaticals, es potencia un aprenentatge pràctic de la llengua. És important saber redactar notes, emplenar impresos, dominar diferents tipus de correspondència (familiar, comercial, administrativa), expressar-se amb desimboltura en reunions, escriure anuncis... i, en definitiva, tot el que impliqui treballar les capacitats d’entendre i produir textos orals i escrits en situacions comunicatives que interessin l’alumnat.

Les inscripcions als cursos de català per a adults previstos a la comarca s’obriran la setmana següent a la Festa Major de Solsona i us en podeu informar més àmpliament al Consell Comarcal del Solsonès, entitat que col.labora en el finançament d’aquests cursos, o bé al vostre Ajuntament. _________________________________________________________________ Per formalitzar qualsevol inscripció adreceu-vos directament al Servei de Català (Consell Comarcal del Solsonès. Carrer dels Dominics, 12. Telèfon 482003).

- 16 - Celsona

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

PERSONATGES Marcel Ribera i Farràs

PERSONES AMB PETJADA

Celsona - 17 -

OPINIÓ Marc Torra

TOLERÀNCIA INTOLERADA TOLERÀNCIA: acció de tolerar; disposició tolerant envers els altres.

TOLERAR: permetre o suportar en els altres allò que desplau. (diccionari de la Llengua Catalana - Albertí) Aquestes dues definicions crec que són ven fàcils d’entendre per a qualsevol persona amb un mínim de cultura i intel.ligència. Ara be, sembla ser que fora d’aquí tenen significats distints.

Recordem-ho : concert benèfic (molt be), en record de Miguel Angel Blanco (correcte), en contra del terrorisme (un 10), a favor de la tolerància (un 10), artistes d’arreu de l’estat espanyol (un 10, si no m’agraden, no mel’s escolto i respecto amb els qui els agraden), junt amb aquests cantants, el Raimon (un 10), i canta “País Basc” (crec que encertada des del punt

- 18 - Celsona

de vista dels objectius del concert), hi ha gent a la que no els agrada, (correctíssim, només faltaria que agradés a tothom), també hi ha gent, que a part de no agradals’hi xiulen (un 0), a sobre, personalitats públiques, quan veuen el que passa, se n’enfoten (un 0 a l’esquerra. Pels qui no entenguin el terme, pitjor que un 0).

Tal i com va dir José Sacristan, “solo faltaria que en un concierto a favor de la tolerancia una persona no pueda cantar en su lengua”.

Quan una persona és tolerant, (i teòricament la gent que va anar al concert de dissabte passat a Las Ventas ho era), si una cosa no li agrada, li molesta, li desplau, (com diu la definició), no en fa cas, dóna la seva opinió,etc. però per sobre de tot respecta al qui l’ha “ofès”, crec jo.

Quan Raimon va començar a cantar amb català i va sentir els xiu-

lets, ell va tolerar aquesta falta gravíssima de respecte, i va seguir cantant. En la meva opinió, hauria fallat si en sentir-ho hagués girat cua i hagués callat, a llavors hauria estat ell el qui no tolerés la opinió dels demés.

Ell va respectar els principis de l’acte, i va tolerar la opinió dels espectadors.

Cada persona tindrà uns principis, i així com te aquests principis, també té una llengua amb la que s’entén amb la gent. Si algun cop ha de fer servir alguna llengua que no és la seva i la sap, es farà entendre, i si no la sap, de segur que el que no farà serà posar-se a xiular a l’orella de l’altre.

A mi hem sembla que el fet del dissabte va ser una falta de respecte al Raimon, als catalans i per descomptat a la família del malaurat Miguel Angel Blanco.

OPINIÓ Josep M. Borés

NOMÉS UN MÀRTIR? On son tots els altres màrtirs del terrorisme dels que no n'hem tingut oportunitat de protestar, ni queixar-nos. Els que s'han trobat un tret a la nuca, a traïció, per l'esquena. Segur que anaven a la feina o pensaven en les seves coses i de sobte ets mort.

I aquells que anant en un cotxe els ha explotat una bomba i s'els ha endut la vida.

On són...

O és que ningú creu que caldria fer més per aquestes famílies. O és que ells no podrien viure per sempre en la memòria d'una fundació com la del Miguel.

Per sort sembla que els polítics d'aquest país veí ja estan fent quelcom. Sembla que un sorteig es dedicarà a millorar les ajudes a tots els altres màrtirs. La última és que només es dedicaran als morts d'ETA, i als del GAL o GRAPO..., pregunto.

Gratis amb

Retalla aquest val i porta'l al Video Expres, allí et deixaran endur-te a casa una pel.lícula de vídeo de lloguer 24 hores de manera gratuïta. Amb el que t'estalvies, Celsona et surt regalada.

Val pel lloguer d'una pel.lícula Promoció no acumulable, 1 val per dia i persona

D'acord, està molt bé i és encomiable la iniciativa que fa dies va mostrar la FUNDACIÓN MIGUEL BLANCO d'organitzar el concert en benefici d'aquesta associació i per fer un manifest contra el terrorisme d'Eta. Un pilot de grans artistes hi eren convidats, tots van venir a cantar en pro de la manifestació, fins i tot van creuar l'atlàntic.

Aquests artistes eren en l'esmorzar, o dinar de benvinguda, el President del Govern i senyora també. Els fotògrafs dels mitjans de comunicació feien les fotos de rigor, les càmeres de les TV també en feien ressò.

I és que Miquel Blanco Garrido és malauradament famós perque van anunciar el seu assassinat amb temps, tothom hi va poder dir la seva, vam sortir al carrer, vam protestar i els polítics i negociadors van intentar fer tot el possible per que alliberessin al segrestat. El final tots el sabem. Però...

De1 19-9-97 al 25-9-97 Presentant aquest val dóna dret al lloguer d'una pel.lícula de vídeo GRATIS de 200 ptes, durant 24 hores.

VIDEOBANC - Video Club 24 h.

Ctra. de Manresa, 12 Tel. 48 13 68 - SOLSONA VIDEO EXPRES DEL SOLSONÈS Av. Verge de Fàtima, 12 Celsona - 19 -

CONCURS LITERARI DE CONTES Miquel Call

LA BOMBA Situeu-vos en una capital de província en la seva plaça major. I en aquesta plaça major, davant vostre hi ha una delegació d’hisenda, amb el seu “segurata” a la porta.

Fins aquí, tot correcte. Però hi ha un element que trenca la normalitat; Una bossa de lona amb cremallera, vella i bruta, abandonada al peu d’un portal, al costat mateix de la delegació. Eren les dotze del migdia i encara ningú s’havia adonat de la presencia d’aquella bossa, fins que es van trobar dues veïnes al portal que venien de mercat.

- Bon dia Mercè,.. que es teva aquesta bossa?

- No. De qui pot ser?

- No ho se pas. No conec ningú d’aquesta escala que tingui una bossa com aquesta... I sembla que hi alguna cosa a dins...

- No la toquis!!.. i si hi hagués una bomba?

- No fotis ...

- Que no escoltes les noticies?.... encara ahir en van trobar dues i també eren al costat d’una oficina d’hisenda..

- Ja ho deia jo que aquesta oficina ens portaria problemes. Saps que, Mercè?, millor que avisem al guàrdia.

Les dones varen indicar al vigilant el lloc de la troballa. Aquest la va guaitar, sense tocar-la, i després de recomanar a les mestresses que no passessin el portal i tinguessin cura de que no s’hi acostes ningú va entrar a l’oficina com si portés un fuet al cul per avisar a l’autoritat competent.

No havien passat cinc minuts que ja arribava la policia local, seguida de la nacional, amb les sirenes i el seu corresponent escàndol, despertant la curiositat dels ciutadans per allà on passaven.

Mentre acordonaven la zona, evacuaven els veïns del voltant i el personal de l’oficina, arribaven els bombers i una ambulància. Els de la Bene- 20 - Celsona

mèrita ,que havien vingut pel carrer del darrera per que s’havien perdut, s’encarregaven de tallar els carrers i desviar el transit, amb l’amabilitat que els caracteritza.

Mentrestant, el rumor s’escampava i la curiositat i els nervis feien xerrar a la concurrència.

- Mare, que hi fan aquí?

- No ho ser, fill, deuen filmar un anunci...

- Tós patrás!!.. Uzté, zircule...

- 25-3 a centrá. Que vengan lo artificiero cagando leshe.. cambio.

- Han dit que era una bomba....

- Mil duros a que no ho es!!

- Mil duros a que si!!

- Fet!!

- ...i això és tot de moment. Continuarem informant. Fina Brunet, Te-vetres.

- Jo l’he trobat!!

- Mentidera, jo he arribat abans que tu al portal ...

- Soc del Celsona... només vull fer una foto.

- Como dize? .. hable en crit-tiano ...

- Es que soi del periódico i ...

- Que no, coño, que no ze pué pazá.... venga, largo!!

Creixia l’expectació. La gent s’aglomerava a l’altre costat de la plaça, a distancia prudencial, esperant que d’un moment a l’altre arribessin els artificiers.

Quan la situació semblava controlada, un gat entra a la zona de perill. Un gat de carrer, color merda d’oca. I amb la curiositat típica d’aquest tipus de bestiar, allarga la pota i s’arrapenja a la bossa amb la intenció de furgar, tal com fan amb les bosses d’escombraries.

El públic recula. Les forces d’ordre estan nervioses; fan el que poden per espantar el gat, però aquest persisteix, cada vegada més. De cop un agent de presumpta graduació es dirigeix a un del seus: - Amo a vé, Matias, cagon la ot-tia, saca la pipa y borrame a ese bisho ya mimmo ....

- Susordene!!

L’agent Matías dispara amb la seva arma reglamentaria directament al cap de la bèstia. A l’instant una quantitat considerable de massa encefàlica felina s’escampa pel portal. A la plaça, silenci, nomes trencat per la veu d’una noia que diu: - Pobre gatet .....

Arriben els artificiers. Tothom quiet. Silenci sepulcral. S’acosten a la bossa degudament protegits i amb molta cura obren la cremallera. Miren a l’interior. Immediatament, agafen la bossa, i esclaten a riure.

Acaben de descobrir que aquell animal que havien mort d’un tret no era un gat, sinó una gata, i que a l’interior de la bossa nomes hi havia un dels seus gatets, que algú s’havia emportat i abandonat posteriorment.

Un dels artificiers mostrava al personal la petita bestiola. Els curiosos començaven a desfilar en silenci cap a dinar. Un bitllet de mil duros canvia de mans.

I abans de que la plaça quedés buida, es tornava a sentir la veu d’una noia, potser la mateixa d’abans, que repetia: - Pobre gatet...

Els deures del Celsona

LA FESTA MAJOR DE SOLSONA Nom: ...................................................................................

CONCURS DE DIBUIX PINTA I SIGUES EL NOSTRE GUANYADOR SI HO FAS BÉ, PUBLICAREM EL TEU DIBUIX

Feu servir aquesta plana per pintar el que proposi el títol. Porteu-nos els dibuixos a la oficina, a la trav. de Sant Josep, 1 de Solsona i el més maco tindrà un regal.

Podeu pintar el que vulgueu, sempre seguint el tema que us proposem.

Podeu fer servir retoladors, cera, llàpissos de colors...

Casa setmana pubicarem el dibuix guanyador en aquesta mateixa plana.

ANIMEU-VOS hi pot participar tothom.

Celsona - 21 -

FUTBOL

COMENCEM LA TEMPORADA DE FUTBOL Aquest cap de setmana comensa la temporada de futbol a les instal.lacions del CF Solsona.

A partir de la setmana que bé, us anirem publicant tot els resultats i classificacions del club.

Dissabte, 20 de setembre 5 tarda - JUVENILS

SOLSONA - SANTPEDOR Diumenge, 21 de setembre 11 matí - ALEVINS

SOLSONA - BERGA 4 tarda - 3a REGIONAL

SOLSONA - CALDERS (1r partit de la temporada)

FE D'ERRADES En l'article passat on comentavem el 25è Triangular Hostaleria Serra, s'ens va escolar un error: Comentàvem que una placa commemorativa va ser entregada al Sr. Serra en representació de tots els ex-presidents dels 25 anys del triangular, i això no és correcte.

La placa va ser entregada per la junta directiva que, ara fa 25 anys, gestionava el CF Solsona.

Disculpeu per aquesta patinada.

- 22 - Celsona

RALI Marc Torra

SIGUENZA, DESPRÉS DE LES VACANCES Els tres equips solsonins del campionat d’Espanya de rallis de terra tornen a l’acció. Els dies 20 i 21 de setembre es disputa a Sigüenza la propera prova del campionat. Aquesta, te la particularitat de que no és una prova, si no que son dos rallis diferents en els mateixos escenaris, el que vol dir que hi poden haver bastants canvis en els resultats al final de les dues proves.

Tots tres equips tornaran amb les infrastructures habituals de les passades carreres. Ramon Xandri al capdavant de l’equip amb un Peugot 106 pilotat per Josep Mª Solé. Jesús Alarcon i Josep Parcerissa amb el Seat Ibiza de la copa de promoció seguiran lluitant per mirar d’aconseguir més punts per avançar posicions.

Carles Solé torna amb el Seat Ibiza Kit-Car i l’assistència de Calm Competició.

Els equips de Xandri i de Solé, recordem que estan lluitant per les po-

sicions capdavanteres del campionat absolut, tasca difícil, ja que com a contrincants tenen cotxes més potents que els seus i amb tracció total, però amb tot i així, els resultats son iguals els dels uns i els dels altres, almenys així ho van demostrar l’any passat, que amb cotxes amb menys possibilitats que els d’aquest any, van acabar la temporada en segon i tercer lloc de l’absolut.

Alarcon i Parcerissa, aquest any participen per primera vegada en un campionat estatal, (la Copa Ibiza) en el que estan fent uns papers força bons. Aquesta copa de promoció està molt disputada, degut a que tots els

cotxes són pràcticament iguals en quant a la preparació, el que fa que els conductors s’hagin de lluir de valent per esgarrapar segons a cada tram, ja que la potència de cada cotxe d’aquesta categoria és la mateixa.

De segur que quan Celsona surti al carrer ells ja seran a Sigüenza esperant el compte enrera per sortir “a tot drap” enfilant els revolts dels trams.

BONA SORT !

GOLF A.S.

TORNEIG DEL MES DE SETEMBRE El Josep Miquel Torres i el David Vilaseca, guanyador i segon respectivament.

El passat dissabte dia 13 de Setembre es va celebrar al Club de Golf Ribera Salada el Torneig Mensual del mes de Setembre en la modalitat handicap i dos categories de competicióó, primera categoria (jugadors que tenen handicap inferior a 20) i segona categoria (jugadors amb handicap superior a 20).

El campió de la primera categoria va ser Josep Miquel Torres amb 81 cops scratch i 64 cops handicap, en segon lloc David Vilaseca amb 79 cops scratch i 65 cops handicap i el tercer classificat va ser Albert Botifoll amb també 79 cops scratch i 65 cops handicap.

La guanyadora de la segona categoria va ser Anna Selva amb 76 cops scratch i 57 cops handicap, el segon classificat va ser Josep Gallardo amb 85 cops scratch i 63 cops handicap i en tercer lloc Montse Riu amb 87 cops scratch i 65 cops handicap.

Celsona - 23 -

TENNIS TAULA Josep Àngel

EL XAVIER TORRENT TRIOMFA EN UNA IGUALADA FINAL Durant el mes d'agost es va celebrar un torneig de tennis taula entre un grup d'amics i hem volgut publicar els resultats per donar a conéixer el ping-pong.

Aquesta competició va ser als Masos, per sorteig es van fer dos grups i els participants els teniu al quadre de sota.

Els primers partits es van desenvolupar amb franca competició i us passem a resumir les semifinals i finals d'aquest "particular" esdeveniment.

Lliga Expert Agost 1ª Semifinal: Torrent Vs German El Xavier Torrent amb un joc d’atac molt consistent va aconseguir contrarestar el joc d’impuls del German. El Xavier va estar molt encertat en els moments finals i tot va acabar amb un 4 a 2 a favor del Xavier.

2ª Semifinal: Crack Vs Erola Un principi molt igualat va portar a l’empat a 1, però a partir d’aquell moment el Crack va portar

El Crack, tercer classificat, el Xavier Torrent, campió i l'Albert Erola, subcampió.

punts de molt de mèrit que l’Albert, tot i jugar molt bé no va poder arribar a les pilotes llargues. Fins al 3 a 1 el Crack semblava que tenia dominat al seu rival però amb un joc tallat colosal l’Albert va remuntar amb molta sang freda tot i els nervis passats. Al final l’Albert Erola es va posar a la final amb uns punts prodigiosos on el Crack no va poder arribar. 4 partides per l’Albert i 3 pel Crack al final.

Final de Consolació: Crack Vs German Garrido La il·lusió del German no va poder amb la regularitat del Crack i tot i que les primeres partides van ser molt igualades el Crack va saber trobar en l’esmaixada de dreta la clau en la victòria. Un 4 a 2 molt ben jugat amb un German Garrido que va fer un campionat extrordinari però que no va poder amb la veterania del Crack..

La Gran Final: Xavier Torrent Vs Albert Erola La qualitat vista en aquests últims partits va pujar un grau quan PLAY- OFFS L.E.A. Conferència Est Erola 3 Erola 4 Rafart 2 Nofx 1 Bernat 0 Bernat 3 Colo 3 Colomés 3 Plana 0 Crack 3 Crack 4 Ribalta 1

El NOFX, en una espectacular esmaixada.

- 24 - Celsona

aquests dos joves jugadors es van posar les piles i a 1/4 de 12 va començar una final clàssica. L’Albert es va col·locar magnificament amb un 2 a 0 de bon principi. El Xavier però, en el tercer partit va veure solucions i va decidir atacar i li va sortir bé. La prudencia i la seguretat va portar punts llargs de gran intensitat i la forta mentalitat dels dos finalistes ens va fer disfrutar de valent. Algú havia de guanyar i malgrat que tots dos mereixien la victòria el Xavier Torrent va arribar a l’última partida molt fort. L’Erola havia tingut bastanta sort en els nets en les primeres partides però ara la sort va ser pel Xavi que es va avançar ràpidament i al final es va adjudicar el campionat per 4 partides a 3.

A part dels trofeus als tres primers i va haver piruletes per tothom i ens ha quedat un bon sabor de boca.

Agraïm sincerament a tots els participants i a tots als espectadors que han fet possible aquest espectacle.

Fins que hi tornem!

Conferència Oest 0 Mangas 0 Call.

Erola

Torrent C A M P I Ó

Crack

3 Call-Tobycevic 0 Candi 4 Torrent 3 Xavier Torrent 3 German Garrido 4 German G. 0 David Serra Divins 0 Xavier I.

German 3 g. Diaz

3 germans Diaz

CLUB VOLEI Solsona i comarca Torneig de Fut-Volei 4 x 4 trofeu “SIRORI SPORTS” Les entitats solsonines Cissa Esports, Sirori Sports i Club Volei Solsona i Comarca organitzen aquest torneig per al dissabte, 20 de Setembre, a les instal.lacions de la Cissa (en el Pavelló Municipal, en cas de pluja), per tal d’oferir un ventall extens de pràctica esportiva, basada en la diversitat, aprofitant l’impuls estiuenc d’algunes d’aquestes manifestacions.

El FUT - VOLEI és una variant entre futbol, volei i tennis. Té nor-

JORNADA INAUGURAL de la temporada 97-98 El diumenge, dia 5 d'octubre, s'inicia la competició del Campionat de Catalunya Juvenil, masculí i femení, "sèrie B", grup de Lleida de voleibol.

Partits al pavelló municipal d'esports 10 matí, CV SOLSONA - CV ALMACELLES (fem.)

12 migdia, CV SOLSONA - CV ALMACELLES (masc) A partir de les 2 del migdia DINAR DE GERMANOR a les mateixes instal.lacions.

Obert a tothom.

Es poden adquirir els tiquets, al bar Casal, Casal de Joventut, a la revista Celsona, trav. de Sant Josep, 1 i a l'Ajuntament de Solsona, c. Castell, 21 a un preu de 1.000 pts cada tiquet.

Vegeu programes a part.

ANUNCI El Club Volei Solsona i Comarca

mes molt senzilles i fàcils de conéixer i aplicar. Les mides són les mateixes del camp de volei (18 x 9 m). La xarxa es col.loca a 1’85 m.

La distribució dels jugadors en el camp és lliure, havent de passar per la sacada alternativament (seguint una rotació). Es permeten tres tocs per equip, podent-se fer amb qualsevulga part del cos, menys braços i mans. Un jugador només pot fer dos tocs seguits, en la recepció de la sacada.

Només s’aconsegueix punt quan s’està en possessió de la sacada.

La sacada es fa des del fons de la pròpia pista, deixant fer un bot abans de copejar-lo. La sacada no és

Demaneu informació a: Imma Vilà (48 08 43) Pere Jaray (48 31 80)

Per a informació i inscripcions cal dirigir-se a SIRORI SPORTS, telèfon 48 00 03, de Solsona. El número màxim d’equips inscrits serà de 20.

L’horari de la competició serà des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre. La durada de cada partit serà de 14 minuts, a rellotge seguit, fent dues parts de 7 minuts.

Convocatòria de concurs per al LOGOTIP del CV SOLSONA I COMARCA Treball: Participants: Quantitat: Color: Presentació: Identificació: Termini: Trameses: Veredicte:

BUSCA nois/es nascuts entre els anys 1980 i 1984, per tal de completar els equips de competició federada.

vàlida, si toca la xarxa. L’equip receptor pot deixar botar la pilota. Si no es deixa botar, no es pot tornar directament a l’altre camp.

El bot a l’hora de la recepció és optatiu, però, no es podrà deixar botar la pilota, una vegada el jugador l’ha tocada.

Premi: Notes:

LOGOTIP o imatge que representi al CV Solsona.

Tothom que ho desitgi.

Les que es considerin vàlides.

Dissenys a 2 tintes on hi consti CLUB VOLEI SOLSONA I COMARCA Sobre suport rígid (cartolina o similar), en format A3 (297x420 mm), i dues propostes més del mateix logo reduïdes (a 1 tinta i en negatiu).

En un sobre tancat i engainxat al darrera hi ha de constar les dades personals del dibuixant, nom, adreça i telèfon.

Fins el 21 de novembre de 1997 Bar Casal - Casal de Cultura i Joventut - Solsona Revista Celsona - Trav. de Sant Josep, 1 - Solsona El dia 30 de novembre de 1997, a les 12 del migdia, abans del partit CV SOLSONA - VOLEY BINÉFAR. El Jurat el formaran persones d'entitats culturals i esportives de Solsona i dos membres del CV Solsona.

Material esportiu valorat en més de 8.000 pts i un lot de material divers per al disseny guanyador.

El disseny guanyador quedarà en propietat del Club Els dissenys no guanyadors es podran passar a recollir a la Revista Celsona, Trav. de Sant Josep, 1 de Solsona a partir del dia 30 de novembre de 1997.

Celsona - 25 -

SOLSONÈS MODELISME

GRATA SORPRESA AL VI GRAN PREMI CIUTAT DE SOLSONA

El Ramon Pallarès, tercer classificat junt al Jordi Tordecillas.

El Passat dijous, 11 de setembre al matí, es va celebrar com ja és costum el Gran Premi Ciutat de Solsona d'Automodelisme que enguany celebrava la seva sisena edició.

Un total d'11 inscrits van començar la sessió d'entrenaments al circuït preparat al camp del Serra per a la cursa.

Dues sessions preparatòries de 10 minuts que van resultar força animades van donar pas a la gran final. Una carrera de 30 minuts. En tot moment hi va haver corredors a la pista, millorant la seva conducció en el transcurs de la carrera. Al final la classificació va quedar com podeu veure, en el requadre de sota.

Problemes en els vehicles van causar que a dos corredors els sancionessin, restant-los voltes de la cursa.

La sorpresa va ser a l'hora de comptar els resultats. El Jordi Tordecillas, un jovenet que no fa gaire que ha estrenat un flamant Tunther Tiger, va quedar en quarta posició i a només cinc voltes del Ramon Pallarès.

Tot i no tenir trofeu, el Jordi s'el mereix més que ningú. Era la seva primera cursa!!.

Classificació final Voltes Joan castilla .......................65 Joan Toban .........................60 Ramon Pallarès ..................54 Jordi Tordecillas ................49 Santi Castilla ......................47 Santi Galdon ......................40 Albert Cots.........................12 Amadeu Folques .................. 3 Ramon Tobau....................... 1 Manel Castillo ..................... 0 Vista del circuit al camp del Serra - 26 - Celsona

SOLSONÈS MODELISME Marta Pallarès

PRIMERA CARRERA DE RESISTÈNCIA SLOT i ENTREGA DE PREMIS DEL CAMPIONAT SOCIAL SOM (Solsonès modelisme) està preparant l’entrega de premis del campionat social Slot realitzat aquest estiu. Celsona ja us ha anat informant del desenvolupament d’aquest campionat i de que pretenen organitzar-ne molts més.

Aquest lliurament de premis es realitzarà el proper 27 de setembre al mateix lloc de sempre (al pavelló polisportiu). Aprofitant aquesta trobada es farà una Prova de Resistència entre tots els socis que vulguin participar.

Amb l’inscripció de la cursa s’inclourà el sopar pels participants i al final es sortejaran els quatre cotxes de la carrera (F1 de la casa Scalextric).

Al final de tot es donaran els premis del primer campionat social, cedits per la casa Joguiba de Manresa, també es farà entrega del premi de la volta ràpida cedit pel Restaurant Solterra i un trofeu sorpresa ofert per Celsona.

Us recordem, també, que encara que no hi hagi cap competició, les instal.lacions de "slot" estan obertes com sempre per que, tothom que ho desitgi, pugui córrer una estona.

Si voleu rebre CELSONA a casa cada divendres, empleneu aquesta butlleta amb totes les dades i envieu-la a: APUNTS GRÀFICS, SL Trav. de Sant Josep, 1 - 25280 SOLSONA Dades d'enviament Nom: .................................................................................................................. DNI: ...............................

Adreça: .......................................................................................................................................................

Ciutat: .........................................................................................................................................................

Codi postal: ....................... Telèfon: ...................................................................

Desitjo rebre Celsona durant un termini de: 3 mesos - 2.000 ptes. (2 gratis) 6 mesos - 4.000 ptes. (4 gratis)

Tot l’any - 8.000 ptes. (8 gratis)

Dades de pagament Entitat: .................................................................................................................

Núm. de compte: Signatura:

CAL POSAR TOTS ELS NÚMEROS DEL COMPTE DE PAGAMENT.

Celsona - 27 -

- APRENDRE A LLEGIR I ESCRIURE O PERFECCIONAR-HO. - ADQUIRIR O AMPLIAR ELS CONEIXEMENTS DE: MATEMÀTIQUES, C. SOCIALS, C. NATURALS CATALÀ, CASTELLÀ, FRANCÈS...

- OBTENIR EL TÍTOL DE GRADUAT ESCOLAR - ETC.

VINE

INFORMA'T!