Celsona 24

Núm. 23 - Del 19/8/97 al 25/9/97

200 ptes.

COMENÇA LA TEMPORADA D'ESPORTS El CF Solsona aconsegueix un 7-2 en la seva primera jornada de lliga PERE BALAÑÀ I ABADIA PUNTUALITZA SOBRE LA CIRERA DE L’HOSTAL, A LLADURS

El desplegament dels Mossos d'Esquadra al Solsonès per l'any vinent

El Consell Comarcal establirà una nova Escola Taller a Solsona I tu, que en penses...

Com milloraries el comerç del casc antic?

VUIT CONEGUTS ENS HO EXPLIQUEN A partir del mes d’octubre, noves activitats:

KICK BOXING FULL CONTACT Avda. del Pont, 11 - Tel. 48 29 56 - SOLSONA

Totes les inscipcions que es facin durant el mes d’OCTUBRE, la matrícula serà gratuïta.

Editorial Josep M. Borés

Que faries per millorar el comerç del casc antic?

Aquesta ha estat la pregunta que hem fet a vuit persones coneguts de tots vosaltres. És curiós com canvien els punts més importants, segons sigui una persona o una altra.

De fet hi ha opinions com colors, i aquesta és una pregunta complicada i difícil de contestar així, a la primera. És la pregunta del milió.

Estareu d'acord amb mí que una solució com el "fairi antigrasa" no existeix i al final haurien d'aplicar les mesures que encaixin més bé a la majoria. El que sí que podem fer, és rumiar una mica sobre cada resposta, i entre totes, ens podem fer una idea força concreta del que seria la solució ideal.

Un casc antic ple de vida comença pel fet de viure-hi persones. Les botiguetes petites, de gent que coneix a tota la família i a la que se li pot deixar a deure "perque m'he descuidat el moneder" no fa pas gaire que tots ho hem viscut i crec que seria una de les solucions.

El transit, els aparcaments, les senyals i demès detalls, són problemes i molèsties però mireu: Una plaça Major deserta, uns edificis magnífics per viure-hi i que ni tant sols poden deixar posar la gent al balcó pel perill de que s'esfondri. Unes arcades que farien ombra a uns aparadors carregats de detalls i és que, a mès, si plou no et mulles.

Un carrer castell, on les botigueres, com és costum, escombren l'acera al matí abans d'obrir, amb un seguit de comerços on la cosideració pel client i el servei sigui la primera norma a seguir.

Quantitat de detalls i atencions que d'això els supermercats no en tenen.

Cal posar-hi iniciativa i ganes de fer coses, es pot millorar molt.

Director: Publicitat: Distribució: Oficina: Tel. i fax: E-mail: Dip. Legal:

Josep M. Borés Manoli Ortigosa Miquel Sances Trav. de Sant Josep, 1 25280 SOLSONA 973/ 48 17 19 Apunts@caixamanresa.com L-267-1997

Agraïments a: Ajuntament de Solsona Associació de Turisme de la Vall de Lord Club Futbol Solsona Club Bàsquet Solsona Club Volei Solsona Càritas Arxiprestal - Grup Volem Feina Arxiu Històric Comarcal de Solsona Servei Comarcal de Català

Unió de Pagesos Escola Municipal de Música Cinema París Fotografia Resol David Guixé Corominas Ramon Estany Pep Mia Lluís Cornet Gerard Trench J. Clavé I a totes les entitats que col.laboren amb escrits.

Publicar notícies, actes, celebracions o qualsevol escrit a Celsona, és gratuït, només cal que ens feu arribar els textos abans del tancament de l'edició, cada dimecres a les 5 de la tarda.

- 2 - Celsona

Apunts Gràfics, s.l., no es fa responsable de l'opinió personal dels col.laboradors a Celsona ni de les errades en que aquestes puguin cometre. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.

Queda reservat el contingut d'aquesta publicació, i no es pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

AJUNTAMENT DE SOLSONA Regidoria de Governació

Desplegament dels Mossos d'Esquadra al Solsonès Com ja debeu saber, el passat dia 9 de setembre va visitar la nostra ciutat, amb motiu de la Festa Major, el conseller de Governació de la Generalitat, el senyor Xavier Pomés. És una persona amb un tracte proper i amable, la qual cosa encara ens va facilitar més la conversa que vàrem tenir per anar concretant dades per al proper desplegament dels Mossos d’Esquadra a la comarca del Solsonès.

Si no hi ha cap imprevist, ja us podem dir que els Mossos s’establiran al Solsonès a finals de l’any vinent, 1998. La central comarcal la tindran a Solsona, en un lloc encara per acabar de definir, però que s’haurà d’escollir definitivament en el que resta d’any per construir-hi l’edificació la primavera vinent.

Els agents que vinguin aquí no viuran a la caserna com fa la Guàrdia Civil, sinó que a la central, semblantment als Bombers, només hi tindran les oficines, els departaments i el parc mòbil.

El nombre de mossos que vindran per cobrir tota la comarca no està definit del tot, però pot estar entre 70 i 80. Hi ha qui diu que és una exageració, però s’ha de tenir en compte que aquest no és el nombre d’agents que patrullaran, ja que si aquest nombre el dividim en tres torns i en restem les baixes per malaltia, les vacances, festius, etc. i

els que treballen a l’oficina, probablement en quedaran uns 12 o 14 per fer patrulles i cobrir la capital i tota la comarca.

La feina que faran a Solsona s’haurà de definir en un conveni entre la Conselleria de Governació i aquest Ajuntament per veure què serà responsabilitat dels Mossos i què restarà en mans de la Policia Local. Així es fa en tots els municipis que disposen de cos de Policia Local.

La pregunta de “què farà la Guàrdia Civil” encara no es pot respondre perquè fins que el cos dels Mossos no s’hagi desplegat a la comarca, per evitar un buit de seguretat i vigilància, la Guàrdia Civil no decidirà si marxa, es queda o fa unes funcions específiques.

Des d’aquesta regidoria, veiem positivament aquest desplegament i la vinguda de la Policia de Catalunya al Solsonès i a Solsona concretament, ja que creiem que és necessari un increment en qualitat i quantitat de la seguretat i atenció a la població, especialment en una comarca tant diseminada com la nostra i, en l’àmbit local, per reforçar degudament la Policia municipal. D’altra banda, també ens sembla que, fent un símil, si la llengua catalana és la pròpia de la nostra nació, els Mossos d’Esquadra és la Policia pròpia de Catalunya.

TAXI Joan Santaeulàlia i Armengol al seu servei Llicència núm. 1

C. Castell, 28 - SOLSONA Ctra. de Sant Llorenç, s/n Tel. (973) 48 00 98 Part.

48 12 02 Mòbil 908 531 012 Celsona - 3 -

CONSELL COMARCAL

El Consell Comarcal acollirà la nova escola taller del Solsonès Tindrà capacitat per a 30 persones i impartirà estudis relacionats amb el bosc i el turisme rural

Solsonès, que és l'organisme responsable de l'escola, ha manifestat que aquest nou centre "ajudarà a crear noves expectatives de treball i a millorar la formació acadèmica de joves que estan a l'atur". Ballabriga afegeix que els tres mòduls dissenyats presenten unes bones perspectives de treball, ja que el Solsonès "és una El Consell Comarcal del comarca on el sector forestal és d'una Solsonès acollirà una nova escola ta- importància econòmica vital".

Amb la implantació d'aquesta ller anomenada Centre Tecnològic Foescola taller, el Centre Tecnològic restal de Catalunya, en la qual es poForestal de Catalunya serà l'únic ordran cursar estudis relacionats amb el ganisme docent de tot l'Estat espanyol bosc i el turisme rural. L'escola tindrà capacitat per a trenta persones que que imparteix tots els cicles educatius, començaran les classes a finals d'oc- des de treballadors del bosc fins a enginyers forestals. Ballabriga consitubre o primers de novembre.

Els diferents mòduls que es dera lògic que l'INEM hagi tingut en crearan: guies de turisme rural, res- compte la petició del Consell tauració de zones degradades i treballs d'instal.lar l'escola taller al Solsonès, al bosc, tindran una durada de dos "ja que som la comarca amb més suanys. L'escola taller va dirigida a jo- perfície arbrada". Segons les estadísves amb edats compreses entre 18 i tiques el 62% del territori del Solsonès 25 anys que estiguin en situació d'atur. és bosc, mentre que la resta de Tots els participants rebran un sou Catalunya només en té un 44% i el mensual mitjançant un contracte de conjunt d'Espanya un 21%. Un altre pràctiques amb l'INEM, que els aju- factor que destaca Ballabriga és que darà a cobrir les seves necessitats més aquests estudis de formació forestal i natural "ajudaran a millorar el trebàsiques. ball que es realitza al bosc, amb perFrancesc Xavier Ballabriga, president del Consell Comarcal del sonal qualificat".

D'altra banda, el president del Consell ha destacat també la importància del mòdul destinat a formar guies de turisme rural, ja que, segons diu, "és un sector creixent i de gran futur al Solsonès".

Els cursos estaran formats per classes teòriques i El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya serà el centre on s'impratiran les classes.

- 4 - Celsona

F. X. Ballabriga

"Ajudarà a crear noves expectatives de treball i a millorar la formació acadèmica de joves que estan a l'atur" pràctiques que es realitzaran en diferents explotacions de la comarca. En el cas del mòdul de treballs forestals es tractaran temes relacionats amb la maquinària forestal, la seguretat en el treball, la tala i la neteja del sotabosc i la prevenció i extinció d'incendis. Els mòduls de recursos naturals i restauració de zones degradades s'introduiran en l'aprenentatge de la gestió forestal, la cartografia, tècniques d'amidament, l'inventari forestal o la valoració i planificació sostenible del conjunt dels recursos naturals.

Així com en temes relacionats amb els vivers forestals, la repoblació i la restauració hidrològica i de riberes.

Finalment, el mòdul de guies de turisme rural aportarà a l'estudiant coneixements del medi físic i humà, la gestió forestal, l'educació ambiental, el turisme rural, l'animació sociocultural i les tècniques d'orientació i salvament.

Les inscripcions es poden dur a terme al Consell Comarcal del Solsonès, tel. 48 20 03 i al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, tel.

48 17 52 i 48 16 81

Des de la Vall de Lord...

Lluis Cornet

MOTORISME Com cada any aquest mes de setembre s’ha fet la pujada a Busa amb les aquí denominades «motos soviètiques», que no són altres que les «Rieju» anyigues. Tota una aventura per apilota i màquines, perquè al trajecte se les porta. En aquesta setena edició s’hi van apuntar 36 participants, que van gaudir d’un bon dinar i d’una tornada amb tempesta inclosa, però que no va poder desmerèixer l’èxit de la convocatòria.

FIDEUADA A "LA VALL" Dissabte passat al migdia, la Colla de la Paella de la Vall en col·laboració amb la Colla Gegantera, van dedicar una fideuada a les persones de la Residencia d’Avis «La Vall», que es va fer extensiva els membres del Patronat que la regeix, als membres de la direcció, treballadors i voluntaris i a una colla de persones simpatitzants amb l’obra social que allà s’hi desenvolupa.

L’esdeveniment va ser un èxit total i la concurrència en va quedar molt complaguda, d’un acte emotiu i d’estimació a les persones d’edat que allà hi han trobat una nova llar.

Sense deixar la Residència, hem de dir que fa uns dies s’ha publicat el número 7 del Butlletí Informatiu «La Vall», de sortida eventual, confeccionat pels propis residents i el personal que hi treballa. En aquest número de setembre hi ha una salutació d’Elvira Grifol, l’actual directora, que no fa gaire va prendre possessió del càrrec; un resum d’activitats de l’establiment i diferents articles.

L’addicció es una col·laboració d’EL PITEU INFORMATIU, que d’aquesta manera s’uneix a la vida de la Residència d’una manera desinteressada.

Representant de Celsona a Sant Llorenç Ens plau anunciar-vos que a partir d'aquesta setmana comptem amb els serveis del Pau Amorós, veí de Sant Llorenç, que serà l'encarregat de les subscripcions i d'atendre els lectors de tota la Vall.

Si necessiteu publicar qualsevol escrit a la revista, recordeu que és gratuït per totes les associacions, clubs i particulars, els remeteu en disquet d'ordinador a casa seva i us les publicarem tot seguit.

El Pau viu a la Pl. major, 10 de Sant Llorenç.

FUTBOL SANT LLORENÇ, 1 BAGANES, 2 SANT LLORENÇ: Magín, Puig, Sala, Manel, Colell, Gerard, Riu, Marc, Xavi, Ribera i Micky. (També: Miquel i Pascuet).

BAGANES: Palacios, Dani, Ramon, Elvira, Lluís, Resina, Jose Antonio, Guerrero, Xavi, Carlos i Riu. (També: Marc).

El passat dissabte, dia 20, va començar el campionat del Grup I de la Tercera Categoria Regional, en el que hi està enquadrat l’equip de la Vall de Lord i, certament, amb poca fortuna, ja que els visitants, el Baganès, es va emportar els tres punts en un clàssic partit de principis de temporada, quan els equips encara no han entrat definitivament en joc, amb moltes imprecisions. Ambdós equips van lluitar amb sort diversa, doncs, mentre l’equip local es marcava un gol en pròpia porta abans de la mitja hora de partit, i en un rebuig de falta al principi del segon temps, només va poder marcar un gol a la primera part i va desaprofitar diverses ocasions al llarg del matx, demostrant poca profunditat. El Baganès tampoc va fer res d’extraordinari i potser un empat hauria resultat més just.

Va arbitrar el partit el sr. Galan, molt meticulós, amb moltes targes (va deixar el Sant Llorenç amb 10 homes) i un vertader concert de xiulet, sense necessitat, tallant el joc continuament. Al final va ser molt protestat.

Els gols es van marcar de la següent manera: 01, minut 25, Manel (en pròpia porta); 1-1 minut 35, Xavi; 1-2, minut 50, Lluís.

El camp va registrar una bona entrada.

La propera jornada es jugarà a Puig-reig.

Podeu consultar la classificació al la plana del CF. Solsona uma mica més enrrera.

Vols ser al solsonès virtual?

Servei de programació World Wide Web Trav de Sant Josep, 1 - Tel. 48 17 19 - SOLSONA Celsona - 5 -

UNIÓ DE PAGESOS AL.LEGACIONS A LA NOVA ORDENANÇA MUNICIPAL DE SOLSONA SOBRE GRANGES La Unió de Pagesos va tenir notícia de la existència de la nova ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’EMPLAÇAMENT DE LES ACTIVITATS RAMADERES A SOLSONA només per les queixes que ens han fet arribar alguns afectats per aquesta nova ordenança. Donat que estava en període de informació pública varem preparar un seguit de al·legacions per tal de que es modifiqui el contingut de la Ordenança i no perjudiqui excessivament a les explotacions familiars ramaderes existents en l’actualitat. Les al·legacions es van presentar el dia 19 de Setembre.

La ordenança regula les distàncies mínimes de les granges a les zones urbanes i les mesures correctores que han de prendre per tal de no perjudicar als veïns. Considerem que una ordenança d’aquest tipus és interessant i necessària però donat que entra en vigor ara mateix no pot perjudicar excessivament les explotacions rama-

- 6 - Celsona

deres existents en l’actualitat ja que possiblement han fet inversions recentment sense conèixer prèviament com els afectaria aquesta nova ordenança.

Les al·legacions presentades incideixen en allargar el termini per clausurar les granges que no compleixen les distàncies previstes en la ordenança. Així es demana allargar de 10 a 20 anys el plaç per clausurar les granges existents dins de sòl urbà, i allargar de 15 a 50 anys per les granges en sòl rústic a menys de 200 a 500 metres de sòl urbà.

Així mateix es demana que les explotacions ramaderes que tinguin com a titular un agricultor o ramader professional (o explotació prioritària) i tinguin més de 10 anys d’existència i es trobin en el cas del darrer paràgraf se’ls tingui una consideració especial i no tinguin cap termini per clausurar-les encara que no podran fer ampliacions i només podran transme-

tre la explotació una vegada.

En l’escrit presentat també es fa esment de la necessitat de protegir les explotacions agrícoles i ramaderes ja que no cal oblidar que elles han estat durant molts anys l’origen de la riquesa de les zones urbanes com Solsona i a més compleixen un paper important en la conservació del medi natural, la conservació dels camins, la prevenció d’incendis,...

Esperem que l’Ajuntament de Solsona estudi amb atenció les nostres suggerències ja que només les hem elaborat per ajudar a millorar una ordenança que com hem dit en l’encapçalament considerem interessants i no perjudica de manera excessiva a les explotacions ja existents abans d’aparèixer la normativa.

COMISSIÓ PERMANENT COMARCAL DE LA UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA AL SOLSONÈS

I tu, que en penses...

Que faries per millorar el comerç del casc antic?

CARME DALMAU En principi obrir el transit i llavors crear una bona infraestructura d'aparcaments a fora de les muralles perquè la gent pugui deixar el cotxe als voltants i així, anant a peu, que entrin dins el poble a comprar.

AMELIA COLELL Obrir els carrers als cotxes perquè la gent d'avui dia no vol caminar.

Hi ha molta gent que també opina que caldria tornar a posar el mercat a la plaça Major ja que abans, quan hi era, els divendres al casc antic hi havia molt més ambient que ara.

ROSA M. ARGUERICH És un tema molt difícil, però ens hauria de preocupar a tots perquè el comerç dóna molta vida. Si es promocionéssin els locals buits, la gent s'animaria a obrir negocis i al mateix temps ajudaria a mantenir els edificis i segurament hi viuria més gent, a més caldria un ampli comerç amb una bona varietat d'articles.

ALBERT ESCAMILLA Hi ha unes zones que son diferents a la resta. Les zones més comercials haurien de ser peatonals, amb comerços més especialitzats com ja n'hi ha, tot això ajudat d'una bona publicitat i una bona promoció per part de les entitats oficials. Això faria zones més atractives i amb més servei que les grans superfícies.

MARIÀ JOUNOU Una de les coses que faria seria tornar el mercat a la plaça Major, deixar el vall calent per aparcar i així la gent de la comarca entraria al nucli. Ara ni tant sols en tenen necessitat.

Entre tots els comerços del cas antic, intentar buscar solucions per convidar a la gent a passejar.

NURIA CASAS No surto gaire a comprar, però procuraria que les zones de comerç estiguessin lliures de vehicles i també que els horaris d'obertura de les botigues fossin més puntuals.

Això ajudaria a la imatge del comerç.

EDUARD PALLARÈS El primer que faria és millorar els habitatges perquè hi vingui a viure la gent ja que el casc antic està molt poc habitat.

També tenim el tema de poder entrar amb el cotxe, ara és molt difícil ja que estan tancades totes les entrades al casc antic.

TATE ANGRILL La Unió de Botiguers fa coses que està molt bé, com les parades que van fer al carrer per la fira i per les rebaixes. S'hauria d'igualar els preus amb els de les grans superficies i amb els del mercat del divendres, encara que això és molt difícil. La gent s'hauria de conscienciar una mica en comprar a les botigues petites.

Celsona - 7 -

COMERÇ Inauguracions

El passat dissabte es va inaugurar al Vall Calent una botiga d'esports.

Sirori Sports, ve de la combinació dels promotors del negoci, el Josep Simelio, l'Antonio Rodriguez i el Josep Riu, de tots sobradament coneguts per la organització i participació que últimament fan de diverses competicions de futbol sala. És un comerç àmpli, de 300 m2 i disposa de 50 m2 de magatzem. Hi podreu trobar qualsevol article relacionat amb l'esport: Gorres, sacs de dormir, tendes de campanya, cistelles de bàsquet, xandalls, samarretes, bicicletes, bancs d'abdominals, pantalons, espardenyes, bosses, raquetes de tennis i paletes de ping-pong, pilotes, cascos...

Tots els esports hi són representats i destaca un gran assortiment de sabates d'esport i botes de futbol.

Els promotors estan molt contents de la repercussió està tenint la botiga amb un transit força continu de persones interessades en el material.

ESPAIGUA CENTRE D'ESPORT I SALUT

- 8 - Celsona

I seguint en el món de l'esport, aquesta passada Festa Major, es va celebrar uns dies de portes obertes d'un nou gimnàs a Solsona.

Està situar darrera mateix de la Piscina Coberta, a la Cissa i complementa els seveis que fins ara oferien.

ESPAIGUA és el nou centre d'esport i salut, i el seu objectiu és gaudir i fomentar la salut i l'esport en unes instal.lacions modernes, de gran qualitat i confort.

ESPAIGUA disposa en la sala de fitnes amb aparells computeritzats per a fer exercici, que controlen de forma automàtica la capacitat cardiorespiratòria de l'esportista.

A més disposareu de tot un seguit d'activitats per a millorar qualsevol aspecte i practicar altres opcions d'exercici. L'aeròbic, el funky, el hip hop, la natació de manteniment...

La rehabilitació i les activitats físiques especials també hi són previstes.

HA ESTAT NOTICIA Resum de les principals notícies publicades en altres mitjans aquesta setmana

UN NOU CAMPANAR PER A SANT LLORENÇ El mal estat de l’edifici obliga l’Ajuntament a emprendre’n la rehabilitació Aquesta reabilitació serà a causa de despreniments de pedres de la façana principal. L’obra està presupostada en més de vuit milions de pessetes. Aquest monument es construït des del S. XI i declarat monument històrico-artístic el 1976.

Degut al degradament del campanar i la torre s’ha demanat una segona subvenció, de quatre milions i mig més, la cual ja estava prevista per l’Institut d’Estudis Ilerdenses. El tinent d’alcalde de l’admistració local Joan Sangrà ha assegurat que l’edifici no amenaça ruïna, però creu oportú de començar les obres el mes aviat possible.

L’obra comportarà la instal.lació de mesures de seguretat, com una bastida tubular al voltant del campanar, ja que es tracta d’un indret transitat per força visitants turístics.

QUEIXES VEÏNALS PEL RETARD A OBRIR LA NOVA VIA A SOLSONA PER LA LLOSA Els nous accesos a Sant Llorenç a través del pantà no estaran enllestits fins al 1998 Aquest retard a estat a causa de la retallada pressupostària, segons va explicar l’alcalde de Navès, Ramon Clotet. Els afectats exigeixen que s’acabi aquest accés abaan de l’hivern, tenint en compte la important millora que suposaria amb les comunicacions amb Solsona i el nord de la comarca i donat el mal estat de la carretera per Coll de Jou. La presa tot i que fa uns mesos que està enllestida no es podrà omplir fins que no estiguin restablertes totes les comunicacions.

El pantà es va pressupostar inicialment en 8.500 milions de pessetes, encara que disparat fins als 14.000.

CARRERS D’UN SOL SENTIT EN EL CENTRE HISTÒRIC DE SOLSONA Es farà una reordenació del trànsit del nucli antic de Solsona la cual cosa farà que a partir d’ara sigui nomès d’un sol sentit de circulació aquest projecte està pendent desde l’any 1980.

Un dels principals obtacles de la nova reforma ha estat garantir l’accès dels veïns als garatges sense haver de voltar tota la ciutat. Només es conservarà la lliure circulació a la plaça Major i al carrer Sant Miquel, que, per la seva funcionalitat, uneix la plaça Major amb el portal del Pont.

S’ha decidit mantenir la circulació d’entrada i sortida, en dos dels quatre portals que donen accés al nucli antic, el portal del Castell i el del Pont.

...LA NOVA ROTONDA DEL POLÍGON INDUSTRIAL!!

Celsona - 9 -

HISTÒRIA Pere Balaña i Abadia

LA CIRERA DE L’HOSTAL, A LLADURS, CORRESPON A UNA ANTIQUÍSSIMA GUÀRDIA Convidat pel Consell Comarcal del Solsonès, vaig tenir l’oportunitat de pronunciar un cicle de conferències el passat més de juny (dies 7, 14, 21 i 28) a Sant Llorenç de Morunys, Cambrils i a l’Ajuntament de la pròpia capital de la comarca. A part l’afany de divulgació que tenen normalment aquesta mena d’actes, afeccionat de fa molt per les coses e la terra (d’aquí va sortir en el seu moment el llibre Navès, els musulmans i el comte Guifré I «el Pelós»), la curiositat geogràfica, històrica i filològica em va dur a visitar l’Hostal de Cirera al terme municipal de Lladurs.

Per sort, l’amic Jaume Solé, que viu al mas, em va fer a mans un interesant article de Jaume Clavé publicat en aquesta revista feia poc (nº7.

23-29 maig 97) i titulat «L’Hostal de Cirera». Les dades d’aquest text m’han refermat en una nova hipòtesi que defenso sobre l’origen o etimologia del nom de lloc «topònim) català «CIRERA».

Diu Clavé: «Aquesta casa ha donat nom, a més, a les dues cases veïnes: Cirera d’Amunt i Cirera d’Avall i al gran pla de Cirera, que a la part de dalt amaga en un clot la Guàrdia de la Llena. Aquesta casa ens descobreix que a prop seu hi hauria una torre de guàrdia per «guardar» la collita d’aquests camps».

Ara bé, al meu entendre la procedència d’aquest tipus de guàrdia és molt antiga i les seves funcions originals eren únicament militars, en època de l’estada dels musulmans a la contrada (segles VIII-IX). És clar que, com admet Clavé, avui dia no en resta ni un roc, cosa absolutament lògica perquè les construccions defensives d’aleshores s’aixecaven amb fusta, material poc perdurable per definició.

L’origen del nom de lloc Cirera, que en cap cas no fa referència a l’arbre fruiter i que trobem escampat arreu de Catalunya, no és sinó el mot àrab Hiràssa, el qual, seguint les lleis d’evolució fonètica aràbigo-catalanes que tan - 10 - Celsona

Panoràmica des de l'actual Hostal de Cirera

bé ens va explicar el traspassat filòleg Joan Coromines, donà primer cirèsa i, més tard, cirera. I, en àrab, hiràssa o hiràza, de les arrels hàrassa i hàraza «guardar, protegir, vigilar», significa evidentment «guàrdia». En alguns indrets la gent ha conservat el doblet: al costat d’un Cirera descobrim una Guàrdia. Però, malauradament, els qui s’han dedicat a l’estudi de les etimologies dels noms de lloc catalans (Enric MoreuRey, Joan Coromines, etc.), no hi havien parat esment.

En una obra que apareixerà pròximament, L’Islam a Catalunya (segles VIII-XII), Barcelona, Rafael Dalmau editor, col·lecció «Nissaga, núm. 13», ho he pogut explicar amb molt de detall al capítol segon, on, al costat de l’Hostal de la Cirera del municipi de Lladurs, el lector hi trobarà la Cirera de Llorac (Conca de Barberà), la Llau de la Cirera, a Castellàs (Alt Urgell), la Roca Cirera (Alta Ribagorça) i el Tossal de Cirera, a Sopeira (Alta Ribagorça), a més de la Cirera de Vallmanya, al mateix Solsonès, que ja cita Clavé. Tots aquests indrets són en punts enlairats, des dels quals hom podia atalaiar els encontorns i preveure els atacs que esperaven les poc nombroses guarnicions islàmiques. Per això des e l’actual Hostal de Cirera s’establia comunicació òptica directa amb el castell de Lladurs.

Clavé encerta quan diu que «no es comprèn gaire que (Cirera) pugui designar la fruita del cirerer. A més no es diu «la» Cirera, sinó Cirera a seques, que deu voler dir que el nom és antiquíssim». Però la «roca Cirera» no es va dir així per la seva forma ni pel seu color, sinó per la seva funció defensiva.

Si tot això és acceptable, i personalment no en tinc dubtes, la Cirera de Lladurs data probablement del segle IX, quan la llengua catalana s’anava afaiçonant de forma definitiva, i devia rebre el seu nom original quasi al mateix temps que l’Acta de consagració de la Seu d’Urgell, redactada el segle X però atribuïda per la tradició a l’any 839.

A més, i acabo, la proximitat de Cirera juga en part a favor d’una etimologia àrab per a Lladurs, com vaig defensar a Els noms de llocs de Catalunya, 2ª edició, pàg. 229, en lloc de l’hipotètic *lliturci que proposà Coromines al volum V del seu Onomàsticon Cataloniae. El cèlebre filòlegre coneixia que «Lladurs i Solsona es trobaven en el front de batalla contra els moros» i que Lladurs és «un homònim de Lladurs, cap al Segre», àrea que ha conservat una alta densitat de toponímia aràbiga. Però aquest punt encara mereix futures recerques.

OPINIÓ Ramon Gualdo

MÚSICS AL CARRER No m’agrada gaire allò que fa aquella Ajuntament d’allà baix, la de Barcelona. Els ho dic a uns cent quilòmetres de distància. Es viu que en alguns indrets d’aquella ciutat, volen treure’n els anomenats “músics del carrer”, en acostar-se les dates del casament de la Infanta Cristina. Precisament aquests músics formen prou una estampa ben bonica. Diuen que és per motius de seguretat. A veure: De què tenen por? Que un violí es transformi en una metralleta? Que una sonata de Beethoven dispari totes les alarmes? No fotem!

Escolteu: I, Ja li heu explicat a la Infanta que feu aquestes coses? Jo diria que aquesta mosseta - la Cristina- bé té prou sensibilitat i gust artístic i que prou que li plauría en el seu recorregut trobar-se amb un músic de carrer que li dedica una peça amb tota la il·lusió. I, de

ben segur que aquell bon home no esperaria pas un grapat de monedes a la seva gorro. En tindria prou que la Infanta en comptes de llençar-li una moneda, li llenci un somriure.

Això ho dic jo, que no soc pas gaire monàrquic, però si aquesta noia m’envia una participació, potser li faré arribar algun detallet per a la casa... Tinc una torradora elèctrica, que quan ella i l’Iñaki es cruspeixin el pa amb mantega al matí els aniria de conya. Si. És una que un cop la vaig endollar al corrent de 125 i va fotre un pet com un gla, però si aquest xicot és prou manetes, encara els pot ser ben útil...

Ara, a l’àpat no hi aniria perquè veig que faran un tiberi de Déu i sa mare, i a la meva edat m’he d’anar vigilant el colesterol.

OPINIÓ J. H.

LA FORÇA DE L'ANÈCDOTA Episodis insignificants poden ser símptoma d’un mal greu.

L’important de la xiulada d’en Raimon és el que hi ha al darrera. El fet és que a la immensa majoria dels espanyols (siguin del color que siguin, no han de ser pas del PP, com s’ha volgut suposar) se’ls regiren les entranyes només de sentir cantar o parlar en català. No és pas la primera vegada que es xiula un cantant català: no fa gaire ho van fer a Joan M. Serrat quan en el 10è aniversari del diari EL PAÍS es va atrevir a cantar una cançó en català i, quan va cantar per primera vegada a Madrid, Sopa de Cabra no va poder acabar la primera cançó. Recordo que els dos anys que vaig passar a Madrid tenia un company una mica bromista que, quan pujàvem a un autobús, li agradava de provocar el respectable tot dient simplement amb veu alta: «Tu, vine cap aquí». Automàticament, tot l’autobús, començant pel conductor, ens fulminava amb la mirada. I jo em moria de vergonya. Quina estranyesa que el públic de Las Ventas s’esverés en sentir ressonar el català, quan aquest ja fa molt temps que està pràcticament proscrit de tots els mitjans de comunicació espanyols?

I el greu de les declaracions d’Aznar no és la seva frase anecdòtica, sinó el que aquesta demostra. Perquè és veritat que per a ell i per a la immensa majoria dels espanyols (i parlo amb coneixement de causa) la xiulada no té cap importància, pel simple fet que per a ells tot això de la identitat i de la llengua catalana és una pura carallada.

Em fan riure aquells que diuen que la culpa és nostra perquè no hem sabut fer pedagogia. Tota la pedagogia que puguem fer des d’aquí no servirà de res mentre allà segueixin fent-la en sentit contrari. Tots hem pogut constatar la campanya que tant en temps de dictadura com de democràcia, des de tots els mitjans de comunicació, s’ha fet, sovint contra Catalunya. Però la cosa és més greu: tant al carrer com a la família i a l’escola, els infants espanyols mamen constantment una colla de tòpics que presenten simplement Catalunya com l’enemic a batre i a combatre: sigui en futbol, en cultura, en inversions, en autonomia... En qualsevol aspecte. Us imagineu l’efecte que fa, al cor de Madrid, veure dempeus tota una sala de gent seriosa aplaudint rabiosament un gol del Tenerife al Barça? Doncs, jo ho he viscut.

Celsona - 11 -

CONCURS LITERARI DE CONTES Genís Cardona

EL SISÈ DECIMAL

L’alienígena va aparèixer amb un “flop” breu i va romandre surant aproximadament dos metres per damunt del llit.

L’home, al qual anomenarem K en respecte a la seva anonimitat i en homenatge a Kafka, estava estirat en aquest mateix llit, contemplant serenament la taca d’humitat del sostre. Era una taca que augmentava de manera directament proporcional amb l’activitat lúdico-festiva del matrimoni jove del pis de dalt i en relació inversa amb la quantitat d’aigua restant a la banyera després d’aquesta activitat. L’habitació, il·luminada per una bombeta de 60 W que, com un insecte sinistre, penjava d’un fill negre i gruixut, era d’una decoració més aviat pobra: una calaixera vella foradada tota ella pel corc, dos armaris empotrats farcits de pantalons de pana i una tauleta de nit on reposava un llibre de Vargas Llosa. El paper de la paret, espellofat, deixava veure, en molts racons, el guix de sota, d’una grogor que marejava.

En veure l’aparició, K ho va atribuir immediatament a una al·lucinació. Després de molt insistir, els seus amics l’havien forçat a tastar el menjar xinès. Aquell vespre havien anat a sopar al nou restaurant, recentment inaugurat a la ciutat. (Una ciutat que anomenarem S en respecte a la seva anonimitat). K havia demanat - 12 - Celsona

pa de crostons per barrejar amb el pollastre amb cacauets i bolets xinesos però la cambrera havia indicat, amb la timidesa adequada per tal de fer rutllar els estereotips, que no en tenia, de pa de crostons, que si volia li podia portar pa xinès. L’alienígena era, sens dubte, la conseqüència directa d’aquell pa pesant i lleugerament dolç.

de la meva gent i et vinc a avisar del greu perill que correu. La causa d’aquest perill són els Xaró. Deixa’m que m’expliqui. (Obviament K no estava en posició de negar-s’hi, sofrint com sofria una paràlisi muscular completa). En aquesta regió de l’univers conegut, (continuà l’alienígena), hi ha dues espècies intel·ligents: nosaltres i els Xaró. Nosaltres som molt oberts i agraïm els esforços d’espècies me-

Quan l’extraterrestre va començar a parlar, K va intuir que no al·lucinava. Tenia una veu força aguda i parlava lentament. Una descripció de la bèstia es fa difícil. K era conscient que si la criatura havia adoptat una fisonomia més o menys simètrica era per tal de reduir l’impacte que la seva aparició sobtada pogués tenir sobre ell. Això, però, no l’espantà, (l’alien havia influit previament per via telepàtica en aquest respecte).

L’ésser va engegar una parrafada considerable que provarem de transcriure amb la màxima exactitud. Va dir: “Salutacions home del tercer planeta del sistema FFXGT546. Salutacions dels Kaiku, del segon satèl·lit del divuitè planeta del sistema FFYGU765, allò que vosaltres anomeneu Rigel, a la cama dreta del guerrer d’Orió.

Sóc un emissari nors

nors com la vostra per desenvoluparse per sobre de les fases irracionals; les ajudem sempre que podem i estem orgullosos de poder compartir l’espai amb elles. Els Xaró, en canvi, són massa perfeccionistes. Rebutgen totes aquelles civilitzacions que, cometent errors fonamentals en la seva visió global del cosmos, posen de manifest, davant d’espècies d’àrees veïnes de l’univers, la seva impossibilitat per assolir nivells d’evolució acceptables.

“Els Xaró opten, en aquests casos, per l’eliminació completa de l’espècie inferior. Són, per entenernos, com uns Francisco Pizarros a gran escala.”

Arribat a aquest punt, la criatura va fer una breu pausa. K intentà d’arribar a la tauleta de nit però, incapaç encara de moure cap extremitat, fracassà. Per uns instants la imatge de l’extraterrestre s’allunyà de la seva ment i fou substituida per una altra de molt més coneguda: un nen ros i eixerit amb un vestidet vermell i un barret dorat a l’esquena, ple de picarols als turmells.

Agafant embranzida, el visitant continuà: “Això és el que succeí a allò que per vosaltres és la nebulosa del cranc. Una civilització molt rica havia aparegut al voltant del sistema binari d’estels. Era una societat formada per dues espècies dominants, que convivien de manera simbiòtica, i una tercera espècie parasitària d’ambdues. El seu grau de desenvolupament era pronunciat i prometedor. Havien colonitzat la majoria dels planetes habitables del sistema i fins i tot estaven intentant transformar un gegant gasós en un paradís turístic. Controlaven a la perfecció els viatges inter-

planetaris i havien superat, ja feia molt, la fase dels conflictes interns.

Malgrat tot, feia segles que batallaven per desenvolupar un sistema de propulsió que els permetés d’expansionar-se cap a sistemes estelars propers al seu. La seva recerca no arribà a orientar-se mai cap a les distorsions dels camps magnètics i les partícules subatòmiques. Davant d’aquesta espifiada, els Xaró decidiren posar-hi fi. Una injecció d’antihidrògen a l’estel menor fou suficient per ferlo col·lapsar sobre el major i així superar el llindar crític que transforma un estel en supernova.”

En K tornava a pensar en el nen del vestidet vermell i en aquell petit rodolí que havia repetit tantes vegades, enfilat a l’espatlla dels seus companys. Recordava les burles dels altres nens i les paraules de consol dels grans; els constants viatges a la capital, a veure especialistes en el seu cas.

Recordava, per sobre de tot, aquell so greu, repetitiu, dolorós.

“Vosaltres esteu en un perill semblant”, continuava dient l’ésser.

“Ja fa anys que estem rebent el vostre missatge. La seqüència de xifres que per vosaltres representa la constant universal que relaciona el radi d’una circumferència amb el seu perímetre. El número 3.141593. Vosaltres, amb els vostres programes de recerca d’intel·ligència extraterrestre, creieu que qualsevol civilització que sigui capaç de captar i desxifrar el vostre missatge serà, per força, prou avançada com per ser pacífica i estar interessada en contactar amb vosaltres. Bé, doncs teniu raó. El problema són els Xaró i el fet que la seqüència conté un error que els Xaró poden considerar massa greu. La cons-

tant correcta és 3.141594. Per això la meva gent ha cregut convenient d’avisar-vos. Encara sou a temps de corregir el vostre error i de transmetre a l’espai la xifra correcta.

“Afanyeu-vos.” Un instant i després, “bona sort”.

L’alienígena va desaparèixer amb un “flop” breu, causat per les mol·lècules d’aire en ocupar precipitadament l’espai buit deixat pel seu cos.

En K va maleir. Va maleir la idea dels seus pares de fer-lo anar al ball de bastons. Va maleir la seva complexió raquítica que el feu ser darrer de la colla durant tres anys seguits. Va maleir el so estrident del bombo de l’orquestra. Va maleir, mentre allargava la mà cap a la tauleta de nit, el potent audífon que havia de portar continuament per compensar la seva sordesa.

Setze anys més tard, els astrònoms de l’observatori de Mauna Kea saltaven d’alegria en presenciar, per primera vegada en la història enregistrada de l’astronomia, un canvi en el període cíclic d’onze anys de l’activititat solar.

PUB MUSSOL Tel. 48 15 87 - SOLSONA Celsona - 13 -

LECTURA

BREU HISTORIA DE LA LLENGUA DE SIGNES Amb motiu de la celebració del 10è Dia Internacional del Sord a Catalunya, que es celebrarà a Lleida el aquest diumenge dia 28, us publiquem aquest interessant escrit extret del programa d'actes.

El Llenguatge de Signes és el que actualment emprèn les persones sordes.

Aquest llenguatge conté gestos, expressions i moviments, que, anàlogament serien paraules, entonació, contextualització... És un llenguatge plenament visual.

Pot ser que, en algun moment de la prehistòria anterior a l’Homo Sapiens Sapiens, ara fa 100.000 anys (aquest tenia ja un llenguatge articulat), s’emprès un sistema gestual. Es coneix que l’Homo Erectus (1,6 milions d’anys ençà) o l’Homo Sapiens (300.000 anys ençà) tenien una cultura pròpia, és a dir, que es comunicaven encara que les seves laringes no estiguessin suficientment desenvolupades, per la qual cosa, George A. Miller postula que primer va ser el llenguatge gestual i, posteriorment, es va desenvolupar l’articulat.

La dominància del llenguatge oral ha anat apartant el Llenguatge de Signes, però, tot i així, no ha desaparegut, ja que un gran nombre de persones utilitzen aquesta forma de comunicació. Pot afirmar-se que es tracta d’una minoria lingüística. Una minoria té problemes per expressar-se en quasi tots el camps: laboral, social, polític, cultural... En el seu propi idioma, però podrà recórrer a un altre abans de quedar-se sense expressió, sense manifestació de la seva identitat. En canvi, a les persones sordes se’ls va prohibir l’ús del Llenguatge de Signes a les escoles, durant molts anys, en el tristament cèlebre Congrés Internacional d’Educadors de Sords que es va celebrar a Milà al 1880 i on ES VA EXCLOURE DE LES VOTACIONS ELS MESTRES SORDS, va triomfar l’oralisme i ES VA PROHIBIR «OFICIALMENT» L’ÚS DEL LLENGUATGE DE SIGNES. Aquesta prohibició, a més de prohibir la llibertat d’expressió, suprimia la comuni- 14 - Celsona

cació, principal vincle humà.

Oliver Sacks, deia: «els sords prelingüístics que no poden sentir els seus pares, corren el risc d’un greu retrocés mental i, fins i tot, d’una deficiència permanent en el domini del llenguatge, a no ser que es prenguin mesures adients des d’un principi. I una deficiència en el llenguatge és una de les calamitats més terribles que pot patir un ésser humà, doncs sols mitjançant el llenguatge ens incorporem del tot a la nostra condició humana, ens comuniquem lliurement amb els demés i adquirim i compartim informació. Si no podem fer-ho, estarem grotescament incapacitats i desconnectats...».

Tot i això, el llenguatge de signes no ha desaparegut mal, es seguia emprant i desenvolupant per l’ús que en feien sords procendents de famílies pobres que rondaven pels carrers o que no rebien la mateixa pressió oral que patien els rics, imposada per professors amb finalitats lucratives, donat que els pobres que no arribaven a parlar no tenien cap mena d’herència a perdre.

La prohibició de la Llengua de Signes i la imposició de l’oralisme per part del sector dominant, impedia un ensenyament normalitzat, ja que requereix una tasca i atenció quasi individual. Les conseqüències, d’aquesta prohibició en benefici d’alguns encara continuen, ja que l’oralisme s’ha convertit en un negoci de logopèdes i mestres que, i tot i les contundents proves en contra, no pen-

sen renunciar.

A la llarga, tot això es transforma en marginació laboral, és a dir, impossibilitat de trobar feines qualificades perquè no es reconeix cap aprenentatge que no vagi acompanyat d’un títol oficial. En canvi les persones sordes, pel sol fet de viure en un món visual perceben ràpidament el funcionament de tots els objectes i tenen facilitat per totes les arts i oficis en els que no intervé la paraula. A aquest tipus de marginació que pateixen cal afegir els problemes de comunicació que tenen amb la comunitat d’oients que busca una comunicació fàcil, sense esforç. Existeixen persones sordes que, de manera autodidacta, han après electricitat, mecànica i, fins i tot, construït un cotxe o un aparell per volar sense cap tipus d’ajut o de reconeixement oficial.

Els deures del Celsona

CONCURS DE DIBUIX

DIBUIXA LA TEVA ESCOLA

PINTA I SIGUES EL GUANYADOR. SI HO FAS BÉ, PUBLICAREM EL TEU DIBUIX

Podeu fer servir retoladors, cera, llàpissos de colors...

Casa setmana publicarem el dibuix guanyador en aquesta mateixa plana.

El dibuix guanyador té un premi i el podeu passar a recollir per la oficina del Celsona. - Trav. de Sant Josep, 1 Hi pot participar tothom!!

Josep M. Parcerisa 6 anys Celsona - 15 -

FUTBOL

SOLSONA 7 - CALDERS 2

Un excel.lent Solsona goleja al Calders, tot i jugar la segona part amb 10 jugadors.

SOLSONA Santi, Navarro, Pisa, Sabata, Vendrell, Angrill, Solé, Fornell, Cardona, Mujal, Quico i també Miqui, Paquito i Vilaseca.

CALDERS Pusti, Bacardí I, Puigrial, Cots, Catot, Padrós, Vert, Martínez, Brunet, Sellarès, Serra i també Bacardí II, Pujol i Moreno. Àrbitre: Ortega, regular Gols: 1-0 Bacardí I, min. 10 pròpia porta, 1-1 Cots min. 13, 2-1 Mujal, min. 18, 3-1 Quico, min. 30, 4-1 Pisa de penal, min.

35, 5-1 Pisa, min. 67, 6-1 Miqui, min. 83, 6-2 Bacardí II, min. 85 i 7-2 Mujal, min. 87.

CLASSIFICACIÓ

0-1 Equip Oló Solsona Puig-reig St. Jaume S. Baganès Artés Vilada Pobla de L. Balsareny Puigcerdà St. Llorenç Alp Vall-Palà Llívia St. Feliu S. Calders

- 16 - Celsona

J 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

G 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

E 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0

P 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Gf 6 7 2 4 2 1 0 0 4 4 1 0 2 1 0 2

Gc 1 2 0 2 1 0 0 0 4 4 2 2 4 6 1 7

P 3 3 3 3 3 3 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0

El Solsona va jugar el diumenge passat el seu primer partit de lliga dins la nova categoria Tercera Regional en el grup 1.

El partit a casa contra el Calders va ser molt emocionant, amb jugades molt boniques on el Solsona encara podia haver acabat el partit amb un resultat més ample, tot i que els visitants van fallar dos penals.

Va començar el partit i al minut 10, els visitants es marquen un gol en pròpia porta i només tres minuts després el Cots va empatar de falta de quasi mig camp, d'un xut molt ben col·locat i arran del travesser.

Va durar poc l'alegria per part dels visitants ja que cinc minuts més tard, Mujal s'encarregava de marcar el 2 a 1. Després el Quico i seguidament el Pisa, de penal ja posaven el marcador 4 a 1, a pocs minuts pel final de la primera part, els van fallar un llançament des del punt de penal. Amb aquest resultat va arribar la mitja part.

A l'inici de la segona part, els del Calders van fallar una altra pena màxima davant del porter. Poc més tard, el Solsona es va quedar sense el Solé per protestar una jugada i va continuar amb només 10 jugadors.

Malgrat tot el Solsona va continuar jugant bé, i al minut 67 de joc, el Pisa va marcar d'una excel·lent jugada el 5 a 1 i al minut 83 el Miqui, en un contraatac molt ràpid es va cuidar de fer pujar el 6 a 1.

Els visitants, per via de Barcardí II a dos minuts aconseguien un altre gol, posant-se a 6-2 i a tres minuts del final del partit, el Mujal feia l'últim de la tarda, el 7-2.

De totes maneres, el Solsona va causar molt bona impressió i de seguir en aquesta línia podrem veure moltes tardes de bon futbol, ja que es perfila com un bon cadidat a les primeres posicions, per recuperar la categoria perduda.

El diumenge que ve, el Solsona es desplaça a Llívia, a 2/4 de 5 de la tarda.

FUTBOL INFANTILS

JUVENILS

NAVARCLES C.F. 1 SOLSONA 6 Romero (Manzano) Torres Torrecilla (Trave) Santaeulalia Ballabriga Jimenez Castro Padilla Arrastia (Pau) Garcia Joan (Torruella) - Gols: 2 Garcia / 2 Padilla / 1 Joan / Jimenez

Bon partit el jugat pel Solsona al camp del Navarcles.

El Solsona va dominar tot el partit, tan amb joc com a en el marcador.

Cal destacar els gols fets pel Solsona que van estar realitzats amb una gran vellesa.

El Navarcles va fer el seu gol de penal.

FUTBOL SALA VIII Campionat de Futbol Sala del Solsonès

SOLSONA 5 SANPEDOR 5 D. Pavon A. Estany M. Xandri M. Mingorance M. Coromines X. Obiols C. Caball S. Alcazar J. Llosada M. Pavon A. Mujal També: A. Mangas E. Tripiana L. Reig C. Viladrich D. Serra Gols: Pavon (3), Reig i Alcazar

Partit molt disputat: Entretingut el dissabte al camp d’esports del solsona.

Cal destacar la duresa amb que va actuar l’equip del Sanpedor.

Pel que fa al Solsona.

Els juvenils varen anar tot el partit a remolc fruit de les seves pròpies errades defensives, però la lluita i les ganes d’agradar es varen veure recompensades amb grans jugades ofensives i l’empat final al marcador.

CINEMA Cine Paris

El Consell Comarcal del Solsonès ha organitzat enguany el VIII Campionat de Futbol Sala Comarcal del Solsonès.

Les novetats respecte a l'any anterior és que només hi ha un grup d'equips.

Els participants els composen 15 equips de Futbol Sala de tota la comarca.

Des del Celsona, rebreu cada setmana, la classificació i els resultats de la setmana anterior, així com el llistat de partits previstos aquell cap de setmana.

JORNADA 1 27-28 setembre ESPORTIU FREIXINET - LA PALMERA CAVALL-PROSETEL - CERÀMIQUES ES ARDÈVOL - SEVEN BROTHERS SOLSONA - NAVÈS CASSERRES - CASTELLAR DE LA RIBERA LLOBERA - RIBERA SALADA MONTMAJOR - OLVAN SANT CLIMENÇ - jornada de descans

PROJECCIONS Divendres - Nit 11 - Dia de l’espectador 450 ptes Dissabte - Nit 11 Diumenge - Tarda 5 i 2/4 de 8 Dilluns - Nit 1/4 d’11 Celsona - 17 -

BÀSQUET Club Bàsquet Solsona

SÈNIOR MASCULÍ

C. B. SOLSONA 72 C. E. B. PALLEJÀ 47 SOLSONA: Gonzàlez (14), Novelles (4), Mingorance (17), Toni Viladrich (9), Roca (17) -cinc inicial-, Xavi Viladrich (4), Seoane (5), Ribalta (2) i Vilaseca - 5 triples - 15 de 32 tirs lliures - 15 faltes personals.

PALLEJÀ: Espejo (23), Badia (9), Cogul (6), Suàrez (2), Garcia (6) -cinc inicial-, Carpio, Termes (1) i Àvila - 5 triples - 10 de 19 tirs lliures - 22 faltes personals. ÀRBITRE: Sr. Sanceledònio.

PARCIALS: 5 (8-4), 10 (11-15), 15 (20-19), 20 (32-23), 25 (3631), 30 (46-35), 35 (52-43) i 40 (72-47).

En el partit de l’estrena de la nova categoria els solsonins van aconseguir una important victòria si bé van haver de patir més del que l’elevada diferència del marcador al seu favor al final del partit pot fer pensar.

Els primers 10 minuts de partit van ser jugats amb molts nervis per part d’ambdós equips, fet que va provocar que els costés molt encistellar des de vora l’ampolla i en canvi, en aquest temps, cada un fes tres triples. Això també va fer que el marcador es decantés fàcilment a favor d’un i altre equip, ja que al minut 5 els jugadors taronja guanyaven de 4 punts i al minut 10 ho feien els visitants i per la mateixa diferència.

Del minut 10 al 15 el joc va estar més igualat i els equips ja començaven a anotar de sota cistella, fet que va fer que les diferències en el marcador a favor d’un o altre equip fossin mínimes.

Als darrers 5 minuts de la primera part els solsonins van començar a funcionar com un equip, centrats en el joc i fent ràpids contraatacs, raó per la qual van començar a distanciar-se clarament en el marcador gràcies a un parcial de 12 a 4.

Als primers 5 minuts de la segona part els de Pallejà van mostrar un ritme de joc que na havien tingut a la primera part, fet que els hi va permetre escurçar el desavantatge fins a 5 punts i que va provocar la reacció dels jugadors taronja que, en els quatre minuts següents, van endossar als visitants un parcial de 10 a 2.

Els darrers 3 minuts de partit van ser un autèntic passeig pels solsonins degut, en part, a la seva millor condició física. Així d’un 55 a 45 al minut 17 es va passar al 72 a 47 final davant la impotència dels jugadors del Pallejà, que van recórrer a les faltes personals per intentar parar el joc local.

JÚNIOR MASCULÍ

C. B. SOLSONA 60 ESPARREGUERA B 66 SOLSONA: Colomés (9), Ribalta (10), Díaz (12), Viladrich (14), Baena (7) -cinc inicial-, Joan Alsina (1), Ivà Alsina (5), Baghal i Tobajas (2) - 8 triples - 4 de 16 tirs lliures - 20 faltes personals.

ESPARREGUERA: Calsina (15), Castro (17), Expósito (2), Pérez (13), Mancebo -cinc inicial-, Llopart (3), Fabregat ( 2), Sànchez (10) i Vives (3) - 1 triple - 15 de 24 tirs lliures - 20 faltes personals. ÀRBITRE: Sr. Sanceledònio.

PARCIALS: 5 (12-5), 10 (22-14), 15 (32-22), 20 (35-30), 25 (40-34), 30 (45-46), 35 (49-50) i 40 (60-66).

Malgrat que a la primera part els solsonins van dominar clarament el partit, els seus propis errors en el tir, especialment en els tirs lliures, i el seu esfondrament físic i psíquic a la segona part, van fer que al final dels 40 minuts acabessin pendent el partit.

Ja des del primer minut els jugadors taronja van imposar la seva experiència en la competició, fet que els va permetre arribar al minut 17 de partit guanyant per un clar 35 a 22, però un seguit de 6 tirs lliures fallats en els darrers 3 minuts d’aquesta primera part ja els va posar l’ai al cor.

A la segona part els jugadors visitants es van anar creixent en el seu joc al veure que els solsonins no encertaven en els seus llançaments. Així les coses al minut 12 ja guanyaven de 5 punts (45 a 50) i malgrat que els jugadors taronja van tenir una petita reacció que els va apropar fins a 1 punt, els de l’Esparreguera van aconseguir dominar el joc en els darrers minuts del partit i, com a conseqüència d’aquest domini, la victòria.

ESTELS Club d'Estels Vent Serè Solsona

FESTA AL CEL ’97 Per tercer cop consecutiu, el Club d’Estels Vent Serè Solsona ha estat present a la Festa al Cel de Barcelona, una de les trobades estelaires més importants que es fan a nivell europeu.

En aquesta trobada, hi van assistir clubs de França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Estats Units i Austràlia. Un dels plats forts, va ser l’exhibició de Dog Gross (USA), campió del món de vol acrobàtic, amb el que ens vam quedar bocabadats del que arriba a fer ell amb l’estel.

Aquest any vam preparar un jardí de molinets, (més de seixanta), que va fer les delícies dels més petits i com no, de molts de grans, que en veure’l s’acostaven per tira’ls-hi fotos. També vam fer uns molinets més petits, que vam anar repartint a la gent que gaudia d’allò més fent-los voltar, així com uns molinets pin, que també van tenir molt bona acceptació, per lo curiosos que eren. Ja fa un temps, estàvem preparant un estel per poder-lo estrenar a la festa de Barcelona, però problemes tècnics ens van privar de fer-ho. És el nostre primer estel, i com deien ja els veterans, hem pagat la “novatada”; esperem que ven aviat os puguem ensenyar aquest nostre primer estel.

El jardí de molinets no va parar de girar en tot el dia

Els solsonins juntament amb companys de Mallorca

Durant tot el dissabte al matí i a la tarda, tot i la falta de vent, no es va deslluïr gens ni mica el concurs d’estels estàtics, ja que els més de seixanta participants, feien enlairar els seus enginys corrent amunt i avall del passeig marítim de la Nova Icària. El diumenge va tocar el torn als estels acrobàtics, i va ser on en Dog Gross ens va demostrar el que és fer volar un estel.

Durant el cap de setmana, les diferents cases comercials i fàbriques ens van fer la presentació dels nous productes, i també vam poder provar diferents estels d’última generació, amb materials super lleugers.

Vo l e m aprofitar des d’aquesta revista, per fer saber a tots el socis que no se

n’hagin assabentar, que els dimarts al vespre ens trobem al Casal, al local 23. Hi ha material per a tots els socis que vulguin fer-se estels, i reparar-los.

Si no sou socis, també hi sereu benvinguts, i os proporcionarem el material que os faci falta per poder ser uns bons estelaires. ANIMEU-VOS, US ESPEREM.

Espectacle de vol sincronitzat

CLUB VOLEI Solsona i comarca JORNADA INAUGURAL DE LA TEMPORADA VOLEIBOLISTA 97 - 98 El diumenge, 5 d'octubre de 1.997, tindrà lloc la primera jornada del Campionat de Catalunya, Juvenil Masculí i Femení, Sèrie "B", Grup de Lleida, on estan integrats els dos equips, dels quals disposa el C.V. Solsona i Comarca, en competició federada.

Dintre del seu projecte de fer arribar la pràctica de l'esport al major número possible de persones- , vol organitzar una Diada Inaugural on hi hagi una sèrie d'actes variats per a tots els gustos.

Així doncs, heus ací un avenç del programa de la Jornada: A 3/4 de 10 del matí: Presentació de la Plantilla de la Temporada 97 - 98.

A les 10 del matí: Partit Femení entre el CV Almacelles i el CV Solsona.

A les 12 del migdia: Partit Masculí que enfrontarà els equips CV Almacelles i CV Solsona.

A les 2 de la tarda: Dinar de Germanor a les instal·lacions esportives municipals.

A 2/4 de 5 de la tarda: Actuació de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, al Pavelló Municipal.

A 2/4 de 6 de la tarda: Partit d'exhibició de Fut - Volei (Tindrà una durada de 12 minuts, sis per part), entre els equips Campió i Subcampió del Trofeu "Sirori Sports".

Tot seguit Torneig de Fut-Volei, Trofeu "Club Volei Solsona" entre 8 equips de diferents entitats esportives de Solsona, amb una durada de 10 minuts per partit, en dues parts de 5 minuts, guanyant l'equip que aconsegueixi més punts en els 10 minuts de joc. La Final es jugarà a 14 minuts, 7 per part, canviant de camp els equips.

Es clourà l'acte amb el lliurament de trofeus als guanyadors i un Diploma als diferents jugadors i jugadores que han participat amb el Club durant aquests tres anys de vida..

A més de representants dels organismes oficials locals i comarcals, s'espera comptar amb la presència del President de la Federació Catalana de Voleibol, Sr. Jaume Segrera, un membre del Col·legi d'Àrbitres, Sr. Diego León, i el Delegat Territorial de la Federació de Voleibol, a Lleida, Sr. Ramon Gómez.

Els tiquets per al Dinar de Germanor, al preu de 1.000 ptes. es poden adquirir a les Oficines de l'Ajuntament de Solsona, a la seu de la Revista Celsona i al Bar "El Casal", fins dijous dia 2 d'octubre, a les 7 de la tarda.

També es poden obtenir al Pavelló Municipal, el divendres (26), de 5 a 2/4 de 7, de la tarda, i de 8 a 2/4 de 10, del vespre; el dilluns (28) i el dimarts (29), de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre, que són els horaris d'entrenament dels equips que formen el CV Solsona.

TORNEIG DE FUT-VOLEI "Trofeu Sirori Sports" El dissabte passat, 20 de Setembre, es va celebrar a les pistes de gespa artificial de les instal·lacions de la Cissa, a la Ciutat de Solsona, el 1r. Torneig de Fut - Volei amb la participació de 8 equips, que van ser emmarcats en dos grups.

El Grup "A" va estar integrat per CARSOL I, LE CHEVAL BLANC, JURÀSSIC i MUSSOL I. El Grup "B" el formaren CARSOL II, SPUTNIK, MONTANERS i MUSSOL II. La competició es va desenvolupar en partits de 14 minuts de durada. Als 7 minuts es feia canvi de camp.

Guanyava qui aconseguia més punts en el temps de 14 minuts. Els integrants de cada grup es van enfrontar "tots contra tots", classificant-se els dos primers per a les semifinals, que es van realitzar fent els creuaments d'aquests classificats (1r del grup A contra 2n del grup B , 2n del grup A contra 1r del grup B ).

El tercer i quart llocs els van disputar LE CHEVAL BLANC i CARSSOL I. La Final la van jugar el CARSSOL II i MONTANERS. El joc ofert per les diferents formacions va ser molt vistós i d'un nivell elevat, tot i ser la primera vegada que es disputava una competició d'aquest tipus a Solsona. S'han vist alguns curts reportatges per televisió de Romàrio i els seus amics a Sitges, però res més.

Aquí hem pogut observar en directe i veure que tots els participants han gaudit practicant esport (jugant a Volei amb els peus, cap, ..., amb tot el cos menys amb les mans i braços), dintre d'un ambient de companyonia, harmonia i educació. Les normes adaptades a aquest joc van ser respectades per tots els participants, fins i tot els àrbitres "inexperts" van fer algunes errades, pròpies de la inexperiència, però que van ser subsanades, discutides, comentades i solucionades en bon acord de totes les parts implicades.

Desprès d'aquesta tarda de competició, la classificació final va ser: CAMPIÓ : MONTANERS. Estava integrat per Miquel-Àngel Montaner, Joan-Carles Montaner, Quim Sala i Jordi Albets.

SUBCAMPIÓ: CARSSOL II, format per Albert Obiols, Carles Solé, Eduard Solé i Josep Navès.

3r CLASSIFICAT: CARSSOL I. Els components van ser: Paquito Alconcher, Xavier Alconcher,

CLUB VOLEI Solsona i comarca Marc Angrill i Miquel Alsina.

4t. CLASSIFICAT: LE CHE-VAL BLANC, format per Jordi Baraldès, Marc Garrigassait, Miquel Galera i Fidel Aymerich.

Els altres participants: JURÀSSIC amb J. Sala, T. Fernàndez, M. Rodríguez, J. López , J. Vila i C. Pujol. MUSSOL I, amb P. Fornell, E. Massana, Navarro, Carles Mujal.

SPUTNIK, amb Ortiz, Obiols, X. Mujal, Navarro. MUSSOL II, integrat per Mujal, Jesús Núñez, Jordi Carrera i Héctor Núñez.

Es pot resumir com una tarda magnífica on tothom va passar-s'ho molt bé, regnant l'esportivitat característica del Volei, esport sense contacte directe, amb unes normes de confrontació molt definides i precises que

fan que no hi hagi problemes, sempre i quan els àrbitres o els jugadors no les provoquin. Pots trobar-te col·legiats que fan moltes errades en les apreciacions i aplicacions del Reglament, però ... són persones i es poden equivocar. El comportament dels jugadors està molt definit pel Reglament: Només el Capità de l'equip pot dirigir-se a l'àrbitre, sempre amb educació i correcció. En cas contrari, el col·legiat el pot amonestar. Si és reiteratiu, fins i tot pot sancionar, individualment o col·lectivament.

El CV Solsona i Comarca vol manifestar el seu agraïment a Cissa Esports i Sirori Sports, Entitats que van tenir la iniciativa d'organitzar aquest Torneig, i van oferir la possibilitat de col·laborar, la qual cosa es

ANUNCIS DEL CV SOLSONA * Els tiquets per al Dinar de Germanor es poden adquirir fins el dijous, dia 2 d'octubre, a les 7 de la tarda. * El Club Volei iniciarà la campanya de captació de Socis aquell diumenge, 5 d'octubre. Hi ha dues modalitats de Carnets: - Familiar: Pare - Mare i fills, fins a 25 anys. Quota de 5.000 ptes. per temporada.

- Individual: Qualsevulla persona que reuneixi els requisits que marquen els Estatuts de l'Entitat. Quota de 2.500 ptes a l'any.

S'estudiarà cada sol·licitud de Soci del CV Solsona, es comunicarà la resolució acordada per la Junta Directiva a cada un dels sol·licitants i es lliurarà un justificant provisional d'admissió. El Carnet definitiu es lliurarà una vegada s'hagi fallat el concurs per al Logotip del Club, ja convo-

cat, i el termini del qual finalitza el dia 21 de novembre. * Concurs del Logotip del Club Volei. La presentació dels originals finalitza el dia 21 de novembre, el veredicte es farà públic el diumenge, 30 de novembre, al matí, durant els partits de la competició federada.

El premi és de més de 8.000 ptes en material esportiu i un lot de material divers * El Club Volei necessita nois i noies, nascuts entre 1.979 i 1.983, i així completar els equips de competició. * Existeix el projecte de formar un equip sènior masculí (en principi), que entrenaria amb els juvenils masculins, els dilluns i dimarts, de les 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, i els divendres, de 8 a 2/4 de 10 del vespre. Segons l'interès, el nivell i les ganes seria possible entrar en competició federada en la segona fase del Campionat de Catalunya, integrant-se l'equip format amb equips del

va fer amb molt de gust.

Cal esmentar també la col·laboració especial del Bar Restaurant Squash, permetent utilitzar serveis propis en benefici de les altres entitats organitzadores.

L'èxit d'aquest aconteixement fa que, el dia 5 d'octubre, en la jornada inaugural de la temporada voleibolista, es faci un torneig de fut - volei en el Pavelló Municipal. Estarà destinat a 8 equips, ja seleccionats en aquest moment. Si aquesta manifestació esportiva és seguida per un nombre suficient d'interessats, des d'aquí, el Club Volei i les altres Entitats organitzadores s'ofereixen a proporcionar tot el suport tècnic i organitzatiu que estigui de la seva mà.

* Es comunica que actualment la Junta Directiva està formada per: - President: Josep Vilà i Guilanyà.

- Sots-president: Dolores Maldonado i López.

- Tresorer: José Miguel García i López.

- Secretari: Pere Jaray i Monsonet.

- Vocals: Josep-Mª Creus i Melgosa.

Josep Gilabert i Fontanals.

Eliseu Reig i Vilasseca.

Imma Vilà i Capdevila. * El quadre tècnic el formen: - Entrenador titular: Hocine Mohamdi (Entrenador de Volei de Nivell I).

- Delegada i responsable de l'equip femení: Imma Vilà i Capdevila.

- Delegat i Representant davant de la Federació: Pere Jaray i Monsonet.

- Col.laborador com a preparador físic, planificació teòrica (pràctica, ocasionalment): Josep Sala i Guitart (Llicenciat en INEF i amb la Mestria de Voleibol, per tant Entrenador Nacional).

Bages, Anoia i Baix Llobregat.

Els interessats, nascuts abans de 1.979, poden dirigirse a qualsevol membre de la Junta, o directament als responsables tècnics del Club, a les hores d'entrenament, al Pa-

velló Municipal.

També és molt probable que es realitzin entrenaments els dissabtes, d'11 del matí a 1 del migdia, a les instal·lacions de gespa artificial de la Cissa.

RALI Marc Torra

BON PAPER DELS SOLSONINS A SIGUENZA Els bons resultats al doble ralli de Siguenza donen esperances als equips solsonins de cara al campionat i fa preveure bones lluites per a les primeres places.

L’equip d’AlarconParcerissa, tot i no estar lluitant Carles Solé per les primeres posicions, va aguantar força be durant tot el cap de setmana, tenint en compte, que al cap dels dos dies els abandonaments per fallades mecàniques no van ser pocs. De moment s’està mantenint entre les posicions 10 i 15 del campionat de la copa de promoció Ibiza.

Carles Solé amb l’Ibiza Kit-Car va estar sempre en lluita per les posicions capdavanteres, mantenint-se pràcticament en tots els trams dins les quatre primeres places, aconseguint a la classificació parcial la tercera plaça absoluta, i la primera en dues rodes motrius.

El Peugot 106 de Ramon Xandri, pilotat pel gran dels Solé, ha vist recompensat l’esforç que està fent tot l’equip. Josep Mª Solé va estar tot el cap de setmana llui-

CLASSIFICACIÓ PARCIAL ABSOLUT 1.- Claudio Aldecoa 2.- Pedro Diego 3.- Carles Solé 4.- José A. Vidal 5.- Alfredo Luzuriaga 6.- Santiago Zuloaga 7.- Miquel Orriols 8.- Josep Mª Sole 9.- J. Daniel Estevez 10.- Joan Roca

CLASSIFICACIO CAMPIONAT ABSOLUT 1.- Pedro Diego 89 2.- Jose A. Vidal 77 3.- Santi Zuluaga 61 4.- Claudio Aldecoa 57 5.- Carles Solé 44 6.- Jordi Gomez 43 7.- Fco. J. Romero 32 8.- Iñaki Arbelaiz 29 9.- Joan Font 28 10.- J. Daniel Estevez 28

DUES RODES 1.- Carles Solé 2.- Josep Mª Solé 3.- Joan Roca 4.- Manuel Manzanilla 5.- Alex Villanueva

DUES RODES 1.- Jordi Gómez 2.- Carles Solé 3.- Joan Font 4.- Iñaki Arbelaiz 5.- Joan Roca

65 64 47 45 42

tant també al capdavant, tot i estar una mica més endarrerit que el seu germà. En la classificació parcial va aconseguir la 8a plaça absoluta i la segona en dues rodes, per darrera del seu germà

CULTURISME ELS CAMPIONS DEL MÓN DE CULTURISME A SOLSONA El proper divendres dia 3a les 6 de la tarda i dissabte dia 4 al matí, al Gimnàs «GYM BODY SHAPE» de Solsona instal.lat a la 3ª planta del Bar Restaurant Squash (La Cissa) ens vindran a visitar els campions del món de culturisme i fitness: Koen Balcaen i Silvia Capitàn.

El gimnàs estarà obert a tothom per veure com entrenen i poder parlar amb ells sense cap mena de compromís.

Pel qui no pugui assistir a aquesta data, els nostres campions ens visitaran cada mes entrenant i ensenyan-nos els seus secrets professionals.

BÀSQUET CB Solsona

A LA CIUTAT DE SOLSONA La revista CELSONA ens brinda l’oportunitat de dirigirnos als habitants de la ciutat de Solsona i, aprofitant aquest fet, volem, des d’aquestes pàgines, fer una mica d’història d’una estada esportiva.

En JOU MARIMON, JOSEP VILA i els germans XAVIER i JORDI ROMEU van tenir la idea, a l’estiu de 1987, de fer un “campus” especial de bàsquet a la ciutat de Solsona i que varen batejar amb el nom de ELITEJOVE, és a dir, per a jugadors de bon nivell i escollits de forma selectiva pels seus entrenadors.

Des de llavors ELITEJOVE ha crescut en tots els aspectes (temps de durada, nombre d’assistents, millor qualitat esportiva, tècnics de gran prestigi, participants d’arreu de l’Estat i, fins i tot, de l’estranger, etc.) i ha tingut variacions, també, en el seu equip organitzador. Al segon any hi va entrar una persona prou coneguda per tots vosaltres, en TONI GARCIA, un enamorat de Solsona. En els anys següents van deixar aquest equip els germans ROMEU, primer el XAVIER i més tard el JORDI. Avui l’equip organitzador està format per vuit persones i l’Estada s’ha consolidat de forma

definitiva, ja que se’ns considera una de les millors estades de Bàsquet d’Europa.

El binomi ELITEJOVE SOLSONA és una realitat sense discussió, ja que quan parlem del nostre “campus” tothom el relaciona amb la ciutat de Solsona.

Doncs bé, volem agrair-vos a tots, INSTITUCIONS, EMPRESES, COMERCIANTS i, EN GENERAL, ALS SOLSONINS, l’acollida, gairebé familiar, que ens heu dispensat des del llunyà 1987 a tots els estadants (tècnics i jugadors que hi han participat al llarg d’aquests anys) i als nombrosos familiars dels participants, alguns dels quals visitaven per primera vegada la comarca del SOLSONÈS. Malgrat certs problemes puntuals que hem tingut i que fins ara s’han resolt amb rapidesa, esperem i desitgem poder continuar fent l’Estada ELITEJOVE a SOLSONA, que les bones relacions actuals segueixin o es millorin en el futur per refermar aquesta presència, i poder donar a conèixer arreu, mitjançant les nostres activitats, la Ciutat de Solsona.

Moltes gràcies a tothom.

ASSOCIACIÓ BÀSQUET ELITEJOVE

SOLSONÈS MODELISME Marta Pallarès

PRIMERA CARRERA DE RESISTÈNCIA SLOT i ENTREGA DE PREMIS DEL CAMPIONAT SOCIAL SOM (Solsonès modelisme) està preparant l’entrega de premis del campionat social Slot realitzat aquest estiu. Celsona ja us ha anat informant del desenvolupament d’aquest campionat i de que pretenen organitzar-ne molts més.

Aquest lliurament de premis es realitzarà el proper 27 de setembre

al mateix lloc de sempre (al pavelló polisportiu). Aprofitant aquesta trobada es farà una Prova de Resistència entre tots els socis que vulguin participar.

Amb l’inscripció de la cursa s’inclourà el sopar pels participants i al final es sortejaran els quatre cotxes de la carrera (F1 de la casa

Scalextric).

Al final de tot es donaran els premis del primer campionat social, cedits per la casa Joguiba de Manresa, també es farà entrega del premi de la volta ràpida cedit pel Restaurant Solterra i un trofeu sorpresa ofert per Celsona.