Celsona 499

Page 1


Comarca

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo

La cavalcada de Solsona es manté fidel a la tradició però s’avança mitja hora Els Reis repartiran prop d’un miler de regals a petits i grans Un any més, els Reis Mags han decidit fer el mateix itinerari de cada any divendres vinent en la seva visita a Solsona, per repartir grans dosis de caramels i regals, tant per a la quitxalla com per als avis de l’Hospital Pere Màrtir Colomés, el Centre Sanitari i els usuaris d’Amisol. Enguany però, la cavalcada començarà més aviat, a 2/4 de 7 de la tarda, a fi de no arribar tan tard a la residència d’avis com en les darreres edicions. Acompanyats dels patges, l’orquestra Patinfanjàs, els armats, els hebreus i els trabucaires, els tres personatges més esperats d’aquestes festes nadalenques arribaran a la ciutat en dues carrosses per la carretera de Sant Llorenç i, enmig d’una gran escenificació de llums i colors, travessaran l’avinguda i el portal del Pont. Es dirigiran a la capella del Claustre per fer una ofrena de la imatge de l’infant Jesús i, a continuació, se situaran a la plaça Major per atendre els nens i nenes de Solsona, que rebran un regal per gentilesa de la Unió

de Botig uers i Comercia nts (UBIC). Ja s’ha preparat un centenar de quilos de caramels i fins a 800 regals per no defraudar les il.lusions dels més petits. Pels volts de 2/4 de 9 del vespre, Ses Majestats visitaran l’Hospital Pere Màrtir Colomés i el Centre Sanitari amb un obsequi per a cada avi en nom de l’Ajuntament de Solsona. Així mateix, abans d’anar-se’n a dormir, els usuaris de la residència Amisol podran retrobar-se amb un dels Mags d’Orient. La regidoria de Cultura de l’Ajuntament destinarà a l’organització de la cavalcada uns 2.000 euros, aproximadament. Per fer-la possible, la regidoria compta amb la col·laboració de la UBIC, l’orquestra Patinfanjàs, els trabucaires, l’Agrupament Escolta Pare Claret i l’Esplai Riallera.

Ses Majetats els Reis...

Agraïments especials a:

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

499 - Divendres, 5-1-2007


Solsona

Ramon Estany

Cantada de nadales a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona L’Orfeó Nova Solsona també contribueix a difondre l’esperit nadalenc pel nucli antic solsoní amb una cantada de nadales. La dugué a terme el dissabte dia 30 a les 7 de la tarda. Era una activitat organitzada conjuntament per l’Orfeó, la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) i l’Ajuntament.

Nadales amb torrons i neules per a tothom No hi ha lloc més apropiat com a sota de l’arbre de Nadal de la Plaça Major de Solsona, per donar la benvinguda al nou any amb una cantada de nadales acompanyades de torrons i neules. Sota la direcció de Josep M. Tripiana, una trentena de solsonins van cantar diferents nadales el dilluns a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça Major. L’acte era organitzat per l’Ajuntament de Solsona.

499 - Divendres, 5-1-2007


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

El pressupost municipal per al 2007 torna a prioritzar l’avinguda de Sant Jordi i la Cabana del Màrtir L’oposició critica que els comptes no estan sanejats, mentre que el govern destaca la reducció de l’endeutament

pressupost d’enguany i que no s’han pogut realitzar, com la urbanització dels carrers de la Serra del Verd i de Mossèn Serra Vilaró; la instal·lació d’un circuit d’entrenament a la Ribera, i la construcció d’un col·lector a la carretera de Manresa. Igualment, s’ha previst continuar incidint, entre d’altres, en el condicionament dels camins del Vinyet, l’adquisició d’immobles, el desenvolupament del Pla Director de l’Aigua i la millora de l’enllumenat públic. Els grups de l’oposició consideren aquest pressupost molt més realitzable que el del 2006. Per al portaveu d’ERC, Xavier Jounou, “aquest deu ser un dels pocs ajuntaments que tanquen l’aixeta en un any electoral”. Els republicans van destacar ahir el fet que no s’hagin realitzat prop del 60 per cent de les inversions previstes el 2006. Pel que fa al pressupost per al proper exercici, ERC també va assenyalar algunes partides en què ha detectat certes “incoherències”, com l’increment del 5,59% en les remuneracions dels alts càrrecs i el 3,1%, en les del personal laboral fix; la despesa prevista pel consum d’energia elèctrica, que es redueix més de la que s’ha registrat enguany; l’augment de la despesa per protocol en el 89% -que la regidoria de Cultura justifica amb l’elevat nombre d’actes públics en què participa o col·labora l’Ajuntament amb refrigeris, material i logística, i la rebaixa prevista en el 28% en les contribucions especials. A banda d’això, el portaveu republicà va tornar a demanar que el finançament del programa d’inversions es detalli amb més informació. El grup municipal d’El Comú va coincidir amb el posici-

El pressupost de l’Ajuntament de Solsona per al proper exercici és de 10.593.484 euros, gairebé 6 milions inferior al del 2006. Aquesta diferència rau en el programa indicatiu d’inversions, que s’ha reduït a més de la meitat, amb 4,5 milions d’euros. Jordi Xandri, regidor de Serveis, argumenta que l’any passat es van incloure partides que corresponien a projectes complets, com el de la Llei de barris, la piscina coberta o la sala polivalent. El pressupost es va aprovar en el Ple municipal d’ahir al vespre amb els vots a favor de l’equip de govern i el vot contrari dels regidors de l’oposició. Les actuacions que es prioritzen per a l’any que ve són la urbanització de l’avinguda de Sant Jordi, amb 1,2 milions d’euros; l’adquisició dels terrenys de la Cabana del Màrtir, amb 901.000 euros –si bé es va preveure el 2006, s’ha passat a l’exercici vinent, en tant que el termini venç el gener i s’ha d’acabar de tancar un conveni amb l’Incasol–; la construcció de la quarta fase de la sala polivalent, amb 750.000 euros; així com la urbanització dels carrers de Sant Pau i de Sant Llorenç, per als quals es destina un pressupost aproximat de 700.000 euros. A banda d’aquests projectes, s’inclou també la creació d’una empresa municipal per gestionar tot el cicle de l’aigua; una partida per a la reparació de façanes i cobertes; una altra per a la redacció del projecte de la biblioteca comarcal i altres equipaments municipals, i el condicionament d’un centre cívic, entre altres obres. El programa indicatiu d’inversions per a l’any que ve també recull novament actuacions que es van incloure en el

499 - Divendres, 5-1-2007


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Conveni amb l’Incasol per a la Cabana del Màrtir

onament de la formació de Jounou. Va considerar-lo mancat de tota la informació necessària per valorar-lo. Entre altres punts, el regidor Marcel·lí Corominas va trobar a faltar una partida destinada al manteniment i la seguretat dels béns immobles que formen part de la futura illa cultural mentre no es realitzin les obres. A més, va reclamar un augment dels recursos destinats al servei de la neteja i la recollida d’escombraries, ja que “necessita una millora”, i va recordar la conveniència d’impulsar la recollida de la fracció orgànica. Corominas també va criticar les vies de finançament de l’Ajuntament, atès que “una part important es farà a través de la venda de patrimoni”, amb una quinzena de solars. “El pressupost reflecteix que l’economia de l’Ajuntament no està sanejada”, va concloure Corominas. En aquest sentit, Jordi Xandri ha manifestat que “el patrimoni es transforma en serveis i equipaments” i ha afirmat que si no es recorregués a aquesta fórmula, caldria augmentar els impostos i les taxes per a la dotació dels serveis. Així mateix, Xandri ha remarcat que “les finances municipals es troben en el 63% d’endeutament, quan el llindar permès se situa al 110%”, i que aquest exercici s’han cancel.lat quatre préstecs, fet pel qual l’amortització de préstec s’ha reduït més d’un 15%.

A instàncies de l’oposició, l’alcalde, Jordi Riart, va explicar ahir els termes en els quals s’està negociant un conveni amb l’Institut Català del Sòl (Incasol) per tal d’aconseguir un millor finançament dels terrenys de la Cabana del Màrtir, on s’ubicarà la futura escola pública. Segons Riart, l’executiu municipal ha plantejat a l’ens de la Generalitat el trasllat dels drets d’edificació que té a la Ribera, a tocar la plaça de les Moreres, per tal que els exerceixi en l’espai municipal de la Cabana del Màrtir. D’aquesta manera, va afirmar l’alcalde, s’evitarà que possibles construccions deteriorin la visibilitat del conjunt monumental de la catedral. Riart va posar de relleu la proposta que s’ha fet a l’Incasol per tal que en l’aprofitament es pogués aconseguir arribar a destinar el 50% a habitatge protegit. Com a contrapartida, l’organisme dependent de la Generaliat es comprometria a oferir 1,8 milions d’euros a l’Ajuntament. A més, un cop fetes les transaccions, els beneficis revertirien sobre el municipi. Segons l’alcalde, encara s’ha d’acabar de tancar l’acord, tot i que “les converses estan molt avançades i molt probablement el conveni se signarà el gener”.

L’equip de govern solsoní desestima el recurs de l’oposició contra els comptes del 2005 Intervenció assegura que és una qüestió d’interpretacions diferents de la llei El recurs de reposició presentat pel grup d’Esquerra Republicana contra l’aprovació dels comptes del 2005 de l’Ajuntament de Solsona, i pel qual tant aquest grup com El Comú van sol•licitar un Ple extraordinari, va ser desestimat en la sessió plenària d’aprovació del pressupost per al 2007, dijous passat. Segons l’oposició, el criteri adoptat per Intervenció en el càlcul de l’estalvi net era erroni, ja que s’havia aprovat un resultat positiu, mentre que, d’acord amb els seus càlculs, presentava números vermells. Per a l’equip de govern, es tracta de diferents criteris d’interpretació, coincidint amb els arguments que va manifestar en el Ple la interventora municipal, Montserrat Codina. Per contra, el portaveu d’ERC, Xavier Jounou, va mostrar-se satisfet en considerar que Intervenció, al final de tot, proposa utilitzar el sistema de càlcul que ja havia emprat el seu grup. En qualsevol cas, Intervenció remarca que d’acord amb les directrius aconsellades per la Direcció General de Política Financera, el resultat final de l’estalvi net negatiu és del 0,13%, i no del 10%, com va afirmar ERC. El primer càlcul que va fer l’Ajuntament donava un resultat de l’estalvi net positiu del 0,029%, en realitzar-se sobre els ingressos corrents liquidats i les despeses corrents

499 - Divendres, 5-1-2007

liquidades. En presentar el recurs de reposició ERC, l’Ajuntament va consultar la Direcció General de Política Financera, que va aconsellar calcular l’estalvi net sobre els ingressos corrents reconeguts menys les obligacions reconegudes. Finalment, la responsable de l’àrea municipal d’Intervenció va proposar que tots els grups municipals convinguessin d’utilitzar aquest únic sistema de càlcul. ERC va lamentar que l’Ajuntament hagi trigat sis mesos en presentar aquestes conclusions, des que van sol. licitar el juliol passat. L’alcalde, Jordi Riart, va al.legar que es va respondre el recurs interposat a l’octubre per silenci administratiu. No obstant això, els republicans són del parer que aquest procés demostra una “falta de transparència, de rigor i professionalitat”, segons va afirmar el regidor Salvi Nofrarias, que va concloure que les xifres demostren que “l’Ajuntament està en números vermells” i caldria fer un pla de sanejament tutelat per la Generalitat. El grup municipal d’El Comú va coincidir plenament amb els arguments exposats pels republicans. Jordi Riart, però, va recordar que cada any es duen a terme auditories financeres per fer balanç dels comptes municipals, i si hi hagués algun problema es detectaria.


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Com es gastarà els diners l'Ajuntament de Solsona? EXERCICI 2007 - DESPESES Conservació i reparació casa consistorial .....................10.000 Conservació i reparació vehicles ..................................10.000 Material d’oficina, BOP,DOGC,subscripcions..............65.000 Energia elèctrica dependències municipals...................13.000 Combustible dependències municipals i vehicles . .......25.000 Productes de neteja ............................................................200 Telèfon dependències municipals i mòbils ...................32.000 Transports .......................................................................2.000 Primes assegurances i tributs ........................................39.000 Despeses jurídiques, notarials i registre . ........................9.000 Neteja dependències municipals (Ajunt, Policia, Sales Exp. i Pça.Camp) .......................16.000 OAGRTL servei de recaptació ......................................82.000 Dietes membres de la corporació . ..................................6.000 Dietes personal . ..............................................................3.000 Locomoció ....................................................................17.000 Regidors ........................................................................41.500 Assignacions a grups polítics . ......................................25.200 Despeses diverses a disposició de l’alcaldia . ...............35.000

REMUNERACIONS DEL PERSONAL...............1.941.000 Remuneracions bàsiques alts càrrecs ............................85.000 Remuneracions bàsiques personal funcionari . ...........275.000 Remuneracions personal laboral fix . ..........................615.000 Remuneracions personal laboral temporal . ................485.000 Seg. Social, Pla de Pensions, Pla Prevenció Riscos, Salut,Higiene. .................................................475.000 Formació del personal . ...................................................6.000 DESPESES PER PROGRAMES..........................3.577.415 Urbanisme i obres públiques ...................................315.000 Conservació vies públiques i obres manteniment . .....171.000 Treballs serveis tècnics (arquitectes,comunicació,,jurídics,auditoria) . ............120.000 Ajuts rehabilitació d’edificis nucli antic (llic. Obres)....24.000 Serveis municipals .................................................1.193.515 Conservació i manteniment cementiri ..........................25.000 Conservació xarxa abastament d’aigua........................150.000 Energia elèctrica servei abastament d’aigua ............... 110.000 Cànon d’aigua .............................................................380.000 Cànon d’infraestructura hidràulica ...............................48.000 Conservació i reparació enllumenat públic . .................32.000 Consum enllumenat públic .........................................106.000 Contractes recollida escombraries i neteja . ................ 342.515 Oró Vila, SL Recollida d’escombraries..... 161.676 Neteja viària......................... 180.839

Cultura .......................................................................356.500 Conservació i reparació Casal de Cultura i neteja ........18.000 Energia elèctrica Casal de Cultura ..................................7.000 Conservació i reparació Teatre . ......................................5.000 Energia elèctrica Teatre . ...............................................17.000 Teatre ............................................................................35.000 Revetlles d’estiu . ..........................................................18.500 Biblioteca ......................................................................17.000 Despeses diverses (FM,Corpus,exp,llibres...) . ...........135.000 Museu .............................................................................6.000 Conveni Carnaval i ajut extraord. renovació bestiari.....18.000 Cobla Juvenil Ciutat de Solsona ...................................22.000 Protocol .........................................................................17.000 Comunicació (Butlletí, Web, Ràdio) . ...........................30.000 Grup Folklòric Els Trabucaires...................................... 11.000

Medi ambient ............................................................322.100 Conservació parcs i jardins ...........................................54.000 Tractaments fitosanitaris .................................................4.000 Abocador-Deixalleria . ................................................143.500 Consell Comarcal Solsonès Abocador . ........................... 112.000 Fundació Volem Feina Deixalleria . ........................... 31.500 Despeses deixalleria (llum...) . ...........................................600 EDARS .......................................................................105.000 Altres despeses (coloms, ) ..............................................3.000 Vestuari brigada municipal............................................12.000

Esports........................................................................134.000 Conservació i reparació complex esportiu i neteja .......65.000 Energia elèctrica complex esportiu ...............................27.000 Promoció esport ............................................................28.000 Consell Esportiu . ............................................................4.000 Despeses diverses (trofeus,publicitat...) . ......................10.000 Benestar Social ..........................................................151.000 Programes de benestar social ........................................36.000 Conveni Consell Comarcal del Solsonès ......................38.000 Transferències a famílies i institucions sense ànim de lucre .......................................................54.000 Oficina de Cooperació ..................................................20.000 Aula de formació permanent d’extensió universitària ....3.000

Ensenyament .............................................................325.000 Conservació i reparació escoles ....................................20.000 C.E.I.P. Setelsis, EMMS i CRPS (neteja) .....................95.000 Escola Bressol Xelsona (concessió del servei) .............25.000 Altres despeses (llum,combustible,Of.Gestora,materials) . ....................57.000 Subvenció Escola de Música ......................................120.000 Consell Escolar Municipal . ............................................8.000

Turisme ......................................................................100.000 Conveni Consell Comarcal del Solsonès ......................23.000 Despeses diverses de Turisme i publicitat.....................17.000 Consorci Turístic . .........................................................60.000

Despeses serveis generals . ........................................520.300 Lloguers i rentings i leasing . ........................................89.400

499 - Divendres, 5-1-2007


Solsona

Les inversions previstes per al 2007

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Sala Polivalent 4a. Fase.............................................. 750.000 Finca Cabana del Màrtir .............................................. 901.519 Reparació de façanes i cobertes.................................... 139.752 Construcció de ninxols nous........................................ 100.000 Redacció projecte Biblioteca i altres equip.....................93.430 Creació empresa GIAS.................................................. 60.000 Adquisició d’immobles.................................................. 72.000 Desenvolupament Pla Director de l’Aigua..................... 50.000 Despatxos Serveis Tècnics d’Urbanisme....................... 32.000 Col.lector carretera de Manresa..................................... 25.000 Millora enllumenat públic.............................................. 20.000 Centre Cívic................................................................... 20.000 Equipament informàtic.................................................. 12.000 Elevador pel cementiri................................................... 12.000 Circuit d’entrenament a la Ribera ................................. 12.000 Urbanització eix San Pau-Sant Roc..............................340.558 Urbanització del carrer Sant Llorenç........................... 362.000 Urbanització avinguda Sant Jordi.............................. 1.207.770 Urbanització carrer Serra del Verd.............................. 100.000 Urbanització carrer Mn. Serra Vilaró...........................108.080 Camins del Vinyet......................................................... 60.000 Despeses urb. corresponents a l’Aj Solsona PPP6..........82.410 TOTAL ...................................................................4.560.519

Joventut .......................................................................60.000 Joventut .........................................................................40.000 Espai jove-Projecte Omnia ...........................................20.000 Comerç .........................................................................29.000 Governació i seguretat ciutadana ..............................40.000 Promoció econòmica -indústria- ................................12.000 Sanitat (Tanatori) . ......................................................19.000 Conveni CCS-Tanatori . ..................................................7.000 Sanitat (programa àpats a domicili).................................8.000 Material pel servei de tanatori..........................................4.000 Interessos de préstecs . .............................................. 114.220 INVERSIONS REALS...........................................4.560.519 Inversió nova associada al funcionament operatiu dels serveis . ...............................................2.299.701 Pavimentació carrers, camins....................................2.260.818 Amortització de préstecs a mig i llarg termini .......400.330 TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES . ..........10.593.484 TOTAL DESPESA CORRENT.............................6.032.965 TOTAL INVERSIONS REALS . ..........................4.560.519

FINANÇAMENT Préstec . ........................................................................906.185 Venda de solars ........................................................ 2.450.000 Solar Pla Parcial poligon 8........................ 300.000 Solar Polígon 6 prima................................350.000 Conveni INCASOL-Cabana martir....... 1.800.000 Contribucions especials............................................... 766.464 C.E. Avinguda Sant Jordi......................... 600.000 C.E. Carrer Serra del Verd..........................80.000 C.E. Mn. Serra Vilaró.................................86.464 Transferències Gtat Pla Barris ..................................... 437.870 TOTAL ...................................................................4.560.519

Retribucions i indemnitzacions dels membres de la Corporació Alcalde amb dedicació exclusiva: 2.940 euros nets x 14 Regidor d’Urbanisme i esports: 630 euros nets x 14 Reg. de Cultura, Joventut i Enseny.: 630 euros nets x 14 Regidor de Sanitat i Benestar Social: 430 euros nets/mes Regidor de Comerç i Turisme: 430 euros nets/mes Reg. de Gov. Parcs i jardins i M.A: 430 euros nets/mes Portaveus dels grups municipals: 200 euros nets/mes

La barra del Mia

Tradicions Nadalenques

499 - Divendres, 5-1-2007


Comerç i empresa

La llufa

Oilsoil

Josep M. Borés

Calefacció als carrers de Solsona Que el nucli antic de Solsona gaudeixi de carrers calefactats no seria pas una mala pensada, no. Passejar i trobar que el terra és tebi, aixecant-se una mica de brumera com quan ha acabat de ploure... umm, estaria bé. S'haurien acabat les rialles per sota el nas de contemplar les peripècies dels vianants davant un Cal Davesas, o l'emoció de comprovar com se'n surt el vehicle que, marxa enrrera, ha d'escapar de la trampa de davant de Cal Dach i de la que ha comprovat que patinant, no es puja més amunt. Les pixades del carnaval s'assecarien aviat (no siguem dolents) i els "botellons" habituals a la plaça Major estarien plens a rebossar de canalla asseguts al terra (vaja, però si això ja passa ara)... No us enfadeu, aquesta ha estat una de les llufes del Celsona que, com que tot sovint patim l'inconvenient de no sortir el dia dels Sant Innocents, no podem transmetre el mateix dia. Però bé, crec que aquesta vegada no ha estat gaire "creguda".

Entrega de premis Oilsoil Fa uns dies que Oilsoil va fer entrega entre tots els seus clients del premis del sorteig de Nadal. A les fotografies hi veieu a tots els premiats i que van participar signant les butlletes al carregar combustible. Moltes felicitats a tots!.

Rememorem els senyals automàtics del casc antic, o el regal de l'ajuntament de mini-ràdios portàtils. Innocent, innocent. I per acabar us vull transmetre una broma habitual a Solsona i que la PQ ha posat al fòrums de la web www.elsolsones.net: S'agafa el telèfon i es truca a Cal Maduixa... - Tuuuut, tuuuuuut.... - Hola, que és cal Cirera? - No, aquí es cal Maduixa. - Ui, m'he equivocat de fruita!! Salut i humor per tothom.

499 - Divendres, 5-1-2007


499 - Divendres, 5-1-2007


Solsona

Ramon Estany

Ministeri de lector per a Lluís Tóllar i admissions a ordes per a Raül Aguilar i Marc Majà El dia 6 de gener, festa de l’Epifania, el seminarista Lluís Tollar de Puig-Reig rebrà el ministeri de lector. I els seus companys Raúl Aguilar i Marc Majà rebran l’admissió a ordes. Aquests ritus se celebraran en la missa capitular de la Catedral de Solsona, el dissabte 6 de gener a les 7 del vespre. Tothom hi és convidat, a acompanyar els seminaristes en aquests passos endavant cap al sacerdoci. Preguem per ells i recolzem-los.

Misteriós robatori d’un calze a la Catedral El passat dissabte, 30 de desembre, en la Missa del matí al Claustre, va desaparèixer el calze de l’altar sense que se n’adonés cap dels capellans ni dels presents que assistien. Mn Torres, que oficiava la Missa en aquell moment juntament amb Mn. Clos, ha explicat que el calze no té cap valor extraordinari ni ordinari, doncs és el de fer la Missa cada dia, i per aquest motiu, ni tan sols han denunciat la desaparició. Torres comenta que ho havia deixat tot preparat per la Missa i s’havia absentat un moment, va tornar i van començar l’eucaristia, i va ser al moment de la consagració que es van adonar que no hi havia calze, i van haver de servir-se d’un copó que tenien guardat.

Ceuró Festa patronal de Sant Julià- Diumenge, 7 de gener, Missa a les 11 del matí per celebrar la festa del nostre sant, patró de la parròquia i dels caçadors.

Linya Festa dels Reis- Dissabte, dia 6, Missa a les 12 del migdia.

Lladurs Festa de Sant Julià a Vilanova dels Torrents- Aquest diumenge, dia 7, a les 12, Missa i benedicció del pa.

Navès Cavalcada dels Reis- Avui divendres, dia 5, a 2/4 de 7 del vespre.

Sant Climenç Vigília de Reis- Aquest divendres, dia 5, cavalcada dels Reis i Missa a les 7 del vespre. Diumenge, dia 7, Missa del Baptisme, a 2/4 de 12.

Solsona

Vigília de Reis- A les 7 del vespre, a la capella del Claustre, tindrà lloc l’Adoració dels Reis mags al Nen Jesús. Companyia de Maria: Missa a 2/4 de 7 del vespre. Claustre: Missa a les 8 del vespre. Festivitat dels Reis: Funció al Claustre- Per la festa dels Reis, a la capella del Claustre, hi haurà la funció solemne de cada any, a 2/4 de 6 de la tarda. A la tarda, a 2/4 de 7, Missa a la Companyia de Maria i a les 7 a la Catedral. Tot i ser dissabte, no hi haurà Missa a les 8 a la capella del Claustre. Calendari Arxiprestal 2007 – Els qui encara no els hagin repartit els poden passar a buscar a la Casa de la Parròquia, o bé, a la Cúria del Bisbat si els és més avinent, en aquest cas, de 2/4 de 10 a 2/4 de 2. Si algú no ha rebut el calendari, el pot passar a recollir en algun d’aquests llocs. Cobrament del Full Diocesà- Aquestes primeres setmanes de gener es farà el cobrament anual del Full Diocesà i del 10

Full Arxiprestal (13 euros). Els casats l’any 2006- Els qui us hagueu casat en el transcurs de l’any 2006 i residiu a Solsona mateix, rebreu de franc el Full Diocesà i el Full Arxiprestal durant tot l’any 2007, de part de la Parròquia. Els que l’heu rebut durant l’any passat i el voleu seguir rebent, només ho heu de comunicar a la Merceria Sant Ponç, carrer Llobera 11, tel 973 48 31 68. Si alguna parella resultés que no el rep, que ho digui a la parròquia, tel. 973 48 01 23. Pregària pels malalts- Demà, dia 6, a la Missa de 2/4 de 8 del vespre de la Companyia de Maria, es tindrà present els malalts de la Parròquia. Pregarem per ells i, si algú vol que es pregui per algun en concret, pot dir-ho a algun membre dels Visitadors de Malalts o bé al mateix capellà abans de començar la Missa. Servei Pastoral dels Malalts- Podeu avisar directament a la Parròquia: Tel. 973 48 01 23. O bé, a algun dels segúents capellans:Mn. Jesús Huguet, Mn. Josep Subirana 499 - Divendres, 5-1-2007


Solsona

Solsona

Alba Santaeulària

Tómbola i Cantada de Nadales

Els taxistes de Solsona aproven un increment de tarifes del 4’7%

Aquestes festes de Nadal durant un parell d’hores vam tenir una tómbola al mercat per recollir diners per a un hospital del Congo. Els alumnes de l’escola Chit-Chat van donar joguines i altre objectes i van poder guanyar un premi de la tómbola. La gent va participar molt, ja que pagaven només un euro per jugar i vam recollir 77 euros. Els nens es van divertir molt i l’activitat va funcionar molt bé.

El Col.lectiu de taxistes de Solsona ha acordat aplicar a les tarifes urbanes del servei de taxi un increment mitjà del 4’7% per aquest any 2007, d’acord amb el que va acordar la Comissió de Preus de Catalunya en la sessió del 15 de novembre de 2006, i segons informa l’Ajuntament de Solsona. La tarifa 1 (nocturna de 21 a 7 hores, dissabtes i festius i festes locals) presenta els següents conceptes: -Baixada de bandera: 2’93 euros -Preu per quilòmetre recorregut: 1’07 euros -Per hora d’espera: 18’32 euros La tarifa 2 (laborables de 7 a 21 hores) -Baixada de bandera: 2’62 euros -Preu per quilòmetre recorregut: 0’97 euros -Per hora d’espera: 15’70 euros Així mateix s’estableixen els següents suplements: -Avís telefònic, 1’36 euros -Embalums, 1’36 euros -Animals, 1’36 euros -Recollida fora de la zona, 1’36 euros -Nits especials (Nadal, Any Nou i Sant Joan), 3’00 euros -Bodes, 43’37 euros -Enterraments, 43’37 euros

I dissabte a les 7 del vespre vam anar a cantar Nadales per Solsona i també ens va tornar a sorprendre la generositat de la gent, ja que vam recollir 55euros. Volem agrair la participació de la gent i és per això que posem aquesta foto en el moment que es donen els diners guanyats a Ramona Angrill. Ella torna a marxar cap al Congo aviat i pensem que amb aquestes activitats típiques de gran Bretanya, contribuïm a la reflexió del que és el Nadal: no només consumir, sinó també pensar en els altres menys afavorits.

Lliurant a la germana Ramona Angrill els diners recaptats

Empresa de logística necessita

Auxiliar administratiu/va Bon català, coneixements de Windows i comptabilitat. Interessats/des

trucar al 630 073 118 Urgent

499 - Divendres, 5-1-2007

Ramon Estany

11


Lladurs

Josep M. Montaner i Reig

Publiquen un llibre sobre els orígens de Lladurs Amb el títol “De terra i pedra I. Montpol i Terrassola: dels orígens al municipi de Ladurs” s’ha publicat recentment un llibre sobre la història del municipi de Lladurs. El llibre repassa la història de dos pobles del Solsonès, Montpol i Terrassola, des dels seus orígens fins al moment de la constitució de l’actual municipi de Lladurs i s’ha escrit a partir d’una intensa recerca en arxius, fonamentalment el Diocesà i el Comarcal de Solsona, però també altres fons, com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el fons Saudín de la Biblioteca de Catalunya, així com els fons familiars dels veïns de Montpol i Terrassola. El llibre, que es va presentar la setmana passada a l’ajuntament de Lladurs, amb la presència dels seus autors Esther Miralles i Josep Porredon, ha estat fruit d’un encàrrec particular i ha rebut el suport de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lladurs. Se n’han editat uns 500 exemplars que es poden trobar a les diferents llibreries de Solsona i també a l’ajuntament de Lladurs a un preu de 20 euros. A més, l’ajuntament de Lladurs ha obsequiat amb un exemplar del llibre cada una de les cases del municipi. El llibre descriu -a partir de fons documentals, mapes i fotografies- els orígens i l’evolució dels pobles de Montpol i Terrassola que més tard seran claus en la formació de l’actual municipi de Lladurs. Segons els estudis aportats en aquesta obra l’origen del municipi se situa l’any 1845 quan es van agrupar les 7 antigues jurisdiccions de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, els Torrents, la Quadra d’Isanta i Lladurs en el que avui en dia coneixem com Lladurs. Segons explica la geogràfa Esther Miralles, autora del llibre juntament amb Josep Porredon, “una llei de l’època disposava que es conservessin els ajuntaments

Comarca

de pobles de més de 30 veïns -uns 150 habitants- i que els més petits s’agreguessin a d’altres o entre ells, per formar-ne de nous”. Segons Miralles “la configuració d’aquests pobles com a municipis i els seu reconeixement legal i administratiu va anar lligat a la fi del règim senyorial i es va consolidar al llarg del segle XIX”. Aquest va ser el cas d’aquests pobles que van conformar l’actual Lladurs, tot i que, segons explica Miralles “per la documentació que disposem, sabem que els pobles van proposar la formació de dos municipis en comptes d’un: Montpol, Terrassola, la Llena i Timoneda per una banda, i Lladurs, els Torrents i Isanta, per l’altra”. Tot i això, finalment i després d’un procés de dos anys, els pobles van quedar units tal i com els coneixem avui en dia. “De terra i pedra I. Montpol i Terrassola: dels orígens al municipi de Ladurs” és el primer d’una col·lecció de llibres sobre el municipi de Lladurs que tindrà el seu segon volum amb una obra monogràfica sobre els masos de Montpol i Terrassola.

Ramon Estany

El Consell Comarcal del Solsonès, sobre aprovació definitiva de projectes La Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 15 de setembre de 2006 acorda inicialment els següents projectes: . Projecte de condicionament i millora del sistema d’explotació i aprofitament forestal en prevenció d’incendis i conservació del medi natural, amb un pressupost d’execució per contracte de 51.712,80 euros. . Projecte d’instal·lació de tres repetidors pel desplegament de banda ampla al Solsonès, amb un pressupost d’execució per contracte de 121.800 euros.

12

499 - Divendres, 5-1-2007


Lladurs

Ajuntament de Lladurs - Fotos: Montserrat Baraut

Vetllada nadalenca al municipi de Lladurs El passat dia 23, vigília de Nadal, un gran nombre de ciutadans de Lladurs van assistir a la tradicional torronada que ofereix l’ajuntament, conscients que en cada celebració es fomenta i conserva el caliu d’amistat i família del poble. Enguany, aprofitant l’avinentesa, es va fer la presentació d’un llibre que l’ajuntament ha editat conjuntament amb Francisco Rovira Corominas, el qual era molt esperat per Lladurs, majoritàriament per les persones nascudes a Montpol i a Terrassola. Del llibre, titulat De terra i de pedra I, Montpol i Terrassola: dels orígens al municipi de Lladurs, en són autors Esther Miralles Henares i Josep Porredon Feliu, per encàrrec de Francisco Rovira Corominas. Durant la presentació, Rovira va explicar que feia molt temps que esperava poder tenir a les mans una història tan acurada dels orígens del seu poble. La idea li va sorgir amb motiu de la mort del seu pare, el qual va néixer i viure sempre a la Torra de Montpol seguint la tradició familiar de les masies rurals.

Els autors del llibre, Esther Miralles Henares i Josep Porredon Feliu, durant l'acte de presentació amb l'alcalde de Lladurs (al centre)

El Ramon Serra Angrill de la casa Pallàs de Montpol contant robdalles

Els nens i nenes de Lladurs que van assistir al taller de Nadal organitzat per la preparació de la vetllada, ens van oferir una excepcional cantada de nadales al costat de l’arbre engalanat amb les manualitats fetes per ells, sota la direcció de Rosa M. Vila, acompanyats per la música de Pere Vila, Marc Vila i d’Eloi Múrcia. No hi podia faltar l’avi contant rondalles, el Ramon Serra Angrill de la casa Pallàs de Montpol, que envoltat de quitxalla i de la multitud d’espectadors a la sala, amb molt d’encert, va fer-nos quedar bocabadats. Es pot certificar de totes totes, que va ser una vetllada extraordinària que no podia acabar d’altra manera que menjant coca, torrons, neules i de brindis plens de bons desitjos. Com a testimoni us mostrem fotos de l’esdeveniment.

Els nens i nenes de Lladurs van oferir una cantada de nadales

499 - Divendres, 5-1-2007

13


Ogern

Ramona Santaeulàlia

Per molts anys!!!

I és que ja n’hem fet 25! La gent de l’Agrupament de la Baixa Ribera Salada estem molt contents de poder-ho celebrar. Tots recordem els inicis a ca la Ramona i va ser Mn. Barniol qui ens va ajudar a fer la primera representació dels Pastorets. Dissabte passat ens va explicar que per fer la capa de Satanàs van fer servir una sotana seva. Va bé fer una mica de memòria, perquè no ha estat fàcil arribar fins aquí. Per això estem tan contents d’omplir l’escenari amb la gent que ho ha fet possible. Seria igual el Nadal sense Pastorets? La gent de l’Agrupament ens ho passem bé fent-ho i estem molt feliços d’omplir “el local” amb les cares de sempre (hi ha molta gent que han vingut cada any) i amb les cares de sorpresa que feien la gent que no ens coneixien. Els Pastorets de la Ribera Salada estan fets amb molta il·lusió i amb la participació de molts veïns d’aquests pobles del Solsonès i l’Alt Urgell. Ja fa tres anys que vam decidir sortir del local i iniciar la representació al carrer i així gaudir dels indrets i raconets tant bonics que tenim a Ogern. I a més a més, aquest any hi hem afegit la representació d’oficis d’abans. Vam tenir un record per la gent que ja no estan entre nosaltres i també per a Mn. Jordi Sala que en va ser el director vint-i-quatre anys. 14

Comarca

Ramon Estany

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Per resolució de la presidència i prèvia proposta dels diferents Tribunals qualificadors, s’han atorgat les beques per la col·laboració en els següents projectes: • Truficultura, a Delioma Santana Padrón • Suport en les tasques de processament de mostres i tractament de dades del 2006 del projecte CarboEurope, a Gregoire Freschet • Disseny i seguiment de la pastura amb cabres per a la prevenció d’incendis a la serra del Montsant, a Núria Simon Bartomeus • Recolzament al cas d’estudi del Pla de Política Forestal des del punt de vista de la governança, a Jordi Tena Sànchez • Patologia Forestal, a Attila Eredics

499 - Divendres, 5-1-2007


El Pi de Sant Just

Associació de Veïns

Alexandra Bertral guanya el concurs del logotip de l’Associació de Veïns

Els Pastorets del Pi de Sant Just omplen l’església parroquial

Alexandra Bertral, amb la presidenta de l'assocació de Veïns, Marta Coll

Aquest Nadal ha estat molt especial a la parròquia del Pi de Sant Just. Els nens i nenes del Pi van interpretar els Pastorets, dins l’església parroquial i davant d’un públic que l’omplia de gom a gom. Val a dir que els pares i la gent gran també hi van participar, en aquest cas, tenint cura del muntatge i la direcció.

La dissenyadora cardonina Alexandra Bertral Gras ha guanyat el concurs per triar el logotip de l’Associació de Veïns del Pi de Sant Just. L’autora definia així el seu treball: “Solidesa. Això és el que ha de tenir una associació de qualsevol tipus. Ho plasma la forma geomètrica quadrada, que representa una parcel.la de terreny. Al mateix temps, les seves diagonals interiors, es refereixen als carrers de la urbanització al mateix temps que evoquen el significat de les branques del pi. El color: el verd, transmissor del concepte positiu, accés obert, del pi i de la urbanització de la qual n’és l’associació”.

Festa sorpresa per les noces d’or sacerdotals de Mn. Jesús Huguet La gent de la parròquia de Sant Just, de l’Associació de Veïns i diverses persones de Solsona van dedicar a Mn. Jesús Huguet en motiu del seu cinquantè aniversari de sacerdot, un entranyable acte sorpresa, amb obsequi i torronada inclosa. La celebració va tenir lloc en acabar la Missa del Gall.

499 - Divendres, 5-1-2007

15


Vall de Lord

Dolors Pujols

El patge recull les cartes als reis Passades les 6 de la tarda, el patge dels reis mags arribava a cavall i acompanyat per la seva comitiva per l’antiga carretera de Solsona. Juntament amb els grallers de la Vall de Lord, van fer una cercavila que culminaria a un teatre municipal que es va omplir de gom a gom i on els nens i nenes van poder deixar la seva carta i conversar breument amb el “carter”. Els reis mags d’Orient està previst que arribin a Sant Llorenç el proper divendres 5 de gener a les 6 de la tarda.

El patge va arribar un any més a cavall

Cavalcada de Reis a la Vall de Lord

Sant Llorenç de Morunys. Divendres, 5 de gener a partir de les 6 de la tarda arribada dels reis Mags per la carretera de Berga. Cercavila pels carrers de la vila, visita a l’església parroquial i entrega de regals a la Plaça Major. La Coma. Divendres, 5 de gener a les 6 de la tarda arribada dels Reis Mags davant de Cal Nin, baixada fins l’església de la Coma i entrega de regals a la sala de la piscina. Port del Comte. A 2/4 de 8 Baixada de torxes i dels Reis Mags per les pistes, Rom cremat davant l’hotel i entrega de regals.

Comarca

Recollint les cartes de la quitxalla al teatre

Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès

Aprovat definitivament el pressupost per al 2007 de la mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès El 74% del pressupost correspon a noves inversions i a obres de manteniment de la xarxa actual.

El Ple de la Mancomunitat, en sessió ordinària de data 28 de novembre de 2006, va aprovar, per unanimitat, el pressupost per a l’exercici 2007. Una vegada exposat al públic, sense haver-se presentat cap reclamació, es considera definitivament aprovat. El pressupost ascendeix a la quantitat de 1.098.927,00 euros, seguint la tendència ascendent dels últims anys. Cal remarcar que un 74% d’aquest pressupost correspon a despeses de noves inversions i de manteniment dels més de 1000 quilòmetres de canonada que té actualment la xarxa. La inversió prevista més important correspon a la realització d’una nova línia d’abastament d’aigua des del dipòsit

de Codines de Llera (obra que s’està executant actualment) fins al riu Cardener, a partir d’una ampliació de la captació al marge dret d’aquest riu. També està prevista la instal·lació d’un mesurador de terbolesa de l’aigua a la captació de Riulacó. Alhora s’ha previst l’elaboració del Pla Director de l’Aigua de la Mancomunitat que contindrà una descripció de les infrastructures existents, una diagnosi de l’estat actual del servei d’abastament, una diagnosi de la futura demanda i les propostes d’actuació. Amb motiu de la celebració, enguany, del 25è aniversari de la Mancomunitat, també s’ha previst una partida per a fer front a les despeses d’organització dels diferents actes que es portaran a terme.

16

499 - Divendres, 5-1-2007


Vall de Lord

Anuncis Oficials

Dolors Pujols

Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

Un espectacle de Western, la principal novetat de la festa de Sant Antoni d’enguany

Aprovat definitivament per a l’exercici de 2007 i següents la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. Les quotes, s’incrementaran per l’aplicació sobre aquestes del coeficient de l’1,50. Aquest coeficient s’aplicarà fins i tot en el supòsit en què l’esmentat quadre sigui modificat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Aprovat definitivament per a l’exercici 2007 i següents la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de recollida d’escombraries. La quota tributària consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local, que es determinarà en funció de la naturalesa i el destí dels immobles. A aquest efecte s’aplicarà la tarifa anual següent: EUROS Epígraf primer. Habitatges Per cada habitatge............................................................ 56,12 Epígraf segon. Allotjaments A) Hotels i fondes ......................................................... 203,46 B) Càmping ................................................................ 1.549,87 Epígraf tercer. Establiments d’alimentació A) Supermercats ........................................................... 203,46 B) Botigues......................................................................84,20 Epígraf quart. Establiments de restauració A) Bars ............................................................................84,20 B) Restaurants . ............................................................. 203,46 Epígraf sisè. Altes locals industrials o mercantils E) Tallers mecànics . ..................................................... 101,04

La festa major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys ja té els actes lligats i compta enguany amb un programa que té com a novetats un espectacle de Western amb Friends Company i un concurs de ròssec. Els actes, organitzats per l’associació esportiva Cavallistes de la Vall començaran el proper divendres 19 de gener amb un « passabars », la festa es reemprendrà dissabte al matí amb l’espectacle de Western que tindrà lloc a les quadres Tecu i finalment, els tradicionals tres tombs a les 7 de la tarda i a les 11, ball al Bar Jardí. L’útlima jornada de la festa d’enguany tindrà lloc el diumenge 21 quan, a partir de les 8 del matí hi haurà el ja tradicional esmorzar popular i una altra novetat: un concurs-exibició de ròssec al mateix lloc de l’ezmorzar (la plaça del mur). A les 12 del migdia hi haurà la missa i benedicció del pa i un passacarrers eqüestre que culminarà a la plaça de les Eres, on tindrà lloc la tradicional benedicció dels animals que posarà fi a la festa de Sant Antoni d’enguany.

499 - Divendres, 5-1-2007

Ramon Estany

17


Comarca

Ramon Estany

Diputació de Lleida Relació de decrets dictats pel President de la Diputació durant el mes de novembre Aprovar reconèixer al C. Comarcal del Solsonès el dret a percebre 35.567,25 euros en concepte d’assistència i cooperació municipal.

l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 20.782,77 euros. Aprovar rectificar el decret núm. 2092 de 13/9/2006 que va acordar el pagament de 12.809,11 euros al Consell Comarcal del Solsonès, essent la quantitat correcta 12.800,11 euros.

Aprovar reconèixer al C. Comarcal del Solsonès el dret a percebre 13.949,16 euros en concepte de creació de 2 places de SAT.

Aprovar acceptar la renúncia del Solsonès Obert al Món-SOM a la subvenció atorgada per Decret de Presidència núm. 2389, per import de 3.000 euros i deixar sense efecte l’esmentat decret.

Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 2.028,02 euros.

Aprovar donar de baixa l’actuació PIC 2006/10 del Consell Comarcal del Solsonès i autoritzar la inclusió en el Pla d’Inversions Locals 2005/2007 les actuacions següents: PIC2006/11; PIC2006/12.

Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 4.168,11 euros.

Aprovar certificació núm. 8 i 10 Semi integral xarxa viària zona 2: Alt Urgell, Cerdanya i Solsonés, per import de 12.980,49 euros.

Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de

Partits Polítics

Aprovar certificació núm. 9 i 11 semi integral xarxa viària zona 2: Alt Urgell, Cerdanya i Solsonés, per import de 7.009,36 euros.

CiU

CiU denuncia la manca d’interès del Tripartit pels ramaders en retardar el pagament de les ajudes a aquest sector CiU critica que el DARP no hagi fet efectives encara la totalitat de les ajudes del Pagament Únic en un any que el sector ramader s’ha vist afectat per la forta sequera prefereix “fer caixa” que no pas fer front al pagament del deute als ramaders. CiU ha denunciat que “el Tripartit II demostra la seva absoluta manca d’interès pel sector agrari a Catalunya evidenciant que aquest no és un sector prioritari com tampoc no ho va ser en l’anterior etapa del tripartit”. CiU ha alertat de les “pèrdues milionàries que, segons els propis sindicats denuncien, poden ascendir als 2,43 milions d’euros”, principalment en concepte d’interessos que s’haurien d’amortitzar dels préstecs que tenen destinats els productors en diverses entitats bancàries. Finalment, el grup parlamentari de CiU ha conclòs que “és del tot inadmissible que el Govern de la Generalitat exerceixi aquesta manca de responsabilitat” i ha exigit que el retard en el pagament anunciat pel Director General del DARP, el senyor Besora, no es faci sota cap concepte en finalitzar el primer trimestre del 2007 sinó que es retorni a la normalitat i s’efectuï immediatament.

Convergència i Unió al Parlament de Catalunya ha denunciat “les pèrdues milionàries que suposarà per a milers de ramaders catalans el retard en el cobrament de les ajudes previstes en el Pagament Únic”. CIU denuncia a més que, “l’incompliment en el pagament de les primes ramaderes està provocant que, en un any en el que la forta sequera ha produït la pèrdua d’una part important de la producció a Catalunya, el DARP no faci front a les seves obligacions en els terminis que li correspont”. CiU ha explicat que “la Generalitat està retenint fons comunitaris amb destinació finalista als ramaders catalans” i ha subratllat que “mai com fins ara s’havia donat una situació tan alarmant com aquesta, ja que l’organisme pagador sempre havia liquidat la totalitat del pagament d’aquestes primes abans d’acabar l’any corresponent”. CiU ha recordat que, a més de fer-se efectiu abans de final d’any, el pagament es feia d’un sol cop i no en dues pagues. Amb aquest incompliment, el nou govern tripartit 18

499 - Divendres, 5-1-2007


Oliana

Marcel Ribera - Fotografies: Arxiu Marcel Ribera

Grup d’excursionistes vora el naixement (Santa Eulàlia de les Anoves)

Santa Eulàlia de les Anoves (Grup Excursionista d’Oliana – Amb la Marató de TV3) El passat 17 de desembre el Grup Excursionista d’Oliana vam portar el pessebre a l’església de Santa Eulàlia de les Anoves. Com és costum, per aquestes dates, els membres i alguns simpatitzants de l’Entitat portem un “Naixement” en alguna de les ermites o esglesioles que hi ha a les nostres contrades. Enguany hem dipositat aquesta petita joia en un dels altars laterals de Santa Eulàlia de les Anoves. Hem de donar les gràcies a la Teresa i al Cristobal per cedir-nos, molt amablement, un local annex a casa seva, on vam poder gaudir del dinar sense passar fred; a la tarda vam estar envoltats de boira. En aquesta excursió vam veure un grup de cases (més aviat runes) anomenades El Castell per trobar-se en un turó: Cal Puit, ruïnes; Cal Ortonobes, ruïnes, podem veure les restes d’una premsa de vi. Aquí antigament hi feien el vi i el pa. Cal Lluís.

En aquestes contrades podem veure-hi : Cal Cubilà, lloc on ens van invitar per poder portar a terme el dinar i fer el foc on coure la carn, a ells també gràcies de part del Grup Excursionista d’Oliana; Cal Pla; Casa Nova; Cal Villar; Rectoria en ruïnes; Cal Tonillo, ruïnes; Església de Santa Eulàlia de les Anoves; Ermita de Sant Joan; Cal Roqué; Cal Solà; Cal Soldevila. Cal dir que Santa Eulàlia de les Anoves es troba en un estat deplorable, les goteres, les esquerdes, la porta oberta, ... i tota mena de inclemències estan jugant un paper molt negatiu envers aquest edifici religiós. És llastimós que un edifici amb història, amb la petita història de les diferents generacions que hi han anat a resar, a casar-se o simplement a ser-hi enterrats acabi en aquest llastimós estat. Actualment està clar que si no ningú hi posa remei, Santa Eulàlia de les Anoves aviat serà un record.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 499 - Divendres, 5-1-2007

porteu-los a la nostra oficina 19


Cartellera Divendres 5 de gener de 2007

EXPOSICIÓ: ‘Vitalitat silvestre’

ARRIBADA DE SM ELS REIS D’ORIENT pel portal del Pont fins a la plaça Major, ACOMPANYATS DE L’ORQUESTRA PATINFANJÀS Organització: Ajuntament de Solsona i Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona Col.laboració: Foto-Art, Lluminària Fotografia, Llàtzer Fotògraf, Resol, Esplai Riallera, Agrupament Escolta Pare Claret, orquestra Patinfanjàs i els Trabucaires Hora: 2/4 de 7 del vespre

Sala cultural de l’Ajuntament - del 23 de desembre al 7 de gener, inauguració a les 20 h; mostra oberta els feiners, de 18 a 21 h; festius, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h Ken Office organitza una mostra sobre les flors i plantes dels Pirineus “Vitalitat silvestre: flors i plantes dels Pirineus” és una exposició de composicions florals i fotografies de Kazuko i Ken Sano.

Dissabte 6 de gener de 2007

EXPOSICIÓ: ‘Fusions’, d’Aleix Albareda

PASTORETS Organització: Grup de Teatre Lacetània Lloc: Teatre Comarcal de Solsona (c/ Vall Fred, 2) Hora: 6 de la tarda

Sala Sant Jordi de Caixa Catalunya Fins al 7 de gener, feiners, de 18 a 20 h; festius, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h L’artista solsoní Aleix Albareda exposa una mostra de pintures a la Sala Sant Jordi durant totes les festes nadalenques sota el títol de “Fusions”.

Diumenge 7 de gener de 2007

CONCERT DE NADAL A L’HOSPITAL A CÀRREC DE L’ORFEÓ NOVA SOLSONA Organització: Orfeó Nova Solsona Lloc: Hospital (pl. d’Antoni Guitart, 2) Hora: 5 de la tarda LLIURAMENT DE PREMIS DELS CONCURSOS DE PESSEBRES I DE POSTALS DE NADAL Organització: Ajuntament de Solsona Lloc: sala de plens del consistori (1a planta) (c/ Castell, 20) Hora: 7 del vespre

Dijous 18 de gener de 2007

ACTE D’ATORGAMENT DELS PREMIS ONGC: es reconeixeran persones que s'hagin distingit en el camp de la cooperació, i s'oferirà un concert de la Coral Primavera per la Pau Organització: IGMAN Acció Solidària i SOM Col.laboració: Ajuntament de Solsona Lloc: Teatre Comarcal de Solsona (c/ Vall Fred, 20) Hora: 9 del vespre

EXPOSICIÓ: ‘Txetxènia: trenquem el silenci’

Consell Comarcal - Fins al 7 de gener, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

Pessebres Vivents Ardèvol: Dies 6, 7, i 14 de gener de 2/4 de 7 a les 8 Sant Guim de la Plana: Dies 7, 13, 14, 20 i 21 de gener, a 2/4 de 7 de la tarda. Vilandeny (entre Gargallà i Sorba): Dia 6 de gener, a les 7 i a les 8 de la tarda.

EXPOSICIÓ: ‘A tota pastilla’ a la plaça del Camp Del 10 de gener al 5 de febrer

Fa parada a Solsona un original tren de prevenció de les drogododependències. L’exposició sobre les drogues “A tota pastilla” ocuparà gran part de la plaça del Camp mitjançant una atrevida proposta artística que es materialitza en vagons de tren. L’objectiu de la mostra, adreçada als joves, és la prevenció de les drogodependències i se centra especialment en les drogues de síntesi. És organitzada per la Diputació de Barcelona i compta amb el suport del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Portes obertes a l’alberg de Ceuró (Castellar de la Ribera) Dia: diumenge 7 de gener de 2007 Horari: Matí: d’11h a 14 h - Tarda: de 16h a 18h Lloc: Km. 89 de Castellar de la Ribera Festa de Sant Julià: A les 11 del matí Missa i seguidament coca i beguda per tothom. 20

499 - Divendres, 5-1-2007


Carnaval de Solsona

Associacions i Entitats

Redacció

Un miler d’euros en premis pels concursos de fotografia del Carnaval

Sopar-concert a la Fura El passat divendres 29 de desembre a la Fura va tenir lloc l’últim concert de cap de l’any amb l’actuació dels Skaòtics (ex-Tsunami). Abans del concert, es va fer un sopar vegetarià a base de canapés, truites i pizzes. El Casal Popular la Fura us desitja una bona entrada d’any!

Els aficionats a la fotografia i al Carnaval ja poden esmolar l’eina per participar en els certàmens que organitzen RESOL i l’Associació de Festes del Carnaval. Les fotografies han de ser trameses a: Laboratori Fotogràfic RESOL, C/ Sant Nicolau, 4 25280 Solsona. El termini d’admissió acaba l'1 de febrer de 2007. El veredicte es farà públic també el dia 1 de febrer de 2007. L’exposició de les sobres estarà oberta durant la setmana de Carnaval. El lliurament de premis tindrà lloc el dia del lliurament dels Gegants Bojos. Per a més informació, consulteu el programa oficial o la web del carnaval: www.carnavalsolsona.com

16è Concurs de Fotografia en color Resol

Bases: Màxim de 5 obres per autor Paper fotogràfic màxim de 18x24 cm. Muntat sobre suport rígid de 25x30 Tema: El Carnaval de Solsona. Totes les obres cal que siguin inèdites Premis: 1r Premi 150 euros, trofeu i ser portada del tríptic de Carnaval 2008 2n Premi 90 euros i placa 3r Premi 50 euros i placa

31è Concurs de Fotografia Carnaval XXè Lliure

Bases: Pel 31è Concurs Fotografia Carnaval, en blanc i negre. El 20è Concurs Lliure, en blanc i negre i color Es podran presentar un màxim de 3 obres per tema i autor. El paper fotogràfic ha de ser de 18x24 cm com a mínim, muntat sobre suport rígid de 30x40 cm. Les obres han de ser inèdites i no premiades en cap altre concurs. Premis: Tema Carnaval de Solsona B/N 1r premi: 200 euros i trofeu especial 2n premi: 100 euros i placa 3r Premi: 60 euros i placa Tema Lliure B/N i color 1r Premi: 150 euros i placa 2n Premi: 90 euros i placa 3r Premi: 60 euros i placa

499 - Divendres, 5-1-2007

Casal Popular la Fura

21


Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

Sol del Solsonès SOL DEL SOLSONÈS és una Associació sense ànim de lucre que treballa amb persones diagnosticades amb malalties mentals i problemes de drogodependències. Ja portem uns anys informant-vos de les tasques que anem realitzant, però enguany volem fer una secció informativa de les principals malalties mentals, fent-vos una breu síntesi d’aquests trastorns, ja que continua havent-hi desinformació al respecte de la malaltia mental i d'algunes definicions, ja que molts de nosaltres, no en sabem el significat:

Concert a Balaguer El passat dia 28 de desembre del 2006 una representació del club social i de l’associació del Sol del Solsonès varen assistir i gaudir del concert de Nadal del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya que va tenir lloc al teatre municipal de Balaguer. Magnífic espectacle a càrrec del Cor de la Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i la Cobla de Bellpuig.

Les malalties que tractarem les properes setmanes són: - Esquizofrènia - Trastorn de la personalitat - Depressió - Trastorn bipolar - Ansietat - Anorèxia nerviosa - Fòbia - Trastorn obsessiu – compulsiu - Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat En el cas que estigueu interessats en que publiquem sobre algun diagnòstic diferent, feu-nos ho saber de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 15h a 19h al 973483683.

ADIGSA visita el Sol del Solsonès

Associacions i Entitats

El passat 22 de desembre l’Associació de Malalts Mentals i Drogodependents Sol del Solsonès va tenir l’honor de rebre la visita de la delegada d’Adigsa, Cristina Ballester, i de Montse Segura, acompanyades de l’assistent municipal d’Habitatge i l’alcalde de Solsona, Jordi Riart. Una visita molt positiva en on es va informar del funcionament del Club Social i l’Associació. Una visita que agraeix moltíssim el Sol del Solsonès.

El Solsonès Obert al Món

L’agenda Llatinoamericana del 2007 Si encara no teniu agenda del 2007, us recordem que el SOM (El Solsonès Obert al Món) us pot proporcionar l’Agenda Llatinoamericana, un instrument per a la sensibilització i el compromís amb els pobles oprimits. El lema d’enguany és: “Exigim i fem una altra democràcia”. L’agenda té una important finalitat pedagògica: ens vol demostrar que la penúria dels països empobrits no és casual: al llarg dels segles, els països rics els han xuclat les riqueses minerals i naturals, els han controlat les finances i, gairebé sempre, els han imposat els governs. L’Agenda és, sobretot, una magnífica i gran excusa per anar conquerint un altre món possible, una excusa per anar fent xarxa i per anar creant una gran família de gent compromesa amb l’acció per la pau i la justícia social. Per aquest motiu el SOM l’ha volgut donar a conèixer. L’Agenda es pot adquirir adreçant-se a les persones responsables del SOM i el preu és de 6 euros. Per més informació: http://agenda.latinoamericana.org

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

22

499 - Divendres, 5-1-2007


Associacions i Entitats

Club Estel Solsonès

Entrega de paneres i festa de Cap d'Any El Club d'Avis Estel del Solsonès, organitza per aquestes festes tot un seguit d'activitats. Avui us fem ressò de l'entrega de premis de la Llumineta que s'organitza en combinació amb el sorteig de Nadal i la celebració de la festa de Cap d'Any al Club. Els premis són força consistents, dues paneres i un premi sorpresa, carregats fins dalt. Felicitats a les guanyadores i tranquil·litat a l'hora de "mossegar".

M. Carme Casafont es va endur la Panera Gran de la Llumineta. La hi va entrega la Presidenta del Club Montserrat Seuba. Bon Profit!

La Maria Torrent rebent el segon premi. Una altra panera

Moment de parar les taules del sopar.

Pel que fa a la Festa de Cap d'Any, el club organitza un sopar que enguany comptava amb un menú especial de Can Soli. La festa va ser molt celebrada, seguint el protocol habitual, sopar, cava, raïm i ball final, acabant a hores intempestives més habituals del jovent. Avui el club organitza la festa de reis amb l'entrega de l'Amic Invisible, una altra trobada per celebrar les festes

El tercer premi s'el va endur la Pastisseria del Passeig

Anem a la sarsuela “La rosa del azafrán” al Teatre Principal de Lleida Dia: 6 de febrer de 2007. Hora: 5 de la tarda. Sortida: de l’Estació d’Autobusos de Solsona a les 3 de la tarda. Col.labora: Caixa de Terrassa. Viatge i entrada: 15 euros (Preu especial socis Club 60 Caixa Terrassa). Recollida de tiquets al Club Jubilats Estel o a Caixa Terrassa.

499 - Divendres, 5-1-2007

23


Cap d'any'07

Ramon Estany

Solsona rep el 2007 amb diferents ambients festius

sortir, a l’Sputnik, amb cava, un DJ, i un bingo per guanyar un TV de pantalla plana. A la Sala Xelsa i al Black River, barra lliure i espectacles a l’alçada d’una nit especial, congregant a més de 400 persones. I l’Aixeta, un local emblemàtic on solsonins i solsonines de diferents generacions s’hi van retrobar.

Com cada any, els solsonins hem donat la benvinguda a l’any nou amb una nit tan llarga com curta, segons com es miri. Els locals nocturns i les festes i celebracions particulars van presidir la primera nit del 2007. Al Dock’s, ambient festiu per als primers grups que van

finques planes

24

499 - Divendres, 5-1-2007


Cap d'any'07

Ramon Estany

499 - Divendres, 5-1-2007

25


Cap d'any'07

Ramon Estany

26

499 - Divendres, 5-1-2007


Cap d'any'07

Ramon Estany

499 - Divendres, 5-1-2007

27


Cap d'any'07

Ramon Estany

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l'accés i manteniment de façanes necessita incorporar Enginyer Tècnic Mecànic o Delineant Projectista per al seu departament de projectes. • Imprescindible experiència en disseny en autocad • Idioma anglès parlat i escrit • Coneixements en disseny de màquines

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05 28

499 - Divendres, 5-1-2007


Vall de Lord - Cap d'Any'07

Dolors Pujols

Festa de fi d’any La festa de benvinguda al 2007, aplegà prop de 500 persones al pavelló de Sant Llorenç en una festa organitzada per l’ajuntament i que va animar el dj. Max Altamira.

Els més “engrescats” de la nit

Les nenes maques

Solsonines a Sant Llorenç (o no?)

Nadal 2006

Ramon Estany

Arribada dels patges de SM els Reis d’Orient a Solsona

Apropant-se la nit màgica de Reis els patges van venir a Solsona a recollir les cartes dels nens i nenes per fer arribar als tres Mags els seus desitjos. Arribaren al consistori solsoní el dissabte dia 30 de 5 de la tarda a 8 del vespre. 499 - Divendres, 5-1-2007

29


Educaci贸

Llar d'Infants Arrels

L'equip d'educadores i els nens i nenes de la Llar d'Infants Arrels us desitgen que hagueu passat unes bones festes i un feli莽 any 2007!

30

499 - Divendres, 5-1-2007


Educació

Escola Arrels Primària

Raguj ed aroh sè Jugar és passar l’estona amb activitats divertides com les joguines de compra: - Cuinar plats divertits amb fang, pedretes i una cuineta sense gas. - Fer tunning amb les peces d’un Meccano. - Fer de Llongueras i imitar els pentinats més atrevits. - Transformar-te en un Gaudí de l’Edat Mitjana i construir castells on hi ha soldats invencibles. - Donar injeccions amb l’equip d’ATS a la pobra nina soferta. - Vestir-te com l’as del Barça i fer gols com l’Oliver i Benji. - Decorar-te la cara

com l’Alaska amb les pintures de la Pepis. Jugar és passar l’estona amb jocs com ara empaitar-se, saltar a corda, jugar a la setmana, arrencar cebes, la goma... Jugar és passar l’estona divertida inventant moltes coses que poden finalitzar en un joc: - D’un paper fer-ne un avió i fer-lo volar estona i estona tot controlant el temps d’enlairament i aterratge i buscant la forma més aerodinàmica. - D’unes capses de cartró fer-ne un llit, un edifici, un gegant, un pont, un amagatall,

un cotxe ... i circular per les rutes més impensables sense pagar peatge ni omplir el dipòsit de gasolina. Jugar és llegir el títol de dalt al revés. Reis de l’Orient hem fet bondat, no ens porteu carbó ni pa torrat cremat!

Educació

Escola Arrels

Reciclem! Visca!!!!, avui passen els reis i de ben segur que tots els nens i nenes esteu eufòrics i nerviosos per veure si els reis han tingut temps de llegir detingudament totes les cartes, no?, esperem que sí. Cal, però, que entre paquet i paquet, alegries i esglais no deixem de recordar la importància de les paraules RECICLAR , REUTILITZAR, o RE…………..APROFITAR . Passaran entre les vostres mans bosses de roba, bosses de paper originals, bosses de plàstic gruixut; capses i capsetes de tots colors, de totes mides, de totes les utilitats que se’ls pugui o vulgui donar i metres i metres de paper que estripats de manera acurada podran ser reutilitzats en altres ocasions. Les alumnes de l’escola ARRELS hem inventat unes quantes cançons que tenen un missatge molt adequat per aquestes dates i per la resta de l’any. Voleu jugar tot cantant-les?. Doncs, ENDAVANT. 499 - Divendres, 5-1-2007

(El gegant del pi) Curs de 2n Els nens de l’escola Arrels, reciclem, reciclem. Els nens de l’escola Arrels, reciclem per tot arreu. Tots els nens de la ciutat, n’han d’aprendre, n’han d’aprendre. Tots els nens de la ciutat, han d’aprendre a reciclar. (Sol, solet) - Curs de 1r Paper, paperet, vés-te’n corrents al contenidor, paper, paperet, vés-te’n corrents al de color blau. Les ampolles ampolles van al verd, i el menjar al vermell, els envasos van al groc, visca els nens de primer.

(Himne del Barça) - Curs de 6è Tot l’Arrels, reciclem, som escola verda, i una placa tenim, perquè ens l’hem ben guanyat, i està demostrat, molt demostrat, que reciclem més que ningú. Escola Arrels, tots reciclem, formem un bon equip, Arrels, Arrels, Arrels. (Opa) - Curs de 5è Arrels, ens agrada reciclar perquè volem ser una escola verda. Arrels, volem reciclar, per salvar la natura de la terra. Tenim papereres de diferents colors, blau, groc i vermell com els contenidors.

(La lluna, la pruna) - Curs de 1r Els nens i les nenes de l’escola Arrels, reciclen al pati i a casa també.

Però que sàpigues que Arrels…………….

Cuidem la natura, no cremis el bosc, perquè ens dóna aire i podem respirar.

Us ho heu passat bé? Aquesta era la nostra intenció. BON ANY A TOTHOM.

31


Ep, la Foto!

Ramon Estany i Montanyà

Començant amb "mal peu" l'any

Uns estudiants molt elegants

Supervivents de la Festa de l'Elegància

Els més animats de la nit

Al mig, les dues companyes femenines de l'Aleix Albareda a la pel.lícula "Guadalupe"

Compartint el gronxador 32

499 - Divendres, 5-1-2007


Societat

Si coneixeu aquesta noieta, feliciteu-la, el dia 6 fa anys!! Felicitats de part de la família Sortida a TV de Catalunya, havent gaudit d’una bona tarda de públic a la marató de TV3 el dia 17 de desembre. Foto: Raquel Solanelles

El dia 10 de gener, l’Aleix fa 6 anys. Felicitats de part de la família.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Francesc Ribalta c. Francesc Ribalta, s/n 25280 Solsona

CONCURS PÚBLIC per a la contractació del

servei de neteja

a l’IES Francesc Ribalta des del març 2007 al febrer 2009 Bases i documentació dipositades a la secretaria del centre. Podeu recollir-les del 8 al 12 de gener de 2007. Presentació de propostes fins al dia 31 de gener de 2007, a les 2 del migdia. Horari de secretaria: de 9 a 2 i d’1/4 de 4 a 3/4 de 6 tarda.

499 - Divendres, 5-1-2007

33


Indrets amb misteri

Jaume Clavé - Fotos: Ramir Torrent Plana, Un poble que ha mort: Pampa (Exposició Festa Major d’Ogern).

Pampa Una mica d’història A l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell de l’any 839 se cita el nom de Pampano, en llatí, com una de les parròquies de la mitra urgellesa. Avui el poble de Pampa jeu en runes en un lloc amagat del terme de Castellar de la Ribera. Els amants del ciclisme de muntanya podran descobrir-lo, si volen, després de superar les dures dificultats del terreny i de passar pel pont del riu Baell, molt alt i sense baranes. Ara, tanmateix sembla com si Pampa hagués sofert un bombardeig implacable de la guerra civil, però de fet el poble encara estava habitat els anys 60. Entre les seves cases més conegudes hi havia cal Camp, cal Tes, cal Soler, cal Coma, la Rectoria i l’església parroquial, que és l’únic edifici que avui encara conserva la teulada, amb el cor, l’altar i una pintura mural de la Transfiguració del Senyor, ja molt borrosa. Aquest poble, ple de gent, tenia vida, i molta. Celebrava festes, entre elles la festa major el tercer diumenge de setembre, les dones anaven cada dia a la font a buscar aigua, la quitxalla i els pastors guardaven ramats, els homes cuidaven la vinya i anaven al bosc, buscaven tòfones i caçaven. A cal Solé, d’aspecte senyorial, hi passava dies de lleure el bisbe de Solsona. El darrer rector resident a Pampa va ser mossèn Francesc Casoliva i després va passar a ser sufragània de la parròquia d’Ogern. Què es va fer de la gent de Pampa? Doncs, van anar marxant durant l’èxode rural dels anys 50 i 60, principalment cap a Solsona, on encara viuen alguns d’ells i sobretot els seus descendents, com el que passeja el nom de Pampa amb la seva furgoneta i que dóna nom a la seva activitat professional. En fi, el poble de Pampa està mort, ja no figura, però el seu nom encara viu i de nit volta el món a través de les ones herstzianes perquè és el nom de guerra del ràdioaficionat Ramon Passada de cala Carme, en memòria d’un avantpassat seu que era de cal Soler de Pampa.

Família Moncunill de Pampa, primers de segle

L’entorn A més de les cases, fins els camps immediats resten abandonats i erms. Els antics olivers, longeus com són per naturalesa, encara abunden vora els marges plens de malesa. També els ceps es resisteixen a morir en aquesta terra dura de

Santa Margarida de Pampa

La noblesa de Cal soler

L'alegre Joventut de Pampa 34

499 - Divendres, 5-1-2007


Indrets amb misteri la ribera Salada, plena de codadells i de rocams immensos. A la vora de les runes, hi ha un graciós viver fet a pic en la codinera. S’hi baixa per una escaleta també de pedra i encara hi ha aigua tot i ser al mig de l’estiu. Són testimonis del passat que semblen dir-nos que Pampa era un indret sa per a viure-hi, ben assolellat i voltat de boscos, però que malauradament restà massa allunyat de la civilització moderna. Tota una atmosfera de misteri sembla cobrir aquest indret tan arraconat de la Baixa Salada. Només la masia de Solanes, enlairada dalt d’un turó i convertida avui en una esplèndida fonda rural, sembla haver pres la torxa del poble encara encesa. Pont de Pampa

Un nom sonor El nom de Pampa és explosiu, com el tret d’una escopeta: Pam! I encara que antigament no n’hi havia, que sapiguem, és una onomatopeia, com el nom del gaig o de la puput. Un so pres de la naturalesa i en aquest cas del picar amb les mans: pam! pam! D’aquesta manera es designava la mà en temps primitius. Més tard va aparèixer una de les plantes més atractives del planeta, com és el cep, atribuïda al patriarca Noè, i la gent, aleshores més observadors que no pas ara, es van adonar que les seves fulles tenien forma de mà, amb els cinc nervis corresponents que representaven els dits, cosa avui oblidada, i en van dir pàmpols i d’aquí vindria que d’un conjunt de ceps se’n digués

499 - Divendres, 5-1-2007

una pampa. És el nom del nostre poble, que voldria dir vinya, conservat també d’alguna manera en el nom de Pampalona, que és una casa de pagès del veí poble d’Altés, actualment també enrunada. A alguns el nom del poble de Pampa els evocarà la Pampa argentina, que és una esplanada immensa. El seu nom també vindrà de l’antic nom de la mà, que en ser una paraula onomatopeica, és també universal. La Pampa argentina és plana com una mà. És un misteri que el nom del nostre poble desaparegut coincideixi amb el nom indígena d’aquella regió tan extensa i tan llunyana, que es troba a l’altre hemisferi de la Terra, on quan aquí és d’hivern allí és d’estiu.

35


Opinió

J. H.

No comencem bé Espectacle grotesc

congelat fins al 2009 i sense possibilitat d’augment de recursos, execució del 34% de les inversions pressupostades. Tot s’hi val amb uns catalans pallussos, sobretot si es compta amb el suport incondicional del tripartit i dels mitjans de comunicació. En vista de l’èxit, els va semblar que la mateixa estratègia podria valdre per al País Basc. Es tractava simplement d’anar donant allargs, repetint una i altra vegada que el procés seria llarg, dur i difícil. Però Euskadi no és Catalunya. Un detall que se’ls va escapar.

És el que s’ha generalitzat aquest any, d’un Pare Noel enfilant-se per balcons i terrats, amb el sac a l’esquena, com un vulgar lladre de capterrera. Paper que no escau gaire a la figura d’un vellet bonhomiós, repartidor de joguines i gormanderies. Trobo que no afavoreix gaire ni la figura del Pare Noel ni la dels nostres avis, que són els veritables parenoels. Els catalans som així, ens entusiasmem amb el que ve de fora i no sabem valorar prou les nostres tradicions que són molt millors. El tió és el millor símbol de la fecunditat de la mare terra, sobretot quan aquesta està beneïda pel treball i la pregària: “A Dios rogando y con el mazo dando”, que traduït vol dir: “Ajuda’t i Déu t’ajudarà”. I qui millors missatgers de regals i d’il.lusions que uns reis mags que, amb cavalls o camells, vénen de l’Orient pel camí de l’estrella? Dues figures entranyables, que potser sí que en una societat laica com la nostra tenen l’inconvenient de les seves reminiscències cristianes.

La mort de Saddam A partir de la destrucció de les Torres Bessones, es pot dir que Bush les ha equivocades totes. Les guerres preventives de l’Afganistan i de l’Iraq (aquesta basada en la mentida de les armes de destrucció massiva), no han fet altra cosa que augmentar la inseguretat. Amb la meitat del que han costat aquestes dues guerres s’hauria pogut captar la voluntat de tot l’Islam. Ara, la bàrbara mort de Saddam penjat a la forca. La televisió s’ha encarregat de difondre les imatges. Una execució que no podrà deixar de ser vista com un atemptat a l’islam. Sobretot per part dels sunnites, que no oblidem que són la gran majoria.

Monstruós atemptat Així es pot qualificar tant per les morts com per la seva aparatositat el que ha tingut lloc al pàrking de la Terminal 4 de Barajas. Un atemptat que, sense voler atenuar la barbàrie d’ETA, ha posat en evidència la inoperància del tarannà de Zapatero. Aquest va encetar la legislatura amb dos grans reptes: l’encaix de Catalunya i el procés de pau al País basc, que en algun moment vaig arribar a creure que afrontaria. Però el seu tremp no arribava a tant. Tant a ell com als seus espavilats adlàteres, els va semblar que, a base de promeses i mentides, podrien trampejar la situació, sense exposar res. L’estratègia els va donar un excel.lent resultat amb l’Estatut de Catalunya. “Seré generoso con el Estatuto”, va dir. Però, després de tant treball, de retallada darrera retallada, resulta que no hi ha res fet: invasió de competències escolars, finançament

Opinió

Air Madrid La que també sembla que trepitgi merda d’oca és la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Encara al maig, renova la llicència a la companyia i, després de reiterades irregularitats, espera a suspendre els vols les vigílies de Nadal, amb milers de viatgers a l’aeroport. A més dels incalculables perjudicis personals, haurem d’abonar milers de passatges. Sort que podrà comptar amb els diners que ha estalviat en inversions a Catalunya. Només pregunto: què hauria passat si tots aquests despropòsits els hagués comès un conseller de la Generalitat? Què ha de passar perquè la gent dimiteixi?

Els Sants de la Setmana

Un descendent de ganiveters

Divendres, 5 Sant Telèsfor; sant Simeó Estilita; santa Emiliana; sant Joan-Nepomucè Newman, bisbe (redemptorista); beat DídacJosep de Cadis; sant Carles de Sant Andreu.

Canvis amb recança, al museu del ganivet

Dissabte, 6 Epifania del Senyor. Diada dels sants Reis o mags d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, i també Adoració (dels Reis, o Dora); sant Melani; sant Nilamó; santa Macra. Diumenge, 7 Sant Ramon de Penyafort. Sant Julià de Toledo; santa Virgínia; sant Crispí; sant Tell. Dia penitencial.

Com és públic i notori, la carcaixenenca Isabel Soler, deixa el seu museu del ganivet; aquesta decisió, molt negativa per al museu, no ens ha sorprès: mentre que al pou del glaç,-mimat per l’ajuntament-, li han abocat el sac, el museu ha sigut el parent pobre; crec que l’entusiasme, dedicació i integració, demostrats per l’Isabel, mereixen millor tracte. Per mitjà del Celsona, li transmeto un cordial comiat i li desitjo, en aquesta nova singladura que emprèn, tota la sort que es mereix.

Dilluns, 8 Sant Apol.linar; sant Severí; santa Gúdula; sant Pere Tomàs. Dimarts, 9 Sant Eulogi de Còrdova. Sants Julià i Basilissa; sant Andreu Corsini; santa Marciana. Dimecres, 10 Sant Agató; sant Pere Ursèol, monjo de Sant Miquel de Cuixà; beat Gregori X. Dijous, 11 Sant Higini; sant Salvi; santa Hortènsia; beats Gonçal d’Amarante i Bernat Scammacca.

36

499 - Divendres, 5-1-2007


Opinió

ERC - Solsonès

Llengua i politització Hi ha certes coses que costen de pair per injustes. Com que vulgui donar lliçons de defensa de la llengua qui va promoure una Llei de Política Lingüística aigualida i que només va voler aplicar parcialment, a aquells que, tot i votar-hi en contra per la poca ambició i migradesa de la llei, l’han aplicada amb la màxima plenitud possible en les seves responsabilitats de govern. Josep-Lluís Carod-Rovira llançava, fa pocs dies, la idea segons la qual “s’ha de despolititzar la qüestió de la llengua”. CiU del Solsonès ho interpreta com vol i ha començat a parlar de renúncies, tot afirmant que “ERC ha perdut el nord”. És evident que CiU no ha entès, ni ha volgut entendre per interès partidista, el que el president d’Esquerra va dir. Que una llengua estigui despolititzada implica que és d’ús normal dins el seu territori. Per l’ús que qualsevol ciutadà de Madrid o de Sevilla faci del castellà no en podrem saber absolutament res, d’aquesta persona. Ni si és més conservador o més progressista, si prefereix posicions estatalistes o més au-

Opinió

tonomia, si té uns ideals o uns altres. Usar l’espanyol constitueix un fet sentit com a natural. En un context en què el català hagués aconseguit aquesta desitjada fita de la normalitat social, parlar o escriure la nostra llengua no implicaria res. Com ocorre, per exemple, a Flandes. Allà, per l’ús que faci del neerlandès, no podem saber absolutament res del nostre interlocutor. Parlen sempre en neerlandès els independentistes flamencs i els unionistes amb Bèlgica, els republicans i els monàrquics, els de dretes i els d’esquerres, els blancs i els d’altres races humanes. Ara bé, per aconseguir despolititzar la llengua s’han hagut de fer algunes passes prèvies, del tot imprescindibles. Per exemple, s’ha hagut de fer que la llengua a despolititzar sigui del tot hegemònica dins el seu territori lingüístic. Hi ha dues raons fonamentals perquè a Flandes tothom parli flamenc: la primera és que tothom en sap (o que, des d’un punt de vista legal, tothom n’ha de saber). I la segona és que, des de fa més de tres dècades, cap flamenc no està obligat a saber francès. Oi que no és difícil d’entendre si se’n té ganes?

Ramon Gualdo

Tresors del Claustre Un llibre. Un llibre que en aquells dies del Cinquantenari, no ens hi podíem dedicar amb lectura calmada i amb la concentració que cal, degut a les trafegueres de la festa (Ep: unes trafagueres que eren un goig). Ara que el llibre ha reposat es troben moments per a la lectura, feta amb calma i atenció. És francament interessant. A més de ser la història de l’Escolania, és com un bocí valuós de la història de Solsona. Hi trobem una infinitat de fotografies que són una magnífica aportació gràfica, per a la nostra curiositat davant de cada pàgina. La informació escrita és interessant i es presenta de manera clara i gens enfarfegada. Moltes són les famílies que, tot pessigant fulls, allà hi troben entaforada la referència ben seva i ben pròpia. I a més dels espais familiars de molts solsonins, com a regal afegit, al llibre, som molts que hi podrem descobrir, fets o personatges que ens han acompanyat en moments del nostre viure (ja sigui individual o col.lectiu). M’explico: Com a exemple, jo mateix, a més de trobar-hi família

499 - Divendres, 5-1-2007

en aquelles pàgines, m’he topat amb persones que també m’han desvetllat “records afegits”. Vegeu: El llibre parla del mestre Font Parera. Doncs, quan diu: “Va morir a Solsona dirigint l’Orfeó el 3 de gener del 1971, en acabar d’interpretar les Trenes”, se’m fa present amb força aquell moment, quan presentava l’acte, i també les paraules de Josep Font. Va dir exactament: “No em trobo conforme”, volent dir que es trobava malament. Al cap de poc va morir. Igualment he pogut trobar informació de mossèn Lluís Vilella, a qui vaig conèixer fent la mili a La Seu d’Urgell, i n’havia perdut el rastre. I també m’ha agradat que s’hi recordi Mn. Llucià. Els que vàrem formar part de la Capella de Música de la Catedral, conservem el record ple d’afecte del mossèn Llucià. I així, un llarg llistat. Un llibre. Un llibre que ens dóna una deliciosa barreja de records, història, sentiments, enyorances...Un llibre que és...com us ho diria? Ah, sí: “Tresors del Claustre” és un tresor.

37


Opinió

Opinió

Josep Àngel Colomés i Serra

El millor regal de Reis?

Eugeni Barniol

Quins lapsus!

“Per Jesús, estimar és tenir els ulls oberts, veure què necessita l’altre i fer-ho. En canvi, per a la nostra cultura estimar és un sentiment.”; “Estimar és una manera de ser global; primer una actitud més contemplativa, d’entendre la realitat i la gent, i després una actitud que es posa al servei de l’altre, que busca el seu bé”. Són dos exemples, dos destacats d’una xerrada d’en Gaspar Mora que he trobat per internet a Recerca, una publicació dels Caputxins (http://www. caputxins.org/publicacions/recerca/). És per preguntar-s’ho. I aquestes reflexions hi ajuden. Quin és el millor regal que ens poden portar els Reis? Segur que tots coincidirem en la salut, un bé preuat sobretot quan es perd. I després? Quin és el present que més demanaríem. Probablement saber estimar i sentir-nos estimats. Poso la mà al foc que aquest seria el regal sol.licitat per totes les generacions o de fet ho és, però com que no podem comprar-lo fa que l’anhelem i a voltes no el trobem. Gaspar Mora assevera: “La decepció del nostre món és que hem acumulat moltes riqueses sense trobar la felicitat”. Busquem en un regal el que hi ha dins d’un gest, d’una mirada, d’uns ulls. A vegades també encertem, sí, i a més de la matèria hi posem humanitat: el gest, la mirada, l’amor... Malgrat tot, no tothom pot discernir sobre aquests aspectes ja que les seves necessitats bàsiques imperen. Una de les grans descobertes que he fet durant aquestes festes és la de pàgines amb documents gratuïts i altament interessants. Us recomano la pàgina www.fespinal. com amb documents de Cristianisme i Justícia i altres.

Enhorabona a tots els nens i nenes, nois i noies que van escriure nadales per al concurs que organitza anualment el Consell Comarcal del Solsonès. Quin rau-rau, però, vaig sentir en llegir l’escrit de l’Escola Arrels al Celsona de la setmana passada, pàgina 31, perquè, inicialment, vaig entendre que els no-premiats (tant d’Arrels com d’altres centres escolars) havien estat arrasats per les “nadales realitzades pels alumnes de l’Escola de Secundària Arrels de Solsona”. En una segona lectura em vaig adonar que l’escrit havia estat fet amb pressa, no calia subtitular que “Els estudiants del centre s’enduen la majoria dels premis per la qualitat de les seves poesies”; per quin motiu se’ls havien d’endur, si no era per la qualitat? I amb errades. Es diu “Un any més les nadales realitzades pels alumnes de l’Escola de Secundària Arrels ... van arrasar”, “en la categoria superior també els tres trofeus van ser per aquesta escola”. Són afirmacions gratuïtes i falses, perquè amb les nadales no s’arrasa res ni ningú. El verb arrasar és transitiu i en la frase apareix utilitzat en sentit absolut, és a dir, no relacionat amb cap complement directe. Arrasar, entre altres significats, vol dir fer malbé, destruir del tot; també, tallar arran, i fins i tot, no deixar pedra sobre pedra. D’altra banda, en anys anteriors els trofeus van ser força repartits entre els diversos centres i enguany no han estat per aquesta escola –com si l’escola fos la causa de poder aconseguir aquests trofeus- sinó per les nadales i per als premiats –destinataris dels premis-). Hauria estat molt bé cantar les excel·lències dels premiats i no pas bescantar indirectament els altres. La cultura i l’educació haurien de viure lluny de les confrontacions i comparacions. Per això, desitjo que els nostres joves, quan sigui el moment, amb el cor net i sincer, tornin a reflexionar i escriure nous poemes sobre la PAU, l’AMOR i l’ALEGRIA del NADAL i que els grans no ens els apropiem tendenciosament.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 38

499 - Divendres, 5-1-2007


Opinió

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

De Consell a Mancomunitat Un dels compromisos del nou govern de la Generalitat és modificar les Lleis d’Ordenació Territorial per tal d’adaptarles a les noves necessitats del país, i sobretot evitar la repetició de funcionaments inadequats, com han estat la major part dels Consells Comarcals. Vint anys enrere es varen redactar unes lleis territorials que no varen tenir el consens de tots els partits rellevants i que al final CiU va imposar per estratègia de partit i no pas per visió de país. El resultat fou la creació de 41 comarques, governades per 41 Consells Comarcals, i cadascun d’ells amb composicions polítiques que poc tenien a veure amb la composició dels ajuntaments del territori. Interessava controlar el territori i res millor que assegurar-se les majories, ni que fos per sistemes electorals, clarament injustos i desproporcionats. El resultat pràctic fou col·locar en molts casos al cap de l'oposició a la capital de comarca, on havia perdut CiU, com a president del Consell Comarcal. Així li donaven un sou per continuar en política i li facilitaven la feina per fer la punyeta al seu Alcalde. Evidentment que una estratègia com aquesta no podia donar bons fruits. I els resultats de la major part dels consells han estat pobres, i en alguns casos miserables des de tots els punts de vista. El cas del Solsonès és força especial perquè ha tingut diverses etapes, totes elles dominades plenament per CiU. Fins fa ben poc ni tan sols hi havia cap conseller comarcal a l'oposició. Amb 19 consellers i un sistema electoral buscat per afavorir CiU aquesta situació era normal i habitual en territoris com aquests. Però dic que el cas del Solsonès té algunes especificitats

Opinió

perquè com a comarca és homogènia i forta. És a dir, tothom té clara la seva pertinença a aquest territori i reclama prestacions i serveis que l’obliguen a ser operatiu. També perquè va assumir algunes competències i serveis potents com per esdevenir rellevant. En el camp de la sanitat, clarament, però també en el forestal i agrícola – ramader, conseqüència de la creació del Centre Tecnològic que tot i no ser del Consell funcionava com un element paral.lel, especialment durant la presidència de Ballabriga. Durant anys li han arribat diners de forma constant i notòria que li han permès arreglar nombrosos camins o portar serveis en zones disseminades de la comarca i, per tant, fer-se un lloc, al costat de cada ajuntament. El resultat és contradictori i difícil de valorar. Què hauria fet un Consell Comarcal autènticament plural des del primer dia. És a dir, com hauria actuat un Consell amb govern i oposició des de l’inici? quins resultats hauria aconseguit si en comptes d’un òrgan polític al servei de CiU, hagués estat un òrgan de gestió al servei de tota la comarca? Què hagués fet una Mancomunitat en comptes d’un Consell Comarcal? Aquestes preguntes no tindran mai resposta concreta perquè no deixa de ser ficció política. El que ha fet el Consell Comarcal ho tenim a la vista i el que voldríem que fes ho veurem quan sigui reconvertit en Mancomunitat amb presència i actuació de tots els ajuntaments de la comarca i presidida per un Alcalde. El que volem és un òrgan al servei de tots els municipis per aconseguir més i millors serveis per a tots els ciutadans. Res més ni res menys. Déu n’hi do pels temps que han corregut pel Solsonès.

Marcel.lí Corominas - Regidor d’El Comú a l’ajuntament de Solsona

2007, l’any del canvi El maig d’aquest nou any hi ha les eleccions municipals. En les últimes ja hi va haver-hi una majoria de solsonins i solsonines que varen apostar pel canvi. CiU va obtenir 2000 vots, El Comú i ERC 2073. CiU va fer aleshores una campanya fent creure a molts ciutadans/nes que el canvi es podia fer des de dins mateix de la federació, des de dins mateix del poder secular de la dreta solsonina, i va tenir el seu premi. Tant sols per 70 vots CiU va recuperar la majoria absoluta. Això és el que va passar el maig del 2003. Quatre anys de govern del canvi des de dins han demostrat que la ideologia i els interessos del partit estant per sobre de relleus generacionals i molt per sobre dels interessos generals de la ciutat. Que quan CiU disposa de majoria absoluta s’acaba el diàleg i la participació. La primera decisió de la nova CiU va ser excloure als legítims representants d’una majoria de solsonins/es dels òrgans de govern de les entitats municipals (Consells Municipals, Escola de Música). Una participació que precisament s’havia aconseguit la legislatura anterior gràcies a la pèrdua de la ma499 - Divendres, 5-1-2007

joria absoluta per part de CiU. Els grups de l’oposició érem conscients de l’herència que rebien un equip de persones pràcticament desconegudes i que ben poc s’havien significat per la seva preocupació pels temes municipals. Per això des d’El Comú sempre ens hem oferts, al llarg d’aquests quatre anys, a col.laborar amb els nous governants per afrontar els problemes de la ciutat. La resposta ha estat sempre la mateixa, la negativa, l’exclusió i el menyspreu. Solsona ha de mirar cap el futur i aquests anys han deixat clar que el futur no pot ser excloent d’una majoria de ciutadans i ciutadanes. Solsona l'hem de fer, la podem fer entre tots. Hi perquè sigui així no pot dominar qui sempre ha exclòs els altres. L’any 2007 serà l’any del canvi, perquè Solsona ha de poder conèixer una manera diferent de ser governada. Ha de ser possible un govern que governi des de l’entesa, la col·laboració i el diàleg entre opcions polítiques diferents. Fins i tot CiU fa falta en aquest futur, però cal que la majoria la conformem les opcions polítiques que creiem realment amb l’autèntic diàleg. 39


Modelisme

Solsonès Modelisme

Pallarès guanya la prova Aquest divendres ens vàrem trobar una vegada més els amics del ràdio control al local del CESM, per disputar una nova prova de cotxes de TT. Una setmana més l’amic Pallarès, s’endugué la victòria. En la primera de les proves, els sis pilots oficials del club solsoní d’1/18, realitzarem una crono per veure els aparellaments de la nit. Va quedar en primera posició amb un temps de 1:09:00 en Xavier Seuba, amb una conducció molt segura i sense arriscar-se, tot i ser l’últim pilot a córrer. La segona posició va ser per al Ramon Pallarès, a momés 20 centèsimes del Xavier; cal destacar que el Ramon va ser el primer en sortir, i fins al final ell tenia la pole del circuit. La tercera posició, la va aconseguir l’Augé, tot i tenir un incident al començament, amb un temps total de 1:11:40. A menys d’un segon d’ell, i en quarta posició, va quedar el David Guitart. La cinquena plaça va ser per al Majoral, el qual va tenir molts problemes amb l’emissora i el cotxe, però sense mals majors, amb un total d'1:21:20. En sisena posició va quedar el Dario, el qual va tenir un petit problema amb els connectors de la bateria del seu cotxe, enmig de la prova, tot i que el mestre en mecànica Ramon Pallarès li ho va solventar en uns segons i va acabar amb 1:25:10. Després d’això va arribar l’hora dels aparellaments. En finalitzar-los, es farien les corresponents finals. Les parelles de la nit varen ser: Seuba - Dario, Pallarès – Majoral i Augé – Guitart. D’aquesta prova, preliminar a la final, varen ser seleccionats per a la final "A" els tres millors (després que se’n classificava el primer que acabés les dues voltes): el Pallarès, el Xavier i el David. El Pep Majoral va tenir una nit desafortunada, ja que en aquesta ocasió no va poder realitzar cap volta. ja que li va saltar el salva servos de seguretat de la direcció, i se n’hagué d’anar a boxes i esperar un bon paper a la final de consolació, la final "B". Un cop arribats a les finals, vàrem començar per la final "B", on s’enfrontarien el Majoral, l’Augé i el Dario. Aquesta consistia a donar 5 voltes al circuit. En va resultar guanyador el Dario i, per tant, aconseguiria la quarta posició final, ja que en la primera volta el cotxe del Majoral, després de realitzar una maniobra estranya al final de recta, va pujar a l’esquena del de l’Augé, tot impedint-li que pogués continuar i remuntar les

dues voltes de desavantatge que li portava el Dario. Al final, l’Augé va poder acabar en segona posició i, per tant, obtenir la cinquena plaça general, tot deixant-ne un desafortunat Majoral en l'última posició. A la final "A", el Seuba, el Pallarès i el Guitart s’enfrontaren en la lluita per la primera plaça. El Seuba, fins a la quarta volta i amb un bon ritme, encarrilava la primera posició, seguit del Pallarès que duia un duel personal amb el David. Malauradament, el Xavier va cometre un error al segon salt, que li va fer perdre l’avantatge que li duia al Ramon, i va perdre el primer lloc, ja que el “presi” va iniciar una increïble remuntada aprofitant l’infortuni del Xavier, i va acabar en la primera posició, gairebé amb un avantatge de mig circuit, i deixant el David en la tercera posició. Aquest dissabte a les sis de la tarda tindrem una nova cita amb el ràdio control. Esperem, com cada dia, passar-nosho d’allò més bé i si ho desitgeu podeu venir-nos a visitar a les nostres instal.lacions, on sereu benvinguts. A continuació trobareu un resum de les taules:

Trial

Pau Xarau - General Manager

Gala de Campions de Motociclisme 2006 El pròxim 17 de gener en el TEATRO CIRCO DE ALBACETE, DISTINCIÓ a CARLA CALDERER pels seus mèrits esportius, reconeguts per la REAL FEDERACIÓN MOTOCICLISTA ESPAÑOLA havent-li concedit LA MEDALLA AL MÈRIT MOTOCICLISTA EN LA SEVA CATEGORIA DE PLATA. El Majoral preparant-se per la cursa 40

499 - Divendres, 5-1-2007


Modelisme

Solsonès Modelisme

Un nou pas cap a la tarima Una capa final d'antilliscant clou el terra de la "poltrona" a més de dos metres del terra Aquest cap de setmana passat es va finalitzar el terra de la nova tarima de conducció al circuit de cotxes del camp de vol del Pla d'Olius. L'obra ha consistit en aixecar l'estructura que a més de dos metres, ofereix una visió idònia del traçat del circuit i formigonar el terra d'aquesta estructura. El cap de setmana passat li va tocar a la capa final d'impermeabitlització del terra compost de formigó amb un aditiu antilliscant. L'estructura finalitzarà amb un parell de tirants de fixació i ja es podrà fer servir. Una roulot que farà les vegades d'oficina, oferirà la possibilitat de tenir-hi els aparells informàtics que compten les voltes i protecció per als jutges de cursa. El camp de vol d'Olius, ofereix a tothom que vulgui conèixer aquest esport, l'oportunitat de practicar el vol d'avions i helicòpters radiocontrolats i en el circuit adjunt, la possibilitat d'organitzar curses tot terreny a qualsevol escala de vehicle, 1/8, 1/10 o als enormes 1/5. Pel que fa a l'actualitat del club, el Solsonès Modelisme continua practicant aquesta afició regularment cada diumenge al matí, a la que hi esteu tots convidats. El proper 14 de gener, se celebrarà l'esmorzar oficial de Socis, on s'aprofitarà per fer l'entrega dels carnets i llicències pertinents. No hi falteu.

Secció de Muntanya

Gent del club col.laborant amb els paletes en el formigonatge

Jaume Cots

Besiberri Nord (3014 m) Com arribar-hi: De Pont de Suert, seguirem per L-500 una petita carretera que puja fins passar just davant del balneari de Caldes de Boi. A partir d’aquí entrarem dins el parc de Sant Maurici, fins arribar als aparcaments de la gran presa de l'Estany de Cavallers (1780 m)

Descripció de l’itinerari: Pujarem a la presa de Cavallers i seguirem per un corriol ben definit, rodejant l’estany per la seva dreta, fins arribar al planell de Riu Malo ( 40 min). A partir d’aquí creuarem el Riu (Pont de Fusta) i cap a l’esquerra enfilarem direcció a la vall de Malavesina. Seguirem per la pronunciada pendent fins l’estanyet de Malavesina ( 1h 40 min). El coll de Peyta ja visible ens quedarà a la nostra dreta i seguint unes marcades fites, grimparem l’afilat esperó que amb trams de II i III grau de dificultat ens conduiran fins el petit cim del Besiberri Nord (3 h) 499 - Divendres, 5-1-2007

-Massís: Besiberri- Punta Alta -Desnivell: 1230 m -Horari: 3 hores -Dificultat: II i III -Refugi: Refugi lliure de cavallers 41


Patinatge

Solsona Patí Club

El Solsona Patí Club tanca l’any amb una festa

Íngrid Rebolledo i Joan Jané & Laia Cabot realitzant una coreografia en Parelles d’Artístic. Tots ells van fer que tothom s’alcés amb aquelles elevacions tan espectaculars dignes de patinadors professionals. Els nostres patinadors van realitzar diverses actuacions en grup: una “Desfilada” per obrir el festival on tots hi van formar part, “A dormir...” amb tots els patinadors de l’Escola de Patinatge, “Fama” amb tots els que formen el grup d’Iniciació i l’Equip de Competició, “Pluja” on hi participaven tots els patinadors de l’entitat i “Cabaret” que va ser una actuació de dansa sense patins coreografiada per Marta Roure (la nostra professora d’expressió corporal). El festival es va tancar amb “Escacs” on hi formaven part tots els patinadors i col.laboradors. Aquesta actuació va agradar molt tant pel vestuari, molt treballat per tots els pares, el decorat que adornava la pista i pel patinatge coreografiat per Ester Fornell, Xavier Orrit, Íngrid Rebolledo, Laia Cabot i Joan Jané. En acabar, tots els patinadors van entrar a pista per recollir obsequis. També es va fer entrega d’uns regals a Xavier Orrit, Íngrid Rebolledo, Laia Cabot, Joan Jané, Jèssica Ruiz i Marta Roure, per haver-nos ajudat a fer que aquesta festa fos tan especial. També es va fer l’entrega d’un regal a la nostra entrenadora i Directora Tècnica, Ester Fornell per haver fet el muntatge d’aquest festival en tan poc temps i haver portat el timó de l’apartat tècnic durant aquesta temporada fent que els nostres patinadors aconseguissin tants èxits. Finalment el Solsona Patí Club va oferir un berenar a tots els assistents per tancar la festa del patinatge artístic de la ciutat de Solsona. La Junta Directiva vol donar les gràcies al Club Hoquei Cadí (Secció de Patinatge Artístic), a tots els patinadors del Solsona Patí Club i als patinadors que ens han col·laborat: la Laia Cabot, Íngrid Rebolledo, Joan Jané, Èric Jané i Xavier Orrit. També volem agrair a tots els col·laboradors i espònsors que

El dia 10 de desembre el Solsona Patí Club va fer la seva festa per tancar la temporada 2006. Aquesta festa va començar al matí fent l’assaig general pel festival de la tarda: practicant totes les actuacions, provant-se el vestuari i organitzant tot el necessari per aconseguir que fos un dia especial. Al migdia tots cap a Can Mascaró a dinar: els patinadors de l’entitat, l’Equip Tècnic, la Junta Directiva, els pares i amics. Tot això va seguir amb el “Festival de Nadal” al Pavelló Municipal d’Esports de la nostra ciutat. Aquest festival va comptar amb la participació de tots els patinadors del Solsona Patí Club: Montse Auguets, Cristina Cabestany, Àngel Cases, Patrícia Cases, Helena Castillo, Júlia Castillo, Laura Castillo, Marc Ciria, Alba Fernández, Zaira Fernández, Jèssica H. Pallarès, Ainoa Llácer, Mercè Llordella, Paula Martínez, Anna Mascaró, Júlia Mascaró, Laia Pallarès, Clara Pujol, Maria Pujol, Ainoa Rabaneda, Èlia Rebolledo, David Rescalvo, Genís Rescalvo, Cèlia Rius, Jèssica Ruiz, Aïda Taus. També amb els patinadors del C.H. Cadí i diverses col.laboracions: Laia Cabot (expatinadora del Solsona Patí Club), Íngrid Rebolledo (monitora i expatinadora de la nostra entitat), Xavier Orrit (entrenador del Solsona Patí Club), Joan Jané (exentrenador de la nostra entitat) i el seu fill Èric Jané. Vàrem tenir actuacions individuals dels patinadors que formen l’Equip de Competició: Júlia Mascaró, Jèssica H. Pallarès, Alba Fernández, Montse Auguets i Èlia Rebolledo. També van realitzar el seu individual: Cristina Cabestany i Patrícia Cases, en ser les campiones d’Iniciació de les categories “C” i “E” respectivament (aquest és el títol més important que pot aconseguir un patinador d’esport base). Tot el públic assistent va gaudir amb l’actuació de Xavier Orrit i Íngrid Rebolledo que ens van delectar representant la història del vampir “Dràcula”. Una altra actuació sorpresa va ser Xavier Orrit & 42

499 - Divendres, 5-1-2007


Patinatge

Solsona Patí Club

estan ajudant a la nostra entitat perquè sense ells tot el treball que s’està portant a terme seria una tasca impossible. Un altre puntal de la nostra entitat són els pares, perquè sense la seva ajuda el vaixell no suraria ni aniria endavant: moltes gràcies a tots vosaltres. Finalment, i no ens n'hem oblidat, volem donar les gràcies públicament a tot l’Equip Tècnic: Ester Fornell, Xavier Orrit, Íngrid Rebolledo, Jèssica Ruiz i Marta Roure, per tot el treball que estan portant a terme i per la seva bona comunicació, perquè sense un bon Equip Tècnic cap entitat no pot funcionar correctament i nosaltres tenim la gran sort de comptar amb excel·lents tècnics tant a nivell esportiu com humà. Gràcies a tots !

Bàsquet

Penya Barcelonista Solsona

C. B. Solsona

Calendari de competició de bàsquet

La Junta

Sortida al Camp Nou La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 20 i 21 de gener

Aquest dies la competició oficial està aturada. A banda d’algun torneig de Nadal, els equips no reprendran l’activitat fins el proper cap de setmana. Serà el dissabte 13 de gener, doncs, que començarà la segona fase per a tots els equips de Promoció. Els calendaris ja estan disponibles a la web del club (podeu consultar-los a www.cbsolsona.com/calendaris.html). Però atenció, que aquest diumenge hi ha un desplaçament. Es tracta d’un partit ajornat del júnior masculí, que juga a la pista del poderós C.B. Navàs, líder imbatut. Veurem si el júnior, que està fent una molt bona temporada, és capaç de plantar-li cara. Per si a algú li ve de gust gaudir d’aquest partit:

F.C. Barcelona – Gimnàstic de Tarragona

Els preus de les entrades són els següents: - Tribuna 1a i 2a graderia: 61 euros - Tribuna 3a graderia: 56 euros - Lateral 1a i 2a graderia: 46 euros - Lateral 3a graderia: 40 euros - Gol 1a i 2a graderia: 33 euros - Gol 3a graderia: 26 euros - General: 18 euros Els socis del Futbol Club Barcelona tenen un 20% de descompte sobre el preu de les entrades. El preu del viatge és de 8 euros pels socis de la Penya Barcelonista i de 16 euros pels no socis. Per a més informació o apuntar-vos-hi, podeu adreçar-vos al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877 - el divendres 29 de desembre, dijous dia 4 de gener i divendres dia 12 de gener, els tres dies per la tarda – o al local de la Penya, també els mateixos dies de 7 a 9 del vespre. L’últim dia per apuntar-vos-hi és el divendres dia 12 de gener.

Podeu consultar tota la informació actualitzada del Club Bàsquet Solsona a la web www.cbsolsona.com.

Lliga Comarcal

Consell Comarcal

JORNADA 12 - 13 i 14 de GENER OLIUS – CAMBRILS (a les 17 h al Pi) CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – SOLSONA (a les 15.45 h al pavelló) CLARIANA DE CARDENER – CASTELLAR DE LA RIBERA (a les 18 h al pavelló) BAR CASTELL – NAVÈS (a les 19 h al pavelló) HOMBRES G – SANT LLORENÇ ( a les 20 h al pavelló) LLADURS – FONDA NIN (a les 16 h a Lladurs) EXCAVACIONS J. RIBERA – LLOBERA (a les 16 h a Freixinet) ESPORTIU FREIXINET – SANT CLIMENÇ (a les 17 h a Freixinet) MONTMAJOR – ARDÈVOL ( a les 18 h a l’Espunyola) 499 - Divendres, 5-1-2007

43


Atletisme

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

XXIV Cursa de l'Indiot a Mollerussa

Silvia Leal 2a a la Sant Silvestre de Berga Bon paper del club Fondistes del Solsonès-Prosetel a Berga

Diumenge dia 31 de desembre a les 6’30 de la tarda es va disputar la Sant Silvestre de Berga, sobre un circuit urbà de 5 km. amb sortida i arribada al passeig de Berga. Hi van participar 5 atletes dels Fondistes del Solsonès-Prosetel: Sancho Ayala, Xavi Farrer, Albert Moliner, Silvia Leal i Josep Alconchel. Sancho Ayala va entrar el 8è de la general, Albert Moliner el 9è, Xavi Farrer l'11è i Josep Alconchel el 84è, entre els més de 260 corredors participants. La cursa va ser guanyada per Josep Lluís Marichica, segon va entrar Guillem Fernández i tercer l’Albert Comellas. La classificació de dones va ser guanyada per Alba Xandri, seguida de Silvia Leal, i la tercera va Elisabet Amoros.

Dimarts dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, es va disputar a Mollerussa la seva popular Cursa de l’Indiot: Un recorregut totalment urbà, amb dos circuits diferents segons les categories. Una temperatura de zero graus i la boira freda no van pas treure les ganes de córrer als més de 400 atletes, amb la participació de David, Josep Miquel i Josep Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel. En David va participar a la prova de 1.500 metres, en la qual va quedar en 6a posició de la general. La cursa de 1.500 metres va ser guanyada per Sergi López. Josep Miquel i Josep Alconchel ho van fer en la prova sènior de 7.000 metres, en la qual es donava 5 voltes a un circuit urbà. Josep Miquel va fer un temps de 28’30 minuts, i en Josep Alconchel va fer un temps de 30’27 minuts. La cursa va ser guanyada per dos atletes, Juan Luis Pérez i Oriol Cascalló, ja que van entrar tots dos junts i no es va saber qui va creuar primer la meta. I en tercer lloc va entrar Eduard Aixala. En dones, la guanyadora va ser l'Eva Ledesma, seguida de Laura Rosell; i tercera va entrar Sabina Moreno.

Fondistes del Solsonès també a la San Silvestre de Madrid El 31 de desembre el Fernando Morales i el seu cunyat Juan Pablo van participar a la San Silvestre de Madrid, juntament amb 20.000 corredors més, la participació rècord d’aquest tipus de prova a Espanya. L’ambient era fantàstic. Tots els corredors amb la mateixa samarreta groga formaven una serp espectacular que es feia més visible en les pujades i baixades. Espectadors, familiars i amics del corredors emplenaven les dues vores del circuit, que anava des de l’estadi Santiago Bernabeu fins l’estadi de Vallecas. Grups de música es repartien per tot el recorregut posant so i llum a la prova. Més que una cursa és una festa de l’esport, per a gaudir sense importar gaire la marca. El Fernando va fer un temps de 47 minuts, sense poder-hi fer res més, ja que era impossible avançar a tants i tants corredors.

Pròximes Curses 14 de gener de 2007 Cursa del Barri de Sant Antoni (Barcelona) 10 km. 14 de gener de 2007 Mitja Marató de Sitges. 21 de gener de 2007 Mitja Marató de Terrassa. 21 de gener de 2007 Cursa de l’Oli a Borges Blanques 10 Km. Més informació Ribera Esports 44

499 - Divendres, 5-1-2007


Atletisme

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Sant Silvestre Andorrana El passat 29/11/06 a les 22:00h i amb -4ºC de temperatura, una colla d’amics esportistes, una barreja de futbol sala femení, acompanyants, i d’atletes del club fondistes del Solsonès, van assistir a la 8è edició de la Sant Silvestre d’Andorra. Cursa de mig fons marcada per la duresa del seu recorregut degut a la curta distància: 2200mts. Els fondistes del Solsonès van obtenir meritòries posicions i noves marques, ja que tots s’estrenaven en aquesta distància. Tot i que no es van endur cap premi per mèrits esportius, val a dir que la imaginació va ser un factor clau per endur-nos una victòria atípica en aquestes modalitats atlètiques. Part de l’expedició es va disfressar de ramat d’ovelles, de pastors, pastoretes, gos i llop inclòs, obtenint així el primer premi al millor grup disfressat. Agraïm la col.laboració dels amics solsonins que ens van deixar les disfresses. L’esport i la diversió no són incompatibles. Per tant , esperem que l’any vinent superem la marca dels 19 inscrits solsonins i entre tots puguem aconseguir victòries, siguin de la modalitat que siguin. La cursa va ser guanyada per Jose Luis Blanco, que es va imposar amb un llarg esprint final a Luis Miguel Berlangas, amb 6’53 i 6’55 segons respectivament. Jose Luis Blanco portava 4 anys quedant segon classificat. En categoria de dones la guanyadora va ser Eva Arias.

7 ANYS

45

r0

co

pe

r la

pe

VA L

el peRfum (eN català) • Divendres, 5 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 6 - 11 nit • Diumenge, 7 - 2/4 de 8 tarda • Dilluns, 8 - 1/4 d'11 nit

mp , PE ra 50 QU d'u E E n EL ÑA PE M a entr uro RF ISS ad s a UM .. .

pequeña miss sunshine • Dissabte, 6 - 2/4 de 8 tarda • Diumenge, 7 - 5 tarda

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 499 - Divendres, 5-1-2007

13 ANYS


Comerç i Empresa

Riu Esports i Moda

Sorteig Nadal a Riu Esports i Moda Una taula d’snow Rip curl valorada amb 600 euros. va ser el sorteig de Nadal a Riu Esports i Moda, (en aquest sorteig han participat tots els clients de Riu Esports i Moda, que durant un mes i mig han fet les seves compres amb nosaltres). El sorteig es va celebrar el passat dissabte dia 30 de desembre. A les 16:30 de la tarda començaven a arribar els clients amb els seus tiquets i seguidament es va buscar unes mans innocents: Primerament la Martina extreia el primer número: era el 117 (no hi va haver sort perquè no hi havia la persona present i va ser el Didac l’encarregat d’extreure el següent número: el 295). Aquest cop sí que hi hagué sort pel Marcel Riu, que hi era present. Des de Riu Esports i Moda volem donar l’enhorabona

al guanyador i agrair a tots els clients que van ser presents al sorteig. L’equip de Riu Esports i Moda volem desitjar-vos un feliç 2007 a tots.

Col.laboració amb Xavier Subirana Xavier Subirana a la categoria de cadet al rànquing del campionat de Catalunya d’endurada de l’any 2006 ha quedat 4rt de la classificació general. durant l’any 2007 Riu Esports i Moda col·laborarà amb el Xavier a les competicions que farà al llarg d’aquest any al campionat de Catalunya d’endurada, i des de Riu Esports i Moda volem desitjar-li un bon any.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

porteu-los a la nostra oficina 46

499 - Divendres, 5-1-2007


Ràdio

Televisió

Josep Àngel Colomés

L’Asterisc acaba l’any amb programa

Redacció

Un nou treball d’en Dani Sala i Núria Sala avui a la televisió

Avui divendres, 5 de gener, a les 23’55 hores, “Taller.doc” del canal 33 emet un nou documental dels autors de “NarciSOS”

“Taller.doc” vol mostrar noves mirades documentals sobre la realitat i, alhora, ajudar els joves realitzadors que comencen la seva carrera en el terreny del gènere documental a donar-se a conèixer. Però “Taller.doc” també vol ser una eina de formació, un autèntic taller de creació en què els nous llenguatges i les inquietuds experimentals dels joves creadors trobin la manera adequada de connectar amb un públic televisiu i exigent. Per això, els projectes estan tutelats per professionals amb experiència que acompanyen el nou realitzador durant tot el procés de producció del documental. Aquesta nit pel canal 33 podrem veure Requeté, un dels últims treballs del Dani Sala i la Núria Sala, que actualment es troben al capdavant d’una atrevida productora, E2S Produccions. E2S, a més de treballar en diversos projectes de televisió, aposten per la innovació, els nous formats i les múltiples pantalles. Requeté és el seu tercer documental emès per Televisió de Catalunya. Els anteriors van ser Camí de l’Herba i NarciSOS (premi Actual Catalunya 2005).

El Gerard Casas, el Gerard i el Bernat Solé, minuts abans de començar el programa del 31 del 12.

El programa d’esports de Solsona FM va acabar el 2006 amb el directe habitual dels diumenges a la tarda. El Gerard Solé va elaborar un resum dels 12 mesos passats altament interessant. L’Asterisc també va comptar amb el Bernat Solé, el Josep Àngel Colomés i el Gerard Casas així com amb un convidat especial, el Joan Celdrán, pare del nostre company Joan Pau, que ens va explicar per què Ronaldinho ha superat mites com Kubala, Cruiff, Romario o Ronaldo. La seva tesi és que “el gauxu”, a més de ser un extraordinari futbolista, a fora del camp s’implica amb la joventut i amb iniciatives socials amb humilitat i com el que més. En fi, ens ho vam passar molt bé i ara, amb il.lusió renovada de cara el 2007, tots els que formem part de l’Asterisc us desitgem un bon any!

SINOPSI

Dir que el carlisme encara és viu no és cap novetat. El que potser és més sorprenent és que l’exèrcit que històricament s’havia associat al carlisme, el Requeté, avui s’està reorganitzant i busca simpatitzants per continuar servint el seu rei legítim, Carles Hug de Borbó-Parma. Amb Requeté, els autors no han fet un documental històric, sinó la història d’una passió. Els seus personatges, els requetés, ens transporten cap a un món on la utopia no existeix. Moririen per la causa, sota el lema: Déu, Pàtria, Furs i Rei legítim. El comandant general, un capità i un tinent, són germans, trillissos i idèntics. Tots tres porten ulleres, barba blanca i fumen amb pipa (...). Un treball audiovisual sense precedents.

Joan Celdrán, Cases i Colo

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona 499 - Divendres, 5-1-2007

BONES FESTES I PROFITÓS 2007 47


Concerts

Ramon Estany

L’Orfeó de Tremp acompanya al Nova Solsona en el concert de Sant Esteve La Catedral de Solsona va acollir el vespre de Sant Esteve el tradicional concert nadalenc de l’Orfeó Nova Solsona, acompanyat enguany amb la formació musical de l’Orfeó de Tremp. Prop de tres-centes persones van gaudir d’una vetllada musical amb cançons i nadales d’arreu del món En la primera part, l’Orfeó Nova Solsona va interpretar “Veniu Germans” (Popular anglesa), “Tollite Hostias” (Oratori de Nadal opus 12 de Camil SaintSaëns), “Beneïda la Verge Maria” (Popular ucraïnesa), “El Miracle” (Barvinskyy, Sokhatskyy), “La cançó del timbaler” (M. Oltra), “Rudolph, the red-nosed reindeer” (popular americana) i “Ara que el món s’ha adormit” (F. Vila). L’Orfeó solsoní va comptar amb l’acompanyament musical al violí de Zoryana Sokhatska i del piano de l’Eduard Tamames, amb la direcció musical d’Anna Camps. La segona part va ser el torn de l’Orfeó de Tremp, que sota la direcció de Jordi Sansa i Llovich, que s’estrenava en aquesta responsabilitat, van cantar: “Un roseret eixia” (Coral Popular S. XV de Praetorius), “Sanctus” (missa alemanya de Schubert), “Joia en el món” (Himne nadalenc de Haendel), “Si el món és ple de gebre” (Coral de l’oratori de Nadal de J.S. Bach), “Jesus Rex Admirabilis” (Motet/Palestrina), “El cavaller enamorat” (Sardana de Joan Manen), “Santa Nit” (nadala popular alemanya) i “Oh, Verge de Valldeflors” (Sardana de Domènec Cardenyes). Finalment, com a cloenda, ambdós orfeons van cantar junts “Allà en un pessebre” (Nadala nordamericana) i “La pastora caterina” (Nadala tradicional catalana).

L’Orfeó de Tremp Tremp és una ciutat amb una forta i antiga tradició coral, que s’inicià a finals del segle XIX. Al llarg d’aquests anys l’Orfeó ha participat en diferents Jornades Internacionals de Cant Coral, ha actuat fora de les nostres fronteres, a TVE i TV3, ha gravat un CD, i fins aquest darrer curs, i per encàrrec de l’Ajuntament de Tremp, ha gestionat l’Escola Municipal de Música.

Música

Blú, un nou treball dels Strombers El grup Cardoní ja ha posat a la venda el seu nou treball. A Blú hi escoltareu 15 noves cançons amb un ambient més sofisticat i amb més bases electròniques. Aprofiteu per regalar-vos-el per aquestes dates. El podeu anar a comprar a la Llibreria Verdaguer, a l'Sputnik o a la Gasolinera Setelsis. Preu: 7 euros. 48

499 - Divendres, 5-1-2007


Música

Josep M. Borés

SECSMACHINE II : Nou cd a la venda Avui, juntament amb el Celsona, podeu adquirir aquest nou treball a 2 euros la unitat. Fa només 6 mesos que aquest trio solsoní van treure al mercat el seu 1r cd “Secsmachine“, i ara arriba la segona entrega, “Secsmachine II”. “Hem amortitzat el 1r cd en tant sols 4 mesos i teníem la necessitat de ferne un altre”, afirma Albert, “la música és la nostra vida, la nostra existència no té sentit sense ella”. El cd ha estat gravat als estudis Copipaste d´Avinyó i el tècnic de gravació ha estat l´Andreu Copipaste. Gravat en només 15 hores, i masteritzat en poquet més, el cd conté 4 temes, Feeling Satisfaction, Eternament al buit, Thefunkés-enlaire, i Antipop. Han canviat l´estil respecte el primer, ara hi ha més funk i menys rock o metal i sembla que cada cop van més cap a la fusió, comenta Albert, “anem cap a una experimentació sense límits”. La seva web: secsmachine.com, dissenyada pel Pere Rafart, ha rebut més de 3.500 visites en només mig any, més de 1.000 dels Estats Units, China, Emirats Àrabs, etc. I allí hi podreu descarregar els MP3 del seu primer treball gratuïtament. Secsmachine són: Albert Alabedra (guitarra i veu), Eduard Corominas (baix ), i Andreu Moreno (bateria). Actualment l´Eduard i l´Andreu estudien música a l´aula de músics, i l´Albert a l´escola de música moderna Jam Session.

Quin futur té Secsmachine? Albert Alabedra: Econòmicament parlant, morir-nos de gana, però emocionalment no té preu el què arribem a disfrutar i a sentir quan estem al local i ens posem a improvisar, ens tanquem al laboratori i tenim orgasmes junts. La vostra música es basa en la improvisació? El que escoltaràs al cd no, són cançons fetes i pensades per al disc però al local, sí. Cada dia improvisem, sempre fem les cançons de manera diferent, experimentem molt, perquè et facis una idea, aquest cd fa només 2 mesos que l´hem gravat i ara mateix ja està desfassat del què fem actualment.

Quan entres en l´univers del jazz t´adones que el rock o el pop són limitats, sempre es repeteixen els mateixos patrons, no vull dir que tot estigui inventat però quasi tot, és més del mateix (com va dir Stanley Clarke “el jazz no és per dropos” ) Jo només veig bandes de pop que imiten els Beatles, bandes de rock que imiten els Rollings o els G´N´R, mestissatge, nou punk, però tot és pura moda i etiqueta. Passa el mateix amb molts altres àmbits, mira amb la roba: ara estan de moda les Converse All Star, per posar un exemple, o els cinturons de bales o el que tu vulguis, és igual, si mires videos del anys 70 veuràs que ja era moda llavors. Ara es repeteixen les modes dels 70 perquè interessa a les grans marques, i si l´any que ve interessa portar l´estètica dels 40, doncs dels 40, i la gent pica sense plantejar-se el per què de res. Crec que vivim una època molt grisa de creativitat, hi ha mil.lers de grups boníssims amb

I què feu actualment? Doncs seguim fent funk, però cada cop més jazz, free jazz, i fusió, a la nostra manera, és clar, el jazz abarca moltes coses, és infinit, l'experimentació en el jazz no s´acabarà mai, la va començar Miles Davis i encara no s´ha superat. 499 - Divendres, 5-1-2007

49

molts bons músics però tots sonen igual i ningú no transmet res. Qui ha influenciat la vostra música? Crec que tots hem escoltat com la majoria de gent els grans del rock o del pop, però després ens hem introduït molt al jazz, i si haguéssim de buscar referents comuns dels Secsmachine hi trobaríem Miles Davis com el gran referent del jazz o de la fusió, els Primus o els R.A.T.M. com a funk metal, els Led Zeppelin com a rock, James Brown o Maceo Parker com a funky, etc. Ara bé, com a refernts personals l´Andreu tindria Steve Gadd o Peter Erskine, l´Eduard el Jaco Pastorius i Marcus Miller i jo el Chick Corea o el Frank Gambale, i com a cantant i compositor el gran Jeff Buckley. Teniu concerts programats i nous projectes? Tenim 4 o 5 concerts de moment segurs, per Carnaval a Solsona, a Andorra, al Sud de França i a l´Hospitalet, però pensa que és difícil tocar a depèn quins llocs o sales, ja que volen grups que portin gent i festa, i nosaltres no complim cap d´aquests 2 requisits. L´important és que hi ha una minoria que sap valorar la nostra música i la feina que hi ha al darrere d´un cd, hores d´assaig, composar…


Exposicions

Ramon Estany

Inauguració de l’Exposició “Vitalitat Silvestre” El dissabte 23 de desembre, la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona va acollir la inauguració d’una singular exposició de composicions florals i fotografies a càrrec de Kasuko i Ken Sano L’exposició està constituïda per quatre reflexions: La primera es refereix a El Motiu El ‘Kanreki’, és una festa que se celebra quan un té 60 anys. I aquesta festa vol dir que quan una persona fa 60 anys torna al començament de la vida. Seguint l’horòscop oriental, hi ha els 12 animals i 10 elements. Entre els elements trobem foc, aigua, fang, arbre i or. Doncs resulta que tots aquests elements es retroben al cap de 60 anys. És per això que quan hom compleix 60 anys es diu que torna al començament de la vida. És una filosofia molt oriental. Doncs, per mostrar això, per mostrar el ‘Kanreki’, la festa dels 60 anys, cal tornar al començament de la vida, i doncs és una ocasió molt bona per resumir el passat, i també per tenir una perspectiva del futur, és a dir per enfrontar-se a la vida nova que comença a partir dels 60 anys. És una manera d’entendre la pròpia situació real i d’enfrontar la realitat que ve a partir d’ara.

La presentació va anar a càrrec de l’Anna Camps, directora de l’Orfeó

més clar i tranquil. El nostre desig és expressar o manifestar de manera artística la voluntat d’entendre i d’apropar-nos més a aquest món més clar i més senzill, més gloriós. A través de la simpatia a la naturalesa dels Pirineus, mostrant directament les facetes d’aquesta naturalesa, hem intentat d’entendre millor la força i la vitalitat del món utòpic, o del món impossible.

La segona reflexió és sobre El títol És ‘Vitalitat silvestre de flors i plantes dels Pirineus’. Als Pirineus, hi ha un ambient dur i estricte; poca aigua, sec i 50 graus de diferència de temperatura entre el món del gel i el món de la calor, de vegades 40 graus. Doncs, per continuar la vida, cada espècie dels Pirineus ha d’inventar la seva manera pròpia per sobreviure ajustant-se a l’ambient dur amb molta vitalitat i molt enginy. Observar això –comenten Kasuko i Ken Sano -ens ha donat el coratge per seguir endavant i ha indicat el pas per caminar cap endavant. Volem posar aquest fet com a títol d’aquesta exposició, ja que ha arribat el moment d’afrontar-nos a l’etapa nova.

La quarta reflexió és sobre L’exposició Està dividida en quatre parts, simbolitzades i indicades per frases japoneses, que són Haikus (un estil de poesia japonesa) i Kigo, que és un gènere relacionat amb el temps de les estacions.

La tercera reflexió és sobre L’expressió, en general En general, volia mostrar a través de diferents facetes de la naturalesa, la filosofia de la simplicitat. Vivim en un món que és molt dur i conflictiu. Hi ha molts problemes socials, però volem creure que hi haurà un univers

“Yama Warau” vol dir “la muntanya somriu”, que significa el naixement de la naturalesa a la primavera. “Yama sitaru” és l’estiu, l’època del creixement. “Yama yosou” és la tardor, quan la natura es vesteix amb els colors de la maduració. “Yama nemuru” és l’hivern, l’època del descans perquè pugui renéixer a la primavera. Això és el sentit de ‘Kanreki’, la festa dels 60 anys, és a dir, una reflexió sobre els cicles de la vida.

Una petita audició musical va completar lluïdament l’acte d’inauguració de l’exposició 50

499 - Divendres, 5-1-2007


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències El passat 17 de desembre el Grup Excursionista d’Oliana van portar el pessebre a l’església de Santa Eulàlia de les Anoves... Podries trobar les 7 diferències entre les dues fotos?

Solucions corresponents a la setmana passada

L'acudit del Simi

499 - Divendres, 5-1-2007

51



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.