Celsona 526

S'apropa el Solsona Rock Festival Entrevista al Ferm铆 Garriga i al Cudi La Immigraci贸 a Solsona vista per Esteve Soler

Tarancon des del Cel Entrevista informal

Mesures de seguretat abans de marxar de Vacances Estada d'angl猫s a Ceur贸

526 - Divendres, 20-7-2007

Editorial

Josep M. Borés i Casafont

Especial estiu Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany

Josep M. Montaner

Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla

Marta Cases

Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25

25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.

A tots ells, moltes gràcies.

Com que especial estiu... una altra vegada fent festa?, Sí gent, enguany hem fet una altra setmana de vacances. No ens hem volgut perdre un magnífic viatge en moto i amb l'excusa del 10è aniversari (que bé que queda això) he cregut adient també donar uns dies a tota la tropa que m'ajuda a l'oficina, així que avui, teniu a les mans, aquest recull pre-cuinat.

Com fa uns dies, no volia que us haguéssiu de quedar sense revista una altra setmana i per això us hem preparat aquest número que teniu a les mans. Val a dir que no és un Celsona com sempre. Aquesta revista que us oferim disposa d'articles que en una setmana normal no es poden publicar per falta d'espai. Hi ha una agenda completa de concerts amb una àmplia informació. Hi trobareu els consells que els Mossos d'Esquadra ens dónen quan hem de marxar de vacances i, també consells per evitar els cops de calor, sobretot per a la gent gran.

Aquesta revista no és un Celsona Informació normal. El principal atractiu, el recull de l'actualitat immediata, no hi és. Tot i això estic segur que aquest número és atractiu, disposa de "caramelets" que prefereixo que els descobriu vosaltres mateixos. Espero de tot cor que us agradi i ompli a tots els "celsona-addictes" que som molts.

Des de la redacció us desitjem Bones Vacances a tots.

L'internauta vagarós

Caramelets d'Internet - Viatges -

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col· laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.

Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

No vull marxar de vacances!!!

Tots cap a la platja!!

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

Una bona manera d'aliviar la calor!!

Taaats

526 - Divendres, 20-7-2007

Solsona Rock Festival

Josep M. Montaner i Reig

Festa i música amb el Solsona Rock Festival Actuació de Marky Ramone & Friends, al Solsona Rock Festival de l'any passat

La veterana banda catalana, Lax 'N' Busto, encapçala el cartell de la tercera edició del festival

qualitat musical sense oblidar que per atraure el públic calen noms coneguts”, ha explicat Fermí Garriga, membre d'El Crit que ha destacat també "l'esforç" de l'organització per tenir un cap de cartell com els Lax 'N' Busto. "És tot un luxe que una associació, que disposa d'uns recursos limitats, pugui contractar un grup

7 grups i més de 9 hores de concerts conformen el programa del Solsona Rock Festival d'enguany L'Associació Cultural El Crit ha posat fil a l'agulla perquè el proper dissabte 28 de juliol, la ciutat aculli una nova edició del Solsona Rock Festival, el macroconcert solsoní, que enguany arriba a la seva tercera edició, amb un cartell de luxe encapçalat per la veterana banda catalana, Lax 'N' Busto.

Per l’escenari de festival -situat com l'any passat al pati de l'empresa Remco, darrera la urbanitzacio de la Cissa- actuaran fins a 6 grups més, amb propostes bàsicament roqueres que aniran del rock més clàssic al reggae, l’ska i fins i tot el funk.

A banda de Lax 'N' Busto, el cartell del Solsona Rock Festival comptarà amb les actuacions dels bagencs Dept, Plouen Catximbes i Tupolev, Ofuskats i els solsonins Daydream Age i The Lighting Pigs DJ. Un còctel d’estils variats amb la qualitat i la diversitat com a bandera. “Hem apostat per bandes que tingui una bona

The Bon Scott Band en l'actuació al Solsona Rock Festival de 2006 526 - Divendres, 20-7-2007

LAX 'N' BUSTO

Magnífica oportunitat pels fans solsonins de Lax 'N' Busto de veure la nova posada en escena de la històrica banda d'El Vendrell. L'N'B presentarà al Solsona Rock Festival el seu nou disc "Relax" i ho farà amb la nova veu del grup, Salva Allberch que substitueix el mític Pemi Fortuny, al capdavant d'una de les formacions més influents de l'escena musical catalana dels darrers 15 anys.

DEPT

La banda de Manresa, Dept, portarà al Solsona Rock Festival el directe del seu quart disc “Equilibri”. El quartet manresà encapçalat pel polifacètic cantant i compositor David Rosell, oferirà un repertori que destaca per una sonoritat pop-rock potent, el gust pels passatges instrumentals més contundents i l’ús de l’electrònica en les seves composicions.

TUPOLEV

Tupolev és el darrer projecte de Gabriel Díaz i Lluís Riera, cantant i baixista de Sapo i dels ex Chill Out, Jordi Sánchez i ex Mindful, Kevin Urbaneja. Amb arrels bagenques, aquesta banda destaca per un directe contundent i per unes lletres que combinen grans dosis de crítica i denúncia social, amb una mica de mística i desamor.

PLOUEN CATXIMBES

Plouen Catximbes neix l'any 2002, sota la influència dels sons més reggae. El 2004 editen el treball "Es veu pluja des de dins", un disc amb 6 temes molt ben acollit per la seva frescor i novetat. A Solsona presentaran el seu primer llarga durada "Plouen Catximbes" un disc que desprèn aires reggae amb sonoritats pop-rock.

OFUSKATS

Ofuskats és una banda clàssica de rock’n’roll, nascuda a Copons, a l’Alta Segarra. El seu projecte es va iniciar l’any 2004 i des de llavors no han parat de tocar per tot Catalunya. Fruit de la continuïtat i la constància l'any passat van gravar la seva primera maqueta. El sextet de Copons es presenta a Solsona amb la contundència del seu directe.

DAYDREAM AGE

Daydream Age neix a finals de l’estiu de 2006 a Solsona de la mà de Carles Manzano, Arnau Picó, Arnau Abella i Dani Callejas. En aquest escàs any de vida han estat fent versions d’alguns dels grups de punk-rock que més els influencien com Green Day, Blink 182, SUM 41... a més tenen preparades ja algunes cançons pròpies.

THE LIGHTING PIGS DJ

Rera aquest nom s'amaguen dos coneguts discjòqueis solsonins.

Ells seran els encarregats de cloure el festival amb una sessió de música electrònica contundent i ballable.

526 - Divendres, 20-7-2007

Solsona Rock Festival

Josep M. Montaner i Reig

consolidat i d'aquesta categoria" ha destacat Garriga.

A més, els responsables del festival solsoní destaquen també "l'aposta que des del primer dia hem fet perquè els grups solsonins puguin mostrar la música que es fa a casa nostra”.

Els responsables del macroconcert solsoní esperen rebre més gent que en l’edició de l’any passat. “Pensem que el cartell és molt atractiu i esperem que la gent de Solsona respongui i s’animi a participar per fer viable el festival”, ha

Els solsonins Crazy Evolution l'any passat comentat Garriga.

Les entrades, que ja estan a la venda, es poden adquirir a la cafeteria El Ral, l’Sputnik, el bar Castell, l’Espiga, el pub Dock’s, a Riu Esports i Moda i a l’Oficina de Turisme de Solsona. El preu de les entrades és de 15 euros les anticipades i 18, el dia del concert.

En total seran 9 hores de música rock ininterrompuda que començarà a les 7 de la tarda i s’allargarà fins passades les 4 de la matinada. Per a més informació sobre el festival i per poder col·laborar amb El Crit us podeu posar en contacte amb l’associació a través del seu correu electrònic, elcrit@elcrit.org o bé a través de la seva pàgina web: www. elcrit.org.

El festival va comptar amb tot tipus d'atraccions

526 - Divendres, 20-7-2007

L'entrevista

Josep M. Montaner i Reig

"si la gent de Solsona vol festival li haurà de donar suport"

Entrevista a Fermí Garriga i al Cudi, membres d'El Crit

En Fermí Garriga i el Josep M. Codina "Cudi" ja fa setmanes que treballen per tenir a punt una nova edició del Solsona Rock Festival. Tot i que asseguren que la feina i els nervis encara no els han fet perdre el son, diuen que l'esforç per tirar endavant el festival és enorme. Per això esperen que la cita sigui un èxit i que la gent es bolqui amb el festival

Quan vau decidir crear l'Associació Cultural El Crit i per què?

El Crit es va crear fa tres anys quan un grup de persones de Solsona van començar a pensar en la possibilitat d'organitzar un festival de música a la ciutat. A partir d'aquí va començar a sumar-se al projecte altra gent, amb altres inquietuds culturals que han anat ampliant l'abast i les iniciatives de l'associació.

Quin esperit o filosofia té l'associació?

El Crit és una asssociació apolítica, formada tant per gent de Solsona, com per gent que viu a la ciutat per motius de feina i que tots tenen inquietuds culturals. Com que el terme cultura és un concepte molt ampli permet incloure-hi molts continguts i així, a través d'El Crit, qui té ganes d'expressar coses pot trobar un canal i un suport per fer-ho.

526 - Divendres, 20-7-2007

L'entrevista

Josep M. Montaner i Reig

A banda del Solsona Rock Festival què més feu?

Quan el pressupost ens ho permet impulsem cicles de cinema, de teatre o tallers durant tot l'any. L'any passat vam fer una obra de teatre infantil i un espectacle de cinema musicat que van tenir força èxit. Paral.lelament també hi ha un grup de gent de l'associació que publica la revista Criteri per Internet. És un fet curiós perquè fan una revista cultural per la gent de Solsona i només hi ha un solsoní.

no sempre es disposi dels recursos que tots voldríem.

I com financeu el festival i l'associació?

Les iniciatives que fem durant l'any es financen amb els beneficis que genera el festival. El primer any va sortir rodó i vam poder fer força actes gratuïts o a preus simbòlics. Pel que fa al festival és força complicat quadrar el pressupost. Les ajudes públiques cobreixen momés el 35% del pressupost i la resta es paga amb els beneficis de les entrades, les barres i els patrocinadors. Per això és bàsic que el públic doni suport al festival.

Si la gent de Solsona valora aquesta inciativa i vol que la ciutat disposi del festival s'hi ha d'implicar i venir, si no tenim una bona resposta de públic és impossible seguir endavant.

Com serà el festival d'enguany?

Pensem que serà un molt bon festival. La gent té una oferta més que variada i de qualitat per gaudir d'un dia de bona música. L'objectiu és que vingui força gent, que s'ho passi bé, que balli, que begui i que no hi hagi mal rollo de cap tipus.

Està consolidat el festival?

Pensem que encara està creixent. De moment anem pel bon camí i si ara es deixés de fer la gent el trobaria a faltar, però cal ser realistes i anar pas a pas. Nosaltres hi posem tot l'esforç del món, però -com dèiem abans- cal que la gent s'hi impliqui

Què no ens podem perdre?

Els Lax 'N' Busto. És el grup que ara mateix està més amunt en el panorama musical català. Presenten nou disc, i a més, hi ha l'incògnita del nou cantant. Tampoc no ens podem perdre els Dept, és un grup de molta qualitat amb un disc nou molt recomanable i un directe que val molt la pena.

Teniu la impressió que a la gent de Solsona ens costa participar de les entitats i dels actes que programen?

Crec que aquest fenomen passa amb totes les associaciaons de Solsona. Potser la ciutat encara no té la grandària suficient, i a més, molta jovent marxa a estudiar fora i desconnecta una mica de la vida social del poble. Per això és important que la gent continuï implicant-se si vol que la ciutat disposi d'aquest teixit associatiu.

És difícil contractar bandes com Lax 'N' Busto aquest any o com Marky Ramone l'any passat? És complicat per una associació com nosaltres que té un pressupost limitat. Ser una associació ajuda que la gent sigui una mica més comprensiva i que de vegades rebaixi una mica les seves pretensions econòmiques, però també comporta que

526 - Divendres, 20-7-2007

Agenda Concerts

Ramon Estany

Anna Camps, directora de l’Orfeó Nova Solsona “Tenim una oferta molt variada i per a tots els gustos”

Comencem l’estiu a Solsona amb el cicle de concerts que organitza l’Ajuntament de Solsona i l’orfeó. Camps, directora de l’Orfeó, entitat coorganitzadora, en destaca “l’oferta variada i per tots els gustos”, “es contempla clàssica, tradicional i música per a la gent jove, movent-se en la mateixa línia de l’oferta de l’any passat” I és que els grups i concerts que es fan venir a Solsona, es trien “pensant en el que pot agradar i allò que no es té l’oportunitat de veure sovint a Solsona.”

Enguany la sardana té un pes important en la programació, “ha estat una casualitat”, esmenta Camps, “ha sortit l’oportunitat de portar la Cobla d’Amsterdam, i a més com que sempre ha de tocar un grup solsoní, aquest any tocava la Cobla Juvenil de Solsona”.

Pel que fa a la resta d’estils, tenim enguany música tradicional amb el Pont d’Arcalís i les Violines, Jazz amb la Vella Dixieland i també música antiga, amb una companyia catalana

que fa òpera i dansa. A més a més, Camps destaca les altres ofertes, com el Solsona Rock Festival.

Sobre la qüestió de si l’oferta musical de Solsona és més important que a d’altres llocs, la directora de l’Orfeó matisa que “a molts altres llocs hi ha molta més oferta i més qualitat, amb un pressupost més gran al darrera” si bé, “no deixa de ser important el cicle musical de Solsona”

Pont d’Arcalís i Les Violines Teatre Comarcal, 20 de juliol, 22 h

Les dues formacions de folk català interpreten un espectacle conjunt en el marc del cicle "Solsona dóna la nota" La sessió de música tradicional del cicle de concerts d’estiu "Solsona dóna la nota" l’ofereixen enguany El Pont d’Arcalís i Les Violines. Dos dels grups més populars de la música folk catalana interpreten conjuntament un repertori de muntanya amb una nova sonoritat, més diversa. Ofereixen temes dels seus repertoris i altres peces que han recuperat de la tradició oral del Pirineu i del violinista de Tuixén Pepito Farré.

El Pont d’Arcalís i Les Violines són dues de les formacions més sòlides i veteranes del panorama de la música tradi-

Pont d'Arcalís

cional catalana. Totes dues són hereves de la tradició musical del Pirineu, sobretot la dels vells violinistes i acordionistes, i totes dues s’han basat en el treball de recopilació fet per Artur Blasco (membre d’El Pont d’Arcalís) a l’hora de crear els seus repertoris. És en aquest espai comú on sorgeix la possibilitat de crear un espectacle conjunt entre Les Violines i El Pont d’Arcalís.

Però són les diferències entre els dos grups les que aporten el valor principal: a l’escenari els onze músics generen una nova sonoritat, més rica i més diversa.

El Pont d’Arcalís i Les Violines es van trobar per primera vegada en un escenari a Jasa (el Pirineu aragonès) l’últim dia de juny del 2006, dins el Festival PIR. L’èxit d’aquella primera trobada els va engrescar a realitzar un espectacle conjunt, que pren la forma d’un concert en què els dos grups interpreten temes dels seus repertoris i altres peces que han recuperat de la tradició oral del Pirineu i del repertori del violinista de Tuixén Pepito Farré.

Violines

526 - Divendres, 20-7-2007

Agenda Concerts

Ramon Estany

Hiplips, quintet de Metall Castellvell d’Olius, 27 de juliol, 22 h El Quintet de Metall Hiplips interpretarà a Solsona un divers repertori basat en obres dels compositors més representatius del Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme i del segle XX, així com obres de música tradicional i gèneres com el jazz i el dixie, entre d’altres. Nascut fa cinc anys, aquest grup ha quedat finalista enguany en el XII Concurs obert d’interpretació musical l’Arjau per a joves, dins la categoria de Música de Cambra.

El Quintet de Vent-Metall HIPLIPS neix l’any 2002 amb la intenció d’explorar un nou camp d’interpretació en la música de cambra. És amb aquesta finalitat que els cinc joves components posen en comú el seu bagatge musical, que han experimentat anteriorment, per tal d’oferir un ampli ventall d’estils dins el seu repertori.

Durant els cinc anys de vida del quintet, Hiplips ha realitzat diversos concerts que l'han portat arreu de la geografia del nostre país.

Gràcies a les múltiples possibilitats que ofereixen els instruments de vent metall, tant a nivell interpretatiu com tímbric, Hiplips intenta aproximar la música a tot tipus de públic mitjançant audicions escolars i concerts didàctics.

L’any 2005 el Quintet de Metall HIPLIPS va participar en la gravació de la banda sonora del curtmetratge “Midnight Coktail” dirigit per Òscar Nàjera. L’any 2006 aquesta formació fou una de les 5 guanyadores del concurs “1a Maqueta” organitzat per Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès.

A finals del 2006, el Quintet de Metall HIPLIPS va presentar el seu espectacle “L’Edat del Metall” a Palma de Mallorca, on va realitzar un cicle de concerts didàctics per a escolars al Centre Cultural Sa Nostra.

Durant aquesta estada a les Illes van passar prop de 2.000 escolars de totes les edats que van poder descobrir la sonoritat dels instruments de vent metall. Aprofitant l’estada a l’Illa, es va realitzar un concert a la població de Campanet en motiu de la inauguració de la Casa-Museu Posada de Biniatró.

L’any 2007 el Quintet de Metall HIPLIPS ha quedat finalista en el “XIIè Concurs obert d’interpretació musical l’Arjau per a joves” dins la categoria II de Música de Cambra (de 16 a 29 anys) amb l’obra per a quintet de metall “Sea Skeatches” d’Ian McDonald.

En els anys de vida d’aquesta formació el Quintet de metall HIPLIPS ha realitzat concerts de música de cambra a les poblacions de Llofriu, Sant Just Desvern, Guardiola de Berguedà, Barcelona i Sitges entre moltes altres. Paral·lelament a aquests concerts, els Hiplips no han oblidat el seu vessant educatiu i han realitzat audicions escolars a centres educatius d’arreu de Catalunya. També han col·laborat en casaments tant civils com religiosos.

Des d’Holanda ens arriba la Cobla La Principal d’Amsterdam Plaça de Sant Joan, 28 de juliol, 22 h

La plaça de Sant Joan es convertirà en l’escenari de l’actuació a Solsona de l’única cobla que existeix fora de Catalunya.

La Cobla La Principal d´Amsterdam va ser fundada el 1987 per un grup de músics professionals neerlandesos.

Aquesta cobla és l´única que existeix fora de Catalunya. A més del repertori habitual de sardanes, aquesta formació també interpreta altres tipus de música per a cobla, entre els quals destaquen noves composicions de compositors neerlandesos contemporanis com Chiel Meijering, Huba de Graaff, Roderik de Man i Michiel Braam.

La Principal d´Amsterdam també ha interpretat la Rhapsody in blue de Gershwin i música antiga (Rameau, Praetoriurs, Llibre Vermell de Montserrat, etc.). Actualment, la programació de la cobla es concentra en la intepretació de música de dansa de les regions mediterrànies - és a dir, de Catalunya, però també d´Itàlia, el nord d´Àfrica, etc.- des de l´Edat Mitjana fins als 526 - Divendres, 20-7-2007

nostres dies. L´objectiu d´aquest nou projecte és investigar les fronteres entre la música popular i d´elit, un terreny en el qual també es mou la sardana, així com els punts de contacte entre els diversos gèneres musicals de l´àmbit mediterrani.

La Cobla La Principal d´Amsterdam actua fonamentalment als Països Baixos i a Catalunya, tant en sales de concerts com en festivals i a l´aire lliure. També ha realitzat diversos enregistraments en disc compacte així com per a la ràdio i la televisió. La Cobla fa una gira de concerts per Catalunya cada dos anys i ha actuat sovint a diverses ciutats de la resta d’Europa (París, Hannover, Düsseldorf, Luxemburg...).

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès fa el ‘ple total’ d’alumnes Xavier Jounou anuncia el sistema de missatges SMS per informar la població sobre l’agenda cultural

Presentació de la sisena edició de l’AIMS, avui al Consell Comarcal

Un total de 50 alumnes d’una dotzena de nacionalitats diferents faran estada a Solsona entre els dies 15 i 27 d’agost en el marc de la sisena edició de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès (AIMS). Paral·lelament, amb el Festival de Música de la Catalunya Central, la població de la comarca i els visitants podran gaudir d’una desena de recitals, dels quals tres es duran a terme al Teatre Comarcal de Solsona.

‘Aires bohemis’ D’altra banda, el Festival de Música de la Catalunya Central, que acompanya l’activitat pedagògica de l’Acadèmia duu per lema “Aires bohemis”. El volum central de concerts de música de cambra, a càrrec dels professors i els mateixos alumnes, inclourà repertoris de músics com A. Dvorák, B. Smetana, B. Martinu i L. Janácek.

En la seva intervenció, l’alcalde de Solsona ha posat de relleu la consolidació tant de l’AIMS com del Festival. A més, ha elogiat “la fórmula ideal per a la ciutat i la comarca” d’acollir aquesta escola d’estiu i, “de retruc, que la societat civil gaudeixi de l’oferta musical d’estiu”. “Tots hi sortim guanyant”, ha assegurat.

Tanmateix, l’alcalde no ha eludit el fet que “no hi hagi el públic que desitjaríem als recitals del Teatre Comarcal”.

En aquest sentit, ha assenyalat que les institucions tenen el deure d’intentar buscar mecanismes per apropar la població als concerts. D’aquí que des de fa tres mesos, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament s’enviï informació de l’agenda cultural a través del correu electrònic –es poden facilitar les dades a través d’unes butlletes disponibles a l’Oficina d’Atenció Ciutadana– i que, des d’aquesta setmana mateix, es complementi aquesta informació a través de missatges SMS als mòbils.

Al parer de Jounou, “hauríem d’intentar desfer-nos de l’etiqueta de minoritari” per a concerts d’aquest tipus. “Perquè cal aprofitar al màxim el luxe que representa per a Solsona el fet de gaudir d’una oferta segurament més pròpia de les àrees metropolitanes”. En aquest sentit, l’alcalde ha fet una crida a la població perquè “es deixi delectar pel virtuosisme dels alumnes i professors de l’Acadèmia”.

Joan Serra, al seu torn, ha posat èmfasi en el fet que l’AIMS ha de ser “un dels projectes prioritaris dins el món de la cultura del nou Consell Comarcal”, en tant que aporta una oferta musical per al Solsonès que, “els entesos que aterren aquí consideren d’alt nivell”. El president sortint de l’ens comarcal ha reconegut que “no ha estat un projecte fàcil, ja que econòmicament és deficitari”. Serra ha avançat que caldrà revisar-ne l’organització i intentar buscar alguna fórmula per tal d’independitzar l’entitat a fi de garantir-ne la continuïtat.

“Tot està a punt perquè Solsona i la comarca es converteixin novament en una zona multilingüe”, ha afirmat aquest migdia Peter Thiemann, director artístic del certamen, en la presentació que s’ha fet als mitjans de comunicació. També hi han participat Joan Serra, president sortint del Consell Comarcal, i Xavier Jounou, alcalde de Solsona, com a representants de les dues institucions organitzadores, així com M. Teresa Canal, diputada de la Diputació de Lleida, ens col.laborador, i Xavier Roca, director de Caixa Catalunya a Solsona, principal patrocinador privat de l’Acadèmia i el Festival.

Enguany l’AIMS acollirà 50 alumnes seleccionats d’entre una vuitantena de joves que van presentar la sol.licitud d’inscripció. Això representa un “ple total”, ha remarcat Peter Thiemann, per la qual cosa “puja un cop més el nivell artístic de l’alumnat i es demostra que l’Acadèmia es consolida dins el mapa de cursos d’estiu d’àmbit internacional”. Segons el director artístic de l’esdeveniment, en les darreres cinc edicions, han passat per l’AIMS uns 220 alumnes de 35 països diferents i s’han celebrat mig centenar de concerts a la comarca. I “enguany s’arriba al final de la primera etapa”, ja que es pot considerar que aquestes activitats musicals s’han consolidat i fins i tot s’han superat les expectatives inicials.

Entre les novetats d’aquesta edició, principalment hi ha una nova incorporació entre el professorat. Es tracta del violinista Lother Strauss, primer concertino de l’Òpera Estatal de Berlín i catedràtic de l’Escola Superior de Música de Leipzig.

La resta de membres del claustre de professors són els mateixos que en les tres últimes edicions.

10

526 - Divendres, 20-7-2007

Solsona

Josep M. Montaner i Reig

El periodista Esteve Soler reflexiona sobre immigració i Pròxim Orient a Solsona El conflicte entre israelians i palestins i la guerra de l'Irak centren la conferència de Soler El periodista de TV3 Esteve Soler va ser a Solsona dissabte passat per participar en una nova xerrada del cicle "Converses sobre Immigració" que organitza el Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Solsonès.

Sota el títol “Visions del Pròxim Orient” Soler va reflexionar sobre la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació en qüestions relacionades amb la immigració i el món musulmà i va fer autocrítica tot apuntant que "molt sovint la visió del món àrab i musulmà que ens arriba des dels mitjans de comunicació està plena d'estereotips". La conferència de Albert Bajona del Pla de Ciutadania i Immigració va presentar Esteve Soler

Causes del terrorisme islamista Soler es mostrar convençut que les causes del terrorisme de base islamista es troben en la pobresa i la manca de futur de la gent. "La justificació religiosa és una excusa, s'utilitza com a bandera, perquè la causa primera i real d'aquest terrorisme és la pobresa i la desesperació", va assegurar Soler.

A més, segons Soler, la justificació religiosa del conflicte "permet criminalitzar no només els palestins, sinó tot el món musulmà quan en realitat les causes són més socials que religioses", va subratllar.

Soler també va parlar sobre els interessos econòmics que hi ha darrera els conflictes que es viuen al Pròxim Orient. "Tant a l'Iraq com a Palestina hi ha moltes empreses que estan guanyant molts diners i això dona aire als conflictes" va assegurar Soler. També va lamentar "la hipocresia" de l'administració americana que promou l'aparició de personatges com Saddam Hussein o Ossama Bin Laden "i quan ja no serveixen als interessos americans són demonitzats i convertits en l'amenaça contra la pau mundial", va apuntar Soler.

Una cinquantena de persones van omplir la Sala Gòtica del Consell Comarcal Soler va centrar-se, sobretot, en la guerra isaraeliano-palestina, un conflicte que coneix bé després d'haver estat durant 3 anys corresponsal de TV3 a la zona.

Sobre aquesta guerra, Soler va explicar que "sempre havia cregut que la pau era possible" ja que "la gran majoria de la població israeliana i palestina la desitja". Amb tot, l'optimisme es trenca quan -segons va explicar Soler"apareixen en escena els dirigents polítics de les dues parts enfrontades" ja que "estan molt allunyats de la gent i no afavoreixen el diàleg", va criticar Soler.

Les crítiques de Soler van apuntar cap als dirigents israelians a qui va acusar "de no voler abandonar la política de confrontació". Segons va explicar, aquesta actitud "amenaça seriosament la supervivència de l'estat israelià" i va apostar perquè "Israel treballi per esdevenir el referent democràtic al Pròxim Orient".

Les crítiques de Soler també van apuntar als dirigents palestins a qui va acusar de trencar en diverses ocasions les negociacions de pau i de no posar fre als problemes de corrupció de l'Autoritat Nacional Palestina. Tampoc no va estalviar crítiques al nou govern palestí de Hamas, un partit que segons va denunciar "defensa un ideari polílitic i social propi del segle VII".

526 - Divendres, 20-7-2007

Sant Llorenç Agost del 2004 L’expresident de la Generalitat i bon amic del Casal l’Estaca va assistir a la celebració del quart aniversari de l’esmentada entitat.

Pascual Maragall: “s’ha fet el Vall Fred, igual de dret, però s’ha fet”.

11

Oliana

Marcel Ribera - Fotografies: Equip de la Llar d'Infants

Nova Llar d'infants El passat mes de maig a Oliana, assistíem a la inauguració de la nova Llar Infantil (aquest fet es va publicar a l’Informatiu Celsona). Era la culminació, el desig fet realitat de molts pares i mares, així com de la Corporació local. Però avui no volem parlar-vos d’aquesta novetat, sinó tenir un record molt entranyable per l’antic, el vell edifici que durant dotze anys ens va acollir, a nosaltres i als nens d’1 i 2 anys que ens van acompanyar. Alguns d’ells varen fer els primers passos aquí, d’altres que ja caminaven, van aprendre a córrer. Tots van fer-hi amics, van gaudir i van plorar, en alguna ocasió recordem més d’una rabieta i algun ensurt...

Els nostres primers alumnes, que podeu veure a la primera foto, començaren amb nosaltres al setembre de l’any 1995, (que lluny!!), ara, són joves que estan cursant la ESO. Els de la segona fotografia són els darrers alumnes de la “Llar d’Infants Sagrada Família” i, els afortunats d’haver inaugurat la “Llar d’Infants l’Espunyola”.

A tots ells, els que surten i els que no surten a la foto, però que han estat alumnes de la nostra guarderia, volem recordar-los en aquestes ratlles. No dubtem que la il.lusió i les ganes que nosaltres vàrem posar-hi en começar en aquell antic però acollidor edifici es repeteixen i s’augmenten en el present.

Que per molts anys puguin assistir-hi molts nens i nenes del nostre poble i de l’entorn.

Riner

Petits que van a la Llar d’Infants l’Espunyola.

Llar d’Infants Sagrada Família, setembre 1995

Ramoon Estany

El Miracle ja està a punt per una nova edició del MUSICÀLIA JOVE DEL SOLSONÈS La XIIIa edició d’aquest certamen musical que acull el santuari del Miracle s’iniciarà demà dissabte, 21 de juliol a les 10 del vespre amb COLOMA-CONVENT GIRLS’SCHOOL CHOIR El dissabte, 28 de juliol a les 10 del vespre tindrem l’actuació de l’ORFEO DE SABADELL El dijous, 4 d’agost a les 10 del vespre podrem escoltar el GRUP VOCAL AINUR També el dijous, 23 d’agost a les 10 del vespre serà el moment d’un dels concerts dels alumnes de L’ACADÈMIA INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SOLSONA Finalment, el diumenge, 26 d’agost a la 1 del migdia, es clourà el cicle musical d’enguany amb un CONCERT D’ORGUE a càrrec de Daniel Parache

L’orfeó de Sabadell actuarà el 28 de juliol 12

526 - Divendres, 20-7-2007

Solsona

Ramon Esany

Concert de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Cambridge

per estudiants. Des d’aleshores la seva reputació ha crescut ràpidament en l’àmbit musical competitiu de la universitat, amb resultats d’alta qualitat artística. En temporades recents, han tocat amb gran èxit no sols a Cambridge, sinó també a Londres i de gira per la República Txeca. El seu repertori ha inclòs la primera simfonia de Brahms, la cinquena de Shostakovich, la quarta de Mahler, i la cinquena de Prokofiev. Així mateix, regularment toquen concerts per a solistes en una gran gamma d’instruments i obres més curtes. Són directors i solistes d’aquesta formació Carlos del Cueto, Ethan Eade i James Sherlock.

El Teatre Comarcal de Solsona va acollir fa dos dissabtes, el 7 de juliol, un excepcional concert de música clàssica a càrrec de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Cambridge (CUSO), que davant d’un auditori on s’hi podien comptar una trentena d’espectadors, van interpretar tres peces completes: la Fantasia Simfònica “Francesca de Romini" de Tchaikovsky (1840-1893), Concert per a trompeta d’Alexander Arutiunian (1920-) i Simfonia en Re menor de César Franck (1822-1890).

Aquesta orquestra va ser fundada el 1990 com la primera i única orquestra de Cambridge, organitzada i formada al 100%

Solsona

Veïns de Sant Pau

Sant Pau Els veïns del carrer de Sant Pau van celebrar la seva diada amb l'habitual missa al carrer amb el Sant, seguida de la tradicional xocolatada desfeta amb coca per a tots. La festa serveix per retrobar-se i xerrar una estona amb veïns, i ex-veïns del carrer.

526 - Divendres, 20-7-2007

13

Entrevista

Jaume Clavé

Entrevista informal:

Tarancón des del Cel Cardenal Tarancón, sabeu que a la Terra celebren el Centenari del vostre naixement?

Sí, això diuen. Ací dalt aquestes notícies passen una mica desapercebudes. Cada dia hi ha centenaris. Però, és clar, és veritat que vaig néixer el 14 de maig del 1907 a Borriana (Castelló), de pares llauradors i molt piadosos.

El primer destí?

Doncs, va ser Vinarós, on em vaig convertir en el vicariet.

Feia d’organista, perquè estava molt dotat per la música i el piano, però, com en totes les meves coses, em passava que ho aprenia tot de seguida, però no ho perfeccionava.

Vaig estar de coadjutor a Vila-real.

Tenia moltes ànsies apostòliques i em destinaren a Madrid a l’Acció Catòlica i d’allí aviat m’arribà el nomenament de bisbe de Solsona, contra la meva voluntat. Ningú no em consultà mai res. Donat el meu temperament, jo no m’imaginava tancat en un palau.

Com sorgí la vocació?

Us creureu que als 7 anys ja volia ser capellà i que ja sempre més ho vaig voler ser? Era molt entremaliat. De mi van escriure al Seminari de Tortosa que havia esparracat 12 pantalons en 3 mesos i 3 camises en una setmana. Era tan Què tal la peregrinació mogut que la major part del temps de la Verge de Fàtima pel bisbat estava castigat. Als 10 minuts ja l’any 1949? em sabia la lliçó i tot el temps que Colossal! Aquells coloms em sobrava no podia estar quiet, que es posaven als peus de la imatge era superior a les meves forces. Hi No sé si em tindreu prou devoció. tenien la gent embadalida. A cada havia un professor que cada dia em jo visitava els malalts i alguns En tot cas, proveu de resar-me i en poble preguntava la lliçó, jo li contestava puc dir que els guarí la Mare de Déu particular els fumadors... al peu de la lletra i tot seguit em feia de Fàtima. Ah, si la tornéssiu a fer, agenollar davant la paret perquè deia crec que us quedarien solucionats que no estudiava prou. Els companys molts problemes morals. El poble n’estaven molt indignats. A Tortosa, però, m’hi trobava molt català és molt marià, com jo mateix ho era. Jo us la vaig deixar al bé. A classe ho fèiem tot en castellà, però a fora tots parlàvem santuari de Tàrrega, la meva ciutat preferida, perquè la tornéssiu català. També hi havia un mossèn Daudí, que tenia una planta a treure sempre que calgués, però me pareix que no ho fareu pas de tarongers, on anàvem els seminaristes de Borriana a passar perquè els cristians us heu tornat una colla de porucs i anava a estones, i sempre que em veia arribar, deia: Mireu, aquí arriba dir uns cagaelàstics, però som al Cel. No ho poseu així. el Primat d’Espanya! Al final, n’estava tip. Quan em feren arquebisbe de Toledo i Primat d’Espanya, una cosina meva em Content de la vostra estada a Solsona? recordà aquella broma profètica.

Sempre vaig dir que a Solsona hi havia passat els anys més feliços de la meva vida.

I l’ordenació?

Amb els sacerdots i els laics que hi vaig trobar qualsevol Va ser als 22 anys, molt jove. Els meus pares estaven iniciativa tenia l’èxit assegurat, com vaig deixà escrit. tan emocionats que vaig comprendre que era sacerdot gràcies a que ells ho havien implorat molt a Déu. La primera missa va I la llengua? ser com una festa major del poble. Campanes, coets, balcons Jo no era un estrany a Catalunya. Jo parlava valencià i guarnits... La gent omplia els carrers per on havia de passar el això em fou molt útil. Aviat ens entenguérem molt bé, era el missacantant, acompanyat de les autoritats del poble, sacerdots, lloc adequat per a mi. A més, em vaig emportar de secretari familiars, amics, padrins, que eren els meus pares. Després de la mossèn Rafel Escuder Pinyol, un gran poeta que coneixia molt missa tothom m’abraçava i el besamans va durar dues hores. bé la cultura catalana. Vaig introduir l’estudi de la gramàtica 14

526 - Divendres, 20-7-2007

i literatura catalanes al Seminari, amb tanta importància com el llatí o el castellà, i no passà res. Per això, ara m’agradaria estirar-vos les orelles perquè no heu volgut donar aigua als meus paisans valencians que tant la necessiten, sobretot a l’horta, on es parla la nostra llengua comuna. Què voleu que se’n vagin a la ciutat a parlar el castellà?

I el Concili?

M’agafà de ple. Arreu del món catòlic em coneixien pel Bisbe de Solsona per les meves intervencions a l’aula. Allò va canviar el meu destí. El 1964 m’enviaven a Oviedo, el 1969 a Toledo i poc després a Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola. Deixava el bisbat de Solsona, però sempre el vaig dur al cor: els edificis del Seminari i de les Escoles Professionals de Solsona i Navàs, que havia inaugurat, els pagesos de les cases pairals, els laics i laiques compromesos, les fàbriques del Llobregat, les mines de Fígols, Súria i Cardona...

I sobretot la gran munió de capellans que vaig ordenar, més que a Madrid, i que recordaria tots pel seu nom i que ara per la seva edat ja van arribant al Cel, com els tres darrers: mossèn Jordi Sala, mossèn Genís Pallarès i mossèn Josep Subirana, el llarg, encara que el baix també el vaig ordenar jo i ja l’hem feta petar ací dalt més d’una vegada. A la TV del Cel no ens perdérem detall de la festa de la Coronació. Ja us ho dic jo, confieu en la Mare de Déu com jo feia.

Transports Especials

Ferran Moreno

Necessita: Conductor amb experiència en tràiler Interessats truqueu:

647 62 60 25

Sabeu que us volen fer sant?

No sé si em tindreu prou devoció. En tot cas, proveu de resar-me i en particular els fumadors perquè jo era un fumador empedreït, i avui això... Em deien mossèn Pitillo i pel tabac vaig morir de càncer de pulmó a l’avançada edat de 87 anys. Xiquets i xiquetes, ací dalt us aguardo. www.larevoluciondemarte.com www.tarancon.org

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99

526 - Divendres, 20-7-2007

15

Genís Cardona

INFLEXIONS

La nit passeja la seva mirada sobre l’asfalt moll de la carretera i hi descobreix petites imperfeccions que, amb els anys, els canvis de temperatura, el gel, es convertirien en esquerdes de bifurcacions caòtiques i irrepetibles. No hi ha lluna, i amb prou feines estels. La nit és perfecta en la seva calma i la seva foscor, és com un oblit d’existència. El silenci és pràcticament tangible, inabastable.

Les irregularitats del ferm són reparades periòdicament per l’equip de robots de manteniment encarregats d’aquell quadrant de longituds i latituds. Són robots energèticament sostenibles i tots ells arrosseguen, en equilibri sobre la seva maquinària, una placa solar de prop de dos metres quadrats. El pas dels robots trenca, per unes hores, la monotonia d’aquell fragment de carretera, alarma la població de corbs que habiten la frondosa vegetació d’ambdós costats de la via. Després torna la quietud i els robots avancen cap una nova posició, prèviament programada als seus cervells electrònics. Els propis robots compten amb nanotecnologia que els repara quan cal i els confereix una vida mitjana de diversos milers d’anys. La propera vegada que travessin aquella particular coordenada de la xarxa viària tindran, exactament, el mateix aspecte, si bé la vegetació que els envoltarà serà més frondosa i els crits dels corbs més estridents.

La nit es va esfilagarsant per llevant, deixant respirar llargues llenques de sol per sota dels núvols baixos. La foscor perd transparència ran de terra, i les formes comencen a dibuixar-se, primer equívoques, després més sòlides.

El dia del cataclisme uns pocs elegits per sorteig s’entaforaren dins de refugis, a desenes de metres de profunditat. La criogenització i la robòtica havien avançat molt durant els mesos i anys immediatament anteriors. Es congelaren humans i es programaren robots amb ordres estrictes que, tan aviat com la concentració de gasos atmosfèrics esdevingués novament respirable, calia que traguessin els segells de les portes cuirassades dels refugis i revertissin el procés. També se’ls programà per a prendre decisions autònomes i actuar de la forma que creguessin més adequada per a no només mantenir sinó també millorar l’estat del planeta.

La verdor dels prats i dels boscos és indescriptible. La transparència de l’aire i la frescor de l’aigua reflecteixen el sol, a mesura que s’enfila pel cel on els comptadors de radiació atmosfèrica fa segles que indiquen nivells perfectament segurs per a la vida humana. Els robots, amb el futur del planeta a les seves mans, reparen carreteres i ciutats, eliminen restes de contaminació de mars i rierols.

Davant dels refugis reposen grupets de robots, molt especialitzats, equipats amb nanotecnologia de manteniment i energèticament sostenibles. Porten diversos tipus d’armes i les apunten dia rere dia, any rere any, en la direcció de les portes cuirassades. Prenen les decisions més oportunes per a salvaguardar el futur del planeta, tal i com foren programats just abans del cataclisme.

16

526 - Divendres, 20-7-2007

Publicacions

Ramon Estany

El nou SOLC (n.54) al carrer Ja tenim la revista bimensual del bisbat al carrer. El nou Solc porta per títol: "Una mirada sobre Pere Tarrés". S’analitza la figura d’aquest beat, metge i capellà, que va portar l’amor als qui més ho necessitaven amb generositat.

En l’especial, s’entrevista a Jordi Roigé, que ha dirigit un documental sobre Tarrés. Ens diu: “(Pere Tarrés) era un home extraordinari. Molt intel·ligent, molt culte, amb una gran vitalitat i que va viure amb molta radicalitat la seva vocació mèdica, religiosa i social. I això es veu quan parles amb la gent, perquè a tothom se li il·lumina la cara”.

El Solc entrevista a Mn. Isidre Sala, missioner al Perú, que ens explica els problemes d’allà: “Potser on més dificultats hi ha és a l’entremig, entre gent que ha acabat la confirmació i aquests matrimonis joves que s’incorporen a la catequesi familiar”. Tot i que destaca el munt d’iniciatives que s’estan duent a terme en el bisbat d’Abancay que encapçala el seu oncle.

Us podeu subscriure al Solc (16 euros a l’any) o posar-hi publicitat pot trucar els matins al 973 48 06 19 (demaneu per la Júlia)

Pell de Serp La nova muda La revista Enderroc que trobareu a les llibreries, la número 141, inclou en el seu interior una pàgina dedicada als grup solsoní Pell de Serp iniciant l'article així: Els assegurem que és casualitat, però el cert és que les quatre primeres lletres del nom de la seva nova banda, Pell de Serp, coincideixen amb les del grup que els va donar a conèixer fa 10 anys... Pellofes Radioactives...

Recordeu que hi ha el disc als llocs habituals!!

Empresa de la construcció de la zona necessita: Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet

· 1 Oficial mecànic amb experiència en hidràulica i muntatges de màquines.

· Enginyer tècnic mecànic o

Interessats telefoneu al núm .

deliniant projectista

637 524 134

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

526 - Divendres, 20-7-2007

17

Aportacions dialèctiques

Pere Ortis

Del dialecte nord-occidental

Eixerit, bell, bonic, formós, elegant, xamós, ben plantat. Per què hem condemnat formós a l’ostracisme? No cal “guapo”, en cap sentit.

No sembla pas que l’estandardització que han fet del català sigui del gust dels més coneixedors de la llengua. Han fet un standard que admet barbarismes dels que han estat en ús fins ara i incorreccions gramaticals del tot innecessàries. Cal insistir que en el món anglosaxó la paraula standard, a més del concepte de generalitat, inclou el de qualitat. Un ens defectuós no pot ser mai standard.

Alguns autors han aportat, sobre les pàgines de LLENGUA NACIONAL, solucions lèxiques i sintàctiques que poden ajudar molt la llengua, en general, i la seva standardització. La qual ha de ser una proposta vàlida, i satisfactòria, per a tots els Països Catalans. Sota aquest concepte, voldria fer alguna aportació procedent del dialecte nord-occidental. Els dialectes són dimensió de la llengua, són reserva de la seva riquesa, són recurs i garantia de supervivència. Els dialectes han de ser tractats amb respecte i sense prejudicis, no hi ha de fer res la geografia, ni hi han de fer res els adagis sobre la incultura dels possibles terrossos. Han de ser coneguts i més i més explorats.

Però aporto tan sols solucions que em semblen més necessàries i respecte a punts candents, equivocats, que duren i duren als nostres mitjans i en el llenguatge col·loquial.

Escurar, deixar una cosa realment neta.

Esquerar és fer viure un ésser petit, escanyolit, com un ocell, i fins un nen. (Altre gros problema amb idem de eodem!

Substituí aquest verb per esperar!).

Estadants, que són els qui viuen en un habitatge. Inquilins -de incola-, o potser llogaters. Quan era nen corria un acudit: En què s’assemblen el teu cap i el planeta Mart? En què a Mart no se sap si hi ha estadants i al teu cap...

Estar d’ullera, estar d’humor, anar sempre ple d’acudits.

Ara només saben dir “estar de broma”, que és barbàric. -Per aquest auto te’n dono sis-cents. -Estàs d’ullera!

Fer un riu, metàfora preciosa que fa d’eufemisme per no dir pixar, que és l’únic que ensenyen als nens.

Feridura, apoplexia, trencar-se una vena per la pressió de la sang. També ferir-se: En Joan s’ha ferit. Molts diuen “vessament cerebral”, servilisme de “derrame cerebral”.

Ase, somera i ruc són el nom del tan anomenat “burru” (que voldria veure si no ve imposat pel castellà burro). Capderuc, curt de gambals, capdetrons, ruc, bajoc.

Galifardeu, entremaliat, trapella, gambirot, marrà, tifa, brètol, destraler, vàndal. O: patuf. Ara diuen “gamberro”. Sé que ho han admès -coneixien galifardeu els qui ho admeteren?-.

Per què no han admès “gilipolla”, “guarro”, “capullo”, etc., etc., que també ho diu tothom? “Gamberrada”: marranada.

Galifardeu pot ser tendrívol com canalla o canalleta.

Badall és el nom d’un entrepà de pagès, gros, crostó partit pel mig, sucat i farcit d’un tall de botifarra, llonganissa o de qualsevol altre companatge.

Broma és un núvol. De petits, no en dèiem d’altra. Als homes del temps no els sentireu mai dir res més que núvol i núvol.

L’estàndard pot encarcarar la llengua; l’ús de l’alternativa dialèctica la fa flexible, variada, àgil, nova i divertida.

Padellàs és un test, o sigui, un fragment de test. Figurat: Jo ja sóc un padellàs, ja no sóc bo per a res.

Piar aixafar el raïm amb els peus, en temps de verema.

Becada és la porció de menjar que la vella porta a les pelatxes del niu; també en diem pelatxos.

Rodalia, de rodal, que cada centre geogràfic només en té un.

Si més no, aquí a Ponent, sempre usàvem, de petits, rodalia, en singular. La rodalia de Bellpuig, la rodalia de Tàrrega, els pobles més veïns a cada lloc. Els trens de la rodalia. Ara diuen “rodalies” per la força d’allò que sempre havien dit: “cercanías”. Els trens de la rodalia de Barcelona. Extensa, però una sola rodalia, una sola circumferència.

Brossar-se és amatonar-se la llet.

Ca barret! és la negació terminant d’una inconseqüència.

També: ca! i: I ca! O: I ara! Tots quatre, segons el cas, han de substituir el tan implantat castellanisme “Qué va!”

També pot ser dit: On vas a parar!, rebutjant una exageració o l’excés d’ignorant, en un càlcul.

Sense res de més avant, sense res més de nou o sense res de nou. Els homes del temps sempre ens diuen Hi haurà núvols, però “sense més conseqüències”. Fóra horrorós dir: Sense res de més avant?

Desar vol dir col•locar les coses al seu lloc; per exemple, la vaixella al seu armari. Pot ser part d’endreçar. O de fer dissabte.

Somera, dit de la dona fava, insulsa, pàmfila. Per comptes de “sosa”.

Donat, subs., és aquell que no sap on caure mort i es dóna a una institució religiosa per a tenir càrrec de les feines humils. (Sagnant problema amb un corrector barceloní que suprimí la paraula, perquè la ignorava, i es pensava que era un participi!).

Sé molt bé que altres dialectes poden tenir les mateixes paraules i les mateixes locucions. El secret és no ressentir-se’n i utilitzar-les, a la pràctica.

18

526 - Divendres, 20-7-2007

República Lliure de Solsona

Ara fa uns dies, llegíem aquesta proposta als fòrums de la República Lliure:

"Proposta d'article al Celsona Escolteu, estava pensant, que ja és dir, que podríem presentar articles fets per nosaltres i per consens al Celsona.

M’explico, tothom penjaria articles d’opinió, de quasevol tema, (caça, cap on anem, tipus de menjar, etc) en aquesta veta, llavors, els presentaríem, sota consens previ en el fòrum, a la revista local i en representació de la república.

La periodicitat seria la que consensuem o depèn del material disponible.

Què us sembla?

Algú h i pot apor ta r a lguna idea?"

Doncs bé, aquí teniu el primer resultat d'aquesta proposta.

Podeu continuar el fil de la conversa entrant a www.elsolsones. net on hi trobareu un enllaç cap als fòrums de la República Lliure.

526 - Divendres, 20-7-2007

100% vots a favor - 0% vots en contra

El mes de setembre de 1810 tropes napoleòniques a les ordres del general Macdonald ataquen Solsona a causa de que la Junta de Defensa del Principat hi havia establert nombrosos tallers d’armament. La ciutat és saquejada i incendiada. Serà la primera de les 4 sotregades bèl·liques que va patir Solsona durant la primera meitat del segle XIX. D’aquí tres anys, doncs, s’esdevindrà el bicentenari d’aquella catàstrofe.

Des de la República Lliure de Solsona creiem que aquesta efemèride s’hauria de commemorar abastament i que el tret essencial que caldria que conformés aquesta commemoració hauria de ser el retre un homenatge d’agraïment i reconeixement a tots els nostres avantpassats solsonins d’aquella aciaga època que, amb la seva empenta i coratge, van aconseguir redreçar novament la ciutat de les seves runes per deixar-nos les bases de la Solsona de la qual ara tots nosaltres gaudim. Un homenatge que, a l’ensems, es podria fer extensiu a tots els nostres avantpassats (tant els de socarrel com els arribats d’altres contrades) que, al llarg de la història, amb el seu esforç i il·lusions, amb els seus encerts, errors i mancances, van contribuir a llegar-nos la Solsona d’ara.

Pensem que una bona manera de fer-ho seria aixecar un monument “a tots els solsonins i solsonines del passat”. Un monument que creiem que tindria el seu emplaçament idoni al lloc on, durant segles, hi hagué el primitiu cementiri de la ciutat, a l’actual zona del Passeig de les Moreres (al jardí del costat de l’absis de la Catedral) o a la futura rotonda de davant de l’antiga casa de cal Silo. Podrien ser dos exemples concrets de llocs on emplaçar-lo.

Un altre possible projecte a desenvolupar amb motiu d’aquesta commemoració seria publicar en un web local les fotos de l’Arxiu Vicens, col·lecció que, a més, podria ser ampliada pel reguitzell de fotos històriques que podrien aportar multitud de solsonins amb aquesta finalitat.

Una tercera línia d’actuació seria elaborar un “mapa” de la part antiga de la nostra ciutat amb la o les successives denominacions que havien tingut en el passat pràcticament cada una de les cases que conformaven la ciutat. És per tot això que des d’aquí gosem llançar la proposta de que el nostre Ajuntament impulsi la creació d’una comissió ciutadana que entomi la responsabilitat d’organitzar tots els actes commemoratius d’aquesta efemèride, inclosa la plasmació i realització de l'esmentat monument, que podria ser inaugurat durant la Festa Major de 2010.

Dibuix: portada del “Voluntario Realista”, novel.la de Benito Pérez Galdós l’acció de la qual transcorre a Solsona i que comença fent referència a aquell assalt a la ciutat de l’exèrcit francès.

19

Consells de seguretat

Mossos d'Esquadra

Mesures de seguretat L'estiu és moment de vacances i com que moltes vegades ens veiem amb la necessitat de tancar i marxar, us publiquem unes quantes mesures de seguretat que amb gust ens han enviat els Mossos d'Esquadra.

Mentre estigueu gaudint de les vacances:

Abans de marxar, heu de tenir present:

A l'hotel

Alarma:

En el moment d’arribar i marxar de l’hotel no perdeu de vista l’equipatge, sobretot si viatgeu amb autocar. Quant estigueu dormint, tanqueu finestres i balconades. Quant sortiu de l’habitació, tanqueu finestres i porta amb clau.

Utilitzeu les caixes de seguretat de l’hotel per guardar-hi els objectes de valor i recolliu-los només quan els penseu utilitzar. Deixeu sempre la clau de l’habitació a la recepció de l’hotel.

S’ha de connectar sempre, tant si es marxa fora com si us trobeu al domicili dormint.

Cal que estigui connectada amb una Central Receptora d’Alarmes (CRA) que avisi a la policia. Consulteu alguna empresa d’instal·lació de sistemes de seguretat.

La situació de l’aparell s’ha de trobar en un lloc de difícil accés.

Accessos exteriors:

A la platja

Protegiu-los per mitjà de reixes, portes reforçades o blindades i amb els panys tancats (preferible doble pany). Canvieu si heu perdut les claus o hi vivia altra gent anteriorment. Assegureu-vos que els accessos que donen a patis interiors queden tancats.

Eviteu portar-hi objectes de valor; porteu-hi únicament els diners imprescindibles.

Mantingueu a la vista els objectes personals mentre us banyeu.

Al carrer o al mercat

Porteu sempre un document acreditatiu. Porteu les bosses de mà i les càmeres fotogràfiques creuades al davant del cos. Eviteu portar-les a l’esquena.

Porteu les carteres a les butxaques interiors o en bosses de mà o ronyoneres convenientment tancades. No porteu més diners dels necessaris; no en feu ostentació en el moment de fer el pagament, i no participeu en jocs de carrer on s’hagi d’apostar diners, són un engany.

Accessos interiors:

Quan aneu a dormir eviteu deixar les claus posades al pany interior o fàcils de trobar. Tanqueu bé les portes i finestres. És molt útil col·locar una balda interior a les portes d’accés. Connecteu els sistemes d’alarma.

Garatge, Vehicles i Eines:

Assegureu-vos que es deixa tot tancat. No deixeu les claus posades al vehicle, ni fàcils de trobar dins el domicili, i si disposa d’alarma activeu-la. No deixeu eines a l’abast que facilitin el forçament de panys o d’accessos.

Al vostre vehicle

Deixeu sempre, per curta que pugui ser l’absència, el vehicle totalment tancat.

Mentre circuleu per autopista, no us atureu a zones no autoritzades i preneu precaucions si us fan indicacions des d’un altre vehicle per aturar-vos. Utilitzeu preferentment aparcaments vigilats. No deixeu visibles a l’interior del vehicle objectes de valor, targetes de crèdit o documents importants.

Il·luminació perimetral:

Deixeu el llum encès a la nit. Es pot disposar de llums que s’activen amb temporitzador.

Actitud davant de persones i vehicles desconeguts:

En les sortides nocturnes

Aviseu a la policia quan us adoneu de la presència de persones alienes que observen o controlen un domicili, o el moviment de vehicles, o que ja els ha vist en altres ocasions amb una actitud sospitosa. Fixeu-vos com van vestits, quin vehicle utilitzen i aviseu a la policia.

Porteu sempre un document acreditatiu i una targeta de l’hotel on us allotgeu.

No us quedeu dormint en llocs públics ni a la platja.

En cas de que sigueu objecte d'un delicte

Memoritzeu totes les dades possibles, no toqueu res, aviseu els Mossos d’Esquadra i ateneu-ne les indicacions. En presentar una denúncia, porteu un document d’identificació personal i, si és possible, els que acreditin la propietat dels objectes sostrets.

Vacances o sortides Consells bàsics:

A la carretera

- Uns mínims de desconfiança: tanqueu amb clau tots els accessos i connecteu l’alarma. Deixeu objectes de valor i diners quantiosos a caixes de seguretat d’entitats bancàries. Eviteu difondre que us absenteu de casa. Si teniu activat el contestador automàtic no deixeu un missatge que n’indiqui l’absència.

- Simuleu que hi ha algú: no tanqueu totalment les persianes, si disposeu de reixa. Instal·leu un temporitzador automàtic de llums, ràdio o TV. Deixeu roba estesa. És aconsellable que tingueu algú que us reculli el correu de la bústia per evitar que s’acumuli i indiqueu-li una manera de ser localitzats.

- Objectes de valor: Elaboreu un inventari d’objectes amb números de sèrie, marques (ex. número DNI) i models. Esdevé molt útil disposar de fotografies dels objectes més valuosos.

Recordeu que l’ús del cinturó de seguretat i el casc són obligatoris a qualsevol via urbana o interurbana. Respecteu els mínims de velocitat i adapteu la velocitat a les condicions del trànsit. En cas d’accident o avaria, senyalitzeu la situació del vehicle, mantingueu-vos en un lloc segur i truqueu als telèfons indicats (088 o 112)

Important

Tingueu en compte que presentar una denúncia falsa està penat per les lleis de l’Estat. Quan necessiteu atenció policial o quan vulgueu informació per presentar una denúncia, truqueu al telèfon 088 (policia) o al telèfon 112 (emergències). Ens trobareu al vostre servei les 24 hores del dia.

20

526 - Divendres, 20-7-2007

República Lliure de Solsona

100% vots a favor - 0% vots en contra

Denúncies

Quan us trobeu al domicili i creieu que un estrany hi ha entrat o hi vol entrar:

- Si tot i les precaucions que preneu sou víctimes d’un fet delictiu és necessari que denuncieu el fet.

- Podeu denunciar els fets tant al cos dels Mossos d’Esquadra com a la Policia Local. A més disposeu d’una altra manera ràpida i àgil de fer-ho a través d’Internet a l’adreça www.gencat.net/mossos - Si us decidiu per presentar denúncia a les dependències policials sabeu que: Les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) presten servei les 24 hores del dia.

- Es poden presentar denúncies per escrit. És aconsellable portar un document d’identificació personal o facilitar sempre el número de DNI. - Si heu patit un robatori porteu una llista dels efectes sostrets amb el màxim de dades significatives.

- Si sou víctimes d’un delicte no toqueu res i aviseu a la policia 088 Mossos d’Esquadra o Policia Local.

- Si teniu coneixement d’un fet delictiu o en sou testimoni aviseu la policia, la col·laboració ciutadana és imprescindible per al coneixement dels delictes i evitar-ne de posteriors.

- Presentar denúncia falsa està penat per les lleis de l’estat.

- Obriu els llums i/o crideu, farà fugir el lladre. Mireu a l’exterior per si veieu algú o un cotxe desconegut.

- Aviseu a la policia per facilitar-ne tota la informació que es pugui.

- Eviteu sempre la confrontació amb qualsevol intrús i en tot cas faciliteune la fugida.

Quan torneu al domicili i us adoneu que algú hi ha entrat Actueu amb serenitat:

- Si observeu que algú ha entrat al domicili no entreu, podria ser que encara hi hagués algú a l’interior, i aviseu ràpidament a la policia.

- Si detecteu un vehicle sospitós pels voltants intenteu fixar-vos en el model, color, matrícula i nombre de persones (com més dades millor). Telefoneu per facilitar tota la informació obtinguda a la policia, no espereu la seva arribada per facilitar-la.

- Si decidiu entrar és preferible que ho feu més d’una persona, no toqueu res, l’escena dels fets cal que es mantingui intacta. Tanqueu el recinte i espereu l’arribada dels agents de policia.

Els Sants de la Setmana Divendres, 20 Sant Elies; sant Torlaci; sants Pau i Sisenand; santa Margarida; santa Liberata.

Dissabte, 21 Sant Llorenç de Bríndisi. Sant Daniel; santa Pràxedes.

Diumenge, 22 Santa Maria Magdalena (de Magdala). Sant Teòfil; sant Menelau.

Dilluns, 23 Santa Brígida. Sant Bernat d’Alzira i santes Maria i Gràcia, mrs.; santa Cunegunda.

Dimarts, 24 Sant Víctor; sant Borís; santa Cristina; beates Pilar, Maria-Àngels i Teresa.

Dimecres, 25 Diada de Sant Jaume. Santa Valentina.

Dijous, 26 Sant Joaquim i santa Anna.

Consells per a diferents tipus de domicili Comunitat de veïns

- La seguretat és cosa de tots: - No obriu l’entrada principal a persones desconegudes.

- Demaneu la identificació al personal de companyies subministradores (empresa i nom). Si dubteu, truqueu la companyia.

- Comproveu que la porta del garatge queda tancada a l’entrar i al sortir.

- Fixeu-vos que des d’obres exteriors no es pot accedir (per bastides o escales) als habitatges.

El Miracle

Ramon Estany

Vetlla al Miracle

El divendres 3 d’agost, vetlla de pregària, a les 10 de la nit, dins els actes de la Festa Major del Santuari. Enguany pregarem a la Mare de Déu contemplant com Maria és mare de Consol. A les 6 de la tarda, pels qui vulguin venir-hi caminant, se sortirà des de la plaça de Camp; per participar del sentit del pelegrinatge hi prendrà part el P. Ramon Ribera, monjo. Es recomana portar un entrepà per sopar abans de la vetlla.

Casa aïllada i segona residència

- Tanqueu la porta principal i secundàries amb clau i si pot ser amb panys de seguretat i baldes.

- Instal·leu reixes, com a mínim, a les finestres i portes de planta baixa.

- Els tancaments d’alumini són més vulnerables, per tant s’han de reforçar amb un sistema de tancament addicional (bloqueig des de l’interior).

- Poseu un sistema de bloqueig de persianes un cop tancades.

- Instal·leu temporitzadors automàtics d’encesa dels llums interiors de domicili, que són visibles des de l’exterior.

-Si disposeu de cadenat que envolta la casa, situeu-lo el més allunyat possible perquè no es pugui acostar cap vehicle.

- Els animals de companyia són molt útils a l’exterior de la casa.

Festa Major

Diumenge 5 d’agost, a les 12, Missa Solemne presidida pel Pare Abat de Montserrat, Josep M. Soler.

REBAIXES DE TEMPORADA

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona 526 - Divendres, 20-7-2007

Liquidació Talles grans 21

Club Sant Jordi

Ramon Estany

Un estiu amb salut El Club Sant Jordi acull una xerrada sobre com evitar problemes causats per la calor Fa dos dijous, el 5 de juliol, Olga López, infermera del Centre sanitari del Solsonès, va oferir una xerrada informativa sobre com previndre els efectes negatius sobre la salut de l’excès de calor. La xerrada va tenir lloc a la sala del Club Sant Jordi de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya a Solsona.

Amb el títol “Un estiu amb salut”, López va donar consells pràctics sobre com evitar sotmetre a l’organisme als cops de calor o a la deshidratació.

Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir

un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment els serveis sanitaris (061).

Precaucions en cas d'altes temperatures Presteu atenció a aquests consells, sobretot si esteu entre aquests col.lectius o sou familiars o coneguts d’aquestes persones:

Limiteu l’activitat física

• Gent més gran de 75 anys.

• Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.

• Persones que realitzen un activitat física important.

• Nadons.

• Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.

• Persones que prenen una medicació especial (tranquil.litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).

Beveu força i vigileu l’alimentació

• Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.

• Reduïu les activitats intenses.

• Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set.

• No prengueu begudes alcohòliques.

• Eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories. aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...).

• Preneu dutxes fresques d’una manera freqüent.

Al carrer, eviteu el sol directe: Protegiu-vos del sol i la calor A casa, controleu la temperatura:

• Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.

• Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la.

• Estigueu-vos a les estances més fresques.

• Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu

• Porteu una gorra o un barret.

• Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.

• Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.

• Porteu aigua i beveu-ne sovint.

• Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.

• Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

22

Informeu-vos bé

• Informeu-vos dels horaris dels centres d’atenció primària que teniu més a prop, tant del vostre municipi com del lloc on aneu de vacances.

• 902 111 444. Recordeu aquest número de Sanitat Respon, que us pot atendre diàriament, durant les 24 hores. Allí us indicaran els centres sanitaris oberts i us poden donar consells de salut.

• Recordeu que a les oficines de farmàcia podeu obtenir informació sobre com es poden evitar els problemes causats per la calor.

• Seguiu les prediccions meteorològiques que us puguin anticipar els dies més calorosos.

• Acudiu amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir els possibles problemes per a la vostra salut.

526 - Divendres, 20-7-2007

Ceuró

Chit-Chat

Estada d’anglès a l’alberg de Ceuró Van ser els set primers dies de juliol que molts recordarem amb un somriure als llavis.

El diumenge els pares van deixar els nens (una vintena) en aquest lloc tan bonic de Castellar de la Ribera, l’alberg de Ceuró, nou i molt ben condicionat. Els nens van tenir cada matí quatre hores de classe d’anglès canviant de professor. També fèiem estiraments a l’hora del pati, neteja per grups i demanar el menjar de cada àpat en anglès. Vam fer un recorregut per tot el món anglo-saxó i cada dia vam treballar un país diferent; Austràlia, Anglaterra, Estats Units(4 de juliol), Irlanda,

Foto del grup a Querol

Canadà i Escòcia. Vam fer menjars d’aquests llocs i molts van provar una tassa de te per primera vegada.

Les activitats de tarda i vespre van ser molt variades: Pel.lícula sobre els Maori a Nova Zelanda, fabricació de gàbies niu, sortida nocturna d’animals i astronomia, tallers (cuina, planetari, paper reciclat, papiroflèxia, flors seques), jocs esportius i competitius, projecció de fotos de viatges, contes, danses, cançons i actuacions musicals. Vam tenir especialistes per a les diferents activitats.

El divendres com a dia especial de sortida, vam visitar el museu de la moto de Bassella i vam fer educació viària. A la tarda bany a la platja d’Ogern i pujada per dins el riu fins a la gravera. El darrer dia vam fer les actuacions de teatre en anglès i taller de pesca a Querol on els pares van venir a berenar i recollir els nens.

Classe dels nens

Classe de les nenes

Tots vam marxar amb una foto de grup emmarcada i un CD amb moltes fotos per poder mirar i recordar aquests dies tan ben aprofitats.

526 - Divendres, 20-7-2007

Les nenes de 6è a l'habitació de l'alberg 23

Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

El Centre Tecnològic realitza un curs d’informàtica als membres del club Social: Els passats dies 23 i 30 maig i 6-20 i 27 juny, s’ha realitzat a les dependències del Centre Tecnològic Forestal de Solsona un curs d’iniciació d’informàtica amb alguns membres del club social del Sol del Solsonès. La participació ha estat molt bona i ha estat un curs participatiu i didàctic, que ens ha permès introduir-nos al món de l’internet, aprenent a fer funcionar el messenger, enviar mails... . Així doncs, ha donat molt de si, ja que, és una introducció que dóna molt de joc i alhora amb poc temps permet fer grans millores. De cara al setembre, es farà el segon curs d’informàtica i volem donar les gràcies per la proposta que ens van oferir des del Centre Tecnològic oferint-nos la realització d’activitats fora de la infrastructura de l’associació, i també agrair la tasca del professorat que ens ha impartit les classes

Solsona

Ramon Estany

El Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya atorga beques a 22 projectes de recerca Per resolució de la presidència i prèvia proposta dels diferents Tribunals qualificadors, s’han atorgat les beques per la col. laboració en els següents projectes: -Seguiment de la població d’alosa becuda a la Timoneda d’Alfés, a Francesc Pont Torné -Seguiment de les poblacions de Sisó a la ZEPA de Bellmunt i Balaguer, a Albert Gispert Guinjoan -Truficultura, a Andrea Frencesco Valsecchi, Laura Barahona Quintana i Lorena Palacio Martin -Enersilva, a Maria Armanda Marques Pedrosa -Cultiu de la Trufa, a Aimar Méndez Rodríguez, Elena Bergillos Maldonado i Francisco García Ruiz -Model demogràfic del Sisó a Catalunya, a Maria Llover Colom -Radio seguiment de Sisó a la Plana de Lleida, a Elisenda Montserrat Freixa i Oriol Lapiedra González -Accions de desenvolupament i projectes euro-

peus a Romania, a Mihaela Cornelia Coprean -Alimentació suplementària de la població espanyola de trenca (Lanius minor), a Marc Pérez López -Seguiment de la població catalana de trenca (Lanius minor), a Joaquim Vilagran Casanovas -Model demogràfic del Sisó a Catalunya i Tasques de suport al seguiment de l’Esparver Sendrós, a Anna Varea Polo -Tractament d’informació i dades del projecte Forestequal, a Gemma Llorens i Pejoan -Gestió integrada de les pastures pirinenques a través d'un sistema d'informació geogràfica (Interreg III A) i Carboclus, a Verónica García Pérez -Creació d’una bases de dades sobre els boscos Mediterranis, a Blas Mola Yudego -Calibració del turbidimetre de l’estació de control de la Ribera Salada, a Joan Josep Estrany Bertos -Model demogràfic del Sisó a Catalunya i Tasques de suport al seguiment de 24

l’Esparver Sendrós i el Xoriguer Petit, a Francesc Pont Torné -Gestió integrada de les pastures pirinenques a través d'un sistema d'informació geogràfica (Interreg III A), a Daniel Ventura Pérez -La pastura de sotabosc en la lluita contra els incendis a la serra del Montsant, a Núria Simon Bartomeus -Suport als treballs de camp de l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc, a Irene Vázquez Barrigón -Xancre del Castanyer, a Carles Castaño Soler -Conveni Departament Agricultura 2007 i Gestió integrada de pastures pirinenques a través d’un sistema d’informació geogràfica i Carboeurope, a Evan Alexander Netherton Marks -Pràctiques en gestió, elaboració i manteniment de l’arxiu del material d’un projecte europeu: Equal Dona/Home Rurals (Projecte cofinançat pel Fons Social Europeu), a Gemma Llorens i Pejoan 526 - Divendres, 20-7-2007

Sortides

Centre Escursionista del Solsonès - http://www.centreexcursionistasolsones.org

Excursió al Comaloformo i al Beciberri

Al cim del Comaloformo, 3033 m.

Al refugi de la Ventosa i Calvell

El 7 i 8 de juliol, 13 persones del Centre Excursionista vam sortir el dissabte en direcció Pont de Suert i vam acampar prop de l’estany de Cavallers (Alta Ribagorça).

El diumenge uns van fer una excursió caminant al refugi Ventosa i Calvell i els altres ens vam enfilar amunt passant per

davant de la presa fins a fer el cim del Comalomorfo (3033m.) i un cop allà vam decidir fer el Beciberri Sud (3017m.). El recorregut va ser circular, alguna vegada complicat perquè baixaven rocs i s’havia de grimpar o passar plaques de neu. Cal dir que tot va anar bé i vam tornar al cotxe cansats però satisfets.

Futbol 7

Ramon Estany

Campionat de Futbol 7

DIVENDRES 20 20’30 BORES CUINES – BURLEX FOREVER 21’30 CHIM FOREST – BAR CASTELL 22’30 NEW CASTELL – TREPOVI

DILLUNS 23 20’30 PYRAMIDES – VERSATIL 21’30 CRITT – LLADURS 22’30 BARREJA TEAM – ABEILLA 135

DIMARTS 24 20’30 TIFOSSI – GREGORI’S TEAM 21’30 KIBUC DISEMA – ELS VETERANS 22’30 CAN SOLVI – KAN RASTER 20’30 CISTELLETES IRB – ROCAFORT 133 21’30 SPORTS RIBERA – GATOS LOCOS 22’30 RIU ESPORT – DRINK TEAM TONETTO

DIMECRES 25 20’30 BAR CASTELL – ELS VETERANS 21’30 GREGORI’S TEAM – BORES CUINES 22’30 TREPOVI – KAN RASTER 20’30 CRITT – KIBUC DISEMA 21’30 PYRAMIDES – TIFOSSI 22’30 BARREJA TEAM – CAN SOLVI

DIJOUS 26 20’30 CHIM FOREST – ESPORT RIBERA 21’30 BURLEX FOREVER – CISTELLETES IRB 22’30 NEW CASTELL – RIU ESPORT 526 - Divendres, 20-7-2007

25

El dibuix del Celsona

Dibuixa la trobada de gegants Nom:

Edat:

Nois i noies, de totes les edats, aquí teniu l'oportunitat d'ensenyar-nos les vostres obres. Dibuixeu-nos el que us demanem i dueu-nos aquesta plana a la oficina del Celsona Informació. Entre tots triarem el més maco i li donarem un regal a l'artista guanyador/a. Ànims, busca els retoladors i a dibuixar!!

26

526 - Divendres, 20-7-2007

Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències El cap de setmana del dissabte 28 hi haurà el Solsona Rock Festival. Per començar a fer dentetes trobeu les set diferències entre aquestes fotografies de l'edició de l'any passat.

Les de la setmana passada eren aquestes:

L'Acudit del Simi

526 - Divendres, 20-7-2007

27

28

526 - Divendres, 20-7-2007