Celsona 531 by Josep Maria Borés

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona recupera la celebració institucional de l’11 de setembre Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oﬁcina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

Els actes festius i reivindicatius tindran lloc davant de la casa consistorial Per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, l’Ajuntament de Solsona ha programat enguany una celebració institucional davant del consistori, una de les principals novetats que presenta la Festa Major. D’aquesta manera, es recupera una celebració que s’havia organitzat als anys vuitanta al parc de la Mare de la Font, però que va deixar-se de fer el 1990, quan el Consell Comarcal va començar a oferir una recepció oﬁcial al Palau Llobera. Els actes, que s’iniciaran a la 1 del migdia, consistiran en una actuació musical a càrrec del grup vocal Vox Musici i de l’Orfeó Nova Solsona, seguida d’un parlament institucional pronunciat per l’alcalde, Xavier Jounou, del cant d’Els Segadors i, per cloure la convocatòria, l’actuació castellera de les colles dels Nens del Vendrell i els Bordegassos de Vilanova. A més, al matí, d’11 a 2, es podran visitar totes les dependències de la casa consistorial en una jornada de portes obertes, amb la participació dels membres de la corporació. Segons ha explicat l’alcalde, el parlament serà consensuat per tots els grups municipals, en tant que “ha de representar la veu de l’Ajuntament”. El govern municipal dóna

Es podran visitar les dependències de la casa consistorial en una jornada de portes obertes, amb la participació dels regidors resposta, amb aquests actes, a una demanda reiterada en anteriors legislatures pel grup d’ERC, aleshores des de l’oposició. Com a portaveu dels republicans i president comarcal del partit, Xavier Jounou ja havia demanat la participació activa del consistori en l’organització de la festa nacional. Jounou ha volgut remarcar que aquest acte institucional no ha d’interpretar-se com a un contrapunt a la recepció oﬁcial que ofereix el Consell Comarcal del Solsonès el mateix dia a la tarda. “S’ha d’assumir com un fet normal que cada institució organitzi els seus propis programes i els representants institucionals ens convidem mútuament”. Cal assenyalar que s’ha modiﬁcat l’horari d’aquests actes que apareix publicat en el programa de la Festa Major, que sortirà al carrer la setmana entrant. En lloc de 2/4 d’1, s’encetaran a la 1 del migdia.

La Barra del Mia

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

531 - Divendres, 24-8-2007

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Subvencionen el Pla Local de Joventut de Solsona-Olius amb 15.300 euros Sara Alarcón preveu poder complimentar enguany la totalitat del projecte El Pla Local Mancomunat de Joventut Solsona-Olius d’aquest any ha estat subvencionat per la Secretaria de Joventut, del Departament d’Acció Social i Ciutadania, amb 15.320 euros, una xifra que representa prop del 73 per cent de la quantitat total sol.licitada. Aquest ajut és el més elevat que la Generalitat ha concedit a Solsona per a implementar el Pla Local de Joventut, un projecte realitzat anualment des del 2004. La notícia ha estat gratament acollida per la regidoria de Joventut del consistori solsoní, ja que això significa que “es disposarà de més marge per intentar implementar la totalitat d’activitats programades, tant pel que fa a l’àmbit de la salut jove com al foment de l’emancipació juvenil”, segons apunta Sara Alarcón, regidora responsable de l’àrea a la ciutat. Amb tot, caldrà acabar-ho d’estudiar conjuntament amb la regidoria de Joventut La contractació de personal jove per a les piscines municipals és un dels programes inclosos dins el de l’Ajuntament d’Olius. Concretament, es projecte (ARXIU – estiu 2006) concedeixen 6.320 euros destinats a la Taula Intersectorial de Salut Jove i 9.000 euros per a les accions per a les piscines municipals, un ajut atorgat a la Trobada de Gegantons, la col·laboració amb el Solsona Rock Festival i la relacionades amb l’emancipació. L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha celebrat l’”elevat ludoteca de Nadal. percentatge” del cost del Pla sufragat des de la Secretaria de Joventut i el fet que “l’Administració de la Generalitat tingui a Més participació bé mostrar una sensibilitat especial vers el col.lectiu de joves”. Entre els objectius que Sara Alarcón assenyala per “Tot i que la gent gran té moltes necessitats per a les quals les incloure al Pla Local de Joventut de l’any que ve hi ha la creainstitucions hem de vetllar, també la joventut té mancances”, ció d’un Consell Municipal de Joventut. Aquest òrgan podria afegeix l’alcalde, que considera que, per aquest motiu, “és molt participar, entre d’altres, en la redacció dels propers projectes, positiu que es doni suport als projectes adreçats a orientar i “per tal que les activitats programades no quedin aïllades ajudar aquest sector de la població”. i motivin el jovent”, afirma la regidora. En relació amb això, La Taula Intersectorial de Salut Jove programa i des- a partir del 2008 també s’intentarà impulsar la creació d’una envolupa diferents activitats durant el curs escolar. Integren coordinadora d’entitats, un dels punts del programa de govern aquest òrgan representants de la comunitat docent, els Serveis per a aquesta legislatura. Educatius del Solsonès, els Serveis Socials, les regidories de Joventut i el Centre Sanitari, entre d’altres. La prevenció de les drododependències i les malalties de transmissió sexual, la sensibilització viària, la millora de l’autoestima, així com la formació de pares i mares són algunes de les línies de treball que s’aborden. Sara Alarcón ha destacat la importància que aquests programes siguin coordinats per una taula interdisciplinària, en tant que “d’aquesta manera s’aconsegueix adequar les propostes a les necessitats reals dels joves”. Per aquest motiu, “cal potenciar aquest òrgan i fer que el lligam entre l’acció de les entitats i els receptors tingui coherència i una aplicació a la vida quotidiana dels joves”. A més, segons ha explicat la regidora, “la idea és que, a part d’aquestes activitats, se’n puguin afegir d’altres”. D’altra banda, les polítiques de foment de l’emancipació juvenil finançades per la Secretaria de Joventut inclouen els casals d’estiu de Solsona i Olius, la contractació de personal 531 - Divendres, 24-8-2007

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona obre la convocatòria d’ajuts per a l’escolarització en llars d’infants Poden presentar sol.licituds durant tot el curs els usuaris dels dos centres solsonins i la ludoteca municipal A partir de dilluns que ve l’Ajuntament de Solsona obrirà el termini per sol·licitar bonificacions sobre les quotes de les llars d’infants del municipi per al proper curs. Aquests ajuts individuals per escolaritzar infants oscil·len entre el 25 i el 75 per cent de la quota, en funció de la renda familiar anual. Durant tot el curs 2007-2008 es podran presentar les sol. licituds. Aquesta setmana, el govern municipal n’ha aprovat la normativa reguladora. L’objectiu d’aquesta línia de subvencions per a les famílies, que el consistori obre cada any, és contribuir a què tot infant major d’1 any pugui optar a escolaritzar-se. En el cas de circumstàncies familiars determinades –famílies monoparentals o que ambdós pares treballin–, també s’hi poden acollir nens de 4 a 12 mesos, tot i que l’atorgament d’ajut es condicionarà a la valoració dels Serveis Socials. En tots els casos, cal estar empadronat a Solsona amb una antiguitat de tres mesos i viure-hi. En poden ser beneficiaris tant els usuaris de l’Escola Bressol, de titularitat municipal, com els de la Llar d’infants d’Arrels, de gestió concertada. Així mateix, enguany podran acollir-se a aquest tipus de bonificacions les famílies que s’hagin quedat sense plaça en algun d’aquests dos centres i facin ús de la ludoteca municipal, que obrirà les portes el 12 de setembre al número 6 del carrer d’Antoni Gaudí. Per sol·licitar aquestes bonificacions, cal adreçar-se als Serveis Socials de l’Ajuntament. Així mateix, des del web municipal es facilitarà l’imprès necessari per tramitar-les. El curs passat, es van subvencionar fins a 34 infants de l’Escola Bressol i 14, de la Llar d’infants d’Arrels, amb un total de bonificacions que va ascendir als 26.676 euros. Per fer front a aquestes subvencions, el consistori preveu comptar amb finançament provinent del Ministeri de Treball i Assumptes Socials i del Departament d’Educació de la Generalitat.

Solsona

L’any passat s’hi van acollir una cinquantena de nens i nenes

Selecció de personal per a la ludoteca Precisament per a cobrir les dues places de personal necessàries per al nou servei de ludoteca, aquesta setmana s’han presentat vuit aspirants a la convocatòria de contractació de dos tècnics especialistes en llar d’infants. Dimarts que ve es reunirà el tribunal per redactar l’informe corresponent i al llarg de la setmana es comunicarà a les persones interessades els candidats que han estat admesos. En aquests moments, la regidora d’Educació i Polítiques d’Igualtat, Encarna Tarifa, està estudiant possibles línies de collaboració amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat per poder ampliar els horaris del servei de ludoteca i facilitar, així, la conciliació de la vida laboral i familiar de les dones.

Josep M. Montaner i Reig

Ensurt al carrer alcalde Moles Dijous passat a la nit els Bombers de Solsona van haver de sufocar un petit incendi en un ediﬁci del carrer alcalde Moles de la ciutat. Segons van explicar els bombers el foc es podia haver originat a la caldera d'un dels pisos de l'immoble i es va extendre per la xemeneia provocant un intens fum que va alertar els veïns que van avisar els bombers. Per altra banda, dimarts passat els Bombers de Solsona van rebre l'avís d'una columna de fum a la zona de Lladurs, que ﬁnalment va resulatr ser una falsa alarma. 4

531 - Divendres, 24-8-2007

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

5 nens entren enguany al Ball de Bastons El sorteig obert al públic, que va tenir lloc divendres passat, 17 d’agost, a l’Ajuntament de Solsona, va escollir 5 nens i nenes dels 28 aspirants inscrits Enguany, per edat, han plegat 7 balladors que passen als cavallets. De l’any passat ja hi havia dues reserves, la Laia Oriola i la Sònia Codina, que passen a formar part de la comparsa, de manera que quedaren 5 places a sortejar. Les primeres 4 ballaran ja aquesta Festa Major i la cinquena passa a reserva. I és que per acord de la Junta de Massips, s’ha suprimit la plaça núm. 18 per tal que la comitiva estigui formada per 16 balladors més l’abanderat. El reserva ha d’assistir als assaigs perquè si algun ballador es posa malalt, el substituirà, i l’any següent, entra directament a la comparsa.

Les noves incorporacions Tret que algun d’aquests nens no pugui estar a Solsona per qualsevol motiu, (en aquest cas hi hauria previst un nou sorteig per reemplaçar-lo), aquestes són les noves incorporacions al Ball de bastons de la Festa Major del 2007: Iu Carol Andreu, Pablo Guisado Garrido, Ruth Jounou Roca i Joaquim Castro Abal. Reserva: Marcel Xandri Bonvehí.

Pares, mares i fills seguiren amb interès el sorteig

per aquest motiu que els geganters de Solsona vetllen perquè surti el màxim de bé. En aquest sentit, és obligatori assistir a tots els assaigs i convocatòries, de manera que més de tres baixes injustiﬁcades suposa donar-se de baixa de la comparsa. Un altre requisit que ara es vigila molt més és que cal estar empadronat a la ciutat de Solsona durant tots els anys que els balladors estiguin en el ball.

Una normativa molt estricta El ball de bastons és la porta d’entrada solemne al folklore solsoní. És un ballet amb una simbologia especial, i és

Moment en que es realitzava l’extracció de les paperetes amb els noms dels nens i nenes afortunats

531 - Divendres, 24-8-2007

Solsona

Ramon Estany

La Plaça Major celebra el seu sant: Sant Serapi El passat dissabte, 18 d’agost, els veïns de la Plaça Major van celebrar la seva festa patronal, sota l’advocació de Sant Serapi. La diada es va iniciar amb la tradicional missa a les 10 del matí a la catedral. A la sortida, es va repartir coca i llonganissa. A la tarda, els més petits van poder participar en els típics jocs de cucanya, mentre berenaven dolça coca amb xocolata.

La imatge del Sant es va exposar al costat del Bar Cantàbric

Algunes veïnes esmorzant la coca amb llonganissa

L’ermita de Sant Bernat celebra el seu aplec

Festa del barri de Sant Agustí El proper dimarts 28 d’agost el carrer de Sant Agustí celebrarà la festa del seu patró amb un programa farcit d’actes per tot el dia

Aquest cap de setmana és festa grossa a la partida de Sant Bernat. Dissabte, 25, a les 12 de la nit, el conjunt “Marti” amenitzarà el ball. El diumenge 26, a 2/4 de 12 del matí, l’ermita acollirà la Missa i en sortir es repartirà coca i barreja per a tothom. A 2/4 de 7 de la tarda, el Grup CRYSTAL amenitzarà un gran ball, en el qual s’hi faran els balls del fanalet i ram, que seran gratuïts. Hi haurà servei de begudes.

A les 10 del matí tindrà lloc la Missa a l’església del Cor de de Maria i tot seguit, a les 11, esmorzar amb coca i xocolata. A la tarda, a les 5, la mainada gaudirà amb l’animació i els jocs a càrrec de “l’Esplai Riallera”. I a les 6, xocolatada, on cadascú s’haurà de portar la tassa i la gana. I a la nit, a les 9 del vespre, tots els veïns celebraran un sopar de germanor, amb entrepà de botifarra i beguda. Cal recollir el tiquet (3 euros) abans del dia 24 a Perruqueria Nuri o bé a l’Sputnik. La festa es clourà a les 10 de la nit amb un ball amenitzat per Charli Music.

Empresa de la construcció de la zona necessita: 1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet Interessats telefoneu al núm .

637 524 134

531 - Divendres, 24-8-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Menys visitants i menys ocupació L'ocupació turística al Solsonès durant els mesos d'estiu registra un lleuger descens respecte l'any passat Tot i que els responsables del sector afirmen que no es pot parlar d'una temporada dolenta i que el Solsonès continua sent un destí turístic important, reconeixen que enguany s'ha produït una caiguda sensible del nombre de visitants i pernoctacions a la comarca durant l'estiu. El president del Gremi d'Hostaleria del Solsonès, Josep Puig, ha admès que, "en general", la temporada turística està sent aquest estiu "una mica més fluixa que els darrers anys" tot i que ha apuntat que no és un fet exclusiu del Solsonès, ja que "el descens d'ocupació s'ha notat a tot el Pirineu lleidatà i també ha repercutit en el Solsonès". En aquest sentit, les dades fetes públiques recentment pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida evidencien aquesta tendència a la baixa i preveuen que durant el mes d'agost els índexs no passaran d'una àmplia forquilla d'entre el 70 i el 90% d'ocupació a les terres de Lleida. Pel que fa a casa nostra, el president del Gremi d'Hostaleria del Solsonès calcula que el balanç d'ocupació turística es quedarà al voltant del 85%. Amb tot, ha matisat que aquestes xifres "no són iguals per a tothom" i que hi ha establiments que tindran uns nivells d'ocupació "molt alts". Per la seva banda, Carme Nova, responsable de l'Hotel Gran Sol de Solsona, considera que "en general aquest estiu sembla una mica més fluixet", tot i que -segons explica- "no es pot parlar d'un mal any" i al final l'ocupació acabarà sent "molt semblant a la d'altres anys". Per altra banda, alguns establiments solsonins han constatat una baixada de les estades estrictament turístiques. És el cas de l'Hotel Solsona Centre. La seva responsable, Susanna

Miravete, explica que "es nota una lleugera baixada de les reserves de parelles i famílies que vénen a conèixer i fer turisme al Solsonès"; però en canvi, "augmenten cada cop més les estades de professionals que vénen al Solsonès per qüestions de feina", comenta Miravete. Gemma Guixé, del Càmping del Solsonès, també apunta cap a un cert relaxament de l'activitat turística durant el més d'agost. "Es nota una petita baixada de l'ocupació, que de moment, no és preocupant però sí signiﬁcativa", considera Guixé. Al Càmping del Solsonès les reserves han caigut uns 4 punts respecte el mateix mes de l'any passat però, tot i això, s'ha situat aquest agost en un 85% d'ocupació, ha explicat Guixé. La situació tampoc no és millor a la Vall de Lord, on també s'ha conﬁrmat el suau descens en el nombre d'estadants dels

L'augment de l'oferta i la pèrdua de poder adquisitiu s'apunten com causes del descens La majoria de restauradors i hotelers de la comarca coincideixen en assenyalar com a causes del retrocés de l'ocupació turística a la baixada del poder adquisitiu dels clients per una banda i a l'augment de l'oferta i la competència del sector per altra. "Costa més fer reseves per què la gent diversiﬁca més les seves vacances, a més, com que no hi volen renunciar redueixen més les despeses" comenta Josep Llohis de l'Hotel Piteus de sant LLorenç. En la matexia línia s’han expresssat alguns restauradors de la comarca que apunten cap a la qüestió econòmica "No omplim tantes taules, i a més, el preu per comensal ha baixat" explica Josep Pintó de l'hotel restaurant el Monegal de Guixers. Per la seva banda Carme Nova, de l'Hotel Gran Sol de Solsona ha situa l'augment de l'oferta turística com a causa principal d'aquest descens. "Cada cop hi ha més oferta, més serveis i més competència" apuntat Nova que

creu que "per això costa més penjar el cartell de complet encara que el volum de visitants es mantingui més o menys estable respecte els altres anys". Per Josep Canals, de les Fonts del Cardener, l'augment de l'oferta és imparable. "Ara competim amb tot el món, la gent viatja molt més i a preus molt assequibles", assegura Canals. A més, per ell el sector és cada cop més competitiu i "si el Solsonès vol sobreviure haurà de deﬁnir el seu model turístic i tirar-lo endavant". "Les estades llargues i amb plens d'ocupació s'estan acabant" considera Canals que aposta per crear una oferta de qualitat i per tant, segons explica "per invertir en servies i professionals de qualitat ". Per Sussana Miravete els hotels s'omplen "quan hi ha activitats a la comarca". "Les ﬁres, les festes, els actes esportius i culturals s'han de potenciar més" perquè són un gran al.licient "que atrau el públic", ha apuntat la responsable de l'Hotel Solsona Centre. 10

531 - Divendres, 24-8-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

establiments hotelers de la zona. Així, Josep Llohis, de l'Hotel Piteus de Sant Llorenç Morunys, ha reconegut que enguany no s'arribarà a les xifres de l’any passat, ja que "no s'han fet les reserves amb l’antelació d'altres anys i el nombre de dies per client s'ha reduït". Josep Pintó, propietari de l'Hotel Monegal de Guixers, ha coincidit amb Llohis en assenyalar que la temporada no és bona, i a més, ha alertat que aquest fet s'agreuja si tenim en compte que "en els darrers anys s'ha reduït força el nombre de places hoteleres a la Vall de Lord". També Josep Canals de l'Hotel Les Fonts del Cardener, de La Coma i la Pedra, ha reconegut que pel que fa a la vall "sembla que hi ha menys gent que d'altres anys". Canals creu que la gent s'organitza "més repartidament els dies de vacances" i les estades són "més curtes i puntuals que abans". Les xifres deﬁnitives d’ocupació hotelera al Solsonès no es coneixeran ﬁns passat l'estiu, moment en què es recopilaran les dades i els responsables del sector podran donar la informació més precisa. Amb tot, també s'ha de dir que alguns establiments no han notat aquest lleuger descens. És el cas de l'Hotel Sant Roc de Solsona, que segons la seva responsable, Dolors Garrigassait, ha registrat un nombre de reserves superior respecte l'estiu de 2006.

El Turisme Rural tampoc no farà el ple Tot i que el sector del turisme rural a la comarca espera mantenir les previsions d'ocupació de cada temporada i conﬁa a tancar el mes d'agost amb bones xifres d'ocupació, "de moment la temporada no està sent de les més bones", ha explicat Joan Vendrell, president de l'Associació de Turisme Rural del Solsonès (TRAS), que agrupa una quarantena d'establiments d'aquestes característiques al Solsonès. A falta de les dades d'ocupació concretes, que es presentaran el mes de setembre, Vendrell ha avançat que aquest agost difícilment se superarà el 80% d'ocupació. A més, Vendrell apunta que el juliol és un mes tranquil pel que fa al turisme rural i que pel que fa al setembre sempre és una incògnita. Vendrell reconeix que "potser sí que abans es feien moltes estades de 15 dies i ara els clients opten més per fer reserves d'una setmana" i apunta tant a la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies com a l'augment de l'oferta com a causes d'aquest descens ens els nivells d'ocupació. En aquest sentit, reconeix que "potser acabarem tenint el mateix nombre de clients però més repartits", comenta Vendrell.

Entrevista a Javier Alonso, de Malgrat de Mar, fa Turisme Rural al Solsonès des de fa 5 anys

"fer turisme rural al Solsonès és tot un privilegi" Quan fa que fan turisme rural? Vam començar pràcticament des que van començar a aparèixer els primers establiments rurals, i ara ja fa 5 anys que venim al Solsonès i que ens instal.lem a la Torra de Llobera. Què hi trobeu en aquest tipus de turisme? El primer de tot és la gent. La gent del món rural és molt noble, agradable i estar amb ells et permet conèixer coses d'aquest món que desconeixem. A més, hi ha la tranquilitat i el relax, no hi ha uns horaris gaire rígids i la llibertat que hi ha per als nens és tot un luxe. Què més valoreu del turisme rural? La qualitat de l'oferta és en general molt alta. S'han convertit les velles cases de pagès en uns establimnets molt ben acondicionats amb tots els serveis actuals, però sense perdre el caràcter i l'essència del món rural. És un privilegi usar aquestes cases amb els nivells de confort de què disposen.

és que en aquesta comarca el turisme no està tan massiﬁcat com en d'altres zones. Us resulta més econòmic fer turisme rural que d'altres modalitats? Sí, si tens en compte tots els serveis que et donen. A nosaltres ens agrada el turisme còmode; i trobar altres establiments amb tots aquests serveis i amb garanties de qualitat resulta car. Aquí pots fer una barbacoa a l'hora que vulguis, amb productes de la zona, o banyar-te a la piscina quan en tinguis ganes. Els horaris no són tant rígids, hi ha menys gent i els nens també gaudeixen d'una llibertat en un entorn natural i sa que no es pot comparar amb d'altres tipus de turisme.

Quins atractius hi trobeu al Solsonès? El Solsonès és una comarca amb un entorn natural privilegiat, els paisatges, els boscos, les muntanyes... val molt la pena. A més, tot i la tranquilitat que s'hi respira no ens sentim aïllats del món. Tenim Solsona aquí mateix, que és una ciutat amb poca gent i que sempre val una escapada. Un altre al.licient 531 - Divendres, 24-8-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

L'augment del preu del blat beneficia els agricultors però posa en dificultats els ramaders del Solsonès El preu de blat puja un 55% en només un any i amenaça la supervivència dels ramaders i les butxaques dels consumidors Mai no plou al gust de tothom. La dita, una de les més conegudes de la fraseologia popular, està molt lligada al fet rural i sembla que en els temps que vénen guanyarà protagonisme. L’origen de tot plegat és l’encariment del preu del blat, que en només un any s'ha apujat 85 euros la tona. El blat es va pagar l'any 2006 a 160 euros/tona i aquesta setmana a la Llotja de Barcelona es pagava a 245 euros, el que suposa un increment de ﬁns el 55%. Quines són les raons de l'alça de preus? Els especialistes apunten a un augment de la demanda provocada per l'alça de l'ús de cerelas en la fabricació de biocombustibles, pel desenvolupament econòmic de països com la Xina o Índia i per les males collites que han afectat el cereal a escala mundial. Però, el que en principi hauria de ser una bona notícia per als sectors econòmics lligats al món rural, està generant dues realitats oposades. Mentre els agricultors celebren la revifalla del cereal, els ramaders temen que l'alça de preus, que encarirà el pinso amb que alimenten el bestiar, acabi posant en perill les seves explotacions. Per Ramon Colell, responsable del sector d'herbacis d'Unió de Pagesos, la pujada ha estat "sorprenent, pel preu "a què ha arribat el blat i per la rapidesa amb què ho ha fet". Colell explica que una situació com aquesta "no s'havia vist mai abans" però avança que s'haurà d'estar pendent de com

Imatge d'un camp de blat del Solsonès després de la sega

avança el mercat i les conseqüències que aquesta pujada "pot tenir entre els consumidors i entre els ramaders"

Preocupació al sector ramader

La cara negativa de la campanya és per als ramaders, ja que la primera repercussió de l'increment del preu del cereal afectarà directament el preu del pinso per als animals. Josep M. Pujantell, ramader de Castellar de la Ribera, qualiﬁca de "crítica" la situació, "ja que no saps si després de tants esforços et quedaràs pel camí o no". Els ramaders calculen que enguany el pinso es pugui acabar pagant a més de

L'Espurna del Mia

531 - Divendres, 24-8-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

240 euros/tona quan l'any passat es va situar entorn als 180. Amb aquest panorama els ramaders preveuen que moltes explotacions es descapitalitzin perquè hauran de fer un sobresforç molt gran per poder alimentar els animals. En canvi, segons apunta Pujantell, "ningú no garanteix que s'apugi el preu del bestiar en granja". Pujantell, que com molts pagesos de la comarca també produeix cereals, reconeix que la pujada del preu del blat és una bona notícia per al sector cerealista, però apunta que amb aquest cereal "no n'hi haurà prou per abastir les granges". A més, alerta que en moltes de les explotacions mixtes de la comarca l'agricultura "és un complement" i les explotacions ramaderes "poden tenir moltes diﬁcultats" perquè amb la venda del cereal no es pot compensar la despesa en pinso.

Sectors amb dificultats

Tot i que Colell assegura que aquest serà "un any per emmarcar", alerta que els beneficis que puguin obtenir-ne els agricultors encara estan per veure. El responsable d'herbacis d'Unió de Pagesos assegura que s'ha de tenir en compte que de cara l'any vinent augmentarà el preu de les llavors i dels productes agraris com adobs, fitosanitaris o combustible. "Sembrem el que venem i l'encariment actual del cereal també ens afectarà directament", ha explicat Colell, que apunta que les llavors que l'any passat es pagaven a uns 200 euro/tona enguany s'hauran de pagar a gairebé 400 euros. Els agricultors temen que l'augment de preus que experimenta el sector també pugui afectar els costos dels productes agraris com els adobs i els fitosanitaris o el combustibles.

531 - Divendres, 24-8-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Tornen a denunciar el vol d'avionetes al Solsonès per desfer tempestes Critiquen la passivitat de l'administració a qui acusen de no fer res davant les seves queixes L'ajuntament de Castellar de la Ribera i l'ADF Sòl Verd del Solsonès, que agrupa els municipis de Solsona, Olius, Llobera, Pinell i Castellar de la Ribera, han tornat a denunciar l'existència de vols d'avionetes els dies de tempesta que, segons ells, impedeixen que plogui en les zones que sobrevolen. Tot i que han manifestat en repetides ocasions la seva preocupació per l'existència d'aquests vols -que es concentren sobretot en la part occidental i sud de la comarca- denuncien que ni els Mossos d'Esquadra, ni el Cos d'Agents Rurals hagin investigat els fets, i que, tant el departament d'Agricultura i Acció Rural com el de Medi Ambient es limitin a respondre que no tenen cap constància sobre Ermengol Riart, M. Teresa Canal i Josep M. Pujantell l'existència d'aquests vols. Des del consistori de Castellar de la Ribera i des de l'ADF dels productors de vinya", ja que això podria arruinar la resta Sòl Verd asseguren que les avionetes "hi són perquè molts veïns d'explotacions agràries "que també tenim dret a viure". A les han vistes en multitud d'ocasions" i lamenten que "tot i més d'advertir del mal que la manca de pluges pot causar a les portar-ho denunciant des de l'any passat", juntament amb els collites de cereals del Solsonès i de les conseqüències pel que municipis de Pinós, La Molsosa, Pinós i Riner "l'administració fa a incendis forestals, Pujantell ha explicat que no es descarten riscos per a la salut i alerta també de la perillositat dels vols s'entesti a dir que no passa res". Segons les seves declaracions aquest vols estarien rela- baixos que practiquen les avionetes. Finalment, tant els representants del consitori com cionats amb la presència de grans companyies vitivínicoles a la zona de Lleida -entorn a la denominació d'origen Costers del de l'ADF Sòl Verd han demanat actuacions immediates a Segre- que suposadament utilitzarien els avions per llençar iodur l'administració, ja que temen que alguns veïns puguin provocar de plata sobre les tempestes quan amenaça un temporal fort. alguns incidents contra les avionetes "si els organismes comAquesta substància actuaria desfent els núvols amb l'objectiu petents no reacccionen". De moment, però, l'única resposta oficial que han tingut de reduir les possibilitats que es produeixin pedregades que sobre aquesta qüestió és la del conseller d'Agricultura i Acció poguessin malmetre la vinya. L'alcaldessa de Catellar de la Ribera, M. Teresa Canal, Rural, Joaquim Llena, que per escrit els ha comunicat que el seu i el president de l'ADF Sòl Verd, Ermengol Riart, han criticat departament "no té cap constància dels vols i que no hi ha cap "la passivitat" de l'administració catalana i han insistit que la normativa publicada al respecte". En la seva resposta, el conseller "inquietud i la indignació entre els veïns del municipi és cada demana que en cas que es tornin a veure els avions ho comuniquin cop més gran. El primer que han de fer les administracions al departament per tal de poder iniciar una investigació. és acceptar que això passa i investigar què fan i d'on vénen aquestes avionetes" ha explicat Canal, que ha recordat que aquesta pràctica existeix en altres zones i fins i tot s'ha subvencionat en algunes comunitats autònomes. Riart ha explicat que els avions van començar a sobrevolar la comarca a partir del mes de maig, però que els vols s'han intensificat durant el mes de juliol i agost. A més, ha explicat que fa dos diumenges una avioneta va fer més de 50 passades en un sol dia per damunt del municipi i només van caure 10 litres d'aigua "mentre que en dos municipis del voltant es van registar unes precipitacions per sobre dels 80 litres d'aigua". Riart assegura que "tal i com va passar l'any passat" els vols s'acabaran "quan comenci la temporada de la verema". Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient del municipi, Josep M. Pujantell, ha lamentat que darrera aquestes pràctiques hi pugui haver un "intent d'afavorir els interessos 14

531 - Divendres, 24-8-2007

Madrona

Els passats dies12 i 15 d’agost es va celebrar la festa major de Madrona El diumenge, dia 12, a les 4 de la tarda es va disputar el VIIè concurs de botifarra, els guanyadors del qual van ser els següents: Josep Vila i Rogelio Canes en primer lloc, Josep Porredon i Joan Sala en segon lloc, i Josep Gallego i Ruﬁno Parra en tercer lloc. Un cop acabat el concurs de botifarra i degut a les inclemències del temps, a les 10 del vespre començà el ball, amenitzat per Ramon Espuga. Hi hagué servei de bar i entrepans i cava gratuït per a tothom.

El dimecres, dia 15, es va fer la celebració de l’Eucaristia i en sortir es repartí el pa i s’obsequià amb coca i barreja a tots el presents. Es féu, també, el sorteig d’una panera, un pernil i un lot de cava.

Els números del sorteig van ser: 1r premi: 2367 - 2n premi: 0343 - 3r premi: 2329

531 - Divendres, 24-8-2007

Vall de Lord

Dolors Pujols

“La perspectiva del prevere” a la sala de Plens El passat dia 15 s’inaugurava una exposició de l’obra pictòrica de Mn. Lluís Cirera a la Vall de Lord

tothom”. Maria Graus també va voler donar les gràcies en nom seu i de la família “a l’Associació cultural Patronat Valldelord i a l’Ajuntament pel reconeixement a aquest ﬁll de la vila”.

L’Associcació Patronat Valldelord ha pogramat diversos actes durant els mesos d’estiu, entre ells una mostra dels quadres del vilatà Mn. Lluís Cirera. La inauguració de la mostra, que es podrà visitiar ﬁns al proper 2 de setembre a la sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Llorenç va tenir lloc el passat dimecres 15 d’agost i va comptar amb la presència d’autoritats locals, organitzadors i família de l’artista entre altres. Després de fer un breu parlament, l’alcalde de la Vila, Enric Roures, va donar pas a Maria Graus, neboda de Mn. Lluís Cirera, que es va mostrar molt contenta de poder fer la presentació. Graus va parlar del seu “oncle” com a “una persona senzilla que diria que no calia aquest reconeixement, molt familiar i amic de

Odèn

Èxit a la V Trobada d’acordionistes d’Òden

El passat dia 19 d’agost es va celebrar com cada any la trobada d’acordionistes a Odèn. Presenta per l’organitzadora M. Alba i la Cristina. Un total de 18 acordionistes vinguts de diferents comarques de Catalunya van anar desﬁlant per l’escenari interpretant dues peces cadascun. Malgrat el temps hi va haver un nombrós públic. En acabar la trobada hi va haver ball amb un dels acordionistes participants: en Joan Altarriba. 16

531 - Divendres, 24-8-2007

Vall de Lord

Dolors Pujols

Festa Major de la Coma La Coma tanca una de les festes majors més concorregudes dels últims anys

El concert d’alumnes i de l’Orquestra de cambra d’AIMS2007 que va tenir lloc davant de l’Avet (Port del Comte) el passat diumenge dia 19 va posar punt i ﬁnal als 6 dies de la Festa Major de la Coma d’enguany, una de les més concorregudes dels útlims temps, com explica Gerard Bajona, regidor de festes del municipi que es mostra “molt content de com ha anat tot, a tots els actes hi ha hagut més gent que l’any passat i no hi ha hagut cap mena d’incident”. El mateix Bajona ens dona les cifres de participació: 1167 persones a la botifarrada de les Fonts del Cardener, que va tenir lloc dimecres, 15 i va ﬁnalitzar amb un bingo. Per altra banda unes 350 persones s’aplegaven a la piscina el passat divendres per escoltar el grup de música tradicional El Pont d’Arcalís, que actuava a la Coma per segon any consecutiu.

La tradicional botifarrada a les Fonts del Cardener

Agenda - Vall de Lord

Dolors Pujols

Exposicions

Exposició de quadres de Mossèn Lluís Cirera Del 15 d’agost al 2 de setembre a la Sala de plens de l’Ajuntament. Organitza Associació Cultural Patronat Valldelord

Recitals d’estiu al Jardí

Dijous, 30 d’agost: Joan Vinuesa i Ivette Nadal, Recitació i cançó Divendres, 7 de setembre: “Sant Llorenç durant la guerra civil”- Projecció de fotograﬁes de l’arxiu fotogràﬁc de la Vall de Lord. 531 - Divendres, 24-8-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Torna la Fira del Caçador de Solsona Els dies 1 i 2 de setembre al parc de la Font de la Mina La Societat de Caçadors de Solsona i Comarca ja té a punt una nova edició de la Fira del Caçador que se celebrarà el primer cap de setmana de setembre al parc de la Font de la Mina de Solsona. La fira, que enguany arriba a la seva quarta edició, començarà dissabte al vespre amb el tradicional sopar popular de fira, on es degustaran productes típics de la comarca i continuarà amb una cantada d'havaneres amb l'actuació del grup "Aires del Segre" de Ponts. La Fira del Caçador s'inaugurarà l'endemà diumenge amb la visita al certamen de les autoritats comarcals juntament amb els responsables de l'organització i l'assistència dels presidents de la Federació Catalana de Caça, Ramon Mayench, i de la Federacaió Territorial de Lleida, Josep M. Baró. El recinte firal acollirà enguany una trentena d’estands relacionats amb el món de la caça. Entre les parades presents a la mostra destacaran la vintena d'expositors de gossos de caça de diferents races i provinents de tot Catalunya, i els dedicats a les espècies cinegètiques. La mostra es completarà amb expositors de material de caça i de productes alimentaris i artesanals. A més, durant els dos dies hi haurà servei de begudes i entrepans a l'estand de la fira. Com ja és habitual la fira comptarà, també, amb un concurs especial de cant d’ocells que, com en edicions anteriors, organitzarà la Societat Ocellaire "El Passarell".

Imatge d'arxiu de la Fira del Caçador de l'any passat

Joan Albets, president de la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, impulsora del certamen conﬁa que es pugui mantenir l'èxit de participació d'altres anys "i tenir una resposta semblant a la de l'any passat en què vam tenir uns 1.500 visitants". Albets ha destacat també la participació de totes les societats de caçadors de la comarca a la ﬁra, i a més, ha volgut agrair a les administracions i empreses "el suport que ens donen per seguir endavant".

Parròquia Altès

Sant Climenç

Lladurs

La Valldora

Festa Major.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a les 12 i benedicció del pa.

Festa Major del Cap del Pla.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a les 12 i repartiment del pa beneït per a tothom.

Montpol

Festa Major.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a l’església parroquial al punt de les 12 i processó de Sant Gil.

Navès

Festa de la capella de la Mare de Déu d’Ossea, a Can Feliu.- Diumenge vinent, 2 de setembre, Missa a les 11 del matí.

Pinell

Diumenge vinent, dia 2, a les 10, celebració de l’Eucaristia.

Missa.- Diumenge vinent, 2 de setembre, a 2/4 de 12, Missa i assemblea parroquial.

Festa de Sant Lleïr.- Aquest diumenge, 26 d’agost, a la 1 del migdia, Missa i benedicció del pa.

12, i 2/4 de 2. A les 12, Solemne Concelebració presidida pel senyor bisbe, amb els mercedaris i capellans de la comarca. A les 10, hi ha els tradicionals Tres Tombs i a les 11 la benedicció dels tractors i cavalleries.

Solsona

Sant Llorenç de Morunys

Barri de Sant Ramon.- Divendres vinent, 31 d’agost, festa de Sant Ramon Nonat. Missa a 2/4 de 10 al Cor de Maria en honor del patró del barri.

Santuari de Sant Ramon (La Segarra)

Conferència sobre la pregària.- Aquest dissabte, 25 d’agost, el germà Jaume farà una xerrada sobre la pregària a 2/4 de 5 de la tarda a la sala de la Casa de la Parròquia.

Festa de Sant Lleïr de Casa Vella.Aquest diumenge, 26 d’agost, Missa i benedicció del pa a la 1 del migdia.

Festa de Sant Ramon Nonat.- Divendres vinent, 31 d’agost, té lloc el gran aplec de la Segarra a Sant Ramon. A 2/4 de 8, s’obren les portes del Santuari per començar a administrar el Sagrament de la Penitència. Hi ha missa a les 8, 9, 10, 11, 18

Vallferosa

Sant Martí de Salomons.- Aquest diumenge, 26 d’agost, Missa a les 12 a Salomons. En sortir, coca i beguda per a tothom. 531 - Divendres, 24-8-2007

531 - Divendres, 24-8-2007

Castellar de la Ribera

Festa Major de Castellar de la Ribera Els passats dies 14 i 15 d’agost la parròquia de Castellar de la Ribera va celebrar la seva festa major. El dimarts dia catorze al vespre, els veïns i veïnes del municipi es van aplegar a la plaça del nucli de Castellar per sopar tots junts i fer-la petar una estona. Un cop acabat el sopar es va subhastar una “toia” la qual no era res més que una esplèndida mona de mantega i xocolata per la qual es van arribar a pagar fins a 200 euros i la qual finalment es va repartir entre tots els assistents. Durant aquest sopar hom va estrenar també el cava que per xapa porta un gravat del nucli de Castellar de la Ribera al segle XIX. El dimecres dia quinze, i després d’haver dormit poques hores, els veïns i veïnes es van empolainar per anar a missa i un cop acabada aquesta es va inaugurar a la sala de la casa consistorial, també sala d’exposicions de l’escola rural de postguerra, la mostra que portava per títol “Locus Amoenus”. Es tractava d’una magnífica plasmació de diferents indrets del municipi des del punt de vista de l’artista solsonina Dolors Cases i Canes. Llocs insospitats com ara la pica baptismal de Sant Andreu de Clarà, el pou de la rectoria de Sant Pere de Castellar o bé un dels esplèndids cactus de la Bepa de Cal Jalmar van inspirar autèntiques obres d’art seguint el peculiar estil de la Dolors. A més a més alguns d’aquests llocs han inspirat una sèrie de punts de llibre, d’entre els quals, els relacionats amb l’escola rural de postguerra ja es troben a la venda. Es tracta d’una sèrie de cinc punts inspirats en l’aula de l’escola i els quals podeu adquirir durant la visita a la mateixa escola (prèvia concertació) o bé a les oficines de l’ajuntament al C/ St. Pau de Solsona. Des d’aquí volem donar les gràcies a la Dolors per haver escollit Castellar de la Ribera per fer la seva primera exposició pública i des d’aquí volem també animar-la a què aquesta sigui només la primera de moltes que vindran: “cridem qui som i que tothom ho escolti. I , en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot està per fer i tot és possible…” (Ara mateix de Miquel Martí i Pol). Després de la inauguració de l’exposició els assistents van poder gaudir d’un aperitiu davant la porta de l’església on van poder acabar de comentar la jugada. Fins aquí, doncs, el relat d’una petita festa major de pagès. Des d’aquí volem agrair la col·laboració de tots aquells

que durant els darrers dies han treballat perquè tot estigués llest el dia de la festa, especialment a la Maria, la Maite, la Neus, el Josep i el Xavier. També un agraïment molt especial a tots els veïns i veïnes que ens vau donar suport en aquesta iniciativa i sense els quals totes aquestes trobades no serien possibles. Salut i ﬁns a la propera.

531 - Divendres, 24-8-2007

Castellar de la Ribera

Ceuró

Curs de monitors/es i directors/es a Ceuró El passat 29 de juliol l´alberg de Ceuró va acollir els participants del curs de monitors/es i directors/es d’activitats de lleure infantil i juvenil. En total més de 40 persones van estar deu dies, del 29 de juliol al 8 d’agost, formant-se per poder exercir la seva tasca ja sigui voluntàriament o professionalment en organitzacions, entitats, estades, etc. Aquest curs organitzat pel CRUC (Coordinació Rural de Catalunya) i l’Aula d’esplai del Vallés, AEV, ha reunit joves de diferents entitats d’esplais, casals d’estiu, monitors de cases de colònies o altres moviments educatius del Vallès i del Solsonès. Ha estat un curs de modalitat intensiva on les matèries han estat impartides per professorat de diferents procedències i amb temàtiques tan variades com natura, primers auxilis, manualitats, teatre, cançons i danses, pedagogia, sociologia, programacions, pressupostos i gestió,… Tot i tractar-se d’un programa molt atapeït, amb 10 hores lectives al dia, també hi ha hagut moments per la interrelació i l’esbarjo (banyar-se a la Ribera Salada, vetllades amb jocs i música). Després d’aquesta part lectiva, cal complementar el curs amb la realització d’unes 150-200 hores de pràctiques i la posterior elaboració d’una memòria de pràctiques pel que fa al curs de monitors i d’un projecte educatiu que cal portar a terme, pel que fa al curs de directors. Finalitzat tot aquest procés la Secretaria General de Joventut de Catalunya atorga el diploma i carnet de monitor/a o director/a infantil i juvenil. Aquest curs també ha comptat am la col·laboració del Centre Natura d’Odèn. 531 - Divendres, 24-8-2007

Clarà

Festa Major de Clarà Un estudi geotècnic realitzat al voltant de l’església de Clarà, arran de les profundes esquerdes en una nau lateral de la parròquia, va fer que l’ajuntament de Castellar, atenent al dictamen dels tècnics, recomanés no celebrar la missa a l’interior de l’església de Sant Andreu, en el dia que Clarà celebra la seva Festa Major, un dia el qual l’aﬂuència de la gent sol ser més gran. És per aquest motiu que els priors de Clarà, van habilitar en el cancell de l’església un improvisat altar, des d’on el capellà va oﬁciar la missa, davant uns feligresos que van atendre a la cerimònia pendents del paraigua, ja que en el dia de la festa d’enguany, més plujós i tèrbol del què sol ser habitual, va dibuixar un panorama inestable durant tot el matí.

Un cop celebrada la missa, tots els assistents a la festa, es van traslladar a fer el piscolabis al cobert de la Casanova, que els de la casa ja havien preparat el dia abans en previsió de temps plujós. Aquest fet, va permetre culminar la Festa Major de Clarà sense la inquietud d’haver d'estar pendents de la meteorologia, fet que els cal agrair.

531 - Divendres, 24-8-2007

Viatges

Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Praga – Bratislava - Budapest – Venècia (I) És bo fer amics i conèixer noves cultures, és per això que cal fer viatges culturals per l’enriquiment nostre. Aquest escrit no té cap pretensió cientíﬁca, ni fomentar cap debat, tan sols és un resum planer d’un viatge inoblidable portat a terme per un grup de persones “ansioses” de conèixer diferents parts del nostre planeta in situ. Permeteu-me, però, dedicar aquests escrits als companys/es de viatge; Sr. Antonio Montero i senyora, Sr. Àngel Alba i senyora, Sra. Alba Argilés i família, a les germanes Lurdes i Antonieta, a una parella de Solsona del carrer Llobera, Teresa Esteve, Noemí, Joseﬁna Malé, Maria del Mar Ribera... i a la resta de persones amb qui durant uns dies vam compartir taula, hotel i llocs meravellosos per gaudir de la vida.

Castell de Konopiste

“El Tino” i senyora. Al fons, el castell de Karlstejn

s’ha de mirar amb calma i tranquil.litat per poder gaudir de les millors panoràmiques. Ja entrada la nit, vam anar a la nostra habitació de l’Hotel Barceló Praha. Aquest va ser el nostre hotel des del 3 al 7 d’agost. El temps que vam estar en aquesta ciutat vam tenir una guia excepcional, en moltes ocasions se sortia del guió establert en el recorregut per ensenyar-nos coses que ella sabia que ens agradarien. Era la Sra. Jindriska Hermanova; dit d’una altra manera la Sra. Enriqueta.

Els comentaris seran més o menys seguint l’itinerari que vam fer en el seu moment. En la data exacta sortim en direcció a diferents poblacions fins arribar a Mulhouse, ciutat fronterera entre França i Alemanya. Passem la nit a l’hotel Mercure ( Mulhouse Sausheim) i l’endemà, havent esmorzat en l’esmentada ciutat, ens dirigim a Praga, ciutat dún notable regust històric i artístic. Vull esmentar que el nucli principal de Praga es troba inclòs des de 1992 en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco. La superfície és de 496 quilòmetres quadrats. Praga té moltes coses per veure. Per tant, n’esmentaré unes quantes que vaig poder visitar aquest estiu juntament amb la meva esposa i la filla. Una de les meravelles a visitar va ser Konopiste: palau d’estil gòtic-romànic, de caça, del príncep Franz Ferdinand. Posteriorment, dinar típic d’aquest lloc, en sortir de l’àpat, recorregut i visita a la fortalesa anomenada castell de Karlstejn, lloc medieval fundat per l’emperador Carles IV. De retorn a Praga, sopar amb espectacle en un típic restaurant. Va ser un dia molt complert. Praga és una meravella i

Mulhouse 531 - Divendres, 24-8-2007

Associacions i Entitats

El Sol del Solsonès

Dia del meló

Trobada de gegantons a la plaça St. Roc Seguint amb la tasca del taller de fotograﬁa conduït pel professional Josep Llàtzer, els membres del club social del Sol del Solsonès van participar a la Trobada de Gegantons de la plaça de St. Roc. Tots els participants s'ho varen passar molt bé.

El passat dimarts dia 14 per la tarda en el parc de la Mare de la Font membres del club social del Sol del Solsonès com cada any varen celebrar el dia de menjar meló. Després de la menjada uns es varen dedicar a passejarse pels bells indrets de la Mare de la Font, uns altres a jugar al dominó i uns altres a la botifarra. Vam gaudir d’una tarda esplèndida i esperem tots amb il·lusió i esperança tornar a celebrar el dia del meló per l’any vinent.

Recordem als solsonins que properament farem una exposició de fotograﬁes a l'aula d’exposicions de la Caixa del Penedès, que es podran veure del 19 al 28 d’octubre.

Temps per un mateix En el dia a dia hi ha tantes coses per a fer i per a atendre que el poc de temps que resta de les obligacions es dedica al descans. Com a complement del descans, és necessari que trobis el teu espai personal, el teu espai propi que podria ser un passeig, una estona en silenci al sofà, etc... on reﬂexionis de com et sents i de com actues. És important que et donis aquests deu minuts diaris per pensar i desconnectar de tots els problemes que t’envolten. Tu decideixes qui vols que entri en aquest espai personal; amics, família, etc... i convertint-lo així en espai públic. L’exercici de posar uns bons límits en aquest espai personal també és signe de creixement personal. De la intensitat dels enllaços entre l’espai propi i el públic i de la qualitat dels mateixos aconseguiràs un bon equilibri personal i una bona autoestima. Pensa que els dos espais es complementen, s’enriqueixen i es necessiten mútuament. Sobretot recorda que no hi ha possibilitat de disposar d’un espai propi si no ens dediquem temps; no és temps de descans ni és temps d’oci, sinó que és temps per pensar, temps per saber què volem ser, temps d’elecció personal, temps per a un mateix.

V Caminada popular Solsona-Castellvell sortida del passeig del Pare Claret 26 d’agost, 10 h del matí L’Associació de familiars de malalts mentals i drogodependents Sol del Solsonès organitza la cinquena Caminada popular Solsona-Castellvell. Les inscripcions costen 5 euros per als adults i 3 euros per als menors de 10 anys. Al Castellvell esmorzar per a tothom. Demanem la vostra solidaritat vers el Sol del Solsonès. Tots, grans i petits, a la Caminada!

Rifa de Nadal

A la vostra disposició el número 63.224

Exposició de pintures i dibuixos de Candi Guilanyà Al local del Sol del Solsonès, oberta a tothom.

Es juga per cada butlleta 4 euros. Donatiu 1 euro. Total per butlleta 5 euros. Qui vulgui loteria de l’esmentat número cal que ingressi la quantitat que vulgui jugar a Caixa Penedès de Solsona, c/c 2081-0352-41-0000012956 a nom de Sol del Solsonès.

Gràcies a l'organització de la Fira del Caçador, el Sol del Solsonès participarà el diumenge 2 de setembre a la Fira amb venda de Loteria i informant sobre el Sol del Solsonès 24

531 - Divendres, 24-8-2007

Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Excursió del Club Estel a Torreciudad Una quarentena de jubilats i jubilades de l’Associació de Jubilats Estel del Solsonès van visitar el dia 15 d’agost l’església de Torreciudad a Huesca

Excursió al Montseny Diumenge 26 d'agost de 2007

Sortida a les 7:00h del matí de l'Estació d'autobusos. Farem una parada per esmorzar a l'Àrea de Gurb. Tot seguit continuarem el viatge a Santa Fe, que és la muntanya del Montseny. Dinar a l'Hostal de la Glòria a la ciutat de Viladrau. Per la tarda farem una parada a Tona a fer el cafè i pair el dinar. Preu socis: 38 euros. Preu No socis: 40 euros. Us hi esperem a tots! Moltes gràcies! La Junta

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió. Durant aquest mes d'agost l'horari del Club serà de 8h a 12h del migdia i de 4h a 8h del vespre. 531 - Divendres, 24-8-2007

Excursió a Madrid

Dies 12, 13, 14 i 15 de setembre Dimecres dia 12: A les 6.00h sortida de l’estació d’autobusos de Solsona. Parada a esmorzar a càrrec del client al restaurant Rausan d’Alfajarin. Arribada a Madrid i allotjament a l’hotel Asturias (ubicat a la zona central de Madrid, c/ Sevilla, 2, a 200 m. de la Porta del Sol), habitacions dobles. Dinar a l’hotel i a la tarda visita a l’Almudena i visita turística per conèixer Madrid. Sopar i dormir a l’hotel i nit lliure. Dijous dia 13: Esmorzar a l’hotel i excursió a Toledo i recorregut amb visita general i a la Catedral de Toledo. Retorn a l’hotel per dinar. Tarda: visita als jardins del Buen Retiro de Madrid. Sopar i dormir a l’hotel. Nit lliure. Divendres dia 14: Esmorzar a l’hotel, excursió al monestir de l’Escorial i si el temps ho permet una altra visita d’interès. Dinar al restaurant Venta Magullo de Segovia. Per la tarda, visita a l’aqüeducte romànic, plaça Asoguejo Lobo Rómulo y Remo, la Muralla i el casc antic amb el conjunt d’esglésies romàniques i abundants palaus medievals. Retorn a Madrid, sopar i dormir a l’hotel i nit lliure. Dissabte dia 15: Esmorzar a l’hotel, sortida a Saragossa, visita a la basílica de Nuestra Señora del Pilar i el seu museu. Dinar al restaurant Rausan d’Alfajarín. Per la tarda, retorn a Solsona amb parada a la cafeteria Alfaro. Viatge en autobús, hotel, dinar en restaurants i entrades: 350 euros per persona (tot inclòs). En la inscripció a l’excursió al club Estel del Solsonès l’interessat abonarà com a mínim el 50% del viatge ﬁns al 2 de setembre. Bon viatge i bon menjar és l’art de l’amistat. Feliç arribada a casa!!! 25

Indrets amb misteri

Jaume Clavé

Misteris de la Ribera Salada (5)

Vilaprinyó (4) Els darrers masovers La família Rafart van ser els darrers masovers de Vilaprinyó, ben arrelats en la gleva i en el poble. Qui no els recordarà amb enyorança? La Coronèlia havia de tenir cura del menjar i la roba dels 5 homes: el pare, els tres ﬁlls i l’oncle Ramon, que encara sembla córrer per aquests camins polsegosos a cavall de la seva Ossa. En morir repentinament aquest i posar-se malalt el pare, van optar per marxar, però es van endur les virtuts de la gent de la Salada, amb les quals tots els seus ﬁlls s’han fet rics allà on han anat: l’austeritat i les ganes de treballar.

El “prinyó”

Amb aquests topònims compostos per a enten- Vilaprinyó dre’ls hi hem de posar sempre l’article i la preposició: la Vila del Prinyó, la qual cosa vol dir que són molt antics, de quan no existien encara dits elements gramaticals. La casa i la capella de Santa Magdalena coronen el petit turó, que no és un turó com els altres o almenys no ho era abans que la intervenció humana el desﬁgurés fent-hi els bancals al seu redós. Era un turó suaument arrodonit i un xic allargassat, de manera que en van dir el “prinyó”. El fruit del prinyoner és el més semblant possible per la seva forma al ventre d’una mare “prenyada”, només que és molt petitó, però igual de dolç i suau. El mot “preny”, doncs, es va aplicar a aquest turó de Vilaprinyó, abans que existís la casa, i no sabem si sols per la semblança amb el ventre d’una mare o perquè realment creien o sabien que en el seu interior s’hi amagava quelcom de molt important. Els túmuls no són altra cosa que turonets artiﬁcials que oculten una tomba al seu interior i se n’ha descobert de força grans. En aquest de la Ribera hi podem observar una grossa capa de pedra, com si volgués ser la tapadora de l’arca d’un gegant o d’un gran personatge pretèrit de la Salada. El nostre país està “preny” d’arques amagades al fons de les muntanyes i els topònims ho delaten: Arcalís, Coll d’Arques… A semblancça dels faraons, els gegants, anomenats moros, volien ser enterrats en llocs inviolables i de vegades feien “lliscar” tota una muntanya sobre les seves arques: Arca-lís. El mot “arcà” vol dir ocult i secret, no per altra cosa, sinó per aquell costum. El misteri plana sobre Vilaprinyó i més encara per l’altra capella romànica de Santa Magdalena, avui en runes i pendent de restauració, que hi ha al capdamunt de l’altre turó adjacent, molt més alt i també perfectament arrodonit, com el mateix turó rodó de Porredon, realment extraordinari, del qual també ens podríem preguntar qui el va afaiçonar i per què i si no estarà buit. El vent i l’aigua, no.

Les profunditats de la Salada Si misteriosa és la Salada per fora, encara ho és més per dintre. És buida. Mart: la Ciutat Inca 26

Mossèn Ferran, enginyer, diu: “impossible fer un embassament al Pont del Clop, tota la ribera Salada està plena de forats”. Mossèn Sarri en Dones de fum i aigua: “En caminar per aquestes terres fa la impressió que estan buides, el trepig dels animals de càrrega ressona i si estimbem una pedra rostos avall el resssò s’oeix més sord, més profund, i si escolteu els udols de les feres és claríssim que surt de la terra, aquesta repeteix l’eco, fosc, somort” (pàg. 20). La Salada és terra d’avencs i esplugues i segurament de grans galeries soterrànies. Avui seria senzill escodrinyar-ne les entranyes des de l’aire, com fa la NASA amb el planeta Mart des de les sondes, encara que ens fa creure que és simplement per a cercar aigua, quan de fet els mou un interès molt més gran: examinar les galeries del planeta on s’oculten grans ciutats possiblement ja enrunades, on s’haurien refugiat els marcians, que per altra part ja hi haurien arribat des de la Terra en civilitzacions passades. Ens enganyen. És una informació de gran transcendència i no es gastaran tants milions per dir-nos de franc allò que saben, però persones anònimes deixen escapar informació secreta a Internet, on podem veure que a Mart hi ha rius i boscos amb abundància: www.mundodesconocido.com Tampoc no ens en parlaran els grans diaris. Per últim, aproﬁtant l’avinentesa, recordem-nos d’estar atents durant aquests dies d’agost a la visió de Mart perquè estarà molt a prop de la Terra, com mai no hi havia estat ni hi tornarà a estar en segles. Diuen (no serà tant) que semblarà tan gran com la Lluna, si més no amb uns senzills prismàtics. La màxima proximitat es produirà el dilluns 27 d’agost, passades les 12 de la nit. Realment, Mart és un indret preny de misteris.

www.larevoluciondemarte.com Athanàgia (Sanaüja). Història i localització de la Numància catalana (Llibreria Dach) 531 - Divendres, 24-8-2007

Celebracions

Rosa M.

AVEUS: tancament de temporada amb dinar i excursió Els cantaires del grup Aveus, acompanyats dels pares i simpatitzants, vem celebrar el tancament de la temporada de cants amb dos esdeveniments: primer, un dinar al Codó, que el vam fer el mes de juliol, i segon, una excursió a les Morreres, sobre Coll de Jou, el mes d’agost. Així repartidet, sembla que no ens enyorem tant! Tant el dinar com l’excursió van sortir rodons: molta gresca, bona teca, bona companyia, bon temps... i tot el què us pugueu imaginar. Pel que fa al dinar, com sempre, els petits i joves van demostrar que són els que aguanten més: futbol, voleibol, saltar corda... Els grans, també ens hi vam afegir, però els resultats es van deixar veure clarament l’endemà, quan, a més d’un, les agulletes i xacres ens van fer anar “rancos” un parell de dies. De la caminada hem de dir que, els petits, ens van sorprendre: des del forat de la Bòfia, a les Morreres i tota la baixada fins a Coll de Jou: gairebé 4 hores de camí, que van aguantar, això sí, amb petits atacs de cansament sobtat que van anar superant trinco-trinco. Cal dir que els grans no ens vam queixar perquè no gosàvem, però de ganes, en algun moment, també en vam tenir. Vam acabar dinant al Codó i fent una bona migdiada, que la caminada prou que s’ho valia! La veritat és que sempre que organitzem alguna sortida o activitat nova, els pares responen amb entusiasme i ganes de collaborar. És d’agrair i ho faig. De cara al nou curs, continuarem planificant els dies de cant i, per tant, us animo a seguir venint, i aprofito per dir que és obert a tots els nens i nenes que vulguin provar-ho. Només ens ho heu de dir. Moltes gràcies a tots!

Dinar al Codó, el mes de juliol

Dinar al Codó: els més joves fent la partideta

Tot el grup al capdamunt de les Morreres 531 - Divendres, 24-8-2007

Trobada

Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

VII Trobada de gegants de Leganés (Madrid) Els passats dies 11 i 12 d’agost, els quatre Gegants Bojos del Carnaval de Solsona i vint-i-set geganters es varen desplaçar fins a Leganés (Madrid) per participar en la VII trobada de gegants organitzada dins el marc de les festes de la Mare de Déu de Butarque, patrona de la vila. La Trobada començà oficialment el dissabte a les 20 h amb una plantada a l’avinguda 2 de maig. Oficiosament, la trobada va començar al matí quan l’expedició solsonina aprofità per fer una petita ruta turística per Madrid, tot visitant la Puerta del Sol o la plaça Major. Després de la Plantada, es féu un cercavila amb totes les colles participants: Benicàssim, Benetuser, Leganés, Logroño, Ontinyent i Solsona. Els nostres ballaren al so de la xaranga “Tío Caña” de Leganés. Per recuperar forces s’acabà el dissabte amb un bon sopar popular. El diumenge, se celebrà la VII edició de la festa infantil de Leganés. Aquest dia s’aprofità per dedicar els gegants especialment als més petits, essent ells els protagonistes. Resumint, dos dies ben aprofitats on els nostres gegants ballaren pels carrers de Leganés (Madrid) orgullosos de ser de Solsona i ensenyant la nostra cultura i la nostra festa més popular, el Carnaval. L’anècdota del cap de setmana fou que arran del gran èxit que varen tenir els gegants, el mateix senyor

L’alcalde de Leganés provant el Mocós

Foto de grup, amb la xaranga i les autoritats locals

alcalde de Leganés volgué conèixer de ben a prop els gegants i geganters i ﬁns i tot es posà sota el Mocós i participà en el cercavila activament amb nosaltres. Fins aquí la crònica. Aproﬁtem per recordar-vos que els dies 31 d’agost i 1 i 2 de setembre anirem a Orduña (Euskadi).

Fent turisme per Madrid

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 28

531 - Divendres, 24-8-2007

Trobada de Gegantons

Ramon Estany

Solsona s’aboca amb entusiasme a la 10a Trobada de Gegantons La diada de sant Roc ja respira festa major i folklore, amb els actes que des de fa 10 anys s’hi celebren amb motiu de la festa del barri de sant Roc. El dimecres 15 d’agost, la plaça i carrers dels voltants es van engalanar, acollint un assaig general dels ballets. El gran dia però, va ser l’endemà, dijous 16 d’agost, amb un seguit d’actes que es van iniciar a les 9 del matí, amb la missa en honor al sant, ball de l’Àliga infantil i coca i xocolata per a tothom. De 5 a 7 de la tarda, la Plaça de sant Roc va començar a bullir de gent, pares i ﬁlls, amb els seus corresponents gegantons i caps grossos, que van participar en la plantada, en un concurs d’acoloriment de dibuixos folklòrics i amb sorteig de regals, així com amb una xocolatada amb coca per a tothom. Altres detalls que assenyalaven aquesta trobada com a especial va ser el regal d’un mocador de coll commemoratiu per a tots els participants inscrits i el sorteig d’un gegant jove infantil. A les 7 dela tarda es va realitzar una cercavila pel nucli antic de la ciutat que va acabar a quarts de vuit del vespre a la plaça de Sant Roc amb l’exhibició dels ballets dels óssos, cavallets, drac, nans, àliga i gegants, interpretats per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, amb sorteig d’un nan entre tots els participants.

Ball del Drac

El ball de l'Àliga

El ball dels Óssos

Abans dels ballets, es van lliurar uns reconeixements als col.laboradors de la festa: Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, Hotel Sant Roc, Pastisseria Sant Roc i Restaurant Solterra. També al ﬁnal de l’acte es va lliurar un detall a tots els nois i noies que des de fa 10 anys han estat amb la festa, i al Ramon Gualdo, mà inocent del sorteigs del nan.

El ball dels Cavallets

El ball dels Nans

531 - Divendres, 24-8-2007

Trobada de Gegantons

Amb influ猫ncia berguedana L'Albert i el Carles l'any 98

L'Albert i el Carles aquest any

Fins i tot un ruc El Jaume l'any 1980

El Jaume 27 anys despr茅s

Els Geganters Petits de Solsona volem agrair a tots els que han fet possible la gran festa de la 10a Trobada de Gegantons de Sant Roc la seva col路laboraci贸 en tots els seus actes

Compte amb el drac 30

531 - Divendres, 24-8-2007

De darrere a davant i d’esquerra a dreta: Ramon Gualdo, Gerard Cases, Joan Viladomat, Joan Solé, Ferran Fontelles, Francesc Solé, Carles Freixes, Joan Boix, Albert Caelles, Albert Fontelles i Susanna Lucas.

Un Àliga molt senyorial

Recollint el premi del cap gros 531 - Divendres, 24-8-2007

Geganters

Agraïments 31

Un gegant força ben aconseguit

Trobada de Gegantons

Uns bous molt clàssics

Un bou molt modern

Guanyador del Gegantó

Els Gegantons a l'Hospital

Ballet de Gegantons a l'Hospital El passat dilluns, els Petits Geganters de Solsona van oferir els ballets dels gegantons als avis de l'hospital Pere Màrtir Colomés. En la presentació, la directora en funcions Núria Giner, va agrair la presència dels nens a la Fundació. Per la seva part, Joan Caelles va presentar a tots els nens i nenes que ballaven i el regidor d'Acció Social, David Rodríguez, va donar especial importància al fet que els més menuts aprenguin els valors socials envers a les persones majors. Cal destacar l'atenció dels avis en el transcurs dels diferents ballets. Hi varen assistir unes cent persones. Al ﬁnal, l'Ajuntament va repartir caramels entre els assistents. 32

531 - Divendres, 24-8-2007

Concursos

UBIC

Concurs d'acoloriment de la 10a Trobada de Gegantons Dins els actes de la 10a. Trobada de Gegantons del barri de Sant Roc, es va fer un concurs d'acoloriment d'elements folklòrics.Entre tots els petits artistes, la UBIC va sortejar 10 vals de compra. Els guanyadors van ser: Maria Boix, Zoe Serra, Sebi Escarpente, Joan Pallisa, Marc Tanuell, Albert Solanelles, Berta Albets, Pau Reig, Arnau Aragall i Clàudia Lleonart.

Cursets

UBIC

Aquí veiem els membres de la Unió de Botiguers que van participar en el curs d’aparadorisme que la UBIC va organitzar durant els mesos de juny i juliol. El curs, de 25 hores de durada, va ser seguit per 18 botiguers. La professora va ser Glòria. 531 - Divendres, 24-8-2007

Cartellera Exposició del Folklore festiu del Corpus i la Festa Major

CONCERT: Última actuació a Solsona de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès

Durant tot l’agost a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

Teatre Comarcal - 25 d’agost, 22 h El darrer concert del Festival de Música de la Catalunya Central que l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès ofereix a Solsona va a càrrec dels alumnes i de l’Orquestra de Cambra de l’escola. Interpretaran d’Antonín Dvorák, entre d’altres.

Concert Festa Major Manresa Plaça St.Domènec, concert de Sherpah (Rumba, fusió, reggae), Gertrudis (rumba Catalana) i La Família Torelli (Ska)

SARDANES: Ballada al passeig del Pare Claret

Passeig del Pare Claret - 26 d’agost, 19 h Solsona ofereix la darrera sessió de sardanes del cicle Solsona dóna la nota. Anirà a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i tindrà lloc al passeig del Pare Claret a partir de les 7 de la tarda.

Festa Major de Sant Salvador de Torruella amb el grup Tryfàsyc, de les 23:00 a les 4:30 de la matinada (6 hores de ball) * Hi haurà servei d’entrepans.

Festa Major de la Coromina Ball de Festa Major a la nit amb el Grup Tryfàsyc a la carpa de l’escola.

REVETLLA: Pep i Maria José

Plaça del Camp - 25 d’agost, 23 h El duet format per Pep i Maria José amenitzarà la darrera revetlla del mes d’agost de Solsona. Els músics ofereixen un repertori de cançons de tota la vida. L'accés és lliure.

Festa Major de Montpol 2007

Diumenge, 2 de setembre 12.00h: Missa i processó de Sant Gil 13.00h: Vermut-concert a càrrec de la Casa de Colònies de la Música 14.30h: Dinar de festa major a la fonda Ca n’Agustí de Cambrils. Tothom hi és convidat. Per fer les reserves: 608 195 914(Jordi), ﬁns al dia 30 d’agost 17.30h Concurs de botifarra. Inscripcions: mitja hora abans de començar 18.00h Gran Ball de tarda amenitzat per Jordi Caselles. A la mitja part, coca amb xocolata i cava * Hi haurà servei de bar.

Valldarques

Festa Major, 1 i 2 de setembre Dissabte, 1: A partir de les 12 de la nit gran ball amb “Marta i el seu acordió” Diumenge, 2: A la 1 del migdia, Missa Solemne. A partir de les 7 de la tarda, Gran Ball amenitzat per “Marta i el seu acordió”. Hi haurà servei de bar i entrepans.

Festa Major 2007 - Vall d’Ora

Dissabte, 25 d’agost: 9’30 matí: II Caminada Popular 6 de la tarda: Pregó de Festa Major per les Masies Diumenge 26 d’agost: 1 migdia: Missa Participada i a la sortida, benedicció del pa. - 7 de la tarda: Gran Ball amenitzat pel conjunt GERMANS ROVIRA. Hi haurà coca i barreja per a tothom. Durant el ball es farà el sorteig de: 1r premi: 1 lot de llonganisses, 1 pernil i 1 caixa de cava. 2n premi: una magníﬁca CISTELLA

Propers concerts a El Miracle Cicle “Els Orgues de Catalunya”

Daniel Parache a Riner

Santuari del Miracle - diumenge, 26 d’agost de 2007 - 13:00

Trobada de Gegants a Orduña

Divendres, 31 d’agost 15h. Marxada des de l’avinguda del Pont.

Assaigs del Ball de Bastons i Cavallets - Festa major 2007

Dissabte, 1 de setembre 18h. Cercavila - 21h. Sopar popular

El proper dilluns 27 d’agost de 2007 s’iniciaran els assaigs del Ball de Bastons a les 7 de la tarda, que tindran lloc a la Plaça del Consell Comarcal. A diferència dels altres anys, els Cavallets no començaran fins a les 8 del vespre, el mateix dia i hora. L'obligació dels membres és assistir a tots els assaigs i convocatòries. Només es permeten tres faltes i han d’estar justificades a l’Agrupació. L’Assaig General tindrà lloc el dijous dia 6 de setembre a la Plaça del Consell Comarcal. Aprofitem per desitjar-vos s tots una Bona Festa Major 2007. Agrupació de Geganters de la Ciutat de Solsona

Diumenge, 2 de setembre 10h. Esmorzar popular - 11h. Cercavila - 14h. Dinar Qui vulgui venir que telefoni al: Pere (646 263 073) o Àngel (670 214 439)

531 - Divendres, 24-8-2007

Ep, la foto!

Ramon Estany

Bon profit!

Tres noies amb molta pressa

Una parella molt animada

De festa a l’Aixeta

Ep, la foto

Un noi molt ben acompanyat

Anant a la revetlla

Les reines del dissabte

Societat

...FALTEN 24H!

L'Abril va fer 3 anys el 23 d'agost. Moltes felicitats de part de la teva família!!!

FELICITATS!

LIQUIDACIÓ

ROBA TEMPORADA Preus increïbles!!!

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona 531 - Divendres, 24-8-2007

El Racó del Gregori

Gregori Solé

Unes vacances a València

Hola xiquets i xiquetes, ja estic ací, per explicar-vos una mica les aventures de 5 dies al País Valencià, en concret a la seva capital: València Bé xiquests i xiquetes guapetes, fóren 5 dies d’allò més divertits, vàrem visitar la plaça de l’Ajuntament, on fan la típica Mascletà per després cremar les falles. Ah, per cert, també vàrem visitar el museu del ninot que se salva. També vàrem fer un dia de platja, a la platja MalvaRosa, després vàrem menjar la típica paella valenciana, que afortunadament era molt bona Sí, xiquets i xiquetes, he après una mica de valencià, si ho veieu, però també vàrem passejar pel passeig del Túria, on que el riu passa per sota. En aquest passeig hi ha la Ciutat de les Ciències, on vàrem visitar l’exposició del Titànic, a més de les altres exposicions del recinte. També vàrem visitar l’Oceanogràfic que també pertany a la Ciutat de les Ciències, plena de peixos, taurons, lleons de mar, pingüins i dofins que, per cert, el seu espectacle va ésser l’estrella del dia. Bé, xiquets i xiquetes guapetones, hem arribat fins ací, mig resumint les nostres vacances a València. Érem el grup d’amics d’Amisol format per: Juan Álvarez, Youseff, Juan Carlos, Josep Monell, José Antonio, A.Comitre, el Vilaseca, el Gregori, la Mercè, Carmen, Lourdes Ferrete, l’Isabel, la Dolors Tomassa i les monitores: Eva Isanta i Susanna Arnau. Un total de quinze persones que vàrem envair València per 5 dies, on fins i tot vàrem estar en un hotel de 4 estrelles. Nota: Si és que és curt aquest escrit, és per culpa de l’Aigua de València, que ens va tocar una mica, però, què carai, és molt bona, és com la sangria però amb taronja. Les imatges que veureu, estan censurades pel sr. Gregori, disculpeu la molèstia. Gràcies 36

531 - Divendres, 24-8-2007

Consells

Genís Cardona

Les lents de contacte Les lents de contacte són una opció molt atractiva de neutralització dels errors de la visió i una alternativa clara a les ulleres o la cirurgia refractiva. Malgrat tot, però, és imprescindible que tots els usuaris de lents de contacte siguin conscients del fet que l’ús de les lents no està lliure d’un cert risc, sobretot si l’usuari no segueix ﬁl per randa les instruccions de neteja i manteniment de les mateixes que li ha proporcionat l’optometrista. Anem a donar, doncs, alguns consells que ens ajudin a millorar la nostra experiència amb les lents de contacte i a evitar ensurts: • Abans de manipular les lents, ja sigui per posar-les als ulls o per a retirar-les, sempre cal rentar-se les mans. • Cal netejar les lents amb líquid de manteniment després de retirar-les dels ulls, posant-les al palmell de la mà, afegint unes gotetes de líquid i fregant-les durant un parell de minuts tot realitzant un moviment en forma de creu amb els dits de l’altra mà. Molts líquids actualment es comercialitzen amb l’etiqueta de “no cal fregar” però, molt especialment si les lents són de recanvi quinzenal o mensual, s’aconsella fer-ho igualment. • Els líquids de manteniment porten, a la seva composició, un conservant, per tal d’evitar la contaminació microbiana del propi líquid. Aquest conservant sol tenir una efectivitat limitada, pel que la majoria dels fabricants de lents de contacte i de líquids recomanen no fer-lo servir més enllà d’un o dos mesos després d’obrir-lo. En aquest sentit, s’aconsella emprar ampolles de líquid de poc contingut i renovar-les amb més freqüència (desconﬁarem de les ampolles de mig litre, a menys que tinguem moltes lents per netejar!!). Igualment anirem amb cura de tancar cada dia l’ampolla de líquid i de no oblidar el tap de la mateixa sobre superfícies poc higièniques. • No totes les lents poden netejar-se amb tots els líquids. Existeixen taules d’incompatibilitats que cal tenir molt en compte per evitar reaccions oculars tòxiques. Es recomana, doncs, fer servir sempre la mateixa marca de líquid i evitar els

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 SOLSONA

productes de marca desconeguda o genèrica. (Fa un temps es va donar el cas d’un tipus de líquid de neteja que va resultar ser tòxic i que, ràpidament, el fabricant retirà del mercat. Més tard, una coneguda cadena d’òptiques va adquirir l’estoc restant del producte, va posar-li una etiqueta genèrica i el va comercialitzar, amb les conseqüències que ens podem imaginar, tant mèdiques com jurídiques). En tot cas el nostre optometrista ens aconsellarà sobre quin és el millor líquid per a les nostres lents de contacte. • L’estoig on guardem les lents durant la nit també cal netejar-lo. No tindria sentit netejar les lents i posar-les dins d’un estoig contaminat. Generalment els fabricants ens ofereixen un estoig de regal amb cada ampolla de líquid. En cas contrari, l’estoig pot netejar-se amb el mateix sabó dels plats, esbandint-lo bé i deixant-lo secar completament abans d’usar-lo. • En cas de notar molèsties oculars sempre retirarem les lents de l’ull i les netejarem a consciència. Si les molèsties continuen, cal visitar l’optometrista immediatament. Genís Cardona és professor de lents de contacte a la Universitat Politècnica de Catalunya i regenta el Centre Auditiu Gaes Solsona.

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.. - Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99

531 - Divendres, 24-8-2007

Records

Pere Espinal

Ara explicaré un fet que va passar abans de la Guerra... El començaré amb poesia Allà a la vinyeta hi tenien un noguer feia una bona ombreta i s’hi estava molt bé El Ton i la Carmeta de fet el varen trobar hi anaven alguna estoneta ja que anava bé per treballar Ho feien amb tranquil·litat aquell divertiment els donà bon resultat per fer el Casament El meu oncle que la cuidava em va dir: “Pujaré dalt el noguer i quan seran al bo de la feina deixaré anar alguna roca llavors” “No ho feu, perquè si s’enfaden us faran caure i ells marxaran” Un dia des de la barraca va veure que hi anaven i el Pau amb una embutxacada de rocs pujà al noguer, quan va arribar a dalt va pensar amb el que li vaig dir. “Vigilaràs com tre-

Opinió

ballen i et faràs un fart de riure”. El Ton i la Carmeta tot contents arribaren allà, es tregueren la robeta i es posaren a treballar i el pau des de dalt, a riure. Acabada la feina i quan es preparaven per marxar, el Ton va dir: “Aquí sí que és un lloc molt bo per treballar”. La Carmeta també ho va dir, ara falta saber jo com he quedat. El Ton li va dir: ”Saps qui ho sap? El de dalt, aquell sí que ho sap” El Pau va respondre: “Jo no sé res perquè amb esls vostres tractes no m’hi he ﬁcat”. Van marxar tan de pressa que el Ton s’hi deixà l’americana i el Pau la va arreplegar. El vespre a la taberna de Cal Botiguer Nou, no us podeu imaginar la broma que s’hi va fer en parlar d’aquest fet. S’hi trobava el Josep Subirà, que era molt bona persona, però molt bromista i va fer riure parlant d’aquest fet i amb algun acudit. “Pau, vas fer mal fet de pujar al noguer, t’hauries hagut de presentar allà i segur que t’haurien convidat a menjar

xocolata desfeta del pot de la Carmeta i n’haguerés gaudit d’allò més.” “Subirà no em deixes bé, el Ton hi deixa les obligacions i jo em podria trobar amb les preocupacions” El taberner Josep Villaró li va dir: "Quan es fa una troballa es fa la crida i es torna al seu amo, ho tens bé, ara passa el pregoner” Al Joan Planetes li van explicar aquella història, va dir, ja faré la crida. “Es fa saber aquell que va deixar l’americana a on va anar a treballar, que doni les entresenyes i pagui la crida i se li tornarà.” Passats tres mesos, el Joan Planetes va trobar el Pau i li va dir: “Encara tens l’americana del Ton? No t’has assabentat que avui es casarà? Torna-li i li dius que el pregó li regalo”. “Ton, aquí tens l’americana i et regalem les butxaques plenes de nous del noguer i la crida del pregoner”. Et desitgem moltes felicitats i molts anys visqueu plegats.

Carme Guitart Rovira

A propòsit de l’AIMS Els meus pares eren de Solsona i ells em van ensenyar a estimar aquesta ciutat on tenim la sort de tenir un espai del que disfrutem tant el meu marit i jo com els meus ﬁlls i néts, tots els caps de setmana que podem i naturalment els estius. Venim del mar i trobar-nos aquí envoltats de muntanyes és un canvi que ens encanta a tots. Anar al riu, fer excursions, anar a buscar bolets, a esquiar, agrada molt a tota la família i els més petits parlen dels gegants de Solsona com si fossin de la família. És per això que m’agradaria fer una petita reﬂexió sobre un esdeveniment del que gaudim cada estiu a Solsona i que crec que no valorem prou. Us ho explico : Fa uns anys, un dia i de casualitat vam trobar-nos al Miracle un concert d’instruments de corda tocats per gent molt jove i que no semblaven pas del país. Ens vam quedar a escoltar-lo i ens van semblar d’un nivell poc usual. Preguntant a Solsona d’on venien aquest nois ens vam assabentar de la idea portada endevant per en Peter Thiemann amb l’ajuda i la col·laboració del Consell Comarcal i l’Ajuntament de crear una acadèmia d’estiu per a joves promeses internacionals. Una escola tutelada per professors de gran nivell, vinguts dels millors conservatoris i orquestres: l’AIMS. Suposo que qui més qui menys n’ha sentit a parlar o ha vist els cartells que hi ha per tot arreu, doncs ja fa sis anys que estan entre nosaltres cada segona quinzena d’agost i ens deleiten amb els seus concerts, la majoria de franc, fets a més a més en llocs realment bonics con la cripta d’Olius o

l’església de Ceuró, per posar dos exemples. Nosaltres procurem anar a tots els concerts que podem, i hi hem portat els nostres ﬁlls i néts, hem fet pujar amics de Barcelona a sentir-los…. vaja, que ens hem convertit en uns seguidors incondicionals i els hi fem una bona propaganda. És per això que em sap greu que la resposta de la gent sigui tan pobre. Als concerts hi ha molt poc públic, i tampoc les autoritats no semblen fer-ne gaire cas, el primer dia per quedar bé i poca cosa més. A molts llocs la gent paga autèntiques bestieses per sentir coses de molt menys nivell, què ens passa aquí? Encara que han aconseguit importants patrocinadors no n’hi ha pas prou. Sé que comencen a tenir seriosos problemes de ﬁnançament per tirar endavant el projecte. Penseu que els concerts que sentim són fruit de la feina de tot un any, i que moure tanta gent val una pila de diners. Crec que entre tots hauríem d’aconseguir que això tingués una continuïtat i és per això que animo a totes les empreses públiques o privades a donar-los un cop de mà, i animo també la gent a anar-los a escoltar, per veure la il·lusió amb la que toquen i la cara de satisfacció dels seus mestres, en sentir-los tots junts amb la seva orquestra de cambra omplir de sons les maravelloses esglésies de la comarca. Sé que repetireu. Solsona no se’ls pot deixar perdre! 38

531 - Divendres, 24-8-2007

Opinió

J.H.

Menuderies M’agradaria passar pel Carrer Castell. Cada vegada que hi passo, a l’altura de la Lionesa, tinc el pler de gaudir d’una extraordinària cantada d’ocells. Un veritable festival musical. De sobte la natura m’envaeix com si em trobés al mig del bosc un matí de primavera. Un festí per a l’esperit. I sense pagar res. Jo suggeriria al Joan que, de la mateixa manera que el gosset del Cremallera de Montserrat oferia aquell espectacle (els joves no sabran de què parlo) que els viatgers regraciaven xirois amb una pluja de monedes, col·loqués també una caixeta on poder remerciar-li la finesa i ajudar-lo a sostenir els seus magnífics. Fins a quan? Cada any, quan arriba l’estiu m’atipo de veure el mateix error gramatical exposat a les portes dels establiments comercials: “Tancat per vacances fins el 30 d’agost”. Quan es vol indicar el terme de duració d’una cosa, es diu “fins al 30 d’agost”. L’enigma de les ambulàncies. He tingut la sort que fins ara no he hagut d’anar estirat en cap. Però, atesa la seva finalitat, tothom soposaria que són el súmmum de la comoditat. Doncs sembla que no. Tots els que me n’han parlat m’han dit el mateix, que són terriblement incòmodes, que, a més dels sotracs, hi han passat fred, calor i tot el que vulgueu. I aquí està l’enigma: Què ho fa que amb els avenços tècnics d’avui, no puguem fer de les ambulàncies uns vehicles mínimaments confortables? L’enigma a les Funeràries. Fa temps que em balla pel cap. La major part dels recordatoris dels difunts, malgrat tota la bona voluntat, després d’haver tafanejat l’edat i els familiars del

Opinió

mort, fan cap a la paperera. Per què no donar el recordatori en forma de punt de llibre, com veig que s’ha començat a fer amb els de Primera Comunió, que el puguem col·locar fàcilment en algun llibre i retrobar-lo, quan menys hi pensem? Al cel sigui. Confesso que sempre vaig sentir una profunda compressió i simpatia per Mn. Xirinacs. Quan va sortir dels Escolapis, va anar a posar-se a la gola (no del llop) del bisbe Bascuñana. Vicari de Balsareny i ecònom de Sant Jaume, de Frontanyà. Fins que el bisbe el va foragitar de Sant Jaume, on vivia paupèrrimament, per haver-se negat a cobrar la nòmina de govern franquista. Aquest gest, era per al bisbe Bascuñana, una injúria intolerable al Caudillo. No diré pas que en Xirinacs fos un model d’equilibri psicològic. Qui ho és? Però ningú no pot negar que era un home clarivident, bonhomiós, de grans conviccions i coherència. I, sobretot, d’un amor apassionat per la llibertat i la terra. I també -aquesta va ser la seva predicció- políticament incorrecte de naixement, tant en l’aspecte civil com esclesiàstic. Però qui més políticament incorrecte que Jesús de Natzaret, que ho va pagar amb la mort? O com francesc d’Assís, que més d’una vegada van fer passar per benaventurat? Com pot ser políticament correcte qui de veritat estimi Catalunya, quan la correcció política consisteix a acceptar una submissió incondicional a Espanya considerar desfassats, anacrònics o sonats aquells que encara gosen parlar d’autodeterminació i independència? No s’ha revelat el resultat de l’autòpsia. Però jo estic segur que en Lluís M. Xirinacs va morir de vergonya.

F. Torres

L’imant i el ferro Hi ha unes frases de Sant Francesc de Sales, que dites des de la ingènua ciència d’aquella època, resulten sorprenents i il.luminadores. Diu que l’home, en la seva naturalesa, se sent atret per Déu; i quan l’home no experimenta aquesta atracció alguna cosa passa en el seu interior. I, seguidament, fa aquesta comparació: “També en la naturalesa del ferro existeix aquesta atracció amb l’imant, i quan l’imant no atrau el ferro alguna cosa s’interposa; potser hi ha un diamant entre els dos, el ferro està cobert de greix, pesa molt, o està massa distanciat” i acaba dient: “Quan l’home no sent l’atractiu de Déu, és perquè entre els dos s’interposa les riqueses (el diamant), està sumit en el pèlag de la sensualitat (el greix), s’estima massa ell mateix (el pes) o el pecat l’ha allunyat de Crist (la distància)." Penso que aquest paràgraf també podria aplicar-se en l’àmbit humà. Perquè vertaderament l’home porta l’amor en la seva naturalesa, i el més lògic i normal és que l’home estimi. Llavors cal preguntar-se: Per què no ens estimem?, Per què ens costa tant esforç estimar el pròxim?. Crec que tot 531 - Divendres, 24-8-2007

això té relació amb les quatre raons de Sant Francesc. Quan jo valoro en excés els meus interessos personals no veig els del meu pròxim. Alguna cosa freda i congelant s’interposa entre els dos. La sensualitat també té molt a veure, molts amors autèntics i magníﬁcs s’han corromput per l’excessiva valoració de la sensualitat. El cos pot ser, i, de fet ho és, un camí d’amor, però aquesta valoració i degradació és el greix que impedeix a l’imant atraure el ferro. La tercera raó és el propi pes, si jo em súper valoro a mi mateix, difícilment podré valorar el meu germà. No hi ha amor. No hi ha imant capaç d’aixecar un home carregat d'ell mateix. I com a quarta raó hi ha l’excessiva distància. No estimem el pròxim perquè n'estem massa lluny. Només quan s’està a prop d’algú se'l pot estimar. Només s’estima a qui es pot abraçar, i només s’abraça al qui tenim a prop. I així és com l’imant no atrau el ferro. Així és com l’home no estima, encara que l’amor sigui part substancial de la seva naturalesa.

Opinió

Grup d’ERC al Consell Comarcal

Ple Constitució Consell Comarcal Justificació de Vot Com el lector hores d’ara ja deu saber, el passat 11 d’agost es va constituir el nou Consell Comarcal i es va elegir el nou president de la institució. Un Consell i un president que es trobaran una situació insòlita a la comarca: la institució continuarà essent governada amb majoria absoluta de CiU, però més del 75% dels ciutadans de la comarca estan governats per un ajuntament d’esquerres. Això implica que és més important que mai mirar d’arribar a acords i consensuar actuacions. Per aquest motiu des del grup d’Esquerra al Consell Comarcal vàrem votar en blanc la investidura del Sr. Chaure com a nou president deixant oberta la porta a futurs acords. Tanmateix, tres dies abans del Ple se’ns demana si estaríem disposats a votar favorablement la investidura del nou president. S’ha de dir que valorem de manera molt positiva aquesta petició. És per això que des del nostre grup vàrem posar 4 condicions que ens semblen de sentit comú per tal de poder canviar el sentit del nostre vot i, en conseqüència, votar favorablement la investidura del Sr. Chaure. 1) Elaboració d’un Programa d’Actuació Comarcal tal com obliga l’article 29 de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, i que ha d’incloure els serveis, les activitats i les obres que el Consell ha de dur a terme els propers 4 anys i que ha d’estar sotmès a informació pública. És necessari que el Consell tingui un full de ruta que obligui a tenir una línia d’actuació d’acord amb un model de comarca i eviti la improvisació en la gestió. 2) Modiﬁcació dels estatuts del Centre Sanitari del Solsonès que impliqui una reducció del pes polític en la seva Junta i es doni entrada als usuaris. Des d’un punt de vista funcional i de servei al ciutadà, no té sentit que dels 21 membres

Opinió

de la Junta, 15 siguin polítics. Cal obrir el Centre Sanitari als veritables propietaris d’aquest i que són els que millor poden ajudar a l’hora de determinar les necessitats a satisfer. No n’hi ha prou d’obrir el Centre als professionals (que ja hi són presents tot i que pot ser insuficientment), cal entendre la gestió del Centre en funció de les diferents necessitats dels seus usuaris. Hi ha d’haver un representant de la gent gran (el primer grup en nombre d’usuaris del Centre i que ja ha mostrat el seu interès per estar present a la Junta d’aquest), un representant del món educatiu (professors, mares i pares que abasta un sector tan important com és el de la població infantil), o bé del món esportiu (amb una especificitat sanitària prou evident), o laboral... 3) Establiment d’uns criteris de desenvolupament del Pla de Camins. Tothom hauria de saber perquè es comencen a arreglar uns camins i no uns altres. Cal eliminar l’arbitrarietat en l’aplicació del Pla. 4) Consensuar amb l’Ajuntament de Solsona les qüestions relatives a la Comissió de Benestar del Consell Comarcal. Si tenim en compte que la ciutat de Solsona aporta el 70% de la població comarcal amb els corresponents recursos en funció d’aquesta població, sembla evident que l’Ajuntament de Solsona hauria de poder consensuar amb el Consell Comarcal la línia a seguir en aquest àmbit. Hi ha qüestions especialment sensibles que hauríem de ser capaços de deslligar de la batalla partidista. Com a resposta, el grup d’Esquerra al Consell només obté bones paraules però cap compromís ferm del presidenciable de CiU. Malauradament no podem, doncs, votar afirmativament la investidura del nou president i mantenim, per tant, el sentit del nostre vot en blanc.

JERC

JERC Solsonès inicia una nova etapa Des de les passades eleccions municipals Solsona i el Solsonès han obert una nova etapa. L’històric canvi de signe polític del govern de la ciutat ens fa creure en noves oportunitats i possibilitats de fer les coses d’una manera diferent. Les JERC del Solsonès també participen d’aquest canvi en la nostra ciutat i la nostra comarca. Nova gent, noves idees i il·lusions per fer coses per aquesta ciutat i per aquest país. Perquè ara més que mai cal continuar lluitant per les llibertats del poble català. I cal actuar des dels nostres pobles i ciutats, perquè tenim present que els problemes dels catalans són reals i estan al carrer. I per celebrar aquesta nova etapa que comença Solsona i les JERC del Solsonès us convidem a tots al concert que se celebrarà aquest dissabte a 2/4 de 12 a la

plaça de l’Ajuntament de Solsona, amb DAYDREAM AGE, BOTTOMLESS i PLOWSHARE També volem aproﬁtar l’ocasió per recordar Lluís Maria Xirinachs, un lluitador incansable per les llibertats del poble català. Un home valent, oblidat per la democràcia, i que va defensar sempre les seves idees de la manera que ell va creure millor. Per ell va el nostre més sincer record. “ Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. Però n’hi ha que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles” Bertold Brecht 40

531 - Divendres, 24-8-2007

Opinió

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Els partits municipals i el seu futur La comarca del Solsonès ha estat una illa convergent durant molts anys. De fet, fins les darreres eleccions municipals, en que perduda la capital, i no recuperat l’ajuntament de Sant Llorenç, encaren una etapa clarament diferent de totes les altres. En diverses ocasions, es varen promoure iniciatives plurals, per trencar l’hegemonia de CiU, i excepte la que va representar la UMS ( Unió Municipal del Solsonès), les altres no varen tenir prou èxit com per assegurar una alternativa potent i duradora a la comarca. Era massa difícil competir contra totes les institucions locals, comarcals, provincials i de país, totes elles en mans de CiU. I cada alternativa feia tornar enrere i haver de començar de nou. Amb tot, els que interveníem en aquestes operacions de recerca de la pluralitat política a la comarca, teníem clar que tard o d’hora, l'alternativa es produiria. Ara ja és un fet i no té volta enrere. És lògic que en aquest nou període, la darrera alternativa construïda a l’entorn de la gent d'esquerres i de progrés, El Comú s’interrogui sobre el seu futur. Aquest agrupament de forces diverses, inclosos molts independents, ha tingut el seu paper en el panorama solsoní. La seva presència i feina ha estat positiva, sense cap mena de dubte, tant a la capital com en altres pobles de la comarca. Però, no deixa de ser una “rara avis” a nivell global de país, quan ja tothom ha optat per les marques electorals habituals. No veig futur de continuïtat perquè les raons per la seva creació han estat modificades totalment en les darreres eleccions municipals, en les quals el PSC ha anat ja per lliure, i el gran objectiu s’ha aconseguit. Solsona ha canviat de govern municipal i aquest canvi, previsiblement, serà per a bé i per a molts d’anys. Aquest nou panorama fa més complicada l’existència d'El Comú, tal com s’havia concebut inicialment. Podria continuar el nom, però ja amb una composició molt reduïda i molt menys plural. En fi, aquesta és una decisió que pertoca als components actuals i tenen un cert temps per definir-la i actuar en conseqüència. El que sí que puc afirmar és que la seva creació i existència ha estat positiva per a la comarca. Però també voldria afegir que és indispensable que tots els grups municipals a la comarca estiguin enquadrats en una força política o una altra. Hi ha gent que creu que si algú es presenta sota les sigles d’un partit tradicional, perd la identitat, la llibertat i passa a ser un peó o un autòmata en mans de les direccions d’aquests partits que li fan dir i fer el que ells volen i no el que ell creu que hauria de fer per al seu poble o ciutat. Res més lluny de la realitat. Si en un càrrec es té la màxima llibertat, és precisament exercint de Regidor o Alcalde de qualsevol municipi. En primer lloc perquè el càrrec pertany a qui s’ha presentat a les eleccions i l’ha guanyat, i en segon lloc perquè els partits intel. ligents posen tota la confiança i els mitjans perquè la feina del regidor o alcalde sigui el més eficient possible. És la millor carta de presentació per a futures conteses electorals. I és que tot càrrec municipal necessita l’ajuda constant 531 - Divendres, 24-8-2007

d’una estructura de partit. Cada dia toca prendre decisions que cal haver estudiat, meditat i trobat adients per al municipi, i si tens ajuda externa pots valorar millor, per decidir millor. És el que fem els qui tenim càrrecs de partit. Aportar documentació, informació i experiència en altres casos semblants perquè qui hagi de decidir, ho pugui fer en les millors condicions. I perquè tingui informació plural i àmplia de totes les possibilitats. I sobretot, que aprofiti totes les eines al seu abast. Dies abans de les eleccions vaig promoure un cert enrenou a les files de CiU per haver dit que els ajuntaments socialistes aconseguíem més, i millors ajuts. Alguns ho volien interpretar com que el PSC, en el govern, afavoria els seus en detriment dels altres. Res més lluny de la realitat, el que volia dir i és fàcil provar, és que la nostra millor organització facilita que els nostres ajuntaments tinguin més i millor informació i documentació per aprofitar totes les opcions al seu abast. D’aquí la importància del fet que tothom tingui el suport d’un partit i d’aquí la dificultat per sobreviure d’aquelles candidatures sense cap suport extern.

13 ANYS

APTA

LUCKY YOU RATATOUILLE

m 0 LU pra d ,50 RA CK 'una Eu TAT Y Y ent ro OU OU rada s ILL E

• Dissabte, 25 - 11 nit

r la

VA L

i 2/4 de 8 vespre • Dilluns, 27 - 1/4 d'11 nit

pe r

• Divendres, 24 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 25 - 1/4 de 7 tarda • Diumenge, 26 - 2/4 de 6 tarda

Records

Ramon Gualdo

Nits d’estiu del Lacetània Anàvem de bòlit. Sopar amb corredisses, i dins la fosca de la nit, decidits cap a la croada en defensa de l’art. Nits de trafeguera, de pencar, de xerradissa esvalotada. Algú que ens hagués espiat hauria dit que allò era una casa de bojos. Doncs, us parlo dels vespres d’estiu del 1982, quan el Grup de Teatre Lacetània assajava l’obra per a la Festa Major. Ara, al cap de 25 anys, recordo amb enyorança aquells dies (i en aquest exemple en concret, “aquelles nits”). Aquell any, i d’altres que en van venir, hi havia un ambient de veritable eufòria, un clima engrescador. Allò era un gaudir plenament de les delícies de l’escenari. I en les dates que comento (estiu del 82) ens trobàvem atrafegats preparant la representació d’una obra d’Àngel Guimerà: La filla del mar. “Nois: Hauriem de ser més puntuals als assaigs que hi ha feina a fer, encara, això s’ha de pujar” “I vosaltres, encara aneu amb els paperots als dits? Encara no sabeu el paper? Hosti, tu! És una obra “De Festa Major”, no fotem!”. I, així, amb estones de gresca, amb estones una mica serioses i amb estones embogides, anàvem mastegant Guimerà, aquells textos que ja els anàvem pronunciant fluixet quan calia, i amb força quan calia. La cosa, al final rutllava. Sí: Després de 25 anys, us ben asseguro que va anar bé. Hi va haver gent, els va agradar, van aplaudir. El món del teatre és farcit d’anècdotes. També us en puc explicar alguna de La filla del mar, del 82. L’escenari havia d’estar pensat en l’ambient de pescadors i de gent de mar. I prou que ho deuria ser d’encertat el muntatge, prou que ho deuria ser de ben ambientat l’escenari, perquè així que es van obrir les cortines el públic es va posar a aplaudir. Va ser una bona embranzida per a la nostra actuació. Aprofito la crònica per dedicar un record a l’amic i company d’escenari, Joan Rafart, que ens va deixar l’any passat. (Dijous vinent, dia 30, farà un any que va morir). També havia actuat a La filla del mar el 1982. Hi va interpretar el paper de “Cinquenes”.

Opinió

Ramon Gualdo

Xirinacs Allò que es diu: Seré breu. Lluís Maria Xirinacs: Dedico el pensament a la teva persona, amb tot el respecte i amb tota l’admiració. Alhora et dedico agraïment per tot el què has fet. I abusant de la teva paciència, encara faig de pidolaire i demano una cosa: Si un dia “et vas plantar”, encara hauries de tornar-ho a fer. Ens fas falta. Des de les teves altures d’un cel blau i damunt de branques d’olivera, ens convé que el teu esperit es planti. Sí, perquè Catalunya, el nostre país, està fotudet:

Els polítics d’aquí són descafeïnats, els d’allà són barruts i els ciutadans estem adormits. Ah: Com a bon mossèn, perdona a tots els VidalQuadras escampats pel país, que amb molta barra i amb poca vergonya, gosen mofar-se de tu. Perdona al dirigent del PP, Alberto Fernández Díaz, i altres personatges per les animalades que han arribat a dir aquests dies. Sí que deu anar així la cosa: La teva ànima perdona, ells bramen.

531 - Divendres, 24-8-2007

En recordança

Montse J. Albert i Marc

Família Jordan i Pelegrina

En memòria de Joan Rafart Capdevila (Sastre de la Serra) Aviat farà un any que te’n vas anar i no hem deixat de pensar en tu ni un sol dia. En el teu escrit de comiat ja vaig posar que des del dia 29 de juliol del 2006, cada minut que passàvem amb tu, ja era un minut d’or, i quina raó que tenia!!!!!!!!! Recordo perfectament les vegades que et vas sincerar amb mi en els nostres viatges per fer proves i visita als metges. Recordo tota la gent que va venir a veure’t a casa i després a la Clínica i tu els oferies el millor dels teus somriures i el teu humor innat, TOT HI SABENT EL TEU DESENLLAÇ. Ho vas saber portar tot amb molta dignitat. Recordo l’enteresa de l’Albert i el Marc, la gran maduresa que van saber demostrar en aquests moments tan difícils per a tots nosaltres. Recordo el dia del teu enterrament, va ser el dia que em vaig desmuntar jo, llavors vaig haver d’acceptar que físicament ja no eres amb nosaltres, per escoltar-nos, per fer-nos riure i sobretot per estimar-nos. Per què ens hem de donar compte que una persona t’omple tant la teva vida quan ja no hi és? Eres tant devot de la Mare de Déu del Claustre que per l’aniversari de la Coronació estic segura que des don fos ho vas veure en primera ﬁla!!!!!!!!!! Te’n vas anar sense fer soroll, se’n va anar UNA PETITA GRAN PERSONA que omplia les nostres vides. Diuen que una persona no mor mai m’entres hi hagi una sola persona que la recordi, has deixat tantes petjades en la teva vida, que et recordaran i et recordarem sempre. Tant la tieta com nosaltres et seguim sentint molt a prop. Fins ara Tati.

La Família Jordan i Pelegrina volem agrair el recolzament que hem rebut de totes les persones que ens han acompanyat en aquests moments per la pèrdua de la nostra mare i àvia, María García Moreno. També volem agrair tot el recolzament rebut pel personal sanitari de la Clínica de Solsona, i les atencions que han dedicat a la nostra mare i àvia, María García Moreno.

Parròquia

Aquest dissabte, xerrada del germà Jaume a la parròquia A 2/4 de 5 de la tarda d’aquest 25 d’agost, el germà Jaume oferirà una xerrada a la parròquia de Solsona (sala del fons). El popular claretià parlarà de com fer pregària, de com cadascú pot trobar la seva manera de fer-ne i de la importància de la mateixa.

Els Sants de la Setmana Divendres, 24 Sant Bartomeu. Santa Emília de Vialar; santa Àurea. Dissabte, 25 Sant Lluís de França. Sant Josep de Calassanç. Sant Genís, còmic mr; sant Genís, notari mr; santa Patrícia. Diumenge, 26 Santa Teresa de Jesús Jornet. Mare de Déu de Czestochowa; sant Cesari d’Arles; sant Zeferí; sant Balduí; beat Juníper Serra. Dilluns, 27 Santa Mònica, mare de sant Agustí. Dimarts, 28 Sant Agustí. Sant Julià; sant Hermes. Dimecres, 29 Martiri de sant Joan Baptista. Santa Sabina; sant Adelf. Dijous, 30 Sant Fèlix; sant Fiacre; beata Juana Jugan. 531 - Divendres, 24-8-2007

Josep Àngel Colomés

Relat

Juani Cervera

Altres passes Potser m’he adormit i sóc encara en la profonditat d’un somni on sembla que la tardor s’avanci amb ganes, em desvetllo amb la nosa de sobreposar-me a un dia tan poc habitual, certament i calma no em ve degust tastar abans d’hora aquest preludi tardorenc. Havia deixa’t la finestra de la meva habitació entreoberta per ventilar-se quan per un impuls natural guaito amunt, el cel es presta tapat, sense revelacions, sembla que ha plogut un xic, cap cosa, vaig per tancar i cloure’m en el dia d’estiu que m’agradaria gaudir, tot i així, sento que és absurd deixar de viure el que es presenta, descobrir si la nit ha refredat temors, si els núvols tendeixen a esvair-se o com respiren avui els ametllers. Quan m’adono de la inèrcia del meu cos, em poso les bambes i enfilo pel camí conegut, em sento agraïda pel pagés que amb cura neteja aquests vorals, això sí que és un servei al proïsme. Aquests dies em sol acompayar el present més viu, d’aquí que els peus es disposen atrets per l’aventura; vaig per un corriol que a mida que el cerco es fa més feréstec i alhora segur, segueixo tot i la contradicció. L’ordre tan preuat es bifurca en un tres i no res, em deixo seduir pel moment, la vida és triar. A voltes les formes fan nosa a la Natura, de fet, en som part, camino i penso en el devastador huracà Deans a Mèxic i en la taurona que es mor d’enyorança cercant els seus iguals a la platja de Tarragona; per què ens resistim a canviar els sentits? no fem cas, esperem com nadons prematurs que els pares, Déu ens doni les mans amb la força suficient, badem per la confiança de fer les primeres passes i no caure, impossible no caure. En aquest espai-temps del Solsonès on em trobo es respira bosc, no ens ho deixem perdre, ni l’origen dels mots, com ens explica en Jaume Clavé al seu article Ginestà, peregrinar, “de pedra en pedra”, bé, els ocells aquí, més aviat fan saltirons de l’arç real al roure i, entre garrics i boixos, juguen a cuit i

Opinió

amagar, s’expliquen el dia... que jo hi sigui és anecdòtic i, tal vegada, insigniﬁcant, però, per a mi és imprescindible, nodridor, calostre vital. Cada dia s’enceta vida, es respira cel, es glopeja rosada, es transpira temor, cada estona s’engendra a sí mateixa, com ho fa la llum a l’enclusa de les fulles d’alzina, aproﬁtant la calma, a l’hora precisa. Reinventar-se el camí, perdre’s en el bosc conegut, trobar-se en altres passes.

FE D’ERRADES En el poema de la setmana passada: “M’espero”, hem trobat un error d’impressió, en els 5 últims versos, on hi posa: “el fred suau de la pluja- damunt la gespa i el pit” hi ha de posar: “damunt la gesta i el pit”. Tot i que pot ser entenedor, una paraula canvia el sentit profund que es vol transmetre, gràcies.

Un soci i afeccionat del Club Bàsquet Solsona

Gràcies per tot, Bobby Com que no sóc de lletres i no estic acostumat a publicar escrits als mitjans de comunicació, no sé si seré capaç de transmetre els meus pensaments i sentiments en quatre ratlles. Recordo aquell estiu de fa 11 anys quan vas fitxar pel C.B.Solsona. La darrera negociació no es va fer ni en un despatx d’advocats, ni en una taula d’un bon restaurant, ni en el local del club, l’acord es va tancar al carrer, a fora del pavelló, a peu dret i recolzats en la barana de ferro en vistes a les pistes de tenis. Com pots veure, fins i tot amb això el nostre club és diferent. L’acord es va fer per una temporada, però renoi, al final han estat deu. Deu temporades amb alts i baixos, amb bons resultats i no tan bons, però de ben segur que el Club Bàsquet Solsona actual no té res a veure amb aquell.

Has contribuït junt amb altres entrenadors, directius, jugadors, pares, socis, patrocinadors, etc., a fer del nostre club, un club gran, un gran club, organitzat, estructurat i per què no dir-ho, admirat. Hem gaudit de bàsquet de gran qualitat i de nivell, s’han assolit èxits esportius, però per sobre de tot, has aportat una gran dedicació, esforç, predisposició i has demostrat una gran estimació al nostre club. Ara ens deixes, però de ben segur que ho pots fer amb el cap ben alt per la feina ben feta i no en tinguis cap dubte, al club i a la ciutat sempre tindràs les portes obertes. Com a soci i afeccionat del Club Bàsquet Solsona, et desitjo el millor. MOLTES GRÀCIES PER TOT, BOBBY, i ﬁns aviat. 44

531 - Divendres, 24-8-2007

El dibuix del Celsona

Dibuixa els teu animal preferit Nom:

Edat:

Dibuixa els teu animal preferit, de la manera que vulguis, i quan acabis, porta'l a la redacció del Celsona, a la Ctra. de Torà, 25 - 973 48 17 19. La setmana que ve farem un regal al qui l'hagi fet més bé.

Aquí veiem la Natàlia Pujol Gualdo, que va guanyar el Concurs de dibuix de la setmana passada, recollint el premi.

Aquesta setmana també hi han participat: Marta Cases Cantons (12 anys), Natàlia Pujol Gualdo (11 anys) , Núria Castillo Carceller (12 anys), Clàudia Santaeulàlia Serra (8 anys), Alba Serra Vilardabó (17 anys), Sheila Lara Solé.

531 - Divendres, 24-8-2007

El guanyador d'aquesta setmana:

Pau Reig Torra, 9 anys Pots passar a recollir el teu premi per l'Oﬁcina del Celsona.

3x3 de Bàsquet

Gesport

2n Campionat 3x3 de Bàsquet “Gesport” & LC7 Jeans La Cotillaira Aquests són els resultats i classificació del 1r 3x3 de Bàsquet “Gesport”. Divendres passat es van disputar les semifinals i finals del torneig i, després d’uns partits molt igualats, en la categoria infantil, l’equip dels Black Devils es va alçar amb la victòria davant l’equip dels Jonhy Melabo, el millor jugador va ésser l’Albert Llort de l’equip dels Black devils. I en la categoria sènior, els Manzano’s Boys es van imposar al TB Assessors en una final molt ajustada. D’altra banda, en el tercer i quart lloc Els Mat-ramiau es va imposar a L’Asterisc. Els campions del torneig van poder gaudir d’un sopar al Bar Restaurant Cantàbric. Val a dir que el millor jugador de la final va ésser el Marcel Call (Manzano’s Boys). I, pels aficionats al bàsquet, només comentar-vos que, el proper diumenge, 16 de setembre, el Club Bàsquet Solsona organitza el tradicional 3x3 de bàsquet a la Plaça del Camp de Solsona.

Manzano's boys

Gesport vol agrair la col.laboració de: Club Bàsquet Solsona, Expert Rafart, Grèvol, Aufo Motors, Vidres Solsona, Riu Esports i Moda i Bicis i Motos Farràs. I, sobretot a LC7 Jeans La Cotillaira. The Black Devil's 46

531 - Divendres, 24-8-2007

Bàsquet

Bàsquet 3x3

CB Solsona

Inscripcions dels esportistes per a la temporada 2007-08

En marxa l’organització de la 13a edició del “Solsona Bàsquet 3x3”

Per tal de facilitar al màxim les tasques de preparació de la nova temporada i la gestió dels tràmits federatius i d’assegurança esportiva, us preguem que tingueu molt presents les següents indicacions: Per als basquetbolistes menors d’edat, cal que els pares o tutors complimenteu el full d’inscripció i autorització; el podeu obtenir de la web del club www.cbsolsona.com (encara que ja hagueu jugat la temporada anterior, cal signar-lo de nou atès que conté l’autorització). El podeu lliurar, juntament amb una fotograﬁa de carnet, fotocòpia del DNI, passaport o llibre de família i – atenció, novetat! – una fotocòpia de la tarja sanitària, a la bústia del club (entrada del pavelló) o a RIU ESPORTS I MODA. Per als esportistes majors d’edat, tant si jugareu com a federats com si voleu fer bàsquet de manteniment, també cal que empleneu el full corresponent i porteu la documentació que s’indica. Cal que tots els esportistes federats passin durant l’estiu la revisió mèdico-esportiva (us recomanem demanar l’hora al centre sanitari amb la suﬁcient antelació). No ho deixeu per a darrera hora. Els entrenaments, per a l’escola de bàsquet i els equips de promoció, s’inicien el 17 de setembre. Els equips sèniors, júniors i cadets seran convocats amb anterioritat pels seus entrenadors.

Us informem que el diumenge 16 de setembre se celebrarà a la plaça del Camp la tretzena edició del ja tradicional campionat SOLSONA BÀSQUET 3 x 3 del CB Solsona, que enguany s’inscriu dintre dels actes commemoratius del 30è aniversari del club. Enguany les categories són: - Pre-mini bàsquet (nats l’any 1998 i posteriors) - Mini bàsquet (nats l’any 1996 i 1997 - Infantil (nats els anys 1993, 94 i 95) - Júnior (nats els anys 1990, 91 i 92) - Sènior (nats l’any 1989 i anteriors) En la competició s’hi poden apuntar equips formats per 4 o 5 jugadors/es. El preu d’inscripció és de 48 euros per equip de 4 jugadors i 60 euros per equip de 5 jugadors (12 euros per jugador). L’últim dia d’inscripció és el 9 de setembre. Cal fer arribar els fulls d’inscripció a RIU ESPORTS I MODA (Verge del Claustre, 18) o bé al despatx del Club Bàsquet Solsona (al pavelló municipal). Cada jugador/a inscrit/a rebrà una magníﬁca samarreta reversible de bàsquet (d’ús obligatori al torneig) i beguda.

Aniversaris Comencen els entrenaments en l’equip júnior masculí i el Cadet A del CB Solsona

Aquest any és el 10è aniversari del Club BTT del Solsonès i séstà preparant un seguit dáctes, entre ells una exposició dels 10 anys del Club i una xerrada per al cap de setmana del 20 i 21 dóctubre; però ja us n'anirem informant més endavant.

Aquest proper dilluns comença la nova pretemporada per els equips Júnior Masculí i Cadet A Masculí, ambdós equips dirigits pel Josep Sala L’horari d’aquests entrenaments és a les 19:30 de la tarda al Pavelló Municipal de Solsona.

Per a més informació del Club BTT del Solsonès podeu visitar la nostra pàgina web www.bttsolsones.com



531 - Divendres, 24-8-2007

BTT del Solsonès

Futbol Sala Infantil Dimecres 15 d’agost

II Campionat de Futbol Sala Infantil El Pi En aquesta edició els equips participants han estat cinc, dos més que l’any passat. El nombre de jugadors, però, s’ha duplicat: enguany hi han participat 42 nois nascuts entre el 92 i el 97. Els equips participants foren: Dream Team - Estrella Dam - Psv Solsonès - Càmping Ribera - Calvus Team El nombre d’equips va permetre de fer una lligueta d’on sortiren quatre semifinalistes. L’equip que va quedar eliminat va ser el Càmping Ribera, el conjunt més nombrós, però també el més jove del torneig. De les semifinals en sortiren victoriosos Calvus Team i Estrella Dam, equips que a la lligueta havien empatat a punts i a gols en el partit que els enfrontà. Només el gol average feia de Calvus Team l’equip favorit a la final. L’emoció estava garantida. Els dos equips feren vibrar el públic en cada jugada i un empat va forçar pròrroga també molt aferrissada que va caure també del cantó de Calvus Team. En acabar-se la final hi va haver una remullada general a la piscina i tot seguit l’entrega de trofeus i premis especials.

Kalvus Team, primer classificat

El porter menys golejat fou Serafí Magin; el màxim golejador fou Parcerissa, Jordi Puig fou declarat el millor jugador de la ﬁnal i el petit Emilio va ser considerat el jugador més coratjós del torneig. Tots ells van rebre un premi pel seus mèrits. L’organització agraeix l’ajut de tots els col.laboradors i felicita tots els equips participants, pares inclosos, pel seu esperit esportiu.

Estrella Dam, segon classificat

Remullada general

Parcerissa, el màxim golejador

L'eufòria dels campions

Jordi Puig, millor jugador 48

Serafí Magin, porter menys golejat 531 - Divendres, 24-8-2007

Futbol Sala Femení

Segon triangular de futbol sala femení Aquest dissabte, a les Instal.lacions Esportives el Pi es va realitzar un segon triangular de futbol sala femení. Aquest cop hi participaren Riu Esports, Construccions Cisteller i Les Yellow Power. Va ser una bona ocasió per fer un test de pretemporada i veure com funcionava la maquinària de cada equip.

Com sempre, l’equip de Riu Esports va imposar-se sense problemes. Construccions Cisteller va quedar en segon lloc, i les joves i valentes Yellow Power van ser terceres. Es va sentir fortament l’absència de les mítiques PorreDones del Bar Cantàbric.

L'equip Riu Esports

Construccions Cisteller

Les Yelow Power

Tradicional bany de campiones

Futbol 7 El Critt: Campió del Torneig de Futbol 7 Felicitats, us ho mereixeu!!! 531 - Divendres, 24-8-2007

Futbol Sala

I Torneig "Càmping la Ribera"

Jugadors a dalt: Albert Merino, Jordi Puig, Robert Tripiana, Albert Parcerisa, Arnau Murcia, Gerard Roca, Serafín Magin. A baix: Ferran Moreno, Maria Moreno, Anna Magin, Daniel Soria, Marcel Xandri, Roger Ribera, Albert Manyoses, Josep M. Duró.

Dissabte passat al càmping de la Ribera uns quants jugadors de Solsona van fer un equip de futbol sala en la categoria de 8 a 10 anys i un altre en la categoria d'11 a 14 anys. Els de 8 a 10 anys van disputar un triangular que el formaven “càmping St. Llorenç”, “càmping la Ribera” i “Solsona” de 20 minuts cada partit. Tots aquests partits van ser molt disputats però els de Solsona es van emportar el primer lloc. Els de la categoria d'11 a 14 anys van jugar un quadrangular també de 20 minuts cada partit. Els equips eren:

“càmping la Ribera- A”, “càmping la Ribera B”, “càmping el Solsonès” i “Kalvos Team” de Solsona i van ser aquests últims els que es van emportar també el 1r lloc, ja que no van perdre cap partit. Va ser una jornada lúdica en que els jugadors entre partit i partit i degut a la forta calor es van poder remullar a la piscina i recuperar forces amb un bon berenar. Des d'aquí felicitem els pares organitzadors i els campistes col. laboradors.

Volei Platja 26-08-07

3r Torneig de Volei Platja 4x4 del Solsonès Instal.lacions esportives del Pi de Sant Just

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

13 eurals per individu que inclouen: - Entrada a la piscina, samarreta, begudes vàries i alguna sorpresa més. - Dinar opcional de 7 eurals la barba per fer una mica d'ambient... Aviseu en fer la inscripció. Inscripcions ﬁns al dia 25/08 al migdia al Pi de sant Just, a Riu Esports i Moda i als tels. Marcel: 669053415 - Pau: 699550621 David: 678367609 - Manel: 699952115 50

531 - Divendres, 24-8-2007

Motocross

Motocross de Madrona El passat 11 dágost, aprofitant que era la festa major de Madrona, el jovent dáquest poble va organitzar per segon any consecutiu una fantàstica cursa de motos. Aquest any, de la mateixa manera que lány pasat, la cursa consistia en una resistència sobre terra de dues hores de durada. Però aquest any amb molta més assistència de pilots, ja que la cursa comença a ser una cita obligada per als pilots als quals agrada gaudir dún traçat atípic i molt divertit en el qual es combinen corbes lentes amb ràpides i un gran nombre de rectes. En total hi havia 32 equips de dos pilots cadascun, és a dir, uns 64 pilots disposats a donar-ho tot per poder estar al podi. Al final de la cursa els més ràpids i guardonats amb els trofeus pertinents i obsequiats per la marca xc-ting van ser els següents: Rafa García i Josep Sánchez primera posició, Àngel Divins i Jordi Coletas segona posició i Jordi Vilaseca i Josep Clop tercera posició.

Segons classificats

Tercers classificats

Quarts classificats

Trial

Carla Calderer aconsegueix el novè lloc al Campionat d’Europa La pilot Carla Calderer ha acabat en el novè lloc del Campionat d’Europa de Trial després de també ser novena a l'última prova disputada a la ciutat Noruega de Hobol. Calderer va fer una molta bona actuació sobre un circuit que tenia 9 quilòmetres dividits en 14 zones, fent un temps de cinc hores i trenta minuts. La competició va estar marcada per la pluja que va caure al llarg de tota la jornada i pel fred. En la primera prova de l’Europeu, a Morella, va fer la setena posició, mentre que a Lazzate (Itàlia) va ser novena, com ara, resultats que l’han deixada en aquesta mateixa posició ﬁnal del campionat. La Carla participarà, el proper dia 2 de setembre a la prova del Campionat d’Espanya Absolut en la categoria Sènior que se celebrarà a Andorra i s’està preparant de cara a ﬁnals de setembre per fer la última prova del Campionat del Món i poder representar el nostre país al Trial de les Nacions. Ànims i endavant!! 531 - Divendres, 24-8-2007

Enduro

Motor Club Solsonès - Lluís Novelles – Fotos: Eva Planas

I Enduro Outdoor de Guixers La primera edició de l’enduro Outdoor que Motor Club Solsonès va organitzar a Guixers va esdevenir un èxit total. La novedosa prova motociclista que va transcórrer durant la tarda – nit del dissabte 18 d’agost i que s’emmarcava dins els actes de la festa major de Guixers- va meravellar tant als 31 pilots participants com al nombrós públic que es va aplegar al voltant del circuït ubicat a la vora del pantà de la Llosa del Cavall en plena Vall de Lord. Els participants, que havien de cobrir el recorregut d’uns 650m ple d’obstacles de pedres de guix grans i petites, tubs, bigues de fusta, grava, pneumàtics, salts, corbes revirades i contraperaltades, van quedar exhausts en cadascuna de les 15 mànigues classiﬁcatòries que van completar ja abans d’entrar a la repesca i gran ﬁnal. A més, i per si fos poc, a partir de

531 - Divendres, 24-8-2007

Enduro

Motor Club Solsonès - Lluís Novelles – Fotos: Eva Planas

Els valents i soferts pilots van ser: 1r classificat Jordi Pares del Moto club Tona. 2n classificat Rafa Garcia, de Súria (i St Llorenç de Morunys ). 3r classificat Melcior Faja. 4t clas. Miquel Àngel Male, Solsona i Motor club Solsonès 5è classificat Ramon Andreu, Solsona i Motor club Solsonès 6è classificat Benet Solanellas. M.C. Berguedà 7è classificat Jordi Genoves. M.C. Berguedà 8è classificat Jordi Vilaseca, Solsona i Motor club Solsonès. 9è classificat Alejandro Andreu ( Valencià ). 10è classificat Pere Rubio. 11è clas. Xavier Subirana de St. Llorenç i M. C. Solsonès (RIU esport i moda) 12è classificat Albert Cardona, Solsona i Motor club Solsonès 13è classificat Roger Vila. M.C. Constantí 14è classificat Xavier Caballol. M.C. Berguedà 15è classificat Josep Clop, Solsona i Motor club Solsonès 16è classificat Ramon Gonfaus.M.C. Foc i Fuegu 17è classificat Manel Temprano. M.C. Segre 18è classificat Ramon Codina. M.C. Segre 19è classificat Florenci Tarres. M.C. Berguedà 20è classificat Ot Ingles. M.C. Constantí 21è classificat Ignasi Gil-Bernet, St. Llorenç de Morunys. 22è classificat Ramon Graus. M.C. Foc i Fuegu 23è classificat Jordi Tugues. M.C. Segre 24è classificat Ivan Gibert. 25è classificat Ramon Quer. M.C. Segre 26è classificat Eric Farràs, de Berga. M.C. Berguedà 27è classificat Jordi Angrill de Bassella.. M.C. Segre 28è classificat Jaume Morera. 29è classificat Toni Vilar, Solsona i Motor club Solsonès 30è clas. Xavier Ballarà, St. Llorenç de Morunys i M. C. Solsonès 31è classificat Jesus Lozano, St. Llorenç de Morunys.

les 9h de la nit s’hi va afegir el handicap de competir amb llum artiﬁcial, cosa que per altra banda aportava un toc de màgia a l’esdeveniment. ( imagineu-vos per un moment l’escenari: envoltats de natura amb el riu Aigua de Valls al costat custodiat per bonics boscos i contraforts dels Bastets i Busa amb l’ombra del Port del Comte en la llunyania, emana del sòl un núvol de llum i pols que barrejat amb el rumor dels motors i el murmuri de la gent, sembla tanmateix una màgica aparició digna dels millors relats mai descrits ). La magníﬁca acollida que la gent de la Vall ens va dispensar, el suport inestimable de l’ajuntament de Guixers i Consell Comarcal del Solsonès, les autoritzacions d'Agència Catalana de l’Aigua i administracions en general, així com la gran quantitat de col·laboradors que es van abocar amb recursos per tal de donar-nos suport entre els quals: EXCAVACIONS SERRA DEL VERD, CAOPSA, A.D.F. VALL DE LORD, MECÀNIQUES LA VALL, LLOGUERS SOLSONA, CREU ROJA, CONTROLS ETC.,... Tots plegats van fer que el resultat de la suma dels esforços assolís un èxit inesperat. ( Gràcies , doncs, a tots ells ). Pel que fa a la vessant esportiva, cal remarcar la participació de nombrosos pilots solsonencs o amb segona residència a la nostra comarca i que juntament amb la resta dels participants ens van obsequiar amb un bon espectacle.

Resumint, espectacle del bo en plena natura i de nit.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 531 - Divendres, 24-8-2007

L'Entrevista

AIMS

Entrevista a

Lothar Strauss,

professor de violí i director de l’Orquestra d’AIMS 2007 Un cop ja iniciada la sisena edició de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès i del Festival de Música de la Catalunya Central, certamen organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona, hem pogut realitzar una entrevista a un dels professors d’aquesta edició de l’Acadèmia, el reconegut violinista Lothar Strauss. Aquest és Concertino de l’Òpera Estatal de Berlín i Professor de l’Escola Superior de Música de Leipzig. Aquests dies es troba a la nostra comarca impartint classes als joves participants d’AIMS 2007 i oferint alguns concerts juntament amb els altres professors d’aquesta edició.

prefereix fer? Creu que es pot treure profit de la combinació d’ambdues professions? No sento la necessitat de comparar les dues coses. Si preferís una cosa ja hauria deixat l’altra. Crec que tothom es beneficia del fet que combini la meva tasca com a Concertino i amb la pedagògica. Des de jo mateix, els meus companys d’orquestra, els alumnes de l’Escola Superior fins als alumnes que un dia arribaran a ser els meus col·legues de feina, tots en traiem profit..

Per la gent del Solsonès i la Catalunya Central és un privilegi poder gaudir de concerts del nivell que AIMS ofereix. Com és pel Concertino de l’Òpera Estatal de Berlín, que està acostumat a tocar amb una de les millors orquestres d’Europa i als millors auditoris del món, tocar a Solsona i en aquests petits pobles de la comarca? La situació és diferent, però al cap i a la ﬁ l’objectiu és el mateix: amb la nostra música volem trobar un camí directament a l'interior de l’espectador. Tenim la silenciosa esperança que la gent que ens escolta es recordin d’aquest sentiment un cop s’hagin apagat les llums de la sala de concert.

Fins a quin punt és beneficiós i constructiu per als alumnes participar en aquest tipus de cursos com és AIMS? Sobre aquest aspecte només es pot especular. La valoració fins a quin punt AIMS és una experiència crucial en la seva formació l’han de fer els mateixos alumnes. AIMS ofereix una organització perfecta, un professorat excepcional, l’oportunitat per actuar en els concerts i molt més... No obstant, només aquells qui són molt exigents amb si mateixos i a la vegada respectuosos amb els seus companys seran capaços d’aprofitar les diferents sortides professionals que hi ha en la nostra professió. Aquests trobaran el seu lloc en el nostre món. Almenys, així ho espero.

Què n’opina de l’ambient que es viu a AIMS? És molt agradable. És una llàstima que degut a l’atrafegada tasca que duem a terme a l’Acadèmia no pugui gaudir de l’entorn. Tot i que m’agradaria molt, no tinc temps pels paisatges impressionants de la comarca! Què li sembla l’organització d’AIMS? Perfecta. Ens agradaria saber què n’opina del nivell pedagògic de l’Acadèmia. Excel.lent. Essent el director de l’Orquestra d’AIMS 2007, com es treballa per poder preparar les obres per l’Orquestra amb tant poc temps? Què esperava, en un principi, d’aquesta formació cambrística? Quin ha estat el resultat de moment? Seria agosarat creure que podria formar una orquestra “meva” amb només cinc assaigs. Es necessita molt més temps per a formar una orquestra amb una sonoritat acurada. Quant a les meves expectatives puc dir que en un principi només tenia exigències de cara a mi mateix. Després de cinc dies d’estudi i treball amb els alumnes hi ha hagut un bon resultat. Vinguin als concerts i valorin vostès mateixos! Comparant el seu treball com a Concertino en l’orquestra professional i el treball amb els alumnes com a professor, què 54

531 - Divendres, 24-8-2007

Concerts

Ramon Estany

Alumnes i professors de l’AIMS ofereixen un magnífic concert a Solsona Després de dos dies de treball, els primers alumnes preparats per compartir escenari amb alguns dels professors de l’acadèmia van oferir una petita mostra del seu alt nivell musical El passat divendres 17 d’agost, el Teatre Comarcal de Solsona va acollir el segon concert de l’AIMS 2007, amb un complert programa que va mostrar l’alt nivell musical dels alumnes i professors. La primera part va permetre gaudir amb la Sonata per a piano en la major, KV 331 (Andante Grazioso) de W. A. Mozart a càrrec de Rose Chen al piano. Tot seguit es va poder escoltar el Concert per a violoncel i orquestra en mi menor (Adagio-Moderato) de E. Edgar a càrrec de Susan Edward-Violoncel i Daniel Kirchmann-piano. La primera part es va cloure amb Andriy ViytovychViola i Seon-hee Myiong-Piano que van interpretar Märchenbilder, op.113 (Nicht schnell, Lebhaft, Rasch i Langsam mit melancholischem Ausdruck) de R. Schumann. Després de la mitja part, Helena Satue-violí i Daniel Kirchmann-piano van tocar el Concert per a violí i orquestra en la menor de J.S. Bach. A continuació, Anny Chen-violí i Daniel Kirchmannpiano van interpretar una Romança andalusa de P. de Sarasate i Tamborí xinès de F. Kreisler. Com a cloenda, els professors de l’acadèmia Evgueni Grach-violí, Peter Thiemann-violoncel i Seon-hee Myong-piano van deleitar els assistents al teatre amb una Marxa Vienesa i una antiga melodia irlandesa de F. Kreisler.

Helena Satue

Grach, Thiemann i Seon-hee Myong

Amy Chen

Susan Edward

Rose Chen

Andriy Viytovych 531 - Divendres, 24-8-2007

Música

Josep M. Montaner i Reig

"Mas" Youtube Roger Mas triomfa a Youtube amb una sorprenent versió d'un tema de Paulina Rubio El conegut portal de vídeos per internet, Youtube, ha situat en pocs dies el cantautor solsoní Roger Mas al capdamunt dels vídeos més visitats. La raó d'aquest fenomen ha estat l'èxit que està tenint la versió que el cantant de Solsona ha fet de la popular cançó "Ni una sola palabra" de la no menys popular cantant mexicana Paulina Rubio i que en menys de dos mesos ha tingut més de 7.000 descàrregues a Youtube. L'èxit de la proposta ha sorprès al mateix Roger Mas que reconeix que no s'esperava aquest enrenou "i més tenint en compte que tot va començar com un joc". I és que segons ha explicat, la cançó es va estrenar "a mitges" al Pub Sputnik de Solsona el mes de gener passat però en aquella ocasió no es va poder acabar a causa de la sorpresa i les rialles del públic. Tot i això, la versió va quedar inclosa dins el repertori de cançons de l'artista solsoní i de mica en mica s'ha anat popularitzant, sobretot a partir del moment en què uns fans van penjar a internet la versió interpretada en un concert al castell de Cornellà. "La tocava als concerts senses avisar i la sopresa inicial era molt evident" però quan sonava la tonada "notaves que el públic ja se la feia seva", explica en Roger, que, a més, destaca que "ara, en alguns moments, sembla que sigui una cançó catalana de tota la vida". Tot i que admet que la canta amb una certa "sornegueria", assegura que és una cançó pop perfecta, "d'aquelles que quan l'escoltes et posen de bon humor i que no pots parar d'escoltar". A més recorda que "de tant cantar-la vaig anarla traduint gairebé sense adonar-me'n i al ﬁnal vaig decidir fer-la", explica Mas. Pel que fa a possibles col.laboracions amb Paulina Rubia, en Roger no descarta res. "M'han dit que li han fet arribar al seu manager i si ella s'hi posa bé podríem fer alguna cosa",

Roger Mas en una imtage promocional

Foto: Xell Mas

diu bromejant. De moment, dilluns passat el programa El Club de TV3 va convidar Mas a interpretar la seva versió de "Ni una sola paraula".

Nou treball

Per altra banda, Roger Mas està treballant en el que serà el seu proper treball discògraﬁc. El disc que portarà el títol de "Les Cançons Tel.lúriques" és un recull de temes amb un marcat caràcter espiritual i, segons ha avançat ell mateix, hi haurà diferents poemes de Jacint Verdaguer musicats pel cantautor solsoní, a més, d'una nova versió dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona amb arranjaments musicals d'estil oriental. Segons Mas, el seu nou treball "busca revisitar la tradició espiritual i sagrada de casa nostra i passar-la pel sedàs d'altres tradicions més allunyades". Amb aquest disc el cantautor solsoní vol reivindicar una relació més directa i personal de la gent amb allò sagrat i espiritual, sense la intermediació de cap institució o religió establerta. "Les Cançons Tel.lúriques" de Roger Mas està previst que surti a la llum el proper Nadal.

Concerts

Concert d’alumnes i de l’orquestra d’AIMS Dimarts al vespre es va omplir d’oients l’església de Santa Margarida de Navès, per poder gaudir de la música interpretada pels alumnes de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès. Aquestes joves promeses, procedents de diversos països del món, ens van oferir, en el seu repertori musical, música de J.Hawkins, J.S.Bach, J.Chr.Bach, etc. Tot sota la direcció de Lothar Strauss

531 - Divendres, 24-8-2007

Concerts

Teatre

Redacció

Grup de teatre Lacetània

El SOM porta Els Pets a Solsona

Aquesta Festa Major tindrem Perversió sexual a Solsona

El concert d'Els Pets s'inclou dins els actes de la Festa Major de Solsona

BERNAT: La qüestió, Dani… DANI: Què? BERNAT: Dic que, amb les dones, la qüestió… DANI: Sí, digues. BERNAT: Dues coses. Una: si te les vols lligar, les has de tractar a patades… DANI: Sí. BERNAT: … i dues: res… res no et fa tant atractiu pel sexe contrari com sucar sovint.

Els menors de 16 anys podran assistir al concert acompanyats dels seus pares El Solsonès Obert al Món (SOM) portarà Solsona el grup tarragoní Els Pets que actuarà a la sala Xelsa el proper 8 de setembre. El concert d'Els Pets s'inclou dins el programa d’actes de la Festa Major i forma part del Cicle de Concerts Solidaris que des de fa 9 anys organitza aquesta ONG solsonina. Els Pets presentaran a Solsona el seu darrer treball "Com anar al cel i tornar", un disc que ha rebut grans elogis de la crítica i que ha estat acollit amb gran entusiasme entre els seus seguidors. El concert començarà a dos quarts de dotze de la nit i hi podran assistir els menors de 16 anys acompanyats de pare, mare o tutor. El preu de les entrades, que ja són a la venda, és de 10 euros, les anticipades, i 12 el dia del concert i es poden adquirir a l'ajuntament de Solsona, el Bar l'Espiga, al Fira Bar de Cardona i entre els membres del SOM. Els beneﬁcis que generi el concert es destinaran a la Casa Alberg Comunitària de San Ramon de Matagalpa, un projecte d'acolliment que es realitza a Nicaragua i que compta amb el suport del SOM. Els membres del SOM han destacat "la il·lusió amb que hem organitzat aquest concert" i la possibilitat que el grup pugui atraure "també la gent més jove de Solsona i comarca". L'ajuntament de Solsona ha col.laborat també en la celebració del concert.

Obra recomanada a majors de 13 anys Cartell promocional del concert d'Els Pets organitzat pel SOM

Concerts Concerts de Pell de Serp del mes de setembre Dissabte, 1 -9-07: a Santa Perpètua de la Moguda (Fes-tour) amb Obrint Pas, La señora gonzalez i altres... Diumenge, 9-9-07: Festa major de Solsona amb la Troba de Kunfú Dijous, 13-9-07: a la festa major de Pons amb Abono pa la Tierra i els Guillians. 531 - Divendres, 24-8-2007

Aquest és el logotip en motiu del 25è aniversari del Grup de Teatre Lacetània. El logotip és un disseny de Jaume Roure, antic membre del Grup de teatre 57

Un cafè amb...

Ramon Estany

Relleu al santuari del Miracle

Xavier Poch i Farré, pare superior Tot i que des del mes de juny ja havia assumit interinament les funcions de pare superior del Miracle, no ha estat fins aquesta darrera setmana d’agost que el pare abat de Montserrat l’ha confirmat en el càrrec. Xavier Poch i Farré (Vilanova i la Geltrú, 1958) substitueix al pare Josep Maria Sanroma que ha estat destinat com a prior al monestir benedictí de Medellín, a Colòmbia, lloc on és previst que s’hi estigui durant dos anys. Poch ja formava part de la comunitat del Miracle des de la primavera de l’any passat, quan va complir 25 anys de l’ordenació com a monjo de Montserrat. Ramon Estany- Com va nèixer la vostra vocació religiosa? Xavier Poch- Prèviament, ja havia completat la meva formació universitària, doncs sóc llicenciat en matemàtiques, si bé, simultàniament amb els estudis, m’anava preparant per entrar a Montserrat, cosa que vaig fer als 23 anys. Jo ja coneixia Montserrat de passar-hi els estius amb la família. D’aquí va venir que sentís l’atracció per la vida monàstica, i en concret, a Montserrat. I és allà on he desenvolupat durant aquest 25 anys la meva activitat.

Montserrat està al servei d’un santuari, combinem dos elements, l’element propi de la vida monàstica que podem fer en una petita comunitat, ara som cinc membres, i l’acolliment dels que vénen, ja sigui com a pelegrins o per a allotjar-s’hi. Tot va a càrrec nostre, el servei del santuari i l’allotjament de les persones que hi vénen. Pel que fa a l’ordre intern, va en funció de les possibilitats de cadascú, alternant la pregària amb l’estona de treball. Com que un de nosaltres és ceramista i orfebre, tenim un taller en el qual hi treballa. Un altre sap d’enquadernació i treballa en aquest camp. També hi ha qui es dedica a la part d’estudi i formació, però això li suposa haver de desplaçar-se regularment a Montserrat per les classes. Bàsicament procurem que tots poguem fer totes les activitats en la mesura del possible, perquè les absències de seguida es noten en les comunitats petites.

R.E.- Quina feina féieu a Montserrat? X.P.- He tingut tres activitats. Primer vaig ser bibliotecari, després vaig estar a l’Escolania com a professor, subprefecte i director del col.legi, i una tercera etapa ﬁnalment com a majordom i administrador de l’Abadia. I ara, estic complint aquest servei al Miracle. R.E. – Deus trobar molt diferent l’ambient d’aquí al Solsonès respecte a Montserrat? X.P.- De fet, va ser una petició meva, un cop acomplerts els 25 anys de religiós, i per tant, em va semblar que era un bon moment d’obrir un temps en el qual trobés un espai de certa tranquil.litat, i és veritat que l’entorn el fa més propici, bo i acomplint a més a més un servei a una de les seccions que tenim encomanades des de Montserrat, com és el Miracle. Jo només hi havia vingut de tant en tant, per motius puntuals, i el lloc a mi m’atreia; per tant, estic content de fer aquest servei al Solsonès.

R.E.- Què creus que busca la gent als santuaris? X.P.- A part de la gent i les famílies que s’hi allotgen perquè hi troben un atractiu com a lloc d’estada, jo penso que els santuaris poden ser un indret on més enllà de la vida quotidiana hi ha un acostament o una presència del transcendent, que a vegades a la vida es fa necessari, però sovint la gent no sap com viure-ho ni com integrar-ho. I a vegades pot ser una presència que et vingui a trobar o que te la trobis pel camí i que suposi en aquell moment un element aprofitable per la persona. Els santuaris transmetem sobretot una presència de Déu, de Maria, i també la pròpia de la comunitat religiosa, la pau benedictina, tot participant en la pregària.

R.E.- Com és la vida diària a la petita comunitat del Miracle? X.P.- Aquí, pel fet de ser un monestir que com a 58

531 - Divendres, 24-8-2007

Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Els gegantons van fer festa grossa dijous passat amb la X trobada de Sant Roc. No cal dir que s’ho van passar molt bé, com vosaltres, si sabeu trobar les 7 diferències.

L'Acudit del Simi

531 - Divendres, 24-8-2007