Celsona 533

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona es vol dotar d’una plantilla de Policia Local de 14 agents Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.

A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré

Convocades dues noves places per aquest any L’Ajuntament de Solsona ha convocat un concurs oposició lliure de dues places d’agent de Policia Local –aquesta setmana se n’han publicat les bases al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Aquest és el primer pas realitzat per la regidoria de Governació per continuar incidint en la política d’increment progressiu del cos, iniciada en l’anterior legislatura, per adequar la ràtio d’agents a les necessitats reals del municipi.

Tot i això, un dels efectius amb què ja compta la policia solsonina en qualitat d’interí optarà a una de les places.

El consistori és conscient que l’actual plantilla de la Policia Local, formada per set agents i un caporal, no és suficient per al volum de trànsit i el parc de vehicles de la ciutat ni per als més de 9.000 habitants empadronats. Per aquest motiu, el regidor de Governació, Josep Caelles, ha explicat que la intenció és obrir una convocatòria per a

dues places anualment. “En onze anys, la plantilla només s’ha incrementat en dos efectius”, comenta Caelles, “mentre que el volum demogràfic de la ciutat cada vegada és més important, així com el parc de vehicles, que supera els 6.500, als quals cal sumar els de que vénen de municipis veïns”.

El regidor de Governació considera que el cos òptim de Policia Local, en finalitzar la legislatura, hauria de ser de 14 agents. “És un servei que funciona set dies a la setmana, 24 hores al dia i, per tant, requereix una inversió notable en personal”, afirma el regidor i segon tinent d’alcalde. Les persones interessades a presentar-se a aquest últim concurs disposen de vint dies naturals, a comptar des de dimecres passat (dia 29), per presentar les sol.licituds a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament.

La Barra del Mia

Agraïments especials a:

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer.

I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.

Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

2

533 - Dijous, 6-9-2007

Solsona

Josep M. Montaner i Reig

L'avinguda del Pont tindrà dues rotondes l'any vinent L'equip de govern municipal arrenca el compromís de la Generalitat per construir les dues rotondes que han de permetre millorar la fluïdesa del trànsit a l'Avinguda del Pont El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) s'ha compromès, a instàncies del govern muncipal de Solsona, a millorar el trànsit de l’entrada de la ciutat per la zona del Pont, mitjançant la construcció de dues rotondes, una a la cruïlla entre les carreteres de Manresa i Sant Llorenç de Morunys i l'altra davant el Portal del Pont. A més, l'actuació en aquest sector preveu també el reforç del ferm que uneix els dos punts de la via.

Així ho va comunicar dimarts passat a l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i als regidors d’Urbanisme, Martí Abella i de Governació, Josep Caelles el cap del Servei Territorial de Carreteres a Lleida, Jordi Benet en una reunió mantiguda a Lleida.

Les obres, que seran finançades íntegrament per la Generalitat tindran un pressupost de 350.000 euros, començaran l’any que ve i tindran un termini màxim d’execució de sis mesos.

Segons ha explicat Jounou la rotonda més complicada serà la que se situarà a la cruïlla entre les carreteres de Manresa i Sant Llorenç de Morunys, "ja que hi ha menys espai i a més hi conflueixen les sortides de diversos garatges". En aquest punt, es preveu també retallar i condicionar les voreres de la zona. Igualment, les obres de la rotonda de davant del portal obligaran a retallar part de l'espai on hi havia hagut Cal Silo -que s'acondicionarà definitivament- i comportaran la supressió de les places d’aparcament de l’entorn del Pou de Gel. Segons l'alcalde de Solsona amb aquesta solució es preveu "descongestionar un dels punts viaris més conflictius del nucli urbà". Tot i que Jounou reconeix que havia qüestionat aquesta opció quan era a l’oposició, “no hi ha cap més alternativa”. L'alcalde de Solsona ha explicat també que les obres es faran de manera que suposin “el mínim impacte visual possible" de cara a l'entrada de la ciutat.

urbanes. A partir d’aquest moment, el consistori podrà aplicar mesures reductores de velocitat sobre aquests vials.

A banda d'això l'ajuntament també ha avançat la seva intenció de negociar amb la Diputació de Lleida el traspàs de la titularitat del tram urbà de la carretera de Sant Llorenç de Morunys després que l'administració provincial es comprometi a substituir el ferm de la via, actualment força malmès i millorar-ne la senyalització.

Altres punts conflictius

El responsable de carreteres de la Generalitat a Lleida es va comprometre a visitar properament Solsona per tal d'estudiar possibles solucions a altres punts conflictius de la ciutat.

Entre aquests destaquen la cruïlla entre la carretera de Torà i la carretera de Sanahuja (Cal Coll) on l'ajuntament estudia col.locar-hi un semàfor i el tram de la carretera de Manresa que dóna accés a les urbanitzacions de la Cissa i al nou sector urbanitzat de davant la gasolinera.

Per altra banda, l’equip de govern preveu aprovar en el proper Ple municipal, a final de setembre, la petició formal de l’Ajuntament a la Generalitat del traspàs de titularitat de les avingudes de la Mare de Déu del Claustre (Vall Calent) i del Cardenal Tarancon. Aquest acord va ser aprovat per la Junta de Govern Local en l’anterior legislatura, però faltava dur-lo al plenari per fer efectiu el trasllat de competències d’aquestes vies 533 - Dijous, 6-9-2007

3

Solsona

Ramon Estany

Èxit de la presentació de Riu amunt a Solsona El passat dissabte 1 de setembre es va fer la presentació de Riu amunt a Solsona. L’acte es va iniciar a 2/4 de 9 del vespre al Casal Popular la Fura, amb una trentena d’assistents. A continuació hi va haver un sopar força concorregut també, que va anar seguit d’una actuació teatral dels “THE PISCORES” i una de musical amb el cantautor “EL NOI DEL CIRERER”. I a mig concert hi va haver un sorteig de samarretes una mica

Un moment de la presentació

caòtic, però divertit.

Segons informa Riu Amunt, “valorem molt positivament la jornada perquè va compttar amb una bona assistència, i va ajudar força al finançament de la publicació”, i s’afegeix, que durant la següent setmana se’n farà la distribució, i que ben aviat la podrem trobar en format pdf al seu bloc (http://riuamunt. blogspot.com) i a la web www.laltresolsones.org

Els “THE PISCORES” a punt d’actuar

Assistents a l’acte

Portada de la revista

Solsona

Redacció

Arriben les cigonyes Aquesta setmana una cigonya va passar la nit a la teulada d'una casa de Sant Bernat. Aquest exemplar, que estava anellat, descansava del viatge que l'ha de portar del nord i el centre d'Europa, on l'hivern ja despunta, cap a les zones més càlides del continent africà. Els especialistes en fauna avancen que en els propers dies se'n podran veure més per les nostres contrades, ja que aquestes aus comencen a emigrar del continent europeu cap a l'Africà entre la segona quinzena del mes d'agost i la primera de setembre.

4

533 - Dijous, 6-9-2007

Solsona

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Torna el torneig de bales “caniques” de Solsona

Canvis en la recollida d’escombraries al nucli antic amb motiu de la Festa Major

Aquest divendres, 7 de setembre, la Plaça de les Moreres acollirà la celebració del II Torneig de caniques, que es disputarà el matí de 10 a 13 hores i a les 5 de la tarda, les finals.

L’inici del joc es farà per aproximació al clot.

Caldrà introduir la bala al clot i, tot seguit, fer col.lidir les bales tres cops: primeres, segones (caben) i terceres.

I finalment, tornar per introduir al clot. No s’admet pami-pipes ni cap mena d’avançada. El perdedor haurà de lliurar la bala al rival.

Les inscripcions són gratuïtes al Consell Comarcal, al bar Restaurant La Criolla i per email a jovetur. ccs@minorisa.es i just abans del torneig a la mateixa plaça. Hi haurà tres premis: Un primer de 50 euros, un segon de 30 euros i un tercer de 20 euros.

A fi d’evitar la presència de bosses de brossa als principals indrets del nucli antic per la Festa Major, l’Ajuntament ha anunciat, mitjançant un ban, que entre els propers dies 7 i 11 el servei de recollida de deixalles al centre històric només passarà pels carrers de Llobera i de Sant Llorenç.

Així, es demana als veïns dels carrers del Castell, Sant Cristòfol, les Terceries i la Regata, així com als de la plaça de Sant Joan, que no deixin les bosses d’escombraries davant la porta de casa, com és habitual, sinó que la duguin als dos carrers on funcionarà el servei. D’aquesta manera, el consistori vol mantenir neta i endreçada la via pública en actes com les tradicionals baixades i pujades de la comitiva d’autoritats, els passacarrers o els concerts de tarda.

533 - Dijous, 6-9-2007

Ramon Estany

Festa Major de Sant Bernat

El número de la rifa de Festa Major de Sant Bernat és el 072, segon premi.

5

Pinós

Ramon Estany - Fotos: Resol

Pinós celebra els 500 anys de l’aparició de la Mare de Déu Centenars de veïns de les masies dels voltants i dels propers pobles de Súria i Cardona van aplegar-se al Santuari de Pinós el passat dissabte 1 de setembre amb motiu de la commemoració de la miraculosa aparició de la Mare de Déu a la Serra de Pinós. Amb goig i alegria, els fidels de les parròquies d’aquest indret de la diòcesi de Solsona van agrair l’aixopluc de la Mare de Déu durant aquests 500 anys, des que va aparèixer, tal com registren les actes notarials a un noble cavaller d’aquelles contrades, en Bernat Cases, de la Parròquia de Sant Pere de Matamargó.

La celebració, que va aplegar a més de 300 persones durant tot el dia, va comptar amb la presència de les autoritats municipals, alcalde de Pinós, Josep Maria Isanta, i el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure.

Eucaristia Concelebrada

Eucaristia Concelebrada A la sortida de la Missa es van repartir els tradicionals rams

A les 11’30 del matí va tenir lloc la Solemne Missa concelebrada per onze sacerdots de les parròquies veïnes i presidida per Mn. Antoni Guixé, arxiprest de Cardona. En l’eucaristia, viscuda intensament pels nombrosos fidels que omplien la petita església del Santuari, es cantà la Missa Pontificalis de J. Perosi a 3 v.m. interpretada per la coral Esplai de Súria i acompanyada per l’orquestra Escola Juvenil de Música de Fonollosa. En l’homilia, Mn. Antoni Guixé va glossar amb un sermó popular i adient per a l’ocasió, els passatges de l’aparició i algunes estrofes del Virolai escrit pel capellà poeta Mn. Climent Forner.

Sardanes amb la Cobla Súria

L'alcalde venerant la Mare de Déu

250 persones al dinar 6

533 - Dijous, 6-9-2007

Pinós

Ramon Estany - Fotos: Resol

En sortir de Missa, es va complir la tradició de cada any en que les priores de la festa lliuraren olorosos rams de flors.

I per esperar l’hora del dinar, la Cobla de Súria va interpretar algunes sardanes, dedicades al Santuari de Pinós i a la Mare de Déu, amb les composicions "Nostra Senyora de Pinós" i "Aplec de Pinós".

Tallant el pastís

Parlament del President del Consell

A les 2 de la tarda, el local gran que hi ha al costat del Santuari acollia un dinar de germanor al qual hi van assistir més de 200 persones. No hi va faltar un pastís commemoratiu, amb les espelmes corresponents, que van ser apagades conjuntament pel rector del Santuari, Mn. Urbici Santamaria, i l’alcalde de Pinós, Josep Maria Isanta.

La celebració es va cloure a les 5 de la tarda amb un concert de cant i piano a l’església a càrrec de Conrad Gaspà, tenor, Montserrat Raimat, soprano i Marta Mesalles, piano.

50 anys de Mn. Casafont

Concert de Cant i Piano

Mare de Déu de Pinós

Públic assistent al concert 533 - Dijous, 6-9-2007

7

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

El Solsonès comença el nou curs escolar amb les aules plenes d’alumnes 2.345 alumnes començaran les classes el proper 12 de setmbre als centres d’ensenyament del Solsonès La població escolar al Solsonès continua registrant la crescuda sostinguda que ha experimentat en els darrers anys i amenaça en saturar algunes de les aules dels centres educatius de la comarca.

Enguany començaran el curs escolar al Solsonès un total de 2.345 alumnes, una xifra que representa gairebé el 20% del total de la població comarcal i que s'ha incrementat un 3% respecte l'any passat. A més, l’augment d’alumnes s’ha fet notar aquest any en 6 dels 11 centres d’ensenyament de la comarca.

L’Escola Bressol Municipal de Solsona, el CEIP de Solsona -que entrarà en funcionament enguany-, el CEIP Vall de Lord, l'Escola Arrels Secundària, l’IES Francesc Ribalta i l'Escola de Capacitació Agrària han augmentat el seu nombre d’alumnes.

La resta de centres docents -la Llar d’Infants d’Arrels, el CEIP Setelsis, les escoles de la ZER, l’Escola Arrels Primària i el SES Vall de Lord- si bé no han incrementat la xifra d’alumnes tampoc no han baixat considerablement, i el nombre de matrícules s’ha mantingut estable respecte l’any passat.

Alumnes de Solsona en l'inici de curs de l'any passat

També a Sant Llorenç de Morunys la Llar d'Infants els Piteuets, que gestiona l'Associació de Pares i Mares, preveu augmentar el nombre d'infants i passar dels 14 de l'any passat a la vintena.

Augment d’alumnes a les llars d'infants

Setelsis, el centre educatiu més poblat del Solsonès

A Solsona i Sant Llorenç de Morunys, les llars d'infants han crescut significativament pel que fa al nombre d'alumnes matriculats. A Solsona, el Departament d'Ensenyament s'ha vist obligat a concedir l'augment de les ràtios d'alumnes per aula, tant a l'Escola Bressol Municipal, com a la Llar d'Infants Arrels per tal de fer front a l'increment en la demanda de places fins a 3 anys.

D'aquesta manera l'Escola Bressol Municipal ha passat de 93 a 100 infants matriculats, mentre que la Llar d'infants d'Arrels amb un total de 90 alumnes matriculats està al límit de la seva capacitat. A més, l'ajuntament de Solsona ha hagut de posar en marxa una ludoteca municipal amb capacitat per 20 alumnes per resoldre la manca de places de llar d'infants de la ciutat.

La posada en marxa de la nova escola de Solsona ha permès dotar la ciutat de dues noves línies de P3 i disposarà d'un total de 34 nous alumnes per aquest curs 2007/2008.

Tot i això, el CEIP Setelsis de Solsona, amb un total de 580 alumnes matriculats continua sent el centre amb major nombre d’escolars del Solsonès. Amb la posada en marxa del nou CEIP de Solsona l'escola Setelsis "només ha perdut una desena de matrícules respecte l'any passat i els problemes d'espai es mantenen", segons apunta la seva directora Roser Fons.

També el CEIP Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys ha augmentat aquest any el seu nombre d'alumnes considerablement i ha passat dels 79 de l'any passat als 92 que començaran aquest curs 2007/2008. Bet Mas, directora del Centre, ha explicat que l'increment de matrícules ha obligat a fer una nova aula que que s'ha hagut d'habilitar a la biblioteca. “No creixem d’una manera destacada però portem uns anys en què ens mantenim estables i no perdem alumnes”, ha apuntat Mas

Creixen els alumnes a Secundària

Els centres que imparteixen ESO i Batxillerat a Solsona també han augmentat enguany el nombre d'alumnes. Exemple d'aquest fet és l’IES Francesc Ribalta, que enguany ha estat el centre del Solsonès que ha augmentat més el nombre de matrícules, amb un total de 36 nous alumnes. L’institut de Solsona ha assolit el seu màxim històric amb 450 alumnes i, a més, ha ampliat la seva plantilla docent amb 8 nous professors que sumen un total de 55 mestres. L'IES Francesc Ribalta disposarà per aquest curs 2007/2008 de 3 línies en cada un dels 4 cursos d'ESO.

Les escoles bressol de la comarca estan al límit de la seva capacitat 8

533 - Dijous, 6-9-2007

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

La comunitat educativa reclama més centres d'ensenyament al Solsonès L'augment d'alumnes que en els darrers anys han registrat les escoles del Solsonès ha provocat que creixin també les opinions favorables a construir nous centres educatius. Mestres i directors de les actuals escoles reclamen que s'afronti aquesta situació perquè el col.lapse de les aules "comença a ser evident".

La majoria de centres amb problemes per encabir els alumnes matriculats veuen necessària la construcció de nous equipaments educatius i veuen amb molts bons ulls el projecte per construir una escola bressol municipal i un centre de primària que s'està impulsant des de l'Ajuntament d'Olius, com expliquen Conxita Macià directora de l'Escola Bressol Municipal, Jaume Vila, responsable de l'Escola Arrels Primària i Roser Fons del CEIP Setelsis.

Jaume Vila responsable de l'Escola Arrels Primària explica que la posada en marxa del nou CEIP de Solsona "permet alleugerir les aules de P3 de Solsona però la resta de cursos encara tenen molts alumnes". "La demanda de places continua creixent i l'escola d'Olius podria ajudar a resoldre aquest problemes", ha apuntat Vila.

Al CEIP Setelsis tampoc van molt millor les coses. A les ja conegudes queixes per la manca d'espai d'esbarjo de l'escola s'hi suma el fet que és el centre amb més alumnes de la comarca. La seva directora, Roser Fons, ha reconegut que amb la posada en marxa de la nova escola "s'han fet una desena menys de matrícules i s'ha passat de 3 a 2 línies de P3". Tot i això asssegura que les previsions de Setelsis apunten cap al manteniment de la situació actual i Fons ha reclamat solucions "per evitar el col. lapse de les aules".

També a l'IES Francesc Ribalta es veu amb preocupació l'augment constant del seu alumnat i han reclamat en contínues ocasions que es construeixi un nou institut. Aranzazu Gòmez, directora del centre ha reconegut que la situació de l'institut "és preocupant" ja que "amb més de 400 alumnes i 3 línies a cada curs d'ESO estem pràcticament saturats".

L'augment de matriculacions també s'ha notat a Sant Llorenç de Morunys on, tant la Llar d'Infants els Piteuets, com el CEIP Vall de Lord han crescut força en alumnes durant els darrers anys. Tot i això l'ajuntament del municipi ja ha inciat els tràmits per construir una nova llar d'infants i un nou centre de primària que des de la comunitat educativa del poble es venia reclamant els últims anys.

Una de les aules de la nova Escola de Solsona

L'altre centre de secundària del Solsonès, l'Escola Arrels Secundària, també ha incrementat el nombre de matrícules de cara al curs vinent. La seva directora Maria Eulàlia Rius ha explicat que "ens mantenim en el creixement més o menys estable dels últims anys i l'escola ha guanyat fins 9 alumnes més". Arrels Secundària començarà el curs amb un total de 325 alumnes i una plantilla de 32 professors Tot i que Rius ha apuntat que l'escola té capacitat per absorbir la demanda de matrícules, ha apuntat, també, "que enguany el primer d'ESO està completament ple".

L'Escola Agrària, per la seva banda, ha crescut en 6 noves matriculacions i ha incorporat un nou professor. Tot i això, la seva responsable ha assegurat que hi ha hagut fins a 8 alumnes que s'han quedat fora de l'escola.

533 - Dijous, 6-9-2007

9

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Teresa Arderiu i Anna Vàzquez directora i secretària del nou CEIP de Solsona El nou centre educatiu de Solsona comença el curs en un espai provisional que ha estat adequat mentre no es construeix l'edifici definitiu del nou CEIP de Solsona

"volem fer una escola integradora, innovadora i propera" Com afronten l'inici de curs?

Doncs amb molta il.lusió i moltes ganes. Hi ha algunes petites mancances de material encara, però tant a nivell humà com professional, que és el més important, estem amb moltes ganes de començar a treballar

Teresa Arderiu i Anna Vàzquez són les responsables del nou centre de primària de Solsona

Les famílies solsonines s'han interessat per portar els nens a la nova escola?

Hem tingut 7 preinscripcions directes i després del sorteig s'han incorporat fins a 27 alumnes més. Som una escola que comença i és normal que molts pares, que ja tenen fills a d'altres escoles prefereixin portar-los als centres que ja coneixen. Però també hem de dir que tots els pares que finalment portaran els seu fills aquí i que han anat coneixent la nova escola cada cop estan més contents. A més, ja sabem de famílies que l'any vinent volen portar els seu fills aquí.

I el transport escolar o el servei de menjador?

Tenim servei de menjador escolar a tavés d'un càtering i hi ha 7 nens que s'hi han inscrit. Tres nens tenen beca perquè són de fora del municipi de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès els paga aquest servei. Als altres 4 nens els ho paguen les seves famílies. Pel que fa al transport tenim un nen de fora de Solsona que utilitzarà el transport escolar que paga el Consell Comarcal.

Hi ha famílies que s'han queixat perquè els ha tocat portar els nens a la nova escola i en canvi viuen més aprop de Setelsis o Arrels.

L'assiganció de les places va per sorteig a nivell de tot Catlunya. Quan es fa la preinscripció s'assigna un número i se sorteja. Com que Solsona encara no és prou gran no té les escoles sectoritzades i per tant l'assiganció no va per proximitat del domicili familiar amb l'escola com passa a les ciutats grans.

S'han hagut de fer obres i l'escola és provisional. Però com ha quedat el centre?

Ha quedat fantàstic. Les aules són grans i molt lluminoses. Tenim un gran espai per les activitats de psicomotricitat. A més, tenim un pati exterior d'esbarjo de grans dimensions, on hi haurà el jardí i l'hort de l'escola.

Com serà el vostre projecte o esperit d'escola?

Volem que sigui una escola innovadora, sensibilitzada amb el medi ambient i que sigui propera als alumnes i a les famílies. A més de treballar de manera molt personilitzada amb cada alumne, volem que els pares tinguin l'oportunitat d'interaccionar amb el funcionament del centre. També volem que sigui molt integradora ja que la diversitat que hi ha avui en dia en la nostra societat és un fet al qual no ens hi podem girar l'esquena.

Ha estat díficil posar en marxa aquesta nova escola de Solsona?

Diguem que no ha estat fàcil i per això volem agrair la col.laboració de tanta i tanta gent que ens ha ajudat, i sobretot, a l'actual ajuntament de Solsona, al Consell Comarcal del Solsonès, als Serveis Educatius del Solsonès, a l'escola Setelsis i a les AMPES de Setelsis i de la nova escola. I també a Caixa Catalunya i Caixa de Manresa i a moltíssimes persones que desinteressadament ens han cedit joguines i material.

Quanta gent treballarà al centre?

L'equip docent està format per la directora i la secretària, que també donaran classes, dues tutores i un tècnic especialista en educació infantil. És un luxe tenir una escola amb només 34 alumnes per curs i 4 professors?

Creiem que no. Per a nosaltres és el que hauria de ser. La qualitat de l'ensenyament va estretament lligada a la quantitat d'alumnes i professors per aula i aleshores amb l'alumnat que tenim i els mestres que som pensem que estem en la línia que hauria de ser considerada normal.

Però això no és l'habitual al Solsonès?

Clar, per això pot semblar que sigui un luxe perquè la situació que en general hi ha al Solsonès no és aquesta.

10

533 - Dijous, 6-9-2007

533 - Dijous, 6-9-2007

11

Comarca

Comarca

Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El bus interurbà estrena nous horaris d’acord amb usuaris, centres educatius i empreses

Josep M. Montaner i Reig

Projecten la construcció d'una planta de compostatge a Pinós

El Consell el posarà en marxa el proper dimecres dia 12 de setembre coincidint amb el començament del nou curs escolar

L'ajuntament de Pinós ha rebut el projecte per a la instal.lació d'una planta de compostatge de material fermentable al municipi promoguda per un veí de la localitat

Després d’un any de funcionament del bus interurbà Solsona – Olius, de diferents proves d’horaris i de consultes amb empreses, escoles, usuaris i veïns, el Consell Comarcal del Solsonès ha preparat uns nous horaris amb temporalitzacions més flexibles per evitar excessos en els recorreguts i que es preveu que s’adeqüin a aquestes necessitats contrastades.

Així doncs, el proper dimecres dia 12 de setembre s’iniciarà la nova etapa del bus interurbà Solsona – Olius amb aquests nous horaris: més ajustats a les necessitats d’empreses, escoles, veïns i usuaris en general.

Per aquest motiu, s’editaran tríptics amb els nous horaris, que es podran trobar al Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i Olius i l’oficina de Turisme de Solsona. Tot i el canvi d’horaris, es conservaran les senyalitzacions de les parades i els abonaments, igual que el seu preu i el del bitllet senzill.

El projecte, presentat per Josep Ramells, està a exposició pública i veïnal i a l'espera que els tècnics de l'ajuntament n'elaborin l'estudi d'impacte ambiental que més tard s'haurà de traslladar al Departament de Medi Ambient.

Segons el projecte presentat al consistori de Pinós, la planta permetria compostar matèria fermentable, llots de depuradores, així com restes vegetals i altres matèries orgàniques. La capacitat de la planta seria de 34.000 tones de matèria anual i el producte resultant serviria com adob per als camps de conreu.

El seu promotor, Josep Ramells, ha explicat que ja fa temps que s'està treballant en el projecte, que preveu la construcció d'una planta de transformació d'uns 2.000 metres quadrats a la finca Cos -entre els pobles de Su i Ardèvol. Ramells ha explicat, també, que el projecte és força innovador, ja que incorpora unes lones especials que afavoreixen el procés de transformació del producte i que eviten les males olors que aquest procés pugui originar.

12

533 - Dijous, 6-9-2007

Comarca

Redacció

Jaume Gilabert escollit president de la Diputació de Lleida M. Teresa Canal fou proclamada novament diputada provincial per CiU i és la representant al partit judicial de Solsona L'alcalde de Montgai, Jaume Gilabert (ERC), va ser elegit, el passat dimecres 8 d'agost, president de la Diputació de Lleida amb els vots favorables d’ERC, PSC i Unitat d'Aran.

El nou president de la Corporació va anunciar que un dels principals reptes del seu mandat serà potenciar el desenvolupament de la província de Lleida i convertir-la en un referent econòmic europeu atesa la seva estratègica situació geogràfica en el marc europeu. A més, Gilabert va insistir en la necessitat d'incidir en el suport al món local i en l'atenció a les necessitats dels municipis pel que fa a infrastructures i serveis.

Així mateix, el nou president de l'ens provincial ha estès la mà al grup polític de CiU a col.laborar en el desenvolupament de la gestió de la Diputació. Posteriorment a la constitució del

Ceuró

ple de la nova Corporació, es va celebrar un ple amb caràcter extraordinari per nomenar els vicepresidents de la Diputació i designar els portaveus dels grups polítics representats. Miquel Aguilà va ser nomenat vicepresident primer de la Corporació, Josep Presseguer, vicepresident segon, Gabriel Pena, vicepresident tercer i Joan Riu, vicepresident quart.

D'altra banda, Salvador Bordes serà el portaveu del grup polític de CiU, Enric Colom, del PSC, Josep Cosconera d’ERC, Maria José Horcajada del PP i Joan Riu, d'Unitat d’Aran.

El Ple de la Dipuatció de Lleida està format per 25 diputats, només 4 dels quals són dones. Demà divendres dia 7, se celebrarà el ple del cartipàs de la Diputació de Lleida.

Alberg de Ceuró

Concert de cloenda d’AIMS a Sant Julià de Ceuró El diumenge 26 d’agost a les 19h vam poder gaudir d’aquest esdeveniment musical un any més, enguany en la seva sisena edició. L’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès (AIMS) ha aplegat joves d’Anglaterra, Armènia, Austràlia, Eslovàquia, Finlàndia, Noruega, República Txeca, Taiwan, Espanya i Catalunya que, en el marc romànic de la capella de Sant Julià de Ceuró, van interpretar diverses peces de música d’instruments per a corda.

Després, l’ajuntament de Castellar de la Ribera conjuntament amb el Consell Comarcal del Solsonès van oferir un sopar

a l’alberg. Unes 60 persones, entre joves músics, professors i col.laboradors van participar de l’àpat que va consistir en mongetes amb cansalada i botifarra, pa amb tomàquet i embotits a la catalana i el punt exòtic li van posar l’ou ferrat i el pa de pessic d’ou d’estruç. Tots ells es van mostrar molt agraïts i la coordinadora del grup va ser obsequiada amb la closca de l’ou.

A Solsona els esperava una festa de nit i comiat i nosaltres els esperem a Ceuró l’any vinent.

533 - Dijous, 6-9-2007

13

Olius

Associació de Veïns El Pi-Olius

Balanç de les activitats al Casal d'estiu Com cada estiu, l’Associació de Veïns El Pi-Olius, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Olius i del Pla Local de Joventut de Solsona-Olius, ha dut a terme el Casal d’Estiu 2007.

Aquest estiu s’han ofert 50 places per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys. S’ha comptat amb una directora en el lleure infantil i juvenil, dues monitores i dos monitors aquàtics.

Les activitats han estat molt variades, incloent els esports, les manualitats, els jocs, la música i els cursets de natació diaris.

Els grups s’han fet per edats i nivells de natació i s’han anomenat: taurons de 8-12 anys, pops de 6 a 8 anys, peixos pallasso de 5 anys, peixos de colors de 4 anys, cavallets de mar de 3 anys.

S’ha pogut disposar, com cada estiu, de les instal.lacions esportives del Pi de Sant Just, amb pistes esportives, piscines i zona recreativa. Han estat en total 44 dies de casal d’estiu entre el 2 de juliol i el 31 d’agost.

Pel Casal han passat uns 75 nens i nenes, majoritàriament d’Olius, però també de Solsona i altres municipis del Solsonès.

Des de l’Associació de veïns, aquesta activitat es valora com a molt positiva, ja que a part de contribuir a formar cohesió social

entre els veïns, ajuda a la conciliació entre la vida familiar i laboral de les famílies.

Els nens i nenes han jugat, han fet pastetes, han patinat, han fet esport, han nedat molt, han pintat, han escoltat i llegit contes, han creat, han imaginat...s’ho han passat pipa!!!!

Agraïm a tots aquells que ens han ajudat a organitzar aquest casal 2007 i felicitem l’equip de monitors per la feina que han fet. FINS L’ESTIU VINENT!!!

14

533 - Dijous, 6-9-2007

Montpol

Carme Jounou

Festa Major de Montpol El passat dia 2 de setembre la parròquia de Montpol va celebrar la seva Festa Major amb la missa i la processó en honor a Sant Gil Seguidament vam poder gaudir d’un magnífic concert a càrrec de la Casa de Colònies de la Música, on hi va tenir cabuda el debut d’un alumne de cinc anys, i va finalitzar amb la participació de tots els assistents en una peça musical basada en un petit conte ambientat en les terres de Montpol. Després van oferir a tots els assistents un vermut per començar a posar gana. Acte seguit va tenir lloc el dinar popular.

A la tarda va disputar-se el 1r concurs de botifarra amb una gran concurrència, els guanyadors del qual van ser: Xavier Santaeulàlia i Marc Cardona en primera posició; Liceu Santaeulàlia i Francisco Pujantell en segona posició; i en tercera posició, Joan Costa i Salvador Santaeulàlia.

La festa va acabar amb el ball amenitzat per Jordi Caselles i amb coca, xocolata i cava per a tothom.

2n classificat: Liceu Santaeulàlia i Francisco Pujantell

Gràcies a tots els assistents.

Els números del sorteig: 1r premi:0851 2n premi: 0558 3r premi: 0705

533 - Dijous, 6-9-2007

1r classificat: Xavier Santaeulàlia i Marc Cardona

15

3r.classificat: Joan Costa i Salvador Santaeulàlia

Vall de Lord

Dolors Pujols

Conferència sobre Josep Pujol

Festa de final de curs del Casal d’Estiu

L’Associació Patronat Valldelord ha programat una xerrada sobre la vida i l’obra de l’autor de la Capella dels Colls

Prop d’una vuitantena de nens i nenes han passat, durant els mesos de juliol i agost pel casal d’Estiu de la Vall de Lord, que organitza anualment l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys amb la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès. El passat divendres, 31 d’agost van celebrar el final de temporada amb diferents jocs i bon humor.

“La Capella de la Mare de Déu dels Colls (s.XVIII) és una aportació essencial al coneixement de la societat del prepirineu català que, allunyada dels grans centres culturals del país, volgué enriquir la Vila de Sant Llorenç amb una de les obres més valuoses i no per això massa coneguda de l’art del seu temps”. L’historiador Manuel Riu ens parla així de l’altar dels Colls, segurament l’element més característic de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys i obra de l’escultor Josep Pujol. Precisament sobre la vida i l’obra d’aquest, l’Associació Cultural Patronat Valldelord, amb la col·laboració de l’ajuntament de Sant Llorenç ha organitzat una xerrada que tindrà lloc el proper 9 de setembre a les 6 de la tarda a la sala d’actes de l’ajuntament de Sant Llorenç. La conferència anirà a càrrec de l’historiador Joan Vilamala i Terricabras, especialista en el tema.

Primers bolets de la temporada El passat divendres aquests dos boletaires van trobar els bolets més matiners de la Vall de Lord.

Empresa de la construcció de la zona necessita: Agenda - Vall de Lord

1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet

Dolors Pujols

Recitals d’estiu al Jardí

Interessats telefoneu al núm .

637 524 134

Divendres, 7 de setembre: “Sant Llorenç durant la guerra civil”- Projecció de fotografies de l’arxiu fotogràfic de la Vall de Lord.

16

533 - Dijous, 6-9-2007

Vall de Lord

Dolors Pujols

XVI Pujada a Busa amb Soviètiques

Aquest cap de setmana passat es va celebrar la XVI Pujada a Busa amb Soviètiques. El dissabte 1 a les 19h es va fer un petit passacarrers per la vila. El diumenge 2 van començar amb un bon esmorzar al restaurant Bon Dia i a les 11 es va marxar cap a Busa.

Es preveia que aquest any seria bastant fluix de participació i al final els organitzadors creiem que va ser un èxit. Hi va haver un total de 38 persones de les quals 23 eren motoristes del Berguedà, Solsonès i Bages. Per primera vegada vem tenir la

presència d’un Seat 600 que va arribar a d’alt tenint en compte el mal estat en que estava el camí.

Ha estat un any sense avaries excepte un participant que a l'arrancada ja va trencar el manillar i amb un afegit soviètic va poder arribar a Busa, on es va celebrar un bon dinar.

Per acabar hi va haver entrega d’un petit record.

Esperem que l’any vinent pugui tornar a ser igual o millor que aquest.

Divendres, 7 de setembre Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

Inauguració de

"El Colmado Latino" espe Us hi

rem!

C. Sant Cristòfol, 2

abans de DIMECRES al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteulos a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

533 - Dijous, 6-9-2007

17

Bisbat de Solsona

Ramon Estany

Roma beatificarà 28 màrtirs de la diòcesi de Solsona Quasi 1000 màrtirs d’Espanya del segle XX properament estaran ja beatificats: ja n’hi ha 468 de beatificats i 11 de canonitzats, i el proper 28 d’octubre en seran beatificats 498 més –28 d’aquests relacionats amb la nostra diòcesi Dos són fills de la diòcesi: Josep Cesari Mercadal, FMS i Josep Tristany Pujol, OCD. 14 van ser martiritzats en la diòcesi: a) 12 carmelites (O. Carm.) agafats a Tàrrega i martiritzats al Clot dels Aubens de Cervera: Àngel M. Prat i Hostench; Eliseu M. Maneus i Besalduch; Gabriel Escoto i Ruiz; Ginés Garre i Egea; Josep Solé i Rovira; Joan M. Puigmitjà i Rubió; Joan Prat i Colldecarrera; Lluís Fontdecava i Quiroga; Manuel Serrano i Buj; Miguel M. Soler i Sala; Pedro Dorca i Coromina i Pedro Ferrer i Marín i b) 2 germans de les Escoles Cristianes de La Salle FSC: Antonio Tost i Llavería i Narcís Serra i Rovira.

I d’altres 12 que han cursat estudis o exercitat el ministeri en la diòcesi: a) 9 FSC: José M. Aragonés; Josep Lluís Carrera i Comas; Félix Espanya i Ortiz; José Figueras i Rey; Ruperto García i Arce; Antonio Jaume i Secases; Jaume Mases i Boncompte; Antoni Serra i Hortal; José Trilla i Lastra; b) 1 de O. Carm.: Àngel Presta i Batlle; i c) 2 Carmelites Missioneres: Francisca Pons i Sardà i Teresa Subirà i Sanjaume.

a la txeca de Sant Elies de Barcelona. El 8-10-1936 a Montcada (Barcelona), sense judici previ i només per ésser religiosos, en sacrificaren 46 d’ells. En Josep es troba dins del grup dels 44 maristes sacrificats alhora. Tots 46 herois seran beatificats el mateix dia. Al santuari de les Avellanes se'n poden venerar les restes.

També al Bisbat de Lleida hi ha màrtirs de Solsona El bisbat de Lleida té en la fase romana del procés de beatificació com a màrtirs a 8 sacerdots seculars molt relacionats amb Solsona. Recordem-los: 1) Mn. Flòrido Aldomà Civit (nat a Castellnou d’Oluges (La Segarra), 1880; destins: Pradell, Vicfred i Rosselló; mort als Alamús-1936 als 55 anys d’edat); 2) Dr. Mn. Joan Baptista Altisent Jové (n. Anglesola, 1886; destins: Solsona, Lleida; m. Lleida-1936 als 50 anys); 3) Mn. Pere Armengol Martí (n. Cervera, 1890; destins: Balldellou, Lleida; m. Lleida-1936 als 45 anys); 4) Mn. Joan Flaqué Capdevila (n. Tàrrega, 1870; destins: Algerri (La Noguera), Àger; m. Lleida-1936 als 66 anys); 5) Mn. Gabriel Gené Inglés (n. Comabella, 1852; destins: Torregrossa; m. Torregrossa (lloc Margalef)-1936 als 84 anys); 6) Mn. Joan Mata Pujol (n. Bellpuig, 1875; destins: canonge i vicari general de Solsona, canonge de Lleida; m.

Lleida-1936 als 60 anys); 7) Mn. Cosme Sellerés Tarrats (n. La Tallada (La Segarra), 1871; destins: Lleida, Sant Andreu; m. Lleida-1936 als 65 anys); 8) Mn. Josep Vila i Solà (n. Ceuró (Solsonès), 1876; destins: Palau d’Anglesola, Lleida; m. Lleida-1936 als 59 anys).

Nou beat Josep Tristany Pujol, fill de la diòcesi Josep va néixer el 14.XII.1872 en la nostra diòcesi, a la localitat de Su (Solsonès), de l’arxiprestat del Cardener. Als 15 anys va ingressar en un seminari diocesà, però poc després va començar la seva formació com a carmelita descalç. Dins del Carmel va rebre el nom religiós de Lluc de Sant Josep i l’any 1899 va ésser ordenat sacerdot.

Fou un sacerdot carmelita amb prestigi, una persona illustre: 1) Va ésser un gran predicador; 2) Va ésser important com a escriptor, especialment per 2 obres: Mis consolaciones i La santidad en el claustro. En les mateixes comenta respectivament als dos místics més importants, els Doctors de l’Església Sta. Teresa de Jesús i St. Joan de la Creu; 3) També se li van confiar importants càrrecs en el govern carmelità, entre ells el de provicari provincial a Amèrica, provincial a Catalunya i Definidor General; 4) El 20.VII.1936, a Barcelona ciutat, el van reconèixer com a religiós, el van fer patir i el van fer màrtir.

Nou beat Josep Cesari Mercadal, fill de la diòcesi de Solsona Josep, nat a Puig-reig 1903 i mort als 33 anys, serà beatificat el 28-10-2007. Ja de molt jove va ingressar en la congregació dels germans maristes de l’ensenyança, rebent el nom religiós de germà Dionisio Martín. Va rebre la seva formació religiosa a Catalunya, i va ésser destinat com a professor a Lleida, Vic... Com a professional de l’ensenyament va ésser excel·lent.

Finalment, va ésser professor –forjador– en el Noviciat de les Avellanes (Balaguer), on va ésser per a tots exemple de pietat, laboriositat i alegria.

Durant la guerra, els maristes van rebre l’oferta de salvar la vida a canvi de diners i d’anar al vaixell “Cabo San Agustín”, ancorat a la Barceloneta. 107 maristes –el Josep entre ells– van caure en l’engany i en la trampa. Del vaixell els portaren a tots 18

533 - Dijous, 6-9-2007

Bisbat de Solsona

Ramon Estany

Mn. Josep Maria Montiu de Nuix, notari de la Cúria pel procés canònic dels màrtirs de la Diòcesi Atès que són vàries les persones que van conèixer els sacerdots i laics de la diòcesi de Solsona que van ser víctimes de la persecució religiosa que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, i amb la finalitat que no es perdi els testimonis que encara poden testificar sobre aquells fets i es recullin tots els documents que els poden avalar, de cara a l’inici d’un procés canònic, es va nomenar el passat mes de novembre de 2006 a Mn. Josep Maria Montiu de Nuix, notari de la Cúria Diocesana de Solsona, amb les facultats necessàries per fer, tant de paraula com per escrit, totes aquelles actuacions pròpies dels notaris, de tal manera que els seus escrits donin fe pública i plena.

Tindrà en funció primordial rebre declaració escrita i jurada de les persones citades sobre les virtuts i fama de santedat dels sacerdots i laics que donaren la vida per Crist en aquells anys així com per a revisar els documents dipositats en els arxius.

Comencem per una pregunta òbvia.

Qué és un màrtir?

Un màrtir és una persona que va

immediatament al cel. Un testimoni que ha pogut tenir defectes al llarg de la seva vida, però a l’hora de la veritat ha donat la seva vida per Déu En un moment en que es parla de la memòria històrica, l’estudi d’aquestes persones que van morir màrtirs, no podria interpretar-se en clau política?

La política no ens interessa per res. És igual que un màrtir pensés d’una manera com l’altra políticament. El que ens importa són les virtuts, la santedat de les persones i el seu testimoni. Això és l’important. Aquí no és només cercar un estudi històric, el que es busca és una santedat de les persones, una exemplaritat per a la gent, que és el que s’està fent arreu.

Una persona que ha donat la vida per Déu és el més important.

Per què hi ha llocs del bisbat on van morir més màrtirs, com la Segarra i l’Urgell?

L’explicació que se m’acut és per la presència d’unes vies de comunicació que permeteren connectar més fàcilment les ciutats de Tàrrega i Cervera amb les grans capitals, fent més fàcil l’arribada i el pas de grups violents.

Dues ordenacions diaconals

Què destacaríeu també dels màrtirs?

S’ha dit que els màrtirs són llavor de cristians. Un altra cosa que afegiria és que són font d’esperança, i és que han fet la contribució més gran a la reconciliació de la societat, perquè ells han mort perdonant, i costa molt perdonar algú que t’està odiant i t’està matant.

Els màrtirs no són font de divisió sinó tot el contrari, i perdre aquest testimoniatge seria negatiu per a la societat.

L’Editorial Fragmenta es presentarà a Solsona

Amb gran goig us comuniquem que el diumenge 16 de setembre el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, ordenarà de diaques a Raül Aguilar i Maza, fill de Tàrrega, i a Marc Majà i Guiu, fill de Miralcamp. La celebració serà a 2/4 de 7 de la tarda a la Catedral de Solsona.

Convidem tota la diòcesi a participar d’aquesta festa i a acompanyar el Raul i el Marc en aquest dia tant important per a ells i alhora per al nostre bisbat. Preguem per ells, perquè siguin fidels a la vocació rebuda i ben aviat puguin ser ordenats preveres.

Així doncs, que tothom se senti convidat a participar de les ordenacions diaconals i a donar-ne gràcies a Déu.

533 - Dijous, 6-9-2007

Com reaccionen els testimonis que entrevisteu, recordant aquells fets?

Hi ha gent que col.labora molt. A molts els fa molta il.lusió que una persona que era família, amiga o amb qui l’havien tractat pugui ser beatificada, i això és quelcom emocionant.

El proper dijous 27 de setembre, a 2/4 de 9 del vespre, l’Editorial Fragmenta farà la seva presentació pública a la ciutat de Solsona. En concret a la Parròquia, a la sala gran. Es presentaran els llibres de l’Editorial amb les seves novetats, la de Marie Balmary El monjo i la psicoanalista, traducció d’Andreu Trilla; i la de Marcel Légaut Itinerari. Fragments d’una recerca (edició a cura de Domingo Melero, traducció de Mercè Puig-Pey, pròleg de Lluís Ylla). Aquests dos llibres sortiran a la venda aquest setembre. És gairebé segur que la presentació comptarà amb la presència d’Ignasi Moreta (editor de Fragmenta).

19

Educació

Escola Arrels

Ampliacions informàtiques i programari lliure, noves eines tecnològiques per enfocar el proper curs des d’Arrels Secundària El centre ofereix al seu alumnat una formació en les TIC per tal de garantir als nois i noies la millor preparació possible

Amb més de seixanta equips informàtics connectats a servidors, l’Escola de Secundària Arrels té com a objectiu facilitat d’una forma àgil i directa l’accés a les tecnologies de la informació i les comunicacions, de tot el seu alumnat.

La iniciativa, posada en marxa en els darrers anys i que assoleix aquest curs un

pas endavant amb la millora de les xarxes i equipaments, pretén que els nois i noies del centre coneguin i es familiaritzin amb l’ús dels ordinadors tant per a treballar amb aplicacions informàtiques concretes com per a utilitzar-los com a mitjà per a desenvolupar la resta de matèries.

A banda de l’ampliació d’espais, on

s’han consolidat 3 aules, s’ha fet extensiva la xarxa d’Internet a primer cicle d’ESO i es disposen d’equips portàtils, també s’ha instal·lat un nou servidor informàtic amb Linux a fi d’introduirse en el programari lliure, tant pel que fa a sistemes operatius com a programes específics.

Els equips permetran treballar amb sistema Windows i Linux

Les classes d’informàtica són reduïdes per atendre la diversitat dels alumnes per part del professorat

Les aules també estan disponibles per als nois i noies en horari no lectiu

Educació

Escola Agrària del Solsonès

Informàtica i altres cursos de tardor per treballadors en actiu Al llarg d’aquesta tardor l’Escola Agrària del Solsonès ofereix els cursos de formació permanent que ja va presentar el mes de gener amb la trobada que organitza cada any de presentació d’aquestes activitats i d’entrega de certificats d’assistència dels cursos de l’any anterior.

El curs d’ Informàtica va dirigit a aquelles persones que vulguin iniciar-se o millorar els seus coneixements minsos en l’ús de l’ordinador amb inici el dilluns 24 de setembre. La seva duració serà de 82 hores i es treballaran els temes de processador de textos WORD, la base de dades ACCES, el full de càlcul EXCEL i Internet, entre altres .

També s’ofereixen els cursos d’Introducció als arbres fruiters i Disseny assistit per ordinador (AUTOCAD) que començaran els dies 13 i 14 de setembre respectivament i el dia 19 de setembre s’iniciarà un curs d’Anglès de nivell bàsic per començar a adquirir coneixement d’aquest idioma.

Igualment s’iniciarà el curs de Benestar animal per a

transportistes dirigit als professionals d’aquest sector per tal que puguin complir amb la nova normativa d’obligatorietat d’obtenir el carnet de transportista d’animals. Aquest curs començarà el dia 19 d’octubre i té una durada de 20 hores.

20

533 - Dijous, 6-9-2007

Educació

IES "Francesc Ribalta"

L’IES “Francesc Ribalta” inicia el curs amb un augment d’alumnes i de professors L’IES “Francesc Ribalta” inicia el nou curs acadèmic 2007-08 refermant la seva línia educativa de formació integral de l’alumnat, tot donant continuïtat als projectes ja posats en marxa en cursos anteriors i encetant-ne de nous i engrescadors.

Salut, esport, biblioteca ... seguiran essent temes de primer ordre però, al mateix temps, hem cregut important poder sistematitzar-ne uns altres que ja treballàvem. La feina realitzada des del programa Escoles Verdes ens ha estat reconeguda amb la concessió del Projecte d’Innovació Educativa d’Educació Ambiental. I també podrem tirar endavant el de Convivència i Mediació Escolar.

L’Institut continua creixent Enguany completem les tres línies a tots els cursos de l’ESO i tenim dos grups a cada curs de Batxillerat. Estem especialment satisfets perquè tornem a impartir el CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria, ara convertit en una organització singular amb doble titulació conjuntament amb Atenció Sociosanitària. El CFGS d’Educació Infantil dóna resposta, un any més, a les necessitats formatives no tan sols de la nostra comarca, sinó també de les comarques veïnes.

L’equip de professionals de l’IES, format per 55 professors i 7 membres del personal d’administració i de serveis, estem ja preparats per a rebre els nostres alumnes dimecres vinent.

Volem aprofitar aquestes línies per a donar-vos la benvinguda a tots i desitjar-vos un molt bon curs.

Tot a punt per al dia 12 Les classes, que començaran el dia 12 de setembre per als alumnes de tots els cursos, amb l’excepció dels de CFGS que ho faran el dia 19, comportaran petites novetats per als estudiants de 1r i 3r d’ESO, ja que és en aquests cursos en els quals es comença a desplegar la LOE. Les competències bàsiques adquireixen una importància fonamental, així com l’orientació acadèmica, a 3r d’ESO, ja que a 4t hi haurà una major diversificació del currículum amb la introducció dels itineraris.

Es busca

Operari, mecànic o per conduir tractor palacarregadora per taller i local agrícola

659 76 87 16

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99

533 - Dijous, 6-9-2007

21

Associacions i Entitats

El Sol del Solsonès

Exposició de pintures i dibuixos de Candi Guilanyà Al local del Sol del Solsonès, oberta a tothom.

IV Fira del caçador

Rifa de Nadal: 63.224

El dissabte dia 1 i diumenge dia 2 es va celebrar la IV Fira del caçador al Parc de la Mina de la Mare de la Font

Es juga per cada butlleta 4 euros. Donatiu 1 euro. Total per butlleta 5 euros. Qui vulgui loteria de l’esmentat número cal que ingressi la quantitat que vulgui jugar a Caixa Penedès de Solsona, c/c 2081-0352-41-0000012956 a nom de Sol del Solsonès.

5a NIT LITERÀRIA I MUSICAL En motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, que enguany se celebrarà dissabte dia 27 d’octubre.

Com bé sabeu, l’acte de la NIT LITERÀRIA DEL SOL, és un esdeveniment reconegut a Solsona i comarca, atès que en ell hi actuen músics, cantants i rapsodes de la comarca. Si ets un d’ells i t’interessa participar, t’agrairem que et posis en contacte amb nosaltres a la seu de l’Associació de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h al telèfon: 973483683.

A tal esdeveniment hi va participar el diumenge el Sol del Solsonès convidat per l'organització de la fira.

La parada de “El Sol” es vestia amb una petita representació de llibres dins la temàtica de l’esdeveniment: caça, pesca, i de tota classe d’animals i de natura, junt amb una mostra simbòlica del material elaborat dins els tallers del club social. Acompanyant l’objectiu principal de la parada, de sensibilitzar i d‘informar de la labor duta per l’associació, es donava la possibilitat d’adquirir loteria nadalenca del Centre.

Una fira molt bonica i entranyable amb molta concurrència de visitants amb finalitats positives i engrescadores per poder-hi participar el proper any. Agraïm a l'organització de la fira que continuen apostant per aquest esdeveniment que sens dubte arribarà a ser una gran fira en benefici del Solsonès. També és d’agrair la visita de les autoritats locals i comarcals, que amb aquest interès demostren el seu suport vers aquests esdeveniments de la nostra comunitat.

El Sol del Solsonès aprofita l’avinentesa per desitjar bona Festa Major a tothom.

Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Sortida sorpresa El Club Estel té preparada ja l'excursió sorpresa que organitza cada any. La cita serà el diumenge 23 de setembre, se sortirà de l'Estació d'autobusos a 2/4 de 7 del matí i el preu serà de 44 euros (socis) i 46 euros (no socis) Podeu passar a recollir els tiquets al Club Estel del Solsonès a partir del dissabte 25 d'agost. Per a més informació truqueu al 973 48 10 47.

La setmana passada hi va haver un error en la data de l'Excursió sorpresa i en el telèfon del Club: La data correcta és el 23 de setembre i el número de telèfon és el: 973 48 10 47

Tirada de bitlles a la Fira del Caçador El diumenge dia 2 de setembre el Club Estel va fer una tirada de bitlles catalanes a la Fira del Caçador. El Club sortejà un viatge per a dues persones, a escollir entre els que realitzarà l'any 2007. El número guanyador va ser el: 3812.

Que tingueu bon viatge i gràcies per la vostra col.laboració

Properament farem un berenar-sopar a la Mare de la Font. Amb ball inclòs...

Continuarem informant!!!

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió.

22

533 - Dijous, 6-9-2007

Cartellera

Comparsa Matarrucs

ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2007 IXè Festival Internacional de Música de Tardor

Nois i noies de més de 20 anys interessats a participar en actes de la Comparça, us esperem a la reunió el dia 14 de setembre a la Sala d'actes del Casal de Cultura, a les 8,30 del vespre

VERDÚ (Urgell)-Església Parroquial de Santa Maria Dissabte, 8 de setembre. 22.00 hores - Raúl del Toro, orgue SANT LLORENÇ DE MORUNYS (Solsonès) Església Parroquial de Sant Llorenç Dissabte, 8 de setembre. 22.00 hores Marta Mathéu, soprano - Miquel Bennàssar, orgue

Presentació de l'Associació l'Arada L'Associació l'Arada es presentarà a Solsona el proper dijous dia 13 de setembre. Aquesta associació neix amb la voluntat de dinamitzar el món rural al Solsonès, fomentant la creativitat i la justícia sociombiental i el desenvolupament sostenible.

L'acte de presentació se celebrarà al Casal de Cultura de Solsona a dos quarts de 8 del vespre i comptarà amb una conferència sobre el "Saber Popular i l'Experiència del Món Rural" a càrrec de Vanessa Freixa i Eva Tarragona.

Dia: 13 de setembre - Lloc: Casal de Cultura Hora: 2/4 de 8 del vespre

TREMP (Pallars Jussà) Basílica de Nostra Senyora de Valldeflors Diumenge, 9 de setembre. 12.45 hores Sarah Bishop, corn anglès - Susana García Lastra, orgue

CONFERÈNCIA: ‘Les religions en un món globalitzat’

Club Sant Jordi - 12 de setembre, 17 h El Club Sant Jordi ofereix una conferència que duu per títol “Les religions en un món globalitzat”, a càrrec de Raimon Ribera, professor d’ESADE i del Centre d’Estudi de les Tradicions Religioses. Aquesta activitat compta amb el patrocini de la Fundació Viure i Conviure i la col·laboració de l’Ajuntament.

Dia del municipi a La Molsosa Aquest dissabte dia 8 de setembre, l’Ajuntament de la Molsosa organitza el dia del municipi amb la inauguració de l’exposició Patrimoni històric del Solsonès a les 11.30 hores, format per més de 200 fotografies d’esglésies i castells de Montserrat Sallent i Joan Mondragón.

Concerts de Pell de Serp del mes de setembre Diumenge, 9-9-07: Festa major de Solsona amb la Troba de Kunfú Dijous, 13-9-07: a la festa major de Pons amb Abono pa la Tierra i els Guillians.

Concursos

L’exposició es podrà visitar fins el dia 16 de setembre durant els matins al local social de La Molsosa.

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Concurs fotogràfic:

Concurs de Cartells Carnaval 2008

“La bata de carnaval arreu del món III”

• Participants: Tota persona interesada. També poden participar les no interessades.

• Tema: Lliure.

• Mida: 40x55. Vertical o horitzontal.

• Nre. de cartells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits.

• Identificació: Darrere del cartell, hi ha d’haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat.

• Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme.

• Admissió: Fins el 9 de novembre de 2007.

• Veredicte: 10 de novembre de 2007.

• Premi: 400 eurals!!

L’organitzaciò comunicarà personalment al guanyador la data i el lloc d’entrega.

L’Associació de Festes del Carnaval premiarà les fotografies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més llunyans, originals, inhòspits o emblemàtics . Aprofitant que els mesos d’agost i setembre molta gent fa les maletes per fugir de la rutina, l’Associació de Festes del Carnaval torna ha obrir el concurs per animar la gent a fotografiar-se amb la bata del Carnaval durant les seves vacances. Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valorarà la llunyania sinó també l’originalitat i creativitat de la fotografia. Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 18 de Gener del 2008.

Els interessats podeu fer arribar les vostres fotografies a través de correu electrònic a l’adreça carnavalsolsona@yahoo. es; a través de correu convencional a l’apartat de correus nº 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte.

Enguany, es premiarà la millor fotografia amb un viatge, i les dos finalistes, amb un lot de productes del Carnaval.

Totes les fotografies que es recullin passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant la festa solsonina.

SOM-HI! LA BATA DE CARNAVAL ARREU DEL MÓN PER TERCERA VEGADA!!!

Nota: Els cartells que no segueixin les normes anteriorment esmentades quedaran fora de concurs. L’Associació retornarà tots els cartells a l’autor excepte el guanyador, que quedarà en propietat de l’Associació.

Per qualsevol dubte, pregunta, aclaració o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a carnavalsolsona@yahoo.es.

533 - Dijous, 6-9-2007

23

Natura

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Els ous de perdiu de Sanaüja ens informen sobre la qualitat ambiental i de les causes de mortalitat dels embrions Investigadors del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya col.laboren amb el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid-CSIC en un projecte de recerca dirigit per Aurora M. Castilla sobre la importància dels ous de les aus Els ous d’au s’utilitzen com a indicadors de pol·lució ambiental, ja que en ells s’hi acumulen pesticides i metalls pesants

de 200 ous de perdiu trobats abandonats o depredats al camp entre els anys 2002 i 2006. D’altra banda, a través de l’examen de l’embrió en ous sencers i de la mida del forat dels ous depredats, els investigadors han trobat que el 80% dels ous van morir durant les fases primerenques del desenvolupament, és a dir, a l'inici de l’època reproductora. El 70% dels ous trobats van ser depredats, però el que és important ara és determinar si els depredadors van atacar els ous quan estaven sans, o si la femella els va abandonar un cop morts degut a estrès tèrmic, problemes metabòlics, malaltia, contaminació, etc. Els investigadors estan analitzant ara la concentració de metalls pesants de la closca dels ous.

Fins al moment s’ha detectat la presència de 10 metalls, el zinc ha estat el més abundant, seguit del níquel, coure, crom, cobalt i arsènic. La presència de mercuri, plata i cadmi ha estat mínima.

Micròmetre d’alta precisió (0,001 mm) amb el que s’ha mesurat el gruix de la closca dels ous. El valor mitjà per a les perdius de camp és l’indicat a la pantalla, 0,33 mm.

que poden aillar-se i quantificar-se al laboratori.

Les closques estan bàsicament formades del calci que els adults ingereixen a través dels aliments (ex: cargols, insectes, plantes). És per això que el gruix de la closca acostuma a ser indicatiu de zones riques o pobres en calci. L’ús de pesticides fa disminuir l’abundància d’invertebrats i plantes, i per tant, la quantitat de calci disponible.

Estudis recents realitzats a Sanaüja (La Segarra, Lleida) han demostrat que els ous de perdiu (Alectoris rufa) tenen una closca ben calcificada amb un gruix típic de poblacions sanes. S’han examinat més

El 80 % dels embrions depredats no tenien l’embrió desenvolupat.

Els depredadors no són capaços d’extreure pollets per un forat inferior a 95 mm de diàmetre, és per això que assumim que els ous amb forat de mida inferior van ser depredats durant la posta o en fases primerenques de desenvolupament embrionari.

Aurora Martínez de Castilla (MNCN) i Juan Martínez de Aragón (CTFC) davant la porta principal del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.

La realització d’aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de Santiago Reig, els estudiants de l’Escola Agrària del Solsonès de diversos cursos, els caçadors de Sanaüja (Esteve Caus, Patxi Igual i Francesc Oliva) i de l’Ajuntament de Sanaüja. Al projecte també participen investigadors de diferents universitats europees (Bèlgica i Dinamarca) i nord-americanes (Nueva York) Aurora Martínez de Castilla, Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC-MEC). Traducció: Xavier de Lamo (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

Quan els ous són sencers, es pot examinar si l’ou és infèrtil (ou sense taca), o si ha avortat (amb taca negra) mitjançant un ovoscopi. Harald Kuespert (Roc Falcon S.L.) ha cedit l’ovoscopi de manera desinteressada per a la nostra investigació.

24

533 - Dijous, 6-9-2007

Organismes i Institucions

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Ràdio 4 emet en directe des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya el programa "Dóna pas" Dijous passat es va emetre des de la sala d’actes del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya el programa Dóna pas, que s’emet des dels Telecentres de Catalunya, amb la finalitat de donar a conèixer com afecta Internet la vida de les persones.

Per part del CTFC hi van intervenir el president, Eduard Pallejà, una tècnica de l’Àrea de Formació, Isabel Rodríguez, i Jordi Vilalta, responsable de transferència de tecnologia de l’entitat.

Es va parlar de què era un telecentre i què era el teletreball. El telecentre forma part de la Xarxa de telecentres de Catalunya i està destinat a ser un punt de connexió a Internet, un lloc per la formació en TIC dels usuaris i un punt de referència tecnològica per als teletreballadors.

Ramon Passada, alumne del Telecentre, va explicar que les Noves Tecnologies li han servit per poder-se comunicar amb amics de tot el món i també les ha aplicat a l’empresa de la seva dona.

Laura Ibányez, teletreballadora de l’empresa mOntanyanes SL, que treballa des del telecentre, va explicar que el viver és un bon recurs per teletreballar i per dur a terme la seva activitat: realitzar plans tècnics i projectes per al desenvolupament local.

Maite Oriol, de l’Oficina de Turisme, també hi va participar i va explicar els recursos turístics de Solsona i comarca.

533 - Dijous, 6-9-2007

25

Trobades

Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Trobada de Gegants a Orduña (Euskadi) Aquest passat cap de setmana, una trentena de geganters de la Colla Gegantera del Carnaval acompanyaren als 4 gegants bojos de Solsona a la trobada de gegants que es realitzà a la ciutat d’Orduña (Vizkaia) dins el marc de les festes de la Coronació de la Mare de Déu de la vila.

La sortida s'inicià ja el divendres, quan pels vols de les quatre de la tarda, l’expedició agafà maletes i energies i inicià el viatge d’unes set hores, aproximadament, fins a la medieval ciutat d’Orduña. Ja en terres basques i repartits en les habitacions de la residència escolar era l’hora de sopar una mica i recuperar forces.

El dissabte començava amb cares de son i ulleres de sol que enfilaren altre cop l’autocar per visitar Bilbao. El seu casc antic i el famós Gugenheim varen ser objectiu dels ulls adormits dels solsonins que patien les conseqüències de dormir poc i de visitar les tavernes d’Orduña la nit anterior.

Per la tarda, s'inicià oficialment la trobada de gegants, amb un cercavila pels carrers realitzat per la colla de Solsona i els amfitrions, que servia per anunciar la festa que tindria lloc el diumenge. Un cop acabat el cercavila i els gegants plegats es féu un tastet del carnaval de Solsona. Els membres de la Colla Gegantera s’apoderaren de l’equip de so i de la plaça i realitzaren

tots els ballets del carnaval: draca, nans, xut, comte, gegants, contradances.... fins i tot l’enterrament!. Val a dir que la gent es quedà atònita. El dissabte acabà amb un bon sopar i amb els dos presidents de les dues colles remullats. A Orduña és tradició la nit del dissabte de la trobada de gegants tirar a la font de la plaça major, “El Pilón”, el president de la colla gegantera convidada, en aquest cas la de Solsona, i el qui acabà nedant 100 metres al voltant del “Pilón” fou el nostre president, el Pere Obiols.

El diumenge, tingué lloc la trobada oficial on assistiren quatre colles: l’amfitriona, dues del país basc i els convidats de fora: nosaltres. El desenvolupament fou el tradicional: recepció oficial per part de l’alcalde de la ciutat, un cercavila, exhibició de ballets i finalment dinar popular. I havent dinat, camí cap a Solsona!

Amb aquesta sortida al País Basc, acabem la temporada gegantera d’enguany. Una temporada on els gegants del Carnaval han realitzat sis sortides (Gràcia, Prats del Lluçanès, Oliana, Vilassar de Mar, Leganés i Orduña), hem organitzat la V Trobada de Gegants de Solsona, que va ser un èxit de públic, i vàrem celebrar els vint-i-cinc anys de la Geganteta durant el Carnaval de Solsona. Val a dir que acabem satisfets i contents de la feina, ja que els gegants del Carnaval i la pròpia festa en si són una mica més coneguts del que eren. Gràcies a tots!

26

533 - Dijous, 6-9-2007

Ep, la Foto

Ramon Estany

Quins nois més ben educats

Una colla a l’Aixeta

Adéu, estiu, adéu estiu!!.....

Una noia molt ben acompanyada

Els tocarà el bingo?.....

Societat

Si avui us trobeu aquest llenyataire tan eixerit, feliciteu-lo, és el seu aniversari, en fa XXVI, de part de... (tu ja ho saps)

533 - Dijous, 6-9-2007

27

Ep, la foto

Opinió

Albert Bajona i Mascaró

Ha estat un plaer Benvolguts/udes,

Consultiu de la Gent Gran i les de Protocols de Violència) i que, sense cap mena de dubte, han ajudat a aconseguir que els temes que s’anaven tractant tiressin endavant, i sempre amb el millor criteri. Espero que la gent que gestionarà a partir d’ara aquestes àrees tingui en compte aquestes comissions i sobretot la gent que les integra.

Crec que han estat quatre anys fructífers, en els quals hem facilitat que la gent pogués participar de tot el que s’ha mogut dins aquests serveis, i crec també que ho hem fet amb la intenció que ningú no se sentís mai exclòs dels projectes.

Crec també que, si tota aquesta feina feta ha permès que les persones que han hagut d’afrontar alguna situació difícil o han necessitat rebre assesorament han pogut notar, per un moment, que algú responia a aquestes necessitats o expectatives i, per tant, han rebut el cop de mà que els feia falta, tots els esforços i recursos esmerçats hauran valgut la pena. Hem treballat per les persones, era el que volíem fer.

Espero que, en un futur no gaire llunyà, ens puguem tornar a trobar i emprendre algun projecte junts.

Comença un nou període per al Consell Comarcal, que representarà, sens dubte, canvis quant als serveis que aquest estament aportarà a la comarca, i per tant, als seus habitants.

En aquesta nova etapa, i per circumstàncies pròpies de la renovació de la gent que han de dirigir l’entitat, ja no hi tindré un paper actiu i, també per extensió, deixaré de portar les àrees de Benestar Social, el Pla d’immigració i el Punt d’informació i atenció a les dones, com he fet durant aquests darrers quatre anys.

No volia deixar-ho, però, sense fer un agraïment des del fons del cor a tota la gent que han col·laborat amb mi durant aquest període. Especialment a les treballadores de les diferents àrees. Són gent que han mostrat sempre una dedicació que anava molt més enllà del que és normal en la feina, i que tenen una actitud de clara vocació de servei a les persones. Em sento orgullós d’haver pogut treballar amb elles. Ha estat un plaer.

Un agraïment també molt especial al nombrós grup de gent que han col·laborat des de les diferents comissions (les de Benestar Social, les d’Immigració, les del Consell

Opinió

Fins llavors, i amb molt d’efecte, una abraçada a tots.

Ramon Gualdo

Albert Rivera va desbarrant Aquest xicot de “Ciutadans –Partido de la Ciudadanía”, hi ha estones en que mostra una ciutadania ben estrambòtica. Vegeu: Va criticar que se subvencionin entitats que promouen l’ús de la llengua i la cultura catalanes, i tampoc no veu bé que s’ajudi a Acció Cultural.

Doncs, al president d’aquesta formació (l’esmentat Albert Rivera), jo li diria que va contra la cultura, i se li nota que va especialment per fer la guitza a la cultura i a la llegenda de Catalunya. No li podeu parar els peus en aquest noi? Si justament fa molta falta que es treballi a favor de la nostra llengua, perquè encara és mancada de presència i d’ús.

Em sembla que no trobaríem pas gaires països, on un polític vagi en contra de la llengua i la cultura del país. De manera que, com a ciutadà de Catalunya, protesto per les manifestacions de Rivera. Vull dir-li que si va engegant barrabassades d’aquesta mena, doncs no cal pas que s’enfadi si nosaltres diem que aquest

“Partido de la Cuidadanía” és ben bé anticatalà.

Prou que ho demostren cada dos per tres. Doncs bé, cada govern ha de protegir la llengua i la cultura del país. A Catalunya, també.

Una altra: les banderes Els components de “Partido de la Cuidadanía” estan molt preocupats perquè es veu que hi ha prop d’un centenar de municipis que no posen la bandera espanyola al balcó de l’ajuntament. Carai, això deu ser molt greu! Però, en què quedem? Els d’aquest partit espanyolista no són també dels que diuen que no hem de patir tant amb els símbols? Doncs per què s’obsessionen tant en els símbols? Tal com deia un col•laborador de l’Avui, voleu dir que l’absència d’aquella bandera preocupa la gent? Doncs jo li diria a l’Albert Rivera i als seus companys que no vinguin a emprenyar, que ens deixin tranquils.

28

533 - Dijous, 6-9-2007

Opinió

Associació l’ARADA

Participació i acció social pel desenvolupament comunitari i sostenible del Solsonès Què significa desenvolupar-se? D’anys ençà aquest concepte s’ha associat a l’acumulació de poder, d’informació i de recursos econòmics a les àrees urbanes.

Aquest desenvolupament té conseqüències de desequilibri territorial, de deslegitimitat del coneixement popular, i de desigualtats socioculturals. Esdevé un peix que es mossega la cua: al mateix temps que augmenten les desigualtats, es necessiten cada cop més recursos per a poder fer front a les demandes per solucionar-les. Però aquests recursos provenen del mateix desenvolupament que ha creat i intensificat les desigualtats.

Es perpetua, així, una roda de generació de desigualtats cada vegada més evidents, i s’evidencia una situació d’insostenibilitat ecològica, sociocultural, econòmica i política.

Tot i la dificultat d’incidir en aquesta esfera econòmica, cal tenir en compte que la dimensió econòmica mai no és independent de la cultural. En l’actual cultura occidental la construcció social de la realitat s’estructura al voltant del concepte d’individu. S’ha desarticulat la percepció de col.lectivitat i amb ella la construcció col.lectiva de la realitat, fent que la vida quotidiana sigui dominada per una sensació de què el nostre futur no el podem decidir nosaltres Juntament amb l’individualisme existeixen altres components de la nostra cultura que consoliden la insostenibilitat actual. La direccionalitat en el desenvolupament, l’abstracció, el dualisme (món rural / món urbà, natura / cultura) i la fragmentació (i la impossibilitat de pensar globalment i col.lectivament) es consoliden com a pilars de la insostenabilitat actual. És en la reconducció d’aquests pilars culturals on rau la importància i el poder de canvi de què disposa la participació i l’acció social per tal d’assolir un tipus de desenvolupament comunitari i sense desigualtats.

Des de fa un temps, la societat rural reclama el dret al seu propi desenvolupament Cal cercar experiències que aportin

al món rural noves formes de concebre el desenvolupament i el dinamisme d’un territori, preservant de la mateixa manera el valor de l’entorn, el paisatge i la cultura d’allò que considerem rural: una nova corrent cap a noves formes de desenvolupament integral i de justícia socioambiental. Perquè això sigui possible cal que el desenvolupament s’adapti a cada territori segons els seus recursos (diversitat enfront la direccionalitat), que es basi en el saber popular i metodologies participatives (experiència enfront abstracció) , que s’analitzi la realitat des d’una visió global (integralitat enfront el dualisme i fragmentació), i es basi en el sentiment de col.lectivitat Cercar noves formes i pensament pel desenvolupament comunitari i sostenible del món rural és el què pretèn l’ARADA des del projecte “Investigació-Accció-Participativa pel desenvolupament comunitari i sostenible del medi rural” que s’executarà al Solsonès. Amb ell s’inicia un procés que ha de permetre la vertebració social i territorial de la comarca del Solsonès, decidit i legitimat per l’experiència de vida dels qui millor coneixen la comarca: aquells que hi viuen.

Els Sants de la Setmana Divendres, 7 Sant Albí; santa Regina; santa Judit.

Dissabte, 8 El Naixement de la Verge Maria, festa de la tradició oriental (s. V) i de nombroses advocacions: Núria, Meritxell... (marededéus trobades) i d’altres. Sant Adrià; sant Sergi I; santa Adela.

13 ANYS

Dilluns, 10 Beats Domènec Castellet, Lluís Eixarc, prevs. dominicans i mrs.; beat Jacint Orfanell. Sant Nicolau de Tolentino; beat Francesc Gárate.

Dimarts, 11 Beat Bonaventura Gran. Sant Protus i sant Jacint; santa Teodora Alexandrina.

HASTA QUE EL CURA NOS SEPARE • Divendres, 7 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Diumenge, 9 - 2/4 de 6 tarda • Dilluns, 10 - 1/4 d'11 nit • Dimarts, 11 - 2/4 de 8 vespre

co

EL

pe

Dijous, 13 Sant Joan Crisòstom. Sant Felip, pare de santa Eugènia.

r la

VA L

pe r

Dimecres, 12 El Nom de Maria; Mare de Déu de Lluc, i altres advocacions; sant Guiu, pelegrí; beat Miró.

533 - Dijous, 6-9-2007

13 ANYS

EL GUÍA DEL DESFILADERO • Dijous, 6 - 1/4 d'11 nit • Dissabte, 8 - 11 nit • Diumenge, 9 - 2/4 de 8 vespre • Dimarts, 11 - 2/4 de 6 tarda

G m 0, HA UÍA D pra d 50 ST EL A Q D 'una e Eur UE ESF ntra os EL ILA da CU DE RA RO ...

Diumenge, 9 Mare de Déu del Claustre; sant Pere Claver.

Santa Felícia, mr.

29

Opinió

Pere Ortís

Els pronoms adverbials Són la saba de la llengua catalana, el nervi del seu entrellat gramatical, la fibra de la seva elegància. I passen per una moment tan devastador que pot acabar-los, amb conseqüències potser ja irreparables. Públicament estan a les tres pedretes, que vol dir que pateixen d’un càncer terminal, enmig de la inconsciència dels alts responsables, inconsciència que fa posar pell de gallina als qui ho observem i no som escoltats. Fins hi ha hagut qui ha dit que són víctima d’una conspiració bruta per perdre’ls, magistralment articulada pels enemics de la nostra llengua, infiltrats a casa nostra. Però això és monstruós, i cal descartar-ho. Absit!

Són els pronoms en i hi. En diuen pronoms febles, però aquesta denominació és molt genèrica. Jeroni Marvà en diu pronoms adverbials (i potser adverbis pronominals, no ho recordo bé), per allò que ben sovint fan d’adverbis, com en el cas de: Per a sortir-ne, cal entra-hi, on tots dos són també adverbis de lloc.

Doncs bé, la mitjana del jovent d’avui no els diu, no els utilitza, els ha perdut per la influència dels castellans que no els saben dir quan parlen en català. Cal advertir que el castellà no els té. I l’ús d’aquests pronoms és la pedra de toc per saber si el català que hom parla és pensat en català o en castellà. Això darrer s’esdevé molt als mitjans de comunicació en llengua catalana, pensar aquesta en castellà.

Igual que a l’hora d’aprendre la pronúncia de l’anglès, que com aquell qui diu cal anar-hi paraula per paraula, amb aquests pronoms, més que formular normes, cal anar frase per frase. I és que és qüestió de sang: els catalans neixen amb aquests pronoms sota els braç com neixen portant-hi un pa, i es desclouen i s’acaben d’assimilar amb el parlar de la mare. Per al no nascut en llar catalana són difícils, per això mateix que són tan delicats i preciosos.

Com a norma general, podríem dir que el català no deixa verbs penjats, sense complement, sigui aquest un substantiu o un pronom. Per exemple: -Que aniràs a l’escola?-”No, no vull anar!”

Aquest verb anar resta penjat, sense complement; per tant cal dir: No, no vull anar-hi! El pronom hi, aquí, substitueix escola. Altres verbs que es deixen molt penjats són participar i col·laborar. Anuncien una empresa i diuen: "Participa", per Participa-hi, “Participen”, per Hi participen. “Col•laboren”, per Hi col•laboren: La Caixa, etc. (en programes). “Col•laboreu”, per Col•laboreu-hi.

El fet més trist que constatem és que als nostres mitjans de comunicació, molts dels locutors desconeixen aquests pronoms, o se’ls mengen en molts dels casos que cal usar-los. Fa estrany, havent-hi tan excel·lents responsables dalt de tot i tants de correctors que escolten asseguts a les oficines.

Per exemple: És usual als nostres mitjans una construcció en què han d’intervenir aquests pronoms, però recorren a una solució manllevada del castellà, potser per l’angúnia que els fa al subconscient d’usar pronoms amb els quals no han nascut, ni hi estan fets. Fixeu-vos-hi.

La construcció és aquesta: “Han estat trobats quatre, dels vuit ofegats”, quan la construcció genuïna és: Dels vuit ofegats, n’han estat trobats quatre. “Ha guanyat cinc, dels set títols possibles”, per Dels set títols possibles, n’ha guanyat cinc. “Només han vingut dues, de les quatre dones que esperàvem”, per De les quatre dones que esperàvem, només n’han vingut dues. “Només han estat aprovades dues, de les lleis generals...”, per De les

lleis generals..., només n’han estat aprovades dues. Insisteixo: als nostres mitjans només practiquen la primera forma, espúria , llevat de comptadíssimes excepcions. Per l’extensió del mal i la constància amb què es produeix, sembla que s’ha de tractar d’un text escrit que algun redactor passa als locutors. I els correctors ni se n’adonen. Cada locutor i cada corrector, abans haurien de ser sotmesos a una estrictíssima prova de solvència.

També és molt freqüent arreu aquest ús: “No se n’adonava que li prenien els diners”; el verb adonar-se aquí ja té el complement que li prenien els diners, per tant no li cal el pronom.

Cal dir-ho així: -No s’adonava que li prenien els diners. -No se n’adonava? -No, no se n’adonava.

Un altre cas de supressió del pronom: “Hi ha hagut un terratrèmol i han estat afectades tres ciutats”, per Hi ha hagut un terratrèmol i n’han estat afectades tres ciutats. L’alcalde de Barcelona: Tenim un quants generadors, “si falla un...”, per si en falla un...

Un sinònim del verb marxar és anar-se’n, reflexiu. Però fan aquesta construcció: “S’ha anat”, i cal no mutilar-hi res; cal dir: Se n’ha anat, prenent-hi la calma i el repòs que l’expressió demana, perquè és ben elegant.

“La Caixa” pot tenir el seu lema Parlem, és a dir, sempre dialoguem. Però que no el clavi darrere un tema concret, de què ens parla: T’oferim aquests i aquests avantatges. "Parlem!" És confondre el públic. Hi hauria de dir: Parlem-ne! Els anuncis amb castellanades són deleteris, puix que els repeteixen i repeteixen, i amb això n’inculquen més i més el mal ús. Els correctors no hi fan res o no poden fer-hi res. Costa explicar-s’ho.

Veiem tanques publicitàries, en llocs estratègics i sense cap anunci, que diuen: “Anuncia’t”. Cal que diguin Anuncia-t’hi, car la invitació és perquè t’anunciïs en aquesta mateixa tanca.

Els verbs tenir i quedar (restar) són deixats sense complement, per molts i molts. “Aleshores tenia dotze anys, ara tinc setze!”, per Ara en tinc setze. -“Dóna’m una cirera. -”Ja no tinc més”, per Ja no en tinc més. “Tenia quatre fills i ja només em queda un”, per Tenia quatre fills i ja només me’n queda un.

“Ocells, ja no queden al terme”, per D’ocells, ja no en queden al terme. Ai, aquest De! “Ara tinc tretze anys, però aviat faré catorze”, per ... però aviat en faré catorze.

També pot ser dit que molts locutors, i molts d’altres no locutors, desconeixen les combinacions en casos on són imprescindibles: N’hi, s’hi, etc.- Hauries d’anar a la plaça. -”Miraré d’anar”, per Miraré d’anar-me-n’hi, o Miraré d’anar-hi. Les combinacions de pronoms són bellíssimes i cal observar-les, si no volem fer malbé el català. De vegades, encara són més complicades, però sempre bellíssimes.

En canvi, alguna vegada en fan un gra massa, acumulen dos pronoms on tan sols n’hi ha d’anar un. “Allà on s’hi troben el Segre i el Cinca”, per “Allà on es troben el Segre i el Cinca. És una pràctica molt generalitzada de suprimir el pronom hi amb el verb haver. Cal tenir present que el verb haver sempre regeix l’impersonal hi. Diuen: “Haurà tempestes”, per Hi haurà tempestes. “No ha hagut engany”, per No hi ha hagut engany.

Aquí sí que es veu clara la influència del castellà. I gairebé tot el nostre jovent ha perdut aquest hi, imprescindible.

30

533 - Dijous, 6-9-2007

Opinió

Carles Mujal i Colilles

L’amant irritada (part I) La munió de desastres que ha passat aquest estiu Catalunya com són l’apagada de Barcelona, els retards de les rodalies de la Renfe, els problemes logístics de l’aeroport, les cues quilomètriques a les autopistes, l’AVE que no s’acaba mai, la connexió francesa de l’AVE que qui sap a on és o a on para, han comportat l’aparició de la figura del català empipat que ja està desesperat, cansat de sentir sempre la mateixa cançoneta de què l’Estat ens saqueja, ens sangoneja de males maneres, que s’enriqueix empobrint-nos, i més, i més, i “suma y sigue”...

Perdem la força per la boca, molt bla, bla, bla, bla però a l’hora de la veritat no reaccionem, no ens plantem i no donem la cara.

Mira que n’arribem a saber poc, els catalans, de lluitar i de defensar. No tenim líders valents que siguin capaços d’aixecar les veles del nostre País i que el vent de la vida les ompli per navegar sense por, superant les dificultats, i arribar ben lluny, a bon port. Aplicant el símil del món casteller, ens falten caps de colla que mobilitzin, motivin a castellers, a ciutadans, per carregar castells, per fer país.

Després d’abstenir-se de votar, el català empipat ja no sap què fer. Descobreix que renegant dels polítics no s’aconsegueix res i que fins i tot veu que hi ha tants serveis que depenen de la pròpia Generalitat i funcionen defectuosament que això els fa desconfiar de si els nostres actuals polítics, els d’aquí, tant els que governen com els de l’oposició, ho farien millor. Un dels grans desenganys dels últims 30 anys ha estat esbrinar que no érem insuperables, que amb moltes coses la resta d’Espanya són semblants o millors que nosaltres.

Ara vindran les eleccions i Zapatero serà bon nen. Durà a terme algunes cessions, ens atorgarà alguns traspassos i el

Opinió

català empipat ja no ho estarà tant, estarà més mans, fins que la cistella de les injustícies es torni a emplenar i es dirigeixi de nou a Madrid amb malfiança. I llavors, massa poc! per curts de gambals. Llavors el català empipat ja no farà por ni a la mare que els va parir (la “mare” de la resta d’Espanya, vull dir). Espanya creurà que no té un problema amb Catalunya, però, tristament, Catalunya, novament, sí que el tindrà.

Les autopistes, l’aeroport o la Renfe mai no rutllaran millor pel fet de portar-los des del Principat sinó que en tenir el nostre País un Estat propi farà que les obligacions siguin més evidents, i els catalans tindrem una capacitat d’exigència i de defensa molt més immediata sobre els polítics catalans i els alts càrrecs que administren les nostres infrastructures.

Aleshores, sí que els catalans tindríem més possibilitats de fer-les marxar millor.

Què passaria si hi hagués una protesta de valencians, o de sevillans, o de madrilenys ... a les portes del ministeri de torn exigint unes rodalies i un aeroport dignes, subestacions elèctriques per la ciutat, ... No seria notable, el rebombori? No rodarien caps de ministres i de presidents? Ara projectin aquesta situació davant del Palau de la Generalitat, amb uns polítics que no podrien imputar res a la Moncloa ni excusar-se amb qualsevol fotesa. No sospiten que, tard o d’hora, les coses caurien pel seu propi pes i acabarien anant millor, que els catalans viuríem finalment amb més satisfacció i seguretat, i ens sentiríem més complaguts i fidels amb el País?

PD. Continuarà, sí, sí, no pateixin, i en la Part II entendran el títol. Paciència.

M. Nadal

Acudits Ara que està tan de moda, l’estafa, el timo, la mentida, amb filatèlies, constructores-immobiliàries, per espoliar immigrants i al qui poden que troben un xic adormit, per no dir fins i tot algun polític corrupte, com surt la notícia massa sovint (per desgràcia); m’ha vingut la idea d’escriure un parell d’Acudits. Vegem!

C - Dóna-li gràcies a Déu...

X – Però ...digui’m: Què és el que he d’agrair tan al Senyor?

C - Dóna-li gràcies, que està “clavat a la Creu” ... De no ser així, baixaria i et partiria la cara, per “gitano” mentider, i demana-li que la cosa no tingui altres conseqüències ...!

--------------------------------------------------

Un dirigent d’una entitat financera té remordiments de consciència, per les estafes comeses: Com que és molt missaire es confessa ... (direm x?) Vaig enganyar uns bons clients quan no em feia cap falta ... (confessió) Dóna-li gràcies a JesucristDéu...

X – Invertí en un tèrbol negoci, per enriquir-me...

C – Dóna gràcies a Déu...

X – Vaig malvendre uns títols, perjudicant uns altres ...

C - Dóna gràcies a Déu ...

X – Em fico en fets delictius, sense motiu, per tenir més...!

533 - Dijous, 6-9-2007

El barbut Fidel fa un dels seus acostumats i tremebunds discursos amb la seva acostumada aparatositat i arremangos: Gràcies a Déu... Aquest any tindrem milers de sacs d’arròs, i muntanyes de sucre...!

El seu germà Raul, al seu costat, el toca amb el colze i li diu baixet...”Però Fidel, no havíem quedat que davant el públic Déu no existia?.

Fidel.- “Bah! No t’hi amoïnis...tampoc no “existien”; l’arròs, i el sucre...!

31

Opinió

F. Torres

Les dues cares de la vida Cada matí acostumo a dedicar de dues a tres hores a l’exercici de la lectura. En el tema que llegeixo avui l’autor ens invita a elegir la part solana de la vida. Això em fa pensar que, efectivament, la nostra vida, com en els carrers de qualsevol ciutat, té un vorera solana i una altra a l’ombra. I em fa recordar que les persones, instintivament, sense que ningú no ens empenyi, elegim la solana a l’hivern i l’ombra a l’estiu.

Al mateix temps m'adono que, en la seva vida, un gran nombre de persones sembla que han elegit anar sempre per la vorera de l’ombra en ple hivern. Es passen les hores remastegant els seus dolors i fracassos en comptes de paladejar les seves alegries i confiar en les seves esperances, dediquen més temps a queixar-se i lamentar-se que no pas a proclamar el goig de viure.

Sóc conscient que en la vida se’ns presenten circumstàncies que ens obliguen a caminar per l’ombra. Però quan ens arriben aquests dolors inevitables, l’home hauria de recordar que de la mateixa manera que en les voreres de l’ombra, de tant en tant s'hi cola algun raig de sol, també en tots els dolors

Opinió

hi ha misterioses ratxes d’alegria, i si més no de consol.

Si, per exemple, jo estic malalt, és evident que pateixo i difícilment em podré lliurar del dolor. Però el dolor no m’ha de fer oblidar que en aquest moment tinc a la vora algunes o moltes persones que m’estimen i en veure'm patir encara m’estimen més. Llavors, davant de la malaltia, jo puc assumir dues postures: rendir-me al patiment, amb la qual cosa l’augmentaré, o pensar en l’amor amb que m’acompanyen els meus familiars i amics. Si ho faig així hauré reduït en la meitat el meu dolor.

Hauríem d’aprendre que, fins i tot en els moments més amargs de la nostra vida, hem de tenir el suficient coratge per disminuir-lo.

Totes les coses del món, també la nostra vida, tenen la cara solana, però de vegades ens sentim més heroics fent veure que som capaços de caminar malgrat el pes del dolor i els problemes. Sentir-se trist no és cap pecat, a vegades és inevitable. El que sí que crec que és pecat a més d’estupidesa, és la tristesa voluntària, perquè m’imagino que aquesta tendència ens col.loca en un permanent infern.

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Bolets i pagesos Aquesta setmana, d’excursió amb el cavall, ja vaig trobar el primer rovelló i uns quants ceps, indici que en ben pocs dies tindrem un allau de visitants per tot arreu. I amb aquest allau ens hi ve un bon nombre de persones que tenen un comportament clarament incívic que preocupa els pagesos i els ajuntaments.

Els primers perquè en són els grans perjudicats, i els segons perquè es troben amb situacions de difícil solució. Cada any, a final de temporada, podem veure multitud d’indrets convertits en abocadors d’escombraries. Per molts altres llocs trobem llaunes buides, ampolles de plàstic o de vidre, paper d’alumini, etc, escampats pel territori i que en compliquen molt la neteja.

I els pagesos pateixen actes vandàlics diversos. Els més habituals són el trencament de filats i vailets, aparcaments en ple camp o prat. Per a molts, tot el que és verd, és públic i si és públic és per utilitzar-lo pel que convingui. Altres veuen molestats els ramats, o els entren a les cases, sota qualsevol excusa, o s’emporten fruita dels arbres del voltant. En fi, la diversitat d’actuacions increïbles i incíviques és àmplia i variada.

No és gens estrany que molts desitgin un mal any de bolets o que la temporada acabi al més aviat possible, per poder tornar a respirar tranquils. I no acabem de trobar la solució, perquè és molt complicada.

D’entrada tot és qüestió de cultura i respecte per la natura i pels béns dels altres. I si això no s’aprèn en néixer, malament. A dia d’avui hem d’optar per una doble vessant, la

informativa i educadora, i la sancionadora. Una sense l’altra no aconseguirem res.

S’ha de mostrar per tots els mitjans a l’abast que el bosc és fràgil i convé conservar-lo i qui no ho faci ha de ser castigat d’una manera contundent i exemplificadora. I haurem d’emprendre algunes mesures per frenar l’accés per tot arreu, a tots els boscos. És a dir, deixar el cotxe a determinats llocs i després caminar i fer salut. No pot ser que la gent vulgui arribar a tot arreu amb el cotxe. Ho veig cada any per aquesta temporada: propietaris de cotxes cars no tenen cap problema per anar per pistes forestals, per on vaig amb el cavall, i rebentar el que sigui per trobar quatre bolets.

Aquesta bogeria s’està incrementant els darrers anys degut a les imatges i programes sobre bolets que fan creure a molts urbanites que en qualsevol lloc i moment trobaran bolets a paletades. I en podem trobar amb els utensilis més estranys i curiosos, per anar a collir bolets. Sembla més que vagin a la guerra que no pas a la natura.

Cada any diem que alguna cosa important s’ha de fer per aturar aquests comportaments, però ho deixem per l’any vinent. I cada any els boscos en surten més espatllats. Toca prendre decisions, i aquestes han de ser plurals i continuades en el temps. Res d’una o dues campanyes, la solució passa per canviar la cultura d'ús i abús del patrimoni natural, per una altra de preservació i protecció, traient-ne el fruit d’una manera raonable. N'estem molt lluny, però com més tardem més costarà d’arribar-hi.

32

533 - Dijous, 6-9-2007

Relat

Joana Cervera

Saber-te Aquest que llegeixes no és l’escrit que tenia previst, tenint en compte l’AVíS de procurar enviar els articles,... abans del dimarts al migdia, se m’ha girat feina, però el que veritablement m’ha fet canviar la girada, ha estat l’hàbit que tinc de llegir-me gairebé tot el que es diu, es pensa i no es diu i/o es transmet en llenguatge verbal i infraverbal en aquesta-nostra via d’expressió: el Celsona Informació; i es que m’’ha frapat un article que juga amb el títol, tot sigui dit de pas, ara que no ens llegeix ningú, em temo que has quedat ben “retratat” i sense “retrato”, tu sí que en saps!. Benvolgut col·laborador, d’aquest punt de trobada, J.Nadal, em satisfà saber-te, llegir-te i, riure del teu surrealisme, em fa bé.

Visc la confiança d’estar participant en la criança d’un preadolescent, Celsona, que el que més necessita és espai per créixer, aquest nodriment és vital sempre, no obstant, cada etapa requereix d’un espai-temps diferent; nosaltres som alhora aquest infant i els pares, tiets, padrins, veïns que, ens agradin o no, “surten retratats”.

Bé, deixarem que sigui el director de la revista Comarcal, en J.M.Borés, qui hi digui la seva, àdhuc queda palesa la teva demanda, inconscientment intencionada.

En tot cas, jo només puc respondre per mi, per cert, entre tu i jo, ara que estem sols, t’has adonat que n’hi ha que tenen privilegis en aquesta revista?, com qui no vol la cosa, sense anar gaire lluny, en Ramon Gualdo, excel·lent comunicador, creient, d’esquerres, que m’agrada per la naturalitat de descriure els fets, tant li és parlar de la trobada de veïns, com dels detinguts a Torà, com li fa una carta al Pare Benet XVI, escriu com parla, cosa tan senzilla com sembla i, a mi que em costi tant, tu... doncs,

Opinió

com et deia, últimament omple una plana, 2x1 com l'oferta del súper, ah! i, sense “retratos”, i li ho permeten; i no diguem d’en Jaume Clavé, que se’ns pot perdre per aquells rocams i trobarnos a la 3a plana, encastats i amb salivera i sempre, sempre, amb gust de poc...Ja et dic jo, benvolgut, que necessitaríem dues publicacions setmanals, l’espai de “retratos”, esports, societat i les seccions per a intel·lectuals com tu, que cerquen, tal vegada, l’excusa per escriure, ei de bon rotllo, eh!.

Que s’ho munti com vulgui en Borés, però que no ens tregui les vinyetes d’en Pep Mia, ni els acudits del Simi amb cigarrets a mig cremar, podem agrair a professionals que ens apropen la Comarca, com la Dolors Pujols, ja sé que no t’agraden però, no em diguis que no té mèrit l’arxiu fotogràfic d’en Marcel·lí d’Oliana?, en fi, que som una bona colla i més que podem ser. M’allargo a veure si m’accepten la plana sencera, per cert, avui el “retrato” el poses tu, d'acord?.

Bé, sento que ningú no és imprescindible i tots ens fem falta, tampoc no agradem a tothom i, és sa d'acceptar-ho. Gràcies per les teves paraules, et ve de gust un tast de poesia...

Pren-me si vols a l’estada de tu que no procures quan la por t’envaeix el silenci paraules closes a la penombra de l’estiu eixut, variable. m’aproparé a la mar que estimes si...

Ramón Fabregat Saló

Més incògnites i imprecisions sobre les quatre barres Carles el Calb –rei carolingi 840-875, i emperador 875-877- mai no hagués pogut xopar els seus quatre dits dretans en la ferida mortal de Guifré el Pilós (vegeu Sapiens núm. 9, pàg. 50-51), perquè aquest fet/llegenda succeí el més d’agost del 897; el succeïren els reis Lluís Tartamut 877-879, Carlemany 879-884, Carles el Gros, emperador 884-888, i finalment (i aquí és on la història “en fa una de les seves” ... molt comprensibles en aquells temps de “foscor”), l’esmentat i molt històric 897, hi hagueren dos reis carolingis: Otto 888-898, i Carles el Simples 893-898...

A Ripoll, recentment, no he pogut esbrinar gaire cosa ...penso però que si volem descobrir la nostra història, s’hauria de poder treballar a fons en diverses direccions, com p.e. pel que fa a la “gesta comitum barcinonensium” (Ripoll) de l’any 1172 i següents ...i és que l’any 1150, la

533 - Dijous, 6-9-2007

quatribarrada, quart escut europeu documentat, forma part de l’escut de Ramon Berenguer IV. Quan s’afirma que hom coneix la data exacta de la mort d’en Guifré, l’onze d’agost del 897 (tant de bo veritable diada nacional de Catalunya ... o almenys el 27 de març (del 1715) data de l’execució d’en Moragues), es diu també que no es coneix el lloc exacte de la seva mort ... concretament “a prop de Barcelona” ... és a dir, i això no ha estat rebatut, a la Vall d’Ora aquí al Solsonès ...a tocar d’un esplèndid pont romànic posterior al 897, i d’una encisadora i bucòlica serradora molt posterior...

Més incògnites pel que fa a la nostra quatribarrada ... enlloc de quatre dits de rei xopats en ferida mortal ...

Podem pensar en la teoria dels quatre comiats, anteriors al repetit 897? ...

33

Esports

Futbol Sala

XXXV Triangular del CF Solsona

Els equips solsonins de la lliga comarcal reclamen solucions per usar el pavelló de Solsona

Trofeu Ciutat de Solsona Camp Municipal d’Esports.

Diumenge, 9 de setembre a les 16h CF Sant Pau (1a regional) CF Organyà (1a regional) CF Solsona (1a regional)

Trofeu Ciutat de Solsona de Futbol Sala Dimarts, 11 de setembre Pavelló Municipal d’Esports 4 tarda: Equip femení Santpedor-P.B. Solsona 2/4 de 6 tarda: Equip Juvenil Tàrrega- P.B. Solsona 7 tarda Ametlla de Merola (1a Nacional A) P.B. Solsona (1a Nacional B)

Josep M. Montaner i Reig

Els equips de Solsona de la lliga de futbol sala comarcal han lamentat que hagin de pagar per usar les pistes del pavelló de Solsona durant els partits de lliga o els entrenaments que hi realitzin. Amb l’entrada en vigor del pla d’usos i gestió de les instal.lacions esportives municipals -aprovat el mes de maig passat per l’ajuntament de Solsona- s’estipula que les persones o col.lectius que vulguin usar les pistes del pavelló, i que no formin part de cap associació o entitat regularitzada i federada, hauran d’abonar l’import que es va fixar i aprovar en l’esmentat pla de gestió.

Amb tot, alguns dels equips de Solsona que disputen la lliga comarcal confien que tant l’ajuntament de Solsona, titular dels equipaments, com el Consell Comarcal del Solsonès, organitzador del campionat, trobin alguna solució abans d’iniciar la nova temporada de partits.

El regidor d’esports de l’ajuntament de Solsona, Salvi Nofrarias ha explicat que existeix una normativa “que s’ha de cumplir” i que “no es poden fer discriminacions que afectin al que està estipulat per l’ajuntament”. Nofrarias ha insistit que la resta d’entitats solsonines que estan federades i donades d’alta al registre d’associacions esportives ja reben ajudes per usar els equipaments esportius municipals. A més, ha apuntat que hauria de ser el Consell Comarcal “que com a organitzador de la lliga mirés de trobar alguna solució”. Tot i això, Nofrarias ha assegurat que “no tancarem cap porta ni ens negarem a parlar amb el consell si com a responsable de la lliga vol mirar de buscar solucions a aquesta situació”.

Per la seva banda, Joan Solà, vicepresident segon del Consell Comarcal del Solsonès ha explicat que “mirarem de resoldre aquest problema” perquè la lliga es mantingui com fins ara. Tanmateix ha demanat la col.laboració de totes les parts “ja que, de moment, el consell es fa càrrec de gran part de les despeses que comporta l’organització de la lliga”, ha assegurat Solà.

L'Espurna del Mia

34

533 - Dijous, 6-9-2007

Bàsquet

CB Solsona - La Junta

Inici de la nova temporada

Trobada i festa dels clubs de bàsquet de les comarques centrals

El Club Bàsquet Solsona comença una temporada especial per múltiples aspectes: complim 30 anys d’història; afrontem canvis significatius en l’organització esportiva; tenim el sènior masculí a 2a Catalana; recuperem el sènior femení; el Solsona-Torelló a Preferent; es preveu un increment del nombre d’equips; etc... Són molts reptes per endavant...

A més, iniciarem el curs amb un cap de setmana trepidant: el dissabte dia 15 de setembre som els amfitrions de la trobada i el sopar de clubs de bàsquet de les comarques centrals que promou la Delegació de la Federació Catalana de Basquetbol i el dia següent, el diumenge 16, tenim la 13a edició del Solsona Bàsquet 3x3. Ens caldrà ajut i col·laboració en aquest repte organitzatiu. Per tant, demanem als amics del bàsquet solsoní que ens brindin la seva col·laboració (poseu-vos en contacte amb els membres de la Junta).

En tot cas, però, no hem d’oblidar que la nostra tasca fonamental és que l’inici de la nova temporada es faci amb absoluta normalitat i que tots els infants i joves de la comarca que desitgin practicar l’esport del basquetbol ho puguin fer amb plenes garanties, tot oferint-los un bon servei. Per tant, ara ens cal tenir una bona cura de tots els detalls (inscripcions, coordinació tècnica, disponibilitat de pistes...).

En relació a la data d’inici de la temporada per als equips d’escola de bàsquet i promoció, es va fer públic que era el dia 17 de setembre, però ens hem adonat que molts infants i famílies assimilen l’inici de l’activitat del club amb el començament del curs escolar i en previsió que els esportistes vagin al pavelló el dimecres 12 o el divendres 13 de setembre, ja hi haurà els entrenadors disposats a atendre’ls, informar-los i començar a entrenar.

Coincidint amb la celebració dels seus primers 30 anys d’història, el Club Bàsquet Solsona serà enguany l’amfitrió de la celebració que organitza la Delegació de les Comarques Centrals de la Federació Catalana de Bàsquet, que tindrà lloc el dissabte 15 de setembre al pavelló municipal.

L’activitat començarà al matí, a les 11, amb un partit amistós entre l’equip cadet femení preferent del Solsona-Torelló i un combinat de jugadores cadets i júniors de les Comarques Centrals. Aquest partit s’emmarca en la celebració de l’Any Europeu del Bàsquet Femení.

Posteriorment a partir de les 16:30 hores s’iniciarà una activitat destinada a tots els Clubs de les Comarques Centrals.

Aquesta activitat serà un 4x4 no competitiu entre diferents equips dels Clubs que composen la Delegació.

Un cop finalitzi aquesta activitat, a les 18:30 es disputarà un partit de bàsquet femení entre exjugadores del C.B. Solsona i una Selecció de les Comarques Centrals. Tot seguit, sobre les 19:30, serà el torn del bàsquet masculí amb un partit entre exjugadors del C.B. Solsona i una Selecció de les Comarques Centrals.

La Jornada es clourà amb un sopar per a tothom, amb preus populars on es farà entrega de tot un seguit de guardons per als més destacats de les Comarques Centrals al llarg de la temporada recentment finalitzada.

Tots els amics del bàsquet solsonins hi poden assistir.

Podeu encarregar els vostres tiquets per correu electrònic (solsona@basquetcatala.com ) o directament a qualsevol membre de la Junta.--

Per a noves inscripcions o per a qualsevol dubte o qüestió, podeu contactar directament amb els membres de la Junta Directiva.

Inscripcions al Solsona Bàsquet 3x3

Us desitgem a tots una bona temporada.

El proper diumenge dia 9 s’acaba el termini d’inscripció per a la 13a. edició del ja tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3, que tindrà lloc a la plaça del Camp el diumenge 16 de setembre a partir de les 10 del matí.

Recordeu que enguany els equips poden ser de 4 o 5 jugadors/es. No ho deixeu per darrera hora i adreceu-vos a Riu Esports i Moda o a les dependències del Club.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 533 - Dijous, 6-9-2007

35

Viatges

Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Praga – Bratislava – Budapest – Venècia (III) Anem cap a la capital de la República d’Eslovàquia, Bratislava. Fem una visita panoràmica d’aquesta ciutat dominada pel castell, visita a la catedral gòtica de San Martín, escenari durant tres segles de les coronacions dels Reis d’Hongria; al terra vora la catedral hi ha uns petits símbols, són detalls de les coronacions. Veiem la façana d’un dels palaus on Mozart va començar la seva carrera. Passem per sota d’una antiga torre on hi havia una porta que tancava la ciutat, actualment hi ha un símbol que representa el quilòmetre zero fins a diferents capitals. Església de les Clarisses. Església de Sant Pere. Palau on va signar la pau Bonaparte. Plaça Major, etc.

Avui començem el dia a Budapest. Anem cap al castell de Budapest i el visitem. A continuació l’església Matthias, molt interessant per a tots els qui ens agrada l’art. Anem fins al bastió “Fishermen”, dels pescadors; des d’aquí es pot veure una bonica vista de la catedral, però en aquesta ocasió, malauradament, les obres no ho permeten.

Continuem fins arribar al Pont d’Elisabeth, finalment arribem a la bonica plaça Héroes; el guia ens comenta la història hongaresa en cada una de les estàtues que hi ha. Anem cap a l’avingua Andrassy, passant per l’òpera i la Basílica de Sant Stephens. Creuem la plaça Liberty, trobant el Parlament i el Pont Margaret passant per davant dels Banys Turcs.

A la nit anem en vaixell pel riu, prenent una copa de cava i admirant Budapest il.luminat de nit. Posteriorment pugem a coberta, sona música clàssica, com per exemple, el Danubio azul; és una altra forma de veure aquesta preciosa ciutat.

Un nou dia ens espera per visitar Budapest. Excursió pel Danubi, visitant la corba del Danubi per saber una mica més sobre la història hongaresa. Visita a Esztergom, residència Arxiepiscopal, centre de l’església Catòlica, aquí hi viu el “primado” d’Hongria. Continuació fins a Visegrada per veure vistes del "Danube Bend" i dinar. Posteriorment ,visita al poble de Szentendr,e on vam veure les esglésies Ortodoxes Gregues

Sopar a bord del vaixell Taurus

Creuer pel riu Vltava

més famoses sense oblidar-nos del museu Kovacs Margit. Cal mirar i caminar pels petits carrerons del poble.

A la nit, sopar típic i espectacle hongarès.

Anem direcció Graz, on aprofitem per dinar i provar el típic menjar. Un nou dia ens porta a Venècia, lloc de monuments, lloc per passejar en gòndola, vaporetto o petites barques particulars. Venècia és tornar al passat, reviure històries en aquells petits carrerons estrets. No podia faltar-hi la visita a la famosa plaça de Sant Marcos. Un cop aquí vaig recordar mentalment el meu recorregut per diferents llocs d'Itàlia l’any 1975. De retorn, després de recórrer les aigües de Venècia, abans de sortir de la barca, vaig dir adéu al lloc on la història ha donat molts personatges.

Arrivederci Venezia.

Venècia 36

533 - Dijous, 6-9-2007

Societat

Uns tomàquets de Festa Major La Cèlia Albets de la casa de Les Planes de Clariana ha recollit al seu hort aquests magnífics exemplars de tomàquets. Un fa 1600 grams, l'altre 800 grams i el darrer, un quilo

Estiu 2007. - Un grup de do÷



533 - Dijous, 6-9-2007

37

Espectacles

Ramon Estany

Trio poètic a l'Sputnik en la nit de les Paraules Tres personalitats de la paraula van deleitar dimecres passat, 29 d’agost, al públic de l’Sputnik

Víctor Pérez (Moixic)

Ivette Nadal

Joan Vinuesa

El primer en actuar va ser el rapsode solsoní MOIXIC, intèrpret de poesia i seguidor de la Religió Científica Catalana, protagonista de nombrosos recitals i espectacles poètics, que ha dirigit i interpretat el Ritual de la Religió Universal Catalana fundada per Francesc Pujols, amb la col•laboració de Roger Mas, Quimi Portet, Pau Riba, Joan Vinuesa, Oriol Tramvia, Xavier Guitó i Enric Casasses, entre d’altres .......

A continuació ho feu Joan Vinuesa, pintor, poeta i can-

Concurs

tautor nascut a Barcelona. Creador i agitador cultural que ha participat i organitzat numerosos recitals de polipoesia i exposicions a gran quantitat de locals barcelonins. La seva obra inclou cinc llibres, dos CDs i una dil.latada producció de pintures i dibuixos. Finalment, Ivett Nadal cantà poemes i recità cançons. Vingué amb un arsenal de melodies i una monició de paraules. i amb collages, poemes i cançons.

Redacció

Premis de fotografia del Solsona Rock Festival Katia Prat i Maria Rafart han estat les guanyadores del Primer Concurs de Fotografia que l'Associació Cultural el Crit va organitzar el passat 28 de juliol durant la passada celebració del Solsona Rock Festival, que organitza aquesta entitat. Les dues guanayadores han rebut com a premi el revelat de 100 fotografies gentilesa de LLuminària Fotografia.

Katia Prat primer premi en el tema El Crit

El termini d'entrega dels treballs va acabar el passat 19 d'agost i entre totes les fotografies que concursaven el jurat del premi va escollir les instantànies de Maria Rafart, que va guanyar el premi corresponent al tema "Públic" i Katia Prat que va guanyar en l'apartat "El Crit".

El primer premi del concurs, que s'otorgava a la millor col.lecció i estava dotat amb una càmara fotogràfica digital, va quedar desert, igual que el concurs de l'apartat de "Músics".

Maria Rafart primer premi en el tema Públic 38

533 - Dijous, 6-9-2007

Concerts

Ramon Estany

‘Solsessions’ mostra la música electrònica a les oïdes dels solsonins La plaça del Camp es convertí el passat dissabte 1 de setembre en una pista per a una introducció a la música electrònica amb la pa r ticipació de diferents discjòqueis de la comarca, del Bages i del Berguedà.

L’electrodance de Sadio Ba Fane, el house club de Milo,

la música electrònica minimal de Sonika i l’acid i shranz de Dr. Martin’s oferiren un vast trajecte per les diferents tendències de l’electrònica. Era una iniciativa organitzada per Globe Sound i Fun4funk, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona.

Molta gent jove s’hi va reunir al llarg de la nit

Els DJ’s es van situar a l’escenari de la Plaça del camp

El jovent va fer cap a la plaça del Camp per escoltar aquesta música

La música va sonar fins a un quart de tres de la matinada

Des de la terrassa de la Plaça del Camp també seguien la música

Equipats amb ordinadors i taules de so, van fer tota una demostració

533 - Dijous, 6-9-2007

39

El dibuix del Celsona

Dibuixa la Festa Major Nom:

Edat:

Dibuixa la Festa Major, de la manera que vulguis, i quan acabis, porta-la a la redacció del Celsona, a la Ctra. de Torà, 25 - 973 48 17 19 La setmana que ve farem un regal al qui l'hagi fet més bé.

Aquí veiem el Gerard Roca, recollint el premi que va guanyar la seva germana Nicola

Aquesta setmana també hi han participat: Montse Rodríguez Serra (9 anys), Àlex Pallaruelo Ollé (11 anys), Aleix Serra Viladrich (7 anys), Miquel Bueno Casas (6 anys), Sheila Lara Solé (9 anys), Mar Espuga Tristany (10 anys) 40

La guanyadora d'aquesta setmana :

Maria Moreno Viladrich (9 anys) Pots passar a recollir el teu premi per l'Oficina del Celsona 533 - Dijous, 6-9-2007

Treballem per oferir-te aquests serveis És un plaer poder-te servir BONA FESTA MAJOR

Recordeu anomenar a LA GUIA quan parleu amb els anunciants

ESPECIAL FESTA MAJOR Núm. 166 - Setembre 2007

Últims pisos a la venda Cardener I i Cardener II C. Falp i Plana amb Metge Cots

 Pisos de 2 i 3 habitacions amb jardí  Places de pàrquing i traster  Acabats de qualitat  Calefacció amb gas Per a més informació:

Telèfons. 973 48 35 25 - 973 48 35 26 - www.finquesplanes.com

C. Sant Miquel, 16, (Cantonada Plaça Catedral) SOLSONA

Altres oficines: BALAGUER - BARCELONA - ESTERRI D'ANEU - LA SEU D'URGELL - LLEIDA - PONT DE SUERT- BOI - SILS (Girona) - SORT

Joan Planes Monfort API núm. 7.491 - Xavier Buscall Ruiz API núm. 2649

-1-

Apunts Gràfics, s.l. -- Ctra. de Torà, 25 -- 25280 SOLSONA -- Tel. i fax 973 48 17 19 -- info@elsolsones.net

533 - Dijous, 6-9-2007

41

Passatemps

Josep M. Borés

Les 7 diferències Troba les 7 diferències entre aquestes dues fotografies d'una Masia de Clariana...

L'Acudit del Simi

42

533 - Dijous, 6-9-2007

Guia de serveis ACUPUNTURA

ELECTRODOMÈSTICS

TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37

EXPERT RAFART C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ESPORTS RIBERA ESPORTS Pg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

AUTOMOCIÓ GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

ESTÈTIQUES TINTORERIES ÒPTIQUES Òptica Jané, ........................973 48 34 29

ARTICLES DE REGAL Articles de Regal PELLICER C/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

BANCS I CAIXES

FERRETERIES - TALLERS Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

TRANSPORTS AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09

IBERCAJA Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport

C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Only Party............................973 48 29 17 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

CARNISSERIES Carnisseria Angelina .............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARBURANTS

PAPERERIES - IMPREMTES Apunts Gràfics ......................973 48 17 19 Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

JOIERIES JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PERRUQUERIES Perruqueria Bajona...............973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55 PERRUQUERIA NURI C. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PASTISSERIES LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

533 - Dijous, 6-9-2007

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

QUEVIURES - BEGUDES BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16

GAUDÍ Ctra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55 Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

973 48 06 52

LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

PODOLOGIA Peusà, centre Podològic C/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

CA L’ANITA Al seu servei C/ Castell, 14 - 973 48 02 08

CREU ROJA

VIDEO

PINTURES

MODA

973 48 10 80

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95

BOMBERS

VETERINARIS

MOSSOS 088 43

POLICIA L.

973 48 30 40

URGÈNCIES 973 48 14 14