Solsona
Redacció
Solsona i l’ACA explicaran als veïns les obres de la nova depuradora Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA
info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997
Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:
L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) oferirà una sessió informativa, dimarts vinent, dia 13, a les 7 de la tarda, a l'Ajuntament de Solsona per explicar als veïns el projecte de renovació de l’estació depuradora d’aigües del municipi, que també donarà servei a Olius. El consistori solsoní ha organitzat aquesta convocatòria en vista de les inquietuds expressades per alguns veïns per conèixer el termini d'execució de les obres i si es resoldrà el problema de les males olors que el tractament de l'aigua genera. Manel Pascual, coordinador de la demarcació territorial de l’ACA a Lleida, i Joan Duró, membre dels serveis tècnics de l'ens, exposaran els detalls del projecte i els efectes que tindrà sobre l’entorn i el veïnat. La sessió és pública i oberta a tota la població. L'ampliació de la depuradora, que ha de dur a terme la Generalitat, permetrà ampliar-ne la capacitat i connectar-la amb els col. lectors d'aigües residuals d'Olius. Les olors desagradables que desprèn la planta actual -que funciona a través d'un sistema de basses airejades- és una de les principals preocupacions que, el mes pas-
sat, alguns veïns de la ribera i de la partida de Santa Llúcia van fer arribar a l'alcalde mitjançant la recollida de 36 signatures. Xavier Jounou es mostra confiat que la nova estació depuradora posarà fi a aquest problema, però prefereix que siguin els mateixos responsables tècnics de l’ACA qui ho garanteixin davant la població afectada.
Reunions del nucli antic
Per altra banda, dimecres passat es va celebrar la segona de les dues reunions que el consistori solsoní ha dut a terme amb els veïns de Solsona per definir les propostes d'actuació que el Pla de Barris comportarà en la rehabilitació del centre històric de la ciutat. Els veïns assitents a les jornades han reclamat, entre d'altres mesures, que es millori la il.luminació i la senyalització del centre, que es modifiqui el sistema de recollida d'escombraries -incorporant la selectiva- i que es busquin fórmules per potenciar el comerç i l'habitatge al nucli antic de Solsona. A més han demanat al consistori que agilitzi al màxim l'execució de les obres i que informi puntualment de les decisions que es prenguin.
La Barra del Mia
Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.
Telèfon
973 481719 Mòbil: 617 01 29 51
2
542 - Divendres, 9-11-2007
Solsona
Ramon Estany
Els ocellaires solsonins alliberen 192 exemplars
L’Observatori Europeu de Televisió Infantil (OETI), ofereix la xerrada:
”Els reptes dels mitjans de comunicació: pantalles sanes, especialment la televisió”
La Societat Ocellaire El Passerell va celebrar el diumenge passat el Vè Concurs de Captura i alliberament d’ocells en el qual van participar 10 colles d’ocellaires que s’ho van passar la mar de bé, alliberant un total de 192 ocells. La relació d’exemplars va ser la següent: 128 caderneres, 26 pinsans, 16 verdums, 10 passerells, 10 llues, una pastorella i un gratapalles. Aquests van ser degudament anellats per tècnics autoritzats a dur a terme aquesta tasca que serveix per poder fer un seguiment dels moviments dels ocells. Per tal motiu és molt important que si es capturés o es trobés un ocell anellat es prengués nota de les dades que estan impreses a l’anella i es comuniqui als agents forestals o a la societat ocellaire.
La xerrada tindrà lloc el dijous 15 de novembre a les 9 del vespre a l’Escola Setelsis Aquesta xerrada és una iniciativa que s’inclou dins el “Programa Aprendre amb tu 2007”, del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i és el tercer curs que s’organitza aquest cicle de xerrades dirigit a pares i mares i organitzat conjuntament per l’APA de l’Escola Arrels, l’AMPA de l’escola Setelsis, i l’AMPA de l’IES F. Ribalta. L’Observatori Europeu de Televisió Infantil és una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu principal assolir que els programes audiovisuals destinats a la infància i a la joventut es fonamentin en continguts ètics. És a dir, que els seus continguts siguin alhora formatius, educatius i entretinguts. Cal considerar l’educació en mitjans una peça clau dins el procés educatiu de totes les persones, especialment dels infants i joves. Es plantegen les xerrades a les AMPES com un espai educatiu, on poder reflexionar conjuntament al voltant de totes les pantalles que ens envolten (TV, videojocs, internet, mòbils). Veure com aquests mitjans de comunicació ens envolten i ens influeixen ens pot permetre prendre distància i ser conscients de les seves possibilitats i dels seus paranys. Aquesta feina de sensibilització i conscientització ha de tenir especial atenció amb aquelles persones que s’incorporen de nou a la nostra societat: els infants i joves. Per això, la reflexió entre els pares i mares és un eix fonamental en la nostra tasca.
Gràcies a aquests tres ocellaires es va poder recapturar un ocell anellat, fet que ens aportarà informació molt important dels moviments dels fringíl.lits.
Els punts principals de la xerrada seran: - Societat mediàtica - Alfabetització en mitjans - Continguts ètics: educació, formació i entreteniment.
Jordi Fraxanet lliurant els premis als millors classificats en el concurs de captura. 542 - Divendres, 9-11-2007
3
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
AMISOL, fàbrica d'altruisme L'Associació Pro-Minusvàlids de Solsona i Comarca s'ha convertit amb el temps en una institució social de referència i un exemple d'altruisme al Solsonès AMISOL va néixer ara fa 38 anys de la iniciativa d'una sèrie de persones vinculades a Càritas Diocesana, que van impulsar el projecte entre un grup de solsonins i solsonines familiars de persones amb discapacitats. Corria l'any 1971 quan es va constituir l'entitat coincidint en un moment en què prosperaven nombroses iniciatives d'aquest tipus a tot Catalunya. Aleshores l'associació disposava de ben pocs recursos i d'unes instal.lacions gens comparables a les actuals, però grans dosis d'esforç i dedicació van suplir de llarg les limitacions, i avui, AMISOL s'ha consolidat com un centre de referència de l'àmbit assistencial al Solsonès. Lluny queden ara els inicis de l'entitat que va començar ocupant uns baixos, cedits per l'ajuntament de Solsona, a l'antic edifici dels Escolapis. AMISOL oferia llavors un servei de centre de dia per una desena d'usuaris i va haver d'esperar fins a principis dels anys 80 per disposar d'un espai propi. Va ser quan la família Vilalta va cedir gratuïtament a l'entitat,
El Centre Especial de Treball d'AMISOL ocupa 28 persones amb discapcitats
que creixia progressivament, els terrenys que ocupa en l'actualitat, a la partida de Santa Llúcia del vinyet de Solsona. L'any 1991 posava en funcionament el seu Centre Especial de Treball -la serradora d'AMISOL- dedicada a la fabricació de palets industrials. El nou servei permetia contribuir a la integració laboral dels usuaris de l'entitat. A dia d'avui AMISOL atén un total de 65 persones amb diferents graus de discapacitat i amb edats compreses entre els 18 i els 70 anys. A banda del Centre
Especial de Treball i del Cente Ocpacional de Santa Llúcia -on s'ubica la serradora-, té cura d'una Llar-Residència, ubicada a Solsona i gestiona també un Pis amb suport a la ciutat. L'any 2003 van rebre la Placa Francesc Macià, un guardó que atorga la Generalitat de Catalunya en reconeixement i homenatge a entitats socials que treballen per la igualtat d'oportunitats entre les persones. L'objectiu d'AMISOL és obrir les portes a tothom i oferir els seus serveis a totes les persones que ho demanin. "Aconseguir la promoció personal i social d'aquestes persones i fer-ho a través de la integració en la vida, el treball i les relacions amb la societat" constitueix la base del projecte d'AMISOL, explica la gerent de l'entitat, M. Rosa Villaró. Villaró, que porta 20 anys al capdavant d'AMISOL destaca la feina que s'ha fet en aquests anys "que ha contribuït a normalitzar la vida laboral i social de les persones discapacitades del Solsonès".
Centre Especial de Treball
AMISOL va posar en marxa l'any 1991 una indústria serradora per la fabricació de palets industrials. "En aquells moments ens va semblar força adequat atesa la tradició que la indústria fustera tenia en una comarca eminentment forestal com el Solsonès", recorda Villaró.
A la serradora d'AMISOL es produeixen més de 200 palets de fusta diaris 4
542 - Divendres, 9-11-2007
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
La serradora compta avui en dia amb un total de 28 treballadors discapacitats que -amb la supervisió de 3 monitors, un cap de producció i 2 oficials- porten la serradora. L'activitat a la fàbrica no para i la factoria produeix diàriament més de 200 palets industrials de tots tipus i mides. Serveix a una vintena de clients de tot Catalunya i de l'Aragó i disposa també d'una secció de manipulats on es realitzen treballs de muntatge de peces per empreses de la comarca. A més, AMISOL col. labora amb l'empresa SIMET on diàriament desplaça 4 treballadors per fer-hi tasques d'embalatge.
Centre Ocupacional
AMISOL disposa també d'un Centre Ocupacional per persones amb major grau d'afectació i que dóna atenció a 36 persones. Coordinats per un equip format per la psicòloga del centre i sota la supervisió de 6 monitors i una treballadora social, les persones del Centre Ocupacional realitzen tallers de plàstica, gimnàstica, lectura i durant unes hores participen en la secció de manipulats. L'altre servei que ofereix l'entitat és la Llar-Residència. Disposa de 20 places, avui completes, destinades a les persones del centre i -com apunta Villaró"és casa seva"
Projectes de futur
Els últims mesos els responsables de l'entitat estan acabant de perfilar la posada en funcionament d'una nova Llar-Residència. Tindrà capacitat per a 8 persones, i estarà destinada a usuaris amb àmplia autonomia que, amb la tutela d'un monitor, poden i volen independitzar-se. A més, treballen per ampliar el Centre Especial de Treball aprofitant el desenvolupament del polígon industrial de Santa Llúcia de Solsona i recentment s'han fet càrrec de la gestió del Servei Comarcal d'Estimulació Precoç per Infants, que es presta a la seu del Consell Comarcal del Solsonès.
Millorar el finançament En l'actualitat AMISOL compta amb 310 socis. L'Assemblea General de socis escull cada dos anys la junta directiva que actualment està formada per Josep M. Borràs, Josefina Caball, Francesc Ester, Antonio Escudero, Carolina Laita, Domènech Camps, David Rodríguez i Ramon Segués. El finançament de l'entitat depèn de les aportacions voluntàries dels socis, de les ajudes de les administracions i dels recursos que genera el Centre Especial de Treball. "No podem deixar d'ajudar a qui ho necessita" i per això "és bàsic disposar d'un bon finançament" assegura Villaró, que tanmateix, reclama canvis en aquest model de finançament "ja que, si bé és cert que les administracions han deixat l'atenció assistencial a les mans de les entitats i confien en la seva gestió, també és cert que els recuroso són insuficients". Una reivindicació històrica de les associacions de l'àmbit assistencial és que l'administració es faci
Gregori Solé
Ser aquí a l'AMISOL està molt bé perquè fas una feina que serveix, per la qual et paguen, que demostra que l'empresa funciona i que la gent que hi treballa hi està molt implicada. A més hi trobes l'amistat dels companys i veus que el centre ajuda a tothom que ho necessita.
Mercè Ferrete
És important l'amistat i la feina. Un cop t'acostumes t'hi trobes molt bé i jo estic encantada de treballar i formar part de l'AMISOL. Si t'agrada treballar la fusteria com a mi, hi disfrutes molt i a més la sort que tenim és que sempre hi ha feina i podem tenir el nostre sou.
542 - Divendres, 9-11-2007
càrrec de les inversions dels centres i els serveis . "La nostra filosofia és no excloure a ningú perquè hi estem moralment obligats i perquè es la nostra funció, però necessitem més recursos o un model de funcionament vinculat directament amb l'administració", apunta Villaró.
Josep Monell
Hi sóc des del principi ara fa 22 anys i crec que s'ha millorat molt. Ara necessitem més espai perquè som molts i es fan moltes activitats i feines. Crec però que la gent de Solsona s'hi hauria de bolcar encara més. Ens podrien donar un cop de mà oferint-nos feines que podem fer. 5
Pili Martínez
Ens agrada molt ser a l'AMISOL, fem feina i treballem per empreses d'aquí. A més, ajudem en tasques del centre i tots col.laborem amb els monitors en el que podem. També és important el fet d'estar amb els companys i l'amistat que hi ha entre tots nosaltres.
Josep Vendrell
Jo estic molt bé aquí a l'AMISOL, s'hi treballa molt i m'agrada. Fem peces per cuines i estic amb els amics, que són molt bona gent. A vegades al matí fa una mica de mandra venir però un cop aquí estic molt bé. A més, anem a piscina i jugem a futbol i jo sóc molt del Barça.
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
Entrevista a Josep M. Borràs, president d'AMISOL
"les persones discapacitades s'han d'integrar socialment" Quina tasca fa la Junta d'AMISOL que vostè presideix? Bé, la feina més important de l'associació la fan els professionals de l'entitat. La Junta dóna recolzament i forma part del funcionament de l'associació, però la tasca forta la fan tots els treballadors del centre, que són un grup gran de persones que s'encarreguen de gestionar el dia a dia de l'entitat i que conformen la part més important de l'AMISOL.
AMISOL ofereix un caliu humà molt gran a les persones discapacitades i a més els dona un feina i unes tasques que els permet sentir-se útils
S'ha avançat molt en la integració social de les persones discapacitades? Sí. Em sembla que la gent cada dia és més consciennt que les persones discapacitades s'han d'integrar socialment. Ara és més normal per a tothom que les persones discapacitades comparteixin l'etapa escolar amb la resta de companys i que després tinguin una vida laboral completament normalitzada dins les possibilitats de cada cas.
La qüestió del finançament continua sent la gran assignatura pendent de les entitats assistencials com AMISOL? Jo crec que s'haurà d'anar canviant el model actual i haurem de créixer a còpia que les empreses ens puguin demanar feines i que nosaltres puguem oferir cada cop més serveis. Tot i això haurem de continuar tenint el suport de les administracions perquè, encara que el centre de treball sigui autosuficient, no permet garantir el finançament necessari per fer funcionar tota l'entitat.
En què més s'ha notat aquest avanç? Doncs sobretot en el fet que les persones discapacitades s'han fet més visibles a nivell social. Potser abans eren més amagades mentre que ara tenen una presència en la societat molt més normalitzada. Disposen de les seves residències, les seves escoles i tallers específics, van a la piscina o fan excursions com qualsevol altre grup de persones. Ara es veu com un fet positiu la interrelació entre persones discapacitades i les que no ho són. Abans això no passava tant però ara la gent comparteix amb les persones discapacitades, les valora pel que fan, i això és molt important.
I millora la sensibilitat de les administracions respecte les vostres necessitats? S'ha de reconèixer que s'ha millorat força i des de fa un any el suport econòmic que rebem ha augmentat considerablement. L'administració ens obliga a professionalitzar-nos més, a contractar més professionals i personal, però a canvi les ajudes són moltes. Això s'ha notat moltíssim arran de l'aprovació de la Llei de Dependència que ha comportat un salt qualitatiu molt important en termes de finançament i d'atenció a les persones amb desigualtats socials.
Per qùe és beneficiosa aquesta integració? Les persones discapacitades en general es donen compte que són diferents a la resta de la gent però poder conviure amb gent normal els satisfà en gran manera. És bo que es puguin relacionar amb persones normals perquè ho demanden i els ajuda i també és necessari que tinguin contacte amb altres persones discapacitades.
Què hi troben les persones discapacitades a l'AMISOL? Sobretot un bon caliu humà i l'amistat de companys i monitors. En centres com AMISOL a les persones discapacitades se les valora pel que fan, facin el que facin. Això és positiu perquè estimula la seva capacitat de superació i és difícil que es doni en empreses regulars. Als centres especials de treball es treballa a un altre ritme, sense la pressió de l'empresa privada regular i donant un valor molt gran a l'esforç de superació de les persones que hi treballen. Les persones discapacitades s'hi senten útils perquè treballen com en una empresa normal.
És prou coneguda la tasca que fa AMISOL a Solsona i comarca? Bé, en general es pot dir que som gent molt discreta. Tot i això som apreciats a Solsona i la gent que ens coneix sap el que fem i ho valora. Sí que és cert que mai no hem fet molta difusió del que es fa però nosaltres sempre hem explicat el que fem a tothom qui ha volgut. S'ha de dir també que sempre que hem necessitat l'ajuda de la gent del Solsonès ens han recolzat tant pel que fa a persones individals, com a empreses, col.lectius o administracions.
Què els queda per fer? Ara volem ampliar la serradora. Se'ns ha fet petita i esperem que un cop es faci l'ampliació del polígon Santa Llúcia puguem disposar de més espai per la serradora. A més volem posar en marxa un pis-residència per discapacitats amb àmplia autonomia i ara gestionem també el Centre d'Estimulació Precoç del Solsonès.
les persones discapacitades es donen compte que són diferents però el fet de conviure amb la resta de la gent els ajuda moltíssim 6
542 - Divendres, 9-11-2007
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
El fallit Consorci de Turisme certifica la seva dissolució La manca de consens i els excessius protagonismes, raons de la desaparició de l'ens que havia de servir per aglutinar esforços públics i privats per impulsar el turisme al Solsonès rició del Consorci "és una mala notícia pel Solsonès" quan, a més, hi havia gent "molt capacitada" per tirar-lo endavant. Tant Chaure com Puig esperen que sigui el Patronat Comarcal de Turisme qui lideri ara les iniciatives del sector al Solsonès. En aquest sentit, Josep Caelles, regidor de Turisme de Solsona, ha explicat que l'ajuntament solsoní participarà activament en el patronat i que el projecte solsoní es farà extensiu a tota la comarca. Caelles ha reconegut que no s'alegra gens de la dissolució del consorci "tot i que tal com es plantejava s'ha demostrat que no era viable".
Dos anys després que es constituís oficialment, el Consorci de Turisme del Solsonès ha començat a inciar els tràmits administratius per la seva dissolució. La setmana vinent, es posarà fi de manera oficial al projecte que havia de servir per impulsar el turisme al Solsonès i que des del primer dia havia tingut evidents dificultats per tirar endavant. La decisió d'abandonar l'ens, presa per l'ajuntament de Solsona, sumada a la renúncia de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC), ha precipitat els esdeveniments i, segons han confirmat, tant el president del Consell Comarcal Marià Chaure, com el president en funcions de l'ens, Josep Puig, la dissolució i liquidació del Consorci Turístic del Solsonès es farà efectiva la setmana vinent. El president comarcal ha reconegut que "la manca de consens" ha dificultat el funcionament normal de l'ens, i ha admès que la decisió de l'ajuntament de Solsona -màxim finançador de l'ens amb una aportació anual de 57.000 euros l'any- ha abocat el projecte a la desaparició. Chaure ha explicat que "compren" la decisió presa per l'ajuntament de Solsona "ja que després de tot, i sent la institució que més aportava al consorci, és normal que vulgui reorientar els seus recursos en un projecte propi per la ciutat". Chaure ha lamentat la desaparició del consorci però reconegut "que potser no s'havia trobat una fórmula on tothom tingués el mateix protagonisme", que permetés treballar "d'una manera més unida". El president del consell, però, ha emplaçat als fins ara membres del consorci per reimpulsar el Patronat Comarcal de Turisme. Per la seva banda el fins ara president de l'ens turístic, Josep Puig ha atribuït la desfeta del consorci "als canvis polítics" que s'han produït a la comarca i que, segons ell, "han provocat que molts dels membres del consorci hagin decidit reorientar els seus objectius en matèria de turisme". Per Puig la desapa-
Solsona impulsa el seu projecte
L'ajuntament de Solsona espera tirar endavant un projecte turístic propi per la ciutat de Solsona. Així, s'han inciat les gestions per crear l'Empresa Muncipal de Promoció Turística de Solsona que es podria constituir abans de finalitzar l'any. L'empresa municipal serà totalment de capital públic i la seva constitució s'aprovarà en un ple municipal, que formarà a la vegada, el consell d'administració de l'ens. La seva primera actuació serà la contractació d'una empresa especialitzada del sector perquè elabori un pla director turístic per Solsona i el tiri endavant. La voluntat de l'ajuntament és cedir la gestió dels recursos turístics del municipi a aquesta empresa per tal "de professionalitzar la gestió" i "despolititzar-ne al màxim el seu funcionament", segons ha explicat el regidor de Turisme de Solsona, Josep Caelles. "L'objectiu és fer realitat el projecte en aquests 4 anys de legislatura i que ja es comenci a visualitzar l'any vinent", ha apuntat Caelles. L'empresa -que s'escollirà a través d'un concurs públic- serà contractada amb els recursos pressupostaris de què disposa la regidoria de turisme, que enguany sortiran dels diners que l'ajuntamnet de Solsona recuperi del fracassat Consorci Turístic del Solsonès, en el qual hi va invertir 57.000 euros.
La Barra del Mia
542 - Divendres, 9-11-2007
7
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Telefònica comença a substituir els telefons analògics a tot el Solsonès La mesura arriba amb 3 anys de retard i després de nombroses queixes d'usuaris i ajuntaments de la comarca L'empresa Telefònica ha començat a substituir els vells telèfons TRAC Analògics del Solsonès pels nous equips digitals després de les reiterades peticions que tant els ajuntaments de la comarca com el Consell Comarcal havien fet a la companyia de telefonia. Telefònica ha començat el procés de substitució dels aparells pel muncipi de Navès, on ja fa 15 dies que els operaris treballen en la instal.lació dels nous sequips digitals. L'alcalde d'aquest municipi, Josep M. Casafont, ha explicat que la mesura afavorirà la vintena d'usuaris del municipi que van sol.licitar el canvi de telèfon i que està previst que els treballs s'acabin abans de finalitzar l'any. De moment, ja se n'han instal.lat una desena i segons ha confirmat Casafont, els nous equips digitals "funcionen molt millor que els vells, la qualitat de so és més bona i no es perd el senyal". El canvi no suposarà cap cost per als usuaris i a més permetrà connectar el terminal al fax i a internet. A partir d'ara els usuaris que vulguin substituir els vells TRAC analògics ho podran fer de manera gratuïta fent una sol.licitud a l'ajuntament del seu municipi, segons han explicat des del Consell Comarcal de Solsonès.
Un dels equips de telefonia que l'empresa Telefònica ha canviat al Solsonès
una petita part dels clients que van demanar la substitució dels telèfons havien rebut aquest servei. Com a exemple, l'informe destacava el cas del municipi de Navès, que dels 23 veïns que l’any 2005 havien sol.licitat la substitució del TRAC analògic, actualment només 2 disposen dels nous equips digitals.
Una mesura que arriba amb retard
Tot i que el procés de substitució dels vells telèfons TRAC Analògics pels nous equips digitals havia de començar l'any 2002 i la llei obligava l'empresa a completar el canvi a desembre de 2004, aquest no s'ha produït finalment fins 3 anys després de la data fixada. El retard en la substitució dels vells equips analògics de Telefònica va provocar que el Consell Comarcal del Solsonès presentés una queixa formal a la direcció de l'empresa ara fa uns mesos. En la seva denúncia el Consell va presentar els resultats d'un sondeig fet entre els usuaris de la comarca, en el qual només
Empresa de la zona NECESSITA
Conserges - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.. - Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia
Interessats truqueu al
649 09 40 99 8
542 - Divendres, 9-11-2007
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Publiquen un estudi sobre les fonts del Solsonès L'estudi s'inclou en el llibre "L'Aigua del Solsonès" que va editar la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès en motiu del seu 25è aniversari La Mancomunitat d'Abastament En la part final del llibre s'ha inclòs d'Aigües del Solsonès va publicar recentun quadre resum amb les dades analítiques ment el llibre "L'Aigua del Solsonès", d'algunes de les fonts de la comarca que en el qual es feia un repàs complet de destaquen en general per la bona qualitat la història de la institució -a cura del de l'aigua, tot i que les fonts properes al tècnic de l'ens Alexandre Freixes- i que nuclis més habitats i amb més activitat presentava, a més, dos treballs d'àmbit industrial i agrària presenten nivells imcomarcal referents a la geografia i a les portants de nitrats. fonts del Solsonès. L'estudi posa en evidència la gran Aquests dos treballs constiquantitat de fonts existents a la comarca, tuieixen una primera aproximació a tot i que, com apunta Vila "algunes fonts l'estudi tant del patrimoni geològic, com han anat despareixent amb el pas del de les fonts del Solsonès que es fa a nivell temps". Els incendis, els moviments de comarcal. L'estudi geològic realitzat pel Portada del llibre "l'Aigua del Solsonès" terra, o l'abandonament del món rural són, geòleg Pau Montané presenta algunes de segons els autors de l'estudi, el principal les característiques hídriques, orogràfiques i geomorfològiques motiu de desaparició de les fonts. En aquest sentit, Vila conde la comarca mentre que el treball dedicat a les fonts de la sidera necessari que es prenguin mesures per preservar aquest comarca -el més extens del llibre- ha estat elaborat per Rosa patrimoni. "L'aigua és un bé públic preuat i escàs, i a banda Vila, Jordi Torner i Josep Boix i ha servit per documentar un de la cura que els propietaris haurien de tenir de les fonts que total de 695 fonts del Solsonès. neixen als seus terrenys, les adminitracions haurien de ser més A més, s'han descrit amb detall 45 de les fonts més desta- sensibles a l'hora de tenir-ne cura", reclama Vila. cades de la comarca. Així, s'han escollit tres fonts per cada uns dels 15 municipis del Solsonès, i a través d'una fitxa detallada, que consta de la fotografia de la font, la localització, les dades històriques i un estudi químic sobre la qualitat de la seva aigua, el lector pot conèixer amb profunditat les característiques bàsiques de cadascuna de les fonts descrites. La voluntat dels seus autors era disposar d'un punt de partida sòlid i ben documentat sobre les fonts del Solsonès. "La nostra idea era que pogués servir per futures investigacios o estudis més exhaustius que es vulguin fer més endavant" comenta Rosa Vila, una de les autores del treball. L'estudi de les fonts és el resultat d'un any de feina aproximadament, tot i que els seus responsables van començar a interessar-se i a investigar les fonst de la comarca als anys 90 quan van formar el grup "Estudi 3 de 3" amb l'objectiu, segons explica Vila "de deixar constància visual dels canvis que el temps produeix en el nostre entorn".
Pinell arranjarà l'accés a Miravé Per acord de Ple de l’Ajuntament de Pinell de Solsonès, s’ha aprovat inicialment el plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que ha de regir al contracte d’obres per procediment obert mitjançant concurs. La pavimentació de l’accés a la Parròquia de Miravé tindrà un termini d’execució de dos mesos amb un pressupost base de licitació de 56.691,24 euros. 542 - Divendres, 9-11-2007
9
Comarca
Ramon Estany
121 projectes socials, culturals i acadèmics de tot Catalunya, València i Madrid rebran 750.000 euros de la institució financerosocial
Tres projectes del Solsonès reben 26.000 euros dels 34ens Premis Caixa Sabadell
Foto de família de les entitats premiades
La dotació dels projectes socials i assistencials creix fins als 500.000 euros (+43%) per enfortir l’aposta de la caixa d’estalvis pel benestar social
corresponen, majoritàriament, a commemoracions, cultura popular, cursos i jornades, equipaments, exposicions, música i teatre, patrimoni arquitectònic i publicacions. I els premis als Programes Socials subvencionen les entitats que presentin programes de caràcter social o assistencial. La seva dotació és de 500.000 euros (+43%) i, entre 273 projectes presentats, han distingit 63 projectes premiats, relacionats, majoritàriament, amb col•lectius afectats per drogodependències, discapacitats o disminucions físiques o psíquiques, i amb l’atenció a la dona, la infància i la joventut.
Tres projectes de persones o entitats del Solsonès reberen 26.000 euros dels 34ens Premis Caixa Sabadell, que es van lliurar el dilluns 29 d’octubre al centre cultural Àtrium Viladecans. En conjunt, la institució financerosocial va repartir 750.000 euros entre 121 projectes socials, culturals i acadèmics proposats per la societat civil catalana, valenciana i madrilenya a través d’aquests ajuts anuals que l’entitat atorga a persones i entitats del seu àmbit d’acció. Hi destaca la dotació per a les iniciatives socials, que creix un 43% fins als 500.000 euros.
PROGRAMES SOCIALS del Solsonès beneficiats amb els Premis
Pla Estratègic Antidroga del Solsonès. Projecte PLEAS. 5.000 euros. Sol del Solsonès. Associació de familiars de malalts mentals i drogodependents (Solsona) Amb el PROJECTE PLEAS, el SOL DEL SOLSONÈS pretén donar resposta al creixent problema que suposa el consum de drogues a la nostra comunitat.
L’acte de lliurament, dilluns passat al centre cultural Àtrium Viladecans La cerimònia va tenir lloc dilluns en un acte a l’Àtrium Viladecans amb l’assistència de franc i oberta a tothom i la presència de l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz Novella, i de l’aleshores encara president de Caixa Sabadell, Lluís Brunet. Va presentar l’acte la periodista Glòria Serra i va amenitzar-lo la companyia Al Badulake amb el seu espectacle de circ contemporani Malaje.
Suport al benestar, a la cultura i a la ciència Aquests premis tenen tres vessants: Estudis, Programes Culturals i Programes Socials. En l’apartat dels Estudis, per a científics, els 34ens Premis Caixa Sabadell han triat 25 projectes premiats entre els 52 projectes presentats. Hi predominen els locals o comarcals, les tesis i les recerques. La seva dotació és de 100.000 euros, que subvencionen del tot o en part investigacions socials, econòmiques o culturals innovadores i rellevants. Els premis als Programes Culturals s’adrecen a entitats i estan dotats amb 150.000 euros. Entre els 135 projectes presentats, la comissió ha escollit 33 projectes premiats, que
El Sol del Solsonès després de recollir el premi 10
542 - Divendres, 9-11-2007
Comarca
Ramon Estany
L’objectiu és elaborar UN PLA ESTRATÈGIC DE PREVENCIÓ DE LA DROGODEPENDÈNCIA perquè el SOL DEL SOLSONÈS el pugui desplegar com a pla d’actuació contra la droga en la nostra comunitat en els propers anys. Per a elaborar aquest pla estratègic, el SOL DEL SOLSONÈS es proposa reunir un grup de treball multidisciplinari amb experts de primera línea en l’àmbit polític, jurídic i social perquè ens defineixin les claus del problema i les possibles estratègies a seguir per a la seva resolució.
i-escaig premis atorgats a diferents projectes i entitats, a utilitzar dins el termini d’un any i servirà per ajudar a finançar les fases referents a l’any 2008 i que encara resten sense pressupost suficient. Aquesta ajuda, sens dubte, els permetrà apropar-se encara més a la quantitat que tenim prevista que els caldrà per tal de desenvolupar tot el projecte ESPAIS fins al final.
Notes sobre l’evolució del projecte ESPAIS Els passats 20 d’octubre a Sant Llorenç –pels municipis del Nord- i 27 a Llobera –pels municipis del Sud- es realitzaren els tallers de participació de la primera fase del projecte. Amb aquesta fase, a banda de validar o refutar les conclusions de l’estudi tècnic realitzat per la mateixa entitat i previ al procés participatiu, es pretén obtenir una diagnosi de la comarca des dels ulls d’aquells qui hi habiten. En cadacun dels tallers s’ha comptat amb la participació de més d’una trentena de persones provinents de gairebé tots els municipis de cada zona. El proper 17 de novembre, al Casal de Cultura de Solsona es realitzarà el taller global que conclourà la citada fase, on es pretén integrar una visió global de la comarca i contrastar-hi els resultats obtinguts en els dos anteriors tallers. D’aquesta diagnosi final, doncs, és d’on han de sortir les temàtiques principals que els habitants del Solsonès considerin oportunes per a l’anàlisi que desenvoluparem –altra vegada amb una metodologia basada en la investigació/acció/participativa- en els tallers del nord, sud i globals relatius a la segona fase del projecte ESPAIS.
Taller d’estimulació sensorial de les persones grans que pateixen malalties neurogeneratives. 9.000 euros Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés (Solsona) Permetrà adquirir material per als tallers que es desenvoluparan al llarg del 2008 i atendran a una vintena de persones que pateixen un estat de demència molt avançat que ja no permet altres tractaments en haver perdut les capacitats cognoscitives. En si, donarà tractament a aquelles persones que han quedat més al marge dels tractaments en malalties neurodegeneratives. Investigació-acció-participativa per a un desenvolupament comunitari i sostenible del medi rural: 12.000 euros Associació l’Arada, creativitat social i dinamitazació socioambiental per al desenvolupament sostenible (Prades de la Molsosa) Inclòs dins la categoria de ‘Programes Socials’, compta amb una quantia econòmica superior a la mitjana dels cent vint-
542 - Divendres, 9-11-2007
11
Comarca
Servei de Premsa del Consell Comarcal
L’ampliació i manteniment posterior de l’abocador comarcal de Clariana comportarà un increment de taxes El Consell mantindrà els preus pels usuaris per sota dels 30 euros per tona, dels més baixos de Catalunya, i gravarà els industrials fins a 40, també inferiors als abocadors més propers El Consell del Solsonès es veurà obligat aquesta setmana a aprovar una puja en les taxes de l’abocador comarcal de Clariana previstes per a l’any vinent, motivades per l’ampliació i el canvi de gestió d’aquest dipòsit controlat de residus. Segons ha avançat el vicepresident comarcal i portaveu del govern, Albert Muntada, “l’increment de taxes respon per una banda a l’actualització de l’IPC, que no s’havia mogut des del 2003 i per una altra al canvi de gestió motivat per l’ampliació, que implicarà que els costos que haurà de pagar el propi Consell augmentin en més de 10 euros per tona, mentre que el repercutit als usuaris a través dels seus ajuntaments serà només de 8”. Aquesta modificació de les taxes de cara al 2008 eraprevist aprovar-la en la sessió del Ple del Consell Comarcal d’ahir dijous, després d’haver-les debatut dilluns en un Consell d’Alcaldes. Per tal d’evitar una repercussió massa elevada en els residus municipals que generen els ciutadans, Albert Muntada ha manifestat que “el Consell Comarcal ha establert, per primera vegada, un diferencial entre els residus sòlids urbans i els industrials assimilables, amb el propòsit que siguin aquests últims qui més paguin, tal con ja s’està fent arreu del país”. D’aquesta manera, es fixa una taxa per a residus sòlids urbans que passarà de 21 a 29 euros la tona, i una taxa per a residus assimilables industrials de 40 euros la tona, que fins ara no diferenciada de la resta, tot i suposar un cost addicional a l’hora de tractar-los i reduir la vida útil de l’abocador.
Els nous imports, però, estan encara per sota de pràcticament la resta d’abocadors catalans, segons el Consell, que ha fixat com exemple el del Bages-Berguedà, entre d’altres, amb taxes de 38 euros/tona pels municipis i entre 47 i 50 per a les empreses. Per a fer-nos una idea del que realment impliquen pels municipis les noves taxes, Muntada ho ha exemplificat assenyalant que “per una població d’entre 200 i 300 habitants, com la majoria de la comarca, el cost mensual que haurà de pagar de més l’ajuntament serà d’uns 70 euros”.
Finalitzen els cursos d’atenció a la gent gran organitzats des del Consell Comarcal Una trentena d'alumnes han finalitzat els cursos sobre atenció a la gent gran que s’han impartit durant el mes d’octubre a Solsona i Sant Llorenç de Morunys. Durant el mes d’octubre s’han impartit dos cursos d’atenció a la gent gran organitzats des del Pla de Ciutadania i Immigració i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Solsonès. Els cursos s’han impartit a Solsona i a Sant Llorenç de Morunys amb un total de 20 i 8 hores respectivament i anaven dirigits a persones que treballessin en l’àmbit de l’atenció domiciliària o que volguessin fer-ho. El professorat estava format per professionals de la comarca com Rosa Baró, infermera del Pades; Carme Colilles, treballadora social; Judith Gisbert, dietista; Pilar Riu, empresària; Rafael Hidalgo, farmacèutic i Anna Pallarès, fisioterapeuta.
Cloenda del curs de Solsona 12
542 - Divendres, 9-11-2007
Guixers
Ramon Estany
Governació ha delimitat els termes municipals entre Guixers i Montmajor Els dies 15 de maig i 24 de juliol de 2007 els plens dels ajuntaments de Guixers i de Montmajor van aprovar, d’acord amb el quòrum que preveu la normativa vigent, la delimitació efectuada el dia 17 d’abril de 2007 per les respectives comissions municipals. Aquesta delimitació forma part dels treballs d’execució dels mapes municipals de Guixers i de Montmajor dins el procés d’elaboració del mapa municipal de Catalunya.
a uns cent trenta metres a l’oest del torrent, i sobre una petita cinglera de les Comes. Així mateix, es reconeix una llosa de pedra, amb la cara superior visible amb pendent cap al sud i amb unes dimensions de cinc metres deu centímetres per tres metres quaranta centímetres de costat i vuitanta centímetres d’alçada situada sobre l’eix del torrent. Aquesta fita és també comuna al municipi de Fígols. Les coordenades UTM són: X: 395522 i Y: 4668388. Fita 2: se situa a la divisòria d’aigües del Serrat de les Comes, a uns catorze metres a l’est d’un torrent de nom desconegut per a les persones presents. La línea de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la normal traçada des de la fita primera al caire del cingle, des d’on segueix pel cingle fins a la fita segona. Les coordenades UTM són: X: 395280 i Y: 4668347. Fita 3: se situa a la Morrera de Cap de Vidre, el caire del cingle, a uns quaranta-cinc metres al nord-oest d’un torrent de nom desconegut per a les persones presents i a uns noranta-cinc metres al sud del camí dels Rasos de Peguera. Existeix la fita de pedra, de forma irregular, de tres metres i vint-i-cinc centímetres per dos metres i quinze centímetres de costat a la base. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és el caire del cingle on es troben situades ambdues fites. Les coordenades UTM són: X: 394996 i Y: 4668143. Fita 4: se situa a la partida El Portell del Llop, en el caire del cingle i a uns cent vint-i-cinc metres a l’est del camí dels Rasos de Peguera. Existeix la fita de pedra, de forma irregular, de tres metres per un metre i cinquanta centímetres de costat a la base i quaranta-set centímetres de profunditat. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és el caire del cingle on es troben situades ambdues fites. Les coordenades UTM són: X: 394880 i Y: 4667899. Fita 5: se situa al Serrat de Cal Cogul, a uns dos-cents vint-i-cinc metres a l’est del camí de la Baga de la Costa. La línia de terme reconeguda entre les fites quarta i cinquena és el caire del cingle on es troben situades ambdues fites. Aquesta fita és també comuna al municipi de Castellar del Riu. Les coordenades UTM són: X: 394388 i Y: 4667631.
Enclavament de Les Valielles
Fita 1: se situa en el punt d’intersecció de l’eix d’una rasa que davalla de la serra de Busa amb la carena situada a l’est del coll de la Vera. Aquesta fita és també comuna al municipi de Navès. Les coordenades UTM són: X: 388029 i Y: 4663246. Fita 2: se situa al capdamunt del tossal del Coll de Llempà. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és l’eix de les aigües corrents de la rasa que davalla de la serra de Busa fins a trobar la prolongació de la divisòria d’aigües del Coll de Llempà, des d’on segueix per la prolongació i divisòria esmentades fins a la fita segona. Les coordenades UTM són: X: 388678 i Y: 4663556. Fita 3: se situa en el punt d’intersecció de l’eix del riu Aigua d’Ora amb la carena de la serra de Pedra Blanca. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la divisòria d’aigües fins al capdamunt del Tossal de la Viuda, des d’on traça la línia recta fins al capdamunt del Tossal Gran. Des d’aquest punt, segueix per la divisòria d’aigües del Bancelló fins al límit de les propietats de Bancells, en terme de Guixers, i de Valielles en terme de Montmajor. Des d’aquest punt, la línia segueix el límit de les propietats abans esmentades fins al punt d’intersecció amb l’eix de les aigües corrents del riu Aigua d’Ora, des d’on segueix per l’eix mencionat fins a la fita tercera. Aquesta fita és també comuna al municipi de Navès. Les coordenades UTM són: X: 391895 i Y: 4662419.
Enclavament de Canals de Catllarí
Fita 1: se situa en el punt d’intersecció de l’eix de les aigües corrents del torrent Aigua de Llinars o de la Font del Pi, amb la perpendicular traçada des d’una fita auxiliar situada
542 - Divendres, 9-11-2007
13
Comarca
Ramon Estany
Els caçadors del Bages, el Berguedà i el Solsonès creen el primer web català especialitzat en caça Els prop de 2.000 caçadors que formen part de l’Agrupació de Societats de Caçadors del Pirineu i la Catalunya Central acaben d’estrenar un nou canal d’informació i comunicació a través d’Internet. Aquesta entitat ha estat la primera de l’àmbit català en obrir un web (www.agrupcat.com) que serveixi com a espai de contacte entre els caçadors, d’informació sobre temes que afecten aquest col.lectiu i com a mitjà per donar a conèixer el món de la caça. El president de l’Agrupació, Manel Raurich, ha explicat que l’espai web també vol contribuir a ‘canviar la imatge gris del caçador’. Ara per ara 12 societats del Berguedà, 4 de la comarca del Bages i 3 del Solsonès són les que estan lluitant perquè als caçadors se’ns tinguin en compte. Problemes com la ja coneguda llei de caça, que encara està per renovar, o bé els famosos accidents de trànsit, així com les poques ajudes que creiem que rebem per part de l’administració són els problemes que a mesura que l’Agrupació avança intentem que es vagin solucionant.
Aquest portal permet ser un instrument, també perquè els caçadors hi puguin dir la seva i hi puguin exposar els problemes que es puguin derivar de les situacions.
AGRUPACIÓ DE SOCIETATS DE CAÇADORS DEL PIRINEU I LA CATALUNYA CENTRAL QUE SÓN DEL SOLSONÈS Societat de Caçadors de Naves. (Navès) Societat de Caçadors Font del Pi. (Guixers) Societat de Caçadors St. Llorenç. (St. Llorenç de Morunys).
Firmat el projecte Rudona, per fomentar l’ocupació de les dones en l’àmbit rural El Solsonès serà una de les comarques seleccionades per a la primera fase
La consellera de Treball, Mar Serna, i el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, han signat l’acord marc per posar en marxa el projecte Rudona, que ofereix informació, orientació i formació per fomentar l’ocupació de les dones en l’àmbit rural. El projecte s’ha iniciat aquest 2007 i tindrà vigència fins el 2009. Segons Llena, a les explotacions ramaderes catalanes treballen en l’actualitat unes 15.000 dones, que estan donades d’alta a la Seguretat Social, però la visibilitat de les dones que treballen al camp, en forma de cotització o de gestió de les seves pròpies empreses encara és inferior a la dels homes. Serna ha afirmat que “les dones han estat invisibles” fins ara. Malgrat que treballen al camp i donen suport a l’explotació agrícola, “no estan formalment incorporades a l’activitat econòmica”. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), a Catalunya la taxa d’activitat dels homes al sector agrícola és del 60%, mentre que la taxa de les dones arriba només al 40%. El projecte té una primera fase d’anàlisi i diagnosi de la situació de la dona en el medi rural. Per fer aquesta radiografia s’han triat les següents vuit comarques: l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, el Solsonès, el Pla d’Urgell, el Ripollès, la Conca de Barberà, el Vallès Oriental i la Terra Alta. 14
542 - Divendres, 9-11-2007
Olius
Josep M. Montaner i Reig
Abaten un porc senglar de 170 quilos a la zona dels plans d'Olius La Colla de Caçadors d'El Mascaró, pertanyent a la societat de Caçadors de Solsona i Comarca, va abatre diumenge passat un porc senglar de 170 quilos de pes. L'exemplar, un dels més grans que s'ha caçat mai al Solsonès, va ser abatut a la zona dels Plans d'Olius per Josep Jané Vila, que va aconseguir matar l'animal d'un sol tret. El tret va anar a impactar just al cap de la bèstia. A més, durant la batuda, en la qual hi van participar una desena de caçadors, es van abatre dos exemplars més de porc senglar. El president de la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, Joan Albets, ha destacat que un porc senglar d'aquestes dimensions "no es caça cada dia" i ha reconegut que "en més de 40 anys que porto en el món de la caça no havia vist mai un senglar tan gran". Segons ha explicat Albets, fa uns anys un porc senglar "difícilment" arribava a superar els 100 quilos
L'exemplar de senglar és un dels més gran que s'ha caçat mai al Solsonès
mentre que en l'actualitat "ja se'n cacen molts que superen aquest pes", ha assegurat Albets La presència de menjar abundant, la manca de depredadors naturals i l'avanç del bosc afavoreixen aquesta espècie i explicaria, segons comenta Albets, el fet que cada cop hi hagi exemplars adults més grans, tot i que "no és gens habitual trobar un exemplar d'aquestes dimensions". El president dels caçadors de Solsona ha destacat també l'actitud de la colla que va caçar l'exemplar "ja que ho van voler comunicar a la societat de caçadors perquè en tinguéssim constància". Per altra banda, Albets ha explicat que enguany la temporada de caça del porc senglar "està sent molt bona" per l'elevat nombre de captures que es registren cada dia de cacera. En aquest sentit, ha avançat que molts propietaris es queixen de les destrosses que els animals fan en conreus i horts i per això ha demanat als afectats que es posin en contacte amb les societats de caçadors per mirar de trobar solucions a l'augment de senglars que poblen els boscos del Solsonès. Una imatge de la colla amb els animals abatuts
542 - Divendres, 9-11-2007
15
Navès
Societat de Caçadors de Navès
La Societat de Caçadors de Navès celebra les noces d’or sacerdotals de Mn. Enric Bartrina El proppassat diumenge dia 4, la Societat de Caçadors de Navès va celebrar amb un dinar sorpresa les noces d’or sacerdotals de Mn. Enric Bartrina que estava convençut que anava a dinar amb un parell d’amics i es va trobar el menjador gran del restaurant de Santa Llúcia curull de gent fins a la bandera. L’acte va comptar amb l’assistència del President de la Federació Catalana de Caça, senyor Ramon Mayench, i amb la Presidenta d’Honor de la Societat, senyora Maria Àngels Clotet, que a petició del President dels caçadors de Navès, senyor Jaume Argerich, prengueren la paraula per coincidir tots dos en lloar les virtuts de Mn. Enric i per agrair-li el temps, els anhels i la prompta disposició abnegada que en tota hora ha tingut envers els caçadors locals d’ençà que fou rector de Navès. D’altra banda, en el seu parlament, el president de la Societat recordà que, internament, la Societat el considerava el seu conciliari i el rector honorífic de Sant Mamet, patró dels caçadors. Mn. Enric, amb la bonhomia que el distingeix, va agrair als assistents la seva presència i la seva amistat. A continuació es procedí a dinar i a brindar amb cava mentre la Societat l’obsequià amb una reproducció del drac de Solsona i la Federació amb un rellotge commemoratiu.
Odèn
Ramon Estany
Odèn acull una jornada de desenvolupament local El Centre de Natura d’Odèn organitza avui divendres, 9 de novembre, una jorna d a de desenvolupa ment local per conèixer d’altres experiències d’arreu del territori de Catalunya i d’Espanya, que a partir de la posada en valor del patrimoni relacionat amb salines i pous de gel, han dinamitzat turísticament una zona. Es presentarà un fullet per promocionar tot aquest patrimoni que es trobarà a moltes oficines de turisme d’arreu de Catalunya, Espanya, França.... També es presentarà la Ruta de la sal i del gel per conèixer diferents experiències de dinamització d’un territori a partir de la posada en valor turísticament i culturalment d'elements patrimonials relacionats amb la sal i el gel. La “Ruta Cultural del Glaç i de la Sal” és una iniciativa de diferents institucions i entitats de Catalunya, el País Valencià i França, per tal de posar en valor el seu patrimoni com a recurs per al desenvolupament econòmic i cultural. Aplega un conjunt de pous de glaç i salines de muntanya que han estat restaurats, museitzats i convertits en destinacions de turisme cultural i educatiu. És un projecte obert que té la voluntat d’incorporar altres socis i contribuir, així, a la integració cultural europea. És previst que la jornada s’iniciï a les 10 del matí a l’Ajuntament d’Odèn. Tot seguit, exposaran els seus projectes la Sra. Katia Hueso, presidenta de la Asociación de Amigos de Salinas de Interior. (Trajectòria de l’associació i les tasques que porten a terme promocionant el patrimoni de la sal.) Sra. Lurdes Boix, arxivera i directora del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala. El comerç de la sal, l’Alfolí. Sra. Beatriza Gabarre i Sr. Enrique Mainé, tècnics de l`Àrea de Cultura de la Comarca Hoya de Huesca/Plana de Huesca. “De escombrera a icono local: pozos de hielo en la Hoya de Huesca”. Sr. Jaume Oliver, agent de desenvolupament local de Tagamanent i Figaró-Montmany. Patrimoni i desenvolupament Local en un entorn protegit: Pous de glaç de l’Avencó. Després d’un torn obert de paraula, es donarà la benvinguda i presentació del material de promoció de la xarxa de salines i pous de gel a càrrec de l’Il·lm. Sr. Andreu Alet, alcalde de l’Ajuntament d’Odèn. Clouran la jornada els parlaments del Sr.Joan Solà i Bosch, Vicepresident segon del Consell Comarcal del Solsonès, i representants de la Diputació de Lleida, de la Diputació de Barcelona i del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Finalment intervindrà Josep M. Mata-Perelló, catedràtic de la UPC, doctor en Geologia. Salines d’Aragó i de Catalunya. La jornada finalitzarà amb un dinar a la fonda Casanova i una visita al Salí de Cambrils. 16
542 - Divendres, 9-11-2007
Lladurs
M. Teresa Canal, Diputada provincial per al Solsonès
La Diputació de Lleida aprova el projecte d’arranjament de la carretera LV-4241 de Solsona a Lladurs Preveu millorar el ferm de Solsona a Lladurs i canviar la senyalització vertical del tram Solsona-Coll de Jou La Comissió de Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida del passat dilluns dia 5 de novembre, ha aprovat novament el projecte de la rehabilitació i obres complementàries de la carretera LV-4241 de Solsona a Lladurs. Amb aquesta modificació s’han actualitzat els preus en relació al projecte redactat anteriorment, el qual ara ascendeix a la quantitat d’1.107.282,92 euros. Aquesta actuació consisteix a millorar el ferm del tram de més de 7km de Solsona a Lladurs, i també millorar la senyalització vertical del tram Solsona fins a Coll de Jou. L’Ajuntament de Lladurs ha demanat una actuació urgent en aquest tram, ja que és una carretera necessària tant pels veïns del municipi, així com també pels visitants de l’estació d’esquí Amb els membres de l'Ajuntament de Lladurs analitzant projectes del Port del Comte i de la Vall de Lord. En aquests moments la Diputació de Lleida està executant les La Diputada Provincial, M. Teresa Canal, ha manifestat obres de la carretera de LV-3002 de l’Hostal del Boix al Santuari que ara finalitzat el projecte, s’estan duent a terme les gestions del Miracle i de la carretera LV-4011 de la C-26 a l’Hostal de necessàries per tal que aquesta obra es pugui incloure en els Cirera de Lladurs. pressupostos de l’any vinent.
542 - Divendres, 9-11-2007
17
Vall de Lord
Dolors Pujols
Festa del Club de Jubilats “L’Arcada”
L’agrupament escolta fa “de castanyera”
L’arcada, el club de jubilats de la Vall de Lord ,va organitzar el passat diumenge, la seva segona castanyada, que va comptar amb la participació d’unes 90 persones que, a més dels menjars típics de la festa, van acabar la festa també amb els Acordionistes de la Vall de Lord (el Borda i el Nogueres).
Com cada any, l’AEiG Vall de Lord va vendre castanyes a la Plaça de Sant Francesc durant els tres dies del pont. Més o menys torrades se'n van vendre prop de 60 kg i d’aquesta manera van aportar el seu gra de sorra a la festa.
“El gran castanyot”
La castanyada a l’escola
“El gran castanyot”, així van anomenar el Casal l’Estaca i el Blue Iguana la festa que va tenir lloc el passat dissabte. Un concurs de menjar castanyes, moniatos i beure moscatell va ser el punt àlgid de la festa.
El CEIP Vall de Lord i la SES Sant Llorenç van celebrar la Castanyada amb els tradicionals jocs organitzats pels alumnes d’ESO i la visita de les castanyeres. A més, els nens i nenes d’educació infantil van fer un taller de panallets i hi va haver una visita a la residència, on van fer danses tradicionals.
La Castanyada a la Residència Els avis de la residència també van celebrar la tradicional festa i ho van fer acompanyats dels alumnes del CEIP Vall de Lord el dia 31 a la tarda. Al matí havien celebrat la tradicional missa de Tots Sants. La festa va cloure amb un ball amb el “Borda” i el “Nogueres” i un bon àpat amb castanyes, panellets, moniatos i moscatell.
18
542 - Divendres, 9-11-2007
Vall de Lord
Dolors Pujols
El club d’esquí Port del Comte estrena nou local
La inauguració del nou local es va fer el passat dissabte coincidint amb l’assemblea general de l’entitat El club d’esquí Port del Comte disposa d’un nou espai on, a més de l’oficina, hi ha una sala polivalent. La inauguració va tenir lloc el passat dissabte, 3 de novembre a les 8 del vespre. Prèviament havia tingut lloc l’assemblea general del club, on es va presentar la nova junta sorgida de les eleccions del maig i presidida per Robert Herrada. La nova oficina, ubicada al c/ Francesc Moragas de St. Llorenç, estarà oberta els dissabtes de 6 a 8 i a partir del desembre i fins a final de temporada, també els divendres a la mateixa hora. El club d’esquí Port del Comte encara una nova temporada on seguiran tenint un equip de competició i organitzaran el 3r Trofeu Vall de Lord, dins la lliga Interclubs, de la Federació Catalana d’esports d’Hivern a més de la tradicional cursa social. A més enguany organitzen una sortida als Alps per al proper pont de la Constitució. Una oficinista és l’encarregada d’atendre al públic a la nova seu
Exterior del nou local del club d’esquí
Esports - Vall de Lord
El nou local es va omplir el dia de la inauguració
Dolors Pujols
Alevins
3a regional.
C.E. Sant Llorenç, 5 Escuela de Futbol Ripollet, 1
C.E. Sant Llorenç, 0 Balsareny, 1
Alineació: Xavier B., Lleïr, Joel, Nil, Joan, Jordi, Martí, Guillem Q., Josep M., Josep P., Guillem de M. i Dani
Un Balsareny més pendent dels comentaris de la graderia que del joc es va imposar per la mínima a les Morunyedes. Els del Bages es van avançar a la primera meitat i el Sant Llorenç, tot i quedar-se amb 10 jugadors al minut 13 de la segona part per vermella directa a un jugador local, va saber aguantar la pressió i va disposar de nombroses ocasions de gol. Els locals en tot moment van ser conscients que podien girar el marcador i es van mostrar molt lluitadors; però aquest cop, els tres punts es van escapar. 542 - Divendres, 9-11-2007
Els menuts del C.E. Sant Llorenç es van imposar altre cop a casa el passat dissabte guanyant per 5 gols a a 1 a l’escola de Futbol Ripollet. Tot i la clara victòria, la golejada hauria pogut ser encara més gran, ja que els locals van desaprofitar les moltes ocasions de gol de les que van disposar durant tot el partit, que van dominar sense problemes. 19
Oliana
Marcel Ribera - Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera
Fira de Tots Sants Resum fotogràfic de la Fira de Tots Sants que es va portar a terme a la nostra Vila d’Oliana. En aquesta data del dia 1 de novembre va haver-hi un important desplegament de mostres, exposicions, etc. Puc citar entre altres: Mostra Ramadera, de vedella Frisona dels Pirineus, Trobada de col.leccionisme. Exposicions de: Motos antigues, Bonsais, Fòssils. Demostracions de: Artesans, perruqueria canina...
Exposició motos i fotografies d’èpoques passades.
Immoliana
Revista “Lo Banyut”
Paleontologia (Coll de Nargó)
Diferents generacions en una mateixa parada.
Signatures “No carretera Horta d’Oliana” 20
542 - Divendres, 9-11-2007
Fira en una típica botiga d’Oliana.
Detall d’un dels artesans.
Diferents autoritats escoltant l’Honorable Sr. Joaquim Llena.
Visitants de l’exposició de fòssils.
Autors de l’exposició de Bonsais.
Seu del C.E. Oliana.
L’Honorable Sr. Joaquim Llena i Cortina signant en el llibre d’autoritats. 542 - Divendres, 9-11-2007
Trumfos del Pirineu
Col.leccionisme 21
Cartellera EXPOSICIÓ: ‘Obrir els ulls al més enllà’
ASSOCIACIÓ DE FESTES DEL CARNAVAL DE SOLSONA
del 6 de setembre al 31 de desembre de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16.30 a 19 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h - Museu Diocesà i Comarcal
1à reunió de socis, comparses i interessats carnaval 2008
GRUP DE TEATRE DE LLOBERA
“Un polític supersticiós” d’Assumpta Gonzàlez
Dia: 10 de novembre de 2007 - Hora: 19 h Lloc: Cambra de comerç (Avda. Països Catalans, 7) Temes: Presentació de l’esbós dels actes carnaval 2008 Elecció del cartell Precs i preguntes
Dia: Diumenge 11 de novembre de 2007 Hora: 6h tarda Lloc: Teatre Comarcal de Solsona. Venda d’entrades anticipades a l’Ajuntament de Solsona a partir del dilluns 5 de novembre.
VOLS APRENDRE A BALLAR SARDANES? Debat al voltant de l’aigua i el desenvolupament humà
Un any més l’agrupació sardanista de Solsona engega el curset de sardanes. T’has cansat de veure com ballen sardanes? Vols passar a l’acció? T’agradaria dansar al ritme de tots som pops? T’encisaria aprendre a comptar i a repartir?
Sala gòtica del Consell Comarcal i Teatre Comarcal diumenge 9 i a les 20.30 h El Solsonès Obert al Món (SOM) i el Grup de Natura del Solsonès organitzen una xerrada-documental centrats en la situació de l’aigua al món. El documental porta per títol "Aigua la justa" i es va poder veure recentment en el programa "30 minuts" de TV3. Després hi haurà una xerrada del Narcís Prat, Dr. en Biologia. Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Assessor del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Membre fundador de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, President de la Xarxa per la Nova Cultura de l’Aigua a Catalunya.
Un món d’experiències noves t’espera. Aprofita-ho! El moment és ara (durant els mesos de novembre i desembre) i el lloc és aquí (el Club Sant Jordi). Guarda’t una horeta pels propers dies (10, 17, 24 de novembre i 1, 15 i 23 de desembre). Començarem a les 11 del matí. Us hi podeu apuntar al club Sant Jordi.
Representació de l’espectacle artístic "Hidromàquia”
Diumenge 25 de novembre - Teatre Comarcal, a les 18 h Representació de l’espectacle artístic “Hidromàquia”, amb el rapsode Moixic. Donar a conèixer el darrer Informe sobre desenvolupament humà, promogut per les Nacions Unides i centrat en l’escassetat d’aigua, és l’objectiu de les properes activitats que coorganitzen l’ONG Solsonès Obert al Món i el Grup de Natura del Solsonès. Aquestes iniciatives s’emmarquen dins el 25è aniversari de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès. Hi collaboren, a més d’aquest ens, l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal i la Diputació de Lleida.
Sorteig de la Fira de l'Empelt Dues entrades per:
“UN POLÍTIC SUPERSTICIÓS” a Solsona Guanyador: Jordi Camps. Les entrades les trobaran a la taquilla el dia 11 de novembre.
XERRADA: Nova llei de la seguretat social agrària
15 de novembre de 2007 20:30 h. a l'Escola Agrària del Solsonès A càrrec de Felip Domènech Costafreda. Responsable nacional de seguretat social agrària d'Unió de Pagesos. Organitza l’Associació de Dones del Solsonès
AULA D’EXT. UNIVERSITÀRIA: ‘El silenci de les campanes’ Sala cultural de l’Ajuntament 15 de novembre, 18 h
Conferència a Freixinet PRODUCTIVITAT, DIVERSITAT I APROFITAMENTS MICOLÒGICS EN LES PINEDES DEL SOLSONÈS
El filòleg i escriptor Jordi Albertí parlarà a la propera sessió de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona sobre la persecució religiosa perpetrada durant la Guerra Civil, argument del seu llibre El silenci de les campanes. Albertí documenta la tradició anticlerical catalana que es va començar a originar ja durant la primera meitat del segle XIX.
A càrrec de Juan Martínez de Aragón, Investigador del CTFC Dissabte, 10 de novembre, 19.30 h al local social ORGANITZA Associació de Veïns de Freixinet i Rodalia 22
542 - Divendres, 9-11-2007
Bisbat i Parròquia
Ramon Estany
Cambrils Celebració de les Noces d’Or i d’Argent matrimonials
Festa de Sant Martí- Aquest diumenge, dia 11, missa i cant dels goigs en honor de Sant Martí.
Com ja és costum a la nostra Parròquia, enguany també s’oferirà la possibilitat de celebrar conjuntament les noces d’or i de plata als que ho desitgin. Serà amb les parelles que es van casar el 1957 (ara fa 50 anys) i les que ho van fer el 1982 (ara en fa 25). Serà amb la celebració d’una Missa a la Catedral un diumenge de desembre i un dinar tots plegats pels qui s’hi apuntin. Pròximament donarem més informació.
Castellvell Missa Mensual- Aquest diumenge, missa a les 4 de la tarda.
La Selva Festa de Sant Martí de les Serres – Aquest diumenge, a 2/4 d’1, missa a la capella. Festa del patró Sant Climenç – Diumenge vinent, 18 de novembre, a 2/4 d’1, missa a la parròquia en honor del seu patró.
“ La Música a la Litúrgia i el Paper de l´Animador de Cant”
Llinars
Dissabte, 24 de novembre, a 2/4 de 5 de la tarda a la sala de la Parròquia de Solsona Xerrada a càrrec del monjo de Montserrat G.Andreu M. Martinez. Ell i el P.Gregori Estrada són els actuals Directors Coordinadors de les Trobades d´Animadors de Cant a Montserrat. El que es pretén amb aquesta xerrada és que la gent sàpiguin que existeixen fa més de 30 anys aquestes Trobades d’animadors de cant, què s'hi fa, què s'hi treballa i quines vivències s´en pot treure.
Festa de Sant Iscle i Santa Victòria- Dissabte vinent, 17 de novembre, celebrarem la festa patronal de Sant Martí a l’església de Joval. La missa serà a 2/4 de 12 del migdia.
Solsona Peregrinació Diocesana al santuari dels màrtirs carmelites de Tàrrega. – Dissabte, 24 de novembre. Sortida de l’estació d’autobusos de Solsona, a 2/4 de 9 del matí. Sobre les inscripcions: És possible quatre fórmules de pelegrí: -Autocar i dinar de restaurant: 27 euros -Autocar i dinar de casa: 12 euros -Transport privat i dinar de restaurant: 15 euros -Per lliure (no cal inscriure’s) Poden fer la inscripció a la Casa de la Parròquia de Solsona o amb el Mossèn de cada parròquia. Les inscripcions s’han de fer abans del dia 18 de novembre.
El Bisbat de Solsona aporta un any més el 0’7% al Tercer Món La Diòcesi de Solsona ha complert enguany amb l’aportació solidària al Tercer Món mitjançant el 0’7% del seu pressupost, uns 6.961’78 euros que han anat a parar a la Delegació de Missions del Bisbat, i que en les properes setmanes concretaran el seu destí, si bé sembla molt probable que vagin a projectes localitzats al Perú. És el tercer any que el bisbat solsoní realitza aquesta donació, doncs les anteriors ocasions el 0’7 % ha anat a parar a Càritas i a Mans Unides.
Vallferosa Sant Martí de Salomons- Aquest diumenge, 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, missa a la 1 del migdia.
Llibres
Coneixes algú d’aquesta fotografia? És del col.legi de les Germanes Vedrunes de Solsona, un final del mes de maig del 1909. Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic: famontaner@terra.es info@elsolsones.net 542 - Divendres, 9-11-2007
23
Associacions i Entitats
Club Estel del Solsonès
Gran Castanyada al Club Estel El passat dissabte 3 de novembre, a les 5 de la tarda, els socis i amics del Club Estel van celebrar la Festa de la Castanyada, berenar i ball en directe inclòs
El regidor d'Acció Social, David Rodríguez, al mig, va assistir a la festa
Els pencaires de darrere la barra
La seu del Club Estel va acollir aquesta tradicional festa
L'animat ball va anar a càrrec del Martí de la Clua
El Club Estel informa... L'horari de servei al públic De dimarts a dissabte matins de 9 a 12,30 i les tardes de 3 a 8 del vespre. Diumenge i dilluns al matí tancat i a la tarda obert.
Manualitats Ja han començat les manualitats al Club Estel Dilluns: Manualitats, professora: Sussi Capdevila Dimarts: Punta de Coixí, professora: Claustre Pellicer Dimecres: Estampació sobre roba, professora: Montserrat Passada. Tots els divendres es farà Patchwork, professora: Claustre Pellicer. L'horari és de 3 a 5 de la tarda. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi
Tots a taula a punt pels panellets i les castanyes
Gran Excursió per les Terres de Ponent
Diumenge dia 18 de novembre de 2007 a les 7,30 del matí, sortida de l'Estació d'autobusos. Farem una paradeta per esmorzar pel camí. Visitarem el famós Castell de Montsonís i el poble medieval de Guimerà. Tot seguit Dinar-Espectacle al Bogart de Calaf. A la tarda visita per determinar. Preu per persona: Socis: 40 euros - No socis: 42 euros (Tot inclós). Ja podeu passar a pauntar-vos-hi al Club Estel (973 48 10 47). Us hi esperem a tots!
Cantaires del Club Estel Ja hem començat a assajar els cantaires del Club Estel a càrrec de Mn. Joan Clos. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi.
24
542 - Divendres, 9-11-2007
Associacions i Entitats
Sol del Solsonès
Xerrada sobre els beneficis de l’exercici físic
BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC
El passat dia 25 d’octubre a la seu del club social del Sol del Solsonès va tenir lloc una xerrada, a càrrec del doctor Antoni Fernández, sobre els beneficis de l’exercici físic. Els assistents la van seguir amb molta atenció per la importància del tema. El Sol del Solsonès felicita al doctor Fernández i als assistents, que van sortir molt agraïts.
L’exercici físic es defineix com l’activitat física voluntària que requereix alguna o algunes de les nostres qualitats físiques i que està orientada a la millora de la nostra salut i benestar. Els beneficis de l’exercici sobre la salut són múltiples i ben demostrats: millora el control de la tensió arterial i la capacitat cardiovascular, disminueix l'arteriosclerosi, augmenta la capacitat pulmonar, actua com a factor de prevenció de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i de les infeccions respiratòries, permet el control del pes, dels nivells de colesterol i la diabetis, millora el to muscular mantenint la massa òssia i el funcionalisme articular, millora el sistema immunològic que ens defensa de les infeccions i dels càncers, millora la qualitat de vida en les dones que han entrat en la menopausa i actua com un veritable agent antienvelliment evitant l’oxidació del nostre organisme. A nivell de la salut mental l’exercici físic és un gran estabilitzador de la simptomatologia psiquiàtrica millorant la qualitat de vida dels pacients i actuant com un element d’autoestima i socialització molt important. L’exercici ha de ser adequat i adaptat a cada persona, practicat d’una manera freqüent i regular i millor si pot ser supervisat per una professional. S’aconsella fer-ne almenys 3 dies a la setmana amb una duració de 30 a 50 minuts. Caminar, córrer, ballar, nedar, anar en bicicleta, cuidar l’hort, fer un esport, són exemples d’exercici físic però també ho són deixar el cotxe a casa o no agafar l’ascensor per pujar escales. I recordem que els beneficis de l’exercici físic es multipliquen si els fem en contacte amb la natura.
Xerrada
“Com treballar les pors i angoixes dels malalts i familiars. Cuidem els cuidadors A càrrec de Sílvia Gilibets, psicòloga Dia 15 de novembre de 2007 Lloc: Seu social del Sol del Solsonès.
Donem les gràcies a tos els establiments de Solsona i comarca per la venda de loteria de Nadal, núm. 63224.
Som-hi, doncs!
Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.
info@elsolsones.net
Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 542 - Divendres, 9-11-2007
25
Restaurant Forn de Su
Restaurant El Buffi
· · · · · ·
Pl. St. Roc · 25280 Solsona · www.hotelsantroc.com T. 973 48 00 06 · 973 48 40 03 Menú Broqueta de llangostí amb tempura de bolets. Crema tèbia de ceps. Arròs amb bolets i carxofes. Tournedos de xai amb formatge, pera i romaní. Pudding amb gelat de fruita i poma dessecada. Aigua Font Vella · Vi Blanc: Abadal Picapoll D.O. Pla de Bages· Vi negre: Abadal Criança D.O. Pla de Bages · Cafès Gener. 33
Restaurant el Pi de Sant Just
· · · · · · ·
Ctra. de Manresa, Km. 47 · 25286 Solsona T. 973 48 07 00 · www.hotelrestelpi.com Menú degustació Vichissoyse de pera a l'aroma de romaní. Crep farcit de simfonia de verdures i bolets a la crema de timó. Guatlla a la vinagreta amb mil fulls de patata d'Odèn. Filet de porc farcit de camagrocs a la salsa de cirera. Mil fulls de formatge fresc i codonyat. Altres petites frivolitats. Vins Abadal · Aigua Font vella · Cafès Gener. 38
Restaurant el Trabucaire
Restaurant Cal Mestre
· · · · ·
Mossèn Jaume Caelles, 10 · 25286 Sant Climenç T. 973 48 04 69 · www.calmestre.net Menú (Mínim 2 persones) Entreteniments d'embotits casolans. Canelons de l'àvia o amanida de tardor. Conill amb cargols o bacallà estil Cal Mestre. Postres de la casa. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 21
Av. del Pont, 17 · 25280 Solsona T. 973 48 00 27 Menú · Aperitiu: - Rovellons a la vinagreta. - Coca d'escalivada. - Croquetes. - Torradetes. · Arròs amb bolets. · Bacallà estil Solsonès o entrecot a la brasa amb guarnicions. · Postres: Pijama. · Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 30
Fonda Restaurant Ca l'Agustí
Restaurant Cal Monegal
· · · · ·
El Monegal · Guixers · www.monegal.com T. 973 49 23 69 · M. 609 77 32 09 Menú Patates del Buffet amb foie. Bolets arrebossats i pernil ibèric. Rap amb gambes i alls tendres o magret amb escalunyes i maduixes. Postres: Bosc de maduixes i violetes. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 40
· · · · ·
Ctra. d'Organyà a St. Llorenç de Morunys, Km. 19 25283 · Cambrils dels Pirineus · 973 48 90 27 Menú degustació Sopa de fredolics de temporada. Carpaccio de bou amb oli d'herbes i encenalls de parmesà. Filet de vedella amb crema de ceps. Crêpe de xocolata calenta i llet condensada. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 23 26
· · · · ·
Pl. del Forn · 25287 Su (Riner) T. 973 48 06 18 Menú Amanida de temporada. Arròs amb camagrocs i costella. Xai farcit amb bolets. Gelat de móra i galeta d'avellana. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 28
Restaurant Gran Sol
·
· · · · ·
Ctra. de Manresa, 100 · 25280 Solsona T. 973 48 10 00 · www.restaurantgransol.com Menú Aperitius: - Torradeta d'escalivada i encenalls de formatge de cabra. - Bombó d'ou de guatlla farcit de formatge i codonyat. - Crema d'au, mini mandonguilles i perfum de timó. Pèsols negres de Canalda, pernil d'ànec i cuixents de cansalada. Llamineres de porc, cremós de patata, variat de bolets i salsa de ratafia. Torre de xocolata farcida de bescuit d'ametlla i crema catalana amb coulis de taronja. Pa. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 32,10
Hotel Fonts del Cardener
Ctra. de Tuixén, s/n · 25284 La Coma T. 973 49 23 77 · www.hotelfontsdelcardener.com Menú · Aperitiu: - Amanida de cítrics amb arengada. - Minicanelons cruixents de bolets a la crema d'ametlla. - Rap a la salsa de safrà. - Costelles de cabrit a la milanesa amb xips de Yuca. - Milfulls de poma amb gelat de canyella. - Bombó de figues amb xocolata negra. · Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 38
Restaurant Hostal Nou 25281 Llobera T. 973 48 02 53
Menú · Sopa amb mandonguilles o esqueixada de bacallà. · Espatlla de xai lligada amb bolets o pollastre farcit amb pomes i pinyons. · Braç de crema o nata amb xocolata tèbia. · Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 23 542 - Divendres, 9-11-2007
Restaurant Hostal de Pinós
Santuari de Pinós · 25287 · Pinós T. 973 47 30 62 · M. 687 52 80 57 Menú (mínim 2 persones, nomès caps de setmana) · Torrades mixtes. · Graellada de carns cuit amb llenya d'alzina. · Mousse de iogurt de la casa. · Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 22
· · · ·
Restaurant el Catau del Xesco
Ctra de Torà, 5 · 25280 Solsona T. 973 48 34 55 Menú (Mínim 2 persones) · Entrans de la casa. · Primers: - Espaguettis amb rossinyols - o cargols estil catau - o arròs de bolets. · Segons: - Vedella amb bolets i puré de trumfos - o llom de bacallà al all i oli de mel - o "lechal" del Solsonès estil Aranda. · Postres de la casa. · Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 25
Restaurant Mare de la Font
· · · · · ·
Ctra. de Bassella, Km, 1,5 · 25280 Solsona T. 973 48 01 52 · www.maredelafont.net Menú Petit vermut. Coca d'arengada amb tomàquet i formatge calent de "Les Roques". Timbal de galta de vedella amb rossinyols i romaní. Pastís d'ametlla amb gelat de crema catalana i reducció de ratafia. Dolços. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 25
· · · ·
542 - Divendres, 9-11-2007
Ctra. de Solsona a Berga Km. 114 Navès T. 973 48 60 04 Menú Sopa de blat de moro o pèsols amb rosta de cansalada. Bacallà amb cargols o pollastre de pagès amb mandonguilles i bolets. Postres de la casa. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 22
Restaurant Aurora
· · · ·
Pere Màrtir Colomés, 6 Baixos · 25280 Solsona T. 973 48 25 40 Menú Amanida Caprese amb mozzarela de bufala i anxoves del cantàbric. Bacallà a la llauna. Formatge de les roques fregit amb sucre de canya. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 30
Restaurant Molí del Pont
· · · ·
Ctra. de Solsona a Berga, Km. 4,5 T. 973 29 93 46 Menú del nostre Xef "Jordi" Entrants: - Olla del Solsonès o canelons de fredolics o Amanida de xató. Principal: - Fricandó de mero salvatge amb confit de bolets o filet de vedella amb foie. Postres: A triar. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener.
* Menús per tots els començals de la taula. * Menú, tots els dies. * Els caps de setmana per encàrrec. * Festiu el dimarts.
48
Restaurant Vilasaló
Granja Restaurant Sant Antoni
Av. del Pont, 11 · 25280 Solsona T. 973 48 31 03 Menú (Mínim 2 persones) Farcellets d'espinacs i carbassa amb formatge de cabra del país. Galta d'ibèric amb geletina de pera, parmentier i salsa de ceps. Flam de romaní amb enreixat de móra i praliné de pinyons. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 26
Restaurant Gourmet Hotel Can Puig
Restaurant Montanyà
· · · · · ·
Ctra. de la Llosa del Cavall, s/n T. 973 49 23 21 · www.casavilasalo.com Menú degustació Niu d'enciams amb formatge de cabra gratinat. Farcellets de samfaina de verdures i bolets de temporada. Filet de porc amb salsa de móres a l'Oporto i pa de nous. Tast de mel i mató de la Vall de Lord. Pastís de xocolata i nous amb gelat de regalèssia i coulins de fruits del bosc. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 30 27
·
· · ·
Ctra. Manresa Km. 76 25290 Clariana de Cardenrer T. 973 48 24 10 · www.minorisa.es/canpuig/ Menú Entrants: - Trumfos d'Odèn amb bolets i cruixent. - Cruixent de xipironets. - Lletons a la tempura d'allet. - Encenalls de pernil de gla amb coca de la casa. - Pop de fira. - Llagostinets flamejats. - Escamarlans a l'allet. - Carpaccio de bou amb parmesà. Plat Principal: - Filetejat de bou amb sal maldon al rechaud. Postres: Assortit de la nostra pastisseria. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 32
Pizzeria Tonetto
· · · ·
Ctra. Sant Llorenç, 5 · 25280 Solsona T. 973 48 18 85 Menú Amanida de l'horta. Pizza de bolets trufada. Postres de la casa. Vins Abadal · Aigua Font Vella · Cafès Gener. 16
Amb la col.laboració de:
Associacions i Entitats
Colla Gegantera del Canaval de Solsona
Vint-i-cinquè aniversari dels Va nit literària musical del Sol del Solsonès Gegants de Sant Joan de Vilatorrada Tot i que ja havíem donat per finalitzada la temporada gegantera per aquest 2007, ens han sortit un parell de trobades, coses que passen, una la que vàrem realitzar el passat 28 d’octubre a Sant Joan de Vilatorrada i l’altra serà el dia 2 de desembre a Manresa, en motiu de la Fira de Sant Andreu. Avui us explicarem com va anar la de Sant Joan de Vilatorrada. La trobada es realitzà en motiu dels vint-i-cinc anys dels gegants de la població, peces construïdes per l’artista solsoní Manel Casserres, i pels vint-i-cinc anys de la Trobada de Gegants de Sant Joan. En la trobada, on hi participaren una desena de colles geganteres, els 4 gegants bojos solsonins van ser acompanyats per una trentena de membres de la Colla Gefoto de grup dels geganters de Solsona gantera del Carnaval de Solsona. Els actes varen ser els següents: a partir de les 10h del matí, Tot seguit, es lliuraren els records de la 25a. trobada a totes les Plantada de gegants a la Plaça Major. A les 12h, Cercavila pels colles participants. I es va donar per finalitzada la trobada. carrers de la població amb la participació de colles geganteres Així doncs, tal com us hem avançat, us convidem el proper de diferents comarques i l’acompanyament musical del Grup dia 2 de desembre en la participació dels gegants del Carnaval de Tabalers i Grallers REIS DEL SO i a les 13h, arribada de a la Fira de Sant Andreu de Manresa. la cercavila a la plaça Major i ballada final de tots els gegants.
Representants de tots els grups participants
Empresa de la construcció de la zona necessita: 1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet I n t e r e s sats telefoneu al núm.
637 524 134
28
542 - Divendres, 9-11-2007
La pàgina sostenible
Energia Solar Tèrmica A l’anterior “pàgina sostenible” ja vam començar a parlar d’Energia Solar Tèrmica. Entrem-hi una mica més a fons Quines aplicacions té l’Energia Solar Tèrmica? • Als habitatges: Pot proporcionar aigua calenta sanitària, suport a la calefacció, refrigeració i calefacció de piscines. Encara que sembli un contrasentit, les tecnologies actuals permeten també refrigerar l'habitatge amb Energia Solar! • En instal.lacions industrials: No només per donar el mateix tipus de serveis anteriors a oficines i vestidors, sinó també en processos industrials que requereixin aigua calenta a les temperatures que poden ser subministrades per les instal.lacions solars. • Al sector agrari: Per a la calefacció d’hivernacles i granges, piscifactories, per als sistemes de neteja d’escorxadors, etc. • Al sector de Serveis: Aigua calenta a hotels, càmpings, hospitals, instal.lacions esportives o bé d’ús públic, etc.
manera, aquest dipòsit pot subministrar aigua calenta quan no fa sol o en moments puntuals en que se’n necessita més de la que es produeix. Els captadors més estesos i coneguts són els captadors plans, com el que s’ha descrit, però s’utilitzen també altres tecnologies com per exemple els de tubs de buit, amb concentrador, etc. L’elecció d’un model o d’un altre depèn de l’aplicació que es doni a l’Energia Solar Tèrmica, de les condicions d’orientació o del tipus d'integració arquitectònica que es pugui realitzar. Per cobrir el 70% del consum d’aigua calenta sanitària d’una família, es necessita un equip de 2 ó 3 m² de superfície de captació i un acumulador de 200 ó 300 litres. La vida útil dels equips és superior a 20 anys i el seu manteniment és molt senzill.
Com funciona exactament? En una placa o captador solar tèrmic, els rajos solars que hi incideixen escalfen un fluïd, generalment aigua tractada amb un anticongelant, que circula pel seu interior. L’escalfor es transmet a l’aigua sanitària a través d’un intercanviador de calor i s’emmagatzema en un dipòsit acumulador. D’aquesta
Legislació i subvencions. L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) convoca cada any una línia d’ajuts per instal.lar sistemes d’energia solar tèrmica als habitatges. A més de les subvencions de l’ICAEN, l’Ajuntament de Solsona ha posat en marxa una sèrie de línies d’actuació per fomentar l’ús d’energies renovables amb estímuls fiscals i auditories personalitzades. I cal saber que el nou Codi Tècnic de l’Edificació obliga a tots els edificis de nova construcció a incloure Instal.lacions Solars.
542 - Divendres, 9-11-2007
29
Ep, la foto!
Uuuuuuu, quina por Alguns còctels de l'Sputnik ressusciten fins i tot als morts
Societat Dilluns dia 12 de novembre és l’aniversari d’aquesta mosseta! Feliciteu-la, estarà molt contenta. De part d’uns amics que t’estimen.
Aquest noiet tan eixeridet el dia 15 farà 7 anys. Moltes felicitats de part dels teus pares.
30
542 - Divendres, 9-11-2007
Organismes i Institucions
Diputació de Lleida. M. Teresa Canal, Diputada provincial pel Solsonès
La Diputació de Lleida ajuda a l’ONG Solsonès Obert el Món (SOM) amb edició de material El material gràfic promociona la xerrada-documental “Aigua, la justa” del dia 9 de novembre i l’espectacle artístic Hidromàquia, centrats en la situació de l’aigua al món, del dia 25 de novembre La Diputació de Lleida atorga periòdicament subvencions per a finançar projectes de cooperació i sensibilització de les Organitzacions No Governamentals (ONG) de les Terres de Lleida, per tal d’aportar recursos de la Corporació a diversos projectes de sensibilització i d’ajut humanitari que porten a terme aquestes entitats. Afrontar l’escassetat d’aigua és el lema que l’ONG El Solsonès Obert al Món portarà a terme amb aquests actes dins el marc dels que organitza la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès amb motiu del seu 25è aniversari. Aquest any el SOM pretén posar èmfasi en la importància creixent de
Organismes i Institucions
l’escassetat d’aigua a nivell mundial i la necessitat d’una cooperació i una integració majors que permetin garantir una gestió sostenible, eficient i equitativa dels escassos recursos hídrics, tant a escala internacional com local. M. Teresa Canal, diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, manifesta que la Diputació de Lleida és molt sensible als problemes de la falta d’aigua, ja que diversos municipis lleidatans han patit en els últims anys els efectes de la sequera, i per tant dóna suport a tot tipus d’iniciatives que fomentin l’estalvi i l’ús racional de l’aigua.
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Les xarxes per Internet, una forma de visibilitzar i promocionar les dones El dimarts, 6 de novembre, es va celebrar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la Jornada “Les xarxes per Internet, una forma de visibilitzar i promocionar a les dones”. La jornada va ser inaugurada per Carme Sánchez, regidora de l’Ajuntament de Castelldefels i vicepresidenta del Cercle Tecnològic de Catalunya Com a ponents van intervenir-hi Montserrat Boix, periodista, investigadora, consultora i formadora en comunicació, TIC i gènere, fundadora de la xarxa: ‘Mujeres en Red’; Mercè Molist, periodista catalana, especialitzada en Internet, comunitats virtuals i seguretat informàtica; i Carmen Castro, experta en Polítiques Europees de Gènere, fundadora de la comunitat en xarxa ‘SinGENEROdeDUDAS’. Posteriorment es va celebrar un col·loqui moderat per l’Illana Giner, de la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. Totes les persones que van participar en la Jornada van coincidir que les Xarxes per Internet són un espai idoni de comunicació, d’intercanvi d’informació i de participació de les dones. També es va incidir que les dones han d’incloure les seves opinions a Internet, ja que si no ho fan, no es trobaran i es perdrà una informació útil per altres dones i per la ciutadania en general. La jornada van comptar amb un total de 24 participants, que van poder opinar i intervenir sobre un tema ple d’oportunitats per a les dones. 542 - Divendres, 9-11-2007
31
Anglès
Alba Santaeulària
Festes de Halloween El dimecres passat dia 31 d’octubre va ser la nit de Halloween. Nosaltres a l’escola d’anglès Chit-Chat ho vam tornar a celebrar. Els nens es van aprendre un poema sobre una bruixa i vam reunirnos al vespre per anar per les cases a fer el que en anglès es diu “trick or treat”. Molts nens tenien ja alguna disfressa de bruixa, monstre, vampir, etc. Altres els vam disfressar i maquillar a l’escola abans de marxar a fer la ronda. Vam passar per les cases d’alguns familiars dels mateixos nens i així els pares podien veure tots els nens disfressats, sentir el poema i tenir els caramels a punt. Segons la tradició si no et tracten bé a les cases, la canalla els han de fer una broma o innocentada, però realment ens van tractar més que bé i va
ser un èxit total. Passant per davant d’un magatzem de begudes, l’any passat ens van donar ampolles de Fanta i aquest any els nens hi van voler tornar. A la tornada a l’escola els nens en van poder beure un got. Nosaltres ja vam començar el sopar de Halloween amb els alumnes adults. La gent va portar menjar i begudes preparades amb carabassa o poma i vam fer un concurs de preguntes sobre vocabulari i tradicions d’aquesta festa. Com que hi ha gent que està en contra de les celebracions americanes com la de Halloween, nosaltres volem dir que ho fem perquè motiva molt a la canalla a l’hora d’aprendre anglès i considerem
Els Sants de la Setmana
que ensenyem una llengua juntament amb una cultura i unes tradicions. També celebrem el dia d’Acció de Gràcies i cantem nadales en anglès pels carrers, però això no vol dir que no puguem celebrar les coses típiques catalanes com la castanyada. La paraula “Hallow” vol dir sant i “e’en” ve de “evening”, per tant vol dir el vespre dels sants. Algunes cultures celebren la nit de Tots Sants i nosaltres el dia, però ja abans del cristianisme, en el món celta es feien celebracions de culte als morts. Per tant celebrem una festa que no van inventar els americans, i que fa molts més anys que existeix que la Coca-Cola o els pantalons texans.
1967, un bon any
Divendres, 9 Dedicació de la basílica romana del Laterà (s. IV), mare i cap de totes les esglésies. Festa del Santcrist de Balaguer; Mare de Déu de l’Almudena; sant Teodor.
Has nascut el 1967?
Dissabte, 10 Sant Lleó el Gran. Dedicació de la catedral de Solsona (col•legiata, 1163); sant Andreu Avel. lí; sant Tiberi; santa Teopista.
Doncs el proper 1 de desembre no pots faltar a la festa que s'organitza per celebrar aquesta efemèride.
Diumenge, 11 Sant Martí de Tours. Sant Menna. Dilluns, 12 Sant Josafat. Sant Emilià (Millán) de la Cogolla.
En tenim 40 i ja som granadets!! Posa't en contacte amb Josefina: 639 98 62 55 Josep Maria: 617 01 29 51
Dimarts, 13 Sant Leandre. Sant Dídac (Diego) d’Alcalà; sant Estanislau de Kostka; sant Nicolau I el Gran; sant Homobò; santa Ennata. Dimecres, 14 Sant Serapi; sant Josep Pignatelli; santa Veneranda.
O entra a www.elsolsones.net que hi ha una línia de fòrum especial
Dijous, 15 Sant Albert el Gran. Sant Eugeni; sant Leopold 32
542 - Divendres, 9-11-2007
Educació
Escola Arrels Primària
Un tastet de xocolata Anem a l’Estació d’autobusos, on ens esperen els autocars. Avui és 2 de novembre i anem a Barcelona. Arribem a la ciutat, circulem força bé i arribem a l’hora estipulada. Entrem al recinte del Museu de la xocolata, la flaire ens envaeix. A poc a poc anem entrant al taller. Serem mestres pastissers i fabricarem “La caseta de xocolata”. Sí, sí, la del conte. No en podia ser d’altra! -Heu escrit o dibuixat mai amb xocolata? Doncs això és el que hem fet. Ens hem tacat les mans de tinta dolça, que amb una llepada queden netes. Sempre queda, això sí, l’aroma del cacau. A la font de la xocolata, els nostres dits recullen el tastet que ens ofereix el lloc. Visitem el Museu i veiem l’arbre del cacau amb el seu fruit. Com viatja i arriba a Europa i els costums dolços de Catalunya.
Educació
Fa un dia assolellat i anem al Parc Güell a dinar. Observem l’obra de Gaudí, les rajoletes en trencadís, les columnes, els passadissos, les portes de ferro, el famós drac i la panoràmica del paisatge que el fa tan especial. Trobo que un tastet de xocolata endolça la vida!
Escola Arrels
Treballar la història a través de la Tarragona romana, captiva l’interès dels nois d’ESO d’Arrels A més de descobrir l’arquitectura romànica de l’antiga Tarraco, els alumnes del centre també van visitar les bodegues Torres de Vilafranca del Penedès Aprofitant la jornada de l’endemà de Tots Sants, els estudiants de tercer i quart d’ESO de l’Escola de Secundària Arrels, van dur a terme una sortida a l’antiga Tarraco per tal de descobrir els secrets que amaga la història a través dels punts més emblemàtics d’aquesta capital catalana. Els nois i noies van recórrer durant prop de 3 hores els principals indrets històrics de Tarragona, com les muralles, l’amfiteatre, les grades del circ o la catedral, entre d’altres. Una visita guiada que va servir per aprofundir en el conjunt històric de la ciutat, tot passejant pels seus racons més inhòspits. La jornada, que els joves han valorat molt positivament pels seus continguts, va finalitzar a la tarda amb una visita a les bodegues de la casa Torres, situada a Vilafranca del Penedès, on els nois i noies van poder seguir tot el procés viticultor. La visita va ser molt dinàmica atès que els estudiants van poder posar a prova el seu olfacte i els seus coneixements per mitjà d’un recorregut per les estacions de l’any on es podien olorar els raïms en els seus diferents estats d’evolució i fermentació. 542 - Divendres, 9-11-2007
33
Educació
Escola Arreks Primària
Viatge al passat Aquesta setmana hem fet una cosa insòlita, hem viatjat, hem pujat a la màquina del temps i hem navegat per altres èpoques El dimarts 30 d’octubre a les 11 vam partir de la nostra escola i en arribar al lloc idoni (Arxiu Diocesà) vam agafar la nau que ens va portar durant una hora pels racons més insospitats de la vida en els monestirs, on els monjos copistes, n’eren els protagonistes. Vam veure llibres i documents escrits a mà amb una calligrafia impecable. L’habitant d’aquell recinte ens va explicar que estaven fets de pergamí, pell de cabra, d’ovella o de vedell, emblanquida i preparada per a escriure-hi. Que la tinta la feien amb sutja, aigua, goma aràbiga i clara d’ou. Que un llibre tenia tan valor com una casa en aquell temps. Imagineu-vos un llibre de cent pàgines, cent ovelles i a més a més la feina del monjo copiant! Després vam tornar al present i vam veure com es conserven aquests llibres amb el pas dels anys. Es guarden en armaris hermètics que no deixen passar la humitat. Gràcies Mossèn Bartrina. Ell va ser el nostre guia turístic pel passat.
Educació
Escola Bressol
Festa de la Castanyada El dia 31 d’octubre els nens/es de l’escola bressol vam celebrar LA FESTA DE LA CASTANYADA. Ens va venir a veure la castanyera amb un cistell ple de castanyes torradetes!!! Va passar per totes les classes: cargolets, marietes i ratetes, conillets, ossets i esquirols. La rebérem amb molta alegria i una castanya ben grossa que havíem pintat cada infant. Dos dies abans VEM FER PANELLETS per portar a casa; que bons que van quedar!! Al nostre RACÓ DE TARDOR hi tenim de tot: castanyes, moniatos, codonys, carbasses, nous, pinyes, fulles seques i tot el que els nens/es vulguin portar per fer més bonic el racó!!
34
542 - Divendres, 9-11-2007
542 - Divendres, 9-11-2007
35
Educació
CEIP Setelsis
Castanyes ben torrades Com cada any, la tardor ens porta la possibilitat de celebrar la castanyada. A l’escola ja fa dies que s’hi treballa: fer panellets, observar i pintar els colors de la tardor, llegir contes de por i de castanyes... I arriba el gran dia: de bon matí, els avis castanyers també són a l’escola: tallen castanyes i les couen. A tots els nens i nenes els agrada veure’ls al pati, ben atrafegats i amb tan bon humor. Un any rere un altre són puntuals a la seva cita i d’aquesta manera ens ensenyen la seva gran lliçó de generositat: dediquen tot un matí a feinejar perquè a la tarda poguem fer una gran festa. També, com cada any, nosaltres els diem: moltes gràcies àvies i àvia. Us esperem l’any vinent! A la tarda, els nens i nens de quart ja estan emocionats ben guarnits de castanyers. Ja fa dies que fan gestions per tenir la indumentària a punt: que si l’àvia els deixa el mocador de cap, que si el tiet la gorra, que si el veí l’armilla...entre tots aconseguim uns castanyers esplèndids. Primer ballem tots i després, en rotllana, mentre fem petar la xerrada amb els companys, mengem castanyes i estem de festa.
El dia abans, els alumnes més grans de l’escola ens han ensenyat com celebren la festa de tardor en altres llocs. A la classe d’anglès han après la cançó i el ball que es van inventar fa uns quants anys nens i nenes de l’escola que ara ja són nois i noies grans. També ha estat una feinada disfressar-se de bruixa, de ratpenat i de fantasma. Els més petits es miren encuriosits aquells companys que fan una por de mentida, una por de fer riure. I així, com aquell qui res, anem aprenent anglès.
36
542 - Divendres, 9-11-2007
Educació
Gerard Roca i Joan Vilà (2n d’ESO) - IES Francesc Ribalta
Descobrir Terrassa El dia 6 de novembre, els alumnes de 2n d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta” vam anar a Terrassa. Aquesta ciutat de 200.000 habitants, que els romans van anomenar Egara, és situada al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i avui és una ciutat universitària i industrial, amb un ric patrimoni cultural i artístic. Vàrem començar visitant el Museu de la Ciència i de la Tècnica. En aquest museu vam aprendre com era la vida dels obrers d’abans i ens van explicar tot el que està relacionat amb la ciència i la tècnica (invents, energies, maquinària, transport...). També realitzàrem el taller del tèxtil, on ens van ensenyar el procés que seguí la llana, des que s’esquilava l’ovella fins a obtenir-ne teixit, així com el perill que comportava aquella feina. Després de la visita a les màquines, vam fer un taller de so, d’una hora i mitja de durada. Vàrem fer molts experiments, com el d’empassar-nos gas heli, que ens canviava
Educació
la veu. A l’hora de dinar érem al Parc de Vallparadís, un dels parcs urbans més grans de Catalunya, que creua la ciutat de nord a sud. Aquí ens divertírem molt, tot fent descoberta dels jocs científics que ens proposava el parc. L’última part de la sortida consistí en la visita al centre de la ciutat, als seus edificis més emblemàtics: el Mercat, l’Ajuntament i la Farmàcia,
Laia Pujol, Sílvia Gangolells, Mercè Carralero (3r d’ESO)
Dones d’Andalusia al Solsonès: satisfacció, enyorança i angoixa Els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Institut vàrem tenir l’oportunitat de visitar l’exposició “Relats de dones: d’Andalusia al Solsonès” i d’entendre el seu missatge. Gràcies a aquest projecte de reconstrucció de memòria històrica, ens vam adonar de les desigualtats socials que es van generar quan aquestes dones van arribar al Solsonès, a causa de la llengua, de la manera de ser, de l’aspecte físic; tenien uns costums molt diferents dels d’aquí. Realment hem vist que la vida aquí a Solsona va ser molt dura per a elles: havien de fer les feines pitjors i treballaven en unes condicions poc favorables. N’és un exemple el fet que havien de trencar el gel amb les mans per tal de poder rentar la roba. Els nens, els que tenien sort, podien anar a l’escola, sempre separats de les nenes, i la resta havien de posar-se a treballar tan aviat com poguessin. Per sort, actualment aquesta situació ha millorat. Aquesta exposició fa memòria de totes aquelles persones que han de marxar de la seva terra per a buscar una vida millor.
542 - Divendres, 9-11-2007
37
que ens recorden la importància cultural que adquirí la ciutat a començament del segle XX. Aquesta excursió va resultar molt divertida i instructiva, ja que molts de nosaltres no havíem anat mai a Terrassa i, al mateix temps, vam descobrir molts aspectes del patrimoni històric català, de la indústria tèxtil, del so, etc.
Ensenyament
Pla Educatiu d'Entorn de Solsona
El Pla Educatiu d'Entorn de Solsona posa en marxa el projecte d'actuacions El pla està liderat per Educació, centres d'ensenyament i ajuntament i pretén afavorir la formació global dels joves La societat actual va canviant a un ritme vertiginós (globalització, tecnologies de la informació, immigració,...) i planteja noves demandes al sistema educatiu -arribada d’alumnat nouvingut, situacions de marginació i exclusió de tipus cultural, social, econòmic, entre d’altres-. El Departament d’Educació es fa ressò d’aquestes necessitats i, entre altres actuacions, ha posat en marxa els plans educatius d’entorn com una resposta comunitària per contribuir a la formació global dels joves. El 28 de febrer d’aquest any es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Solsona perquè es posés en marxa el Pla Educatiu d’Entorn (PEE), per donar continuïtat i coherència a l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves; tot impulsant l’equitat educativa, l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural com a elements facilitadors de la cohesió social.
Imatge d'una sessió del curs de formació de monitors
al seguiment del currículum escolar. No es tracta d’un estudi vigilat, sinó d’afavorir que els alumnes adquireixin hàbits i tècniques per millorar el seu rendiment. Donar-los un cop de mà a organitzar-se en el dia a dia, a utilitzar més eficaçment les tecnologies de la informació i la comunicació i a conèixer els recursos que ofereix l’entorn (biblioteca, instal·lacions i activitats culturals,...). És un recolzament i ajuda a aquells alumnes que no tenen un context i entorn familiar favorable a l’estudi. Aquests tallers es duen a terme a cada centre educatiu, tant de primària (Escola Arrels I i CEIP Setelsis) com de secundària (Escola Arrels II i IES Francesc Ribalta). Es procura que els tallers es desenvolupin en un clima amable, ric en estímuls de treball, ordenat i que afavoreixi la cooperació, l’ajut i l’intercanvi de coneixements entre els participants. Els centres de secundària han escollit alumnes de batxillerat perquè facin de monitors del Taller d’Estudi Assistit, fet que també els permetrà adquirir experiència en aquest camp. Els monitors del Taller d’Estudi Assistit reben una formació específica perquè coneguin i desenvolupin millor el seu treball Des del PEE també s'ha planificat un curs adreçat a tots els monitors; es va iniciar els dies 26 i 27 d’octubre i continuarà aquest divendres i dissabte, 9 i 10 de novembre. Aquesta formació, organitzada per la Fundació Pere Tarrés, està estructurada en dos mòduls de deu hores cadascun, i s’imparteix a la Sala Cultural Sant Jordi de la Caixa Catalunya.
El Pla Educatiu d’Entorn de Solsona
En aquest sentit, el Pla Educatiu d’Entorn de Solsona pretén donar resposta a les necessitats educatives del municipi. Està adreçat a tot l’alumnat (0-18 anys), i a tota la comunitat educativa, però amb especial sensibilitat pels sectors socials més desafavorits i a les edats més vulnerables. A partir de la diagnosi de necessitats de la zona educativa, es van establir objectius d’actuació per al curs 07-08. Des d’aleshores, s’ha estat treballant en l’elaboració d’un projecte d’actuacions concretes, i aquest curs comencen a posar-se en marxa. Les actuacions s’agrupen en diferents blocs d’entre els quals destaquen activitats complementàries, extraescolars, de vacances i de lleure; incentivació escolar; acompanyament academicoprofessional; l’acollida de l’alumnat i de les famílies que s’incorporen a la zona; espais de trobada i convivència. El PEE tot just comença a caminar, i a poc a poc, va constituint xarxes de treball cooperatiu entre els agents educatius. S’inicia amb la corresponsabilitat dels centres educatius, ajuntament i, progressivament es va estenent vers la resta d’institucions i entitats. Aquest treball està coordinat i gestionat per la tècnica de l’Ajuntament, Gemma Ribera, i per l’Assessora LIC del Servei Educatiu, Marta Biel. El PEE aprofita les iniciatives creades al municipi, si tots els sectors del municipi se senten coprotagonistes de l’educació dels infants i joves es podrà fer un avenç qualitatiu en la construcció harmònica i justa de la societat.
Els centres educatius disposen d'un Taller d'Estudi Assistit amb el suport del Pla d'Entorn
L’actuació d’Estudi Assistit és una acció positiva que vol proporcionar a l’alumnat, especialment aquell que viu en un entorn socialment desafavorit, unes condicions que l’ajudin 38
542 - Divendres, 9-11-2007
INFLEXIONS
Inflexions
Poesia
Genís Cardona Em desperto amb una noia pèl-roja al costat i penso que dec estar somiant. Somio, doncs, que em desperto amb una noia pèl-roja al costat, una noia desconeguda, de faccions incertes (dorm d’esquena a mi), de figura lleugerament fonedissa sota els llençols. Només espio el seu cabell, vermell com la posta de sol, i una agrupació de pigues, a l’espatlla dreta, com un cúmul d’estels llunyans que, sense cap dubte, un cop desxifrat el missatge que anuncia la seva particular disposició, la vida seria més planera i senzilla. La llum entra esbiaixada pels porticons mal ajustats d’una finestra vella de fusta. És de dia ja, només pot ser de dia si estic despert i veig entrar la llum. Si bé també pot ser que, com sospito, estigui somiant que estic despert i veig la llum i la noia pèl-roja, pel que l’hora real del rellotge pot ser qualsevol, de dia o de nit. Els llençols dibuixen una cintura de vidre, uns malucs semicirculars, unes cames llargues, fines, delicades, uns peus que gairebé treuen el caparró pel capdavall del llit. Si paro l’orella, sento com respira, pausadament. Una respiració i, al cap d’una estoneta, una altra. Podria incorporar-me una mica sobre el colze i provar de veure-li la cara, però em fa por de despertar-la amb el meu moviment. Reposo el cap sobre el coixí, doncs, i escolto com l’aire frega els seus llavis en ser pronunciat, com una paraula, enmig del somni. M’imagino els llavis molsuts, rosats, amb una ombra breu del maquillatge que els definia anit. Només els imagino, no els puc recordar. Som a un hotel, prop de la platja. Percebo les onades del mar, una mica més enllà de la finestra, oloro la sal a l’aigua, oloro les restes del seu perfum als
cabells, a les meves mans, un pensament de canyella, potser, o uns pètals de rosa banyats en oli de gessamí. La llum es filtra pels rínxols vermells, es dispersa prismàticament en un arc de Sant Martí de colors, verd, taronja, groc, violeta, que, després, reflecteixen una imatge de perfecta bellesa al mirall de la paret del davant del llit. Tot just ara m’adono, doncs, que hi ha un mirall davant, emmarcat amb la mateixa fusta esqueixada que segueix les arestes de la finestra. Miro la noia pèl-roja que dorm al meu costat i, després, em miro a mi. Veig la caputxa fosca que amaga només fràgilment la blancor del meu crani, la negror sense fons de les òrbites, la mandíbula plena de queixals perfectament visibles a la llum esbiaixada que traspua per les escletxes de la finestra, el braç estirat i la mà que subjecta un objecte llarg, metàl.lic, un mànec i un tallant en forma de mitja lluna. L’esglai se n’emporta el somni, l’esfilagarsa a la foscor de la nit, al llit d’una habitació anònima d’un pis petit i mal il.luminat de l’extraradi de la ciutat on la noia pèl-roja, jo, ja mai més no tornaré a somiar, ni adormida, ni desperta.
Joana Cervera
Més poesia Avui el Sol besa els camps com si fos el primer cop a cops de guaita i enyor empara de vida el bosc guareix amb cura la terra sempre tan austera i el vent s’anima, bressola de tramuntana el groc el dia està per fer, per pensar neix de la por sobrera de ser eixint el jorn poruc un dia més. Por a pertànyer, a aferrar-me a l’espai-temps natural el verd que em conté els peus
542 - Divendres, 9-11-2007
el blau que es fa mirar com qui pensa i s’ho repensa aquesta hora coneguda avui es presta canviant no em penso amagar sortiré al carrer molt abans que el temps em vulgui deixar. No em puc abandonar a una sola esmena em podria morir avui i no conèixer-te, mentre el foc cremi la incorformada gesta torbaré l’instant de mots
39
això sí, en català runes de confessió depenen del teu consol a cada vers, cada glop a cada bri d’intuïció més poesia.
Opinió
Xavier Jounou i Bajo - Militant i president d’ERC-Solsonès
Responc No és encanteri, senyor Roma. Ni és fervor o febre independentista post Conferència. Fa anys que em dura la febrada i no em molesta gens ni mica, ni prenc res per fer-me-la baixar. De fet, és el primer motiu pel qual em vaig implicar en política i m’hi dedico. Abans que d’ERC, sóc català. I abans que d’ERC, sóc independentista. I la meva manera de ser-ho és ser solsoní. I la meva manera de treballar per la Catalunya que anhelo, és implicar-me fins on faci falta pel municipi al qual pertanyo. Praxi, senyor Roma, no pas teoria eixorca com diu. Per a mi, els partits polítics només són el que crec que haurien de ser: un mitjà, l’eina per exercir la política. Mai no una presó d’idees o una intersecció d’interessos. Si mai em sento així dins d’Esquerra, en marxo. Pel solc que vull llaurar l’escullo jo. Si per continuar llaurant he d’anar per un solc que no m’agrada, paro el tractor. Procuro ser molt curós en especificar en qualitat de què signo les meves opinions. Com a alcalde, sé que hi ha coses que no he d’expressar com a tal. Com a membre d’un partit, o com a simple ciutadà, tinc tot el dret a expressar el què penso. És vostè qui, interessadament, ha barrejat els càrrecs, no jo. I ja que hi fa sarcasme, li he de dir que ja me’n fa prou de pena haver de prometre (jurar no ho he fet mai perquè ja de petit em deien que era lleig fer-ho) per “imperatiu legal”. Que trist és que, per a poder accedir al càrrec de regidor o d’alcalde, ho hagi
Opinió
de fer d’aquesta manera, amb el que m’agradaria poder-ho fer amb total convicció i sense manies com, de ben segur, ho deu haver fet vostè sempre. Però és que jo no puc prometre fidelitat a la Constitució i al Rei, per antidemocràtics. I no se m’esveri, que ho ha llegit bé a la primera, no cal que ho rellegeixi. L’hi ho argumento. Que potser ens han deixat escollir mai quin tipus de democràcia preferim, si la monàrquica o una república? Que jo recordi, tot i que era jovenet i la febrada ja em pujava, només ens van posar a consideració de vot un cap d’estat rei i, a més, imposat per l’anterior cap d’estat que, si no vaig errat, això de la democràcia no era pas el seu fort. Perdoni la pregunta, però, com es pot ser d’esquerres i estar d’acord amb la monarquia, que passa drets de poder i privilegis només per qüestions de sang, enlloc de preferir que el poder tan sols l’exerceixi qui l’ha aconseguit pels mèrits sorgits de l'única reialesa que ha de valer per un demòcrata, que no és altra que l'urna? En fi, acabo. Disculpi el to potser massa irònic, però és que els raonaments tan sentits i tòpics, alhora que mancats d’un mínim rigor argumental, de la seva rèplica, m’hi han abocat. I abans que els lectors del Celsona, d’avorriment, deixin de llegir les nostres opinions, per part meva deixo el tema per clos. I també per qüestions de salut. Hi ha raonaments que, com actituds que continuadament i històrica ens vénen de la “meseta”, només fan que fer-me pujar la febre.
Manel Solé Cases
Una llei per a la memòria Malauradament, hom pot constatar avui la presència d’una actitud que infama gravíssimament la memòria històrica. Però, per quina raó no hauríem de donar un tractament just als nostres morts? Per quina raó no hauríem de restablir degudament la memòria dels vençuts? Per quina raó no hauríem de concedir, a cada membre de cada família damnada, la possibilitat d’inhumar els miserablement afusellats? Per quina raó no hauríem de declarar il·legítims els tribunals d’una dictadura instaurada per la força? Per quina raó la democràcia, després d’haver-ho fet la dictadura, durant més de quaranta anys, amb els màrtirs de l’alçament, no hauria de recordar-se d’aquells que van perdre la vida per defensar-la? Un país té l'obligació moral de restituir la dignitat dels fills que va abandonar a la sort d’una guerra imposada, d’escatir la responsabilitat en els crims comesos
durant l’assalt a un govern legítimament escollit pel poble. Fins i tot, ha de tenir el bon gust de combatre l’ostentació pública de símbols falangistes, l’exhibició d’emblemes que pertanyen a un període de la nostra història on les llibertats foren gravíssimament coartades –i que, contràriament a allò que assenyalen alguns, no elimina els vestigis que en proven l’existència, sinó que els circumscriu simplement a un escenari on, com pertoca, podran ser consultats voluntàriament per tothom que hi estigui interessat-. Finalment, objectar que aquesta llei obre ferides cicatritzades amb la transició, sols correspon a la necessitat de trobar qualsevol pretext per reprovar-la –de fet, això mateix no és sinó una expressió legítima del contrari: si encara cou és perquè no ha cicatritzat del tot-, i palesa novament la dificultat de fer front a uns càrrecs de consciència bandejats per tots aquells que volen perpetuar-nos a l’oblit. Contra tot això, dignitat i memòria històrica.
40
542 - Divendres, 9-11-2007
Opinió
Jordi Riart - Portaveu del grup municipal de CiU
Sobre l'increment de les taxes S’han aprovat unes taxes que denoten manca de sensibilitat i de coherència s’afegeix una reducció del servei, ja que abans era d’1h/matí i 1h/tarda, mentre que ara serà 1h/matí. De tot plegat se’n dedueix manca de sensibilitat i de coherència, accentuant les contradiccions del tripartit municipal respecte a allò que es deia i el que ara es fa. S’ha aprovat un increment de les taxes desgavellat, penalitzant el que s’hauria de bonificar. Demostren nul·la sensibilitat mediambiental, ja que s’aboca directament a la depuradora l’aigua de les piscines municipals enlloc d’aprofitar-la per a la indústria solsonina com s’havia fet fins ara. Si fem memòria de l’última enquesta sobre el grau de satisfacció que la població de Solsona manifestava tenir de la
Les ordenances fiscals per al 2008 aprovades en l’últim ple municipal tindran un increment per sobre de l’IPC, malgrat els intents del tripartit solsoní de maquillar la puja. Així, tenim que: -L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana passa –plusvàlua- al 22%. -La taxa per a la recollida d’escombraries s’incrementa una mitjana del 38% creant nous conceptes, algun dels quals arriba a incrementar fins al 75%. -Retirada de vehicles un 46% -Ocupació via pública -taules i cadires de les terrasses de bar- és d’un 55% -Grues 664% -Serveis funeraris 48% -Pel que fa a taxa d’utilització de les piscines municipals es penalitza els abonaments de temporada respecte als de curta estada amb un increment que va del 18% al 75% i de forma especial es penalitza el col.lectiu de jubilats i pensionistes amb un increment per als abonaments i cursets del 45%. -Referent al servei de llar d’infants municipal, la quota de canguratge s’incrementa un 25% respecte l’any passat i
No coincideix allò que es diu amb allò que es fa seva ciutat, era un dels més elevats pel que fa a la percepció de ser un lloc desitjat per a viure-hi. Si continuem per aquest camí, a Solsona no s’hi desitjarà viure ni tampoc morir. Potser és que aquestes decisions es prenen a la lleugera, ja que alguns regidors de l’actual equip de govern ni tan sols resideixen a Solsona i, al capdavall, a ells això pensen que no els afecta.
S’accentua la contradicció de l’equip de govern
Opinió
F. Torres
Ens cal més amor Sempre que la nostra economia ens permet un millor benestar econòmic, sentim el desig de fer regals a aquelles persones que en moments difícils ens havien ajudat. Normalment regalem coses que trobem boniques i a nosaltres ens fa illusió. Però amb tot, no deixen de ser simplement coses que passada la il·lusió del moment de rebre-les, trobem que no ens omplen el cor ni tampoc transformen la nostra vida. Tenim més, però no som més. Solament hi ha un obsequi que no es paga amb diners, que ens satisfà i ens transforma la vida. És l’amor. Quan algú rep una donació amorosa queda trasmudat. Totes les coses tenen un altre sentit: el passat, el present i el futur. Perquè l’amor és totalitzant. L’amor és el do més gran que podem donar o rebre. No ocupa lloc, però ens omple la vida. No el podem lluir com aquell rellotge o aquell vestit que ens acaben de regalar, però tothom l’endevina. El sentim i el vivim. No sabem on és, però es manifesta en tot el que fem. Ens capgira i emmotlla la nostra 542 - Divendres, 9-11-2007
vida i el nostre comportament. Sant Pau el rep en una llambregada i en una queixa: “Perquè em persegueixes”?, i va quedar enrampat per sempre. Es desfà dels valors que acaronava i perseguia. El guia una nova llum i emprèn un altre camí, experimenta un nou goig desconegut per a ell fins ara, que l’omple i satisfà. A partir d’ara ja no l’aturaran ni els assots ni les presons, ni les traïcions dels falsos amics, ni els recels dels que el seguien, ni l’aventura d'anar per camins desconeguts. Confia plenament en aquell que l’ha cridat perquè el conforta i amb Ell se sent capaç de tot. Amb valentia anuncia el nom de Crist i aconsegueix ser el més gran dels apòstols. Entre els diferents escrits de Sant Pau que formen part del nou testament, cal destacar la primera epístola als corintis, 13,1, on l’apòstol entona un sublim himne a l’amor. La tara més gran que pateix el nostre cristianisme és la por a manifestar-se i la manca d’amor i fe en Aquell que ens vigoritza. 41
Opinió
Ramon Gualdo
In memòriam
“Em ficava a la barraca i deia dos parenostres...” En record a Salvador Baldé
El diumenge, 28 d’octubre, va morir Salvador Baldé i Oller, tenia 92 anys. En la seva estada a Solsona (en fa bastants anys) la seva professió era la de director de l’oficina de la Caixa de Pensions. Per la meva part, d’aquest home en vull comentar les seves aficions i la seva tasca cultural. Salvador Baldé va realitzar moltes pel·lícules de cinema Amateur, ho encapçalava “Saba-Films". Una bona part, van ser filmades a la nostra ciutat i als voltants. En aquesta activitat va rebre diversos premis. Recordem-ne alguns títols: “Evolució de la sega”, “La llar apagada”, “Pontífex Pastor” (sobre la consagració del bisbe Pont Gol), “Turistes al Pilar”, “Turistes a Andorra”,... i en va presentar unes quantes més. I teatre. Sí, també ens va dirigir unes quantes obres de teatre, i amb molt encert. Tot aixó era als anys cinquantes del
Pastorets dirigits per Salvador Baldé
Opinió
segle passat. Com a referència em recordo d’algunes que van ser el 1953 i el 1954. El lloc era la Sala Jalmar. I n’esmento algunes: “Rei i Senyor” de Pous i Pagès, “L’oncle rector”, “La mamà de Celi” de Ramon Valls, “Terra baixa” de Guimerà, “El Contramestre de Pitarra”... Baldé també havia organitzat espectacles, amb espais literaris i d’humor, presentats a la metixa sala Jalmar. En una escena de “Terra baixa” el Manelic explicava: “Vel aquí que jo cada vespre quan los bens s’ensopien i los gossos feien cap viu vora la jaça, em ficava a la barraca i vet aquí que deia dos parenostres...” Doncs, tele, podríem dir dos parenostres: Un, per a Salvador Baldé que ha mort ara fa uns quinze dies. Un altre per als companys d’escenari que van anar marxant lluny d’aquesta Terra baixa. I són uns quants.
Obra: Rei i Senyor, Autor: Pons i Pagès. Obra dirigida a Solsona l'any 1953 per Salvador Baldé
JH
Cabòries d’entendre, i segur que ho entén, que el PSC no demani ni doni suport a la petició de dimissió de la ministra”. Tranquil.la, Donya Manuela, que ho entenem perfectament. Va ser l’Enric Juliana, autor del llibre La política del pingüino, el qui va encunyar la denominació del català emprenyat, que tanta fortuna ha fet. Cert, hi ha més de quatre catalans emprenyats. Però no tants com ens pensem. Uns pocs ens prenem seriosament això de Catalunya i uns milers d’afectats per les apagades o pel mal funcionament de rodalies, que els dura l’emprenyament just el temps que passen a les fosques o esperant a l’andana. Ho confirmen les enquestes que ens asseguren que mentrestant els partits responsables de la catàstrofe encara pugen en intenció de vot. Per això crec que, molt més objectiva que la de català emprenyat, seria la denominació de català carallot.
Què li passa, d’un temps ençà, a Correus? Un servei que havia estat sempre exemplar es deteriora a marxes forçades. Cartes que tarden tres setmanes des de Barcelona, invitacions que arriben després de la festa, missives estranyes dipositades a la teva bústia, correu del dia deixat en bloc sobre les bústies sense distribuir... En fi, una sèrie d’anomalies, de les quals no voldria culpar ningú, però que sí caldria corregir. Fa uns mesos, tothom es barallava per plantar la bandera al Castellvell. Doncs bé, ja només en queda un cassigall, que fa tota la pena del món. Qui serà el bon samarità que se’n compadirà? Jo, a la meva edat, tinc prohibit enfilar-me. Tot plegat no diu gaire a favor del patriotisme solsoní. En una entrevista a l’AVUI, la vicepresidenta del PSC_ PSOE, Manuela de Madre, expressa la seva preocupació: “La gent ha d’entendre, suposo que ho entén, que la dimissió de la ministra Alvarez no resoldria el problema. I la gent ha 42
542 - Divendres, 9-11-2007
Futbol
Ramon Estany
Montse Albacete es perfila com a futura presidenta del CF Solsona Albacete seria la primera presidenta del club en els més de 75 anys d’història A falta de ser ratificada per l’assemblea de socis, l'única candidatura encapçalada per Montserrat Albacete i Garcia podria ser proclamada en les properes setmanes com a junta directiva del CF Solsona per a la temporada 2007-2008. Aquesta assemblea haurà de ser convocada amb tota seguretat abans del 6 de desembre, data de presentació oficial dels equips del CF Solsona per la temporada 07-08. Acompanyen a Albacete en aquesta candidatura a junta el vicepresident primer i responsable de l’àrea social, Josep Puig i Riu, i el vicepresident segon i responsable de l’àrea esportiva, Emili Agut i Vilaró. La tasca de secretari recauria en Josep M. Sala Ribes, i la de tresorera, en Clara Agut Vilaró.
Montse Albacete i Garcia Nascuda el 1966, és casada i mare de tres fills. Diplomada en Magisteri d’Educació Especial, ha exercit de mestra i de secretària d’Ajuntament. Actualment regenta un comerç. D’altra banda, està vinculada al CF Solsona, del qual és sòcia. En el passat, va ser cap d’Hora-3 i membre de la junta de l’AMPA de l’escola Setelsis. Va començar la seva carrera política l’any 2003, com a membre integrant de la candidatura de CiU per Solsona, i va ser regidora de Sanitat i Benestar i Família del 2004 fins al 2007.
Els vocals serien:
Josep Puig i Riu (Delegat i responsable del bar i del futbol base) Felip Falla Romera (responsable del bar i encarregat del material) Pere Jaray i Montsonet Josep M. Vilaseca Blázquez (utiller) José Castillo Pelegrina (Delegat per la federació i àrbitres) Ramon Camañes Cases (Delegat i responsable del bar, pares i futbol base) Xavier Pujol Montaner (Delegat, responsable del bar i futbol base) Josep Parcerisa Oriola (Delegat i responsable de futbol base)
Futbol
Cartellera d'Esports Camp Municipal d’Esports - Dissabte, 10 novembre 2/4 de 10 matí: Campionat prebenjamí CF Solsona – CE Moià 2/4 de 10 matí: Campionat benjamí 7 CF Solsona – CF Navarcles 11 matí: Caampionat aleví 2a divisió CF Solsona – CF Puigcerdà ¾ d’1 del migdia: Campionat infantil 1a CF Solsona – At. Gironella
Club Futbol Solsona
Club Futbol Solsona (1r Equip) - 4 – 11 - 07 1a Territorial Grup 4 - Jornada 8
CF Solsona, 1 - CF Sant Celoni, 1
CF Solsona: Juanjo, Santi, Raul, Obiols, Alarcon, Javi, Alberto, Eliseu, Sala, Alcázar i Pavón. També: Codina, Valverde, Freixes, Pérez, Sabata. / Gols: Primera part (0 – 0). Segona part (1 – 1). Minut 48 (1 a 0), Sala i, Minut, 50 (1 a 1).
Taules a tot El primer equip del CF Solsona torna a sumar un punt, aquest cop davant un conjunt de la seva lliga. Segueix sumant, però no surt dels llocs perillosos de la taula classificatòria. Els locals van plantejar un partit totalment de caire ofensiu, però al davant s'hi van trobar un conjunt molt ben plantat que va saber jugar, en tot moment, amb el Solsona. Al llarg de la primera part van ésser els visitants qui varen dur el pes del partit, però no hi va haver cap ocasió clara 542 - Divendres, 9-11-2007
de gol, en cap de les dues porteries. El segon temps va començar molt elèctric. Als tres minuts, Sala culminava una bona jugada dels locals per avançar al Solsona. Però ben poc els va durar l’alegria, als locals. El Sant Celoni va treure petroli d’una pilota que la defensa solsonina no va saber treure de l’àrea i, quan tan sols feia dos minuts que els locals s'havien avançat, els visitant tornaven l’igualada al marcador. El ritme va anar disminuint a mesura que avançaven els minuts i el 43
Solsona va tenir un parell d’oportunitats per emportar-se la victòria, però no va saber rematar la feina. La setmana vinent, el Solsona visitarà el sempre complicat i hostil camp del Can Rull de Sabadell, un equip que ara mateix és cuer de la classificació i que de ben segur anirà a més.
Futbol
CE ARRELS
2a. Divisió Grup 6 - Benjamins “A” - J. 4 - 03/11/07
BENJAMINS ARRELS 3 i 4 DE NOVEMBRE DE 2007
C.E. Arrels “A”, 3 F.C. Artés “A”, 2
C.E. Arrels, 8 - C.F. Fruituosenc, 2
Daniel Soria, Marc González(1), Marcel Xandri (2), Àitor Colell, Guiu Montaner, Ferran Moreno, Manel Vila, Laia García, Roger Oriola, Albert Rodríguez, Juli Pallarès, Anna Majín, Marçal Pla. // Entrenador i Delegat: Jordi Cantero i Antonio Soria
C.E. Arrels, 5 - C.F. Artés, 3 CE ARRELS: Guillem Ribó, Guillem Vilà, Albert Pijuan, Lluís Pijuan, Marc Pujol (1g.), David Colell (1g.) Ferran Colell, Toni Moreno (2g), Lluís Villaró (2g.), Marc Casaldàliga (2g), Guillermo Morales (5g.), Manel Estany, Pere Vilaginés.
Victòria treballada En aquesta jornada ens visitava el FC. Artés, disposat a emportar-se els 3 punts. L’Arrels va demostrar que està en un bon moment, on malgrat no jugar bé va saber defensar fort i aprofitar les ocasions de gol. El partit va començar bastant igualat. Va ser el Marc que va avançar a l’Arrels marcant el primer gol del partit i el seu primer gol aquesta temporada, debutant com a davanter, ja que sempre juga com a defensa. L’Artés, pocs minuts després, ens va empatar el partit aprofitant una despistada en la defensa. Encara en la primera part l’Arrels va apretar el seu potencial ofensiu i el Marcel va poder avançar l’equip novament. Al descans el marcador era de 2-1. A la segona part, l’Arrels va sortir a demostrar als seus seguidors que podien emportar-se la victòria. Vàrem apretar en defensa, deixant el mig camp més fluix per poder sortir al contraatac. Malauradament, el fet de deixar el mig del camp al seu control va fer que l’Art´rs empatés el partit, 2-2. Nosaltres vàrem seguir lluitant tal i com havíem sortit, i després d’algunes jugades per la banda del Manel, on els defenses no el podien aturar, i després de perdonar algunes ocasions clares de gol, el Marcel va fer el seu segon gol particular després d’una centrada, deixant el marcador en el definitiu 3-2. Com a resum del partit destaquem que la lluita, el treball defensiu en equip i les ganes de continuar invictes, van portar el Benjamí “A” a aconseguir 3 punts més, i continuar entre els 4 primers del grup. Aquest dissabte visitarem el camp del Cardona, per tal de portar cap a Solsona 3 puntets més, si més no, intentarem treure'n un resultat positiu.
Dos de dos
Aquesta jornada els nostres han fet ple. Dos de dos, el primer -contra el Fruituosenc- sobrats, i el segon -contra l’Artés- patint a la segona part. Dissabte, contra el CF Fruituosenc, els incondicionals de l’Arrels van poder gaudir d’un gran partit, on només es va patir amb el 0-1 en contra només començar. A partir del 0-1 només hi hagué el color verd de l’Arrels al damunt del camp, un futbol bonic, trenant jugades de cinc i sis tocs des de la defensa. El domini fou espectacular i els gols van anar caient l’un darrere l’altre. El Guillem Vilà, en la tònica de les darreres jornades, sobri i transmetent seguretat als companys de la defensa. Al darrere el Marc Pujol sent l’amo, fins i tot marcà un gol de falta fent-li un “canyu” al porter, i el Ferran Colell en la seva nova ubicació com si del Puyol es tractés. Al mig, el Marc Casaldàliga, desbordant amb les seves bicicletes i anotant 2 golets, el Manel Estany fent rutllar tot l’equip, és el nostre cervellet, el Guillermo Morales amunt i avall, i amb bon criteri proveint de pilotes als davanters, al Toni Moreno i al Pere Vilaginés tots dos obrint espais i arrossegant els defenses perquè el mig del camp entrés fins la cuina. I el David Colell, de comodín, jugant perfecte tant al mig del camp com a la defensa, complint amb les instruccions del míster. I el diumenge contra l’Artés, un equip amb el que ens jugarem posicions a la classificació. La primera part per gravar-la i mirar-la una i altra vegada. Aprofitant tot el camp per jugar, l’Artés desitjava que l’àrbitre xiulés la mitja part. Al descans amb un favorable 4-0 tot feia preveure una golejada i malgrat que a la caseta es va insistir en que al partit encara li restava mitja part els nostres sortiren confiats. Aquesta confiança, junt amb dues jugades de mala sort, possibilitaren que l’Artés es posés en un neguitós 4-3 amb encara 10 minuts de joc per davant. A patir. Férem un “reset” i l’Arrels es tornà a endollar al partit. Guillem Ribó, un porteràs que només poden fer-li els gols per dalt, on és impossible arribar-hi. Els germans Pijuan, el Lluís i l’Albert (quin munt de km els seus) defensant i pujant a l’atac aprofitant els relleus del Guillermo Morales i el Lluís Villaró (dos golets cadascun). El Toni Moreno lluitant incansablement i, a més de fer gols, donant-ne als companys. El Manel Estany controlant, excepte 10 minuts bojos de la segona part, el temps i ritme del partit. I el Ferran i el David Colell lluitant totes les pilotes, quina gana que tenien. Per resumir direm que ens han recordat que els partits fins que l’àrbitre no xiula el final s’han de jugar, lluitar i treballar, si es volen guanyar. 44
542 - Divendres, 9-11-2007
Futbol
CE ARRELS
CADETS ARRELS
ALEVÍ 2a DIVISIÓ - GRUP 27
Navarcles, 3 - Arrels, 3
CE Arrels, 1 - CE Sallent, 10
Van volar dos punts amb el temps de descompte
Sense efectivitat
Jugadors: Magí, Isidre, Nil, Codina, Bajona, Andreu, Puig, Jorge, Palla, Oriol, Marc, Oliva, Ferran, Kevin, Juanju, Remí, Vidal.
Partit molt disputat per part dels dos equips, que no es van donar per vençuts en tot el partit. L'empat, un bon resultat per l’Arrels, va quedar-se curt, a causa del minut en el qual va marcar el Navarcles, ja que passava un minut i mig del final del partit. El partit va començar molt bé per l’Arrels, ja que Oriol, al min. 12, va abatre el porter del Navarcles amb una vaselina que els va sorprendre a tots menys a ell. Tot es posava de cara, però cinc minuts més tard una indecisió dins de l’àrea fa que el Navarcles empati el partit. L'equip passa per una fase de nervis que porta al Navarcles a dominar el partit i en el min 32 un nova indecisió, aquesta vegada amb una contra, ens marquen el 2 – 1. Tot es posava negre però l’equip va posar coratge i ràbia als últims minuts, i al min. 38 Oriol torna a batre el porter. Això fa igualar el partit. La segona part va ser bastant avorrida fins als últims 10 min., en que van arribar les ocasions per als dos equips. A falta de 10 min. per al final arriba la millor jugada de l’Arrels, quan Isidre talla una pilota, passa a Bajona que passa a Oriol en profunditat, aquest retalla i passa a Puig que es queda sol davant del porter i amb una gran sang freda dribla al porter i -quan es disposa a marcar- el porter el tira fent-li un penal amb que Oriol, demostrant la mateixa sang freda que el seu company, marca el 2 – 3. El Navarcles es bolca a l’atac, va passant el temps fins arribar al final del temps reglamentari i arriba el fatídic temps de descompte: al minut i mig ens marquen l'empat, el que fa que en comptes de marxar i pensar amb el punt aconseguit, pensem més amb els dos punts perduts. Claus del partit: Les indecisions defensives Cal destacar: El bon treball de la defensa excepte les indecisions, la jugada del tercer gol i els tres gols de l'Oriol.
CE ARRELS: Marc, Josep M., Guillem, Alejandro, David, Lleïr, Arnau, Roger, Miquel Pujol, Algué, Oriol, Miquel Serra i Lluís
Els alevins del CE Arrels van patir una derrota en el seu partit davant el CE Sallent , de manera clara. El partit podia haver canviat si els de Solsona haguessin sabut aprofitar les seves ocasions de gol, ja que en els primers minuts van disposar-ne de dues, de molt clares, però no les van fer entrar i el que compta és això. Els de Sallent, en canvi, sí que van saber fer-ho, i les ocasions que entraven a l’àrea les aprofitaven. Els solsonins van poder retallar diferències, en més ocasions, però dos pals i un penal fallat van impedir-ho. Aquest diumenge es jugarà a Moià, on esperem tenir un xic més de sort.
Infantil Arrels - 2a Divisió - J. 4 (3-11-07)
Arrels- 0 - Cardona-2 10 minuts desconcentrats fan perdre un partit L’Arrels va començar el partit davant del líder fent un bon joc, però sense finalitzar les jugades. El Cardona va aprofitar molt bé 10 minuts en què els verds no estaven pel partit i va marcar 2 gols gràcies a petits errors defensius. A partir d’aquí els cardonins es van dedicar a aguantar el resultat i l’Arrels va reaccionar i va crear múltiples ocasions, però un gran porter visitant va evitar en tot moment el gol. A la segona part només hi havia un equip al camp, va ser un atac constant de l’Arrels, però el Cardona va saber amortitzar els 2 gols de renda aconseguits al primer temps. La setmana vinent visitem el camp de l’Artés. Esperem fer un bon joc i a partir d’aquí segur que arribarà un bon resultat. 542 - Divendres, 9-11-2007
45
Bàsquet
CB SOLSONA
Equip Cadet Femení - Nivell B grup 1
Júnior Masculí Nivell A Jornada 6
“Bon començament del cadet femení
CB Castellar “A”, 64 CB Solsona, 46
Jugadors: Andreu(5), Pera, Gerard, Dani(5), Lluís(3), Caelles(24), Joan, Arnau, Xetos(9)
La poca anotació del Solsona el fa caure en un partit dur
L’equip júnior masculí del CB Solsona viatjà fins a Castellar del Vallès per disputar la 6a jornada de lliga. El Castellar, situat a mitja taula, no havia de ser un rival fàcil. L’equip solsoní va començar molt fluix en atac i massa permissiu en defensa, cosa que afavoria un primer quart de clar color local, amb un parcial de 15 a 8. L’equip taronja va voler imposar un altre ritme però tant la duresa local com el desencert solsoní mai no va acabar d’anivellar el partit. Un tercer quart amb diverses defenses zonals per part d’ambdós equips donava una mica d’emoció, ja que el Solsona s’apropava al marcador. Però fou en l’inici de l’últim quart quan l’entrenador dels taronges va donar per perdut el partit quan semblava que encara es podia remuntar, a falta de 6 minuts per al final i només perdent de 8 punts. Així, una derrota final més, amb una diferència injusta final de 18 punts. Amb aquesta derrota, el CB Solsona se situa en lloc de descens, amb 2 victòries i 4 derrotes. Aquest cap de setmana proper ens visita el Pallejà, un equip que encara no ha guanyat cap partit. Esperem que aquest pròxim no sigui el primer i que el Solsona trenqui amb la seva ratxa de derrotes i poca anotació. Recordeu, a 2/4 de 6 al Pavelló. Us hi esperem!!
Júnior Masculí Nivell A Jornada 7
CB Solsona, 80 - CB Pallejà, 68
Oriol(4), Pera(4), Gerard(8), Vendrells, Dani(8), Lluís(10), Caelles(6), Joan(8), Arnau(8), Xetos(24)
Els júniors recuperen l’alegria i el bon joc amb una gran victòria L’equip júnior masculí del CB Solsona arribava al cap de setmana amb les ganes de retrobar el seu millor joc i oferir una bona victòria a la seva afició. Ràpidament, l’equip dirigit pel Josep Sala va demostrar estar per sobre del rival en tots els aspectes, ja que van sortir amb una força incontrolable que els va permetre deixar, ja en el primer període, 11 punts de diferència. En el segon quart, l’equip taronja continuava intractable, amb un joc molt alegre i vistós en atac i amb una defensa fèrria i molt efectiva. Així doncs, era impossible que el Pallejà remuntés. En el tercer període, l’equip solsoní va tenir un petit sotrac, ja que es varen relaxar una mica en defensa i la pilota en atac no entrava, i així l’equip visitant anava retallant distància, però mai no va arribar a apropar-se d’una manera perillosa. I quan semblava que ho anaven a fer, ja en l’últim quart, dos jugadors solsonins van agafar la batuta del partit i el van decidir amb accions personals, tancant així un autèntic partidàs d’equip i una nova gran victòria per als taronges, que tornen a demostrar el seu millor joc. En aquest pròxim cap de setmana visiten la pista del St. Joan Despí, un rival situat en posicions baixes però igualment perillós. Esperem que el bon joc i les victòries continuïn. 46
L'equip patrocinat per T.B. assessors ja hem jugat quatre partits, i ens hem trobat una mica de tot. Vam començar amb una victòria molt justa davant el CB i un Manresa “B”, a qui vam guanyar al pavelló per 38 a 34. Un bon partit dels dos equips, amb un final ajustat que fa que l’emoció sigui present fins a l’últim moment. Després, ens vam enfrontar amb el Puig-Reig a casa seva, i en aquest partit, unes jugadores molt actives ens van guanyar per moviments i per treball, demostrant que no són un equip millor que nosaltres, però sí que entrenen més o millor. Resultat final: 43 a 32. Seguidament vam jugar el millor partit fins al moment davant el Sallent, on nosaltres vam dominar en tot moment el ritme de joc, fent atacs treballats i amb una alta participació col·lectiva, cosa que deixa a tothom (jugadores, entrenadors, pares i afició) amb bon gust de boca. Vam fer 51 punts i en vam rebre 35. I aquest dissabte passat hem anat a Berga, una pista especial per les dificultats que presenta. No és que siguin jugadores molt bones, o els àrbitres casolans, o les cistelles més dures o petites, però a Berga o vas disposat a lluitar o saps que no t’ho passaràs bé. Al final una gran alegria pel resultat, vam guanyar 24 a 29, però no pel joc, tot i que és molt difícil jugar bé en aquestes condicions. Feia falta treure la força i el caràcter i els vam treure. Ara esperem les jugadores del Sant Fruitós aquest dissabte a 2/4 de 6 al pavelló. Sens dubte es presenta com el millor equip del grup, i serà un bon test per a veure quin bàsquet portem a dins. Us esperem a tots a animar-nos i us donem les gràcies pel recolzament rebut fins al moment. Així que vagi bé i ens veiem dissabte !!!!!”
Infantil masculí Fase prèvia nivell B
CB Solsona, 41 Remosa SA Súria, 78
Parcials: 11-8, 20-20, 27-37, 30-51, 32-63, 41-78 Jugadors: Agustí 3, Christian 7, E. Ortigosa 3, Bernat 2, Roger 2, Perera 4, Pau 8, Xiloè 2, Nikita 11, Quirze 4, Cesc
El líder guanya al Solsona
L’equip que patrocina l’Hostal Nou va caure davant d’un molt bon equip (invicte fins al moment). Malgrat la gran diferència de punts els taronja-negres van fer un gran començament de partit manant durant els 2 primers períodes. A partir del tercer període, però, la gran defensa dels de Súria va anul.lar l’atac local i va permetre multitud de contraatacs visitants. 542 - Divendres, 9-11-2007
Bàsquet
CB SOLSONA
Campionat de Catalunya Cadet Femení (1/11/07)
Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)
C. B. Corbera “B”, 17 C. B. Solsona, 40
B.F. Viladecans Rio Import, 24 Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 79
Gemma Muntada 13, Ariadna Rafart 3, Gemma Torres 2, Clara Tordesillas 6, Alba Carrasco 7, -cinc inicial-. Carla Vendrell, Laura Viladrich 2, Gemma Giné 5, Jazmine Caita 2. Parcials: 2-7 / 9-22 / 13-32 / 17-40.
Parcials: 6-21 / 11-47 / 16-58 / 24-79. Berta Codina 12, Míriam Martínez 8, Carla Carbonell 17, Belén Armengol 9, Cristina Buvé 9 –cinc inicial-. Betania Ginés 9, Paula Vilaginés 4, Anna Estany 3, Mar Portet.
Defensa impecable
(4/11/07)
Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 79 S.R. Lima-Horta “A”, 43
El CB Solsona aconsegueix la primera victòria a domicili; amb una demostració d’entrega i sobretot una defensa impecable. Un partit que a priori semblava que fóra complicat, a causa de les nombroses baixes i el fet de jugar a fora; les solsonines ho han resolt la mar de bé: ja de bon començament han agafat les regnes del partit i encara que l’atac no era gaire efectiu han sabut treure profit de la pobra anotació amb una bona defensa. El segon quart, amb més combinacions i paciència , s’ha millorat molt l’efectivitat anotadora. Quan el partit estava ben encarrilat ha vingut la lesió, en una jugada fortuïta de la Clara Tordesillas (esguinç de turmell). Ha sigut una baixa molt important, però afortunadament l’equip no s’ha descompost; han seguit treballant, aguantant el joc dur de les barcelonines que ha anat augmentant a mesura que passaven els minuts i no trobaven la manera de trencar la defensa i les increpacions del públic que també ha perdut la paciència. Cal destacar l’actitud de totes les jugadores i també el debut de la Jazmine Caita (jugadora de l’equip cadet).
Parcials: 27-9 / 46-18 / 69-30 / 79-43. Berta Codina 10, Carla Carbonell 25, Betania Gines 6, Belen Armengol 13, Cristina Buvé 4 –cinc inicial-. Míriam Martínez 10, Paula Vilaginés, Anna Estany 5, Mar Portet 6.
Seguint sumant...Un de fluix i l’altre pitjor Dues jornades s’han disputat aquesta setmana a la categoria de preferent. Els dos partits han sigut contra rivals massa fàcils. El primer contra el Viladecans: el STOBF va sortir molt desorganitzat: encara que el domini era clar no va ser fins després d’un temps mort, (al minut 5 del primer quart) quan el joc va anar siguent més fluïd i fins a la mitja part es va veure un bon partit. Un marcador d'11-47 deia que el partit ja estava més que decidit. A la represa, la manca de motivació i relaxament va fer que s’entrés amb una fase del joc molt avorrit, que va durar tot el tercer quart. En l'últim es va millorar una miqueta la imatge però no va ser suficient per oblidar el d’abans. El segon partit contra el Santa Rosa va ser pitjor: Després d’un començament acceptable, on el STOBF es va escapar clarament en el marcador, de mica en mica es va anar desinflant. De totes maneres, a la mitja part, el matx estava decidit. El tercer quart va ser molt fluix; això va provocar una reacció de les visitants que de mica en mica es van anar entonant. I en l’últim va ser ja per oblidar. Tan fluix que les barcelonines van guanyar el parcial.
Cadet Masculí “B” – 3-11-07
C. B. Moià “A” 67 C. B. Solsona “B” 79.
Jaume 20p (2 triples), Domènec 2p, Martí 11p (1triple), Miki 18p, Brian 0p, Ostap 10p, Dani 5p (1 triple), Genís 4p, David 2p, i Beto 7p (1 triple). 2 de 5 (1p) 40%, 31 de 65 (2p) 47.69%, 5 de 19 (3p) 26.32, 31 faltes personals i 33 pilotes perdudes. Entrenador Joan Caelles i l’àrbitre el Sr. Fernández (bé).
En l’acte de celebració dels 30 anys del CB Solsona en Jordi Comas no va ser-hi present, en trobar-se fora de la ciutat, i no va poder rebre personalment la insígnia de plata del club, que li havia estat concedida en reconeixement dels seus més de 25 anys de dedicació a tasques directives i de gestió de l’entitat. Dissabte passat en Pep Vila i en Jordi Padró li van lliurar la insígnia en el pavelló.
Segon partit, segon desplaçament, pavelló glaçat i primera victòria. Dues parts guanyades, una d’empatada i una de perduda. Partit ben jugat per tots plegats amb una millora del percentatge de tirs de dos punts i sis assistències que cal destacar. Encara es perden moltes pilotes i no es bloqueja prou el rebot. Felicitats a tots! 542 - Divendres, 9-11-2007
Foto: Pere Riu.
47
Bàsquet
CB SOLSONA
Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Categoria
TB Assessors CB Solsona, 75 - Escola Sant Gervasi, 77 TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (3), Quico Rafart (15), Pau Colell (0), Jordi Vives (0), Xavi Viladrich (2), Xavi Merino (23), Ferran Torres (14), Fèlix Codina (1), Marc Sala (17). ESCOLA SANT GERVASI: Martínez (0), Martos (4), Del Carro (4), Garrido (0), González (14), Tetilla (10), Moyano (23), Pam (11), Simó (11). Parcials: Min.10 - 16-20. Min.20 - 36-38. Min.30 - 57-53. Min.40 - 75-77.
Derrota al límit en un nou final d’infart Dissabte a la tarda no s’hi cabia, a la zona esportiva de Solsona. La gran resposta de l’afició local (tot i el llarg pont) als partits del primer equip de bàsquet i la penya de futbol sala, feien que aparcar prop dels pavellons fos una tasca realment difícil. El TB ASSESSORS CB SOLSONA es jugava continuar la ratxa de victòries contra un equip en alça, l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, que venia amb un equip força compensat i jugadors d’un gran nivell. El partit va discórrer molt igualat fins ben començat el tercer quart, amb petits avantatges de 2 a 6 punts per ambdós costats. El joc era de qualitat, amb lluites intenses sota els cèrcols, i jugades espectaculars en atac com alguna esmaixada del Merino. En els primers minuts del tercer quart, els visitants se situaren en una defensa zonal que agafà desprevinguts els solsonins, i amb algun contracop afegit els de Mollet s’avançaven de 10 punts en el marcador. Un temps mort local amb una gran bronca de l’entrenador féu reaccionar els taronges, que amb dos triples gairebé seguits del Marc Sala aconseguiren obrir la defensa visitant. La defensa solsonina s’intensificà i una nova esmaixada en contraatac, en aquest cas del Sala, donava avantatge al Solsona. En el darrer quart es veié una mica de tot, decisions arbitrals discutibles i discutides per ambdós costats, la lesió del Merino que tot i això tornà al joc tocat per jugar els darrers dos minuts, dos triples visitants consecutius, i un altre cop algunes precipitacions i el no saber llegir la situació del partit, que van fer que al final els solsonins fossin víctimes dels seus propis errors. Tot això portà el marcador a un 75-76 a falta de 3 segons i mig amb dos tirs lliures pels visitants. Error en el primer i esperances locals. El segon dins, 75-77, i un triple final del Quico des de mig camp que el cèrcol va treure fora quan s’olorava el miracle. Destaquem, tot i la derrota, el bon partit en general, el gran moment del Torres i el Merino, i un crònic problema de manca de concentració en els tirs lliures (dissabte 9 de 19, un 47%), que esdevé més important en uns partits tan igualats com els d’aquest any. Segons comenta l’entrenador local Joan Pujol, “després de jugar una sèrie de partits compromesos com aquest se n’aprèn més que amb molts entrenaments. Sempre i quan els jugadors aprenguin a tirar tirs lliures”.
Diumenge passat en el Nou Congost, en el descans del partit Ricoh Manresa - Grupo Capitol Valladolid, es va fer la presentació dels equips de les categories inferiors (els equips del CB i Unió Manresana). Dues joves promeses procedents del CB Solsona hi eren presents, en el marc del conveni de col·laboració signat amb l’entitat solsonina, que contempla que el club manresà sigui la referència per promocionar aquells jugadors que tenen opcions d’assolir un nivell competitiu més alt. En la imatge, aquests dos jugadors en els seus actuals equips: en Jordi Ramon, en categoria júnior, i l’Adrià Sala en categoria cadet.
Dissabte vinent, a les 19:30 hores, el TB ASSESSORS CB SOLSONA disputa el següent partit contra un altre rival de la part alta, el A.D. RONDA “A” de Badalona (5 victòries i 2 derrotes, per 4 i 3 dels solsonins) i en una pista molt difícil. Esperem que amb la correcció dels errors, els taronges tornin a casa amb una nova victòria.
Foto: Pere Riu. 48
542 - Divendres, 9-11-2007
Bàsquet
CB SOLSONA
Infantil femení
Pre-Infantil Masculí
Busk’m Artés, 45 C.B. Solsona, 46
C.B Solsona, 72 C.B.Cardona, 38
Sergi(2), Gerard(6), F.Xavier(4), Quirze(15), Francesc(11), Jan(18), Marc, Èric(16). Parcials (15-3),(20-12),(28-18),(40-27),(60-34),(72-38)
1a part 24-18 - 2a part 21-28 Raquel.E 2, Júlia 12, Belén 8, Nurieta 4, Mireia M., Èrica B. 6, Maria G., Magda L., Paula D. 4 i Sheila O. 10
Patim de valent però ens emportem la victòria
L’equip pre-infantil del conjunt taronja jugava el seu primer partit a casa després de dos desplaçaments força complicats al camp de Sallent i a Navàs, contra dos dels equips que lluitaran per estar a dalt de tot al final de la primera fase. El partit començava força bé pels interessos del conjunt solsoní, ja que en el primer quart ja va quedar constància de la superioritat dels jugadors locals amb un parcial de 15 a 3. Però un mal 2n i 3r període donava una mica d’emoció al partit i esperances als jugadors del Cardona d’emportar-se el matx, sobretot a conseqüència de les moltes imprecisions, sobretot en la finalització dels contraatacs fàcils i d’una defensa poc treballada. En la segona meitat els jugadors locals es van posar les piles i van aconseguir diferències ja força importants que van ser insalvables pels jugadors cardonins. Cal destacar i agrair la presència de l'Èric, que amb edat de minibàsquet va suplir notablement les nombroses baixes que tenia l’equip. El dissabte vinent l’equip juga a Súria, probablement l’equip més fort que ens trobarem en aquesta primera fase. El darrer partit ha de ser una injecció de moral de cara a afrontar aquest últim partit de la primera volta.
Les nenes de Riu esports i moda disputaven l’últim partit de la 1a volta de la 1a fase. Les solsonines van començar avançant-se al marcador 7-8 1r quart. El 2n quart va ser totalment local: amb un parcial de 13-4 s’avançaven al marcador 20-12. El tempteig del 3r quart va ser molt poc anotador: les visitans s'emportaven el parcial 4-6. Així retallaven les diferències a la mitja part 24-18. El 4t quart va tenir més intensitat que el 3r. Així el parcial va ser d'11 a 10. El 5è període va tornar a ser local: amb un escàs 8 a 4 s'emportaven el parcial i agafaven la diferència màxima al marcador; 43-32 a falta d’un quart. El 6è quart va ser un festival toronja: les solsonines, amb un parcial de 214, s’enduien la victòria. Les visitants van pressionar de valent aixecant el cap per fer contraatacs. S'ha de dir que la pista de l’Artés patinava de valent i les solsonines van jugar quasi tot el partit amb por de relliscar, fer passos i fer-se mal. A l’últim quart es van posar desodorant a les bambes, sí, sí desodorant a la sola perquè així no patinessin. S’ha de dir que les jugadores solsonines van jugar bé. Van trenar moltes jugades, però aquestes eren errades als tirs. S'ha de mirar de corregir aquest aspecte del joc, igual que el de tirs lliures, que en aquest partit va ser de 0/9 i en tota la temporada porten un 6/38.
Patinatge
Solsona Patí Club
A tots els expatinadors del Solsona Patí Club
El calendari del bàsquet
El proper 23 de desembre se celebrarà el 30è Aniversari del Solsona Patí Club. En aquesta celebració, ens agradaria que tots els EXPATINADORS de la nostra entitat formessin part d’aquesta festa. Us demanem que, tan aviat com sigui possible, us poseu en contacte amb nosaltres trucant al 629.98.12.78 o bé apropeu-vos al Pavelló Municipal d’Esports de Solsona els dissabtes de 9 a 13h. abans del 15 de desembre. Desitgem poder comptar amb tots vosaltres i donar-li a la nostra entitat una merescuda festa. 542 - Divendres, 9-11-2007
49
Futbol Sala
PB Solsona la Xurre
PB Solsona la Xurre, 4 - Nàstic de Tarragona, 2 PB SOLSONA LA XURRE: Seuba, Obiols, Ricard, Ivan, Alsina,Quique, Vicenç, Divins, Pau, Montra i Manel. NÀSTIC DE TARRAGONA: Saiz, Unai, David, Batista, López, Joan, Corbacho, Vidal, València i Pallejà / Àrbitres: Expósito i García(4) / Gols: 1a part: 1-0 min.12 Vicenç,1-1 min.13 Vidal / 2a part: 2-1 min.23 Ivan, 2-2 min.23 Unai, 3-2 min.24 Ricard, 4-2 min. 28 Ricard
Tres punts molt importants D’aquesta manera podem resumir el partit que es va disputar aquest dissabte passat al pavelló municipal, ja que era un partit amb un rival que està a la part baixa de la taula i que va significar un cop de moral per als de LA XURRE. El partit en si va ser força travat, ja que la importància del mateix feia que els dos equips controlessin molt en defensa i el ritme lent dels tarragonins feia que el joc no fos el més vistós. No va ser fins al minut 12 que els de la Penya van aconseguissir foradar la defensa visitant amb el primer gol a la categoria del Vicenç. L’alegria va durar poc, ja que en la jugada següent, després d’aprofitar un rebot, els del Nàstic tornaven a igualar el marcador am el qual s’arribaria al descans. A la segona part els de casa van sortir amb una mica més d’ambició i en tres minuts varen desfer l’empat. Però altre cop en la jugada de servei els del Tarragonès feien l’empat,.Per sort els de LA XURRE van reaccionar ràpidament i també en la següent jugada feien el tercer i tornava la tranquilitat . El quart gol no va tardar a arribar. Va ser quantfaltaven 12 minuts per acabar el partit. A partir d’aquest gol els visitants van dominar posicionalment el joc, però sense efectivitat, ja que el Seuba s’encarregava d’aturar el que no podien treure en defensa els jugadors de Solsona. Aquest cap de setmana els de la Penya visitaran la pista de Castelldefels on els esperarà un equip molt
reforçat de la temporada anterior, amb la incorporació de fins a 4 brasilers.
PRIMERA NACIONAL B - JORNADA: 6 CAMPIONAT DE LLIGA 07 / 08 - GRUP 2 /
JUVENIL 1a DIVISIÓ GRUP 3 / JORNADA: 4
PB Solsona la Xurre, 10 Imte Amposta, 0 PB SOLSONA: Ivan, Marc, Walter, Nil, Mifi, Sam, Jordi, Albert i Èric // Gols: Marc 4, Èric 2, Sam 2, Nil 1, Albert 1
Partit sense història El partit d’aquest dissabte va servir per sumar tres punts més i recuperar la primera posició a la classificació. El joc dels locals va adaptar-se en uns primers minuts al dels ampostins, però un cop van trobar la manera d’entrar no van tenir problema per resoldre el partit. A banda del resultat, el partit es va aprofitar per provar diferents coses dins del joc. Aquest dissabte es jugarà el partit amb el Reus Futsal AE a les 15,00 h a Reus. 50
542 - Divendres, 9-11-2007
Futbol Sala
PB Solsona la Xurre
CE Vacarisses, 3 - PB Solsona la Xurre, 1 PB SOLSONA LA XURRE: Laura, Alba, Neus, Paula, Sílvia, Jess, Merche, Maria, Judith i Anna
Falta de ganes i de concentració
SENIOR FEMENÍ 2a DIVISIÓ B GRUP 3 / JORNADA: 2
Aquest dissabte al matí les noies de LA XURRE van disputar el segon partit de la temporada, on van deixar escapar els primer punts dela lliga. El primer gol de les locals va arribar molt matiner, però la Jess va tornar la igualada al marcador en transformar un penal. Llavors es va gaudir de diferents ocasions de gol, sense cap encert. Varen ser les de casa les que sí que van aprofitar les seves ocasions i en dues jugades afortunades van distanciar-se amb dos gols al marcador. Tot i no ser un partit complicat, l’arbitratge va ser força estricte amb les de LA XURRE, amb tres targes grogues i una vermella. Les de Solsona, quan van voler reaccionar, ja era tard. Aquest dissabte a les 4 de la tarda jugaran el tercer partit davant l’equip de Terrassa Can Colapi. Esperem el vostre recolzament!!!!!
Lliga comarcal
Futbol Sala
J. A.
Castellar de la Ribera, 2 - Lladurs Sputnik, 0 Gols Castellar: Marc Angrill 2
Llobera, 8 - Castellar de la Ribera, 1
Gols Llobera: Rossend Divins 2, Ivan Vila 2, Oriol Vilaginés 1, Jesús Muntaner 1, Ramon Trilla 1, Xavier Puigpiqué 1. / Gol Castellar: Gerard Valverde 1.
Cara i creu
Increïble i cert. El Lladurs havia remuntat un partit contra el Llobera però no va poder contra un Castellar impecable en defensa i encertat en atac via Marc Angrill. Això passava dijous 1 de novembre. Diumenge 4, el Castellar arribava a Llobera després de 2 partits havent encaixat 0 gols i havent-ne fet 10. Una miqueta més i la truita es gira per complet. A la primera part Castellar i Llobera van fer les paus, 1 a 1. Però a la segona dos gols seguits de l’equip local van empènyer al Castellar a buscar la remuntada. Com més corria l’equip del Llort, més gols rebia. La pluja era gran i no es trobaven paraigües. Més aviat el que passava era que les cames dels jugadors del Castellar s’ho feien venir bé perquè els xuts de l’equip del Llobera toquessin la xarxa. Partidàs del Llobera, sens dubte. En definitiva, la lliga comarcal té això, igualtat i contrastos inesperats.
Lliga comarcal
Es necessiten jugadors de futbol sala La Penya Ba rcelon ist a d’Oliana Futbol Sala, (P.B.O.F.S.), que actualment disputa la lliga federada, necessita la incorporació de nous jugadors per a la seva plantilla. La gent interessada podeu trucar al número de mòbil 627456756 i demaneu pel Mateu
Servei de Premsa del Consell Comarcal
JORNADA 9 10 i 11 de novembre FONDA NIN – ST. LLORENÇ (dissabte, a les 19.00 h a St. Llorenç) XELI ESP. FREIXINET – SOLSONA (dissabte, a les 17 h a Freixinet) MORENO EXC. J. RIBERA – HOMBRES G (dissabte, a les 16 h a Freixinet) MORENO ARDÈVOL – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” (dissabte, a les 18.30 h a Ardèvol) MORENO BAR CASTELL – LLADURS SPUTNIK, (dissabte, a les 18 h a pavelló) CASTILLO 542 - Divendres, 9-11-2007
CLARIANA DE CARDENER – LLOBERA (dissabte, a les 19 h al pavelló) CASTILLO CASTELLAR DE LA RIBERA – ST. CLIMENÇ (divendres, a les 21.00 a Castellar) CASTILLO OLIUS – EXPERT RAFART NAVÈS (dissabte, a les 17 h a Olius) XELI MONTMAJOR DESCANSA
PARTITS AJORNATS - JORNADA 2 EXCAVACIONS J. RIBERA – BAR CASTELL (dijous, 15 de novembre a les 22 h al pavelló) RUBEN EXP. FREIXINET – CLARIANA DE CARDENER (dijous, 22 de novembre a les 22 h al pavelló) RUBEN 51
Futbol
Futbol Sala
C.E.C.R. Cambrils
Navès
F. S. La Ràpita, 5 F.S Navès Blue Green Valley, 5
JORNADA 6 TERRITORIAL CATALANA G.2
C.E.C.R. Cambrils, 4 F.S, Matadepera, 6
Alineació: Romero, David, Borés (2g), Pep(1g) , Ton, Àlex(1g), Moi(1g), Lluís, Muntada i Albert. Entrenador: Paquito
Dani A., Hasel (1), Obiols, Xavi G., Jesús (3), Cata, Fornell, Carles, (ent. Rubén).
El partit s’havia de jugar a Castellar de la Ribera, però els jugadors de La Ràpita van demanar jugar a casa seva primer i vam accedir. El partit comença puntualment a la pista descoberta de La Ràpita. El pes del partit, de seguida l’agafa l’equip solsoní, que els primers de 10 minuts ja guanyava 0 a 2 amb jugades trenades pel Ton i el Pep, juntament amb una defensa sòlida amb David i Borés. Però fins aquí arriba el domini, ja que els de La Ràpita van escurçar les diferències col·locant l'1 a 2 i el 2 a 2, amb que s'arriba al descans. A la represa, els de Navès amb la lliço apresa, es van tornar a posar al davant, amb bones triangulacions. Però la pilota no entrava fins que Borés, per segona vegada, foradava la porteria local 2 a 3. Seguidament, Pep, de jugada amb Borés, finalitza una paret amb xut ras, i fins aquí bé. Però a partir d'aquí el joc de Navès no va ser el mateix: pilotes contínuament perdudes van fer que lequip local escurcés l'avantatge fins a col. locar-se pel davant en el marcador 5 a 4. El jugadors estaven nerviosos, faltava poc per acabar partit i Pep fallava un penal a favor. Lluís i Albert no tenien el dia fins que en l'últim sospir Àlex, a passe de Pep, col.locava el 5 a 5 que donava un punt d’or al Navès. Cal destacar el porter Romero, que jugava lesionat i ho va fer molt bé. I també la intensitat de joc en els pimers minuts. Però negativament cal destacar el poc encert davant la porteria local i la passivitat en el joc en alguns moments, juntament amb la pèrdua de pilotes fàcils. Proper partit a Castellfollit de Riubregós. Partit importantíssim per continuar aspirant als llocs capdavanters.
Derrota amb cotofluixos El passat dissabte es va disputar al polisportiu de Cambrils el corresponent partit de la jornada 6, on el CECR Cambrils rebia el F.S. Matadepera amb un equip de circumstàncies degut a les nombroses baixes. Aquestes van fer del matx un partit desigual a priori. Tot i aquestes nombroses baixes, Fornell, Hazel, Jesús, Cata, Carles i Obiols amb una cama, van ser un dur contrincant per al segon classificat de la taula classificàtoria. Just 5 minuts començat el partit, Hazel avançava l’equip local. Poc després amb dues jugades aïllades, el F.S. Matadepera s’avançava en el marcador en un 1 a 2 i poc abans d’arribar a mitja part el Matadepera posava un tranquil·litzador 1 a 3 per a ells. Just començar la segona part el Matadepera va fer l'1 a 4. Poc després, Jesús va reduir distàncies en el 2 a 4, però en la següent jugada el Matadepera feia el 2 a 5 anullant l’esforç de l’equip local. El mateix va passar després. Jesús aconseguia retallar distàncies, però en la següent jugada el Matadepera tornava a marcar posant el 3 a 6. Al final la pressió del Cambrils, (recordem-ho: jugant tot el partit amb 4,5 efectius) va fer que Jesús realitzés el gol final 4 a 6. Tot i el resultat, creiem que el dur esforç realitzat per l'equip local, es mereixia alguna cosa més que aquest curt resultat. Esperem que en properes jornades es pugui recuperar algun dels 7 lesionats, i que aquests puguin ajudar a aquests valents i arribin els bons resultats.
SEGONA DIVISIÓ A TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA 2007/2008 - Grup: 6 - Jornada: 5
52
542 - Divendres, 9-11-2007
Ràdio Control
1/18 una sensació de vertigen Novament estem entre vosaltres per fer l’anàlisi de la jornada dels divendres nocturns, en la que els aficionats al ràdio control ens trobem en el local del CESM, per descarregar l’adrenalina que portem a sobre durant la setmana. En aquests dies, i a l'espera d’un compta voltes electrònic, estem realitzant les curses en un nou traçat en el qual hi ha unes zones que són de tècnica de conducció, unes altres de velocitat i perícia, i unes altres de derrapatges, obstacles i salts de vertigen que fan que aquestes curses siguin d’allò més divertides, encara que en alguns moments hi hagi certes trifulgues per arribar els primers a la meta, ja sigui passant per sobre dels altres o provocant accidents o fins i tot “taps” que a vegades són molt perjudicials fins i tot pel qui els provoca. Aquestes curses tracten del següent; la primera cursa de les deu que disposa la primera màniga, tots els pilots sortim de la mateixa línia de sortida, és a dir, en paral·lel, i fem les tres voltes de la que disposa cada màniga. Un cop feta aquesta primera cursa ja tenim l’ordre de sortida de la graella per la pròxima i així successivament. Aquestes curses, com ja hem dit abans, es realitzen durant tres mànigues, i al final es compten els punts de cada màniga per separat i se sumen al final. En aquesta última hi han pres part quatre pilots, el Josep Majoral, el Xavier “Roig”, el Jordi Augé i el Ramon Pallarès. En la primera màniga, el que va fer més regularitat va ser el Majoral, que va acabar amb 34 punts, seguit del Roig amb 20, el Jordi amb 12 i l’última plaça va ser pel Pallarès amb problemes al diferencial posterior, el qual no li permetia traccionar bé el cotxe, amb només 5 punts. Després del primer descans, on varen córrer els panellets, el Jordi va decidir de canviar els pneumàtics davanters, ja que notava que el cotxe no anava gaire fi, però va ser una greu equivocació, ja que quests eren nous i traccionaven d’allò més, i en canvi al darrera no els va canviar, i en fi va ser un desastre, ja que va tenir greus problemes en les corbes, on el
cotxe li derrapava i quedava en posició de direcció contrària. En aquesta la puntuació va ser de 30 punts pel Ramon, havent ja superat els problemes de la primera tanda, 24 pel Majoral, 19 pel Xavier i 5 pel Jordi. En la tercera màniga, el Jordi va decidir de tornar a col·locar el mateix calçat que en la primera màniga, i acabar la cursa com va poder, acabant amb 11 punts. El Xavier Roig, no va tenir tanta sort en aquesta màniga per causa de quatre accidents que va patir durant el transcurs d’aquesta, quedant-se amb 21 punts. En aquesta tanda vàrem poder apreciar el duel que portaren a terme el Majoral i el Pallarès, en que fins al final va estar tan renyida la cosa que només els va separar d’un punt la victòria, 24 a 23 respectivament. Cal destacar que els punts es concedien de la següent manera: 4 pel primer, 3 pel segon, 2 pel tercer i 1 per l’últim. El que patia un accident i no podia continuar, se li donaven 0 punts, i no podia tocar el cotxe fins que s’hagués acabat la cursa, i la resta de pilots havien de tractar d’esquivar-lo si no volien col·lidir i també patir un accident que no els permetés continuar.
Envieu-nos les vostres cròniques d'Esports...
abans de
DIMARTS al migdia
a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.
info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 542 - Divendres, 9-11-2007
53
Caminades
Centre Excursionista del Solsonès
5a caminada d’orientació El passsat cap de setmana 27/28 d’octubre va tenir lloc la 5a caminada d’orientació organitzada pel CENTRE EXCURSIONISTA DEL SOLSONÈS. El dissabte 27 a les 22h., després d’una xerrada informativa, va tenir lloc la prova nocturna. 15 equips formats de dues a quatre persones havien de locallitzar set balises amb ajuda d’un mapa, la brúixola i el frontal, tot i que no va ser gaire necessari perquè hi havia clar de lluna. L’endemà, 20 equips tenien el repte d’orientar-se per trobar un total de 19 balises. Només a la sortida, els equips ja van haver de fer servir la brúixola, perquè l’organització només els va fecilitar el mapa amb el punt de sortida i els graus amb la distància del punt que havien de localitzar al mapa, i tot seguit anar-hi. El lloc era la Font de Sant Ferran. Un cop aquí un altre mapa d’escala 1:4000 amb 17 balises per trobar, circuit no gaire llarg però molt distret al mig del bosc. I finalment, la tornada a Solsona, una última balisa a la rasa del Masnou. A Solsona els esperava un petit refrigeri i un gorro de llana gentilesa de PROSETEL 95 i TANDEM SOLSONA.
54
542 - Divendres, 9-11-2007
Sortida
Centre Excursionista del Solsonès
Castanyada al Matarranya El cap de setmana passat 16 persones del Centre Excursionista del Solsonès vam anar a la província de Terol per caminar pels Ports de Beseit i fer la castanyada. Ens vam allotjar en un mas molt aïllat on hi viu la Veronika, una alemanya molt agradable que ens va acollir molt bé. La casa és molt ecològica i original i aquest any ha construït un apartament per llogar. El diumenge al matí en Joris, un altre estranger que fa 5 anys que viu a prop de Beseit, ens va fer de guia durant la caminada que va durar unes 4 hores. Vam gaudir d’unes magnífiques vistes i d’un bon sol de tardor. En Joris ens va convidar a casa seva, totalment reformada per ell i la seva dona, i ens va explicar que a partir de l’abril farà turisme rural i cursos d’immersió d’anglès. Va ser un cap de setmana diferent i ple d’anècdotes divertides.
XVIII Cicle de Projeccions del Centre Excursionista del Solsonès Teatre Comarcal Dia 10 de novembre a les 21.30 h
Trekking pel Manaslu Ingrid Solé i Marcel Vila, alpinistes de Sant Llorenç de Morunys, presenten un treball audiovisual sobre la caminada realitzada fa dos anys al Manaslu,(8.163 m) la vuitena muntanya més alta del món, a l’Himàlaia. La cinta mostra grans vistes paisatgístiques preses tot travessant el Larky La (5.213 m), una regió d’influència tibetana. Durada: 30 minuts. 542 - Divendres, 9-11-2007
C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 55
Sortida
Atletisme
Grup de Natura del Solsonès
Club Fondistes del Solsonès-Prosetel 95
29è Cross popular de Sants
Caminada a l’entorn del barranc de Vilamala
El diumenge dia 4/11/2007, va tenir lloc a Barcelona el 29è Cross popular de Sants, una cursa que malgrat el nom, era 100% asfalt. Un total de 850 atletes van sortir a primera hora del matí, per recórrer els 10km de que constava la prova, entre ells un dels Fondistes, en Marcel Coromines Rierola, que amb una millor marca personal de 43:27, va arribar en el lloc 191 de la general, i en el 109 de la seva categoria. Cal destacar el bon ambient que es va respirar en tot moment.
Plaça del Camp (sortida) - 10 de novembre, 8.30 h L’entorn del barranc de Vilamala, a Guixers, és la destinació de la nova ruta que organitza el Grup de Natura del Solsonès. La sortida de la caminada serà a 2/4 de 9 del matí de la plaça del Camp i la concentració, a 1/4 de 10 a la font Fenerals. El recorregut passarà per Torrents Junts (925 metres) i l’Hostal del Vent (1.270 metres). La durada de la sortida és d’entre 4,5 i 5 hores. Es recomana dur bon calçat, aigua i alguna menja.
Bitlles Catalanes
Més informació sobre les properes curses a: TKS sport ribera
Ramon Estany
Nova derrota del Solsona Resultats d'aquesta setmana
Classificació
El Bitlles Solsona, en el seu desplaçament a la pista del Tudela, no va poder arrencar cap punt positiu una setmana més, tot perdent per 32 bitlles a 29. Amb aquest resultat, el Solsona arriba a 7 partits jugats i només un de guanyat, amb 2951 punts i 193 bitlles. 56
542 - Divendres, 9-11-2007
Guia de serveis ACUPUNTURA
ELECTRODOMÈSTICS
TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37
EXPERT RAFART C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32
ESPORTS RIBERA ESPORTS Pg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47
AUTOMOCIÓ GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05
ESTÈTIQUES TINTORERIES ÒPTIQUES Òptica Jané, ........................973 48 34 29
ARTICLES DE REGAL Articles de Regal PELLICER C/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59
BANCS I CAIXES
FERRETERIES - TALLERS Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60
TRANSPORTS AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09
IBERCAJA Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09
BARS - RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78
TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport
C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15
INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Only Party............................973 48 29 17 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27
CARNISSERIES Carnisseria Angelina .............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90
CARBURANTS
PAPERERIES - IMPREMTES Apunts Gràfics ......................973 48 17 19 Gràfiques Muval ...................973 48 04 10
JOIERIES JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52
PERRUQUERIES Perruqueria Bajona...............973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55 PERRUQUERIA NURI C. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05
PASTISSERIES LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60
GESTORIES CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70
542 - Divendres, 9-11-2007
VIVENDA - CONSTRUCCIÓ CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07
FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26
QUEVIURES - BEGUDES BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16
Torra Stil, ......................... 973 48 39 46
973 48 06 52
LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37
PODOLOGIA Peusà, centre Podològic C/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09
GAUDÍ Ctra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55 CA L’ANITA Al seu servei C/ Castell, 14 - 973 48 02 08
CREU ROJA
VIDEO
PINTURES
MODA
973 48 10 80
Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46
BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49
GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95
BOMBERS
VETERINARIS
MOSSOS 088
57
POLICIA L.
973 48 30 40
URGÈNCIES 973 48 14 14
Teatre
Ramon Estany
1250 espectadors han vist Perversitat Sexual L’obra del grup Lacetània que ha dirigit Aleix Albareda s’ha acomiadat del públic solsoní durant aquest Tots Sants, amb les dues darreres representacions, la nit del 31 i la tarda del dia 1 de novembre
Els actors saludant al final de la representació
Els actors Sergi Ballespí i Dolors Roses
El Dr. Blanch en un paper memorable
Els actors Toni Ramonet i Àngela Pujol
Aleix Albareda, a Hospital Central Recentment hem pogut veure a l’actor solsoní en una breu escena d’aquesta popular sèrie de Telecinco en la que el SAMUR atenia els afectats per un incendi provocat en un club d’intercanvi
de parelles. Vàries persones van quedar atrapades amb perill per les seves vides. Com ha confirmat l’actor solsoní, es tracta d’una aparició esporàdica que no tindrà continuïtat. Primer pla de l’actor solsoní
De l’Aleix poc ens sorpren trobar-nos-lo per sorpresa a la petita o gran pantalla, o a la ràdio, recordem per exemple algunes de les seves aparicions:
TV
EL COR DE LA CIUTAT. Telesèrie catalana. TV3. 2007-08 (Sergi Frias) HOSPITAL CENTRAL. Telesèrie. Tele5. 2007 (Santiago) VIA AUGUSTA. Telesèrie catalana. TV3. 2007. Dir. Joaquín Oristrell MAR DE FONS. Telesèrie catalana. TV3. 2006 (Pedrito Aromir)
TOT B. Programa-concurs. Barcelona TV. 2005-06 (Presentador) EL COR DE LA CIUTAT. Telesèrie catalana. TV3. 2004-05 (Sergi Frias) MIRALL TRENCAT. Telesèrie. Mercè Rodoreda. TV3. Antena3. (Miliciano 1ero). 2001 EL COR DE LA CIUTAT. TV3. 2002 MAJORIA ABSOLUTA. Telesèrie catalana. TV3. 2003
Cine
GUADALUPE. (Protag.) Santiago Parra. 2006 (www.guadalupelapelicula.com) 58
EL ENEMIGO DE LA CLASE. (Protag.) 2005 ATTENTI A QUEI TRE. TV Movie. Dir. Rossella Izzo. ICC-Rai. Juny 2003 UN TOC DE GRIS. Curtmetratge. Jan Baca. (protag.) 2002 DANCING. Curtmetratge. Jan Baca. 2001
Publicitat GALLINA BLANCA. LA PIARA. MAHOU. MILLER LITE. COCA-COLA. NESCAFÉ. CIFEC. ORALDINE. PASCUAL. LINEA DIRECTA.ARSYS 542 - Divendres, 9-11-2007
Llibres
Fotos: Lluís Closa
Fragmenta es presenta a l’Ajuntament de Solsona L’editorial sobre totes les religions va explicar la seva aposta a l’Ajuntament de Solsona davant d’una trentena de persones El dimecres 24 d’octubre, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Solsona, es va donar a conèixer Fragmenta Editorial. La presentació va comptar amb les intervencions dels editors Inês Castel-Branco –doctora en arquitectura- i Ignasi Moreta –llicenciat en humanitats-, així com també del delegat de mitjans de comunicació per a la diòcesi de Solsona, Josep Àngel Colomés, i de l’Il·lustríssim Sr. Xavier Jounou, alcalde de Solsona. Josep Àngel Colomés va obrir la presentació destacant l’enriquiment que suposa el fet de llegir textos realitzats “per gent preparadíssima”. Va recalcar que tot plegat desembocava en el diàleg. En un primer moment amb el diàleg amb un mateix i seguidament amb un diàleg amb gent de pensaments diferents, però no per això menys interessants. En segon lloc, els editors Ignasi Moreta i Inês CastelBranco ens van desgranar algunes de les claus de l’editorial així com les darreres novetats i el futur immediat. L’Ignasi va explicar que, després de dos anys i mig de consultes, van iniciar l’editorial amb l’objectiu d’acostar el pensament sobre totes les religions a la societat per omplir un buit existent. De moment estan contents amb la resposta del públic i dels grans mitjans de comunicació. A tall d’exemple, el llibre de Ramon M. Nogués, Déus, creences i neurones va esgotar la primera edició -1200 exemplars- en quatre mesos, fet complicat en el dia d’avui. La Inês Castel-Branco va mostrar els detalls que fan un tot en el qual no es pot destriar fons i forma. El tipus de lletra, el format... tot plegat està pensat per a l’embelliment i el treball ben fet que segons ella té una repercussió directa amb el lector. A més, va concretar i avançar l’aparició de grans clàssics de la religió, com les Analectes de Confuci, que seran traduïdes directament del xinès antic. “Creiem que la cultura catalana es mereix aquests estudis de textos sagrats que a tots ens poden ajudar a conèixer altres religions”, afegí Castel-Branco. Per altra banda, la intervenció de l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va ressaltar el caràcter de l’editorial, “que aconsegueix equilibrar la intenció divulgativa i el rigor científic en
una societat globalitzada”. Jounou considera que Fragmenta reuneix una sèrie d’ingredients que l’han de fer atractiva per a l’amant de la cultura i en especial de la cultura catalana. “És important ressaltar que s’estenen ponts de diàleg”, va dir l’alcalde solsoní. Per acabar es va obrir un petit diàleg que va servir per parlar de les futures novetats. El públic va destacar l’impuls i l’empenta que es desprenia de les paraules dels editors.
7 ANYS
7 ANYS
ra d
mp
pe r
co r la
LO
SS
EIS
pe
VA L
(Dia de l'espectador)
• Diumenge, 11 - 2/4 de 6 tarda • Dilluns, 12 - sense projeccions
0, 5
LOS SEIS SIGNOS DE LA LUZ • Divendres, 9 - 1/4 d'11 nit
0 HA 'un Eu IRS a e r SIG PAR ntr ad os NO Y a SD EL AL UZ
HAIRSPARY • Dissabte, 10 - 11 nit • Diumenge, 11 - 2/4 de 8 vespre
542 - Divendres, 9-11-2007
59
Un cafè amb...
Ramon Estany
Quatre mestresses de Llobera han editat un llibre sobre plantes remeieres Rosa Sala Argerich, , Teresa Escolà, Carme Colilles Roure i Carme Barrera Mosella
La Rosa Sala, la Carme Barrera, la Teresa Escolà i la Carme Colilles recullen i apleguen el saber popular de les herbes remeieres. Amb aquesta finalitat, van editar un llibre que van posar a la venda la passada Fira de l’Empelt, i que pràcticament es va esgotar. Tot i no ser expertes científiques, s’han assessorat i han fet un excel.lent treball, bo i conservant la tradició i el coneixement de la gent gran. Aquest llibre pretén ser una eina de consulta molt útil, i és que com elles afirmen, “són una alternativa, i si primer et pots fer passar el mal amb unes herbes, millor que recórrer a la medicina convencional”. Ara, sense pressa, volen preparar el següent llibret, dedicat a les plantes digestives.
presenta la següent informació: noms comuns en català i castellà, nom científic, descripció, parts que s’utilitzen, propietats, com s’ha d’utilitzar, curiositats i contraindicacions. Aquí parleu de les plantes expectorants, teniu intenció de fer més llibres? Aquest llibret vol ser el primer d’una col.lecció, en què agrupem totes les plantes que ens serveixen `per afrontar el mateix tipus de malalties. Així, en aquest parlem d’aquelles plantes que ens fluïdifiquen les mucositats de la tràquea, que ens faciliten la seva expulsió dels bronquis, que els netegen i ens calmen la tos, …de les plantes expectorants. La intenció és agafar un grup nou, buscar les digestives, i és un treball que queda.
Com va néixer la idea de fer aquest llibre? Aquest llibret va néixer amb la intenció de fer arribar el coneixement de la gran farmàcia que tenim a la Natura. Són ja molts segles en què la cultura de les plantes medicinals es va transmetent de generació en generació. Des de fa 4 anys, hem anat recopilant informació sobre les plantes que es feien i es fan servir en el nostre poble, Llobera; com també altres que tant en llibres especialitzats com en la saviesa popular hem anat descobrint.
Què tenen d’especial aquestes plantes? Estan indicades, per tant, en totes les afeccions respratòries, com constipats bronquials, asma, grip, faringitis, laringitis, bronquitis, pneumònies, etc Hi ha moltes d’aquestes plantes que tenen uns efectes semblants, on l’ús d’una o altra ve marcat per la facilitat de trobar-la a la zona, per l’ús tradicional d’una determinada planta, per les preferències personals quant a gust, i facilitat del tractament, entre altres factors. També s’ha de tenir en compte l’acció preferent en què actua la planta, ja sigui mucolítica, tussilígena, broncodilatadora o simplement expectoral.
Quines plantes expectorants trobem al llibret? L’avet, la cua de guilla, l’espernellac, l’eucaliptus, el fonoll, l’hisop, la malva, el malví, el marreu, l’orenga, el peu de gat, el plantatge, la pota de cavall, la rosella, el saüc, el sèrpol, el til.ler, el timó i la violeta.
Què espereu que hi trobin els lectors i lectores d’aquest recull? Simplement desitgem que sigui realment una eina útil per conèixer millor tots els beneficis que podem treure d’aquest món tan fantàstic de les plantes medicinals.
Com heu estructurat el llibre? Cada planta té una fitxa, on acompanyada de fotografies 60
542 - Divendres, 9-11-2007
Concurs
Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona
EXPOSICIÓ
‘Mirant en digital’
S'amplia el termini d’inscripcions per al concurs ‘Interkanvi’
Sala cultural de l’Ajuntament del 9 al 18 de novembre, de dilluns a divendres, de 18 a 21 h; dissabtes i diumenges, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h L’Ajuntament de Solsona organitza una exposició dels treballs de fotografia digital realitzats en el curs per a gent gran “Mirant en digital”. S’hi mostren fotografies de la quinzena de participants al curs, que es va dur a terme entre els mesos de gener i març d’enguany sota la direcció de la professora Marta Ricart. Hi col·laboren la biblioteca municipal i el Telecentre del Solsonès.
L’Ajuntament de Solsona i el Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal han ampliat el termini d’inscripcions per participar a Interkanvi, el concurs de la convivència, adreçat a joves autòctons i nouvinguts d’entre 16 i 25 anys. Les persones interessades a prendre-hi part poden inscriure-s’hi fins dilluns que ve, dia 12. Aquesta activitat, que tindrà una durada de tres setmanes, consistirà a intercanviar informació entre parelles formades per un jove autòcton i un de nouvingut. Durant aquest període hauran d’aprofundir al màxim en els coneixements de la cultura i el país del seu respectiu interlocutor. Així mateix, l’Ajuntament lliurarà una càmera d’un sol ús a cada parella abans d’iniciar el concurs per tal que es puguin fotografiar moments de les trobades. El 15 de desembre es convocarà les persones concursants i un tribunal decidirà quina parella ha assolit un major grau de convivència. El premi, per a cada un dels joves guanyadors, consistirà en un iPod. Tant les bases com el tríptic informatiu d’aquesta campanya es poden consultar al web de l’Ajuntament de Solsona.
ampli
‘Dones de terra endins’
fins al 12 de novembre - El Cedricat promou una campanya sobre la situació de les dones al món rural Amb l’objectiu d’oferir una eina de debat i reflexió sobre la qualitat de vida i les possibilitats de futur de la població femenina al món rural, el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (Cedricat) organitza una exposició, la projecció d’un documental i un debat posterior sota el títol de “Dones de terra endins”. Aquest material forma part del projecte Equal Done/Home Rurals 2004-2007, cofinançat pel Fons Social Europeu, que consisteix en la promoció de la igualtat d’oportunitats en l’entorn laboral i social per a les dones rurals de les comarques de Lleida. - Exposició “Dones de terra endins”, al vestíbul de l’Ajuntament fins al 5 de novembre, i al vestíbul del Centre Sanitari del Solsonès, del 6 al 12 de novembre.
cions! p i r c s in ini d’ m r e t l te
a
- Projecció del documental "Dones de terra endins" i posterior debat, el dia 8 de novembre a partir de les 8 del vespre a la sala cultural de l’Ajuntament.
Conferència
“Cultures diverses, Convivència o conflicte” A càrrec d’Eduard Vinyamata, professor en Conflictologia i Doctor en Ciències Socials. Sala Gòtica del Consell Comarcal Dijous, 22 de novembre de 2007 - 9 del vespre Organitza: Consell Comarcal del Solsonès, Pla de Ciutadania i Immigració i Coordinadors LIC del Solsonès.
el concurs de la convivència Tens entre 16 i 25 anys? Informa-te’n a través de la teva escola o bé al web de l’Ajuntament de Solsona (apartat de documents)
Eduard Vinyamata i Camp és doctor en Ciències Socials i especialista en conflictologia. És director d'investigació en Conflictologia i Risc, professor a la Sorbonne de París i director de la Fundació Campus per la Pau i la Solidaritat de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit alguns llibres amb Imma Tubella i Casadevall.
INSCRIPCIONS FINS AL 12 DE NOVEMBRE Organitza:
Col·labora:
Amb el suport de:
Pla de Ciutadania i Immigració
542 - Divendres, 9-11-2007
61
Cultura
Ramon Estany
Monegalcultural Dissabte 10 de novembre a les 6 de la tarda Exposició de pintura de Lluís Bruguera Recital: Saltejat de Sarsuela Mª Teresa Vert, soprano Gabriel Blanco, tenor Daniel Garcia, piano Obres de: Torroba, Giménez, Vives, Caballero, Martínez Valls, Sorozábal i Barbieri
Teloners de Marky Ramone Pell de Serp ha superat amb nota alta telonejar a Marky Ramone and friends a la Sala Apolo2 i a les festes de Sant Narcís de Girona, veient les crítiques i la resposta del públic.
Proper concert, dissabte 17 de novembre a les sis de la tarda Recital Xavier Mendoza, baríton Marco Evangelisti, piano Obres de: Morera, Torroba, Martínez Valls, Tosti, Donizetti i Mozart
Concert d’agraïment als patrocinadors d’AIMS 2007
Roger Mas al concert benèfic del Dia Mundial de la lluita contra la Sida El cantautor solsoní actuarà conjuntament amb Revolver i La Unió a la Sala Bikini de Barcelona el proper dissabte 1 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre. Les entrades s’han posat a la venda a través de Caixa de Catalunya.
Cicle de Cinema Documental Teatre Comarcal - del 9 al 30 de novembre, 21.45 h L’Associació Cultural El Crit organitza un Cicle de Cinema Documental.
Dia 9 de novembre
En construcción. Llargmetratge documental dirigit pel barceloní José Luis Guerín el 2001, que relata la transformació del barri Xino o Raval i, per extensió, incita a la reflexió sobre el pas del temps i el significat de la vida. Aquesta cinta va obtenir el premi Goya al millor documental, una menció especial del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià i el premi de la Federació Internacional de Crítics Cinematogràfics, entre altres reconeixements. 62
24 de novembre de 2007 – 19h Hotel Sant Roc de Solsona El violí – el violoncel – virtuós Programa: Obres de Bach, Kreisler i Kódaly Liviu Morna – violí; Peter Thiemann – violoncel
Exposició temporal Jocs d’arreu del món Projecte de recerca i construcció artesanal de jocs del món, realitzat per alumnes de l’IES Francesc Ribalta i CC Arrels II, a la UEC del Solsonès (Unitat d’Escolarització Compartida). Museu de les Trementinaires. Tuixent Del 12 d’octubre al 25 de novembre de 2007 Oberts caps de setmana i festius, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. A partir de l’1 de novembre. Tancat diumenges a la tarda. Visites concretades si truqueu amb antel·lació. Organitza: Museu de les Trementinaires (RITSA, empresa municipal), Associació L'Afrau (de serveis educatius, culturals i de lleure), Consell Comarcal de l'Alt Urgell 542 - Divendres, 9-11-2007
Passatemps
Marta C.
Les 7 diferències Oliana ha celebrat una renovada i espectacular Fira de Tots Sants. PodrĂeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies d'un estand de la Fira?
L'acudit del Simi
542 - Divendres, 9-11-2007
63
64
542 - Divendres, 9-11-2007