Solsona
Josep M. Montaner i Reig
Solsona crea una empresa municipal de Turisme Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA
L'ajuntament habilitarà una oficina d'informació turística al nucli antic de la ciutat
info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997
Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:
Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.
Telèfon
973 481719
La sessió plenària de dijous de la setmana passada va portar a consideració del Ple la creació d'una societat municipal de serveis turístics -que impulsa la regidoria de Turisme- i l'aprovació inicial dels seus estatuts. El punt es va aprovar amb els vots favorables de l'equip de govern mentre que CiU, que hi va votar en contra, va retreure a l'executiu local que no se'ls hagués tingut en compte "per res" i va tornar a criticar la sortida de l'ajuntament solsoní del Consorci Turístic del Solsonès. El regidor de Turisme de Solsona, Josep Caelles, va recordar als membres de l'oposició que, "vista la inoperància" del Consorci, l'ajuntament va optar per destinar els diners que hi aportava a un nou projecte turístic específic per la ciutat. A més, va assegurar que Solsona "no dóna l'esquena a la comarca", ja que l'ajuntament forma part del reflotat Patronat Comarcal de Turisme. Finalment, l'alcalde de Solsona es va mostrar convençut que el projecte turístic de Solsona "ha de ser, també, un gran impuls per la comarca". Segons es detalla en els seus estatuts, la Societat Municipal de Promoció Turística de Solsona serà l'encarregada de desplegar les actuacions que la ciutat necessiti en l'àmbit del turisme. L'empresa, de capital cent per cent públic, estarà participada exclusivament per l'ajuntament de Solsona i una de les primeres 2
accions que portarà a terme serà l'elaboració i desenvolupament del Pla Director de Turisme de Solsona, un projecte que ha encarregat a la firma privada, Ati Markefin, especialitzada en serveis d'assessoria turística. Una altra actuació que portarà a terme l'empresa municipal de turisme serà la creació de l'oficina d'informació turística de Solsona. La voluntat de l'executiu local és ubicar-la al nucli antic i de moment hi ha 3 locals que podrien acollir aquest equipament, que compartiria espai amb l'Oficina del Nucli Antic de Solsona, ha avançat el regidor. Segons Caelles, la voluntat de l'executiu és reimpulsar l'oferta turística de la ciutat, ja que hi ha molta feina per fer. En aquest sentit, va assegurar que el passat mes de gener només es van vendre 11 forfets culurals -que donen entrada al museu diocesà, al del ganivet i al pou de gel- i "cap des de l'Oficina de Turisme", va apuntar Caelles. La constitució de la societat municipal de turisme s'ha aprovat inicialment i ara es troba en fase d'exposició pública. El nomenament dels membres que ocuparan els òrgans de direcció no es farà fins que la seva creació s'aprovi definitivament en el proper ple municipal. El 4 de març, es farà una presentació pública de la proposta a l'Ajuntament. 557 - Divendres, 22-02-2008
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
El Ple de l'ajuntament aprova el POUM de Solsona amb l'abstenció de CiU L'elecció del traçat sud de la variant Solsona-Olius impedeix aprovar el document per unanimitat No hi va haver consens. Finalment l'ajuntament de Solsona va aprovar -amb el suport dels grups que conformen l'equip de govern (ERC PSC i El Comú) però amb l'abstenció del grup de CiU- el text refós del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ha de permetre tirar endavant el nou planejament urbanístic de la ciutat, iniciat fa gairebé 4 anys. El debat sobre l'emplaçament definitiu de la variant va impedir que tots els grups municipals aprovessin conjuntament el POUM de Solsona, un projecte que va començar a perfilar-se l'abril del 2004 i que, segons va explicar l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, "és un dels punts més importants que es porten a aprovació en aquest ajuntament". "Després d'un procés llarg amb alegries i decepcions i amb la feina i l'esforç de moltes persones som allà on volíem arribar", va remarcar Jounou. Tanmateix, l'alegria no va ser plena, ja que la dicussió sobre el traçat definitiu de la variant va evidenciar les discrepàncies entre el govern local -que ha optat finalment per l'opció sud- i el grup de CiU, partidari del traçat nord. Mentre que l'equip de govern va defensar l'opció escollida per la major connectivitat amb Tradema i el menor impacte sobre les masies del Vinyet, el grup de CiU va continuar apostant per la nord ja que resol millor la connexió amb els polígons, connecta amb les carreteres de Berga i Sant Llorenç i permet treure del centre de la ciutat els cotxes que van al Port del Comte, segons va explicar Josep A. Pelegrina, portaveu del grup de CiU en sustitució de Jordi Riart, absent del Ple per malaltia. CiU va retreure als membres del govern d'estar "des del principi" en contra de la proposta nord i va acusar el tripartit local "de limitar-se a presentar una opció alternativa a la nostra" i sense escoltar "l'opinió de tot el territori". A més, la regidora Monste Albacete va defensar el traçat nord "perquè estem convençuts que és més econòmic que el sud".Con-
L'alcalde, Xavier Jounou, mostra al públic el plànol del traçat sud de la variant
tràriament, l'alcalde de Solsona va recordar al grup de CiU que l'equip de govern ha treballat per disposar dels arguments tècnics necessaris que avalessin una des les dues opcions, "cosa que no va fer CiU quan va presentar la seva proposta". Igualment va recordar que l'elecció final s'ha pres després que Urbanisme i Carreteres "constatessin" que no hi havia diferències tècniques ni econòmiques "remarcables" entre els dos projectes. A més, l'alcalde de Solsona va defensar "la posició neutral que hem tingut, en tot moment, i sense imposar als membres de la Comissió de Seguiment del POUM cap de les dues opcions". A excepció de CiU, Jounou va recordar que cap de les entitats presents a la comissió, ni els ajuntaments afectats directament -Olius i Clariana de Cardener- es van decantar clarament per cap de les dues opcions. Finalment, el punt es va aprovar sense el recolzament de CiU.
No es modifiquen els convenis urbanístics El grup de CiU va expressar la seva "sorpresa" a l'equip de govern per no haver fet modificacions a cap dels convenis urbanístics signats entre ajuntament i particulars durant l'antrerior mandat i que tantes crítiques van generar entre els grups que aleshores estaven a l'oposició. El regidor d'Urbanisme, Martí Abella, va defensar la posició de l'equip de govern assegurant que "volíem ser escoltats en el seu moment" però que un cop arribats al -el més llarg d'un ple amb 12 punst a govern i després de tres anys de treballs i amb el POUM en l'ordre del diafase d'aprovació provisional "enteníem que el nostre deure era no retardar-ne més l'aprovació definitiva". Abella va admetre que havia estat una decisió "amarga" però necessària per no tornar a "començar de zero" tot el procés. 557 - Divendres, 22-02-2008
Per altra banda, CiU va demanar al govern que tingués en compte les demandes dels alcaldes de 6 municipis de la comarca que s'han declarat favorables a l'opció nord. Tanmateix, Jounou va lamentar que cap d'aquests alcaldes no s'hagués adreçat a l'ajuntament "quan tocava" per conèixer els dos projectes i debatre'ls. El POUM de Solsona incorpora una setantena d'esmenes al text original, a banda de 13 correccions puntuals al text. A més, Urbanisme ha eliminat com a sòl industrial un terreny municipal de 50.000 metres quadrats a la zona de la Rebollosa. Aquest punt, però, es podria intentar modificar a través d'un recurs de súplica al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. 3
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
Altres acords de Ple ca Territorial i Obres Públiques que Solsona pugui acollir la seu d'alguna delegació territorial del govern quan es concreti el mapa de vegueries. CiU es va oposar a la proposta, ja que les vegueries "encara no són una realitat" i perquè el Solsonès ha de fer "un debat ampli" per decidir a quina vegeria s'adscriurà. Finalment, Jounou va optar per retirar el punt de l'ordre del dia a canvi del compromís del grup de CiU de consensuar una moció, referent a aquesta qüestió, que s'hauria de portar a votació el
El Ple va aprovar per unanimitat la permuta d'uns terrenys situats entre els carrers Joan Miró, Pau Picasso i la Plaça Sant Jordi amb la Fundació Família i Benestar per tal que s'hi puguin acondicionar dos pisos tutelats per la Fundació AMISOL de Solsona. El regidor d'Urbansme, Martí Abella, va celebrar l'acord d'una actuació "iniciada per l'anterior equip de govern que suposa un benefici social per la ciutat". També es va aprovar per unanimitat la modificació dels estatuts de la Comisisó de Turisme Municipal per donar-hi entrada als representants de l'Associació de Turisme Rural del Solsonès i del Col.lectiu d'Artesans. També es van modificar per unanimitat els estatuts del Consell Escolar Municipal que incorpora representants del nou CEIP de Solsona. A més, es va comunicar que el procés de participació per escollir el nom definitiu d'aquest centre ha elegit com a denominació oficial de l'escola el nom de CEIP El Vinyet. Per altra banda, es va retirar una moció, presentada per l'equip de govern, sol.licitant al Departament de Políti-
proper ple municipal. Una moció d'al.legacions al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, presentada pel grup de CiU, es va desestimar després que els grups del govern municipal hi votessin en contra. L'alcalde de Solsona va explicar que el termini d'al.legacions al Pla ja estava tancat i va apuntar que algunes propostes de CiU no eren compartides per tots els partits de l'equip de govern. Amb tot, va assegurar que "no ens neguem a parlar-ne" i va emplaçar a tots els grups "a treballar per elaborar una proposta conjunta que es pugui votar per unanimitat".
S'obre la tercera convocatòria d'ajuts per rehabilitar els immobles del nucli antic L'ajuntament de Solsona ha obert una nova convocatòria d'ajuts destinats a la rehabilitació dels edificis del nucli antic corresponent a l'exercici 2008. Aquesta convocatòria, prevista al Pla de Barris, durarà 9 mesos i s'allargarà fins el 15 de novembre. En aquest període els propietaris d'immobles del nucli antic podran sol.licitar les ajudes de fins a 18.000 euros per tal d'acondiciar les cobertes i les façanes de les seves cases. Segons va explicar el titular d'Urbanisme, Martí Abella, l'ampliació del període -que l'any passat era de 2 mesos- ha de servir "per facilitar les peticions d'ajuts per part dels propietaris que vulguin rehabilitar els seus immobles". El regidor de CiU i exresponsable d'Urbanisme, Francesc Azorín, s'ha mostrat satisfet de la continuïtat d'un projecte iniciat durant l'anterior legislatura. Les bases per fer les sol.licituds es mantenen com fins ara i es poden consultar a l'ajuntament de Solsona i a la web municipal (www.ajsolsona.net). L'Oficina del Nucli Antic de Solsona ha recordat que les obres començades abans de fer la sol.licitud no podran rebre cap d'aquests ajuts.
4
557 - Divendres, 22-02-2008
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
La variant Sud de Solsona ja té el projecte definitiu
L'opció finalment escollida discorre pel sud de la ciutat i comença al terme municipal de Clariana de Cardener a la zona d'Hortoneda. Segueix cap al Pla de Golferics a Olius i continua cap a la ribera i la depuradora fins a enllaçar amb la variant actual de Solsona, just sota Tradema. Després de superar el Castellvell, a través d'un túnel, connecta amb la C-26 passada La Teuleria.
futur creixement de la ciutat que el POUM preveu al sud de Solsona. A tal efecte es demanarà la modificació de la via entre l'inici del terme municipal de Solsona fins a l'encreuament amb la carretera del Miracle, de manera que la corba que dibuixa la via al plànol es mogui cap al sud enlloc del nord. L'altra modificació es faria a la zona de la Font dels Frares per evitar que se'n malmeti l'entorn. El traçat previst preveu una reserva del sòl de 150 metres d'amplada al llarg de tot el recorregut. La longitud de la variant és de 9 quilòmetres (igual que la nord) i un desnivell màxim de 85 metres (la nord en tenia 100). La via tindrà un màxim de 30 metres d'amplada, comptant els talussos.
L'ajuntament hi vol incorporar dues modificacions
L'equip de govern de Solsona va explicar que demanaria a Urbanisme que inclogui dues modificacions en dos punts concrets del traçat. Una a l'àmbit de la depuradora, per tal d'allunyar la variant d'aquesta zona amb l'objectiu que no comprometi el
557 - Divendres, 22-02-2008
5
Solsona
Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona
L’Ajuntament de Solsona visita el Centre Cívic de Manlleu per copsar-ne el funcionament Una delegació de membres de l’equip de govern del consistori solsoní, encapçalada per l’alcalde, Xavier Jounou, va visitar dilluns a la tarda el Centre Cívic Frederica Montseny de Manlleu. L’objectiu de la visita va ser el de detectar de primera mà el funcionament d’un equipament d’aquest tipus, per al qual Solsona cedirà al Departament de Governació un solar municipal de 900 metres quadrats proper a la sala polivalent, a tocar del carrer de Sant Agustí. Els representants de l’Ajuntament de Solsona van reunirse primer amb l’alcalde de Manlleu, Pere Prat. “Sempre és profitós contrastar les pròpies experiències municipals amb les dels
Membres de l’equip de govern solsoní, davant l’equipament manlleuenc
altres ajuntaments, i recollir idees”, ha afirmat Jounou. També els va acompanyar el coordinador territorial del Departament de Governació a la Catalunya Central, Antoni Casasses. Entre altres instal.lacions, el Centre Cívic de Manlleu disposa d’una sala polivalent, un casal per a avis, un Punt Òmnia, un gimnàs, una ludoteca, una cuina per a fer cursets i una sala d’assaig musical. L’alcalde de Solsona ha avançat que, en aquests moments, una decisió important a prendre és la ubicació del futur espai jove de la ciutat. Una opció serà incloure’l dins el mateix centre cívic, que gestionarà la Generalitat, o bé condicionar-lo en un immoble separat dins el nucli antic.
La regidora d’Educació a l’espai destinat a ludoteca
Solsona acull l’exposició itinerant ‘Les llengües, un gran tresor’ Es podrà visitar del 23 de febrer al 5 de març a la sala cultural de l’Ajuntament El Pla Educatiu d’Entorn de Solsona apropa la diversitat lingüística del món al públic infantil i juvenil de la ciutat a través de l’exposició itinerant “Les llengües, un gran tresor”. En el marc de l’Any Internacional de les Llengües i l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, aquesta mostra es planteja com un viatge a través de l’univers de les llengües i de les raons de la seva vida i la seva mort. La inauguració tindrà lloc aquest dissabte, 23 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala cultural de l’Ajuntament. Realitzada pel Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, amb el patrocini del Departament d’Educació i l’Obra Social Caixa Sabadell,
aquesta exposició té per objectius mostrar la importància de les llengües per a l’ésser humà i sensibilitzar de la necessitat de preservar el patrimoni lingüístic de la humanitat. La guia d’aquesta expedició didàctica és la Roscinda, la darrera parlant de cupeño. Entre altres espais, el recorregut consta d’una secció sobre la diversitat lingüística europea, una altra centrada en els alfabets, una que explica la faula del lleó i el ratolí i un espai per participar al joc del penjat. La mostra es podrà visitar del 23 de febrer al 5 de març. Estarà oberta els dies feiners, de 6 de la tarda a 8 del vespre, i els festius, de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre.
6
557 - Divendres, 22-02-2008
Solsona
Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona
El conseller Llena es compromet a finançar la primera fase de l’arranjament dels camins del Vinyet El titular d’Agricultura visita l’Ajuntament de Solsona i les obres del CTFC El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural assumirà, ja aquest any, l’execució de la primera fase de les obres d’arranjament dels camins del Vinyet, la zona rural de Solsona. Aquesta primera intervenció consistirà en cinc quilòmetres i mig de camins, projectats pel consistori, i alguns trams més. Ho ha afirmat aquest matí el conseller, Joaquim Llena, en la seva primera visita oficial al Solsonès. Fonts del Departament que dirigeix Llena han avançat que en aquests moments s’està revisant el projecte redactat per l’Ajuntament i “s’està acotant”, després de d’haver fet una visita in situ als trams de la xarxa en què es vol intervenir. Els cinc quilòmetres i mig de vial corresponen a camins públics, és a dir, que donen accés a més d’un habitatge, i “estan equilibrats entre les quatre partides del Vinyet”, segons ha dit Jordi Fraxanet, regidor d’aquesta àrea. Concretament, es tracta dels camins de Cal Xacó a la depuradora; de la Talaia; de la Creu Blanca a Cal Prat; de la carretera de Biosca fins a la de l’Hostal Nou per Cal Sellart, i el de la Ribereta fins al pont de l’Afrau. La intervenció consistirà en la pavimentació dels camins, amb una base de tot-u artificial compactat de 20 centímetres de gruix i cinc centímetres d’asfalt, l’habilitació d’esculleres de contenció i l’execució d’obres de drenatge de tota la secció del camí. L’amplada serà d’entre tres metres i mig i quatre metres, en els trams existents, i de cinc metres, els nous. Fraxanet ha explicat al conseller que el Vinyet és una zona rural petita amb més de 50 quilòmetres de camins rurals, que conformen “una xarxa en molt mal estat, ja que molt pocs vials estan asfaltats”. Per aquest motiu, l’interès de l’Ajuntament és anar condicionant els camins de mica en mica, però mitjançant un projecte que tingui “continuïtat al llarg dels anys” i que, a la llarga, es puguin completar les obres en la totalitat dels camins considerats públics. A més, el regidor del Vinyet ha recordat que el Pla comarcal de camins no inclou cap vial del municipi.
El conseller s’ha reunit primer amb el consistori solsoní
Joaquim Llena ha fet una primera parada a l’Ajuntament de Solsona. Tot seguit, ha visitat les obres de la nova seu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ha qualificat com “un fill del Departament d’Agricultura que s’ha fet gran”. N’ha valorat molt positivament la tasca de recerca científica en l’àmbit de la gestió de superfícies forestals. Igualment, ha fet conegut de primera mà les instal.lacions del Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (Cedricat). Abans de finalitzar la seva visita a la comarca, el conseller ha inaugurat les obres de pavimentació d’un camí de Lladurs.
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
La policia nacional practica una redada a Solsona Dimecres al matí el Cos Nacional de Policia va efectuar una redada en un local de Solsona. L’operació, a la qual van donar suport els Mossos d’Esquadra, estava relacionada amb temes d’estrangeria i va comportar la detenció d’alguns dels clients que en aquell moment es trobaven al local, segons han explicat alguns testimonis presencials dels fets. Les persones involucrades en l’operació han passat a dispoció judicial mentre continua la investigació que encara està oberta. Els responsables del local no tenen res a veure amb el cas i la policia només va practicar detencions entre algunes de les persones que en aquells moments es trobaven a l’establiment.
557 - Divendres, 22-02-2008
7
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
L'ajuntament d'Olius es desmarca de la proposta sud pel traçat de la variant El consistori demanarà a Carreteres i al Conseller d'Obres Públiques que es desestimi l'opció sud L'ajuntament d'Olius s'ha desdit de la posició neutral que tenia respecte al traçat de la futura variant Solsona-Olius i ha demanat a l'ajuntament de Solsona que reconsideri l'elecció sud del traçat i recuperi el projecte inicial, que ubicava aquesta via de circumval.lació pel nord dels dos municipis. L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, ha reconegut que les queixes contra l'aprovació del traçat definitiu de la variant expressades per gran part dels veïns de la Urbanització del Pi de Sant Just i de la majoria d'alcaldes dels municipis del nord de la comarca -a excepció de Sant Llorenç- han fet canviar d'opinió l'ajuntament, encara que, "inicialment no ens vam posicionar a favor ni en contra de cap de les dues alternatives". Sala ha explicat que "volíem que la variant es fes al més aviat possible fos quin fos el seu traçat" i així ho van expressar en una reunió que van mantenir amb l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou. En els últims dies, però, molts veïns han mostrat la seva disconformitat amb el projecte "ja que aquest no servirà per treure el trànsit de vehicles pel centre de la urbanització", ha assegurat Sala. L'ajuntament d'Olius té la intenció de celebrar properament una reunió amb els veïns del municipi i plantejar a la resta de poblacions afectades la possibilitat de demanar una reunió conjunta amb el director general de Carreteres "per fer-li veure que l'opció sud no és la més adient". "Volem dir-hi la nostra ja que gran part de la infrastructura discorre pel muncipi d'Olius", ha subratllat Sala. A més, tampoc no descarten adreçar-se al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques atès que l'adminsitració autonòmica "té l'última paraula sobre aquesta via". L'ajuntament d'Olius al.lega que si l'objectiu d'aquesta variant passava per descongestionar el trànsit per la urbanització, l'opció sud "difícilment aconseguirà aquest propòsit".
Solsona
La variant de Solsona-Olius s'ha definit pel sud dels 2 municipis
Asseguren que no traurà el trànsit de camions de Kanuff ni la circulació de cotxes durant el cap de setmana pel Pi de Sant Just i consideren, també, que el traçat sud no beneficiarà cap dels dos muncipis ja que "tampoc no treurà de Solsona els vehicles que van al Port del Comte". Ramon Sala ha avançat que comunicarà aquesta decisió personalment a l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou. Al seu torn, Jounou ha manifestat que "cadascú és lliure de fer les accions que cregui oportunes" per "atendre les demandes dels seus veïns" però ha lamentat que no haguessin pres la decisió "quan els ho vam demanar". Tot i això, l'alcalde de Solsona ha recordat que el POUM fa una reserva d'espai per la variant "però en cap cas no es tracta d'un projecte definitiu". Per la seva banda, l'ajuntament de Clariana de Cardener, no s'ha decantat per cap de les dues alternatives, ja que l'afectació dels dos traçats al seu pas pel municipi "no és tan gran com a Olius i Solsona, i a més, l'impacte és similar en els dos casos", ha explicat l'alcalde, Albert Bajona.
Ramon Estany
Cauen en picat els matrimonis per l’Església L’any passat només es van casar per l’Església a Solsona 4 parelles, xifra que contrasta amb la quinzena que ho va fer l’any 2000, o les 12 del 2004, 10 del 2005 o 6 del 2006, en una clara tendència a la baixa. Com reflecteixen les estadístiques parroquials del 2007, els matrimonis per l’Església han seguit una línia descendent, que s’ha notat clarament a Solsona. Amb tot, Mn. Grifell, rector de Solsona, que reconeix que hi ha una certa crisi general en els matrimonis, tant civils com religiosos, apunta que per aquest 2008, es preveu un major nombre de casaments religiosos que l’any passat, com ho confirmen les llistes de parelles que han passat per la parròquia a apuntar-se.
Amb aquesta gràfica podem veure l'evolució descendent dels matrimonis religiosos a Solsona en els darrers 7 anys 8
557 - Divendres, 22-02-2008
Solsona
Ramon Estany
Experts parlen del paper de les drogues i les institucions en la societat actual L’Associació Sol del Solsonès ha posat en marxa l’elaboració del Pla Estratègic Antidroga del Solsonès amb la primera ponència d’experts
Aquesta primera sessió, oberta a tothom, que tingué lloc el passat divendres, abordà la lluita contra les drogues des dels àmbits més institucionals i els aspectes politicolegals. Comptà amb la participació de Jordi Satorra, delegat territorial de Joventut a Lleida; Rosa Núria Aleixandre, senadora responsable de la Ponència d’estudi sobre els efectes nocius de les drogues en la salut dels joves, i Marta Santaulària, advocada. És una iniciativa del Sol del Solsonès, coordinada pel metge Antoni Fernández, i que té la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona.
557 - Divendres, 22-02-2008
9
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
La població de Solsona ja supera els 9.500 habitants L'ajuntament de Solsona ha tancat la renovació del padró municipal -a data l de gener de 2008- amb el resultat de 9.531 habitants empadronats durant l'any 2007. La xifra suposa un increment del 2,3% (223 habitants més) respecte l'any anterior i confirma la tendència a l'alça en el nombre d'habitants de la ciutat. Dels 9.531 habitants, 4.880 són homes i 4.651, dones. L'augment demogràfic experimentat per la capital del Solsonès durant l'any 2007 es deu fonamentalment als fluxos d'immigració. Així, l'any passat es van empadronar a Solsona un total de 293 persones d'origen estranger mentre que el nombre d'immigrants que van marxar de Solsona va ser només de 18. L'índex d'arribada i permanència a la ciutat dels nouvinguts és superior al creixement vegetatitu -diferència entre naixements i defuncions- que va experimentar Solsona durant l'any passat. Aquest es va situar l'any 2007 en un 33,9%, amb 103 naixements per 68 defuncions. Mentre, el creixement de la població d'origen estranger va ratllar el 94%, amb l'arribada de 293 nouvinguts i només 18 baixes. Per contra, l'augment de nous habitants procedents d'altres municipis es va situar en un escàs 8%, amb 348 nous empadronats i 320 baixes registrades. Solsona ha guanyat, en només 4 anys, un total de 1.404 nous habitants, passant
dels 8.127 amb que va tancar el padró corresponent a l'any 2003 als 9.531 actuals, xifra que suposa un increment del 14% en només 4 anys. Al llarg d'aquests 4 anys la població de Solsona no ha parat de crèixer, tot i que l'any que més es va notar l'augment va ser el 2005, quan la ciutat va guanyar 444 nous habitants passant dels 8.127 que tenia l'1 de gener de 2004 als 8.571 que va registrar l'1 de gener de l'any 2005.
Piràmide d'edats
Pel que fa a l'estructura de població la franja d'habitants entre 20 i 50 anys és la més nombrosa a Solsona i representa en el cas dels homes el 25'7% i el 21,6% en el cas de les dones. Pel que fa a l'envelliment de la població, tant els homes com les dones d'entre 50 i 60 anys d'edat suposen el 5,2% de la població, però a partir dels 60 anys el percentatge de dones (11,2%) supera per gairebé 3 punts de diferència la dels homes (8,7%). Pel que fa a la població nouvinguda el padró reflecteix que la gran majoria d'immigrants homes (el 40,3%) tenen entre 20 i 50 anys, mentre que les dones d'aquest franja d'edat suposen el 24% del total. La població immigrant de més de 50 anys es redueix moltísssim i passa a ser del 2,7% en el cas dels homes i del 3% en les dones.
47 nacionalitats conviuen a Solsona Actualment a Solsona hi ha 1.949 habitants d'origen estranger, el que representa el 20,45% del total de la població empadronada. La dada situa la capital del Solsonès en el tercer lloc del rànquing de ciutats de la Catalunya Central -després de Vic i Manlleu- amb un percentage més alt de població immigrant. A Solsona hi conviuen un total de 47 nacionalitats estrangeres diferents, de les quals la marroquina continua sent la més nombrosa, amb 978 habitants. El segon col.lectiu majoritari de persones immigrades és el romanès, amb 343 veïns, seguit dels argentins amb 99. A més, hi ha ciutadans provinents d'Algèria, Israel, Etiòpia, Xina, Índia, Rússia, Mali o fins i tot Bangladesh. L'arribada de persones nouvingudes no s'ha de veure, segons ha explicat l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, "ni amb preocupació, ni amb alarmisme" tot i que ha avançat que "s'ha d'estar alerta", també, al marge per l'increment demogràfic que suposa el reagrupament familiar. L'alcalde ha assenyalat que "l'equip de govern està treballant" per fer un seguiment periòdic en tots els àmbits municipals per afavorir la integració dels nouvinguts "ja que solsonins ho som tots, sigui quina sigui la nostra procedència", ha remarcat. 10
PER NACIONALITATS .......................Homes Dones Total Alemanya ............... 4 ....... 1 ........ 5 Algèria.................... 1 ....... 0 ........ 1 Andorra .................. 1 ....... 1 ........ 2 Argentina.............. 54 ..... 45 ...... 99 Austria .................... 3 ....... 2 ........ 5 Bangladesh ........... 10 ....... 5 ...... 15 Bèlgica .................... 2 ....... 1 ........ 3 Bolívia .................. 23 ..... 28 .......51 Brasil ...................... 5 ..... 10 ...... 15 Bulgària ................ 29 ..... 20 ...... 49 Canadà.................... 0 ....... 2 ........ 2 Colòmbia .............. 10 ..... 17 ...... 27 Costa d’Ivori ........... 0 ....... 1 ........ 1 Croàcia ................... 1 ....... 1 ........ 2 Cuba ....................... 1 ....... 3 ........ 4 Equador ................ 24 ..... 27 .......51 EEUU ..................... 1 ....... 0 ........ 1 Etiopia .................... 1 ....... 1 ........ 2 França ..................... 5 ....... 3 ........ 8 Gran Bretanya ........ 2 ....... 3 ........ 5 Guinea .................... 1 ....... 0 ........ 1 Holanda .................. 1 ....... 1 ........ 2 Hondures ................ 0 ....... 1 ........ 1 Hongria................... 1 ....... 0 ........ 1 India ....................... 1 ....... 0 ........ 1 Israel ....................... 3 ....... 3 ........ 6 Itàlia ..................... 11 ....... 7 .......18 Japó ........................ 4 ....... 2 ........ 6 Mali ...................... 14 ....... 2 .......16 Marroc ................ 582 ... 396 .... 978 Mèxic...................... 3 ....... 2 ........ 5 Moldàvia................. 3 ....... 2 ........ 5 Pakistan ................ 25 ....... 5 ...... 30 Paraguai ................. 3 ....... 7 ...... 10 Perú ........................ 4 ....... 2 ........ 6 Polònia.................... 4 ....... 2 ........ 6 Portugal .................. 9 ....... 8 .......17 Rep. Dominicana.. 10 ..... 11 .......21 Rep. Txeca .............. 2 ....... 1 ........ 3 Romania ............. 202 ....141 .... 343 Rússia ..................... 1 ....... 3 ........ 4 Senegal ................... 2 ....... 0 ........ 2 Ucraïna ................. 37 ..... 30 ...... 67 Uruguai .................. 1 ....... 1 ........ 2 Veneçuela ............... 4 ....... 8 ...... 12 Xile ......................... 6 ....... 1 ........ 7 Xina ...................... 17 ..... 14 .......31 Total ................. 1128 ... 821 ...1949 557 - Divendres, 22-02-2008
557 - Divendres, 22-02-2008
11
Solsona
Ramon Estany
Climent Forner presenta el seu darrer llibre a Solsona La Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona es va quedar petita el dijous 14 de febrer de 2008 davant la massiva assistència de públic a la presentació del llibre de Mn. Climent Forner “Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula” (Poesia, 1945-2007) L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va obrir l’acte, destacant la gran satisfacció de poder presentar “un llibre consistent, amb una presència valenta i un títol colpidor” Tot seguit prengué la paraula Mons. Joan Martí Alanís, arquebisbe-bisbe emèrit d’Urgell, que recordà els 2 anys i 4 mesos que va exercir d’administrador apostòlic de la Diòcesi de Solsona, ja fa més de 30 anys, amb un record molt especial donat que “l’experiència del bisbat de la Seu i el de Solsona em van donar una maduració que sempre agrairé” De Climent Forner destacà que “no és una amistat improvizada” doncs “des de la Delegació de Mitjans de Comunicació, amb Mn. Climent Forner tenim una amistat ben arrelada”.
De les qualitats, en va assenyalar el compromís amb el país i com a sacerdot, home de lletres que no només s’ha dedicat a la seva pròpia poesia sinó a reivindicar l’obra de molts altres poetes: “amb gran generositat i altruisme ha dedicat la seva vida al seu amor per les lletres, pel nostre país i per l’Església” Amb el seu estil peculiar, Mn. Jesús Huguet va donar quatre raons per comprar i llegir l’obra poètica de Mn. Climent Forner. La primera raó és que es tracta d’una poesia que s’entén, entre popular, culta, normal, comprensible i comunicativa, amb la que “familiarment t’hi identifiques” La segona raó és que és una poesia d’una gran qualitat. “Climent Forner és un poeta amb majuscules, fonamental i imprescindible, amb domini del lèxic, vers i prosa”. És un “artista de la paraula i la seva paraula és el seu gran tresor”. Huguet va lamentar que els cantants no hagin adaptat la poesia a les seves músiques i que hagi estat un fre per haver arribat més lluny el no viure a la gran capital, i el ser capellà. La tercera raó és la seva poesia plural, el fet de tocar totes les cordes, tots els gèneres i totes les tonalitats, “la seva poesia és la vida posada en vers”, una obra extensíssima amb la qual “riurem, plorarem, ens commourem però sobretot gaudirem”, cridant l’atenció, sobretot, l’espai que ocupa l’humor. I la quarta i darrera raó és que “Mn. Climent és el nostre poeta”, pels orígens, sacerdot de la diòcesi de Solsona, format al nostre Seminari, conegut i estimat per tothom, especialment pels capellans. Huguet va subratllar els orígens berguedans de Forner i els seus tres grans petits amors: Queralt, La Patum i el Pi de les Tres Branques. Resseguint els seus poemes hi trobem tota la geografia del Bisbat, juntament amb molts dels seus personatges.
La vetllada va comptar amb l'acompanyament musical de l'Eduard Tamames
Mons. Martí Alanís va dir que “és un dels millors poetes de Catalunya” i que té dos grans amors: “la fe cristiana i Catalunya i la seva llengua” Finalment, el bisbe emèrit va llegir per a tots els presents l’epíleg que ell mateix ha dedicat al final del llibre. Per la seva banda, l’editor del llibre, Jaume Huch, va manifestar que “és un gran goig ser a Solsona, en aquest acte que no és una presentació més” ja que “és la primera presentació pública de tot un seguit d’actes que s’emmarquen en un any dedicat a Mn. Climent Forner”, inaugurat el passat 31 d’octubre de 2007, data del seu 80è aniversari. Huch destacà que justament és a Solsona on Climent Forner va viure intensament els anys de la seva formació, al costat de molts companys sacerdots i poetes, on va nèixer, va crèixer i es va fer com a poeta.
La sala de l'Ajuntament estava plena a vessar 12
557 - Divendres, 22-02-2008
Solsona
Ramon Estany
L'arquebisbe-bisbe emèrit d'Urgell, Mons. Joan Martí Alanis
L'editor del llibre, Jaume Huch, amb el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra
Tot seguit, l’autor, Mn. Climent Forner, acompanyat amb la música del pianista local Eduard Tamames, va recitar una selecció de 14 poesies i textos del llibre, que van ser: “Tardor”, “Autoretrat”, “Vinc d’ajudar a ben morir la tarda”, “La campana de Bulner”, “Madrigal de la muntanya”, “Carta a l’amic canonge”, “Fam”, “Plany per Catalunya”, “L’ull de Taüll”, “Paternitat”, “La llengua és la pàtria”, “Cant a l’amor”, “Cant a la pau” i “Cant de Climent” La cloenda de l’acte va anar a càrrec del bisbe de Solsona, que agraí a Mn. Climent Forner per la seva obra i pel recital de poemes seleccionat. També a Mn. Huguet per la presentació “precisa, clara, amical i seductora” i a l’editor Jaume Huch per
557 - Divendres, 22-02-2008
Mn. Climent Forner, amb el llibre a les mans, va recitar algunes poesies
les seves paraules i el seu suport per presentar l’edició acurada de l’obra de Forner. El bisbe de Solsona remarcà que “és veritat que Mn. Climent és un clàssic de la poesia i de la literatura nostra” i afegí que un clàssic “és aquell que no perd actualitat, que es manté sempre viu, una obra d’art que sempre és suggerent i atractiva”. De l’obra de Climent Forner destacà que és clàssica “perquè la seva forma foètica té esplendor i aquesta esplendidesa és la bellesa”, una bellesa “capaç de suscitar sentiments amagats que normalment no afloren en la nostra conversa i pensament” i conclogué que “tot pot ser extret com d’una mina en el nostre interior quan llegim aquestes poesies”.
13
Solsona
Solsona
Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona
L’Ajuntament de Solsona encarregarà un estudi econòmic i financer dels primers sis mesos de legislatura La regidoria d’Hisenda de l’Ajuntament de Solsona té previst encarregar a una consultoria externa la realització d’un estudi econòmic i financer per disposar d’una diagnosi de la situació a 30 de juny de 2007, quan es va iniciar la legislatura, i a 31 de desembre del mateix any. Amb aquest estudi es vol aconseguir una eina d’orientació en la presa de decisions. Ho va fer públic el regidor de l’àrea, Salvi Nofrarias, en l’últim Ple municipal. Nofrarias ha destacat que aquesta consultoria té una llarga experiència amb l’administració local i és “de solvència contrastada”. L’estudi constarà de diverses parts, entre les quals hi haurà una anàlisi de la situació pressupostària de l’Ajuntament, el programa d’inversions, la situació tributària i el nivell d’endeutament.
UBIC Solsona
Presenten el cartell de la Fira del Trumfo i de la Tòfona El cartell d'enguany és obra de l'artista solsoní Joan Viladomat
Aclariments sobre l’estalvi net A banda d’això, el regidor d’Hisenda ha informat també que ja ha arribat a l’Ajuntament l’informe que es va demanar per completar l’auditoria dels comptes del 2006 en alguns termes com la càrrega financera i la capacitat d’endeutament. En aquest cas, Salvi Nofrarias ha afirmat que “ens han estat confirmades algunes constatacions que en el seu moment vam fer”, en referència al càlcul de l’estalvi net. Segons aquest últim informe, l’estalvi va ser negatiu el 2005 en un 3,31% i positiu el 2006, en un 0,4%. L’auditoria posa de manifest que l’Ajuntament va considerar el cànon de l’aigua com un ingrés corrent pressupostari mentre que “es tracta d’un ingrés extrapressupostari”. Nofrarias recorda que això avala les tesis d’Esquerra Republicana, segons les quals el nivell d’endeutament va estretament lligat a l’estalvi net, perquè, “podíem tenir un endeutament molt baix, però tampoc no teníem capacitat per endeutar-nos”.
Habiliten un nou pas de vianants L'ajuntament de Solsona va instal.lar la setmana passada un nou pas per a vianants a la zona de la plaça del Camp, que ha de facilitar el pas entre la sortida del Portal i el Camp del Serra. 14
La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona ha presentat aquesta setmana el cartell de la IV Edició de la Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona que aquesta entitat organitzarà els propers dies 1 i 2 març a la capital solsonina. Enguany el disseny del cartell s'ha encarregat a un dels artistes del col.lectiu de la Mostra d'Art Jove del Solsonès. L'elecció s'ha fet per ordre alfabètic començant pel final de la llista i per tant l'artista seleccionat ha estat Joan Viladomat. Viladomat s'ha inspirat en els cartells d'edicions passades per mantenir la línia gràfica de la mostra i ha destacat que "he buscat la simplicitat perquè s'entengués el missatge". El cartell té com a principals protagonistes el trumfo i la tòfona, uns productes que Viladomat ha pogut aconseguir als mercats i botigues de la ciutat i que tenen llarga tradició a la comarca del Solsonès. Trobareu més informació de la Fira a la seva web: www.firadeltrumfo.com 557 - Divendres, 22-02-2008
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
A menys d'un mes per celebrar eleccions el Gremi d'Hostaleria no té encara cap candidatura definida L'actual president defensa la seva gestió al capadavant de l'entitat El Gremi d'Hostaleria del Solsonès, que agrupa una seixantena de restauradors i hotelers de la comarca, celebrarà el proper dia 11 de març, eleccions per escollir el president i la composició de la resta de membres de la Junta de l'entitat. De moment, però, la convocatòria arriba sense que hi hagi cap candidatura definida, tot i que, en els últims dies, s'han produït moviments entre diferents associats que fan pensar en la possibilitat que es puguin presentar una o més llistes. L'actual president del Gremi, Josep Puig, ha avançat que encara no ha decidit si es presentarà o no o la reeleció, però ha volgut deixar clar que pel bé de l'entitat aquests comicis "s'han de celebrar amb absoluta normalitat". De totes maneres, aquesta setmana han aparegut al diari Regió 7 algunes veus crítiques amb la Junta que presideix Puig. Entre les manifestacions publicades en aquest rotatiu s'assegura que l'actual president no representa els interessos de tots els associats, i s'apunta al fracàs del Consorci Turístic del Solsonès -del qual Puig en va ser president durant l'etapa prèvia a la seva dissolució- i a la publicació de dades d'ocupació turística, comptabilitzades a la baixa, com a exemples de mala gestió. A tot això, Puig ha defensat la seva actuació al capdavant del Gremi, ja que "sempre he actuat pensant en els interessos de tots els associats i no en els d'una minoria". Pel que fa les dades d'ocupació que es difonen, des del Gremi ha assegurat que "sempre s'han donat les dades reals a partir del còmput que es fa de tots els establiments i mai no s'han volgut intentar
Comarca
El Gremi d'Hostaleria va celebrar la setmana passada l'assemblea anual per tancar els comptes de l'exercci 2007
maquillar o disfressar", ha remarcat Puig. Responent als crítics amb la seva gestió, Puig ha demanat als qui vulguin concòrrer a les eleccions que "donin la cara i presentin les seves propostes" i ha reconegut que "en contra del que pensava inicialment", ara estudia la possibilitat de presentar la seva candidatura "ja que, a més, són moltes les persones que m'han demanat que continuï". Josep Puig va ser nomenat president del Gremi d'Hostaleria del Solsonès ara fa 4 anys quan, segons ha explicat ell mateix, un grup d'hostalers el van escollir per encapçalar la Junta. En aquest temps, el Gremi ha aconseguit augmentar la quota de socis de la vintena que tenia fa 4 anys als 60 actuals. A més, Puig ha destacat també la situació financera en què deixa l'entitat a la fi del mandat, amb un superàvit de 14.000 euros.
Ramon Estany
Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys (I) Els dies 15 de maig i 12 de desembre de 2007 els plens dels ajuntaments de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys van aprovar, d’acord amb el quòrum de la majoria absoluta, la delimitació efectuada els dies 4 i 5 d’octubre i 29 de novembre de 2006 i 15 de gener de 2007 per les respectives comissions municipals. Aquesta delimitació forma part dels treballs d’execució dels mapes municipals de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys dins el procés d’elaboració del mapa municipal de Catalunya. Fita 1: se situa a la costa de Galliners, sobre una petita carena, en el marge oest del camí de la Font del Llevador o de les Tregines, i en el límit de les propietats de les Ribes, en terme de Guixers, i de les Tregines, en terme de la Coma i la Pedra. Es reconeix com a fita un cercle amb una creu a dins gravat a una roca nativa. Aquesta fita és també comuna al municipi de la Coma i la Pedra. Fita 2: se situa en el punt d’intersecció del marge nordoest de la rasa de les Valls amb el marge oest del camí de la Torreta. La línia de terme reconeguda entre les fites primera 557 - Divendres, 22-02-2008
i segona és el límit cadastral entre ambdós municipis, segons el plànol adjunt. Fita 3: se situa a l’eix del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Solsona, a uns cinc metres de la confluència del camí amb la carretera de la Mare de Déu de Lord. Per tal de reconèixer aquest punt, es reconeix una fita auxiliar situada en el marge sud-oest del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Solsona i a uns dos metres de la fita real. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la perpendicular traçada des de la fita segona a l’eix del camí de la Torreta, des d’on continua per aquest eix fins a trobar la fita tercera. Fita 4: se situa sota el Grau de Sant Llorenç, en el marge sud del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Solsona. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és l’eix del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Solsona, fins a trobar la perpendicular traçada des de la fita quarta, des d’on continua per la normal fins a la fita. 15
Vall de Lord
Dolors Pujols
L’AlterCat ’08 aspira a ser un concurs de referència a Catalunya El concurs de música catalana de la Vall de Lord s’ha plantejat com a objectiu créixer en la seva segona edició L’AlterCat 08, el concurs de música amateur de la Vall de Lord, tindrà lloc el proper 2 d’agost al pavelló de Sant Llorenç de Morunys. Els seus organitzadors, Extraradi, bar el Jardí i Produccions Nautilus, estan ja ultimant els detalls de la que serà la segona edició del festivalconcurs. Si bé el primer AlterCat tenia un abast intercomarcal, enguany abarcarà tot el territori català i és que, segons la mateixa organització, “la finalitat d’aquest concurs és promoure l’activitat musical de músics solistes i grups no-professionals de tot el territori català”. La dinàmica del Concurs farà que els grups participants disposin d’un quart d’hora en directe per mostrar el millor dels seus repertoris. Els membres del jurat, -format per persones imparcials i relacionades professionalment amb el món de la música- avaluaran aquestes actuacions amb notes de l’1 al 10, en funció de set criteris: la qualitat de les composicions, dels músics i de la posada en escena, l’originalitat, l’acollida del públic, la qualitat en concepte artístic
Vall de Lord
i finalment, la valoració subjectiva. El grup que aconsegueixi la nota mitjana més alta guanyarà l’enregistrament d’un disc en un estudi, el segon classificat l’enregistrament d’una demo i finalment, el tercer classificat rebrà com a premi l’enregistrament d’una maqueta. Entre els requisits que es demanen, hi ha el de viure a Catalunya o el de no haver estat guanyadors d’edicions anteriors.
Els guanyadors de la primera edició, immersos amb els seus treballs
AlterCat 07
Els tres guanyadors de la primera edició del concurs estan enllestint ja l’enregistrament dels seus respectius premis i estan immersos en la promoció del seu treball, possible gràcies a l’empenta de l’AlterCat ’07. Així, el cantautor de Guixers Olivier enregistra un disc, els “Tourmix”, grup de Folk-Rock d’Osona i de Berga graven una demo i finalment, els Pin’s, de Pinós estan immersos en l’enregistrament d’una maqueta.
Tot i que l’assistència del 1r AlterCat no va ser l’esperada (300 persones es van aplegar al pavelló), la bona valoració per part del públic i dels mateixos grups participants ha empès l’organització a, no només seguir amb la iniciativa, sinó aspirar a convertir-se en un concurs de referència dins el panorama musical català. Per a més informació, l’organització facilita les direccions electròniques valldelord@hotmail. com o myspace.com/altercat.
Dolors Pujols
Sopar del Perxe La companyia local de teatre, “El Perxe” va celebrar, el passat dissabte, el tradicional sopar de Pastorets durant el qual es va repartir un cd amb fotografies de l’obra. Foto del grup dels Pastorets del passat Nadal
4 16
557- -Divendres, Divendres,22-02-2008 22-2-2008 557
Vall de Lord
Llobera
Dolors Pujols
Arriba la 8a edició de la Calçotada Popular
Llobera destinarà enguany 128.169 euros a inversions municipals
Enguany la festa es trasllada a la Pl. Major i tindrà lloc al migdia
El municipi ha perdut 7 habitants, passant a tenir-ne 212
Canvis en l’organització de la Calçotada. El casal l’Estaca ha decidit que la seva festa més consolidada aquest any tindrà lloc a l’aire lliure (a la plaça Major) i al migdia. A diferència d’altres anys que els calçots es menjaven per sopar i tot acabava amb una festa nocturna, aquest any la plaça Major serà l’escenari d’una festa que començarà a la 1 del migdia amb monòlegs teatrals, a càrrec de “The Piscores”. Després del dinar popular (que inclourà calçots, pa amb tomàquet, botifarra, cansalada i beure), serà el torn dels acordionistes. Primer els de la vall, el “Borda i el Nogueres i Companyia” i després amb “el feréstec curdiunista”. La festa seguirà durant tota la tarda al casal i, finalment, a les 12 de la nit, al bar Jardí, hi haurà l’actuació de “The Gang Bang”.
Odèn
Els membres de la corporació municipal de Llobera: Josep Llavall Caballol, Guillem Nadal Villanueva, Josep Colell Solé, Montserrat Culell Vendrell i Jaume Badia Satorra
Centre de Natura d'Odèn
A partir d’ara, als supermercats Llobet de Catalunya, hi podreu trobar una part del Solsonès
Les principals obres i inversions previstes per a l’any 2008 al municipi de Llobera, amb un pressupost total de 128.169,48 euros, seran la millora de camins, millora dels vestuaris de la pista polisportiva, construcció d’un parc infantil, compra de mobiliari per la biblioteca, arranjament d’altres camins i equipament informàtic. D’altra banda, el cens d’habitants de Llobera s’ha reduït de 7, en passar dels 219 l’1 de gener del 2007 als 212 un any després.
Més concretament d’una zona muntanyosa, rica amb trumfos. El municipi d’Odèn ha entrat a formar part dels canals de distribució i venda dels supermercats Llobet, una de les principals cadenes d’alimentació de Catalunya. Sota el nom de Trumfos d’Odèn, els cooperativistes i pagesos de la zona del Montnou proveiran de patates per a tots els clients de Llobet. L’acord definitiu es va tancar el passat mes de gener, després de llargues conversacions es va arribar a tancar el tracte, agraint així la confiança dipositada als pagesos i donant resposta al difícil món rural català. Tot el procés s’engloba sota una campanya iniciada a final de juliol, quan l’Ajuntament d’Odèn va contractar a un especialista en màrqueting, pel desenvolupament d’un pla que buscava la rendibilització de la indústria agrària, tot gaudint d’un bon posicionament en el mercat. Després de més de cent anys d’història en el cultiu de patates, curiosament ara s’inicia un nou camí, demostrant la dinamització a que han d’estar sotmesos tots els sectors productius de Catalunya. 557 - Divendres, 22-02-2008
Ramon Estany
Resum dels pressupostos municipals per al 2008 a Llobera, que ascendeixen a 246.396 euros DESPESES Despeses de personal .................................... 22,500.00 eruos Despeses en béns corrents i serveis ...............76,205.32 eruos Despeses financeres .........................................1,080.00 euros Transferències corrents .................................. 10,878.95 euros Inversions reals ............................................ 128,169.48 euros Transferències de capital ................................ 5,000.00 eurros Passius financers ..............................................2,562.32 euros Total .............................................................246,396.07 euros INGRESSOS Impostos directes ........................................... 20,751.07 euros Taxes i altres ingressos .................................... 7,450.00 euros Transferències corrents ................................. 101,743.72 euros Ingressos patrimonials ........................................325.00 euros Transferències de capital .............................. 116,126.28 euros Total .............................................................246,396.07 euros 17
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Madrid traspassa definitivament la carretera i el pantà de la Llosa del Cavall a la Generalitat Després de 9 anys oberta al trànsit la carretera tindrà un nom i una nomenclatura oficials El Consell de Ministres del govern central va aprovar la setmana passada el traspàs definitiu a la Generalitat de la carretera i l'embassament de la Llosa del Cavall. El canvi de titularitat es farà efectiu tan bon punt es publiqui l'acord al Butlletí Oficial de l'Estat. A partir d'aquest moment la Generalitat tindrà la titularitat de les dues infrastructures de manera que la carretera de la Llosa passarà a mans del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mentre que l'embassament passarà a ser titularitat del Departament de Medi Ambient que actualment ja gestionava el pantà a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). El traspàs a l'administració catalana de la Llosa del Cavall es va signar l'any 2006, però la cessió s'ha posposat fins ara, ja que abans calia completar les obres de millora i acondicionament de la carretera que condueix a l'embassament i que uneix els municipis de Solsona i Sant Llorenç de Morunys. Les obres van acabar la tardor passada i van servir per reasfaltar gran part de la via, reforçar talussos i millorar-ne la senyalització. El cost de la inversió -aportat íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient- va ser de 6,9 milions d'euros. Ara, la carretera de la Llosa passarà a formar part de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, i el departament de Política Territorial i Obres Públiques haurà de definir, després de 9 anys d'entrada en funcionament, el nom i nomenclatura oficials d'aquesta via. El traspàs de la infrastructura ha estat molt ben rebut al Soslonès ja que feia més de mitja dècada que es reivindicava. El president del Consell Comarcal, Marià
Obres de millora de la carretera de la Llosa del Cavall
Chaure, ha apuntat "que ja era hora" que es fes efectiu el traspàs i ha valorat positivament el fet que la carretera "ens arriba en molt bones condicions" i permet una connexió "segura i ràpida" amb la Vall de Lord. Chaure ha explicat, també, que ha demanat a la Generalitat que hi instal.li tanques protectores pels motoristes. L'alcalde de Solsona ha reconegut que "s'ha tardat molt" però ha destacat que "ara sabem qui n'és el titular i qui se n'ha de fer càrrec" quan hi hagi desperfectes. Per la seva banda, Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç de Morunys, ha destacat, a més, que la via uneix "els dos principals" municipis de la comarca, i en aquest sentit, ha apuntat que és una carretera "de primer ordre". A més, ha valorat que el titular sigui la Generalitat, ja que "en cas d'incidències el manteniment serà més acurat, ja que tenim el seu titular més aprop".
Es posa en marxa el Grup de Treball d’Innovació, Universitats i Empresa del Solsonès un suport total de 7.322 euros i s'han destinat un total de 100.128 eruos a projectes turístics comarcals. Pel que fa al comerç, s’ha incentivat a 11 empreses comercials amb una inversió de 89.898 euros i s’ha realitzat un projecte de millora i dinamització del centre comercial, a través de l’associació de comerciants, amb una inversió de 87.223 euros. Finalment, també s’han destinat 13.400 euros, en projectes de foment i difusió del patrimoni artesà entre els quals han participat el Cedricat i de l’Associació Teixit Rural. En conjunt, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha invertit un total de 524.418,12 euros al Solsonès al llarg del 2007. De cara el futur es treballarà per millorar l'oferta turística complementària, la formació dels treballadors i lel recolzament a les empreses del Solsonès. L'equip de treball -al qual s’hi afegiran els representants d’Empresaris per al Solsonès i la UBIC- es reunirà semestralment. A la reunió també hi van participar Albert Muntada, vicepresident del Consell, Francisco Rovira i Rosa Florensa del CTFC, Josep Puig, del Gremi d’Hostaleria del Solsonès, i representanst sindicals.
El Grup de Treball d’Innovació, Universitats i Empresa del Solsonè sé una iniciativa impulsada pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE), amb la col.laboració de l’ajuntament de Solsona i del Consell Comarcal del Solsonès amb la qual es pretén compartir, entre tots els agents institucionals, econòmics i socials, l’estat de les iniciatives i dels projectes en matèria de promoció econòmica i recerca. En aquesta primera reunió hi van participar Josep M. Palau, Director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del DIUE, Xavier Jounou, alcalde de Solsona, Josep Lluís Caelles, Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de Solsona, i Marià Chaure, president del Consell Comarcal del Solsonès.
Ajudes al Solsonès Segons el Director Territorial del DIUE, el projecte ha permès fer una aportació econòmica de 226.538 euros pel desenvolupament del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya . També s’ha incentivat 2 empreses industrials del Solsonès, amb 18
557 - Divendres, 22-02-2008
Comarca
Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès
El Consell promou la I Fira del vehicle d’ocasió amb el suport de l’Ajuntament de Solsona El certamen organitzat a partir de la Comissió de la Fira de Sant Isidre se celebrarà els propers 19 i 20 d’abril amb la participació dels tallers d’aquesta ciutat El Consell Comarcal del Solsonès a través de la Fira de Sant Isidre de Solsona i amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona, i amb gairebé tots els representants del sector de l’automòbil d’aquesta ciutat, han acordat celebrar la I Fira del vehicle d’ocasió de Solsona, els propers dies 19 i 20 d’abril. La nova fira, que l’ha encarrilada personalment el director de Sant Isidre, Albert Muntada, tindrà lloc a la plaça del Camp, gràcies al suport de la regidoria de promoció econòmica solsonina, dirigida per Josep Lluís Caelles, i aplegarà vehicles d’ocasió de pràcticament tots els tallers de la ciutat. Complementàriament a la compra venda hi haurà diferents actes, que encara s’estan acabant de confirmar, però que podrien ser concentracions de cotxes clàssics o de cotxes “tunning”, exhibicions d’habilitat i un sorteig entre totes aquelles persones que comprin un vehicle durant la Fira, entre altres. Segons ha explicat Albert Muntada, la iniciativa ha sortit de la Fira de Sant Isidre de Solsona “pel fet que durant l’edició de l’any passat d’aquest certamen, la gran quantitat de tallers d’automòbils que hi participaren feu que l’espai destinat a la Fira d’Automoció es quedés petit”. D’aquesta manera, es va
decidir, amb tots els tallers participants, que durant la Fira de Sant Isidre solament s’exposarien vehicles nous i es celebraria una fira del vehicle d’ocasió. La mostra, que es durà a terme a l’abril, s’havia plantejat ubicar-la al pavelló però finalment s'ha cregut que el lloc més idoni seria a la plaça del camp.
El Consell adquireix un cronòmetre de competició per a fomentar i facilitar esports de neu a la comarca El cronòmetre, cedit a l’ajuntament de La Coma, està a disposició de les entitats de la comarca que practiquin esquí de competició En la passada sessió de la comissió de govern del Consell Comarcal del Solsonès, l’equip de govern (CiU) acordà subvencionar la compra d’un cronòmetre de competició (per a esports de neu) perquè totes les entitats esportives comarcals puguin fer-ne ús en les seves activitats hivernals. Amb aquest aparell, els clubs d’esquí del Solsonès, que estan aconseguint important resultats, podran millorar els seus rendiments controlant els seus temps. El cronòmetre ha estat cedit a l’ajuntament de La Coma i La Pedra, organisme que tingué la iniciativa, els quals en faran el manteniment i la coordinació entre els diferents clubs que el sol·licitin.
557 - Divendres, 22-02-2008
19
Comarca
Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès
El Consell Comarcal lliura l’equipament esportiu als àrbitres de la Comarcal Celsona informació, TKS Sport Ribera i Riu Sports han contribuït a renovar el vestuari que s’ha estrenat ara
El passat divendres es va fer entrega, a la sala Gòtica del Consell Comarcal, del nou equipament esportiu que portaran aquesta temporada els nou àrbitres que formen part del Comitè Arbitral de la lliga Comarcal. El material - pantalons, samarreta i forro polar - ha estat patrocinat pel Celsona Informació i pel Consell Comarcal del Solsonès. Aquesta nova indumentària esportiva serà la que utilitzaran en les diferents competicions esportives que organitza l’entitat comarcal. A part d’aquesta col.laboració, també es compta amb la participació de TKS Sport Ribera que ha patrocinat el calçat esportiu i la de Riu Esports Moda amb les pilotes que s’utilitzen en els partits oficials de la lliga.
A més a més, també es va fer entrega als jugadors de la lliga comarcal d’unes bosses per a calçat, gentilesa del Consell Comarcal del Solsonès i Mútua de Terrassa. En acabar el lliurament de l’equipament es va realitzar una reunió de treball amb tots els delegats i àrbitres de la lliga per tal de valorar el funcionament de la primera volta d’aquest campionat i reptes de futur per tal de donar resposta a les necessitats plantejades. El conseller comarcal d’Esports, Joan Solà, present a l’acte, comenta “la satisfacció pel funcionament de la lliga” i creu que cal “continuar treballant amb il.lusió per millorar dia a dia aquesta competició tan arrelada a la comarca”.
ES NECESSITA
Conserges
Taller de propostes entorn als productes locals de qualitat i la seva comercialització
d'ambdós sexes -Formació a càrrec de l'empresa -Contracte / Alta a la Seg. Soc.. -Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana) -Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia
Taller on es presentaran els resultats de la diagnosi realitzada entorn d’aquest sector i de forma participativa, es definirà un pla d’actuacions segons prioritats i propostes de futur. Dilluns 25 de febrer a la sala d’actes del CEDRICAT. (Ctra. Coll de Jou , Km 2 – Finca Can Mascaró) Horari: de les 20:30 h a les 22:00 h
Interessats truqueu al
649 09 40 99 20
557 - Divendres, 22-02-2008
557 - Divendres, 22-02-2008
21
Oliana
Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera
Membres de la Banda de Cornetes i Tambors, abans de l’àpat
Banda de Cornetes i Tambors
Reconeixement Fa uns dies vam poder veure en alguns mitjans de comunicació al Sr. Gabriel Lluelles. Una de les coses en què coincidien els diferents mitjans era que les aportacions fetes pel “pare” de la Minipimer Instruccions dels aparells Taurus al disseny industrial, d’èpoques passades. eren innovacions doblement meritòries perquè les va fer realitat amb molt pocs mitjans. Aquest és un dels motius pel qual li va retre l’homenatge i reconeixement l’associació FAD (Foment de les Arts Decoratives). Recordem que va ser l’inventor, entre altres aparells, de la batedora Minipimer. Tant aquest aparell com altres que van sortir dels seus dissenys, van revolucionar les cuines. Aquest pioner del disseny industrial a Catalunya va desenvolupar la seva tasca en diferents empreses, entre les quals hi ha la Taurus. Aquí a la nostra Vila d’Oliana som molts els que el recordem. A part de ser un bon dissenyador, era una excel.lent persona. Durant els anys que van viure a Oliana amb la seva senyora, tothom els apreciava molt. Cal dir que la seva vessant humana era molt gran. Tant el Sr. Gabriel Lluelles com la seva esposa estaven integrats completament a la nostra Vila, sempre tenien una paraula de salutació i un somriure per a tothom quan sortien de passeig per treure el cotxe del garatge camí de Figolers. Al seu pas per Oliana van deixar una profunda petjada d’humanitat. Les persones que els vam conèixer els recordarem sempre amb afecte.
El dia 9 de febrer els membres de la Banda de Cornetes i Tambors van fer un sopar de germanor a Cal Víctor. Després d’haver amenitzat amb la seva música alguns actes de les festes nadalenques, l’esmentat àpat va ser en agraïment a la seva col.laboració.
Associació de Dones d’Oliana El dia 24 de febrer l’Associació de Dones de la nostra Vila volen celebrar el “Dia de la Dona” fent una sortida a Barcelona, concretament al matí visita a la Casa Batlló (opcional). Dinar lliure. A la tarda, gaudir al teatre Condal de l’obra “Óscar, una maleta, 2 maletes, 3 maletes” interpretada, entre altres, pel conegut actor Joan Pera.
Òbit
(Ogern - Baixa Ribera Salada) El passat dia 31 de gener ens deixava la Sra. Florentina Montellà i Ginestà. Vídua de l’Isidre Clotet i Solé. En aquest últim adéu moltes persones vingudes de diferents llocs, juntament amb els habitants d’Ogern ens vam reunir a l’església parroquial de Sant Serni per fer pinya al voltant dels familiars de la persona finada. En vida havia estat una persona molt estimada i la principal demostració va ser en el bon nombre de persones que la vam acompanyar en el seu lloc de repòs. El nostre condol a tota la família. 22
557 - Divendres, 22-02-2008
Educació
Educació
Anglès - Chit Chat
Tornem a tenir visita
Escola Arrels Primària
Canada's week Com ja us vam anunciar la setmana passada, l’escola Arrels primària va gaudir d’una extensa programació en anglès sobre el Canadà duta a terme per les quatre estudiants de Montreal que han viscut una intensa estada a Solsona. Ens van explicar moltes coses del seu país: la situació i característiques, la seva bandera, els esports nacionals, els animals autòctons, el menjar típic, les festes i tradicions canadenques… Les dues Isabelles, la Vanessa i l’Emilie amb molta il·lusió, i amb l’ajuda de les mestres d’anglès, es van adaptar perfectament al nivell dels alumnes explicant contes, utilitzant pòsters i presentacions amb powerpoint, cançons, jocs engrescadors i infinitat de recursos. Tots els nens de l’escola, des de P4 a 6è, van rebre aquesta visita amb molt d’entusiasme i, tot i que en un principi manifestaven la seva inquietud perquè potser no les entendrien, van quedar molt sorpresos en veure que comprenien tot el que els explicaven. Els alumnes han realitzat interessants projectes sobre aquest entranyable país. Heus aquí alguns comentaris d’alumnes sobre la seva inoblidable experiència:
El Charlie i l'Anna amb tres alumnes
Dijous i divendres passat vam tornar a tenir visita a l’escola d’idiomes Chit-Chat. Dos professors d’anglès, el Charlie i l’Anna que venien de treballar donant classes al Vietnam, ens van explicar la seva experiència. Ell és enginyer, de Londres, coneix 27 països i ha treballat en molts d’ells. Els alumnes joves que es preparen per fer exàmens de Cambridge també van aprofitar per fer exàmens orals amb professors nadius, semblants als que hauran de fer al mes de juny. És molt interessant veure com els alumnes han de fer servir realment tot l’anglès que saben per comunicar-se amb gent estrangera. A part de les classes, altres estudiants també es van beneficiar de la visita per practicar tot anant d’excursió al Castellvell i la Mare de la Font, visitant Solsona i fent la cervesa en un pub. Ara aquesta parella anirà a treballar a Pamplona durant set mesos, ells van comentar que ser professor d’anglès era com un passaport per poder trobar feina en la majoria de països del món. El trimestre passat de vegades a classe ens visitava la Shin de l’Índia que va estar tres mesos vivint a Solsona. Al desembre vam tenir uns dies la Ruby d’Austràlia. Aviat, abans de Pasqua, vindrà una família de Finlàndia amb el seu fill d’onze anys i podrem tornar a practicar l’anglès en situacions més reals.
“M’ha agradat molt, he fet una bona pràctica d’anglès. El que m’ha interessat més ha estat saber que estan a menys de 50º sota zero al nord” N. V. “Són molt alegres i ens han fet riure molt […] ens han ensenyat moltes coses del seu país” A. C.
Empresa de la construcció de la zona necessita:
1 Gruista amb carnet Interessats telefoneu al núm .
637 524 134
La Ruby d'Austràlia i la Shin de l'Índia 557 - Divendres, 22-02-2008
23
Educació
Escola Arrels Primària
Batxillerats i cicles formatius d’Arrels s’interessen per les energies renovables i el canvi climàtic en un col.loqui al centre Responsables de Gas Natural han informat els estudiants de postobligatoris sobre el bon ús de l’energia i els recursos actuals Davant la preocupació actual entorn el canvi climàtic i amb l’objectiu de conscienciar la població més jove sobre aquesta situació, l’Escola de Secundària Arrels ha dut a terme unes conferències informatives per tal de presentar-los com fer un bon ús de l’energia, les reserves actuals de gas i les renovables. Les xerrades, de la mà de Gas Natural, s’han realitzat al mateix centre i han anat dirigides als alumnes de batxillerat cientifico-tecnològic de primer i segon curs, i als cicles formatius d’electricitat i electromecànica de vehicles. Entre les principals qüestions tractades s’ha fet un èmfasi especial a la cadena energètica, així com als reptes globals i locals per aturar el canvi climàtic. Entre les finalitats d’aquest tipus de conferències hi ha l’interès del centre de dotar els nois i noies del criteri suficient per afrontar el consum energètic amb responsabilitat, davant l’escassetat de recursos.
Educació
Pla Educatiu d'Entorn
El Pla Educatiu d’Entorn de Solsona familiaritza els alumnes de primària amb la cultura popular gitana Diversos cursos de primària de l’Escola Arrels i el CEIP Setelsis de Solsona han pogut conèixer de més a prop la realitat gitana, aquests dies, a través d’un espectacle infantil sobre contes i llegendes populars del poble gitano. Aquesta activitat, inclosa dins el Pla Educatiu d’Entorn, ha permès “conrear la llavor del coneixement i el respecte a la cultura gitana a través d’una de les seves facetes més desconegudes”, expliquen els organitzadors.
Dos monitors gitanos han ofert les narracions i l’escenificació de llegendes amb música de guitarra interpretada en directe. El català i el Romano han estat les llengües utilitzades. A més, l’espectacle ha propiciat la participació i la interacció dels alumnes. Un dels objectius finals d’aquesta activitat és contribuir a la ruptura dels estereotips sobre el poble gitano i familiaritzar la societat amb una cultura que forma part de la catalana.
Aquesta activitat s’ha dut a terme a l’Escola Arrels i al CEIP Setelsis 24
557 - Divendres, 22-02-2008
Educació
Escola Arrels Primària
Santa Cecília per Carnaval!!! Ja diuen que el Carnestoltes és el rei dels poca-soltes, i direu... Què hi pinta Santa Cecília en aquesta època de l’any? Al novembre si feu memòria us recordareu que a l’escola Arrels vàrem viure una “SETMANA DE LA MÚSICA” especial, i ens va agradar tant que l’hem fet durar de moment fins al febrer. Una de les activitats realitzades va ser una audició amb instruments construïts amb material de rebuig, i això va cridar molt l’atenció,
sobretot als alumnes de C.I; així doncs, tots aquests mesos alguns alumnes d’aquest cicle voluntàriament han anat construint els seus propis instruments, ens els han ensenyat i els han fet sonar amb el seu grup-classe; però això no podia quedar així!!! Eren tant bonics que en vàrem decidir fer una exposició durant la setmana de Carnaval perquè tothom els pogués observar i veiessin la creativitat de molts dels nens de C.I. En aquestes fotografies veureu alguns d’aquests originals instrument.
Concurs de ninots de neu Des de la biblioteca de l´escola Arrels Primària s´ha dut a terme un concurs de ninots de neu adreçat als alumnes de Cicle Mitjà i de Cicle Superior. El concurs ha consistit a fer un ninot de neu amb volum o amb relleu seguint una sèrie de bases ja establertes i presentar-lo a la biblioteca de l´escola. Ha estat un concurs voluntari, però tot i així, hem de dir que ha tingut molt bona acceptació entre els alumnes. Als guanyadors se´ls ha obsequiat amb un bon llibre de lectura que de ben segur que els ha agradat. A l´escola Arrels pensem que totes les activitats de dinamització de la biblioteca són interessants i aquesta és una més de les moltes que al llarg del curs es fan. Des del Celsona, volem felicitar tots els nens/es guanyadors/es i animar tots els nostres alumnes a participar d´aquestes activitats tan engrescadores.
557 - Divendres, 22-02-2008
25
Educació
CEIP Setelsis
Canadà al CEIP Setelsis Quina setmana més intensa hem viscut a la nostra escola! Ens han visitat les nostres amigues canadenques i mireu el que hem fet:
THE GIANT CARROT Un bonic conte protagonitzat per animals, que ens ensenya que el treball en equip dóna bons resultats. Ens l’han explicat als grups de P5 fins a 3r. Sabíeu que molts contes en anglès comencen dient: “Once upon a time....” Ens ha agradat molt aprendre cançons que canten els nens del Canadà i conèixer històries i tradicions d’allà.
Benvingudes a l'escola
LUNCH TIME A l’hora de dinar també vam gaudir de la companyia i conversa de les simpàtiques canadenques. Ens van ajudar en la setmana anglesa al menjador i aprofitant la seva presència vam introduir alguns plats típics del Canadà al nostre menú. Van tenir molta acceptació unes postres molt populars anomenades Pancakes. Voleu provar de fer-les a casa? Aquí teniu la recepta:
WHAT DO YOU KNOW ABOUT CANADA? Els de 4t, 5è i 6è vam fer una visita virtual pel Canadà. Així vam conèixer on està situat aquest país, la seva original bandera, les seves llengües, la seva gent, la flora i la fauna, així com les ciutats més importants. El més sorprenent per nosaltres va ser descobrir un nou esport que practiquen a l’estiu, el lacross. També ens van fer una recomanació, si aneu al Canadà no deixeu de visitar les cataractes del Niàgara prop del llac Ontario.
INGREDIENTS: • 1 ½ tasses de farina • 3 ½ culleradetes de llevat • 1 culleradeta de sal • 1 cullerada de sucre • 1 ¼ tasses de llet • 1 ou • 3 cullerades de mantega ELABORACIÓ: • Barregeu bé els ingredients i aneu abocant petites quantitats en una paella ben calenta. • A l’hora de servir-ho podeu afegir-hi algun ingredient del vostre gust. Al Canadà el que més els agrada és el maple syrup (xarop d’auró). Des de l’escola Setelsis volem mostrar el nostre agraïment a l’Emily, la Isabelle, la Vanessa i la Isabelle per la seva simpatia, amabilitat, generositat i bon treball. Ens hem divertit i hem après molt. GRÀCIES I FINS AVIAT!
Quines cuineres més simpàtiques
Gràcies i fins aviat
Explicant el conte 26
557 - Divendres, 22-02-2008
Educació
La Ludoteca
Carnaval a La Ludoteca Som els nens i nenes de P-0, P-1 i P-2, aquest és el primer carnaval que celebrem a La Ludoteca, ens ho varem passar molt bé. Alguns nens no varen poder disfrutar-lo ja que estaven malalts
557 - Divendres, 22-02-2008
27
Educació
IES Francesc Ribalta
Alumnes de 1r de batxillerat de l’IES “Francesc Ribalta” participen en les sessions del projecte REVIR de la UAB
Dimarts passat, dia 19 de febrer, els alumnes de 1r de batxillerat, modalitat de ciències i tecnologia, de l’IES “Francesc Ribalta” es van apropar a la Universitat Autònoma de Barcelona per tal de participar d’una sessió de treball de quatre hores de durada, oferta per la mateixa universitat, en el marc del Projecte Revir (Realitat-Virtualitat). Aquest projecte consisteix a oferir a l’alumnat de secundària de Catalunya unes sessions de treball experimental en un laboratori informatitzat en el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemà-
tica (CRECIM). L’activitat, dissenyada per professors experts en la didàctica de les ciències, versava sobre “Seguretat vial: distància de frenada i efectes d’un xoc”. Els alumnes estudiaren, mitjançant un programari apropiat, el moviment del cotxe, del conductor i del passatger a través de les gràfiques posició-temps, velocitat-temps i acceleració-temps. Durant la tarda, i aprofitant l’avinentesa, els nostres estudiants realitzaren una visita guiada per la Universitat: facultat de Medicina, de Ciències i, la més nova, la d’Enginyeria.
El bus de la prevenció a l’Institut “Francesc Ribalta” Divendres passat, dia 15 de febrer, els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Institut van pujar al BUS DE LA PREVENCIÓ. L’esmentat bus, fruit de la col·laboració entre el Departament d’Educació i el Departament de Treball, és una aula interactiva on hi ha tallers, publicacions, jocs interactius i material didàctic centrat en la seguretat laboral, amb l’objectiu de sensibilitzar la població juvenil, abans de la seva entrada al món laboral, de la importància d’assumir conductes responsables i preventives que acabaran en un futur reduint la possibilitat de patir accidents laborals. En la primera part de la visita, els monitors, mitjançant un vídeo, ens van explicar els principals riscos laborals del món actual i la manera d’evitar-los. En la segona part, ens vam asseure cadascun davant d’un ordinador portàtil per participar en uns jocs interactius que consistien, entre altres, en la presentació d’un seguit de situacions quotidianes en les quals s’havia de passar una sèrie de proves sobre seguretat i salut laboral, per veure’n després la solució. En acabar, ens van obsequiar amb una bossa amb una samarreta, una llibreta i un llapis de memòria amb un fitxer de recordatori
dels aspectes més rellevants. Va resultar una activitat diferent, engrescadora i molt interessant per la seva qualitat, els mitjans utilitzats i per la seva temàtica. Joan Marc Moreno i Jordi Sarri
28
557 - Divendres, 22-02-2008
Cartellera
Presentació del procés de revisió del ‘Protocol del folklore geganter’
Sala cultural de l’Ajuntament (C/ Castell, 20) 22 de febrer, 21 h
Pep Bou porta a Solsona ‘Bufaplanetes’ Teatre Comarcal, 24 de febrer, 18 h
Obren un procés de participació ciutadana abans de fer la reedició del text, per Sant Jordi El proper divendres 22 de febrer, a les 9 del vespre, la sala cultural de l’Ajuntament acollirà la presentació pública dels objectius i el calendari del procés de revisió del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i la Festa Major de Solsona. Hi participaran representants de l’Ajuntament, l’Agrupació de Geganters i la Vint-i-quatrena. Paral·lelament, s’obrirà el termini de presentació d’aportacions ciutadanes sobre el document.
El gran mestre del mim ofereix un número per delectar el públic familiar a través de la màgia dels somnis El teatre de les bombolles de sabó per excel·lència arriba a Solsona de la mà de Pep Bou amb l’espectacle “Bufaplanetes”. Premiat en diversos festivals internacionals, aquest número es basa en l’elaboració de les bombolles com a ens dramàtic de plena efectivitat. La conducta imprevisibles dels materials fa que cada muntatge sigui irrepetible. És una obra organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament en el marc del Cicle d’Espectacles Infantils. Les entrades costen 10 euros i es poden adquirir només a taquilla.
Taula rodona sobre experiències de joves cooperants del Solsonès sala gòtica del Consell Comarcal 22 de febrer , 21.30 h
Jornada sobre plantes aromàtiques, medicinals i tintòries
L’ONG El Solsonès Obert al Món (SOM) organitza una taula rodona per compartir amb la població les experiències viscudes per joves cooperants del Solsonès en diferents projectes duts a terme als municipis Santa Rosa del Peñón i Somontillo, a Nicaragua, i Same-Karatu, a Tanzània.
Els dies 22 i 23 de febrer, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el DAR organitzen una jornada tècnica sobre les plantes aromàtiques, medicinals i tintòries, que tindrà lloc a la seu del Centre a Solsona. La inscripció és gratuïta i obligatòria abans del 15 de febrer contactant amb Mònica Fanlo al telèfon 973481 752 o al mail monica.fanlo@ctfc.es
Sopar de COU curs 85-86 Dia 23 de febrer, dissabte Interessats truqueu al: 677 827 978 (Ramon Estany)
Propera activitat del GNS
Sortida per conèixer el món de la tòfona i el gos tofoner
Dia: diumenge 24 de febrer - Hora: a les 9 del matí Lloc: a la plaça del Camp de Solsona Tornada: cap al migdia Farem una petita introducció de què és la tòfona, com viu, on viu... Anirem a veure tofoneres silvestres, per si tenim sort i podem collir alguna tòfona. Veurem com treballa el gos. Anirem a visitar una plantació d’alzines micorizades amb tòfona d’un any d’edat, i debatrem o explicarem tot el què fa referència al cultiu d’aquest fong. US HI ESPEREM
Associacions i Entitats
Club Estel del Solsonès
Gran calçotada a Valls - Diumenge, 24 de febrer Sortida: 7,30 del matí. Preu: 41 euros (Socis) - No socis: 43 euros. Inscripcions per ordre de pagament. Inscripcions i pagament: de 16h a 19h de la tarda al mateix Club Estel.
Tastet Gastronòmic a la Fira del Trumfo El Club Estel col.laborarà el dissabte 1 i diumenge 2 de març amb la fira del Trumfo i de la Tòfona organitzant un Tastet Gastronòmic a la Plaça Major. 557 - Divendres, 22-02-2008
29
Natura
Redacció
Un DVD sobre la tòfona a Catalunya ha estat distingit amb el guardó Selected Work en la 30a edició del JVC Tokyo Video Festival El DVD ha estat editat pel Centre de Formació i Estudis Agrorurals del DAR, amb la col.laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya A Catalunya es cultiven més de 100 hectàrees de tòfona. El Centre de Formació i Estudis Agrorurals del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha editat el DVD La Tòfona, diamant negre de la cuina, amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquest DVD, que tracta sobre el conreu de la tòfona a Catalunya, ha estat distingit amb el guardó Selected Work per la seva realització i originalitat a la 30a edició del JVC Tokyo Video Festival (TVF) celebrat a la ciutat de Yokohama, al Japó. El treball ha estat escollit entre 2.010 produccions presentades per 53 països. El TVF és la competició de vídeos més gran del món i té el suport de JVC. La Tòfona, diamant negre de la cuina, és un DVD que tracta sobre la importància del conreu de la tòfona a les diferents zones de Catalunya on ja es cultiven unes 100 hectàrees com a alternativa a cultius tradicionals d’alta muntanya i on abans es produïa de forma assilvestrada. França, Itàlia i Espanya són els principals productors de tòfona. La tòfona negra, molt apreciada a tots el mercats del món, era qualificada des de l’antiguitat com a “divina” i el seu sabor la fa especialment estimada i molt cotitzada econòmicament. Els cuiners més prestigiosos n’aprecien les seves qualitats i l’utilitzen en plats tradicionals i innovadors. El mateix Ferran Adrià ha col·laborat en la realització d’aquest DVD comentant les excel·lències d’aquest producte. En el DVD també es parla de la investigació que realitzen els tècnics del Centre Tecnològic Forestal sobre les noves plan-
Organismes i Institucions
tacions, utilitzant planters de vivers amb plantes inoculades amb micel·les del fong sobre arbres hostes, com l’alzina i el roure. El DVD La Tòfona, diamant negre de la cuina té una durada de 16 minuts, està realitzat en HDV i a part de la versió original en català, està traduït al castellà, l’anglès i el francès. El DVD ha estat dirigit per Àngel Casas i Oliva, tècnic en audiovisuals del CFEA (DAR). No és la primera vegada que la Unitat de producció d’audiovisuals del CFEA (DAR) ha obtingut reconeixements importants. L’any 2000 va obtenir un 3r Premi de la “IX Biennal de Cine Científico Español” celebrada a Saragossa amb el títol Las Algas (nace la vida) produït en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta Unitat disposa de 122 títols produïts en col·laboració amb diverses entitats. Totes les produccions es poden trobar a la web del DAR.
Cedricat
El Cedricat organitza un taller de propostes sobre productes locals i la seva comercialització Tindrà lloc el proper dilluns, 25 de febrer, de 2/4 de 9 a les 10 del vespre, a la Sala d’Actes del CEDRICAT, a la carretera de Coll de Jou, Finca de Can Mascaró El taller s’emmarca en el projecte “Estratègies de diversificació econòmica al Solsonès: turisme i productes locals de qualitat” que desenvolupa el CEDRICAT per encàrrec del Consell Comarcal del Solsonès. L’objectiu d’aquesta sessió participativa és recollir les iniciatives i les opinions dels productors locals, d’artesania alimentària, d’arts i oficis, de producció ecològica i de producció local de qualitat, així com dels responsables dels punts de venda locals d’aquests productes i dels agents locals representants dels diferents sectors econòmics de la comarca implicats d’alguna
manera en la distribució i/o venda d’aquests productes. Així, s’exposaran els resultats de la diagnosi que s’ha realitzat entorn dels productes locals de qualitat de la comarca, i alhora es treballarà de forma participativa, amb tots els assistents al taller, en les prioritats d’aquestss sectors i en propostes de futur que permetin elaborar un programa d’actuacions que respongui a les necessitats reals de les persones que en formen part. Es pot confirmar l’assistència trucant al CEDRICAT al 973 48 43 20 o al correu electrònic cedricat@cedricat.cat 30
557 - Divendres, 22-02-2008
557 - Divendres, 22-02-2008
31
Organismes i Institucions
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Constitució del Comitè Sectorial del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Dimecres passat, dia 13 de febrer, va tenir lloc al CTFC la constitució del Comitè Sectorial del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquest Comitè pretén ser un òrgan de comunicació, consulta i difusió amb el qual el CTFC vol esdevenir una eina més propera per al sector productiu. Els seus objectius són esdevenir l’òrgan consultiu per a l’establiment de noves línies de treball i vetllar per a la qualitat de la transferència del coneixement i la tecnologia impulsada des del CTFC. En aquest acte hi van assistir Xavier Pedreira, de la Asociación Nacional de Fabricantes de Tableros, Joan Rovira, del Consorci Forestal de Catalunya, Jordi Jané, del Gremi de Serradors i Rematants de Catalunya, Baldiri Ros i Pere Ros, de l’Institut Agrícola Català Sant Isidre, Jordi Gené, de l’Institut Català de la Fusta, Joan Jou, d’Unió de Pagesos de Catalunya i Eduard Pallejà, José Antonio Bonet i Ester Blanco, per part del CTFC.
3. Promoure i coordinar vincles de col.laboració amb altres ens o entitats que tinguin les mateixes o similars finalitats.
Les funcions que tindrà aquest Comitè seran:
4. Ser un òrgan de consulta del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a tots aquells temes relacionats amb el sector forestal.
1. Potenciar, promoure i divulgar els aspectes relacionats amb l’ensenyament, la investigació, la transferència de resultats, la divulgació, l’assistència tècnica a les empreses i a les institucions, el foment del desenvolupament rural, especialment en els àmbits forestals, agroforestals i indústries de la fusta i en general en aquells àmbits relacionats amb la gestió dels recursos naturals.
5. Participar en la programació i preparació d’activitats relacionades amb aquesta temàtica. 6. Fomentar la col.laboració entre les entitats representades en el Comitè.
2. Proposar i debatre sobre totes aquelles qüestions que puguin suposar la creació de nous projectes en el sector forestal.
Està previst que aquest comitè es reuneixi com a mínim un cop a l’any
Sessió informativa del Programa Forma’t al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya El 14 de febrer es va fer al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la presentació de la 3a convocatòria del programa Forma’t, a càrrec de Joan Lafarga, tècnic del Servei d’Ocupació de Catalunya. L’objectiu d’aquesta sessió informativa era orientar les empreses de la comarca sobre el funcionament pràctic del Programa Forma’t, la seva tramitació i les perspectives de futur de l’ajut. Actualment i fins el 5 de març, està obert el termini de sol·licitud d’aquestes accions. La finalitat d’aquest Programa és millorar les competències i l’empleabilitat dels treballadors i treballadores de les empreses catalanes i autònoms. Bàsicament es treballa en tres àmbits de formació: idiomes, prevenció de riscos laborals i transferència de coneixements específics per a cada empresa. Aquest Programa s’emmarca en el conjunt de mesures d’incentius a les
empreses que desenvolupa el Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. A la sessió informativa hi van assistir unes 15 persones. 32
557 - Divendres, 22-02-2008
Estel del Solsonès
Josep M. Borés
Assemblea general de socis En destaquem: Miquel Sala elegit nou president i l'aprovació del conveni amb La Caixa per a la modernització del Club Diumenge passat es va celebrar al Club de Jubilats Estel del Solsonès una Assemblea General que va donar cabuda a més d'un centenar de socis de l'entitat. La sala era plena a vessar i els més endarrerits tenien dificultats per seure. Va començar l'assemblea amb unes paraules de Montserrat Seuba, en la que va agrair el suport rebut durant tots aquests anys davant la presidència del club i va proposar a tots els membres l'elecció del que en serà el nou responsable, en Miquel Sala. Després de llegir l'acta de la sessió anterior, es va debatre l'acceptació del conveni amb l'obra Social de "La Caixa" i l'Ajuntament de Solsona. El conveni inclou la creació d'una
sala informàtica amb accés a internet per apropar les noves tecnologies a tots els socis i la potenciació de les activitats del club. També es va presentar el calendari d'actes previstos i es va aprovar el pressupost anual. A l'assemblea hi era present en Marià Chaure, president del Consell, que es va comprometre a continuar mantenint les ajudes que reben per part de l'ens comarcal. També hi va haver unes paraules d'agraïment per part de l'Elena Llorenç que, emocionada, anunciava la finalització del servei de perruqueria que durant tants anys ha estat oferint a les membres i les hi agraïa la fidelitat que havien tingut amb ella. Finalment la nova junta ha quedat d'aquesta manera: President: Miquel Sala i Ginestà. Sots-presidenta: Montserrat Seuba i Rafart. Tresorer: Marcel Solande i Castellsegué. Secretari: Salvador Borés i Soler. Portaveu: Enric Serra i Mayà. Vocals: Antònia Boronat i Espasa, Lurdes Gené i Santàularia, Mn. Salvador Casafont i Casals, Maria Fornell i Ramon, Angelina Guitart i Marbà, Robert Augé i Graell, Lídia Burés i Llena i Josep Serena i Planes.
Montserrat Seuba, presidenta sortint, Miquel Sala, nou president i Marià Chaure del Consell Comarcal, presidint l'assemblea.
557 - Divendres, 22-02-2008
33
Associacions i Entitats
Amisol
El Testament del Carnestoltes El dissabte dia 16 va ser una jornada molt especial per als nois i noies d’Amisol ja que, juntament amb el amics del Sol del Solsonès, vam ser els afortunats de pujar a la carrossa de l’Hereu del Carnaval, en Francesc Ester, de qui agraïm la seva generositat en fer-nos partícips, un any més, del Testament del Carnestoltes. La sortida va ser a mig matí de la Llar- Residència d’Amisol; un parell de carrosses de l’Associació de Festes de Carnaval, a ritme dels Ballets, van ser les encarregades de traslladar tota la comitiva pels comerços de Solsona per la recollida de regals.
Entre aquests hi havia embotits, una mola de serrar, un equip de so, un temporitzador de cuina... tots de gran utilitat pel dia a dia de la nostra entitat. L’acte es va finalitzar als voltants del migdia amb un pica - pica a la residència.
Associacions i Entitats
Cooper (Enriquet) - Sol del Solsonès
Testament del Carnaval El passat dissabte dia 16 vàrem anar junts amb els amics i amigues d’Amisol per recollir obsequis del testament del carnestoltes per les botigues de Solsona, units Amisol i El Sol del Solsonès sobre la camioneta, amb el so musical del Carnestoltes. El testament del Carnestoltes va tocar al Francesc Ester i el va repartir entre Amisol i El Sol del Solsonès. Junts pels carrers de Solsona visitant les botigues i recollint els obsequis, ens ho vàrem passar bomba i va ser molt important el fet de donar-nos a conèixer, aquestes dues entitats. Donem les gràcies a Francesc Ester, UBIC, la Comissió del Carnaval per aquesta immensa generositat per saber compartir, d'una manera molt especial, el premi amb nosaltres. Al final del recorregut del Carnestoltes vàrem ser obsequiats a la residència d’Amisol amb un aperitiu que entre tots serà un gran record per a la nostra vida. Per molts anys.
Ets un Sol! Us convidem a visitar la nostra web a: www.soldelsolsones.org 34
557 - Divendres, 22-02-2008
Associacions i Entitats
Associacions i Entitats
Esplai Riallera
Robatori al Casal Popular La Fura
Continuen els assaigs de Caramelles!
La passada matinada del dilluns 18 de febrer, es va produir un robatori al Casal La Fura. Durant el matí del mateix dilluns, alguns veïns van alertar als membres del Casal de que la porta estava oberta sense que hi hagués ningú a l’interior del local. Quan finalment el primer membre hi va poder anar, va poder observar que el pany de la porta estava rebentat a puntades de peu i que havien robat una petita quantitat de diners de l’autogestió del local, sense que aquest patís cap altre desperfecte. Des de La Fura lamentem que s’hagi produït aquest robatori, donat el caràcter de conscienciació social de la nostra entitat. També volem emplaçar als autors, a que reflexionin sobre la rellevància de la seva acció, donat que només mitjançant el coneixement i la cultura es pot superar la barrera de la ignorància i la inconsciència que l’actual sistema ens imposa.
Tots els nens i nenes que vulgueu encara sou a temps a apuntar-vos a cantar caramelles. Els assaigs són cada dissabte de 4 a 5 de la tarda a L’Esplai Riallera (Casal de Cultura, baixos). Les caramelles es cantaran, com cada any, el diumenge i dilluns de Pasqua.
Partits Polítics
Josep M. Montaner i Reig
Casal Popular La Fura
Partits Polítics
PSC - Solsona
ICV obre la seva oficina parlamentària al Solsonès La direcció d'ICV al Solsonès oferirà als ciutadans de la comarca la possibilitat de transmetre les seves inquietuds, propostes o reclamacions a un diputat d'aquesta formació al Parlament de Catalunya. Un representant d'ICV serà periòdicament a l'oficina parlamnentària del Solsonès, ubicada al Consell Comarcal, per atendre totes aquelles persones que desitgin traslladar-li les seves inquiteuds. L'objectiu de la iniciativa és, segons els seus responsables, "apropar la ciutadania a les institucions i als representants polítics del país". La inauguració oficial de l'oficna paralamnetàrai d'ICV al Soslonès se celebrarà el proper dilluns dia 25 a les 12 del migdia al Consell Comarcal en un acte que comptarà amb la presència de Pere Blasco i els diputats Francesc Pané i Laura Massana. 557 - Divendres, 22-02-2008
Trobada amb Zapatero El proppassat dia 16 un colla de militants i simpatitzants del PSC de Solsona, vàrem anar a Lleida a fer un dinar amb el nostre candidat a president del govern José Luis Rodríguez Zapatero. Les 58 persones que vam assistir al míting vam gaudir d’una jornada lúdica i de germanor que va acabar amb el dinar abans esmentat. Aquest acte ens encoratge, si cal, encara més, a estar preparats i a punt per afrontar les properes eleccions generals i ajudar des de la nostra modèstia a la victòria socialista. La nostra propera excursió serà el proper dia 6 a Badalona per assistir al míting central de la Carme Chacón, José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero. Esteu tots invitats a assistir-hi. 35
Salut
Marta Coll -pedagoga- col num .28.192
El trastorn per dèficit d’atenció, amb o sense hiperactivitat (TDA-H) És un trastorn real que suposa una afectació crònica del desenvolupament psicològic del nen, dificultant l’autoregulació de les seves conductes d’atenció, cognitives i motores. Afecta entre el 2 i el 5 % de la població infantil escolar El TDHA va ser descrit per primera vegada, fa més de cent anys, pel pediatra anglès George Still. Aquest pediatra s’adonà que alguns dels seus pacients, la majoria nens, tenien problemes d’atenció, de disciplina i eren excessivament actius. A partir d’aquí han estat molts els estudis realitzats en aquest camp i actualment el focus d’investigació del TDA-H es troba als EUA. L’Associació Americana de Psiquiatria divideix el TDA-H en tres subtipus: - Hiperactivitat i impulsivitat: impacient, impulsiu, incansable, amb moviment constant (20-30%) - Dèficit d’atenció: nens somiadors, que es distreuen per tot, no escolten i tenen problemes d’aprenentatge (15 %) - Combinat: Dèficit d’atenció i hiperactivitat (entre el 50 i el 75% dels casos)
Tractament psicopedagògic i assessorament familiar
Però, quina és la causa del TDA-H? Els investigadors encara no s’han posat d’acord, però hi ha dos fets molt clars:
L’evolució dels nens amb TDA-H que segueixen un tractament és bona, sempre i quan els acompanyi una gran estabilitat familiar. A part del treball individual amb un professional, mantenir un entorn estable, informat i comprensiu i fer servir tècniques educatives clares són dos aspectes fonamentals.
- És un trastorn que s’hereda (majoritàriament són nens) - És un trastorn d’origen genètic en el 80 % dels casos.
L’escola sol ser qui s’adona del problema Al nostre país, és l’escola qui sol fer-ne la detecció, ja que solen ser nens amb especials dificultats per tirar endavant el seu procés d’aprenentatge. A cada classe pot haver-hi un o dos nens afectats. Gairebé la meitat dels nens amb TDA-H presenten trastorns d’aprenentatge específics com els trastorns del càlcul i del llenguatge. A més, també, s’hi solen associar problemes de conducta (comorbiditat en el 50 % dels casos, trastorns associats com la depressió, tics...) . Les tècniques d’aprenentatge (escolar i conductual) no funcionen amb els nens amb TDA-H i els seus pares expressen les seves preocupacions amb frases com : “Sempre està als núvols”, “no és capaç de concentrar-se però es passa hores davant la play”, “sembla que no aprengui de l’experiència”, “no para quiet”, “l’àvia diu que el seu pare era igual de petit”, “els altres nens no l’entenen”, “tot el que toca ho destrossa”..... Per això davant la sospita que un nen pateix TDA-H convé una valoració per part d’un psicòleg o pedagog. Si el diagnòstic confirma el trastorn, caldrà engegar el mecanisme d’informació a pares i tot l’entorn del nen, amb especial importància, l’escola. Si el diagnòstic expressa una afectació severa, caldrà que un psiquiatra valori la necessitat del tractament farmacològic.
COM DETECTAR-LO
Cal observar que es donin almenys sis dels següents símptomes en almeny dos àmbits de relacions (escola i família) (de 6 a 12 anys) - Té dificultats per mantenir l’atenció en tasques escolars jocs. - Sembla que no escolta quan se li parla directament. - Té dificultats per organitzar tasques i activitats. - Perd objectes. - No segueix les instruccions ni acaba les tasques. - Evita tasques que li requereixin un esforç mental sostingut. - No para quiet, sembla que l’empenyi un motor. - Li costa molt estar assegut. - No juga tranquil. - Contesta abans que s’acabi la pregunta. - No respecta el torn de paraula. - Interromp i es fica en les tasques dels altres. - És descuidat amb les tasques diàries. - Se’l veu desmanagat (sabates descordades...). - Presenta algun d’aquests símptomes des d’abans dels 7 anys.
36
557 - Divendres, 22-02-2008
Solidaritat
Associacions i Entitats
14a Caravana Solidària amb el poble Sahrauí
Creu Roja El Solsonès
Novetats a Creu Roja El Solsonès
Punt de recollida del material al Consell Comarcal del Solsonès fins a final de mes
Des de Creu Roja del Solsonès us volem informar de la incorporació de la nova tècnica SÒNIA ORTEGA JUNCOSA. Aquesta persona està contractada a mitja jornada amb la previsió de cobrir l’altra mitja jornada amb una altra persona. L’oficina romandrà oberta tots els matins de la setmana de 10 a 2 i les tardes de dijous i divendres de 4 a 8. Us fem saber que Creu Roja Solsonès té l’objectiu de treballar amb els col·lectius de població més vulnerables, per la qual cosa no deixarem de lluitar per arribar a totes les persones més necessitades a través dels nostres projectes i accions. També volem col.laborar amb totes aquelles entitats de caràcter social que tenim a la nostra comarca.
La 14a caravana Solidària amb el Sàhara és un projecte solidari que té com a objectius bàsics fer una campanya participativa, dirigida a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En primer terme consisteix a fer una recollida popular, en les diferents ciutats i pobles de Catalunya, de productes com el Gel, Xampú i Sabó. En segon terme, vol donar a conèixer la situació del poble sahrauí, que lluita per la seva independència des de fa més de 30 anys. Entre els objectius principals de la 14a Caravana Solidària amb el Sàhara, hi ha: Fer arribar els productes higiènics (gel, xampú i sabó) imprescindibles per tal de millorar la situació higènica als campaments de Tindouf. Informar al poble català de la situació del poble sahrauí, a través de xerrades, punts de recollida i tot tipus d’actes. Donar suport al procés d’autodeterminació del poble sahrauí.
Vall de Lord
Agraïment
Pel transport dels productes als campaments de Tindouf, també es poden fer aportacions econòmiques al compte de “La Caixa”: 2100 0337 02 0200172944
Aquestes línies volen ser un agraïment a la sra. Begoña, a l’assistenta social Lídia i a tot el personal sanitari de la Clínica de Solsona (urgències, ambulàncies…). A tots ells, moltes gràcies pel tracte a la meva mare, Mercè Pascuet. Juanita Coma Pascuet
Ramon Badia i Terrado Els Sants de la Setmana Divendres, 22 Càtedra de sant Pere, apòstol, celebrada a Roma des del s. IV. Santa Margarida de Cortona; santa Elionor o Leonor. Dissabte, 23 Sant Policarp; santa Marta d’Astorga; beata Rafaela de Ibarra. Diumenge, 24 Sant Modest; sant Sergi; santa Primitiva; sant Edilbert; beata Josepa Naval i Girbés. Dilluns, 25 Sant Cesari; sant Valeri; beat Sebastià d’Aparicio. Dimarts, 26 Dissabte. Sant Nèstor; sant Alexandre; sant Porfiri; beata Paula Montal. Dimecres, 27 Sant Gabriel de la Dolorosa; beata FrancinaAina Cirer; sant Baldomer; santa Honorina. Dijous, 28 Sant Rufí; sant Hilari. 557 - Divendres, 22-02-2008
No hi ha retorn. Et perdràs, com un ocell, cap a horitzons de foc. Si algú diu, però: va estimar, el teu nom restarà escrit, ja per sempre. I tu vetllaràs a l'ombra dels vells arbres. M. Martí i Pol
La família us agraeix la vostra companyia i condol 37
Ep, la foto!
Un equip difícil de guanyar
Que bé que s'ho han passat els escoltes aquesta setmana
Cicle d’Espectacles Infantils Que no ens marquin un gol
‘BUFAPLANETES’ Pep Bou
Ep, la foto
Societat El teatre de les bombolles de sabó per excel·lència arriba a Solsona de la mà de Pep Bou amb l’espectacle «Bufaplanetes». Premiat en diversos festivals internacionals, aquest número es basa en l’elaboració de les combolles com a ens dramàtic de plena efectivitat. La conducta imprevisibles dels materials fa que cada muntatge sigui irrepetible. DIUMENGE 24 DE FEBRER - 18 H - TEATRE COMARCAL - ENTRADA: 10 EUROS (NOMÉS A TAQUILLA)
Avui divendres el Carles fa 20 anys. Felicitats de part de la família!
Ho organitza:
Hi col·labora:
38
557 - Divendres, 22-02-2008
Coaching al minut? I per què no
Eduard Tamames (ActionCOACH)
Crisis? What crisis? “La crisi és el millor moment per a emprendre.” Luciano Benetton Amb aquest premonitori títol: ”Crisi? Quina crisi?” l’any 1975 el grup musical Supertramp creava un àlbum no dels millors, qualitativament parlant, de la seva carrera (tot s’ha de dir). Amb aquest punt de partida (tan sols una curiositat, si voleu) avui m’agradaria compartir amb vosaltres una experiència, coneguda potser per alguns, que ilustra molt bé l’actitud “SER PROACTIU”, sobretot en moments que s’intueixen de canvi cap a un nou cicle econòmic, que uns afirmen de crisi i altres només de desacceleració. Un grup de persones, representants d’un determinat sector empresarial, es reunien trimestralment per a compartir les seves magnituds econòmiques i els problemes d’una forma totalment oberta i desinhibida. Es vivia una època de gran recessió econòmica que afectava més greuement aquest sector en concret. Els empresaris estaven realment desamimats. Es va organitzar una trobada de 3 dies de durada per a parlar de la situació. El primer dia la pregunta que es va debatre va ser: què està passant? quin és el motiu? Els condicionants cojunturals eren grans i les empreses havien començat a fer reduccions de personal. Al final del dia els assistents se sentien realment desencisats davant la perspectiva. El segon dia la qüestió central fou: quin futur ens espera? Es varen estudiar els indicadors ambientals pensant, d’una forma totalment reactiva, que aquests determinarien el futur del sector. Les coses anirien pitjor. Tothom ho sabia. El pessimisme s’imposava.
Cursos
De manera que el tercer dia el treball es va centrar en respondre una pregunta proactiva: quina ha de ser la nostra resposta al repte? què farem? com podem prendre la iniciativa en aquesta situació? Aleshores es va parlar de control i reducció de costos, ampliació de mercats i més idees sobre aquests temes que més tard es van concretar en accions més pràctiques i realitzables. Les reunions van acabar amb una sensació d’optimisme, esperança i una certa sensació d’actitud proactiva. Resumint les conclusions de la trobada: - el que està passant no és bo i la tendència pot ser que enpitjori. - el que nosaltres estem determinats a fer és molt positiu, ja que ens permetrà controlar millor, reduir costos i ampliar el nostre mercat. - per tant, el negoci està millor que mai. Aquesta és una forma proactiva d’afrontar la realitat: tots tenim el poder de triar la nostra resposta davant les circumstàncies i previsions. No fer-ho, com probablement hagués argumentat una ment reactiva, hagués estat acceptar la idea que el que passa al nostre voltant ha de determinar-nos. Les empreses poden ser proactives. Han d’utilitzar la creativitat i els recursos dels individus per a crear una cultura proactiva. L’empresa no té per què estar condicionada per les circumstàncies ambientals. Pot prendre la iniciativa per a assolir els objectius acceptats per tots els membres de l’organització. No és interessant?
Ramon Estany
Cuina creativa i saludable per als solsonins Dins el programa de Prevenció i Salut de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya, s’estan organitzant en els diferents equipaments que té arreu de Catalunya, cursos de cuina creativa, a fi d’incentivar la gent gran a consumir una dieta més equilibrada, de forma que aprenguin noves receptes i noves formes de cuinar els aliments, elaborar-los i presentar-los. El curs s’ha iniciat a Solsona aquest dilluns amb l’assis557 - Divendres, 22-02-2008
tència d’unes trenta persones, que van seguir les explicacions del mestre cuiner Josep Coll, que els va ensenyar a fer un plat de peix, i com que som a l’època, l’elaboració d’uns bunyols de Quaresma. Com és habitual en aquests cursos, un cop finalitzada la sessió, els assistents poden degustar els plats elaborats allí mateix. L’activitat té lloc a la seu que l’entitat té a Solsona, a l’Av. Verge del Claustre, 20. 39
L'entrevista
Ramon Estany
“De la política m’atrau la possibilitat de resoldre els problemes de la gent” Josep Caelles, candidat suplent per al Congrès dels Diputats a Lleida Josep Caelles Subirana, de 55 anys (fets aquest diumenge passat), mestria industrial en el ram hostaleria, especialitat cuina, i actualment 1r secretari comarcal del PSC del Solsonès. Com s’inicia Josep Caelles al món de la política i a aquestes eleccions en concret? El meu inici en el món de la política ve de molt lluny. A casa vaig viure el republicanisme de tota la vida del meu pare, de molt jove ja vaig prendre part activament en la famosa “Marxa de la Llibertat”. Des de l’any 86 tinc un compromís polític amb el PSC i en els darrers anys també responsabilitats a nivell municipal i comarcal. El lloc de 2n substitut de les llistes que encapçala la Tere Cunillera, ve donat pel compromís que té l’assemblea comarcal del PSC de participar activament en la candidatura del PSC i poder obtenir o millorar els resultats de fa 4 anys. Com afrontes el repte de les eleccions al Congrés i al Senat a Solsona i a Lleida? Les eleccions al Congrés i al Senat són d’una vital importància per Solsona, Lleida i per la resta d’Espanya. Decidirem si volem donar un altre pas endavant en positiu i que els socialistes tornem a formar govern o fem un pas enrera (amb negatiu) votant a una, cada vegada més, extrema dreta. Malgrat que només hi vas com a suplent, d’on treus la il.lusió o l’esperit per fer campanya? La il.lusió que jo tinc me la dóna tota aquesta gent que cada dia em recorda que encara hi ha altra gent que no poden gaudir plenament del nostre benestar. Quina és la sensació que perceps dels ciutadans a quinze dies de les eleccions? Em remeto als fets. El passat dia 16 vam fer un autocar cap a Lleida amb 55 persones, entre militants i simpatitzants per anar a dinar amb el Zapatero. Imagina’t quina sensació he de tenir! Quin tipus de política creus que s’està fent al nostre país?. Tant a Espanya com a Catalunya, la seriosa, la de compromís, la constructiva i la dialogant que és la que fan el PSOE i el PSC. La rancuniosa, la catastrofista, la negativa, l’anticatalanista són especialitats del PP. Es pot canviar? Si guanyés el PP, sí que canviaria. Què pot oferir el PSC als ciutadans? Més progrés, desenvolupament de l’estatut, compromís social, més benestar i un aval de defensa dels interessos dels catalans davant de Madrid. Quines són les prioritats? Aprofundir amb tots aquells oferiments dits més amunt. Quines són les necessitats més bàsiques? Hi ha encara un nombre de gent marginada (del nostre benestar) que no poden gaudir plenament dels beneficis d’aquesta cursa
cap al PIB. Resoldre aquest problema és bàsic. Quin estil necessita Catalunya i Espanya a l’hora de governar? Tens un botó de mostra de l’estil de governar del nostre President Montilla, molta feina i poc soroll, com deia el seu eslògan “Fets i no paraules” Què t’atrau més de la política? La possibilitat de resoldre els problemes de la gent. Quina és la part negativa de la política? Quan apareix la falsedat, la mentida i el tot val.
Bateria de preguntes personals Quin és el teu hobby? Cuinar i cotxes. Artista de Solsona que t’hagi cridat l’atenció? En Manel Casserras pare i per extensió el Manelet, tot i que hem gaudit i gaudim d’un bon ventall d’artistes solsonins. Una pel.lícula? El destino de Nunik Un llibre per passar l’estona? El peso del helio, de Yasmina Reza, sobre Nicolas Zarkozy. Un destí? La tranquil.litat allà on sigui. Una virtut del candidat? Compromís amb la lluita social. Referent polític? Ramón Rubial Un repte? Millorar cada dia com a persona. Un moment màgic? Políticament parlant, la nostra entrada a formar govern de l’Ajuntament de Solsona. Un personatge? El bisbe Casaldàliga El lema de la teva vida. PAU, PAU I SEMPRE PAU. 40
557 - Divendres, 22-02-2008
L'entrevista
Ramon Estany
“Al cap i a la fi, l’important és treballar pel país” Míriam Semís, candidata a les llistes del Senat per CiU La solsonina de 28 anys Míriam Semís i Castro es presenta a les properes eleccions a les llistes pel senat per Lleida com a suplent, per Convergència i Unió. Amb estudis de FP2 Administració i Finances i CFGS d’Educació Infantil, actualment la Míriam treballa com a educadora a la Llar d’Infants Arrels. En la vessant política, és cap comarcal de la Joventut Nacionalista de Catalunya Com s’inicia Míriam Semís al món de la política i aquestes eleccions en concret? Ens vàrem començar a reunir una colla de jovent amb la mateixa fita, treballar per la comarca, i així de mica en mica vam fer ressorgir la JNC al Solsonès la qual no estava operativa. Des de CIU sempre ens han tingut en compte i ens han ajudat en el que han pogut, i nombrant joves a les llistes. En aquestes en concret també van apostar per nombrar la joventut.
sense que sigui retallat pel Tribunal Constitucional perquè ens pugui donar força al nostre país. Quines són les necessitat més bàsiques? Les necessitats més bàsiques del nostre país són: Ajudes a jovent i famílies; L'habitatge; Reflotar l’economia; Pactar una bona llei d’educació; Arribar a uns sous equilibrats.
Com afrontes el repte de les eleccions al Congrés i al Senat? Amb il.lusió, jo al cap i a la fi vaig de suplent i faré tot el que estigui al meu abast, ja que amb la feina que tinc de vegades no disposo de tantes hores lliures com m’agradaria.
Quin estil cal a Catalunya i Espanya a l’hora de governar? Cal que hi hagi una política més constructiva, amb respecte i acord sòlids, els quals després es puguin complir.
Malgrat que només hi vas com a suplent. D’on treus la il.lusió o l’esperit per fer campanya? L’important no és anar al davant, ja que amb una llista hi ha d’haver gent ocupant totes les posicions, i al capdavall l’important no és la posició sinó treballar pel país.
Què t’atrau més de la política? El que estic aprenent. Sempre aprens conceptes nous, ja sigui parlant amb persones, amb mítings, conferències, Consells Nacionals, …
Quina és la sensació que perceps dels ciutadans a quinze dies de les eleccions? Hi ha una percepció en la qual la gent està descontenta amb la política i amb poques ganes de participar, crec que el que hauríem de fer els polítics és il.lusionar la gent perquè al cap i a la fi el que van a fer és escollir representants per representar el poble.
Quina és la part negativa de la política? La part negativa normalment són els maldecaps que duu, les crítiques, però algú o altre ho ha de fer.
Bateria de qüestions personals
Quin tipus de política creu que s’està fent al nostre país? Crec que s’està realitzant una política poc constructiva i que malauradament hi ha una cultura del no.
Quin és el teu hobby? Actualment no tinc temps per tenir un hobby. Artista de Solsona que t’hagi cridat l’atenció? Manelet Casserres per tota la seva obra gegantera. Una pel.lícula? La casa dels esperits Un llibre per passar l’estona? Escolta la meva veu de Susana Tamaro Un destí? La vida en sí és un destí. Una virtud de la candidata? Normalment no me les reconec. Un referent polític? Jordi Pujol Un repte? Arribar un dia a formar una família Un moment màgic? La posta de sol des de la muntanya Un personatge? Guifré el Pelós El lema de la teva vida? El camí només el puc triar jo.
Es pot canviar? En general tots els partits hauríem de ser més constructius i els qui els toqui governar afrontar la seva tasca amb il.lusió i ganes de treballar pel país, que en definitiva per això ens tria el poble. Què pot oferir Convergència i Unió als ciutadans? Des de CiU, el que oferim és beneficiar Catalunya des dels acords que hi hagi amb el govern Espanyol. Quines són les prioritats? La prioritat principal de CiU és Catalunya i la seva gent. Una altra prioritat és poder desenvolupar l’Estatut de Catalunya, 557 - Divendres, 22-02-2008
41
INFLEXIONS
Inflexions
Genís Cardona “Voldria comprar una musa.” “Molt bé, senyor. Miri, en tenim diverses, pel que pot triar la que li agradi més.” “Me les podria ensenyar, si li plau?” “Per descomptat: aquesta és Calliope, la musa dels poemes èpics o heroics, bella entre les belles, de preciosa conversa i melangiós somriure; a la seva dreta hi ha Clio, la musa de la història, la gloriosa, de fesomia pràcticament hermètica i parlar pausat i verdader; una mica més enllà, sensual com un dia de primavera, tenim Erato, musa de la poesia amorosa o eròtica, la més terrible de les muses; al seu costat, sostenint una arpa entre les cuixes, està Euterpe, la musa de la música i la poesia lírica; la que plora llàgrimes negres és Melpomene, la musa de la tragèdia, i quan la veig plorar voldria que l’òliba blanca em devorés els ulls i l’ànima; darrera del piano hi ha Polyhymnia, la musa de la cançó, i la retòrica, que també és una melodia als llavis d’un bon orador; quan Euterpe toca l’arpa i Polyhymnia canta amb la seva veu trencada, Terpsichore, la musa del ball, s’estremeix en moviments atàvics, d’agilitat animal però destresa olímpica; Thalia és la musa de la comèdia i la poesia bucòlica i sempre la veurà al costat de Melpomene, transformant les seves llàgrimes negres en petites flors vermelles que neixen arreu, fins i tot sobre el piano. Finalment, aquella noieta embadocada que està estirada a l’herba, contemplant el cel i les estrelles, és Urània, la musa de l’astronomia, lànguidament celestial. Ja les coneix totes, ara pot escollir la que li sembli més idònia als seus propòsits.” “Ara veig el meu gran error.” “No n’hi ha cap que li plagui? Vol que els demani que es despullin per vostè?” “No, no farà falta. Estic ben convençut que totes i cadascuna d’elles té un cos pel que qualsevol home es deixaria tallar les extremitats i permetria que el seu cor es cargolés de dolor per sempre més a canvi de gaudir de la seva companyia una sola nit.” “Quin error ha comès, doncs? No entenc que, davant de tanta bellesa i tanta passió, no trobi el que buscava.” “Sí que ho he trobat. El problema, però, l’arrel del meu error, la meva equivocació descomunal, és que em caldria endur-me’n més d’una.” “Això no serà possible, senyor. Com pot llegir al cartellet que tinc sobre del mostrador, les muses no les venem, en tot cas es compra una estoneta, com a molt una nit, amb una d’elles, i només amb una.”
“Però això és com si anés a comprar un perfum i només se’m permetés un ingredient. Un perfum destil. lat únicament de pètals de rosa de ben segur és magnífic, però també és monocromàtic, insuls, somort. La meva obra ha de ser èpica, és veritat, i per això estaria disposat a vendre la meva vida a canvi de l’amor fugisser de Calliope, però també cal que tingui una engruna de tragèdia, unes pinzellades d’erotisme, una cadència melòdica que porti el protagonista dansant fins les darreres notes, una aclucada d’ullet d’història, per a donar-li una base aromàtica de fusta de roure vell.” “Vostè vol les nou muses, no és cert?” “Efectivament, però em diu que no m’està permès adquirir-ne més d’una al mateix temps, i encara per unes hores de temerària passió, tan sols.” “Així és.” “I em podria explicar les raons d’aquesta limitació?” “Són senzilles: fa molt de temps qualsevol persona interessada i amb prou recursos podia adquirir les nou muses per una nit. En algunes ocasions el comprador no era conscient del que estava adquirint, i les muses tornaven al matí agafades de la mà, amb els ulls esbatanats i les robes tacades de sang. Altres vegades el comprador sol.licitava que li fossin retornats els diners ja que, en tenir les muses a casa, no havia pogut decidir per quina començar i s’havia adormit sense tocar-ne cap. El darrer client que les comprà totes, però, no aparegué degollat ni boig d’incertesa, sinó que es quedà les muses set dies, sis de treball i un de descans en el que es dedicà a contemplar la seva obra.” “Precisament per això les vull totes, necessito que la meva creació sigui tan immensa com la d’aquest darrer client del que em parla.” “Li repeteixo que això no és possible, ja no.” “En fi. Doncs, no insisteixo més. Li deixo la meva tarja personal i si canviés d’opinió m’ho fa saber. Els diners no són un problema, ja ho sap.” “Molt bé, però no hi compti.” “Passi-ho bé.” “Li desitjo un feliç dia, Doctor Frankenstein.”
Llistes de naixença Puericultura C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona
Pre-mamà Roba 0-2 anys
LIQUIDACIÓ TOTAL ROBA TALLES GRANS 42
557 - Divendres, 22-02-2008
Records
Pere Espinal
Mn. Innocenci Mas La família Mas era una de les famílies nobles de Solsona, i de bondat. Tenien la casa pairal on ara és la Placeta Ribera o Llucianet i la Casa del Piulats amb part del local del Transatlàntic. Aquella casa al celler hi tenia una sortida a la Mina de cal Cabanes al Vall Calent per escapar-se amb cas de guerra si els enemics entraven a la ciutat. Era una casa senyorial, tenia una claraboia amb la Creu al capdamunt. Allà hi nasqué Mn. Innocenci Mas i dues germanes. El seu pare, que era un home de bondat, feina de Col•lector de la família Barnola i en aquell temps de tanta tribulació va ajudar a les monges de l’Hospital. L’Innocenci tenia una mica de dificultat al enraonar i deia que volia ser capellà. El seu pare li deia: “Has de ser enginyer ja que t’agrada fer aquest treball. De manera que el món va prosperant i quan seràs Col•lector de cal Cabanes és farà molts camins i tu els faràs com s’han de fer”. L’Innocenci li deia: “Ja m’agrada fer d’enginyer, però vull ser capellà”. Amb la dificultat que tenia va ser un gran capellà amb una gran estimació a l’Hospital i a la Mare de Déu. Va posar tot l’interès a recuperar les boniques tradicions i devocions de la nostra ciutat. Va fer molts anys, fins que es va morir Administrador de l’Hospital i director del Xuriguers. Aquelles processons que es feien el Divendres Sant les organitzava ell. Ara us explicaré un fet que li va passar, que molts anys se’n va parlar. Ja que els passos dels Dolors i la Soledat pesaven molt, de tant en tant reposaven i amb unes patriques s’anunciava que es parés la processó i tornés a caminar. Es van parar al Carrer Llobera quan els Armats i el Sant Crist hagueren donat la volta cap a la Plaça no van sentir les patriques i van continuar marxant Plaça avall i la processó parada al capdamunt; ell com si estigués enfadat va dir: “Endavant les atxes que Sant Crist ja passa al carall.” Això va fer tanta gràcia que durant molts anys la gent ho deien. Per això la processó de corpus, la Mare de Déu d’agost i la Festa Major, feia anar a tota la gent gran darrera de les autoritats tot resant el rosari i ajudaven al Mn. Pasacostes i Mn. Piques. Li proposaven que fos Canonge i els va dir que servint a l’hospital president dels xuriguers i Col•lector de cal Cabanes ja estava content. Vivia a la casa de cal Cabanes a la Plaça de Sant Joan amb la seva germana Sra. Hilaria que era una gran personalitat. El seu marit era metge i tenien una minyona que els cuidava i es deia Maria Sangrà. Tenia gran devoció per St. Joan, guardava la clau de la capella i el parament de fer ballar l’ou, i ajudava a organitzar les festes que s’hi feien. Exercia l’ofici d’enginyer, va fer uns plànols que són una bonica millora per la nostra ciutat. Una de les obres boniques és la carretera del Vall Calent, 557 - Divendres, 22-02-2008 22-2-2008
fer-la passar per davant de l’hospital i per la Cabana del Mas que era seu, li deien cal Motxilla, i ha desaparegut del tot. Treure el jardí del bisbe, la plaça de la Sardana al carrer que va a la Plaça de Palau, és una zona bonica de Solsona, el carrer de St. Agustí i moltes altres coses de les que ell en va fer el plànol. Era molt estimat per tothom i la seva vida era de gran exemplaritat. Les dones anaven llargues fins als peus, mentre els traginers entraven carbó en va passar una que anava curta fins més amunt dels genolls però portava mitges i els va dir. “Aquesta dona es propagandista de mitges i va curta perquè li vagin”. Un traginer va dir un renec i ell una jaculatòria: “alabat sia Déu”. El traginer va dir: “Ja em perdonarà, ho he fet perquè és un vici que tinc” “Mira, desgraciadament aquests mals vicis són les arrels dels prejudicis.” Morí d’un fallo al cor tot pujant l’escala de casa seva. A l’enterro de la catedral no hi cabia la gent. La família Barnola va fer la caritat a tots els pobres perquè l’acompanyessin al cementiri: resant el rosari.
13 ANYS
APTA
MONSTRUOSO • Divendres, 22 - 10.15 nit
,5 r0
ra d
mp
co
pe
MR
.M
pe r la
VA L
MR. MAGORIUM Y SU TIENDA MÁGICA • Dissabte, 23 - 6.15 tarda • Diumenge, 24 - 5.15 tarda
0 AG 'un Eu OR a I MO MÀG Y SU entr ro ad s NS ICA TI a EN TR UO DA SO
(Dia de l'espectador)
• Dissabte, 23 - 11.00 nit • Diumenge, 24 - 7.30 tarda • Dilluns, 25 - 10.15 nit
43 5
Opinió
Albert Muntada - Candidat al Senat per Convergència i Unió
L’educació en valors com a pilar col.lectiu: Recuperar el respecte, l’autoritat i el mèrit de l’esforç Tot i la recança d’alguns, al Solsonès també ha arribat la globalització. Si bé podíem pensar que les decisions preses a Madrid poc afectaven el desenvolupament col·lectiu d’una comarca com la nostra, cada vegada es fa més evident que el model social que s’està generalitzant, caracteritzat per una crisi de valors (que també ens afecta de ple), reclama una legislació estatal per tal de recuperar, a través de l’escola, la família, la feina i, en definitiva, des de qualsevol àmbit, una actuació contundent per tal de primar el mèrit de l’esforç i reconèixer la necessitat d’una autoritat, sense caure en l’autoritarisme. Als polítics no ens ha de fer vergonya dir que ens hem equivocat. L’actual model de sistema educatiu no fa front a una necessària educació perquè es concentra massa en ensenyar, i aquest dèficit educatiu (en el sentit ampli de la paraula), l’hem de resoldre des del govern de la Generalitat i des de Madrid. M’agradaria remetre’m a la publicació de l’informe PISA, que s’afegeix, pel que fa a l’alerta vermella, al que ja ens anticipava l’estudi de la Fundació Bofill publicat a darrers d’any: no tenim un bon sistema educatiu. No és per casualitat que avui apareguin en infinitat d’ocasions al congrés i al senat propostes que fan referència a la convivència o al civisme. L’aparició de polítiques públiques, tant
Opinió
a nivell d’Espanya, com a nivell municipal, posa de manifest la preocupació existent en la societat entorn la qüestió del civisme i del respecte per les normes bàsiques de convivència. El desgast del concepte d’autoritat, la confrontació d’interessos individuals en un marc de valors en què prima la llibertat de cadascú per sobre de l’interès comú, la diversificació dels patrons de socialització i, per conseqüent, la superposició de models ètics diversos (no tothom comparteix el que està bé o el que està malament), paral·lelament a la tendència dels poders públics a l’estratègia repressiva (noves ordenances, més control policial, més sancions) per sobre d’actuacions educatives o de participació i consens ciutadà, clamen que cal incidir, de forma urgent, en una instrucció dels alumnes del nostre sistema educatiu. Personalment em preocupen aquests dèficits educatius que hem de resoldre entre tots. No només des de l’escola, que com operador de l’escena pública ha d’endegar estratègies, ni solament des de l’àmbit familiar, on s’han coronat massa reiets, sinó de forma conjunta. Hem tret del nostre sistema educatiu valors fonamentals per al futur de Catalunya, com són el respecte, l’autoritat i el reconeixement del mèrit i de l’esforç. Posar les eines polítiques per a recuperar-los a l’escola, a la família i a la societat, és també una de les claus de volta del futur com a país.
J. H.
Cabòries 1. “M’ataquen perquè dono la cara per Catalunya”, ha dit Zapatero. Encara que, mentre la doni com fins ara, no crec que arribin a trencar-li. Si al més petit gest de favor a Catalunya, tota Espanya s’exaspera, això vol dir que d’Espanya no en podem esperar més que garrotades. Perquè, doncs, hem de seguir units a un país que ens detesta, pendents sempre de la seva liberalitat i indulgència? Com podem esperar que un poble que ens estima d’aquesta manera ens atorgui la llibertat, si nosaltres, com acaba de fer Kosovo, no ens la prenem?
podia esperar uns quants anys més. D’agradar, no me n’agrada ni el nom. No em sap greu que arribi a Barcelona, em sap greu que arribi a Madrid. El que realment ens convindria, com deia l’alcalde de Lleida, seria una xarxa de trens llançadora que unissin les capitals i les principals ciutats catalanes i un TGV que unís el llarg del litoral mediterrani amb Europa. Com a bons europeus, el nostre punt de referència ha de ser Europa, l’Euroregió, i no Madrid. 4.Aquest any se celebra el 150 aniversari de l’aparició de la Mare de Déu de Lorda (Lourdes). En aquell temps, Bernadeta Sobirous, una pageseta, tenia la sort de parlar encara gascó, la seva llengua. En el curs de les investigacions que el procurador feia de les aparicions, va preguntar a Bernadeta en quina llengua li parlava la Mare de Déu. Quan la noia li va respondre que en la llengua pròpia del país, el gascó, el funcionari la va reprendre dient-li que l’enganyava, perquè la Verge només podia haver-li parlat en francès. Feia tres segles que la Mare de Déu del Miracle havia parlat en català als nens de la Cirosa. Tot i amb això, els francesos no es van convertir i van continuar exterminant les llengües de Gascunya, Occitània i de tots els països de França amb llengua pròpia. Ni tampoc espero que ho facin els espanyols. Ni tan sols el Vaticà, ja que el Papa només es digna parlar la llengua dels poderosos.
2. Moratinos ha assegurat que Espanya mai no acceptarà la independència unilateral de Kosovo. Encara que aprovada per la immensa majoraia dels albanokosovars, diu que és contrària a les lleis internacionals. Tan il.legal com la invasió de l’Iraq. I, contra les afirmacions de Putin, no es cansen de repetir que Kosovo no té res a veure amb Catalunya i el País Basc. Però, si tant insisteixen, vol dir que potser alguna cosa tindran a veure. Si no, ¿per què diuen que pot crear precedents? Que en prenguin bona nota la UE, perquè tots els estats que s’oposen a la independència de Kosovo, des d’Espanya a la Xina, porten un perdigó a l’ala. 3. Abans d’ahir, dimecres, quatre dies abans d’obrir la campanya electoral, l’AVE arribava a Barcelona. Per mi, ja 44
557 - Divendres, 22-02-2008
Opinió
Xavier Jounou - Alcalde de Solsona
L’eterna confusió Tots, en un moment o altre de la vida, hem hagut d’escollir una cosa important entre dues o vàries opcions. Tot i que és bo tenir la possibilitat d’elegir, perquè és sinònim de tenir capacitat de decidir el propi futur, sovint, en haver de triar, ens envaeix el dubte de si l’encertarem, ja que, generalment, totes les opcions a escollir tenen pros i contres. Començo així per constatar que no ha estat fàcil, ni banal, per al govern solsoní, haver de decidir quina opció de variant incorporàvem al POUM per a poder-lo dur a l’aprovació definitiva. Una decisió que, tot i que pertocava al nostre ajuntament, afecta moltes persones i legítims interessos. Totes dues variants tenien similars arguments a favor i en contra com per que la Direcció General d’Urbanisme deixés la responsabilitat d’escollir a l’Ajuntament. Egoistament, hauria estat molt més còmode per a nosaltres que Urbanisme hagués decidit quina variant incorporar al planejament, però no ha estat així. Governar vol dir, sovint, haver de decidir, i així ho hem fet. Però per a intentar fer-ho amb encert, és prudent assessorar-se, cosa que hem procurat. Tot el consistori s’ha reunit per parlar-ne; ens hem trobat també amb totes les persones que en representació de molts col·lectius formen la Comissió de Seguiment del POUM; hem tingut una reunió amb els alcaldes dels municipis per on també transcorrien les dues opcions de variant i, només al final, després d’escoltar tothom i valorar-ho, i veient que hi havia arguments favorables i desfavorables per totes dues, ens
Opinió
hem decantat per la sud. Tot i així, però, cal deixar clar que no és un projecte sinó només una reserva de sòl i un possible trajecte que, en el moment definitiu, si les circumstàncies o les variacions del moment ho aconsellessin podria reconduir-se. Però havíem de decidir ara per poder tancar el POUM. Aquesta és la simple veritat del procés de decisió. Totes les interpretacions i elucubracions que es vulguin fer al respecte són honorables, però desaforades i inexactes. Comprenc que hi hagi persones que pensin que és millor l’opció nord, ja que també té clars arguments a favor. No em sembla pas malament que CiU continuï pensant i defensant la seva idea. El que ja no m’agrada tant és que per fer-ho utilitzi la institució del Consell Comarcal, barrejant, com gairebé ha fet sempre, institució i partit (l’eterna confusió). Si com a Consell es vol manifestar, ha de demanar el parer de tots els ajuntaments comarcals i no només la dels que recolzaven la tesi del seu president. I si CiU del Solsonès, com ha fet, vol editar una opinió al Celsona, com a mínim se li hauria de demanar una argumentació més potent, una visceralitat més controlada i un to més escaient i constructiu. Per cert, hi ha regidors de CiU a Solsona que no tenien ni idea d’aquest article d’accent tan desencertat. No sé si el senyor que l’ha fet en nom de CiU, i d’amagatotis d’aquests regidors, està en condicions de reclamar gaire coherència i responsabilitat.
Roser Pons - ICV-EUA
L’Hora D’ICV-EUA A mida que ens apropem al 9 de març, creixen d’una manera escandalosa les veus que voldrien reduir les eleccions a un enfrontament entre PP i PSOE i, a Catalunya, la cantarella de que CiU han de ser decisius. Per ICV-EUA, el PP fa dies que ha renunciat a guanyar les eleccions del 9 de març. I més important de si el PSOE guanyarà amb més o menys diferència és amb qui haurà de comptar per governar, si amb en Joan Herrera, Josep Antoni Moreno i resta de parlamentaris d’ICV-EUA o amb en Duran i companyia. Si ens fixem en la legislatura que s’acaba, les lleis que el Govern de l’Estat ha pactat amb CiU són per afavorir les grans empreses i fortunes amb rebaixes fiscals, xecs indiscriminats, vista grossa davant de l’incompliment del Protocol de Kioto, llei de l’energia, etc.. Aquesta gent, quan poden, decideixen pels seus interessos particulars i els dels seus amiguets. Per sort, gairebé només decideixen al Solsonès on, com exemple més recent després de l’Escorxador de Navès, Port del Comte, Teatre Comarcal –aquest darrer amb problemes derivats de la mala construcció- ara
557 - Divendres, 22-02-2008
s’han destapat amb el Pla de Camins, canviant els d’interès general o comarcal pels particulars. De la inversió inicial per camins, destinats a tota la comarca, se’n restaran un milió llarg per destinar-los a MANTENIMENT (d’algunes menjadores). A Madrid ens calen persones que defensin un catalanisme de veritat no només folklòric. En un país, mes que la terra, el clima i el paisatge, tot i ser molt importants, el que compta de veritat són les persones que hi viuen, la seva qualitat de vida, les seva cultura, l’atenció social, la qualitat dels serveis, tot això en un entorn sostenible tan econòmicament (recursos) com ecològicament. Aquest és el nucli del programa d’ICV-EUA, les persones. Entrarem en una legislatura decisiva pel desenvolupament de l’Estatut, la reforma del Senat, el compliment del Protocol de Kioto i la lluita contra el canvi climàtic; però també per avenços més propers com un repartiment dels recursos d’una forma equilibrada per tot el territori, amb un programa avançat com el d’ICV-EUA. Ens calen molts vots per aconseguir-ho. Voteu ICV-EUA.
45
Opinió
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Llanera de Solsonès – desaparició, i petició actual La història, a vegades, ens reserva situacions realment sorprenents, injustes i amb resultats ben negatius per als qui els agafa entremig. La meva llarga estada de 16 anys al Parlament de Catalunya, com a Diputat del PSC, em va portar a tocar multitud de temes, de les comarques de la Catalunya Central, i entre ells, el de la problemàtica d’una part de veïns de l’antic municipi de Llanera. Els que ara veig, han donat el pas de reclamar solució a les seves aspiracions. Segurament molts solsonins descobriran ara l’existència d’un vell municipi d’aquesta comarca, molt gran en extensió (tenia 74,02 kms2 ) i en el seus millors temps ( l'any 1860 havia tingut 883 habitants, la qual cosa era una multitud en aquells temps). Ara, en aquest antic municipi no deuen quedar-hi més d’un centenar de veïns. De fet, el municipi sempre s’havia dit “Llanera” a seques, fins que a principi del segle XX, Madrid va decidir posar-hi l’adjectiu “Solsonès” per diferenciar-lo d’un altre Llanera de València i un altre d'Oviedo. I per aquelles rucaries de la vida, i pel fet de viure sota una dictadura, en la qual els secretaris d’ajuntaments feien el que volien, el d’aquí va decidir que per pujar de categoria res millor que ajuntar-se amb un altre i sumar els habitants. Dit i fet, va aconseguir que el Govern central permetés agregar Llanera a Torà, i punt i final. Es canvia de comarca, s’anul·la un poble, i Torà passa a tenir 92 kms2, per art i gràcia d’una proposta d’un funcionari que no consulta ningú més que a la seva ambició professional. Aconseguit l’objectiu, a més, crec que ni tant sols es quedà sinó que se’n va anar cap a un destí millor. En fi, que tothom recordi que així anaven les coses quaranta anys enrere. I el meu coneixement del tema prové d’haver sabut , com a Diputat, la petició oficial feta de segregar una part de l’antic municipi de Llanera, per agregar-lo a Llobera i així arreglar el mal fet per aquella decisió de l’any 68. De fet, la proposta lògica i adequada era modificar lleugerament Biosca, Torà, a favor de Llobera, per solucionar la disfunció territorial i de serveis que suposen aquestes cases que són clarament i rotundament de la comarca del Solsonès. Doncs bé, una quinzena d’anys enrere, amb tot ben encarrilat, amb el compromís en ferm del Govern de CiU d’aprovar aquesta modificació territorial, amb informes tècnics favorables, un Director General d’Administració Local va maniobrar cla-
rament en contra i va carregar-se la solució. Si els proposants haguessin respost amb les mateixes males arts, més d’un alt càrrec hauria acabat davant els tribunals. Però eren els millors anys de CiU, i poca gent s’atrevia a alçar massa la veu. I tot va quedar congelat, a l’espera de millors temps. I en aquest moment és quan em vaig assabentar de tota l'operació i vaig intentar buscar-hi una solució, parlant amb els nous càrrecs de Governació, i amb membres de la Comissió de Delimitació Territorial. Tothom em donava la raó, però mai no era el moment per tornar a fer la proposta. Fins i tot, vaig preparar una Proposició no de Llei, amb la delimitació exacta de totes les finques afectades, però eleccions per entremig i no prou garanties per aconseguir aprovar la proposta, va motivar que quedés en un calaix per altres moments més propicis. En tot aquest període, he de dir en honor a la veritat que l’Alcalde de Solsona i diputat al Parlament, durant 4 anys, Ramon Llumà, va considerar que s’havia fet una molt mala jugada als promotors de la proposta i s’avergonyia de qui l’havia feta i com. També em va garantir que en cas de presentar la Proposició, ell la votaria a favor, ni que fos en contra de l'opinió del seu partit. Estic convençut que ho hagués fet. Ara veig que el tema torna oficialment de la mà de vells i nous impulsors. Vull manifestar que hi estic totalment d’acord, perquè els límits municipals estan fets per afavorir la vida dels veïns, no per complicar-la. I aquests veïns són clarament solsonins, en tot i per tot. Puc comprendre, en part, la preocupació de Torà i també de Biosca. Però cal tenir present per part de Torà que varen rebre un municipi l’any 68 que va multiplicar per 4 el seu terme municipal, i que ara una petitíssima part vulgui anar cap a Llobera, no ha de ser cap perjudici. Sobretot quan la pèrdua no representa cap resta d'aportacions econòmiques ni quant a habitants, que ni tant sols arriben a la vintena. Espero que les noves idees i directrius de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, de la qual en sóc membre substitut, per part del PSC, accepti aquesta proposta. En tot cas, penso defensar-la i animar a votar-la, simplement perquè és raonable i justa. I deixant clar que és per un senzill exercici de lògica territorial, perquè el PSC no té representació ni cap interès concret en cap d’aquests moviments, ni ha tingut cap reunió ni contacte amb els actuals promotors.
Llibres Ens falta conèixer les 4 primeres dones de cada punta, algú les coneix? Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic: famontaner@terra.es info@elsolsones.net 46
557 - Divendres, 22-02-2008
Opinió
M. Nadal
El treball és més dolç que la ganduleria A una part dels jubilats, que de vegades es queixen de l’avorriment que pateixen de no tenir res per fer. Que el temps els costa de passar? Si es vol sempre es troba quelcom útil per fer, sigui el que sigui. Pierre Benyer, que més tard fou un gran orador, i espavilat polític, en la seva adolescència es deixava dominar per la indolència i la peresa. En efecte, sense refusar del tot als seus deures d’estudiant, no s’aplicava pas del tot, per l’intel·ligent que era, sinó només quan li venia de gust. Els seus mestres es planyien, que un noi dotat de bones qualitats i prou llest per l’estudi perdés el temps d’aquella manera. Per mirar de corregir-lo, el superior del Col.legi el cridà un dia al seu despatx i li digué: “Del que se de tu veig que el treball et fastigueja, no és així, noi? Que la teva felicitat consisteix a no fer res, M’equivoco? Doncs bé, queda’t aquí i sols assegut, miraràs com jo treballo en els meus afers. Però tu no faràs completament res de res. Això t’agradarà, no? Però quedem entesos. Cap feina, ni poca ni gens!” El noi quedà meravellat d’aquella proposició. La primera hora se la passà “bomba”. Això sí que era vida, enlloc de l’engorrós treball de l’estudi... Mes als voltants d’una hora i mitja, ja es començà a cansar d’assaborir suficientment la felicitat de la ganduleria. Allargà la mà per agafar un llibre. El superior li prengué de seguida. “Ei, tu no compleixes el nostre tracte. Llegir és fer alguna cosa”.
Opinió
Uns moments més tard, Pierre preguntà alguna cosa. El superior no li contestà. Al cap de tres hores , el mestre agafa un llibre i surt a passejar al pati tot llegint-lo. Molt bé, pensà el noi, ja estic lliure ara del meu càstig i planton. En arribar al jardí comença a divertir-se collint unes flors per guarnir un ramet. Noi, li diu el superior. Això també és fer alguna cosa. Queda’t al meu costat, amb les mans plegades, sense fer ni parlar res! La naturalesa ardent del noi, el seu “geni”, amor propi.... no pogué ja aguantar més aquella humiliació i, amb llàgrimes als ulls demanà al superior que el lliurés d’aquella pena. Que havia entès la lliçó donada i que prometia corregir-se d’aleshores endavant. I vaja, si ho complí amb escreix. Es posà a treballar de valent. I com que d’aptituds per l’estudi li’n sobrava, en pocs mesos passà de ser un gandulot a un dels millors estudiants del Col·legi. I un gran exemple per als altres! I aquí unes paraules, en record de l’immortal poeta colombià Rubén Darío que començava uns coneguts versos amb allò de “Joventut, diví tresor” Que en aquesta època nedeu en or Que no us manca res del que voleu Diners, diversions, bon menjar, comoditats. Sapigueu aquests avantatges bé aprofitat Perquè algun dia això no es pogués acabar. Estudieu, aprofiteu, treballeu, penseu Que si un dia per desgràcia la cosa s’acabés Us pugueu espavilar, que no us manqui mai res...!
F. Torres
El perdó, actitud difícil Perdonar és una de les conductes més difícilS, però al mateix temps també és la de més qualitat humana. Perdonar no és cosa d'apocats o de covards, és més aviat una actitud d’audàcia que pretén trencar aquell cicle viciós de la violència que s’ha implantat en el gènere humà. Davant d’una agressió que considerem injusta tots tenim la sensació que s’ha trencat el recte ordre, i sentim la necessitat que aquesta fractura sigui reparada. D’aquí ve aquell refrany tant popular: “Qui la fa la paga”. Però per poc que reflexionem ens adonarem que aquesta no és la manera de restablir l’ordre de les coses. Perquè si el qui la paga no comença reconeixent el seu error i penedint-se de la injustícia comesa, acabarà pensant que el càstig o la paga que se l’imposa és una altra manera d’agressió injusta, i procurarà, quan les circumstàncies li ho permetin, rescabalar-se pensant que actua amb rectitud. Ens és tant difícil concedir el perdó que, quan ho fem, acostumem a posar condicions amb allò de “El perdonaré si m’ho demana”, amb la qual cosa ens volem situar a un nivell humà superior, convertint el penediment en una victòria, ignorant al mateix temps que perdonar no és vèncer. El pitjor dany que ens pot produir el mal que rebem és deixar-nos a dintre el ressentiment perquè alimentarà en nosaltres la 557 - Divendres, 22-02-2008
mateixa lògica malvada de l’agressor i ens farà tornar dolents. El germen d’aquesta maldat és el ressentiment que sempre s’assemblarà a una ferida mal curada. El perdó és, resumint, l’alliberament de tot ressentiment. Es fonamenta en que Déu és el gran perdonador, la seva justícia no consisteix a castigar el pecador, sinó a fer que aquest es torni just i no torni a recaure. “Aixeca't i no tornis a pecar”, diu Jesús a la dona adúltera. (encara que bona part de la teologia tradicional desfigurava aquest missatge de manera absurda). Quan en resar el parenostre diem “perdona’ns com nosaltres perdonem”, tenim molta sort que Déu no utilitzi la nostra vara de mesurar. Resar el parenostre es pot convertir en una rutina sense sentit si abans no estem en bones condicions de perdonar al qui ens ha ofès. L’Evangeli ens parla de dos penediments: el de Pere i el de Judes. Pere va ser fortament rehabilitat per la mirada dolguda i perdonadora de Jesús. Judes va acabar desesperat perquè no va cercar aquella mirada. És difícil perdonar quan l’ofensa ens ha ferit el més íntim de la nostra ànima, però ho hem de fer fins i tot mirant-ho des del nostre egoisme si volem aconseguir la nostra pròpia pau interior. 47
Poesia
Isabel Alguacil
Campos Eliseos Pasé por los Campos Eliseos un 11 de mayo, trepando los muros, pues mis bolsillos estaban vacíos y yo no podia pagar la entrada de esa fiesta. Una vez que ya me colé en la fiesta vi la flor más hremosa entre tantas hermosuras y flores de los jardines. Era una flor humana tierna, pura, y con una sonrisa. En ese preciso instante, me quede predado por su belleza. Pero yo no sabía cómo poder acercarme a esa criatura tan dulce con mis bolsillos vacíos. Pero Dios se dio cuenta y por un segundo bajé la mirada y me encontré un billete. De tanta emoción me saltaron unas lágrimas, y pensé "ha sido un milagro de Dios" Era una tarde fresquita de mayo y aproveché la ocasión y me acerqué a ella con miedo a su rechazo, tímidamente la convidé a merendar algo calentito. Y ella con una sonrrisa tierna me aceptó. Y mientras íbamos caminando le pregunté "cómo te llamas" y me respondio "yo, Rosa" y le respondí "yo jamás en mi vida he visto una rosa tan hermosa, pura y fresca como el amanecer." Y ella me respondió enrojecida "Y yo jamás he conocido a un joven tan educado que ha sabido conquistar a mi corazón con tantas palabras dulces como la miel" Y fueron felices hasta que Dios quiso llevárselos a los dos para que ninguno de los dos sufrieran de ese amor que nació un 11 de mayo en las fiestas de Lleida
Poesia
Joana Cervera
Rovellat d’or
Dies fa que ens comuniquem entre mims d’orelles altes i xiulets de lluny, sempre de lluny moviments silents de cua i cel des de l’atalaia faig de guaita tu em respons des de la vall ens hem acostumat a l’aire, al pas i des de l’hàbit neix el vincle m’apropo avui decidida duc a la boca farigola i un poc de gram a les mans més que sec, ressec faig per maneres de grimpar seguint el meu instint i deler. Vull creure que m’espera com qui espera el sol de tarde a la fresca de febrer em ve de gust fer-me present el miro, em mira, ens tenim per companyia l’herba fresca li agrada, però vol la branca de timó s’apropa, m’olora li agrado, m’agrada estem més que junts gesticula que em coneix de llunes i tardes de passeig. Juguem, es deix acariciar per un esglai m’etziba el no massa afectuosa de cop em retiro i em busca la mà mou el cap de content i ric se m’encomana feliç quedem tornar-nos a veure arriba gent que no conec em disculpo si trepitjo espai privat hom m’ajuda amablement a trobar el camí vell per cert, cóm es diu l’enamorat? du l’esquena torrat d’ametlla i el gest dolç, rovellat d’or duc el bes d’un cavall noble es diu Nemo marxava sense saber-ho. 48
Opinió
Ramon Gualdo
Pere Casaldàliga fa 80 anys
El bisbe Pere, que el trobareu a Sao Félix do Araguaya, fa vuitanta anys que va nèixer a Cal Lleter de Balsareny. Doncs, en aquest “cumple” tan rodó, aprofitem-ho per fer-li arribar una abraçada ben afectuosa, per felicitar-lo i per desitjar que en pugui cumplir un bon remitjot més, d’anys. Tots hi guanyarem: Podrem gaudir de la saviesa de les seves paraules, de la seva bondat, de la seva manera de fer que ens captiva, i també serà un exemple viu per al nostre comportament en aquest món. També serà ben agradable poder anar llegint les seves cartes al butlletí “Araguaya”, fresques com l’aigua d’aquell riu. Amb mots valents i alhora amb calidesa d’un cor bategant, d’un esperit de bon pastor. Sí, que arribaran limitacions, una malaltia limita. Però, es pot fer molt, malgrat els inconvenients. El Marc Serena Casaldàliga va fer-li una entrevista per a Serra d’Or, i hi ha un punt en què surt el tema. I el bisbe, diu sense embuts: “Tinc la malaltia de Parkinson i això no té solució. M’anirà creixent i m’anirà atrapant”. Escolteu, estimat bisbe Pere: Sí que ens fa una mica d’angúnia la resposta, però podríem fer allò que els catalans en diem “un cap-mas”. Aquests nois, aquestes noies, aquests homes i dones que teniu a la vostra vora aquí a Sao Félix, quan us vénen a veure i us fan una abraçada, si noten tremoladissa al vostre cos, més que no pas relacionarho amb una malatia, més aviat els pot fer la sensació d’una descàrrega de tendresa que surt d’un cor bondadós i s’escampa pel cos. I aquesta canalleta, que us deuen veure com una mena d’avi, quan us portin rialla i abraçada, si diuen: “Que tremoles, avi Pere?”. Vós que teniu respostes adients, deureu dir: “No, és que em fas pessigolles, nano!”. 557 - Divendres, 22-02-2008
Guia de serveis ACUPUNTURA
ELECTRODOMÈSTICS
CA L’ANITA Al seu servei C/ Castell, 14 - 973 48 02 08
EXPERT RAFART C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32
Torra Stil,.......................... 973 48 39 46
ESPORTS
TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37
RIBERA ESPORTS Pg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47
AUTOMOCIÓ GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05
ARTICLES DE REGAL
TINTORERIES ESTÈTIQUES
Articles de Regal PELLICER C/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59
ÒPTIQUES Òptica Jané,.........................973 48 34 29
TRANSPORTS
BANCS I CAIXES IBERCAJA Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09
BARS - RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78
AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09
FERRETERIES - TALLERS Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60
TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport
C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15
FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Only Party............................973 48 29 17 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27
INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
VETERINARIS Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46
PAPERERIES - IMPREMTES
CARNISSERIES Carnisseria Angelina .............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90
CARBURANTS
Apunts Gràfics ......................973 48 17 19 Gràfiques Muval ...................973 48 04 10
JOIERIES
PERRUQUERIES Perruqueria Bajona...............973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55 PERRUQUERIA NURI C. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05
JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52
PASTISSERIES LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60
CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70
PODOLOGIA Peusà, centre Podològic C/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09
GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95
QUEVIURES - BEGUDES
GAUDÍ Ctra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55
CREU ROJA 973 48 06 52
557 - Divendres, 22-02-2008
FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26
BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16
MODA
973 48 10 80
VIVENDA - CONSTRUCCIÓ CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07
PINTURES BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49
GESTORIES
BOMBERS
VIDEO LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37
MOSSOS 088 49
POLICIA L.
973 48 30 40
URGÈNCIES 973 48 14 14
Futbol
CF Solsona
Juvenils - 1a Divisió Grup 2 Jornada 19 - Diumenge, 17-02-08
1r Equip 1a Territorial Grup 4 Jornada 21 - Diumenge, 17-02-08
CE Sabadell, 5 - CF Solsona, 2
CF Solsona, 2 UD Andalusia de Barberà del Vallès, 0
CF Solsona: Marc, Llorens, Roger, Adrià, Madruga, Bernat, Gilibets, Joan, Ivan, Cristian i Ramon. També: Josep M., Miquel, Moncu, Novelles. Gols: Primera part (2 – 0). Segona part (5 – 2).
Derrota al camp d’un bon conjunt
CF Solsona: Juanjo, Santi, Raül, Obiols, Freixes, De los Ríos, Aymerich, Sala, Miki, Vilaseca i Escalé. També: Candi, Alberto, Eliseu, Alarcón, Javi i Codina. Gols: Primera part (1 – 0) Min. 2, Escalé. Segona part (2 – 0). Min. 47, Sala.
Diumenge al matí, a les 12, els solsonins es van desplaçar a terres vallesanes per a enfrontar-se al Centre d’Esports Sabadell. Un Solsona que va sortir molt fort, va plantejar un partit de tu a tu, amb un dels equips de la part alta de la classificació. Però, el Sabadell, un equip millor que el Solsona en totes les facetes del joc, va demostrar ràpidament qui seria el dominador del joc. Al primer temps, els locals ja van marxar als vestidors amb un dos a zero al marcador. La segona part va ésser més vistosa, més disputada i amb més gols. Els vallesans es van tornar a avançar al marcador, i a partir d’aquí el Solsona va marcar; però, ràpidament, els locals van replicar amb un altre gol. El Solsona va fer el seu segon gol però, altre cop, sense temps de reaccionar, van fer pujar el definitiu 5 a 2. La setmana vinent ens visitarà el Natació Terrassa, un equip de la zona mitjana de la classificació que, diumenge, a partir de les 6 de la tarda, intentarem vèncer.
Victòria important Diumenge passat, el Solsona rebia un rival directe a casa, l’Andalusia. Els solsonins, a la primera volta havien derrotat als vallesans a domicili per u a dos i el partit es preveia molt tens i complicat per la posició que ocupen els dos conjunts a la taula classificatòria. Un Solsona, que va sortir molt concentrat de bon principi, va veure com Escalé rematava al fons de la xarxa, al minut dos, un servei de falta llançat per De los Ríos. Així, al Solsona se li posava de cara un partit on el que era més difícil era obrir el marcador. L’Andalusia va estirar línies i amb un joc molt trencat, va empènyer. Però, la defensa solsonina, sublim, els 90 minuts de joc, va contrarestar un i altre cop les petites internades dels ràpids davanters vallesans. En canvi, el Solsona va veure que quan va tornar a apretar la màquina, va disposar d’ocasions clares de gol que no es van materialitzar per ben poc. El segon temps va ésser calcat al primer. També, al minut dos, una internada per banda del Quim Escalé, va ésser rematada al fons de la xarxa per Sala. A partir d’aquí, el Solsona va adormir i matar el partit. L’Andalusia va passar a dominar el joc, però sense crear gaire perill. Els dos conjunts van tenir un parell d’ocasions per ampliar el marcador. La setmana vinent, el Solsona visitarà l’Avià, equip capdavanter que lluita per aferrar-se a les posicions d’ascens. El partit serà dissabte a 2/4 de 5 de la tarda.
Futbol
Penya Barcelonista de Solsona i Comarca - La Junta
Sortida al Camp Nou La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 8 i 9 de març:
FC BARCELONA – VILA-REAL Els preus de les entrades són els següents: Tribuna 1a i 2a graderia: 110 euros - Tribuna 3a graderia: 100 euros - Lateral 1a i 2a graderia: 84 euros - Lateral 3a graderia: 72 euros - Gol 1a i 2a graderia: 62 euros - Gol 3a graderia: 52 euros - General: 40 euros El preu del viatge és de 10 euros pels socis de la Penya Barcelonista, (majors de 8 anys), i de 20 euros pels no socis, (majors de 8 anys). El Futbol Club Barcelona fa un 20% de descompte als seus socis no abonats sobre el preu de les entrades. Per a més informació o inscripcions, els divendres dies 15 i 22 de febrer, els dos divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877, o al local de la Penya, els mateixos dies i horari. L´últim dia per apuntar-se és el divendres 22 de febrer. 50
557 - Divendres, 22-02-2008
Futbol
Futbol Vall de Lord
CF Solsona
Prebenjamins blaus
ALEVÍ F-7 Campionat de Lliga 2007/2008 Grup 3 Jornada 16 - Dissabte 16 de febrer de 2008
C.F. Solsona Blau, 12 Puig-reig Vermell, 1
Pirinaica CF, 0 Sant Llorenç de Morunys C.E., 5
C.F. Solsona Blau: Pablo, Oriol, Albert, Adrià, Eduard, Gerard, Àlex, Ferran, Joel i Andrei. Gols: 1a Part: 1-0 Àlex, 2-0 Àlex, 2-1. 2a Part: 3-1 Adrià, 4-1 Andrei, 5-1 Adrià, 6-1 Andrei, 7-1. 3ª Part: 8-1 Andrei. 4ª Part: 9-1 Àlex, 10-1 Eduard, 11-1 Àlex, 12-1 Àlex.
Sant Llorenç, C.E. : Xavier Ballarà, Carles Puig, Guillem Quiroga, Lleïr Graus, Joel Canals, Guillem de Marimon, Ramon Freixa, Josep Maria Rovira, Joan Graus, Jordi Romero i Nil De Vicente. Entrenador: Josep Canals - Delegat: Climent Solé Gols: Primera part (0-3) Segona part ( 0-5 )
Partit de tràmit
Líders amb un joc vistós, ràpid i efectiu!
El Sant Llorenç de Morunys, CE va resoldre amb relativa facilitat el partit contra l’equip manresà i, sense fer un gran partit, va sumar els tres punts que li permetran continuar al capdavant de la classificació amb un bon marge de punts sobre els perseguidors. La temperatura ambiental no convidava a entretenir-se i el nois van anar per feina i als pocs minuts ja es van posar amb un 0 a 2 que va permetre controlar el partit amb certa comoditat i acabar la primera part amb un contundent 0 a 3. A la segona part, el nois del Pirinaica, CF van apretar de valent però en cap moment va tenir opcions de capgirar el resultat i les accions dels locals van ser contrarestades, un cop rere l’altre, per una sòlida i ordenada defensa que no va permetre que els creessin ocasions de gol. Amb el Pirinaica, CF llançat a l’atac, a mesura que anaven passant els minuts, el Sant Llorenç va tenir ocasió de fer alguns contracops que, finalment, van materialitzar-se amb dos gols que van sentenciar el partir. Els gols del Sant Llorenç els van fer: Joel Canals (1), Ramon Freixa (1) i Guillem de Marimon (1) a la primera part i, a la segona part Josep Maria Rovira (2). El dissabte 23 de febrer descansem.
Gran partit dels solsonins davant d’un Puig-reig que ho ha intentat a la primera part amb un gol de penal que gairebé atura en Pablo. Començant per la seguretat del porter, passant per la contundència dels defensors com l’Albert, el Ferran, l’Oriol..., per la capacitat de distribució de jugador com l’Andrei, l’Adrià... i acabant per l’olfacte de gol de l’Àlex, els Blaus formen un bloc difícil de batre. El Puig-reig ha tingut poques oportunitats de gol davant de l’empenta i la pressió que mostraven els solsonins, amb constants parets, passades de mèrit i grans ocasions. A partir de la segona part fins al xiulet final només ha existit l’equip local. Han marxat als vestidors amb un total de 12 gols, alguns d’ells de gran qualitat, aconseguits per: l’Àlex, l’Adrià, l’Eduard i l’Andrei. També han estavellat dos xuts al pal. El més important no ha estat el resultat final, sinó la sensació d’un equip unit, motivat i que gaudeix de la pràctica de l’esport. Enhorabona i continueu així!!
Envieu-nos les vostres cròniques d'Esports...
abans de DIMARTS al migdia
info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 557 - Divendres, 22-02-2008
51
al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.
Futbol
CE Arrels
Infantil Arrels 2a Divisió - Jornada 16 (9-2-08 i 17-2-08)
Cadet Arrels
Arrels, 3 - Puig-reig, 0
Jugadors: Magí, Nil, Ramon, Isidre, Andreu, Oliva, Palla, Jorge, Puig, Marc, Oriol, Jordi, Codina, Bajona, Remí, Albert i Vidal.
Arrels, 6 - Sallent, 0
Xavi, Sala, Ramon, Axel, Comelles, Pasqual, Ollé, Raul, Bernat, Guilli i Ferri. També Garcia, Nourdin, Pau i Marc.
Pirinaica,1- Arrels,2
Xavi, Marquez, Axel, Comelles, Bernat, Pasqual, Ollé, Marc, Nourdin, Bauti i Ferran. També Garcia, Pau i Guilli.
Segueix la ratxa Dissabte 9 de febrer vam poder guanyar al Puig-reig, un equip el qual la generació del 1994-95 no l’havien guanyat mai. L’Arrels va dominar en tot moment el partit, però va costar marcar ja que el Puig-reig tenia una defensa molt ben situada. El porter de l’Arrels no va tenir gens de feina durant el matx i això és bona senyal. El primer gol va arribar amb una entrada per banda de Comelles amb passada de la mort i gol de Nourdin. Cinc minuts més tard, a l’últim minut de la primera part, Ferran feia el segon gol dels verds. La segona part va seguir amb la mateixa tònica, l’Arrels tenia la pilota i dominava el partit i el Puig-reig es dedicava a defensar. Nourdin va marcar amb la cama esquerra el tercer i definitiu gol que deixava als visitants sense esperances. Aquest partit va ser important per seguir al capdavant de la classificació i per guanyar un rival que sempre ens ha estat difícil. El següent dissabte vam jugar a la Pirinaica un partit on vam patir fins al final per obtenir els tres punts. Ens vam avançar al marcador amb 2 gols de Bauti i Ferran, però ells ens van marcar l'1 a 2. I amb aquest resultat, tot i fallar bastantes ocasions, vam poder acabar el partit amb victòria. La setmana vinent ens visita el líder de la categoria, el Santpedor, a 2/4 d'1. Aquest equip només ha perdut un partit en tota la lliga, i va ser contra nosaltres, esperem tornar a vèncer-los. Sort!
Calendari del CE Arrels El pròxim cap de setmana la majoria dels nostres equips jugaran a casa. Els més petits, les noies i els cadets, però, ho faran a fora. Els Sènior tornaran a jugar a casa un partit molt important. Així, qui vulgui gaudir d’un cap de setmana de bon futbol, ja ho sap!
52
Companyonia, joc, gols, lluita, entrega i ganes = Cadet de l’Arrels Així hem de definir fins ara el Cadet de l’Arrels
El partit no es presentava fàcil davant un Sallent situat a la part mitjana de la taula, ja que juga amb una defensa molt forta i expeditiva. Ja a la primera volta va costar molt de superar i així va succeir, a pesar dels 6 gols, ja que dels 6 gols 5 van arribar a la segona part ja avançada. La primera part va ser d’un complet domini de l’Arrels, amb una defensa extraordinària encapçalada per un Ramon i Isidre que junts amb el Marc van ser de llarg els millors del partit. El gol va arribar al minut 27, obra de Marc, que així ens regalava amb el seu bon partit. Així va acabar la primera part. La segona comença amb un Arrels molt centrat i amb moltes ganes. Ja en els 10 primers minuts estavellàvem 2 pilotes al pal, una de Marc i una d’Oriol successivament. Però al minut 13 el Sallent quasi ens sorprèn amb un xut que s’estavella al travesser. L’equip, en comtes de desanimar-se, al contrari, es bolca a l’atac i amb una jugada, Oriol és agafat a uns 2 metres de l’àrea. Per tant, falta que transforma el propi Oriol d’un fort xut i entra com un obús a la porteria del Sallent. El Sallent es dóna per vençut i és quan Jordi comença a entrar en joc i fer diableses a la banda esquerra, servint pilotes als seus companys. Així van arribar els gols (2 de Vidal, 1 de Jordi). El millor gol va ser una gran jugada de Jordi, en pla mestre, que se’n va de 2 jugadors per banda. Aleshores surt el porter i serveix la pilota en safata a Oriol, que marca a pler, sense dubtes, la millor jugada del partit. Així acaba al partit amb, un bon sabor de boca. I ara toca preparar el partit de la setmana que bé que ens enfrontem a la Sagrada Família que està en segona posició a un sol punt nostre i intentar a seguir jugant al mateix nivell conseguit fins ara. Claus del partit: La mentalitat de l’equip que no dóna una pilota per perduda. Cal destacar: Tots els jugadors ja que tots van destacar en la seva faceta: porter, defensa, mig i atac. 557 - Divendres, 22-02-2008
Futbol
CE Arrels
III Territorial G.22
Peramola, 1 - Arrels, 3
Aleví 2a divisió - Grup 27
Arrels: Manu, Anton, Dorel, Sorin, Doru, Jean, Carles, Samir, Andrei, Alin, Marius. També: Jordi, Ahmed, Cosmin, Fodor, David - Gols: Marius, Jean, Andrei
CF Pirinaica, 6 - CE Arrels, 0
CE ARRELS: Lluis, Manyoses, Josep M.,Albert, Guillem, Miquel Serra, Adrià, David, Lleïr, Arnau, Roger, Miquel Pujol, Algué, Pau i Pallaruelo
Victòria per seguir creixent
Líder sòlid
L’Arrels va haver de suar de valent per aconseguir la victòria davant un rival que, tot i estar enfonsat a la classificació, podia aprofitar les característiques del terreny de joc per frenar la superioritat tècnica dels visitants. Durant la primera meitat l’Arrels va dominar totalment el partit, davant un Peramola que es limitava a acumular homes a la seva àrea i treure’s les pilotes de sobre com podia, sense trenar cap jugada en atac. Es va disposar de nombroses ocasions, però sols va entrar un remat de Marius dins l’àrea, que va permetre arribar al descans amb un únic gol d’avantatge. La segona part va començar de forma similar. Ben aviat, però, Jean engaltava un xut des de la frontal de l’àrea per aconseguir el gol de la tranquil·litat i obligar el rival a canviar la seva estratègia. A partir d’aquí el Peramola es va despertar i, aprofitant que els jugadors de l’Arrels van començar a notar el desgast del treball que havien estat fent, van disposar d’algunes ocasions en sortides ràpides, ben resoltes pel Manu i la defensa. A més, Jean veia la segona groga i, com ja va essent costum, l’equip havia d’afrontar la recta final del partit en inferioritat numèrica, contra un rival que començava a creure en les seves possibilitats. Va ser Andrei, però, qui aprofitant que la defensa s’havia obert, aconseguia el tercer gol que matava el partit. El gol dels locals, precedit d’una falta al defensor que va veure tothom menys el col.legiat, arribava massa tard perquè pogués donar esperances a un Peramola que també havia exhaurit les seves forces. El diumenge a partir de les 4 es rep el Verdú-Vall del Corb al Municipal, un equip que fa unes jornades ocupava posicions de privilegi a la classificació però que sembla haver perdut gas.
La visita al camp del líder de la categoria va suposar tornar cap a casa sense cap punt. La superioritat de l’equip manresà ja va quedar palesa a la primera part, on ja dominaven per un clar 5 a 0. La segona part el partit va ser dominat, altre cop, pels de la Piri, però en aquesta part no van resultar tan efectius de cara a porteria. Tot i el resultat, els nanos del Vicenç van donar la cara i van lluitar en tot moment per deixar una bona imatge. Aquest dissabte al municipal de Solsona rebrem la visita de l’Avinyó, serà a les 11 del matí.
Prebenjamins
Arrels, 4 - Santpedor, 2
Àngel, Marc, David, Joan, Arnau, Àlex, Sergi, Arnau Vilaseca, Gerard, Pol i Andreu
Bon partit Bé, sembla que la calma i el bon joc han tornat a l’equip dels petits de l’Arrels, després d’haver d’ajornar dos partits per falta de jugadors a causa del virus de la grip, aquest cap de setmana van disputar un molt bon partit amb el Santpedor, un equip en igualtat de condicions que els nostres i que va fer que el nombrós públic assistent… (pares, majoritàriament) disfrutéssim d’un joc molt ben trenat.
Marc Muntada
C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78
Arnau Valls 557 - Divendres, 22-02-2008
53
Futbol Sala
CE Arrels
Dia 16 de febrer Arrels Femení Cadet Juvenil Grup “II”
CE Arrels, 9 Arrels Futsal, 0 Alineació: Nina Alet, Mireia Casado, Ivette Casafont, Ester Bajona, Nerea Alòs, Eva Gangolells, Mireia Vila i Gore Aimerich. Gols: Nerea Alòs, 1 - Mireia Vila, 7 - Eva Gangolells, 1 Entrenador: Ruben Delegat: Joan Casado
Derbi Femení Dissabte 16 de febrer tenia lloc el 2n derbi de l’any entre dos equips amb dos objectius molt diferents. El CE Arrels situat a la part alta de la classificació amb aspiracions per lluitar pel títol de lliga i l’Arrels Futsal, un equip format aquesta temporada amb l’objectiu d’anar acumulant hores de vol i anar conjuntant un equip que a mig termini
Futbol Sala
també serà capaç de lluitar per aconseguir títols. El marcador clarament favorable al CE Arrels és un reflexe de la diferència d'edat, força física, i experiència que ha adquirit l’equip que ja porta 5 anys jugant. Sols queda animar a les petites que cada dia ho fan millor i a les grans a seguir així.
Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès
JORNADA 21 - 16 i 17 de febrer ARDÈVOL – ESP. FREIXINET ....................................... 3-3 BAR CASTELL – FONDA NIN ....................................... 5-1 CLARIANA DE CARDENER – SANT LLORENÇ .......4-0 CASTELLAR DE LA RIBERA – SOLSONA .. falta resultat OLIUS – HOMBRES G .................................................... 2-1 MONTMAJOR - CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” ..... 1-1 EXPERT RAFART NAVÈS – LLADURS SPUTNIK .....6-4 SANT CLIMENÇ – LLOBERA ....................................... 4-5 EXC. J. RIBERA ............................................... DESCANSA
JORNADA 22 - 23 i 24 de Febrer ESP FREIXINET – EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 17.30 h a Freixinet) GUITART FONDA NIN – ARDÈVOL (dissabte, a les 19.00 h a Sant Llorenç) FELICES ST. LLORENÇ – BAR CASTELL (dissabte, a les 18.00 h a Sant Llorenç) FELICES SOLSONA - CLARIANA DE CARDENER (dissabte, a les 18 h al pavelló) ADRIÀ HOMBRES G - CASTELLAR DE LA RIBERA (diumenge, a les 11 h al pavelló) MORENO CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” - OLIUS, (dissabte, a les 19 h al pavelló) ADRIÀ LLADURS SPUTNIK – MONTMAJOR (dissabte, a les 16 h a Lladurs) GUITART LLOBERA – EXPERT RAFART NAVÈS (diumenge, a les 12.15 h a Llobera) MORENO SANT CLIMENÇ DESCANSA 54
557 - Divendres, 22-02-2008
Futbol Sala
PB Solsona
Primera Nacional "B" Campionat de lliga 07/08
PB Solsona La Xurre, 3 Sant Andreu de la Barca, 5 PB SOLSONA: Seuba, Erola, Ricard, Joan, Alsina, Quique, Divins, Jordi i Vicenç SANT ANDREU DE LA BARCA: Jose Manuel, Víctor, Ivan, Jose, Ismael, Raül, Pedro, Javi i Francesc Àrbitres: Expósito i Núñez Gols: 1a part: 0-1 min.13 Francesc, 1-1 min.19 Vicenç - 2a part:1-2 min.30 Jose, 2-2 min.33 Ricard, 2-3 min.36 Francesc 2-4 min.38 Jose, 2-5 min.38 Raül, 3-5 min.39 Alsina
Es va provar fins al final L’equip de LA XURRE va lluitar per poder sumar els punts en joc fins al final del partit, però els visitants van estar més de sort i es varen endur els punts. El partit era complicat, ja que el rival era el co-líder de la categoria i un dels eterns candidats a l’ascens, però els de la penya, conscients de que era un partit complicat, van demostrar que els van els reptes difícils i van plantar cara a l’equip barceloní. Els visitant van avançar-se al minut 13, però el Vicenç aconseguia l’empat al minut 19. Encara els de la penya haguessin pogut ampliar el seu compte si el pal no hagués refusat el xut del Llosada en un atac molt ben finalitzat. Aquest resultat d’empat va ser el que hi havia al descans. La segona part va ser un calc de la primera i altre cop els de Sant Andreu van avançar-se al marcador i era el Ricard el que marcava l’empat poc després.
Un xut molt dur des de l’exterior de l’àrea, va suposar el tercer gol visitant, cosa que feia que el resultat no fos bo per als interessos dels de LA XURRE i aquests, conscients del que hi anava, van intentar altra vegada l’empat, però el que va arribar va ser el quart gol visitant i ja jugant amb porter jugador el cinquè. Tot això al minut 38 de joc. L’Alsina va poder retallar encara el resultat amb el tercer gol ja en l’últim minut del partit. Dissabte ens desplaçarem a Balaguer, on disputarem el partit d’aquesta jornada i on esperem poder arrencar els tres punts del partit.
Sènior femení 2a Divisió "B" Grup 3 / Jornada 14
Can Colapi de Terrassa, 3 PB Solsona La Xurre, 1
IMTE Amposta, 1 PB Solsona La Xurre, 8
Laura, Alba, Jess, Merxe, Sílvia, Paula, Neus, Nuvi (1) i Judit Desplaçades a Terrassa un diumenge al matí i jugant en un autèntic pati d’escola, les jugadores de la Penya van tornar a deixar escapar 3 punts molt importants. Com ja és tònica en els partits disputats per les jugadores solsonines, va ser l’equip visitant qui al minut 10 de la primera part s’avançava en el marcador. Tot i els contraatacs i arribades a porteria per part de les jugadores de la penya, semblava que la pilota no volgués entrar i la mala sort de cara a la porteria va fer que en un contracop de les de Terrassa pugés el segon gol en contra al marcador. Ja a la segona part, es va notar una millora de motivació per part de les solsonines, fet que es va reflectir en un cúmul de jugades de tiralínies que van deixar palès sobre el terreny de joc qualitat tècnica de les de la Penya. Així, en una d’aquestes jugades les solsonines van retallar distàncies en el marcador i altre cop es posaven dins el partit. A partir d’aquest moment els atacs van ser constants en ambdues porteries. Les solsonines però, es van trobar amb la mala sort dels pals de la porteria contrària i va ser l’equip local qui finalment va acabar culminant una d’aquestes jugades i es va endur els 3 punts de l’encontre. Aquesta setmana les jugadores de la Penya juguen a casa a les 4 de la tarda contra les Panteres Grogues, 6è classificat en la taula. 557 - Divendres, 22-02-2008
Juvenil 1a Divisió Grup 3 Jornada15
55
Ivan, Marc, Albert, Pau, Nil, Josep Miquel, Èric i Walter Gols: Nil (3), Pau (2), Marc (1), Albert (1), Walter (1) Els juvenils de LA XURRE van tornar del seu llarg viatge a Amposta amb els tres punts al sac i és la catorzena victòria consecutiva del campionat. El partit va ser dominat clarament pels nois de l’Albert Viladrich, que en cap moment no van tenir problemes. Aquest dissabte al pavelló municipal rebran la visita del cuer de la categoria, el Salou B, partit que ha de ser de pur tràmit, però que no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat. El partit serà a les 5 de la tarda. ESPEREM EL VOSTRE INCONDICIONAL RECOLZAMENT!!!
Bàsquet
CB Solsona
Cadet Mastuclí Categoria B-1 / 16-2-2008
Júnior masculí
CB Ripollet B, 70 CB Solsona B, 54
CB Solsona, 61 - CB Sant Boi, 59
Jugadors: Oriol, Pera, Gerard (2), Dani (2), Lluís (10), Caelles (19), Joan (5), Arnau, Xetos (23), Guillem
Jaume 10, Domènec 2p, Martí 22p (3 triples), Ostap 8p (1 triple), Sanders 5p (1 triple), Dani 0p, Genís 5p (1 triple) i David 2p. 8 de 25 (1p) 32%, 14 de 63 (2p) 22,22%, 6 de 29 (3p) 20,69 %, 28 faltes personals, 18 pilotes perdudes i 3 assistències. Entrenador Joan Caelles i l’àrbitre, el Sr. Belmonte (bé).
Retorn a la victòria amb coratge Retorn de l’equip solsoní a casa després de dos partits seguits fora de casa amb l’aturada per Carnaval i retorn a la victòria en un partit ajustat contra un dels rivals directes en la classificació, el CB Sant Boi, un equip que ja va sorprendre a domicili als solsonins. Amb tots aquests factors, sortien els dos equips a la pista força motivats, però amb un respecte mutu, i així regnava la igualtat al final dels 10 primers minuts, on l’equip taronja arribaria amb dos punts d’avantatge al marcador (19-17) En el segon quart, el Solsona va reduir una mica la seva intensitat i això va intentar aprofitar-ho l’equip visitant per augmentar diferències i anar-se’n en el marcador de sis punts (27-33). El tercer quart va ser clau en el transcurs del matx, ja que el Solsona va aconseguir un parcial de 21-8 que encaminava la victòria cap al bàndol local, amb un quart espectacular del Lluís, que trencava totes les defenses amb les seves penetracions. D’aquesta forma, el Solsona semblava començar a encaminar la victòria (48-41), però la confiança els va trair. Només retornar a la pista en el decisiu període, l’equip santboienc va retornar al partit amb un ràpid parcial de 6-0 i l’emoció tornava. Al final, desenllaç feliç per un Solsona que va fer un dels millors partits en concentració de la temporada i amb moltes de ganes de sumar una important victòria. Aquest proper cap de setmana, l’equip júnior visita una pista molt complicada, la del CN Terrassa, situat al capdavant de la taula. Serà un partit difícil, però esperem que puguin fer un bon paper i donar la sorpresa.
Partit per oblidar, amb un percentatge de tir ridícul. Només una mostra: 13 de 57 sota la cistella. No entrava res i l’àrbitre ho xiulava tot, 54 faltes personals repartides als dos equips (26 i 28 respectivament). El Solsona, amb només 8 jugadors i 3 eliminats, va haver de jugar tot davant d’un equip molt tècnic i jove. A l’equip del Ripollet hi varen haver 5 jugadors que van passar dels 10 punts.
Mixte "B"
CB Puig Reig, 51 CB Solsona Mixte “B”, 84 Maiol 11, Fran 19, Aleix Sala, Julia, Martí 12, Marc 12, Aleix Nieto 26, Carla i Shelly 4
Partit guanyat des d'una bona defensa Des del començament del partit els jugadors del Solsona van sortir fent una bona defensa a partir del mig camp, fent que l’equip contrari tingués problemes per baixar la pilota en atac. Des d’aquesta defensa i la recuperació de pilotes es van fer diversos contraatacs que van acabar en punts a favor del nostre marcador. Cal destacar, però, que en alguns d’aquest contraatacs en el que el jugador del Solsona anava sol, es van fallar entrades a cistella, fet que cal corregir ja que s’ha d’assegurar l’entrada. Com en partits anteriors, tot i que l’equip contrari tenia jugadors més alts que els nostres, es va treballar molt bé el rebot tant en defensa com en atac, fet que també va propiciar contraatacs ràpids, així com cistelles fàcils en els rebots en atac.
Ajustadíssima victòria dels júniors davant els de Sant Boi
Hi ha un parell d’aspectes que cal millorar, el primer el joc d’equip, ja que el joc de l’equip es basa en individuals i contraatacs des de la defensa. L’equip ha de començar a fer jugades i combinacions entre els jugadors, com per exemple, passar la pilota i tallar. El segon aspecte que cal treballar és el tir exterior, és a dir, quan un jugador té una bona situació en el camp per tirar a cistella cal que tiri, sense por, és l’única manera de fer punts exteriors.
info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 56
557 - Divendres, 22-02-2008
Bàsquet
CB Solsona
Mini Mixt "A"
Cadet Masculí A - 16/02/08 Fase Regular Nivell A - Jornada 6
Escola Joviat, 86 CB Solsona “A”, 92
CB Solsona, 64 La Salle Manresa, 51
10-11, 15-6, 10-19, 16-16, 9-13, 4-10, 10-15, 12-2 Roger 8, Aleix 26, Queralt 12, Marc G. 5, Marc R. 8, Ilona 4, Pau 16, Eric 13.
Parcials: 12-9; 18-10; 21-11; 13-21 J. Macià (2), G. Soler (10), A. Soldevila (20), M. Macià (7), D. Vendrells (14), M. Riu, O. Gavaldà (2), J.Torrico, V. Farràs (9)
El millor partit ofensivament
El Dissabte 16 de febrer a les 11:00 a la pista de la Joviat el Mini Mixt "A" del CB Solsona disputava un partit interessant contra un bon equip. El partit va començar bastant igualat, a la mitja part el partit estava un punt a favor dels solsonins. A la segona part els solsonins van saber defensar millor i per això el cinquè, sisè i el setè períodes el resultat era 23-40 a favor dels solsonins, però un últim període terrible permetia escurçar distàncies. En general, un bon partit, però ara que hem millorat en atac cal millorar en defensa. Això és el que s’ha de treballar durant la setmana. Felicitem els nois i noies del Mini "A" i els pares per aguantar 3 hores en un congelador com és la pista de la Joviat. Per cert, el partit va començar amb 30 minuts de retard. La setmana vinent a les 10:45 ens visitarà el CB Castellet, un dels tres equips més potents del grup.
Important victòria de l’equip cadet masculí davant del fins ara líder invicte de la lliga El partit ha estat molt treballat pels jugadors solsonins, amb una bona defensa que no ha deixat entrar, en cap moment, l’equip salesià dins del partit. Un primer període, amb una bona defensa pressionant, ha donat una petita renda de 3 punts a l’equip local. Al segon quart s’ha treballat millor ofensivament sense deixar de fer bona feina defensiva. El resultat a la meitat del partit deixà 11 punts favorables a l'equip local. El partit ha quedat sentenciat al tercer període amb una diferència de 21 punts, gràcies a una millor actuació en atac i a la variant defensiva. L’equip de la capital del Bages ha retallat distàncies a l’últim període fruit de la relaxació solsonina i del fet que l’entrenador no ha volgut mantenir la zona defensiva. En aquestes categories és molt bo mantenir una regularitat anotadora durant el partit, és a dir, fer el màxim de punts per cada minut de joc. Aquesta faceta ha estat determinant. Els solsonins han anotat en 25 dels 40 minuts del partit, mentre que els manresans s’han quedat amb 17 minuts amb anotació i 23 minuts sense aconseguir cap cistella. Aquesta victòria situa l’equip en el lloc que li pertoca: lluitar per les primeres places de la lliga.
Campionat de Catalunya Cadet Femení
GE i EG Autoescola Claret, 63 Bloc 3 Brichs Solsona Torelló, 69
Parcials: 17-23 / 32-39 / 52-55 / 63-69. Mar Portet, Míriam Martínez 13, Carla Carbonell 23, Betania Ginés, Cristina Bubé 10, (cinc inicial). Berta Codina 7, Elena Sierra, Paula Vilagines, Anna Estany, Belen Armengol 16. / Rodrigez 34, Gutierrez, Bartrolí 9, Negre 2, Arbat, (cinc inicial). Gallegos 8, Arbolea 4, Vilalta, Mas, Sargantal 6, Mayoral. / Arbitres: Alcaraz i Cortada.
Important victòria amb un intens partit
Les visitants han encetat el marcador, però les gironines ràpidament s’han posat per davant amb un 6-2; gràcies bàsicament a l’encert d’una jugadora (Maria Rodríguez). Ha sigut el preludi del que ha estat tot el partit: un autèntic malson per la defensa del STOBF; amb 34 punts i un percentatge d’encert espectacular. Però les visitants, amb una actitud molt diferent dels últims partits, han capgirat el marcador. A partir d’aquí, el pes del partit i la iniciativa, l’han controlat. En el segon quart han aconseguit la màxima diferència (11 punts); però el GEiEG, equip molt lluitador, agressiu i a la seva pista (una autèntica olla a pressió), no s’ha rendit i ha estat sempre a l’ombra de les rivals. El matx anava transcorreguent amb molta intensitat, el tempteig es mantenia entre 6 i 10 punts. El que passa normalment en aquesta pista és que els àrbitres escombren bastant cap a casa; això ha fet que les jugadores taronja s’hagin carregat de personals i afegint-hi la lesió de la Betània, s’han vist obligades a canviar a una defensa zonal. A partir d’aquí ha baixat l’efectivitat ofensiva dels dos equips, fins arribar a les acaballes de l’últim quart, on les locals -amb un ràpid parcial- s’han col·locat a només 1 punt per sota; però una vegada més el STOBF ha demostrat que en moments delicats no s’arronsa i ha tingut la serenitat de fer-se amb una merescuda i treballada victòria.
El Cadet A del CB Solsona es va imposar clarament al líder del grup, La Salle Manresa, en un bon partit, en que els jugadors van sortir a jugar molt concentrats. El fotògraf Pere Riu va captar un “alley hoop” del Guille 557 - Divendres, 22-02-2008
2 57
557 - Divendres, 22-2-2008
Bàsquet
CB Solsona
Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Categoria
TB Assessors CB Solsona, 73 Remosa SA Súria “A”, 56
TB ASSESSORS CB SOLSONA 73: Marc Pera (5), Quico Rafart (4), Pau Colell (5), Jordi Vives (0), Xetos (0), Xavi Merino (22), Ferran Torres (6), Fèlix Codina (7), Marc Sala (24), Albert Caelles (0). REMOSA SA SÚRIA “A 56: Barroa (10), Vasconcelos (8), Camprubí (2), Izquierdo (4), Gonzàlez (25), Capsada (2), Vilaró (5), Bascompte (0). Parcials: Min. 10 - 28-16. Min. 20- 43-31. Min. 30 - 58-35. Min.40 - 73-56. Aquest proper diumenge a les 12:30 els jugadors del TB ASSESSORS CB SOLSONA visiten la pista del Círcol Catòlic de Badalona "A". Partit complicat contra un rival al que en l’anada es va vèncer a la pròrroga en un partit interesantíssim, i que es troba només amb una victòria més que els solsonins.
Victòria en un bon partit i amb joc vistós
Bon partit, el que es va poder veure dissabte passat al pavelló nou de Solsona. Els jugadors del TB ASSESSORS CB SOLSONA s’enfrontaven al Súria en un partit que, d’haver acabat en derrota, hagués apropat els taronges a la part baixa de la classificació, i que va servir per esmenar el partit d’anada on els solsonins van caure fruit d’un mal partit. Ja durant el primer quart va quedar clara la superioritat solsonina en totes les facetes de joc. Els locals van jugar amb un bàsquet ràpid i bastant precís, que unit a uns bons percentatges d’encert permetia anotar 28 punts els primers 10 minuts, i marcar ja una diferència de 12 punts. El segon quart continuà amb la mateixa tònica. Els taronges mantenien les distàncies, i feien una bona defensa, fet remarcable després de veure les facilitats donades al contrari en els darrers partits. Després de la mitja part es va veure la millor versió defensiva d’un Solsona que va anar a sentenciar el partit. Un parcial de 15-4 en aquest quart (només 4 punts en contra en aquests 10 minus!!!!), feia posar diferències de fins a 25 punts en el marcador. El relaxament local del darrer quart va permetre als de Súria reduir una mica les diferències fins als 17 punts finals, en uns minuts on el Solsona ja jugava amb els dos jugadors júniors (el Caelles i el Xetos). En definitiva, un bon partit i joc, on com en els darrers partits, destaca el gran moment de forma del Merino i el Sala tant en atac com en rebots.
CAMPIONAT CATALUNYA MASCULI 2a CAT. GRUP 02
Campionat de Catalunya Senior Femení 3ª Cat
CB Martorell - Solvin, 40 CB Solsona, 42
Gemma Muntada 14, Gemma Giné 3, Clara Tordesillas 12, Anna Farras 2, Alba Carrasco 10, -cinc inicial-. Jazmine Caita 2. Parcials: 14-15 / 16-28 / 33-37 / 40-42.
Demostració de coratge
El CB Solsona surt victoriós d’un partit molt complicat a causa de la manca d’efectius. Només 6 jugadores per afrontar un matx que es presentava realment difícil, ja que el Martorell sí que disposava de tota la plantilla (11 jugadores). Però des de bon començament ja s’ha vist que les solsonines no donarien el braç a tòrcer fàcilment i l’equip rival hauria de suar de valent per fer-se amb la victòria. El primer quart han dominat lleugerament les solsonines; però el ritme era massa alt per aguantar 40 minuts. En el segon han baixat el ritme d’atac aguantant el màxim la possessió. Això els permetia recuperar forces per fer una bona defensa. Així han pogut arribar al descans amb un màxim avantatge de 12 punts. A la represa les locals han apretat de valent i a poc a poc la diferència s’ha anat esvaint. L’últim quart ha començat amb un +4 per les visitants; era molt poc per poder afrontar el final amb garanties; però un parcial de 0-4 els ha donat moral i forces; en canvi ha fet molt mal a les locals, que no han pogut reaccionar i no han tingut altre remei que reconèixer la merescuda victòria de les solsonines.
Calendari del basquetbol Partits a casa:
Desplaçaments:
Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com). 557 - Divendres, 22-2-2008
3 58
557 - Divendres, 22-02-2008
Atletisme
Club Fondistes del Solsones-Prosetel
I Cursa popular de Puigverd de Lleida
Sílvia Leal s’imposa a Puigverd Diumenge dia 17 de febrer de 2008 a les 10 del matí es va donar la sortida a la primera cursa popular de Puigverd de Lleida, la distància a recórrer era de 10 quilòmetres dels quals 8 eren sobre terra, amb una participació de 300 atletes inscrits, els Fondistes del Solsonès-Prosetel van ser representats per Sílvia Leal i Josep Alconchel. La cursa va ser guanyada per Marcos Pérez amb un temps de 33’46 minuts, segon va ser Josep Llobera amb 34’44
minuts i tercer va ser Jaume Grau amb un temps de 35’17 minuts. Josep Alconchel va entrar al lloc 121 de la general amb un temps de 44’34 minuts. La categoria de dones va ser dominada des de la sortida per la solsonina Sílvia Leal, que amb un temps de 40’12 minuts va entrar guanyadora. La segona va ser Sabina Moreno amb 41’47 minuts i tercera va entrar Maria José Gallardo amb un temps de 43’04 minuts. L’últim atleta va fer un temps d’1 hora i 11 minuts.
Pròximes Curses 24 de febrer: Mitja Marató de Balaguer (21’097 km.) 2 de març: Marató de Barcelona(42’195 km.) 9 de març: Mitja Marató de Cunit. 16 de març: Mitja Marató de Berga 16 de març: Curs Popular d’Esparreguera (10 km.) 30 de març: Mitja Marató de Montornes Més informació Ribera Esports i: www.atletisme.com
Jocs Esportius
Consell Esportiu del Solsonès
Fase Comarcal de tennis taula infantil Individual La fase comarcal de tennis taula infantil individual, tant masculí com femení, es va disputar el divendres, 15 de febrer de 2008, al Gimnàs de l’IES Francesc Ribalta amb una participació de 10 nois i 5 noies. Les classificacions van quedar de la següent forma: Masculí: 1. Daniel Coll ........................................ IES Francesc Ribalta 2. Quirze Abella .................................... IES Francesc Ribalta 3. Miquel Santaeulària .......................... IES Francesc Ribalta 4. Daniel Canals ......................SES Sant Llorenç de Morunys Femení: 1. Paula Giménez ............................................ IES F. Ribalta 2. Mireia Ribalta ............................................. IES F. Ribalta 3. Aida Bajona........................SES Sant Llorenç de Morunys 4. Karen Solorzano ................SES Sant Llorenç de Morunys 557 - Divendres, 22-02-2008
59
Bitlles Catalanes
Ramon Estany
El Club Bitlles Solsona marca rècord de punts aquesta temporada La visita del Preixana, un dels equips liders de la Tercera Divisió a Lleida de Bitlles Catalanes va fer que l’equip solsoní s’esforcés al màxim, superant els 500 punts. Amb tot, no va aconseguir la victòria, amb 503 punts contra 519 dels visitants. Els solsonins van tombar 33 bitlles, mentre que el Preixana en va fer caure 37. L’alineació de l’equip solsoní patrocinat per la Fundació Viure i Conviure i Prosetel estava formada per Jesús Babià, Pere Oriola, José Pelegrina, Joan Ribera, Emilio Quesada, Josep Santaeulària, Ramon Andreu i Josep Serra.
Escacs
Elefant de Solsona
Juneda 4,5 – Elefant de Solsona 3,5 No hi ha manera... Diumenge passat, en el seu desplaçament a Juneda, l’Elefant de Solsona havia de fer front a un rival directe a la competició escaquista. Tot i que el local de joc era propici als locals, doncs juguen al mateix ajuntament de la vila, era de preveure una lluita aferrissada pel matx. Per ordre de forces, l’Elefant de Solsona presentà la següent alineació: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (0,5), J.Tordesillas (1), F.Simal (0), J.A.Blanch (0), J.Bajona (1), A.Tevar (0) i M.Santaeulària (0), resultant al final una altra derrota per la mínima 4,5-3,5 dels solsonins. La jornada va discórrer de la següent manera: Tordesillas avançà els solsonins amb el seu potent joc d’atac inicial. El jove Santaeulària debutava a la competició oficial i, malgrat apuntar qualitats que ja donaran fruit, resistia amb coratge fins que era inevitable tombar el rei. Tevar va trobar-se una partida d’enrocs oposats i la violent lluita que això sempre suposa; el rival va saber obrir-se pas entre l’estructura homogènia de peons del solsoní, fins adjudicarse el punt. Bajona, qui ja vàrem destacar en setmanes anteriors, es manté imbatut i amb la darrera victòria ja acumula un guany provisional de 20 punts ELO. Blanch es va veure incòmode per un cavall rival que exposava múltiples amenaces i, tot i resistir-s’hi, queia derrotat. Simal, altre cop de quart tauler, va plantejar un joc tancat i ben posicional; a voltes semblava taules, però al final
no va poder ser. Amb un parcial 4-2, quedaven els dos primers taulers i semblava, altra vegada, que l’empat era possible. Figueras està en forma i continua invicte i amb una efectivitat del 100%; va conduir la partida pessic a pessic, fins que al límit del temps del rival “tot queia pel seu propi pes”. El final d’infart va ser obra de Sendarrubias, el darrer en acabar altra vegada; tot i jugar un mig joc molt encertat, la imprecisió amb que va jugar el final al límit del temps, només li permetia quedar-se amb un peó de més de torre, que no era suficient per guanyar, signant unes amargues taules. La situació ara ja és crítica, l’Elefant de Solsona és el penúltim dels 10 equips que conformen la 1a Categoria de la província de Lleida. Diumenge vinent rebem el Benavent-B, cuer de la classificació, i és vital la victòria per començar una segona volta totalment diferent. Tots els aficionats esteu convidats a veure l’encontre, i el punt desitjat, al Club de Jubilats Sant Jordi des de les 9.30 i durant tot el matí. Per últim, des del Club d’Escacs l’Elefant voldríem transmetre el nostre condol a la família de Ramon Badia, gran aficionat als escacs, que sempre seguí de prop i donà suport a la colla escaquista. Malauradament, massa jove, se li ha acabat el temps de la partida que tots juguem, la vida...
60
557 - Divendres, 22-02-2008
Patinatge
Solsona Patí Club
El Solsona Patí Club a Parets del Vallès “Món de Joguines” i “Olé” van tornar a delectar un públic amb molta experiència dins el patinatge artístic
A dalt d’esquerra a dreta: Ester Fornell (entrenadora), Cristina Cabestany, Èlia Rebolledo, Montse Auguets, Alba Fernández, Aïda Taus, Jèssica Hernández, Júlia Mascaró, Trini Hernández, David Rescalvo i Marc Círia. A la fila de sota, d’esquerra a dreta: Irina Muntanyà, Alba Feliu, Ainoa Llácer, Laura Castillo, Marta Miró, Mercè Llordella, Paula Martínez i Genís Rescalvo.
El dissabte 26 de gener, el Club de Patinatge Artístic Parets del Vallès va organitzar el seu festival anual coincidint amb la Festa Major d’Hivern de la ciutat, i el Solsona Patí Club va ser convidat a participar-hi. La nostra entitat hi va participar al costat de multitud d’entitats de la territorial de Barcelona procedents de Rubí, Santa Coloma de Gramanet, Sant Vicenç de Montalt, Castelldefels, Granollers, Santa Perpètua de la Mogoda i l’amfitrió Parets del Vallès. El Solsona Patí Club va participar-hi amb dues coreografies: “Olé” i “Món de Joguines”, i els patinadors que hi van formar part van ser els següents: Aïda Taus, Montse Auguets, Alba Fernández, Èlia Rebolledo, Jèssica Hernández, Júlia Mascaró, Cristina Cabestany, Trini Hernández, Mercè Llordella, Paula Martínez, Marta Miró, Laura Castillo, David Rescalvo, Marc Círia, Irina Muntanyà, Alba Feliu, Ainoa Llàcer i Genís Rescalvo. Tots ells van fer que el públic assistent no deixés d’observar i d’aplaudir els nostres patinadors, sent elogiats per les excel.lents coreografies i per uns vestuaris tan espectaculars. El Solsona Patí Club vol agrair al C.P.A. Parets del Vallès per haver-nos convidat al vostre festival i també volem agrair a tots els patinadors, pares i acompanyants perquè sense vosaltres aquesta sortida no hauria estat possible. La nostra entitat també vol agrair l’ajuda que ens donen els nostres espònsors “Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”, tots vosaltres sou un puntal dins la nostra entitat. 557 - Divendres, 22-02-2008
Trobareu més informació a la web del club: www.solsonapaticlub.com Moltes felicitats a tots els nostres patinadors que heu aconseguit meravellar un públic molt exigent dins el patinatge!
61
Sortides
Grup de Natura del Solsonès -CEL- Centre Excursionista del Solsonès
Sortida nocturna amb raquetes de neu
A l'hivern, quan fa fred i la neu cobreix l’alta muntanya, aquesta només sembla accessible per als afeccionats a l’esquí, però res més lluny de la realitat: Hi ha una altra modalitat esportiva que any rere any atreu més adeptes: les raquetes de neu. Els paisatges nevats que es poden anar descobrint són molt variats, i són fantasies per als ulls de cada excursionista quan a més, la llum de la Lluna plena il.lumina el camí. El passat dissabte 16 de febrer el Centre Excursionista del Solsonès i el Grup de Natura del Solsonès vam organitzar, com cada any, una sortida d’aquestes característiques, amb un al.licient afegit: veure les petjades i senyals que la fauna va deixant a la neu en aquests indrets encara poc retocats per a la incidència humana. Acompanyats d’un cel clar i bona temperatura, l’itinerari d’aquest any ha estat per alguns dels camins i pistes que travessen la serra del Port del Comte, entremig de boscos de pi negre i prats subalpins a les parts més altes. Des del Clot de la Vall (1940m.) on vam deixar els cotxes i vam començar l’itinerari, vam anar vorejant la muntanya del Port del Comte en direcció NO, passant per la rasa dels Carbassers i Clot Rodó, fins ascendir al Pic de L’Estivella (2337m.), punt més alt del recorregut. Des d’aquí, seguint la direcció SE, vam anar baixant cap a Prat de l’Orri tot resseguint la canal on hi ha l’antic restaurant de l’Estivella, avui en desús, fins al punt de sortida. El recorregut total va ser d’uns 8 km. amb un desnivell d’uns 400m. des de primera hora de la tarda fins gairebé la mitjanit, fent vàries parades per veure els rastres i petjades que els animals havien anat deixant a la neu. Encara que en algunes zones del cantó solell la neu havia desaparegut i en altres feia dies que havia caigut (neu dura), cosa que no ajudava al reconeixement de les petjades, es van poder distingir diferents rastres de llebre, isard, porc fer, guineu, esquirol, ratolins i ocells. Per determinar a quina classe d’animal correspon cada rastre, en el cas de les petjades, és important la forma, la mida i la distribució d’aquestes al llarg del recorregut que ha realitzat l’animal. Per altra banda els excrements també ens poden ajudar
a identificar l’espècie. És molt important la seva amplada, forma i olor. A vegades, ens diu molt de la seva dieta. La majoria de petjades que vam veure, travessant els camins, van ser de llebre i conill, que es caracteritzen pel seu patró en forma de T que prenen les quatre potes en contacte amb el terra. La guineu, en canvi, té un patró de petjades molt lineal, ja que sol resseguir els camins per desplaçar-se. A més, en aquesta època aquestes espècies estan en zel, i els mascles deixen moltes marques d’orina per marcar el territori. Els esquirols poques vegades baixen dels pins però deixen unes marques característiques quan salten. Aquests petits mamífers s’alimenten de les llavors de les pinyes que sovint trobem esfilagarsades al terra, i que n’evidencia també la seva presència. Els isards solen fer grups de quatre petjades. Els porcs fers marquen els dos unglots característics del darrere i es poden diferenciar mascles, femelles i cries. Des del Grup de Natura del Solsonès i el Centre Excursionista del Solsonès volem agrair a totes les persones que es van apuntar a aquesta sortida i animar a la resta de gent a participar a les nostres properes activitats. Per a més informació, contacteu amb nosaltres: http://www.lacetans.org/gns / gns@lacetans.org O també amb el Centre Excursionista del Solsonès: http://www.centreexcursionistasolsones.org /cexsolsones@gmail.com
PROPERES ACTIVITATS: Sortida per a conèixer el món del tòfona i el gos tofoner (diumenge 24 de febrer, sortida a les 9 del matí des de la plaça del Camp de Solsona). I no us oblideu de participar i enviar les vostres fotos al III Concurs de fotografia de natura del Solsonès, organitzat també conjuntament amb el Centre Excursionista del Solsonès i el pub SPUTNIK. 62
557 - Divendres, 22-02-2008
Passatemps
Marta C.
Les 7 diferències Els solsonins poden conèixer els secrets de la cuina creativa i més saludable en un curset que s'està fent aquests dies. Sabríeu trobar les 7 diferències?
L'acudit del Simi
557 - Divendres, 22-2-2008 22-02-2008
1 63