Solsona
Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona
L’Ajuntament disposa d’una bicicleta per repartir correspondència municipal Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA
info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997
Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré
Des d’aquesta setmana, l’Ajuntament de Solsona ha afegit, per primer cop, en el seu parc de vehicles municipals, una bicicleta. L’utilitza el treballador que distribueix notificacions i altres documents oficials en l’àmbit urbà del municipi. De moment, només se’n disposa d’una, però no es descarta llogar-ne o adquirir-ne d’altres, més endavant, si el sistema funciona. És una iniciativa sorgida de l’empresa Motos i Bicicletes Farràs, que ofereix la bicicleta al consistori gratuïtament com a prova i durant el termini de mig any. L’Ajuntament s’ha acollit a l’oferta en considerar-la “idònia per donar exemple en la utilització de mitjans de transport sostenibles per als desplaçaments curts, dins la ciutat”, ha afirmat l’alcalde, Xavier Jounou, que va acompanyar l’empleat que en fa ús, Josep Boix, a buscar-la a l’establiment. La bicicleta és una BH amb quadre d’alumini, amb 21 marxes, parafang i una dinamo al tambor de la roda. A més, incorpora un cofre per portar-hi els pa-
Xavier Xandri, de Motos i Bicicletes Farràs, Boix i Jounou, en anar a buscar el nou vehicle a la botiga
quets. Aquest nou vehicle es preveu que, a més de ser 100% ecològic, faciliti la tasca de repartiment de documents, ja que, fins ara, l’empleat municipal que se n’encarrega normalment ho feia a peu.
La Barra del Mia
Agraïments especials a:
Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels collaboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.
Telèfon
973 481719
2
562 - Divendres, 28-03-2008
Solsona
Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona
Solsona introdueix tres petits canvis en el protocol del folklore arran d’algunes observacions dels geganters Tan sols hi ha hagut una proposta ciutadana dins el procés participatiu obert per l’Ajuntament El dia 23 d’abril, per Sant Jordi, sortirà al carrer una segona edició del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, amb la incorporació de tres modificacions en el redactat del text que enguany compleix 25 anys. L’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters de Solsona han consensuat aquestes petites adaptacions del document a la realitat actual de la imatgeria folklòrica, a proposta dels geganters. D’altra banda, l’única aportació ciutadana que hi ha hagut en el procés de revisió no es podrà tenir en compte, en tant que no fa referència al text. Ahir es va dur a terme la reunió de les tres parts sotasignants del protocol per posar en comú les aportacions de cada institució –en el cas de l’Ajuntament, la voluntat era canalitzar les opinions ciutadanes recollides. Per part del consistori, tan sols es va comentar l’únic suggeriment recollit durant el procés participatiu, que a més no es referia al document, sinó a una qüestió de règim intern. Pel que fa a la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, tampoc no es van presentar propostes de modificació del reglament. Amb tot, tant uns com els altres van avenir-se a introduir els canvis plantejats pels geganters. La junta de l’Agrupació, presidida pel macip major, Pere Cuadrench, va exposar ahir les principals propostes que van sorgir en l’última assemblea general de socis per adequar la normativa a les necessitats actuals de la manifestació i adequar-ne aquells punts de difícil compliment, tot i que no se’n proposa cap modificació substancial.
Reunió de les tres parts firmants del protocol, a l’Ajuntament
L’alcalde, Xavier Jounou, s’ha mostrat satisfet d’aquest procés de revisió del text que regeix la manifestació gegantera. Del fet que no s’hagi registrat gaire participació ciutadana “no se n’ha de fer una lectura en negatiu”, ha destacat. “L’Ajuntament ha fet el que considerem que li pertocava, que era obrir aquest procés a tota la població perquè pogués expressar-hi les seves opinions lliurement”, diu Jounou, i si no hi ha dit res, “potser vol dir que el protocol del folklore geganter ja respon a les expectatives dels ciutadans i continua plenament vigent al cap de 25 anys”.
Incorporació dels dos aligons
L'Espieta
D’una banda, s’amplia el llistat d’elements integrants de la manifestació gegantera per incloure-hi els dos aligons. Aquestes peces tenen un bagatge històric que es remunta el 1694 i les actuals van ser recuperades el 1956, amb motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Tal com explica Cuadrench, “en no tenir una participació activa dins la manifestació han quedat arraconades, però han tornat a tenir presència amb motiu d’algunes festes extraordinàries”, com va ser en el 50è aniversari de la Coronació. Un segon canvi fa referència a la roda de foc, que es realitza des del 1980. El nou redactat no concretarà el dia en què s’executa, si la vigília de Corpus o el mateix dia de la festa a la nit, per tal que hi hagi més marge de programació en funció del dia que es comprovi que funciona més bé. Finalment, en el punt que descriu la realització de la capta, que es fa el dia 8 a la tarda, no es concretarà el tipus de formació musical que acompanya la parella de gegants joves i el flabiolaire. A la realitat, normalment és una banda o bé una cobla, tot i que el protocol vigent especifica que la música va a càrrec d’un grup de grallers. Aquests canvis han estat compartits per tots tres estaments responsables del protocol. Per aquest motiu, ara es refarà el text, se n’encarregarà el disseny a un dissenyador gràfic solsoní i es durà a impremta per tal de tenir-ne a punt una nova edició per Sant Jordi. 562 - Divendres, 28-03-2008
Encara els arbres de Nadal Diumenge passat, tot i ser final de març, ens vam trobar aquesta imatge a les escombraries d’un carrer de Solsona d’un arbre de Nadal. Imaginem que ha tingut una mort digna després d’una vida llarga i útil, atès que ja fa força dies que hem deixat les festes de Nadal. 3
Notícies Breus
Redacció
Urbanisme autoritza una planta solar a Olius
Accident mortal a Pinell
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, en la sessió de 14 de febrer de 2008, va adoptar els acords següents sobre els expedients de sol.licitud de construccions i instal.lacions en sòl no urbanitzable que es detallen a continuació: Instal.lació d’una planta solar fotovoltaica connectada a la xarxa de 21,12 kWp al polígon 2, parcel.la 98, al terme municipal d’Olius, promoguda per Jaume Vilajosana Sampons.
La Cobla Juvenil actualitza les tarifes La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona ha posat al dia els preus que factura per actuació, per situarse al nivell d’altres cobles similars. D’aquesta manera, per bolo, l’orquestra passarà de cobrar els 670 euros actuals als 800, i pel que fins al moment percebia 37 euros, ara en rebrà 50.
Als coloms, ni l’aigua Per fer front a la sobrepoblació de coloms, la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Solsona ha distribuït un ban en que demana la col.laboració dels ciutadans i els prega que s’abstinguin de donar menjar a aquests animals.
Jounou suprimeix el costum de la senyera a mitja asta per Setmana Santa Si bé la senyera catalana ja oneja permanentment al balcó de l’ajuntament de Solsona, i no només els dies festius o en celebracions importants per la ciutat, l’alcalde Xavier Jounou ha abandonat un costum que es portava a terme cada any per Setmana Santa i que consistia en deixar el Divendres Sant a mitja asta la senyera de l’ajuntament, en senyal de dol per la mort de Crist. Un costum que s’havia posat en pràctica en anys anteriors però que l’alcalde republicà ha preferit abandonar perquè considera que cal desvincular les commemoracions estrictament religioses de la imatge de les institucions civils com són els ajuntaments.
Revisió del preu de recollida de residus sòlids Solsona ha revisat els preus del contracte de prestacions dels serveis de recollida de residus sòlids urbans amb l’empresa Oró Vila, quedant fixat en 169.622’62 euros anuals. 4
Un accident de trànsit va causar la mort al passatger davanter d'un turisme després que el cotxe en que viatjava col. lidís amb un altre turisme el passat dilluns al matí a la carretera C-14 a l'alçada del municipi de Pinell. En l'accident s'hi van veure implicats quatre turismes més, tots ells de matrícula espanyola i com a consequència del xoc va perdre la vida Ramon V.P. de 86 anys veí de Mafet d'Agramunt. També van resultar ferides set persones més, dues de les quals van ser traslladades en estat greu a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. En l'accident hi van intervenir sis patrulles de Mossos d'Esquadra, set dotacions de Bombers de la Generalitat i els serveis mèdics d'emergència.
L’ajuntament de Solsona ha pagat 1.032’29 euros a Localret L’ajuntament de Solsona, que forma part del consorci Localret ha fet l’aportació anual pel fet de ser membre d’aquest consorci, amb una quota equivalent a 0’118 euros per habitant i any.
Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.
info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 562 - Divendres, 28-03-2008
Solsona
Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona
Solsona projecta els curtmetratges de temàtica social elaborats per alumnes de l’Institut i la UEC És el resultat d’un crèdit variable impartit a 3r i 4rt d’ESO Dilluns vinent, dia 31, els solsonins podran compartir amb els centres escolars el resultat dels treballs realitzats per alumnes de tercer i quart d’ESO de l’Institut Francesc Ribalta de Solsona i la UEC L’Afrau en el marc d’un projecte de curtmetratges de temàtica social, centrats en la convivència intercultural. A 2/4 de 6 de la tarda es projectaran aquestes cintes al Teatre Comarcal, en una sessió oberta als pares, el professorat i al públic en general. Aquesta iniciativa ha consistit en un crèdit variable de producció audiovisual de tres mesos de durada, que s’ha impartit durant el primer trimestre del curs a alumnes de tots dos centres. Retratar el nivell de convivència entre la població autòctona de Solsona i els nouvinguts des de la perspectiva dels joves i potenciar la reflexió sobre el significat de la convivència en una societat intercultural han estat els principals objectius d’aquesta activitat, a més d’oferir coneixements bàsics de la producció audiovisual. La realització de curtmetratges de temàtica social ha estat organitzada per l’Ajuntament de Solsona i el Pla de
562 - Divendres, 28-03-2008
Ciutadania i Immigració, amb el suport de la Secretaria per a la Immigració, del Departament d’Acció Social; el Ministeri de Treball i Assumptes Socials; l’Institut Francesc Ribalta; la UEC L’Afrau, el Pla Educatiu d’Entorn i Teleeduca. Segons els impulsors d’aquest projecte, es va creure necessària “la creació d’un espai per tal que els joves poguessin retratar la convivència entre autòctons i nouvinguts”, ja que s’ha detectat que hi ha una “escassa relació entre cultures diferents i, si bé es comparteix un mateix espai, no s’interactua prou”. Així mateix, s’ha considerat que una projecció pública dels documentals produïts “pot reforçar el treball dels alumnes i pot ser un element engrescador per la resta de companys” a l’hora d’inscriure’s al crèdit el proper curs. Prèviament a la sessió del Teatre Comarcal que és oberta a tothom, el mateix dia a ¼ de 4 se n’oferirà una per als alumnes. D’altra banda, aquest any també es preveu elaborar material de difusió respecte aquests curtmetratges per tal que puguin ser treballats per la resta d’escoles de Solsona.
5
Solsona
Ramon Estany
Un any més, tornen les americanes a Solsona Mitjançant l’acadèmia d’idiomes Tres A de Solsona, han tornat a venir un any més un grup de noies i nois dels Estats Units en un programa per conèixer i aprendre l’espanyol. Dijous passat, Dijous Sant, van ser rebuts a l’estació d’autobusos de
La rebuda dels joves americans va ser a l'estació d'autobusos
Solsona 6 noies i dos nois americans, que han conviscut amb les respectives famílies solsonines d’acollida, tot coneixent els hàbits, costums i tradicions de la nostra cultura. Venien de Madrid i València, i a Solsona s’hi han estat una setmana, on a banda de compartir aquests dies amb les famílies acollidores, han assistit també a algunes classes als centres d’ensenyament de secundària de la ciutat.
A l'Sputnik
ES NECESSITA
Empresa de la construcció de la zona necessita:
Conserges
d'ambdós sexes -Formació a càrrec de l'empresa -Contracte / Alta a la Seg. Soc.. -Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana) -Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia
1 Gruista amb carnet I n t e r e s s ats telefoneu al núm.
637 524 134
Interessats truqueu al
649 09 40 99 6
562 - Divendres, 28-03-2008
Solsona
Josep M. Montaner i Reig
L'Associació de Festes de Carnaval reclama un acord global per assegurar el finançament de la festa Dos mesos després de finalitzar, els responsables de l'Associació de Festes de Carnaval de Solsona ja tenen pràcticament enllestit el balanç de l'última edició d'una festa que va tornar a omplir de gent els carrers i places de Solsona, sense registrar incidències remarcables i mantenint la despesa en els límits previstos. Tanmateix, un cop tancat aquest balanç i acostant-se el final del seu mandat, l'actual junta ha posat damunt la taula la necessitat "d'obrir un debat ampli", entre tots els agents que participen de la festa, amb l'objectiu de buscar noves fórmules que permetin assegurar el creixement del Carnaval, sense que això suposi hipotecar-ne les finances. Pels membres de la Junta, el Carnaval "s'ha fet molt gran" i per això reclamen una implicació "a fons de tothom" si es vol mantenir el nivell d'exigència i les expectatives que genera la festa. Tot i que Codina ha volgut deixar clar que el Carnaval no perilla, ja que les finances de l'entitat estan sanejades i disposa de suficients diners a caixa, ha alertat que una festa amb un pressupost "de prop de 150.000 euros anuals" i que "creix any rera any" necessita una estructura de finançament "més sòlida". Per això des de la Junta es reclama una implicació més gran de les administracions locals, sobretot de l'ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès, però també de tots els sectors que en participen -socis, entitats i associacions, empreses i comparses- per assegurar el finançament de la festa a mig i llarg termini. Segons Codina, és necessari que "tothom cregui en el Carnaval" perquè "és un referent a tot Catalunya, genera beneficis per la ciutat i la comarca, promociona i dóna a conèixer el Solsonès i s'ha arrelat a la identitat de la ciutat i a la gent de la comarca". Per aquestes raons demanen que la festa sigui tractada com es mereix per les institucions perquè forma part del patrimoni de Solsona i el Solsonès, remarca Codina. "Si volem fer millor les coses hem de disposar de més eines i recursos", ha assegurat Codina. Entre les opcions que baralla la junta hi ha la possibilitat de disposar d'una persona que pugui treballar pel Carnaval a plena dedicació, disposar de més recursos per continuar potenciant els actes de carrer i augmentar, no només l'aportació econòmica de les institucions, sinó també el suport logístic i en infrastructures.
lidar l'esquelet bàsic de la festa -amb l'Arribada del Carnestoltes i el Mata-Ruc d'Honor, la Penjada i els Gegants com a grans atractius-, els actes de nit van ser molt seguits i la majoria de concerts i espectacles programats a la Xelsa van registrar millor entrada que l'any passat amb 2.000 persones a la sala Xelsa, dissabte a la nit, 900 al ball de disfresses de dimarts i un miler, la nit de divendres, assegura Codina. Amb aquestes xifres, els responsables del Carnaval són optimistes de cara al balanç econòmic de la festa. Tot i que encara no s'ha tancat l'exercici, els seus responsables preveuen tancar "amb les pèrdues previstes", però amb un saldo positiu en els comptes de l'últim Carnaval. Per altra banda, Codina destaca que en aquests 4 anys s'ha aconseguit eixugar el deute de prop de 60.000 euros que arrossegava l'entitat, i a més, s'hauran pogut afrontar inversions "importants i necessàries" com la compra de 4 carrosses noves, la reparació a fons de totes les existents, la compra de lones i armaris per guardar gegants i material o la realització dels motlles dels gegants.
Relleu a la l'Associació de Festes de Carnaval El proper 12 d'abril se celebrarà una junta de socis de Carnaval en la qual es farà efectiva la dissolució de l'actual junta que arriba, després de 4 anys de sortir escollida, al final del seu mandat. El mateix dia es farà públic el balanç definitiu de la passada edició del Carnaval de Solsona, de l'estat de comptes de l'entitat i es nomenarà una junta gestora que portarà l'entitat fins el proper 26 d'abril, dia en què s'haurà d'escollir la nova junta El fins ara president de l'associació de festes de Carnaval, Joan Codina, ha explicat que en principi la seva idea era no continuar al capdavant de l'entitat més enllà d'aquests 4 anys. Tot i que reconeix que "després de tot aquest temps em sembla que és hora de donar pas a d'altra gent", Codina assegura que la decisió "no la prendré definitivament fins que arribi el moment". El moment serà el proper 26 d'abril durant l'Assemblea General de l'Associació de Festes de Carnaval en què s'hauran d'escollir els membres de la nova junta de l'entitat.
Balanç del Carnaval 2008 Tot i que encara queden alguns serrells per acabar de tancar-ne el balanç, la Junta de l'Associació de Festes de Carnaval fa una valoració molt positiva del desenvolupament de la festa tant pel que fa a l'assistència als actes de nit, com per la bona acollida que van tenir la resta d'actes de ls festa. Pel president de la Junta, el passat Carnaval "va ser un dels millors dels últims anys" pel que fa a l'èxit dels actes de carrer i la bona acollida de públic que van tenir. A més de conso562 - Divendres, 28-03-2008
7
Solsona
Ramon Estany
Lliuren el primer premi de la Bata del Carnaval arreu del Món 2008 La setmana passada, Josep Puig, en nom del gremi d’Hostaleria del Solsonès i Joan Codina, en representació de l’Associació de Festes del Carnaval van lliurar el premi d’un viatge al guanyador de la tercera edició del concurs que premia les bates més viatgeres del carnaval. El guanyador va ser el David Torrent que es va retratar amb el David de Miquel Àngel a Florència (Itàlia). En el mateix concurs també hi va haver un segon i un tercer premi, per a Joan Mas i Rosa Cases - Illa de Pascua (Xile) i Pol Viladrich – Salamanca, respectivament. El veredicte del concurs va tenir lloc el dissabte de Carnaval, essent membres del jurat els Matarruc d’Honor i el Carnestoltes d’enguany, que van triar les fotos guanyadores sense cap norma ni criteri preestablert, valorant entre altres l’originalitat, la gràcia o l’estètica.
Josep Puig lliura el premi al David Torrent, al costat del president de l’Associació de Festes del Carnaval, Joan Codina.
Segon premi
A l’edició d’enguany s’hi han presentat 47 fotografies, dels següents indrets: Chichen Itza i Coba (Mèxic), Praga (Rep. Txeca), Florència (Itàlia), Auschwitz (Polònia), Mont Blanc, Chamonix (França), Volcà Etna, Sicília (Itàlia), “Bocca della Verità”, Roma (Itàlia), Colisseu, Roma (Itàlia), Empire State Building (New York, USA), Brooklyn Bridge (New York, USA), Capitol (Washington, USA), Cim del Toubkal (4.143 m.) (Marroc), Berliner Mauer, Berlin (Alemània), Lake Louis (Canadà), Sacré-Coeur, París (França), Cim del Pedraforca, Bremen (Alemània), Chiang Mai (Tailandia), El pont sobre el riu Kwai / Kanchanaburi (Tailandia), Plaça Roja / Moscú (Rússia), Annecy (França), Buscant l’origen… dels gegants - Illa de Pascua (Xile), Salamanca, Oktoberfest (Munich, Alemanya), Lviv (Ucraïna), Vinarós, Lisboa (Portugal), Cabo de Roca (Portugal) Tercer premi 8
562 - Divendres, 28-03-2008
Solsona
Ramon Estany
David Torrent, guanyador de la Bata Arreu del Món 2008
Nascut a Ogern fa 34 anys, i membre de la comparsa Catacrack, el Jordi, que treballa a la SIMET d’electricista va presentar una fotografia original i atrevida que va convèncer al jurat del concurs. Va ser improvisada la foto que vas fer-te? No, marxant d’aquí ja anava amb la idea que volia una foto amb la bata al costat del David de Miguel Àngel. Fins i tot ja li tenia posat el títol: David de Miquel Angelo i David Torrent. Vas fer altres viatges? En vaig fer dos, participant en aquest concurs, el primer va ser a Florència, que ha sigut la foto guanyadora, i a l’estiu també vaig fer un viatge a Praga. Has participat en les anteriors edicions? Ha sigut el primer any que hi he participat, i ja hi he tornat per al concurs de l’any vinent, amb un viatge a Roma fet fa 15 dies. Et va costar gaire fer-te la foto amb el Miguel Àngel? Gens. El que passa és que és empipador perquè has d’arrossegar la bata tot el dia per arribar al lloc. Clar, fas el viatge amb el mínim d’equipatge i la bata fa una mica de nosa.
Què et sembla aquest concurs? Molt bé. A més, sempre que penso a fer algun viatge, procuro endur-me la bata. Aquests concursos animen la gent a involucrar-se amb el Carnaval, encara que siguin una cosa paral·lela.
La gent no et mirava estranyada quan et posaves la bata? No, com que hi ha tanta gent i està tant abarrotat, sembla que siguis un més.
562 - Divendres, 28-03-2008
9
Solsona
Solsona
Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona
45 alumnes de segon d’ESO de Solsona es reuneixen amb l’alcalde
Redacció
L'Ajuntament porta al Ple les contribucions especials del carrer del Parc Ahir es va celebrar a l'ajuntament solsoní el Ple ordinari del mes de març en la que es va portar a votació, l'expedient de contribucions especials del projecte d'urbanització del carrer del Parc, a la zona de l'escola Setelsis. Aquest tràmit és necessari per tirar endavant l'execució de les obres del vial, que un cop acondicionat, permetrà suprimir el tram del carrer de Marià Fortuny, adjacent a l'escola Setelsis, i l'ampliació del pati del centre, que ha d'estar a punt per a l'inici del proper curs. El projecte d'urbanització del carrer del Parc ha estat redactat pels serveis tècnics municipals, el pressupost de les obres és de 230.658 euros, dels quals l'Ajuntament n'aportarà el 20%, mentre que el 80% restant es repartirà entre els propietaris de les parcel.les de l'entorn. També es va portar a consideració del ple l'aprovació de les condicions dels ajuts que atorga la Direcció General de Cooperació Cultural el Departament de Cultura que han de contribuir a finançar les obres de la sala polivalent. La subvenció concedida és de 417.264 euros. En l'àmbit d'ajuts, també es va proposar al Ple l'acceptació de la subvenció atorgada per la conselleria d'Educació per al manteniment de l'Escola Bressol per al curs 2007-2008, que és de 176.400 euros. El plenari va tractar també una moció del grup de CiU -que es va retirar en l'anterior Ple a fi de ser debatuda entre totes les forces polítiques municipals- sol.licitant a la Secretaria General de Planificació Territorial que es tingui en compte la ciutat de Solsona en el moment de fixar les seus dels serveis territorials del govern a la vegueria de la Catalunya Central. Altres punts de l'ordre del dia van ser la ratificació de la representació local en el Consorci del Govern Territorial de Salut del Bages-Solsonès, l'adhesió de l'ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, la revisió del Manual d'actuació per a emergències per a la Fira de Sant Isidre i l'actualització de les tarifes de taxis. Celsona Informació us informarà sobre el desenvolupament del Ple la setmana vinent.
Dijous al matí, 45 alumnes de dues classes de segon d’ESO de l’Escola de Secundària Arrels de Solsona han pogut conèixer l’organització interna de l’Ajuntament amb una visita que s’emmarca dins un crèdit de síntesi sobre el municipi. Ho han fet a través de les explicacions que els ha ofert la secretària del consistori. A més, els alumnes han estat rebuts per l’alcalde, Xavier Jounou, que s’ha sotmès a les seves preguntes a la sala de plens. Els diferents tipus d’administracions, el funcionament de l’Ajuntament, els pressupostos municipals, les necessitats i competències de l’administració local i la composició política del plenari són algunes de les qüestions que s’han tractat amb els alumnes, que tenen 14 anys. Igualment, a instàncies d’alguns nois i noies, l’alcalde els ha parlat de temes com la bandera, els equipaments esportius, les obres prioritàries per al municipi i la situació de sequera. Així mateix, alguns dels joves han pogut ocupar els seients dels regidors a la sala que acull els plens.
Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.
info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA
Els joves han visitat les instal•lacions municipals 10
562 - Divendres, 28-03-2008
Solsona
Ramon Estany
Més de 400 persones al Via Crucis de Solsona Més de 400 fidels van seguir amb fervor religiós el 14 passos de la Creu en el tradicional Via Crucis de Solsona per un trajecte que recorre les places i carrers de la ciutat a les 8 del matí del Divendres Sant. Els solsonins i solsonines van recordar i rememorar la passió i mort de Jesucrist acompanyant una creu que duien quatre portadors en una processó que s’iniciava a la Catedral Basílica de Solsona i s’aturava a la Plaça Major, Plaça de Sant Pere, Plaça de Sant Isidre i Plaça de l’Ajuntament per tornar finalment a la Catedral.
Mn. Lluís Grifell, rector de Solsona i els lectors, Sara Alarcon i Xavier Sendarrubies
A la Plaça de Sant Pere
Passant pel carrer Castell
Baixant pel carrer Sant Miquel es veia la gentada que assistí al Via Crucis 562 - Divendres, 28-03-2008
11
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Gremi d'Hostaleria, UBIC i Empresaris del Solsonès inauguren un nou local cedit pel Consell Comarcal Amb l'objectiu de disposar d'un espai d'ús comú per dur-hi a terme les seves activitats, el Gremi d'Hostaleria del Solsonès, la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona i l'Associació d'Empresaris del Solsonès van inaugurar dimecres passat un nou local, situat a l'edifici del Museu del Ganivet, que el Consell Comarcal ha cedit a les tres entitats. L'acte d'inauguració va ser presidit pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, el regidor de Promoció Econòmica de l'ajuntament de Solsona, Josep Caelles, i els presidents de les tres entitats que van agrair als responsables del consell "el seu esforç per recolzar les iniciatives i les entitats que contribueixen a dinamitzar la comarca". Per la seva banda, Chaure i Caelles van desitjar que aquesta col. laboració "serveixi per generar idees, i donar empenta a les entitats" per tal de continuar revitalitzant la comarca. Les tres entitats han invertit 2.000 euros cada una per adequar el nou local mentre que el Consell Comarcal l'ha cedit gratuïtament i s'ha compromès a fer-se càrrec del manteniment.
Comarca
Ester, Caelles, Puig, Chaure i Moreno durant la presentació del nou local
Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès
El Consell recolza els sectors productius i econòmics del Solsonès, amb un estudi per a dinamitzar aquests àmbits Durant l’any 2007 i primer trimestre del 2008 el Consell Comarcal del Solsonès, coordinat a través de la seva àrea de Promoció Econòmica, ha desenvolupat i recolzat processos participatius i treballs per tal de conèixer i dinamitzar els diversos sectors productius de la comarca i les actuacions en el teixit social comarcal.
organitzativa -“l’associació productes i artesans i de qualitat del Solsonès”- i donar a conèixer la diversitat productiva de la comarca del Solsonès ( Fira de Sant Isidre, Fira de Pinós i Fira de Sant Llorenç de Morunys) - Diagnosi socioeconòmica participativa per al Desenvolupament Rural Sostenible a la comarca del Solsonès. Executat per l’associació l’Arada i cofinançat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el Departament de Governació i Administracions Públiques. Amb un pressupost d’execució de 12.000 euros.
Les activitats corresponents a processos participatius han estat: - Espai de debat i coneixença intersectorial pel desenvolupament econòmic de la producció local del Solsonès. Executat per l’associació Teixit Rural i cofinançat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i la Delegació de la Cambra de Comerç i Indústria a Solsona. Amb un pressupost d’execució de 6.963,00 euros. Aquest projecte ha permès definir i crear una estructura
Aquest projecte ha permès elaborar una diagnosi socioeconòmica, una intervenció de la població i crear un espai de reflexió i construcció col.lectiva entorn al desenvolupament actual i els seus efectes sobre el món rural. 12
562 - Divendres, 28-03-2008
Comarca
Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès
L’ampliació de funcions i espais de l’Arxiu Comarcal exigeix més implicació per part de l’Ajuntament de Solsona i de la Generalitat El Consell Comarcal del Solsonès aporta anualment 60.000 euros a aquest organisme La setmana passada va tenir lloc la reunió anual de seguiment de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, on hi foren presents per una banda representants de la Generalitat de Catalunya: Ferran Rella (Delegat Territorial del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a les terres de Lleida) i Enric Cobo (Cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental), del Consell Comarcal del Solsonès: Marià Chaure (President), Albert Muntada (Vicepresident) i Jordi Vilalta (gerent), de l’Ajuntament de Solsona: Xavier Jounou (Alcalde),) i finalment, Carles Quevedo (Director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès). En la reunió, es feu la valoració de les activitats realitzades durant el 2007 i es feu un plantejament sobre les necessitats futures de l’Arxiu, que després de l’ampliació d’espais s’ha copsat la necessitat de contractar una tercera persona. Aquesta, actualment ja està en plantilla, mitja jornada, i el cost l’assumeix el mateix Consell Comarcal, a partir de la subvenció anual que rep de la Generalitat per al funcionament general de l’arxiu. En la reunió es plantejà que fos l’Ajuntament de Solsona qui assumís aquest cost. Xavier Jounou declarà que “amb el pressupost de l’exercici 2008 és del tot impossible assumir aquesta despesa però que si es planteja pel pressupost de l’any 2009 podria ser factible”. Per la seva banda, el President, Marià Chaure, destacà “l’alta inversió econòmica que el Consell Comarcal
fa en la gestió de l’ACS”. Una xifra que el Conseller Comarcal de Cultura, Albert Muntada, fixa en més de 60.000 euros aportats per l’organisme comarcal. A més a més va demanar la necessitat “d’estudiar fórmules perquè el Departament de Cultura pugui assumir part de la despesa”. Per aquests motius, s’acordà replantejar el conveni de col.laboració de cara el 2009 que actualment existeix entre les tres parts, per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de l’arxiu comarcal.
Les noves instal.lacions de l’oficina de turisme de Solsona reben 150 visitants per setmana santa L’oficina depèn directament del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, que està impulsant un projecte de renovació d’imatge i promoció turística comarcal que es connectarà amb senyalitzacions, rutes i un centre d’interpretació Aquest passat cap de setmana el Consell Comarcal del Solsonès ha posat en marxa rebent 150 visitants del país, França, Holanda i Alemanya, les noves instal.lacions de l’Oficina de Turisme de Solsona, ubicada al Palau Llobera, ocupant l’indret on ja havia estat però, amb un increment d’espai. Aquestes dependències, que depenen directament del Patronat Comarcal de Turisme, compten amb més serveis per als visitants i un renovat mobiliari i equipaments, així com també s’ampliarà l’espai a l’antiga oficina de joventut, que serà traslladada a uns espais annexes. En la nova oficina de turisme oberta aquesta set562 - Divendres, 28-03-2008
mana santa, a part d’oferir els serveis que fins ara ja es realitzaven, s’hi ha incorporat un espai per als artesans de la comarca, on poden exposar els seus productes així com també un petit punt de venda on el turista podrà adquirir tot tipus de producció autòctona. Els horaris de l’oficina són de dilluns a divendres de les 9 a les 13 hores i de les 16 a les 19 h, els dissabtes de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores i els diumenges de 10 a 13 hores. Les noves instal.lacions culminaran amb la propera obertura d’un centre d’interpretació de la comarca, que estarà comunicat amb l’oficina de turisme.
13
Comarca
Ramon Estany
Navès i quatre municipis del Berguedà s’uneixen per disposar de més aigua Els Ajuntaments de Navès, Montmajor, Viver i Serrateix, Montclar i L’Espunyola, reunits en sessió de data 4 de març de 2008, van acordar de constituir la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària per a la prestació conjunta del servei d’abastament d’aigua en alta competències de control i administració pròpies de l’Agència Catalana de l’Aigua com a Administració Hidràulica. En aquest sentit, la Mancomunitat contractarà el manteniment de la xarxa en alta a una empresa externa. Un cop executades i rebudes les obres de construcció d’aquest projecte d’abastament des de l’embassament de Sant Ponç i/o al punt de connexió des de La Llosa del Cavall, l’Agència Catalana de l’Aigua mantindrà la titularitat de les mateixes fins el moment en que es pugui procedir a la seva cessió definitiva a aquesta mancomunitat, qui passarà a ser també la titular de la prestació del servei d’abastament des de l’embassament de Sant Ponç i/o al punt de connexió des de La Llosa del Cavall. I assumir al seu càrrec les operacions i despeses d’explotació, manteniment, vigilància, conservació, funcionament, reparació i reposició de la planta de tractament del nitrat mitjançant resines de bescanvi iònic amb capacitat de tractament de 500 m3/d, a partir del moment en que es posi en marxa aquesta planta, que permeti, de manera directa o mitjançant barreja, concentracions per sota del límit normatiu d’aquest paràmetre, establert en 50mg/l que està previst que implementi i posi a disposició de la mancomunitat l’Agència Catalana de l’Aigua. També en aquest cas la Mancomunitat contractarà el manteniment d’aquesta planta a una empresa externa
Atenent a que en l’actualitat, la situació de l’abastament a l’àmbit d’aquests municipis resulta precària atesa la contaminació de l’aigua subterrània dels pous existents per causa dels nitrats, sense disposar de cap element de potabilització amb les garanties suficients, i per manca de quantitat en períodes estivals, especialment els coincidents amb episodis de sequera, resulta d’interès disposar d’elements que permetin incrementar el grau de fiabilitat que no disposen les captacions existents, alhora que resulti compatible amb la solució definitiva i permeti avançar en la construcció de la xarxa d’abastament futura des de l’embassament de Sant Ponç i/o posteriorment, al punt de connexió des de la Llosa del Cavall. És per això que es preveu la realització de les obres del projecte d’una nova captació a l’embassament de Sant Ponç i pel subministrament als dipòsits de Navès i Montmajor, la gestió i prestació conjunta del servei d’abastament d’aigua en alta de la qual hauria de portar la mancomunitat formada pels municipis de Navès, Montmajor, Viver i Serrateix, Montclar i l’Espunyola. Amb caràcter previ, i per aconseguir aquesta finalitat, en data 19/04/2007 els Ajuntaments de Navès, Montmajor, Viver i Serrateix, Montclar i L’Espunyola han signat amb l’Agència Catalana de l’Aigua un Conveni de col·laboració per la construcció de la nova captació de l’embassament de Sant Ponç i pel subministrament als dipòsits de Navès i Montmajor. Posteriorment s’ha signat un annex al conveni ampliant la nova captació i portada d’aigües en alta als municipis de L’Espunyola i Montclar. El seu domicili social i la seu dels òrgans de govern i administració serà a la Casa Consistorial del municipi de Montmajor. Les reunions poden tenir lloc a les cases consistorials de qualsevol dels municipis de la Mancomunitat.
Comarca
Redacció
Assemblea ordinària del CEL 5 d’abril de 2008 (dissabte) Hora: 20,00 h. (vespre) Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut de Solsona
L’activitat de la Mancomunitat es dirigeix a la consecució de les finalitats següent entre altres:
A l’Assemblea General Ordinària que la Junta convoca el proper dissabte 5 d’abril de 2008, a les 20,00 h. a la Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut, s’ha de debatre i, si s'escau, aprovar la proposta d’actualització organitzativa i la renovació dels càrrecs de l’actual direcció. Creiem que són reptes de futur la reorganització, funcional i humana, de l’entitat per tal d’adequar-la a l’actual nivell d’activitat del centre i a una certa professionalització en la seva gestió, com a estratègia cap a un nou model d’entitat que hem de dissenyar entre tots. És una assemblea amb un alt contingut de renovació del que ha estat fins ara el Centre d'Estudis Lacetans. És per això que reclamem la presència del major nombre possible d’associats i associades. També és una assemblea on es renovarà l’actual Junta Directiva i, d’acord amb els Estatuts de l’entitat, tots els socis i sòcies poden ser candidats i candidates a ocupar els càrrecs estatutaris.
Prestació del servei, i gestió de l’explotació, en la forma que es determini, de subministrament d’aigua potable en alta des del Pantà de Sant Ponç i/o al punt de connexió des de la Llosa del Cavall als municipis membres d’aquesta Mancomunitat Ser titular de la concessió d’aigües requerida per la prestació del servei, Administrar els béns de la Mancomunitat i els que se li assignin per al compliment de la seva finalitat, Acceptar la cessió d’ús provisional, i posterior cessió definitiva, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua i/o d’altres municipis, de l’abastament d’aigua en alta des de l’embassament de Sant Ponç i/o al punt de connexió des de La Llosa del Cavall, així com assumir al seu càrrec, a partir de la signatura de la corresponent Acta de Cessió d’ús, totes les operacions i despeses d’explotació, manteniment, vigilància, conservació, funcionament, reparació i reposició de les instal·lacions, i a fer el millor ús pel seu aprofitament màxim sense suposar un obstacle en l’exercici de les 14
562 - Divendres, 28-03-2008
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
La Generalitat no finançarà, ara per ara, el manteniment de l'ampliació del Centre Sanitari del Solsonès El departament de Salut continua assegurant que la planta sociosanitària de la Clínica ja disposa actualment dels llits El departament de Salut no té la intenció d'assumir les despeses que comportaria l'ampliació de la planta sociosanitàrai de la Clínica, anunciada fa dues setmanes pel Consell Comarcal del Solsonès, màxim responsable de la gestió del Centre Sanitari. La Generalitat considera -com ja ha repetit en nombroses ocasions- que l'actual dotació de llits de la Clínica és suficient i que, de moment, no hi ha cap motiu que justifiqui aquesta ampliació, atès que la població actual del Solsonès no ho permet i el seu creixement demogràfic no es prou significatiu. Ho ha assegurat a Celsona Informació el gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Antoni Sans, que ha avançat que "difícilment" s'acceptarà l'ampliació perquè això "provocaria un greuge comparatiu respecte d'altres comarques catalanes". Igualment ha explicat que dels 24 llits de què disposa actualment la Clínica, 12 són considerats polivalents i ja suposen un increment respecte el que li tocaria al Solsonès. Sans considera que la decisió del consell "no té sentit, si no es pot fer front al manteniment dels serveis" i tot i que ha avançat que la Generalitat podria incrementar en un llit més la capacitat del centre "això no solucionaria res, si el que volen es doblar-ne la seva capacitat", ha afegit. Per altra banda Sans s'ha mostrat partidari de fer "un plantejament global" sobre les necessitats sanitàries del Solsonès, i en aquest sentit, ha apostat perquè el Consell "reforci" els serveis assistencials, previstos en la Llei de Dependència, ja que, segons ell, en el futur permetran descongestionar els actuals centres sanitaris i residènces per gent gran. Pel que fa a les obres de remodelació de la part vella de la Clínica que el Consell iniciarà properament, Sans ha recordat que estaven previstes des de l'any 2002 i que el seu departament n'ha autoritzat una pròrroga per la seva execució. Amb tot, ha
562 - Divendres, 28-03-2008
avançat que obligaran a disminuir en dos llits la capacitat actual de la Clínica i que la Generalitat "només farà front als costos dels llits que siguin operatius". Per això ha instat als responsables del Consell Comarcal del Solsonès que presentin "un projecte clar i complet" de la situació sanitària de la comarca per poder treballar i trobar solucions.
15
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Només 2 persones del Solsonès han començat a rebre els ajuts previstos per la Llei de Dependència Un total de 122 persones de la comarca han iniciat les gestions per poder accedir a les prestacions El desplegament de la Llei de Dependència no s'està fent al ritme que s'esperava, i fins ara, les prestacions econòmiques pels grans depenents i depenents severs, previstes per la llei, estan arribant amb comptagotes als seus destinataris. Aquesta lentitud també afecta el Solsonès on només 2 persones han començat a rebre els ajuts, de les 122 que des l’any 2007 van tramitar les primeres sol.licituds. A la comarca la majoria de sol. licituds es gestionen des de l'àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès, tot i que, la sol·licitud inicial es pot tramitar des de l'Hospital Pere Màrtir Colomés la residència de la Vall de Lord, el Centre Sanitari del Solsonès o per iniciativa pròpia. Els responsables del Serveis Socials del Consell valoren positivament la llei però apunten que "s'ha volgut tirar endavant amb massa presses". Des dels serveis socials del Solsonès asseguren que "és una bona llei" però creuen que es necessita "més temps per desplegar-la" ja que "s'han d'adaptar molts procediments, acoplar-hi les ajudes ja existents i agilitar-ne el seu funcionament", remarquen. Tant és així que a Catalunya només són 800 d'un total de 50.000, les persones que han començat a rebre els ajuts. Fins el moment al Solsonès s'han realitzat 94 valoracions de grau de dependència. Aquest pas, realitzat a domicili per tècnics contractats pel Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, és obligatori per establir quin grau de dependència té cada sol.licitant. Posteriorment s'ha de redactar el Programa Individual d’Atenció (PIA) que és el tràmit final indispensable per començar a rebre els ajuts.
El PIA estableix el tipus de prestació o servei i l'import econòmic que rebrà cada persona, segons la seva dependència i la seva situació sòciofamiliar i econòmica, i ha de ser validat pel Departament d'Acció Social i Ciutadania. Al Solsonès ja se n'han tramitat 21 però només 2 persones han rebut el vist-i-plau definitiu i han començat a rebre la prestació indicada. Tot i això, els tècnics dels Serveis Socials del Consell confien que el pagament de les ajudes es comenci a generalitzar a partir dels propers mesos, fet que permetria accedir a les prestacions econòmiques a les 21 persones del Solsonès que ja tenen a punt la redacció del seu programa d'atenció personalitzada. Independentment de la data de resolució de les prestacions, els efectes econòmics seran retroactius des de la data de presentació de la sol.licitud de reconeixement de dependència.
Tipus de prestacions Els ajuts econòmics previstos a la Llei es divideixen en dues modalitats: prestacions per serveis o prestacions econòmiques directes. En el primer cas els beneficiaris accedeixen als serveis públics (residència, centres de dia, servei d’ajuda a domicili, etc.). En el segon cas el Departament dóna una prestació econòmica a la persona depenent perquè pugui comprar el servei que necessita, i també en alguns casos es pot remunerar al familiar cuidador. Durant l'any 2007 les persones que podien rebre les ajudes eren les valorades com a grans dependents o dependents severs, però a partir d'aquest any també seran objecte d'ajudes els dependents de grau 2 i nivell 2. Des de la seva entrada en vigor, el maig de l'any 2007, la Llei de Dependència ha generat unes expectatives molt grans que han desbordat en alguns casos els professionals i les administracions que l'han de tramitar. 16
562 - Divendres, 28-03-2008
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Augmentaran les prestacions pels familiars cuidadors Segons les dades dels servies socials del Consell Comarcal, Solsona encapçala la llista de municipis del Solsonès on més persones han demanat les prestacions per dependència amb un total de 45 sol.licituds. La segueixen, Sant Llorenç de Morunys amb 7 i els municipis de Pinell i Navès amb 5. La resta es troben per sota d'aquesta xifra. Al global de la comarca s'han registrat un total de 122 sol.licituds. Els tècnics dels serveis socials de la comarca consideren que aquesta és una xifra "considerable" si es té en compte que es tracta de sol·licituds destinades a persones grans depenents i dependents severs. Igualment, avancen que la majoria de prestacions seran per persones que cuiden els seus familiars depenents, ja que la majoria d'aquests viuen a casa i són atesos principalment per persones de la seva família. A més, tot i que la llei preveu ajudes per prestació de serveis -ajuda domiciliària, teleassistència, centre de dia o atenció residencial- les places per aquest tipus de serveis estan al límit de la seva capacitat a la comarca. Per altra banda, les empreses privades que es dediquen als serveis d'ajuda a domicili són insuficients per
Olius
atendre la demanda que generarà aquesta Llei al Solsonès. Per això, els responsables dels serveis socials del consell creuen que la majoria d'ajudes que es donaran al Solsonès, en aquesta primera fase, seran prestacions econòmiques pels familiars cuidadors.
Qui tramita els ajuts al Solsonès?
Els Serveis Socials d'Atenció Primària del Consell Comarcal del Solsonès són els encarregats d'elaborar la majoria de Programes Individuals d'Atenció (PIA), ja que es fan càrrec dels de les persones que viuen al domicili i els de les persones que estan en una residència ocupant plaça privada. Els PIA de les persones que viuen a la residència i que ocupen plaça pública o concertada els elabora la treballadora social de la residència. I els PIA de les persones que ocupen plaça de malalt crònic del Centre Sanitari del Solsonès els elabora la treballadora social de la Clínica. El PIA, sempre que sigui possible, ha de reflectir l'acord entre el professional que l'elabora i la persona beneficiària. En cas que això no sigui possible és el Departament d'Acció Social i Ciutadania qui arbitra i resol l'informe.
Josep M. Montaner i Reig
Una avaria en un cable de Telefònica deixa sense telèfon la meitat d'usuaris de la urbanització del Pi de Sant Just Una avaria a la línia de Telefònica que creua la carretera C-55, al seu pas per la urbanització del Pi de Sant Just, al municipi d'Olius, va obligar a tallar el servei de telèfon a un centenar d'usuaris de la urbanització i a interrompre el trànsit de vehicles per aquesta via durant gairebé 5 hores. L'incident es va produir ahir a primera hora del matí i tot i que se'n desconeixen les causes exactes sembla que podria haver estat provocat pel pas d'un camió que s'hauria enganxat a la línia, que passava a poca alçada de la carretera. A conseqüència de l'accident, el cable va quedar estès a terra i va obligar als Mossos d'Esquadra a donar un pas alternatiu als vehicles desviant el trànsit per l'interior de la urbanització. Una dotació dels bombers de Solsona va oferir tasques de suport. Els tècnics de Telefònica van arribar al lloc dels fets al migdia i van haver de tallar el cable per poder reestablir la circulació de vehicles al més aviat possible. La impossibilitat de tornar a aixecar ràpidament la línia va obligar a tallar el cable inutilitzant el servei telefònic de la zona. Al tancament d'aquesta edició encara no s'havia restablert el servei telefònic. Per la seva banda, el regidor d'Urbanisme d'Olius, Antoni Màrquez, va lamentar l'incident però va criticar "la tardança" amb que Telefònica havia respost a l'avaria. Màrquez va denunciar a més el mal estat de les línies que la companyia té a la urbanització i es va mostrar molest pel fet que Telefònica "no 562 - Divendres, 28-03-2008
hagi fet res" per renovar la seva xarxa "quan l'ajuntament ha posat a la seva disposició les infrastructures necessàries per soterrar totes les línies". L'ajuntament d'Olius va completar l'any passat el projecte de renovació de la xarxa de serveis de la urbanització del Pi de Sant Just que havia de permetre a les companyies de telefonia i electricitat soterrar i acondiciar les seves instal.lacions. Tot i això, Màrquez va recordar que Telefònica encara no havia començat cap dels treballs previstos "tal i com s'havia compromès amb l'ajuntament". 17
Comarca
Josep M. Montaner i Reig
Port del Comte recupera esquiadors per Setmana Santa i tanca una bona temporada tot i les escasses nevades L'estació tanca una campanya amb poques nevades però amb més de 80.000 esquiadors Les baixes temperatures i les precipitacions registrades durant els dies de Setmana Santa han permès a l'estació del Port del Comte arribar al final de la temporada amb un balanç positiu, tant pel que fa a l'ocupació de les pistes, com per la qualitat de la neu que ha garantit l'estació durant els mesos d'hivern. Les nevades de la setmana passada van acumular gruixos d'uns 20 centímetres que van servir, sobretot, "per mantenir les pistes en les millors condicions de neu", segons ha comentat el director de l'estació, Alfons Ferrer. Tot i que el fort vent que va bufar diumenge i dilluns, les baixes temperatures van perjudicar l'afluència d'esquiadors. Els responsables de l'estació calculen que unes 7.000 persones van passar pel Port del Comte durant les vacances de Setmana Santa. Per Ferrer la xifra de visitants durant aquests dies de festa "ha estat important". Tot i reconèixer que "no hi hagut les puntes d'altres anys", assegura que la mitjana d'esquiadors que han vingut a les pistes "ha estat molt bona" i que els comentaris dels clients "eren majoritàriament positius" tant pel que fa a les condicions de la neu com al funcionament de l'estació.
tota la temporada". En un any molt complicat pel que fa a les nevades, el Port del Comte ha disposat de neu gràcies a la producció de neu artificial. Així, el centenar de canons de què disposa han permès que s'hagi pogut esquiar en totes les pistes innivades artificialment i s'ha garantit "des de l'inici i fins al final de la temporada" un domini esquiable de 19 quilòmetres de pistes, recorda Ferrer. El director del Port del Comte creu que la garantia que dóna la neu artificial "és molt important" perquè la gent "comença a confiar en nosaltres i tenen la seguretat que si obrim l'estació és perquè aquí es pot esquiar i es pot fer en molt bones condicions".
Balanç de temporada
Ferrer ha qualificat la temporda 2007-2008 com "el segon any dolent en precipitacions però el segon millor pel que fa a nombre d'esquiadors", des que l'any 2001 es van fer càrrec de la gestió del complex. Enguany, l'afluència d'esquiadors al Port del Comte ha superat les 80.000 persones, segons els responsables de l'estació. Per Ferrer, la bona afluència de públic es deu "a la capacitat que tenim per produir neu artificial durant pràcticament
Últim cap de setmana d'esquí Les últimes nevades caigudes al Port del Comte permetran allargar la temporada almenys durant aquest cap de setmana. Més enllà d'aquesta data no hi ha cap pronòstic fet, ja que segons apunta Ferrer "depenem exclusivament del temps que faci els propers dies". Tanmateix, si el temps i les condicions de la neu ho permeten, el tancament de l'estació es podria posposar fins el proper cap de setmana "sempre i quan es pugui esquiar amb seguretat" cosa que suposaria "la cirereta final" a una temporada que Ferrer qualifica "de bona". De cara el futur, els responsables de l'estació esperen acabar de completar les inversions que s'han anat realitzant al Port del Comte des de l'any 2001, amb la instal.lació d'una segona planta de producció de neu artificial. Aquest sistema permetria "fer més neu" durant les hores "més aptes" per la producció de neu artificial i per tant reduiria el consum d'aigua i d'energia necessaris per la producció de neu, apunta Ferrer. La posada en funcionament de nous canons i la reubicació d'alguns dels existents completaran les millores que els responsables de l'estació del Port del Comte preveuen tirar endavant de cara l'any vinent. 18
562 - Divendres, 28-03-2008
Vall de Lord
Dolors Pujols
Setmana Santa 2008 a la Vall de Lord Les Caramelles recorden un any més Mn. Llorenç Riu Les tradicionals Caramelles no van faltar a Sant Llorenç el dia de Pasqua. Les cançons cantades, eren unes caramelles del desparegut compositor vilatà Mn. Llorenç Riu que ja s’havien cantat anteriorment. Per altra banda també es van interpretar Les aromes de Queralt. La Coral Morunys és qui ha pres el relleu de Mn. Francesc Bajona en l’organització de la cantada de Caramelles. Glòria Aymerich, presidenta de la Coral, explica que el seu objectiu és “potenciar la participació de la canalla i el jovent”, un dels punts febles de la tradició per aconseguir “recuperar la passió que hi havia amb Mn. Bajona”. Si bé la direcció de la Coral està actualment en mans de Lluïsa Piñero, en algunes ocasions, i les Caramelles en són una, la direcció va a càrrec de Climent Solé.
3 joves caramellaires
El temps es manté estable al matí de dissabte i no impedeix un nou èxit de la Caminada La Caminada Popular de la Vall de Lord, que enguany recorria les valls de la Pedra i s’enfilava fins “La Borda” va comptar amb 1.300 caminadors. El mal temps que assenyalaven les previsions meteorològiques no va arribar fins al migdia. D’aquesta manera, doncs, i gràcies un any més a la bona coordinació dels organitzadors (Ja arribarem Club) i col·laboradors, un dels actes més concorreguts de la Vall de Lord es va desenvolupar amb normalitat. 562 - Divendres, 28-03-2008
“De Noche” porta la gresca al Pavelló Prop de 350 persones assistien el passat divendres al concert del grup de versions “De Noche”, organitzat pel Casal l’Estaca. El final de festa va anar a càrrec d’un posa discs, que va allargar la gresca fins la matinada.
El Perxe compta amb una bona entrada de públic en les 3 representacions “Quan la ràdio parlava de Franco i altres cumèdies” va ser l’obra escollida pel Perxe en les seves representacions de setmana santa. Amb un argument que pretén ser un record de la nostra història recent, complementat amb material audiovisual i fragments d’història local, la companyia va comptar amb prop de 280 espectadors en les tres representacions de l’obra. 19
Vall de Lord
Agrupació Excursionista Ja Arribarem Club
Nou èxit de participació en la XVI Edició de la Caminada popular de la Vall de Lord 1262 caminadors van recórrer els camins del Pujol i de les Valls de La Pedra el passat Dissabte Sant en una matinal fresca, assolellada i amb grans panoràmiques Un any més, i ja en van 16, l’Agrupació Excursionista Ja Arribarem-Club va organitzar el passat Dissabte Sant una nova edició de la Caminada Popular de la Vall de Lord. Per aquest any es van escollir els paratges, molt poc coneguts, del Pujol del Racó, la Borda del Pujol i les Valls de la Pedra. Entre les 8 i les 9 del matí 1262 caminadors, un centenar més que l’any passat, van iniciar el recorregut cap el poble de La Coma, on van tenir l’oportunitat de recórrer el seu petit nucli tot passant per la plaça de l’església i els seus costeruts carrers. Més endavant, després de seguir un antic camí, encara empedrat en algun dels seus trams, van arribar a la colladeta coneguda com el Cap de Les Ribes. En aquest indret van poder admirar unes trinxeres que foren excavades durant la ja llunyana guerra civil. A partir d’aquí, i tot planejant, arribaren al primer control després de poder admirar pels quatre costats la imponent casa del Pujol del Racó, una pairalia de les més importants de la Vall de Lord, malgrat romandre deshabitada des de fa anys. Un vas de xocolata calenta acompanyada de coca fa permetre els caminadors refer forces abans d’iniciar el tram més dur de la caminada que consistia en pujar fins a la Borda del Pujol. Ara bé, l’esforç
va valdre la pena ja que el recuperat camí vell de la Borda, que en alguns trams encara és empedrat, i les meravelloses i extenses vistes sobre el massís del Port del Comte i de la Vall de Lord en general van ajudar a fer més lleugera la pujada. A la Borda del Pujol, a part d’unes grans panoràmiques d’alta muntanya sobre el vessant sud de la Serra del Verd, trobaren el segon control on a més a més, els participants van poder escoltar la música típica d’aquestes contrades a través de dos acordionistes de la Vall, el Josep Cases, més conegut com “El Nogueres” i el Josep Pujols “El Borda”, que a més fou el penúltim masover de la Borda del Pujol. També es va poder visitar l’interior de la casa de la Borda, un detall que des de l’organització volem agrair al Josep Pujols i a la seva muller. Un cop superat al segon control s’arribava al Coll dels Brulls i ja, després d’una curta baixada, s’arribava al tercer control que és on hi havia l’esmorzar. Pa amb tomàquet i botifarra, diferents tipus de begudes, fruita i un cafetonet van posar de nou a to a tots els caminadors abans d’afrontar el tram final de la caminada. A partir d’aquí el paisatge canviava radicalment i s’entrava en uns paratges molt més frondosos a l’entorn de la vall del riu Mosoll, tributari del Cardener. Per tot aquest llarg tram de camí els participants tornaren a seguir els vells
camins que ja feia molts anys que havien gairebé desaparegut pel seu desús. Camins per altra banda d’un gran valor tant paisatgístic com botànic. Un cop superat tot aquest tram s’entrava de nou a la vall del Pujol del Racó passant pel costat de l’abandonada casa del Minguell on, molt a prop d’aquesta casa, vàrem recuperar la font, per cert, força abundosa malgrat la sequera. A partir d’aquí venia la part potser més cultural de la caminada, ja que en poca distància es trobarien diferents elements arquitectònics remarcables. Primer l’edificació peculiar de la Torre de la Villa, on a més hi havia el quart control que va oferir als caminadors un refrescant gelat. Més endavant, després de travessar el bonic riuet de la Ribereta del Pujol, d’aigües fresques i cristal·lines, s’arribava a les runes de la petita església de Sant Andreu del Pujol i un centenar de metres més endavant es passava a tocar de la Torre dels Moros, un edifici singular al peu del camí. Finalment, després d’una curta baixada per una devesa de roures, s’arribava a la casa de les Insoles i de nou al punt de sortida on hi havia, després d’haver caminat uns dotze quilòmetres i mig, el cinquè control, on es va repartir un record en forma de llibret en el que els organitzadors explicàvem vivències i anècdotes de la zona per la que s’acabava de caminar. Des de l’organització, un any més vo-
Acordionista a la Caminada Popular de la Vall de Lord 4 20
562- -Divendres, Divendres,28-03-2008 28-3-2008 562
Vall de Lord
Agrupació Excursionista Ja Arribarem Club
EDAT DELS PARTICIPANTS De 0 a 10 anys ........................................................... 94 De 11 a 20 anys ......................................................... 177 De 21 a 30 anys .........................................................127 De 31 a 40 anys .........................................................222 De 41 a 50 anys ......................................................... 341 De 51 a 60 anys .........................................................201 De 61 a 70 anys ......................................................... 63 De 71 a 80 anys ......................................................... 27 No han indicat l’edat .................................10 persones El caminant més petit tenia 3 anys i hi va haver 3 caminants de 77 anys.
lem agrair a tothom que ens ha ajudat a portar a terme una nova edició de la Caminada de la Vall de Lord. Des de les administracions locals, els propietaris, i sobretot, a totes aquelles persones, que són moltes, que d’una forma desinteressada ens donen un cop de mà per fer possible que any rera any al Dissabte Sant es pugui portar a terme aquesta activitat a la Vall de Lord. MOLTES GRÀCIES A TOTS i fins l’any que ve si Déu ho vol.
Llistat de Poblacions 2008 Solsona ............................ 135 St. Llorenç ....................... 133 Barcelona ........................ 132 Manresa............................117 Terrassa ............................. 74 Sabadell ............................. 60 Berga ................................. 52 Igualada............................. 32 La Coma i la Pedra............ 27 St. Joan de Vilatorrada...... 26 Cardona ............................. 18 Santpedor .......................... 16 Artés.................................. 14 Navarcles ........................... 14 Navás ................................. 14 Cerdanyola del Vallés ....... 13 L’Hospitalet ....................... 13 St. Cugat del Vallés ........... 12 Puig-reig ............................ 11 Gavà .................................. 10 Ponts .................................. 10 St. Fruitos de Bages .......... 10 Tarragona .......................... 10 Balsareny ............................ 9 Esplugues de Llobregat ....... 9 St. Quirze del Vallés ........... 9 St. Martí de Tous................. 8 La Roca del Vallès .............. 7 Montcada i Reixach ............ 7 Gironella ............................. 6 Guixers ................................ 6 Rubí ..................................... 6 St. Jordi - Cercs ................... 6 Avià ..................................... 5 Castellar del Vallès ............. 5 Lleida .................................. 5 Molins de Rei ...................... 5 Olesa de Montserrat ............ 5 Pinós.................................... 5 Sanahuja .............................. 5 Sta. Coloma de Gramanet ... 5 Suria .................................... 5 Viladecavalls ....................... 5 Ametlla del Vallès............... 4 Badia del Vallès .................. 4
Borgonyà ............................. 4 Castelldefels ........................ 4 El Vendrell .......................... 4 Gelida .................................. 4 Manlleu ............................... 4 Matadepera ......................... 4 Mataró ................................. 4 Olius .................................... 4 Prats de Lluçanès ................ 4 Sitges ................................... 4 St. Andreu de la Barca ........ 4 St. Joan Despí...................... 4 St. Vicenç de Castellet ........ 4 Agramunt ............................ 3 Alella ................................... 3 Arbeca ................................. 3 Barberà del Vallés ............... 3 Caldes de Montbui .............. 3 Casserres ............................. 3 El Masnou ........................... 3 Odena .................................. 3 Oliana .................................. 3 St. Vicenç dels Horts........... 3 Sta. Maria d’Oló .................. 3 Vallirana.............................. 3 Vilafranca del Penedès ....... 3 Ametlla de Merola .............. 2 Badalona ............................. 2 Begues ................................. 2 Begur ................................... 2
562 -- Divendres, Divendres, 28-03-2008 28-3-2008 562
5 21
Cal Rosal ............................. 2 Calella ................................. 2 Castellbell i Vilar ................ 2 CASTELLÓ ........................ 2 Clariana ............................... 2 Cornellà de Llobregat ......... 2 El Prat de Llobregat ............ 2 La Seu d’Urgell ................... 2 PALENCIA ......................... 2 Palma d’Ebre ....................... 2 Pinell del Solsonès .............. 2 Polinyà ................................ 2 Sagàs ................................... 2 St. Esteve de Palautordera... 2 St. Feliu Sasserra................. 2 St. Salvador de Guardiola ... 2 Sta. Coloma de Cervelló ..... 2 Tona ..................................... 2 Torrefarrera ......................... 2 Tuixent ................................ 2 Vilanova i la Geltrú ............. 2 Aguilar de Segarra .............. 1 ALEMANYA ..................... 1 Almacelles .......................... 1 Artesa de Segre ................... 1 Bagà .................................... 1 Biosca .................................. 1 BULGARIA........................ 1 Calders ................................ 1 Callús .................................. 1
Cardedeu ............................. 1 Castellar de la Ribera .......... 1 Cervera ................................ 1 Collbató ............................... 1 FUENGIROLA(Málaga) .... 1 Girona ................................. 1 Granollers ........................... 1 La Bisbal del Penedés ......... 1 La Pobla de Lillet ................ 1 Lavern ................................. 1 Llobera ................................ 1 Moià .................................... 1 Ogern .................................. 1 Olot...................................... 1 Pineda de Mar ..................... 1 Riner ................................... 1 Salelles ................................ 1 Sentmenat ............................ 1 SEVILLA............................ 1 St. Climents ......................... 1 St. Creu de Jotglars ............. 1 Sta. Coloma de Queralt ....... 1 Sta. Margarida de Montbui . 1 Tàrrega ................................ 1 Tiana ................................... 1 UKRAINA .......................... 1 Vacarisses ........................... 1 Vilada ................................. 1 TOTAL………….. ....... 1262
Oliana
Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera
Divendres Sant
Processó del Via Crucis. (Matí)
Cercavila dels Armats
Processó del Silenci. Les senyores encarregades de portar la Verge dels Dolors
Pastissers i ajudants a l’obrador fent les mones pel dia de Pasqua
Passió Viva 2008. 22
562 - Divendres, 28-03-2008
Oliana
Turisme
Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera
Diumenge de Rams
Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès
El ‘Bufet Negre’ ecològic del Solsonès a ALIMENTARIA 2008 El trumfo va ser un dels ingredients del menú elaborat amb productes catalans ecològics cuinat per la mà de l'Isma Prados
Plaça del Lledoner el diumenge de Rams
Geganters i Grallers Joan i Isma Prados
Aquests dies hem pogut veure en diferents llocs de la nostra Vila uns fulls penjats en llocs estratègics on hi posava el següent escrit: “Nota informativa. L’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana informa de l’acte vandàlic ocasionat als gegants del nostre poble. A continuació hi havia quatre fotografies del lamentable estat actual dels nostres gegants. L’escrit continuava dient que els vestits van ser cremats, diferents parts dels gegants trencades, el material maltractat i les instal.lacions malmeses. L’escrit acabava dient: Demanem la vostra col.laboració per trobar els responsables d’aquest acte. Associació de Geganters i Grallers d’Oliana”
El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), en col.laboració amb el DAR (Departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) i PRODECA (Promotora d’Exportacions Catalanes), han promocionat els productes ecològics certificats catalans en Alimentaria 2008, una de les fires del sector de l’alimentació i beguda més important del món. Per aquesta ocasió, l’Isma Prados, cuiner reconegut de TV3, ha preparat un menú amb diferents productes ecològics catalans: una amanida tèbia de xai lletó de primer, espatlla de xai setinada al forn amb trinxat de patata i carxofes confitades de segon i de postres, mató amb maduixes cuinades amb mel i ratafia i infusió de llet d’ovella amb camamilla. El trinxat de patata va ser elaborat amb trumfos de la varietat ‘Bufet Negre’ ecològic de la Casa Cavallera de Canalda (Odèn). En Joan Pujantell és l’únic productor conegut que ha recuperat i adaptat el Bufet Negre i el Bufet Blanc Mata Baixa en cultiu ecològic. El Bufet Negre es feia a la comarca fa més de 50 anys enrere i va ser substituït gradualment per altres varietats més comercials com la Kenebec per la demanda del mateix mercat. De pell lila i ratlles blanques per la polinització, presenta la carn més blanca de totes les varietats conegudes i de fàcil cocció (uns 10 minuts) amb una textura melosa i suau. Torna a ser un trumfo apreciat degut a l’escassetat de la seva producció i per ser un producte delicatessen per l’alta cuina. El seu conreu necessita més atenció que altres varietats, amb terres riques en nutrients i agraeix les terres descansades en guaret de 7 a 10 anys i terra adobada amb trepadella de 4 a 5 anys. L’Isma Prados va ressaltar la qualitat i les propietats organolèptiques del Bufet Negre i la importància de recuperar productes cultivats en ecològic com el cas del Joan, que està recuperant llavors de varietats de trumfos que es plantaven a muntanya per conrear-les a camp.
És realment trist que passin aquests fets que ens afecten a tots. El gegants són el símbol d’un poble, són la identitat, la tradició de cada poble. Ells ens representen amb les seves trobades a cada lloc on van. Crec que no es mereixen ser tractats d’aquesta forma.
El cap de la geganta envoltat de deixalles. 562 - Divendres, 28-03-2008
23
Balladors de les Caramelles
La mainada de l'Esplai Riallera
Orfe贸 Nova Solsona
Caramelles 2008 Ramon Estany
24
562 - Divendres, 28-03-2008
Caramelles 2008
Ramon Estany
Solsona dóna la benvinguda a la Pasqua Amb el Lucernari o ritual de benedicció del foc sagrat que encén el Ciri Pasqual, el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra va iniciar la Vetlla Pasqual, l’acte central de l’església cristiana que rememora la resurrecció de Crist. La cerimònia va tenir lloc als claustres de la Catedral de Solsona a quarts d’onze de la nit del Dissabte Sant, mentre les campanes anomenades patriques o tenebres repicaven amb el seu eixorderor so. Foc que simbolitza la llum que és guia dels fidels cristians i aigua que representa la vida centren aquesta cerimònia de renovació de la fe cristiana i que dóna pas a la Pasqua. Diumenge al matí, els caramellaires, acompanyats dels trabucaires, van despertar els solsonins i solsonines amb les seves cançons. Els grans, els de L’orfeó Nova Solsona, dirigits per l’Anna Camps, i els més petits, els de l’Esplai Riallera. I a les places principals, els joves balladors van interpretar la Bolangera, un ball tradicional solsoní, amb la música de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.
Els cantaires de l'Esplai a la Plaça del Camp
El bisbe Traserra amb el foc pasqual als Claustres de la Catedral
l'Orfeó cantant a la Plaça de l'Ajuntament
562 - Divendres, 28-03-2008
25
Caramelles 2008
Ivan Viladrich i Sánchez
Caramelles a Pinell
Aquesta Pasqua al municipi de Pinell de Solsonès hem tornat a gaudir de la festa, cantant i ballant per celebrar l’arribada de la primavera. Aquest any s’han cantat caramelles al poble de Sant Climents i a les parròquies de Miravé, Pinell, Madrona i Sallent. Des d’aquí volem donar les gràcies a tota la gent que ha compartit amb nosaltres aquesta tradició i que ens ha rebut calorosament a tots i cadascun dels llocs on hem anat. També volem
Caramelles 2008
agrair la col.laboració de totes les persones que han fet possible la realització d’aquests actes; músics, trabucaires i acompanyants, i especialment a la nostra directora Montse Cots. Pels que ens vulgueu veure, hem penjat els vídeos de les caramelles al portal web Youtube. Així que ja sabeu on trobar-nos. Gràcies i fins l’any vinent!
Parròquia de Sant Esteve d'Olius
1a cantada de caramelles a St. Esteve d’Olius Les persones més grans de la parròquia asseguren que feia més de 80 anys que no es cantaven les caramelles a la parròquia de St. Esteve d’Olius. Però enguany, un grup de persones amb gran entusiasme i il·lusió han volgut recuperar la tradicional cantada de les caramelles. Sota la direcció de mossèn Bartrina, el grup de caramellaires va cantar a la Vetlla Pasqual, el dia de Pasqua després de la celebració i el dilluns de Pasqua. En el seu primer any, i havent-hi 26 cases a la parròquia es va decidir cantar en aquelles cases en les quals hi ha església, que són Sant Miquel, Moriscots i Santa Maria del Villaró. L’alegria dels cantaires i la bona rebuda de la gent del poble, van ser presents en el decurs de la celebració d’aquesta Pasqua. 26
562 - Divendres, 28-03-2008
Cartellera
Concurs de logotip del 40è aniversari de l’Esplai Riallera
Sopar Arrels generació 84
Esplai Riallera (baixos del Casal de Cultura i Joventut) fins al 10 de juny
Hem vist que ningú no mou el cul, i les dues de sempre hem decidit organitzar el sopar de 4rt d'ESO. Tindrà lloc el dissabte dia 17 de maig, havent de confirmar l’assistència abans del dia 10 del mateix mes. Depenent de la gent que vingui decidirem el restaurant. Envieu un e-mail a: sonia_ruiz_vela@hotmail.com sgarrido18@hotmail.com Tots els e-mails rebuts tindran resposta. Qualsevol col.laboració del que sigui serà ben rebuda, rotllo rutes, jocs… Esperem que vingueu tots i ens ho passem com nosaltres sabem. SONIA i SUSANA
L’Esplai Riallera obre un concurs per escollir el logotip del 40è aniversari de l’entitat. Els treballs s’han de presentar en un Din A4 o bé en format digital. Només poden utilitzar-se dues tintes. Les propostes poden presentarse fins al 10 de juny al local de l’Esplai (als baixos del Casal de Cultura i Joventut) els dissabtes de 4 a 6 de la tarda o bé per correu electrònic a inkasolsona@hotmail. com. El logotip guanyador serà premiat amb una entrada per a dues persones a Hydra Qi, Spa & Relax de l’hotel Sant Roc. Per a més informació es pot trucar al telèfon 628659307
Cartellera Vall de Lord
Trobada de Claretians – Solsona
Dissabte 29 de març de 2008. Visions d’Espanya. Mireia Pintó - mezzosoprano Vladislav Bronetzky - piano. Horari: 18.00 h. Lloc: El Monegal. Inclou Exposició d’aquarel·les. Flors i Paisatges. Pintora Marcelina Brunet
E l p r op e r d ia 6 d’abril, per celebrar la signatura de l’acord de col. laboració entre Solsona (a través de l’Ajuntament i el Consell Comarcal) i Claretians de Catalunya i dins dels actes del Bicentenari del naixement del Pare Claret hi haurà una jornada festiva, que consistirà bàsicament en una celebració eucarística a les 11.30h a l’església del Cor de Maria i dinar a les 14h al restaurant de l’hotel Gran Sol. Tothom hi és convidat. Respecte del dinar, tots els qui tingueu intenció de participar-hi, cal que truqueu directament al restaurant (tel. 973 48 10 00), abans del dia 3, per a reservar-hi plaça. L’àpat tindrà el preu especial de 25 euros, ja que una part (3 euros) anirà destinada a pal.liar carències de caràcter sanitari a l’Índia, concretament Karamathur (estat de Tamil Nadal), on viu i treballa el P. Gaspar, clareti que la majoria recordeu. No cal dir que, com més siguem, més contribuirem a alleujar aquestes necessitats.
Dimecres 02 d’abril de 2008. Espectacle en anglès - “Companyia IPA” Organitza: Centre de Recursos. Lloc: Les Escoles.
Ball per a gent gran
Club Sant Jordi - 30 de març, 19 h El músic solista Joan Vilandeny amenitza la primera sessió de ball per a gent gran. L’organitza el Consell de la Gent Gran, amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona i la col·laboració de la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
Projecció i taula rodona sobre el paisatge del Solsonès
Sala cultural de l’Ajuntament - 29 de març, 19.30 h
III Concurs de fotografia de natura del Solsonès
El Grup de Natura del Solsonès i l’Associació L’Arada organitzen una sessió de debat sobre la transformació del paisatge del Solsonès. A 2/4 de 8 es farà un passi de vídeos documentals. Es projectaran “El valor d’un paisatge”, una producció de TV3 del 2006, i “El Solsonès, cultura i natura al bell mig de Catalunya”, una cinta de 15 minuts realitzada pel Centre d’Estudis Lacetans. Posteriorment, a 1/4 de 9, es parlarà dels usos i abusos dels recursos paisatgístics a la comarca en una taula rodona. Hi participaran Marcel·lí Corominas, membre del Centre d’Estudis Lacetans; Jordi Garcia, director tècnic de la Reserva Nacional de Caça del Cadí; Isidre Solé, pagès de Cambrils; un membre de la Plataforma en defensa del Solsonès, i Sergi Saladié, tècnic de l’Observatori del paisatge. Per a més informació, podeu consultar el web de L’Arada.
Lliurament de treballs a l’OAC de l’Ajuntament o bé a la Clínica Veterinària El Solsonès. Fins al 9 de maig. S’organitza en dues categories: Fauna del Solsonès i Impacte ambiental al Solsonès El Grup de Natura del Solsonès, secció del CEL, el Centre Excursionista i el pub Sputnik organitzen la tercera edició del Concurs de fotografia de natura del Solsonès. S’hi poden presentar treballs en color o en blanc i negre, sempre que no siguin fotomuntatges. Hi ha dues categories, Fauna del Solsonès i Impacte ambiental al Solsonès. Les propostes poden lliurar-se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament (C/ Castell, 20) o bé a la Clínica Veterinària El Solsonès (C/ Sant Agustí, 22) fins al 9 de maig. Tota la informació sobre el concurs es pot trobar al web del Grup de Natura del Solsonès. 562 - Divendres, 28-03-2008
27
Teatre
Redacció
Cicle Escenes 2008
El Cicle Escenes 2008 és organitzat pel Grup de Teatre Lacetània amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona. Les entrades per assistir a l’obra es venen anticipadament a l’Ajuntament, al preu de 10 euros, i una hora abans de l’espectacle a taquilla ‘Una nevera no és un armari’ apuja el teló del Cicle
Lluís Soler recita ‘El comte Arnau’ de Sagarra al Teatre Comarcal de Solsona
Escenes de Solsona - Teatre Comarcal (Vall Fred, 20) 5 d’abril, 22 h - Entrada: 10 euros – Abonament: 25 euros
3 de maig, 22 h
El Cicle Escenes 2008, organitzat pel Grup de Teatre Lacetània i patrocinat per l’Ajuntament de Solsona, s’enceta amb una obra guardonada amb el Premi Joaquim M. Bartrina La Companyia Teatre de Ponent interpreta al Teatre Comarcal de Solsona l’obra Una nevera no és un armari, dins el Cicle Escenes 2008. Considerada una peça de realisme contemporani, aquest muntatge reflexiona sobre el concepte de la família i aprofundeix en qüestions com les incompatibilitats de caràcter entre pares i fills, el sacrifici, l’homosexualitat o el materialisme. És una obra de Miquel Argüelles, dirigida per Jordi Vall i interpretada per Anna Briansó, Òscar Intente i Carles Bigorra. Va guanyar el Premi Joaquim M. Bartrina 2002. Aquesta és la primera entrega del Cicle Escenes 2008, organitzat pel Grup de Teatre Lacetània amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona. Se’n venen les entrades, al preu de 10 euros, a l’Ajuntament i, una hora abans de l’espectacle, a taquilla. Així mateix, es poden adquirir abonaments de 25 euros per assistir a les tres obres de tot el cicle.
El teatre solsoní acull la lectura d’una de les llegendes catalanes més emblemàtiques a càrrec de l’actor Lluís Soler. L’última entrega del Cicle Escenes 2008 és El comte Arnau, de Josep Maria de Sagarra. Es tracta d’un monòleg interpretat per l’actor Lluís Soler, acompanyat d’efectes de llum i música. Soler recita un total de 1.500 versos dels més de 10.000 que té aquesta obra trobadoresca de la literatura catalana. A través d’una única veu, amb diferents timbres, es relata un triangle amorós.
‘Les coses de la forma’, una reflexió sobre l’art 19 d’abril, 22 h
El Cicle Escenes 2008 porta al Teatre Comarcal una obra que reflexiona sobre l’art Les coses de la forma o bé Assaig obert sobre la forma de les coses (The Shape of Things) de Neil Labute. És una obra d’Aleix Aguilà dirigida per Àlex D. Capo. La seva sinopsi gira entorn la història d’un home, Fritz d’Armènida, que és convertit en una obra d’art viva. Només néixer, és venut per la seva mare a un artista neuròtic que utilitza el nen com a font d’inspiració i material artístic. És art un home estàtua? Pot ser art una pedra? Aquestes i altres preguntes són posades sobre la taula a través d’aquesta dramatúrgia.
28
562 - Divendres, 28-03-2008
562 - Divendres, 28-03-2008
29
Organismes i Institucions
Caixa Terrassa
Caixa Terrassa col.laborarà en un estudi per a la implantació de menjadors escolars sostenibles a Solsona Atorga una subvenció de 15.000 euros al Centre de Desenvolupament Rural Integral de Catalunya Caixa Terrassa, a través de la seva Obra Social, ha atorgat un ajut de 15.000 euros per a un projecte de menjadors escolars sostenibles de Solsona, que és a càrrec del Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT). La iniciativa d’aquesta entitat ha estat escollida en la primera convocatòria d’Ajuts a Projectes de Millora Ambiental de Caixa Terrassa, creada per donar suport a entitats, empreses i ens locals que posen en marxa projectes en el camp de la sostenibilitat. CEDRICAT és una fundació privada que té com a objectiu estratègic contribuir a la millora de la qualitat de vida de les poblacions rurals. La seva activitat va orientada a generar projectes d’assistència tècnica i assessorament per tal de contribuir al desenvolupament i a la dinamització dels territoris rurals i de muntanya. Concretament, el projecte subvencionat per Caixa Terrassa té com a finalitat promoure menjadors escolars sostenibles. Aquests espais volen potenciar el consum responsable -amb la utilització de productes ecològics i/o obtinguts a través de proveïdors locals o pròxims, així com els provinents del comerç just-, i també vetllar per la minimització de residus. D’aquesta manera es pretén impulsar el desenvolupament rural i incentivar la producció agroalimentària local de qualitat, així com sensibilitzar els infants i els joves en la cultura del consum sostenible i de la reducció d’impactes mediambientals. L’estudi es desenvoluparà en diverses fases, en les quals es farà una diagnosi de la situació actual a Solsona, un inventari dels productes alimentaris, un recull de bones pràctiques per al menjador escolar sostenible, i un estudi de viabilitat, en el qual es valorarà si és factible implementar el menjador sostenible a les escoles de Solsona i es donaran un seguit d’orientacions per a les escoles que, una vegada vistos els resultats d’aquest treball, decideixin adoptar el menjador sostenible. Inicialment, està previst dur-lo a terme durant el darrer trimestre d’aquest any i, en funció del seu funcionament i acollida, s’estendrà a altres zones i equipaments educatius com albergs, cases de colònies, etc.
entitats que treballen en aquest camp i dur a terme projectes propis. Una de les iniciatives més destacades és l’exposició permanent Tu en el món teu, ecologia quotidiana i sostenibilitat, inaugurada l’any 2007, que es presenta al Centre Cultural de Caixa Terrassa, en la qual s’aborden els aspectes socioambientals bàsics que afecten els ciutadans.
Projectes seleccionats i aprovats d’arreu de Catalunya En aquesta primera edició de la convocatòria d’ajuts ambientals de Caixa Terrassa, s’han presentat una cinquantena de projectes, d’entitats, empreses i administracions locals. Un comitè d’avaluació ha seleccionats i aprovat catorze sol·licituds procedents de diferents punts de Catalunya. La majoria dels projectes estan referides a temes energètics (7) seguit de residus (3), aigua (2), consum (1) i aire (1). El conjunt de les subvencions que concedeix Caixa Terrassa és de 300.000 euros. La convocatòria d’Ajuts a Projectes de Millora Ambiental és una nova actuació de la línia d’obra social sobre el medi ambient que Caixa Terrassa té instituïda per col·laborar amb 30
562 - Divendres, 28-03-2008
Educació
Escola Arrels Primària
El pas del temps L’avui passa i es transforma en ahir en instants. Era el 30 d’abril de 1995 quan les monges amb motiu dels 400 anys de ciutat, van rebre l’homenatge de l’ajuntament per la seva tasca feta durant 237 anys. L’entitat del bàsquet va aprofitar per agrair la cessió del pati com a pista esportiva i de competició durant uns quants anys, quan encara no hi havia el polisportiu. Com si fos una pel·lícula, molts solsonins han anat passant per un mateix espai que mica en mica s’ha anat transformant per obra de les obres. Les iaies recorden que anaven a estudi amb el braseret per escalfar-se, les mares recorden les estufes amb un filat protector, d’altres ja recorden la calefacció. La font que estava a la pista de patinatge amb la basseta pels peixets de color taronja. Més tard la font de rajoleta verda amb tres sortidors on anàvem a remullar els nostres berenars de pa amb xocolata amb l’aigua fresca. I tant si n’era de fresca! Sempre hi havia qui tapava un o dos dels tres sortidors de la font i t’esquitxava amb somriures d’alegria. I quan l’escola es va fer tan gran, que els alumnes vam anar robant pisos amunt al convent. L’escala era de pedra gastada grisa i tenia una barana de fusta gruixuda, que per art de màgia va passar a la modernitat en tons verds clar i torrats de les parets i barana escaient al temps. I els aprenentatges que mica a mica s’han anat transformant. La urbanitat, el comportament, l’estudi, les labors, el dibuix, el solfeig, efectes d’escriptura... La labor consistia bàsicament en aprendre a cosir, feina que tota dona havia de saber fer. Cada dia, una estona de labor. Les hores de la labor eren molt esperades. Representaven una estona de fer i una estona de cua per assessorar-se de com continuar i una lectura del “Capità de quinze anys”. La primera tasca era fer una bufanda grisa de punts de cadeneta, pilanets i finalment afegir-hi un serrell. Després la bossa de ganxet amb
562 - Divendres, 28-03-2008
nanses metàl·liques rodones. El joc de llit, el tu i jo, patrons de confecció sistema Martí... L’aspiració dels pares era aquesta: Filla meva, que tot ho sàpigues fer i a ningú no hagis de menester. Una de les úniques fonts d’ingressos de les dones en aquells temps era la costura i si alguna dona quedava vídua, tenia la sortida de cosir o bé de rentar roba per altri. Durant el curs 1977-1978 l’Escola va decidir la coeducació (nens i nenes a la mateixa classe) El temps ens ha fet evolucionar cap a noves fites i el repte del nostre futur és aprendre sempre, fins i tot quan ens jubilem.
Recordeu, últims dies!- Una foto és una imatge que val per mil paraules. Podeu portar-les a Cal Dach, al Garric-Garrac i a la porteria de l’Escola fins el 4 d’abril. Poseu-hi la data i el nom. Les escanegem i les tornem al lloc on les heu deixat.
31 2
562 - Divendres, 28-3-2008
32
562 - Divendres, 28-03-2008
Educació
Escola Arrels
Alumnes d’Arrels descobreixen el Solsonès des d’una nova perspectiva a través d’un crèdit de síntesi Durant aquesta setmana els estudiants de primer a quart d’ESO estan analitzant el medi ambient, el passat i present de la comarca i el seu desenvolupament econòmic Conèixer la vegetació específica del Solsonès és un dels reptes que s’ha proposat el curs de primer d’ESO de l’Escola de Secundària Arrels, aquests dies, amb motiu del crèdit de síntesi que es du a terme. Paral.lelament, els de segon han redescobert el passat de la ciutat de Solsona, amb rutes pel nucli antic, observant els vestigis medievals de la localitat, alhora que feien una comparativa amb la Solsona actual. Pels nois i noies de tercer d’ESO, un any més l’alumnat s’ha apropat al Centre de Natura d’Odèn per a redescobrir paisatge, societat i món econòmic d’una de les zones més riques de la comarca. El centre educatiu ha volgut donar continuïtat al projecte de descoberta de la natura i la societat
Educació
del Solsonès, iniciat en edicions anteriors a primer i segon d’ESO. Així, els estudiants, han fet estada al Centre de Natura d’Odèn, des d’on s’observa un interessant paisatge des del seu mirador, a banda de conèixer tot el món de les antigues salines, que en el seu moment fou un dels majors negocis i focus de riquesa de la zona. Pel que fa als alumnes de quart, el seu treball s’ha enfocat bàsicament en l’àmbit econòmic i empresarial de la comarca. Els joves han visitat empreses dels diferents sectors que es troben al Solsonès, tant indústries com explotacions agràries, amb la finalitat d’aprofundir en el teixit econòmic que ha fet d’aquest territori un dels més singulars del país.
IES Francesc Ribalta
Experiència americana Dijous passat, la Stephanie, el Joel, la Nell, el Matthew, la Kate i la Laura van arribar a l’estació d’autobusos aproximadament a les 7.15 pm. Viuen a St. Louis, Missouri, U.S.A. I van passar una setmana aquí a Solsona amb famílies solsonines. Han aprofitat per visitar el Castellvell, el Pou de Gel, la Catedral i descobrir la festa nocturna. Dimarts van venir a l’IES Francesc Ribalta, on es van repartir seguint el seu horari per tal d’assistir a classes de castellà i d’anglès. La seva experiència és gratificant: les classes són més curtes que allà (la seva classe dura una hora i mitja), a la seva escola, on hi ha 2000 estudiants, no tenen classe a la tarda, a l’hora de dinar (ells dinen a les 11) fan torns per poder-se quedar al centre... Valoren sobretot haver conegut molta gent. Solsona és més petita i molt diferent de Sant Louis. Aquí tenim muntanyes i allà no. Una altra diferència important és que allà actualment està inundat i 562 - Divendres, 28-03-2008
no poden conduir pels carrers, tot el contrari d’aquí. En resum, els ha agradat la nostra tranquil.litat i el nostre paisatge. Volem adreçar un agraïment especial a l’acadèmia 3A i a Inter Way, ja que 33
ens han ofert la possibilitat d’haver-los conegut i de poder compartir noves experiències. Laura, Sara, Nell, Stephanie, Joel i Mattew.
Educació
IES Francesc Ribalta
Viatge a Itàlia (7 dies per a recordar)
Educació
Els alumnes de 4t d’ ESO de l’ IES Francesc Ribalta, el dissabte 8 de març, van emprendre l’esperat viatge de fi de curs a Itàlia. Aquest any comptàvem amb la novetat de fer el trajecte d’anada en avió, en lloc de fer-ho en autocar com cada any. Per a molts alumnes fou un experiència nova i molt emocionant. Vàrem arribar a Lido di Jesolo, on ens hostatjàrem al primer hotel. Des d’aquí visitàrem Venècia amb la seva plaça i basílica de Sant Marc. Els tres dies següents vam romandre a Florència. Aquesta ciutat fantàstica ens va oferir la catedral, el Ponte Vecchio, el palau Pitti... A Siena vam trepitjar la plaça del Campo i a Ravenna vàrem poder contemplar els seus impressionants mosaics bizantins. L’última etapa del viatge fou Pisa: la torre, la catedral i la cúpula. A Gènova agafàrem el vaixell que ens va portar a Barcelona, des del qual alguns no ens vam voler perdre la sortida del sol a la Mediterrània. Estem molt contents d’haver pogut realitzar aquest viatge, ja que ha estat una experiència per a recordar tota la vida. Volem donar les gràcies als professors que ens vam acompanyar, ja que sense ells el viatge no hauria estat el mateix.
Centre Sanitari del Solsonès
Tallers de suport vital bàsic per escoles El Centre Sanitari del Solsonès realitzarà uns tallers de suport vital bàsic dirigits a professors i alumnes de totes les escoles del Solsonès. L’objectiu és afavorir l’adquisició de coneixements i tècniques que permetin saber com actuar davant una situació d’urgència.
Metodologia:
1.– Exposició teòrica - Concepte de Suport Vital Basic (SVB) - Algoritme d’actuació en SV - Identificació d’aturada cardiorrespiratòria - Activació dels sistemes d’emergències: 112/061 (cadena supervivència) - Maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) - Via aèria - Ventilació - Circulació - Desobstrucció de via aèria 2.- Tallers pràctics
Joan Josep Rovira, Guillem Soler, Alexander Aranda.
3.- Simulacre. La durada és de 4 hores. 34
562 - Divendres, 28-03-2008
Educació
Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona
Més de 600 alumnes solsonins visiten l’exposició “Les llengües, un gran tresor” Els joves reflexionen sobre la importància de preservar els idiomes per evitar que desapareguin Entre el 23 de febrer i el 5 de març, 607 alumnes de cicle superior de primària i secundària dels centres de Solsona van visitar l’exposició itinerant “Les llengües, un gran tresor”, una activitat inclosa dins el Pla Educatiu d’Entorn. L’organització d’aquesta iniciativa, realitzada pel Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, ha fet un balanç molt positiu dels resultats de la mostra, que va ser instal·lada a la sala cultural de l’Ajuntament. Entre els objectius de l’exposició, que ha coincidit amb la celebració de l’Any Internacional de les Llengües, hi havia els de donar elements per entendre la riquesa de la diversitat lingüística, reflexionar sobre les conseqüències de la desaparició d’una llengua i què cal fer per preservar-la, així com fomentar l’autoestima vers la pròpia llengua.
Alumnes de Setelsis, en la seva visita a la mostra, a primers de març
Precisament, la majoria de missatges anònims a favor de les llegües que han deixat els alumnes durant els dies d’obertura de l’exposició han reflectit aquests conceptes. “Per cada llengua que es perd, un tros de món desapareix”, va plasmar sobre el paper un o una estudiant. “Conèixer i conviure amb diverses llengües ens fa ser més tolerants i més lliures”, va expressar un altre. “La llengua és una gran part de la cultura, espero que el català no es perdi mai!”, van escriure. A més dels alumnes dels centres educatius de la ciutat, l’exposició “Les llengües, un gran tresor” va registrar 80 visites de públic en general.
Educació
Preinscripcions a les Escoles del Solsonès - Curs 2008/09 Per a més informació podeu adreçar-vos als diferents centres de la comarca EDUCACIÓ INFANTIL PRIMER CICLE (0-3 anys) Dates: del 5 al 16 de maig. • Pàrvum-Arrels • Escola Bressol • Ludoteca Pendent de confirmar dates: • Escola Bressol d’Olius • Els Piteuets (St. Llorenç de Morunys)
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (12 -16 anys) Dates:Del 25 de març al 4 d’abril • C.C. Arrels II • IES Francesc Ribalta • SES Sant Llorenç (Primer cicle d’ESO) BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ (16-18 anys) - Dates:Del 13 al 23 de maig • C.C. Arrels II • IES Francesc Ribalta
ED. INFANTIL 2n CICLE I ED. PRIMÀRIA (3-12 anys) Dates: del 25 de març al 4 d’abril. • C.C. Arrels I • CEIP el Vinyet • CEIP Setelsis • CEIP Vall de Lord (Sant Llorenç) • ZER del Solsonès 562 - Divendres, 28-03-2008
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR (+ 18 anys) Dates del 26 de maig al 6 de juny • C.C. Arrels II • IES Francesc Ribalta • Escola Capacitació Agrària (Olius) 35
Ep, la foto!
Conductora i copilot
Joves entaulats
La barra del Doc'ks
Amb bon humor La colla del passeig
Societat
El diumenge dia 23 la Paula va fer 5 anys!!! Moltes felicitats de part de tots!
Avui 28, el Guillem fa 2 anyets. Felicitats de part de l’Arnau i la famĂlia!!! 36
562 - Divendres, 28-03-2008
562 - Divendres, 28-03-2008
37
Associacions i Entitats
L'Arada
Jornada "Dones i món rural" El passat diumenge 2 de març es va celebrar una jornada entorn la dona i el món rural, organitzada conjuntament per l’Associació de Dones del Solsonès i l’Associació l’ARADA L’acte, celebrat al Casal de Cultura de Solsona, es va encetar amb l’espectacle “Què ha passat amb els postres drets?” a càrrec de la companyia teatral Lapsus Espectacles. Seguidament la Marta Pallarès va fer una ponència entorn “El capital social i treballs de les dones al món rural”. Es va reflexionar sobre la tendència a la sobrevaloració de l’individu en detriment del sentiment i comportament com a col·lectivitat, degut a la pal·liació de necessitats bàsiques com l’abastament d’aigua o l’electrificació a les zones rurals. Aquest fet ha conduït a una pèrdua de coneixements específics de la dona pagesa, com pot ser la medecina popular. Paral·lelament han aparegut noves ocupacions per a la dona rural (artesania alimentària, turisme..... ) que juntament amb la poca viabilitat d’algunes explotacions agrícoles-ramaderes (associat al treball masculí) , ha conduït a una reestructuració econòmica del món rural de muntanya , que se centra ara més en el turisme i en el comerç de qualitat. La importància econòmica del treball femení ha augmentat i en alguns casos ha superat la contribució econòmica de treballs tradicionalment masculins. Aquesta realitat ha conduït a intensificar un xoc de gènere on l’home se sent incòmode davant l’emancipació de la dona i la dona doblement pressionada. No obstant, la dona no ha deixat de ser la responsable de l’àmbit domèstic i molt sovint, davant la necessitat de decidir si dedica més temps al treball o a l’àmbit familiar, es decanta per prioritzar la segona ocupació. La nova realitat de la dona rural ( principalment la de les més joves) i la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar, porta a l’aparició d’un nou conflicte: la tendència a desvincularse de rols tradicionalment associats a la dona (cura de persones grans, cuidadors de la llar....) no ha anat acompanyada d’un equilibri de responsabilitats entre home i dona, i molts d’aquests serveis han quedat descoberts i s’estan plantejant de cobrir-se via administració pública ( un exemple n’és la Llei de Dependència, recentment aprovada). A mode de conclusió, la tècnica en desenvolupament local Marta Pallarès creu que és necessari recuperar la dimensió comunitària de les dones rurals. Les dones que disposen de
més temps per a crear xarxes de veïnatge i cooperació són les d’aproximadament 50 anys. Les de 30-50 anys sovint reben una major pressió social, ja que volen dur la casa tan bé com ho feien les seves mares i treballar en igualtat de condicions respecte l’home. Aquesta dualitat d’objectius fa que es aquesta edat es vegi immersa en un greu conflicte en la gestió del temps. La intervenció en l’àmbit de la dona rural es concretà amb el projecte RuDona, presentat per l’Anna Vilaseca. RuDona és un projecte impulsat per la Fundació del Món Rural i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, promogut pel Departament de Treball i el Servei d’Ocupació de Catalunya en col·laboració amb el Fons Social Europeu i amb el suport del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Entre els seus objectius s’hi troba la informació i orientació sobre iniciatives empresarials i la seva gestió a l’entorn rural, la generació d’una oferta formativa i laboral amb perspectives de futur i de serveis adaptats a les seves necessitats, i potenciar activitats econòmiques i iniciatives emprenedores d’autoocupació i de diversificació de les activitats ubicades en el medi rural. En el marc del projecte RuDona se’ns presentaren alguns resultats, entre els quals cal destacar la incapacitat de les dones treballadores de la finca de diferenciar a on comença la seva tasca laboral a l’explotació i a on comença la vida personal, ja que moltes feines acaben percebent-se com a implícites a la seva condició de dona rural (manteniment de la casa, per exemple). Moltes de les dones entrevistades prefereixen preservar la funció de col·laboradores de l’economia familiar que continuar o intensificar la seva autonomia econòmica. Darrera d’aquest fet s’hi troba la pressió social i cultural que encara rep la dona en l’àmbit familiar i local. Finalment, la Maria Díaz, presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès, ens explicà l’experiència associativa a la comarca. Aquesta entitat fa funcions d’assessorament jurídic, empresarial, formatiu i sanitari a les dones que ho sol·licitin. Destaca els grups de treball específics per a millorar la condició 38
562 - Divendres, 28-03-2008
Associacions i Entitats
L'Arada Cal destacar la rellevància del paper de la dona en la vertebració del medi rural, tant per gestionar de manera òptima el capital sociocultural, com per garantir la continuïtat de la població i les noves generacions al territori. La igualtat d’oportunitats entre homes i dones al mercat laboral de les zones rurals fomenta el seu desenvolupament perquè genera nous llocs de treball, obre l'oportunitat de diversificació econòmica, atorga estabilitat, i possibilita la recuperació de valors comunitaris, inherents a qualsevol pla de desenvolupament sostenible i comunitari. Frenar l’èxode rural femení i visibilitzar i reconèixer les múltiples funcions de la dona rural, és un dels objectius que ha de reflectir el Pla d’Acció Integral que es disposa a elaborar el PROJECTE ESPAIS. Per a assolir-ho cal emprendre mesures d’igualtat de gènere (en base al criteri de l’equilibri de responsabilitats dins l’estrucutra familiar, i no entre dona i administració pública) i promoure l’autonomia femenina (creant nous jaciments d’ocupació com el turisme rural, l’artesania, les petites indústries agroalimentàries, els serveis de suport a les persones, etc.).
de la dona rural, com el treball, iniciat dos anys enrere, per a garantir un canvi en la legislació agroalimentària que permeti la transformació a la pròpia finca, legalitzant la situació de moltes dones pageses, alhora que oferint una oportunitat d’emancipació econòmica de la dona a l'àmbit rural. Entre altres projectes en els què s’està treballant destaca l’autobús multiservei. Aquest és un projecte que permetria traslladar als diferents municipis el servei d’assessorament jurídic, ginecològic- amb possibilitat de servei de mamografies- , entre altres. Aquesta associació, al principi no amb poques reticències per part de dones a l’hora d’establir contacte amb l’Associació de Dones, està formada per 70 sòcies i 300 usuàries, i la mitjana d’edat és d’uns 50 anys, consolidant així la tesi de Marta Pallarès sobre l’edat i l’establiment de relacions de veïnatge en la dona.
Associacions i Entitats
Associacions i Entitats
Riu Amunt - La Fura
Redacció
Dissabte 29 de març, 1a. calçotada popular de Solsona Des de la publicació independent de l’Alt Cardener Riu Amunt i amb la col.laboració del Casal Popular la Fura de Solsona, el proper dissabte 29 de març farem la primera Calçotada Popular de Solsona. Es farà a la Plaça Sant Pere de Solsona, davant el Casal la Fura. L’acte començarà a la 1 del migdia, en que hi haurà musiqueta i una mica d’aperitiu. La calçotada començarà a les 2 del migdia. El menú consistirà de 12 calçots, amanida, botifarra, cansalada, beguda i fruita. Havent dinat tindrem l’actuació del cantautor sabadellenc Lluís Oliva, un sorteig, i jocs per passar l’estona. El preu de la calçotada serà de 12 eurus, i els beneficis seran per la publicació Riu Amunt.
Associacions i Entitats
La Marxa pel Decreixement ha passat per Solsona Amb una furgoneta elèctrica moguda per energia solar i unes bicicletes, un grup de joves del Moviment pel Decreixement han donat a conèixer aquesta setmana a Solsona, a través del Casal La Fura, les idees i propostes d’un nou replantejament de la manera de viure, més localment, amb la reducció del consum i el replantejament dels models econòmics. Fa un més i mig que volten Catalunya, i després de Solsona es dirigiran cap al Berguedà i les comarques gironines. A Solsona, han ofert sessions de cinema i xerrades.
Grup de Natura del Solsonès
Activitats del Grup de Natura Si vols rebre informació de totes les nostres activitats només cal que escriguis a gns@lacetans.org o consulta la nostra pàgina web www.lacetans.org/gns. Pròxima activitat: 20 abril, Projecte Rius, gaudeix del riu inspeccionant l’Aigua d’Ora. 562 - Divendres, 28-03-2008
Més informació a la web: http://www.tempsdere-voltes.cat/es/ 39
Associacions i Entitats
Associacions i Entitats
Sol del Solsonès
Club Estel del Solsonès
Celebrem la mona
Celebració de la Mona
El passat dia 20 de març, els usuaris del nostre club social, van elaborar dues mones de Pasqua, una de xocolata i una altra de fruita. Aquesta tradició, es va celebrant any rere any a la nostra entitat, amb l’objectiu de promoure el taller de cuina amb plats de celebracions típiques. Després d’acabar les mones, tant usuaris, familiars com l’equip tècnic vam poder gaudir d’aquests postres passant una tarda ben dolça. Felicitats als cuiners i cuineres que varen fer que la tarda de dijous fos una festa i el començament de celebració de la Pasqua. Gràcies de nou.
El dilluns de Pasqua el Club Estel va celebrar la Mona. Va haver-hi ball i mona per a tothom. També es va fer el sorteig i ball de la Toia. L'afortunat guanyador va ser el Jaume Canal, de Sant Llorenç de Morunys. Hi van assistir una setantena de persones, i va ser una tarda molt divertida.
Visita a la residència d’avis El dia 21 de març el Sol del Solsonès ha fet la gratificant visita a la residència dels avis de Solsona. És una visita entranyable, d’afecció i de joia amb motiu de la festa de la Pasqua.
Visiteu la nostra web: www.soldelsolsones.org 40
562 - Divendres, 28-03-2008
Associacions i Entitats
Club Estel del Solsonès
Única Excursió de L’art del Maquetisme Diumenge dia 20 d’abril se sortirà de l'estació de busos de Solsona a les 7:30 del matí per gaudir de la visita. Què és Catalunya en Miniatura? Gaudirem de l’únic art del maquetisme de tot l’Estat Espanyol, amb maquetes del monuments, edificis i les realitzacions més representatives del nostre principat. Situat a Torrelles, on hi trobarem per primera vegada la representació del Port del Comte, primera maqueta d’una estació d’esquí. Catalunya en Miniatura es va inaugurar el maig de
1983. Pretén donar a conèixer la mostra que exterioritzi la realitat cultural i folclòrica dels nostres pobles i les seves tradicions. Seguidament, dinarem al buffet lliure de Vallirana. Val la pena de visitar-la. Us hi esperem a tots. Preu Socis: 40 euros - No socis: 42 euros. Per recollir els tiquets: El club de jubilats Estel, cr. Santa Llúcia núm. 24, Telèfon: 973481047 i 973480081. Seguirem informant-vos-en
Visita a la bóta de Roure més gran del món
El diumenge dia 16 passat el club de jubilats Estel del Solsonès va gaudir d’una excel·lent excursió al poble de Thuir (França) on varen tenir el privilegi de visitar les caves BYRRH i contemplar les immenses bótes de roure i entre elles la més gran del món amb una capacitat d’1.000.200 litres. Després ens vàrem dirigir a la Jonquera per degustar i escollir més de 170
plats ben guarnits. Vàrem disfrutar de la bona gastronomia de la Jonquera. A la tarda vàrem tenir temps de visitar la plaça del mercat del Ram de Vic amb un extraordinari ambient de mercat. Tots feliços i contents d’haver tingut el plaer de realitzar aquesta bona excursió. La cultura i turisme i el bon menjar és l’art de l’amisat.
Llistes de naixença Puericultura
Roba 0-2 anys
NOVA TEMPORADA C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona 562 - Divendres, 28-03-2008
PRIMAVERA-ESTIU (ROBA O-2 ANYS) SEGUIM AMB LIQUIDACIÓ DE TALLES GRANS 41
Psicologia de la vida quotidiana
Sergi Ballespí
www.sergiballespi.blogspot.com Resultats enquesta anterior:
Moviment Saps què? Quin ensurt que m’has donat! Per què? Pensava... Jo també he estat pensant. Mhm... En allò que em vas dir l’altre dia. T’escolto. Carai, que formal! És que m’has espantat! Allò que vas dir que ens movem millor en la tristesa... Algunes persones sí. Doncs hi he estat pensant. Per què deu ser? No és mala pregunta. Se suposa que preferim estar tristos? No ho crec. I doncs? Potser és costum. Costum? Ens agrada el que coneixem. Si l’alegria és estranya provoca una inquietant sensació d’incertesa. Quina bestiesa! Hi ha gent que s’ho passa molt malament, eh? No pas jo. D’altra banda, la tristesa mou. Mou? Què mou? Et mou a tu. No és del tot veritat. Jo crec que quan la gent s’entristeix es queda quieta. La depressió inhabilita les persones, però les emocions negatives poden ser positives. Quina bestiesa! Ja saps el que et dius? Quan estem tristos, angoixats o enfadats se’ns mouen coses a dintre. El patiment mou cap a la reflexió. No t’entenc. Imagina que la ment la gestionen un equip de treballadors. Què fan mentre les coses van bé? I jo què sé. Què fas tu a la feina quan les coses van bé? Parlo amb el del costat, ric, penso què faré el cap de setmana... I quan hi ha algun problema què feu? Doncs tots a córrer. Què passaria si no corréssiu? Que no es resoldria el problema. Què passaria si no hi hagués problema? Que no correríem. I per què correu? Home, perquè ens preocupa, perquè volem que les coses vagin bé.
Vols opinar?
Doncs és això. Quan les coses van bé la ment està tranquil.la i els treballadors es relaxen, s’acomoden en el benestar. En canvi, quan hi ha algun problema que estronca el benestar, la ment es posa en marxa per endreçar les coses. Aquest moviment és positiu, perquè fa créixer. Créixer? Cap a on? Cap a noves habilitats, cap a l’experiència, cap a la maduresa, cap a un nivell superior de destresa. Destresa per a què? Per a restablir l’equilibri. Però quin embolic! M’estàs fent parar boig! Jajaja! Som sistemes homeostàtics. Quan el sistema està en equilibri, procura mantenir-lo, però quan l’equilibri es trenca el sistema s’activa per restablir-lo. Però per què ens movem millor en la tristesa? Si t’has passat la vida en moviment (en moviment intern, s’entén, intentar cercar una mica més de benestar) l’alegria és inquietant perquè t’atura. La quietud t’és estranya, aleshores. Jo quan estic content t’asseguro que no m’aturo. Tu potser no, però la ment es queda tranquil.la, perquè està bé. En canvi, què fa la ment quan passa quelcom que ens trenca el benestar? S’inquieta. Correcte. I quan s’inquieta es posa en moviment. I el moviment sempre provoca una petita metamorfosi. Un canvi. Llavors, m’estàs dient que si fóssim sempre feliços seríem uns immadurs? No. Això ho has dit tu. Però és el que es desprèn, no? Potser sí. Llavors, per madurar he d’intentar ser infeliç? No. A més, no pots triar. També som un sistema hedònic. Ens movem per a maximitzar el benestar i minimitzar el malestar. Però si vull madurar m’he de maltractar! No cal! Això ja ho farà l’entorn. El meu entorn no em maltracta. Doncs la vida. La vida em va bé, gràcies. No pateixes mai, tu? No, a mi ja no em fa patir res. Doncs t’hauries de preocupar. 42
Qui provoca més canvis? El qui actua 12 El qui no actua 1
92% 7%
Qui és més fàcil que actuï? L’optimista 12 El pessimista 1
92% 7%
Comentaris sobre “Moneda”: “...penso que sol ser una qualitat oscil. lant, jo em considero més aviat optimista, tot i així hi ha dies que no sé veure el costat bo de les coses" Anònim “Actuarà més aquell qui tingui més motivacions? A igualtat de motivacions... suposo que l’optimista, encara que el fet de no fer res a vegades és més decisiu que si ho fas.” Anònim “El optimista ve una oportunidad en toda calamidad, un pesimista ve una calamidad en toda oportunidad.” (Churchill). El que no tinc clar és que si una persona optimista neix o es fa????” Eva “A vegades tendim a no actuar per evitar la sensació de frustració que provoca el fet de fracassar en l’intent d’aconseguir quelcom. Ens oblidem però de que d’aquesta manera reduïm també les possibilitats d’èxit. M’agrada la metàfora de la moneda, si vols que surti cara el millor que pots fer és llançar-la” Anònim
Opina - És clar que no podem ser sempre feliços. Què passaria si ho fóssim? - Són útils les emocions negatives? Realment fan créixer? - Té sort la gent que sembla no patir mai? Són molt destres o ens enganyen? - És més madur qui ha patit més? - És bo que ensenyem als nens a tolerar la frustració en comptes de consentir-los tant? Per què? - Què passa amb els nens que ho han tingut tot i, per tant, que se’ls ha frustrat poc? Podran afrontar bé la vida? - Com es pot millorar la tolerància a la frustració?
Enquesta 1:
Patir fa créixer? Sí No. Pots créixer exactament igual sense patir.
Enquesta 2: Com és la teva tolerància a la frustració? 1 – molt baixa 2 3 4 5 – molt alta 562 - Divendres, 28-03-2008
Anècdota
M. Nadal
Què en farem, del nostre fill? (del tonelé) Hi havia una vegada… (escrivia el mateix Lluís Veuillot, fill) No pas ni un rei, ni una reina, ni prínceps, o princeses com en els contes de fades… sinó el fill d’un humil “boté”, que no tenia en aquest món altra cosa que els seus trastes o útils que portava a l’esquena, d’un lloc a l'altre, per reparar alguna bóta de fusta, de les de posar-hi vi o alguna altra cosa. Aquest fou el pare de Lluís Veuillot, el mateix ni més ni menys!. Escoltem a l’il·lustre escriptor explicar per ell personalment, les inquietuts dels seus pares, quan va ser necessari pensar de fer-li aprendre algun ofici. Un vespre qualsevol a l'escalfor de la llar de foc, els pares asseguts comentaren: què en farien del seu fill? Quan fos un xic més gran? Qui s’ho escoltava, ajagut damunt d’un banc, fingint dormir… "Què en farem doncs d’ell?" Digué el pare. "Ell podria ser una bon rellotger!" "L’aprenentatge és massa car!" Responia la mare. "Ebanista?" "Massa llarg l’aprenentatge…" "Pot ser paleta?" "Massa dur i perillós", digué ella. "I sabater?" "No, no, això massa brut!" Després canviaven els papers: la mare feia les proposicions i el pare opinava. "Podríem col.locar-lo d’aprenent de sastre, no creus?" "Bah!" Deia el meu pare, sastre? "Un ofici de dones, de persones invàlides..."
"Be, perquè no el posem d’aprenent a una botiga?" "No, no molt pesat, tot el dia en peus, massa obligat!" "A Lluís -reprenda la mare- li agrada l’estudi… és una llàstima que no tinguem diners, per seguir una carrera… ell podia arribar a ser Jurisconsulto, o notari, que és bastant semblant o millor encara…" "Jurisconsulto?" Deia el meu pare molt sorprès! "Ai pobre Mariana… tu no estàs bé del cap" li renyava dolçament. "És que has vist mai un noi de poble arribar a ser Jurisconsulto o Notari?" "Per què no? Per exemple Napoleó, començà la carrera Militar, diguent un simple “cabó” i arribà a Emperador…" Oh!... Cabo i Emperador, sí, sí, cert…! Però això no és pas cap raó, perquè el nostre fill arribi a ser Jurisconsulto o Emperador. Casos així es donen rares vegades… I què farem, doncs nosaltres? I les raons i dubtes continuaren i tornaven a començar. Doncs bé… Aquest nen, fill d’un humil tonelé, estudià i arribà a ser pel seu talent i aplicació, un gran escriptor i un terrible polemista en defensa de la religió catòlica, en les seves peroratas, i escrits sobretot. Fou d’ell, que el Papa Pius IX arribà a dir: "És un dels puntals de l’Església, un bon sergent de Crist!"
L'acudit del Simi
562 - Divendres, 28-03-2008
43
Records
Pere Espinal
Un bonic esdeveniment Tot escoltant a Ràdio Estel, el programa que fan unes monges de Barcelona, molt bonic, dedicat a la Mare de Déu, els dimecres i divendres, de sis a set d ela tarda, amb el nom “Els ulls en Maria”, vaig telefonar-hi i donar-hi aquesta explicació. Nens, els avis se’n van compadir, em varen ajudar, portant-me pel bon camí i d’una manera especial, a la devoció a la Mare de Déu. Em varen dir: “Avui anirem a la Mare de la Font perquè en una casa de la partida ha mort un home i li direm el rosari a la capella de Sant Pere Màrtir.” Allà s’hi troba un pont que va fer construir el sr. Bisbe Rafael Lasala per portar l’aigua de les fonts de Lladurs a Solsona. En arribar allà un grup de gent el travessaven i els vam esperar. Al mateix temps va arribar el capellà, Mn. Salvador Riu, que era capellà custodi del santuari del Castellvell i de la capella de Sant Pere Màrtir. Mn. Salvador sabia que el difunt era molt devot de la Mare de Déu i tot acompanyant el sentiment volgué fer ressaltar les virtuts del difunt. Em va dir: “Et saps la doctrina?” i li vaig dir: “Una mica”. “Saps els pecats capitals?” I els hi vaig dir: “El primer, supèrbia. El segon, avarícia. El tercer, la usura. El quart, ira. El cinquè, la gula. El sisè, l’enveja. El setè, la peresa.” “Ara sí que em fas quedar sorprès!. Pensava que la sabries. Quants anys tens ...en fas set. Amb aquests pecats hi ha set virtuts.” I les hi vaig dir: “La humilitat, la liberalitat, la castedat, la paciència, l’abstinència, la vanitat i la diligència”.
Poesia
Josep Maria Poblet
Poesia
Va fer un sermonet a la família del difunt i els va dir: “No marxeu. Tinc una cosa per dir al nen i us pot servir a vosaltres. Si vens aquí, no et fiquis aquí: podries caure i morir. Aquest pont representa la nostra vida. És perillós de caure-hi. El Josep ja el va passar. Nosaltres el passem i tu ara el comences a passar. Si passes el pont de la teva vida practicant aquestes virtuts i ben devot de la Mare de Déu, la Mare de Déu t’ajudarà perquè no caiguis i al cap d’allà t’obrirà les portes del Cel.” Aquest pont no l’he passat mai, però per la vora moltes vegades i em recordo d’aquest bon consell i de complir-lo tan bé com he pogut. Del que fa la vanitat per fer-me caure del pont, en quedaríeu esgarrifats, però el que fa la Mare de Deú perquè no caigui, és d’admirar. Ara ja tinc 89 anys i cada dia que em dón Déu és un regal. El deure és, al qui et fa un regal, agrair-li-ho i estimar-lo. Dono les gràcies a les monges per deixar-me parlar i la cordial felicitació per aquest programa tan bonic i de gran exemplaritat.
Joana Cervera
Racista camuflat Alfonso Ussía ha parlat. Doncs jo sóc nacionalista Català i no sóc racista ni encobert ni camuflat. Jo menjo del mateix plat, corro a la mateixa pista, i aplaudeixo a un bon artista negre, ros, blanc o pintat. Crec que estimar la Nació en que la mà provident de Déu ens té col·locats, no és cap obstacle, dic jo, per amar i conviure amb gent d’altres singularitats. Potser algun nacionalisme, sí, està atiant el racisme.
En resposta Em dèies trist de l’hivern pel que fa a la mort no hi puc fer res viu amb mi tossuda i vermella com la llum intermitent del contestador que m’avisa hom m’ha trucat ho vulgui o no se m’endú un poc més cada dia d’aquí, de mi pel que fa a la vida si em queden forces i perdó la procuraré amb dignitat pel que fa a la religió conec la meva naturalesa poruga i depenent i a Déu l’has vist? pel que fa al futur 44
no estic per jugar a incerteces i ara, aquest vent que enllesteix bugada em sembla un desgavell per a tothom segueixo llegint per a tu amic, si vols a les vuit del Sol quan esclati l’est de teulada i s’acomiadin la lluna i la mona t’escriuré més d’hora que tard en resposta... i les pluges tornaran. 562 - Divendres, 28-03-2008
Parròquia XII Trobada Interdiocesana de Vida Consagrada (Urgell-Solsona)
Madrona: Aplec de Sant Mer- Aquest diumenge, 30 de
Dia: 29 de març - Lloc: Solsona
Sallent: Missa Pasqual- Aquest dissabte, 29 de març, a 2/4
març, Missa a les 12 i en sortir coca per a tothom al santuari de la Mare de Déu de Sant Mer. de 6 de la tarda.
Actes: 10:30: Lloc de trobada al Claustre de la Catedral de Solsona 11:00: Pregària de Laudes a la capella del Claustre. 11:30: Visita guiada per la Catedral i la Capella de la Mare de Déu del Claustre. 12:45: Eucaristia concelebrada a la catedral, presidida per Mons. Traserra. 14:00: Dinar a la Casa del Seminari. 15:30: Visita a la cripta pre-romànica d’Olius i el seu conjunt. 17:00: Pregària de Vespres. 17:30: Comiat
Sant Climenç: Missa Pasqual- Aquest dissabte, dia 29, a 2/4 de 8 del vespre
Els Sants de la Setmana Divendres, 28 Sant Guntram (Gontran); sant Sixt III; sant Doroteu, abat. Dissabte, 29 Sant Ciril; sant Eustaci, abat; santa Beatriu de Silva, vg., a Toledo. Diumenge, 30 Sant Quirí; sant Règul, bisbe; sant Joan Clímac, abat. Dilluns, 31 Sant Benjamí, diaca i mr. (424) a Pèrsia; sant Amós Dimarts, 1 Sant Venanci; sant Hug; santa Teodora; beat Nuño Álvares Pereira. Dimecres, 2 Francesc de Pàola. Santa Maria Egipcíaca, penitent. Dijous, 3 Santa Maria al peu de la creu. Sant Nicetas, abat; beata Guiomar.
Per apuntar-s'hi: 973 524 005, josesesmaleon@hotmail.com (P. Josep Sesma)
Solsona
Escola Arrels: Fira de la Solidaritat i Jornada de portes obertes. Aquest diumenge, 30 de març al Col.legi de la Companyia de Maria té lloc la Fira de la Solidaritat. Hi trobarem tot de parades de diferents objectes i productes a bon preu amb la finalitat de destinar els diners de les vendes a les necessitats dels països pobres.
562 - Divendres, 28-03-2008
45
Opinió
Xavier Jounou i Bajo - Alcalde de Solsona
Ajudem-nos a estalviar aigua Realment la situació és preocupant i angoixant. Aquests dies de Setmana Santa hem pogut comprovar, i ja fa temps que passa a les nostres contrades, que tot allò que anuncien que pot ser pluja o neu acaba convertint-se en sol i vent. Però, per sort, no podem pas incidir en el temps; per tant, no ens queda altre remei que plantar cara a la situació i preparar-nos per afrontar-la. I és en aquesta direcció que es va fer públic el ban d’alcaldia per combatre la sequera. El seu objectiu és el d’orientar el ciutadà sobre els usos d’aigua de la xarxa municipal que es demana evitar. Són ordres genèriques que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens sol·licita que apliquem els ajuntaments. Ens sembla que la difusió feta és suficient i demano que es tinguin en consideració els preceptes que s’especifiquen en el ban. Però el que ara us voldria suggerir és que, a part de no utilitzar aigua potable en els casos esmentats en el ban i de ser solidaris i responsables en el seu compliment, miréssim, tots plegats i cadascú a casa seva, de prendre mesures estalviadores per a acostumar-nos al que podria anar succeint si no plou de manera suficient. De ben segur que podem cenyir-nos a les moltes recomanacions que ens arriben a través de diverses campanyes de sensibilització per estalviar aigua. I jo, permeteu-me que us en faci arribar una altra ben senzilla de seguir. Tots, qui més qui menys, en engegar l’aigua calenta per a dutxar-nos, deixem anar pel desguàs l’aigua que encara no s’ha escalfat i que, tanmateix, es podria aprofitar. És tan simple com tenir una galleda al costat de la dutxa per tal d’omplir-la amb aquesta aigua que es llença i que es pot usar per
Opinió
a la cisterna del vàter, per a netejar, o fins i tot per a la cuina. Calculem-ho. En números rodons, tot i que el cens encara no ho reflecteix, a Solsona hi vivim deu mil persones. Si tan sols fent servir aquesta galleda, de mitjana cada solsoní aprofités cinc litres d’aigua diaris, al cap d’un dia entre tots n’estalviaríem 50.000 litres. Oi que sembla que no pugui ser? A més, amb l’aigua utilitzada per a dutxar-nos podem regar les torretes de casa, per exemple. Igualment, podríem comentar tot un enfilall d’actituds domèstiques corregibles o altres maneres d’estalviar aquest recurs tan valuós. L’Ajuntament de Solsona ja ha decidit no plantar parterres ni enjardinaments, tancar les fonts ornamentals i no regar la gespa artificial del camp de futbol. Recordo també la prohibició d’omplir piscines privades a través de la xarxa municipal. Quan haguem d’omplir la pública, si hi ha recursos hídrics suficients per fer-ho, demanarem un permís especial a l’ACA, entenent que, les piscines municipals a més de ser un servei públic, són una reserva d’aigua per a emergències. Si us plau, siguem didàctics amb la gent que ens envolta i ensenyem-los a ser responsables. Siguem solidaris i no usem més aigua de la que és estrictament necessària. Som conscients que haurem de fer sacrificis. Hi ha ciutadans per als quals tenir cura d’un jardí o menar un hort és una dedicació plaent i fins i tot prioritària, però els demano capteniment. I no fem usos d’aigua prohibits tot pensant que és difícil de comprovar-ne l’incompliment. Tots ens hi juguem molt, i tots som al mateix bàndol. Gràcies.
Ramon Gualdo
60 anys de la declaració dels drets humans Aquest any es compleixen els 60 anys de la declaració universal dels Drets Humans. I malgrat fer-ho conèixer, malgrat parlar-ne, reunir-se, i treballar-hi, la cosa està encara bastant formulada. Tot amb tot, hem de reconèixer que s’han fet avenços, s’han fet denúncies, s’han realitzat accions positives, i molta gent en molts llocs han defensat els drets humans. Però fillets, en aquest món encara hi ha molts desastres, molt terror, moltes injustícies. Hi ha molts països on els drets humans es trinxen sense pietat, es cometen atrocitats, tortures, maltractaments, etc. Hi ha explotació infantil, nens i nenes amb feines que fins i tot són un risc per a la seva salut. Hi ha nens soldats (una altra vergonya del món), hi ha decisions d’alguns governants que indignen. Un exemple: Hi ha un home que és molt aficionat a jugar a la guerra i que es diu Bush, i que encara ara surt amb rebrots nefastos. Voldria mantenir
un sistemes que permeten torturar els detinguts: Asfíxia simulada, pallisses al cos de les que no deixen rastre per als metges que ho observin… Declaració dels drets Humans, una cosa molt bona. Però, han passat seixanta anys i encara tenim una feinada immensa, perquè el món és un desastre: Dolls de llàgrimes, crits, gestos desesperats… Sí, el món és un desastre, i cal defensar els drets humans, però, nois quina feinada! Una feinada de Déu! Doncs, guaita, tu: Déu del Cel, no ens hi podria donar una cop de mà? Ens deixa la feina tota per a nosaltres, per a la ONG, pels amics de la Parròquia? Senyor, ajudeu-nos. A més teniu una bona colla de personal a la plantilla: S’han fet canonitzacions a dojo. Si algun cop vaig a missa, en cert moment el capellà sento que diu: “ i tots els sants que ens ajuden amb la seva intercessió”. Ens ajuden? O bé s’estan a fer la botifarra?
46
562 - Divendres, 28-03-2008
Opinió
Pere Ortís
Com ens enganyen! En la pàgina A12 del 14 de març darrer, en la secció de notícies mundials, el New York Times publica un requadre on assegura que el Institut for Defense Analyses no ha trobat cap indici que Saddam Hussein tingués el mínim lligam amb Al Qaeda abans de la invasió d’Iraq. Institut, aquell, finançat pel Govern Federal. El diari publica el requadre dintre un article dedicat al bisbe segrestat a Mosul, Paulos Faraj Rahho, cap de l’església catòlica caldea, trobat mort. La investigació ha estat propiciada pel Pentàgon; i aquest assegura que, dels 600.000 documents iraquians presos pels americans, no n’hi cap que testifiqui tals vincles. Ja és prou per al New York Times una sinceritat com aquesta. Bé que la nova valdria per a una pàgina a tot drap. Recordem que les raons fonamentals que esgrimia Bush, i que esgrimien la seva colla, per a envair Iraq eren aquesta i la possessió, de part de Saddam Hussein, d’armaments biològics. Cosa, aquesta segona, que també ha estat totalment comprovada com a falsa pels investigadors americans i pels neutrals, enviats per les Nacions Unides. Quina, doncs, fou la veritable raó per a portar la guerra a Iraq? Apoderar-se del seu petroli? Potser sí. Però aquesta és molt patent i avui un país no pot colonitzar-ne un altre, i robar-li els béns per anys i panys, com ho feien abans els poderosos. Avui dia hi ha moltes veus que s’alcen en contra i molts mitjans per a alçar la veu. A més, el petroli no pot anar pitjor per als Estats Units i per al món d’ençà de la invasió d’Iraq. La veritable causa d’aquesta guerra és un altre engany, el qual fa referència a una altra raó molt més criminal i que, per tant, cal dissimular amb molta astúcia. Afirmem categòricament que aquesta és una guerra a favor de l’Estat d’Israel, ben articulada pel sionisme internacional. El fet és que l’Estat d’Israel vol esbandir-se el rodal d’enemics que un dia puguin ser forts i alçar-se per atacar-lo. El jewish lobby americà imposa a Bush aquestes guerres. Iraq era un potencial enemic seu amb la intenció que Saddam Hussein tenia d’ajudar els palestins; recordeu com, durant la guerra del Golf, disparà els seus coets no contra la flota americana que hi era ancorada, sinó contra Israel. Que era un dictador criminal? Bé, n’hi ha hagut, i n’hi ha tants, i no han estat pas remoguts, ja que no eren ni són una amenaça a Israel, ans més aviat una possibilitat de conflictes per a crear guerres i un motiu per a gastar armament. Els palestins són una amenaça a l’Estat d’Israel i per això són tractats com són tractats. L’holocaust dels pobres palestins. Recordo ara aquell jueu que, fa uns quants anys sobre el mateix New York Times, amonestava els jueus d’Israel que no podien pas adoptar l’estratègia de “suprimir” els palestins; vol dir molt. Els palestins, com a humans, tenen dret a tenir el seu estat propi; vivien en el lloc de temps immemorial, i molts hi eren dels vellíssims temps bíblics, i una gran part del territori els fou arrabassada a punta de metralleta, els foragitaren de casa seva i hagueren d’abandonar-la si volien salvar la pell. Quants n’hi ha, seixanta anys després!, que encara viuen en camps de concentració. I el món tan content; sobretot que això no sigui dit contra els jeus. El món d’avui ha fet els jueus indicibles i into562 - Divendres, 28-03-2008
cables, és un pacte obligat. Però mentre no redrecin la injustícia comesa sobre els palestins, no hi haurà pau i Israel necessitarà esbandir-se el veïnat de possibles agressors. Ell se’ls crea i ell necessita esbandir-se’ls. Deixem de banda els tabús i diguem les coses pel seu nom. Hussein fa cinc anys que fou remogut. Bé, ¿i què hi fan els americans encara a Iraq? Trinxar el pobre país i afavorir que els fanàtics el trinxin. Quan un enemic seu cau a les mans dels jueus, aquests el fan pols. Ningú no pot comptar les quantitats esgarrifoses de morts i els danys intencionats causats al pobre país. I el món calla i ho dissimula. A Iraq han suprimit els intel. lectuals i els ideòlegs, aquells que podien ser guies dels seus citadans. És feina de castració, és impossibilitar un poble per a reaccionar i prendre revenja del greuge que li fan, de la mort a què el sotmeten. I compte que després vindran Iran i Síria; i si no ve Jordània, és perquè aquesta s’ha abaixat els pantalons. El Líban ja sofreix periòdics trinxaments. Que Iran treballa en la bomba atòmica? Israel fa anys que la té i també fa anys que disposa d’armament biològic, i ningú no li exigeix que els suprimeixi. No hi ha equitat. No hi ha justícia. Sense justícia, no hi haurà mai pau. El món ho silencia, però el món en sufrirà, com se sofreix d’un càncer inguarible.
47
Opinió
JH
Un animal de realitats Fa uns dies vaig ensopegar amb una columna del Marçal Sintes a l’AVUI. És més important creure que encertar-la, venia a dir. La reflexió partia d’un text de les Memòries de Jordi Pujol: “Als vint-i-tres anys jo era un jove de molta fe. Ho veia tot clar, amb una claredat gairebé petulant. Ara també tinc fe, però es troba embolcallada pel misteri. És la fe viscuda des de l’acceptació que no tot es pot entendre, que la nostra capacitat de comprensió és limitada. La mirada no et permet veure més enllà de l’horitzó. Podria ser que en aquest més enllà no hi hagués res. Però tu saps, o creus, o creus que creus, o vols creure, que hi ha alguna cosa sense saber ben bé què. Un gran esperit, una gran ànima, l’ànima de tot. Una infinita, positiva i activa força moral. Això és Déu”. Crec que som molts els qui podríem signar aquesta experiència de Jordi Pujol. El misteri i, per tant, fins a cert punt els dubtes són intrínsecs a la fe. “Déu és amb nosaltres o no hi és?", es demanava sovint el poble d’Israel. Aquest ha estat sempre el gran interrogant del creient. Però sobretot ara, després de la sacsejada que ha suposat per a la fe el tsunami de laicisme i indiferència actuals, que ens ha fet passar tots d’una fe feliçment heretada a una fe qüestionada. Sort que Marçal Sintes ve a tranquil·litzar-nos. Per a ell, més important que no pas que Déu existeixi o deixi d’existir i amb què ens trobarem després de la mort, és el fet de creure i que aquesta fe nodreixi i doni sentit a la nostra vida. És una postura semblant a la d’un corrent filosòfic, des de Horkheimer, molt estès, que, tot i negar l’existència de Déu o prescindir-ne simplement, creu necessari salvar la hipòtesi DÉU, a fi que la vida no es perdi en l’absurd, privada de sentit i motivació. Postura, val a dir-ho, compartida per més de quatre creients: “Si creure m’ajuda ara a ser feliç, tot això que hi hauré guanyat”. Què voleu que us digui. A mi, això no m’acaba de convèncer. Em convenceria potser si es tractés de qüestions en certa manera relatives. Potser sí que és millor creure en la fidelitat del propi cònjuge que saber-ne la veritat. Potser sí que val més
creure que no tinc colesterol que comprovar-ho. Potser sí que hi ha coses que val més creure-les que saber-les. De vegades penso que la tecnologia moderna ens complica la vida i la mort; sovint converteix el procés exploratori en un calvari físic i moral, pitjor que el de la mateixa mort. Abans la gent es moria en pau sense saber ben bé de què. Recordo de ben petit haver sentit converses com aquesta: “Què fa el Miquel?”. “Sembla que una mica millor. Ahir li vaig fer un platet de sopes amb un ou, i se li va posar bé”. Al cap d’un parell de dies, senties tocar campanes i la gent que comentava: “El Miquel de la Manela s’ha mort”. Com deia, la tàctica de l’estruç l’admetria fàcilment en qüestions relatives. Però, quan es tracta d’una qüestió fonamental en què ens hi va tota l’existència, no em convenç. Serà potser perquè, com diria Zubiri, sóc un animal de realitats. I per això he de confessar que m’he passat tota la vida furgant en el misteri, tot i saber que no l’arribaré a desentranyar mai. Aquest és el gran turment del creient, que es pot convertir en nit fosca. Ens toca creure immersos en el misteri que envolta i penetra la nostra existència. Per què Déu no se’ns revela més obertament? Jo diria que no és per falta de ganes. La seva màxima aspiració, diu el teòleg K. Rahner, és comunicar-se’ns al màxim possible. Però té mals receptors. Com diu Jordi Pujol, hem d’acceptar que no ho podem entendre tot, la nostra capacitat de comprendre és limitada. La mirada no ens permet veure-hi més enllà de l’horitzó. I ell, escriu Torres Queiruga, és el primer que pateix amb nosaltres aquesta incapacitat de comunicació. Racionalment no podem passar de la raonabilitat. Aquell que pretengui dominar racionalment les coses de Déu, ell mateix, amb la seva actitud, es barra el camí de la fe. Com diu la guineu al Petit Príncep, només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls. I per això només els senzills, els bons i humils de cor, ens diu Jesús a l’evangeli, són capaços de captar i acollir la revelació de Déu. Perquè, en últim terme, és ell mateix qui posa en el nostre cor aquesta certesa de la fe, feta d’amor i confiança.
Llibres
Les coneixeu? Coneixeu les dones que surten encerclades en aquesta fotografia? Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic: famontaner@terra.es info@elsolsones.net
48
562 - Divendres, 28-03-2008
Opinió
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Amagar ideologies totalitàries Ja fa un parell d’anys que vaig decidir no contestar ni entrar en discrepàncies amb un articulista habitual de la casa, el signant J.H, amb sotana inclosa, que fa unes elucubracions realment increïbles per una persona ficada a activitats políticoreligioses. Avui, però faig una excepció perquè callar pot significar atorgar o ser covard i crec sincerament que l’article del darrer número sota el títol de “vull trencar una llança per la Marta” supera el que és acceptable en un demòcrata. Pels qui no el recordin, J.H es fa ressò de la polèmica generada per Marta Ferrusola, esposa de l'ex-President Pujol, respecte al seu posicionament en contra del President Montilla, per dir-se José i no Josep, i no parlar prou bé el català. Cal dir que el propi Jordi Pujol va desautoritzar les paraules de la seva dona. Però, no en té prou J.H i afegeix “no comparteixo del tot les paraules de la Marta-les considero tan franques com imprudents-però les entenc perfectament. No podem pas dir que un president d’aquestes característiques sigui el president ideal que somniem aquells catalans que estimem el país”. És a dir, J.H , reparteix títols de catalanitat i d'estimació en funció de les seves creences i fòbies, i tot aquell que no entra en aquest estret passadís queda fora. A l’infern dels no patriotes. Són funcionaris espanyols a Catalunya, destinats a oprimir-la i a subjugar-la. I en conseqüència, els centenars de milers de “falsos catalans” que els han votat, mereixen ser repudiats i considerats
Opinió
com invasors, etc, etc. En fi, que cadascú jutgi i en tregui les pertinents lliçons. Però és greu que algú pugui dir semblants bestieses i es quedi tan tranquil. Durant molts anys, molts vàrem lluitar per les llibertats i per Catalunya. Primer una cosa i després l’altra, perquè una és impossible sense l’altra. I entre aquests grans lluitadors, castigats, perseguits, empresonats i molts de morts, hi havia molts “Montillas”. Com a dirigent del PSC n’he conegut molts, i molts han estat anònims, altres han tingut rellevància a nivell sindical, de partit, o institucional, i han esdevingut diputats o alcaldes. I tots, absolutament tots, han fet un enorme servei al país, més que molts catalans de naixement que s’omplen la boca de fals patriotisme i varen passar per la dictadura sense cap ferida ni turment. Lamento enormement articles com el de J.H. perquè enverinen la realitat d’un país, que sempre ha estat de bona acollida i de compenetració mútua. I puc assegurar que el president Montilla exerceix molt millor que ell de català, sense haver de despotricar d’Espanya, ni veure enemics on no n’hi ha. I que ningú no vulgui repartir carnets d’estimació ni de catalanitat, perquè la realitat diària és la que demostra qui treballa i qui s’ocupa dels problemes dels catalans, hagin nascut on hagin nascut. I ja hem vist, en el passat, com darrera grans proclamacions d'estimació per una determinada idea de país, el que s’hi amagava eren ideologies totalitàries.
F. Torres
Educat en l'abundància Un nen, entre set a vuit anys, que havent acabat el curs escolar continua assistint a una programació d’estiu que s’imparteix en el mateix centre, diu a la seva mare que no vol portar la mateixa roba que ha dut tot el curs perquè els seus companys poden pensar que no té res mes. Sorprèn la resposta d’un nano d’aquesta edat que ja des del néixer ho ha tingut tot en abundància. Les seves paraules demostren de manera clara que el que més ens preocupa, ja des d’aquesta edat, és l'estatus social que volem aparentar davant dels altres. És la història que es repeteix de generació en generació amb diferents actors i en qualsevol situació de benestar i tipus de societat, perquè el quid de la qüestió no està solament en l’afany de posseir sinó en fer comparació amb els que tenen els demés. Al nen d’aquesta hisòria no li satisfà prou tenir suficient roba, el més important per a ell és que també la seva colla se n’adonin i crear la sensació que és tant com el que més en aquest cercle on ell es mou. Sembla que cada vegada comença més aviat aquesta frenètica carrera per tenir, o almenys aparentar que es té. Molts ja surten de casa amb la idea de mostrar al món el que són ells i la seva família. Els 562 - Divendres, 28-03-2008
eduquen en l'abundància comprant-hi roba, no de qualsevol marca, sinó de l’última que es porta. Els agrada presumir de tot el que tenen, dels viatges que fan, dels llocs on acostumen a passar les vacances, del cotxe que estrenen i de tot el que poden aparentar, com si fossin medalles de la seva targeta de presentació social. Tots volem el millor per als nostres fills, però no hem entès prou bé aquelles idees que tantes vegades hem sentit: “que no els falti res”, “que tinguin tot allò que nosaltres no hem pogut tenir”. I amb aquesta actitud l’únic que aconseguim es iniciar-los en una competició sense fi. No se'ls fa cap favor educant-los en l’abundància, perquè els crea la idea que només valen pel que tenen, que el més important és posseir, a qualsevol preu, tant o més del que tenen els demés. El fet de tenir pot ser molt important en la nostra societat, però convé tenir en compte que el posseir és una satisfacció molt efímera, no sempre es pot tenir tot i sempre hi haurà algú que en tindrà més, i el que avui es té demà es pot perdre, la qual cosa no implicaria ser menys que els demés. La persona es valora pel que és, no pel que té.
49
Futbol Lach
Gesport
Escola de Tecnificació de futbol “LACH”
2es Estades de Futbol Pasqua 2008 Al llarg dels matins de la setmana passada es va dur a terme la segona edició de les estades de futbol “Pasqua 2008” organitzades per l’Escola de Tecnificació de Futbol LACH De dilluns a dijous, uns quaranta nens i nenes han pogut divertir-se i practicar diferents aspectes que engloba el món del futbol. Repartits en quatre grups, els nois i noies van poder practicar fins al mínim detall, el que els van ensenyar els entrenadors. Entre d’altres, van poder practicar el colpeig de pilota, la rematada, el control, el joc de cap, la defensa, van dur a terme un taller de manteniment de botes i, entre les novetats, el Miquel Alsina, porter del primer equip del CF Cardona i el Juanjo Sánchez, porter del primer equip del CF Solsona, van dur a terme unes sessions específiques per a porters. També, el Rafael Hidalgo va dur a terme una xerrada i una sessió d’estiraments per als nens i nenes de les estades.
Alevins i infantils practicant el colpeig
Taller de manteniment de botes 50
562 - Divendres, 28-03-2008
Benjamins
Pre benjamins 1
Pre benjamins 2
Taller d'estiraments
Futbol
CF Solsona
Club Futbol Solsona (1r Equip) - 1a Territorial - Amistós - Dimarts, 18-03-08
CF Solsona, 5 - CF Cardona, 1 CF Solsona: Ribera, Santi, Codina, Obiols, Candi, Raul, Alberto, Sala, Miki, Eliseu i Escalé. També: Juanjo, Joan, Miquel, Serra, Novelles i Alcázar. Gols: Primera part (1 a 0) Min. 20, Eliseu. (1
Golejada a un segona La setmana passada, el primer equip del CF Solsona, aprofitant la setmana de Pasqua en la que es fa una parada a la competició, es va aprofitar per a fer dos entrenaments i un partit amistós, contra el Cardona, l’actual cinquè classificat de la segona regional. Els locals ho van aprofitar per a donar minuts a alguns jugadors que no en disposen de gaires, per a donar descans a jugadors tocats i per a propiciar el debut de juvenils amb el primer equip, com va ésser el del Miquel Vilar. A més, també van tenir minuts, encara que ja havien fet el debut durant l’any, l’Àlex Novelles, el Joan Solé i l’Ernest Serra. El Solsona va dominar amb comoditat, va tocar, jugar i mantenir un ritme molt alt de joc que al Cardona se li va fer molt feixuc de poder aguantar i així, els gols van anar caient un rere l’altre, sense que el porter visitant, el solsoní Miquel Alsina, hi pogués fer res, ja que tots els gols van ésser espectaculars. Aquest diumenge, el Solsona rebrà a partir de les 4 de la tarda al Can Rull Romulo Tronchoni. Els sabadellencs instal.lats 562 - Divendres, 28-03-2008
des de fa moltes jornades a l’última posició de la classificació, vindran a cremar les poques i últimes ocasions que tenen per enganxar-se a la lliga. 51
Futbol
CE Arrels
Calendari del CE Arrels
2a. Divisió Grup 6 Benjamins “A” - Jornada 21 (19/03/08)
El pròxim cap de setmana les noies, el benjamí i l’infantil jugaran a casa. En canvi els dos equips més grans i el més petit ho faran a fora. L’aleví descansarà degut a la retirada del seu rival. Aquesta jornada serà decisiva pel Cadet i pel Sènior ja que en cas de sumar una nova victòria augmentarien les esperances d’acabar la temporada encapçalant la classificació i obtenint la possibilitat d’assolir una categoria superior. Així doncs, molta sort a tots!
Gironella, C.F. “A”, 3 CE Arrels “A”, 6
Jugadors: Daniel Soria, Marc Gonzalez, Marcel Xandri (1), Aitor Colell, Guiu Montaner (1), Ferran Moreno, Manel Vila (3), Roger Oriola, Laia Garcia, Anna Majin. L’Arrels remunta un 0-3 a casa del Gironella demostrant l’esforç i el bon treball en equip amb resultat final de 3 a 6. El passat dimecres a les 19 els benjamins de l’Arrels es van desplaçar a Gironella per jugar un partit aplaçat corresponent al diumenge de Rams. Tot i ser una setmana de mini vacances, l’equip va demostrar estar en forma remuntant un marcador de 3-0, amb resultat final de 3-6, davant del Gironella, que només havia perdut un partit a casa. L’Arrels va començar el partit desconcentrat, una mica desorientat per la situació, (camp del 2n, horari de tarda vespre, ..) això davant d’un Gironella que està en la lluita de les posicions d’ascens. En 10 minuts ens van fer 3 gols, demostrant la seva eficàcia davant de porteria. Però això va servir perquè els nostres es despertessin i comencés l’espectacle. El Manel, després d’una bona jugada individual per la banda, Laia i Anna feia el primer de l’Arrels amb un xut impressionant de fora l’àrea. Apretant les línies i recuperant pilotes al mig del camp, el Marcel, també amb jugada individual per la banda, provocava un penal, xutat magníficament pel Guiu i apropava el marcador 3-2. La remuntada cada cop més a prop i així va ser: abans del descans el Marcel va marcar el 3-3. L’Arrels va sortir a per totes a la 2a part, amb un Gironella sorprès pel bon joc dels solsonins, i que intentaria no perdre els 3 punts, però el seu intent va quedar anul. lat, gràcies al bon treball de la nostra defensa, del treball al mig camp i l’encert a porteria. El Manel (autor d’un “hat-trick”) va fer dos golets més, un de còrner directe, i el Marcel aconseguia el seu segon gol particular. Al final, i després dels 10 primers minuts de patiment, victòria i remuntada, 3-6. En resum, un bon treball d’equip, tant dels 7 inicials com els “suplents”, deixant veure la qualitat i bon joc de l’Arrels.
Dissabte, 15 de març Aleví 2a Divisió Grup 27
CF Fruitosenc, 0 - CE Arrels, 1
CE ARRELS: Marc, Pallaruelo, Josep M., Albert, Ivaylo, Oriol, Guillem, Arnau, Livian, Roger, Miquel Pujol, Torrent , Guiu, Manel, Algué i Lluís.- Gols: Roger 1
Tres puntets més Els alevins del CE Arrels continuen amb els bons resultats aconseguint una nova victòria que els va donar els punts en joc no de manera fàcil ja que tot i dominar en tot moment el partit, la victòria va fer-se esperar. No va ser fins als últims deu minuts que el Roger Guiu i Manel va ser capaç de foradar la porteria del fruitosenc en culminar una jugada d’atac. A més d’aquest partit i aprofitant que era setmana santa el dimarts dia 18, els del CE Arrels van haver d’anar a Puigcerdà per jugar el partit que s’hagué d’ajornar en el seu dia per la neu que hi havia al camp. El resultat del partit va ser d’empat a un gol, aquest marcat pel Miquel Pujol, cosa que fa que continuïn amb la bona dinàmica de resultats. Aquest cap de setmana ens tocarà reposar, ja que l’equip de Berga es va retirar i ha quedat el seu aparellament com a jornada de descans a tots els equips.
Després d’aquest bon resultat, demà dissabte ens visita l’Avinyó, que està classificat per sobre nostre, però que haurà de demostrar que és superior si volen els punts, ja que l’Arrels intentarà continuar amb el bon joc i els bons resultats.
52
562 - Divendres, 28-03-2008
Enduret
Caminades
Motor Club Solsonès
Centre Excursionista del Solsonès
Reunió per començar el Camí de Sant Jaume Tal com hem anat anunciant aquestes dues últimes setmanes, tenim intenció de començar el camí català de Sant Jaume el diumenge dia 6 d’abril a Montserrat. Hi ha molts motius per començar en aquest lloc, un d’ells és que aquest camí recupera bona part de l’antic Camí Ral que anava de la zona costanera a Lleida. Documentat al segle X però amb un origen ja molt anterior. A l’època medieval Barcelona era lloc important d’arribada de pelegrins procedents de països mediterranis i aquests anaven a venerar la Mare de Déu abans de continuar en direcció Lleida. Farem tres etapes, seran sortides d’un dia, caminant uns 25 km per terreny planer i assequible a la majoria. Ara a la primavera arribarem fins a Tàrrega. Com a pelegrins tindrem opció a tenir visites guiades a llocs d’interès que trobarem fent el camí. A l’estiu pararem i a la tardor continuarem, tenim previst de fer 3 etapes més fins a Monzó. Quan serem més lluny també en farem en cap de setmana enlloc d’un dia només. L’objectiu és enllaçar amb el camí francès que baixa de Somport i s’ajunta a Sta. Cília de Jaca. Per tal de tenir la credencial que anirem segellant al llarg del camí, necessitem enviar el núm. del DNI i les dades personals de la gent interessada a Montserrat, encara que no es facin totes les etapes es pot demanar igualment. La credencial és com el carnet del pelegrí i es dóna exclusivament a les persones que pelegrinen a Sant Jaume de Galícia. Antigament donava dret a privilegis com lliurar-se de pagar tributs o fins i tot protecció oficial. Aquest divendres dia 28 de març farem una reunió informativa i podeu apuntar-vos de 8.30 a 9 del vespre al local núm. 3 del Centre Excursionista al Casal de Cultura. Si voleu més informació podeu trucar al 973 481668 (Alba S.)
Campionat de Catalunya. 2a prova
Enduret d’Avinyó El dilluns passat dia 24 de març, es va celebrar l’enduret d’Avinyó, segona prova puntuable per al Campionat de Catalunya Els nostres pilots solsonins Ramon Mascaró i Miquel Pujol van participar-hi en la categoria aleví amb dues motos marca KTM 65cc. En Ramon va tenir sort en la mecànica, però en fer la tercera volta, en el tram cronometrat, va tenir una sortida de pista, perdent uns segons per la puntuació. Tot i així va ser 7è a la final. En Miquel va obtenir la %a posició, tot i que en la sortida va patir una punxada a la roda de darrera i gràcies a una ràpida assistència del seu mecànic va poder continuar la cursa. La sortida i arribada i padok estava situada al nou polígon industrial d’Avinyó. El recorregut constava d’una crono i un tram on els corredors donaven tres voltes. Felicitats, Ramon i Miquel, pels vostres resultats.
El Club de Golf Ribera Salada
necessita parella o matrimoni per gestionar la Casa Club (bar-restaurant, vestidors, etc...) Condicions a negociar. Interessats podeu dirigir-vos a: els telèfons: 619925981 - 637072595, o bé a l’adreça de correu electrònic: administracio@golfriberasalada.com Així com a l’apartat de correus número 1, 25280 -SOLSONA 562 - Divendres, 28-03-2008
53
Futbol Sala
PB Solsona
Juvenil 1a. divisió Grup 3
Dissabte, 15 de març Primera Nacional B Grup 2
Es tornen a trobar amb la victòria
PB Solsona La Xurre, 4 PB Castelldefels, 10
Els juvenils de la Penya van retrobar-se amb la victòria en el partit del cap de setmana passat, no sense patir, ja que els locals van anar sempre al davant en el marcador, i no va ser fins al final que l’Albert va aconseguir donar la volta al marcador en transformar un penal, i d’aquesta manera aconseguir els tres punts en joc que permeten poder continuar amb un avantatge de vuit punts amb el segon classificat. Aquest dissabte l’equip juvenil jugarà els 1/16 de final de Copa Catalunya davant d’un rival de divisió nacional, el Montcada FS. Aquest començarà a les 20,00 h al pavelló vell. Esperem el vostre recolzament per poder treure l’eliminatòria a favor.
PB SOLSONA: Seuba,Erola,Joan, Alsina, Quique, Jordi, Ivan, Carles, Vicenç i Obiols PB CASTELLDEFELS: Sergi, Lavernia, Isidoro, Rodríguez, Lozano, Raul, Redó,Queralt i Somoza Arbitres: Mamolar i Simon Gols: 1a part: 0-1 min.3 Raul, 1-1 min. 5 Vicenç, 1-2 min.7 Isidoro,1-3 min.8 Lozano 1-4 mi.13 Lozano, 2-4 min.17 Obiols 2a part: 2-5 min.26 Raul,2-6 min.33 Raul,3-6 min.33 Erola,3-7min.34 Rodríguez 3-8 min.34 Raul,3-9 min.38 Queralt,3-10 min.39 Redó,4-10min.39 Alsina
Tot va anar al revés
DISSABTE 29 DE MARÇ DE 2.008 A LES 20,00 H PAVELLÓ MUNICIPAL 1/16 DE FINAL COPA CATALUNYA JUVENIL MONTCADA FS VS PB SOLSONA LA XURRE
En l’últim partit disputat abans de Pasqua els de LA XURRE, tot i saber que era important per a la classificació, no va poder fer res per aturar als de Castelldefels, un equip que va arribar a Solsona a fer un partit en que volia guanyar i va aconseguir-ho. Això no vol dir que les locals no volguessin, sinó que a uns els va sortir tot i als altres no els entrava res, ja que per oportunitats no va pas quedar. Aquest resultat talla la ratxa de bons resultat que portaven els homes del Quim, però no significa que l’equip entri en una mala dinàmica, sinó que segur que servirà perquè l’equip se centri més de cara als propers partits, per tal de tornar al camí dels bons resultats. Aquest dissabte tindrem l’oportunitat de demostrar-ho en el partit que es disputarà a la pista del CFS Esparreguera.
Escacs
Consell Esportiu del Solsonès
Fase Nacional d’Escacs Els dies 15, 16 i 17 de març de 2008, es va disputar la Fase Nacional d’Escacs a Salou, en ella hi va participar 1'escaquista de la nostra comarca. La competició es va dur a terme seguint el sistema suís FIDE, jugant a 7 rondes, a 30 minuts per jugador, a caiguda de bandera. Els resultats van ésser els següents:
Infantils: Daniel Coll ..... IES Francesc Ribalta ........25è classificat .....2 pts de 7 54
562 - Divendres, 28-03-2008
Futbol Sala
Bàsquet
PB Solsona
CB Solsona
Calendari del basquetbol
Sènior Femení 2a. Divisió B Grup 3
PB Solsona “LA XURRE”, 7 Sant Andreu de la Barca, 1
Torna el basquetbol, després de les vacances, i aquest cap de setmana hi ha un atapeït programa.
Alineació: Laura, Paula, Jess(1), Nuvi,(1) Judit(2), Sílk(1), Alba, Anna(1), Neus(1), Maria. Entrenadors: Sito, Marc.
El cadet preferent femení del Solsona-Torelló, a més, també juga un partit endarrerit, aquest divendres 28 de març, a les 20,45 hores al pavelló de Torelló, contra el DON PISO UNI GIRONA A.
Una pluja de gols perfecta en l’últim partit a casa
No us perdeu els partits del pavelló. Us hi esperem!
Després d’unes darreres jornades amb resultats una mica irregulars, aquest dissabte, finalment, la victòria va arribar al vestidor de les futbolistes més lluitadores de Solsona. La Penya Blaugrana de Solsona i Comarca s’enfrontava a un Sant Andreu de la Barca que no comptava amb totes les seves jugadores. Aquest fet va provocar un tancament en defensa per part de l’equip visitant, que va permetre a les solsonines demostrar quin és el seu millor joc, movent-se amb facilitat pel camp, arribant sense pressió gairebé fins a l’àrea contrària i aconseguint construir jugades treballades, que van desembocar en una pluja de gols. D’aquesta manera, les jugadores locals se’n van anar al descans amb tres golets a la butxaca creats a mans de la Judit, la Neus i la Jess. A l’inici de la segona part, l’equip visitant va fer un intent de pressió, la qual cosa li va permetre apuntar un gol al seu marcador. Però els seus esforços aviat es van veure minvats pel fort joc ofensiu de les de casa, que van aconseguir entre la Nuvi i la Judit, novament, apujar dos gols més, quan faltava poc per a la fi del partit, col·locant així un determinant 6-1 al marcador. Cal destacar, per això, que les locals van trobar la seva millor ocasió a les botes d’una de les júniors de l’equip, la Sílvia Sala. Després d’una molt bona jugada de parets entre la Jess i la Nuvi, la jugadora esquerrana va rematar una gran passada des de la banda, aconseguint sentenciar gairebé en l’últim minut, la victòria de l’equip, imposant el 7-1 final. Un resultat que sens dubte va fer justícia al bon joc de les noies de la Penya, que van estar operants en atac, aconseguint trencar amb una forta defensa contrincant. Una victòria que retorna la confiança a l’equip.
Descansa el Cadet B masculí. Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com).
18 ANYS
13 ANYS
NO ES PAÍS PARA VIEJOS
,5 r0
pra
pe
co m
ES
r la
pe
EL
NO
• Dissabte, 29 - 6.15 tarda • Diumenge, 30 - 5.15 tarda
VA L
EL JUEGO DEL AMOR
0 P JU AÍS P d'una Eu EG O D ARA entra ros da EL VIE AM JO S OR
• Divendres, 28 - 10.15 nit - (Dia de l'espectador) • Dissabte, 29 - 11.00 nit • Diumenge, 30 - 7.30 tarda • Dilluns, 31 - 10.15 nit
28-03-2008 562 - Divendres, 28-3-2008
55 3
Conferències
Ramon Estany
Commemoració del Centenari del Cardenal Tarancón (I) El Bisbat de Solsona va organitzar el passat 17 de març, Dilluns Sant, una sessió commemorativa del Centenari del Cardenal Vicente Enrique i Tarancón, que va ser durant molts anys bisbe de la diòcesi de Solsona. El Consell Episcopal i el Consell Presbiteral van suggerir aquesta oportunitat de fer una sessió oberta de memòria, agraïment i bon record del seu pas per la diòcesi. Aprofitant la trobada per la Missa Crismal de molts dels preveres del presbiteri diocesà es va decidir fer la sessió a continuació de la Missa. Presidí l’acte el bisbe Jaume Traserra, que presentà als dos conferenciants, el professor Juan Maria Laboa, que va estar 37 anys professor d’Història eclesiàstica moderna i contemporània a la Universitat de Comillas. Ell va conèixer al Cardenal Tarancón perquè va ser vicari episcopal per la Pastoral Universitària a la diòcesi de Madrid quan el cardenal fou arquebisbe d’aquella diòcesi. Traserra també va presentar a Mn. Enric Bartrina, arxiver diocesà, que va fer una memòria del pas del bisbe Tarancón a Solsona.
Juan Maria Laboa, Mons. Jaume Traserra i Mn. Enric Bartrina
bisbat. Es van viure amb entusiasme i amb una gran esperança. En aquells anys es van viure canvis tan grans, de tanta importància, que la realitat viscuda sembla ciència ficció. El tema a tractar és prou cridaner i ample per poderse abordar amb molts i variats punts de vista. Per explicar els 18 anys del bisbe Tarancón a Solsona podria limitar-me a presentar estadístiques del seu llarg pontificat. Per exemple, dir que va ordenar 125 capellans, va escriure 64 cartes pastorals. Va muntar 9 ampuloses campanyes diocesanes, va donar 25 tandes d’exercicis, va dirigir 260 recesos de sacerdots i va fer 3 visites pastorals del bisbat. Va convocar dos concursos de parròquies, va presidir un sínode diocesà, va beneir dues escoles diocesanes de formació professional, es va dirigir setmanalment durant 18 anys als fidels a través de la Hoja Parroquial. Va edificar el Seminari Major. Va restaurar la Catedral amb Regiones Devastadas. Va consagrar bisbe al Pont i Gol, va coronar la Verge del Claustre de Solsona, etc. etc. Aquestes dates són certes, que marquen un episcopat ben fecund d’un bisbe carismàtic, però donen una visió freda i asèptica, per això voldria presentar diferents fets importants del seu pontificat a Solsona i que cadascun en faci la valoració que cregui més oportuna. El 14 d’abril de 1946, Diumenge de Rams, entrava a Solsona el nou bisbe, de manera triomfal, amb l’assistència de sacerdots, autoritats, civils i militars i del Movimiento, associacions religioses i molts fidels. Les inclemències del temps, aquell dia va ploure a bots i barrals, no van impedir que tot el bisbat es bolqués amb entusiasme a la seva recepció. Era el bisbe més jove d’Espanya. Tenia 39 anys. Tarancón havia arribat a Solsona en un dia plujós, com un vent huracanat, com una tramuntana fresca, amb ànims de fer moltes coses. El vell rector de Linya, Mn. Casafont, deia: “aquest bisbe es mou com un remolí, no crec que el poguem seguir”. De seguida va fer el seu programa pastoral del bisbat. Pocs dies després d’entrar al bisbat presenta a grans trets la tasca a fer que resumeix en 45 punts. D’acord amb el tarannà de Tarancón hi trobem coses molt avançades i altres molt conservadores. Visions molt positives i altres de més desdibuixades. Així, per exemple, ell, que té un do de gents, també una oratòria
Extracte de la intervenció de Mn. Bartrina Parlar de la vida del bisbat de Solsona durant el pontificat del Bisbe Tarancón (1946-1964) vol dir ficar-se en l’evolució de la vida religiosa del bisbat marcada pel fort contrast de dues situacions ben diferents: la religiositat de la immediata postguerra i l’evolució dels anys 50 i 60. El primer decenni de la posguerra, el catolicisme apareix envoltat d’un caràcter monolític, com a producte d’una simbiosi entre el poder civil i el religiós. Era el nacionalcatolicisme. El poder polític, fruit d’una revolució militar, buscava la seva legitimació en l’ordre religiós. Per altra banda, l’Església, després de la sagnant persecució de la guerra civil es trobava protegida en aquest règim i pensava que el necessitava per cristianitzar Espanya. Dos bisbes de Solsona, el bisbe Comellas i el bisbe Tarancón van viure aquesta situació. Tots dos eren franquistes, però no van deixar de manifestar-se amb la seva personal independència quan calia. Preguntat al bisbe Tarancón si va trencar amb el franquisme, va contestar: “amb mi no hi va haver ruptura. Hi va haver evolució”. Varis historiadors, entre ells el doctor Bada de Barcelona, diuen que sols dos bisbes, de Solsona aquests dos, es van sentir en aquells temps, sense que es fiquessin en una defensa a ultrança de la catalanitat de la nostra Església. L’abat de Montserrat, l’Aureli Escarré, va tenir un fort protagonisme. Els bisbes de Catalunya, entre ells el Tarancón, se’l miraven de reüll perquè semblava que l’abat volgués ser el cap de l’Església catalana. Aquell monolitisme religiós i polític va començar a trencar-se a les dècades dels anys 50 i 60. Els motius van ser diferents però el factor més important de canvi va ser el Concili Vaticà II. Els vents renovadors del concili bufaven fort al nostre 56
562 - Divendres, 28-03-2008
Conferències
Ramon Estany
molt florida, és molt avançat també amb l’aspecte social que connectava amb l’encíclica de Lleó XIII, la Rerum Novarum, i també amb el papa Pius XI. Tarancón ficava el comunisme i el socialisme al mateix sac com a doctrina i com a sistema de govern, perquè s’oposava a la fe catòlica i a les virtuts cristianes, però reconeixia les millores justes que ells havien aconseguit pels obrers. En canvi, quan parlava de moral mantenia una postura tancada. Arremetia contra les diversions, sobretot contra el ball modern, que el considerava engendrat per Satanàs. No es podia fer comèdia amb homes i dones junts. Si una orquestra tocava a un ball no podia tocar a Missa. Es ficava amb la moda femenina determinant fins on podien arribar les mànigues i les faldilles de les dones. Normes considerades avui molt ridícules, però que van pertorbar la consciència de molts cristians i que van tenir una llarga vigència no solsament al nostre bisbat sinó també en tots els demés bisbats d’Espanya. Aquesta ambigüitat de coses, l’expressava en els seus sermons o escrits, que els dividia en dos periodes: començava amb frases típiques seves “no cabe duda que” i a la segona part deia amb veu fonda “pero....”. Els estudiants li deien “la yenka”, un ball típic de llavors que es feia, dos pasos endavant i tres enrera, i es cantava “izquierda, derecha, delante, detrás, un, dos, tres”. Podríem recordar diferents coses com la seva visita pastoral que va publicar ell per conèixer a la gent i també a tot el bisbat amb la seva gran capacitat que tenia per recordar fesomies, persones i llocs. Hi ha una anècdota amb aquesta visita pastoral: expliquen que en una parròquia d’alta muntanya, a Llinars, el rector i la gent van cantar a l’arribada del bisbe “vine penitència, home esgarriat, vine penitència i seràs salvat”. Quan van comentar que no havia sigut un cant adequat per l’entrada, el rector va contestar que “era un cant de missió dels pocs que sabien els seus feligresos”. També va convocar concursos a les parròquies. Això era necessari perquè després de la guerra civil pocs rectors eren titulars dels llocs on estaven. Tota una colla de capellans havien mort en la guerra, altres havien canviat de lloc i ben pocs tenien la parròquia en propietat. Expliquen, que al final d’alguns exàmens, hi va aparèixer la frase, “Viva Cristo Rey”, i en un altre, sols un, “Viva España”.
Un rector de pagès, de Navès, tot demanant benevolència, digué al bisbe Tarancón, “em sembla, sr. Bisbe, que els quins vivim en parròquies de muntanya de llargues caminades, fóra millor que en lloc de teologia, ens examinés de pit i de cames”. De fet, aquests concursos van portar molt trasbals de canvi però també van donar estabilitat al bisbat. Va convocar un sínode diocesà, l’any 1949, reprenent la tradició sinodal interrompuda el 1773 en temps del bisbe Lasala i del rei Carles III. S’hi aprovaren 540 constitucions. Prou el bisbe Tarancón havia dit que les noves constitucions es farien amb un criteri poc pastoral, però la major part d’elles tenien una mentalitat tancada i prohibitiva i penal com si fóssim a l’edat mitjana. Aquell sínode encaixava en el nacional catolicisme que es vivia. Va ser necessari esperar al Vaticà II per poder canviar.
L’actuació del bisbe Tarancón al Seminari L’octubre de 1939 s’obre de nou el Seminari. Lentament comença a augmentar el nombre d’estudiants. L’any 1946 ja eren 147. Això provocà que el bisbe Tarancón comencés l’edificació de la nova planta del Seminari Major. Anys més tard, el mateix bisbe es dolia d’haver-se preocupat més de l’aspecte formatiu i espiritual dels seminaristes. De fet se l’acusa de mantenir molts anys el rector del seminari I els dos directors espirituals, però que, de l’educació del jovent no hi entenien res. Se’l retreu també de nomenar professors totalment ineptes, de no permetre l’estudi del batxillerat i no sols que no va renovar la biblioteca sinó que en 18 anys la va tenir tancada amb pany i clau. El bisbe Tarancón va tenir por de contagi d’un moviment que va aparèixer a la Seu d’Urgell que dirigia el pare espiritual del Seminari, Mn. Joan Quer. Va prohibir als seminaristes, “bajo pena de expulsión”, tota comunicació amb la “secta” i va aconseguir que aquell moviment no afectés al bisbat. També es diu que Tarancón no deixava als seminaristes anar a estudiar a París o a Lovaina per por que es contaminessin de certes ideologies progressistes.
No tot és negatiu. La primera revista en català L’any 1959, amb el suport de Tarancón, neixia al nostre seminari la primera revista en català de la postguerra, l’Infantil, que després es convertí en Tretzevents. També assistim a un munt d’iniciatives de caire pastoral: es parla del Moviment del Món Millor, però sobretot es creà un autèntic impacte amb dos cursets d’estiu, que donà Guillem Rovirosa, fundador de l’OAC, un home místic, militant obrer que amb la seva dialèctica desvetllava als seminaristes la qüestió social, fomentant la consciència crítica a la realitat religiosa I política del nostre país amb el famós mètode de veure, jutjar i actuar. Alguns el van seguir molt temps. Tots van quedar suggestionats d’aquell home de Déu. Quan ara se’n parla encara sent alguna de les seves cançons. Amb l’arribada de Mn. Ballarín, com a prefecte de la secció de filosofia, va ser l’any 1953, s’obrí una relaxació de la disciplina. Se li deia “el ciències” perquè era professor de
Força públic va omplir la sala dels Sants Màrtirs 562 - Divendres, 28-03-2008
57
Conferències
Ramon Estany
matemàtiques i ciències. Fins llavors, la premsa, algunes revistes, sols arribaven al Seminari d’amagat. Era tota una aventura escoltar a la ràdio de galena el resultat del futbol dels diumenges. Mn. Ballarín ens començà a explicar la teoria de l’evolució dient que “l’home venia del mico, però de mica en mica”. Sobretot ens va fer conèixer pensadors cristians i literats com Chesterton, que trencaven el monolitisme i obrien noves maneres de pensar. Ara, molts critiquen la formació rebuda dels col.legis religiosos de la seva infància. En canvi, la majoria dels qui van passar pel Seminari de Solsona, siguin capellans o no, el recorden amb estimació. Caldria destacar la figura de l’administrador Mn. Benet Malagarriga. Deixem constància que pel nostre seminari, en les últimes dècades, en van sortir cinc bisbes: el doctor Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona, el doctor Àngel Porta, bisbe auxiliar de Madrid, el doctor Josep Guix, bisbe de Vic, el doctor Antoni Deig, bisbe de Solsona, i Mns. Isidre Sala, bisbe d’Abancay.
Aquesta pastoral va marcar l’inici d’un canvi. Uns altres fets, com el Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952, els pactes dels Estats Units i les bases americanes i el Concordat del Vaticà de 1956 acaben amb aquest aïllament de l’Església. Altres factors influeixen, com les fortes inversions estrangeres que arriben, o el moviment de masses d’immigrants que també ens arriben, o també l’arribada de turistes a les nostres platges.
En el món religiós també canviaven moltes coses. Es constata el fracàs de la Pastoral de Cristianitat. El bisbe Tarancón, com observador clarivident del moment, escriu una pastoral i diu així “va descendiendo cada vez más el nivel de nuestras costumbres. El ambiente de cruzada y de reacción contra el laicismo no ha cuajado en nuestro pueblo” Es busquen nous camins d’acció pastoral, com els moviments obrers OAC, JOC, els serveis de colònies, l’Escoltisme, l’Acció Social de Caritas, equips de matrimonis i fins i tot l’any 1959 a Mollerussa es va començar a parlar ja del sistema d’ajut a l’Església. Els bisbes d’Espanya organitzen les seves estructures l’any 1956, i creen el secretariat de l’Episcopat Espanyol, càrrec que recau sobre el bisbe de Solsona. A partir de llavors, Tarancón passa més temps a Madrid que a Solsona. El bisbat se’n ressent. En aquests anys la consigna que hi havia entre pietat i moral és substituïda per compromís i diàleg. Surt el moviment de la Nova Cançó, i també molts locals de l’Església es van oferir per acollir grups sindicals, socials i polítics. L’any 1957 es van assenyalar nous límits al bisbat. El bisbe Tarancón guanya per Solsona Súria i Balsareny i unes 20 parròquies de la Segarra. L’any 1958 és elegit Papa Joan XXIII. El seu pontificat obre un estil nou i una nova sensibilitat religiosa. El 25 de gener de 1959 ens va sorprendre la notícia de la convocatòria d’un Concili. El bisbe Tarancón és nomenat membre d’una comissió preparatòria, junt amb altres bisbes espanyols com Narcís Jubany. Quan va començar el Concili, totes les campanes del bisbat es van posar a tocar. Aquest Concili va canviar la mentalitat del Bisbe Tarancón. Ell mateix ho diu en una entrevista: “Jo em vaig convertir a l’esperit del Concili” i continua explicant que per assimilar la doctrina del Concili va ser molt útil la concepció de l’Església, el paper dels seglars. Déu n’hi do del canvi d’un bisbe d’Espanya que venia del nacionalcatolicisme. A tot això cal afegir l’amistat que el va unir amb el Papa Pau VI per ser el seu home de confiança a Espanya. L’any 1964, Tarancón és nomenat arquebisbe d’Oviedo. Estava reservat per grans destins. Va marxar quan més el necessitàvem. Solsona necessitava un bisbe marcat pel Concili. Després, des de Solsona, es va seguir amb interès la transició cap a la democràcia, si voleu, amb una crisi forta dins el bisbat en temps del bisbe Bascuñana, però mirant amb esperança el paper que jugava el bisbe Tarancón en aquell moment crucial de la història d’Espanya. A ell doncs, el nostre record, la nostra admiració, el nostre agraïment, ara, en el centenari del seu naixement.
La Verge de Fàtima, i el seu pas pel Bisbat El bisbe Tarancón va ser el patge de la Verge, feia 3 o 4 sermons cada dia. La gent encara recorda aquests temps.
Mn. Enric Bartrina va fer un repàs de la trajectòria de Tarancón al seu pas per Solsona
Eren temps en que es parlava molt del nostre bisbat, per les quilomètriques pastorals que escrivia. Les escrivia de nit. Amb una tassa de cafè a la vora, fumant com un carretero. De les 64 que va escriure, la més famosa va ser “El pan nuestro de cada dia”. S’havia sortit d’una guerra, i les guerres sempre porten misèria i penúria a la majoria de la població. Però als anys 50 ja feia 11 anys del seu acabamanet i no sols hi faltaven les llibertats individuals i col.lectives de poble sinó que la població passava gana. Els salaris tenien un baix poder adquisitiu i els aliments bàsics els havien d’adquirir amb cartilla de racionament. A l’hivern de 1950 la situació era d’una escassetat tal que els obrers no podien comprar el pa dels seus fills i llavors és quan ell escriu aquesta pastoral. Alguns dieun que es va haver d’estar 18 anys a Solsona perquè moltes autoritats no van pair mai “el pan nuestro”. 58
562 - Divendres, 28-03-2008
Passatemps
Marta C.
Les 7 diferències Diumenge passat els solsonins van rebre la Pasqua amb el cant de les caramelles i els ballets tradicionals Sabríeu trobar les 7 diferències.
Horòscop - ABRIL
Núria Picola
ÀRIES
LLEÓ
SAGITARI
VERGE
CAPRICORN
Serà un mes molt tumultuós i es pot tornar accidentat, es posen a prova la teva fe i confiança. Busca recolzament en els amics i les activitats de grup. La salut és excel.lent
Aquest mes es produeixen canvis importants i potser dràstics amb relacions afectives. És un període per a fer règims de desintoxicació i aprimar-se. Mira de practicar esport. El treball va bé
BESSONS
BALANÇA
AQUARI
CRANC
ESCORPÍ
PEIXOS
Enhorabona! Necessites ocupar-te més de la teva harmonia i equilibri emocional, després de les exigències professionals del mes passat, ara és un mes molt més tranquil. Has d’invertir en la teva imatge i en tu.
TAURE
Procura no ser imprudent ni precipitat en les teves finances, pensa un pla i posa’t mans a l’obra amb valentia i confiança. Si tens alguna empresa pots córrer el risc d’endeutar-te més L’amor és bastant turmentós aquest mes i posa a prova una relació amorosa actual. Les relaciones mediocres poden dissoldre’s. Pot ser que estiguis molt immers en la teva professió, procura definir els teus límits
La teva vida social no és tan activa com en els últims mesos i això és positiu. És molt probable que viatgis a l’estranger. Si vols enfortir més la teva salut, reposa i relaxa’t
És un mes per cultivar els teus dons socials i aconseguir que els demés col.laborin amb tu. Faràs el que vols mitjançant el teu encant i la teva simpatia. Fas malabars amb la teva economia Si has estat buscant feina és possible que ara la trobis, però necessites provar camins nous i fer coses inusuals. La teva parella es veu molt disposada a col.laborar. La salut és bona
Plaça Olivera, 3 baixos El Pi de Sant Just - 25286 Olius Tel. 973 48 38 76 28-03-2008 562 - Divendres, 28-3-2008
És un bon període per a connectar amb els nens i també per a explorar la teva creativitat, i adoptar una afecció creativa. Estàs més interessat en la teva salut. Si estàs solter, diverteix-te És un període per fer neteja a fons, tant a la teva casa física, com en la teva vida emocional. Has d’ estar atent a l’amplitud i deixar espais buits. Et mostraràs més atrevit en els assumptes socials L’atenció està en la comunicació i els interessos intel. lectuals. La teva ment sempre aguda encara n’estarà més aquest mes. La teva llar també serà important i estaràs més amb la teva família. Les teves finances van bé Estàs treballant i superant reptes i dificultats, els diners vénen de la teva feina, gràcies a una bona comunicació i vendes. La teva ambició és forta i fas coses no habituals. Si busques feina és un bon moment
Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsions nuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com 59 1