Celsona 578

Solsona

Ramon Estany

Les tempestes sorprenen al Solsonès Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.

A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré

Un arbre de la Plaça del Camp va quedar partit damunt d'un vehicle estacionat

Les fortes pluges que van caure a tot Catalunya el passat cap de setmana van provocar diverses incidències. A Solsona, una forta tempesta d’una hora que va caure la mitjanit de divendres a dissabte va col.lapsar molts embornals, obligant a fer dues sortides als bombers. Una d’aquestes, per retirar un arbre de la Plaça del Camp que va partir-se en dos per la força de la tempesta i que va caure damunt un vehicle. En total, aquella nit van caure més de 36 litres per metre quadrat.

També, a Castellar de la Ribera, a petició

dels Mossos d’Esquadra, es va ajudar amb 3 dotacions a evacuar un campament de l’Esplai Riallera a la zona del camí de Roures. Es tractava de 26 nens (de 9 a 13 anys) i 6 monitors (de 19 a 25 anys). Tots ells, sans i estalvis - per precaució davant les intenses pluges i el vent- van ser traslladats per vehicles 4x4 a un local del poble d’Ogern.

El dissabte, el temps fred i inestable va fer que la participació al ball de la revetlla fos mínima i poques parelles van atrevir-se a sortir a ballar a la Plaça del Camp.

La Barra del Mia

Agraïments especials a:

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels collaboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.

Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719

2

578 - Divendres, 18-07-2008

Solsona

Josep M. Montaner i Reig

Presenten els projectes d'adequació dels carrers de la Regata i de Sant Llorenç previstos en el Pla de Barris Els responables municipals preveuen començar les obres de la Regata el proper mes de novembre Aquest dimarts es van presentar al consistori solsoní els avantprojectes d'adequació dels carrers de la Regata i Sant Llorenç, els dos eixos viaris del nucli antic que se sotmetran properament a les reformes previstes pel Pla de Barris.

A l'acte hi van assitir una trentena llarga de persones que van conèixer les propostes elaborades pels serveis tècnics municipals, en el cas dels carrers de la Regata i Dominics i per la Diputació de Lleida al carrer Sant Llorenç. La presentació va anar a càrrec de l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, el regidor d'Urbanisme, Martí Abella i l'arquitecte municipal, Ferran Montenegro.

Tant Jounou com Abella van demanar la col.laboració dels veïns "per millorar el resultat definitiu" de les dues actuacions i van recordar que la participació dels ciutadans "té sentit abans de tancar absolutament els projectes" per tal que s'hi puguin incorporar els canvis "que s'hi plantegin".

Abella i Jounou explicant les característiques dels projectes dels carrers

Obres per fases

Els assistents a l'acte van reclamar als responsables municipals que s'agilitzin "tant com es puguin" els treballs i que s'acometin les obres per fases. La reivindicació va ser assumida per l'equip de govern que, a més, es va comprometre a no inciar els treballs "fins que no es dispsosi de tots els materials".

Està previst que les obres de la Regata comencin el proper mes de novembre i que es realitzin en dues fases: la primera des de la plaça Sant Joan fins al carrer del Dominics i després fins a la carretera de Bassella. El carrer Sant Llorenç es faria en 3 fases, entre la Catedral i la Regata, d'aquí fins a la travessia de Sant Roc i finalment fins al portal de Travesset.

Veïns i comerciants de la zona també van demanar solucions als talls de trànsit que provocaran les obres i alternatives de pas per accedir als carrers, una questió que "s'està treballant i que es debatrà amb els ciutadans" un cop estigui "definit el model" que preparen els serveis tècnics, conjuntament amb la policia local, segons va avançar Jounou.

Carres amb lloses i llambordes

El nou paviment dels carrers estarà format per lloses de pedra del país, tal i com marca la normativa del nucli antic, i a més, es reutilitzaran les actuals lloses de pedra d'aquests carrers que, un cop tallades a la mida de llamborda, definiran els espais dels carrers amb aquest element característic del nucli antic.

Les llambordes delimitaran i remarcaran espais (com les zones de les antigues voreres o les parts centrals i els trams de carrer) i s'utilitzaran també per definir els encreuaments de carrers amb diverses disposicions geomètriques.

Les obres del carrer de la Regata tindrà 2 àmbits d'actuació: un que anirà de la plaça Sant Joan fins a la carretera de Bassella, i l'altre, al carrer dels Dominics, davant la plaça del Consell Comarcal, un espai de la ciutat que l'Ajuntament considera "emblemàtic, però en molt mal estat", i que finalment ha optat per remodelar. En aquesta zona es planteja l'ampliació de la peatonalitat per afavorir el passeig i s'hi instal. laran bancs i vegetació.

El carrer Sant Llorenç tindrà el mateix tractament que la Regata amb lleugeres variacions en la disposició de les lloses de pedra i les llambordes.

Les obres permetran soterrar tota la xarxa de serveis (aigua, gas, electricitat, telefonia i telecomunicacions) i separar les aigües pluvials de les residuals. A més, es millorarà l'enllumenat, es ressenyalitzaran els vials i s'introduiran indicacions dels edificis emblemàtics, equipaments i punts d'interès del nucli antic.

578 - Divendres, 18-07-2008

3

Solsona

Josep M. Montaner i Reig

L'ACA obre un expedient sancionador a l'Ajuntament per un possible abocament irregular de la depuradora El consistori solsoní ja ha presentat un recurs contra la sanció al.legant que els informes tècnics certifiquen la salubritat de l'aigua L'Ajuntament de Solsona ha confirmat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va iniciar, fa uns mesos, la tramitació d'un expedient sancionador contra el consistori per un presumpte abocament irregular de les aigües provinents de l'estació depuradora de Solsona.

Tot i això, l'Ajuntament ja ha presentat una al.legació en contra de la decisió de l'ACA. En el recurs presentat, el consistori solsoní al.lega que els tècnics responsables de l'obra han certificat, en tot moment, la seguretat dels abocaments i que aquests no han superat mai els límits de contaminació que fixa la llei. A més, l'Ajuntament recorda que en l'actualitat l'estació depuradora està sent sotmesa a unes obres d'ampliació i modernització, fet que impossibilita que aquest equipament funcioni tal i com ho faria en condicions normals.

Es dóna la circumstància que l'organisme responsable de les obres d'ampliació de la depuradora és la mateixa ACA i que els seus tècnics han certificat que l'aigua que desemboca al riu, provinent de la planta, no supera els límits permesos que fixen les normatives.

Les obres de millora de l'estació depuradora, que en el futur haurà de donar servei als municipis de Solsona i Olius, han fet que la planta de tractament d'aigües no funcioni a ple rendiment i que hi hagi algunes "disfuncions provisionals" en el seu funcionament, ha reconegut Jounou. Tanmateix, l'alcalde de Solsona s'ha mostrat confiat que l'ACA "estudiarà la nostra al.legació i retirarà l'expedient sense que se sancioni l'Ajuntament". En aquest sentit, ha explicat que els mateixos tècnics de l'ACA encarregats de la direcció de les obres d'ampliació de la depuradora "ens han ajudat a redactar l'al. legació", ha afegit Jounou.

L'obertura de l'expedient contra el consistori solsoní es va originar arran de la denúncia que un particular va fer davant els Mossos d'Esquadra de Solsona en veure l'estat en que sortia l'aigua provinent de la depuradora i les males olors que generava.

Imatge de les obres que actualmnet es realitzen a l'estació depuradora de Solsona

Tot i l'escuma que apareix a la foto, els tècnics certifiquen la salubritat de l'aigua

Les obres de construcció de la nova estació depuradora d'aigües residuals de Solsona-Olius van començar el passat mes de novembre i està previst que finalitzin la primavera de l'any vinent. La construcció de la nova planta suposarà una inversió total de 4,8 milions d'euros que aportarà íntegrament l'ACA, organisme que també s'encarregarà de finançar-ne el manteniment.

4

578 - Divendres, 18-07-2008

Solsona

Ramon Estany

La Policia Local de Solsona ja va amb moto La moto farà més àgils els desplaçaments de la Policia Local i facilitarà especialment el patrullatge dins el nucli antic. A banda d’aquest vehicle, al novembre s’adquirirà un Nissan Qashqai, segons ha avançat Caelles. I dins dels cotxes els agents duran dues armilles antibala, també noves

El caporal de la Policia Local de Solsona, Marià Vendrell, emprovant-se una de les noves armilles antibales

La nova unitat del Parc Mòbil de la Policia Local de Solsona va ser presentada als mitjans aquest dilluns al migdia, a la Plaça de Sant Joan

Aquesta setmana s’ha incorporat al parc mòbil de la Policia Local de Solsona un nou vehicle: una motocicleta de la marca Yamaha model Majesty 125cc. L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha manifestat en la presentació del nou vehicle la voluntat clara de l’ajuntament de Solsona d’equipar com cal el cos de la Policia Local, a mesura que creix la ciutat, i en aquest sentit, “la moto facilitarà la mobilitat de la policia”.

Per la seva banda, Josep Lluís Caelles, regidor de Governació, ha avançat que en el futur s’ampliarà el nombre de motocicletes, i que ja hi ha previst adquirir un nou cotxe per a la Policia Local, cap a final d’any, ja que l’actual finalitzarà el període de renting de 4 anys, i no es descarta d'adquirir-lo per disposar d’un segon vehicle de suport. En el capítol d’efectius, aquesta setmana s’incorpora una nova agent interina, i de cara a la tardor, es convocaran noves places.

Marià Vendrell, caporal de la Policia Local, valorà positivament l’esforç que està realitzant l’ajuntament per tal que “es pugui oferir un servei més eficaç a la ciutat de Solsona.”

En el capítol d’adquisicions de nou material, s’ha de destacar que els agents solsonins ja disposen de dues armilles antibales i que -aprofitant una oferta de la conselleria d’Interior- l’ajuntament ha comprat a molt bon preu nou pistoles que ja podran dur 7 dels 10 agents actuals.

Deu agents i un caporal La regidoria de Governació posa èmfasi en la voluntat de continuar incidint en l’adequació de la plantilla al volum de població de Solsona -9.531 habitants a gener d’enguany– i incrementar-la progressivament fins arribar al cos òptim de 14 agents a final de legislatura.

578 - Divendres, 18-07-2008

5

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

L'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal topen pel sou de la vicepresidenta del Centre Sanitari El representant del consistori solsoní, David Rodríguez, critica el sou que cobrarà la nova vicepresidenta de l'ens La decisió del president del Consell Comarcal del Solsonès i president del Centre Sanitari, Marià Chaure, de remunerar amb un sou de 900 euros mensuals a M. Claustre Rafart -antiga presidenta executiva de la Clínica, ara vicepresidenta de l'ens- va topar amb l'oposició dels representants dels ajuntaments de Solsona, Pinell i Llobera -tots d'ERC- que hi van votar en contra. El representant del col.lectiu de la Gent Gran del Solsonès i del col.lectiu de treballadors de la Clínica van optar per l'abstenció, mentre que la resta de membres de la junta hi van votar a favor.

El regidor de salut de Solsona i representant d'aquest municipi a la Junta del Centre, David Rodríguez, va ser l'únic que va mostrar públicament el seu desacord contra la decisió en considerar que "no es coneixen els veritables motius del nomenament i la retribució de Rafart".

Segons l'aprovat en el darrer ple de la Junta del Centre Sanitari, la nova vicepresidenta de l'ens passarà a cobrar 900 euros al mes (12 mensualitats) per una dedicació parcial mínima de 7 hores setmanals. Les tasques per les quals rebrà aquesta remuneració consisteixen en la realització de funcions d'assistència tècnica, de col.laboració amb els òrgans i serveis del centre i per susbtituir al president quan aquest s'absenti.

Així mateix, s'encarregarà de la gestió dels residus generats per la Clínica, la direcció dels equips de radiodiagnòstic i la interlocució amb el Servei Català de la Salut.

Els representant de Solsona a l'esquerra i el de Pinell a la dreta de la imatge

Rafart, Chaure i Domènech durant la Junta del Centre celebrada la setmana passada

Picabaralla entre Chaure i Rodríguez

Rodríguez va voler recalcar que la seva crítiva era "política i no personal" i fins i tot va admetre que la remuneració de Rafart, "que ha fet coses positives pel centre sanitari", es podria entendre "si fos temporal" i mentre el nou gerent agafa el ritme de feina. Tot i això, Rodríguez va recordar als assistents que "a Solsona hi ha molta gent que no cobra ni 900 euros al mes, treballant vuit hores al dia" i no va amagar "les sospites" que aquesta retribució "no sigui tant pels serveis sanitaris que pugui fer Rafart, sinó pels serveis polítics prestats". Finalment el representant de l'ajuntament de Solsona va acusar als responsables del centre de "manca de valentia" per no tirar endavant la modificació dels estatuts de l'ens que proposaven els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys.

El president del Consell i del Centre Sanitari, Marià Chaure, va respondre a les crítiques assegurant que Rafart "és un actiu del centre sanitari" i -sensiblement contrariat- va recordar a Rodríguez, "la valentia que CiU -que té majoria absoluta al si del Consell Comarcal i de la Junta del Centre- ha tingut per incorporar a tots els grups polítics a la comissió de govern del centre". Finalment Rodríguez va tornar a recordar a Chaure que a la comissió de govern del centre no hi ha representants dels partits polítics sinó dels ajuntaments i "seria inadmissible que el regidor de salut de la capital del la comarca no hi fos present", va concloure Rodríguez.

Altres punts d'interès El ple de la Junta del Centre Sanitari de la setmana passada incorporava també l'aprovació d'una retribució variable per objectius del gerent de l'ens, que finalment es va retirar de l'ordre del dia de la sessió per decisió del president Marià Chaure, que no en va explicar els motius.

Per altra banda es va donar el vist-i-plau a la confecció d'una enquesta per conèixer el grau de satisfacció que els usuaris de la Clínica tenen dels serveis que s'hi presten. L'enquesta es començarà a repartir la propera tardor, i segons va explicar el gerent del Centre Sanitari, Joan Domènech, permetrà obtenir dades i elaborar informes sobre el funcionament de la Clínica.

Així mateix els responsables del Centre Sanitari van explicar els contactes iniciats amb l'Institut Català de la Salut per tirar endavant l'ampliació de la planta sociosanitària de la Clínica. Chaure va demanar unitat a tots els grups per fer realitat el projecte que permetria disposar de 8 llits nous d'hospitalització per atendre malalts amb patologies relacionades amb la salut mental.

6

578 - Divendres, 18-07-2008

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

El cicle ‘Solsona dóna la nota’ aposta per la qualitat musical a tots els nivells El Festival de l’AIMS surt al carrer en la seva setena edició per apropar-se al gran públic Des del cap de setmana passat, l’oferta musical torna a fer-se present de manera continuada a Solsona, i hi haurà propostes per als gustos més diversos pràcticament totes les setmanes fins a mitjan setembre. Ha irromput en el calendari estiuenc el cicle de concerts "Solsona dóna la nota", amb una oferta diversificada de música clàssica, tradicional, jazz, cant, música moderna i rock, entre d’altres, que aposta per la qualitat.

Després de la reeixida actuació conjunta a càrrec de la Camerata Coral Sant Cugat, la Coral Polifònica de Tremp, l’Orfeó Nova Solsona i l’Orquestra Camerata Sant Cugat, dissabte passat, la programació d’aquest estiu presenta més plats forts, com les actuacions de Brossa Quartet de Corda (18 de juliol) i el duet format pel saxofonista Llibert Fortuny i el guitarrista Jordi Farrés (1 d’agost), el concert solidari a càrrec de la Companyia Elèctrica Dharma i Gossos (6 de setembre), o la presentació del darrer disc del solsoní Roger Mas, Les cançons tel.lúriques (12 i 13 de setembre).

Organitzen aquest cicle de concerts la regidoria de Cultura de Solsona, l’Orfeó Nova Solsona, el Consell Comarcal i l’Escola Municipal de Música, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Generalitat de Catalunya, el col.lectiu El Solsonès Obert al Món (SOM) i l’Obra Social de Caixa Terrassa.

La diversitat de gèneres és la màxima que continua regint els criteris de programació d’aquesta oferta, sobretot per “arribar al ventall més ampli de població, des dels més melòmans fins al públic a gran escala”, explica la regidora de Cultura, Sara Alarcón.

Així mateix, Alarcón indica que s’ha anat a buscar formacions catalanes que promocionen la llengua i la cultura pròpies, com per exemple Les Violines (aquest divendres al Teatre Comarcal), i “propostes potents, amb repertoris de qualitat”, afegeix. La regidora considera que això s’aconsegueix “a tots els nivells”, fent referència tant al XXVII Cicle de concerts d’estiu, com a la setena edició del Festival de Música de la Catalunya Central, a càrrec de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS), i a la cartellera de revetlles.

Una de les principals novetats d’enguany és la programació del Festival de l’AIMS, sota la direcció artística de Peter

Brossa Quartet de Corda presentarà ‘Músiques de l’Holocaust’ el dia 18

Thiemann, que surt al carrer per primer cop. Els concerts que es duran a terme a Solsona –també arriba a la resta de la comarca i a Mollerussa– tindran com a escenari el Teatre Comarcal (13 i 24 d’agost), però també la plaça del Camp en un concert de música moderna (16 d’agost) i, fins i tot, els carrers de la ciutat amb recitals diaris entre el 18 i el 24 d’agost.

Entre altres actuacions, el "Solsona dóna la nota" d’aquest any inclou també l’actuació de The Minstrels, dins el cicle de Música als Castells (dia 25 de juliol), i un recital a càrrec de la soprano Cristina Koch, acompanyada d’Alexander Mitchell, al clarinet, i Trini Mujal, al piano (8 d’agost). Igualment, ja dins la programació de la Festa Major, s’oferirà un concert de Gertrudis i els solsonins Smoupoc (9 de setembre), i una actuació de gospel de Terrassa Vocal Ensemble (11 de setembre), entre d’altres. Tot el programa es pot consultar a l’agenda del web de l’Ajuntament (www.ajsolsona.net).

Per contra, enguany salta de la programació, per qüestions econòmiques, el Solsona Rock Festival, organitzat els darrers tres estius per l’Associació Cultural El Crit. Els organitzadors confien iniciar un període de replantejament del macrofestival per reflotar-lo amb empenta l’any que ve.

ES NECESSITA

Tancat per vacances Del 21 al 27 de juliol de 2008 La següent edició serà la del divendres 1 d'agost

Llibert Fortuny actuarà amb Jordi Farrés l’1 d’agost al Teatre Comarcal 578 - Divendres, 18-07-2008

7

Conserges

d'ambdós sexes -Formació a càrrec de l'empresa -Contracte / Alta a la Seg. Soc..

-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana) -Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99

El Miracle

Ramon Estany

El Santuari del Miracle es prepara per commemorar els 550 anys de l’aparició de la Verge El tret de sortida de les celebracions tindrà lloc el proper 3 d’agost Els actes ja s’iniciaran amb tot el seu relleu en la propera Festa Major, amb la inauguració de la nova carretera d’accés al Miracle, construïda per la Diputació de Lleida.

L’1 d’agost, se celebrarà la tradicional Vetlla de Santa Maria, a les 10 del vespre, i el 3 d’agost, dia commemoratiu dels 550 anys de l’aparició de la Mare de Déu, el bisbe de Solsona, mons. Jaume Traserra, presidirà la Missa Major a les 12 del migdia. Seguidament s’oferirà un concert de la Coral Camerata Harmònica, i a les 7 de la tarda hi haurà l’actuació de l’Esbart Lleidatà de Dansaires.

XIV Musicàlia Jove del Solsonès L’agenda de concerts per aquest estiu serà intensa. Ja el dia 2 d’agost, a les 10 del vespre, comptarem amb un concert de Montserrat Calduch, piano, Natàlia Calvet al violí i Lluís Perernau, violoncel.

El 3 d’agost, a la 1 del migdia, actuaran la Coral Camerata Harmònica, de Manresa. El 8 d’agost, a les 9 del vespre, serà el torn de l’orguenista Montserrat Torrent, la soprano Carme Miró i el tenor Raúl Fernández.

El 10 d’agost, a la 1 del migdia, tindrem la música de dues corals: La Fònica de Freixinet i la Coral De Gonde, d’Oosterzele (Bèlgica) El 20 d’agost, a les 10 del vespre, l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès oferirà un dels seus concerts al Miracle i finalment, el 24 d’agost, a la 1 del migdia, podrem escoltar l’orgue interpretat per Jordi Vergés.

junt monumental (declarat Bé Cultural d’Interès Nacional) El 10 de maig a les 7 del vespre, actuarà l’Escolania de Montserrat.

També és prevista la restauració de la creu de la Capella de la Desaparició i una exposició de la col.lecció dels ex-vots del Santuari al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la Trobada general dels membres de l’Associació dels Amics del Miracle, la Trobada de comunitats monàstiques de Catalunya, l’edició de l’Auca del Miracle, amb text de Just M. Llorens, monjo, i il.lustracions de Núria Franquet.

Les escoles del Solsonès també miraran al Miracle, participant en treballs literaris, a partir de la història i de l’auca del Miracle.

El santuari també ha previst acollir el 2009 l’Aplec de Caramellaires.

Romeries i pelegrinatges del Bisbat de Solsona

Activitats i tallers a la casa d’Espiritualitat

Els fidels també s’atansaran al Miracle en aquest any especial. Serà el 26 d’octubre, amb la Trobada de Tardor de l’Hospitalitat de Lourdes.

El 22 de novembre tindrà lloc la Trobada de la Vida Consagrada de la Diòcesi de Solsona, i l’1 de maig de 2009, les parròquies d’Ardèvol, Freixinet, Matamargó, Santasusagna i Su hi faran el pelegrinatge. El 10 de maig tindrà lloc el pelegrinatge de la parròquia de Cardona.

Els joves del Bisbat de Solsona també s’acostaran al Miracle, amb una trobada de la Delegació de Joves el 22 de maig.

La programació de les activitats de la Casa d’Espiritualitat incorporarà com a novetat quatre tallers de Natura i Espiritualitat: “A l’escolta de l’Esperit de la mà de les quatre estacions”, a càrrec de Josep M. Mallarach, Vicenç Santamaria i Ramon Ribera-Mariné.

18-19 octubre 2008: Tardor-Terra 21-22 febrer 2009: Hivern- Aire 1-2-3 maig 2009: Primavera- Aigua 7-8-9 agost 2009: Estiu - Foc

Multitud d’actes durant la primavera del 2009

La Festa Major del 2009 posarà el punt final d’aquesta commemoració, el 9 d’agost de 2009 a les 12 del migdia, amb la Missa Major, presidida pel bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives.

Cloenda de l’aniversari

Per l’any vinent s’ha previst la inauguració de les obres de restauració de l’església del Miracle i edició d’un DVD del con8

578 - Divendres, 18-07-2008

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Tertúlies com les d'abans Un gup de jubilats del Solsonès s'entesten, dia a dia, a mantenir viu l'esperit de les tradicionals tertúlies que ja fa anys s'havien popularitzat en cafès, casals, ateneus i bars de Solsona i comarca Cada matí una quinzena de tertulians es reuneixen al Bar-Restaurant El Trabucaire per conversar animadament sobre tot allò que els ronda pel cap amb les ganes d'aprendre coses noves, polemitzar una mica i passar una bona estona tot arreglant el món.

L'origen de la seva tertúlia es remunta als anys 80 quan una desena de solsonins es congregaven al voltant d'una taula del ja mític Cal Pixarada. Al voltant d'una taula d'aquest històric establiment, avui en dia desaparegut, va començar la Els membres de la Penya Taula Rodona en una de les seves habituals tertúlies al Bar- Restaurant El història d'una tertúlia que ha perdurat Trabucaire fins ara. Aquell grup de clients de Cal Pixarada es reunien al local "per parlar d'una mica de tot i de poc de res". "De fet ser d'altre, el futbol. No en va l'any 1984, Xavier París va co-apunta un dels actuals parroquians- és el mateix que fem ara mençar a fer les primeres travesses ("quinieles") i es va constituir de manera oficial l'anomenda Penya Pixarada, que evidentment però abans fins i tot es renegava", conclou. prenia el nom de l'emblemàtic restaurant de l'Avinguda del Pont Els responsables de mantenir viu aquest fenomen de Solsona. Eren anys de tertúlies animades, d'un Barça "a qui s'organitzen entorn a la Penya Taula Rodona, nom amb el que costava guanyar i de molt ambient a la ciutat", recorden alguns van batejar una associació "comletament legalitzada i formali- dels assistents a les trobades. tzada", com apunta un dels seus membres i tresorer de l'entitat, Lluís Reig. "Tenim estatuts i NIF" recorden els membres El pas del temps no atura la tertúlia d'aquesta divertida entitat que compta amb 34 socis registrats Aquells primers anys però van tenir el seu final. La mo"i al corrent de pagament" segons concreta el tresorer. Entre dernització de la ciutat, a cop de pla urbanístic, es va endur el els seus tertulians s'hi compten dos exalcaldes de la comarca i mític Cal Pixarada i a principis dels anys 90, amb el tancament de cara l'any vinent anuncien un nou fitxatge, l'actual president del mític local, va arribar també la fi de la Penya Pixarada. del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure.

Els seus integrants van recórrer llavors a l'exili i van Un dels motius principals de la tèrtulia és, com no podia

578 - Divendres, 18-07-2008

9

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

travessar el pont de Solsona buscant un nou refugi de conversa animada, passió pel futbol i les "quinieles"; el Bar Restaurant El Trabucaire. Des de llavors i fins avui la Penya s'ha mantingut fidel al seu nou emplaçament, els responsables del qual, Ramon Colell i Guadalupe Ollé formen part de la nova entitat de tertulians.

La Penya Taula Rodona La nova associació va nèixer l'any 1997 amb el nom de Taula Rodona i amb uns nous estatuts "d'una entitat amb ànim de lucre" ja que com recorda el soci Ramon Andreu "el nostre objectiu és encertar la quiniela".

Tot i que el futbol és el tema estrella de la tertúlia, no renuncien a repassar l'actualitat i arreglar el món a cada nou Una imatge habitual dels membres de la tertúlia reunits al voltant de la taula debat que s'enceta. Tothom hi és benvingut, sempre que parli amb respecte i sense cridar. Segons els dona, Josep Melsió, Joan Pellicer, Joan Pijoan (president), Pere estatuts s'hi pot parlar de tot menys de religió i política. "Però Ribó, Daniel Riba, Jaume Soler, Carles Pratsobrerroca, Lluís sempre en parlem", apunta un dels tertulians.

Reig (tresorer), Josep Rey, Joan Rovira, Rossendo Sala, Valentí Tot i això, la concòrdia presideix les tertúlies i en cas Tañà, Joan Vilà i Josep Xixons. que els ànims s'encenguin més del que és desitjable, hi ha una Als integrants de la tertúlia els agrada comentar que solució del tot efectiva. Amb un cop de puny sobre la taula, el tenen representació de 5 municipis del Solsonès, de Manresa, president invoca l'article 3 punt 2 del estatuts, que prohibeix de Sant Fruitós del Bages i fins i tot de Barcelona. "Estem expressamnet parlar de política i religió. Llavors, la tertúlia globalitzats" asseguren. Josep Xixons és el soci més gran: té recupera la calma habitual.

88 anys i ostenta el títol de soci d'honor. Els més joves ronden La tertúlia se celebra cada dia, de dilluns a dissabte, pels la trentena i formen part de l'entitat per tradició familiar com volts de les onze del matí i només es descansa diumenge, dia en en Jordi Salas o el Pere Roca. què els membres de l'associació compleixen amb la preceptiva missa dominical. "No podia ser d'altra manera, ja que a la tertúlia hi tenim habitualment dos Sant Pare" (en Ramon i "Les Quinieles no ens han fet rics" en Joan Andreu de cal Sant Pare) assenyalen entre rialles els Amb els beneficis de les quinieles es finança l'associació, assitents a la trobada. L'associació compta també amb un rei tot i que alguns membres lamenten "que les més de 200 qui(en Josep Rey) i un sanador (en Rossendo Sala). De moment nieles que fem cada setmana només donin per fer les paus". tenen 34 socis, però havien arribat a ser 47. Els membres que "Per sort -apunten- el més important són les bones estones que han desparegut es troben a faltar i sovint són recordats entre les passem i que almenys sempre hi hagi hagut superàvit". Una converses de la tertúlia. tradició, però, que s'ha trencat enguany per primera vegada, ja Formen part de la colla de manera habitual: Jaume Car- que segons expliquen "anem com el Barça i aquesta tempo-

Converses molt animades a l'hora d'esmorzar 10

578 - Divendres, 18-07-2008

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

rada s'ha entrat en pèrdues". Tot i això, el tresorer Lluís Reig assegura i promet que les finances de l'entitat "estan sanejades i no es notarà la crisi".

Tot i que la tertúlia és bàsicament masculina "les dones hi són sempre convidades". A més, cada any quan acaba la temporada se'ls fa entrega dels migrats guanys de les Quinieles i se les convida a dinar.

El cafès i els diaris s'apilonen damunt la taula

Arreglar el món "Aquí ho critiquem tot". Amb aquesta absoluta contundència resumeixen els seus integrants l'esperit de la tertúlia.

Asseguren que hi ha gent de tots els partits polítics (a excepció de Ciutadans) i per això "és normal que els punts de vista siguin divergents". Del que sí que estan segurs és que a la política li falta unitat, menys interessos de partit i més voluntat d'anar tots junts.

El llistat de socis i els estauts de la Penya estan penjats al costat dels tertulians

578 - Divendres, 18-07-2008

11

Organismes i Institucions

CTFC

Acord per al foment de les plantes medicinals i el cultiu de tòfones a Tarragona i a les Terres de l’Ebre La Diputació de Tarragona i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per fer realitat dos projectes emmarcats en l’acord establert entre la institució intercomarcal i l’Obra Social “la Caixa” per a la preservació i difusió dels valors naturals dels municipis de la demarcació.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, José Antonio Bonet, juntament amb Màrius Font, en representació de “la Caixa”, han subscrit aquest acord que regula un ajut econòmic total de 67.323,32 euros que permetrà la realització dels projectes “Valoració de la flora remeiera al Parc Natural dels Ports” i “Foment del cultiu de la Tòfona negra com a eina de desenvolupament rural a la comarca del Priorat”.

fona negra, tot divulgant el seu conreu als agents implicats (gestors del medi natural, pagesos, consell comarcal, ajuntaments, etc.) mitjançant l’organització de xerrades o reunions per donar a conèixer les tècniques de cultiu i les possibilitats que ofereix en l’àmbit agrari a la comarca del Priorat. A més, el projecte inclou la implantació de 3 parcel·les de demostració als termes municipals de Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins, per animar els agents locals a trobar una diversificació de l’economia rural partint d’un producte que té, ara per ara, una demanda en augment i una oferta molt baixa. De fet, la producció anual de la tòfona només cobreix el 10% de la demanda mundial existent. La producció de tòfona negra procedeix d’àrees forestals, i a Europa es produeix el 90% de la producció mundial (un 40% de la producció europea a Espanya).

El conreu de tòfona negra és l’opció més rendible a les zones de mitja muntanya on la mecanització és difícil, i l’aportació de rendes d’aquest cultiu a les economies rurals pot suposar un assentament de la població al Priorat i, al mateix temps, la dinamització de l’economia rural a partir del turisme i la gastronomia. A més, aquest cultiu pot aportar una diversificació de l’economia agrària i crear sinèrgies amb altres productes de qualitat com el vi.

Projecte “Valoració de la flora remeiera al Parc Natural dels Ports” La subvenció concedida per a la realització d’aquest projecte, que ascendeix a 24.163 euros, contribuirà a fer una “Valoració de la flora remeiera al Parc Natural dels Ports”, dins l’àmbit d’actuació de les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià.

Amb aquest projecte, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya determinarà, a través d’estudis bibliogràfics sobre vegetació, etnobotànica i mapes i sòls dels Ports, les espècies aromàtico-medicinals més interessants comercialment de la flora catalogada de la zona amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament empresarial de la zona a partir de l’aprofitament i la recol·lecció silvestre o cultiu de les espècies seleccionades.

Gràcies a les característiques dels Ports i a la seva riquesa natural i cultural, la flora remeiera i la seva utilització és un recurs valuós que s’ha de preservar i valoritzar. A més, cada cop més predomina la cultura pels productes naturals i elaborats a base d’herbes medicinals. Per aquest motiu, s’ha cregut important desenvolupar aquest projecte, tant per fomentar les iniciatives empresarials locals, com per valoritzar les espècies autòctones i els productes artesans, respectant sempre la sostenibilitat dels Ports.

Conveni amb l’Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica per a contribuir en el futur desenvolupament, assessorament, assistència tècnica del projecte Ribagorça Romànica. El conveni l’han signat el president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Eduard Pallejà, i el president de l’Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica, Joan Perelada Ramon.

Entre els projectes concrets que es tiraran endavant en els municipis de la Ribagorça Romànica (que afecta les províncies de Lleida i Osca), hi ha actuacions de promoció del cultiu de la tòfona, estudis d’espècies frondoses, potenciació del turisme vinculat a la fauna, pastures, planificació forestal, biomassa forestal, gestió del risc d’incendis, estudis d’assaig de diagnosi i cultiu de plantes aromàtiques i de flora autòctona, conservació de la fauna i senderisme, entre d’altres.

Projecte “Foment del cultiu de la tòfona negra com a eina de desenvolupament rural a la comarca del Priorat” Un ajut de 43.160,32 euros permetrà la consecució del projecte ideat per fomentar el cultiu de tòfona negra al Priorat.

En aquest sentit, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya es compromet a posar els mitjans tècnics i humans necessaris per realitzar els treballs que es concreten dins l’actuació de la comarca del Priorat, una de les zones catalogades com a molt òptimes pel conreu d’aquest producte tant preuat.

L’objectiu prioritari del projecte és la difusió de la tò12

578 - Divendres, 18-07-2008

Comarca

Ramon Estany

Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Guixers i de la Coma i la Pedra (II) Fita 7: se situa a l’eix de les aigües corrents del riu Cardener, a uns setanta metres al nord-oest de la central hidroelèctrica i a uns tres-cents metres a l’est de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a la Coma LV-4012. La línia de terme reconeguda entre les fites sisena i setena és la normal traçada des de la fita sisena al límit de la parcel•la número 76 del polígon 3 del cadastre de rústica de la Coma i la Pedra. Des d’aquest punt, el límit de terme és el límit est i sud de les parcel•les número 76, 73, 83, 73 i 72 del polígon 3; 77 i 78 del polígon 4 del cadastre de rústica de la Coma i la Pedra fins a la normal traçada des de la fita setena, des d’on segueix per la normal fins a la fita.

Fita 8: se situa a la Devesa del Monegal, al costat del camp de la Planota i a uns quaranta metres a l’est del riu Cardener. La línia de terme reconeguda entre les fites setena i vuitena és l’eix de les aigües corrents del riu Cardener fins al peu de la perpendicular traçada des de la fita vuitena a l’eix del riu, des d’on segueix per la normal fins a la fita esmentada.

Fita 9: se situa a la Devesa del Monegal, a uns trenta metres al sud-est d’un camí veïnal i a uns cent seixanta-cinc metres a l’est del riu Cardener. La línia de terme reconeguda entre les fites vuitena i novena és la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites.

Fita 10: se situa a la Devesa del Monegal, a uns tres-cents deu metres a l’est del riu Cardener i a uns tres-cents seixanta metres a l’oest de la Casavella. La línia de terme reconeguda entre les fites novena i desena és la recta compresa entre totes dues.

Fita 11: se situa al bosc de la Casavella, a uns divuit metres al sud-est d’un torrent de nom desconegut per a les persones presents i a uns cent setanta metres a l’est del riu Cardener. Existeix la fita de pedra de forma irregular, de trenta-cinc per quinze centímetres de costat a la base i dotze centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites desena i onzena és la normal traçada des de la fita desena al límit de la parcel.la número 86 del polígon 4 del cadastre de rústica de la Coma i la Pedra. Des d’aquest punt, el límit de terme és el límit oest de la parcel.la esmentada fins a trobar la normal traçada des de la fita onzena, des d’on segueix per la normal fins a la fita.

Fita 12: se situa al bosc de la Casavella, en el marge nord d’un

578 - Divendres, 18-07-2008

corriol i a uns quaranta-cinc metres a l’est d’un torrent de nom desconegut per a les persones presents. La línia de terme reconeguda entre les fites onzena i dotzena és la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites.

Fita 13: se situa al Bosc de la Casavella, a uns dos-cents vint metres al nord-est del Molí d’en Monegal i a uns noranta metres al nord-oest d’un torrent de nom desconegut per a les persones presents. Es reconeix com a fita de terme una pedra de forma irregular, de vuit per divuit centímetres de costat a la base i cinc centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites dotzena i tretzena és la recta compresa entre totes dues.

Fita 14: se situa al Bosc de la Casavella, al punt d’intersecció dels eixos dels barrancs de Prat Mesol i d’un de nom desconegut per a les persones presents. La línia de terme reconeguda entre les fites tretzena i catorzena és la recta compresa entre totes dues.

Fita 15: se situa a la Teuleria, a uns trenta metres al nord-oest del torrent del mateix nom i a uns cinquanta-cinc metres al nord d’un camí veïnal. Existeix la fita de pedra de forma irregular, de quaranta per quinze centímetres de costat a la base i seixanta centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites catorzena i quinzena és l’eix del barranc, que aflueix al de Prat Mesol, fins al seu origen al coll. Des d’aquest punt, traça la línia recta fins a la fita quinzena.

13

Oliana

Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

Imatges d’estiu (I)

Estiu, temps de trobades i ballades a ritme d’acordió.

Les orenetes fan el niu a la paret de la nostra llar.

Fer esport és fer salut, ara és el bon temps.

Els senyors Joan Muntada i l’amic Clotet vora el llac (Ogern) en un dia de calor.

Anem a la muntanya a oxigenar els pulmons.

Oliana gaudeix d’aquesta bonica imatge alguns dies de la setmana. Vehicle amb color ecològic.

El Dr. Battestini, la seva esposa i una amiga a la bonica Vall de Cabó.

Els cambrers del bar del Llac a punt per servir al públic.

14

578 - Divendres, 18-07-2008

Cartellera

MÚSICA: Brossa Quartet de Corda presenta ‘Músiques de l’Holocaust’

Teatre Comarcal - 18 de juliol, 22 h Brossa Quartet de Corda presenta Músiques de l’Holocaust, una acció musical, amb text i música, concebuda a partir de material artístic creat als camps de concentració nazis i generat per les mateixes víctimes. Pretén ser una fusió de música clàssica i melodies klezmer, zíngares i mediterrànies, a partir de la realització d’un exercici de reconstrucció de la memòria musical i històrica mitjançant un arranjament particular per a corda i acordió.

Paral.lelament, es recorre a les paraules per reflotar textos de molts supervivents que permeten situar l’espectador en els conceptes de l’univers dels camps, la superviència, la mort i la regeneració.

Integren el grup Aleix Puig (violí), Pere Bartolomé (violí), Imma Lluch (viola) i Oleguer Aymamí (violoncel).

En aquest muntatge, a més, Brossa Quartet de Corda compta amb la col·laboració de Gregori Ferrer (acordió i arranjaments) i l’actor Enric Arquimbau.

Aquest concert és organitzat per l’Orfeó Nova Solsona i l’Ajuntament dins el XXVII Cicle de concerts d’estiu.

El preu de l’entrada general és de 8 euros i és reduït per als socis de l’Orfeó Nova Solsona.

CONCURS INFANTIL: ‘Un Estrany a l’Aparador’

Establiments comercials de Solsona del 25 de juliol al 8 d’agost Amb l’estiu arriba a Solsona el tradicional i popular concurs infantil “Un Estrany a l’Aparador”, organitzat per la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC). Els participants hauran de descobrir els objectes intrusos en els aparadors comercials de la ciutat que s’adhereixen a l’activitat.

La butlleta de participació es pot obtenir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament o bé a través del web de la UBIC: www.solsonacomercial.com. Un cop finalitzada la butlleta, caldrà dipositar-la a la bústia de la UBIC que hi ha instal·lada a l’Ajuntament.

REVETLLA: Crystal

Plaça del Camp - 19 de juliol, 23 h El grup Crystal és l’encarregat d’oferir una nova revetlla d’estiu a la plaça del Camp, organitzada per l’Ajuntament. En el repertori no hi faltaran alguns dels èxits més populars dels últims estius.

REVETLLA: Duet Diamats

Plaça del Camp - 26 de juliol, 23 h Els temes més reeixits a les sales de ball d’avui i dels darrers anys seran interpretats a la plaça del Camp pel solsoní Duet Diamants, amb un ampli repertori per a totes les edats.

Cicle de Cinema a Sant Climenç de Pinell

Ballada de sardanes

Dissabte 19 de juliol a 2/4 de 10 del vespre a l’exterior del local social

passeig del Pare Claret - 19 de juliol , 19 h La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona amenitza una ballada de sardanes d’estiu al passeig del Pare Claret.

Ep, la Foto!

“Sevigné” (2004)

Societat

Ramon Estany

Felicitats del teus tiets, a la Francina pel seu 5è aniversari La colla feliç

578 - Divendres, 18-07-2008

15

Reportatge

Josep M. Montaner i Reig

Temps de vacances Arriben les vacances d'estiu i molts solsonins i solsonines preparen o ja tenen a punt el viatge que han programat per aquests dies de descans. Per això els hem preguntat quin destí han escollit i per què.

A més, i per qui encara no sàpiga on anar de vacances, els hem demanat que ens proposin un viatge que els hagi agradat especialment. Aquí teniu les propostes dels turistes i viatgers del Solsonès Marià Chaure, president del Consell Comarcal del Solsones

Xavier Jounou, alcalde de la ciutat de Solsona

Teresa Canal, alcaldessa de Castellar i diputada provincial

Aquest any les vacances les faré el mes de setembre i en pricnipi la meva intenció és anar a Alemanya. Entre les coses que vull visitar hi ha el camp de concentració nazi d'Auswitch.

Jo recomaria fer un vitage a Istambul, és una ciutat on conflueixen les civilitzacions oriental i occidental i s'observa per tots els racons aquesta gran varietat de tradicions i cultures. És molt interessant i permet veure també la concòrdia entre persones i pobles.

Si no hi ha res de nou marxaré després de Festa Major a Menorca. Hi estarem uns quatre dies i servirà també perquè les meves filles visquin l'experiència de viatjar amb avió. Durant l'agost faré alguna escapada a Andorra i la resta de dies de vacances els dedicaré a segar.

A mi em va agradar molt Praga. Per les festes de Nadal intento fer un viatge a alguna capital europea i a Praga em va sorprendre l'activitat cultural, l'oferta musical, els museus i l'ambient que hi ha.

Encara no ho tinc decidit del tot. Aquest any vaig a última hora i tot està obert.

Faré una setmana de vacances el mes d'agost i ja veure'm quina opció escullo.

Estarà molt en funció de la disponibilitat de dies que tinc.

Pel que fa a un viatge o indret que m'agradi per viatjar jo destacaria Astúries. Els paisatges de la costa són impressionants i la gent és molt amable i servicial, a més hi ha una molt bona gastronomia i multitud de llocs interessants per visitar.

Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç de Morunys

Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès

Josep Caelles, regidor de Turisme de Solsona

Les faré el mes de setembre i aniré a fer una gira per centre-Europa. En principi el programa és visitar Viena, Praga, Bucarest i Budapest. No conec aquestes ciutats però tothom diu que són molt interessants de visitar. A més, tinc ganes de veure tota la conca del riu Danubi.

Jo recomanaria fer un creuer. Si t'agrada conèixer gent i veure coses està molt bé. És distret, hi ha moltes activitats per fer i pots veure moltes ciutats que pots visitar amb més tranquil·litat en un altre viatge.

Aniré a l'Escala. M'agrada perquè és una zona molt tranquil·la de la Costa Brava però que té vida durant tot l'any. A més, sempre que podem hi fem una escapada durant l'hivern. Pots fer sortides al mar però també excursions per diferents pobles de la costa.

Un destí bonic és la Bretanya francesa, els paisatges són molt evocadors, la gent és molt agraïda i els poblets són molt típics i tranquils. A més pots fer excursions en vaixell.

Aquest any no tinc previst, en principi, fer vacances.

De moment em sembla que em quedaré a Solsona i faré alguna sortida puntual perquè ara no és un bon moment per l'economia de casa.

Per recomanar un viatge diria el País Basc i sobretot Sant Sabastian. Miro de fer-hi una escapada un cop l'any perquè és una ciutat que m'encanta. Hi ha tranquil·litat, bona gastronomia, la gent és molt agrdable i els paisatges fantàstics. Val molt la pena perdre´s pels seus carrers i places.

Montse Albacete, presidenta del Club de Futbol de Solsona

Joan Vendrell, president de l'Associació de Turisme Rural del Solsonès

María Diaz, presidenta de l'Associació de Dones del Solsonès

Encara no està decidit, però estem entre Menorca o la Bretanya francesa.

La intenció és fer un viatge que permeti combinar el descans de sol i platja amb les activitats culturals i les visites a llocs d'interès.

Jo sempre recomano viatjar pel nord d'Espanya i tota la zona del Cantàbric. Els paisatges són molt bonics i espectaculars, però a més, hi ha una cultura gastronòmica de primer nivell, la gent és molt oberta i amable i a més pots visitar un gran nombre de llocs i indrets interessants.

No tenim clar on anirem encara. Durant l'estiu tenim gent a casa, hem de treballar i per tant serà difícil que puguem marxar el juliol o l'agost. Potser el setembre farem una escapada en algun lloc de platja perquè als nens els agrada molt.

No sabria dir un lloc determinat perquè això depèn molt de cada moment. De totes maneres ens agrada molt Menorca, hi pots fer una estada tranquil·la i té racons molt macos. A més, la gent i els pobles són molt agradables.

Aquest any aniré a Paraguai perquè el meu company és d'aquest país. Podrem visitar la seva família i conèixer el país.

Paraguai no està molt explotat turísticament però té alguns indrets que s'han de visitar, com les catarates d'Iguazú i el riu Paranà.

Un destí que recomano sempre és Cuba.

Els colors del Carib, l'alegria i hospitalitat cubana són impressionants i val molt la pena fer-hi un viatge. Tot i que hi ha zones molt turístiques, el bonic és conèixer el país real i la seva gent.

16

578 - Divendres, 18-07-2008

Reportatge

Josep M. Montaner i Reig

Francesc Ester, president Unió de Botiguers i Comerciants

Montse Creus, presidenta del Centre d'Estudis Lacetans

David Guixé, membre del Grup de Natura del Solsonès

Hem anat a Mali i Burkina Fasso perquè teníem ganes de conèixer l'Àfrica Negra.

Són dos països poc explotats turísticament i molt tranquils. A més, la gent és molt maca i hospitalària. Als europeus ens costa entendre la mentalitat africana i poster els hauríem de deixar fer més i no voler imposar certs models occidentals que no sempre funcionen a tot arrreu.

Recomanaria tots els viatges que he fet perquè m'agrada viatjar i perquè sempre és bo veure coses desconegudes.

Aquesta any no hem preparat cap viatge llarg i la intenció es quedar-nos a Catalunya i fer algunes sortides puntuals.

Farem algun dia a la platja i després anirem improvisant sobre la marxa.

De Catalunya recomanaria la Vall de Boí, és un lloc emblemàtic que impressiona des del punt de vista artístic i paisatgístic.

Fora d'aquí em quedaria amb Florència. És una ciutat que impressiona per la quantitat i la qualitat del seu patrimoni cultural i artístic.

En principi farem una setmana a Menorca per buscar tranquil·litat i descansar i després passarem 15 dies a Brasil. Volem visitar un parc natural de la zona central de la selva amazònica i després volem visitar el sud-oest del país per conèixer el Pantanal del Mato-Grosso, un dels hàbitats humits més grans del món.

Recomanaria qualsevol zona dels Pirineus perquè els tenim aquí i tenen racons increïbles. Més lluny proposaria Namíbia pels seus paisatges i gent.

Laura Ibànyez, representant del col.lectiu d'artesans

Francesc Boix, president del Grup de Teatre Lacetània

Míriam Montraveta, dinamitzadora de la Unió de Botiguers i Comerciants

Anirem una setmana al Pirineu aragonès a fer algunes rutes de trèquing, ens agrada el clima menys calorós de la muntanya i conèixer el Pirineu. Després estarem una setmana a l'illa portuguesa de Madeira.

Jo recomanaria un viatge a Argentina. És un país molt divers, amb molts contrastos.

Pots visitar el nord del país i veure part de la civilització dels inques i pots anar cap al sud on hi ha impressionants paisatges i on pots veure l'espectacularitat de la Pampa o la Patagònia.

Anirem una setmana a Roma i la resta de dies els passarem tranquils a Solsona. Ja hem visitat Roma altres vegades però volem anar-hi amb els nens, que ja comencen a tenir ganes de visitar una ciutat per descobrir coses noves.

El viatge que proposaria és Egipte. Tothom que hi va en torna fascinat i amb molts bons records. La seva cultura ha persistit molt bé al llarg del temps i s'hi pot veure encara el contrast entre l'antic i l'actual Egipte.

De moment no sé quan faré les vacances ni quants dies tindré. De totes maneres les vacances depenen una mica del moment i l'estat d'ànim i en funció d'això esculls un tipus de destí o altre.

Si hagués de proposar un viatge recomanaria el Marroc. És un país de molts contrastos on impressionen els colors i la vida de la gent. Hi pots trobar des de grans espais àrids, a zones plenes de vegetació i a més, la cultura i la manera de viure de la gent és força diferent i molt interessant.

Tancat per vacances Del 21 al 27 de juliol de 2008

La següent edició serà la del divendres 1 d'agost

578 - Divendres, 18-07-2008

17

Entrevista

Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Cristina Roures, secretària de producció de la sèrie de TV3 Ventdelplà

"Una sèrie com Ventdelplà es podria fer al Solsonès, hi ha molta riquesa paisatgística i tothom s'implicaria molt" La solsonina Cristina Roures ja fa tres anys que treballa a la popular sèrie de TV3 Ventdelplà. Hi va arribar després de fer les pràctiques universitàries a la sèrie Mar de Fons i ja s'ha quedat a Ventdelplà amb en Monràs, la Teresa, la Nuri i els altres personatges de la història. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, també ha treballat en cinema, un món que en el futur li agradaria conèixer millor Com va ser que vas arribar a treballar a Ventdelplà?

La veritat és que per estar al lloc indicat al moment adequat… El 2006 vaig fer les pràctiques universitàries a la productora Diagonal TV. Llavors es gravava "Mar de Fons", però en pocs mesos es va decidir començar la tercera temporada de Ventdelplà, amb la qual cosa es va solapar la gravació de les dues sèries. El fet que jo en aquell moment estigués acabant les pràctiques, que hi havia molt volum de feina i que va haver-hi baixes a l'equip, van fer que em quedés a treballar amb ells. Primer com a ajudant de la secretària de producció des d'octubre d'aquest any, amb "Zoo" i després a "Ventdelplà" com a secretària de producció

Els capítols es graven seguits?

No. Els capítols no es graven de forma "ordenada" o com després es veu per televisió, sinó que un mateix dia es graven seqüències de diferents capítols i de diferents moments. És a dir, que tant l'equip com els actors, han de tenir molta capacitat d'adaptació per passar d'una cosa a una altra totalment diferent. I això amb una jornada que va de les 7 del matí fins a dos quarts de 4 de la tarda i amb el temps just, ja que en producció el temps són diners.

Què és el més complicat?

Aguantar el ritme diari i lligar-ho bé tot. Tot i això som un equip molt compenetrat i amb molta experiència, de manera que la sèrie ja tira una mica sola.

En què consisteix la teva feina a la sèrie?

Formo part de l'equip de producció que és el que s'encarrega de la part organitzativa de la gravació, és a dir de lligar les localitzacions, els actors, les convocatòries d'equip o el planning del dia perquè la gravació es pugui dur a terme. El meu càrrec també comporta fer tasques relacionades amb l'elaboració del pressupost de la sèrie, pactar les condicions dels actors, la coordinació de l'entrega de capítols i demés a TV3, fer els tràmits de menors perquè puguin treballar i sortir a la sèrie i, en general, solucionar tots els problemes (que no són pocs) que puguin sorgir durant la gravació.

Quantes persones feu aquest feina i quanta gent pot mobilitzar la gravació –comptant actors- d'un capítol?

Nosaltres treballem amb dos equips de gravació diàriament, tres dies a la setmana. Una de les unitats sol gravar a Breda, que és on fem tots els exteriors i l'altra als platós. Els altres dos dies, els dos equips graven als platós, que és on tenim tots els interiors (el Tramuntana, el Condis, les cases dels personatges, etc). A cada un d'aquests equips hi ha una trentena de persones, entre gent de vestuari, ambientació, maquillatge i perruqueria, producció, direcció, elèctrics, director de fotografia i equip tècnic. A part, diàriament treballem amb una mitjana d'uns 10 actors. I a això, cal sumar-hi els muntadors i tota la gent que treballa a oficines de la productora amb tot el tema administratiu.

Rodar exteriors i haver de desplaçar tot l’equip al poble de Breda deu ser costós i díficil?

Doncs la veritat és que sí. Breda està a uns 60 km de Barcelona i cal mobilitzar molta gent i començar la jornada molt d'hora. A més, en un mateix dia 4 actors o més poden gravar a Breda i als platós (Esplugues de Llobregat), de manera que els auxiliars de producció es passen el dia fent viatges amunt i avall transportant actors. Un dia d'exteriors l'equip de producció es lleva a les 5 del amtí per estar a les 6 a Breda i marxen després de dinar, arribant a Barcelona cap a les 6 de la tarda.

Com ho viu la gent del poble?

La veritat és que hi estan molt acostumats i ho disfruten molt. Ara per ara, Breda és un poble-plató. Molta gent del poble fa de figurant a la sèrie, ens deixen molts espais del poble per la gravació, com la perruqueria o l'ajuntament, i no cal demanar permisos per gravar enlloc. Fins i tot si un dia hi ha un cotxe aparcat en una plaça on s'ha de gravar, només cal trucar al policia del poble perquè vingui i et tregui el cotxe. La disponibilitat de la gent i l'ajuda de l'Ajuntament fan que la gravació sigui molt més senzilla.

Quan dura un capítol i quan es triga de mitjana a rodar-lo?

Un capítol dura uns 50-60 minuts. Cada dos capítols formen un bloc i tardem uns 8 dies a gravar un bloc, però abans hi ha tota una feina prèvia d'escriptura de guions i preparació. A més es tarda una setmana per muntar un capítol i deixar-lo llest per emissió.

18

578 - Divendres, 18-07-2008

Entrevista

Josep M. Montaner i Reig

Hi teniu molta relació?

Doncs sí! Hi ha molta gent implicada que ofereix els seus establiments, cases, granges, restaurants, etc pel que faci falta. Qui hi té més relació és el localitzador, la persona que s'encarrega de decidir segons guió, els llocs on es gravarà. Et deixen des d'un tractor, fins un camp, i per a això, cal cuidar molt la relació personal. A més, pensa que aporta beneficis al poble, ja que tot el càtering es compra allà, de manera que hi ha una compensació econòmica, a part del turisme.

El turisme ha augmentat a Breda des que s'hi roda Ventdelplà?

Moltíssim! Hi ha autocars que hi fan excursions, fins i tot!

Qualsevol dia entre setmana que vagis a Breda, et pots trobar l'Emma Vilarasau asseguda en un banc a la plaça Major i això és tot un reclam!

A més de productora, algun dia li ha tocat fer de figurant

benefici, no continua. Quan la cosa rutlla, com amb Ventdelplà que fa pels voltants d'un 20% d’audiència o més, que és una xifra molt alta, es genera molta sensació de seguretat i d'estar creant una cosa sòlida i això dóna moltes forces.

Es podria fer una sèrie semblant a Solsona o al Solsonès?

A mi m'encantaria! Es podria fer perquè hi ha molta riquesa paisatgística i segur que la gent també s'implicaria molt, sobretot, si fos un producte tipus Ventdelplà que és com molt de la terra.

L'únic problema és que és una mica lluny de Barcelona, que és on hi ha el centre de producció i on es cou tot, i això generaria problemes de transport, de proximitat amb els proveïdors, etc.

Però mai se sap!

Què és el que més t'agrada d'aquesta feina?

M'agrada el treball en equip. També les presses, els nervis, les mil trucades telefòniques, els imprevistos, les solucions. És una feina molt dinàmica on un es reinventa cada dia. A més, el fet de treballant a diari per construir alguna cosa que, per molt esforç que et costi, té uns resultats palpables, és molt estimulant i el fet de "veure" la feina que fas, reconforta molt.

Per què creus que té tant èxit aquesta sèrie?

Perquè és molt pròxima i els personatges estan molt ben trobats, són molt carismàtics i representatius. Perquè penso que no és una sèrie gens pretensiosa i perquè té molt caliu i abarca un camp generacional molt ampli, des de les històries dels mes petits, com el Biel i l'Alba, fins els més grans com la Dora i el Llibert, de manera que ningú no queda fora.

Què voldries fer en el futur?

En un futur vull no deixar d'aprendre i, a poc a poc, progressar en aquesta professió. La ficció m'agrada molt perquè és realista i catàrquica i també té un punt molt màgic. M'agradaria molt fer cinema, tot i que és una feina bastant més inestable.

Segur que no ens pots avançar res dels propers capítols, oi?

No (riu). Com sempre, hi haurà una mica de tot, desgràcies, amors, naixements, bodes, malalties, com a la vida real. Només puc dir-vos que, segons sembla, hi ha Ventdelplà per força temps, de moment.

Noteu la pressió de les audiències, els treballadors? Com? La notes sobretot quan la cosa no funciona... com va passar amb "Zoo" i això genera cert pessimisme. Som conscients que la televisió és una indústria i que si un producte no genera

Almenys, explica'ns alguna anècdota?

Una cosa divertida va ser al principi de la temporada quan vam gravar tot el tema de l'Abel Folk (Jordi). Anava maquillat ple de sang, cops, amb les robes estripades i en un canvi de localització caminant per un carrer de Girona, tothom el parava, pensant que estava ferit, per si necessitava ajuda.

Hi deu haver moltes situacions curisoes?

Sí, i la gent de casa potser no se les planteja. Penseu que la realitat personal afecta a la pròpia sèrie. Per exemple, l'Anna Barrachina (Nuri) té la cama trencada i els guionistes van haver d'adaptar la trama d'un dia per l'altre per justificar que anés amb crosses com si li hagués passat alguna cosa al seu personatge.

O quan la Rosa Gàmiz (Berta) es va quedar embarassada, es van haver de refer guions ràpidament perquè tingués un fill del Monràs. El que et dic, que la ficció pot ser més real que la realitat mateixa!

La Cristina en un dels platós més coneguts de Ventdelplà, el Bar Tramuntana 578 - Divendres, 18-07-2008

19

L'Entrevista

Josep M. Borés

Joan Guilanyà i Galan Aficionat a les motos antigues El Joan és un dels aficionats a tota classe de vehicles de dues rodes. El seu treball en un taller de mecànica planxa i pintura continua fora de les hores de feina refent i tornant a posar en funcionament tota classe de motos antigues. El Joan ja té una bona col·lecció de motos i l'hem anat a veure perquè ens expliqui què és això de "restaurar una moto".

Com et vas aficionar a restaurar motos.

Sempre m'ha agradat la mecànica.

Quan vols arreglar una moto antiga, per on hem de començar?

Primerament cal aconseguir el model que t'agrada, comprar-la i veure les peces que li fan falta, comprovar si el motor està bé, i si s'engega...

I, com ho fas per trobar els recanvis? És important que quan compres la moto, mirar que estigui tan sencera com sigui possible i si hi falten peces, si estan espatllades o no, si es poden aprofitar ...sinó has de mirar de trobar-les, mirant per internet, anant a les fires que fan tot sovint de material antic i si al final no les trobes te les has de construir tu mateix.

Hi ha models de motos més senzilles de reconstruir que altres?

Sí, oi tant, les més fàcils de refer solen ser les motos de trial dels anys 60 i 70, o

Veus un ferro rovellat en un racó penses "on vas amb això", però quan hi treballes i la veus acabada, recompensa.

tenen un motor més aviat gran i que una vegada restaurades les poden fer córrer i disfrutar-les. Altra cosa és que les restauris per col·leccionar-les, llavors es valora que sigui un model poc conegut o que n'existeixin pocs al món.

Si t'estiguessis a comptar el que t'hi has de gastar, no compensa.

I, tu Joan les restaures per a tu?

Sí, les refaig per a mi, però si hi ha algun amic que també s'està refent la seva moto, m'agrada ajudar-lo tant com puc.

models que en els seus anys se'n van fer moltes, per aquí les Bultaco, les Ossa, són models dels que és fàcil trobar-ne les peces. Les més complicades de refer són els models entre els anys 20 i 40 perquè són models dels que no hi ha peces i te les has de fer tu mateix.

I, la pintura?

Has de veure si a la moto es poden apreciar els colors originals, treure tot el rovell i tornar-la a pintar. Si no es veuen els colors, has de mirar la informació sobre la marca i amb el codi de color, tornar-la a pintar com era en un principi.

Quines són les motos que la gent solen restaurar?

Motos de carretera dels anys 60-70 que

Què porta a algú a restaurar una moto?

Doncs per diversos motius, però veig que

Una Bultaco, abans de començar i després d'acabar-la.

20

578 - Divendres, 18-07-2008

L'Entrevista

Josep M. Borés

la gent que li agrada refer motos són de 40-50 anys i crec que els fa il·lusió tornar a veure les motos que corrien durant en la seva joventut. També passa que de vegades la moto havia estat del pare o d'un parent i estava espatllada. Fa gràcia pel record tornar-la a posar en marxa

Quina moto et faria especial il·lusió refer?

No ho sé, però una BSA dels anys 30 bicilíndrica estaria molt bé.

Una moto antiga pot circular per la carretera?

Sí, home, i tant, una vegada tens tots els papers, la moto ha de passar la ITV, contractar l'assegurança i llavors ja pot circular com un vehicle normal i corrent.

I quantes en tens?

Tinc motos de trial, de cross, tinc un sidecar, uns quants ciclomotors, i motos de carretera d'entre els anys 30 i 60. Unes 25. Les he anat trobant, m'han fet gràcia i me les he quedat.

Aquest procés és fàcil?

Si disposes de la matrícula és fàcil, es demanen els informes a trànsit i el procés no costa. Si la moto ve de l'estranger o no té matricula cal fer-ho com a històrica, però llavors ja és una mica més complicat, necessites més papers, l'informe d'un enginyer industrial... Si fos el cas que la moto no tingués cap paper, també ho aconseguiries però ja és molt més complicat.

Què en valores més d'una moto vella?

Primerament el preu i després el que sigui especial, n'hi hagin poques...

Què pot costar?

No és barato. Dependrà dels recanvis que necessitis i no és pas que siguin cars, el que passa és que n'has de pagar el què en demanen, ja que solen ser peces que n'hi ha poques o són fetes expressament. Pensa que també hi ha molta feina, netejar, refer els cromats, polir aluminis, repintar... solen ser treballs amb moltes hores de feina. Al final, si et vens la moto, és complicat recuperar els diners invertits, generalment ha costat més diners la feina que tot el que en pots demanar.

Quan es tarda?

Depèn del model i del seu estat, evidentment, però si t'hi poguessis estar les 8 hores diàries, pots tenir tranquil·lament un mes de feina, de mitjana. El que passa és que com que són feines que es fan fora

Quantes n'has refet?

Unes 10 o 12

d'hores de treball, pots estar un any treballant per refer una moto normal.

Quin és el model que t'ha agradat més de refer?

Estic molt orgullós d'una NSU Ponny de l'any 33 perquè és una peça única.

Quan comença a valer la pena refer una moto?

Una moto dels anys 70-75 sol ser interessant treballar-hi, més modernes a mi ja no m'agraden.

Hi ha molta afició aquí a Solsona?

Sí, aquí hi ha força gent que es refà les motos però també n'hi ha moltes de parades.

Quina t'ha costat més?

Una Ural amb sidecar, ha estat laboriós, hi havia molta feina i la moto estava molt malament.

Què et dóna més gust: començar o acabar?

Quan comences tens molta il·lusió, però quan l'acabes i veus el resultat n'estàs molt orgullós.

Quina és la més vella i la més nova?

Una Roné, francesa, d'entre l'any 20 i 26, no ho sé segur. També tinc una Motobecane, francesa 350 de quatre temps del 29.

La més moderna que tinc és una Benelli 500 Quatro del 75.

I si a partir d'aquí, algú veu que en una pallera hi ha una moto vella...

Doncs que s'informi, que busqui a la gent que li agrada de refer-les, que tingui paciència i que comenci.

Quan acabaràs Joan...

No ho sé, mai... Home, sí, quan no m'ho pugui permetre.

NSU Ponny de l'any 33

URAL amb sidecar, abans i després de refer-la.

578 - Divendres, 18-07-2008

21

Bisbat i Parròquia

Josep Àngel Colomés

El bisbe de Solsona anima a fer pinya en l’any dedicat a St. Pau Mons. Traserra acaba de publicar la seva setena carta pastoral: «La comunitat cristiana» L’objectiu de les cartes no és aportar novetats sinó el fet de poder «revisar la teva actitud i intensificar allò positiu que ja estàs fent», diu el prelat En un context en què les «comunitats viuen un cert desànim», Mons. Jaume Traserra invita a la diòcesi a tenir present que «Jesús porta el timó de l’Església i no deixarà mai d’ajudar-la». Segons el rector de Súria, Josep M. Vilaseca, una de les claus del text està en el primer capítol, titulat «La comunitat de la caritat» ja que, com diu la carta, cal “presentarse davant la societat actual com una comunitat de germans que s’estimen”.

En l’any dedicat a St. Pau, el bisbe solsoní destaca algunes afirmacions i alguns consells de l’apòstol dels gentils: «Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència... de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona» (Carta als Colossencs 3, 12-14).

El darrer capítol, titulat «Comunitat d’esperança», és una picada d’ullet a la darrera encíclica del papa Benet XVI

Bisbat de Solsona

«Salvats en esperança». Mons. Traserra hi corrobora que «l’esperança és com una àncora segura i ferma, perquè és Déu mateix qui vol donar-nos allò que nosaltres esperem».

Finalment, el bisbe de Solsona encoratja «a treballar amb tot interès per a la renovació de les comunitats cristianes» per tal que esdevinguin «signes atractius i creïbles» mitjançant l’objectiu de «la santedat de vida i la pràctica de les benaurances».

Enllaços d’interès: Altres escrits i cartes pastorals de Mons. Traserra Any sant Pau Cartes de sant Pau Text carta pastoral de Benet XVI «Salvats en esperança» Més informacions sobre el bisbat de Solsona: http://bisbatsolsona.blogspot.com

Ramon Estany

La bioètica centra les jornades de formació sacerdotals del Bisbat de Solsona Del 25 al 27 de juny, el Seminari de Solsona va acollir les habituals jornades de formació per a preveres que tenen lloc a principi de l’estiu Els dos primers dies les conferències van anar a càrrec de la Gna. Pilar Núñez, de la Companyia de Maria,. ginecòloga i prof. de l’Institut Borja i de Bioètica de la URL. Núñez va impartir les següents xerrades: “Les noves tecnologies al servei de la persona”, “Decisions al final de la vida: entre la medicina i l’ètica”, “Acompanyar el dol per la pèrdua dels nostres i davant les nostres pròpies pèrdues”, “Educar a la vida

Assistents a les jornades

en un món plural i secular”, “Postura cristiana davant l’avortament” i “Les cèl.lules mare i la Medicina Regenerativa” El darrer dia de les jornades, va ser el torn del filòsof Francesc Torralba que va centrar la seva intervenció en la segona encíclica del Papa Benet XVI, SPE SALVI, amb dues conferències “L’esperança en la modernitat líquida” i “L’arrel de l’esperança. Lectura de SPE SALVI”

Francesc Torralba 22

578 - Divendres, 18-07-2008

Bisbat de Solsona

Ramon Estany

Solsona participa al 41è Pelegrinatge de l’Hospitalitat de Lourdes Del 7 a l’11 de juny, l’Hospitalitat de Lourdes del bisbat de Solsona va fer el seu pelegrinatge anual juntament amb l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat de Vic Aquest any, amb motiu dels 150 anys de les aparicions de la Mare de Déu, s’ha celebrat l’any jubilar. Aquest fet ha comportat que milers de pelegrins vinguts d’arreu, s’hagin aplegat a l’entorn de la Mare de Déu de Lourdes. Del nostre bisbat de Solsona van ser 262 persones, entre malalts, pelegrins i personal de servei.

El pelegrinatge va ser presidit pel bisbe de Vic, Mons.

Romà Casanova. El nostre bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra va ser-hi present durant dos dies.

Els bisbes de Solsona i Vic presidiren l'Eucaristia

Els actes han estat els mateixos de cada any, amb la particularitat que aquest any s’ha fet el Camí del Jubileu, que ha consistit a fer quatre etapes de l’esmentat camí pels voltants del Santuari.

Han estat uns dies dedicats al servei als malalts, compartint la vivència del missatge de Lourdes.

Voluntaris i malalts assistint als actes del Pelegrinatge

Celebracions

Ramon Estany

Destacada festa del barri de Sant Pau a Solsona La festa dels veïns del carrer de Sant Pau serà recordada enguany per ser de les més participades i amb més caliu. La vigília, tots els veïns es van aplegar al carrer sota les estrelles per compartir un sopar a la fresca. L’endemà, Mn. Josep Sierra

Moment de la Missa

va celebrar la tradicional missa al carrer, a la qual també hi va assistir l’alcalde de Solsona que, d’aquesta manera, acompanyava la cinquantena de veïns en aquesta celebració. Després de la missa, la tradicional coca amb xocolata desfeta posava el punt i final dolç a la festa.

Repartint xocolata 578 - Divendres, 18-07-2008

23

Artesans i productors ecològics

Celsona Informació - Associació d'Artesans i Productors Ecològics

Isidre Canal i Cinca Artesà d'arts i oficis i productor agroalimentari de Llobera

Isidre Canal i Cinca Casa Guerres - Llobera Tel. 650943367 i.canalcinca@gmail.com

Raconeres

L'Isidre Canal ha nascut i crescut al Solsonès i és un dels socis fundadors de l’Associació per a la promoció de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès.

Elabora articles decoratius fets amb fusta com ara escambells, mesuradors de gra, raconeres, taules, etc. des de l’empresa Artesania Guerres. A més a més, també elabora pa i coca artesans, cuit amb llenya de pi.

Comenta que “el motiu pel qual ens va motivar és perquè

en una agenda del 1947 el meu pare va apuntar la recepta de com feia el pa la besàvia” i assegura que les matèries primes són de primera qualitat. Tots els productes s’elaboren a Casa Guerres de Llobera, on resideix.

Per Canal, treballar en l’artesania és una gran satisfacció ja que totes les peces que fa són úniques i referent a la producció del pa explica que “fem un producte que el seu procés i elaboració és pràcticament inexistent al dia d’avui”.

Escambells

Jardineres 24

578 - Divendres, 18-07-2008

Coaching al minut? I per què no!

Eduard Tamames (ActionCOACH)

Empresa familiar (II) En l’anterior col·laboració parlàvem sobre les principals raons que originaven un percentatge molt baix de supervivència de l’empresa familiar en el transcórrer dels canvis generacionals.

Reprenem el fil i continuem l’enumeració de causes.

No tothom és empresari, i pot tenir mancances en les habilitats, motivació i caràcter necessaris per a sobreviure en aquest món. En moltes ocasions falta la motivació i les ganes del fundador, ja que els successors s’ho han trobat tot fet. Pot ser també que el successor s’hagi vist obligat a incorporar-se a l’empresa per pressions familiars, o manca d’alternatives. I finalment pot estar mancat de la determinació i habilitats necessaris per a ser empresari.

Competència entre els successors. Si ens fixem atentament, els germans solen ser molt diferents, a cadascun li ha tocat ocupar un lloc i desenvolupar un rol diferent a la família, i no sempre és fàcil aquesta integració de caràcters tan diferents. Aquesta diferència que podria portar complementarietat la majoria de vegades genera conflicte en el cas de l’empresa familiar, ja que hi ha masses factors emocionals involucrats, i degenera en rivalitats i lluites de poder. Aquestes diferències de caràcter poden arribar a ser diferències de valors en la 3a generació, els cosins, dificultant encara més la continuïtat del negoci, ja que no existeix ni el vincle directe que fa seguir unit malgrat les diferències.

i ho posposem. El conflicte apareixerà tard o d’hora, la qüestió és estar preparat o no per a afrontar-lo. És responsabilitat de l’empresari liderar el procés, i fer-lo amb temps suficient. El recolzament (o la seva manca) del cònjuge serà vital en aquest procés.

Professionalitzar l’empresa. Definir funcions, estructura, sistemes, objectius comuns i particulars, és a dir, convertir-la en una empresa de veritat. Això és aplicable a qualsevol empresa, però troba més barreres encara en l’empresa familiar, ja que a vegades es creu que professionalització i família són conceptes oposats, res més allunyat de la realitat.

Aprofitar els avantatges de l’empresa familiar (compromís, flexibilitat, confiança, estabilitat, etc.). Es parla molt dels aspectes negatius de l’empresa familiar, però a quin executiu no li agradaria comptar amb gent tan compromesa, de confiança, i coneixedora del negoci com la disponible a l’empresa familiar, i tenir la rapidesa de decisió i flexibilitat que comporta?

En moltes ocasions un coach pot ajudar en aquesta transició, ja que els empresaris no solen saber com afrontar aquests problemes, i es troben amb el factor de la pressió familiar, elements que poden recomanar que un tercer independent faci aquestes funcions, per experiència, com a garantia d’imparcialitat i pel bé de la pròpia convivència familiar.

Com afrontar tots aquests riscos?

No hi ha solucions màgiques, però per a poder afrontar tots aquests desafiaments hi ha un seguit d’iniciatives a prendre, que si bé no són una garantia d’èxit, portar-les a terme augmenta les possibilitats de que els nostres néts gaudeixin de l’empresa, i per descomptat no fer-ho ens situa amb bastanta probabilitat en aquell 85% d’empreses que no sobreviuen a la tercera generació: Ser conscients del repte, del fet que hi ha més possibilitats de fracàs que d’èxit. Encara em sorprèn la quantitat de gent en empreses familiars, propietaris, gestors o familiars, que creuen que aquest 85% d’empreses desaparegudes no s’aplica a ells. 1,5 de cada 10 empreses sobreviu a la tercera generació.

Creuen realment que serà la seva la que sobrevisqui? Això no és una “estadística de tertúlia”, són dades reals. Ser conscient del que està en joc i les dificultats, i no mirar simplement cap un altre costat, és el primer pas per a assolir la supervivència.

Planificar, especialment la successió familiar, i definir objectius clars per a l’empresa familiar compartits per tots.

Això xocarà en moltes ocasions, encara que no ho reconegui, amb el fundador o persona a succeir. A ningú de nosaltres no ens agrada planificar el nostre relleu, ni abandonar el poder de decisió. Planificar i fixar objectius xoca en general amb la dinàmica habitual de l’empresa, centrada en l’operativa i el dia a dia, i amb els interessos particulars.

Fixar regles, mesures i polítiques (qui entra i en quines condicions, posició de la família política, retribucions, expectatives, en definitiva) abans que les situacions passin. No són temes agradables, i moltes vegades tendim a evitar el conflicte 578 - Divendres, 18-07-2008

25

Topònims

Jaume Clavé

Toponímia secreta: Organyà i entorns (2/2) La vall d’Alinyà Enfilant el pont d’Espia, entrem a aquesta vall, plena d’encís i flaires d’antigor. A l’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’any 839 li van posar Helinniano, en llatí, que de poc ens serveix per aclarir el topònim, ja que l’escrivà de torn l’únic que pretenia era acomodar-lo a la prosàpia llatina, convertida en la llengua eclesiàstica després de la desfeta de l’Imperi romà.

Els antics dels antics van adonar-se d’un tret rellevant d’aquesta vall, com seria un alineament o alineació de muntanyes i pics que semblen dividir la vall en dues parts longitudinals. El nucli de la paraula Alinyà seria linya, corresponent a l’actual línia, amb el sufix A- a tot davant, com passa en arrenglerament, de rengle. El seu nom genuí seria Alinyar.

inclinada que sembla un autèntic monument dedicat a un gran gegant, el qual sembla desplaçar-se amb una roca a l’espatlla, que aguanta amb el seu braç rabassut. Es nota que el braç esquerre s’ha desprès de la penya amb el pas del temps. Més enllà ens topem amb un conjunt de roques disperses, de rares figures, que són el Piquer, pròpiament dit, l’indret on es picava, o sigui, la pedrera, de la mateixa manera que joquer vol dir allà on s’ajoquen les gallines.

Roca Narieda És la muntanya més emblemàtica de la vall d’Organyà, situada al peu del Segre entre Fígols i Coll de Nargó. És una meta obligada dels escaladors per les seves parets tan verticals i llises. En una de les seves parets, a mig aire, abriga una estranya concavitat, a més d’una altra molt més petitona. Té la forma d’una flama, acabada en punxa per dalt i per baix. El seu origen geològic és molt misteriós, com si fos el testimoni d’una explosió poderosa que des de dintre les entranyes hagués partit la serra per deixar passar el Segre. El seu entorn, a la posta del sol, presenta una aurèola de foc fulgent, com un possible efecte d’aquell esclat d’energia que hauria fos la mateixa pedra tot deixant la paret llisa i fina de dalt a baix. El nom de la Roca Narieda deriva clarament del mot hebreu nar, que significa al peu de la lletra flama, torxa o lluminària, que és el tret característic que els antics moradors de la vall van descobrir en aquesta muntanya. En aquest cas, cal recordar que una de les llengües més antigues del nostre país era l’iber i que aquest nom és pràcticametn igual que dir hebreu, de tal manera que del país hebreu se n’hauria de dir Hibèria.

El Turp Al mig de l’embassament d’Oliana, a l’esquerra, s’alça el pic del Turp, el qual abriga la misteriosa vall de Lluc, tan petita i reclosa que no té cap resta d’habitacles, com si hagués estat un lloc de reclusió de deportats en temps molt llunyans. El pic del Turp s’eleva tan amunt i en punxa que sembla la figura d’un torb, que s’aixeca de la terra cap al cel tot estrenyent-se més i més. La seva silueta, que recorda aquest fenomen atmosfèric, s’accentua si es contempla des de les terres del Solsonès i fins de l’Urgell i la Segarra.

Nargó El nom d’aquest poble també és possiblement iber o hebreu. A Coll Piquer, des de la llunyania podem contemplar un borrot que sembla el dit gros de la mà, com treient el cap per la part alta de la muntanya de Nargó. El nom de Nargó seria aquest dit tan xocant, expressat en la llengua ibera, hebrea o aramea del país, que tot seria el mateix.

Coll Piquer A la part alta del poble de Nargó, a seques, sense el Coll de, com diuen els seus vilatans, l’altre Coll Piquer ens reserva més d’una sorpresa. Primer una penya alta, quadrada, 26

578 - Divendres, 18-07-2008

Entrevista

Ramon Estany

“Si no les poguéssim escoltar les trobaríem a faltar”

Josep Maria Augé, campaner jubilat de Solsona

Als seus 91 anys, el Josep Maria Augé ha estat el darrer campaner i sagristà de la Catedral de Solsona. Des de l’any 1976 i fins fa dos anys ell va tenir cura de les claus de la seu de l’església solsonina. Com a sagristà, va tenir cura de preparar les celebracions de les misses, i com a campaner, va exercir de dipositari d’una tradició secular, la del toc de campanes, que avui dia va desapareixent essent substituïda per mecanismes electrònics i mecànics en el millor dels casos si és que no s’acaben de perdre Quan vas començar a fer de campaner?

Va ser l’any 1976, fins fa un parell d’anys, i ara ja en tinc 91. Vaig fer-me càrrec de la Catedral però també ajudava a les Misses i feia de sagristà, atenent els turistes i els visitants que venien els dissabtes. A causa de la meva salut delicada, que no em permetia treballar al taller del meu pare, vaig entrar al seminari per fer de porter, tenint cura del jardí i portant encàrrecs pels seminaristes. Però quan l’any 76 va morir el campaner de la catedral, vaig fer-me'n càrrec jo.

Es podria viure sense el so de les campanes?

Les trobaríem a faltar. Especialment els tocs solemnes, per la Festa Major i durant les nits. Ara només es toca pels enterraments i per Pasqua. És una tradició que es perd. Abans es tocaven més sovint.

Hi ha algun moment especial que recordis com a campaner?

Quan es moria el sant Pare, que fèiem un tocar especial. També abans, quan es moria un canonge, es feien uns tocs molt concrets.

No us feia vertigen o mareig pujar tan amunt al campanar, i més tenint en compte que ja éreu molt gran?

No, però era molt cansat. Són 124 graons, els tenia ben comptats i encara, a dalt de tot, la canalla s’enfilava més amunt, fins a les campanes del rellotge.

Què et sembla que els joves s’aficionin a tocar les campanes?

Molt bé, n’hi ha una bona colla que hi posen moltes ganes i participen a les festes I conserven les tradicions. I el més important és que són joves i valents, perquè és molt feixuc fer anar les campanes.

T’has equivocat mai de toc?

Alguna vegada sí, més aviat quan vas de pressa i et confons, però de seguida rectificaves.

Les campanes compleixen una funció informativa molt especial aquí a Solsona, ja que avisen dels difunts que hi ha. Quins tocs es fan?

A Solsona hi ha el toc de morts i difunts, dos per les dones i tres per als homes.

Quines campanes té la Catedral de Solsona?

En té sis. La Major, la més gran i que antigament tocava a somatent; la Magranera, que anuncia les defuncions i que anys enrera avisava la gent dels focs; també hi ha les dues Tèrcies, que servien per anunciar la missa dels canonges, i finalment, les més petites, les Caterinoies.

578 - Divendres, 18-07-2008

27

INFLEXIONS

Inflexions

Genís Cardona El terme modern és sinestèsia, però el metge del poble li va dir al pare que es tractava d’una malaltia dels pollastres i que potser em passaria, potser no. El pare li va donar una cistella plena de rovellons i de llenegues i, quan marxàvem cap a casa, es va fregar molta estona els ulls amb el mocador.

La verdor de l’enciam, a l’hort, em recorda el so de les flames quan roseguen troncs d’alzina, a l’hivern. Si passo els dits per sobre les fulles noto una forta olor de palla humida i el món se’m torna de color blau. Els altres nens, a l’escola, se’n reien de mi i em picaven al cap amb els llibres i els quaderns. El mestre, quan em cridava pel nom, em provocava una esgarrifança tan terrible a les cames que em semblava que me les estés recorrent una corrua de formigues. Em quedava quiet com un estaquirot, immòbil, amb la boca oberta, sense sentir ni veure res. Fou el mestre qui li digué al pare que calia que em dugués al metge del poble i també fou ell qui, anys més tard, recomanà a la mare (el pare havia mort a la guerra) que em portés al Santuari del Miracle per veure si podia ajudar a l’hort o a la cuina.

L’espelma fa pampallugues mentre escric això, i el joc de llums i ombres m’evoca el so de les campanes, quan toquen a primera hora del matí. Sóc monjo, se’m va despertar l’amor a Jesús, a poc a poc, mentre pelava trumfos i els abocava a l’olla que penjava dels esclamalls. La rugositat de la pela, la vivor entortolligada dels grills, els notava amb un regust agredolç, em feien empassar saliva una vegada i una altra, com si estigués deixant fondre a la boca un tros de xocolata negra. Només els fills segons de casa bona podien ferse monjos, i jo era el tercer fill dels masovers de cal Caragirat. Suposo que devia despertar certa tendresa, amb el meu posat de no ser-hi tot i amb la gran facilitat que tenia pels números.

Els números són els únics que només són el que són i prou. Un set és un set, i no un set i una alenada de pètals de rosa. Un catorze és només un catorze, sense que noti pessigolles al clatell. Un vuit és un vuit, i no és ni groc, ni verd, ni virolat. De seguida

28

em van demanar que m’encarregués dels comptes del santuari, que mirés de treure el màxim profit del gra i dels conills que es venien al mercat de Solsona, que vigilés que els pobres rebessin el que els era just i necessari. També vaig aprendre les pregàries i em vaig adonar que per parlar amb Déu Nostre Senyor no cal tancar els ulls a la solitud de la cel.la ni a la foscor aromàtica de la capella, sinó que també pot fer-se seient sota un pi, trepitjant la neu acabada de caure o espiant les formes dels núvols.

La petita flama dibuixa ombres que ballen entre les lletres que escric en aquest paper, a una hora que ja hauria d’estar dormint. Tinc dificultats per dormir, darrerament. Els somnis se’m confonen i quan desperto no sé si estic despert o si continuo dormint somiant que em desperto. Els números han estat la meva vida i encara ara, malgrat que em van dir que ja n’hi havia prou si ajudava una mica a l’hora de l’eucaristia del diumenge, si ningú no em vigila, repasso els comptes que fa el Manel amb la maquineta. El Manel és un noi vingut de prop de Tremp, amb qui comparteixo cel. la (diuen que ja no tinc edat per dormir sol). Té una vocació fortíssima, fins i tot potser excessiva, però no s’estima gens els números.

Em sembla que plego d’escriure. Estic cansadot i aviat no sabré distingir si les campanes que sento són les que criden a oració o les que em desperta aquesta flama ballaruca. Si no fos que les de veritat em ressonaran en color groc, és clar, i que el Manel es llevarà per anar a la capella.

578 - Divendres, 18-07-2008

Guia de serveis ACUPUNTURA

ELECTRODOMÈSTICS

CA L’ANITA Al seu servei C/ Castell, 14 - 973 48 02 08

EXPERT RAFART C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

Torra Stil,.......................... 973 48 39 46

ESPORTS

TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 5 i 9 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37

RIBERA ESPORTS Pg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

AUTOMOCIÓ GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

ARTICLES DE REGAL

TINTORERIES ESTÈTIQUES

Articles de Regal PELLICER C/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

ÒPTIQUES Òptica Jané,.........................973 48 34 29

TRANSPORTS

BANCS I CAIXES IBERCAJA Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78

AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09

FERRETERIES - TALLERS Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport

C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Only Party............................973 48 29 17 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

VETERINARIS Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

PAPERERIES - IMPREMTES

CARNISSERIES Carnisseria Angelina .............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARBURANTS

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19 Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Perruqueria Bajona...............973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55 PERRUQUERIA NURI C. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60

PINTURES BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

Peusà, centre Podològic C/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

QUEVIURES - BEGUDES BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16

MODA GAUDÍ Ctra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

CREU ROJA 973 48 06 52

578 - Divendres, 18-07-2008

FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PODOLOGIA

GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95

973 48 10 80

CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

PERRUQUERIES

JOIERIES

GESTORIES

BOMBERS

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

MOSSOS 088

29

POLICIA L.

973 48 30 40

URGÈNCIES 973 48 14 14

Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Horari d'estiu

Club Sant Jordi

L’ex porter del Barça, Mora, al Club Sant Jordi

Fins el dia 15 de setembre el Club Estel tindrà el següent horari: Matí: tancat (Excepte divendres, que estarà obert de 10h a 12h) Tarda: Obert de 16h a 20h.

Dissabte 26 de juliol Caminada a la Mare de la Font Caminada fins a la Mare de la Font per a fer un dinar popular.

Cal apuntar-se al Club Estel. Tel. 973 48 10 47

El club està preparant xerrades i visites culturals a la ciutat de Solsona per aquests mesos de juliol i agost. Properament us n'anirem informant...

Associacions i Entitats

Carnaval de Solsona

Jordi Estany, president de la PB de Solsona, Pere Valentí Mora i Isidre Angrill, del Club Sant Jordi

La Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya, amb conveni amb l’Agrupació de Veterans del Barça, va portar el passat divendres 4 de juliol a Solsona l’ex jugador Pere Valentí Mora, per participar en una distesa tertúlia

CONCURS FOTOGRÀFIC:

“La Bata de Carnaval arreu del Món IV” L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona torna a posar en marxa el concurs de “La Bata Arreu del Món” per 4t any consecutiu!

El concurs premiarà les fotografies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més originals o inhòspits, emblemàtics o coneguts, etc Aprofitant que aquests mesos d’estiu molta gent fa les maletes i s’agafa uns dies de vacances, l’Associació de Festes del Carnaval torna a obrir el concurs per animar la gent a fer-se alguna foto amb la bata del Carnaval.

Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valora llunyania sinó que es premia l’originalitat, creativitat, sorpresa... de la fotografia.

Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 6 de febrer del 2009. De cara a aquesta edició, es premiarà el guanyador i els dos finalistes.

Els interessats podeu fer arribar les vostres fotografies a través de correu electrònic a l’adreça carnavalsolsona@yahoo.es; a través de correu convencional a l’apartat de correus núm. 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte.

Totes les fotografies que es recullin s’exposaran durant la festa solsonina. Les fotografies dels 3 guanyadors passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval, i les fotografies restants es podran passar a recollir els dies posteriors al Carnaval.

SOM-HI! LA BATA DE CARNAVAL ARREU DEL MÓN PER QUARTA VEGADA!!!

Mora, que va reconèixer que ell només és una petita part de la història del Barça, va explicar els seus inicis, l’any 1965, com a jugador juvenil del Reus. Als 17 anys va arribar al Barça, com a cedit al Comdal, posteriorment a l’Oviedo i després a l’Elche, fins que el 74 debutà amb el Barça, en l’època de Johan Cruiff, precisament al camp del Real Madrid, en el partit que els blaugranes van guanyar per 0 a 5. D’aquell partit, recorda que es va mentalitzar per no estar nerviós ni espantat, i és que “els nervis es perden quan surts al camp”.

Valentí Mora va estar fins al 79 al Barça, havent jugat 150 partits per anar-se al Rayo Vallecano i al Múrcia, retirant-se als 38 anys.

La tertúlia es va animar, amb la participació dels assistents que recordavent els jugadors d’abans i tot comentant la situació actual del club blaugrana.

Explicant les anècdotes del Barça 30

578 - Divendres, 18-07-2008

Associacions i Entitats

Associació de Dones del Solsonès

Simoneta Filaprim Aquest matí he hagut d’anar a la sabateria per comprarme unes bones sabates d’anar a caminar. Les meves amigues i jo, ara que ja fa bon temps volem posar els nostres cossos en forma i millorar la nostra salut. Ja se sap, les dones sempre trobem temps per fer toooooot el que volem! I les amigues són una prioritat! Però, guardar la línia, és secundari!

Doncs bé, estava esperant que em portessin el meu número, quan els meus ulls, involuntàriament i sense ganes, s’han hagut de fixar en un petit fulletó que anunciava sabates.

La primera foto encara mantenia un cert decorum feminista, la segona ja era força dubtosa i la tercera, era una indignitat!

Una noia molt ben dotada de pits i cuixes al descobert, amb un body senzill —no per barat sinó per minimalista—, i de llenceria fina, estava asseguda al terra (que no es veia) en una postura especialment provocativa destacant de manera notòria els pits i les cuixes. En un racó de la foto es veien dos puntets negres que eren les sabates. La noia, a més a més, estava decorada amb una esplèndida guitarra. Bé, la guitarra era normal, la que era esplèndida era ella... Però, aquesta guitarra li tapava, justament, aquelles parts del cos que ja estaven tapades. Quina casualitat! Així que, per sobre de la sinuosa forma de la guitarra sobresortien dos insinuants pits, i per sota, quedaven a l'aire, dos espectaculars pams de cuixa. I m’he preguntat: aquesta foto a

Opinió

qui deu anar dirigida? A les dones, no ho crec pas! Deu ser per a homes, oi? Reflexiono una mica més i segueixo pensant: si des que tinc ús de raó m’he pagat totes les sabates que he necessitat —exceptuant els peücs de néixer i les sabates d’anar a escola—, i aquesta foto està pensada per a homes, vol dir, això, que aquestes sabates les han de comprar els homes? Si no sabrien ni com posarse-les i menys caminar-hi! O potser la foto vol insinuar que les dones no ens podem pagar sabates com aquestes?

Seria estúpid el publicista que... No! És enormement imbècil el publicista que ha projectat aquest fulletó i el senyor que li ha pagat. Perquè ambdós són senyors. Això és evidentíííííssim!

Afortunadament, les dones, amb la suor del nostre treball, fa molts d’anys que ens podem comprar les sabates que necessitem. I per fer-ho no necessitem fotos de pits i cuixes. I menys, si no estem tan ben dotades com la senyoreta del model, que sol ser el més habitual.

I per si tot això no fos poc, no voldria ni pensar que la foto amaga valors soterrats de dona objecte. Ja que els objectes principals de la foto són els pits, les cuixes, la guitarra... i no pas les sabates.

Si us plau, feministes, no compreu sabates d’anuncis masclistes.

F. Torres

Gent positiva Quan per motius propis o per haver d’acompanyar un familiar has de conviure en un hospital, t’adones que és el lloc on la major part de la gent mostren el seu vertader rostre. En la vida quotidiana, bé sigui al carrer o en el lloc de treball, podem caminar mostrant una imatge que no és realment la nostra: però en la sala d’espera d’un metge, i molt més encara d’un hospital, hom abandona els controls hipòcrites i si sol mostrar tal i com és.

En aquests llocs és on millor es percep la diferència entre la gent positiva i la negativa. Vas per un passadís i et creues amb un company que et saluda amb un somriure, t’interesses pel seu estat i et diu que ho està superant molt bé.

La seva malaltia no li treu les ganes de viure ni l’esperança de veure’s recuperat. Segons ell, tots, metges i infermeres, són persones encantadores. Aquesta és la gent positiva, al seu costat et sembla que el teu problema ha disminuït, fins i tot l’ambient de l’hospital el trobes més agradable.

Però seguidament entres en una sala on ja sembla que t’esperen la gent negativa, no descasen ni un moment

578 - Divendres, 18-07-2008

parlant de la seva malaltia amb tot tipus de detalls, amb una lletania que et descriuen tots els horrors que han hagut de patir per la manca de professionalitat del personal que els ha atès. Et fiquen la por al cos i tens la sensació que el teu problema creix i et vénen ganes de fugir.

Déu ens guardi d’aquesta mena de gent profetitzadores de desgràcies, massoquistes i acovardidores del pròxim. Potser no n’hi ha gaires, però déu n’hi do el que es fan sentir, enverinen i sembren la por en aquests centres. No trobo cap raó lògica que justifiqui aquesta actitud. Potser se senten més importants presumint dels seus dolors i atemoritnt, amb les seves descripcions, als quins els escolten.

Escoltar aquests tipus de converses produeix més cansament que la pròpia malaltia.

Hauria d’estar prohibit parlar de salut en aquests llocs, a excepció del que es diu en sentit positiu, d’aquelles persones que miren la vida amb un somriure i donen la sensació que han nascut per sembrar l’optimisme i l’amor entre els demés.

31

Opinió

M. Nadal

Els amargs fruits de l’enveja La Laura i la Tomasa anaven juntes a la mateixa escola, eren veïnes, vivien al mateix carrer, … però…

Mentre la primera era filla d’una benestant família, la Tomasa ho era d’una casa pobre, encara que d’honorada família, a la que els pares de la Laura ajudaven sempre que se'ls presentava ... (sense ofendre'ls) l’ocasió.

La Laura era bona estudiant, simpàtica, i acostumava a tenir bones notes, metre que la seva “amiga”, seriosa, retreta i amargada per l’enveja vers l’altra, a la que odiava pel seu bon comportament i èxits.

Una tarda, cap de setmana, els pares de la primera posaren a la cartera de la seva filla, un berenar per a les dues, amb dos paquetets, amb els corresponents noms i a més al de la Tomasa, un sobre sellat a nom dels seus pares, amb alguns cèntims perquè passessin tots un millor diumenge.

Mentre la Laura jugava alegrement amb les amigues, la Tomasa s’acostà dissimuladament a la seva cartera i veient-hi un paquet al seu nom, en una incalificable arrencada de les seves, el llançà a un rierol, que corria mansament sota la paret del pati de l’escola…

après als meus temps en que vaig poder assistir a l’Escola.

Diu així:

El Chico, el mulo y el Gato Pasando por un pueblo un maragato, Llevaba, sobre un mulo atado, a un gato, Al que un chico, mostrando ”disimulo”, Le tiró la cola, por detrás del mundo.

Herido el gato, al parecer sensible, Pególe al macho, un arañazo horrible, Y herido entonces el sensible macho, Pegó una gran “coz” que derribó al muchacho!

Reflexión: Es el mundo, a mi ver una cadena, Do rodando… rodando, la bola, El mal que hacemos, en cabeza ajena, “refluye” en nuestro MAL, por carambola!

-Sense comentarisA propòsit, ara em ve a la memòria un poema en castellà,

Poema de Ramon Campoamor

L''acudit del Simi

32

578 - Divendres, 18-07-2008

Opinió

Pere Ortís

Actualitzar el cristianisme Recordava aquell capellà mallorquí, retirat a San Pedro Sula, Antoni Coll, gat vell, taujanot, amb un sentit de l’humor i d’estar de tornada de la vida que enamoraven. El seu argot era decididament de ses illes, quan el sentíeu xerrar us pareixia que escoltàveu una rondaia mallorquina d’En Jordi des Racó; era notòria sa malici, les segones de canvi, amb què expressava ses seues idees i feia afirmacions carregades del típic absurd insular.

En una ocasió, allà pets seixanta, me deia que “es Concili domés ha gratat un poquet sa pei de s’Esglesi, emperò sense entra-hi dedins amb valentia”.

Ja aleshores feia pensar la cosa. Arribàvem a la segona meitat del segle dels viatges interplanetaris, de les formidables troballes tecnològiques, dels grans avenços en comunicacions i en altres disciplines humanes, assolíem un nivell de benestar que encara era de pocs, però que prometia eixamplar-se, vèiem com l’home, el món, feien un salt espectacular endavant, mentre l’Església continuava arrossegant el llast de creences i de pràctiques de caire medieval que ja no li feien gaire favor i no la deixaven saltar endavant alhora amb el món. En aquella situació Joan XXIII havia proclamat la celebració d’un Concili que fóra encaminat a l'ajornamento del cristianisme, de l’Església, per tractar de posar-se a nivell del progrés del món d’acord amb el seu interessant lema flectar, non frangar. No faltaren veus, en els racons més foscos de les sagristies, i també en alts estrats eclesials, que comentessin que Joan XXIII cercava de crear-se problemes. La pena fou que el seu pontificat fos de tan curta durada. És una observació humana, sobre la marxa.

Ja hi hagué un Concili Vaticà I, gairebé un segle abans, en 1870, que tractà de posar l’Església al dia, perquè aquesta necessitat es mastegava en l’aire. Tanmateix, no sembla que hi reeixís gaire, aquell Concili; el seu do de pit fou declarar el dogma de la Infal·libilitat Pontifícia, que fou aprovat pels vots de tots els pares del Concili, llevat de dos de negatius, emesos per dos bisbes nord-americans. De reforma sincera de l’Església i d’atenció prestada al món, potser que ben poques.

Les coses arribaren si fa no fa iguals al nostre temps. En el Vaticà II hi hagué bon llevat, hi hagué visionaris, qüestions interessants anaren cara enlaire sobre la taula, i alguna cosa s’hi féu, bones directrius en sorgiren, però el pas del temps les ha diluïdes i l’espantall del desastre a què pot menar el canvi ha fet pes en els més poderosos de tirat conservador, que han estat els manaies. Ara el cristianisme, en la nostra Europa, a casa nostra, vegeta. Porta un marcat signe de decadència, l’exponent de la qual és la buidor de les nostres celebracions eucarístiques, els diumenges, l’absència total de l’element jove i del madur. No té vida popular, el nostre cristianisme. La vida és canvi. Un organisme que no canvia porta les de perdre, va de dret a la inanitat. I un altre símptoma del buit que s’ha fet entre Església i poble és l’aversió al cristianisme, a “les coses dels capellans”, entre la gent fins ara “catòlica”, la qual aversió ja no pot ser dita simplement anticlericalisme; fenomen també observat en els nostres mitjans de comunicació. És un fet i no s’hi val a dissimular-lo o a girar-se-li d’esquena.

Si voleu, té verificació la teoria aquella de Jesucrist del pusillus grex, del “petit ramat”. Sort. Però això no marca cap 578 - Divendres, 18-07-2008

ideal i, en les presents circumstàncies, potser que tampoc no marqui cap esperança. Voldríem un cristianisme obert i projectat a l’home d’avui, que aquest assimili de manera llisa i vital. En aquest aspecte proposaríem els factors humans de la justícia, la pau i l’amor. El cristianisme ha d’encarnar-se en aquest tríptic tan interessant i, d’altra banda, imprescindible. I poca cosa més, a fe. Mentre hi hagi homes i dones en aquest planeta, aquestes tres qualitats apel·laran a homes i dones d’aquest planeta. Anem a l’Evangeli i veurem com Jesucrist els dóna preferència en el moment solemne de les benaurances i els atorga un primer mèrit cristià: feliços els qui tenen fam i set de justícia, feliços els qui treballen per la pau, feliços els compassius, els qui estimen.

I saltem a la sinagoga de Natzaret, quan ell desplega el rotlle i diu: He estat enviat a portar la bona nova als pobres i a alliberar els captius. “He estat enviat a”: aquesta és la meva missió, això em defineix. Jesús presenta la seva targeta personal.

Pot ser que mai la tradició cristiana, en general, i l’eclesiàstica en particular, no s’hagin aturat a considerar la transcendència d’aquesta autodefinició de Jesucrist. S’han embolicat en altres tresqueres. Però cal que el cristianisme cerqui i practiqui la fibra de la seva missió. Suposarà, en molts casos, una autocirurgia dolorosa, és clar, però pagarà fer-la si hom hi és generós.

Per tant, potser que fóra el moment que l’Església instituís el sagrament de treballar per suprimir la pobresa al món i de lluitar perquè es faci justícia als oprimits i així s’acabin les guerres. Així aplicaríem el nou cristianisme a la rel del problema fonamental del món actual. Jesucrist ens va donar un “nou” manament; potser que ara estaria molt d’acord a donar-nos aquest “nou” sagrament. Ell deixà la base dels sagraments en el seu Evangeli; això no vol dir que tingués al cap exactament l’estructura resultant de la tria de l’Església. L’Església pot seguir “triant”, inspirant-se en els signes del temps. Seré amb vosaltres fins a la fi dels segles.

Heus ací si en va de ben encaminada la Teologia de l’Alliberament. Davant la qual l’Església jeràrquica pica de peus a terra. Però cal que l’estudiï amb sinceritat, a la llum del més autèntic Jesucrist.

33

Opinió

Ramon Gualdo

Núvols de tempesta Alguns dies d’estiu, abans d’un xàfec, al cel hi veiem núvols amenaçadors, de color de plom. Sembla que diguin: enviaré un remitjot de llamps i trons que remourà el territori. Doncs, sembla que aquest estiu, en l’espai de la política també hi apareixen núvols de color de plom. Un dels camps de cultiu que podria rebre pedregada, podria ser el nostre Estatut. Dic que ho sembla. Perquè escoltem sovint mots plens de neguit: “Que el tombaran… Que penja d’un fil… Que el retallaran i el trinxaran… Ja és gros això: Que un Estatut que l’ha aprovat el poble, que ha fressat els camins legals, resulta que ens el potineja un Tribunal Constitucional. Tenim una democràcia ben estrambòtica.

Potser el que sentim ho fa dir la por. I no és estrany que estiguem esporuguits com un gos esto-

macat, perquè cada dos per tres ens claven un gec de garrotades.

Un altre camp de cultiu, on sembla que hi vulguin trinxar la collita, és el de la llengua. Apareix, per exemple, un “Manifiesto por la lengua común”, un manifest molt bètia, ja que és un atac ferotge contra el català, el basc i el gallec. Està fet amb mala llet. No volen que la llengua catalana respiri. La voldrien a la Unitat de Cures Intensives.

Davant de tot això, ens cal fermesa, coratge, sabernos defensar amb dignitat. Tots: Polítics, intel·lectuals i tots els ciutadans. Ah: i no perdem mai l’esperança.

Confiem que els núvols perdin el color de plom, que no hi hagi pedregada, i que tot plegat –fent servir la parla de la pagesia- només hagi estat un cap de broma.

Els Sants de la Setmana

PB de Solsona i Comarca

Divendres, 18 Sant Frederic; santa Marina; santa Simforosa i els seus 7 fills.

La Junta

Sortida al Camp Nou

Dissabte, 19 Santa Àurea; sant Símmac; sant Pere de Cadireta.

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit del Trofeu Joan Gamper el dissabte 16 d´agost:

Diumenge, 20 Sant Elies; sant Torlaci; sants Pau i Sisenand; santa Margarida; santa Liberata.

Dilluns, 21 Sant Llorenç de Bríndisi. Sant Daniel; santa Pràxedes, vg.

F.C.BARCELONA – BOCA JÚNIORS

Dimarts, 22 Santa Maria Magdalena (de Magdala). Sant Teòfil; sant Menelau.

Els preus de les entrades són els següents: - Tribuna central: 90 euros - Tribuna 1a, 2a i 3a graderia (no central): 69 euros - Lateral 1a, 2a i 3a graderia: 54 euros - Gol 1a, 2a, i 3a graderia: 38 euros - General: 25 euros

Dimecres, 23 Santa Brígida. Sant Bernat d’Alzira i santes Maria i Gràcia; santa Cunegunda.

Dijous, 24 Sant Víctor, mr.; sant Borís, mr.; santa Cristina; beates Pilar, Maria-Àngels i Teresa.

Divendres, 25 Diada de Sant Jaume (anomenat el Major).

Santa Valentina.

Per la compra d´una entrada d´adult, es podrà demanar una entrada infantil gratuïta (fins als 14 anys) i segons el Futbol Club Barcelona, aquesta promoció estarà en funció de la disponibilitat d´entrades.

El preu del viatge és de 10 euros pels socis de la Penya Barcelonista, (majors de 8 anys), i de 20 euros pels no socis, (majors de 8 anys).

El Futbol Club Barcelona fa un 25% de descompte als seus socis no abonats sobre el preu de les entrades.

Per a més informació o inscripcions, els divendres dies 18 i 25 de juliol, els dos divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877, o al local de la Penya , els mateixos dies i horari. L´ùltim dia per apuntar-se és el divendres 25 de juliol. www.lapenya.cat

Dissabte, 26 Sant Joaquim i santa Anna.

Diumenge, 27 Sant Cugat. Santes Juliana i Semproniana; sant Pantaleó; sant Celestí I; sant Aureli.

Dilluns, 28 Santa Caterina Thomàs; sant Víctor I; beat Urbà II; sants Nazari i Cels; sant Ursus.

Dimarts, 29 Santa Marta. Sant Adam; sant Fèlix III. Dimecres, 30 Sant Pere Crisòleg. Màrtirs de Sant Joan de Déu. Sants Abdó o Abdon i Senén (popularment Nin i Non); sant Justí de Jacobis.

Dijous, 31 Sant Ignasi de Loiola.

34

578 - Divendres, 18-07-2008

Futbol

Escola de Tecnificació de futbol de l’Associació Esportiva LACH

Escola de Tecnificació de futbol “LACH”

2n Campus de Futbol Estiu 2008

El grup

L’Escola de Tecnificació de Futbol de l’Associació Esportiva LACH va dur a terme, al llarg de la setmana passada, el segon Campus d’estiu de futbol. De dilluns a divendres, de 2/4 de 4 a 8 de la tarda, tots els nois van poder aprendre i practicar amb les sessions de tecnificació basades en els aspectes més tècnics del futbol.

Entre d’altres, van practicar els cops i xuts a porteria, els remats de cap, la pràctica de les accions a pilota parada, els driblings,... i a més, a part de dur a terme els tradicionals tallers de manteniment del calçat esportiu, s’hi va afegir unes sessions de tecnificació de porters que va dur a terme el porter de la UE Lleida, Aleix Serra. Els nois també van poder gaudir d’un temps de piscina i per primera vegada es va poder fer un seguiment tècnic de vídeo amb xerrades incloses.

Volem agrair el suport inestimable que ens han proporcionat Construccions Mangas i Fills, RIU Esports i Moda i LA XURRE.

Atents al vídeo

A l'aigua

Sessió tècnica 578 - Divendres, 18-07-2008

35

Futbol 7

Ramon Estany

Calendari Campionat Futbol 7 Divendres 18 juliol 20,30 h. Kas Ribera - Boca 21,30 h. Veterans - Rasters 22,30 h. Flequers Cardona - Versàtil Dilluns 21 de juliol 20,30 h. Kim Forest - Bar Castell 21,30 h. Dock’s - Critt 22,30 h. Dasai - River Plate Dimarts 22 de juliol 20,30 h. Drink Team - Kas Ribera 21,30 h. Barreja Team - Veterans 22,30 h. Boca - Kim Forest Dimecres 23 de juliol 20,30 h. Versatil - Dasai 21,30 h. Rasters - Flequers Cardona 22,30 h. Bar Castell - Dock’s Dijous 24 de juliol 20,30 h. Critt - Bores Cuines 21,30 h. River Plate - Tegecom 22,30 h. Partit ajornat

River Plate.

Rasters

Divendres 25 de juliol Partits ajornats

Quarts de final

Dilluns 28 de juliol 21,00 1A-4B 22,00 2A-3B Dimarts 29 de juliol 21,00 1B-4A 22,00 2B-3A

Semifinals

Dimecres 31 juliol 21,00 Guanyador partit A-D 22,00 Guanyador partit B-C

Dock's

Controlant els equips

Kim Forest 36

578 - Divendres, 18-07-2008

Boca

Bar Castell

Ramon Estany

578 - Divendres, 18-07-2008

Veterans

Flequers de Cardona

Futbol 7

37

El dibuix del Celsona

Dibuixa les vacances Nom:

Edat:

Nois i noies de totes les edats, aquí teniu l'oportunitat d'enseryar-nos les vostres obres. Dibuixeu-nos el que us demanem en aquesta plana i porteu-la a la nostra oficina del Celsona Informació. Entre tots triarem el més maco i li donarem un regal a l'artista guanyador/a. Ànims, busca els retoladors i a dibuixar!!!

38

578 - Divendres, 18-07-2008

Futbol Sala

Gesport

Campionat de Futbol Sala Instal.lacions esportives El Pi La pluja va ésser la protagonista del cap de setmana passat, i va privar de disputar els partits de quarts de final. Així, només es van poder disputar els partits de lligueta i veure com s’acabava la fase de grups.

Grup A: Boca – Versàtil .................................................................. 4 a 2 Xacondeo Team – Atlètic Pi ............................................. 0 a 3 La classificació del grup A: 1r. Boca ................... 3 .......3 0 0 ..... 20 ........ 5+15 ........ 9 punts 2n. Versàtil .............. 3 .......2 0 1 ...... 7 .......... 4+3 ........ 6 punts 3r. Atlètic Pi ............ 3 .......1 0 2 ....... 3 .......... 6-3 ........ 3 punts 4t. Xacondeo ........T 2 .......0 0 2 ....... 3 ....... 15-12 ........ 0 punts

3r. Ivan Mujal ...................................................... 5 gols (Boca) 4t. Jordi Ritort ..................................................... 4 gols (Boca) 5è. Santi Sabata .................................................. 4 gols (Boca)

Grup B:

Dissabte, de 5 a 9 de la tarda, es duran a terme els 1/4rts de final del campionat, amb els següents partits: 17 h.- Buti Team – Atlètic Pi 18 h.- Versàtil - Cambrils 19 h.- Tiffossi – Xacondeo Team 20 h.- Boca - Dyferent

Buti Team - Cambrils ....................................................... 3 a 0 Tiffossi - Dyferent............................................................. 4 a 0 La classificació del grup B: 1r. Tiffossi ............... 3 .......3 0 0 ....... 9 .......... 2+7 ........ 9 punts 2n. Buti Team .......... 3 .......1 0 1 ..... 10 ......... 4+ 6 ........ 6 punts 3r. Cambrils ............ 3 .......1 0 2 ..... 15 .......... 6+9 ........ 3 punts 4t. Dyferent ............. 3 .....0 0 3 ....... 2 ....... 24-22 ........ 0 punts La classificació de golejadors: 1r. Katalin Ionel ............................................5 gols (Cambrils) 2n. Alfons Mujal .........................................5 gols (Buti Team)

Enduro

Recordem que: el diumenge, 20 de juliol, es durà a terme la tercera edició del Torneig de futbol platja i les inscripcions es poden fer a RIU Esports i Moda.

Motor Club del Solsonès

Edició del Ràpid Tram de Súria El passat dissabte dia 5 de juliol s'ha fet la desena edició del Ràpid Tram de Súria, Tot i no ser de cap campionat català, és un clàssic dins del calendari de competicions fora carretera. Dues pistes paral·leles de 1200 metres, amb diferents obstacles, fan que no hi falti l'emoció per al públic, i hi hagi força competitivitat entre els pilots.

De Solsona hi varen participar el Miki Malé i el Xavier Subirana a la categoria 125cc; i l'Albert Cardona a 450 cc La prova es pot considerar un èxit, ja que hi varen participar 93 pilots i un nombrós públic. A les quatre van començar els entrenaments, que consistien en dues passades per cada pista. L'Albert va patir una forta caiguda en un salt a l'arribada sense conseqüències.

A dos quarts de cinc varen començar les mànegues classificatòries. Els pilots feien quatre passades -dues per pista- i comptaven les tres millors i es classificaven els setze millors de cada categoria.

El Miki va fer 5,32,80; l'Albert 5,34,07 i el Xavier 5,39,42. Els tres es varen classificar per la semifinal. Les 578 - Divendres, 18-07-2008

Tram Ràpid

semifinals constaven d'una volta a cada pista i es classificaven els vuit millors per la final. El Xavier i el Miki es varen quedar fora de la seva categoria -per tres dècimes de segon- i es varen classificar novè i desè respectivament.

L'Albert va estar més de sort i es va classificar sisè a la seva categoria. I va poder disputar la final. La final constava de dues voltes, una a cada pista. L'Albert, després de lluitar pel cinquè lloc bona part de la cursa, no va poder aguantar el ritme del seu rival i va quedar sisè.

39

Futbol 7

Servei de Premsa del Consell Comarcal

Campionat de Futbol 7

PJ 3 3 2 3 1 3 3 2

PG 3 2 1 1 1

PJ River plate 3 Versàtil 3 Dasai 2 Veterans 2 Flequers Cardona 2 Barreja team 3 Tegecom 2 Rasters 3

PG 3 2 2

Boca Drink Team Kim Forest Critt Bores Cuines Kas Ribera Dock’s Bar Castell

JORNADA 1 Dilluns 30 de juny de 2008 20.30 CRITT – BAR CASTELL ..................................... 3-1 21.30 RIVER PLATE – VERSÀTIL ............................... 4-2 22.30 DOCK’S – BOCA .................................................. 0-4

Dimarts 1 de juliol de 2008 20.30 RASTERS - DASAI ............................................... 1-4 21.30 KIM FOREST – DRINK TEAM ........................... 3-3 22.30 FLEQUERS CARDONA – BARREJA TEAM .....1-1

Dimecres 2 de juliol de 2008 20.30 BORES CUNES - KAS RIBERA ......................... 4-0 21.30 TEGECOM – VETERANS ....................................1-1

JORNADA 2 Dimecres 2 de juliol de 2008

PE

PP

1 1 2 1 1

2 2 2

PE

PP 1

2 2 1 1

2 1 3

GF 7 10 7 4 4 4 1 1

GC 1 3 6 5 0 9 10 4

PUNTS 9 7 4 3 3 1 1 0

GF 15 18 6 3 3 1 2 2

GC 2 6 1 3 3 8 10 17

PUNTS 9 6 6 2 2 1 1 0

Dilluns 07 de juliol de 2008

22.30 BOCA – CRITT ..................................................... 2-1

20.30 VETERANS - FLEQUERS CARDONA ............. 2-2

Dijous 3 de juliol de 2008

JORNADA 3 Dilluns 7 de juliol de 2008

20.30 RASTERS – RIVER PLATE ................................. 0-6 21.30 BAR CASTELL- BORES CUINES ......... AJORNAT 22.30 VERSÀTIL – TEGECOM ..................................... 9-1

21.30 BAR CASTELL – BOCA ...................................... 0-1 22.30 VERSÀTIL – RASTERS ........................................7-1

Divendres 4 de juliol de 2008

Dimarts 8 de juliol de 2008

20.30 DRINK TEAM – DOCK’S .................................... 5-0 21.30 BARREJA TEAM – DASAI .................................. 0-2 22.30 KAS RIBERA – KIM FOREST ............................ 3-4

20.30 CRITT – DRINK TEAM ....................................... 0-2 21.30 RIVER PLATE – BARREJA TEAM .................... 5-0 22.30 DOCK’S – KAS RIBERA ......................................1-1

Agenda CEIP Vall de Lord

Festa Major de Codonyet - Sorba

CONCURS del LOGOTIP

Dies 26 i 27 de juliol de 2008

Amb motiu de la celebració del 40è aniversari del CEIP Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys, s’ha convocat un concurs per a l’adopció del logotip del centre. El premi per al guanyador serà de 300 euros i el termini de presentació de propostes és el dia 3 d’octubre.

Qui estigui interessat a conèixer més detalls de les bases d’aquest concurs, les pot trobar al web del centre: http://www.xtec.cat/ceipvalldelord

Dissabte 26: 21:30 h a l’àrea de lleure de Terracuques.

Sopar de germanor. seguidament gran ball amenitzat pel grup Tryfàsic. A la mitja part es farà el sorteig d’un pernil i d’una caixa de cava. Preu del sopar 12 euros. Reserves fins el dia 25 al telèfon: 93-824.61.34 / 650.07.75.14 (En cas de pluja, el sopar serà al Local Social de Gargallà) Diumenge 27: 12:00 h Missa solemne a Sant Jaume de Codonyet. A la sortida hi haurà aperitiu per a tothom.

La comissió es reserva el dret a modificar el programa

Concerts d’Estiu Cardona 2008 Col.legiata de Sant Vicenç del Castell Cicle Veus’08- Música italiana per al Rei Sol Amb la participació de la històrica formació francesa Ensemble la Fenice Divendres, 25 de juliol, a les 21 hores

I Torneig de ‘breakdance’ plaça del Camp- 19 de juliol, 17.30 h L’escenari de la plaça del Camp es convertirà demà en una pista de ball en el primer Torneig de breakdance de Solsona, en què hi participaran joves solsonins aficionats a aquest ritme.

40

578 - Divendres, 18-07-2008

Concerts i Agenda

Ramon Estany

Les Violines sedueixen al públic solsoní El XXVII cicle de concerts d’estiu de Solsona va portar divendres passat, 11 de juliol, al Teatre Comarcal l’actuació del grup Les Violines, una formació que neix l’any 1996 amb la idea d’oferir una sonoritat nova al món de la música tradicional.

El seu primer objectiu és retrobar l’ambient de la festa major d’abans, quan un violinista sol feia ballar tot el poble sencer, acompanyant-se a si mateix, picant amb els peus a terra, en la seva tarima de fusta... Violinistes com el Peret Blanc de Beget, o el Pepito Farré de Tuixent. El repertori de Les Violines es basa en els repertoris d’aquests violinistes i en temes d’altres músics dels pobles dels Pirineus. Més endavant s’incorporen temes d’altres indrets de tradició catalana, comptant ja amb la participació estable d’un acordió diatònic.

MÚSICA: Concert de música espiritual moderna Catedral-19 de juliol, 21.30 h La formació Esencia de Vida presenta a Solsona la seva gira de gospel per catedrals, auditoris i esglésies de tot l’estat.

El conjunt de gospel Esencia de Vida presenta el seu darrer treball, que duu per títol La Pasión, en una gira per tota la geografia espanyola que inclou una parada a la catedral de Solsona. Es tracta d’un concert de música espiritual moderna inspirada en la Passió de Crist. Els temes del repertori que interpretaran a Solsona són de creació pròpia excepte un, que és una versió de J.S. Bach. L’entrada és lliure.

EXPOSICIÓ: ‘Digifruits’ fins el 23 de juliol El vestíbul de la casa consistorial acull fins al dia 23 l’exposició “Digifruits”, de treballs realitzats pel grup de nivell avançat del curs d’imatge digital per a la gent gran de Solsona. Es tracta d’una sèrie de muntatges fotogràfics amb la fruita com a tema central. Hi ha obres de Marià Pujantell, Robert Ribalta, Claustre Vilalta, Pilar Guilanyà, Pere Escolies i Josep Colilles. La producció i la coordinació d’aquesta activitat, promoguda per l’Ajuntament, han anat a càrrec de Teleduca, amb la col·laboració del Punt Òmnia.

Les Violines són Coloma Bertran (violí), Anna Colomer, (violí), Anna Carné (violí), Clara Ribatallada (acordió diatònic), Manel Vega (contrabaix), Joan López (bateria) i Mateu Martínez (tècnic de so)

La regidoria de Comunicació de Solsona convoca les entitats per explicar-los el calendari del web municipal Aquest divendres, dia 18, a 2/4 de 9 del vespre, la regidoria de Comunicació de l’Ajuntament de Solsona ha convocat el teixit associatiu de la ciutat per exposar-los el funcionament del calendari d’activitats del web municipal, una nova aplicació que es va posar en marxa a principis de juny.

L’objectiu d’aquesta eina és “facilitar al màxim la programació d’activitats i evitar que s’encavallin amb les convocatòries d’altres entitats”, tal com remarca el regidor de Comunicació, David Rodríguez.

En aquesta sessió informativa també hi serà present el dissenyador responsable de l’empresa Grafkic, Francesc Montilla, que s’ha fet càrrec del disseny d’aquest calendari, per resoldre qualsevol dubte de caràcter tècnic.

La catedral acollí un concert de noies angleses del St. George’s Chapel Choir La catedral de Solsona es convertí en l’escenari de l’actuació del St. George’s Chapel Choir, una coral del clàssic poble anglès d’Ascot, amb una llarga trajectòria d’audicions a esglésies, catedrals i abadies d’arreu d’Europa. Interpretaren obres de Casals, Duruflé, Elgar, Harris i Hillier, sota la direcció d’Ian Hillier.

578 - Divendres, 18-07-2008

41

Flash - Notícies

Ramon Estany

David Caselles, nou director del Complex de la Caparrella La Diputació de Lleida incorpora a l’enginyer tècnic forestal, David Caselles, com a nou director del Complex de la Caparrella David Caselles, enginyer tècnic forestal, de 36 anys, és des d’avui el nou director del complex de la Caparrella, en substitució de Francesc Mitjans que ha estat nomenat recentment nou regidor a l’Ajuntament de Lleida. Caselles és tècnic de Medi Ambient al Consell Comarcal del Solsonès en excedència, tasca que ha desenvolupat en els darrers 10 anys. Nascut a la Portella, en l’actualitat es trobava treballant com a administrador en una empresa privada d’enginyeria ambiental.

Inauguren un nou centre mèdic a Solsona Divendres passat, 11 de juliol, va tenir lloc la inauguració de les instal.lacions d’aquest centre mèdic, Previsal, que oferirà els serveis -entre altres- de revisions mèdiques per a empreses, i expedició de certificats relacionats amb l’obtenció i renovació de carnets i permisos. L’establiment, que compta amb tot l’instrumental adequat per fer les revisions de salut, està situat al carrer Alcalde Moles de Solsona.

VI Caminada Solsona-Castellvell del Sol del Solsonès Com ja és costum, des del Sol del Solsonès, organitzem la Caminada Solsona-Castellvell, que aquest any tindrà lloc el dia 3 d’agost de 2008. Ja podeu fer les vostres inscripcions trucant al: 973 48 36 83 o amb un correu electrònic a: soldesolsones@yahoo.es. Us hi esperem! Ets un sol! - www.soldelsolsones.org

Col.leccionistes de xapes de cava

Trobada d’intercanvi - Festa Major d’Oliana 3 d’agost, a les 11 del matí a la Plaça de la Reguereta

42

578 - Divendres, 18-07-2008

Comarca

Redacció

L’Associació de Dones Empresàries, Directives i Professionals de Lleida es dóna a conèixer al Solsonès Avui Divendres, a les 20.30 h a la sala gòtica del Consell Comarcal L’Associació FUNDE visita avui el Solsonès amb l’objectiu de donar-se a conèixer i incorporar noves sòcies. En aquest sentit, cada capital de comarca tindrà una o més delegades que coordinaran les activitats que es vulguin fer a la pròpia zona, entenent que la realitat social de cada comarca és diferent i comporta accions més concretes i específiques. La presentació anirà a càrrec de la senyora Gemma Bernaus, responsable de l’àrea de protocol i relacions públiques de l’Associació. L’acte és obert a tothom.

Ponència de cuidadors/es de familiars amb problemes de drogodependències del PLEAS El dia 24 de Juliol de 15h. a 17h. se celebrarà al Sol del Solsonès la ponència que donarà el protagonisme absolut als pares i mares, i cuidadors/es, en general, de persones amb problemes de drogodependències del Sol del Solsonès dins el marc del Pla Estratègic Antidroga del Solsonès que s’ha impulsat des d’aquesta mateixa associació. Serà una ponència en què cada cuidador/a expressarà la seva opinió entorn aquesta problemàtica que viuen tan d’aprop.

13 ANYS

578 - Divendres, 18-07-2008

43

ro VA YO R

UE NN

XO E

SE

K

ad a

Eu 0

na en tr

,5

d'u

r0

pra

pe

co m

pe r la

VA L

(Dia de l'espectador)

• Dissabte, 19 - 6.15 tarda i 11 nit • Diumenge, 20 - 5.15 - 7.45 tarda • Dilluns, 21 - 10.15 nit

s

SEXO EN NUEVA YORK • Divendres, 18 - 10.15 nit