Celsona 580

Page 1


Racons

Josep M. Borés

El plaer de la passejada Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

La Font del Manel enmig del camí entre la Mare de la Font i la Font de la Mina

Fa calor, dies de xafogor, no corre ni l'airet i el sol et pica a la cara en el moment en que surts de l'ombra. Un senzill plaer és el de la passejada a quarts de 8 del vespre i, en vista de la quantitat de transeünts, els solsonins ja saben per on anar. El camí de la Mare de la Font per la ribera es transforma aquests dies en via per a caminar, córrer, fer passejar el gos, aturant-se gairebé a cada trobada de gent. Adéu, adéu. i la sorpresa: Mira, han arreglat el caminet, hi han posar gravilla fina que fa fàcil el caminar i, tot i que sempre s'escola alguna pedreta per la sandàlia, s'agraeix el gest dels responsables. El gust que dóna trobar-se les fonts reviscolades. Amb aquesta calor, la Font de la Fulla fins fa dos dies rajava, la Font del Manel no l'ha havia vist mai tan generosa i la Font de la Mina és un gust per a la vista, l'oïda i la sed. Féia molts anys que no es veien les fonts rejovenides. Aprofiteu el vespre, acompanyeu-vos d'una persona estimada i gaudiu del trajecte. Us asseguro que refresca l'ànima.

La Barra del Mia

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels collaboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719

2

580 - Divendres, 08-08-2008


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Prospera la moció de CiU de Solsona sobre la contractació de personal Govern i oposició intercanvien retrets en el punt més crispat del Ple L’abstenció dels regidors d’ERC i PSC va permetre aprovar al Ple municipal de Solsona la moció presentada pel grup de CiU referent a la contractació de personal per cobrir les places de treball temporals. Tanmateix, aquest text, motivat per la contractació de monitors per a les activitats d’estiu sense publicitat –alguns dels quals eren familiars d’un membre de l’executiu–, va desencadenar un dur debat amb intercanvi de retrets entre govern i oposició sobre les polítiques de personal a l’Ajuntament i al Consell Comarcal.

Tensió en l’últim Ple per les contractacions de personal a l’Ajuntament i al Consell Comarcal

Encara més contundent va ser el portaveu d’El Comú, Martí Abella, que va votar en contra d’aquest punt. Per a ell, és un “perfecte exercici de cinisme, hipocresia i fariseisme”, en tant que “ve d’un grup polític que ha fet el mateix durant molts anys i ho continua fent al Consell Comarcal i tractant-se de places de treball fixes”. En aquest sentit, Abella va dir que l’error comès en les activitats d’estiu “és una petita taca en l’oceà” en comparació amb el que ha fet CiU. Josep Caelles, portaveu socialista, va voler deixar clar que el grup que representa comparteix el fons de l’acord, però “hem après la lliçó i hem rectificat” i “una mica de memòria ens convé a tots”, va etzibar. Per contra, els regidors convergents van mostrar-se perplexos per la situació. Josep Antoni Pelegrina va replicar als grups del govern que “és molt greu abstenir-se en aquest punt”, atès que reclama el compliment de la legalitat en la contractació de personal per a l’administració pública. Pelegrina, a més, va asseverar que als actuals regidors de CiU no se’ls pot retreure cap irregularitat. També va lamentar que l’executiu es referís a altres èpoques i institucions per rebatre la moció.

El consistori ha aprovat la moció presentada per CiU amb què es garanteix l’accés de tots els ciutadans que ho desitgin a participar a les convocatòries per cobrir places de treball eventuals, mitjançant la màxima difusió als mitjans de comunicació locals. Amb tot, aquest punt va desembocar en una contesa política en l’última sessió plenària. Els tres grups que conformen l’equip de govern, ERC, El Comú i PSC, van coincidir a retreure als convergents la intencionalitat del text, després que l’executiu ja hagués reconduït i esmenat el que l’alcalde, Xavier Jounou, va qualificar d’“irregularitat i falta de cura”. Jounou va destacar que, abans que CiU presentés la moció a l’Ajuntament, tan bon punt es va adonar de l’error que s’havia comès en contractar personal per a les activitats d’Estiu a l’Escola sense garantir-ne la pública concurrència, i que hi havia parentiu entre algunes d’aquestes persones i una regidora, es va rectificar. S’ha rescindit el contracte d’aquests treballadors, que ja no treballen en aquest programa.

Disculpes públiques

L’alcalde va atribuir aquest tipus de contractació a “les presses” de la regidora responsable de les activitats d’estiu per iniciar el projecte, que aquest any es duia a terme per primer cop, i va assegurar que no se n’ha d’interpretar “cap mala voluntat”. Tot i això, va voler demanar disculpes públicament en nom de tot l’equip de govern. Els regidors d’ERC i PSC van voler deixar clar que subscriuen completament l’acord que contenia la moció de CiU, però no van votar-hi favorablement en considerar el to de la introducció del text exagerat i expressat amb termes pejoratius. El regidor republicà i conseller comarcal David Rodríguez va titllar la moció de “deshonesta i hipòcrita”, l’únic objectiu de la qual, segons ell, és encobrir “l’escàndol” de l’empresa pública comarcal Iniciatives i Foment del Solsonès. Rodríguez es va referir a la contractació, sense concurs, de càrrecs d’Unió i de CiU en aquesta empresa del Consell Comarcal. 580 - Divendres, 08-08-2008

3


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona celebrarà el 5 de setembre la concessió del títol de Festa Patrimonial d’Interès Nacional El conseller de Cultura anunciarà oficialment la proclamació el dia 8 en el decurs dels actes principals de la Festa Major Festa Major, Patrimoni Nacional. Amb aquest eloqüent títol, el dia 5 de setembre, en el marc del programa d’actes previ a l’esclat de les festes en honor a la Mare de Déu del Claustre, Solsona celebrarà un acte extraordinari per commemorar l’obtenció del títol de Festa patrimonial d’interès nacional, concedit per la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters fa setmanes que, juntament amb diverses entitats i artistes de la ciutat, estan preparant un muntatge escènic que tindrà lloc a les 10 del vespre a la plaça de Sant Joan. Tot i que l’organització prefereix no revelar-ne els detalls per mantenir l’expectació, s’ha avançat que serà una celebració singular, gens convencional, amb projeccions audiovisuals i recitals poètics i musicals. El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, ha comunicat a l’Ajuntament, la Confraria, l’Agrupació de Geganters i el Consell Comarcal que el Consell Assessor de la Cultura Popular, reunit el passat 24 de juliol, ha emès l’informe favorable del reconeixement nacional de la Festa Major de Solsona. Així mateix, els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els cavallets, els trabucaires, la tronada i el ball de bastons seran declarats elements patrimonials d’interès nacional, mentre que l’àliga i els óssos seran considerats elements festius tradicionals d’interès nacional. En aquest punt del procés, tan sols resten dos tràmits perquè la proclamació sigui oficial: el govern català ha d’aprovar-ne l’acord –fonts del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació han confirmat que serà el 9 de setembre– i, posteriorment, publicar-lo al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i inscriure la proclamació al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. De fet, és previst que el titular de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que presidirà els actes centrals de la Festa Major el dia 8, ho anunciï amb la solemnitat que la notícia requereix. La Generalitat, d’acord amb el decret que regula el patrimoni festiu de Catalunya, considera Festa patrimonial d’interès nacional “la celebració d’origen remot, estructurada a partir

de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, que té una projecció nacional”. Pel que fa a la imatgeria i la resta d’elements que configuren la Festa Major, els elements festius patrimonials d’interès nacional són aquelles “expressions corpòries o immaterials, de caràcter identitari o simbòlic, d’origen remot, que formen part substancial del ritual festiu”. L’àliga i els óssos seran catalogats com a elements festius tradicionals d’interès nacional en tant que van ser recuperats o reconstruïts.

Després de quatre anys Aquests reconeixements per a la festa grossa de Solsona s’han fet esperar prop de quatre anys. L’expedient va començar-se a treballar el 2003; un any després, l’aleshores director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ferran Bello, va avançar que Solsona obtindria el reconeixement nacional en un termini curt de temps. En la festa del 2006 va ser el conseller de Cultura, en aquells moments Ferran Mascarell, qui va anunciar la proclamació “imminent” i, l’octubre passat, en la seva primera visita oficial a la ciutat, el president de la Generalitat, José Montilla, va garantir l’arribada de l’anhelat títol.

L’Ajuntament de Solsona convoca quatre places de personal per al Punt d’Informació de la Festa Major El consistori ha convocat quatre places de treball per fer-se càrrec del Punt d’Informació de la Festa Major, que estarà obert del 6 al 13 de setembre al vestíbul de la casa consistorial. Aquest servei funcionarà d’11 del matí a 2 del migdia i de 6 de la tarda a 8 del vespre, i es cobrirà en torns de dues persones. Per optar a aquestes places cal haver complert els 16 anys. A més, es valorarà els coneixements generals sobre la ciutat i la celebració en honor a la Mare de Déu del Claustre, que enguany és proclamada oficialment Festa patrimonial d’interès nacional. Qui

hi estigui interessat pot presentar la sol•licitud a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament fins al 23 d’agost. Des del Punt d’Informació de la Festa Major s’informarà la població i els visitants sobre els diversos aspectes de la celebració i el programa d’actes; es vendran entrades anticipades per als concerts i per assistir a l’obra Hamlet, a càrrec del Grup de Teatre Lacetània, i es vendran articles relacionats amb la Festa Major i el folklore. Així mateix, des d’aquesta finestreta es gestionarà el Ral•li Fotogràfic i el Concurs de Pintura Ràpida. 4

580 - Divendres, 08-08-2008


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

El CEIP El Vinyet de Solsona doblarà la seva capacitat el curs vinent Aquest mes Educació enllestirà els treballs d’adequació de la primera planta per a P-4 El setembre el CEIP El Vinyet de Solsona, la segona escola pública de la ciutat, inaugurada el curs passat en un edifici provisional a la urbanització de la Cissa, passarà de tenir 35 a 81 alumnes, repartits en dues línies de P-3 i dues de P-4. Per fer possible aquesta ampliació de la capacitat, el Departament d’Educació està duent a terme aquests dies les obres d’adequació de la primera planta de l’immoble, que restava sense obrar, i que s’enllestiran aquest mes. Concretament, s’estan habilitant en aquesta planta dues aules per a P-4 –els més petits utilitzaran l’espai de planta baixa– i els serveis corresponents compartits. També es condicionarà una zona d’ús comú que servirà per ubicarhi la biblioteca del centre i la sala de professors, segons ha explicat la directora de l’escola, Teresa Arderiu. En aquests moments s’està duent a terme la instal·lació elèctrica de les noves dependències i la setmana que ve és previst que hi entrin a treballar els pintors. Divendres al matí tindrà lloc una reunió de seguiment de les obres amb l’arquitecta del Departament encarregada de coordinar-les, la direcció de l’escola, l’Ajuntament i l’empresa constructora. Tant la regidora d’Educació, Encarna Tarifa, com Teresa Arderiu s’han mostrat molt satisfetes de la celeritat amb què s’estan executant els treballs i el compliment dels terminis per poder iniciar el proper curs amb normalitat. Així mateix, Arderiu celebra l’increment de la demanda de les famílies per escolaritzar els fills al CEIP El Vinyet. Destaca el fet que s’hagin registrat 35 preinscripcions que han escollit el centre en primera opció, i ho atribueix, en part, a la confiança que ha despertat el projecte educatiu encetat el curs passat i, especialment, al “suport i la col·laboració dels pares, que han estat decisius, i la influència del seu boca-orella”.

Aquest immoble es preveu utilitzar provisionalment fins al 2010

L’escola definitiva, per al 2010 Paral·lelament, l’Ajuntament i el Departament d’Educació continuen avançant en els tràmits administratius pertinents per construir l’edifici definitiu del CEIP El Vinyet al sector de la Cabana del Màrtir. Si bé encara no es poden fixar terminis exactes per a l’inici de les obres de l’escola i la seva inauguració, les regidories d’Urbanisme i Educació estan convençudes que el 2010 la Generalitat la podrà posar en funcionament, encara que sigui per a les aules d’educació infantil, en una primera fase. El consistori ha facilitat tota la documentació al Departament d’Educació fins ara requerida per agilitar el procés.

ES NECESSITA

Conserges

d'ambdós sexes -Formació a càrrec de l'empresa -Contracte / Alta a la Seg. Soc.. -Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana) -Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Envieu-nos els vostres articles, opinions... al nostre correu electrònic o porteulos a la nostra oficina abans de DIMARTS al migdia.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 SOLSONA

580 - Divendres, 08-08-2008

5


Solsona

Redacció

Obren les inscripcions per a les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona La regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Solsona ha obert aquesta setmana les inscripcions per participar a les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona, que enguany arriben a la vint-i-quatrena edició els dies 22 i 23 d’aquest mes. S’hi podran apuntar fins a un màxim de 16 equips abans del dia 19. Enguany, les inscripcions es duen a terme a la recepció de les piscines municipals, de dilluns a diumenge, de 10 del matí a 2/4 de 8 de la tarda. Les 24 Hores de Futbol Sala, organitzades per l’Ajuntament amb la col·laboració del Consell Esportiu del Solsonès i la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, s’iniciaran el divendres 22 a les 9 del vespre i s’acabaran l’endemà a la mateixa hora. Es premiaran els vuit primers classificats. Hi haurà la presència d’àrbitres federats i el comitè d’organització estarà format pel tècnic d’esports de l’Ajuntament i un responsable de la Penya Barcelonista. Per inscriure-s’hi, cal recollir el formulari a les piscines municipals. Per a qualsevol dubte es pot trucar als telèfons 676 19 49 29 i 973 48 00 51, o bé contactar amb l’organització mitjançant l’adreça electrònica cesolsones@ucec.cat. Els equips

Versàtil, campió de l’edició passada

participants disposaran de begudes durant els partits, una foto d’equip i entrades a les piscines. En les vint-i-tres darreres edicions, Cosmos ha estat l’equip que ha encapçalat el palmarès de la competició, amb set títols, seguit del Boca, amb sis, el Cèltics, amb tres, i el Mini Atlètic i el 7-14-21, amb dos cadascun. L’any passat Versàtil va ser el primer classificat, mentre que el Boca va quedar segon, l’Aixeta tercer i el Centre de Natura d’Odèn, quart.

6

580 - Divendres, 08-08-2008


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona reallotja dues famílies afectades per un incendi al carrer d’en Falp i Plana Els veïns de l’escala ja han pogut tornar a accedir als habitatges, excepte el calcinat Les famílies desallotjades per l’incendi que va afectar divendres al vespre un bloc de pisos del carrer d’en Falp i Plana, l’escala 8, de Solsona, pogueren retornar als seus habitatges. Així ho van confirmat fonts dels Mossos d’Esquadra a l’Ajuntament i als mateixos veïns. El consistori va proporcionar habitacions d’hotel per a dues de les famílies de l’escala, mentre que la resta d’inquilins van preferir passar la nit a casa de familiars i amics. L’incendi es va produir poc abans de ¾ de 8 del vespre al menjador dels baixos 2a d’aquest edifici mentre el propietari que hi resideix, Pere T. F., era fora. L’origen del foc es desconeix en aquests moments. En alertar els serveis d’emergències s’hi van desplaçar quatre dotacions de Bombers de la Generalitat i dues dels Mossos d’Esquadra, a més d’una ambulància. El foc es va originar ahir a ¾ de 8 del vespre als baixos de l’escala 8

Una veïna de l’escala 7 va haver de ser hospitalitzada per un atac d’ansietat i inhalació de fum, segons han explicat alguns veïns, però l'endemà va rebre l’alta i pogué tornar al seu domicili. La resta de residents de la zona no va patir cap dany personal. Pel que fa als desperfectes materials, el pis de Pere T. F. va quedar calcinat, però no s’han vist afectats els habitatges del bloc ni l’estructura de l’edifici. Tot i això, s’han produït petits desperfectes a l’escala. Des del primer moment en què es va donar coneixement de l’incendi, divendres al vespre, l’Ajuntament de Solsona va atendre els veïns d’aquest bloc per ajudar-los a fer front a la situació. Es van desplaçar al lloc dels fets la Policia Local i el primer tinent d’alcalde, Martí Abella, per comprovar l’abast de l’incendi i donar la possibilitat als veïns desallotjats de passar la nit en un hotel. Representants municipals també van visitar l’edifici l'endemà al migdia juntament amb una responsable de la companyia asseguradora que cobrirà els desperfectes dels béns comunitaris.

L’incendi va començar al menjador del pis de Pere Torruella

Parròquia

Ramon Estany

Sant Just Joval

Diumenge que ve, 10 d’agost, celebrarem la festa Major. La Missa serà a 2/4 de 12.

Brics - Festa Major

Diumenge vinent, 10 d’agost, a les 12, Missa Solemne, ball de cascavells del pa sucat de Brics, repartiment de flors i cant dels goigs.

La Llena - Festa Major

Diumenge vinent, 10 d’agost. Missa a les 12 del migdia. En acabar es farà un refrigeri.

580 - Divendres, 08-08-2008

7


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

S’amplia l’oferta de visites guiades al nucli antic de Solsona per a l’agost

Els tiquets s’adquireixen a l’Oficina de Turisme, que també és el punt de sortida de les rutes Solsona ofereix durant tot l’agost un horari més ampli de visites guiades al nucli antic. L’empresa Arqueopatrimoni, en col·laboració amb l’Ajuntament, duu a terme rutes turístiques els divendres i dissabtes de 2/4 de 7 de la tarda a les 8 del vespre. Aquesta opció s’afegeix a l’oferta que el Patronat Comarcal de Turisme va posar en marxa a principi de juliol i que s’allargarà també tot aquest mes, per realitzar visites els dilluns, dimecres i divendres, a les 11 del matí. El preu d’aquesta activitat, tant al matí com a la tarda, és de 3 euros per persona, amb una reducció de tarifa per a grups grans. La coordinació es duu a terme des de l’Oficina de Turisme (973 48 23 10), que també és el punt de venda dels tiquets i des d’on arrenca la ruta. Per a les visites que es fan a les tardes es requereix un grup mínim de vuit persones. La visita al nucli antic de Solsona consisteix en una passejada d’uns 90 minuts, aproximadament, pels indrets més emblemàtics de la ciutat i l’interior de la catedral. Se n’expliquen les referències històriques i anècdotes sobre la vida quotidiana de la població des de l’època medieval, fent una especial incidència en l’evolució de la ciutat i la seva esplendor en el context del barroc. Als matins, a més, a petició del client, les rutes es poden ampliar fins a altres punts d’interès de la comarca com Sant Esteve d’Olius o el santuari del Miracle. Des del Patronat Comarcal de Turisme i l’Ajuntament s’ha fet difusió d’aquesta oferta turística a tots els establiments hotelers de la comarca i a les masies de turisme rural.

Els passeigs es poden fer al matí o bé a la tarda durant tot el mes

Horaris: Dilluns, 11 h, dimecres, 11 h, divendres, 11 i 18.30 h, dissabte, 18.30 h. Informació, punt de sortida i venda de tiquets: Oficina de Turisme de Solsona, T. 973 48 23 10 Ctra. Bassella, 1 De dilluns a divendres, de 9 a13 h i de 16 a 19 h i dissabtes, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h Per a més informació: Ajuntament de Solsona, Tel. 973 48 10 09 De dilluns a divendres, de 8 a15 h

Surt al carrer el número 13 d’‘El Portal’, que fa balanç del primer any de legislatura a Solsona El racó de les entitats es dedica al CF Solsona, que enguany celebra el seu 80è aniversari Aquesta setmana s’ha fet arribar a les llars de Solsona el número 13 de la revista municipal, El Portal, corresponent al mes d’agost. També es pot consultar al web de l’Ajuntament (www.ajsolsona. net). El tema central d’aquest número és el balanç del primer any de govern d’ERC, El Comú i PSC, una qüestió que també valoren els grups municipals en l’apartat d’opinió. La secció de serveis municipals parla de l’organització de la brigada, de la consolidació de la graella de Solsona FM, del web ajsolsona.net i de les reformes del Casal de Cultura i Joventut. El Club Futbol Solsona és el protagonista del racó de les entitats per un doble motiu, el

vuitantè aniversari del Club i el retorn del primer equip a Lleida. L’entrevista dóna a conèixer el voluntariat que practica Josep M. Pensí, jubilat i músic que des de fa deu anys ofereix una hora de ball a la setmana als avis de la residència Hospital Pere Màrtir Colomés. L’Ajuntament edita 3.500 exemplars d’El Portal, dels quals la gran majoria es distribueixen gratuïtament porta a porta a tot el municipi. Aquest cop, a més, juntament amb la publicació s’han repartit dos tríptics de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona i el seu festival de música de cambra, que tindran lloc entre els dies 13 i 25 d’aquest mes. 8

Portada del darrer número del butlletí municipal

Des de la regidoria de Comunicació, s’aconsella a les entitats que enviïn la informació d’agenda que vulguin que aparegui publicada a la contraportada del proper número d’El Portal –es tancarà el 15 d’octubre– a l’adreça comunicacio@ajsolsona.net. 580 - Divendres, 08-08-2008


Solsona

Peter Thiemann

AIMS’apropa Arriba l’agost a Solsona i arrenca l’Acadèmia Internacional de Música que ha fet de la capital del Solsonès un referent al panorama pedagògic musical català. L’AIMS és avui un projecte, que amb els seus set anys de vida, ha portat a Solsona estudiants de 50 països diferents, 50 llengües i cultures que avalen la internacionalitat del projecte, i fins i tot, perquè no dir-ho, la seva interculturalitat. En aquesta nova edició, l’Acadèmia comptarà per primer cop amb 60 alumnes, 10 més que en les darreres edicions, i un total de 20 nacionalitats diferents. Els joves músics provenen de països tant distants com Palestina, Veneçuela, Corea, Canadà, Grècia, Rússia, Polònia, Àustria o Noruega. El projecte de l’Acadèmia, organitzat per l’Ajuntament de Solsona, es completa amb l’AIMS Festival, l’únic “festival pedagògic” del país, en què els joves intèrprets troben l’oportunitat de viure a dalt de l’escenari la seva futura professió, i juntament amb els professors, presentar els resultats del treball realitzat. El cartell d’enguany del Festival l’encapçalen solistes de les millors orquestres d’Europa: Evgueni Grach, violí solista de l’Orquestra Simfònica de Londres, Lothar Strauss, concertino de l’Òpera Estatal de Berlín, Paul Silverthorne, viola solista de l’Orquestra Simfònica de Londres, Andriy Viytovych, viola solista de l’Òpera Reial Covent Garden de Londres, Roel Dieltiens, violoncel·lista creador de l’Ensemble Explorations, Seonhee Myong, professora de la Fundació Barenboim-Said i Peter

Thiemann, també professor de la Fundació Barenboim-Said, violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i el director artístic d’AIMS. Les novetats d’enguany s’articulen al voltant del lema del Festival: “AIMS’apropa”. En aquest sentit, paral·lelament als 11 concerts del Festival, s’ha programat un total de 6 actuacions de 30 minuts de música als carrers del casc antic de Solsona, del 18 al 23 d’agost a les 18.00h. En aquestes petites actuacions es podrà sentir, de la mà dels alumnes de l’Acadèmia, melodies clàssiques i tradicionals catalanes. Per altra banda, en la seva vessant més social, AIMS es trasllada, per primer cop, per oferir una sèrie d’actuacions a aquells indrets de la comarca del Solsonès, que acullen gent discapacitada o amb dificultats per desplaçar-se als concerts. Finalment, i també amb la finalitat d’apropar-se encara més a la gent, l’AIMS Festival oferirà el gran concert “AIMS Modern” a la Plaça del Camp de Solsona: un concert gratuït a l’aire lliure, dels professors i l’Orquestra de Cambra d’AIMS, amb tangos argentins d’Astor Piazzolla, música de pel·lícules com la Llista de Schindler i alguns temes clàssics del jazz. El concert es tindrà lloc dissabte dia 16 a les 22.00h, abans de la revetlla. Aquest any, AIMS ofereix una novetat diferent per tots aquells que vulguin participar més activament de les activitats que ofereix l’Acadèmia. Aquesta novetat consisteix en la possibilitat de “fer-te AMIC D’AIMS”. Aquesta nova oferta permetrà gaudir d’un abonament per a tots els concerts de l’AIMS Festival. A més, els abonats podran assistir a una jornada de portes obertes durant un dels dos caps de setmana mentre duri el Festival i així conèixer de més a prop l’Acadèmia. Aquells qui hi estiguin interessats podran obtenir el carnet d’AMICS D’AIMS en qualsevol dels concerts del Festival.

Primers concerts del festival: CONCERT INAUGURAL Dimecres, 13 d’agost 22 h - Teatre Comarcal de Solsona. Quartets amb piano de Schumann i Brahms. Entrada 12 euros. AIMS MODERN Dissabte, 16 d’agost 22 h - Plaça del Camp de Solsona. Concert de professors i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada gratuïta. AIMS A LA COMA Diumenge, 17 d’agost 18 h - Hotel L’Avet de Port del Compte, La Coma. Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada 5 euros. 580 - Divendres, 08-08-2008

9


El Miracle

Ramon Estany

El Miracle reviu l’aparició de la verge 550 anys després Ho celebra sota el lema: Veniu, revivim el miracle Al cap de 550 anys de presència de Maria en aquest bell paratge de Riner, enguany som de nou convidats a acudir-hi per reviure el missatge que Déu ens vol fer arribar. Veniu-hi: revivim el miracle. Visitem Maria a casa seva, on ens convida a retornar a Déu. El primer cap de setmana d’agost va començar un any de celebracions al santuari solsoní. El divendres, 1 d’agost, un nombrós grup de fidels s’hi van atansar per participar a la Vetlla de Santa Maria, una vetlla de pregària a l’església del santuari, en que després d’unes paraules de presentació del pare superior Xavier Poch, vàrem poder visualitzar l’aparició de la Verge nena als pastorets de la casa Cirosa, Celdoni i Jaume. A la tarda, un bon grup va arribar de Solsona caminant. El dia principal d’aquest inici de celebracions, va ser, però, el diumenge 3 d’agost. A les 12 del migdia tingué lloc la Missa Major, presidida per Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona, acompanyat del bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives, i el Pare Abat de Montserrat. La celebració va estar acompanyada musicalment per la Coral Harmònica de Manresa, que oferí un petit concert al final de la Missa. En l’Homilia, el bisbe de Solsona ens recordà que la Verge continua present en nosaltres, “reflexe de l’amor de Déu que té cura de tots nosaltres”, i en aquest sentit, el prelat ens exhortà a rebre el seu missatge, amb admiració, sorpresa, benedicció i acolliment, perquè en el missatge del Miracle hi ha sempre “aquest retornar a Déu, aquest acostar-nos a ell, aquesta necessitat que l’home té de trobar Déu”

Foto de grup dels caminadors que van sortir divendres de Solsona per participar a la Vetlla del Miracle

Obres al santuari La commemoració dels 550 anys coincideix amb les obres per rehabilitar l´església de Santa Maria del Miracle. La primera fase de les obres, iniciades fa gairebé un mes, consisteix en l´arranjament de la teulada del temple, una actuació que no ha alterat en cap moment les celebracions de la festa major. Pel que fa a la resta d´intervencions previstes, cal destacar la renovació total de les balustrades i de les gàrgoles de l´edifici de l´església. També es renovarà totalment el sistema d´il·luminació del retaule barroc, i a més a més, es repintarà tot l´interior de l´església amb colors vermellosos i ocres per tal de realçar l´altar barroc, que ha convertit el santuari en punt de referència ineludible per als amants de l´art. Una altra actuació prevista és la neteja i condicionament de la part posterior del temple, on antigament s´havia planejat l´ampliació de l´església. Els treballs consistiran a retirar les pedres i netejar el terra d´herbes i arbustos. El cost d´aquestes obres es reparteix al cinquanta per cent entre l´abadia de Montserrat, regida pel mateix orde benedictí que habita al Miracle, i l´1% cultural de la Generalitat de Catalunya.

Durant la Vetlla es va escenificar l'aparició de la verge del Miracle

10

D´altra banda, la Diputació de Lleida, que és la propietària de la Casa Gran del complex religiós, té previst començar una operació de neteja d´aquest edifici, situat a la mateixa plaça on són situats l´església i els habitacles destinats als frares.

Coral Camerata Harmònica de Manresa Aquest cor de cambra, de recent formació (març del 2007), està constituït per quatre cordes vocals (quatre components per corda), un instrumentista de piano i orgue (Jordi Franch), i el seu director (Joan M. Bozzo). Els seus integrants provenen de diverses formacions corals del Bages. Ofereixen un repertori per a cor de cambra, fent una especial atenció a la música religiosa, amb obres de Schubert, Halter, Dorey, Saint-Saëns, Gounod, Bruckner, Rossini i també música popular catalana. Camerata Harmònica ha fet la seva primera actuació en la 5a Trobada de Corals “Memorial Núñez de Arenas” a la població de Talamanca el 10 de juny de 2007. Posteriorment ha participat en diferents celebracions litúrgiques a Manresa (parròquia de Crist Rei), així com a Vilanova i la Geltrú, Santa Maria de Juncadella i Fals.

Apunt històric La primera constància documental d’aquest santuari data de l’any 1458, erigit en el lloc on la tradició situa l’aparició de la Verge als pastorets del mas de la Cirosa. En l’actualitat el santuari del 580 - Divendres, 08-08-2008


El Miracle

Ramon Estany

Els fidels van omplir l'església del Santuari

Miracle està integrat principalment pels elements següents: a) L’església. Un any més tard de l’aparició de la Verge, el 1459, el bisbe d’Urgell va concedir llicència als cònsols de Riner per edificar una capella, que va ser ampliada l’any 1531 pel mestre d’obres Joan del Munt. La segona església va ser construïda l’any 1551 pels mestres d’obres Miquel Leralt i Jacques Leralt com una única nau amb capelles coberta amb volta de creueria gòtica, però amb formalització i acabats decoratius renaixentistes, entre els quals destaquen: El retaule renaixentista construït el 1530, obra del mestre Pere Nunyes. L’orgue, també d’estil renaixentista, construït el 1593 pel mestre Antoni Bordons. La tercera i actual església es va encarregar l’any 1652 al mestre d’obres Josep Morató (antecessor del mestre Josep Morató i Codina, autor de la catedral nova de Vic) en un moment d’elevada eufòria econòmica. Es tracta d’una nau única de set trams amb capelles entre els contraforts de la volta i capçalera poligonal emmarcada en cos rectangular adaptada a la litúrgia del Concili de Trento. La coberta és de volta de creuria gòtica acabada a dues aigües de teula àrab. L’església es va inaugurar el 1747 sense estar totalment acabada. L’any 1747 es va encarregar la construcció del retaule barroc al mestre Carles Morató, i l’any 1774 van finalitzar les tasques de policromia realitzades pel mestre Antoni Bordons. b) La Casa Gran. El seu origen data del 1459, que coincideix amb la construcció de la primera capella, ja que allotja la primitiva 580 - Divendres, 08-08-2008

En l'Eucaristia del diumenge, presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, també hi van ser presents el bisbe d'Urgell, Mons Joan Enric Vives, i el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler

hostatgeria i recinte conventual. L’any 1553 el mestre d’obres Leralt va dur a terme una primera ampliació. A partir del 1623 es té constància de nombroses reformes i ampliacions, entre les quals destaquen les realitzades entre els segles XVII i XVIII d’ampliació de dos cossos i una planta més a l’edifici principal. La seva configuració és la d’un edifici rectangular al voltant d’un pati quadrat amb escala noble i una notable i singular galeria d’arcades i pilars d’estil renaixentista de quatre plantes que li donen una percepció espacial excepcional en el context de l’arquitectura renaixentista catalana. Va ser abandonat amb la desamortització i restaurat l’any 1898 per l’arquitecte Ramon Riera Blasi, coincidint amb la cessió que va fer el Bisbat de Solsona al monestir de Montserrat. Finalment fou abandonat quan els monjos van passar a ocupar el

11

nou edifici del monestir al començament del segle XIX. c) El monestir. Després de la Guerra del Francès i de la desamortització, el propietari que va adquirir les finques les va cedir al Bisbat de Solsona, que, al seu temps, les va cedir al monestir de Montserrat. L’any 1899 el mateix arquitecte Ramon Riera Blasi va iniciar la construcció d’aquest edifici amb la tipologia d’edifici conventual d’estil neoromànic, influenciat pel seu mestre, Elies Rogent, al voltant d’un claustre de tres plantes. A més d’aquests tres edificis, també es consideren monuments els elements següents: la plaça, la font, la Bassadòria, les cel·les de Sant Antoni, l’ermita de la Desaparició, el comunidor, l’ermita de Sant Gabriel i la creu de ferro, així com el subsòl de tos els immobles esmentats.


Olius

Ramon Estany

La Generalitat ha donat l’autorització administrativa al Parc Eòlic Villaró, d’Olius En resolució de 22 de juliol, s’ha atorgat a l’empresa Endesa Cogeneración y Renovables, SAU, l’autorització administrativa del parc eòlic Villaró, al terme municipal d’Olius.

Terme municipal: Olius, a la zona denominada Pla del Villaró, a una altitud mitjana compresa entre 905 i 930 metres. Nombre d’aerogeneradors: 12, de 2.000 kW de potència nominal cadascun. Sistema de regulació: pas variable, amb orientació activa. Torres: troncocòniques tubulars, d’acer, de fins a 78 metres d’alçada. Nombre de pales i diàmetre: tres, de fins a 90 metres. Tipus d’alternador: asíncron, amb rotor bobinat, doblement alimentat. Tensió nominal de generació: 690 Volts. S’instal·larà un centre col·lector de les línies interiors del parc, soterrat, des d’on sortirà la línia d’evacuació a 30 kV fins la subestació existent de Solsona, de 30/110 kV, propietat de Fecsa Endesa, lloc on es realitzarà la connexió amb la xarxa elèctrica. Línia d’evacuació: soterrada. Longitud: 2.800 metres. Tensió de servei: 3 X 30 kV. Les instal·lacions s’han de realitzar segons el projecte subscrit per Alfredo Mas Torres, enginyer industrial, no es podran iniciar les obres fins que es disposi de l’aprovació del projecte executiu, la qual s’ha de sol·licitar dintre d’un termini màxim de 6 mesos. El termini màxim per posar en marxa la installació serà de 2 anys comptats des de l’endemà que es notifiqui aquesta Resolució.

En data 31.3.2006, el peticionari va presentar a l’aleshores Departament de Treball i Indústria la sol·licitud d’autorització administrativa., i en compliment dels tràmits que estableixen les disposicions, la sol·licitud d’autorització d’aquesta instal·lació es va sotmetre a un període d’informació pública.

Ha superat diverses al.legacions Diverses persones privades i entitats, entre elles IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de la Natura), van presentar al·legacions de tipus ambiental que fan referència a la incidència sobre el paisatge, l’avifauna, la falta d’un estudi conjunt amb un altre parc de la zona, i la manca de recursos eòlics disponibles. L’Ajuntament de Solsona va presentar al·legacions de tipus ambiental sol·licitant que s’elabori un estudi d’impacte paisatgístic conjunt amb el parc eòlic Torregassa, i que per disminuir l’impacte visual es retirin els aerogeneradors de 200 a 300 metres. Les al·legacions de caire mediambiental i les respostes respectives per part del peticionari es van remetre a la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics per a la seva consideració. Aquest òrgan col·legiat, en la sessió del dia 6 de novembre de 2007, havent analitzat els antecedents anteriorment exposats, va formular una declaració d’impacte ambiental i informe integrat favorable imposant diverses condicions de tipus mediambiental que la instal·lació haurà de complir. La construcció d’aquest parc eòlic es considera necessària per tal d’aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica, així com complir els objectius de participació de les energies renovables en la cobertura de la demanda seguint els objectius del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Aquest aspecte té una especial rellevància atesa la reducció d’emissions que comporta l’energia eòlica així com la necessitat de donar compliment als acords de Kyoto per a la reducció d’emissions contaminants, a fi de limitar els efectes, cada cop més evidents, d’un canvi climàtic. Els possibles impactes ambientals que pugui tenir aquest parc eòlic -un cop avaluats per la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics, la qual ha establert els condicionats que ha estimat oportuns a fi de reduir-los en la mesura del possible i garantir el respecte al medi ambient- són àmpliament superats per les aportacions positives, tant de tipus mediambiental com energètic, que comporta la implantació de l’energia eòlica en general i la construcció d’aquest parc eòlic en concret.

Característiques del parc eòlic La potència total serà de 24 MW amb un pressupost total de 23’5 milions d’euros. Incloent la línia d’evacuació i l’adequació de la subestació Solsona. 12

580 - Divendres, 08-08-2008


Olius

Ramon Estany

Sanmiquel esdevé plató de cine d’”XTREMS”, un telefilm català L’actor solsoní Aleix Albareda n'és un dels protagonistes La masia de Sanmiquel a Olius es va convertir fa dues setmanes en un dels platós on l’Abel Folk i en Joan Riedweg roden Xtrems, un telefilm basat en una idea original d’ells mateixos i en què intervenen un grup d’actors que han volgut acompanyar els polifacètics artistes en aquesta primera aventura cinematogràfica com a directors. Anna Azcona i Àlex Casanovas, Sílvia Munt i Joan Carles Gustems, Marta Marco i Miquel Sitjar, Eduard Farelo i Mireia Aixalà, Aleix Albareda i Sílvia Bel, són les diferents parelles de la trama, a qui acompanya Pep Planas. La fotografia és a càrrec de Pol

Olius

L'Aleix Albareda durant el rodatge a la masia d'Olius. És previst que el telefim s'estreni a la televisió cap a final d'any.

Turrents, expert en cinema digital, que vol donar una estètica fílmica a l’obra.

Sinopsi XTREMS és un telefilm basat en fets reals, en què la ficció es posa al servei de la realitat per mostrar-nos l’infern d’unes vides que han quedat estroncades. A partir de les declaracions reals de testimonis, un seguit d’històries evolucionen de forma entrellaçada. Actors, personatges i protagonistes expliquen,

Olius

Antonio Márquez Torres

Festa Major de Sant Esteve d’Olius

El Rector

Inauguració de les obres de la parròquia de Sant Just Joval

Dissabte passat la parròquia de Sant Esteve d’Olius estava de festa major, i es va celebrar un any més, i en la seva setena edició, el ja tradicional sopar popular. El bon temps va aplegar més de 250 persones i la música i el ball del grup Crystal va acompanyar fins ben entrada la nit. Però, la festa major va continuar diumenge, amb la missa solemne i repartiment del pa durant el matí, i ball i sorteig durant la tarda. Referent al sorteig, l’únic número pendent de sortir és el 10.798, la caixa de cava. Des de la Comissió de Festes moltes gràcies per la vostra participació!!

580 - Divendres, 08-08-2008

en format work in progress, un seguit d’experiències “extremes”, que ensenyen als espectadors què significa caure i sobreviure. Els límits entre realitat i ficció desapareixen i s’autoalimenten per mostrar-nos els excessos d’unes dobles vides, aparentment normals. Històries plenes d’humanitat, d’errors, de conflictes i de confessions que obliguen a reflexionar. Un pas més i... Qui arriba als XTREMS s’arrisca a descobrir els límits.

No van ser cap luxe. A causa d’un moviment del sòl l’església i la rectoria es van esquerdar pertot arreu i amenaçaven ruïna. Es va haver de fer un micropilotatge general, renovar els paviments esbotzats, tapar les esquerdes, pintar l’església. Entre tot, uns 60.000 euros. Tan aviat com puguem en donarem comptes detallats. Des d’aquí donem les gràcies a tots aquells que, d’una manera o altra, heu contribuït a dur a terme les obres. Especialment al Bisbat, que ha assumit la meitat dels costos. Com també a tots aquells que esperem que encara hi contribuireu, perquè el deute no està pas saldat. Tanmateix, el diumenge, dia 10 d’agost, Festa Major del Pi de Sant Just, a dos quarts de 12, farem la inauguració de l’església consolidada i restaurada. Tots hi esteu invitats. Però molt especialment tots els qui heu col.laborat. No cal dir que és una efemèride joiosa per a la parròquia. Gràcies, en nom de la Junta d’Obres i de tota la parròquia.

13


Navès

Comarca

Ramon Estany

Navès commemorarà el 1.111è aniversari de la mort de Guifré el Pilós

Ramon Estany

362 aturats al Solsonès Segons dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el mes de juliol ha deixat al Solsonès 362 aturats. Al Solsonès el juliol l´atur va reduir-s´hi de 21 persones, la qual cosa va deixar la xifra global en 362. Aquesta dada tampoc no serveix per compensar els increments anteriors, i ara les llistes de l´atur registren 124 persones més que l´any passat, xifra que representa un augment gairebé del 90%, en termes relatius. Castellar de la Ribera i la Molsosa són els únics que no tenen cap aturat. Amb un cadascun, Guixers, i Lladurs, i amb dos cadascun, Clariana de Cardener, Llobera, Pinell de Solsonès i Riner. Odèn en té 3, Navès 6, la Coma i la Pedra 6 i Pinós 8. Les xifres es disparen en els principals municipis de la comarca: Olius 19, Sant Llorenç de Morunys 20 i Solsona, 290.

El proper 11 d´agost a les 7 de la tarda, davant del monument situat a la Vall d´Ora, es llegirà un manifest per commemorar aquest fet històric A l’acte, organitzat per l’ajuntament de Navès, s’hi ha convidat als alcaldes de la comarca i s’oferirà una visita al museu d’eines de la serradora i el molí. En aquest dia es compleixen 1.111 anys de la mort de Guifré el Pilós a la Vall d´Ora, en la lluita amb Llop Ibn Muhammad, d´on sorgiria la llegenda de les quatre barres catalanes quan Guifré es mullà els dits amb la ferida i els estampà sobre el seu escut daurat, origen de l’escut de Catalunya.

El DAR vacunarà 35.000 exemplars de bestiar boví, oví i cabrum del Solsonès per fer front a la malaltia de la llengua blava La malaltia afecta només els remugants, i no té cap repercussió pel consumidor ni en salut pública El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha decidit, conjuntament amb el sector, la vacunació d’urgència i obligatòria del bestiar boví, oví i cabrum de Catalunya per fer front la malaltia de la llengua blava i per mantenir un òptim estat sanitari de la cabana ramadera catalana. Les vacunacions es començaran a aplicar aquest mateix mes d’agost, i no tenen cap cost pels ramaders catalans, ja que l’obtenció de la vacuna i la seva aplicació van a càrrec de l’Administració. Els encarregats d’efectuar les vacunacions seran els professionals veterinaris. La llengua blava o febre catarral ovina, és una malaltia produïda per un virus que presenta 24 serotipus o varietats diferents. Per tant, és una malaltia infecciosa però no contagiosa, ja que la transmissió necessita la participació d’un mosquit (Culicoides) que actua com a vector. Aquesta malaltia provoca importants pèrdues econòmiques directes i indirectes degut als símptomes clínics i la mortalitat que produeix als animals afectats, sobretot al bestiar oví. El cens del bestiar que està previst vacunar al Solsonès durant els pròxims mesos per fer front a la llengua blava:

Jornada de portes obertes a la Balma de Guilanyà Del 11 al 15 d´agost hi haurà una jornada de portes obertes a la Balma de Guilanyà a partir de les 10 del matí fins a la 1 del migdia Es podrà visitar el jaciment amb la presència dels arqueòlegs que hi realitzen les excavacions. Aquest jaciment presenta vàries ocupacions prehistòriques atribuïbles al Paleolític Superior Final i Mesolític. La troballa més significativa han estat les 38 restes humanes assignades a un mínim de quatre individus de l’espècie homo sàpiens anatòmicament modern. Actualment, a la Balma de Guilanyà s´hi realitzen excavacions cada estiu.

bovins > bovins 24 24 mesos -12 mesos 4.166 14

625

bovins < ovins per 12 mesos a vida 8.373

20.736

cabrum 1.622

580 - Divendres, 08-08-2008


Comarca

Dolors Pujols

M. Claustre Rafart informa del PADES al ple del Consell M. Claustre Rafart va intervenir abans de l’inici de la sessió del ple del Consell Comarcal del passat dijous, 31 de juliol, per informar en relació al PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport). La vicepresidenta del Centre Sanitari (en substitució del gerent Joan Doménech, de vacances) va definir el PADES com a un “programa d’atenció domiciliària contemplat com a un suport als equips de primària dins la branca sociosanitària, bàsicament amb l’objectiu de suport en l’ingrés domiciliari de pacients terminals i crònics i rehabilitació domiciliària”. Segons Rafart, l’any passat es van atendre 110 pacients mentre que enguany ja en van 96. En el torn de preguntes, Rafael Hidalgo, del PSC, va demanar per l’evolució durant els prop de 10 anys que porta funcionant el programa “tenint en compte que la població ha crescut i envellit”. Rafart va explicar que la dotació humana del PADES “és la mateixa que el primer dia” atribuint el problema a “la manca de personal”. Enric Roures, per la seva banda va voler destacar la importància del programa i “de la seva connexió amb els equips de primària”.

altra banda es va aprovar el suplement de crèdit del Consell Comarcal i del Centre Sanitari del Solsonès amb els vots en contra d’El Comú i ERC i l’abstenció del PSC, tal com va passar amb l’aprovació dels pressupostos del 2008. Marcel Colell, portaveu d’El Comú va argumentar el seu vot en contra per “la reiteració que el pressupost de la fira cada any es dispara de manera excessiva”, punt que van compartir la resta de grups de l’oposició així com “per coherència amb els pressupostos del 2008”. Per la seva banda el portaveu de Convergència i Unió i director de la fira de Sant Isidre, Albert Muntada, va voler “justificar què ha passat a la fira tot i que en part és extern al Consell”. Muntada va atribuïr la desviació pressupostària de 36.000 euros a “l’augment de la despesa de l’entitat GRUSVAS” que han volgut asumir en tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre així com a l’aposta amb el grup d’artesans per fer un tastet “que no va tenir el resultat esperat”. Finalment Muntada va parlar de la subvenció de la Generalitat: “encara no està lligada tot i que hi havia garanties que seria major”. El vicepresident primer del Consell va precisar que aquest dèficit no l’haurà d’acabar de cobrir el consell sinó que es busca espònsors. El darrer punt de l’ordre del dia del ple va ser l’aprovació de l’infomre favorable del Consell Comarcal del Solsonès a la dissolució de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària de Serveis del Solsonès. En paraules del mateix president del Consell Comarcal, “en l’actualiat la mancomunitat no té sentit”.

Sessió del ple Durant el ple del passt dijous es van aprovar per unanimitat els estatuts del Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central. L’ens estarà format per 32 representants, 16 de públics i 16 de privats dels quals 10 seran del Solsonès. Per

Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal

El Consell Comarcal prepara una companya per al foment del reciclatge al Solsonès Des de l’àrea de Medi Ambient i Territori del Consell Comarcal del Solsonès, tal com ha anat fent en altres ocasions, pretén engegar aquesta tardor, una campanya de conscienciació per a fomentar el reciclatge dels residus, en origen, per part dels ciutadans: AL SOLSONÈS RECICLEM, basada en la campanya institucional de l’Agència de Residus de Catalunya: AQUÍ RECICLEM. On es vol difondre la idea d’una nova forma d’entendre la recollida selectiva com una acció voluntària i satisfactòria en benefici del medi ambient, a l’hora que cridar a la participació dels ciutadans i ciutadanes a explicar la seva experiència en la separació selectiva dels residus. L’èxit de la campanya rau en la pròpia participació ciutadana, és per això que s’està treballant per crear els mitjans necessaris perquè l’organisme comarcal pugui recollir les experiències dels ciutadans i així poder-les difondre, per aquest motiu s’està preparant un web que properament serà operatiu. 580 - Divendres, 08-08-2008

15


Castellar de la Ribera

Agrupament Baixa Ribera Salada

Mossèn Ferran celebra el 50è aniversari de capellà El passat dia 20 de juliol vam celebrar les noces d’or de Mossèn Ferran. Un bon grup de familiars, amics i veïns dels pobles de la Ribera Salada ens vam trobar a la capella dels Apòstols per celebrar la missa. Tot seguit vam anar al local social de Castellar de la Ribera per fer el dinar. Va ser un dia molt especial i emotiu per a tothom i la gent de la Ribera Salada estem molt agraïts per tots els anys de servei i dedicació de Mossèn Ferran a les nostres parròquies.

Mn. Ferràn va estar acompanyat en l’eucaristia per molts companys preveres

Diumenge passat, 20 de juliol, en l’escaiença dels 50 anys justos de la seva ordenació, Mn. Ferran celebrava una Missa d’acció de gràcies dalt el turó dels Apòstols, acompanyat dels feligresos de la Baixa Ribera Salada, familiars i amics. Com deia el fulletó: “Som aquí per participar, en aquesta Eucaristia, de la joia i acció de gràcies a Déu de Mn. Ferran. Donarem gràcies a Déu, també, per tot el que Déu ens ha fet arribar per mitjà de Mn. Ferran. Gràcies per haver-lo conegut, per la seva amistat i per totes les llavors de bondat, alegria, esperança, consol, fe... que ha sembrat en nosaltres”. Cantà la coral d’Ogern i en Peter tocà unes melodies molt harmonioses en els moments de silenci. Mn. Ferran comparà la festa amb unes noces d’or, com si ell fos l’espòs i la comunitat parroquial l’esposa. Com en tota parella hi han hagut alguns moments dolents, digué, que no tenen importància, perquè el que compta és l’estimació que s’han tingut les dues parts. I a l’homilia: “Si tenim bondat i som pacients, podem confiar que agradem Déu”. La neboda Mercè recità una llarga poesia de l’àvia del mossèn, sobre la vida de pagès del segle XIX, que arrencà una gran ovació. Al dinar de germanor, celebrat al Local Social de Castellar de la Ribera, la gent del poble servia a taula,

No hi va faltar el detall musical a càrrec de Peter Thiemann

La capella dels Apòstols

molt contents de poder fer un gest pel qui ha estat el seu rector durant més de 40 anys. Mn. Ballarín va enviar una carta de felicitació, Mn. Jesús Huguet va llegir una xàldiga molt divertida dels temps en què mossèn Ferran va ser vicari de Gironella. Mn. Pleixats va amenitzar la sobretaula amb acudits escollits del seu repertori i tothom el qui va voler explicà anècdotes viscudes. Fou una festa ben dissenyada i ben viscuda.

Tallant el pastís

Al local social es va poder veure una exposició de fotografies 16

580 - Divendres, 08-08-2008


Vall de Lord

Dolors Pujols

Ajuntament, parròquia i bisbat signen el conveni de cessió de les dependències del futur museu L’acord preveu un lloguer de 50 anys, els primers 25 dels quals seran gratuïts Sant Llorenç de Morunys- La parròquia de Sant Llorenç ha cedit a l’ajuntament de la vila les dependències del complex de l’antic monestir que acolliran el futur museu de la Vall de Lord. Segons l’acord, la parròquia amb el vist-i-plau del bisbat cedeix al consistori els espais del futur museu per un període de 50 anys, els 25 primers dels quals seran gratuïts. Posteriorment, les dues parts hauran de fixar una quantitat de mutu acord en concepte de lloguer. La signatura del conveni la van formalitzar el passat dijous, 31 de juliol l’alcalde de Sant Llorenç Enric Roures, el rector de la parròquia Mn. Florenci Cases i el vicari general del bisbat, Mn. Antoni Quesada.

Amb aquest acord el consistori disposa de la planta baixa i primera de la Casa Prioral, les capelles anexes al claustre i part de la casa de Cal Morrut, on s’ubicaran el futur museu i arxiu de la Vall de Lord. La segona planta acollirà la vivenda del rector i la resta de dependències seran parroquials. El projecte preveu també espais compartits entre consistori i parròquia, com és el cas dels labavos del futur complex. El total de la superficie quedarà més o menys a parts iguals, si bé la parròquia disposarà de més metres quadrats.

Enllestida la segona fase de restauració del Monestir Les obres de la segona fase de restauració de l’antic monestir ja estan enllestides. Amb aquesta intervenció, s’ha consolidat l’estructura, s’ha restaurat la Casa Prioral i s’han recuperat les capelles annexes al claustre conservant en els casos que ha estat possible els sostres de guix emmollat tan característics del complex. El bisbat de Solsona aporta 50.000 euros per sufragar part de les obres d’aquesta segona fase, 15.000 dels quals ja s’han fet efectius i la resta els abonarà durant l’exercici del 2009. La tercera i darrera fase del projecte culminarà les obres, iniciades al 2003, amb la remodelació de cobertes. Amb aquest darrer pas que suposarà la construcció dels equipaments interiors i la restauració de la casa annexa de Cal Cametes es posarà punt i final a la restauració del monestir i dels espais que han d’acollir el futur museu de la Vall de Lord.

Mn. Florenci, Mn. Quesada i Enric Roures signant el conveni

Festa de final dels cursets de natació El passat divendres, 1 d’agost va tenir lloc a la piscina del Camping la festa de final dels cursets de natació 2008, que també va servir per culminar el mes de juliol al casal d’estiu de la Vall de Lord. Les respectives exhibicions de cada grup van acabar amb la tradicional entrega de cavallets.

580 - Divendres, 08-08-2008

17


Vall de Lord

Dolors Pujols

Els claustres del monestir de Sant Llorenç acullen la tercera mostra de fotografies antigues de la Vall de Lord Entre els personatges retratats hi ha protagonistes del llibre "Rastres recobrats d’un passat a les fosques", que es presentarà el proper dissabte L’Associació Patronat Valldelord, que entre altres gestiona l’actual museu de la vall, torna a fer acte de presència en la programació cultural de la festa Major. Des del passat diumenge, 3 d’agost es pot visitar als Claustres de l’antic monestir de Sant Llorenç la tercera mostra de fotografies antigues de la Vall de Lord. Una selecció d’imatges antigues de la Vall de Lord i

la seva gent que ha anat un any més a càrrec de Joan Plana i Vilella, de la citada associació i que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament i la parròquia de Sant Llorenç de Morunys. Per altra banda, el Patronat ha programat per al proper dissabte, 9 d’agost a 2/4 de 7 de la tarda ,la presentació del llibre Rastres Recobrats d’un passat a les fosques, de Jaume Adam i Vidal. Un estudi històric i social del Sant Llorenç de principisde segle que té com a fil conductor unes converses mantingudes a la vila l’any 1929. L’obra ha estat editada per “Quaderns de la Cofraria dels Colls”, editorial creada per la pròpia associació. El grup local de teatre “El Perxe” pujarà també a l’escenari del centre cultural per representar un fragment de les citades converses.

Durant la inauguració de la mostra

Arrossada de germanor L’Arcada va celebrar una arrossada de germanor el passat diumenge a Les Fonts del Cardener. Aquí en teniu algunes imatges

18

580 - Divendres, 08-08-2008


Vall de Lord

Dolors Pujols

Festa Major Sant Llorenç de Morunys 2008 Divendres, 8 d’agost

11.00 Espectacle infantil amb “Mc Toni”. A la Plaça de les Eres Col·labora Hotel el Monegal i Supermercat CECI 18.00 Cercavila, música, Ball, etc. amb “La Katracòlica Megaclown” 21.00 Correfoc Infantil 00.00 Gran Ball amb Orgue de Gats i l’Orquestra Mitjanit. A l’envelat

Dissabte, 9 d’agost

10.00 Futbol Benjamins. Sant LlorençForasters 11.00 Futbol Infantils/Alevins. St Llorenç-escola Arrels Solsona 12.00 Futbol cadets. Sant Llorenç-Escola Arrels Solsona 16.00 Festa de l’Escuma. A la pista esportiva de les Escoles 18.00 “La Burricada”. A les escoles 22.00 Gran Correfoc pel centre de la vila 00.00 Gran Concert de Festa Major amb Diatònic d’Aranyons, El Belda i Badabadoc i la Troba Kung-Fu.

Diumenge, 10 d’agost

12.00 Passacarrers de Festa Major amb Els Geganters, els 3 savis piteus i els Grallers Som Kom Som

13.00 Audició de Sardanes amb la Cobla 11 de Setembre. A la Plaça Major 17.00 Concert a la Terrassa del Jardí a càrrec de La Portàtil FM 18.00 Futbol 3a Regional. C.E. St. Llorenç-escola Arrels Solsona 18.00 Tallers diversos amb Nimajocs, S.L. Fins a les 9 del vespre a la Plaça de la Canal 20.00 Cantada d’Havaneres a càrrec de “Peix Fregit”. A la mitja part hi haurà cremat de Rom. A la Plaça Major 22.30 Concert a càrrec de la Coral Morunys a l’església Parroquial. 00.00 Actuació de Séptimo A i l’Orquestra L’Habana. En finalitzar, ball Discofeeling amb EDj. Marc Altimira. A l’envelat

Exposicions Sala de Plens de l’Ajuntament - De l’1 al 10 d’agost. Exposició sobre la història del Cinema. Organitza: Arxiu Comarcal del Solsonès. - De l’11 al 24 d’agost. “Horitzons retrobats”. Peces del patrimoni històric de la Vall de Lord recentment restaurades per l’Escola de Restauració de la Generalitat de Catalunya. Organitza: Associació Patronat Valldelord i Ajuntament.

Claustres del Monestir de Sant Llorenç - Del 3 al 24 d’agost III Mostra de Fotografies antigues de la Vall de Lord. Organitza: Associació Patronat Valldelord, Ajuntament i Parroquia de Sant Llorenç de Morunys Edifici Magnòlia III Baixos - Del 4 al 24 d’agost 18è Concurs de Pintura Ràpida Gimnàs Municipal - Del 4 al 10 d’agost I Exposició de Fotografies del Sol del Solsonès. Biblioteca Municipal - Del 2 al 12 d’agost Exposició de Pintura de Jaume Adam Vidal - Del 14 al 17 d’agost Exposició de Pintura del Grup Local de Pintors “La Taca” Sala Decoració Canal - Del 2 al 14 d’agost Exposició de Pintura d’Enric Besora

Campionats - Del divendres 8 al diumenge 10 d’agost. Campionat de tennis - Dissabte, 9 d’agost. Campionat de Futbolí Inscripcions al Bar Restaurant Bon Dia

Comencen els actes de la Festa Major Una cursa de BTT i els jocs de cucanya donen el tret de sortida a les festes de Sant Llorenç

580 - Divendres, 08-08-2008

19


Vall de Lord

Dolors Pujols

AlterCat’08 El grup de Folk-rock Matats de Torroella de Montgrí guanya el segon concurs de músics catalans a la Vall de Lord La baixa afluència de públic va ser la nota negativa de l’AlterCat 2008, el segon concurs de músics catalans a la Vall de Lord. 160 persones van disfrutar de les actuacions de Mabe’l, Nelb, Descalços, Matats, Sal i Hot Numbers, els sis concursants d’enguany. El grup que es va proclamar guanyador va ser Matats, de Torroella de Montgrí. Jonatan Múrcia, de l’organització, ens parla d’ells com “els grans triomfadors de la nit encisant

Matats, els guanyadors

el jurat i el públic assistent amb un Folk.-rock molt festiu i divertit”. El seu premi serà l’enregistrament d’un disc. Per altra banda la segona posició i conseqüentment gravaran una demo van ser els Mabel, de Puig Reig “amb un estil contundent i molt ben elaborat”. I finalment el tercer lloc va ser pel grup de pop rock del Camp de Tarragona Nelb, que gravaran una maqueta. El públic assistent va veure les entrevistes que Joan Fortuny (Elèctrica D’Harma), Facto Delafé i las Flores Azules, Natxo Tarrés (Gossos), Pep Sala (Sau), Lluís Gavaldà (Pets) i Marc Parrot, van enregistrar en motiu de l’AlterCat. Jonatan Múrcia valora positivament el concurs d’enguany “tot i la baixíssima assistència de públic". Múrcia explica que “hem aconseguit portar grups de les 4 províncies catalanes. Durant les actuacions vàrem poder constatar que el nivell dels músics era força bo. Aquest any l’equip de so i iluminació ha estat proveït i controlat per Produccions Nautilus amb un resultat esplèndid”.

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMARTS al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 20

580 - Divendres, 08-08-2008


Comarca

Ramon Estany

Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Guixers i de la Coma i la Pedra (IV) Fita 24: se situa a l’Estabac, en el marge nord del camí de la Casavella. Es reconeix com a fita de terme una fita de propietat, en forma de prisma recte de base quadrada, de dotze centímetres de costat a la base i quaranta centímetres d’alçada. Té gravades a les seves cares les inscripcions RS i LP. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-tresena i vint-i-quatrena és la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites. Fita 25: se situa a la Codina, a uns seixanta metres a l’est del camí de la Casavella i a uns vuitanta metres a l’oest del torrent de la Codina. Existeix la fita de pedra de forma irregular, de quaranta per cinc centímetres de costat a la base i quarantatres centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-quatrena i vint-i-cinquena és la recta compresa entre totes dues. Fita 26: se situa a la Codina, a uns vuit metres a l’est del torrent de la Codina i a uns cent noranta metres a l’oest del camí de la Vilella. Existeix la fita de pedra de forma irregular, d’un metre i quinze centímetres per seixanta centímetres de costat a la base i vuitanta-cinc centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-cinquena i vint-i-sisena és la normal traçada des de la fita vint-i-cinquena a l’eix del torrent de la Codina. Des d’aquest punt segueix per l’eix del torrent, aigües amunt, fins a la normal traçada des de la fita vint-i-sisena, des d’on continua per la normal fins a la fita.

580 - Divendres, 08-08-2008

Fita 27: se situa a la Portella, a uns setanta metres a l’oest del camí de la Vilella i a uns cent quaranta-cinc metres a l’est del torrent de la Codina. Es reconeix com a fita de terme una fita de propietat, en forma de prisma recte de base quadrada, de dotze centímetres de costat a la base i quaranta centímetres d’alçada. Té gravades a les seves cares les inscripcions RS i LP. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-sisena i vint-i-setena és la recta compresa entre totes dues. Fita 28: se situa a la Portella, a uns vint-i-cinc metres a l’est del camí de la Vilella i a uns vuitanta-vuit metres al sud del torrent de la Vilella. Es reconeix com a fita de terme un pedra de forma irregular, de vint per vint-i-quatre centímetres de costat a la base i setze centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-setena i vint-i-vuitena és la recta compresa entre totes dues. Fita 29: se situa a la partida de Montlleó, a l’obaga de la Vilella i a uns divuit metres al sud-est del camí de la Portella. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-vuitena i vinti-novena és la divisòria d’aigües des de la fita vint-i-vuitena fins al punt d’intersecció amb l’eix del camí de la Portella, per on continua per aquest camí fins al punt d’intersecció amb l’eix del camí de Montlleó. Des d.aquest punt, continua per l’eix del camí de Montlleó fins a trobar la normal traçada des de la fita vint-i-novena, des d’on segueix per la normal fins a la fita.

21


Oliana

Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Estudi sobre l’Oliana històrica El passat dissabte dia 18 de juliol a les 19’00 hores a la sala polivalent es va portar a terme la presentació “Estudi sobre l’Oliana històrica”. Els ponents van ser el Sr. Ermengol Puig, historiador i autor de l’estudi; el Sr. Joan Ganyet, director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat; també va participarhi el Sr Antoni Vilaginés, alcalde de la Vila d’Oliana. La presentació dels invitats va anar a càrrec del batlle de la nostra Vila, a continuació va dirigir la paraula al públic assistent el director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat que va acabar el seu parlament dient: "les actuacions que es portaran a terme al casc antic d’Oliana es faran amb cura". Finalment va prendre la paraula l’historiador i autor de l’estudi de la Vila d’Oliana Sr. Ermengol Puig. En primer lloc, agraïment a les persones que van col.laborar, i seguidament va comentar i desgranar cadascun dels següents punts: Resum de fets dolents per documents d’Oliana; va parlar del “famós” llibre de Mossèn Riart. A la vegada que el Sr. Ermengol parlava, es projectaven unes diapositives per fer més entenedora la conferència. Va començar amb Oliana, vila mil.lenària, un document del 16 de gener de 919 i seguint amb els temes: Morfologia llogaret S.X – XI; Morfologia Urbana Inicial S.XII – XIII; Vestigis arquitectònics S.XII – XII; Morfologia Urbana S.XIV – XV; Primer sistema

Trobada d’acordionistes El dia 26 de juliol es va portar a terme la V Trobada d’acordionistes a Oliana. Entre els que van actuar pel nombrós públic assistent hi havia el Sr. Jaume Espuga al qual se li va retre un homenatge per la seva trajectòria. Segons em van comentar, l’esmentat senyor va participar i quedar el primer de Catalunya i el segon d’Espanya d’unes trobades

El Sr. Jaume Espuga

Les tres persones que es van dirigir al públic

defensiu S.XV; Drets jurisdiccionals i senyorius sobre Oliana; Límits d’Oliana segles XVI – XVII; 1568 ampliació del carrer major; 1621 ampliació església; Segles XVIII – XIX període de crisi; Segle XX fins la guerra civil; Segle XX després de la guerra civil. A continuació l’historiador va fer un incís sobre l’empresa Taurus, en especial al canvi que va portar aquesta empresa en aquella època per la població d’Oliana. També va comentar les intervencions previstes al centre històric segons el projecte de Joan Reguart (Oliana 1944). A grans trets aquests són els temes que vam poder escoltar al pavelló Francesc Betriu de la nostra Vila. El tema era important per la població, la qual cosa va fer que un nombre important de persones ( a pesar de la calor) ocupéssim el nostre lloc en l’esmentada sala del pavelló.

Casal de jubilats (Ordinadors) A començament de juliol es va adequar una sala del Casal de Jubilats per instal·lar-hi ordinadors per a ús dels residents i per fer diferents cursets d’informàtica si l'ocasió ho requereix. La Caixa de Pensions va ser l’entitat que es va encarregar d’equipar el lloc amb vuit ordinadors, impressora, càmera fotogràfica, etc. Durant la festa dels Jubilats tothom que va voler va poder veure aquesta sala d’informàtica i escoltar les explicacions del president del local del jubilats, Sr. Antoni Vilaginés. El valor de l’equipament s’eleva a 40.000 euros. És molt important saber que hi ha un lloc on els jubilats interessats en informàtica poden gaudir de l'última tecnologia, consultant notícies, fent escrits, entrant a internet, etc.

Detall de la visita de públic a la sala d’informàtica. 22

580 - Divendres, 08-08-2008


Cartellera MÚSICA Christina Koch, Alexander Michel i Trini Mujal Divendres, 8 d’agost, 22 h. Al Teatre Comarcal

La soprano Christina Koch ofereix un recital en el XXVII Cicle de concerts d’estiu de Solsona, acompanyada d’Alexander Michel, al clarinet, i Trini Mujal, al piano. Christina Koch compagina el seu vessant de cantant amb l’activitat docent. Ha impartit classes de cant modern, llenguatge musical i cant coral i actualment és professora de l’Escola Municipal de Música de Solsona i treballa per l’ICE de la Universitat de Lleida com a professora de Foniatria.

Festa del carrer Sant Domènec

REVETLLA: Joan Vilandeny

Divendres, 8 d’agost 8 del matí: Missa (sota la Torre de les Hores) 2/4 de 10 del matí: Esmorzar amb coca i xocolata 6 de la tarda: Xocolatada (cal portar la tassa) 2/4 de 10 del vespre: Sopar de veïns (reserves a Cal Davesas)

Dissabte, 9 d’agost, 23 h. Plaça del Camp El músic solista Joan Vilandeny, gairebé un incondicional de les revetlles d’estiu de Solsona, amenitzarà la vetllada amb cançons d’avui i de sempre, on no hi falten els èxits de l’estiu. L’entrada és lliure.

Festa Major de Brics MÚSICA: Concert inaugural de l’AIMS Festival 08

Dissabte 9 d’agost 2/4 de 10 de la nit: Sopar per a tothom amb torrades i arengades i, per beure, un bon traguet de vi. Ben tips, cap a ballar, amb la companyia del grup Tryfàsic. Es farà el ball del “ventall”

Dimecres, 13 d’agost, 22 h Teatre Comarcal

L’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) i el seu festival, que enguany arriben a la seva setena edició, inicia la ronda de concerts a la comarca del Solsonès amb una actuació al Teatre Comarcal de Solsona a càrrec dels professors. Seonhee Myong (piano), Evgueni Grach i Lothar Strauss (violins), Paul Silverthorne i Adriy Viytovych (violes) i Peter Thiemann (violoncel) interpretaran un repertori per a quartets amb piano de Schumann i Brahms.

Diumenge, 10 d’agost 12 del migdia: Missa Jove. En sortir, el tradicional pa sucat de Brics, repartiment de flors i balls de cascavells 7 de la tarda: Ball amb la companyia del Grup Crystal. A la mitja part, coca i barreja per a tothom, i gran xocolatada per a la quitxalla. Durant el ball es farà el sorteig. Hi haurà servei de bar.

El preu de l’entrada, només a taquilla, és de 12 euros.

Festa Major de Madrona 2008

EXPOSICIÓ: ‘El llibre de la meva vida’

Diumenge, 10 agost 4 tarda: VIII Concurs de botifarra. (Inscripcions el mateix dia. Trofeu per les 3 parelles finalistes i obsequi per a tots els participants.) 5 tarda: Tirada de bitlles 8 vespre: Gran Ball amenitzat per Ramon Espuga i el seu equip electrònic. Es farà el ja típic ball del fuet! Hi haurà cava gratuït i servei de bar i entrepans. Durant el ball se sortejarà una panera i varis lots.

Club Sant Jordi, fins al 10 d’agost, feiners, de 10 a 13 h i de 15 a 20 h; festius, de 16 a 20 h El Club Sant Jordi de Solsona acull la mostra gràfica itinerant de les obres presentades al concurs literari “El llibre de la meva vida”, organitzat per la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya. El concurs va consistir a què una persona gran descrivia un llibre i un infant n’havia de fer el dibuix.

Divendres, 15 d'agost 12 migdia: Celebració de l'eucaristia En sortir, benedicció i repartiment del pa. Tot seguit s'obsequiarà tots els presents amb coca i barreja. Sorteig d'una panera, un pernil i un lot.

Rutes nocturnes de la UBIC

Monument de la Sardana (punt d’inici) Dijous d’agost, a partir de les 21.30 h La UBIC organitza una nova edició de rutes nocturnes per descobrir alguns dels racons més interessants i desconeguts de la ciutat. Es realitzen tots els dijous del mes d’agost en tres torns, a partir de 2/4 de 10 del vespre. El monument de la sardana, al Vall Calent, és el punt d’inici de les rutes. Per a més informació i reserves, podeu trucar al tel. 636 419 380 (Míriam). 580 - Divendres, 08-08-2008

Festa del barri Sant Serapi Diumenge, 17 d’agost

10 del matí: Missa en honor a Sant Serapi. Sortint de missa, Esmorzar i engalanament del Sant. 2/4 de 6 de la tarda: Jocs infantils i Xocolatada 9 del vespre: Sopar de veïns 23


Cartellera Taller de poesia japonesa (Tanques)

Musicàlia Jove del Solsonès

Dies 19 i 20 d’agost

XIV Festival de Música Clàssica Santuari del Miracle (Riner) Agost 2008

De 18.30 a 20.30 hores: A la Cambra de Comerç i Indústria de Solsona, Av. Dels Països Catalans, 7 baixos Organitzat per Ken Office SL Obert a tothom qui vulgui participar-hi. (inscripció gratuïta. Cal venir el primer dia)

Divendres, 8 d’agost, Hora: 21.00 Montserrat Torrent, orgue Carme Miró, soprano Raúl Fernández, tenor

El Centre d’Estudis Lacetans ha organitzat una sessió DE CINEMA A LA FRESCA.

Diumenge, 10 d’agost Hora: 13.00 Coral La Fònica, de Freixinet Coral de Gonde, d’Oosterzele (Bèlgica)

Dimecres 20 d’agost, cinema a la fresca a la Plaça Sant Joan (21h.30). Organitza: Centre d’Estudis Lacetans. Col·labora: Direcció General de la Memòria Democràtica i Aj. de Solsona. Pel·lícula: La caja de música (CostaGravas, EUA, 1989)

11a Trobada de gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc Divendres, 15 i Dissabte, 16 d’agost

Amb motiu del 50è aniversari del primer gegantó de Manel Casserras, enguany s’organitza un acte especial per homenatjar el mestre geganter

Sopar de l’última generació abans de la ESO (any 81)

El divendres 15 d’agost A les 9 del matí i des de la plaça de Sant Roc, tota la quitxalla que ho vulgui podrà participar en una pujada a peu al Castellvell d’Olius amb el primer gegantó construït per l’artista Manel Casserras i que enguany compleix 50 anys. És un acte insòlit, que se circumscriu dins l’11a Trobada de gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc. En arribar al Castellvell es repartirà un regal commemoratiu a tots els nens i nenes que hi hagin participat, es llegirà un manifest, es farà ballar l’àliga i hi haurà un esmorzar popular.

De les Nacio!!! Dia 31 d’agost Per confirmar: rafartpelegrina@hotmail.com - 670214460 (Oliva)

50è aniversari i remodelació del Santuari de Lurdes Prats de Lluçanès, 24 d’agost del 2008

L’endemà, dia 16 Se celebrarà la ja tradicional i consolidada festa dels geganters petits, cada any més popular entre la menudalla. Enguany l’organització preveu que hi participin unes 250 peces infantils. Programa:

Triduum de preparació Dies 21, 22 i 23 d’agost, A les 8 del vespre, Rosari, Deprecacions a la Verge i Missa Dia 23 d’agost Processó de torxes un cop acabada la Missa

9.00 h: Missa, ball de l’àliga infantil i xocolatada 17.00 h: 11a Trobada de gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc De 17.00 a 19.00 h: Plantada i inscripcions, acoloriment de dibuixos de gegants i xocolatada 19.00 h: Passacarrers 19.45 h: Ballets dels óssos, cavallets, drac, nans, àliga i gegantons, amb l’acompanyament musical de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Se sortejarà un nan entre tots els participants.

Festa anyal Dia 24 d’agost A les 12 del migdia Missa amb homilía del P. Bernabé Dalmau, Monjo de Montserrat i participació de la Coral Sant Jordi del Club de Jubilats, després, actuació dels gegants i bastoners. A les 2 de la tarda, Dinar de germanor A 2/4 de 6 de la tarda: Funció eucarístico mariana, audició de sardanes i piscolabis. El dinar, organitzat per la Frater, es farà al Restaurant La Mola. Preu: 20 euros. Els no residents a Prats de Lluçanès poden encomanar-lo trucant al tel. 93 856 03 78/ 93 856 03 12

Fe d’errades A l’article publicat la setmana passada, número 579 de la revista Celsona, a la pàgina 51, titulat “Casual aventura, i serenitat d’un noi”, on diu a la primera línia 72 anys, havia de dir 12 anys. Preguem que ens disculpeu l’error.

24

580 - Divendres, 08-08-2008


Societat Hola! em dic Daniel, la meva mare es diu Adriana i el meu pare Miquel, tinc un germanet gran que es diu Nico. Vaig nèixer aquest dilluns 4 d'agost i vaig pesar 3620 grams. Aquest xicot tan malparit en fa 21, esperem que en faci 21 mÊs i tots siguin de festa.

El Toni va fer 17 anys Per molts anys!!!!

Moltes felicitats!!!!

De part de la famĂ­lia. T'estimem!

De part de tots els teus col.leges.

Enhorabona!!! De part de la colla i si us els trobeu, paguen cava

580 - Divendres, 08-08-2008

25


Ep, la foto

Ramon Estany

Un noi molt ben acompanyat

Tres amigues

Visitant Solsona

Ep, la foto

Unes noies molt ben acompanyades

A la Plaça Major

Els més animats de la nit

Ep, la foto

Passejant per la Plaça de Sant Roc

Sortint del Cantàbric

Prenent la fressca al Passeig

26

580 - Divendres, 08-08-2008


Artesans i productors ecològics

Celsona Informació - Associació d'Artesans i Productors Ecològics

Formatgeria Les Roques

Formatge, mató, flam i iogurt de la Vall d Lord Formatgeria Les Roques C. Pla de Bessies, 2 679 97 71 23 – 973 49 22 41 lesroques3@hotmail.com Sant Llorenç de Morunys

Formatgeria Les Roques és una petita empresa, situada a Sant Llorenç de Morunys, creada l’any 1988 per M. Dolors Macià Farràs. Es dedica a l'elaboració de productes làctis, utilitzant majoritàriament llet de cabra i en algun producte llet de vaca. En els seus inicis només elaboraven mató i formatge fresc, aquests es subministraven al mateix poble i la llet procedia del propi ramat de cabres. A poc a poc l’empresa va anar creixent una mica i va començar a distribuir productes fora de Sant Llorenbç, augmentant la varietat d’aquests, com el formatge curat; Actualment també s'elaboren iogurts i flams. El mató és un dels productes més característics de l’empresa i el fan de diverses mides segons el gust del consumidor. El formatge fresc, amb un punt de sal, també és el complement ideal en molts plats, recordant el formatge de tota la vida. El formatge curat és un formatge que necessita una curació de vuit setmanes, i també és un dels productes amb

Assecador on reposen els formatges.

més demanda. I finalment els iogurts i els flams, que es diferencien de la resta dels productes per ser elaborats amb llet de vaca. A l'empresa, actualment hi treballen dues persones, que artesanalment aconsegueixen un producte treballat amb llet fresca, per assegurar-ne la bona qualitat, sense posar-hi ni additius ni conservants, oferint un producte totalment natural. Aquests es reparteixen a botigues i restaurants de diferents punts de la mateixa comarca i de les dels voltants, com ara Sant Llorenç de Morunys, La Coma i la Pedra, Solsona, Cardona, Súria, Berga, Gironella, Avià, Puig-Reig, La Seu d’Urgell, etc. En algunes ocasions també es poden trobar en petites fires artesanals.

Una remesa de iogurts a punt de sortir. 580 - Divendres, 08-08-2008

27

La Ingrid Solé, filla del Josep i la Dolors, mostrantnos el mató i el formatge que produeixen.

Actualment formen part de l’Associació d’Artesans del Solsonès perquè creuen que és un bon mitjà per fer conèixer les petites empreses artesanes, que cada vegada es veuen més ofegades per les grans indústries.


28

580 - Divendres, 08-08-2008


Coaching al minut? I per què no!

Eduard Tamames (ActionCOACH)

Ja s’ha acabat la crisi! (I) cions en el seu àmbit d’influència molt baixes. En el negoci de les pintures, per exemple, els grans fabricants consideren que un “jugador” que tingui més del 20% d’una regió, província, comunitat autònoma, etc., és un autèntic tità. Líder absolut. Només passa a 5 comunitats autònomes a tot l’Estat en aquest tipus de negoci, per posar un exemple. No hi ha crisi. El que continua és el món real. Tornarà a haver-hi una economia creixent a base de maons i “pelotazos” i requalificacions? Si vostè creu que sí, en quant temps creeu que passarà? Difícilment, llevat que sigui vostè un emprenedor molt molt jove, en el que resta de la seva vida laboral. Un món real on cal prendre decisions analitzant les nostres comptabilitats MENSUALMENT. Un món en el qual s’ha d’invertir en sistemes d’informació, per petits i senzills que siguin, per a poder asseure’s a analitzar, pensar i actuar. Un a on cal apostar, ja que la competitivitat és impossible sobre la base de salaris baixos com a la Xina o el tercer món en general, i per tant cal apostar per l’Eficiència Operativa. Vénen temps meravellosos plens d’oportunitats per a que posi vostè., propietari de l’empresa mitjana i petita, gran generador de l’ocupació i el producte interior brut del país, els seus RECURSOS CREATIUS AL SERVEI DE LA SEVA EMPRESA. No tingui por i no es queixi de la competència. És més preocupant la incompetència.

Com que sembla que tots els indicis ens porten a pensar que la crisi (terme que té el seu origen en la paraula grega “krísis” i que significa “decisió” o “judici”, que són conceptes neutres sense la connotació negativa que ara solem donar a les crisis) ja s’ha instal·lat a les nostres vides definitivament, encetem avui uns mots que aporten una altra visió de les coses, i que segurament tindran continuïtat en dues col·laboracions més. Sí. No cal fer cas que el concessionari tal de vehicles en solia vendre vint-i-tants i només va aconseguir vendre 4 cotxes el mes de març, o bé que han caigut les matriculacions i ja no diguem l’escripturació de cases. El cert és que el que ens depara l’avenir depèn de vostè. Llevat que vostè sigui el propietari de Telefónica o Iberdrola, cas en el qual la seva condició predominant en un mercat pot explicar que l’anomenat, fins fa poc pel govern, alentiment de l’economia faci minvar les seves vendes o el seu benefici, en realitat a vostè, sí , sí , sí, a VOSTÈ que fins ara li compraven en una economia que creixia generosament (i també amb un “totxo” formidable, especulativament parlant) li toca VENDRE. Li toca pensar en el client i què és el que el client valora. Faci càlculs senzills per extrapolació i plantegi’s la següent qüestió: quin percentatge de participació al mercat en el qual jo competeixo és per a mi?. La majoria de les mitjanes i petites empreses tenen participa-

7 ANYS

HANCOCK

580 - Divendres, 08-08-2008

29

tra en

na

NC OC

K

d'u

HA

co r la

pe

VA L

mp

ra

pe r0

,5 0

Eu ro s da

• Divendres, 8 - 10.15 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 9 - 6.15 tarda / 11.00 nit • Diumenge, 10 - 5.15 tarda / 7.30 tarda • Dilluns, 11 - 10.15 nit


Història

Montserrat

Breu passejada per la Festa Major de Solsona de l’any 1915 (I) “Amb veu ben alta cridem, Visca la ciutat de Solsona, i Visca la Nostra Patrona, Del Claustre Mare de Déu!”. Sembla que fa tan sols quatre dies que una bona colla de solsonins -xics, joves i grans- el dia de la celebració de la Festa de Corpus pogueren escoltar a la Catedral un seguit de versos que els nens del Balla Bastons acaben amb aquest del ball de la tombarella. I... sembla que tan sols falten quatre dies per poder-los escoltar de nou, si el temps ho permet, a la plaça Major durant la celebració de la Festa Major. ¿Us heu adonat mai que el primer dia d’aquesta gran festa (8 de setembre) s’escau sempre el mateix dia de la setmana que el de la celebració de la festa dels barris de santa Susanna (11 d’agost) i St. Serapi (18 d’agost)?. Doncs, si ho voleu confirmar, estigueu al cas i veureu com enguany tots tres s’escauen en dilluns. Com ja sabeu, l’estructura actual de la nostra Festa Major data de l’any 1900. Any en què la Mare de Déu del Claustre fou proclamada oficialment Patrona de la ciutat de Solsona. D’aleshores ençà, doncs, podríem dir que la Festa Major solsonina cada any és igual, però sempre diferent. La qual cosa podrem constatar en la breu passejada per la Festa Major del llunyà any 1915, que us convido a fer tot seguit. Som-hi!: Segons el periòdic solsoní “Lacetània” del dia 1007-1915, per Solsona corria el rumor que no hi sortirien els gegants, a causa del mal estat dels vestits que portaven, de la qual cosa es lamentava dient: “Es una llàstima que per la miseria d’unes pessetes hagi de perdre’s la nota més típica de nostra festa major. ¿Que no podrien arrivar a un acord la digna Administració del Claustre i l’Ajuntament?”.

Cartell de la Festa Major de l’any 1915, publicat al periòdic LACETÀNIA, (ACS)

Per sort, tot i que fins l’any 1916 no es feren uns vestits nous per als Gegants -pagats a mitges per l’Ajuntament i la Confraria de la Mare de Déu del Claustre-, el rumor no esdevingué realitat, i la Festa Major de 1915 sí que comptà amb l’estimada i animada presència dels gegants. Una altra notícia que corria de boca en boca, però, sí que esdevingué realitat; i heus aquí que en aquella festa anyal hi hagué dos envelats. De la qual cosa parla l’article titulat “De la passada Festa Major”, publicat al “Lacetània” del 13-091915, i ho fa dient: “Com pocs anys, des d’alguns an aquesta part, s’havía vist la Festa Major tan animada i concorreguda com en el present. L’empresa del Cafè Suiç, qui havia contractat l’acreditada orquesta de Manresa “Els Forasters”; la banda “Planes” d’aquesta ciutat que gustosament cedí el envelat a una companyía dramàtica, i altres diversions i espectacles, han fet que nostra ciutat s’ha vist invadida de forasters”. Es veu que a l’envelat de la banda “Els Planes”, installat al passeig del Pont, a més de la sessions de ball, la companyia dramàtica Salom-Mercader del teatre Espanyol de Barcelona hi posà en escena les obres teatrals: “El viejo soldado o la aldea de San Lorenzo”, “El carro de vi”, “La Malquerida”,

Els nens del Ball de Bastons de Solsona -any 1914-. (Foto extreta del llibre “GEGANTS I DEMÉS IMPROPERIS” DE SOLSONA(...) -Jaume Cuadrench i Bertran-) 30

580 - Divendres, 08-08-2008


Història

Montserrat

“Caín y Abel o el Crimen del molino”, “El Sr. Feudal”, “Lo pronunciament”, “El honor del presidiario”. I, a petició de nombroses famílies solsonines, la famosa obra de l’insigne Guimerà “Terra baixa”. Quant als balls que tingueren lloc a l’altre envelat, al del Cafè Suís (aquest establiment, amb el transcurs del temps, aniria canviant de nom, Cartell de la Festa Major de l’any 1915, publicat al periòdic LACETÀNIA, (ACS) el darrer que tingué, però, fou el de “Dinàmic”), el “Lacetània” en diu: “També foren un éxit i se vejeren tots els tres dies concorregu- cinema mut i en blanc i negre-. Segons la crònica que de la díssims, els balls a càrrec de l’empresa del Café Suíç, qui no ha Festa Major més endavant féu aquest periòdic solsoní, també reparat en sacrificis per a obsequiar a la seva clientela. El envelat se’n celebraren al Cafè Suís, puix hi explica: “Les sessions de oferia un bell aspecte pel decorat i espléndida il·luminació. En cinematograf del Centre de Cultura Popular i Cafè Suíç es aquest mateix local, els dies 9 i 10, de dotze a una, la acreditada vegeren també extraordinariament concorregudes”. Pel que fa a l’esmentat Centre de Cultura Popular, cobla de Manresa “Els forasters” hi tocaren sardanes que foren puntejades, amb força gust i animació, per distingits joves crec important remarcar que l’any 1915, després d’haver-hi i damiceles solsonines oferint a les parelles dançaires bonics fet les reformes corresponents al teatre, hi hagué el primer cinema amb programació estable de Solsona. Del qual el ramells de flors”. De fet, Déu n’hi do el que s’esmerà l’empresa del Cafè llibre “Fotogrames entre la llum i la foscor” (any 2008- ACS), Suís per festejar una lluïda Festa Major!, puix en el seu envelat, explica, entre altres coses: “(...) L’entrada costava 0,25 pessetes a més a més de la música de ball i sardanes se celebraren con- i hi havia 60 localitats. El requisit tècnic imprescindible perquè certs, la qual cosa he trobat anunciada al periòdic “Laceània” les imatges es revelin sobre una pantalla, o sigui, la foscor, no del dia 25-08-1915, amb les paraules següents: “Durant els dies agradava gens als socis més grans del Centre Catòlic, així que de la festa Major de dos a tres de la tarda l’acreditada orquestra a més d’exigir la separació de sexes es van encarregar d’installar bombetes acolorides al cinema per pal·liar l’obscuritat(...) de Manresa “Els Forasters” donarán concert en el Café Suiç”. Aquest mateix “Lacetània”, també anuncia: “Ha sigut alguns socis -els de les bombetes- exercien un ferri control concedit per aquesta Alcaldia el permís per a instalar, durant del material projectat i tot i que les pel·lícules de cinema mut els dies de festa Major, en un de nostres passetjs, tir de colom de la segona dècada del segle passat poden semblar-nos avui completament naïfs, eren repassades i retallades fins al punt i caballets”. Encara que el cartell de la Festa Major, publicat al “La- que, moltes vegades, no es podia seguir ni l’argument(...)”. Valga’ns Déu!, quines coses... És clar que, llavors, les cetània” núm.38, sols esmenta les sessions de cinematògraf que tingueren lloc al Centre de Cultura Popular -sessions de devien afavorir sentències com és ara la següent: “teatres, cafès i cines per molts són mortals metzines”. Bé, del resum de les “Festes Cíviques” que, d’aquella Festa Major de la segona dècada del segle XX, escrigué el “Lacetània”, sols falta recordar el castell de focs, del qual diu: “Dimars, al vespre, va engegar-se’l castell de foc artificial, estant el espaiós passeig del Camp i fins a mig passeig dels Caputxins ple d’espectadors. El programa en general va agradar”. I per avui, res més. Ben aviat, però, us acabaré de fer cinc cèntims de la Festa Major de l’any 1915 que el “Lacetània” resumí així: “Una festa Major animada i de atraccions varies, no havent-se registrat cap incident digne de notar, lo qual diu molt a favor de la cultura i de les costums morigerades de la nostra ciutat”. Gegants que ballaren a la Festa Major de Solsona de l’any 1915. Fins a un altre dia, adéu-siau! (Foto, autor: Josep Colell (1908-1916) (ACS))

580 - Divendres, 08-08-2008

31


Associacions i Entitats

El Solsonès Obert al Món

El concert solidari de la Festa Major, destinat a un projecte a Nicaragua Els beneficis recollits en aquest concert aniran destinats a la formació professional d’adolescents i joves del municipi de Santa Rosa del Peñón de Nicaragua L’ong solsonina Solsonès Obert al Món i l’Ajuntament de Solsona porten un concert especial per a la propera Festa Major, amb els grups Elèctrica Darmha i Gossos. Serà el dissabte 6 de setembre, a la Sala Xelsa de Solsona, a les 11 de la nit. Preu: 10 euros anticipada / 12 euros a guixeta.

Descripció del projecte Santa Rosa del Peñón és un municipi situat al nord-oest de Nicaragua, prop de la costa del Pacífic. Té una població d’uns 10.000 habitants i la principal activitat econòmica és l’agricultura i la cria d’animals com el porc i les gallines. L’absència de programes socials i la manca de centres educatius tanquen moltes oportunitats a la població, especialment als adolescents i joves als quals, per la seva condició socioeconòmica, no els és possible continuar els seus estudis. Només un 1 % dels joves tenen els suficients recursos per viatjar cap a la capital i cursar estudis universitaris. Hi ha molt poca feina en aquest municipi i la que hi ha està molt mal pagada: a vegades no arriba ni pel consum bàsic d’alimentació. Una part d’aquests adolescents sense recursos es veuen obligats a emigrar cap a països com EAU, Espanya o Costa Rica per intentar trobar treball. La resta es queden al municipi sense cap oportunitat. És molt freqüent en aquests joves el consum d’alcohol, la inhalació de pega i el consum de drogues. El carrer es converteix en la seva llar i això comporta inseguretat ciutadana. L’associació Dariana és una organització nicaragüenca sense ànim de lucre, de caràcter social, aconfessional i apartidista que té com a objectiu millorar les condicions i la qualitat de vida de la població nicaragüenca mitjançant la cooperació amb organismes nacionals i internacionals. Davant el deteriorament personal que pateixen els adolescents i joves del municipi de Santa Rosa del Peñón pels efectes de vulnerabilitat, desocupació, drogues i alcohol, l’associació Dariana proposa un projecte de formació tècnico-educativa que permeti a aquests joves desenvolupar el seu potencial humà de manera satisfactòria.

L’Elèctrica Dharma

Aquest projecte consisteix a portar a terme cursos de formació professional (fusteria, construcció i costura) per a aquests joves en situació de risc els quals seran atesos durant tres anys, de manera que, una vegada organitzats en cooperatives, puguin intentar la seva inserció en el mercat laboral. El SOM vol aportar el seu granet d’arena perquè aquests joves puguin millorar el seu present i per això convida tothom a participar en el concert solidari d’enguany.

El grup Gossos

Santa Rosa del Peñón 32

580 - Divendres, 08-08-2008


580 - Divendres, 08-08-2008

33


Associacions i Entitats

Penya Barcelonista de Solsona i Comarca

Concurs del logotip del “25è aniversari de la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca” BASES

Lliurament Es poden entregar les propostes fins el dia 20 de setembre de 2008 a Inproject ( C. la Sardana, 3, de Solsona) i a Resol (C. Sant Nicolau, 4, de Solsona).

Objecte i temàtica L’objectiu del concurs és la selecció del logotip per a promocionar i identificar el 25è. Aniversari de la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca. La proposta guanyadora s’utilitzarà com a imatge visual dels elements commemoratius del 25è aniversari de la P.B.S.C. en les seves presentacions gràfiques (bosses, fullets, obsequis, records, …) videogràfiques, informàtiques o en qualsevol altre mitjà gràfic.

Jurat El jurat l’integraran un membre de l’Ajuntament de Solsona, dos membres de la Junta Directiva de la P.B.S.C., dos representants de la Comissió del 25è. Aniversari de la P.B.S.C. i dos artistes de reconeguda experiència en el camp de les arts plàstiques.

Participants Poden participar en el concurs tots els artistes, dissenyadors i qualsevol persona interessada. Mides i característiques tècniques: - El treball ha de ser en format A-4, en disposició horitzontal o vertical. - El procediment i les tècniques del disseny són lliures, però ha de ser estàtic (sense animacions flaix, etc.). - Cal presentar l’original del logotip imprès en format A-4, muntat en suport rígid de 30 cms. x 40 cms. - El disseny haurà de ser fàcilment reproduïble en una sola tinta. - Si la proposta es realitza en format digital, s’haurà d’adjuntar una impressió incorporada en el suport especificat anteriorment.

Dotació

Contingut

Notes

En el disseny ha de constar, amb caràcter obligatòri, “25è. aniversari”, i mostrarà, de manera inequívoca, que fa referència a la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca.

-

L’obra guanyadora es premiarà amb 250 euros i 2 entrades per al Dinar Oficial del 25è. Aniversari.

Veredicte En el temps de descans del primer partit de futbol sala que la P.B.S.C. jugui com a local, el dia 4 d´octubre del 2008 (P.B. Solsona – Balaguer C.F.S.) es farà public el nom del guanyador. Les obres no premiades podran ser recollides al mateix punt on van ser entregades, un cop hagin estat exposades per la P.B.S.C. en les dates a determinar per la Comissió Organitzadora. -

Identificació L’obra no s’ha de signar. A cada disseny s’ha d’adjuntar un sobre tancat amb el nom i cognoms, fotocòpia del DNI i les dades de contacte de l’autor (telèfon i adreça).

Associacions i Entitats

-

Les propostes que es presentin hauran de ser originals i inèdites. La participació al concurs de logotips suposa l’acceptació de les bases i del veredicte, podent-se declarar el premi desert. Qualsevol imprevist serà resolt per l’organització. www.lapenya.cat

Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava del Solsonès

Convocatòria d’eleccions a la Junta de l’Associació ORDRE DEL DIA

Des de dilluns 4 d’agost de 2008 queden convocades eleccions a la Junta Directiva de l’Associació de Colleccionistes de Plaques de Cava del Solsonès. Tots els socis i sòcies majors d’edat interessats poden presentar les seves candidatures, el termini per a la seva presentació queda obert i finalitzarà el dia 4 de setembre. Les eleccions se celebraran en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària que es convoca per al dia 5 de setembre, a les 21.30 h. en primera convocatòria, i a les 22.00 h. en segona convocatòria, a la Sala d’actes del Casal de Cultura, amb el següent ordre del dia.

• • •

Lectura i aprovació de l’acta anterior Elecció del President i de la Junta Directiva Precs i suggeriments

L’actual Junta vol aprofitar l’avinentesa per convidar tothom a exercir el seu dret a vot. Les candidatures presentades hauran de ser trameses per escrit al nostre correu electrònic acpsolsones@hotmail.com, o bé per correu ordinari a la nostra adreça postal: ACP Solsonès _ Casal de Cultura, bústia 28 _ Passeig Pare Claret núm. 1, 25280, Solsona

34

580 - Divendres, 08-08-2008


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Penya Madridista

Club Estel del Solsonès

Horari d'estiu Fins el dia 15 de setembre el Club Estel tindrà el següent horari: Matí: tancat (Excepte divendres, que estarà obert de 10h a 12h) Tarda: Obert de 16h a 20h.

Diumenge 10 agost

EXCURSIÓ ALS LLACS DE SANT MAURICI _Sortida a les 6.30 del matí de l’Estació d’Autobusos. _Esmorzar pel camí. Passarem per Sort a comprar Loteria.

Diumenge 10 agost

TIRADA DE BITLLES A LA FESTA MAJOR DE MADRONA: A la tarda participació del Club Estel a la Festa Major de Madrona amb Tirada de bitlles catalanes.

Dijous 14 agost

Viatge a Expo Saragossa

VISITA AL CASC ANTIC DE SOLSONA: A les 9 del matí al local del Club Estel. Anirem a esmorzar i a continuació realitzarem la visita.

La Penya Madridista de Solsona i comarca organitza un viatge a la Expo obert a tothom.

Dissabte 16 agost

EXCURSIÓ A CARDONA: Visitarem les Mines de sal, el museu de la sal, el Castell Medieval i dinar.

El proper dissabte, 23 d'agost, la Penya Madridista de Solsona i Comarca organitzarà un viatge a l'Exposició de Saragossa. L'hora de sortida serà a les 6 del matí de l'estació d'autobusos i es tornarà quan s'acabi l'espectacle de l'Aigua, a 2/4 de 12 de la nit. El preu de la sortida és de 50 euros per als adults. 35 euros per als nens i joves de 5 a 14 anys i 40 euros per als joves d'entre 15 i 25 anys i per als jubilats.

Per a més informació d’aquestes activitats us podeu adreçar al Local del Club Estel: Carrer Santa Llúcia, número 24 o al telèfon: 973 48 10 47

Sopar de Celebració Dins els actes previstos de la Penya, també es convoca tothom al sopar de celebració per commemorar el títol de lliga de la temporada passada. Serà al Restaurant La Colometa el proper divendres, 29 d'agost, a 2/4 de 10 del vespre. El menú constarà d'entrants amb amanida, embutits i pica-pica variat, graellada de carn a la brasa, postres, pastís i cava. El preu del sopar és de 13 euros per als socis i 18 euros per als que no ho són. Durant el sopar s'obsequiarà els membres de la Junta i col. laboradors degut al proper canvi de junta. Per a apuntar-se tant al viatge a l'Expo com al sopar, cap fer-ho abans del dissabte 16 d'agost als llocs habituals: Bar Sierrra Nevada, Bar Only Party, Bar Esquirol de Solsona i al Bar Bugatti de la Seu d'Urgell. En apuntar-se caldrà abonar l'import del viatge i del sopar. Per a més informació podeu trucar al telèfon 677 49 98 23 (Agustín) 1

580 - Divendres, 08-08-2008

35


Associacions i Entitats

El Sol del Solsonès

Jo també he caminat amb el SOL El passat dia 3 d’agost pel matí va tenir lloc la 6a caminada popular al Castellvell. En primer lloc vàrem gaudir de molta calor però amb la il·lusió de completar la pujada tothom va arribar a la meta del castell amb la solidaritat d’haver complert. A sota les ombres dels cuidats arbres del castell vam gaudir del típic esmorzar i es varen entregar els premis corresponents per l’esforç de la caminada. El primer premi va ser per Josep Maria Vilaseca, el segon va ser per Francesc Seres, el tercer per Joan Angrill. El premi per la senyora més gran, Rosa Lalueza i el premi pel més petit Ainoa Rabaneda. El premi de consolació va ser per Neus Jounou. El Sol del Solsonès se sent molt agraït pels participants i també un reconeixement i agraïment pels col.laboradors, que són Forn de St. Joan, Forn de Cal Candi, Forn de Cal Camps, Forn de Cal Jaumet, La Caixa, Caixa del Penedès, Joieria i rellotgeria Ester, Caixa de Sabadell, Ajuntament de Solsona, i Consell Comarcal.

Exposició fotogràfica a Sant Llorenç de Morunys Dilluns passat dia 4 d’agost es va inaugurar la primera exposició de fotografies del taller fotogràfic del Sol del Solsonès a la sala Gimnàs STICSÀ de l’Ajuntament de St. Llorenç de Morunys. A l’acte hi va assistir Maria Àngels Gómez, regidora de cultura de l’Ajuntament, actuant en nom del Sr. batlle, que estava absent de la població. També va assistir la regidora Montserrat Cases i el coordinador del PLEAS (Pla Estratègic Antidroga del Solsonès), Dr. Antoni Fernández. La regidora Ma. Àngels donar la benvinguda i les gràcies per poder gaudir d’aquesta exposició, els autors de la qual són del club social del Sol del Solsonès. Aquest taller porta realitzant-se durant quatre anys sota la direcció del mestre fotogràfic Josep Albets (Llàtzer). El president del Sol, Enric Serra, en reconeixement i agraïment per aquest bon acolliment a St. Llorenç de Morunys, va remarcar "la importància de sensibilitzar la nostra societat, on tots hi som implicats; i els municipis tenen el deure d'acomplir pel benestar i per una millor convivència.

Nota: L’exposició restarà oberta del 4 fins al 10 d’agost inclòs de les 17.00h a les 20.00h. Val la pena de visitar-la.

El sol del solsones te a disposició de tothom el num. de loteria de Nadal d’enguany. 64.853 Et un sol!

36

580 - Divendres, 08-08-2008


Guia de serveis AUTOMOCIÓ

Garatge Montaner Carretera de Manresa, 1...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCL Carretera de Torà, 20........................... 973 48 03 21 Tallers Montsol, S.L. Avínguda Sant Jordi, 25....................... 973 48 27 05

ARTICLES DE REGAL

Articles de Regal Pellicer Carrer Sant Nicolau, 6. Solsona Telèfon: 973 48 11 59

BANCS I CAIXES

Ibercaja Plaça Camp, 8...................................... 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

Restaurant Castell Carrer Castell, 8................................... 973 48 00 78 Frankfurt Dasai Carretera de Sant Llorenç, 4 ............... 973 48 08 66 Only Party........................................... 973 48 29 17 Restaurant Trabucaire Carretera de Sant Llorenç, 1 ............... 973 48 00 27

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50 Carnisseria Palá Plaça Major, 4 ...................................... 973 48 02 64 Can Solvi Carretera de Manresa Piscis baixos ... 973 48 20 55 Carrer Castell, 35..................................973 48 11 67 Carretera de Torà................................. 973 48 12 90

ELECTRODOMÈSTICS

Expert Rafart Carrer de la Bòfia, número 6 Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTS

Ribera Esports Passeig Pare Claret, número 10 Telèfon: 973 48 15 47

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar................................. 973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Carretera de Torà, 39........................... 973 48 01 60

GESTORIES

Gestoria Mas 75 anys al seu servei Avinguda del Pont, 4 Telèfon: 973 48 00 95

JOIERIES

Joieria Ester Carrer Sant Cristòfol, 3 ........................ 973 48 28 52

MODA

Gaudí Carretera de Sant Llorenç, s/n ............ 973 48 31 55 Ca L’anita Al seu servei Carrer Castell, 14 Telèfon: 973 48 02 08 Torra Stil ............................................. 973 48 39 46

OPTIQUES

Òptica Jané......................................... 973 48 34 29

PAPERERIES - IMPRENTES

Apunts Gràfics....................................973 48 17 19 Gràfiques Muval................................. 973 48 04 10

PASTISSERIES

La Lionesa Carrer Castell, 18................................. 973 48 02 60

PINTURES

Benigno Alcázar, S.L. Carrer de la Bòfia, 16........................... 973 48 05 49

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona ........................... 973 48 06 69 Perruqueria Nuri Carrer Sant Agustí, 12 ......................... 973 48 29 05 Perruqueria Lluïsa Carrer Llobera, 38 Telèfon: 973 48 26 55

PODOLOGIA

Peusà, Centre Podològic Carrer Gaspar de Portolà, 4 ................ 973 48 16 09

QUEVIURES - BEGUDES

Begudes Delfí Carrer de la Bòfia, 10........................... 973 48 14 09 Cal Coll Carretera de Torà, 6............................. 973 48 02 16

TAXI

Taxi Borés - 24 h. - 5 I 9 Places 973 48 11 31......................................... 689 13 08 08 Autotaxi Ramon Castro Servei 24 h ........................................... 608 93 81 37

TRANSPORTS

Autocars Tarrés Carrer Sant Miquel, 13......................... 973 48 01 29 Transports I Logística J. Viladrich Carrer Castell, 50................................. 973 48 09 09 Transports Joan Guilanyà Servei Grua + Transport Carrer Marià Fortuny, 9 Telèfon: 608 73 88 15

VETERINÀRIS

Clínica Veterinària Setelsis ............ 629 39 12 46

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

Cuina Estel, S.l. Antiga Carretera de Berga................... 973 48 20 07 Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975. Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Bombers: 973 48 10 80  Creu Roja: 973 48 06 52  Mossos: 088  Policia Local: 973 48 30 40  Urgències: 973 48 14 14

580 - Divendres, 08-08-2008

37


Opinió

Xavier Jounou. Alcalde de Solsona

El dret d’equivocar-se, el deure de corregir-ho La veritat no s’ha d’amagar i, a més, com que és la veritat, sempre es pot explicar. És cert que la regidoria d’educació no va ser prou curosa a l’hora de contractar les persones que havien de fer de monitors dels tallers de l’Estiu a l’Escola i que, de manera desencertada, va publicitar incorrectament l’oferta. En signar els contractes vaig adonar-me del parentiu d’algun monitor amb la titular de la regidoria i vaig voler saber com s’havia fet el procés. Vaig escoltar els raonaments de la regidora i, de comú acord, i amb el total recolzament del govern, vam fer marxa enrere. Aquelles persones van acabar el mes de juliol per tal de no deixar penjats els beneficiaris del servei, però van causar baixa aquest mes d’agost. Tot això, abans que se sabés i que l’oposició en volgués treure un legítim rèdit. A més, i de manera oberta, n’he demanat disculpa. Què més he de fer? En termes futbolístics potser és una bona tàctica defensar-se atacant, però no ho valoro d’igual manera en l’exercici de l’activitat política. Però, un cop admès l’error i corregit, costa acceptar que qui no actua d’igual manera (i amb fets molt més greus), i no ho reconeix mai i no en demana mai disculpes, assenyali la meva persona i el nostre govern d’una manera tan exagerada i acarnissada. La intenció és clara: escampar l’ombra del dubte per tal que tothom pugui pensar que tots els que ens dediquem a la política som igual, i que el que primer procurem quan tenim càrrecs és de “col·locar” els de casa i posar-nos un bon sou. Lamentable.

Opinió

Quan, a Solsona, aquest trist exercici el fa CiU del Solsonès el trobo a més de desencertat, hipòcrita. És allò de veure la palla en l’ull d’altri i no la biga en el propi. Qui fa quatre dies, i sense concurs públic previ, accepta que el gerent, el tècnic i el peó d’una empresa pública comarcal, com és Iniciatives i Foment el Solsonès (que depèn del Consell Comarcal), siguin el president comarcal d’Unió, una regidora de CiU d’Olius i el president local d’Unió, no trobo que estigui moralment gaire legitimat a portar mocions al Ple de l’Ajuntament de Solsona en el to i finalitat que el va dur el grup municipal de CiU. Cal saber que aquesta manera de contractar va ser acceptada també, perquè era present a Iniciatives i Foment a l’hora de prendre l’acord, per un regidor del grup municipal de CiU a Solsona. Aquest és només el més recent exemple, però en podríem trobar més al centre sanitari o bé a la fundació Francesc Ribalta. Exhorto, per tant, als responsables de CiU al Solsonès a que també portin una moció amb aquesta voluntat al ple del Consell i, evidentment, que la recolzin i li donin compliment. Sé que com a primer representant de l’Ajuntament de Solsona no està bé que qüestioni la manera de procedir d’altres institucions, però la meva única intenció és la de defensar l’honradesa del govern que encapçalo davant les desaforades acusacions del grup majoritari a la nostra comarca. En fi, reconec el nostre error i en demano disculpes amb el compromís que vetllarem per tal que no torni a succeir.

Jaume Berenguer Rovira

Sr. Josep Maria Borés: És possible que les meves opinions no encaixin gaire en els continguts de la vostra revista. O sí? Lo “bonic” és que no encaixen gairebé enlloc. Reconec que no sóc, la majoria de vegades, “políticament gaire correcte”. Amb tot, Celsona m’ha donat veu per dir el que penso…que no vol dir pas que sigui la veritat. Tal vegada somio utopies, o –el que és pitjor- quimeres. M’ha indignat la frivolitat amb que mossèn Ballarín fa servir el seu “carisma mediàtic” per defensar causes tan banals, al meu entendre, per un capellà que es proclama seguidor, deixeble i adorador d’un Déu que té com a fills predilectes, segons l’evangeli, als Pobres! Aquests dies els informatius de ràdio, TV i diaris van plens dels vuit o nou infants que han hagut de tirar al mar …MORTS! Tinc quatre néts, de dos a nou anys…i m’ha fet plorar de ràbia. No, no és pas d’avui…fa anys que aquests drames un dia i un altre també es donen i …cap REPRESENTANT, amb veu i tribuna, del Déu veritable, no ha dit “aquesta boca és meva”.

La cirereta: el Benet XVI promocionant la moda PRADA. El cap de brot del clergat de Solsona angoixat i compromès Mossèn Ballarín, recolzant en tot i per tot el president del club de futbol més important del món, que també plora!

38

580 - Divendres, 08-08-2008


Consells d'estiu

Creu Roja del Solsonès

Mesures de protecció solar El sol i els infants

tindrem cura de beure líquids i cercarem llocs d’ombra. Les persones que han patit cremades solars i exposicions solars intenses al llarg de la vida tenen més risc de tenir un càncer de pell.

Cal tenir molta cura per protegir als nens i a les nenes de la intensitat dels raigs solars i evitar l’exposició directa al sol. Hem de buscar les hores de menys intensitat solar al llarg del dia. Sempre hem de posar crema fotoprotectora adequada al cada tipus de pell, roba de cotó i gorra i procurem que beguin aigua per hidratar-los, encara que estigui ennuvolat o emboirat.

Com beneficiar-nos del sol El sol és una font de salut, però cal prendre’l amb cura. Molts dels casos de càncer de pell és podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol, i a les cremades cutànies que pugui causar, sobretot als nens i a les nenes. Les nenes i els nens, els adolescents i les persones de pell molt blanca tenen més facilitat de cremar-se quan prenen el sol, ja que la seva pell és més sensible a les radiacions ultravioletes.

Gaudim del sol amb protecció Hem de recordar les mesures de protecció solar que cal prendre per tal de gaudir del sol de manera saludable: - Cada estiu comencem a prendre el sol a poc a poc i sempre evitem les hores de més intensitat, de les dotze del migdia a les quatre de la tarda. - Sempre ens posem crema fotoprotectora adequada a cada tipus de pell una estona abans de prendre el sol, i ens en tornem a aplicar periòdicament cada vegada que ens banyem o suem molt. - L’aigua i la sorra reflecteixen i augmenten la intensitat solar, per tant, he d’augmentar les mesures de protecció.

Com prendre el sol -

Prenem el sol amb cura i fem salut Una exposició excessiva al sol produeix danys i l’envelliment prematur de la pell. El bronzejat és el resultat de la resposta de la pell davant l’agressió que provoca l’excés de radiació solar. També les làmpades de sol artificial poden perjudicar la pell. Si practiquem activitats a l’aire lliure, sempre utilitzarem crema solar, roba de cotó, ulleres i protector labial. També

Records

-

Eviteu estar-vos llargues estones al sol, sobretot en les hores de màxima intensitat solar entres les dotze i les quatre de la tarda. Porteu samarreta, gorra i ulleres per protegir-vos del sol encara que estigui ennuvolat, ja que l’efecte de les radiacions solars es manté i, per tant, cal prendre mesures de protecció. Utilitzeu fotoprotectors solars adequats al tipus de pell. Esteneu-vos el producte per tot el cos i renoveu-ne l’aplicació. La utilització de fotoprotectors no s’ha de considerar una manera segura de perllongar l’exposició al sol.

Si aprenem a tenir cura de la nostra salut des de joves, ens servirà per tota la vida

Pere Espinal

Ara us he d’explicar el que va passar fa 10 anys Quan el Galtanegra va entregar les tartanes del Tarines van anar amb el Pare de Mossèn Arbres, que era el notari, que els fes una escriptura del tracte que van fer: que el Tarines no posaria Tartranes amb Machus. El Tarines estava malalt però en curar-se va posar tartanes amb mules i el Galtanegra li va dir que no era home de paraula. Les persones que feien un tracte o promesa i ho complien eren gent de paraula, era un gran honor ser-ho. El Manel Tarines li va dir que era un home de paraula, que feia el que deia l'escriptura. El Galtanegra ho posà a la Justícia i el Jutjat va dir que el Manel Tarines, arrossegades amb mules, les tartanes, les hi podia tenir. El Galtanegra va dir: "crec que tindré pebrots per fer 580 - Divendres, 08-08-2008

plegar les tartanes, les seves i les meves". La gent deia a l'Isidre Galtanegra: "No facis promesa, anem a Manresa a cavall i amb aquesta comèdia ens hi farà anar a peu". "Deixeu-me fer, si les coses surten com jo penso, s'hi anirà bé." Al seu dia s’hi va posar “l’Altu” i les tartanes es van plegar i les van comprar propietaris de pagès per anar de casa seva al mercat a Solsona. La meva Mare era filla de Callús, un dia trobà una dona gran ben espantada que li va dir: "Anem a casa corrent que he vist un dimoni que corria tot sol i s’emportava la gent. Era el primer “Altu” que anava de Manresa a Solsona. El nom de “l’Alto” vol dir que estiguis "altantu" que no et xafi. 39


Opinió

Equip de Govern de l'Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

Resposta al Grup de teatre El Perxe Amb motiu de la carta oberta dirigida a l’alcalde de St. Llorenç en relació a la no representació de l’obra teatral del grup local el Perxe Teatre durant la programació de la festa major d’enguany, l'equip de govern de St. Llorenç de Morunys es veu obligat a fer les següents precisions: 1- Cada any al voltant del mesos de gener-febrer El Perxe Teatre informa l’Ajuntament de l’agenda d’actes que es faran durant l’any, incloent les tres representacions de la festa major que queden a disposició de la comissió de festes. En un principi i provisionalment les dates adjudicades al teatre enguany són el cap de setmana anterior a l’inici de la festa major, com s’ha anat fent el darrers anys, o sigui el 2 d’agost a les 22h, 3 d’agost a les 18h i el 8 d’agost a les 22h. 2- El passat mes de maig l’Ajuntament decideix encabir dintre de les dates de la festa major, el correfoc infantil en data 8 d’agost a les 21h amb una durada aproximada de 30 minuts segons els organitzadors, pressuposant que el Perxe no tindria cap inconvenient d'endarrerir uns 30-45 minuts l’inici de la funció teatral, ja que es tractava d’un divendres de festa i l'horari creiem no perjudicava ni al teatre ni als potencials espectadors que aquell dia desitjaven gaudir de l’obra teatral. 3- Més tard i en converses mantingudes amb el Perxe, ens comuniquen la inviabilitat de fer els correfocs i el teatre

Opinió

el mateix dia, perquè segons l’associació teatral, solaparia o coincidirien els 2 actes en perjudici del teatre. Per aquest motiu s’insisteix per part de la comissió de festes en que no hi hauria d’haver cap incovenient en retardar l’obra 30-45 minuts (hi hauria entre 1h i mitja i 2h entre els 2 actes ) ja que era molt difícil trobar un altra data dintre dels actes de la festa major. A principi de juliol el Perxe comunica oficialment al consistori la renúncia del grup a la festa major, renúncia que ens consta que no és acollida favorablement per tots els membres de l’associació, i que contemplava no tant sols no realitzar la funció del dia 8 sinó tampoc les dels dies 2 i 3 d’agost. 4- L’Ajuntament de St. Llorenç lamenta la intransigència del grup de teatre d'endarrerir l’horari de la funció amb la posterior renúncia, perquè sabem que totes les associacions del municipi són patrimoni de la festa major, inclosa el Perxe. Creiem que amb tan sols una mica de bona voluntat per part del Perxe s’haurien pogut realitzar els dos actes sense perjudici de cap de les dues associacions. Aquells que hi vulguin veure menynspreu i els que comenten que l’ajuntament no els ha deixat fer teatre, actuen de manera partidista, fan demagògia i sobretot falten a la realitat. I en són els màxims perjudicats, per aquesta renúncia, els vilatans, que veuen en l’obra de teatre uns dels actes culturals més importants de la festa major..

Martí Abella. El Comú de Solsona

Una moció deshonesta Tots ho sabem i no és profecia, sinó trista realitat, que durant anys Solsona ha patit una circumstància especialment desagradable: per treballar a qualsevol ens públic o vinculat, calia disposar d’una bona recomanació, i no estar vinculat a cap persona desafecta al règim. Podria explicar tants i tants casos d’immoralitat manifesta... aparelladors no admesos per ser família d’un significat opositor, pèrit agrònom esdevingut funcionari gràcies a un protector pali cardenalici, metges sempre privilegiats envers metges sempre marginats, administratius incapaços però intocables, advocats amb un sospitós do de la ubiqüitat, ... i tants d’altres. Fins fa ben poc, no la meitat, sinó força més, de les plantilles laborals del Consell Comarcal i empreses, Centre Sanitari, Centre Tecnològic, Cedricat,... Ajuntaments, han estat triades directament per polítics amb “mando en plaza”. Reconec que no tothom es troba en aquesta situació, ni molt menys, i en tot cas aquesta reflexió no pretén en cap cas qüestionar la professionalitat de ningú. I ara, els eixerits hereus d’aquesta immoral manera de destrossar una societat civil hi volen donar lliçons d’honestedat. Però no comencen (com fa el Papa, que demana públiques disculpes) pel seu propi partit, suposo que entre altres raons no ho poden fer perquè encara ara continuen repartint-se entre

ells les engrunes que els resta, amb desvergonyiment i menyspreu per tots els solsonins i solsonines que no podran optar a cap concurs per treballar de manera indefinida, per exemple a Iniciatives del Solsonès. Volen que l’equip de govern municipal es comprometi amb la transparència i publicitat de tots i cada un dels llocs de treball que l’ajuntament pugui generar. Arriben tard, han d’entendre que estem tan compromesos amb l'honradesa i la igualtat d’oportunitats, que de seguida que vàrem saber que s’havia produït una pràctica errònia, o com a mínim discutible, es va reconduir la situació, malgrat les doloroses conseqüències que es produïa a terceres persones. Quin sarcasme que tot aquest enrenou es produeixi per una dedicació parcial d’unes hores diàries, durant 2 mesos d’estiu, amb sou irrisori i sense possibilitat de continuïtat. Mentrestant la vella (i la jove) guàrdia convergent, confortablement retirada, es peta de riure satisfeta d’haver deixat, lligat i ben lligat, el futur laboral de tants amics, coneguts, saludats, i ... parents. Mentre els estimats successors malden per intentar que els mal vistos siguin els “tri partits” !!!. Per cínica, hipòcrita, falsa, deshonesta, manipuladora de la veritat, i sobretot per innecessària, vaig votar NO, a una manera oportunista i desqualificadora de fer política. 40

580 - Divendres, 08-08-2008


Opinió

Opinió

Ramon Gualdo

M. Nadal

Ens foten els calés, i ens prenen el pèl

El lladre descobert

Ens foten els quartos, ens prenen el pèl, i ens acaben la paciència. Qui ho fa, això? Doncs, els governs de l’Estat espanyol. I no és pas d’ara, ja en fa més de dos-cents anys. Però, ara, aquest estiu la cosa ha estat encara més calenta. I “la cosa” aquest cop és la cosa dels diners. Ara s’ha vist més clar encara que hi havia injustícia i des de molt temps. S’han publicat les balances fiscals, i entre Catalunya i l’Estat d’això en resulta un desastre. La premsa en diu espoli. No tingueu manies, ja ho podeu dir amb la paraula justa: Robatori. De Catalunya en surten un fotimer de diners, un pilot gros. I en canvi en torna un poca coseta. Després de reconèixer el daltabaix, sembla que hi hauria d’haver ganes de cercar solucions. Doncs, encara fan el ronsa. Ens surten amb excuses de mal pagador. El ministre Solbes vol fer jocs de mans i sembla que ens vulgui deixar amb la cartera buida i el compte corrent en vermell. Aquella gent ufana i tan superba, sembla que tant els fot si l’Estatut de Catalunya, queda trinxat, com si el nostre finançament és una enganyifa. Sembla que tant els fot si ens emprenyem, encara se’n riuen. I ja fa temps que ens escanyen. Algun moment ens donen una almoina, ens fan arribar un regalet de nyigui-nyogui, i a callar. I si estan de bon humor ens fan elogi, dient que la nostra terra té gent que penquen i s’esforcen. Semblen aquells governadors civils del temps de la dictadura que ens deien: “Catalunya és una región muy laboriosa…” Sí, sí, treballem, treballem, però ells s’emporten la civada. Fillets meus: Encara no voleu demanar la Independència?

S'havia sostret una important suma de diners, en una casa senyorial, i totes les investigacions havien fracassat, per descobrir l'autor del robatori. Un vell honorat servidor, de tota confiança, digué al seu amo que si el deixava fer, tenia un mètode que de segur resultaria infal·lible,... i l'amo el cregué. Va fer que reunís al nombrós servei de la casa: Una vegada tots, va dir-los, que ell tenia una gallina "mansa" que endevinria qui havia estat el culpable... tenia un "do": que mai no s'equivocava! Dit i fet, portà l'au en una caixa fosca tancada, en la que hi havia sols un forat per posar-hi la mà, dient-los que un darrera l'altre passessin la seva, per damunt la gallina. Quan la passés qui havia robat, l'animal "cantaria".. (el que no sabia ningú, era que l'havia ben empolsat de sutge d'una xemeneia) Un darrera l'altre, compliren tots amb la formalitat... El lladre, no cabia a la pell de content, la gallina no havia pas cantat, per cap d'ells! Llavors digué que li mostressin tots la palma de la mà... i oh! sorpresa! Tots la tenien ennegrida menys el culpable, el qual, temorós i cregut que la gallina "cantaria", no havia gosat pas tocar-la, i tenia la mà ben BLANCA! Ja tenien el "lladre", que fou obligat a tornar el furt i va ser expulsat de la important casa, amb l'agreujant de la mala fama, que quan un se la mereix, no el deixa ja mai més! Ni ha qui se les promet, molt "felices". Perquè una temporada els surten BÉ les coses, amb les seves "mentides" i tripijocs, però és molt probable que tard o d'hora paguin la seva merescuda "culpa". A vegades quan se senten més segurs?!

Els Sants de la Setmana

Poesia

Josep Maria Poblet

Jo corro en una altra pista

Divendres, 8 Sant Domènec (Domingo) de Guzmán. Sants Ciríac, Llarg i Esmaragde. Dissabte, 9 Sant Domicià; sant Romà; Sant Esteve; Beata Teresa-Beneta de la Creu.

Dimecres, 13 Sant Poncià amb Sant Hipòlit. Màrtirs claretians de Barbastre (1936). Sant Cassià; Santa Concòrdia; Santa Aurora; Santa Centola.

Veig banderes espanyoles amb un toro bru estampat, banyut, llustrós, no capat. Veig allaus de xerinoles eixits de joioses goles que haurien sublim esclat si un folklòric afamat fes petar les castanyoles. Si tot això ho amanim amb la boina i el tambor del més famós dels Manolos, l’estat hispà ha fet el cim i tot ell és un clamor: “ahí vamos, dejarnos solos...!”

Dijous, 14 Sant Maximilià-Maria Kolbe. Sant Eusebi; Santa Anastàsia.

A mi tot això em rellisca, jo corro en una altra pista.

Diumenge, 10 Sant Llorenç. Sant Deodat o Adeodat; Santa Astèria. Dilluns, 11 Santa Clara. Sant Tiburci; Santa Susanna. Dimarts, 12 Sant Herculà; Santa Hilària; Beat Innocenci XI; Beat Joan de Rieti.

580 - Divendres, 08-08-2008

41


Opinió

J. H.

Objectiu, Catalunya 1. La llengua

Aquestes últimes setmanes s’ha parlat molt del Manifiesto contra la persecució de la llengua castellana a Catalunya. La situació és gravíssima. Una llengua parlada per 6 milions -la catalana- posa en perill d’extermini una llengua -la castellanaparlada per 450 milions. La seva intenció no és que el castellà es parli. Ja ho sabem que tothom el parla. Ho va reconèixer el mateix Rodríguez Ibarra. La seva intenció és que no es parli el català. Les llengües no són dels territoris, són dels individus, diuen. Cadascú pot parlar la llengua que li doni la gana. Però al territori espanyol tothom està obligat a saber parlar castellà. Telemadrid s’escandalitzava que d’alquiler en diguéssim lloguer, d’una panaderia forn de pa, d’un jugo suc i d’un bocadillo entrepà. Toleren l’anglès, temen el xinès, però, fora d’aquestes llengües poderoses, no els cap al cap que les coses es puguin dir d’una altra manera de com ells les diuen. De la mateixa manera que no els cap al cap que pugui haver-hi cap altre nacionalisme que el seu!. La tercera hora de castellà, una altra fal.làcia. Els nois catalanoparlants en saben massa de parlar castellà. Els castellanoparlants, de parlar català, en saben poc. Per això els primers es passen massa fàcilment al castellà i els segons no s’hi passen mai. Total: tal com deia Desclot en la columna de l’AVUI, el català es defensa a les aules com un gat acorralat, gemega com qui ha rebut de ple als corredors dels instituts i boqueja com una carpa fora de l’aigua al carrer.

a Espanya reconeguin que som solidaris. Innocents! Això no s’ho creuran ni al Judici Final. Ara diuen també que el finançament no té res a veure amb els pressupostos. Caram! No serà que ja es curen en salut? No vam quedar que Montilla estimava més Catalunya que Zapatero? Finalment diuen que el Constitucional intervindrà per a posar tanques al finançament dels catalans. Dictaminarà que aquest s’ha de fixar amb l’acord de les 17 autonomies. I per què no posa tanques a la “solidaritat”, com va fer el Constitucional alemany, que va decretar que a cap land se’l podia obligar a contribuir amb més del 4%?

3. Catalunya el motor polític d’Espanya Us heu fixat que el 70% del moviment polític espanyol ve marcat per dos objectius: la repressió del terrorisme (i nacionalisme) basc i del creixement de Catalunya. El 30% restant l’ocupa la permissivitat ètica, sobretot sexual, i algunes millores socials, més aparents que reals. Només cal que fullegeu els diaris o escolteu els mitjans de comunicació. Que si de Juana Chaos, la consulta d’Ibarretxe, que si l’Estatut i el Constitucional, les infrastructures, les balances fiscals, el finançament, manifiestos, tercera hora de castellà, rodalies, apagaments, sequera, aeroport... Atacs que tenen la virtut de mobilitzar les 16 autonomies- és a dir, tota Espanya- receloses que Catalunya no es desmarqui ni un centímetre. D’aquesta manera Catalunya, sense pretendre-ho, ha fet evolucionar tot el procès autonòmic, fins a un punt que mai cap de les 14 o 15 autonomies inventades hauria pogut somniar. Ara que ja no ens deixen ser el motor econòmic, industrial o cultural, no deixa de ser un consol ser el motor polític de la nova Espanya, encara que sigui per reacció.

2. El finançament Cal que d’entrada ens adonem que no es tracta d’una qüestió econòmica sinó política: empobrir Catalunya en tots els ordres. El que no puc entendre de cap manera és el principi que ens volen fer empassar: les balances fiscals no tenen res a veure amb el finançament. Ells poden haver estudiat economia. Però jo he estudiat lògica d’Aristòtil. Diuen que les balances serviran només perquè

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMARTS al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina. C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 42

580 - Divendres, 08-08-2008


Futbol Sala

Gesport

Campionats de futbol sala Instal·lacions esportives El Pi El cap de setmana passat es va disputar dos campionats de futbol sala. Dissabte, al llarg de tota la tarda es va poder gaudir de futbol sala femení. Un total de cinc equips van disputar una lligueta de tots contra tots a partits de 15 minuts. I, més tard, a 15 minuts per part, hi va haver els partits pel tercer i quart lloc i la gran final entre els equips del RIU Esports i el Futsal BTK. El campionat se’l va endur l’equip del RIU Esports que no va perdre cap partit en tot el torneig, tot mostrant-se un equip sòlid i molt compenetrat. de El Pi. L’equip del Newell’s Riu Esports es va imposar als altres equips, mostrant-se al llarg del torneig molt superior.

Resultats lliga regular: Va Callà - Futsal BTK ...................................................... 1 a 2 TKS Sport Ribera - Bar Cantàbric ................................... 0 a 2 Riu Esports - Futsal BTK ................................................. 1 a 0 Va Callà - Bar Cantàbric ................................................... 1 a 2 TKS Sport Ribera - Futsal BTK ....................................... 0 a 3 Riu Esports - Bar Cantàbric.............................................. 2 a 0 Va Callà - TKS Sport Ribera ............................................ 6 a 0 TKS Sport Ribera – Riu Esports ...................................... 0 a 4 Futsal BTK - Bar Cantàbric .............................................. 2 a 1 Va Callà - Riu Esports ...................................................... 0 a 2

Resultats lliga regular: VAS – Newell’s Riu Esports ............................................3 a 4 Newell’s Riu Esports – 96 Generation ...........................13 a 0 96 Generation – VAS .......................................................0 a 7

Classificació: 1r.- Newell’s Riu Esports .............................................6 punts 2n.- VAS .......................................................................3 punts 3r.- 96 Generation ........................................................0 punts

Classificació:

Final:

1r. RIU Esports ........................................................... 12 punts 2n. Futsal BTK .............................................................. 9 punts 3r. Bar Cantàbric ........................................................... 6 punts 4t. Va calla .................................................................... 3 punts 5è. TKS Sport Ribera.................................................... 0 punts Tercer i quart lloc: Va callà – Bar Cantàbric ................................................... 0 a 4

Newell’s Riu Esports – VAS .......................................... 14 a 2 Des de les Instal·lacions esportives de El Pi de Sant Just seguim promocionant l’estiu i l’esport i esperem que gaudiu d’un bon estiu i aprofiteu al màxim el que queda del mes d’agost.

APUNT RECTIFICATIU:

Final:

La setmana passada, a la crònica del 3r Torneig de Futbol Platja, degut a un error informàtic va aparèixer una informació errònia i, tal i com diu la presentació del torneig, el Campionat va ésser patrocinat íntegrament per TARIA amb la col·laboració de Perruqueria NURI.

RIU Esports – Futsal BTK ............................................... 4 a 0 I, diumenge va ésser el torn del campionat infantil amb la presència de tres equips que sota un sol abrusador van fer gal·la de les bones maneres i el bon saber fer sobre el ciment de la pista

580 - Divendres, 08-08-2008

43


Futbol 7

Servei de Premsa del Consell Comarcal

Versàtil guanya la 14a edició del campionat de Futbol - 7 organitzat pel Consell Comarcal Enguany han participat en el torneig 16 equips de la comarca

Foto de família dels dos equips finalistes, Versàtil i Drink Team

El passat divendres van tenir lloc els partits de finals del 14è campionat del Futbol-7 organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès. En aquesta edició, on hi participaren setze equips distribuïts en dos grups de vuit, destacà la gran competitivitat i intensitat en la fase regular per a poder optar a un dels quatre llocs per grup que donaven accés a quarts de final. Els resultats de quarts de final varen ser: BOCA-VETERANS ........................................................... 5-1 DRINK TEAM-DASAI ...................................................... 3-2 RIVER PLATE-KIM FOREST ......................................... 3-1 VERSÀTIL-BAR CASTELL ............................................. 4-2

El Manolo va fer el servei d'honor al partit de la final

Les semifinals es van decidir a la tanda de penals amb victòria final del Versàtil i del Drink Team, respectivament, enfront del Boca i del River plate. BOCA-VERSÀTIL ......................................................6-7 p.p. DRINK TEAM- RIVER PLATE ................................6-5 p.p.

La lluita pel tercer i quart lloc va ser un partit intens en el qual els dos equips implicats van oferir un gran nivell de joc i es va haver de decidir a la tanda de penals amb victòria final per l’equip del Boca. En la final, l’equip del Drink Team va perdre enfront del Versàtil per 1 a 4, en un intens partit. El porter menys golejat va ser l’Albert Seuba i Rotxés de l’Equip del Boca, que només va encaixar tres gols en la fase regular i pixixi va ser el jugador de l’equip del Kim Forest, Alin Marius i Pop amb quinze gols.

Trofeu per als tercers classificats, els Boca

Liurant el trofeu als campions: Versàtil

Premi per al porter menys golejat, Albert Seuba 44

Reben el trofeu de sotscampions els Drink Team 580 - Divendres, 08-08-2008


Futbol

Bàsquet

CE Arrels

CB Solsona

Torneig d’estiu a Gironella

Joan Pujol, nou director tècnic del CB solsona

El passat 11 i 12 de juliol l’Arrels va formar part del torneig de futbol sala femení amb més participació d’equips de Catalunya. Aquest esdeveniment va comptar amb 26 equips, alguns fins i tot vinguts de Madrid i València. L’experiència va ser força positiva i l’equip de l’Arrels, que estava compost per 7 noies (infantils, cadets i juvenils), va quedar a les portes dels quarts de final, fet que va resultar molt sorprenent si tenim en compte que l’equip no comptava amb tot el seu potencial i el darrer partit es va executar sense canvis. Cal felicitar l’organització d’aquest torneig, que fins i tot va habilitar una part annexa del pavelló perquè els equips poguessin passar-hi la nit.

L’entrenador del primer equip del Club Bàsquet Solsona, en Joan Pujol, ha assumit, per a la nova temporada 2008-09 que ara comença, la direcció esportiva de l’entitat. L’any passat va assolir l’objectiu d’assegurar la permanència, en el primer any en la 2a Catalana, i ara ja treballa en la planificació del nou període, el reforç de l’equip i, alhora, s’estudia l’opció possible que per primera vegada, en els més de 30 Joan Pujol anys d’història de l'entitat, es disposi a Solsona d’un segon equip sènior masculí. Tanmateix, l’objectiu és incidir en la planificació esportiva de tot el club i treballar més a fons l’actitud dels esportistes i els valors que haurien de ser inherents a la pràctica del basquetbol. En Joan Pujol és un històric del bàsquet català, amb una llarguíssima trajectòria com a “coach”, doncs es va iniciar com entrenador amb 13 anys d’edat; no ha parat mai de fer-ne i ara que s’apropa als 60 continua a les pistes. Ha tingut responsabilitats tècniques en el CB L’Hospitalet, Terlenka, FC Barcelona, Joan XXIII, Tecla Sala... Durant deu anys va ser director tècnic del CB L’Hospitalet. Disposa del Títol Superior d’Entrenador de Basquetbol.

Entregat el 1r premi del sorteig anual del CB. Solsona Després que en el primer sorteig no aparegués el primer premi, ja tenim el guanyador del VIATGE A TURQUIA valorat en 1.000 euros. Els guanyadors del sorteig (butlleta núm. 8575, coincidint amb les darreres 4 xifres del sorteig de la Loteria Nacional del 14 de juny) són la ROSER VIVES (a la foto), i l’IU CAMPS. Aquí els veiem recollint el seu premi a VIATGES MONTSE, a la Plaça Major. Enhorabona, i bon viatge!!!

Pre temporada del CE Arrels Aquest dijous el primer equip del C.E. Arrels ha començat a preparar la propera temporada, que s’iniciarà el mes de setembre. De moment, ja hi ha confirmats els següents partits amistosos: -

10 d'agost a les 18.00: Sant Llorens de Morunys / Arrels(partit de la Festa Major) 14 d'agost a les 21.00: Arrels / Cardona 24 d'agost a les 18.00: Arrels / Súria 27 o 28 d'agost a les 21.00: Cardona / Arrels 13 de setembre a les 18.00: Bellver / Arrels 21 de setembre a les 17.00: Casserres / Arrels 580 - Divendres, 08-08-2008

45


BTT

Club BTT Solsonès

Sortida nocturna a Terracuques

El passat 11 de juliol es va celebrar la 1a sortida nocturna Al voltant de les 8 del vespre 35 biclistes van prendre sortida cap a Terracuques, on allà els esperava una botifarrada gratuïta que va organitzar el club. La ruta anava de Solsona- Sant Just- pantà de St. Ponç i Terracuques. La tornada va ser més problemàtica, ja que no es va poder tornar pel camí a causa de la pluja i es va haver de fer per la caretera. Tot i aquest petit imprevist, va resultar d’allò més divertida!

Sortida nocturna a Ogern El 25 de juliol va tenir lloc la 2a sortida nocturna del club, en la que s’anava a Ogern. Va resultar un èxit de participació! Aquesta sortida és típica de cada any i és la que té més desnivell de les tres pedalades que es fan. Al voltant de les 20h. se sortia com és habitual de cal Farràs direcció Cirera, seguint cap a Sucarrats i d’aquí als xalets de la Ribera Salada, tot recte fins a Ogern. Els més agosarats fins i tot és van remullar a la platja abans de sopar. Un cop sopats i tips, llums i bicicletes direcció als xalets i d’allà a pujar per la casa de l’Alsina Terrassola, Cirera i arribada altre cop a Solsona.

Esperem que s’animi tanta gent com a les altres dues pedalades! * També us recordem que cada diumenge a les 9 del matí ens trobem davannt del casal per pedalar una estona i gaudir dels nostres paisatges!

* Us recordem que el proper dia 22 d’agost és farà l’última sortida nocturna. La finalitat és anar amb bicicleta a sopar a Su. Cal comfirmar l’assistència a Cal Farràs.

46

580 - Divendres, 08-08-2008


Caminades

Club d’Esquí La Coma

Més d’un centenar de persones participen a la primera Astrocaminada a Port del Comte Més d’un centenar de persones han participat aquest dissabte 2 d’agost a la primera Astrocaminada que ha organitzat el Club d’Esquí La Coma a la serra de Port del Comte. Els participants de l’Astrocaminada, grans i petits, es van reunir a les 20h a la seu del Club d’Esquí La Coma, a la piscina de La Coma, on s’els va fer entrega d’un dossier explicatiu. Dins del local es va fer una breu explicació de la mà d’en Joaquim Griell i de la Begoña sobre algunes de les constel·lacions més destacades i la mitologia dels estels. A continuació, l’expedició es va traslladar amb cotxes fins l’aparcament del Clot de la Vall, a la falda d’Estivella (conegut com a Plaça Catalunya) a Port del Comte on es va donar inici a la caminada. Amb un recorregut planer d’aproximadament mitja hora, els participant, de totes les edats, varen passar pel costat del forat de la Bòfia. Un cop arribats a l’esplanada més propera, varen sopar alhora que veien enfosquir-se el cel. Quan la claror va minvar definitivament es va prosseguir amb la identificació amb major o menor dificultat, de les constel·lacions més importants com Venus, Óssa Major, Óssa Menor, el Drac, Cassiopea, Sagitari, Cefeo i d’altres. Finalment, el fred va forçar a acabar la trobada i amb mitja hora més de caminada sota un cel ple d’estels i constel·lacions

Curses de Fons

es va donar per acabada aquesta “Primera Astrocaminada” als volts de les 12 de la nit, amb ganes de tornar a participar en una experiència que pels més petits va ser inoblidable.

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

IX Travessia la Massana Ordin (Andorra) Diumenge 3 d’agost es va disputar una nova edició de la popular travessia la Massana-Ordin, una cursa d’alta muntanya sobre una distància de 18 quilòmetres aproximadament. Josep Lluís Alonso, Miquel Àngel Montaner i Sancho Ayala van ser els representants del Club Fondistes del Solsonès. Els tres van fer tota la cursa junts, ja que s’ho van agafar com a entrenament per la propera marató de muntanya, entrant als llocs 36, 37 i 38 de la general fent un temps de 4 hores i 26 minuts. El guanyador de la cursa va ser Ferran Teixido amb un temps de 2 hores i 42 minuts, segon va ser Óscar Roig amb un temps de 2 hores i 45 minuts i tercer va entrar Xavier Rodríguez amb un temps de 2 hores i 57 minuts. En dones la guanyadora va ser Ariadna Tudel amb un temps de 3 hores 48 minuts, seguida de molt a prop de Roser Espanyol amb 3 hores i 49 minuts, i tercera va ser Maribel Martin amb un temps de 3 hores i 54 minuts. Més informació: Ribera Esports i www.atletisme.com 580 - Divendres, 08-08-2008

47


Concerts

Ramon Estany

Llibert Fortuny & Jordi Farrés porten a Solsona el millor del jazz Els dos prestigiosos músics oferiren un concert conjunt de jazz dins el XXVII Cicle de concerts d’estiu. Amb un proclamat renom dins el panorama jazzístic de l’actualitat al país, el saxofonista Llibert Fortuny i el guitarrista Jordi Farrés, dugueren al Teatre Comarcal, un dels espectacles estrella del Cicle de concerts d’estiu de Solsona. Tot i que acostumen a tocar en solitari i amb les seves bandes respectives, en algunes ocasions es reuneixen per formar una combinació inigualable i garantir la incorporació de les joves audiències en el món del jazz.

Llibert Fortuny i Jordi Farrés, poc abans d'iniciar el concert

direcció de Lluís Vidal i Josep Pons. Al mes d’agost de 2004, se li concedeix el “Premi Puig-Porret” que atorga la crítica musical catalana, com a “Millor Músic de Jazz 2004”. Actualment, Fortuny està immers en la recerca de noves idees amb el repte de compondre peces dinàmiques, obertes a noves influències, responent així a les seves emocions. Treballa i es desviu pel seu últim projecte: Llibert Fortuny Elèctric Quintet. La formació ha participat als Festivals de Jazz de Terrassa i Barcelona, i ha resultat guanyadora del “Circuit Ressons de Jazz”, i ha enregistrat recentment el disc Revolts.

Llibert Fortuny Nascut el 1977 a Las Palmas de Gran Canària, en ple oceà Atlàntic degut al treball del pare, aviat es trasllada a Catalunya, d’on els Fortuny són originaris. L’any 1997, després d’obtenir el “Grau Mig” al Conservatori de Música de Manresa amb qualificacions excel.lents, se li concedeix una beca per estudiar al Berklee College of Music de Boston (Massachussets, EUA), en el qual té l’oportunitat d’estudiar amb prestigiosos professors com ara Shannon LeClaire, Ed Tomassi, Hal Crook, Phil Wilson, Greg Hopkins, Ken Cervenka o Bill Pierce, entre d’altres. Durant la llarga estada a Boston, Fortuny és escollit per compartir escenari amb músics com Chick Corea, la Greg Hopkins Band, la Ryles Club Big band o la Boston Pops Orchestra. La carrera de Llibert Fortuny és molt activa des de 2002, any en que rep el premi de “Millor intèrpret de Jazz” de mans de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. Participa amb l’Orquestra del Teatre Lliure sota la

Jordi Farrés (BCN, 1977) Cursa els seus estudis de jazz al Taller de Músics de Barcelona. Ha assistit a diversos seminaris internacionals i nombroses master-classes on rep classes de mestres com Pat Martino, Peter Bernstein, Pat Metheny, Kurt Rosenwinkel, David Liebman, Michael Brecker, Seamus Blake, Perico Sambeat, Steve Wilson, Bruce Barth, Ed Sarath, o Bill Dobbins entre d’altres. En la vessant pedagògica ha estat professor a diverses escoles, com el Taller de Músics de Barcelona, “L’Estudi” i “L’Esclat” de Manresa. Com a intèrpret lidera el seu propi quartet i els duets amb Joan Monné, Llibert Fortuny i Raul Reverter, a part d’haver acompanyat músics com Jim Snidero, Will Vinson, Tony Reedus, Walter Smith III, Marc Miralta, Peter Zak, Paul Gill, Alexis Cuadrado, Chris Higgins, etc. Ha format part de diferents grups com “Jorge Pardo Reunion”, “Llibert Fortuny Quartet”, “Will Vinson-Alexis Cuadrado Quartet”, "Geni Barri Quintet” o “Raul Reverter Quartet” entre d’altres, on ha actuat en nombrosos clubs, sales i auditoris dins el territori espanyol. Ha participat en diversos festivals de jazz com els de Getxo, Donosti, Santiago de Compostela, Eivissa, Terrassa, Granollers, Figueres, Ciutat Vella o València. Ha rebut diversos premis, com la World Tour Scholarship del Berklee College of Music, l’Injuve 2000 amb Raul Reverter Quartet, i el millor intèrpret al concurs Memorial Lou Bennett 2003. També ha estat el representant espanyol al Köhln Jazz Week’98 organitzat per la IASJ.

El dos músics van actuar davant una mitja entrada al teatre comarcal

48

580 - Divendres, 08-08-2008


Concert

Esther Baiget

Concerts de Cristina Koch, Alexander Michel i Trini Mujal a Berlín Deutsch-Katalanischer Liederabend Els dies 12 i 13 de juliol vam tenir la sort de sentir a tres excel·lents músics: Trini Mujal, Cristina Koch i Alexander Michel en dos concerts auspiciats pel Casal Català de Berlín/ Deutsch-Katalanisher Liederabend. El programa que van interpretar incloïa un ampli ventall de peces musicals d’alt nivell. La primera part era de caire alemany i comprenia obres de Mozart i Schubert. La segona part estava dedicada a algunes de les més conegudes cançons del mestre Eduard Toldrà. Per finalitzar, els tres artistes van interpretar El cant dels ocells, harmonitzat per Trini Mujal. El públic berlinès va quedar molt gratament sorprès per l’alt nivell de tots tres intèrprets, especialment la veu i presència escènica de Cristina Koch, a qui van comparar amb la coneguda soprano Anna Netrebko, i el virtuosisme, la musicalitat i la qualitat del so de la compositora i pianista Trini Mujal i el clarinetista Alexander Michel. Com molts lectors de Celsona ben bé saben, Trini Mujal i Cristina Koch estan molt vinculades a entitats musicals de Solsona i comarca, tals com l’Escola de Música de Solsona i la Coral La Fònica de Freixinet. Alexander Michel, per la seva part, toca a la Akademischen Orchester Berlín i col·labora activament en les activitats musicals del Casal Català.

Comerç i Empreses

Per totes aquestes raons, i sobretot per la gran qualitat humana de tots tres intèrprets, animem tots els amants de la música a que assisteixin al concert que faran el dia 8 d’agost a les 22h al teatre de Solsona.

BGV

Visita a l'empresa BGV Els alumnes de l'Escola Arrels del curs 6è A i B, van venir a visitar la fàbrica de BGV. Ells pel seu compte van dissenyar amb tota la seva il.lusió i tendresa unes maquetes i uns treballs,

580 - Divendres, 08-08-2008

que estaven exposats per la Fira de Sant Isidre. Aquí teniu els guanyadors. Des de BGV felicitem els guanyadors per la qualitat dels treballs efectuats. Gràcies per la vostra col.laboració.

49


Teatre

Lacetània

Hamlet per la festa Major

Lacetània Teatre ha començat els assaigs de HAMLET, de William Shakespeare, de cara a l’obra de Festa Major. Un total de 22 actors/actrius encarnaran els personatges d’aquesta tragèdia universal.

Exposicions

Redacció

El fotògraf Marc Trilla presenta una exposició sobre la fragilitat de les flors a L’Aroma de Manresa La mostra es pot veure durant tot el mes d’agost al carrer de Sant Miquel, 33 L’Aroma Cafè de Manresa del carrer de Sant Miquel acull des del passat dia 1 i durant tot el mes d’agost l’exposició de fotografia «Respira al meu costat, si us plau», del solsoní Marc Trilla. Es tracta d’una sèrie de cinc plans detall de flors silvestres. El pas del temps expressat a través de les plantes, “els processos de desestructuració natural, la fragilitat i la bellesa per la bellesa de les flors” són el missatge que l’autor vol transmetre a través d’aquesta col·lecció. Són obres presentades en suports de 40x40 cm i 40x80 cm. Concretament, és fotografia tècnica, un àmbit fins ara poc explorat per Trilla. Totes les fotos tenen un fons negre per tal de concentrar la lectura visual en els detalls de cada flor, que “s’ha vist desprovista de la seva llum

natural per ser tractada amb una llum artificial plana, que n’accentua els detalls, alhora que en minva els volums”, explica el fotògraf. «Respira al meu costat, si us plau» és la tercera mostra que Marc Trilla duu a Manresa en dos anys, després d’haver exposat a l’Espai d’art Rubiralta i al res50

taurant Vermell. Entre d’altres, els darrers anys ha exposat, de forma individual i en mostres col·lectives, a Solsona, Vic, Berga, Barcelona i Madrid. És coautor, juntament amb la periodista Noemí Vilaseca, del llibre Solsona, la Festa Major (Lunwerg Editores i Ajuntament de Solsona, 2007). 580 - Divendres, 08-08-2008


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Aquest estiu les pistes esportives del Pi de Sant Just han acollit múltiples competicions de futbol sala. Sabríeu trobar les diferències entre aquestes dues fotografies?

L'Acudit del Simi

580 - Divendres, 08-08-2008

51



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.