Celsona 581

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

Solsona posa a informació pública el projecte de senyalització del Vinyet

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.

A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

Foto Llàtzer

L’Ajuntament convoca els veïns el dia 21 per exposar-los les característiques de l’actuació Es vol senyalitzar 180 masies i 15 llocs d’interès de la zona rural del municipi

L’Ajuntament de Solsona ha posat a informació pública el projecte de senyalització del Vinyet, que inclou les masies i els punts d’interès de tota la zona rural del municipi. Es pot consultar a les dependències dels serveis tècnics municipals fins al proper dia 10 de setembre. La regidoria del Vinyet té previst iniciar les obres a la tardor.

Per aquest motiu, s’ha enviat una carta a tots els veïns de les quatre partides –Sant Bernat, Sant Honorat, Santa Llúcia i Sant Pere Màrtir– per demanar-los que comprovin si la senyalització de les seves finques és correcta

i s’indica per la ruta per la qual hi accedeixen.

A més, el consistori convoca els veïns a una reunió informativa per explicar-los en detall en què consistirà l’actuació. La sessió tindrà lloc el proper dijous 21 d’aquest mes, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut.

El projecte de senyalització, realitzat per l’empresa Geosilva Projectes, inclou 180 masies del Vinyet i una quinzena de llocs d’interès, entre els quals hi ha les capelles de cada partida, el Castellvell, el parc de la Mare de la Font, el pont de la Frau i les fonts.

La barra del Mia ... l'Ajuntament de Solsona limitarà l'accés de vehicles als carrers del nucli antic!!

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels collaboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.

Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719

2

581 - Djous, 14-08-2008

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona subvenciona l’escolarització en llars d’infants a partir dels 4 mesos Dilluns s’obre la convocatòria d’ajuts i es podran presentar sol.licituds durant tot el curs L’Ajuntament de Solsona subvencionarà enguany l’escolarització d’infants a partir dels 4 mesos, en lloc dels 12 mesos com en cursos anteriors. Com cada any a l’estiu, la Junta de Govern Local ha aprovat aquesta setmana la normativa d’ajuts individuals per als alumnes de les dues llars d’infants de la ciutat, tant la de titularitat municipal –l’Escola Bressol– com la de gestió concertada –Llar d’infants Arrels. El termini de presentació de sol.licituds s’obrirà dilluns vinent i es mantindrà obert durant tot el curs 2008-2009.

Les bonificacions sobre les quotes oscil·len entre el 25 i el 75 per cent, en funció de la renda familiar anual. Per ser-ne beneficiari, cal que l’infant tingui com a mínim 4 mesos en el moment de l’escolarització, visqui a Solsona i hi estigui empadronat amb una antiguitat de tres mesos.

Per optar a la subvenció, les famílies han d’omplir els impresos de sol.licitud que es faciliten des dels serveis socials municipals –també estaran disponibles a l’apartat de documents del web de l’Ajuntament– i adjuntar-hi la documentació que es requereix, entre la qual hi ha el llibre de família i la declaració de la renda de l’últim exercici o bé els certificats dels ingressos obtinguts per qualsevol concepte. Aquestes subvencions tindran efecte el mes següent al de la tramitació de la sol·licitud, excepte les que es cursin

(ARXIU) En poden ser beneficiaris els usuaris de les dues llars d’infants de la ciutat

a l’agost i el setembre, que s’atorgaran el setembre.

El curs passat es van acollir a aquests ajuts, coordinats per la regidoria d’Acció Social, un total de 65 infants, dels quals 33 es van escolaritzar a l’Escola Bressol, 22 a la Llar d’infants Arrels i 10 a la Ludoteca municipal. Per fer front a la despesa que representen aquestes bonificacions, el consistori comptarà amb finançament dels departaments d’Educació i d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat.

CONVOCATÒRIA ALS VEÏNS

Presentació del projecte

de senyalització del Vinyet L’Ajuntament de Solsona ha aprovat el projecte de senyalització de les masies i dels punts d’interès del Vinyet i a hores d’ara es troba en el període d’informació pública.

Per aquest motiu, es convoca els veïns a una reunió per presentar-los el projecte i explicar en què consistirà l’actuació, prevista de començar-se a executar la propera tardor.

DIJOUS 21 D’AGOST DE 2008 - 20.30 H - SALA D’ACTES DEL CASAL DE CULTURA I JOVENTUT

REGIDORIA DEL VINYET

581 - Dijous, 14-08-2008

3

Solsona

Redacció

Festa al barri de Sant Domènec

El passat divendres 9 d’agost, el Carrer Castell (Plaça del Ruc), s’engalanava per la festa del seu patró, Sant Domènec.

Després de la Missa del matí, no hi podia faltar l’esmorzar amb coca i xocolata, que a la tarda es va repetir, amb la xocolata desfeta. Al vespre, els veïns van gaudir a la fresca d’un sopar al mig de la mateixa plaça.

Expectació en l’obertura de Roc Antic Diumenge a la tarda molts solsonins i solsonines es van apropar al que havia estat l’emblemàtic Restaurant Solterra, i que des d’aquesta setmana ha obert amb una nova direccó i nom nou. Aquest restaurant, un dels més antics de Solsona, amb gairebé 50 anys de vida, ha estat redecorat i redissenyat. Destaquen a les parets els originals dibuixos d’elements del folklore carnavaler solsoní, realitzats per un artista sabadellenc que empra la tècnica dels grafittis. Segons els responsables, la seva intenció és oferir una cuina innovadora i del país, amb propostes originals.

Festa del Barri de Santa Susanna

L'Espieta

Aquest dilluns ha estat el torn de la festa del tram del carrer Castell que va de l’Ajuntament al Portal de la Plaça del Camp. Els actes es van iniciar al matí amb una Missa a l’església de la Companyia de Maria, seguida del tradicional esmorzar amb coca i xocolata. A la tarda, la quitxalla va gaudir d’una bona estona amb els tradicionals jocs de carrer, i al vespre, els veïns van cloure la jornada festiva amb un sopar de germanor sota els llums de la Plaça de l’Ajuntament.

ES NECESSITA

Conserges

d'ambdós sexes -Formació a càrrec de l'empresa -Contracte / Alta a la Seg. Soc..

-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana) -Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

És la selva Els veïns del carrer Guillem Ros es queixen d’aquest solar descuidat, on l’herba creix envaint la vorera, i donant un aspecte desendreçat a més del risc d’incendi amb la vegetació seca per la calor de l’estiu.

Interessats truqueu al

649 09 40 99 4

Envieu-nos els vostres articles, opinions... al nostre correu electrònic o porteulos a la nostra oficina abans de DIMECRES al migdia.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 SOLSONA 581 - Djous, 14-08-2008

Solsona

Redacció

‘El Museu al carrer’ Aparadors comercials Del 14 d’agost al 15 de setembre El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona surt al carrer aquest estiu de la mà de la Unió de Botiguers i Comerciants amb una nova activitat turística i comercial. Diversos aparadors mostraran la reproducció fotogràfica d’algunes de les peces de la col·lecció del museu. A l’Oficina de Turisme i al web www.solsonacomercial.com hi ha disponible un full de ruta per participar en aquesta activitat amb la ubicació en un plànol de tots els establiments de Solsona que s’hi han adherit, així com una breu explicació històrica i artística de cada element.

Francesc Ester, president de la UBIC

“Volem apropar els solsonins a conèixer el seu Patrimoni Local” Dins de les diverses activitats que planifica la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona, UBIC, enguany s’ha introduït una nova iniciativa que és la del MUSEU AL CARRER, quina finalitat té?

Aquesta activitat es planteja amb una doble finalitat, per una banda la vessant més comercial en què es vol donar a conèixer la ciutat tot passejant pels diversos aparadors comercials on es podrà observar la reproducció fotogràfica de diversos objectes del Museu, a més, també es dóna a conèixer els diversos establiments comercials col·laboradors.

I, per una altra banda, apropar els propis solsonins a conèixer el seu Patrimoni cultural.

gent que ja el coneix, crec que hi ha una gran majoria que el desconeix.

Per a la preparació d’aquesta activitat ha estat necessari la tasca de diversos col.laboradors, oi?

Sí. Hi ha diversos col.laboradors que han fet possible que aquesta activitat s’acabés materialitzant. Primer de tot des de la UBIC agraïm la col.laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, que en tot moment s’ha interessat per l’activitat, també als establiments, associats a la UBIC que participen de l’activitat i després a un seguit d’institucions i entitats que fan possible la realització de la iniciativa, ja sigui en l'àmbit econòmic o bé col.laborant personalment.

Com està plantejada aquesta activitat i a quin públic va dirigida?

L’activitat s’inicia el 14 d’agost i es manté fins al 15 de setembre.

Durant aquest període diversos establiments comercials adherits a la UBIC, en els seus aparadors mostraran una reproducció fotogràfica d’un dels objectes del fons del Museu Diocesà. Parallelament a l’Oficina de Turisme, a l’Ajuntament de Solsona i als diversos establiments hotelers de Solsona es podrà recollir el catàleg informatiu. En aquest catàleg hi ha una breu informació de cada objecte i un llistat de tots els establiments on s’hi podrà observar la fotografia. Pel que fa al públic, va dirigida a tot aquell que vulgui passejar-se pels carrers de Solsona i conèixer una mica més les seves arrels històriques.

Quines sinergies es poden crear entre oferta cultural – turística i comercial?

Es pot crear, des del moment en què els comerciants exposen una matèria cultural en el seu aparador estant ja donant a conèixer un aspecte de la ciutat fins al punt en què a la vegada estant també exposant el seu producte comercial. Aquesta interrelació pot ser positiva des del punt de vista comercial i cultural.

Pel que fa a la part turística s’està donant a conèixer la ciutat i la col·lecció del Museu que més detingudament poden anar a visitar en qualsevol moment.

S’ha pensat des de la UBIC, que aquest material que s’ha fet per a dur a terme l’activitat pugui ser reutilitzat?

Bé, creiem que pot arribar a ser un material didàctic que cedirem a les diferents escoles de Solsona i comarca, a més a tots aquells ens col.laboradors i institucions que ho demanin.

Consideres que el patrimoni històric és poc conegut per la població autòctona?

Sí, sempre pensant que hi ha un sector que és minoritari de 581 - Dijous, 14-08-2008

5

Navès

Ajuntament de Navès

Navès commemora la batalla de Guifré el Pilós a la Vall d’Ora L’Ajuntament de Navès el dia 11 d’agost de 2008 ha volgut commemorar un fet històric per Navès i per Catalunya, perquè fa exactament 1111 anys que el comte Guifré I el Pilós va ser ferit mortalment aquí a la Vall d’Ora; i per això ha volgut remarcar el fet convidant tothom a gaudir d'aquest acte que referma la nostra voluntat de ser catalans seguint les nostres arrels més profundes. Que en aquest indret de Navès, regat pel riu Aigua d’Ora, s’esdevingués un fet tan transcendent de la nostra història nacional, mereix almenys que se n’assabenti tot el País. Des de l’Ajuntament agraïm la participació de tots els assistents, i esperem que l’any que ve ho puguem repetir.

El mític comte Guifré I el Pilós -el que va posar les bases de la nació catalana- va ser ferit mortalment en una emboscada que li van parar els musulmans de Lleida, comandats per Lubb ibn Muhammad, el dia 11 d’agost de 897, quan Guifré I va anar al castell d’Ora a defensar els seus vassalls dels atacs dels musulmans que volien dominar aquesta part de Navès, i de l’antiga Vall de Lord, que uns quinze anys abans havia repoblat.

Presidí l’acte el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, l’alcalde de Navès, Josep Maria Casafont, i l’ex-alcalde de Navès, Ramon Clotet.

A l’acte hi van assistir entre 60 i 70 persones, que després van poder visitar l’ecomuseu de la Vall d’Ora, el molí i la serradora de ca l’Ambrós. I finalment, per acabar, hi va haver un petit refrigeri per a tots els assistents.

6

581 - Djous, 14-08-2008

Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Pla de Camins del Solsonès, impulsat pel Consell, comença els treballs a bon ritme per Pinós La primera fase d’aquest Pla de millora i asfaltat dels principals camins de la comarca, contempla 17 trams i durarà fins a final d’any El Consell Comarcal ja ha començat aquesta setmana a executar el Pla de Camins del Solsonès, complint així amb els acords adoptats amb el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que és qui finança la iniciativa.

El primer accés que s’està duent a terme és el que uneix Ardèvol amb el Santuari de Pinós i l’empresa encarregada de realitzar les obres és Benito Arnó i fills, SA. El camí s’inclou dins la primera fase del pla de camins. En aquesta, es milloraran 17 camins i es compta amb dotació de 3,5 milions d’euros.

Comarca

Marià Chaure, president de l’organisme comarcal, destaca que “un cop finalitzat tot el Pla, s’hauran arranjat 29 camins, els quals signifiquen uns 400 quilòmetres de millora en les comunicacions internes de la comarca, amb una inversió superior als 5 milions d’euros.”

El Pla de Camins va ser signat el juny de l’any passat i significa la millora dels principals camins que vertebren la comarca, en un període de tres anys. Pel que fa a la segona fase, aquesta s’adjudicarà properament i es desenvoluparà l’any que ve.

Ramon Estany

Decrets dictats pel president de la Diputació durant el mes de maig Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament De La Coma I La Pedra, per import de 18.000 euros, per rehabilitació església Sant Quirze.

Atorgar a l’AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE LA RIBERA una subvenció per import de 6.000 euros.

Certificació d’obra DL-2001/58 i que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’AJUNTAMENT DE SOLSONA l’import de 3.084,06 euros.

Certificació núm. 6 OBRES CONDICIONAMENT, EIXAMPLE, MILLORA I PAVIMENTACIÓ ASFÀLTICA LV- 4011 DE LA C-26 A HOSTAL DE CIRERA, per import de 71.519,27 euros.

Certificació núm. 1 REALITZACIÓ DEL PROGRAMA DE PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DEL CULTIU DE LA TÒFONA NEGRA, per import de 34.800 euros.

Atorgar a CARLA CALDERER MORE581 - Dijous, 14-08-2008

NO una subvenció per import de 2.000 euros.

Justificació tramesa subvenció a favor AJUNTAMENT CASTELLAR DE LA RIBERA, per import de 6.000 euros, per arranjament danys ocasionats per la tempesta del 15/7/2006.

Atorgar a l’Ajuntament de la Coma i la Pedra una subvenció per import de 12.000 euros per atendre les despeses de neteja de neu a les vies de comunicació temporada 2007.

Certificació d’obra DL-2007/1075 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’AJUNTAMENT DE RINER l’import de 41.826,20 euros.

Certificació núm. 11 CONDICIONAMENT CTRA. LV-3002 D’HOSTAL DEL BOIX AL MIRACLE, per import de 4.546,11 euros.

Justificació tramesa subvenció a favor 7

Església de Sant Quirze a La Coma

AJUNTAMENT PINÓS, per import de 600 euros per taller d’entrenament de la memòria.

Aprovar el lliurament a justificar i ordenar el pagament de 60.000 euros a favor CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA, amb la finalitat de poder fer efectiu el primer 50% de l’aportació anualitat 2008.

Certificació núm. 4 CONSERVACIÓ SEMI INTEGRAL A LES CARRETERES DE LA XARXA VIÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA INCLOSES A LA ZONA 2 (ALT URGELL, CERDANYA I SOLSONES), per import de 78.557,87 euros.

El Miracle

Ramon Estany

La Fònica de Freixinet i la Coral de Gonde, d’Oosterzele (Bèlgica), uneixen les seves veus al Miracle El passat diumenge 10 d’agost, a la 1 del migdia, va tenir lloc un nou concert del XIV Festival de Música Clàssica de Riner, que organitza l'Ajuntament de Riner amb la col.laboració del Santuari del Miracle i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, al Santuari del Miracle. La formació local de Freixinet, La Fònica, sota la direcció de Christina Koch, va oferir una primera part amb peces del cançoner català i folklòric d’arreu del món. Temes com “Bon dia” d’Els Pets, l’havanera “Pels carrers de Freixinet”, la tradicional mallorquina “Ton pare no té nas”, “Rossinyol” de Pérez Moya, “Nae Wie” tradicional maorí de Nova Zelanda o “Iqude”, tradicional zulú de Sudàfrica.

A la segona part va ser el torn de la coral belga, que va interpretar temes com “O grosse Lieb (J.S. Bach), “Lied van mijn land” d’Ignace de Sutter, “Quand l’ennuy facheux” /Guilaume Costeley), “Weep o mine eyes” (John Bennet) i “An Irish Blessing” (James E. Moore jr.).

Finalment, per cloure el concert, ambdues formacions van interpretar conjuntament per a tot el públic que omplia l’església del Miracle, quatre peces molt variades: “El Tonto” (pop. andalusa), “Nkosi sikelel’i Afrika” (Enoch Sontonga), “Evening rise” (cançó índia) i “Land of Hope and Glory” (E. Elgar)

Coral De Gonde Es va fundar el 1987 -l’any passat van celebrar el vintè aniversari - a Oosterzele ( a l’est de Flandes, Bèlgica, prop de Gant). Consta d’un cor mixt de trenta cantaires. El seu director és Wilfried Willien. Tenen un repertori molt ampli que inclou obres de temàtica religiosa, profana o cançó popular. Efectuen aproximadament cinc concerts a l’any. Han fet viatges corals cap al tradicional Adventsingen de Viena, als festivals de cors a Verona. Han realitzat un DVD del concert de Nadal a Gant, titulat Oosterzele zingt (Oosterzele canta). Actuen cada any en la inauguració de la Fira de Nadal de Gant. Han participat amb èxit a les proves de competició coral de OostVlaanderen. Els seus propers projectes són un intercanvi amb una coral de Riga.

La Fònica de Freixinet Va néixer en aquest petit nucli de població fa set anys. Des dels seus inicis ha estat dirigida per Christina Koch. Consta de 28 cantaires de diferents edats, veïns de Freïxinet o dels pobles del voltant.

La primera actuació es va fer al juliol de 2001, a Sant Jaume de Riner, i a partir d’aleshores la coral ha tingut força activitat. Ha fet diferents concerts al Solsonès, Bages, Berguedà i altres poblacions com Centelles, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, etc. També ha participat en intercanvis amb altres corals i en celebracions com la que va tenir lloc recentment a Puig-reig, amb motiu del quarantè aniversari de la Polifònica. Aquests dies ha compartit unes jornades amb la Coral De Gonde per fer conjuntament diferents activitats musicals i lúdiques, al mateix temps que se’ls oferí l’oportunitat de conèixer el nostre país.

La Fònica de Freixinet va estar dirigida per Cristina Koch 8

581 - Djous, 14-08-2008

Comarca

Ramon Estany

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya atorga diverses beques per a projectes Per resolució de la presidència i de la direcció general i prèvia proposta dels diferents Tribunals qualificadors, s’han atorgat les beques per la col•laboració en els següents projectes: -

-

la productivitat de polls i de l’èxit reproductor i avaluació del control de depredadors de nius de trenca, a Marc Llobet Marimon

Cultiu de la Trufa, a Alfredo Inchusta Cascajero Identificació d’escolítids en les masses forestals del Pirineu de Lleida, a Pablo Vergelin Ferreyra Cens de mascles de sisó als secans de Belianes i de plans de Sió: coneixement de l’estadi inicial per a l’avaluació futura de l’aplicació de plans pilot de gestió i Cens de pollicades de sisó a la plana de Lleida: millora del coneixement de la demografia de l’espècie i coneixement de l’estadi inicial per a l’avaluació futura de l’aplicació de plans pilot, a Rosa Maria Garcia Bosch i Marc Pérez Osanz Règims d’incendis a Catalunya, projecte ORGEST, a José Vicente Albert Lozano Cens i seguiment de la reproducció de la població catalana de trenca: cens de parelles, localització de nius, estima de

581 - Dijous, 14-08-2008

9

-

Radioseguiment de femelles de sisó a la plana de Lleida: biologia reproductiva i coneixement dels requeriments ecològics en la fase reproductiva, a Oriol Lapiedra González

-

OPS - Optimización de recursos y funciones ecosistémicas en la prevención de la contaminación por residuos ganaderos i CarboEurope, a Sara dos Santos Martinho Oliveira, Helena Sarri Torras, Veronica Garcia Pérez i Mireia Codina Palou

-

Estudi de la dinàmica del pi negre en el Pirineu Català, a Aitor Améztegui González

-

Tasques de suport en la recerca documental per a projectes Interreg, a Gemma Llorens Pejoan

-

Conferencia pública “clima, carbono y sistemas agroforestales, investigaciones recientes, experiencias y perspectivas de aplicación en Africa Occidental y Espanya”, a Afiwa Dzigbodi AKPENE, a Guillaume KOUA i Agniman Blandine SEY.

Olius

Ramon Estany

Un petit tast de la Festa Major de Brichs

Ball dels cascavells del Pa sucat de Brichs: Jaume Mina Agut-Pili Marin Valdivia, Sebastià Vilà-Margarida Bobé, Ester Colell Vila-Mery Mina Serrano, Edgar Mina Marín-Mari Serrano Ch÷ Colell Oliveras, Júlia Mascaró Sala-Ramon Mascaró Sala, Marta Ortíz Pelegrina-Tutú Maulut, Anna Mascaró Sala-Lamena Laurad, Enric Planes Mascaró-Maria Barniol Rey. Directora: Ester Colell Vila - Acordió: Rosa Gobzález - Bandera: Arnau Massana González

En la festa de la Transfiguració del 6 d’agost, la parròquia de Brichs, al municipi d’Olius, celebra la seva festa Major, dedicada a Sant Salvador. El passat cap de setmana, els veïns de les masies d’aquest racó solsonenc van aplegar-se per celebrar amb un impuls renovat en els darrers temps, la seva festa Major El dissabte, 9 d’agost a la nit, a la Plaça de Brichs, més de dues-centes persones van gaudir d'un sopar a base de torrades i arengades, amenitzat amb la música del grup Tryfàssic.

L’acte central, però, va ser l’endemà, diumenge 10 d’agost, a les 12 del migdia, en que la petita església de Sant Salvador de Brichs es va quedar petita per la gentada que va assistir a la Missa, presidida pel rector de la parròquia, Mn. Enric Bartrina. En sortir de l’ofici religiós, les priores van repartir els tradicionals rams de flors, i el jovent del poble, especialment vestit de caramellaires, executaren el ball de cascavells sota l’atenta mirada del públic.

Després del ball, és el moment d’un dels actes més originals i diferents, el repartiment del pa sucat de Brichs, que consisteix en uns petits talls de coca remullats amb un bon moscatell. D’aquesta manera, la gent prenia un tall de coca i se servia un petit got de moscatell amb el qual feien un tast de la festa.

La celebració es va cloure a la tarda amb el ball a càrrec del Grup Crystal, endolcit amb coca, barreja i xocolatada.

Números de la Festa Major de Brichs Falten per sortir:

Primer premi: 1570 Tercer premi: 3946 Quart premi: 4845 Vuitè premi: 4983 Novè premi: 0949 Mossèn Bartrina va presidir la Missa 10

581 - Djous, 14-08-2008

Olius

Ramon Estany

En sortir de Missa no hi podia faltar el repartiment dels rams de flors

I després de veure els ballets, el tradicional Pa sucat

Nota històrica Des de molt antic les terres de Brichs han sigut habitades per l’home. En tot el món de la Prehistòria és coneguda la cova sepulcral d’Aigües Vives, que es troba en aquest terme. En l’època romana, l’any 218 a.C., mentre els de Bergús s’oposaven al pas d’Aníbal cap a les Gàl.lies, els de Su, Brics i Castellvell li deixaven pas lliure. Ja una primera església preromànica de Brichs, dedicada a Sant Salvador, apareix citada en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 977. El seu nom es troba escrit amb el mot de “Tresvrics”, que vol dir tres habitatges, fins a esdevenir en el Brichs actual.

Guilllem Isarn, senyor de Brichs, és un personatge important en les gestes de la reconquesta. Signa l’acta de consagració d’Olius (1079) després del comte d’Urgell, funda el poble de Fuliola del Pla d’Urgell (1092) i deixa l’església de Sant Salvador de Brichs al monestir de Solsona (1093). Aquest monestir va ampliar el seu senyoriu no sols sobre el territori de Brichs, sinó sobre la Torra d’en Fuga (Rebollosa) i altres terres del castell de Solsona. L’església de Sant salvador de Brichs consta sempre com a parròquia, fins l’any 1560, en què passa a ser sufragània del Castellvell, no sense resistència i oposició del rector i de la gent de Brichs.

La prosperitat econòmica del segle XVIII fa que es reformin les cases de pagès, de tal manera que la data d’aquell temps figura en les llindes de moltes portes i finestres. Va ser el moment en què es construí l’actual església de Brichs (1762), amb retaule Barroc del gran escultor Carles Morató, autor del

El jovent de la festa

famós retaule del Miracle. Aquest retaule de Brichs té una curiosa història: L’any 1777 es va cremar l’església de “San Francisco el Grande” de Madrid. El bisbe de Solsona, Rafael Lasala, rep una ordre del rei Carles III, prohibint construir més retaules de fusta en la diòcesi, per perill de foc. El bisbe convoca els escultors que treballaven en el bisbat i els urgeix cumplir el decret del rei. Els artistes diuen que acataran l’ordre reial, però que els retaules que tenen començats els acabaran. Entre els retaules començats per Carles Morató hi havia el de Sant Salvador de Brichs.

En un document de 1774, el bisbe de Solsona es titulava marquès d’Olius i senyor de Brichs i cobrava el delme de tot el que es collia en el terme, que era: Blat forment, sègol, ordi, civada, espelta, pàmula, mill i altres grans, Així com el vi, llana, cànem i lli. L’any 1897, el bisbe Riu, solsoní, coneixedor de la realitat pastoral del bisbat, va fer un arranjament parroquial amb el qual Brichs es deslligava del Castellvell per tornar a ser parròquia pròpia. Després de la devastació de la guerra civil, es projecta un nou altar major de la mà de l’arquitecte diocesà Puig Boada i, l’any 1992, s’inauguren les obres de restauració dutes a terme per l’Escola Taller Arcs.

La devoció a Sant salvador està molt estesa. Es troba com a titular a divuit parròquies del bisbat. Una manera d’expressar-li la devoció popular és amb el cant dels goigs. Els goigs antics de Brichs s’havien perdut de la memòria de la gent, per això l’any 1949 se’n va composar uns de nous amb lletra del poeta Ramon Valls i Pujol i amb música del Dr. Joaquim Canudas.

Ep, la foto a Brichs 581 - Dijous, 14-08-2008

Unes visitants il.lustres 11

Vall de Lord

Dolors Pujols

Festa Major 2008

Sant Llorenç viu la seva festa gran amb els tradicionals actes i novetats al Correfoc Infantil El passat dijous a les 8 del vespre l’enrenou dels tambors i les gralles dels SOM KOM SOM verificava que la festa major 2008 havia arribat. Després d’una jornada prèvia amb actes organitzats pel Casal l’Estaca i on la plaça Major es va omplir en la quarta trobada d’acordionistes, era l’hora dels gegants, gegantons i cap grossos de la colla dels tres savis prudents dels Piteus. Durant la cercavila es va escenificar a la plaça Major la llegenda de Jacint Verdaguer que els dóna nom. Així doncs els tres savis demanaven posada mentre els hostalers es mofaven de la seva ignorància. El passacarrers va culminar com sempre a la Plaça de l’Era Nova on va tenir lloc la botifarrada organitzada pels mateixos geganters i on hi van participar prop d’un miler de persones. Mentre els tres savis seguien de gresca, el conjunt Cafè Trio amenitzava el ball a la plaça de la Canal.

Gegants i música el dia de la Festa Major

Actes per als més petits

La jornada del 10 d’agost va començar com sempre amb el passcarrers de Festa Major amb la colla gegantera i els grallers, que van acabar a la plaça Major on a la 1 del migdia començava l’audició de sardanes amb la Cobla 11 de setembre.

A la tarda va tenir lloc tot un clàssic en els actes de festa major: el concert a la terrassa de El jardí, que enguany canviava el seu format: va anar a càrrec del grup de música tradicional La Portátil FM. A les 8 del vespre la plaça Major s’omplia de nou amb la Cantada d’havaneres que van protagonitzar el grup “peix fregit”. I la música va seguir essent protagonista del dia 10 d’agost: a 2/4 d’11 del vespre la Coral Morunys oferia un concert a l’església parroquial que va ser dels més concorreguts que recorden alguns dels seus membres. La Coral de la Vila, sota direcció de Lluïsa Piñero i Climent Solé i amb Gregori Farràs al piano, per a l’ocasió va interpretar un ampli repertori on es van cantar havaneres com la Rosa del Port, sardanes com Les Aromes de Queralt o cançons populars catalanes. Al final del concert va arribar el moment més emotiu quan es van interpetar els Segadors a 4 veus i tot el públic es va alçar.

Finalment, a la nit, al pavelló, l’actuació de l’orquestra l’Havana va anar precedida del grup de Solsona “Séptimo A”. Aquest va ser el darrer acte de la festa Major 2008 a Sant Llorenç de Morunys.

La quitxalla va disfrutar la festa Major gràcies als diversos actes adreçats al públic infantil, com va ser el cas dels jocs de cucanya i l’animació amb Lluís Atché del dimecres o l’espectacle de màgia del Mc Toni i l’animat passacarrers amb la Katracòlic Megaclown del divendres. Per altra banda hi va haver novetats al correfoc infantil d’enguany: entre acompanyaments musicals, un espectacle inicial va servir per invocar als petits diables que durant la mitja hora que va durar el correfoc saltarien al ritme dels timbals i gralles dels SOM KOM SOM juntament amb l’espetec (la “cuca” del correfoc infantil). De la mateixa manera que el correfoc infantil, el correfoc de festa major del dissabte va comptar amb força participació de públic, tant a la plaça Major com durant el passacarrers previ.

Més d’un miler de persones al concert de Festa Major La Troba Kung Fú s’erigia com a cap de cartell del concert del dissabte. El pavelló es va omplir de gom a gom per escoltar els ritmes tant del grup hereu de Dusminguet com de “Diatònic d’aranyons”, la formació amb membres d’Arç Blanc acompanyats pel “curdiunista feréstec”. El final de festa va anar amb el Belda i el conjunt Badabadoc. Aquest va ser l’acte més concorregut de l’envelat, amb unes 1.100 entrades venudes. El Casal l’Estaca era qui gestionava la barra del pavelló després d’adjudicar-se-li a través de subhasta.

12

581 - Djous, 14-08-2008

Vall de Lord

Dolors Pujols

Taverners de l'Estaca

581 - Dijous, 14-08-2008

13

Vall de Lord

Dolors Pujols

14

581 - Djous, 14-08-2008

Vall de Lord

Dolors Pujols

Presentació de Rastres recobrats d’un passat a les fosques El teatre municipal s’omple de gom a gom en la presentació de l’estudi de Jaume Adam i Vidal que ens acosta a la història de la vila dels anys 1920-30 Rastres recobrats d’un passat a les fosques. És així com Jaume Adam Vidal ha titulat el llibre que ell mateix ha escrit en una iniciativa de l’Associació Cultural Patronat Valldelord. El subtítol de l’obra és prou explicatiu: Sant Llorenç de Morunys el 1929 al voltant d’unes converses de cafè. Un estudi de la vila als anys 1920-30 que té com a eix vertebrador unes converses que va transcriure un estudiant de magisteri a dos cafès de la vila. L’obra, a més d’àmplia informació històrica del període compta també amb un seguit de fotografies de l’època, facilitades per l’arxiu de la citada associació. La presentació, que va tenir lloc el passat dissabte 9 d’agost en plena efervescència de la festa major, va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, i amb la intervenció de Ramon Segret i Sala, qui ha prologat l’obra. L’autor del llibre, Jaume Adam i Vidal, va voler agrair la “disponibilitat del Perxe per interpretar el fragment de les converses” així com a la resta de col·laboradors, destacant els testimonis a qui ha entrevistat:

“la memòria d’aquests vilatans és una font històrica de primer ordre que hauríem de saber valorar”. Adam Vidal a més es va referir a l’associació cultural Patronat Valldelord “per agrair-los la confiança que han dipositat en mi”, definint l’entitat com “un grup que vol continuar treballant en la seva obertura cap als vilitans i rodalies amb inquietuds culturals, una associació que l’hem d’entendre com a una eina posada al servei del poble”. El grup de teatre local “El Perxe” va interpretar un fragment de les citades converses, traslladant d’aquesta manera al públic en un ambient de cafè propi del poble al 1929 i reproduint amb exactitud les inquietuds que rondaven entre els contertulians. Rastres recobrats d’un passat a les fosques és el segon llibre editat per “Quaderns de la Cofraria dels Colls”, després que el llibre El llarg estiu a Piteus de Miquel Iglesias fós el primer recull d’aquesta col·lecció promoguda per la mateixa associació Patronat Valldelord.

Inauguració de la Croissanteria

El passat dissabte 2 d’agost aquests 4 catalanets celebraven els seus 40 anys i ho van celebrar engrescats per tot el poble

El passat divendres, 8 d’agost, s’inaugurava un nou establiment a la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys: La croissanteria, que oferirà venda de pa i degustació.

581 - Dijous, 14-08-2008

15

Vall de Lord

Dolors Pujols

Futbol de festa Major El Sant Llorenç s’endú el Memorial Xarau i els veterans el memorial Ramon Bessa Fornell entre reconeixements a l’equip d’alevins pel seu triomf a la lliga Cinc partits de futbol programats durant els dies de festa major. El C.E. Sant Llorenç ha demostrat estar en plena forma tot i les desavinences de les darreres setmanes amb el consistori pel suport en la gestió del club. El dissabte al matí va ser el torn de les categories inferiors. Els benjamins es van enfrontar amb un combinat de forasters a qui no van poder plantar cara i en van sortir vençuts. Per altra banda, els alevins/infantils van perdre per dos gols a quatre davant l’Arrels de Solsona.

I finalment, el mateix divendres van disputar el seu partit els cadets, també contra l’Arrels Solsona. En aquest cas els locals es van proclamar guanyadors gràcies a un resultat favorable de 4 gols a 2.

Pel que fa als veterans, aquests es van enfrontar al CF Solsona i després d’un partit molt ajustat (que va finalitzar amb empat a 2) va ser necessari arribar a la tanda de penals. Va ser llavors quan el porter local Magín va donar el triomf al Sant Llorenç en parar dos dels llançaments. D’aquesta manera els locals s’enduien el trofeu del Memorial Ramon Bessa Fornell.

El primer equip del Sant Llorenç també es va endur el trofeu de Festa Major: el XXIIè memorial Josep M. Xarau, disputat el dia 10 a la tarda. Prèviament a l’inici del partit, els locals i el C.F Arrels Solsona (contra qui s’enfrontaven) van fer el passadís als campions: l’equip d’alevins del C.E. Sant Llorenç que enguany s’ha proclamat campió de lliga.

El president del club, Manel Llohis, el capità del primer equip, David Solé i

16

581 - Djous, 14-08-2008

Vall de Lord

Dolors Pujols

l’entrenador Ribera van lliurar la copa de campions als capitans de l’equip, així com un reconeixement a l’equip tècnic dels campions, format pel “Parot” i L’Eladi.

Posteriorment els jugadors del primer equip van lliurar als alevins una fotografia de record de la celebració del dia que es van proclamar guanyadors. I després del reconeixement va arribar l’hora del futbol del primer equip. Un Sant Llorenç molt lluitador i que en tot moment es va mostrar superior s’acabaria imposant per quatre gols a 1. El partit va arribar ja al descans amb un resultat favorable de 2 gols a 0, un en pròpia porteria i el segon marcat pel davanter local Costa, un dels protagonistes del partit. Precisament obra de Costa va ser també el 3 a 0, que va arribar ja a la segona part. Finalment el darrer gol local el va marcar Pep Llohis i poc abans d’acabar el partit, l’Arrels feia el gol de l’honor que deixava el resultat final de 4 a 1: El XXIIIè memorial Josep M. Xarau es quedava a casa.

Exposicions Sala de Plens de l’Ajuntament - De l’11 al 24 d’agost. “Horitzons retrobats”. Peces del patrimoni històric de la Vall de Lord recentment restaurades per l’Escola de Restauració de la Generalitat de Catalunya. Organitza: Associació Patronat Valldelord i Ajuntament.

Claustres del Monestir de Sant Llorenç - Del 3 al 24 d’agost III Mostra de Fotografies antigues de la Vall de Lord. Organitza: Associació Patronat Valldelord, Ajuntament i Parròquia de Sant Llorenç de Morunys Edifici Magnòlia III Baixos: Del 4 al 24 d’agost 18è Concurs de Pintura Ràpida Biblioteca Municipal: Del 14 al 17 d’agost Exposició de Pintura del Grup Local de Pintors “La Taca” 581 - Dijous, 14-08-2008

17

La Molsosa

Ramon Estany

Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Torà i de la Molsosa Els dies 27 de desembre de 2007 i 7 de març de 2008 els plens dels ajuntaments de la Molsosa i de Torà van aprovar, d’acord amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, la delimitació fixada el dia 18 de desembre de 2007 per les comissions municipals respectives de delimitació. Aquesta delimitació forma part dels treballs d’execució dels mapes municipals de Torà i de la Molsosa dins el procés d’elaboració del mapa municipal de Catalunya.

Fita 1: se situa a les Forques en mig d’una zona boscosa 287 metres al sud-est de les Forques i 36 metres a l’est d’un camí d’accés a unes finques. Es reconeix una fita de pedra de forma prismàtica recta rectangular de 40 per 40 centímetres de costat a la base i 80 centímetres d’alçada. Aquesta fita també és comuna al municipi de Pinós.

Fita 2: se situa al capdamunt d’un turó uns 15 metres al nord d’un camí d’accés a unes finques i al límit de propietats de Genaro Ramon Canals Soler, al terme de

Llobera

la Molsosa. Es reconeix una fita de pedra de forma prismàtica recta rectangular de 30 per 10 centímetres de costat a la base i 40 centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la divisòria d’aigües on hi ha situades ambdues fites.

Fita 3: se situa al Tros de la Vinya, al marge sud del camí de Castellfollit

de Riubregós a Cal Tònic, 538 metres al nord-est de Cal Tònic. Es reconeix una fita de pedra de forma irregular de 32 per 20 centímetres de costat a la base i 80 centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la divisòria d’aigües on hi ha situades ambdues fites. Aquesta fita també és comuna al municipi de Castellfollit de Riubregós.

Ramon Estany

Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Biosca i de Llobera Els dies 5 de novembre i 14 de desembre de 2007 els plens dels ajuntaments de Llobera i de Biosca van aprovar, d’acord amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, la delimitació efectuada el dia 30 d’octubre de 2007 per les respectives comissions municipals de delimitació. Aquesta delimitació forma part dels treballs d’execució dels mapes municipals de Biosca i de Llobera dins el procés d’elaboració del mapa municipal de Catalunya.

Fita 1: se situa al Coll del Piteu, a uns quinze metres del marge sud de la carretera de Solsona C-380, i en el límit de propietats de Pascual Barcons Mujal, en terme de Biosca, i Josep Cuadros Vilà, en terme de Llobera. Es reconeix com a fita de terme una roca de gres, amb una creu llatina gravada, de set centímetres de braç.

Aquesta fita de terme és també comuna al municipi de Torà.

Fita 2: se situa al Campet, a un metre del marge oest de l’eix del camí de Can Gravat, a uns vint-i-set metres al nord de l’encreuament amb el camí de Quadros, i en el límit de propietats de Pascual Barcons Mujal, en terme de Biosca i de Josep Cuadros Vilà, en terme de Llobera. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix per la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites.

Fita 3: se situa al Folcot Vell, a quaranta-cinc metres al sud est del Camí del Corralot, a set metres al nord-est d’un dipòsit d’aigua, i en el límit de propietats de Pascual Barcons Mujal, en terme de Biosca i Josep Cuadros Vilà i Joan Coromina i Solans, en terme de Llobera. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites, deixant en terme de Biosca el dipòsit d’aigua.

Fita 4: se situa a l’Obaga de la Font 18

de la Mata, en mig d’una zona boscosa a l’eix del barranc de la Font de la Mata, i en el límit de propietats de Joan Coromina i Solans, en terme de Biosca, i de Joan Coromina i Solans, en terme de Llobera.

La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta discorre per la perpendicular fins a trobar l’eix del Camí del Corralot i segueix per aquest fins la intersecció amb la divisòria d’aigües, per la qual segueix fins a trobar la fita quarta.

Fita 5: se situa al punt d’intersecció dels eixos de les aigües corrents de la Riera de Lloberola amb la Riera de Sanaüja a cinquanta-set metres a l’est d’un camí d’accés a finques, i en el límit de propietats de Joan Gener Sala, en terme de Biosca i Joan Coromina i Solans, en terme de Llobera. La línia de terme reconeguda entre les fites quarta i cinquena és l’eix de les aigües corrents del Barranc de la font de la Mata. Aquesta fita és també comuna al municipi de Pinell de Solsonès.

581 - Djous, 14-08-2008

Odèn

Centre de Natura d'Odèn

III concurs de gossos d’atura a Odèn El proper diumenge dia 24 d'agost al Montnou Arriba la tercera edició del concurs de gossos d’atura al Solsonès: Serà el proper diumenge 24 d’agost i es realitzarà al Montnou (municipi d’Odèn). S’espera que s'hi concentri una gran afluència de visitants d’arreu de Catalunya. A les 9.30 h es realitzarà la missa de benedicció dels pastors, els gossos i els ramats i a les 10.30 h s’iniciarà el concurs.

Totes les ovelles seran de raça muntanyesa i hi participaran més de set concursants de Catalunya i del País basc amb els seus respectius gossos. Entre ells, cal destacar en Jordi Moixach de l’Estartit, com a campió vigent del concurs de gossos d’atura dels Països Catalans i en Florenci Serra, pastor local guanyador de la passada edició a Odèn.

Els participants hauran de passar una primera prova (on el pastor se situarà en un punt assenyalat des d’on haurà d’anar donant les ordres al seu gos, sense moure’s d’aquest lloc), que pretén valorar l’obediència del gos; el pastor l’ha d’enviar cap al carreró marcat amb banderoles, fent-lo passar sense que se’n deixi cap. A continuació el gos haurà de conduir el ramat d’ovelles dins un cercle i mantenir-les parades uns segons. La següent prova consisteix a fer passar el ramat pel portell assenyalat en el menor temps possible. La darrera prova consisteix en que els pastors facin que el gos vagi a buscar el ramat d’ovelles, i intentar fer-les entrar dins un corral tancat, i després fer-lo sortir.

Per cada una de les proves, el jurat dóna un temps preestablert que no es pot superar. El guanyador del concurs, és qui aconsegueix realitzar les diferents proves amb el menor temps acumulat i amb la major puntuació.

Comarca

El gos no pot mossegar les ovelles, només les pot empènyer amb el musell per fer-les moure; un gos que mossega reiteradament pot ser desqualificat.

El jurat valora el treball del gos i la compenetració amb el pastor a l’hora d’obeir les seves ordres.

Remarquem la implicació de la població d’Odèn en l’entusiasme per la celebració d’aquest acte que, juntament amb els participants i l’Ajuntament d’Odèn fan possible que aquest concurs es realitzi ja per tercer any consecutiu al Solsonès.

No us ho podeu perdre, veniu i gaudireu d’un dia inoblidable, Us esperem!!!

Ramon Estany

Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Guixers i de la Coma i la Pedra (V) Fita 30: se situa a la partida del Coll de Berla, a uns quaranta metres a l’oest de les ruïnes de Can Berla i a uns cent deu metres al nord-oest de la guixera. La línia de terme reconeguda entre les fites vint-i-novena i trentena és la recta compresa entre totes dues.

la fita de pedra de forma irregular, de quaranta per trenta-cinc centímetres de costat a la base i quinze centímetres d’alçada.

Té una creu gravada a la cara superior. La línia de terme reconeguda entre les fites trenta-unena i trenta-dosena és la recta compresa entre totes dues.

Fita 31: se situa a la serra de l’Aubac, a uns cent vuitanta metres al sud del torrent de Sant Martí. Existeix la fita de pedra de forma irregular, d’un metre per vuitanta centímetres de costat a la base i trenta centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites trentena i trenta-unena és la recta compresa entre totes dues.

Fita 33: se situa al capdamunt de la serra de les Planes, a l’indret anomenat Cap de les Planes. Existeix la fita de formigó de forma prismàtica piramidal de base triangular, de vint centímetres de costat a la base i cinquanta centímetres d’alçada sobre el terreny. Té gravades a les cares respectives les inicials G, CP i GU, corresponents als termes municipals de Gósol, de la Coma i la Pedra i de Guixers. La línia de terme reconeguda entre les fites trenta-dosena i trenta-tresena és la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites. Aquest fita també és comuna al municipi de Gòsol.

Fita 32: se situa a la serra de Mitges, a uns dos-cents seixanta-cinc metres al nord-est del vèrtex geodèsic 276089001 i a uns cinc-cents metres al nord-oest de Sant Climent. Existeix 581 - Dijous, 14-08-2008

19

Cartellera - Festes Majors Festa Major de La Coma - Sant Roc Per Sant Roc se celebra la festa major d’estiu de La Coma. Se celebra durant la segona setmana d’agost, i per això és la festa amb més afluència de públic. Es realitzen moltes activitats de diferents tipus, tant per als més menuts com per als que no ho són tant. Hi trobareu actes molts diferents i diversos entre els quals hi destaquen les gimcanes pels més petits, el sopar popular, la xocolatada, les havaneres, el ball amb l’orquestra Rosaleda, etc...

Festa Major de Su, 2008

Dijous, 14 d'agost 11 de la nit: Gran Ball amb Bottomless i el grup Tryfàssic.

Divendres, 15 d'agost 2/4 d'1 del migdia: Missa Solemne.

7 de la tarda: Gran Ball amenitzat per Ostres ostres.

Dijous 14 d'agost 10.30 h Jocs infantils a la Plaça de la Piscina.

12.30 h Conta-Contes amb Eva Llorens a la Piscina.

16 h Inici Campionat de botifarra a Cal Nin. 17.30 h Xocolatada popular a la Plaça de l’Església.

18.15 h Animació infantil amb LLUÍS ATCHER a la Plaça de l’Església.

22 h Concert de música tradicional a la carpa amb el grup “EL PONT D’ARCALÍS”.

24 h Concert amb SKANDOL PÚBLIC a la sala de la piscina.

Tot seguit concert amb ESCAK I MAT. A continuació ball discoteca amb NUNCARGUENSE Divendres 15 d'agost 2008 12 h Festa de l’escuma al pati de l’escola amb “MOBIL PARK”.

16 h Taller gastronòmic amb el PETIT XEF (Infants de 4 a 12 anys) a la carpa. Entrega de premis del concurs de dibuix infantil.

20.30 h Sopar popular a les Fonts del Cardener (preu: 4 euros i de regal enguany 1 got de la Coma i la Pedra). Durant el sopar hi haurà bingo.

22.30 h Ball de Festa Major amb Jordi Caselles i el seus teclats a la sala de la Picina. Després del Ball Gimcana Nocturna. A continuació Ball discoteca amb els “GERMANS SERRA”.

Festa Major de La Molsosa

Divendres, 15 d’agost A les 10:30 hores Missa Solemne amb la Coral d’Aguilar de Segarra. Seguidament Concert i Gran Aperitiu A les 19:00 hores Ball amb Montse Serrallonga A la mitja part, coca i cava per a tothom Exposició: Fotografies de Fonts de la Molsosa

Dissabte 16 d'agost de 2008 12 h Missa de Festa Major i benedicció del pa en honor a Sant Roc. 16.00 h Gran final del Campionat de botifarra a Cal Nin 16.30 h Gimcana amb Carretó. Podeu participar-hi per parelles a partir de 16 anys a la plaça de l’Església.

19 h Concert a la carpa amb l’orquestra “ROSALEDA”.

23.30 h Gran ball a la carpa amb l’orquestra “ROSALEDA”. Fi de festa: ball discoteca amb els GERMANS SERRA

Festa Major Preixana

Ctra C-26 Solsona-Berga Divendres, 15 d’agost de 2008 Matí, a les 12: Missa participada. A la sortida hi haurà coca i barreja per a tothom.

Tarda, a les 7: Gran Ball a càrrec del duet Rico Rico. Durant el ball es farà el sorteig dels premis. Hi haurà servei de begudes i entrepans. Nota: En cas de pluja, el ball es farà a la Sala d’Esplai de Navès.

Diumenge 17 d'agost 2008 19 h Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra AIMS-2008. A l’Avet. Tots els actes dels dies 23 i 24 seran al Port del Comte.

Festa Major de Madrona 2008 Divendres, 15 d'agost 12 migdia: Celebració de l'eucaristia En sortir, benedicció i repartiment del pa. Tot seguit s'obsequiarà tots els presents amb coca i barreja. Sorteig d'una panera, un pernil i un lot.

Dissabte 23 d'agost 2008 8.30 h IX Caminada Popular. Sortida de l’aparcament del Sucre, pujada amb telecadira, recorregut pel Prat de Bessies, esmorzar per a tothom a l’arribada. Caminada adequada per a totes les edats.

17.00 h Espectacle infantil a càrrec del grup d’animació “CIA DE PARRANDA” 18.00 h Xocolatada popular 23.30 h Ball de Festa Major a càrrec UAN – TU - TRI a la sala de l’Avet

Festa Major de Sant Roc (El Miracle)

Dissabte, 16 d’agost de 2008 A 2/4 d’1 del migdia: Celebració de l’eucaristia en honor de Sant Roc. Benedicció i repartiment del típic pa.

A 2/4 de 3 tarda: Dinar de Festa Major a la plaça del Ball.

A les 5 de la tarda: Conill de la sort A les 8 de la tarda: Ball de Festa Major amb l’actuació del duet Lucky Luck. “Hi haurà servei de begudes i entrepans”

Diumenge 24 d'agost de 2008 10.00 h Gincama al Camp de Golf.11:00 h”III MERCAT D’OCASIÓ” a la pista de tennis del Club esportiu Port del Comte. Cadascú s’haurà de muntar la seva pròpia parada.

20

581 - Djous, 14-08-2008

Hamlet per la festa Major Lacetània Teatre ha començat els assaigs de HAMLET, de William Shakespeare, de cara a l’obra de Festa Major. Un total de 22 actors/actrius encarnaran els personatges d’aquesta tragèdia universal.

581 - Dijous, 14-08-2008

21

Oliana

Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Resum fotogràfic de la FESTA MAJOR D’OLIANA 2008

Trobada de Puntaires al carrer Nou Processó de la Verge dels Àngels

Cantada d´Havaneres pel grup “Terra Ferma”

Ballada de sardanes

Espectacle infantil amb el grup “La Companyia”.

VI Trobada de Bonsais 22

581 - Djous, 14-08-2008

Oliana

Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Missa concelebrada per vuit sacerdots

Geganters i Grallers d’Oliana

II Trobada de Col.leccionistes Plaques de Cava

Dinar de festa major

REGIDORIA DE CULTURA

ANUNCI

Convocatòria de places de personal per al Punt d’Informació de la Festa Major de Solsona L’Ajuntament de Solsona convoca quatre places de treball per fer-se càrrec del Punt d’Informació de la Festa Major, que estarà obert entre els dies 6 i 13 de setembre d’enguany.

Aquestes trobades serveixen per fer noves amistats

L’horari del Punt d’Informació serà d’11 a 14 hores i de 18 a 20 hores, i es cobrirà en torns de dues persones, que treballaran un total de 20 hores cadascuna.

Per poder optar a aquestes places cal haver complert els 16 anys. Es valorarà els coneixements generals de la ciutat de Solsona i de la Festa Major.

Les persones interessades poden presentar la sol·licitud a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament fins al dissabte 23 d’agost.

REGIDORIA DE CULTURA

581 - Dijous, 14-08-2008

23

Societat

Aquesta nena es diu Júlia Torrentaller Serra i va néixer l'11 d'agost.

Felicitats de part de la família.

Tens un any més i els amics sempre estarem al teu costat per celebrar-ho.

FELICITATS!!!

24

581 - Djous, 14-08-2008

Celebracions

Ep, la foto

Ramon Estany

Si surts en una d’aquestes fotos o ets de la quinta del 81 que va anar a les Nacio t’esperem dissabte 30 d’agost a 2/4 de 10 al Trabucaire per sopar. Truqueu per confirmar al telèfon: 670 21 44 60 (David Oliva) o envieu un mail al: soparvuitequinta81@hotmail.com

Una abraçada per aquesta noia que celebrava anys

Ep, la foto

La parella de l'Sputnik

Una colla que sempre destaca

Des del mirador de la Plaça Major

581 - Dijous, 14-08-2008

25

Cartellera MÚSICA: AIMS Modern

Plaça del Camp, 16 d’agost, 20 h AIMS’apropa és el lema de la setena edició de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona i el seu festival, organitzats per l’Ajuntament sota la direcció artística de Peter Thiemann.

I, d’acord amb aquesta voluntat de fer-se més present al carrer i més accessible al públic de la comarca, l’AIMS ofereix un concert de música moderna a la plaça del Camp. Professors i altres músics convidats interpretaran tangos d’Astor Piazzolla, temes de bandes sonores de pel·lícules i música pop i rock.

L’entrada és gratuïta.

Ballada de sardanes

Passeig del Pare Claret, 15 d’agost, 19 h

Concerts del festival AIMS

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona amenitza una ballada de sardanes d’estiu al passeig del Pare Claret.

02_AIMS MODERN 16 d’agost - 22 h - Plaça del Camp de Solsona.

Concert de professors i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada gratuïta

REVETLLA: Jordi Casellas

Plaça del Camp, 16 d’agost, 23 h Jordi Casellas, jove músic solista de la comarca, amenitzarà la penúltima revetlla d’estiu de Solsona. Ofereix un repertori variat amb clàssics de sempre i, alhora, els èxits sobre les pistes de ball dels últims estius. L’entrada és lliure.

03_AIMS A LA COMA 17 d’agost - 18h - Hotel L’Avet de Port del Compte, La Coma Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada 5 euros

Festa del barri Sant Serapi

04_AIMS A NAVÈS 18 d’agost - 22 h - Església de Navès Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada 5 euros

Diumenge, 17 d’agost

10 del matí: Missa en honor a Sant Serapi. Sortint de missa, Esmorzar i engalanament del Sant.

2/4 de 6 de la tarda: Jocs infantils i Xocolatada 9 del vespre: Sopar de veïns

05_AIMS A OLIUS 19 d’agost - 22 h - Sant Esteve d’Olius Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada 5 euros 06_AIMS A EL MIRACLE D’AIMS 20 d’agost - 22 h - Santuari del Miracle, Riner Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada 5 euros

Festa del Barri de Sant Ramon DISSABTE 30 D’AGOST

08_AIMS A SANT LLORENÇ 22 d’agost - 22 h - Església de Sant Llorenç de Morunys Entrada 12 euros

9 VESPRE: Sopar de veïns 10 VESPRE: REVETLLA a càrrec del “Grup CRYSTAL”.

Durant el ball es farà el sorteig de: - 1er premi: Una estada d’un cap de setmana (Organitzat per Kauri Viatges).

- 2n premi: Una bicicleta.

- 3er premi: Un sintonitzador de T.D.T. - Premi extraordinari: Estada a l’Hotel Sant Roc d’una nit per dues persones, habitació especial, sopar, esmorzar i sessió d’SPA.

10_AIMS A CEURÓ 24 d’agost - 12 h - Sant Julià de Ceuró, Castellar de la Ribera Concert d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS. Entrada 5 euros 11_CONCERT DE CLOENDA 24 d’agost - 22 h - Teatre Comarcal de Solsona Programa a concretar. Entrada 12 euros

DIUMENGE 31 D’AGOST

MÉS CONCERTS del 18 al 23 d’agost - 30 minuts de música diària als carrers de Solsona Música de cambra dels alumnes d’AIMS incloent música popular catalana en les seves actuacions.

Entrada gratuïta.

9 MATÍ Tronada i tirada de barballó.

Esmorzar amb coca i barreja.

11.30 MATÍ: Missa.

5 TARDA: Jocs infantils (a càrrec de l’Esplai Riallera).

6 TARDA: Xocolatada 26

581 - Djous, 14-08-2008

Cartellera

Rutes nocturnes de la UBIC

Monument de la Sardana (punt d’inici) Dijous d’agost, a partir de les 21.30 h

Taller de poesia japonesa (Tanques) Dies 19 i 20 d’agost

La UBIC organitza una nova edició de rutes nocturnes per descobrir alguns dels racons més interessants i desconeguts de la ciutat. Es realitzen tots els dijous del mes d’agost en tres torns, a partir de 2/4 de 10 del vespre. El monument de la sardana, al Vall Calent, és el punt d’inici de les rutes.

Per a més informació i reserves, podeu trucar al tel. 636 419 380 (Míriam).

De 18.30 a 20.30 hores: A la Cambra de Comerç i Indústria de Solsona, Av. Dels Països Catalans, 7 baixos Organitzat per Ken Office SL Obert a tothom qui vulgui participar-hi. (inscripció gratuïta.

Cal venir el primer dia)

El Centre d’Estudis Lacetans ha organitzat una sessió de CINEMA A LA FRESCA

11a Trobada de gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc

Dimecres 20 d’agost, cinema a la fresca a la Plaça Sant Joan (21h.30).

Organitza: Centre d’Estudis Lacetans.

Col·labora: Direcció General de la Memòria Democràtica i Aj. de Solsona.

Pel·lícula: La caja de música (CostaGravas, EUA, 1989)

Divendres 15 i dissabte 16 d’agost

Amb motiu del 50è aniversari del primer gegantó de Manel Casserras, enguany s’organitza un acte especial per homenatjar el mestre geganter.

El divendres 15 d’agost A les 9 del matí i des de la plaça de Sant Roc, tota la quitxalla que ho vulgui podrà participar en una pujada a peu al Castellvell d’Olius amb el primer gegantó construït per l’artista Manel Casserras i que enguany compleix 50 anys. És un acte insòlit, que se circumscriu dins l’11a Trobada de gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc. En arribar al Castellvell es repartirà un regal commemoratiu a tots els nens i nenes que hi hagin participat, es llegirà un manifest, es farà ballar l’àliga i hi haurà un esmorzar popular.

Aplec de Sant Bernat

Dissabte, 23 d’agost 12 de la nit: Ball amenitzat amb Màrtir i el seu teclat Diumenge, 24 d’agost 2/4 d’12 del matí: Missa. En sortir, coca i barreja per a tothom.

2/4 de 7 de la tarda: Gran Ball amenitzat pel Grup Crystal. Es farà els balls del fanalet i rams i seran gratuïts. Hi haurà servei de begudes

L’endemà, dia 16 Se celebrarà la ja tradicional i consolidada festa dels geganters petits, cada any més popular entre la menudalla.

Enguany l’organització preveu que hi participin unes 250 peces infantils. Programa:

50è aniversari i remodelació del Santuari de Lurdes Prats de Lluçanès, 24 d’agost del 2008

9.00 h: Missa, ball de l’àliga infantil i xocolatada 17.00 h: 11a Trobada de gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc De 17.00 a 19.00 h: Plantada i inscripcions, acoloriment de dibuixos de gegants i xocolatada 19.00 h: Passacarrers 19.45 h: Ballets dels óssos, cavallets, drac, nans, àliga i gegantons, amb l’acompanyament musical de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Se sortejarà un nan entre tots els participants.

Triduum de preparació Dies 21, 22 i 23 d’agost, A les 8 del vespre, Rosari, Deprecacions a la Verge i Missa Dia 23 d’agost Processó de torxes un cop acabada la Missa

Festa anyal Dia 24 d’agost A les 12 del migdia Missa amb homilía del P. Bernabé Dalmau, Monjo de Montserrat i participació de la Coral Sant Jordi del Club de Jubilats, després, actuació dels gegants i bastoners.

A les 2 de la tarda, Dinar de germanor A 2/4 de 6 de la tarda: Funció eucarístico mariana, audició de sardanes i piscolabis. El dinar, organitzat per la Frater, es farà al Restaurant La Mola. Preu: 20 euros. Els no residents a Prats de Lluçanès poden encomanar-lo trucant al tel. 93 856 03 78/ 93 856 03 12 581 - Dijous, 14-08-2008

27

Bisbat

Ramon Estany

Solsona mostra com integrar els nous instruments i tecnologies a la comunicació de l’Església Les jornades de delegats de mitjans de comunicació dels bisbats de Catalunya es van celebrar a Solsona amb un gran èxit Del 26 al 28 de juny es van celebrar les jornades de delegats de comunicació, atorgant especial èmfasi al tema d'internet, del qual vam tenir dues interessants xerrades El Dr. Antoni Aira, director del diari digital “elsingulardigital.cat”, va destacar que la forma ha de sumar al fons i que cal aprofitar les plataformes que ofereix internet per acostar-nos a la gent (Picasa o Flickr –per fotos-, youtube –per vídeos-, blogger –per notícies...-) per tal de comunicar l’Església. Per altra banda, el Dr. Daniel Arasa, vingut de Roma i professor de la Pontifícia Universitat de la Santa Foto de grup dels Delegats dels Mitjans de Comunicació dels Bisbats catalans que van assistir a les Creu, ens va destacar les mancances i les Jornades de Solsona qualitats de les pàgines web diocesanes, revista del Barça, cal captar complicitats amb les noves eines: tenint en compte que cada bisbat té una realitat diferent i que facebook, picasa (fotos), youtube (vídeos)... cal adaptar-la a la xarxa. Segons Arasa, “la informació també ajuda a l'evangelització” Divendres 27 a la tarda, sota la presidència del Sr. Bisbe “Internet és un instrument que pot ajudar al -i amb els dos doctors esmentats abans més el Dr. Salvador contacte personal” (Daniel Arasa) Aragonès com a ponents- es va debatre el fet de si l’Església En la conferència Webs diocesanes: de Catalunya comunica bé. Quaranta-cinc persones, algunes de les quals van participar amb reflexions i preguntes, van seguir mancances i qualitats, el Dr. Arasa va fer palès que “cal saber fer interessant amb interès el tema de la taula rodona.

Les jornades, que s’havien iniciat el dijous 26 de juny allò que és important”. La conclusió va amb la reunió ordinària de l’ens i amb una missa presidida per ser que les pàgines web diocesanes estan Mons. Traserra, van finalitzar dissabte amb una visita turística millorant molt i que cal tenir en compte per la ciutat i amb un dinar de cloenda que va presidir el nostre múltiples aspectes, alguns molt senzills d’incidir-hi, per tal que la comunicació sigui efectiva. A més, vicari general, Mn. Antoni Quesada. “no hi ha contradicció entre informació i evangelització” ja que, per exemple, la informació de l’horari d’una missa pot “La forma ha de sumar al fons” (Toni Aira) conduir a què una persona celebri el sagrament.

El director de la web elsingulardigital.cat, el doctor Toni Aira, va impartir la primera conferència en la jornada de formació dels delegats de mitjans de comunicació dels bisbats de Catalunya (Simcos). El Sr. Aira va parlar de la importància dels multimèdia en la societat i de l’etapa 2.0 que està vivint internet. És l’etapa del “Fes-t’ho tu mateix” en referència a la quantitat de mitjans que ofereix la xarxa a l’hora de facilitar lloc a internet.

Aira creu vital l’oportunitat perquè els periodistes puguin disposar de la font original d’informació: “El secret està en què hi hagi l’opció de...”. Segons l’exsubdirector de la

Assistents a les conferències 28

581 - Djous, 14-08-2008

Bisbat

Ramon Estany

Per altra banda, la jornada es va completar amb la taula rodona Comunica bé l’Església a Catalunya?. Segons el Dr. Salvador Aragonès, cal tenir molt present la veritat en un món marcat pel discurs del relativisme. El Dr. Daniel Arasa, que fa 10 anys que viu a Roma, creu que valorar si es comunica bé o no és difícil però pensa que “el primer consell per comunicar bé és l’optimisme”. Finalment, el Dr. Antoni Aira va dir clarament que “l’Església no comunica prou bé” però que té les possibilitats i les eines per millorar malgrat les dificultats.

Queda clar que, com va remarcar el Dr. Aira, la comunicació és un factor clau en tota institució. Dídac Bertran, director del Simcos, en una conclusió magistral, va destacar que “veient com ens estimem” farem un gran pas cap a la bona comuni-

La taula rodona va tenir lloc a la Sala dels sants Màrtirs

cació del missatge cristià, ja que “no hem de tenir por ni hem de dubtar de proclamar la nostra fe, amb rostre amable”, i és que, com va afirmar Bertran, “els cristians tenim el millor producte, però no el sabem vendre”

En Record ALEJANDRO POSTILS COROMINAS *La Vall d’Ora, 19 de Juny de 1927 + Solsona, 12 d’Agost de 2008 Al cel sia Me’n vaig cap a St. Jaume amb la bossa plena de tresors, amb el caliu de les vostres rialles i el cap ple de bons records.

No tingueu ni mals, ni plors, amics que m’estimeu… me’n vaig cap a St. Jaume amb la bossa plena de tresors.

Avui, a St. Jaume, hi trobaré la mare, el pare i els meus germans, que feia dies que em cridaven i que m’estaven esperant.

La família: Maria, Nuri, Antoni, Sara i Àlex, cunyada, nebots, fillol i cosins, família tota i amics, us agraeixen la vostra pregària i el vostre condol.

Solsona, 14 d’Agost de 2008 581 - Dijous, 14-08-2008

29

Història

Montserrat

Breu passejada per la Festa Major de Solsona de l’any 1915, i... ( II ) els carrers del curs. Portava el pendó el digníssim Tinent de la Guardia Civil, don Manuel Medina, a qui acompanyaven, en calitat de cordonistes, el Sr. Capità de somatent, D. Joaquim Riera i D. Agustí Soler, metge. La concurrencia era molt nombrosa(...) Tancava la religiosa comitiva la Corporació municipal i el Sr. Jutje de 1ª instancia. Amenitzava l’acte la banda de música “La Lira Solsonina” aumentada amb algunes parts per l’orquesta de Manresa “Els Forasters”.

El dijous a dos quarts de vuit del vespre va començar la solemníssima Novena que tots els anys se celebra en honor de “Records d’anys passats que ja no tornen, ni tornaran”, nostra Patrona la Mare-de-Deu del Claustre.

L’esplèndida i artística il·luminació diu el poeta en aquests versos dedicats a eléctrica de la Capella, deguda a la direcla Festa Major de Solsona. ció del eminent arquitecte Sr. Martorell, I jo us dic que, si voleu, a continudonava an aquesta un aspecte de gran gala ació podreu llegir uns quants records més i serietat.” de la Festa Major d’aquell any 1915, que Però, al “Lacetània”, no acabaren ja no torna, ni tornarà. Som-hi!: aquí les contalles i comentaris de la Festa El “Lacetània” del 13-09-1915 fa Major de 1915 i, pel fet que, segons aquest un extens resum de les funcions religioses periòdic, en altres festes senyalades alguns que s’hi celebraren, del qual transcric els representants de la ciutat havien deixat de refragments següents: “(...)Han revestit la sopresentar-la en solemnitats religioses “no hem lemnitat que es ja costum en nostra Catedral tingut alcalde en els nostres actes de culte i el en la Festa Major. El primer dia nostre talem no ha pogut ésser portat pels concejals, Excm. Sr. Bisbe celebrà de Pontifical i costum de temps immemorial(...)”, a l’article de mig el segón. El cor de Filles de María, “Ull Viu” del “Lacetània” del dia 25-09junt amb la Capella de la Catedral cantá a Escut del bisbe de Solsona Francesc Vidal i 1915, hi ha un breu comentari referit a la dos cor, amb la justeça que’ns té acostumats, Barraquer (Lacetània, ACS).

Festa Major d’aquell any. Per la qual cosa en la Missa de Paisani, el primer dia i Galgani el segon. Els sermons foren confiats al eloqüent orador sagrat i copio els fragments següents: (...)Els caps-devanters de la política caciquistica, que avui tan arrelada está en nostra ciutat, comencen llorejat poeta Mn. Josep Cardona, beneficiat de Sabadell.

La professó de la tarda, presidida per l’Excm. Sr. Bisbe, ja a bellugar-se. Perqué? per a preparar el terreny per a les properes fou lluidissima. Aquesta recorregué el curs de costum, sent eleccions. Avui tot el seu anhel és en fer veure que durant el temps presenciat el séu pas per centenars de persones que omplien que han gobernat Solsona, tot ha sigut bona administració(....) Sols treuen al públic tot lo que pot lluir, pero lo que’ls acusa s’ho callen, ningu sab rés de rés(...) Durant aquestes festes hem pogut tornar a veure que teniem ajuntament que’ns representava en els actes religiosos; però no és que s’haja convertit: és que veu venir les eleccions i, si fins ara ha prescindit de la voluntat del poble, obrant com a cacics, ara vol fer veure’l nostre batlle i els seus companys, que són dignes representants de la catòlica Solsona(...)”.

Bé, i havent desgranat, ja, els records de la Festa Major de la ciutat de Solsona del reculat any 1915, el bisbe administrador apostòlic de la qual era Francesc Vidal i Barraquer, tot seguit transcriuré la descripció que, del seu escut, escrigué mossèn Joan Serra i Vilaró en un “Lacetània” de l’any que el nou prelat hi féu entrada -l’any 1914-: “Per això, amb alegria, vull cantar eixa cançó.

Si els llavis riuen la festa, els ulls ploren els records, d’anys passats que ja no tornen, ni tornaran, amors morts.

Per això canto a Solsona.

Per això, la canto jo”. (“Oda a Solsona” -any 1981-, Miquel M. Flores Flaquer).

“L’ESCUT DEL NOU BISBE Amb força gust, per la seva elegancia i sencillesa, és dibuixat l’escut del nostre Bisbe en l’antiga forma catalana.

Té al front, en escudet circular, el tau d’or en camp de gules de la Séu Primada de Tarragona, en la qual fins ara ha exercit son apostolat, i és, per lo tant, sa més noble empresa.

L’escut es partit, ostentant en la primera part, que és d’atzur, una banda d’argent amb tres arminis en la part superior i un xeuró

Processó a Solsona, principis del segle XX. (Foto, Arxiu Vicens).

30

581 - Djous, 14-08-2008

Història

Montserrat

El Cardenal F. Vidal i Barraquer -bisbe de Solsona 1913-1919- (dreta), amb el bisbe V. Comellas Santamaría –bisbe de Solsona 1920-1945- (esquerra) i F. De Paula Vallet i Arnau, al Santuari de Queralt. (Foto, G. Encic. Cat.).

Tarja de la “cobla-orquestra-orquestrina, Lira Solsonina"). (Foto, ACS).

d’or en l’inferior surmontat de dues roses i amb una altra sota’l vertix.

Son aquestes les armes de la noble familia de Barraquer.

L’altra part torna a partir-se, tenint empinat en la primera, que és de gules, un cavall ensellat; i una guineu al natural en la segona, que és d’argent. Aquestes són les armes de sa nobla avia paterna, filla dels cavallers de Gimbernat.

I carinyosament ens amonesta en sa divisa, prenent les paraules de l’apostol S. Joan en sa primera epístola, dient-nos que’ns estimem els uns als altres: Diligite alterutrum”.

---------------I amb uns altres versos dedicats a la Festa Major de la ciutat de Solsona, que l’any 1981 escrigué Miquel M. Flores

581 - Dijous, 14-08-2008

Flaquer en la seva Oda a Solsona, us dic ben cordialment: Adéusiau!, que tingueu una MOLT BONA FESTA MAJOR!!!.

“Mes avui, que a festa toquen; perquè és la Festa Major i les campanes al vol, dringuegen cridant a festa; Estimem, Cantem. Saltem.

I aplegats, fem en conquesta, Sardana de germanor; De les dances, la millor”.

31

Indrets amb misteri

Jaume Clavé

Serpent d’estiu

La foto

Sabartès

Deien que els diaris a l’estiu, quan escassejaven les notícies, s’inventaven alguna història falsa, que es coneixia com la serp d’estiu. Aquí, en aquesta foto, en ple estiu podem descobrir-hi la serpent més gran del món, localitzada a la ribera Salada, però en el perfil de la serra de Ceuró, de dos quilòmetres de llargada almenys, des de Ginestà, on comença el cap, fins al trencant del Villaró, on acaba la cua.

Les seves sinuositats ens volen indicar que tanmateix està viva. Ai, si algú pateix ofidiofòbia (horror a les serps), que som tants, més valdrà que no se la miri gaire.

No som els primers en descobrir aquesta serp ja que el nom de la masia de Sabartès, al fil de la serra, vol dir serpent, com l’hebreu Sefarad, de les mateixes consonants, ja que la f es convertí en b (labials). Era el nom que els jueus donaven a Espanya, i d’aquí els sefardites, que són els jueus espanyols expulsats pels Reis Catòlics i que encara avui parlen en castellà, però com es parlava en el segle XV. És probable que d’Espanya en diguessin Sefarad perquè el riu Ebre és un riu que fa moltíssimes tortes abans de desguassar al Mediterrani. I d’aquesta manera el nom de Sabartès, perdut en un indret solitari de Catalunya, ens descobreix el significat de Sefarad, com al país de la serp.

Dalt de Sabartès, però, en el turó superior, hi ha una altra serp megalítica de grans proporcions. Els cristians li deurien asclar el cap per la meitat, però la seva cua escamosa encara resta igual. I al seu lloc hi feren la magnífica església romànica. Estem, doncs, davant d’un misteri. Qui va fer aquestes serps, la geologia o bé la intel·ligència d’algú? Tota la contrada de la Ribera Salada té traces evidents d’haver esat feta d’acord amb un projecte original.

Antigament El culte a la serpent s’estenia arreu del món i a la Bíblia podem veure com el diable la va utilitzar per a temptar la nostra mare Eva. Mite o realitat, és un animal que gaudeix de la pitjor fama i per això fa posar la pell de gallina veure com d’alguna manera la seva figura retorna en forma de tatuatges i de còmics, que no s’entén que puguin plaure a ningú i menys a la quitxalla.

32

581 - Djous, 14-08-2008

Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

Xerrada de l’Escola de Famílies sobre joc patològic El dijous 31 de juliol va tenir lloc a la seu del Sol del Solsonès la xerrada de l’Escola de Famílies sobre el trastorn de joc patològic impartida per la psicòloga de l’associació Montserrat Martínez.

Els continguts que es van tractar varen ser: què entenem per joc patològic, antecedents històrics del trastorn, epidemiologia, perfil, fases en que es desenvolupa la conducta patològica, factors que intervenen, etc…

Es defineix el joc patològic com un deteriorament del control de la conducta de joc, que es manifesta per un conjunt de símptomes cognitius, conductuals i fisiològics. El subjecte seguirà jugant, tot i que la seva conducta distorsiona o lesiona objectius personals, familiars o professionals. Els criteris diagnòstics serien: 1) Progressió, Preocupació, Intolerància a les pèrdues i Indiferència a les conseqüències.

Tot i que el tema va ser molt interessant, l’assistència de públic va ser fluixa. És per aquest motiu que recordem quina serà la propera xerrada d’Escola de famílies: 25 de setembre a les 19 hores: Com millorar l’autoestima, a càrrec de M. Martínez

A l’acte varen assistir l’alcalde de St. Llorenç de Morunys, senyor Enric Roures, el president de l’entitat Sol del Solsonès, Enric Serra, i el coordinador del PLEAS, doctor Antoni Fernández.

Conveni Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys i Sol del Solsonès (PLEAS) El passat dia 9 d’agost es va signar el conveni de col. laboració entre l’Ajuntament de St. Llorenç de Morunys i l’Associació Sol del Solsonès per la redacció del PLEAS. L’ajuntament és molt sensible i reconeix les tasques que està portant a terme el Sol del Solsonès. Durant la reunió es va acordar que per la primavera del proper any es farà una Nit Literària i Musical a St. Llorenç de Morunys, en la qual participaran les entitats i les persones de la Vall de Lord amb les seves especialitats literàries i musicals, que a la vegada serà un reconeixement i homenatge als habitants de la Vall de Lord.

Durant els dies de la Festa Major de St. Llorenç el club social del Sol del Solsonès ha exposat una col·lecció de fotografies de diferents llocs de la comarca del Solsonès de la qual donem gràcies a l’Ajuntament i a totes les persones, que han sigut moltíssimes, que han visitat l’exposició i han col.laborat.

VI Festa Literària Musical organitzada pel Sol del Solsonès Enguany se celebrarà la VI nit Literària Musical organitzada pel Sol del Solsonès (dissabte, 25 d’octubre de 2008), busquem la col·laboració de tots aquells artistes que estiguin interessats/des a participar-hi (podeu contactar amb nosaltres trucant al 973 48 36 83 / 650867025 (Enric) o bé, enviant un correu electrònic a soldesolsones@yahoo.es).

El Sol del Solsonès necessita incorporar un/a Coordinador/a amb titulació superior.

Interessats/des envieu currículum a: soldesolsones@yahoo.es

Associacions i Entitats

El Sol del Solsonès té a disposició de tothom el núm. de loteria de Nadal d’enguany. 64.853 Ets un sol!

Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava del Solsonès

Convocatòria d’eleccions a la Junta de l’Associació ORDRE DEL DIA

Eleccions a la Junta Directiva de l’Associació de Colleccionistes de Plaques de Cava del Solsonès.

Tots els socis i sòcies majors d’edat interessats poden presentar les seves candidatures, el termini per a la seva presentació queda obert i finalitzarà el dia 4 de setembre.

• • •

L’actual Junta vol aprofitar l’avinentesa per convidar tothom a exercir el seu dret a vot. Les candidatures presentades hauran de ser trameses per escrit al nostre correu electrònic acpsolsones@hotmail.com, o bé per correu ordinari a la nostra adreça postal: ACP Solsonès _ Casal de Cultura, bústia 28 _ Passeig Pare Claret núm. 1, 25280, Solsona

Les eleccions se celebraran en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària que es convoca per al dia 5 de setembre, a les 21.30 h. en primera convocatòria, i a les 22.00 h. en segona convocatòria, a la Sala d’actes del Casal de Cultura, amb el següent ordre del dia.

581 - Dijous, 14-08-2008

Lectura i aprovació de l’acta anterior Elecció del President i de la Junta Directiva Precs i suggeriments

33

Associacions i Entitats

Penya Barcelonista de Solsona i Comarca

Concurs del logotip del “25è aniversari de la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca” L’objectiu del concurs és la selecció del logotip per a promocionar i identificar el 25è. Aniversari de la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca. La proposta guanyadora s’utilitzarà com a imatge visual dels elements commemoratius del 25è aniversari de la P.B.S.C. en les seves presentacions gràfiques (bosses, fullets, obsequis, records, …) videogràfiques, informàtiques o en qualsevol altre mitjà gràfic.

Poden participar en el concurs tots els artistes, dissenyadors i qualsevol persona interessada.

L’obra no s’ha de signar. A cada disseny s’ha d’adjuntar un sobre tancat amb el nom i cognoms, fotocòpia del DNI i les dades de contacte de l’autor (telèfon i adreça).

Es poden entregar les propostes fins el dia 20 de setembre de 2008 a Inproject ( C. la Sardana, 3, de Solsona) i a Resol (C. Sant Nicolau, 4, de Solsona).

L’obra guanyadora es premiarà amb 250 euros i 2 entrades per al Dinar Oficial del 25è. Aniversari.

En el temps de descans del primer partit de futbol sala que la P.B.S.C. jugui com a local, el dia 4 d´octubre del 2008 (P.B. Solsona – Balaguer C.F.S.) es farà public el nom del guanyador.

Les obres no premiades podran ser recollides al mateix punt on van ser entregades, un cop hagin estat exposades per la P.B.S.C. en les dates a determinar per la Comissió Organitzadora.

-

El treball ha de ser en format A-4, en disposició horitzontal o vertical.

- El procediment i les tècniques del disseny són lliures, però ha de ser estàtic (sense animacions flaix, etc.).

- Cal presentar l’original del logotip imprès en format A-4, muntat en suport rígid de 30 cms. x 40 cms.

- El disseny haurà de ser fàcilment reproduïble en una sola tinta.

- Si la proposta es realitza en format digital, s’haurà d’adjuntar una impressió incorporada en el suport especificat anteriorment.

En el disseny ha de constar, amb caràcter obligatòri, “25è. aniversari”, i mostrarà, de manera inequívoca, que fa referència a la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca.

Associacions i Entitats

Notes -

Les propostes que es presentin hauran de ser originals i inèdites. - La participació al concurs de logotips suposa l’acceptació de les bases i del veredicte, podent-se declarar el premi desert. - Qualsevol imprevist serà resolt per l’organització. www.lapenya.cat

Carnaval de Solsona

Concurs de cartells Carnaval de Solsona 2009

Divendres, 15 - 7.30 tarda (dia de l'espectador) Dissabte, 16 - 11.00 nit Diumenge, 17 - 7.30 tarda Dilluns, 18 - 10.15 nit

34

pr

• Dijous, 14 - 10.15 nit • Divendres, 15 - 10.15 nit (dia de l'espectador) • Dissabte, 16 - 6.15 nit • Diumenge, 17 - 5.15 tarda

0, 5

SUPERAGENTE 86

a qu ue e d'un 0 E eh ld ae u Su nt r pe as m iablo rag ue se rada os rto pa en te 86

• • • •

sq

-

ANTES QUE EL DIABLO SEPA QUE HAS MUERTO

pe r

-

7 ANYS 18 ANYS

co m

-

18 ANYS 7 ANYS

r la

-

pe

-

An te

-

Participants: Tota persona interessada. També hi poden participar les no interessades.

Tema Lliure. Mida 40x55. Vertical o horitzontal.

Núm. de cartell: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits.

Identificació: Darrere del cartell, hi ha d’haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins d’un sobre tancat.

Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme.

Admissió: Fins el 14 de novembre de 2008.

Veredicte: 15 de novembre de 2008.

Premi: 33.000 iens + 2 abonaments + 1 llotja L’organització comunicarà personalment al guanyador la data i el lloc d’entrega.

Nota: Els cartells que no segueixin les normes anteriorment esmentades quedaran fora de concurs. L’Associació retornarà tots els cartells a l’autor excepte el guanyador, que quedarà en propietat de l’Associació. En el Cartell hi ha de posar "Carnaval 2009 Solsona·" L’organització es reserva el dret de modificar, alterar o anular les bases del concurs sense previ avís.

VA L

-

581 - Djous, 14-08-2008

Associacions i Entitats

Consells d'estiu

Penya Madridista

El cop de calor

Viatge a Expo Saragossa

un perill per a la salut

La Penya Madridista de Solsona i comarca organitza un viatge a la Expo obert a tothom.

Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per al nostre organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

El proper dissabte, 23 d'agost, la Penya Madridista de Solsona i Comarca organitzarà un viatge a l'Exposició de Saragossa. L'hora de sortida serà a les 6 del matí de l'estació d'autobusos i es tornarà quan s'acabi l'espectacle de l'Aigua, a 2/4 de 12 de la nit.

El preu de la sortida és de 50 euros per als adults. 35 euros per als nens i joves de 5 a 14 anys i 40 euros per als joves d'entre 15 i 25 anys i per als jubilats.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: Febre molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència, pèrdua del coneixement... poden ser símptomes que una persona està patint un cop de calor. Si us hi trobeu, aviseu urgentment els serveis sanitaris. I mentrestant, traslladeu la persona a un indret més fresc, mulleu-la i venteu-la. Li podeu donar aigua sempre que no tingui convulsions i no hagi perdut la consciència.

Sopar de Celebració Dins els actes previstos de la Penya, també es convoca tothom al sopar de celebració per commemorar el títol de lliga de la temporada passada. Serà al Restaurant La Colometa el proper divendres, 29 d'agost, a 2/4 de 10 del vespre.

El menú constarà d'entrants amb amanida, embutits i pica-pica variat, graellada de carn a la brasa, postres, pastís i cava. El preu del sopar és de 13 euros per als socis i 18 euros per als que no ho són. Durant el sopar s'obsequiarà els membres de la Junta i col. laboradors degut al proper canvi de junta.

Cal prestar una atenció especial a aquests col·lectius o si sou familiars o coneguts d’aquestes persones: - Gent més gran de 75 anys.

- Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.

- Persones que realitzen un activitat física important.

- Nadons.

- Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.

- Persones que prenen una medicació especial (tranquillitzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).

Per a apuntar-se tant al viatge a l'Expo com al sopar, cap fer-ho abans del dissabte 16 d'agost als llocs habituals: Bar Sierrra Nevada, Bar Only Party, Bar Esquirol de Solsona i al Bar Bugatti de la Seu d'Urgell. En apuntar-se caldrà abonar l'import del viatge i del sopar.

Per a més informació podeu trucar al telèfon 677 49 98 23 (Agustín) 1

Associacions i Entitats

Busqueu l’ombra al carrer - Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor.

- Porteu una gorra o un barret i utilitzeu roba lleugera i que no sigui ajustada.

- Mulleu-vos una mica la cara i la roba.

- Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores del sol.

- Limiteu l’activitat física intensa.

Club Estel del Solsonès

Molta aigua - Beveu aigua i sucs de fruita.

- Refresqueu-vos sovint.

- No prengueu begudes alcohòliques.

- Eviteu els menjars molt calents.

Horari d'estiu Fins el dia 15 de setembre el Club Estel tindrà el següent horari: Matí: tancat (Excepte divendres, que estarà obert de 10h a 12h) Tarda: Obert de 16h a 20h.

Fresca a casa - Tanqueu les persianes quan hi toca el sol.

- Obriu les finestres durant la nit.

- Estigueu-vos a les zones més fresques.

- Refresqueu l’ambient amb ventiladors, aires condicionats (no inferior a 25 graus),...

Dissabte 16 agost

EXCURSIÓ A CARDONA: Visitarem les Mines de sal, el museu de la sal, el Castell Medieval i dinar.

Per a més informació d’aquestes activitats us podeu adreçar al Local del Club Estel: Carrer Santa Llúcia, número 24 o al telèfon: 973 48 10 47 581 - Dijous, 14-08-2008

Creu Roja del Solsonès

35

Records

Opinió

Eudald Reig i Fitó

L’aeri Súria – Cardona

Cardona, Sortida del cable a Súria.

Tots els que fa 30 o més anys que tenim 20 anys hem viscut una part de la postguerra, època en que la vida era molt diferent de l’actual i a tots ens ha deixat records bons, dolents, curiosos, etc. Un fet que crec que la majoria recordem d’aquella època és que molta gent anomenats “pobres” passaven de casa en casa demanant una caritat per poder alimentar-se i continuar vivint sense esperança de millora…

El cas que us narraré va succeir a principi dels 60 a un d’aquests “pobres” conegut per “el Juanillo” i que jo li havia sentit explicar moltes vegades. Per aquell temps les mines de sal de Cardona treballaven a ple rendiment. La sal era traslladada fins a Súria mitjançant les vagonetes que sospeses d’un cable i arrastrades per un altre eren transportades, i un cop a Súria la carregaven al tren cap a altres destins. Concretament a Súria, fou quan “el Juanillo” trobant-se a prop del lloc on buidaven les vagonetes i amb la idea de traslladar-se a Cardona va pensar que un viatger ràpid i barat seria el de pujar a una vagoneta i aprofitar-ho allí ja que passaven a ras de terra. Així a la primera vagoneta que s’acostà hi tirà tot el seu equipatge amb la mala fortuna que no li donà temps de pujar-hi ell, i hagué de pujar a la següent. El viatge era fabulós sense caminar ni pagar, fins que a més amunt de Cal Flautes a on les vagonetes travessaven el riu Cardener i essent un dissabte a la tarda el qual a la mina paren el funcionament, ell es quedà allí penjat sense res per menjar, ja que els paquets estaven a la vagoneta del seu davant. Va haver d’esperar que arribés el dilluns per continuar el viatge, i a més, explicava que el diumenge va ploure i treia l’aigua de dins de la vagoneta amb les mans.

Quan va arribar el dilluns i engegaren les vagonetes continuà el seu viatge i arribà a la mina trobant-se davant la sorpresa de tots. Explicava que el facultatiu li va donar roba eixuta, menjar i mitja botella de “soberano” “que no sobró no” i li digué “y no se les vuelva a ocurrir nunca més” al que li contestà “no se preocupe usted que no se me ocurrirà nunca más”.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 36

Xavier Solé i Pla

La imatge El Rosenberger és un concorregut restaurant situat al costat d’una botiga de Gianfranco Ferré, a pocs metres de la plaça Albertina, en ple centre de Viena. En aquest establiment, el cost de l’àpat no es basa en el contingut, sinó en el continent, és a dir en el tamany del plat escollit. Si un omple un plat petit, paga poc. Si un posa quatre foteses en un plat gran, paga més que no pas el del plat petit.

El Rosenberger no fa sinó exemplificar de forma notable la senzillesa, cada dia més, del nostre comportament.

I així de fàcil ens podem descriure, cada vegada més simples i superficials. En massa ocasions prenem en consideració la persona pel què aparenta, no pel què és.

Explicaven una vegada d’una donzella tan dolça, fina i gentil, la bellesa de la qual era tan sublim, que va ser incapaç de trobar cap príncep (o princesa) que l’acollís a la seva alcova, i es va veure obligada, pels a vegades imprevisibles i desafortunats averanys del destí, a raure en el reialme dels gripaus.

Opinió

Josep Maria Poblet

Jocs olímpics Jocs Olímpics a la Xina, on molts lluitaran a mort per una medalla d’or car, avui, n`hi ha allí la mina.

Romandrà en nostra retina la bellesa de l’esport que esdevé un preuat tresor quan és pur, sense metzina.

Han dit per televisió una data concloent dels esportistes hispans: De l’àmplia delegació “sols” el vuitanta per cent són atletes catalans.

Pel lector intel·ligent no cal cap aclariment.

581 - Djous, 14-08-2008

Records

Pere Espinal

Ara us explicaré un fet que fa uns 80 anys que va passar a Solsona Un dels xofers que tenien a cal Galtanegre era el Pere Colilles.

Amb ell hi tenia molta relació. Ens va portar a Lurdes, a Saragossa i al Miracle amb el seu cotxe.

Un dia li vaig preguntar: - Per què et diuen el Peret Patraques?

- Ja t’ho explicaré: Del cony de les dones en deia la “Patraca” i en feia tanta broma que en parlar-ne feia riure la gent i em van dir el Patraques. Un dia pujant de Manresa que plovia molt un home va seure al banc de darrera i s’hi va adormir. En arribar vaig ficar el cotxe al garatge i la gent va sortir i no es va mullar. D’aquesta manera estenien el paraigües i marxaven tranquil·lament cap a casa. En despertar-se, l’home es va trobar amb el garatge tancat. Va fer soroll, li van obrir la porta i el Galtanegre li va dir: -“Aquí hi estaves prou bé: enlloc de fer soroll podies esperar demà dematí”.

Quan vaig arribar el vell Galtanegre em va fotre una bordada tot enfadat: -“Patraques, has de vigilar: Va quedar un passatger tancat aquí.”

-“Què cony m’expliqueu a mi, quina culpa en tinc si ell s’hi ha adormit!”

Allò em va servir d’experiència: Cada dia passava revista del cotxe. Em van fotre una innocentada, quina innocentada em van fotre!: Una noia em va portar, abans de marxar, un paquet tan gros que a Manresa ja el pagarien en anar-lo a buscar.

El Rossendo, aquell que era casat amb una Mossa del Cafè del Ros, em va dir: -“Patraques, vols dir que…em sembla que t’han pres el pèl.”

Jo li vaig dir que sí, vaig anar a la barberia i em van

Anècdotes

tallar els cabells. -“Així pots dir Patraques que avui t’han ben ensarronat.”

En marxar el Rossendo torna el paquet i em va dir: -“Patraques, aquest paquet va sense direcció. El portar-lo i tornar-lo val 15 pessetes. Ja que no saps la noia que te’l va donar, que facin la crida que el torni a buscar i pagui el treball. Aquest paquet és ple de quisca. La quisca és un gènere molt important i s’ha de transportar molt ben controlat.”

En arribar a Solsona ja m’esperava el Joanet i em va dir tot rient: -“Aquest paquet me’l portes a casa. Si el vénen a buscar l’entregarem amb el paquet de la noia cap a cal Galtanegre”.

A la Placeta de Sant Salvador un grup de gent m’esperava que arribés per fer-se un tip de riure i, en arribar, tots van marxar –no cal dir-ho- rient.

L’Isidro em va dir: -“Mira, Colilles, avui és la festa dels sants Innocents i és permès de fer broma. Aquest paquet és ple de merda de l’estable dels machus de cal Nasrratat i te’l va portar una noia de cal Sabater Pericu. Com riuran les noies…que l’has passejat i portat aquí. Tens un parlar molt barroer; sort que ets xofer de cal Galtanegre i ens han dit que t’aviséssim: mira de parlar bé i et direm Peret Colilles o Peret del Cotxe”.

Quan les noies em veien em miraven i reien i jo amb posat seriós com un guardarodes. Un dia el senyor Pau Grifell em va fer un sermonet i li vaig dir: -“Alguna broma la dec poder dir” “Alguna broma també es pot dir, procurant no fer escàndol i no afectar la dignitat de ningú: procura parlar bé” Em va donar un bitllet de 25 pessetes que tenia un sant Crist. -“Déu vulgui que et recordis del consell del Pau Grifell”.

CEIP El Vinyet

L’hort del CEIP El Vinyet no està de vacances Durant el mes de maig, amb l’Anna, tots els Patufets i Tabalets vàrem plantar a l’hort de l’escola enciams, tomaqueres, maduixeres, cebes i síndries.

Els enciams els sortejàvem l’últim dia d’escola i els vuit enciams que havíem plantat van marxar cap a casa d’alguns nens i nenes.

Quan vam començar les vacances encara no hi havia res més a l’hort però la Teresa cada dos dies va a regar-lo i aquesta setmana ha trobat els primers tomàquets madurs, alguna ceba, carbassons i una maduixa que s’han repartit entre els nens de l’escola que fan activitats a l’Espaigua.

581 - Dijous, 14-08-2008

Ara, els anirem cuidant i a veure si al setembre quan tornem a l’escola podem fer una amanida ben bona amb els tomàquets de l’hort i de postres síndria.

Que acabeu de passar unes bones vacances !!!!

37

Opinió

Associació de Dones del Solsonès

Simoneta Filaprim Ahir la nit, el meu marit i jo vàrem sortir a sopar per celebrar el meu cinquantè aniversari. Com que ell havia tingut tota la tarda per preparar-se —treballa atenent el públic en un banc molt famós—, es va ben empolainar. No li faltava detall!

En canvi, jo, que m’havia escarrassat tota la tarda quadrant els números de l’empresa que dirigeixo, quan me’n vaig adonar, ja s’havia fet l’hora de marxar i tot just vaig tenir temps de posarme un collaret que em donés un aire més festiu.

El romàntic sopar va transcórrer feliçment. Sense cap incidència: cap conversa endarrerida ni res de nou a comentar.

Jo estava contenta d’haver arribat al mig segle però, una mica esglaiada en pensar que ja portava més de vint anys amb el mateix marit. Que estrany, no, a 2008? I mentre esperava el típic ram de cinquanta roses vermelles que no va arribar, el meu marit em va regalar (amb tota la seva bona voluntat) el llibre que feia temps que em volia comprar: Com pescar un home als cinquanta anys. Tenia de bo el llibre que amagava dos passatges d’avió a la Ximbamba francesa. Meravellós!

Tot anava amb normalitat fins que vaig voler pagar i li vaig lliurar la meva targeta de crèdit al cambrer. Ell, em va mirar, em va veure, la va agafar, es va adonar que era una dona, em va tornar a mirar on no diré i... quan va tornar, la hi va donar al meu marit!

Opinió

Vaig agafar tal fúria rabiosa que, a punt vaig estar, de tirar-li la copa de vi negre per damunt de la camisa blanca.

Després vaig posar la mà a la copa d’aigua i, uns segons més tard, em va tornar el senderi. Però, la llengua encara la tenia com la de les serps verinoses: - Escolti jove, qui li ha donat a vostè la targeta? Quants anys té vostè? Que no ha pujat en una classe amb nens i nenes intentant aprendre que homes i dones són iguals? Que sap què és la paritat? Doncs, jo li ho explicaré! Resulta que les dones hem treballat des que el món és món. I hem parit fills i els hem alletat i els hem educat i els hem... I, a més a més de tot això, som unes excel·lents professionals i unes inesgotables treballadores. I com que treballem, guanyem diners. I com que guanyem diners, tenim targetes de crèdit ben grassetes (a principi de mes) i podem convidar els nostres marits, ja que ells tenen més per costum oblidar-se’n... I nosaltres, a més a més de parir, alletar, educar, treballar, guanyar diners i... ens recordem de les dates que tot matrimoni i família ha de celebrar! I encara més: ens sobra temps per fer sermons als cambrers masclistes. Ara, agafi la targeta, posi-la al costat de la meva mà dreta i, amb molt de gust i ben orgullosa, la hi signaré. Ho ha entès, jove?

Si us plau, feministes, no permeteu -si un dia esteu disposades a pagar de la vostra targeta-, que us tractin com a insolvents.

F. Torres

Els efectes de la crisi A les zones més deprimides de l'Índia les dones acostumen portar la responsabilitat del manteniment de la llar. És molt segur que aquestes dones índies mai no han sentit parlar de la crisi perquè elles l’han viscuda des del néixer. No saben què és això del Banc Mundial, el PIB i els petrodòlars. I molt menys encara coneixen un ministre d’economia que es diu Solbes.

Tampoc no tenen ni idea de fins a quin nivell afectarà la recessió econòmica a espanyols i la resta d’europeus.

El que sí que saben molt bé és el que representa un sac d’arròs. El valor que té cada gra d’aquest sac.

Saben que són la vida per als seus fills i potser fins i tot la subsistència de la família per unes quantes setmanes. Gens no els preocupa l’equilibri de la dieta, conservar la línia, ni l’excès de colesterol.

Aquí en el nostre país als que més els pot condicionar els suposarà comprar menys roba, menys electrodomèstics i limitar-se en

algunes cerveses, sopars fora de casa, viatges i algun que altre caprici.

Aquí ningú no quedarà sense menjar.

Quan sentim parlar els nostres polítics, cal preguntar-se: I de quins parlen?. Quin és el seu punt de referència?. Evidentment, la societat del confort i el benestar. I utilitzen paraules molt boniques com "desacceleració del creixement", que ja som el vuitè país del món, que en recursos "anem per sobre d’Itàlia".

Potser no podrem canviar el cotxe, comprar la casa o fer aquell viatge que pensàvem.

Però amb aquestes preocupacions oblidem fàcilment les verdaderes víctimes d’aquest altre terrorisme neoliberal: l’immigrant, que després de jugar-se la vida es queda sense feina. El pensionista o la pensionista que no pot arribar a final de mes... i els milers de nens que aquesta crisi matarà en aquells països en vies de desenvolupament. Però no cal alarmar-se. Els nostres experts pensen que això passarà de seguida. “Fantàstic”.

38

581 - Djous, 14-08-2008

Opinió

Opinió

Ramon Gualdo

La Collita dels gegantons

Josep Àngel Colomés

Clubs esportius, entitats i blocs a Internet

Les feines de la pagesia ténen els seus moments adequats. A l’estiu hi tenim la sega. Quan el blat ja és al sac i és ben lligat, a la nostra comarca encara es poden recollir altres fruits de la terra. No oblidem que som comarca pagesa. Doncs, a mitjan d’agost broten, floreixen, esclaten, revifen, unes plantes molt vives, bellugadisses, plenes de colors, ufanes… Són, ELS GEGANTONS. Tant si hi ha hagut sequera com si hi ha hagut xàfecs, apareixen abundants aquests éssers portadors de festa, amb cara de ser amics de la gresca. Potser Sant Roc deu beneir els camps d’aquest cultiu, perquè es presenten abundants i valents, eixerits. Bona collita. Sí, gent de Solsona. És el fruit de la terra i del treball dels homes… i de les dones, dels pares i les mares, dels nens i de les nenes, d’un grapat de col·laboradors, de gent il.lusionada… Tots plegats han estat els sembradors d’aquesta bona llavor.

Com que la collita és bona, de les nostres arrels pageses en surt un brollador d’alegria, i sonen músiques i rialles. La gent d’aquesta immensa casa pairal (bella Solsona), la qual “fa encara mil rialles al llarg del seu historial”, davant del portal de la gran masia, contempla la festa. Els amos, els mosos, els hereus, els cabalers, les padrines… amb la pell colrada, guaiten la ballada de gegantons. Amb els ulls ben lluents, s’ho miren des del pedrís de la casa. D’aquesta masia que diu: “Si un dia, tu, vençut de fred o gana – hi escaus de Déu vos guard, pres d’ella al mot, entra, escalfa’t, menja, demana, a la nostra masia hi ha de tot”. I aquesta gent, davant de la collita de Gegantons, diu, contenta: “Quin bé de Déu!”.

El juny passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència del director del www.elsingulardigital.cat, el Dr. Antoni Aira. En ella ens parlava de les possibilitats de comunicació a través d’internet i de l’arribada del 2.0, del fes-t’ho tu mateix. Això vol dir, que han aparegut eines senzilles que permeten, sense ser un expert, tenir un lloc a internet de manera digna i pràctica. Per bé que com a premissa cal dir que, com una web realitzada per un bon dissenyador, no hi ha res.

Una de les eines que ha anat en auge aquests últims temps és el bloc, una pàgina web gratuïta i prefabricada que qualsevol navegant pot utilitzar com a pàgina personal o com a pàgina per a la seva entitat o grup.

Alguns dels nostres clubs esportius i entitats encara no tenen pàgina web i tampoc no tenen bloc.

Crec sincerament que el fet de tenir un bloc a partir de blogger.com (Google), per exemple, pot ser un primer pas cap a tenir una pàgina web senzilla i de garantir una comunicació sempre necessària cap als socis i simpatitzants. www.blogger.com permet crear blocs gratuïtament. Encoratjo als clubs i a les entitats que no tenen web a crear el seu bloc. És fàcil d’actualitzar, senzill i pràcticament a l’abast de qualsevol usuari d’internet.

El Dr. Toni Aira ens explicava la importància de la comunicació en qualsevol entitat. Si els clubs esportius i les entitats solsonines aconsegueixen tenir aquest mitjà gratuït penso que hauran fet un gran pas en el seu objectiu de donar-se a conèixer i informar.

Com deia el director de elsingulardigital.cat, “cal fer interessant allò que és important”. Aquest serà el segon repte després de tenir bloc propi. jacolomes@gmail.com

Els Sants de la Setmana Divendres, 15 Assumpció de la Mare de Déu, amb algunes advocacions. Sant Tarsici.

Dissabte, 16 Sant Esteve d’Hongria. Beat Joan de Santa Marta. Sant Roc, de Montpeller; santa Serena.

Diumenge, 17 Sant Jacint de Polònia; santa Beatriu de Silva; sant Eusebi; beat Bartolomé Laurel.

Dilluns, 18 Sant Agapit; santa Helena; beat Manès de Guzmán; sant Patrici; beat Nicolau Factor.

Dimarts, 19 Sant Joan Eudes. Sant Magí. Sant Lluís d’Anjou.

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMECRES al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

Dimecres, 20 Sant Bernat. Sants Cristòfor i Leovigild; beat Arquimbau; sant Samuel.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Dijous, 21 Sant Pius X. Sant Privat; sant Bonosi i Maximià; santa Ciríaca.

581 - Dijous, 14-08-2008

39

Opinió

Sandra Sala – (Ajsolsona.com)

Resposta al Sr. Martí Abella Després de llegir l’article del Sr. Martí Abella del “Celsona” de la setmana passada m’agradaria comentar algunes qüestions: Diu que no pretén qüestionar la professionalitat de ningú, però qüestiona la de “no la meitat, sinó força més” de les plantilles del Consell Comarcal, Centre Sanitari, Centre Tecnològic, Cedricat i ajuntaments, que afirma, han estat elegits directament per polítics. Tot i que ho faci sense cap mena de raonament, ja que no diu cap exemple en clar ni cap nom, potser és una manera més fàcil de manipular la realitat.

Pel que fa a la moció que va presentar CiU de Solsona diu que l'oposició arriba tard, però jo penso que mai no és tard per demanar a un govern que es comprometi amb la transparència i publicitat dels llocs de treball que l’ajuntament pugui generar i menys en aquest cas, en què aquests valors emparats per llei, han estat del tot vulnerats i, per més que diguin que així que van veure l’error el van corregir, dos comentaris: - S’omple la boca dient que a Solsona tota la vida la gent havia entrat per “recomanació” als llocs públics. Per tant, si això fos cert, ja podrien haver après de la mala política anterior i no cometre els mateixos errors.

- Si en firmar els contractes es van adonar de l’error ja ho podrien haver solucionat llavors i no esperar que els fessin rectificar des de l’oposició. El què deu passar és que si no els haguessin fet la moció no haurien rectificat encara ara, per què això que van descobrir l’error una mica tard és del tot inver-

semblant, ja que el que no es creu ningú és que el Sr. Tinent d’Alcalde desconegués que s’estava contractant per una plaça pública un parent seu, i menys sent un parent de primer grau.

Suposo que als seus fills els coneix.

També parla de sarcasme, a mi el que em sembla sarcàstic de debò, és que un regidor que s’ha assignat un sou superior al del seu alcalde i, a part, un sou que se’n va moltíssim de la realitat dels sous dels ciutadans de Solsona; ara manifesti que no valia la pena de produir enrenou per “un sou irrisori i sense possibilitat de continuïtat”, potser és que a vostè ja li semblen insignificants moltes coses que per als ciutadans de Solsona poden ser oportunitats.

Crec que el que hauria de fer és rectificar i demanar disculpes i no fer semblar que el què ha fet no és tan greu intentant fer creure que els altres són pitjors. Als ciutadans no els importa qui és pitjor, el que ens importa és que els que ara governen ho intentin fer de la millor manera possible sense cometre errors amb l'excusa que són errors, diuen, més petits que d’altres comesos en el passat. Perquè, d’aquests errors, els qui sempre en surten perjudicats són els contribuents.

Trobo més correcte el títol de l’escrit del Sr. Xavier Jounou, però només el títol, ja que tot i que diu que vol demanar disculpes i creure que en política no és correcte “defensar-se atacant”, es passa la resta de l’article atacant l'oposició i demostrant una falta d’ofici i ingenuïtat de la que sembla que s’hagi aprofitat el Sr. Tinent d’Alcalde.

L'espurna del Mia

40

581 - Djous, 14-08-2008

Futbol

CF Solsona

El CF Solsona solidari amb l’Amèrica Central

Assemblea General Es convoca tots els socis del CF Solsona, a la Sala d’Actes del Casal de Cultura, el divendres, 29 d’agost de 2008, a les 21:00 hores (9 del vespre), en primera convocatòria, i a les 21:30 hores (dos quarts de 10 del vespre), en segona convocatòria.

El CF SOLSONA col·labora en la labor que desenvolupa el cooperant solsoní Dani Pavón i Angrill per terres d’Amèrica Central, durant les vacances d’estiu. Aquesta col·laboració consisteix a proporcionar samarretes o altre material, que aquí ja no es necessita, perquè els nadius puguin gaudir del seu ús, tal com es veu a les fotografies que il.lustren aquesta explicació.

Futbol

CE Arrels

Pre temporada del CE Arrels -

14 d'agost a les 21.00: Arrels / Cardona 24 d'agost a les 18.00: Arrels / Súria 27 o 28 d'agost a les 21.00: Cardona / Arrels 13 de setembre a les 18.00: Bellver / Arrels 21 de setembre a les 17.00: Casserres / Arrels

Bàsquet

CB Solsona

A El Salvador nadius de EL PACÚN (Bajo Lempa). Estiu – 2006

Oberta la inscripció del 3x3 Com cada any per aquestes dates, ja comencen els preparatius de la tradicional competició “outdoor” Solsona Bàsquet 3x3 que emplena la plaça del Camp el primer diumenge després de la Festa Major (enguany és el 14 de setembre). El torneig arriba a la seva catorzena edició i ja ha esdevingut “tot un clàssic”.

En aquesta ocasió la inscripció costa 60 euros per equip de 4 jugadors i s’admet la possibilitat d’equips amb un cinquè jugador (per tal que no quedin esportistes “despenjats”). Si es dóna aquesta circumstància, la inscripció val 75 euros per equip de 5 jugadors (igualment 15 euros per jugador).

Cada jugador inscrit rebrà una magnífica samarreta reversible de basquetbol (que val més diners que l’import que es paga per esportista) i una ampolla d’aigua. La samarreta és d’ús obligatori en el torneig.

Cada equip participant ha d’ingressar la quota d’inscripció al compte 2100-2078-71-0200040722 de “la Caixa”.

Atenció: cal indicar el nom de l’equip quan es faci l’ingrés i només s’ha de fer un sol ingrés per equip.

El full d’inscripció complimentat i signat cal que es faci arribar a RIU ESPORTS I MODA (Verge del Claustre, 18; 25280 Solsona), al despatx del Club Bàsquet Solsona o a la bústia de l’entrada del pavelló municipal. L’últim dia per fer les inscripcions és el 7 de setembre de 2008.

A Nicaragua nadius de Santa Rosa del Peñón. Estiu – 2007

PARTITS AMISTOSOS Diumenge, 17 d’agost: CF SOLSONA – CF CARDONA Diumenge, 24 d’agost: CF SOLSONA - UE BERGA Dijous, 28 d’agost: CF SOLSONA - CF MARGANELL Diumenge, 31 d’agost: TORNEIG TRIANGULAR, Trofeu “Ciutat de Solsona” UNIÓ ESPORTIVA SANT JULIÀ (Principat d’Andorra) UNIÓ ESPORTIVA BERGA CLUB FUTBOL SOLSONA 581 - Dijous, 14-08-2008

Convocatòria: Tots els equips inscrits han d’estar presents a la Plaça del Camp el diumenge 14 de setembre a les 9,30 del matí.

41

Concerts

Ramon Estany

Un recorregut musical del classicisme i primer romanticisme alemany fins al Noucentisme català El cicle de concerts d’estiu de Solsona va dur al Teatre Comarcal el passat divendres 8 d’agost l’actuació de Cristina Koch (soprano), Trini Mujal (piano) i Alexander Michel (clarinet). Davant d’un auditori gairebé ple, els tres músics van ser presentats per Bibets Ramos, presidenta del Casal Català a Berlín, que va descriure els objectius d’aquesta entitat, a través de la qual era en part possible aquest concert.

La primera part del concert va estar centrada en un Lieder de W.A. Mozart, a càrrec de la Cristina i la Trini i en obres de F. Schubert, acompanyades de l’Alexander al clarinet.

A la represa de la mitja part, el públic va gaudir amb una selecció de cançons per veu i piano d’Eduard Toldrà sobre textos de poetes catalans.

Al final del concert, l’entusiasme i la bona resposta del públic van ser correspostes amb dos bisos.

Cristina Koch (soprano) S’inicia en el món de la música amb piano, cant coral, harmonia i cant a Berlín, d’on prové. En acabat el batxillerat, resideix a Catalunya des del 1996. Ja a Barcelona estudia jazz vocal amb Anna Finger i Errol Woiski al Taller de Música i supera amb èxit les proves oficials de tècnic de música moderna, especialització de cant. Paral.lelament continua estudiant cant clàssic, així com direcció coral. També s’interessa per la foniatria (UAB) i el mètode Voicecraft.

Cristina Koch està actualment cursant estudis de cant clàssic amb Mireia Pintó a l’Escola Superior de Música de Catalunya des del 2006, alhora que compagina la seva activitat docent com a professora particular de cant amb la concertística i la direcció coral. A més forma part d’Arçduo (juntament amb la pianista Trini Mujal) i de Junyblau (amb Trini Mujal i Judith Reiteer, viola) des dels anys 2002 i 2006 respectivament.

Cristina Koch, Alexander Michael i Trini Mujal

Trini Mujal (piano) Nascuda a Cardona, Trini Mujal inicia els estudis musicals a l’edat de quatre anys amb les professores Pepa Jordana i Rosalina Mujal. Efectua estudis professionals de piano al Conservatori de Manresa amb Blanca Morera i experimenta en grups de música moderna (jazz, rock). Després reprèn la interpretació clàssica, continua la formació amb Àngel Soler i assisteix a cursos amb Curcio, Sebók i Maria Joao Pires, entre altres mestres.

Trini Mujal compagina la docència amb el treball concertístic (recitals, solista i en formacions de càmera) i de composició musical entre altres per a projectes d’audiovisuals, dansa, cançons, temes i arranjaments per les formacions Arçduo i Junyblau, de les quals és membre.

Alexander Michael (clarinet) Alexander Michael va néixer a Frankfurt i rebé les primeres classes de música al Dr. Hoch’s Konservatorium en solfeig i clarinet amb Udo Schmitt. Aleshores tocava a les orquestres juvenils del Land de Hessen i alemanya-francesa.

Seguí estudiant clarinet amb els mestres Sven van der Kuip i Wolfram Grosse. Alhora es llicencià i doctorà en Medicina.

Des de l’any 1997 resideix a Berlín. És membre de les orquestes Aademischs Orchester Berlin i Sinfonietta’92 i treballa als laboratoris farmacèutics Bayer Scherng Pharma.

Un moment del concert, que va ser seguit per més de 200 persones 42

581 - Djous, 14-08-2008

Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Els dansaires de Brichs van interpretar el Ball dels Cascavells durant la passada Festa Major del diumenge 10 d'agost.

Sabríeu trobar les diferències entre aquestes dues fotografies?

L'Acudit del Simi

581 - Dijous, 14-08-2008

43