Solsona
Redacció
Setmana de pluges i calamarsa sobre Solsona i rodalies Dimecres van caure 25,3 litres/m2 en poc més d'una hora, fet que va provocar lleus inundacions Aquesta setmana, concretament dilluns i dimecres, han caigut intenses pluges acompanyades de calamarsa sobre Solsona i els seus voltants. Dimecres van caure 25,3 litres/m 2 en poc més d'una hora. Aquest fet va provocar lleus inundacions en algunes plantes baixes i carrers de Solsona, ja que els embornals no podien engolir tota l'aigua que va caure. També un llamp va provocar desperfectes en electrodomèstics en la zona del Mirasol. El dilluns passat al voltant de les cinc de la tarda, durant aproximadament una hora va caure calamarsa gairebé del tamany d'una moneda de 10 cèntims. Per sort no va provocar excessius danys, però alguns camps, encara sense segar, de la zona de Brics i Llobera, es van veure afectats per la precipitació. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, dilluns a Solsona van caure 13,4 litres per metre quadrat en poca estona. Durant la tempesta les temperatures es van desplomar gairebé 10 graus.
Intensa calamarsada de dilluns
La calamarsa va afectar algun camp de la zona sud de Solsona el dilluns
Les clavagueres no podien engolir la quantitat d'aigua que va caure dimecres
El solar de davant de l'Hotel Solsona Centre va quedar anegat d'aigua
Direcció: Josep M. Borés Redacció: Miquel Manzano Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA
Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse Riu Montserrat Riu - J. Clavé - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Borés - Enric Serra Josep M. Montaner - Candi Pujol Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa
973 48 17 19
Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.
info@celsona.com www.celsona.com
Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997
Pots accedir, llegir i descarregar molts exemplars de Celsona via electrònica anant directament a issuu.com/celsona/docs
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Tamany de la calamarsa que va caure en pocs minuts a Solsona el dilluns
Solsona
Solsona
Miquel Manzano
La Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés rep 11.200 euros de L’Obra Social ”la Caixa”
Redacció
La Generalitat reprèn l'obra del Casal Cívic La intenció és finalitzar la construcció a final de 2014
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Estat actual de les obres
Des de principi de mes es torna a veure moviment a l'obra del Casal Cívic després de més d'un any sense fer-hi cap treball. El departament de Benestar Social i Família ha reprès l’obra de construcció de l'equipament que durà el nom del traspassat alcalde Xavier Jounou. Els treballs de construcció d’aquest edifici es van iniciar el gener del 2011 i es van aturar mesos després en enllestir-se els treballs que es contemplaven en l’assignació pressupostària per a aquell exercici. Després de fer un nou concurs l'obra ha estat adjudicada a la Unió Temporal d’Empreses composta per M i J Gruas SA i Construcciones Caler SA per un import d’adjudicació de 1.508.275,60 euros, més IVA. Es preveu acabar definitivament les obres i posar en marxa aquest equipament cap a final del 2014 o principi del 2015. El projecte preveu que a la planta baixa d'aquest edifici que compta amb més de 1.500 metres quadrats hi haurà ubicades les dependències de l’Oficina d’Acció Ciutadana, que té la funció d’orientar la ciutadania sobre totes les prestacions que facilita la Generalitat i, al mateix temps, donar suport a les activitats del teixit associatiu. En aquesta planta també hi haurà una sala de trobada, l’aula d’informàtica, dos despatxos, una sala de reunions i un espai polivalent amb escenari. Al pis superior s’ubicaran dependències infantils com una sala per jugar i llegir, a més d’un despatx per a monitors.
L’Obra Social ”la Caixa” ha concedit 11.200 euros a la Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés per un projecte d’estimulació cognitiva de persones grans que viuen en residències de la tercera edat o en els centres de dia i que encara conserven les seves facultats mentals o bé tenen un deteriorament inicial. La directora de la Residència, Rosa Anguera, va explicar el projecte, que té un pressupost de 26.700 euros. Es preveu rehabilitar un espai i equipar-lo amb equips informàtics per tal que alguns joves escolars, voluntaris i familiars comparteixin l’espai amb els usuaris de la residència. El bisbe de Solsona va agrair a "la Caixa" la sensibilitat per la Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés i per la comarca. També va alabar el treball dels tècnics de la Fundació per vetllar per les necessitats dels usuaris i per buscar línies de subvencions. Finalment es va mostrar content pels residents i va animar als infants de la ciutat a interactuar amb els usuaris a partir d'aquest nou projecte. La signatura del conveni va tenir lloc dimecres a migdia a la Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés. Van rubricar l'acord per part de la Residència, el Bisbe de Solsona, Xavier Novell, i per part de l’Obra Social “la Caixa”, Anna Súria, Directora d’Àrea de Negoci de “la Caixa”. Aquest projecte forma part dels 203 seleccionats en el conjunt de tot l’Estat espanyol, destinats a fomentar l’autonomia i la qualitat de vida de persones que pateixen discapacitat, les afectades per alguna malaltia o en situació de dependència. La selecció dels projectes s’ha fet a partir de criteris d’avaluació que han tingut molt en compte aspectes com la cerca de l’eficiència social a través de l’aprofitament de recursos comunitaris i la coordinació amb altres entitats socials i el suport de l’administració pública; la complementarietat i les sinergies entre entitats socials; el foment i la participació del voluntariat; la viabilitat i sostenibilitat econòmica del projecte; i la qualitat del projecte en el disseny d’objectius, activitats i definició de resultats esperats de la intervenció social. L’Obra Social La Caixa va destinar 187.614 euros a la comarca del Solsonès durant el 2012.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Solsona
Miquel Manzano
La VIII Trobada de Gegants reuneix vuit colles i prop d'una trentena de gegants Aprofitant la festa gegantera es va celebrar el Lavanrac i el cap de setmana jove
La VIII Trobada de Gegants va reunir vuit colles i prop d'una trentena de gegants dissabte passat a Solsona. A les 5 de la tarda la Colla Gegantera del Carnaval va rebre els diferents grups participants: Castellterçol, Moià, Bellpuig, Guixers, Sant Climent de Llobregat, Torà i Gegants del Pi de Barcelona. A continuació es va fer una cercavila pels carrers centrals del nucli antic de la ciutat finalitzant a la plaça del Camp, on es va fer una exhibició de ballets, i abans de cada ball s'explicà la història de cada figura. Al mateix temps es va entregar un record a cada colla. L'acte geganter pròpiament dit va cloure amb una ballada conjunta amb un Bufi interpretat per la Patinfanjàs. Molt ambient a la plaça Major
Lavanrac i cap de setmana jove Cada dos anys se celebra la Trobada de Gegants organitzada per la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona. Per tal d'aprofitar aquesta festa i arrodonir el dissabte, enguany es va afegir el Lavanrac organitzat per la UBIC i el cap de setmana jove que cada any organitza Joventut Solsonina. Així es van programar diferents activitats complementàries a la Trobada. Dissabte al matí la mainada va gaudir d'un espectacle itinerant a càrrec del mag Pere. Joventut Solsonina, la Colla Gegantera de Solsona i la UBIC es van ocupar d'organitzar el sopar popular i els concerts posteriors a la trobada, als quals van assistir molts joves solsonins i membres de les colles geganteres convidades a la Trobada.
Espectacle infantil amb el mag Pere pels carrers de Solsona
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Ball final de tots els gegants amb el Bufi
Solsona
Miquel Manzano
La PatinfanjĂ s tocant el Bufi
Fent el sopar
El Sopar Popular va reunir membres de diverses colles i joves solsonins
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Ball dels 4 Bojos
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Solsona
Miquel Manzano
Cercavila pels carrers de Solsona
Exposició de les bates de Carnaval Durant el cap de setmana en el marc del Lavanrac i la Trobada també es va dur a terme una exposició de les bates de Carnaval a la sala d'Exposicions de Catalunya Caixa. Unes 200 persones van contemplar aquesta mostra que va recollir més de 40 bates, des de les primeres dels anys 70 fins a les més recents creades l’any passat. Des de la UBIC es vol agrair a les comparses i particulars la predisposició per cedir-nos les seves bates, i a Catalunya Caixa per deixar-nos la sala. Carnaval de Solsona
La Bata arreu del Món IX
Cartell del Carnaval de Solsona 2014
L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona torna a posar en marxa el concurs de “La Bata Arreu del Món” per 9è any consecutiu! El concurs premiarà les fotografies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més originals o inhòspits, emblemàtics o coneguts, etc. S’escolliran tres finalistes de les quals se’n premiarà una. L’Associació de Festes del Carnaval anima tothom a fer-se alguna foto amb la bata de Carnaval. Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valora llunyania sinó que es premia l’originalitat, creativitat, sorpresa... de la fotografia. Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins una setmana abans del Ball d’Assaig del Carnaval 2014. Els interessats podeu fer arribar les vostres fotografies a través de correu electrònic a l’adreça carnavalsolsona@yahoo.es; a través de correu convencional a l’apartat de correus núm. 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme del Solsonès. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte. Totes les fotografies que es recullin s’exposaran durant la festa solsonina. Les fotografies dels tres finalistes passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval, i les fotografies restants es podran passar a recollir els dies posteriors al Carnaval a l’Oficina de Turisme del Solsonès.
Participants: tota persona interessada. També hi poden participar les no interessades i les mig interessades. Tema: lliure En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2014 Mida: vertical A3 Nombre de cartells: indefinit. Han de ser rigorosament inèdits Identificació: darrere del cartell hi ha d’haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona (apartat de correus núm. 67) o l’Oficina de Turisme del Solsonès (Ctra. de Bassella, 1) Admissió: fins al 8 de novembre de 2013 Veredicte: 9 de novembre de 2013 Premi: 150 euros, 2 abonaments i 1 llotja L’organització comunicarà personalment la data i el lloc de l’entrega del premi a la persona guanyadora Notes: Els cartells que no segueixin les normes anteriorment esmentades quedaran fora del concurs. Amb tots els cartells presentats es farà una exposició durant els dies del Carnaval. El cartell guanyador quedarà en propietat de l’Associació. Les obres no premiades es podran recollir a l’Oficina de Turisme del Solsonès a partir del dia 17 de març de 2014. L’organització es reserva el dret de modificar, alterar o anul·lar les bases del concurs sense previ avís. Per a qualsevol dubte, pregunta, aclariment o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a www.carnavalsolsona.com, o bé al correu electrònic carnavalsolsona@yahoo.es www.carnavalsolsona.com
Per a qualsevol dubte, pregunta, aclariment o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a carnavalsolsona@yahoo.es. www.carnavalsolsona.com
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Concursos
Els gegants de Guixers
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Solsona
Miquel Manzano
Aquesta edició de Sant Cristòfol, patró dels conductors, ha comptat amb menys participació dels transportistes i s'ha notat un lleuger descens en el volum de camions degut a la crisi. De totes formes els solsonins han seguit la celebració amb el mateix interès que altres anys. Dissabte al vespre l'orquestra Stres Band va donar el tret de sortida a les revetlles d'aquest estiu i va ser el primer acte de la festa de Sant Cristòfol. La jornada de diumenge va començar amb un esmorzar de germanor al bar Trabucaire. Tot seguit la comitiva va pujar acompanyada de la Patinfanjàs fins al Cor de Maria, lloc on es va celebrar l'ofici religiós. La Missa va comptar amb la participació de la Coral Estel. Els pendonistes d'aquesta edició van ser el Joan Carrasco, l’Hèctor Cano i l’Albert Mas.
Els pendonistes portant Sant Cristòfol a la sortida de Missa
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Lleuger descens de camions a la benedicció de Sant Cristòfol
Solsona
Miquel Manzano
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
El rector de Solsona, Lluís Tollar, va oficiar la Missa
La Coral Estel va col.laborar posant la nota musical
Un cop finalitzada la missa, la comitiva es va dirigir a la plaça del Camp, on el rector de Solsona va beneir els vehicles i les medalles que es reparteixen als conductors. També, com es fa cada any, el Gogistes Solsonins van repartir uns exemplars dels Goigs de Sant Cristòfol.
Rifa de Sant Cristòfol 1r Premi (TV 32”): 15.537 2n Premi (Cafetera elèctrica): 1.171 3r Premi (Càmera digital): 7.286 4t Premi (Un pernil ibèric): 5.692
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Solsona
Miquel Manzano
Solsonins i forasters descobreixen la "Solsona subterrània" La tercera edició de les visites nocturnes d’estiu estan ambientades als cellers del nucli antic La tercera edició de les visites nocturnes d’estiu que programa Solsona Turisme conjuntament amb el Patronat Comarcal de Turisme va començar el passat divendres amb una trentena de visitants. Enguany es dedica als cellers desconeguts sota el títol de ‘La Solsona subterrània’. La ruta va sortir de l’Oficina de Turisme per dirigir-se a Cal Carreres, el celler municipal que es va museïtzar fa tres anys. L’itinerari continuà per Cal Cabanes, on es va visitar una antiga conducció d’aigua subterrània que comunica amb la font de la plaça de Sant Joan. Tot seguit s’entrà a dos habitatges particulars del carrer de Llobera. A continuació es baixà pel Vall Calent i es passà per les restes de les muralles Cal Cabanes a la plaça Sant Joan. Foto superior: Indret que comunica de Cal Cabanes a la font de Sant Joan del Palau Episcopal que es van museïtzar l’any passat i s’acabà al pou de gel, on es va oferir una sorpresa als participants.
Aquestes interessants sortides es faran els divendres de juliol a partir de 2/4 de 9 del vespre i tenen una durada d'una hora i mitja. Les persones interessades a conèixer ‘La Solsona subterrània’ es poden adreçar a l’Oficina de Turisme (Ctra. Bassella, 1), trucar al 973 48 23 10, enviar un correu electrònic a solsonaturisme@ajsolsona. cat o turisme@turismesolsones.com o bé consultar els webs www.solsonaturisme.com o www.turismesolsones.com.
L'arqueòleg Pere Cascante explicant aspectes històrics a Cal Carreres
Tres nous balladors al Ball de Bastons Al sorteig es van presentar vuit infants L'Ajuntament de Solsona va acollir el passat divendres el sorteig per entrar a formar part del Ball de Bastons a partir de la Festa Major. Aquest any es van presentar al sorteig vuit infants, que van optar a dues places directes i una de reserva. Un cop fet el sorteig els afortunats van ser en David Castro Aval i la Maria Novelles Pacheco, que entren de forma directa. En Marc Marbà Vilafranca serà reserva, això significa que haurà d’assistir igualment a tots els assaigs per substituir una eventual baixa i que l’any vinent tindrà una plaça fixa. Els infants que vulguin entrar al ball de bastons hauran de renovar la sol·licitud l’any vinent, després de Corpus.
La mà innocent que es va encarregar de treure les butlletes 10
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Inscripcions
Ajuntament de Solsona
Òmnium i ANC
Redacció
El Quarto dels Gegants, principal reclam de les visites guiades Aquest estiu també es posarà a prova l’audioguia de Solsona
Vine a fer cadena per la independència Òmnium del Solsonès i A NC de Solsona et convidem a afegir-te al fragment de cadena humana que omplirem els homes i les dones del Solsonès. Guarda’t un lloc per la història!. Participa el proper 11 de setembre en la Via Catalana cap a la Independència!
La gent del Solsonès tots junts!!!
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Per tal de poder estar tots junts cal que us inscrigueu, abans del dia 28 de juliol, a les llistes que hem repartit pel següents comerços de Solsona: - Forn de pa Camps. Botiga del Pont (Ctra. Manresa) - Forn de pa Camps. Botiga Ctra. Torà - Cal Davesas (C. Castell, 1) - Joieria Ester (C Sant Cristòfol, 3) - Estanc de Baix (Av. Pont, 1) - Llibreria Pellicer. Botiga Pg. del Camp, 12 - Llibreria Pellicer. Botiga Av. del Pont, 4
Una proposta turística per aquest estiu a Solsona és el Quarto dels Gegants. Inaugurat tot just fa un any, serà el pr incipal reclam d’unes visites guiades pensades per a fer en família i pensades per al públic infantil. Es duran a terme els dissabtes fins el 17 d’agost a les 7 de la tarda. El punt de sortida és l’Oficina de Turisme i es preveu que durin una hora. La visita al Quarto dels Gegants inclourà una ruta pel nucli antic. També hi ha l’opció de completar-ho amb una visita al Pou de Gel. Durant l’estiu, les explicacions seran els dissabtes i els diumenges a la 1 del migdia i els dissabtes també a 2/4 de 7 de la tarda. El punt de trobada és al mateix indret i el recorregut dura mitja hora. Si s’opta per visitar tant el Quarto dels Gegants com el Pou de Gel, s’oferiran descomptes. Aquest estiu també es posarà a prova l’audioguia de Solsona, que permet conèixer els principals indrets d’interès de la ciutat a través d’una aplicació de veu per a mòbils. S’adreça a aquells turistes que vulguin visitar Solsona al seu aire. El nombre de descàrregues d’aquesta aplicació s’ha anat incrementant progressivament les darreres setmanes.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Amb autobús!!! Hem organitzat AUTOBUSOS per anar al sector que ens toqui amb més comoditat (encara s’ha de concretar el sector que ens adjudicaran al Solsonès. Esperem poder-vos informar en el proper CELSONA). Preu de l’autobús: 12 € per persona. Animeu els vostres familiars, veïns i coneguts a entrar en la història. Si voleu tota la informació: https://via.assemblea.cat/ A les 17:14 h. del dia 11 de setembre hem d’unir El Pertús i Alcanar a través de la Via Catalana cap a la Independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya perquè vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català. Participa-hi!.
11
Consell Comarcal del Solsonès
Pinell acull el Consell d’Alcaldes
El Consell presenta la “Guia de serveis, allotjaments i restauració del Solsonès 2013”
S’aprovà per unanimitat la moció d’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
El Consell Comarcal del Solsonès, a través del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès estrena aquest estiu la nova “Guia de Serveis, Allotjaments i Restauració del Solsonès”. La guia recull al llarg de 40 pàgines a tot color, els hotels, restaurants, establiments de turisme rural, apartaments de turisme, càmpings, albergs, refugis, taxis, telèfons i d’altres serveis d’interès de la comarca del Solsonès i es pot trobar a l’Oficina de Turisme del Solsonès (Solsona) i de la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys) De la Guia de Serveis, Allotjaments i Restauració del Solsonès 2013 se n’han editat un total de 10.000 exemplars en català, castellà, anglès, francès i alemany. En el catàleg, enguany d’un format de 15 x 15 cm, s’hi localitzen tots els establiments de la comarca del Solsonès, detallant mitjançant pictogrames les característiques tècniques de cadascun d’ells, incloent fotografia i dades de contacte de tots aquells que han col·laborat en aquesta edició. La resta d’establiments turístics també apareixen en un llistat a la part final del catàleg. També s’ha comptat amb la col·laboració d’empreses relacionades amb el sector turístic i entitats públiques. Aquesta és la sisena edició de la guia d’establiments del Solsonès, que va néixer fruit de la necessitat de tenir una guia que reflectís la diversitat i pluralitat d’establiments de la comarca del Solsonès com un element important dintre de les accions promocionals de la comarca. Des del Patronat de Turisme del Solsonès, es creu que “la guia és una eina bàsica per garantir el coneixement, difusió i promoció dels nostres allotjaments i establiments turístics i altres serveis arreu del territori, potenciant d’aquesta manera el turisme local, nacional i internacional”.
El passat divendres, dia 5 de juliol, es va celebrar al municipi de Pinell el Consell d’Alcaldes del Solsonès. D’aquesta manera, es segueix amb la voluntat del President del Consell Comarcal, Joan Solà, de realitzar els Consells d’Alcaldes per tots els municipis del Solsonès. Pel que fa al contingut de la sessió, s’aprovà per unanimitat la moció d’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquest text recull: “El dret a decidir garanteix un procés democràtic, transparent i de respecte a la pluralitat d’opinions de la societat”. I es compromet a “promoure a la comarca del Solsonès que entitats, associacions i agents econòmics se sumin també a aquest procés democràtic de l’exercici al dret a decidir i a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya”. A part, es parlà sobre els assumptes a tractar en el proper Ple ordinari del Consell Comarcal i s’informà als alcaldes de diferents assumptes. En aquest Consell d’Alcaldes assistí per primer cop el nou alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Francesc Xavier Mas, en substitució del seu predecessor Enric Roures.
12
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
La guia té com a objectiu promocionar tots els establiments turístics de la comarca
Consell Comarcal del Solsonès
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
El Delegat del Govern de la Catalunya Central, Juli Gendrau, visita el Consell Comarcal Solsonès
El Consell Comarcal destinarà 600 euros al Fons d’Emergència Social El Fons d’Emergència Social va destinat a atendre les famílies de la ciutat més directament afectades per la situació de crisi econòmica Des de l’any 2009 el Consell Comarcal del Solsonès col·labora amb el Fons d’Emergència Social creat per la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Solsona per atendre les famílies de la ciutat més directament afectades per la crisi econòmica. En els últims mesos han augmentat les famílies que es troben en situacions extremes, les quals no poden cobrir algunes de les necessitats més bàsiques, com l’alimentació, les despeses de l’habitatge i l’atenció als infants. Tant el Consell Comarcal del Solsonès com l’Ajuntament de Solsona creuen convenient la col·laboració per tal de pal·liar els efectes més perniciosos de l’actual conjuntura econòmica sobre les famílies solsonines. El Consell Comarcal del Solsonès properament signarà el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Solsona per al fons d’emergència social. Amb aquest acord el Consell Comarcal del Solsonès, tal com ja va destinar l’any passat, aportarà 600 euros a l’Ajuntament de Solsona per al Fons d’Emergència Social, amb la finalitat que siguin destinats a atendre les famílies de la ciutat més directament afectades per la situació de crisi econòmica, prèvia presentació de les factures pertinents per l'esmentat import.
El passat dimarts 9 de juliol, el delegat territorial del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau, va fer una visita territorial a la comarca del Solsonès. Al Consell Comarcal del Solsonès el Delegat del Govern a la Catalunya va ser rebut pel seu President, Joan Solà, que li va exposar diverses qüestions referents als àmbits en els quals té competència aquest organisme. Durant la reunió, el President del Consell Comarcal va agrair al delegat la seva visita i li va manifestar la voluntat que totes les reivindicacions que li ha enumerat es compleixin properament. En la reunió, el President del Consell Comarcal va informar al Delegat del catàleg de serveis que ofereix el Consell Comarcal, incidint en les iniciatives del Consell Comarcal encaminades a millorar els serveis a les masies, en especial les referents a comunicacions viàries i senyalització, dins la xarxa de camins d’interès comarcal. Per la seva banda, el delegat li va manifestar que es posa a disposició dels alcaldes i altres càrrecs electes, amb l’objectiu de reforçar la col.laboració entre els ajuntaments i el Govern per tal d’establir ponts de diàlegs amb l’administració municipal i la Generalitat. Un cop finalitzada la reunió, el delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau, va realitzar una visita conjuntament amb el President del Consell Comarcal del Solsonès al Centre d’Interpretació Turística del Solsonès ubicat als baixos de l’edifici gòtic del Palau Llobera, un centre que proposa fer un viatge dinàmic per la comarca, mostrant els llocs d’interès que es poden visitar i alhora permet descobrir els “secrets” mitjançant tècniques audiovisuals pensades per entretenir i sorprendre, a més d’inspirar emocions i sensacions.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
CTFC
Una delegació xinesa visita el CTFC Aquest dijous ha visitat el CTFC una delegació de la província de Guangdong, (Xina). Encapçalats pel subdirector de boscos de la província, Chen Junguang, han conegut els projectes que es fan des del CTFC en temes forestals i de recerca internacional.
13
L'entrevista
Miquel Manzano
"...Al principi de legislatura vaig dir que amb menys hauríem de fer més i això s’ha acabat complint..."
Des del Consell s’ha impulsat el PAI (Pla d’Acció Immediata) per l’ocupació al Solsonès. Quins resultats ha donat fins ara? Penso que ha donat resultats positius i en continuarà donant. Pensem que anem pel bon camí i cap als objectius marcats, tot i que no tenim els recursos suficients per desenvolupar totalment el Pla. Dels punts que inclou el PAI s’ha tirat endavant el Trampolí, un nou espai que unifica gran part de l’activitat relacionada amb l’emprenedoria que es desenvolupa al Solsonès. Pel que fa a la Drecera, actualment consta de dos grups que estan treballant. En aquest punt del PAI s’utilitza la tècnica del Job Friend i aviat s’entrarà en l’etapa de formació per les necessitats que tenen les empreses del Solsonès i del seu entorn. La Drecera ja està donant resultats, 3 persones ja han trobat feina. També s’està treballant conjuntament amb el Centre Tecnològic en el clúster de la biomassa. Creiem que el Solsonès serà un referent en biomassa a nivell de país. Un altre punt és la Xarxa d’assessors financers que es preveu posar en marxa pròximanent. Finalment el Test del contracte zero plus no s’ha dut a terme per la manca de finançament. De moment està a l’espera de que tinguem recursos per dur-lo a terme.
Després de dos anys de legislatura, el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, fa balanç de la feina feta per l’ens comarcal en un escenari complicat, on el Consell prioritza el desenvolupament econòmic de la comarca i l’atenció als sectors més vulnerables en temps de crisi. Quina valoració fa d’aquesta primera meitat de legislatura? En faig una valoració positiva. Tots els serveis que estaven previstos els podem continuar donant gràcies a l’esforç de tot l’equip professional i tècnic del Consell Comarcal tenint en compte la reducció d’ingressos de més de 350.000 euros. Al principi de legislatura vaig dir que amb menys hauríem de fer més i això s’ha acabat complint. Des del principi hem tingut dos objectius principals, per una banda el foment de l’ocupació i el desenvolupament econòmic de la comarca i per l’altra atendre la gent més vulnerable socialment parlant. En aquest sentit, l’any 2012 els serveis socials del Consell Comarcal van atendre 1.925 persones, tant de bo no fos necessari però hem de ser conscients de la situació en què ens trobem i per això s’hi destinen 672.000 euros per aquest 2013. Estem treballant en diferents projectes per la comarca. Per exemple en turisme estem destinant més d’un milió d’euros, ja que és un pilar bàsic del desenvolupament econòmic del Solsonès juntament amb l’agricultura, la ramaderia, el sector forestal i les petites i mitjanes empreses. Durant aquests 2 anys no m’ha agradat el fet de no haver pogut treballar més conjuntament per la comarca amb la totalitat dels partits polítics i els ajuntaments del Solsonès. He vist molt difícil poder treballar amb l’Ajuntament de Solsona i amb els grups polítics del Consell, sobretot amb ERC.
El Consell Comarcal també pateix retallades. S'està controlant aquest tema per evitar que desquadri el pressupost a final d’any? Si no patim noves disminucions d’ingressos, el pressupost no desquadrarà. L’any passat va desquadrar perquè al mes de novembre ens van dir que ens baixaven els ingressos d’una forma considerable. Entenem que si tot continua igual i no hi ha més retallades el pressupost es tancarà bé. Aquest any hem tingut petites reduccions, però amb temps ho anem controlant i compensant.
La comarca continua amb un índex d’atur molt elevat. Què pot avançar del projecte de reindustrialització de la comarca en què està treballant la Generalitat? En el tema concret de la nova empresa que ha d’omplir el buit de Tradema, s’hi està treballant i va per bon camí, però per no dificultar les negociacions fins que no estigui al sac i ben lligat no podem dir res. Entenem que el Departament d’Empresa i Ocupació està fent les gestions necessàries. Al mateix temps, nosaltres hi estem col·laborant d’una forma molt intensa. Esperem que en les pròximes setmanes el conseller Felip Puig pugui donar bones notícies pel Solsonès.
Relació amb ERC "...He vist molt difícil poder treballar amb l’Ajuntament de Solsona i amb els grups polítics del Consell, sobretot amb ERC..." 14
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Joan Solà, president del Consell Comarcal del Solsonès
L'entrevista
Miquel Manzano
La relació amb ERC és tensa. Creu que fan una oposició constructiva? Les relacions no són les millors. Penso que haurien de ser molt millors perquè ajudaria en el bon funcionament de la comarca. Tant ells com a oposició com nosaltres com a govern hem de poder treballar d’una forma conjunta. Estaria encantat de rebre propostes positives i constructives del grup d'ERC. S’ha d’intentar deixar de banda els fins electoralistes i pensar més en el desenvolupament de la comarca. Nosaltres volem fer pinya per dur a terme els projectes importants del Solsonès. El fet que hi hagi tensió afecta negativament la comarca.
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Com preveu que seran aquests 2 anys que resten de legislatura? No seran fàcils. Esperem poder continuar donant els mateixos serveis amb eficiència i eficàcia com a Consell Comarcal i ajudar a combatre l'atur. També que no disminueixin els ingressos, ja que ens fa difícil treballar el dia a dia. Volem continuar apostant d’una forma prioritària en el foment de l’ocupació a través del Pla d’Acció Immediata, que esperem que continuï donant resultats. Igualment continuarem potenciant el turisme, les fires i la marca de garantia. En l’apartat de serveis socials s'ha de continuar atenent la gent més vulnerable. El Consell Comarcal ha de donar servei als municipis i habitants de la comarca perquè els nostres primers “clients” són els ajuntaments de la comarca i això repercuteix sobre els ciutadans. En aquests dos propers anys volem treballar conjuntament pel nostre país i contribuir al fet que es pugui tirar endavant una consulta o puguem arribar a tenir un estat propi. A CDC Solsonès sembla que hi ha un sector molt crític amb com es fan les coses. Què pot fer vostè com a president comarcal per arreglar aquesta situació? Penso que no hi ha divisió sinó què és diferència de maneres de fer o de criteris. Si algú no es troba prou bé que m’ho expliqui perquè moltes vegades és més el rumor a través dels mitjans o a través del boca - orella que el que pot arribar a la direcció comarcal del partit. Hem de seguir un únic camí tots plegats. També m’agradaria destacar que el nombre de militants del partit ha augmentat de forma considerable amb gent amb ganes d’aportar noves idees.
Treball "...Creiem que el Solsonès serà un referent en biomassa a nivell de país..."
El desgast de CiU pot fer perdre el Consell l’any 2015? No. Són molts anys de govern, els habitants de la comarca han fet confiança en un projecte polític i de comarca. Cal tenir en compte que els últims 4 anys hi ha hagut una renovació molt important, 8 dels últims caps de llista de les eleccions del 2011 eren nous. Estic convençut que continuarem oferint un bon projecte i que la població del Solsonès continuarà apostant per Convergència i Unió per continuar liderant els municipis de la comarca i també el Consell Comarcal.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
15
Vall de Lord
Montse Riu
Confirmacions a Sant Llorenç de Morunys El passat diumenge l’emèrit bisbe Mn. Trasserra confirmava 14 joves de la Vall. Aquests han estat preparantse durant 2 anys i diumenge va arribar el dia de rebre aquest sacrament. Durant aquests 2 anys, Mn. Besora, ajudat per les catequistes, els ha preparat. El sacrament el van rebre durant la missa del diumenge.
Diumenge un cop acabada la missa de 12 es va dur a terme la benedicció de vehicles a Sant Llorenç de Morunys. Els diferents vehicles, motos, cotxes i bicicletes anaven passant un a un per a rebre la benedicció per part de Mn. Besora.
Dissabte dia 13 de juliol a les 7 de la tarda s’inauguraran les obres de restauració de l’altar major i de l’embelliment de l’altar dels Colls de l’Església de Sant Llorenç de Morunys. Passat Setmana Santa es van començar les obres i aquestes s’inauguren aquest proper dissabte. Hi ha prevista l’assistència a l’acte del sr. Bisbe, del president de la Diputació, de la directora del centre de restauració de la Generalitat, del diputat provincial i alcalde de La Coma i La Pedra, de l’alcalde de Sant Llorenç de Morunys i de l’alcalde de Guixers, entre d’altres. L’acte s’iniciarà amb una presentació per part de les restauradores de tots els treballs que s’hi han dut a terme. Es continuarà amb els parlaments i la descoberta de la placa commemorativa. També es podrà gaudir d’uns moments musicals a càrrec de l’Esguard de La Nit i la Coral Morunys. Ja per finalitzar, petit refrigeri per a tothom al Claustre del Monestir. Per aquesta inauguració es repartirà un tríptic explicatiu de l’altar major, que s’ha realitzat a través de la Diputació de Lleida.
Error en el Celsona de la setmana passada En el Celsona de la setmana passada hi havia un error a l’article de final de curs a les escoles de la Vall, concretament a l’apartat de l’escola Vall de Lord, a l’article posava que l’AMPA de l’escola havia organitzat la festa de final de curs, l’AMPA només va organitzar el sopar. Els jocs que es van preparar per les famílies van estar organitzats per les mestres de l’Escola i els nens i nenes de l'ESO. 16
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Inauguració de l'altar major restaurat a l’església de St. Llorenç
Benedicció de vehicles
Vall de Lord
Montse Riu
Varietat d’obres a Sant Llorenç de Morunys Durant aquests dies es poden veure diferents actuacions a la població de Sant Llorenç de Morunys, totes elles dutes a terme per l’Ajuntament de la població, concretament de la regidoria d’obres. Les diferents actuacions ja realitzades i les que s’estan realitzant a dia d’avui són:
Cementiri municipal Actualment al cementiri municipal s’hi estan realitzant 40 nous nínxols. Aquesta obra compta amb un pressupost aproximat de 45.000 euros. Aquesta ampliació compta amb l’ajuda de la Diputació de Lleida, amb una ajuda econòmica de 20.000 euros aproximadament per a la realització de l’obra civil d’aquests nous nínxols.
Obres de manteniment a la plaça de La Canal
S’han plantat flors a la zona del casc antic comptant amb l’ajuda dels veïns que s’hi han implicat. També s’estan realitzant obres a la font de La Canal per tal d’adequar-la a la normativa que l’ACA exigeix en aquest sentit. L’Ajuntament ha adquirit una furgoneta de segona mà per poder realitzar les tasques de trasllat de materials, recolllides, etc.. amb més facilitat. S’han arranjat algunes de les lloses de la plaça de La Canal que es trobaven en mal estat o aixecades degut al pas del temps. Obres al cementiri
Obres de millora i manteniment Dins de l’apartat d’obres de millora i manteniment, s’han realitzat i encara es realitzen un munt de petites actuacions. S’han pintat baranes i bancs, s’ha fet un tram nou de barana a la zona de la crta. de La Coma, aquesta es trobava en molt mal estat i s’ha canviat i posat nova. També s’ha aplicat un canvi en la il.luminació, actualment a la nit s’apaguen alguns fanals de la crta. de La Coma i de la crta. de Solsona, un sí i un no, cosa que està suposant un bon estalvi energètic per les arques municipals.
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
L’Ajuntament ha adquirit una furgoneta de segona mà
Projectes de futur Des del consistori també s’està començant a tenir contactes amb els veïns dels carrers sense asfaltar per poder mirar de deixar-los asfaltats. Aquests veïns hauran d’assumir una part del cost de la realització dels mateixos i l’Ajuntament hi col.laborarà també amb una part. Es mirarà d’anar actuant en els carrers en que els veïns es posin d’acord i ens els que, per descomptat, es puguin dur a terme aquestes tasques.
Obres de manteniment a la tanca
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
17
Vall de Lord
Montse Riu
Núria Feliu encanta el públic de Sant Llorenç L’Assemblea Nacional Catalana a la Vall de Lord va organitzar el passat dissabte un acte amb la coneguda Núria Feliu, amb la lectura de diferents poemes patriòtics L’acte l’iniciava en Josep Llohis, coordinador de l’ANC a la Vall de Lord. Llohis explicava als assistents que la Núria Feliu havia pujat de forma gratuita i que a més a més havia fet un esforç per assistir-hi. També dedicava unes paraules d’agraïment a la Núria Feliu, a la Coral Morunys, a la Maria Cases, a l’Ernest Mercè, a l’Àngel Ollé, al Maurici Tarrés i a l’Anna Ginestà, també un agraïment a l’Ajuntament per la seva predisposició per tal de cedir el local. El coordinador també va recordar als assistents la cadena humana que s’organitza pel proper 11 de setembre, demanant la impliació més gran per part de la gent. Un cop acabada aquesta introducció començaven les diferents actuacions, en primer lloc amb la Coral Morunys amb 2 temes. En segon lloc, lectura d’un poema per part de la Maria Cases. seguidament l’Ernest Mercè també recitava un poema. En tercer lloc l’Àngel Ollé i el Maurici Tarrés interpretaven un poema, del mateix Maurici, musicat. I ja per acabar les actuacions locals era l’Anna Ginestà que recitava un altre poema. Abans de començar l’actuació de la Núria Feliu, Josep Llohis anunciava que aquest acte el dedicaven al mestre Joan Viladrich. Feliu començava la seva actuació amb les següents paraules “Indepèndencia és la meva terra, és la meva llengua, és la meva cultura, és la meva gent, és la meva mare, sóc jo, per Catalunya lliure” Núria Feliu interpretava una sèrie de poemes de diferents escriptors, entre ells Apel.les Mestres, Joan Sala, Mn. Cinto Verdaguer, Joan Ollé, etc ... Aquests poemes els anava combinant amb diferents músiques com Cançó d’amor i de guerra, el rei de França, el meu avi, entre d’altres.
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Ja per acabar l’acte, cant dels Segadors de tots els participants, acompanyats de la Coral Morunys, amb l’ajuda també de tot el públic assistent. En acabar l’acte, Núria Feliu dedicava a tothom qui ho desitgés els seu llibre de poemes patriòtics.
El public cantant Els segadors
Tots els participants
Núria Feliu signant el llibre 18
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Breus comarca
Miquel Manzano/Redacció
Dues persones ferides en un xoc entre dues motos a Lladurs Dos motoristes van resultar ferits, diumenge cap a les 12.21 hores al pk. 7 de la C-462 a Lladurs. A conseqüència del xoc, hi va haver un ferit greu traslladat amb helicòpter a l’hospital de Sant Pau i un ferit menys greu traslladat amb ambulància a l’hospital General de Manresa. Mentre es duia a terme l’evacuació dels ferits, la carretera va haver de ser tallada.
El PP de La Coma i La Pedra demana ajustar el sou de la secretària - interventora
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
L'alcalde defensa la bona gestió del consistori El grup mu n icipal del PP a l’Ajuntament de La Coma i La Pedra ha presentat una moció en què demana ajustar el sou de la secretària-interventora que, segons els populars, cobra el 62,2% del sou pel seu càrrec quan hi dedica només el 21,33% de la jornada laboral. Segons els populars, la secretària-interventora té plaça per oposició a l’Ajuntament de Solsona i compagina els dos treballs amb l’autorització de la Direcció General d’Administració Local, que va fixar un 70% de la jornada per al consistori de Solsona i un 30% per la de La Coma i La Pedra. El PP afirma que posteriorment l’Ajuntament de Solsona va acceptar la proposta del de La Coma i La Pedra de repartir la jornada en un 60% i 40%, acord que segons Frago està fora de llei. L'executiu de La Coma i La Pedra defensa que tant l’acumulació de plaça com el conveni han respectat la legislació vigent i que la professional treballa amb la mateixa eficàcia i eficiència que abans, fet que suposa un estalvi econòmic. Afegeixen que la partida de personal s’ha reduït del 15% tot i la contractació d’una altra administrativa.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Una casa rural de Navès ofereix estades gratuïtes a les famílies en atur
Els propietaris de la Masia Rural de Sant Grau a Navès han posat en marxa una iniciativa solidària: Ofereixen a famílies en atur la possibilitat de gaudir de les vacances i l’estiu de manera gratuïta. Durant tot el mes de juliol i de dilluns a dijous la casa rural de Sant Grau acollirà famílies aturades i amb fills, les dues condicions que cal complir per gaudir d'aquestes vacances gratuïtes. D'aquesta forma els propietaris aprofiten tots els allotjaments dels que disposen, especialment en un mes que no fan ple, i alhora ajuden a la gent. Des que van donar a conèixer la iniciativa han rebut desenes de peticions, i ja hi ha una família allotjada que està passant uns dies de descans.
Roger Mas tocarà a l'interior de la Muntanya de sal a Cardona La Fundació Cardona Històrica i l’Ajuntament de Cardona han presentat la programació d’activitats culturals per aquest estiu. Sota el nom “Nits Màgiques” es duran a terme dos concerts de gran nivell. El primer serà aquest dissabte dia 13 de juliol a les 21 hores, quan el cantautor solsoní Roger Mas obrirà la primera de les dues nits musicals a Cardona. Aquestes actuacions tindran lloc a l’interior de la Muntanya de Sal, sota terra, a uns 82 metres de profunditat i en un entorn veritablement únic. 19
Torna a disminuir l'atur aquest juny Aquesta setmana han sortit les dades de l'atur del mes de juny. Segons l'Observatori d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya hi ha hagut un lleuger descens de l'atur a la comarca del Solsonès. En total s'han registrat 930 aturats. D’aquests, 772 corresponen a Solsona, 49 a Olius i 31 a Sant Llorenç de Morunys. Tot i aquesta reducció, al mes de juny de l'any passat es van registrar 804 aturats, una xifra molt per sota de l'actual.
Atur per municipis Castellar de la Ribera .........................1 Clariana de Cardener ..........................9 Guixers ...............................................4 Lladurs ..............................................10 Llobera ................................................7 La Molsosa . ........................................1 Navès ...............................................10 Odèn . ..................................................1 Olius . ................................................49 La Coma i La Pedra ............................9 Pinell de Solsonès ...............................1 Pinós .................................................10 Riner .................................................15 Sant Llorenç de Morunys ................. 31 Solsona . ..........................................772 Total de la comarca . .....................930
Evolució atur últims mesos (2013) Gener ..............................................898 Febrer ..............................................976 Març ................................................939 Abril . ..............................................969 Maig ................................................958 Juny . ...............................................930
Oliana
Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera
Sortida a plena natura (Muntanya d’Alinyà – Alt Urgell) Ara que fa bon temps i pensem a fer sortides familiars per gaudir de la Natura en tot el seu esplendor, per exemple de la fauna i la flora, tenim a l’abast nostre, molt a prop, un lloc per veure “in situ” voltors; aquests ocells de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que probablement hem vist en algunes ocasions en programes de natura. La muntanya d’Alinyà és l’únic territori europeu on és possible observar les 4 espècies de voltors que viuen al continent. L’últim dissabte de juny un grup de persones ens vam decidir per dur a terme aquesta experiència de veure els voltors en el seu hàbitat. He de dir que va ser una experiència molt enriquidora. Qualsevol dubte que l’excursionista tingui pot preguntar-ho al guia que acompanya al grup. Les explicacions són tan fluïdes, didàctiques i entenedores que queda clar des del primer moment. Aquesta experiència de poder veure el voltor comú, el trencalòs, el voltor negre i l’aufrany a la muntanya d’Alinyà no s’oblida fàcilment. L’horari d’aquest relax visual per la natura és: els dissabtes de 10 a 14 hores, de març a octubre. Per una informació
Punt d’observació de les aus situat a 1.200 metres d’alçada
més exhaustiva i complerta podeu adreçar-vos al telèfon de contacte: 973 058 991 o bé per correu electrònic: rectoria. alinya@gmail.com També cal dir que l’últim dissabte de juliol, quan jo vaig fer aquesta excursió a la muntanya d’Alinyà, en aquest poble es va obrir un punt d’informació a la mateixa rectoria on hi ha diferent informació sobre treballs de camp, sortides, etc.
Arxiu comarcal de l’Alt Urgell
Rehabilitació de tres places (1r premi europeu)
El passat dia 4 de juny el senyor Marcel Ribera i Farràs va despositar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, 2.087 unitats documentals, aproximadament. En aquesta data es va procedir a la signatura de la documentació, que és un acord provisional de dipòsit a l’espera de la formalització definitiva del conveni que es signarà entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’una banda, i del sr. Marcel Ribera i Farràs, com a titular i propietari de la documentació, de l’altra. El senyor Julio Quilez Mata, com a director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, va acceptar la incorporació en dipòsit de la documentació.
Detall de la signatura del conveni per l’arranjament de les places
Moment de la signatura dels documents
Fa uns dies ens vam assabentar que la intervenció en tres places que es va portar a terme a la nostra Vila va guanyar la primera edició del Premi Europeu AADIPA, en categoria d’espais exteriors en patrimoni arquitectònic. És un guardó impulsat per l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). El treball de remodelació que es va portar a terme a les places Mossèn Tàpies, Albert Vives i Mare de Déu dels Àngels va ser obra dels arquitectes Eva Girona i Joaquim Pérez. Felicitats pel guardó. Cal també dir que en el seu moment aquesta notícia de l’arranjament de les tres places va generar polèmica, algun mitjà de comunicació ho va treure en el seu moment, a més era de domini públic que hi havia unes pancartes de rebuig en alguns balcons, així consta també en algun arxiu fotogràfic...; és una cosa molt humana que hi hagi diferents opinions. 20
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
(Arxiu: Marcel Ribera)
Oliana
Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera
Comissió de festes Cap del Poble
Algunes de les persones que van assistir a la reunió de veïns
la festa. En aquesta reunió vam assistir-hi 41 persones. Després de la votació el resultat va ser el següent: 33 vots per continuar la festa fent-la com fins ara (coques, begudes, ...), 2 vots a favor de fer un sopar i 6 vots en blanc. Finalment, el responsable de l’esmentada revetlla va posar el càrrec a disposició dels presents; amb acceptació dels veïns allí presents es va decidir que a partir d’aquesta data el nou responsable era el Sr. Isidre Torrent Cugat.
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Com cada any per aquestes dates la Comissió de Festes Cap del Poble després de gaudir de la revetlla de Sant Joan, puntualment ens fa arribar l’estat de comptes de les despeses. Enguany les despeses van sumar 549, 83 euros. El saldo a caixa de l’any 2012 era de 1.002.58 euros. Saldo actual 452,57 euros. Uns dies després de la revetlla de Sant Joan es va dur a terme una reunió de veïns del “Cap del Poble” per parlar de la propera revetlla de Sant Joan i per elegir un nou responsable de
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
21
El reportatge
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Fotos: Miquel Manzano
30 anys de la renovació del Museu Diocesà i Comarcal El món del patrimoni cultural sovint s’ha titllat d’avorrit i de pesat. Anar a visitar segons quines exposicions, segons quines manifestacions artístiques molt d’avantguarda o bé moderníssimes i provocadores obres de teatre pot arribar a ser molt “fashion”. Anar a visitar un espai on s’expliqui part de la nostra història i dels nostres avantpassats, pot arribar a ser per a molts una veritable tortura. El funcionament dels museus, els dipositaris en definitiva de bona part del patrimoni, encara és molt desconegut. Molta gent, fins i tot persones interessades en la cultura en els seus diferents àmbits, tenen una concepció dels museus que s’allunya molt de la realitat. En general es té una visió molt reduccionista cap a l’exposició permanent. No hem sabut explicar les interioritats dels museus, la seva veritable raó d'ésser. El Consell Internacional dels Museus, organització internacional de museus i professionals, altrament conegut per les sigles ICOM, remarca que els museus són: “Les institucions permanents, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obertes al públic, que reuneixen un conjunt de béns culturals mobles i immobles, els conserven, els documenten i estudien, els exhibeixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l’ensenyament i el gaudi intel.lectual i estètic i es constitueixen en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.”
Aquests objectes s’han de conservar adequadament, bé amb una conservació preventiva -mantenint els nivells òptims d’humitat, de temperatura i de llum- per evitar el seu deteriorament, o amb una intervenció directa, aplicant els remeis necessaris quan l’objecte ja està deteriorat. La restauració aniria un pas més enllà, ja que consisteix a maquillar l’objecte, mostrant-lo d’una manera semblant a la que tenia en el moment de la seva confecció. Quan els objectes arriben als museus, s’han d’inventariar. Cada objecte té una fitxa amb el seu número, la seva fotografia i tota la informació que és possible recollir de l’objecte. Aquesta fitxa també és la base per a la publicació dels catàlegs, on es recullen, amb una recerca i estudi previ, tots els objectes inventariats dels museus. Aquesta tasca de recerca i d’estudi és fonamental per a la divulgació del patrimoni a tot tipus de públic. L’exhibició dels objectes i la seva difusió és la part més coneguda dels museus, no l’única ni la més important, però sí la més visible. Molt sovint, però, des de l’opinió pública es valora l’èxit dels museus exclusivament per les xifres de visitants. En el camp de la difusió cal esmentar també que els museus es presten sovint objectes, sobretot per a exposicions temporals, o altres vegades per estudi. Els museus han d’exercir, a més a més, una funció educativa. Han de participar en l’educació dels nostres nens i joves i han de saber transmetre a les noves generacions l’interès pel coneixement. Els museus que conserven un patrimoni important són també un element de prestigi per a la localitat que els acull, i atreuen sobretot l’anomenat turisme cultural, encara força minoritari. El Museu de Solsona intenta, amb bona voluntat, dur a terme totes aquestes funcions que us hem esmentat i que són pròpies o intrínseques de tot museu, tot i que les dificultats segueixen essent moltíssimes, malgrat la renovació de fa 30 anys.
Expliquem breument aquestes funcions que són pròpies d’un museu: A partir de dipòsits, donacions i compres els museus adquireixen els objectes patrimonials.
22
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
2a part: Funcions d’un Museu
Allò que es veu i allò que no es veu
F. Xavier Ballabriga i Cases - Empresari i economista
Un mètode nou per a la creació d’empreses Començar una nova empresa o fer un canvi d’orientació en una ja existent ha estat sempre una tasca engrescadora però difícil i plena de riscos. La prova és que, cinc anys després de néixer, de mitjana, només una de cada cinc segueix en actiu. Dels Estats Units ens arriba un mètode1 que pot capgirar radicalment aquesta situació. Ja l’han començat a aplicar les universitats i escoles de negocis més prestigioses del món com Harvard o Standford i s’està estenent com una taca d’oli. Els principis són simples i es poden resumir en una consideració prèvia i tres punts. La prèvia. Una empresa que neix no és una versió en miniatura d’una empresa feta, és del tot diferent. Al néixer l’empresa busca un model de negoci, l’empresa consolidada l'executa. Una imatge ens il· lustrarà la diferència: L’equip i la forma de treballar d’un grup d’exploradors a la cerca d’una mina d’or no té res a veure amb els adequats per a explotar-la. Primer. Enlloc de cremar-nos les celles escrivint un pla d’empresa detallat i precís, sobre coses de les quals no en tenim ni idea, el que cal fer és un resum de les suposicions sobre les quals s’aguanta el nostre model de negoci.
Internet
Segon. Posem a prova immediatament, amb clients reals les nostres suposicions. A casa o al despatx no hi ha res que puguem aprendre. No malgastem temps i diners repolint un producte o servei quan encara no hem comprovat l’acceptació del seu valor central. Tercer. Desenvolupament àgil. Adaptem el producte amb rapidesa i de manera continuada, a la resposta dels clients, i no donem per acabat aquest procés fins que estem segurs que el producte o servei s’adequa a una necessitat real de la gent. Aleshores, i només aleshores, podrem deixar l’equip d’exploració i començar l’explotació de la mina!
1És
el mètode Lean Startup. Podeu trobar-ne una presentació molt intuïtiva en un curs gratuït a la següent adreça https://www.udacity.com/course/ep245. És en anglès però l’hem subtitulat en català. Per accedir als subtítols només cal clicar sobre el botó Captions i ja apareix l’idioma en el desplegable
Miquel Manzano
Buscar feina a Solsona a través del Facebook
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Ja compta amb 121 membres Carme Cirera ha impulsat una nova iniciativa a Solsona per ajudar a cercar feina a la gent. Es tracta d'un grup obert de Facebook que s'anomena "Busco o Ofereixo Feina a Solsona". La idea sorgeix de la necessitat de la Carme Cirera que també busca feina. Segons explica "a vegades m’arriben ofertes de feina que no en compleixo el perfil. Per tant, comento l’oferta a amics i coneguts que es troben en la mateixa situació que jo, però em fa l’efecte que em quedo curta i que no puc arribar a tothom que també li pugui interessar". L’avantatge d’aquesta xarxa social és que es tracta d’una eina immediata i gratuïta per a compartir informació. On els negocis poden publicar les seves ofertes de treball i les persones aturades poden donar-se a conèixer (adjuntant currículums, anunciant les seves titulacions, etc.).
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Podeu accedir al grup a través de: https://www.facebook.com/groups/BuscoOfereixoSolsona
23
Activitats
Ajuntament de Solsona
Acció Social de Solsona amplia les activitats per al públic adult amb el programa ‘Activa’t’ La regidoria d’Acció Social de Solsona obre una nova temporada d’activitats per al públic adult aglutinades sota el programa “Activa’t”, que s’amplia amb noves propostes. Es tracta de cursos i seminaris de salut, noves tecnologies i autoestima i lideratge femení emmarcats en el Pla comarcal de polítiques de dones. S’organitzen amb la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès, el Pla de barris i l’Institut Català de les Dones. El primer curs, les inscripcions per al qual s’obren aquesta setmana, versarà sobre “Autoestima i imatge personal per a dones” i l’impartirà l’asses- (ARXIU) Una de les sessions dels seminaris sobre lideratge femení de l’any passat sora d’imatge Andrea Vilallonga. Es durà a terme els dies 22 i 29 d’aquest mes, de deu a dues, a la sala cultural que es farà els dimecres del 18 de setembre a l’11 de desembre del consistori solsoní. En aquestes sessions es treballarà la d’una hora i mitja de durada al dia en diferents horaris segons imatge personal que es desitja projectar, així com les qualitats el grup (45 euros). Així mateix, el programa “Activa’t” inclou el tercer Cicle de seminaris sobre lideratge femení, titulat i potencialitats de cadascú i com treure’n profit. El preu d’assistència a aquesta primera activitat és de 20 “El camí de l’èxit” i adreçat a dones empresàries, professioeuros i les places són limitades. Per a apuntar-s’hi cal contactar nals i responsables d’entitats. Es realitzarà tots els dilluns de amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), al novembre de deu a una (40 euros). telèfon 973 48 32 34, o bé al correu electrònic atenciodona@ Tal com explica la regidora d’Acció Social, Maria solsones.ddl.net. Tripiana, dues de les activitats de la pròxima temporada s’adreLa resta de cursos es realitzaran a partir de final d’estiu. cen al públic femení, “a fi de continuar potenciant el vessant La pròxima temporada presenta tres novetats respecte l’ante- emprenedor de les dones”. Amb tot, la resta d’iniciatives són rior: els dilluns 14, 21 i 28 d’octubre de tres a cinc de la tarda obertes al públic en general, ja que “les polítiques d’igualtat es realitzarà un curs de cosmètica natural i remeis naturals no se cenyeixen exclusivament a les dones, sinó que han de (amb un cost de 20 euros); els dimecres del 25 de setembre al ser beneficioses per a tothom”, afegeix Tripiana. El curs de 16 d’octubre de deu a una s’impartirà al Punt Òmnia un curs tai-txi, per exemple, és una activitat que es repeteix des de de creació d’un blog personal (gratuït), i els dimarts i dijous fa unes quantes edicions, atesa la bona acollida que té cada del 3 al 19 de desembre de dos quarts de quatre a dos quarts temporada. de cinc es farà un curs d’iniciació al ioga (25 euros). Són tres La regidoria d’Acció Social ha aglutinat aquests cursos iniciatives obertes a tothom. dins del programa conjunt “Activa’t” per tal de “facilitar l’accés a la informació per part de la població i optimitzar recursos”, segons afirma la tècnica del SIAD, Maribel Bella. Durant el 2012, 258 persones van participar a les activitats organitzades per l’Ajuntament de Solsona en el marc del Pla comarcal de polítiques de dones.
Nous cursos de tai-txi i seminaris sobre lideratge femení
A banda d’aquestes activitats, la regidoria d’Acció Social organitzarà un nou curs de salut i benestar a través del tai-txi,
PROGRAMACIÓ SOLSONA FM
www.solsonafm.cat
L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repetició dissabte i diumenge a les 4 de la tarda)
El Rebost dels Contes: de dilluns a divendres a 2/4 de 9 del matí, 2/4 de 4 de la tarda i 2/4 de 9 del vespre
Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a 2/4 d’1 del migdia
Transmissió dels plens municipals: dijous a les 9 del vespre (quan s’escaigui)
Electrozona: dissabtes a 2/4 d’11 de la nit Entre Tots: divendres a les 10 del matí
Rodamóns: dimecres a les 10 del matí i dissabte a les 9 del vespre
En Femení: dilluns i dijous a les 10 del matí i dissabte a les 12 del migdia
Camins: dimarts a les 10 del matí i diumenge a les 12 del migdia 24
Miscel·lània: diumenge a les 9 del vespre Butlletins informatius (La Xarxa): de dilluns a divendres a les 9 del matí i a les 12 del migdia Més informació a www.solsonafm.cat http://solsonafm.blogspot.com Facebook · Twitter Tel. 973 48 42 25 · info@solsonafm.cat
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Ioga, cosmètica i remeis naturals i creació d’un blog personal, novetats de la pròxima temporada
Publireportatge - Comerç
Redacció
"Apostem pel producte fresc i de qualitat" Pizzeria da Pippo
Per què i com va començar Da Pippo? Indubtablement, després de fer un viatge per Europa amb autostop, veient la vida fresca i clara, vaig acceptar una proposta de traspàs que em va brindar l’oportunitat de començar la vida d’adult, i aprofitar l’esperit emprenedor i focalitzar-lo en un negoci. El dia 1 de febrer d’aquest any, va néixer la Pizzeria da Pippo, un restaurant italià jove i amb moltes ganes de viure.
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Pippo només és pizza? Quins altres plats es poden trobar a part de la pizza? Pizzeria i cuina, cal diferenciar-ho. Les pizzes es fan a la sala, davant dels clients, veient com es fa cada una de les pizzes manualment, i acabades en un forn de llenya que corona la pizzeria. On es troben altres plats és a la cuina. La cuina és un pilar fonamental de la pizzeria. Som molt afortunats de tenir un xef italià, la pasta s’ha de tenir molt present quan es pensa amb el nom Pippo. De la cuina sortirà, probablement, un dels millors plats de pasta de Catalunya. També destaquem plats com el provolone i el tiramisú della casa. Quina és la vostra filosofia? Apostem pel producte fresc i de qualitat. Aprofitem el petit local, per donar la màxima qualitat i frescor, ja que no tenim gaire estoc. Cada plat el fem com si fos per nosaltres, ja que ens agrada anar de restaurants i menjar bé. També apostem per la joventut, cap de nosaltres no arriba als 30 anys, i tenim molta energia per oferir.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
25
Cartellera Creu Roja El Solsonès
Xocolatada popular
XERRADA - gratuïta -
Divendres 12 de juliol a les 20 h.
“ELS TEMPLERS, AVUI” -Acció i compromís-
Demà dissabte 13 de juliol a la tarda a la plaça Major de Solsona, tindrà lloc una xocolatada popular plena d’activitats i música
SOLSONA - Sala d’Actes del Casal de Cultura A càrrec de Rafel Martínez Rueda Terapeuta en medecina energètica, acupuntor, homeòpata, professor de meditació i investigador de qüestions templeres.
Farem el sorteig de la Llumineta Solidària tot entregant la bicicleta de muntanya al número guanyador. Si encara no teniu número de la Llumineta, no us preocupeu, la mateixa tarda del sorteig encara en tindrem uns quants. I entre tots els nens/es i joves que participin en alguna de les activitats, sortejarem uns vales per anar a muntar a cavall de forma gratuïta a l'Hípica Cap de Costa de Riner. Us podreu fer les vostres pròpies malabars i aprendre a fer-les rodar, podreu pintar i dibuixar la mascota de la Creu Roja i aprendre a ballar sardanes. Durant tota la tarda hi haurà música variada. La xocolata es repartirà a les 6 de la tarda i tot seguit es donarà inici a les activitats lúdiques i als sorteig de la bicicleta de muntanya i dels tiquets per anar a muntar a cavall per gentilesa de l'Hípica Cap de Costa. Aquesta xocolatada l'organitzem en agraïment a totes aquelles persones, entitats i empreses que estan col·laborant amb la Creu Roja i amb aquells projectes socials que l’entitat està duent a terme. Si voleu rebre més informació sobre les activitats que s’hi duran a terme, podeu adreçar-vos al 973 48 06 52 o bé mitjançant el nostre e-mail: elsolsones@creuroja.org
Una intensa conferència de la mà d’un investigador de ciències energètiques durant més de 20 anys. Un tema amb profundes arrels històriques i lligades a la mística perenne, dutes a l’ara i aquí amb noves revelacions i eines actualitzades. Per a tothom que busca la Veritat Universal.
Acte de comiat i proclamació de les pubilles de Solsona
Dissabte 13 de juliol. 2/4 de 9 a la plaça Sant Pere La Núria, la Raquel i la Cristina s’acomiadaran del pubillatge de l'any 2012, tot i que continuaran portant les bandes fins al setembre. Aquest dia es proclamaran les noves pubilles, que rebran les bandes per Festa Major.
Acte solidari antirepressiu aquest dissabte a la plaça Sant Pere
Primera Assemblea General Oberta de “Territori de Masies”
Aquest dissabte dia 13, el Centre Social Autogestionat La Kausa i el Casal Popular La Fura hem organitzat un acte en solidaritat amb totes aquelles persones que lluiten per la justícia social i han estat encausades o preses. Tots els beneficis recollits aniran destinats als presos llibertaris de Sabadell i els encausats de l’esquerra independentista per la vaga general del 29 de març de l’any passat.
L’Associació Territori de Masies pretén posar en valor els aspectes culturals, socials i paisatgístics del Sud del Solsonès i territoris veïns, promoure i aportar eines a les iniciatives culturals i empresarials dels nostres pobles, i acompanyar i impulsar-ne de noves. També pretén ser un entorn de coordinació entre entitats i iniciatives relacionades amb el nostre entorn cultural i natural. Sorgeix de la formalització del grup de treball del projecte ‘Territori de Masies: patrimoni i cultura al Sud del Solsonès’, i es constitueix amb la finalitat que sigui una associació oberta a tota entitat i persona interessada. És per aquest motiu que la primera Assemblea de l’Associació es planteja oberta a tota persona i entitat que vulgui conèixer l’entitat i aportar-hi la seva visió, o ser-ne sòcia.
L’acte consistirà en un sopar a preu popular a les 21h i un concert gratuït a partir de les 22h amb els Esguard de la Nit i els Amaika a la plaça Sant Pere.
Concert de cloenda del taller Gospel al Miracle Diumenge 14 de juliol 2013 a 2/4 de 9 del vespre
L’acte està obert a tothom. Confirmeu assistència a través del correu-e: tmsolsones@larada.net o per telèfon: 938 729 709 — 672 491 223
A la sala Gran del Santuari del Miracle. Entrada lliure. 26
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Dissabte 13 de juliol (10h) - El Miracle
CSA La Kausa i Casal Popular La Fura
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Per què la gestió forestal ajuda a prevenir els incendis forestals? Aquest any es celebren 15 anys del malaurat incendi que entre el 17 i 21 de juliol de 1998 va afectar més de vint mil hectàrees. Des de la solana de la Serra de Castelltallat, a tocar de Rajadell, fins als vorals de la ciutat de Solsona. Una distància de 30kms en línia recta. L’any passat, un altre gran incendi va cremar milers d’hectàrees a l’Alt Empordà, esperonat pel fort vent de tramuntana d’aquell episodi. Tot i els avenços en mitjans d’extinció, el risc d’incendi a Catalunya continua sent el mateix que fa quinze anys? Si ens fixem en la millora del coneixement sobre el comportament dels incendis i com planificar de forma més eficaç les estratègies d’extinció i les mesures de prevenció, podem dir que estem molt més ben preparats. No és massa agosarat reconèixer que amb els coneixements actuals possiblement el foc del 98 no hagués passat de la primera carrera de la solana de Castelltallat, que va cremar en plena alineació i fora de la capacitat d’extinció Freixinet durant l'incendi de l'any 98. Foto: Josep M. Borés - Celsona unes tres mil hectàrees fins a la carena, on s’hagués pogut aturar definitivament. Malauradament, una vegada més, la vegetació que s’acumula als boscos permet l’aparició d’incenl’experiència és un grau. dis d’alta intensitat que superen la capacitat tècnica dels mitjans Però durant aquest temps hi ha una constant que té molt d’extinció, per molts efectius de què disposem. I això succeeix a veure amb el risc d’incendis, i és el procés d’acumulació dels tant a Catalunya com a la resta de països del món que de forma combustibles forestals que pateix el nostre territori degut a cíclica pateixen grans incendis forestals. No és estrany trobar-nos l’abandó de les activitats agràries. El pasturatge del sotabosc, a la premsa cada any grans focs que afecten als Estats Units, a la l’extracció de fusta o el manteniment del paisatge en mosaic són resta de països mediterranis europeus, a Austràlia, etc. les eines que tradicionalment han permès reduir la vulnerabilitat És el foc de comportament extrem, el que crema a alta del paisatge forestal als grans incendis forestals. El despobla- intensitat, el que es propaga a grans velocitats i posa en perill ment rural iniciat al nostre país molt especialment a partir de als efectius d’extinció i als ciutadans, el que cal evitar. L’ús del mitjan segle passat va afavorir una progressiva acumulació foc controlat, per exemple, emulant el règim natural d’incendis de combustibles, és a dir, de vegetació, degut a la reforestació al que molts dels nostres paisatges estan ben adaptats amb focs natural dels camps de conreu abandonats, el creixement del naturals provocats per llamps de baixa intensitat cremant sota sotabosc degut a la manca de pasturatge o la densificació dels les capçades de grans arbres i esparsos, és una eina que en boscos amb molts arbres junts i de petit diàmetre degut a la determinades circumstàncies es pot utilitzar. Lògicament, l’ús manca d’aprofitaments fusters. Aquests processos encara es responsable a les àrees forestals, la vigilància i evitar cap ignidonen en l’actualitat a moltes zones del territori català, en alguns ció en les èpoques de major risc segueix sent fonamental. Però casos de forma ben recent. difícilment podrem actuar a reduir la capacitat de propagació Per tant, en dinamitzar la gestió forestal, el consum de dels grans incendis forestals sense actuar sobre l’acumulació de productes fusters, l’ús de biomassa forestal per alimentar les vegetació que afavoreix els incendis d’alta intensitat. calderes, el comerç de proximitat de la carn de les mateixes La gestió forestal sostenible és una eina que permet vedelles i ovelles que pasturen els boscos, es col·labora amb la avançar cap a boscos més resistents a la pertorbació foc. I una prevenció dels incendis forestals. Amb la gestió forestal, alhora, perspectiva més global ens ha de permetre veure que no es tracta obtenim múltiples beneficis com són la creació d’ocupació, l’ús tant de la subvenció o el suport d’una activitat particular, sinó de productes sostenibles, la millora de la salut i vitalitat dels de l’estalvi que comporta davant els costos evitats dels incendis boscos i, en general, la conservació de les funcions ambientals que d’altra manera acabaran succeint – com la història s’entesta (fixació de CO2, conservació de la biodiversitat, protecció dels a demostrar-nos-, la reducció de despesa en mesures preventives sòls), econòmiques (manteniment de la cadena forestal i el teixit i en mitjans d’extinció, i la conservació d’una infraestructura industrial català) i socials (usos recreatius, benestar, qualitat de – els boscos – que és fonamental pel benestar i desenvolupament vida) que els boscos ofereixen a la societat. sostenible de les societats. Com a societat, ens podem permetre perdre la gestió forestal dels boscos? En tot cas, haurem de tenir ben present que Eduard Plana. Enginyer de Forest en determinades condicions ambientals de sequera i condicions Cap de l’Àrea de Política Forestal i Governança Ambiental meteorològiques que de forma recurrent es repeteixen cada estiu Expert en incendis forestals – i que els escenaris de canvi climàtic semblen voler accentuar-, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
27
Tallers
Laia Casas. Formadora en Intel.ligència Emocional, Programació Neuro-Lingüística i Coaching
Ser Carismàtic és una actitud, taller d’Intel.ligència Emocional Aquest dissabte passat, a l’escola Chit-Chat vam realitzar el primer taller d’Intel.ligència Emocional. Sota el títol Ser Carismàtic és una actitud vam practicar eines de benestar emocional i tècniques de comunicació interpersonal per a aprendre a generar i crear un clima de confiança i benestar amb les persones que ens comuniquem. El bucle de la nostra comunicació comença amb els nostre sentits, que són els canals de percepció i representació del món que ens envolta. Les maneres en les que recollim, emmagatzemem i codifiquem el món s’anomenen sistemes representatius. Distingim el sistema de representació visual, l’auditiu i el cinestèsic (que engloba el tacte, gust i l’olfacte). Aquests canals perceptius es desenvolupen de manera desigual durant la nostra infància, fet que fa que a l'hora de percebre el món, tot i que utilitzem tots els canals, cada persona tingui un canal de percepció i representació de preferència. Hi ha qui té més facilitat de recordar imatges, d’altres que donen més importància als sons i finalment qui recorda i experimenta a través de les sensacions i les experiències. Aprendre a conèixer-se un mateix és la base que ens permetrà millorar i potenciar la comunicació amb les persones que
Alba Santaeulària
20 anys de cursos intensius d’anglès
Aquesta setmana hem començat els cursos intensius d’anglès a l’escola d’idiomes Chit-Chat amb festa d’aniversari. El dilluns vam fer proves de nivell orals i escrites i el dimarts amb els alumnes del vespre i quatre australians vam inaugurar el 20è estiu de cursos amb un sopar al terrat de l’escola. Vam començar quan encara érem estudiants de filologia anglesa i com que va funcionar, hem variat els cursos molt poc al llarg d’aquests anys. Sempre combinem un professor català i un professor nadiu. Els cursos són amb unes 4 persones al grup, cada divendres es fa examen i cada dia deures a casa. Ha passat molta gent i hem tingut sort de tenir sempre prou alumnes per poder-ho fer. Ara aprofito l’ocasió per agrair la confiança que ens heu mostrat.
Els professors fent de Romeu i Julieta amb els alumnes, en el primer curs l'any 1993 28
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Aniversari
ens envolten. Per tant, és important conèixer el nostre sistema de percepció preferent i saber-lo detectar en el nostre interlocutor per tal de poder-li oferir un acompanyament més ajustat Moltes gràcies a tots els assistents! Per a contactar amb nosaltres ho podeu fer via facebook (e-mocional) o via correu electrònic a infoemocional@gmail.com.
Solsonès @
Marta Cases
CARLES Xandri Solà És enginyer Superior de Mines Treballa des de fa 1 any a Maptek a Edimburg Aquest solsoní de 24 anys actualment viu a Edimburg, (Regne Unit), una ciutat situada al nord d’Escòcia. Es diu que és una de les ciutats més boniques d’Europa. Edimburg és la capital d’Escòcia i la seu del Parlament. La seva gran història la converteix en una ciutat memorable. A més, destaca per la seva atracció turística. El castell d’Edimburg està situat sobre una roca que domina la ciutat, essent una de les vistes més característiques. La Royal Mile és el carrer que baixa des del castell fins al Palau Reial de Holyroodhouse, la residència de la Reina a Edimburg. Prop del palau, hi ha l’actual seu del Parlament d’Escòcia, edifici polèmic dissenyat pel català Enric Miralles. Entre el castell i Princes Street (la principal avinguda comercial), hi ha una gran zona enjardinada (Prince’s Street Gardens), ocupant el lloc d’un antic llac que es va dessecar. També hi podem trobar la National Gallery of Scotland, la principal galeria d’art d’escola, que inclou les obres mestres dels segles XV al XVII, allà hi ha les obres de Botticelli, Velázquez, Rafael, Rembrandt, Rubens i Tiziano. És coneguda també pel Hogmanay, una de les celebracions de cap d’any més importants del món...
litzacions geològiques i dissenys de mines. Molta part del temps de la feina és viatjar per Europa i Àfrica visitant explotacions mineres, fins i tot a Catalunya tenim clients! Com és la gent d’allà? La gent d’allà és molt oberta i sociable, fas amics ràpidament. Puc dir que m’han acollit realment molt bé. Animaries la gent a emigrar del país? Sí, almenys un temps per l'experiència i pel què aprens. Quant ets jove és interessant marxar a conèixer altres cultures, aprendre un altre idioma i conèixer món. La meva intenció, tard o d’hora, és acabar tornant a Solsona, però un cop marxes mai no se sap què passarà! Arriba informació de Catalunya? Com que Escòcia també esta en un procés d'Independència, arriba molta informació de la situació catalana. És habitual veure notícies als diaris i televisions. És relativament fàcil mantenir la connexió amb el que està passant al meu país. L’idioma, què tal? Et va costar aprendre’l? Des de ben petit havia fet anglès a l’escola, el problema és que allà l’anglès es parla amb un accent molt tancat, però t’hi acabes acostumant. Crec que un cop entens els escocesos pots entendre la resta d’anglesos del món.
Per què vas marxar? Tres mesos després d’acabar l’enginyeria superior de mines em van trucar per anar a treballar a Edimburg. Sempre havia volgut marxar i se’m va presentar l’oportunitat, no m’ho vaig pensar dues vegades.
T’haguessis imaginat mai que acabaries vivint en un altre país? Sí, quan vaig començar la carrera de mines; ja que si et vols dedicar a la mineria a gran escala només ho pots fer adquirint experiència internacional. A més, a Catalunya, amb la crisi de la construcció hi ha molts enginyers de mines, que havien treballat a l'obra pública i en canteres, que estan buscant feina, així que per a un recent graduat seria difícil incorporarse al mercat laboral.
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Quina és la teva experiència com a emigrant o immigrant? La gent del país estan acostumats a veure tant catalans com espanyols, som com un més. A Escòcia hi ha moltíssims immigrants i pràcticament a tot arreu on vas en trobes i no hi ha cap problema. El fet d’estar treballant amb gent d’Edinburgh m’ha obert moltes portes i hem relaciono molt amb la gent d’allà. De què i on treballes actualment? Maptek (Technical Sales Consultant en Maptek) és una empresa que proporciona software miner i serveis d’enginyeria a empreses mineres. Des de l'oficina d’Edimburg cobrim tota la zona d’Europa i el nord d’Àfrica. Sobretot treballem amb grans i mitjanes empreses mineres, donant suport del software i fent consultoria per mode-
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Edimburg
I per acabar, què trobes a faltar de Solsona i comarca? Els amics de tota la vida i sobretot la família. Tot i que aquest primer any he vingut poc, sempre intento buscar algun cap de setmana per passar uns dies a casa.
29
Relats
1r premi del primer concurs de Relats Breus per a la Gent Gran (Consell Comarcal)
La Balma del Teixó de Rosa Palà
Era un dissabte de cel blau del mes de juliol de 1936. No hi havia hagut cap indici que la pau d'aquell dia anés a pertorbarse de forma tan espantosa. Els joves que estan en tot el seu esclat foren avisats per l'exèrcit espanyol. Els notificà i ordena que es presentessin a les files republicanes abans de quaranta-vuit hores. La situació política era perillosa, independentment de les causes o les conseqüències que l’haguessin provocat; certament era preocupant. L’endemà al matí, a l’església de Sant Pere, la gent del poble de Llobera, vestits de mudar, hi van acudir per complir el deure i fer vida social. Estranyament nerviosos per culpa de la revelació franquista. En sortir de missa es van formar grupets a la plaça i el jovent s’estava a peu dret o asseguts a la paret de pedra que fa un semicercle i que delimita l’espai. Un ventall de preguntes amb prudència es feien del què estava succeint. Impotència, ràbia i una gran confusió, fent gestos amb els braços, cops de cap i arronsant les espatlles. Només calia mirar-los per veure l’ansietat escrita a la cara. Al revés de la canalla, que tot els era pàtria. Enjogassats corrien rient, empaitant-se els uns als altres. Un núvol amenaçador els va fer dispersar. Els joves, cridats a files, es trobaven entre l’espasa i la paret. Estaven morts de por, no sabien per quin costat tirar, anar al front, fugir a França o oposar-se a no anar-se’n. El Fidel, el Florenci, el Miquel, el Josep i l’Ernest de la Serra; el Jaume i el Joan de la Coma i el Florenci de l’Hostalet, s’aventuraren a quedar-se, convertint-se en desertors. Van encetar una vida de feretes junts, per tenir un lloc secret, un lloc on els soldats no els poguessin trobar. Quan llustrejava, discretament amb la manta doblegada penjada a l’espatlla, i les quatre coses més necessàries dins el sac i al llom, van anar escapolint-se, tot endinsant-se dins el bosc, aixoplugant-se a la Balma del Teixó (un lloc solitari, aïllat, fora de la vista, on s’hi podia fer la viu-viu ) . Un cop aixoplugats van quedar immòbils. Un calfred d’inquietud els va recórrer l’espinada, per por que els sentissin. Parlaven en veu baixa sobre la qüestió en què es trobaven immersos. Deien: -“Això que haguem hagut de marxar de casa d’aquesta
manera, redéu, redéu!“ -“Jo no hauria pogut lluitar a matar per sobreviure.” -“Ens han tirat la vida per la borda.“ -”Sí, a fe de Déu!” El silenci es va instal·lar entre ells; els ulls es van acostumar a la foscor. Estirats sobre la manta i el sac per coixí, cara enlaire, les mans al clatell amb els braços frec a frec, desvetllats mirant el cel, els retalls negres punxats per estels, afinaven l’oïda. La brisa xiuxiuejant feia dringar una mica els tronquets i les fulles dels arbres, com una musiqueta fluixeta de les cordes vibrants d’un violí. El blat ja havia madurat. Aquesta època de l’any era totalment ocupada per la sega i el batre, pencant de sol a sol. El Ramon i la Consol de la Serra tenien catorze fills. No havent-hi els cinc fills grans, eren invisibles, a casa ajudaven els xicotets i les mossetes, tastant totes les feines. Aquell dia el sol picava de valent. El Serra, amb el barret de palla al cap, assegut a la garbelladora, tibada per dues mules, les anava dirigint amb les regnes tot cridant: “-Arri, osque, ollà, bo”; donant voltes pel tros, segant el blat. L’últim color del dia s’esberlava sobre el serrat de l’altre costat de la rasa. Tan bon punt van imaginar-se que tothom dormia, aquella nit van comparèixer al tros els cinc fills emboscats, per donar un cop de mà a casa. Instal·lades a la branca d’un roure vell hi havia dues aus, fixant la mirada sobre d’ells, observant com treballaven. Sota la llum rutilant de la lluna, rampillant el blat, fent vencills, lligant les garbes i amuntegant-les. Estaven alerta, vetllant per la seva seguretat. Tenien l’estranya sensació que algú, silenciós, els vigilava. Van respirar fondo quan van veure els ulls esbatanats dels mussols. Al veure’s descoberts alçaren el vol, batent les ales i es van allunyar. A mitja nit acontentaven l’estómac asseguts al marge, tot menjant pa i formatge, nous i llonganissa, xerricant i xerricant de la bóta i sant tornem-hi, fins a punta de dia. Quatre hores més tard, la quitxalla es va sorprendre de veure cavallons als trossos. Tot eren preguntes als de casa, però mai no van tenir resposta, ja que la canalla ho xerra tot. Així s’asseguraven que no diguessin res sobre els seus germans. Havien de fer mans i mànigues per evitar no coincidir els uns i els altres. D’amagatotis, quan les coses no anaven maldades, les anades i vingudes dels emboscats per anar a casa 30
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Dibuix representatiu de la Balma del Teixó
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Relats
1r premi del primer concurs de Relats Breus per a la Gent Gran (Consell Comarcal)
a dormir i menjar eren freqüents. Semblava impossible però no ho era. Els veïns més propers i de confiança, entre ells era tot un complot; si veien alguna anomalia a corre-cuita avisaven al qui fos. A cavall de tres jeeps, el comandant Pablo, de mitja edat i bigotut, amb catorze soldats, escorcollaven per cercar l’amagatall dels fugitius, per la zona de Codina Sagrera, el Clot del Forn i la vall del Castell, aturant-se a les cases d’aquell entorn. S’adreçaven a la gent de la casa. El militar, amb un somriure forçat que li anava d’orella a orella, els estrenyia la mà, en senyal d’amistat, els assetjava de preguntes, per esbrinar on eren els emboscats. Quan contestaven, calia anar en compte que no se’ls escapés ni una paraula sobre l’assumpte. Al no poder-ne treure res de res, el comandant Pablo va fer un gest d’ira amb la mà i varen marxar. Un dia dels primers de primavera de 1938, els vuit xicots van sentir un tro. Va ressonar a la fondalada. El cel s’estava enfosquint i la pluja s’intensificava. Les manxades de vent feien trontollar els arbres i una cortina d’aigua saltava pel voladís de la roca. Dins l’aixopluc, els joves es remullaven pels esquitxos del terra i els degotalls del sostre. Van agafar molt fred per tot el cos. La pluja va parar, les gotes es despenjaven dels arbres i els rajos del sol ja es filtraven per dins el bosc. Obeint l’instint es van posar a fer foc de buscalls, molls i abatuts pel vent i troncs grossos oberts per les tempestes. El foc no tibava, feia molta fumera i poca xera, fins que les flames s’enganxaren a la llenya. A l’entorn del foc, fent pipades al cigarret i traient fum pel nas i la boca, s’explicaven aventures: que si aquella es deixava arramblar, que si aquella altra..., revivint les ballaruques, els aplecs al so de l’acordió i giravoltant, valsos, masurques i pericons. Calents i secs, es posaren a jugar a cartes, sobre la llosa i de cul al roc. Mentrestant, el comandant Pablo i el seu escamot, patrullaven a Sant Climenç, en direcció a Solsona. Es van adonar d’una massa de fum que s’aixecava a la banda de Llobera. Van accelerar la velocitat per anar a inspeccionar. A cinc-cents metres, els conductors van girar bruscament el volant cap a la dreta, les rodes van xisclar, marcant les roderes. Seguiren el camí de carro que conduïa al Puig. En arribar van sortir esverats dels jeeps. Davant van poder veure, amb claredat, d’on sortia el fum que s’estenia pels clots de l’extensa vall coberta d’arbres. Aguaitaven esporuguits, darrere els vidres, la gent de la casa. El Pablo, assenyalant amb el dit com si fos Colom, anava donant instruccions de com ho havien de fer per encerclar els emboscats: -“Rápido, vamos a por ellos que ya son nuestros” –va dir el comandant amb una veu alegre . Anaven serpentejant, baixant per la costa, sacsejant-se pels aragalls, van travessar la rasa de Sanaüja. El xipolleig va llepar les portes dels vehicles i van aparcar al planell. Amb el casc al cap i el cinturó ple de munició, van començar a caminar lentament, enfilant pel bosc cap amunt, fent el tarambana amb cura, arrapats al fusell i amb
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
la mirada seguint el canó. Els emboscats s’entretenien cartejantse, amb les cartes a la mà com si les haguessin de llegir, i el cigarret enganxat als llavis. Mentre els militars s’arrossegaven per terra com serps, per ser invisibles, s’anaven apropant a punt de disparar. En aquell moment els emboscats van sentir un lleu moviment. Van intuir, per primera vegada, que hi havia l’enemic. A l’instant fugiren com llampecs desbocats, fent tentines en direccions diferents. Els soldats perseguint-los, disparaven sense parar: -”Pam, pam, pam”- les bales brunzien per dins del bosc. Estols d’ocells van alçar el vol al seu pas, fent una gran piuladissa en el moment de fugir de les seves branques. Als xicots, esfereïts, les oïdes els retrunyien pels espetecs dels trets. Corrien i corrien, com una guilla, esquivant-los com podien, amb la respiració agitada. Van aconseguir fer-se escàpols dels enemics, provocant un pànic desfermat al veïnat, pels xiulets de les bales que omplien de sons d’esgarrifor aquelles contrades. Cinc hores més tard, van recular en silenci cap als cotxes, amb el rostre eixut i colpits pel fracàs de la coartada. El silenci va embolcallar de nou l’espai. L’endemà al matí, els lladrucs de tres gossos a la Serra van anunciar l’arribada del Pere Vila de Sant Climenç. El Ramon va fer girar la clau al pany i va empentar mitja fulla de la porta. Es van saludar respectuosament amb el cap: -“Entreu Pere”- i va creuar el llindar del baluard: - “A què es deu que hagueu vingut?”. -”Vinc a exposar les condicions que m’han ordenat” -va deixar entreveure, en to de disculpa, ja que no va poder dir “no” a allò que li havia manat l’exèrcit, d’advertir-los del perill que corrien els seus xicots, si no es lliuraven a l’exèrcit republicà. El Serra es va immutar per la situació en què es trobaven, li agraí i el convidà abans d’acomiadar-se’n. Els joves hi van rumiar força. Aquella sensació d’estar vius de miracle els va fer decidir a entregar-se. Dos dies després van sortir de Solsona i se’ls van emportar a Barcelona, en un camió de l’exèrcit, carregat de joves. Seien en bancs encarats l’un a l’altre. Molts dies després les seves famílies van rebre una carta. Se’ls notificava que estaven bé, que anaven tips i nets, però els militars, guarnits amb estrelles, els obligaven a somriure, a ser cordials i obedients. Els ensinistraven com un gos. Al cap de set mesos, els van donar permís per anar a casa tres dies. Es van plantejar d’aprofitar aquests dies de permís per jugar a la sort l’última carta i fugir de nou. Per cridar l’atenció de la gent es van exhibir encaminant-se cap a Solsona, per la carretera empedrada, vestits de soldat amb la motxilla penjada a l’esquena. Per enganyar els quatre exaltats rojos de Llobera que estaven a l’aguait de tot el que passava, per poder-los delatar. Un cop van haver passat la caseta del Boix, van desaparèixer com per art de màgia. La guerra ho va devastar tot i va enverinar l’ambient durant aquests tres llargs anys. Un matí d’estiu del 1939 es va rebre la notícia que s’havia acabat la guerra. Sans i estalvis van aparèixer els emboscats.
31
Sol del Solsonès
El Sol firma un conveni amb el Consell Comarcal del Solsonès
El Sol coneix la UEC L’Afrau
Dijous 20 de juny, el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, la coordinadora del club social, Sonia Ortega i membres del club social, van ser rebuts pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà. El motiu de la visita era firmar el conveni entre l’ens comarcal i el Sol del Solsonès pel projecte PLEAS (Pla Estratègic de Promoció de la Salut). La visita va servir per poder explicar en quin punt es troba el projecte i quines activitats es duran a terme aquest any quant a prevenció de les addiccions i quant a la promoció d’hàbits saludables. Agraïm des d’aquí la bona disposició que sempre ens ha mostrat el Consell Comarcal del Solsonès i junts treballarem en comú per tal de millorar la qualitat de vida de les persones. Gràcies per la vostra generositat i col·laboració.
L’Ateneu
Donatiu de l'Institut d’Estudis Ilerdencs
Dinar de germanor El diumenge 14 de juliol de 2013 l’Ateneu farà gran dinar de germanor. Per més informació, al local de l’Ateneu.
El Sol del Solsonès, ha rebut, de l'Institut d’Estudis Ilerdencs, un donatiu per tal de seguir amb el projecte del Butlletí del Sol, per tal de publicar totes les activitats, projectes i serveis que s’ofereixen des de la nostra entitat. Agraïm la generositat d’aquesta institució que sempre ens ha fet costat en la nostra tasca de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per malalties mentals o addiccions. Amb fe i esperança compartim la responsabilitat junts, perquè podem fer moltes coses per millorar la qualitat de vida del sector.
32
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Dimarts 18 de juny, membres del club social del Sol del Solsonès, acompanyats per part de l’equip tècnic i voluntaris de l’entitat, van fer una sortida amb els alumnes de la UEC l’Afrau. Al migdia vam anar caminant fins al Castellvell per dinar en aquest bonic paratge. Posteriorment, els alumnes de l’Afrau ens van explicar el projecte que han realitzat sota el títol “El mòbil: la màquina del temps”, on a través d’una gimcana arqueològica al poblat ibèric del Castellvell es pot conèixer com es vivia fa 2.500 anys. Va ser una experiència gratificant, ja que vam compartir una bona estona i vam aprendre moltes coses. Volem agrair des d’aquí a la UEC l’Afrau, als seus alumnes i professors, l’experiència tant magnífica que vam compartir. Posteriorment, el Sol del Solsonès també va assistir a la inauguració de la restauració dels bolets de la Mare de la Font que han realitzat els alumnes de la UEC l’Afrau. Bona feina!!
Parròquia CASTELLAR DE LA RIBERA
Missa Dominical.- Diumenge, dia 14, Missa a les 11.
LA COMA
Festa de Sant Cristòfol.- Diumenge, dia 14, a les 10 del matí, Missa i, en sortir, benedicció de conductors i vehicles.
MADRONA
Festa de Sant Cristòfol.- Aquest dissabte, dia 13 de juliol, a les 7 de la tarda, Missa i benedicció dels vehicles.
NAVÈS
Festa de Sant Cristòfol.- Diumenge, dia 14, a les 11, Missa i benedicció dels cotxes.
OGERN
Festa de Sant Cristòfol.- Diumenge, 14 de juliol, Missa a 2/4 d’1 i benedicció dels cotxes.
SANT CLIMENÇ
Festa de Sant Cristòfol.- Diumenge, 14 de juliol, a 2/4 d’1, Missa i benedicció de vehicles.
SANT JUST-JOVAL
Festa de Sant Cristòfol.- Diumenge, dia 14, a les 11, Missa i benedicció de vehicles.
VALLS
Festa de Sant Cristòfol.- Aquest diumenge, 14 de juliol, a 2/4 d’11, Missa i benedicció de cotxes en sortir de la capella.
SOLSONA
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Festivitat de la Mare de Déu del Carme Dimarts vinent, dia 16, a les 11, Missa a l’església de l’Hospital Pere Màrtir Colomés en honor de la Verge del Carme. Ajuda al Tercer Món Des de començament d’any una colla de senyores de Solsona fan benes de ganxet per un hospital de leprosos de la Índia. Si teniu fil de cotó a casa, blanc o beig, o podeu comprar-ne i confeccionar benes, els malalts i els infermers us ho agrairan. Per a més informació: tel. 973 48 15 33 migdia o vespre, Conxita Colomés.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
El Racó de Fènix Mossèn Salvador Casafont celebra les seves Noces d’Or Sacerdotals Aquest dissabte, dia 13 de juliol, a la Missa vespertina de 2/4 de 7 de la tarda, a l’església de la Companyia de Maria, presidirà l’eucaristia Mossèn Salvador Casafont, que resideix al Seminari de Solsona, i que celebra les Noces d’Or Sacerdotals: 50 anys de servei a l’Església de Jesús. La celebració estarà acompanyada en els cants per la Coral St. Jordi. Podem acompanyar-lo amb la pregària. Despatx parroquial Els dies propis de despatx parroquial, excepte que siguin festius, són els dilluns, dimarts, dimecres i divendres, de les 12 del migdia a 2/4 de 2. Per a hores convingudes podeu trucar al telèfon parroquial: 973 48 01 23, o bé al 667 079 829 (Mn. Lluís). L’adreça de correu electrònic és la següent: parroquiasolsona@hotmail.com
PREGUEM PELS DIFUNTS SOLSONA: Dia 14.- A les 10 del matí, a la Catedral, Josep Colell Matiñó; Carme Freixes Prat; Josep Freixes Vila; esposos Hermenegild Subirà Vidal i Emília Macià Sabartès; Josep Coromina Clop. A les 12, al Cor de Maria, Roser Sabata Tarrés; Carme Freixes Prat; Josep Freixes Vila; esposos Francisco Cervilla López i María Josefa Manzano Fernández; esposos Hermenegild Subirà Vidal i Emília Macià Sabartès; esposos Antonio Pallarés Riu i Maria Colilles Viladrich; José Mari Jiménez González. A les 8 del vespre, a la Catedral, Carme Freixes Prat; Josep Freixes Vila. Dia 15.- A les 10 del matí, Antonio Albareda Brufau. Dia 16.- A 2/4 de 8 del vespre, Carmen Martínez Martínez; Maria Carme Casas Canes. Dia 17.- A les 10 del matí, Maria Torregassa Vidal (5è a.); Aleix Vilalta. A 2/4 de 8 del vespre, Eloi Masana Ayné (6è a.); esposos Aurora Riu Grífol i Josep Serra Camps. Dia 18.- A 2/4 de 8 del vespre, Josep Serra Vila (62è a.); Maria Mercè Guitart Delisau ; esposos Wenceslao Solanellas Subirà (1r a.) i Jacinta Vall Noguera. Dia 20.- A les 10 del matí, a la Catedral, esposos Wenceslao Solanelles Subirà (1r a.) i Jacinta Vall Noguera. 33
Adéu, Joan, un comiat que no és per sempre En memória de Joan Viladrich, membre de l’associació
Joan, el primer record és a la placeta de Sant Isidre, veïns d’infantesa compartint jocs i converses en els temps en que la canalla estàvem al carrer. Des de sempre has estat un lluitador inquiet, implicat en multitud de temes que t’interessaven i de cop i volta, quan les dificultats esdevenen insuperables, has volgut integrar-te amb l’Associació Fènix per donar un cop de mà amb el teu treball i el teu exemple a aquells a qui la malaltia els vol prendre el que més estimen. I això et fa ser fort malgrat sentir de ben a prop la crida del destí que tots compartim. Has entès el que els clàssics ens han ensenyat, que viure no és només existir, viure és crear i saber gaudir, viure és també patir, però viure és no dormir mai sense somiar. Ara, estàs a punt d’iniciar un viatge incert, però no t’ha d’amoïnar, ja que portes una maleta plena de tot allò que la vida t’ha donat i que et servirà per arribar al teu destí. En nom de Fènix, gràcies per l’oportunitat que ens has donat de compartir el teu temps, per ajudarnos i per ser un exemple de fortalesa i serenitat. Confiem que el futur ens farà retrobar. Jordi Riart i Vendrell Associació Fènix
Bisbat
Concerts de música al Solsonès El darrer cap de setmana de juny l’església monestir de Sant Llorenç de Morunys i el Santuari del Miracle de Riner van acollir un concert singular a càrrec de la Camerata Harmònica, la Coral Czarda i la Camerata Bacasis, dirigits per Joan M. Bozzo. La Camerata Harmònica és un cor de cambra mixt amb seu a la capital del Bages, Manresa, fundat el 2007 per un grup de cantaires amb el propòsit de treballar peces corals de tots els estils, èpoques i països, fent un èmfasi especial en la música religiosa. El seu director és Joan M. Bozzo i normalment els acompanya al piano i l’orgue Jordi Franch. La Coral Czarda va néixer a l’Escola de Música de Sant Joan de Vilatorrada, quan un grup de pares i mares d’alumnes de l’escola, amb més voluntat i ganes de cantar que coneixements musicals, es varen engrescar en l’aventura coral. L’any passat van celebrar els vint-i-cinc anys, i actualment els dirigeix María Díaz. La Camerata Bacasis és una orquestra formada per ex-alumnes del Conservatori de Manresa, alumnes que encara ho són, estudiants de grau superior i oberta a qualsevol músic amateur que hi vulgui participar. Està dirigida per Jordi Coll. El concert va constar de dues parts. En la primera, la Coral Czarda interpretà La Bomba de Mateu Flecha. La Camerata Harmònica, una selecció de peces de Javier Busto, Francis Pilkington, Charles Gounod i Johannes Brahms. Tancava aquesta
Cloenda de l’11a promoció de l’Escola de Formació de Laics El passat dia 22 de juny va tenir lloc a Solsona l’acte de cloenda del curs 2012-2013 de l’Escola de Formació de Laics. Després del rés de laudes a la capella del Claustre, alumnes i professors van assistir a un acte acadèmic i festiu a la sala noble Bisbe Lasala del Palau Episcopal. Presidí l’acte la directora de l’escola, Teresa Gené, i el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell. Teresa Gené adreçà una salutació de benvinguda i presentació de l’acte als assistents, recordant les paraules del Papa Francesc, que va dir que “ser Església vol dir ser el ferment de Déu, davant un món nostre desorientat”, i exhortà als alumnes de l’Escola a “sortir i anunciar l’Evangeli”. L’acte, que comptà amb unes breus intervencions musicals a càrrec de Jordi Serrano, Gemma Fíguls i Xavier Caballé, prosseguí amb el lliurament dels diplomes a l’alumnat que ha acabat el curs i l’exposició per part de cadascun d’ells del seu testimoni. El Sr. Bisbe de Solsona oferí el discurs de clausura, amb paraules d’agraïment pel curs acabat, a professors i alumnes. Donà les gràcies als alumnes per l’esforç dut a terme durant el curs, i a l’equip directiu per mantenir amb rigor i encert el treball de l’escola. Mons. Novell digué als alumnes: “Sigueu instruments evangelitzadors de l’Església. Deixeu marca en aquells que us escoltin”. Després d’aquest acte acadèmic, els assistents van participar en una eucaristia a la capella del Seminari i, posteriorment, van donar per finalitzada la jornada amb un dinar de germanor. 34
Pelegrinatge arxiprestal al Santuari del Miracle Amb motiu de l’Any de la Fe, els feligresos de les parròquies de l’arxiprestat del Berguedà Nord van pelegrinar al Santuari del Miracle, el dia 15 de juny. Allà foren acollits pel P. Xavier Poch, de la comunitat benedictina, que va dirigir una pregària i va explicar detalls del retaule barroc que presideix l’església. Tothom qui ho desitjà va poder pujar al cambril i visità la capella de la Desaparició. L’eucaristia es va celebrar a l’interior de la capella del Santíssim. Va ser presidida per Mn. Miquel Farràs i concelebrada per Mn. Joan Lladó. Mn. Marc Majà acompanyava els cants amb la guitarra. El dinar de germanor es va fer a la casa de colònies de La Carral. Durant la sobretaula, les persones participants es van anar presentant a la resta del grup, ja que algunes no es coneixien pel fet de pertànyer a parròquies de l’arxiprestat que disten les unes de les altres, especialment després de la fusió dels antics arxiprestats Bagà-La Pobla i Berga en un de sol.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
primera part l’orgue, que a Sant Llorenç de Morunys es va fer amb La Marxa de la Coronació de Meyerbeer i al Miracle amb el Balleto del Granduca de Sweelinck. La segona part es va reservar per la peça central del concert, el Glòria RV 589 d’Antonio Vivaldi, amb Núria Checa i Imma Serra (sopranos) Natalia Chavanova (contralt), Jordi Franch (piano), Oriol Torras (fagot), Josep I. Garcia (trompeta), Roger Fonts (oboè), Marta Morros (violoncel) i les corals Harmònica i Czarda amb la Camerata Bacasis, tots dirigits per Joan M. Bozzo.
Glossa
Bisbat
Xavier Novell, bisbe de Solsona
Encontre amb el Papa Francesc
Visita del Sr. Bisbe al Papa Francesc
Fa uns dies, acompanyat pel Bisbe emèrit i per una quarantena de pelegrins, vaig participar a l’Audiència General del Papa Francesc. Vaig saludar-lo personalment i considero que tant els gestos com la breu conversa que vàrem tenir mereix una aturada en les glosses de l’Any de la fe. Avui us reporto el contingut de la nostra conversa, les meves impressions i us demano que preguem pel Papa Francesc. La conversa, que fou en espanyol, però la reprodueixo en català, s’encetà després de la genuflexió i el besamà tradicional que el Papa va mig impedir alçant-me i convertint-los en una abraçada fraternal. Vaig presentar-me: –" Santedat, sóc el bisbe de Solsona, terra natal de sant Pere Claver”. Ell va fer un gest de sorpresa i curiositat. Vaig pensar que buscava en la memòria els orígens d’un sant conegut - sant Pere Claver és el sant jesuïta missioner més conegut i estimat d’Amèrica Llatina. Va reaccionar breument: “– On?” I jo vaig dir-li: – “A Catalunya, Espanya”. Aleshores, per sorpresa meva, em diu: – “L'he nomenat recentment?”. Li vaig respondre: – “No santedat, sóc bisbe des de fa dos anys i mig”. I ell, va afegir: – “Ah! és veritat! fa poc he nomenat el bisbe de Tortosa i no el de Solsona!”. Vaig cloure aquell breu diàleg amb una paraula de part de tots vosaltres: – “Santedat, li faig arribar l’alegria de tots els fidels de la diòcesi així com de moltes altres persones de les nostres viles pel seu nomenament i per l’inici del seu ministeri. L’encomanarem a sant Pere Claver”. I ell, sorprenent-me de nou, va afegir: – “Sí! perquè alliberem esclaus!” – cal saber que sant Pere Claver fou un gran evangelitzador dels esclaus negres del Carib. Quatre detalls d’aquella audiència que em van colpir. La primera, l’estampa del Papa mullant-se durant la generosa salutació a la multitud que omplia la plaça de Sant Pere. La segona, l’acollida fraternal de la seva abraçada. La tercera, l’escolta atenta i conscient de les meves paraules, manifestada en les dues sorpreses que em va provocar. I finalment, el coneixement que té del nostre sant Pere Claver. Us demano que encomanem cada dia al Papa Francesc per intercessió de sant Pere Claver.
Mons. Xavier Novell va viatjar a Roma a final de maig per saludar i conèixer personalment el Papa Francesc. El nostre bisbe va anar acompanyat pel bisbe emèrit, Mons. Jaume Traserra, i per un grup de quaranta-tres persones de la diòcesi. El grup va marxar cap a Roma el dimarts dia 28 a primera hora del matí. El dimecres al matí, ben d’hora, va arribar el moment d'assistir a l’audiència general del Sant Pare, motiu principal del viatge. El bisbe Xavier i el bisbe Jaume van poder saludar el Papa personalment i tenir amb ell unes paraules. La resta dels pelegrins van situar-se a la plaça de Sant Pere, on hi havia congregades més de 100.000 persones de diferents nacionalitats. La presència i les paraules de Francesc van ser un moment molt emotiu. Havent dinat van visitar alguns monuments, com ara el castell de Sant’Angelo i el pont que porta el seu nom. L’eucaristia d’aquell dia se celebrà a l’església de Sant Felip Neri, on van poder visitar també la casa del sant i conèixer la seva història. Van retornar a casa havent viscut una magnífica experiència, en la qual van estar, en tot moment, guiats pel bisbe Xavier.
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
La revista Solc s’acomiada amb la publicació del núm. 83 La revista diocesana Solc ha publicat el seu núm. 83 tancant així la seva edició, després de quasi disset anys de la seva creació. Els motius que han portat als responsables a prendre aquesta decisió han estat els següents: la revista cada vegada té menys subscriptors i cada vegada acumula més dèficit; no es disposa de gaires recursos humans per portar a terme una revista com cal; la majoria de les notícies ja surten al full diocesà, a la pàgina web del bisbat i, algunes, també surten al Butlletí Oficial del Bisbat. L’equip de redacció de la revista vol agrair a totes les persones que han passat per la revista, en un moment o altre, directors, corresponsals, col·laboradors i periodistes tota la feina feta. I també vol tenir un agraïment especial per a tots els subscriptors que, any rere any, han estat fidels a la revista. Si esteu interessats a adquirir aquest últim núm. de Solc, podeu trucar al tel. 973 48 06 19 (Júlia)
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
35
Opinió
Poesia
Ramon Gualdo
La División Azul, diplomes... i alguna cosa més
Josep Maria Poblet
Amanides Jo crec que qui es va inventar el conjunt de l’univers no pensà en com de pervers seria el tranc quotidià del essers que hi va posar. Amb algunes exempcions, res, quatre jans beneitons, esglaia veure el joc brut dels jans que al món han vingut sols per clavar els seus fiblons
Ja ho sabeu: La delegada del govern espanyol va lliurar diplomes a veterans de la División Azul, i va provocar protestes, però María de los Llanos continua amb el càrrec ben tranquil·la. Però el que preocupa és que hi ha alguna cosa més. La Hermandad de la División Azul va rebent honors i calerons amb quantitats considerables. Molts milers d'euros públics van destinats a glorificar la División Azul. És una vergonya que s'honori i es destini diners a aquesta entitat que va fent apologia del franquisme, i recorda unes arrels de la dictadura i un ajut cap a l'exèrcit nazi. És un escàndol, fa emprenyar molt saber que milers d'euros van a parar als comptes corrents d'entitats d'aquesta mena. Tornant a la part històrica, dels molts records que ens porten aquestes entitats, com exemple esmentem que uns quaranta-vuit mil voluntaris falangistes es van integrar a l'exèrcit nazi. Doncs, així està el pati. Per molt que hi passem l'escombra, no s'acaba mai de netejar.
Doncs sí, el Govern de Madrid mitjançant un nou “invento” ens fa palès son “intento” de dir-nos qui mana aquí i a qui ens toca, iodà, obeir. Si a la sal que ja duu l’Ebre li afegim un xic de pebre i oli oriünd de les Garrigues farem bones amanides.
http://www.planetasimi.com Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
L'acudit del Simi
Llegiu bé la gran putada que Madrid, amb mà llardosa, farà que fins a Tortosa arribi enforfollada l’aigua de la mar salada.
36
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Opinió
M. Nadal
60 anys per un petó Diuen que mai no és tard ... quan arriba. Era un dia de Fira a Solsona: Feia poc, el Piulats havia inaugurat el cinema Transatlàntic (final dels anys 40). Era una novetat. Un jove pagès comarcal, després de molts treballs, aconseguí que una coneguda veïna accedís a acompanyar-lo a veure una censurada, retallada i recatada pel·lícula. Per molta censura que existís, naturalment hi havia algun petó (encara que fos per acompanyar el sentiment per algun difunt, i sobretot entre el sexe femení, allò dels pecats i mals pensaments, ... faltaria més! El noi, més per broma que per altra cosa, li diu baixet: –Em permets Cinema Transatlàntic que te'n faci un? Renoi! Què va haver dit! Ella s'apartà encara més, com si es cremés: –Nooo! Pobre de tu! No t'hi atrevissis. Et fotria un mastegot. Què t'has cregut, pocasolta. Per qui em prens. Me'n vaig. La noia va alçar-se - No estic per bromes, ho entens? Ja es començava a girar la gent, reclamant silenci, i el noi intentant per tots els mitjans possibles tornar a la normalitat. Ho aconseguí en part, ja que ella estigué en guàrdia tota l'estona. Han passat més de 60 anys: Aquell noi i aquella esveradissa jove no tornaren més al cine. Cadascú seguí la seva
vida, es casaren, tingueren família i dificultats, com tothom. Mai més no parlaren d'aquell dia. No fa pas gaire, els dos octogenaris es trobaren a la clínica. Ella, ingressada. Ell, de visita a una parenta pròxima. Ell li va fer, sense preguntar-li-ho ara, no un, sinó un parell de petons, davant de tots, amb tota la naturalitat, com es fa ara, rebent en compensació un somriure d'agraïment de part seva, no pas un mastegot. Com canvien els temps!
Curioses anècdotes
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Escuradents
Alfons XIII El rei espanyol Alfons XIII tenia el nom de ser un xic desgarbat o poc polit. En canvi, un seu conseller, el marquès de Segur, era extremadament presumit, la qual cosa de vegades el feia arribar tard a les reunions. El rei li diu un dia: - Diga'm, Segur: quan temps passes arreglant-te? – Un parell d'hores, Senyor – Es nota, es nota - digué el rei- En canvi, amb escassos deu minuts ja estic a punt ... – També es nota, també es nota -contestà Segur sense immutar-se.
En una casa pairal de l'Alta Segarra, de bon tracte a la gent i bona taula -sobretot els dies festius-, tenien un jove mosso. Li direm el "T". En una d'aquelles festes, la mestressa, en acabar de dinar, en un platet portà els escuradents, dient: "Aquí teniu l'última posada". Quasi tothom en prengué, portant-lo, com és natural, a la boca. I també el T, per no desentonar. Però, passat un moment, la mateixa mestressa s'adonà que el T, dissimuladament, amb la mà mig amagada, els tirava a sota taula. En preguntar-li: – Què fas, T? – ell respon: –És que jo no els trobo pas gaire bons, aquests ... No sé com vos agrada això, pot ser falta de costum!
Humor - En què s'assemblen els tebeos amb els pits de les dones? - No hi caic. - En que una cosa i l'altra són pels petits, però sovint s'hi distreuen els més grans.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
37
Llar d’Infants Arrels
San Fermín
Hem fet un bou de cartró, ens hem vestit per l'ocasió i a córrer darrere el bou.
Els petits gegants
Una festa inoblidable! El passat dissabte, els petits gegants, les famílies i les mestres vam passar un gran dia a la masia de Can Ramon a Montmajor. En arribar, tots vam desplegar les nostres taules i cadires, i ens vam posar mans a l'obra per preparar la paella! Però, abans, un gran pica pica! També vam fer jocs d’aigua, amb piscineta inclosa, i després de dinar, sabeu què? Ens va visitar el mag Gregor, que ens va fer molts globus amb formes diferents, hi havien serps, gossets, pops... i ens va animar la tarda! Per acabar vam acomiadar la festa amb l’entrega d’orles als infants de P2 que se’ns han fet grans i marxen de l’escola.
Domadors, us trobarem molt a faltar, molta sort en el nou camí!. Mil gràcies també a les famílies i a l’AMPA, sense vosaltres tampoc no hagués estat possible! 38
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Aquesta setmana ens toca treballar les tradicions i el millor serà començar pel San Fermín.
Llar d’infants El Pi
La panera de tresors La panera de tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos. És una activitat d’exploració que proporciona a l’infant la descoberta i el desenvolupament del tacte, el gust, l’olfacte, l’oïda, la vista i del sentit del moviment del cos. La panera dels tresors proporciona a l’infant l’oportunitat d’interessar-se per moltes coses que té al davant. Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de coordinar ull, mà i boca, pot accedir més fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los. Segur que quan l’infant agafa un objecte i l’examina, el xuma o el mossega, el seu pensament es pregunta: – Què és això? Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta. Li facilita de poder triar allò que més l’interessa i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses. Amb la panera de tresors l’infant aprèn sol i per ell mateix. L’adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança. Durant l’estona de joc amb els objectes de la panera,
ajudem els petits a establir els primers contactes, comunicacions i interès entre ells a través del joc. Mireu com ho fem!!!
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Aprofitem aquestes línies per donar la benvinguda a l’Íria i l’Elies de l’aula dels Sols i també per desitjar un BON ESTIU A TOTHOM!!!!!!
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
39
Institut Francesc Ribalta
L’Institut Francesc Ribalta participa en la I Jornada d’orientació educativa L’Institut Francesc Ribalta va participar, com a ponent, en la primera jornada d’orientació educativa organitzada pel departament d’ensenyament, el passat dia 2 de juliol. La jornada tenia com a objectiu fer un intercanvi d’experiències entre diferents centres, concretament 18. Vam presentar el projecte d’orientació acadèmica i personal de l’alumnat que s’havia elaborat després d’una formació en la qual han participat uns 400 professors/es. El nostre centre presenta un llarg recorregut en experiències educatives i innovadores. Hem anat implantant millores en l’àmbit educatiu dels nostres alumnes. Per això hem participat en tota mena de projectes d’innovació educativa que s’han proposat des del departament d’educació, amb la corresponent formació. Ara ens hem interessat en millorar en l’àmbit de l’orientació educativa de l’alumnat. Actualment, l’orientació escolar i professional és duta a terme en gran part pel professor que exerceix de tutor personal i en la tutoria d’aula. Amb tot, pensem que cal ampliar l’enfocament de l’orientació al centre amb actuacions com poden ser conèixer els diferents estils d’aprenentatge del nostre alumnat i així poder aportar noves eines metodològiques per millorar el seu rendiment personal i acadèmic, o bé ajudar-los amb el que més els costa, que és estudiar. Volem iniciar nous camins que poden afavorir la millora. Molta de la feina que ja s’està fent, es fa i força bé, cal donar forma seguint els criteris de l’orientació.
Per altra banda, també creiem que aquesta és una tasca que no podem fer sols, la volem fer en equip, amb la implicació de l’alumnat i les seves famílies. I per damunt de tot, ho volem fer sense atabalar-nos, amb tranquil·litat, marcant-nos objectius assolibles i dels quals en poguem anar veient resultats a curt i a llarg termini, sempre en el marc de la millora acadèmica i personal del nostre alumnat.
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Societat
Per la que ahir en va fer 49+1 i per la que demà celebrarà el sant. Moltes felicitats de part de la família! 40
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
CF Solsona
El CF Solsona B ascendeix a la 3a Catalana!
Bitlles Catalanes
Torneig UB Solmèdic de Bitlles Catalanes d’Olius
El club escapolat aconsegueix una fita mai vista en els seus 85 anys d’història. Després d’aconseguir guanyar per primera vegada la Copa Federació de 4a Catalana i quedarse a només 1 punt de l’ascens a la lliga regular, finalment l’equip està d’enhorabona, ja que la retirada d’un equip ha permès que aquesta plaça l’ocupi el filial solsoní per mèrits classificatoris. Així, doncs, el club veu com per primera vegada a la seva història ascendeixen simultàniament els seus 2 equips amateurs. El 1r equip, entrenat aquesta passada temporada per Jose L. Carrio, va quedar campió de la 3a catalana en què aquesta futura temporada jugarà l’equip filial, i va pujar a 2a catalana; mentre que el filial entrenat per Albert Viladrich ascendeix a la 3a catalana amb l’objectiu de seguir formant jugadors per al 1r equip i intentar assolir la permanència a la nova categoria. Enhorabona!!
Sortides - Futbol
El proper dissabte 13 de juliol, tindrà lloc a la plaça de l’Olivera del Pi de Sant Just, el torneig “UB SOLMÈDIC” (Últim Bitllot) de bitlles catalanes Aquesta modalitat de torneig consisteix a resoldre una hipotètica tirada final amb un sol bitllot. Obliga el jugador a buscar la “bitlla”, o sigui, la màxima puntuació, partint de 7 situacions diferents. Cada jugador tirarà 3 vegades sobre cada una de les opcions. El torneig és obert a tothom: jugadors habituals i també als que vulguin provar per primera vegada aquest joc de les bitlles catalanes. L’hora d’inici serà les 18h i la inscripció es tancarà 10 minuts abans del començament del torneig. Les situacions previstes són les següents:
Penya Barcelonista Solsona i Comarca
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Desplaçament al Camp Nou per veure el Trofeu Joan Gamper La Penya organitza pel dia 2 d’agost un desplaçament al Camp Nou per veure el partit del Trofeu Joan Gamper.
F.C. Barcelona - Santos
Per a més informació o inscripcions, els divendres dies 19 i 26 de juliol a la tarda al bar Casal des de les 19 a les 20:30 hores. La data límit per apuntar-s'hi és el divendres dia 26 de juliol. www.lapenya.cat
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Antoni Márquez
41
Futbol sala
Gesport
6è Torneig de futbol sala Infantil, al Pi de Sant Just Aquest passat diumenge es va celebrar a les piscines del Pi de Sant Just la 6a edició del campionat de futbol sala infantil del Pi, que enguany englobava jugadors d’edats compreses entre els nats el 2002 i el 1998, ambdós Els finalistes: Solman (campió) i American_Idiots (2n. classificat) inclosos. Va ser una jornada entretinguda i amb un nombrós públic, que va gaudir amb els equips participants. Solman Pitstop es va proclamar campió després de guanyar a la final a l’equip American Idiot. I pel 3r i 4t lloc MQMF va quedar 3r després de guanyar contra Estanc Boys. Cal destacar, però, el bon paper dels 7 equips participants, que va fer que fos un torneig amb bon nivell i que es va jugar des de les 11 del matí fins a les 8 de la tarda. Enhorabona! Recordem també que el diumenge 28 de juliol es clourà el cicle de torneigs d’estiu amb el Torneig de Volei Platja. Hi esteu tots convidats!
Estanc Boys
Hotel Solsona Centre
Trepovi
The best team 42
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
MQMF
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Club Patinatge Solsonès
Iris Capdevila, bronze al Trofeu Ciutat de Solsona Sira Capdevila, Sandra Colell, Esther Moreno i Iris Capdevila participen al Trofeu Ciutat de Solsona. La patinadora juvenil Iris Capdevila aconsegueix pujar al tercer lloc del podi i es fa amb el bronze del Trofeu que porta el nom de la seva ciutat
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
El passat diumenge, dia 2 de poració de salts de major dificultat. juny, va tenir lloc, al pavelló poliesportiu D’aquesta manera, va poder pujar tres de casa nostra, el conegut Trofeu Ciutat llocs des del matí, i va aconseguir de Solsona, que s’ofereix a tots els clubs situar-se al sisè lloc de la classificació de la Territorial de Lleida de la Federafinal. Seguidament, a la categoria cació Catalana de Patinatge que tinguin det, Sandra Colell va superar el seu patinadors en disposició de Categoria últim campionat amb un programa Territorial. ben resolt i amb poquíssims errors. L’esdeveniment emplenava, D’aquesta manera es va posicionar al pràcticament, tota la jornada de diunovè lloc de la classificació. Pel que fa menge, i centrava la competició entre a l’Esther Moreno, va sortir amb l’estil les categories benjamí, aleví, infantil, i la velocitat que ens té acostumats, amb cadet, juvenil, júnior i sènior. El nostre una gran dificultat que va anar resolent club va ser representat per les quatre de mica en mica. D’aquesta manera, i patinadores: Sira Capdevila a categoria malgrat tenir algun element fallat, va infantil, Sandra Colell i Esther Moreno situar-se a l’onzè lloc de la classificació a categoria cadet i Iris Capdevila a final. A continuació, va arribar el torn categoria juvenil. de la categoria juvenil, i amb ella, la Sira Capdevila va poder reapatinadora Iris Capdevila. Va mostrar litzar un bon entrenament i va oferir un dels millors programes de la tempoal públic un bon treball. Al matí, en rada, assolint la dificultat tant en salts desenvolupar-se les competicions refecom en cabrioles. D’aquesta manera, rents al programa obligatori, la nostra l’Iris va aconseguir fer-se amb el podi patinadora va efectuar un bon exercici, solsoní, agafant el bronze i pujant al aconseguint mantenir la dificultat en Iris Capdevila, bronze al Trofeu Ciutat de Solsona tercer lloc. alça. Tanmateix, cal destacar el fet que aconseguís el novè lloc de la classificació. Per la tarda, van tenir lloc els programes lliures. Sira Felicitats a la Sira, la Sandra i l’Esther per la seva Capdevila va realitzar un exercici molt ben fet amb la incor- gran actuació i, en especial, a l’Iris per aconseguir pujar al podi de la seva ciutat!
Sandra Colell, Esther Moreno, Sira Capdevila i Iris Capdevila al Trofeu Ciutat de Solsona
CP Solsonès al Trofeu Ciutat de Solsona
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
43
Esports
Miquel Manzano
CE Arrels - Aleví A (temporada 2012-13)
Foto: Miquel Manzano - Celsona
A dalt, d'esquerra a dreta: Bensaga (delegat), Fran Montanyà, Aleix Palou, Pol Colilles, Dani Reyes, Adrià Rodríguez, Joan Manel Orrit (entrenador) A baix, d’esquerra a dreta: David Vilaseca, Jordi Solé, Marc Gaspà, Alae Bensaga
Foto: Miquel Manzano - Celsona
Svitlana Klymyuk, Paula Vila, Maria Moreno, Anna Angrill, Queralt De Maimón, Laura Moreno, Laia García, Anna Magín, Eva Massana, Jaume García (delegat)
CE Arrels Prebenjamí B (temporada 2012-13)
Foto: Miquel Manzano - Celsona
Manel Vila (entrenador), Sergi Travé, Lluís Pujol, Ferran Cases, Andreu Magín, Carles, Paula Planes, Lluc Guitart, Lluc Jané
44
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
CE Arrels - Femení B (temporada 2012-13)
Activitats
Ajuntament de Solsona
Primera setmana d’activitats esportives a les piscines municipals
Solsona se suma un any més a la campanya ‘Mulla’t i navega per l’esclerosi múltiple’
Ja ens tornem a trobar! Un any més iniciem les activitats esportives a les piscines municipals amb molta energia i ganes de passar-nos-ho bé amb els vostres fills. Aquest any tenim una activitat nova entre les altres que ja sabem que ja ens funcionen del tot bé. Hi ha un dia que barregem els grups i els nens han de preparar una activitat pels seus companys. Aquesta setmana els grans han fet un circuit d’esports pels més petits i ens han deixat ben sorpresos amb la vocació que han mostrat. Segur que més d’un el fitxarem ben aviat! D’altra banda, els més grans ja no proven l’aigua freda a les 9 del matí, aquest any els hem cuidat i tots hi van a les 10h., així que no hi ha excusa, tots a l’aigua! La setmana vinent elaborarem les famoses samarretes de les munis estampant i decorant cadascú al seu gust. Aquest any de color verd! Us hi esperem!
Aquest diumenge l’entrada a les piscines municipals serà gratuïta per facilitar la col·laboració amb la iniciativa Les piscines municipals de Solsona faran aquest diumenge jornada de portes obertes durant tot el dia per sumar-se a la campanya ‘Mulla’t i navega per l’esclerosi múltiple’, que arriba a la vintena edició. A pa r t i r de le s 11 del matí i fins a les 8 Imatge de la campanya d’enguany del vespre, els banyistes podran accedir gratuïtament a les instal·lacions municipals per adherir-se a aquesta iniciativa. S’habilitarà un carril lliure per nedar, hi haurà una bústia per fer donacions i es podrà adquirir material de la campanya com tovalloles, samarretes, tasses, necessers o puzzles. Promou la campanya ‘Mulla’t i navega per l’esclerosi múltiple’ la Fundació Esclerosi Múltiple, amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre aquesta malaltia i recaptar fons per poder oferir atenció als afectats, com serveis de neurorehabilitació en hospitals de dia i serveis d’inserció i orientació laboral. Enguany s’han adherit a la campanya 630 piscines d’arreu de Catalunya.
L’Hora de Resistència de Natació arriba a la 30a edició
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
Se celebrarà el proper dissabte 20 a les piscines municipals Dilluns vinent, dia 15, s’obren les inscripcions per a la XXX edició de l’Hora de Resistència de Natació, que es durà a terme el dissabte 20 a partir de les 11 del matí a les piscines municipals de Solsona. El funcionament de l’activitat es manté respecte els anys anteriors. Es tracta d’una competició per a equips mixtos de 4 persones (2 nois i 2 noies) que hauran de fer relleus de 42 metres per sumar la màxima distància recorreguda possible durant una hora. Com de costum, hi haurà tres categories: la infantil, per a infants i joves fins a 14 anys; la gran, per a nois i noies d’entre 15 i 17 anys, i la sènior, per a majors d’edat. Es lliuraran trofeus als tres primers classificats de cada categoria. Les inscripcions es poden formalitzar a la recepció de les piscines municipals a partir de dilluns i fins al mateix dia de la competició. L’any passat hi van participar sis grups.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Imatge de l’anterior edició de l’Hora de Resistència de Natació 45
Conferències
Amics del Museu de Solsona- Arxiu Comarcal del Solsonès. Fotos: Miquel Manzano
Aquest proppassat dissabte, 6 de juliol, es va celebrar la conferència La vida quotidiana a l’Antic Egipte que va anar a càrrec de Francesc Boix i Planes. L’acte, organitzat pels Amics del Museu de Solsona i l’Arxiu Comarcal del Solsonès, va tenir una assistència remarcable: va superar les 70 persones - tot i la coincidència amb altres activitats-. També es va comptar amb la col·laboració del Bar Casal de Cultura i el Forn de Sant Joan, que va elaborar el pa egipci “kamut” que els assistents varen poder degustar en el sopar que es va fer a continuació de la conferència. Aquest acte és el resultat de la col·laboració entre els Amics del Museu de Solsona i l’Arxiu Comarcal del Solsonès que en els darrers mesos ja han realitzat diferents activitats culturals. Així, l’any passat ens va acompanyar el crític i estudiós d’art, Corredor-Matheos, que ens comentà diferents aspectes relacionats amb la ceràmica popular catalana i, aquest any, Josep Castany ha realitzat una conferència sobre “Mitologies i simbolismes a la prehistòria d’Odèn”. Francesc Boix, egiptòleg i col·laborador del Museu Egipci de Barcelona, va fer una conferència molt ben estructurada, presentant les diferents fonts per l’estudi de la cultura egípcia, posant de relleu les seves limitacions i potencialitats. En la introducció va fer diferents apunts sobre algunes fites
en el coneixement de la civilització egípcia, com les aportacions de Jean-François Champillon, fundador de l’egiptologia científica. Les seves explicacions sobre l’estructura dels habitatges –tenint en compte que no ens han arribat ciutats normals sinó ciutats especialitzades: de treballadors, d’artesans vinculades a una obra, etc– van servir per anar-nos endinsant en aspectes de la seva vida quotidiana com el mobiliari, els objectes de les seves llars però, alhora, ens varen acostar a algunes de les seves creences i percepcions de la realitat. Només un exemple: en les representacions iconogràfiques la nostra civilització intenta reproduir la realitat, els egipcis intenten explicar-la; així, la grandària de les figures, i la disposició de les seves representacions determinen la seva importància i jerarquia. També es va fer esment del paper de la dona, molt avançat respecte a altres civilitzacions coetànies. El conferenciant va cloure l’acte amb un conte egipci que va relatar amb una gran expressivitat i va corprendre l’atenció dels assistents amb un silenci absolut a la sala. Els que varen assistir al sopar –una cinquantena de persones- varen allargar la jornada, de forma distesa. En definitiva, una interessant aportació del conferenciant Francesc Boix.
Òmnium del Solsonès
“La viabilitat econòmica de la Catalunya independent” Serà la tercera xerrada del II Cicle de Conferències Flama i versarà sobre la demostració econòmica de la viabilitat de Catalunya com un nou estat independent El proper dissabte 20 de juliol, a les 7 de la tarda, a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès tindrà lloc la presentació de la conferència “La viabilitat econòmica de la Catalunya independent” a càrrec de la Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, la doctora Elisenda Paluzie. Aquesta conferència serà la tercera i la darrera del II Cicle Flama que organitzem cada any des d’Òmnium del Solsonès. Aquest cicle pretén dotar d’arguments entorn del moment actual de canvi que està vivint al nostre país i que ha desembocat amb la fita de la consecució d’un nou estat d’Europa. 46
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic
Gran assistència a la conferència sobre la vida quotidiana a Egipte
Nom:________________________________________________ Edat:______
Demaneu-nos-les a: info@celsona.com
El gegant que més t'agrada
El dibuix del Celsona Si us avorriu per casa, us proposem que ens feu un dibuix en aquesta pàgina. Dibuixa'ns el que et demanem, de la manera i els colors que vulgueu, hi poseu el vostre nom i l'edat al capdamunt i ens ho porteu a l'oficina del Celsona, a la Ctra. de Torà. La setmana vinent publicarem el dibuix guanyador entre tots els participants. Els guanyadors podeu passar a buscar el vostre regal per l'oficina.
Celsona 832 - Divendres, 12-7-2013
47