EL SECRET DE L'ÈXIT ESTÀ EN LA INTEL∙LIGÈNCIA EMOCIONAL
• l'equilibri entre emocions i raó produeix benestar • però, com practicar la intel∙ligència emocional?, com desenvolupar l'autodomini?
LES RELACIONS HUMANES EN QUALSEVOL CONTEXT TENEN COM A SUPORT BÀSIC LA COMUNICACIÓ
• 30% RACIONAL – VERBAL • 70% EMOCIONAL – NO VERBAL
LES RESPOSTES EMOCIONALS • es produeixen generalment de manera inconscient, sense que tinguem molt de control sobre elles • son més profundes que les cognitives, poden desplaçar al pensament, però aquest, no és capaç de desplaçar tan fàcilment a les emocions
Les emocions representen un sistema d'informació i avaluació que ens informa de la nostra realitat ‐ són un "sistema de senyals" • ens informen de les nostres necessitats – quan es reprimeix les meves emocions ‐ quan deixo de "escoltar la seva veu" ‐, deixo d'entrar en contacte amb les meves necessitats, en conseqüència deixo de satisfer‐les
• ens ajuden a preparar‐nos per respondre a diferents situacions.
Les emocions ens donen informació per organitzar la nostra conducta i orientar les nostres accions • Les emocions no simplement ens passen, sempre tenen una finalitat, sempre comuniquen alguna cosa: – – – – – –
escoltar o desatendre aturar‐nos o avançar recordar o oblidar canviar o romandre simpatitzar o antagonitzar motivar o decaure...
QUAN LES EMOCIONS PARLEN cos i ment respon les emocions vénen acompanyades de canvis i reaccions en: – l'àmbit corporal (expressió del rostre, to de veu, postura del cos, brillantor dels ulls, gestos) – i en l'àmbit psicològic (vivència emocional: manca de concentració, la irritabilitat, l'excitabilitat, etc.)
NEUROBIOLOGIA DE LES EMOCIONS •
L’AMÍGDALA: el seu paper principal és el processament i emmagatzematge de reaccions emocionals
•
L'amígdala envia projeccions al: – hipotàlem, encarregat de l'activació del sistema nerviós autònom – els nuclis reticulars per incrementar els reflexos de vigilància, paralització i escapament / fugida, – als nuclis del nervi trigemin i facial per a les expressions de por – a l'àrea tegmental ventral – locus ceruleus – i nucli tegmental laterodorsal per a l'activació de neurotransmissors de dopamina, noradrenalina i adrenalina
“RECORDA AIXÒ, ÉS IMPORTANT!” SUPERVIVENCIA
CADA EMOCIÓ TÉ EL SEU PROPI MISSATGE I INTENSITAT • la ràbia ens informa que algú ha traspassat els nostres límits • el dolor ens diu que ha aparegut una ferida • la por ens comunica la nostra necessitat de seguretat • el plaer ens ajuda a prendre consciència que les nostres necessitats estan satisfetes • la tristesa ens xiuxiueja el valor del que hem perdut • la frustració ens expressa que tenim necessitats no ateses ‐ objectius no aconseguits – • la impotència ens parla de la manca de potencial per al canvi • la confusió ens expressa que estem processant informació contradictòria.
KIT DEL MANEIG EMOCIONAL – descodificar encertadament el llenguatge de les emocions – ser conscient del propi món interior, de les emocions que experimentem , i – aprendre a reconèixer i acceptar‐les.
Negar o reprimir "emocions indesitjades" • l'emoció quan la reprimim evitant que s'expressi mitjançant el plor, les paraules, el riure, etc .., es transforma en malalties com gastritis, problemes digestius, problemes cardiovasculars, entre altres malalties, o en problemes psicològics, com culpa, depressió, ansietat, etc.
Hi ha tres metàfores que poden servir per il∙lustrar el maneig de les emocions.
Una és comparar l'emoció amb un pou d'aigua continguda, represes, sense moviment, la qual cosa equival a controlar/reprimir les emocions. Què passa amb l'aigua en aquestes condicions? Naturalment es podreix, perd vitalitat
La segona metàfora és la d'un tsunami, la violència d'aigua, arrasa amb tot al seu pas, causant mort i devastació, la qual cosa equival a donar curs a les nostres emocions sense mesurar conseqüències, de tal manera que ens convertim en servents de les nostres emocions, danyat a altres i a nosaltres mateixos i saturats de conflictes interpersonals
La tercera metàfora és la d'una represa hidroelèctrica, que permet que l'aigua flueixi, però al mateix temps sigui canalitzada per a fins productius.
ESTUDIS SÒLIDS DEMOSTREN... • que l'èxit professional i personal, està més relacionat amb la nostra maduresa emocional, que amb el desenvolupament acadèmic ‐ intel∙lectual. • Universitats com Yale, Stanfor, entre altres, atribueixen a: – l'educació formal (acadèmica) el 20% de l'èxit personal, i – l'altre 80% restant el relacionen amb el desenvolupament d'una emocionalitat sana
Daniel Goleman... "La intel∙ligència acadèmica té poc a veure amb la vida emocional. Les persones més brillants poden enfonsar‐se en els perills de les passions desenfrenades i dels impulsos incontrolables; persones amb coeficient d'intel∙ligència elevat poden ser pilots increïblement dolents de la seva vida privada“ "La intel∙ligència acadèmica no ofereix pràcticament cap preparació per als trastorns ‐ o les oportunitats ‐ que comporta la vida".
Paul Ekman... "Les nostres emocions ens guien quan es tracta d'enfrontar moments difícils i tasques massa importants per deixar‐les només en mans de la intel∙ligència: els perills, les pèrdues doloroses, la recerca d'un objectiu tot i els fracassos, els vincles amb un company, la formació d'una família. Cada emoció ofereix una disposició definida a actuar; cadascuna ens assenyala una direcció que ha funcionat bé per ocupar‐se dels desafiaments repetits de la vida humana ".
•
Els nostres sentiments i desitjos són essencials per: – – – – –
Tenir èxit en la vida assolir objectius desenvolupar talents i habilitats naturals sentir‐nos satisfets dominar els hàbits mentals que afavoreixin la nostra pròpia productivitat – i en general ser més eficaços en la nostra vida.
•
La nostra incapacitat d'edificar una vida emocional estable i saludable, ens submergeix en lluites internes que sabotegen la nostra efectivitat en la vida professional, laboral, social, i encara la nostra claredat de pensament.
•
Ho admetem o no, les nostres decisions són majoritàriament mogudes per les nostres emocions.
Una experiència... "Era d'hora, no havien arribat encara els meus companys i vaig aprofitar per fer una trucada personal d'un minut. El meu cap em crida l'atenció. Després, se'm s'acosta a la meva taula i em demana que truqui a un client, li dic que són les 8:15 i probablement no m’atendrà, trucaré més tard. Alça la veu i em diu, de manera brusca, que, sobretot, no se'm oblidi. Jo no entenia res, vaig començar a respirar molt acceleradament, em tremolaven les mans i vaig notar com la temperatura del meu cos augmentava i començava a suar. No obstant això, vaig prendre les mesures oportunes i, al cap de 10 minuts ja em sentia molt millor ".
5 claus per a comunicar‐nos millor • Connectar amb les nostres emocions, reconèixer i gestionar‐les. – Quan el meu cap em va aixecar la veu o em va tractar de manera brusca, jo vaig sentir ràbia i em vaig adonar que la meva respiració s'accelerava, em tremolaven les mans. – Sabia en aquell moment que era ràbia el que estava sentint per haver estat injustament tractada. I sabia també per què em sentia així, per la conducta del meu cap cap a mi. – A més, vaig decidir prendre un temps des del comportament del meu cap fins a la meva reacció. Em vaig aixecar del meu seient, em vaig acostar a la sala de descans i em vaig prendre un temps per relaxar‐me, per pensar què fer amb el que sentia i amb el que havia passat i vaig decidir parlar amb ell tranquil∙lament. – L'important és que vaig saber connectar amb la meva emoció i identificar‐la.
5 claus per a comunicar‐nos millor •
Connectar amb les emocions de l'altre, – aprenent a interpretar la situació de diferents maneres – buscant alternatives.
•
•
•
Quan jo vaig decidir prendre'm un temps per estar sola vaig tenir una conversa amb mi mateixa. Em preguntava per què em parlava així el meu cap. Si jo hagués decidit pensar que era per culpa meva, perquè havia fet una cosa dolenta o bé perquè el meu cap sentia ràbia cap a mi, em tenia mania, segurament la meva reacció cap a ell hagués estat diferent i la comunicació amb ell hagués estat diferent: amb submissió, o bé amb ressentiment i agressivitat. No obstant això, vaig intentar entendre què sentia el meu cap i per què se sentia així: tindria problemes a casa?, no sé ... i vaig recordar que just dos dies abans li havien denegat una promoció que havia demanat i que per a ell era molt important i per això des d'ahir jo ja el notava una mica nerviós. Vaig entendre que sentia molta ràbia i aquest dia la va descarregar amb mi.
5 claus per a comunicar‐nos millor • Parlar a l'altre dels meus sentiments, – de com m'ha afectat la seva conducta cap a mi, sense acusar‐lo.
• En cap moment li vaig dir al meu cap que va ser un desconsiderat, que va ser molt autoritari. • Vaig deixar que passes una hora, més o menys, i ho vaig parlar amb ell, li vaig explicar com em vaig sentir davant la seva conducta • li vaig preguntar què li passava i ell va reconèixer que no havia actuat bé i em va demanar disculpes.
5 claus per a comunicar‐nos millor • No reprimir les nostres emocions. – aprendre a expressar els nostres sentiments a la persona adequada – en el moment adequat i – de la forma adequada.
• No hagués estat correcte reprimir la meva ràbia i, després, quan arribés a casa tingues un enfado descomunal amb la meva parella o amb els meus fills o, simplement, arribés a casa i em poses a plorar sense parar sobre l'espatlla de la meva parella. • Tampoc hagués estat adequat parlar amb el meu cap de com jo em sentia en el moment en què tant la meva ràbia com la d'ell estaven a flor de pell, enmig de la discussió.
5 claus per a comunicar‐nos millor • No endevinar els sentiments de l'altre. – exemple, busquem un moment per planificar el cap de setmana i, pensem: "segur que, com aquesta setmana té molta feina, em dirà que prefereix quedar‐se a casa, quin avorriment, ja veuràs, ¡un altre cap de setmana a casa!" I, quan arriba el moment de parlar, pel que fa l'altra persona diu "bé, no sé, la veritat, encara no havia pensat en el cap de setmana", tu de seguida saltes i dius "sí, ja sé que estàs cansat / ah...i em diràs això que no et ve de gust sortir i, un altre cap de setmana més tancats en aquestes quatre parets“ – ell intenta donar‐te una explicació del tipus:" bé, ho parlem, – l'interromp amb: "no, si ja sé el que em vas a dir".
• Una altra forma més eficaç de comunicar‐se hagués estat: "arriba el cap de setmana i em ve de gust fer alguna cosa diferent ja que el cap de setmana anterior ens varem quedar a casa. Què et sembla si fem això o allò?
En un circ romà treballaven un trapezista i els seus quatre fills. Tots actuaven junts, excepte el menor. Un dia, quan el fill petit estava a punt de fer‐ho, es va acostar al pare i li va confessar la seva por. Tenia por de caure del trapezi i fracassar. El pare li va dir: "Fill, en tot el que emprenguis, llança el teu cor a la barra, que el teu cos el seguirà"
¡llancin el seu cor i millorin les seves relacions amb els altres connectant amb les emocions!
ELS BENEFICIS DE LA COMUNICACIÓ EMOCIONAL •
Evitem discussions carregades d'emocions negatives. • Arribem a acords, llançant un pont a través de les emocions, promovent l'apropament en lloc del distanciament. • Aprenem a no reprimir les emocions i expressar‐les sense agressivitat. • Millora la nostra salut evitant els trastorns somàtics perquè expressem les emocions adequadament, sense agressivitat ni submissió.
•
No ens sentim culpables pel comportament de l'altre. • Millorem el coneixement que tenim de les emocions i del comportament de l'altre i això ens ajudarà a prevenir futurs malentesos. • L'altre se sent més comprès perquè hem sabut llegir les seves emocions més enllà de les seves paraules i del seu llenguatge no verbal. • Millora la nostra "confiança social" perquè ens sentim més capaços de comunicar‐nos i de resoldre conflictes amb els altres.
Com veieu la comunicació emocional té molts beneficis. A diferència del sistema de comunicació convencional que únicament té en compte a l'emissor, al receptor i al missatge, la comunicació emocional té en compte, a més, la relació emocional: com connecto jo amb les meves emocions i com connecto amb les emocions de l'altre.
Alguna vegada, al llarg del dia s'han preguntat: com em vaig sentir quan aquell amic / amiga em va parlar de forma tan tallant? Com em vaig sentir avui quan la meva parella em va amenaçar dient‐me a tal, tal i tal? Què vaig sentir quan el meu cap em va anunciar aquella promoció? Què vaig sentir quan em ridiculitzar davant dels meus companys de feina? Aquestes preguntes ens ajuden a connectar amb les nostres emocions i ens permeten conèixer‐nos i comunicar‐nos millor amb nosaltres mateixos. A més, és important aprendre a tenir consciència de les emocions de l'altre, primer intuir a través del seu llenguatge verbal i no verbal.
Per exemple, alguna vegada, estant en el seu treball, algun company / a els ha posat mala cara o s'ha mostrat absent, sense ganes de parlar? Què han pensat sobre ell o sobre ella? S'han preguntat: com se sent aquesta persona?, Estarà trist o enfadat / a per alguna cosa? Alguna vegada si la meva parella arriba a casa i em fixo en el seu rostre i en el seu llenguatge no verbal (cansament) i en les seves paraules (monosíl∙labs, to de veu apagat, sense ganes de conversar), què és el que fem normalment? El que solem fer és parlar acceleradament per veure si així reacciona o li exigim que ens parli i somrigui perquè jo no em mereixo que ell / ella em miri així o em parli amb aquesta desgana. Aquesta resposta dificulta molt la comunicació amb l'altre, aconseguim tot el contrari, incomunicació i que l'altre es posi a la defensiva. Però si el que vull és fomentar la comunicació amb l'altre, cal que comprengui com se sent i comunicar‐me amb ell des dels seus emocions, permetent‐li que es prengui el seu temps, adaptant‐se al seu ritme en aquest moment.
D'altra banda, la figura del Departament de Comunicació Interna no ha estat percebuda com una cosa fonamental en moltes empreses fins fa ben poc. Els rols dels gestors de la comunicació s'han anat adaptant des de diferents perfils curriculars fins a arribar a configurar‐se en una disciplina pròpia, amb una funció ben definida i un mapa de coneixements que hi donen suport. Ara ens trobem immersos en una nova etapa, on la Societat del Coneixement imposa les seves regles i fa emergir noves necessitats relacionades amb la comunicació: amb una nova comunicació.
•
•
•
Des de la nostra perspectiva presentem aquesta nova comunicació interna com una estratègia fonamental en l'organització. Ampliar l'horitzó de la comunicació interna cap a la dimensió del coneixement compartit i de les relacions humanes, constitueix una obertura i, sobretot, una resposta a la demanda i les necessitats que tenen les noves organitzacions i les persones que les construeixen. La integració d'elements de comunicació interna en l'activitat laboral quotidiana, unida a una aposta ferma des dels més alts nivells de la direcció, són premisses bàsiques que es complementen amb un suport tecnològic adequat i proporcionat als nostres objectius, amb una preparació de l'entorn social on es desenvoluparà. I tota la filosofia que emmarca aquesta nova comunicació té el seu resultat pràctic en la productivitat de l'empresa, en la satisfacció del client, en fer‐la més competitiva, més intel ligent i flexible, el que contribueix en definitiva a la pròpia supervivència com a organització. És una nova visió des d'un paradigma humanista la que redueix la diferència entre el que és i el que volem que sigui la nostra societat i la nostra organització.
•
Només la teoria necessària Per començar a dibuixar el mapa de coneixements teòrics que donen origen a la comunicació interna, ens remuntarem breument fins a la font original. Ens situem a Atenes, segle V A.C. Les decisions de caràcter polític es prenen a l'Assemblea, que compon la ciutadania lliure, en la qual s'intervé i debat de manera similar a la que han adoptat els parlaments democràtics actuals. També en els litigis i causes judicials la decisió és presa per un amplíssim nombre de ciutadans que formen el jurat. En tots dos escenaris, a més de caracteritzar‐se per una pràctica absència de polítics i jutges professionals, la influència exercida en les persones depèn en gran mesura de la capacitat de convicció dels ponents, el que fa especialment important conèixer i utilitzar determinades tècniques comunicacionals per poder influir en tan importants decisions de la vida pública quotidiana de la Grècia clàssica. El que en un món basat en la comunicació oral va fer triomfar a la retòrica i els que feien d'ella una forma de comunicació dins d'un codi ètic, el traslladem a la nostra societat actual, a la qual afegim altres formes de comunicació que es complementen amb la paraula escrita i es suporten en canals físics impensables fa tan sols unes dècades. Ja situats en el món empresarial modern, podem afirmar que la comunicació interna és inseparable de la pròpia activitat productiva de qualsevol organització. Aquesta afirmació cobra pes específic en la direcció de les empreses a partir de la incorporació de nous models organitzacionals i de gestió.
• el nostre sistema educatiu emfatitza la educació intel.lectual – “...si et veuen trist o plorant pensaran que ets dèbil...” – “...deixa d’enfadar‐te, pensaran que ets un amargat...” – “...els homes no ploren...”