Com començar un procés de millora?
B
A Guida Al·lès
Com crear una cultura de centre que dugui al professorat a pensar en què podem fer junts per ajudar als alumnes? (Michael Fullan, Liderar en una cultura de cambio)
4 tipus de centres educatius
Innovadors Velles glòries Innovadors epidèrmics Joaquín Gairín, Las instituciones como organizaciones que aprenden, Vitoria-Gasteiz, nov 2008.
Has abraçat el teu director avui?
Se cerca: treballador miraculós que pugui fer més amb menys, reconciliar grups rivals, suportar una inseguretat crònica, tolerar un baix nivell de suport, processar grans volums de paperum i treballar torns dobles (75 nits a l´any). Ell o ella tindrà carta blanca per a innovar però no podrà gastar molts de doblers, introduir canvis de personal ni ofendre els inspectors.
Evans, C (1995): Leaders wanted. Educations Week
El nucli pedagògic
Quin rol té l´alumne? Què aprèn el docent? Quins són els continguts? Exemple professor socials
Font: Richard Elmore (2009). Treating the instructional core. Education rounds. Harvard Graduate School of Education
Es considera que una Unitat Didàctica ha anat bé quan s´ha fet allò planificat sense cap referència a si als alumnes i els docents han après. Esteim molt més centrats en seguir el currículum i els llibres de text que en analitzar les respostes reals dels alumnes davant els continguts, a discernir per què es motiven o com han de dur el pes de l’aula. Tendim més a centrarnos en allò que el professor fa que en el treball que està damunt la taula de l´alumne
Richard Elmore (2010) Mejorando la escuela desde la sala de clases
Factors de canvi
1 Font imatge
Exemples
2
Conclusi贸
3
Factors de canvi
1 Font imatge
Es marquen objectius de millora concrets i senzills
Es proposen un sol objectiu, concret i abastable Com ensenyar a cercar informació i a planificar?
Com aprendre a cooperar?
Com millorar la comprensió lectora?
Com treballar la competència matemàtica? Com millorar l’ expressió escrita?
Com avaluar esquemes previs Com fer una avaluació formadora?
Com treballar la competència científica? (mestra)
Com diversificar els productes Com transferir i sintetitzar?
Evolució dels resultats globals de centre Avaluació Diagnòstica -5è Primària Expressió Escrita
Prioritzen una dimensió d´una competència i es centren en l´avaluació Com es fa? -
-
-
Tenen en compte els resultats de l´aprenentatge de l´alumnat Normalment comencen per una dimensió d´una competència, per exemple: Millorar en l´expressió escrita a totes les àrees. Per elegir l´objectiu escolten abans als docents, i a vegades als alumnes i les famílies.
Tenen en compte què han fet els que han millorat Experiència IES Badia del Vallès Experiència lectura CEP Menorca Experiència Seminari d´Equips directius Granollers
Saben com gestionar les relacions entre les persones
Funciona quan…. (què es fa) El CENTRE es sent seu el procés. El centre es sent seu el procés. Els equips directius confien en l’ equip docent. Saben que
només ells poden trobar el camí.
Com es fa? Dins cada centre hi ha un equip responsable d’aconseguir que els docents aprenguin. De decidir, tallar i cosir, de crear una visió compartida. Ho feim perquè així…..
L´equip directiu i els inspectors estan centrats en ajudar a millorar l´aprenentatge -
-
-
L´equip directiu predica amb l´exemple més que amb paraules. Demanen l´opinió dels professors i els escolten. Consideren que els docents tenen les claus del canvi. Tots els docents tenen un rol, tant els que tenen autoritat formal com els que no. Hi participa almenys un 60% del Claustre. Hi ha qui s´ocupa de cohesionar i construir xarxa entre el professorat (repartir rols). Altres d´escriure, altres de llegir i fer resums, mantenir un bloc o tasques burocràtiques. Normalment les funcions de comunicació i projecció pública són rotatòries. Les reunions de cicle, departament o claustre estan enfocades a aprendre i tenen protocols de funcionament.
Centren el canvi més en l’avaluació que en la metodologia
EXEMPLE amb Narratives personals
L´avaluació forma part de la seqüència didàctica 1. AVALUACIÓ INICIAL+ B.O. 2. Lectura. Identificar models. Com s´escriu un text.....? 3 Elaboració d'organitzadors gràfics i la Base d´Orientació
4. Planificar
5. Produir
7. AVALUACIÓ FINAL. He avançat?
6. Revisar i editar
Escrit inicial + Base d´Orientació. La fan els nins. Què he de fer?
Estarà bé si...
Planificar
He pensat vàries idees i n´he triada una. ...
Idees Correcció Cohesió Coherència Revisió Edició
En què he millorat? Que m’ha costat més?
Ho puc explicar
Bé
Comença
Lectura de models
Llegim en parella. Heu de marcar l’estructura (parts) d´aquest relat i els detalls interessants Farem un organitzador gràfic
Lectura “Un record que m’ha marcat”
“A vegades, en el silenci de la nit, tots els seus records tornaven, amb la plenitud d´una cançó d´infantesa…. en la solitud ningú es pot escapar dels records” Antoine de Saint-Exupery
Cri-cri-cri. Fa fosca i només sentim les cigarres. Germans i cosins esteim asseguts a la fresca i mon pare anuncia el millor moment del dia. “Venga, anem a contar una rondalla mallorquina” És l´estiu i som a fer una setmana a la mar. Avui hem jugat a lladres i policies i hem nadat, après, corregut, rigut i plorat. No hem aturat. Però després de sopar s´anuncia amb solemnitat el meu moment preferit del dia: La filla del sol i sa lluna. Asseguts davall l’alzina, a prop de la mar, cridam i aplaudim. Enmig de l’esvalot, la veu fluixa de mon pare ens obre un món fantàstic: “L´any tirurany el sol i la lluna tengueren una fia garrida, gentil, resplendent com ells, viva com una centella, plena d’encís i d’encant…” i ens mostra la il·lustració.
Il·lustració de Prat, dins Les millors rondalles de Mallorca d´En Jordi des Racó
Rodejat pel silenci de la nit i l´olor de sal de la mar, el relat avança. Mon pare fa totes les veus. Ara és el sol, ara la filla que corre pel cel, prest serà un peix o un ocell. Com una ona de la mar, la seva veu corre ara lenta, ara ràpida, ara fluixa i suau, ara forta i cridant, ara tremolant d´una por que a tots ens amara, ara carregada d’il·lusió. Només és una rondalla però tots noltros, adults i infants viatjam pel cel de la mà de la lluna, conversam amb el sol i les estrelles i ens sentim més a prop uns dels altres. El relat cau com un bàlsam damunt els nostres cors. Ens ha fet anar enfora i al mateix temps ens ha duit al nostre jardí. Com el millor dels tresors, ha quedat guardat al nostre interior per recordar en els moments difícils de la vida. Com la riquesa més gran.
Equips de 4. Posam en comú l´organitzador gràfic
Com s´escriu un relat personal? Identificar exemples
Com saps quina és la idea més important de l´inici, el nus i el desenllaç?
Escriptura compartida
Equips. Els alumnes li dicten a la mestra la introducció i la conclusió.
Paràgraf introductori Ham interessant
Detalls dels 5 sentits
Problema
Diàleg
Què va passar? Paràgrafs centrals (ordenats o desordenats amb lògica) 1a persona
Paràgraf final Original, creatiu o inesperat Enriquim la Base d´Orientació
Onomato peies Metàfores
Anàfores
Escrit inicial + Base d´Orientació Estarà bé si... Planificar Idees
● ●
Prèviament fa un mapa mental que té més de 4 idees La idea principal té 4 detalls
Coherència
● ● ●
Paràgraf introductori amb un ham interessant. Paràgrafs centrals ordenats o desordenats amb lògica Paràgraf final original, creatiu o inesperat.
Adequació
● ● ●
Conté experiències o opinions personals Empra el registre apropiat ( les emocions i/o l´humor més una mica de diàleg). La seva personalitat brilla darrera del text
Correcció
● ● ●
Escriu sense dir. El lector pot visualitzar escenes. Verbs i adjectius potents. Bones descripcions. Ha sabut marcar les paraules mal escrites
Cohesió
● ● ●
Les frases comencen de maneres diferents La llargada de les frases varia Els punts i comes pauten bé el relat.
Revisió i edició
●
Revisió dels aspectes lèxics (hi ha paraules repetides? les podem substituir per sinònims? Edició de l´ortografia.
●
En què he millorat? Que m’ha costat més? Què m’hauria ajudat a millorar la meva feina? Adaptada a partir de Lori D. Oczkus ,Guided Writing, Heinemann, Portsmouth, NH
Planificació de l’escrit
Planificar
Com es planifica un relat autobiogràfic? La mestra fa modelatge
La mestra dibuixa el mapa mental i pensa en veu alta…. sobre quin tema escriuré?.... sobre el millor estiu... primer faré un mapa ràpid i després triaré.
Vaig qualcar a cavall
Vam anar de viatge
Vaig aprendre submarinis me
El millor record de la meva vida
Mon pare va montar una casa dalt un arbre
Vaig conèixer tal amic
Adaptada a partir de Lori D. Oczkus (2007) ,Guided Writing, Heinemann, Portsmouth, NH
Com es planifica un relat autobiogràfic? S´hi afegeixen detalls La mestra en veu alta: Quin em fa més il·lusió? Sobre quin hi puc afegir més detalls? Explicaré l´estiu en que vaig qualcar a cavall
La mestra afegeix detalls i llegeix en veu alta: “Taquetec taquetec”. Estavem tot sols. No sentíem res més que el taquetec dels cavalls i les ones de la mar. L´aire suau de l´estiu ens acaronava la cara i l´olor de camamil·la i de la sal de les platges del nord ens convidava a respirar a poc a poc. Va ser un dia inoblidable” Taquetec taquetec. Els meus cosins em van ensenyar a anar al trot
Va aparèixer un brau Vaig qualcar a cavall El vaig dutxar i vestir El cavall feia el que jo volia
Els 5 sentits Onomatopeies Metàfores i anàfores Problema Diàleg
Adaptada a partir de Lori D. Oczkus (2007) ,Guided Writing, Heinemann, Portsmouth, NH
Aprendre a NARRAR en lloc de DESCRIURE DESCRIURE
NARRAR (inclous sentiments i pensaments)
Vaig pescar un peix enorme a un riu
Quan vaig posar la mà dins el riu, l´aigua estava freda i tremolava de l’emoció. Havia atrapat un peix. Es movia tant que m´esquitxava a la cara. Els meus genolls estaven plens de fang però no m´importava. Havia estat capaç de pescar un peix del meu tamany.
Estava dret damunt l´herba ben relaxat prenent el sol
Vaig tancar els ulls per sentir millor l´herba davall els meus peus i un somriure em va il·luminar la cara. Una brisa suau em fregava la cara mentre el cel tornava de tots els colors. A poc a poc es va començar a fer de nit.
Producció de l’ escrit
Escriptura independent Modelatge
La mestra escriu i pensa en veu alta un parĂ graf Escriptura compartida
Alumnes dicten. La mestra escriu i verbalitza. Escriptura guiada
Font: Cohen, R. (2008): Developing essential Literacy skills: a continuum of lessons for grades K3, International Reading Association
Escriptura individual
Equips. Passen els escrits al paper d´embalar (estructura) i hi afegeixen detalls. Rellegim fort i revisem (paraules repetides? inexactes?) Cada alumne una part i llavors ho ajuntem.
Revisió de l’escrit
Revisió dels aspectes de fons Font: The teacher Desk
Pengem els escrits al passadís Cada alumne valora els textos dels companys amb la rúbrica. Hi aferra post-its amb comentaris (expressions que no sonen bé, parts repetiddes, etc...) Posem en comú i discutim les dificultats principals (ex: repeteixen la tesi a la conclusió) Refan els escrits.
Dues tasques: Revisar i editar Revisar
Editar
Afegir: - Frases - Paraules
Majúscules: : - Noms, llocs... - Títols...
Llevar: - Frases - Paraules
Correcció sintàctica: - Unir bé elem.
Canviar de lloc: - Frases - Paraules
Puntuació:
granaticals: substantius, verbs, pronoms....
- Punts i comes - Signes exclamació
Substituir:: - Frases - Paraules Font: What's skowing on in 4th grade?
Correcció ortogràfica: - Emprar el corrector si fa falta.
Edició de l’escrit Veure aquest exemple (revisió semàntica)
Editar= aspectes de forma
1. 2. 3.
Gran grup. Modelatge
Repassarem la llista de paraules clau tots junts. Cada alumne mirarà si ha escrit bÊ les paraules clau. Per parelles se les llegiran i es fixaran si hi ha paraules repetides. Si n´hi ha les eliminaran.
Font: Cohen, R. (2008): Developing essential Literacy skills: a continuum of lessons for grades K3, International Reading Association
Comparació entre l´avaluació inicial i la final Per parelles comparen el primer escrit i el darrer per adonar-se dels avanços. Al diari d´aprenentatge anotaran de manera visual (a partir de la Base d´Orientació): 1. 2. 3.
Diari fet amb sobres. Third grade thinkers Dins aquest diari d´aprenentatge fet amb sobres hi guarden els escrits que demostren que han avançat.
En quins aspectes he avançat? Què és el que més m´ha costat? Què he de fer per millorar?
També es poden fer en forma electrònica, vídeos, gravacions de so o fotos amb textos.
Posen els continguts al centre del currĂculum
Punt de partida: Escoltar l´alumne Quina és la millor manera d´iniciar una UD? . Partir de les preguntes dels infants sorgides espontàniament en una situació de l´aula o d´una activitat de motivació que plantegi el docent relacionada amb continguts curriculars? Ambdues premises no són incompatibles. Succeeix sovint que a partir d´una situació d´aula (una notícia, una visita, un objecte que porta algú…) els mateixos alumnes plantegen preguntes que el docent recondueix vers un camí o un altre.
Exemple. Conversació inicial sobre què sabem i què volem saber sobre la prehistòria..... En aquest moment les preguntes productives encara no s´han treballat. Només es fa una primera aproximació, a partir de la qual l´equip docent dissenya el mapa de continguts. La prehistòria. Estructura cooperativa 1, 2, 4. Font: Escola IPSI Barcelona
Organitzem els continguts a través d’un model En el moment en què cada equip posa en comú les seves preguntes inicials (diapositiva 4) el docent demana com es podrien classificar: - Quines fan referència a com eren? (ESTRUCTURA) - Alguna es refereix a per què van canviar? (CANVIS) causesconseqüències, problemessolucions - Quines parlen sobre les interaccions entre els canvis i altres sistemes? (INTERACCIONS)
ESTRUCTURA
INTERACCIONS
Al principi els alumnes plantegen només preguntes descriptives (què menjaven, com vestien, què caçaven…) que responen a l´ESTRUCTURA (=fer una foto de com vivien). El docent les ha
de fer evolucionar amb Pregunta vertebradora de la tasca
preguntes com: - Només caçaven? En algun moment van començar a cultivar? per què? (CANVIS) - Com van afectar els canvis al medi ambient? (INTERACCIONS)
CANVIS I PROCESSOS
Neus SanmartĂ
MODELS CIENTÍFICS: Grans nuclis de coneixement per interpretar ...
Sistemes vius
Sistemes geològics
Sistemes materials
Sistemes físics
All貌 que fa el docent
El docent detecta i selecciona les preguntes que poden dur a una investigaci贸 interessant
És el moment de cercar exemplificacions Banc de projectes infantil i primà ria
Directoris de bons projectes
Exemples
2 Font imatge
Exemples secundĂ ria (Clicar)
Objectius concrets Seminari de Zona de Granollers. Primària. Centrat en l´avaluació. Primer any. Elaboració d´una prova de matemàtiques competencial per a cicle inicial. Segon any. Elaboració d´una prova expressió escrita per a cicle inicial amb els mateixos criteris que les proves de CB (expressió lliure, vocabulari, gramàtica). Models. Aquí tots els materials Tercer any. Posen en comú experiències on es faci palès el lideratge per a l´aprenentatge. Com es prenen acords i com s’assegura que es compleixen?
Els inspectors de la zona van donar suport i van aprovar les proves. Es van difondre a altres zones i un centenar d´escoles les van passar.
Veure aquí el document amb els objectius i els indicadors
Font: Mercè León, directora pedagògica de l´Escola Pia i coordinadora del seminari de Granollers durant tres cursos.
Objectius d´acord amb nucli pedagògic?
Rúbriques elaborades per l´alumnat dels centres de la zona de Cornellà i Sant Joan Despí Fitxa d´observació de l´aplicació de les rúbriques a l´aula Tots els materials de l´Escola Alexandre Galí
Objectius d´acord amb nucli pedagògic?
Procés de millora del treball en Geometria Acordar una rúbrica
La feina real d´una Comunitat d´Aprenentatge Professional per millorar la competència lingüística
Elaboració d´una proposta didàctica per Ed. Inf.
PPT de Professional Learning Communities Traducció: Guida Al·lès Il·lustracions: Alevtina Khabibova
Exemples
Compromís lectura Veure vídeo
Conclusi贸
3 Font imatge
La realitat Los profesores ignoran el conocimiento que existe entre ellos, por tanto no pueden compartir y construir sobre él... Tampoco conocen el conocimiento que no poseen y por tanto no pueden generar nuevo conocimiento... En la escuela ningú profesor conoce la totalidad del conocimiento profesional que los otros profesores poseen. Hargreaves, D., The knowledge-creating school, British Journal of Educational Studies. Vº 47, Nº2, 1999, pàgs 122-144. vist a l'article de Marcelo, C., Aprender a enseñar para la sociedad del conocimiento.
No es pot fer sense desordre
Michael Fullan (2002): Liderar en una cultura de cambio, Octaedro
.
Conclusions Objectiu concret (aprendre, no fer papers). Una dimensió d´una competència. Investigació en acció. Si feim això passarà allò. Creim en noltros mateixos. Dimensió. Començar sempre per l´avaluació (què volem que aprenguin) i des d´allà anar a la metodologia (com donar-lis més autonomia) Transformar els estàndards en un banc de rúbriques. Líders que fan líders. Tothom aporta alguna cosa.
(En España).... Con un currículo tan extenso y detallado los profesores tienen que dedicar la mayor parte de su tiempo a recorrer su contenido, sin poder entrar en él con profundidad. En los sistemas con más éxito aprendes menos cosas con mayor profundidad y aprendes a usar ese tipo de conocimientos. ANDREAS SCHLEICHER, Coordinador de l´Informe Pisa de l´OCDE, juny 2011