Continuen els treballs de la segona fase del Pla d’Asfaltat

l Les obres d’asfaltat a Avinguda Primavera, Ronda de Serraparera, Passatge de l’Orient, Carrer d’Azorín, Plaça del Sol i Carrer de la Lluna es van iniciar dimarts.

La previsió dels treballs es que es realitzi durant dues setmanes del mes d’abril. Aquesta setmana es farà la ronda de Serraparera (Carril Sentit C. Clota (tram entre C. Renaixement i C. Lluna) del dimarts 11 d’abril al divendres 14 d’abril, el Carrer de la Lluna (tram entre C. de Londres i Ronda de Serraparera) s’asfaltarà del dimarts 11 d’abril al divendres 14 d’abril, el carrer d’Azorín del dimecres 12 d’abril al dilluns 17 d’abril i la plaça del Sol del dijous 13 d’abril al dilluns 17 d’abril.

L’avinguda de la Primavera (tram entre Av. de Catalunya i Passeig del Pont) es realitzarà del dilluns 17 d’abril al dijous 20 d’abril i el passatge de l’Orient (tram entre Passeig de les Acàcies i C. de González) del dimecres 19 d’abril al divendres 21 d’abril.

En els dies indicats, es farà un tall de circulació del sentit corresponent i estarà prohibit l’aparcament al carrer mentre durin els treballs. Es realitzaran els treballs d’obra de manera que l La UAB lidera les universitats espanyoles en sol·licituds de patents europees. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) manté el lideratge del rànquing d’universitats en peticions de patents a l’Estat espanyol, segons l’últim l’informe anual de l’Oficina Europea de Patents (OEP), que comprèn totes les patents sol•licitades durant l’any 2022. La Universitat, que en total va presentar 15 sol•licituds a través de la seva Oficina de Valorització i Patents, es posiciona per setè any consecutiu com la universitat pública espanyola amb una major quantitat de sol•licituds de patents europees. Dins del rànquing global d’entitats, la UAB ocupa la sisena posició. es pugui circular en horari de 19h a 8h i durant el cap de setmana, no obstant això, l’aparcament restarà prohibit fins la finalització de l’obra al carrer.

La major part de les patents sol•licitades per la Universitat corresponen a l’àmbit biomèdic, seguit de les enginyeries electròniques i de telecomunicacions i del sector agroalimentari. En destaquen les relacionades amb la recerca en malalties neurodegeneratives, malalties rares i amb poca prevalença i amb processos d’optimització i millora en aqüicultura. Pel que fa a la transferència d’aquestes patents a l’entorn socioeconòmic, l’any passat la UAB va signar 6 acords de llicència amb diferents empreses.A Catalunya es van sol•licitar un total de 604 patents, entre empreses, laboratoris i universitats, un resultat amb què es situa un altre any com la comunitat autònoma amb millor posicionament: 1 de cada 3 patents sol•licitades és catalana. Tanmateix, el creixement de les sol•licituds ha caigut un 7% respecte l’any anterior. A escala europea, Espanya va presentar 1.925 patents l’any 2022, un 1% menys que l’any anterior, sent el 10è país amb més demanda de patents i el 17è a escala global.

A l’avinguda de Catalunya s’habilitarà doble sentit des del carrer de Santa Anna, únicament per càrrega i descàrrega i s’hi prohibirà l’aparcament. Fora de l’horari laboral d’obres, de 19h a 8h, s’habilitarà l’accés cap a carrer de Santa Teresa, la carretera de Barcelona des d’avinguda de la Primavera, l’avinguda de Catalunya des de la carretera de Barcelona i des de l’av. de la de la Primavera provinent de pl. de l’Estatut i Primavera provinent de pl. de l’Estatut. Restarà tancat en tot l’horari l’accés a av. de la Primavera sentit pl. de l’Estatut des de la carretera de Barcelona. - Redacció l L’àrea metropolitana de Barcelona va generar 1.470.074 tones de residus l’any passat. L’any 2022 es van produir, a la metròpolis de Barcelona, 1.470.074 tones de residus, l’equivalent a 445 kg per habitant i any. Aquesta xifra ha disminuït respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 447 kg per habitant i any. A una escala més global, la producció de residus municipals s’ha reduït un 10 % des de l’any 2010. L’objectiu, de cara al 2025, és que aquesta reducció arribi al 15 %. Dels 36 municipis metropolitans, el 2022 només vuit municipis superaven el 50 % de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020: Begues, Castellbisbal, Pallejà, el Papiol, Corbera de Llobregat, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana.

L’AMB calcula que si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d’euros de cara al 2025, a causa sobretot de l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració. Aquest cànon el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista –abocadors–serveix per finançar la recollida selectiva i les instal•lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica. Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil•la entre els 50 € i 107 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.

Toni ZAMORA

Sardanista

Les idees expressades aquí estan destinades al treball conjunt de tots aquells que ens dediquem a la didàctica i a la pràctica de la cultura tradicional catalana. Idees destinades a unificar, que no exclouen a ningú i que poden ser aplicables a altres entitats del conjunt cultural de la ciutat.

El poder intern de les entitats culturals locals

Després del boom dels anys 70-80 del segle passat, les entitats van acabar assegudes en un protocol gairebé inamovible, en el qual cada cosa tenia establert el seu lloc. Un model de funcionament que ha portat a les associacions a l’immobilisme, a l’envelliment o a la quasi desaparició d’algunes de les elles per falta de renovació de la seva base social. Molta gent vàlida ha caigut pel camí, simplement perquè no tenia cabuda en aquell espai tancat. Quan la por al canvi es converteix en el modus vivendi, la capacitat d’evolucionar s’acaba perdent. Les entitats, com qualsevol altre organisme social, tenen la necessitat i l’obligació de renovar-se, de deixar pas a noves persones, a noves idees. Una entitat bé podria comparar-se a un habitatge, que per moltes vegades que canviï de propietari, el nou sempre farà reformes i generalment aquestes sempre signifiquen una millora respecte al propietari anterior. A les entitats culturals sovint ens trobem que fa molt temps que, o no hi ha canvi de propietari, o bé que el canvi és tan sols aparent.

La supervivència l’hem de buscar en la renovació de persones i en la transmissió d’idees als nous socis i integrants. Buscar noves generacions de relleu, un relleu més adequat a les circumstàncies de cada moment. L’enrocament en el control de l’entitat no és pas una bona aptitud.

La cultura tradicional catalana és patrimoni de tots

Hem d’entendre que la cultura no és patrimoni de ningú en particular, la cultura és

Entitats de cultural tradicional catalana: renovar-se o morir (I)

patrimoni de tots. És un conjunt d’activitats i tradicions que hem dividit en unes parcelles que no tenen gaire raó de ser. La cultura és una i única, una unitat de la qual cada un s’ha agafat una part, però per sobre de tot i de tots, és una unitat i com a tal l’hem de tractar. Estimar la cultura és un punt comú entre totes les persones implicades, però per avançar, hem de fer un pas endavant, trencar l’estancament i col·locar-la al lloc que l’hi correspon. S’ha d’establir una estreta col·laboració entre totes les associacions de la nostra ciutat i marcar uns objectius comuns, uns punts bàsics per crear un pla de treball engrescador.

Buscar formes innovadores d’interacció entre entitats i treballar temes per exhibir conjuntament. Crear una relació que permeti interactuar conjuntament a qualsevol tipus d’exhibició entre gitanes, esbart, sardanistes, castellers, diables, etc. Crear programes innovadors, juntar disciplines i saltar junts a la plaça, és la millor manera d’impulsar a les nostres entitats i a la cultura mateixa. Cal deixar de banda l’individualisme parcelari, cal posar-se-hi a trebajar units. Algunes entitats ja ho estan fent, encara que de manera tímida. Cal fer-ho de manera profunda extensiva. És una interacció que no té perquè implicar cap pèrdua d’identitat per a ningú dels grups participants. És en aquest sentit que caldria definir criteris per saber quines serien les associacions que han d’integrar aquesta proposta i quin el seu protocol de col·laboració a seguir.

Redefinició del concepte “entitat”

Una entitat cultural pot encaixar perfectament en el concepte d’”empresa” i, per tant, podem dir que qualsevol entitat dedicada al manteniment i difusió de la cultura és una empresa, pública, però empresa. En aquest cas, son “empreses” sense ànim de lucre, és a dir, que l’entitat no busca obtenir cap benefici econòmic, ni els que treballen per l’entitat cobren cap mena d’incentius pel seu treball. No hi ha cap motiu pel qual una entitat cultural no pugui estructurar-se, des del punt de vista organitzatiu, de manera semblant a una empresa. Això vol dir, fer una distribució racional de tasques, establir uns objectius assumibles i treballar per a la seva consecució. Fer aquesta menció al terme empresa, és perquè crec que han d’haver-hi criteris de treball seriosos que ens portin a dirigir l’associacionisme cultural d’una manera ben estructurada. L’equip de direcció ha d’aportar idees i solucions, de tant en tant ha de fer un balanç de la feina feta, un replantejament general d’allò que queda per fer i programar uns objectius ambiciosos però realitzables. Això comença amb un equip capaç de fer un projecte de treball adequat a les necessitats de l’entitat, deixant de banda els personalismes. Les persones que fa anys i panys que governen una entitat han de deixar pas a altres que de segur faran una bona feina. I no han d’interferir en la feina, han d’acceptar que és moment de deixar el testimoni, i passar-ho a un nou corredor que el portarà més enllà. L’experiència dels que han estat al capdavant d’una entitat durant molts anys és important i sempre ha de ser tinguda en compte amb el respecte que mereix. Però el continuisme no és pas la solució a la situació d’envelliment o falta de socis que pateixen bona part de les entitats de les quals parlem. Hem de saber fins on podem arribar i quan deixar pas al relleu, encara que, de vegades, no és gens fàcil.

Necessitat de canvis profunds

Cal fer canvis profunds en el funcionament intern de cada entitat, la qual cosa passa, necessàriament, per entendre que l’única forma d’aconseguir estar al dia és la renovació del personal directiu i deixar-lo treballar. Deixar pas als nous integrants, transmetre coneixement i experiència als nous dirigents i donar suport a les noves iniciatives. Posar fi a allò del “... no hi ha més” o “... això sempre ha sigut així”. Sempre hi ha una manera millor de fer les coses. Fer pinya amb les noves incorporacions sempre és més positiu que tenir por als canvis.Les entitats hem d’establir un programa clar de necessitats internes i objectius propis, d’adaptació al moment actual en tots els sentits: possibilitats d’introducció de la nostra disciplina a tot l’àmbit social, adaptar-nos a la nova situació, donar a conèixer l’activitat aplicant el coneixement de les noves formes de comunicació (mitjans de comunicació local, web, Facebook, e-mail...).