els únics

Periodista i mosso d’esquadra, assegura que vol ser l’alcalde que posi Cerdanyola en marxa per fer una ciutat sostenible, inclusiva i diversa que encari preparada els reptes del futur l Per a vostè és un honor i una enorme responsabilitat encapçalar la llista d’ERC per posar Cerdanyola en marxa. Després d’estar implicat en moltes lluites, per què ha decidit ara fer aquest pas endavant? El pas endavant va ser molt natural en el sentit que les transformacions que jo volia fer des de l’associacionisme i des de la societat civil moltes vegades s’encallaven a l’administració. I vaig pensar que una bona manera seria ser regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola. I pel mateix motiu quan va haver l’oportunitat d’encapçalar el projecte d’Esquerra. Un projecte que fa anys que el treballa molta gent, jo també, amb gent tan bona implicada. Seria una satisfacció enorme poder-lo portar a la pràctica. Faig el pas endavant perquè crec i confio que podem portar a la pràctica el projecte d’Esquerra entre tots. l ERC va presentar la seva llista com “l’única preparada per governar Cerdanyola com cal”. Pot sonar una mica presumptuós…

No, perquè el millor equip no vol dir que tothom sigui perfecte. Precisament, els millors equips estan fets amb gent diversa, on cadascú té qualitats diferents. I el millor que es pot fer amb un equip és aprofitar el millor de cadascuna de les persones que ho composen. Ningú és perfecte, i per descomptat, jo tampoc. Però si som capaços de treure el millor de cadas- cú, estic segur que tenim el millor equip per governar Cerdanyola. l Què implica posar Cerdanyola en marxa?

Primer tenir clar on volem anar. I no prendre mesures que no vagin en la direcció correcta. Entenem que hi ha decisions difícils, que hi ha canvis que demanen temps... Entenem que l’administració és farragosa, però no es poden prendre decisions en direcció contrària de cap a on hem d’anar. Si hem de canviar el model de mobilitat de Cerdanyola, cal que es prenguin decisions segons el pla de mobilitat. No podem carregar-nos la zona blava per fer una zona taronja que després de dos anys no han sigut capaços de fer funcionar i que no va en la línia de cap objectiu de mobilitat més que el de treure el pagament dels aparcaments de rotació. El primer que cal per posar Cerdanyola en marxa és tenir un projecte clar. El segon és tenir la força i l’estabilitat. Però l’estabilitat de la que tan presumeix el govern actual no ha servit per posar en marxa les polítiques que necessitava la ciutat. Tampoc no ha servit per canviar el model de recollida del contracte de neteja i de recollida de residus. No ha servit per renovar el transport urbà. No ha servit per tirar endavant polítiques contra el canvi climàtic com implantar renovables o mesures d’estalvi. Necessitem el projecte, que el tenim, i necessitem aquesta força i aquesta estabilitat per poder-lo fer efectiu. l En algun moment van assegurar que l’evolució del partit a nivell local “fa possible plantejar els objectius electorals més ambiciosos”. Ara mateix quin és l’objectiu? l Parlem de possibles escenaris post 28-M. Si acaben de nou a l’oposició, serà molt frustant?

Accedir a l’alcaldia, perquè és molt difícil treure un vot més que el PSC. No és impossible, Carles Escolà va estar a punt. Però és molt difícil. En canvi, accedir a l’alcaldia és ambiciós, però és possible i, a més a més, és desitjable. Som l’únic partit que s’ho pot plantejar. No sols, però som els únics que podem encapçalar aquest projecte.

Seria frustrant si no podem aplicar almenys una part del programa. No hem vingut aquí per ànsia de poder, sinó per voluntat de canvi i de millora de la ciutat, per posar Cerdanyola en marxa. Des de l’oposició no tindrem les mateixes eines per aconseguir que s’apliqui al nostre programa que si estiguéssim al govern. Però seguirem intentant que es faci. Això ens ha passat en moments com negociacions de pressupostos o de les ordenances fiscals... Hi ha moltes polítiques que un govern que no tingui majoria absoluta necessita recolzament i aquí podem incidir. O, per exemple, en la contracta de neteja i recollida d’escombraries, estaria molt bé que el govern no només tingués una majoria per aplicar la seva política, sinó que intentés un consens amb totes les forces polítiques i amb el principal partit de l’oposició, si fos el cas. Fer això, evidentment, no seria frustrant. El que seria molt reconfortant és liderar aquestes polítiques nosaltres des del govern. l Creu que al 2015 es va desaprofitar l’oportunitat de canvi? Aquella experiència dificulta ara construir una alternativa al govern del PSC? Aquella experiència ha de ser un aprenentatge perquè davant d’una situació semblant aprofitem millor l’oportunitat. Com diu l’entrenador del meu nano, hi ha partits que es guanyen i hi ha partits on s’aprén. I el 2015 va ser un aprenentatge molt important de com s’han de fer i com no s’han de fer les coses. A partir d’aquí, han passat vuit anys, hi ha persones diferents i tots hem après molt noves maneres de buscar consensos i de treballar en equip. l Tothom coincideix que un dels problemes de Cerdanyola és l’accés a l’habitatge. Què proposa ERC?

El primer de tot és que l’habitatge de protecció oficial que es faci sobre terreny públic no es vengui i que sigui de lloguer. En segon lloc, tenir una empresa pública municipal d’habitatge que gestioni tot el parc d’habitatge públic de Cerdanyola. Amb aquesta eina i amb habitatge públic de lloguer podem definir una part per habitatge de jove, una altra part per habitatge de pisos assistits per gent que tingui algun tipus de dificultat i una altra per habitatge d’emergència. Quan tinguem una empresa pública d’habitatge i tinguem parc públic de lloguer podem fer aquestes polítiques. Això és molt difícil perquè demana una inversió molt gran, en som conscients i per tant és una política a llarg termini. Mentrestant, el que sí que es pot fer, per exemple, és terrenys amb sessió d’ús per entitats de l’economia social. Com ja s’està fent a altres municipis, es cedeix el terreny per 75 anys a fundacions, cooperatives o entitats sense ni de lucre. Ells fan l’edifici, es fan pisos de protecció oficial i al cap de 75 anys reverteixen una altra vegada a l’erari públic. També proposem una residència d’estudiants per mirar de baixar la demanda de pisos de lloguer i millorar la qualitat universitària de la ciutat, comprar pisos per dret de tanteig i retracte... Hi ha tota una sèrie de polítiques, però la clau és no descapitalitzar el patrimoni públic. l Digui’m algunes propostes destacades del seu programa electoral. En la neteja és imprescindible renovar urgentment el contracte de neteja i de recollida de residus. Fa tres anys que va caducar i fa sis anys que Esquerra estem avisant. Ens costarà una fortuna per sobrecost, perquè no estem triant la brossa i perquè ens vindran multes i tampoc assolim els mínims del 50% del 2020 ni del 55% del 2025. A més a més, està vinculat amb la neteja viària. Aquí davant mateix (carrer Sant Martí) tenim uns contenidors i és el camió de les escombraries el que ens està embrutant el carrer, perquè és un camió que està obsolet. Necessitem també un sistema de control del principal contracte de servei públic de l’Ajuntament, però que el gestiona una empresa privada i per tant ha d’estar controlat perquè compleixi la feina, la faci bé i pugui lluir la ciutat. També apostem per tenir més i millors cicles formatius a Cerdanyola i posar en contacte les necessitats de l’empresa amb els estudiants que són treballadors en potència. Una escola bressol pública més i una residència sociosanitària. Quan algú necessiti acompanyament ha de poder viure a casa seva i, si no, ha de poder anar a una residència sociosanitària... I la que tenim està col·lapsada. I per últim, totes les infraestructures esportives que ens falten. Tenim en marxa el nou pavelló, però la piscina hauria de tenir les mides per poder jugar a waterpolo. I l’ampliació del Guiera fa vergonya que encara estiguem discutint-la. I després tenim el projecte de la pista d’atletisme que l’hem de fer bé. l ERC ha fet una oposició crítica aquest mandat. El govern municipal ha fet bé alguna cosa?

Hi ha un bloqueig transversal a tota l’obra de govern, perquè el que no val és dir que s’han fet les coses que faria una gestoria. És a dir, hem asfaltat carrers. Clar que s’ha fet. Però potser als carrers, a més d’asfaltar, s’hauria d’haver canviat l’amplada de les voreres, plantar arbres, decidir si hi va

El qüestionari

Un lloc de Cerdanyola: El camí que voreja Collserola per sobre de la riera de Sant Cugat, al límit de la ciutat i la natura.

Un moment: Un moment va ser l’1 d’octubre del 2017, però no només pel referèndum, sinó perquè personalment també sortia d’un moment personal difícil i va anar bé..

Un referent: Raül Romeva, no només per proximitat física i generacional, sinó perquè és un polític que sempre ha sigut d’esquerres i ecologista, independentment de la bandera que portés en aquell moment.

Una pel·lícula: La trilogia del Senyor dels Anells. És una bona manera de desconnectar delk món i a la vegada gaudir.

Una sèrie: M’han dit que vegi Borgen. No tinc temps de veure sèries ni paciència, però potser després de les eleccions me la miraré d’una tacada.

Una cançó: Pare de Serrat aparcament o no. Hem canviat els fanals. Només faltaria, també s’han de canviar les bombetes quan es fonen. Això no és fer bé les coses. Fer bé les coses és posar enllumenat intel·ligent. El govern ha estat governant com si fos una gestoria. Ha donat les subvencions a les entitats, però no ha fet una política cultural. No hi ha una visió clara de cap on s’ha d’anar i una política a llarg termini. No vull dir que s’hagin de fer les coses de manera immediata, perquè el primer any estic segur que nosaltres tampoc no ho faríem tot, però no hi ha una política decidida per poder dir que això s’ha fet bé. El parc arqueològic està encallat, els polígons industrials també. L’oficina d’atenció empresarial sense l’ambició que hauria de tenir... No hi ha una visió política clara d’on es vol anar. I això fa que no hi hagi res que sigui remarcable, més enllà de la pura gestió. - NF

Un somni: Poder viure en una ciutat sense cotxes privats. Cotxes compartits. Transport públic i bicicletes, però sense cotxes privats.