Èxit del mercat de cooperatives escolars

l Les cooperatives escolars es quedaven sense existències divendres en el seu mercat que ha estat un gran èxit i ha reunit a un públic que no ha deixat passar l’oportunitat de comprar els productes elaborats a mà. Aquest curs han estat 12 les cooperatives creades en el marc del projecte Cultura Emprenedora a l’Escola, que ha comptat amb la participació de set centres de Cerdanyola.

A més, al mercat també han estat presents algunes de les entitats socials a les quals, les cooperatives han escollit per fer la donació de part dels beneficis aconseguits - Redacció l Mor el centenari Antonio Ortega. El cerdanyolenc ha mort pocs dies després de rebre un homenatge ciutadà pels seus 100 anys. Els jardins de Ca n’Ortadó s’omplien en motiu del centenari del cofundador del Grup Artístic Teatral (GAT). L’Ajuntament es va sumar a la celebració i l’alcalde Carlos Cordón va fer entrega al centenari d’un ram de flors, un diploma i una insígnia de plata amb l’alzina de Cordelles. Ortega va néixer el 6 de maig de 1923 a la província d’Almeria. Al 1949 va contraure matrimoni amb la Lolita i d’aquesta unió van néixer tres fills i més endavant cinc néts i dos besnets. L’any 1976 i juntament amb Daniel Claramunt van fundar el GAT (Grup Artístic Teatral) . Però aquesta no ha estat l’única aportació al teixit social i cultural de la ciutat, ja que Ortega ha estat col·laborador i soci d’entitats com l’Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola, la Coral Cerdanyola, la Coral Collserola, la Coral de l’Orfeó la Lira, Freak Show, Taller de Cinema i AFOCER. l El CIAC posa color a Cerdanyola. Tot coincidint amb la Festa Major del Roser de Maig es va dur a terme una de les primeres accions de la campanya El CIAC posa color a Cerdanyola, que va consistir en la plantada de flors en jardineres properes a l’Ajuntament amb la participació d’infants i de gent gran. L’objectiu de la campanya és, d’una banda, fer una plantació de flors a diferents espais de la ciutat per tal de fer-la més amable i, d’altra, fer-ho conjuntament amb els avis i àvies per tal de dur a terme un treball intergeneracional, enriquidor tant per als infants com per a la gent gran. l Joan Pera, amb Màster Xof, fermall de luxe de la temporada professional del Teatre Ateneu. L’obra del popular actor es veurà al Teatre Ateneu divendres 26 de maig amb sold out a la taquilla. Tancarà una temporada d’èxit que ha comptat amb una gran assistència de les persones afeccionades de la ciutat l La Biblioteca de Catalunya ja acull el Fons Isidre Grau. La Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya va ser l’escenari ‘De Fugida en gris a Ciutadà Canalda’, l’acte de recepció del Fons Isidre Grau. La directora de la biblioteca, Eugènia Serra, i els escriptors Vicenç Villatoro i Joan Todó, van destacar la importància de la trajectòria de l’escriptor cerdanyolenc i la seva aportació en la literatura catalana després del seu pas per Ofèlia Dracs. l Èxit de la 6a Festa de la Il·lustració de Cerdanyola. la cita organitzada per la llibreria L’Aranya va omplir la plaça Enric Granados dissabte passat. Toni Galmés, Jaume Copons, Liliana Fortuny, Roser Capdevila (dibuixant de les Tres Bessones), Sebastià Serra, Kim Amate, Anna Font, Aina Bestard i Màriam Ben-Arab van ser els il·lustradors convidats.

Joan Pera portarà al Teatre Ateneu Màster Xof, una obra que desferma riallades entre el públic allà on es representa. Cerdanyola del Vallès no serà pas diferent. I més quan veiem el polifacètic actor de Mataró presentar-se damunt del fustam com a amo i cap de cuina de La Perdiueta Eixerida.

Villatoro, que també va formar part d’aquest col·lectiu, comenta que les obres d’Isidre Grau en el seu conjunt formen part d’un tot orgànic. Algunes claus de la seva obra tenen a veure amb el que representava Ofèlia Dracs, un grup d’amics amb una mirada política de la literatura catalana. Tenien en comú la idea de crear lectors i desenvolupar gèneres que arreu eren de gran lectura. Llibres per “ser llegits”, que no s’allunyessin del lector i amb una aposta decisiva per la narrativa que no era prou àmplia en català.

A las 18.30h Plaça Abat Oliba (davant Ajuntament)

Decidir el futur Esther GONZÁLEZ BAYO

Aquest article no parla sobre les eleccions municipals. Fa molts anys llegint «Donde el corazón te lleve», de la Susanna Tamaro, vaig adoptar la imatge de considerar la vida com un arbre i el destí representat per les branques. Tu mateixa vas escollint les branques i construint la teva vida. L’autora apostava per no moure´t quan no saps quina branca escollir, esperar, reflexionar.

Els que tenim fills o filles joves sabem que la societat, a través del sistema educatiu i de l’oferta laboral amb condicions cada cop més a la baixa, no permet aquesta immobilitat per reflexionar. Amb 14 i16 anys han de decidir itineraris, optatives, i especialitats, han de saber què volen ser, què volen estudiar, de què volen treballar i projectar el seu futur. Uf!

Convençuda que el futur es projecta en el present, de la mateixa manera que el nostre present s’ha projectat en el passat, jo em pregunto «quin present han viscut els adolescents per saber quins sabers han d’escollir?».

Decideixen per intuïció, imitació, influència de sèries, influència familiar, o no poden decidir encara, la qual cosa els provoca frustració, ja que l’error es penalitza.

Tinc amistats que al llarg de la vida han canviat el seu rumb, un òptic que ara és agent forestal, un filòleg que ara es dedica a la comunicació, una mestra que ara és directora de corals, una altra que ara organitza esdeveniments musicals, un enginyer que ara es dedica al mobiliari, una administrativa que va esdevenir empresària....O altres, com jo mateixa que no ens agrada dedicar-nos a una sola disciplina. Vivim crisis econòmiques i personals, coneixem món, gent i oficis, possibilitats, albirem futurs incerts, ens equivoquem, ens aturem i canviem de branca en el nostre arbre.

Sobretot, els joves no han de tenir por a equivocar-se, així s’aprèn, així és viu, així es fa el seu futur. No parlo d’eleccions, però el diumenge decidim des del present. Reflexionem com hem arribat al present, perquè ara mateix s’està dissenyant el futur.

No hi ha manera! És gairebé absurd, anacrònic i sobre tot, absolutament injust, però una vegada més hem estat víctimes d’un atac a la nostra essència com a poble. Ara ha estat la Justícia francesa prohibint l’ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord perquè vulnera “la primacia de la llengua francesa”. Els estats espanyols i francès continuen obertament la seva creuada contra tot allò que no és el seu projecte ultranacionalista. El grau d’integrisme d’ambdós estats el converteix en un clar exemple de genocidi cultural, molt més efectiu en el cas francès, i sempre persistent a l’espanyol. La perillositat de la pervivència de la nostra llengua, de la nostra essència com a poble, i de la nostra identitat ha de ser molt alta quan no rebem la més mínima concessió per part dels nacionalismes intolerants estatals ni d’aquesta UE artificiosa.

Davant d’això, seguim amb una resistència passiva i acomplexada, sense plantar cara i actuar de manera decidida. No seran uns líders polítics lamentables i covards, clarament collaboracionistes amb l’anticatalanisme, els que ens portin temps millors, ans al contrari. Ens matxuquen a l’ensenyament, als mitjans de comunicació, a les institucions de govern, als actes socials; ens desqualifiquen per defensar la nostra pervivència com a poble, i davant d’això seguim amb el cap baix esperant canvis miraculosos que no arriben i gairebé justificant-nos per ser qui som. La nostra història ens hauria d’ensenyar que si no lluitem, si no ens unim, i si no els tornem a ficar la por al cos (en base a la mobilització massiva), no hi vindran aquests temps millors que desitgem. I el primer pas passa per defenestrar a la majoria dels nostres representants polítics que tant gustosament col·laboren amb els nostres opressors, i substituir-los per autèntics representants de la societat civil catalana. Ens va la supervivència com a poble.