Atendre a les persones refugiades d’Ucraïna que viuen a Ripollet

Aprofundim en la solidaritat de Ripollet amb les persones refugiades d’Ucraïna que a conseqüència de la invasió russa del seu país viuen a Ripollet. Ho fem des de l’Institut Escola El Martinet, la Creu Roja i l’Ajuntament.

Actualment hi ha a Ripollet diverses persones originàries d’Ucraïna. L’Ajuntament en té 16 empadronades. Una xifra que possiblement és més gran perquè algunes que ja fa anys que hi viuen, al poble, d’altres que han arribat darrerament, des que va començar la invasió russa del seu país. Hi ha infants, en aquesta petita colònia. Acollits per famílies ripolletenques que s’han escolaritzat a escoles i instituts de Ripollet.

L’Institut Escola El Martinet acull menuts ucraïnesos. Parlo amb Maria Eulàlia Bruguera, la directora del centre. M’explica que la seva arribada «no ha alterat per res la dinàmica habitual del centre». Reben el mateix tracte que qualsevol altre infant. Van arribar en un moment en què la nostra societat vivia el gran impacte de la guerra d’Ucraïna. Tothom se’m feia creus que un conflicte bèŀlic com aquest passés en ple segle XXI, en un país europeu situat a uns 2.400 quilòmetres, la distància entre Barcelona i Kiev, capital d’Ucraïna.

Van sorgir moltes iniciatives solidàries amb el país i la població envaïda. Des del Departament d’Educació es van preparar materials perquè les escoles i els instituts integressin els infants nouvinguts.

Bruguera explica que solucionar la comunicació, amb la canalla, va ser el primer repte. Afortunadament els infants «ens ho van posar molt fàcil».

Són com a esponges i han integrat perfectament les llengües i la manera de fer del nostre país. Li demano per aquells primers dies i m’explica que les comunitats de l’escola s’activaren amb propostes solidàries. Fins i tot «els infants van muntar paradetes solidàries per recollir diners i destinar-los a l’ajuda a Ucraïna». Amb el pas del temps, i malgrat que la guerra continua, s’han refredat les propostes solidàries. Els infants ucraïnesos miren de trobar-se, de tenir ben presents els referents aquí i no perdre la comunicació amb les

Foto 1 i

- Imatges de l’actuació solidària de cor ucraïnès Veryovka a la plaça del Molí, el dissabte 7 de maig de 2022. Fotos cedides seves famílies. Per la directora de l’Institut Escola, s’ha perdut l’oportunitat de treballar de manera continuada temes com la diversitat cultural, l’acollida a altri, l’acompanyament tant a la primària com a la secundària. El curs encara el tram final, amb normalitat. Com l’assimilació de la guerra, malgrat la seva brutalitat. «És un tema que ha quedat latent, a veure què passa», rebla Maria Eulàlia Bruguera.

SUPORT DES DE LA CREU ROJA CERDANYOLA

– RIPOLLET – MONTCADA I REIXAC

El coordinador de l’Assemblea Comarcal de la Creu Roja Cerdanyola – Ripollet – Montcada i Reixac, César Martínez, em diu que en els primers mo- ments de la guerra d’Ucraïna i la fugida de milions de persones nacionals d’aquell estat, l’esforç es va dedicar en acollir-les en hotels i residències del país. També en els situats en els pobles de l’assemblea comarcal. L’oenagé va aconseguir que algunes famílies s’ubiquessin en algun dels nostres pobles. l A un any i poc més d’un mes de la invasió russa d’Ucraïna, Ripollet al Dia publica una sèrie d’articles per esbrinar com es viu a Ripollet la guerra d’Ucraïna. Hem buscat diversos punts de vista de persones i institucions afectades per la brutalitat de la guerra.

A partir d’aquest moment, explica Martínez, les famílies refugiades han rebut el suport que rep qualsevol família que s’adreça a la Creu Roja. En materials i productes de primera necessitat. Com roba, productes per als infants, entre d’altres, i també suport a l’hora de comptar amb la documentació adequada per residir al nostre país i poder optar a un treball. Una feina que fan braç a braç amb els serveis socials dels ajuntaments.

El coordinador de la Creu Roja destaca que ara fa temps que no arriba ningú en primera instància a la seva seu. La Creu Roja de Catalunya, en coŀlaboració amb la Federació de la Creu Roja Internacional, manté un punt d’acollida a la Fira de Barcelona. Allà se centralitza actualment la primera acollida a les persones refugiades, que segueixen arribant, se’ls faciliten els primers documents i se’ls dóna tot el suport necessari per residir a Catalunya. Un cop formalitzat l’acolliment, el pas següent és la integració al país.

Martínez explica que la Creu Roja també ajuda a la seva homònima d’Ucraïna i dels països veïns. Enviant materials i diners, perquè es puguin comprar al territori el que fa falta a les persones víctimes per la guerra. S’inverteix en solidaritat i s’ajuda a l’economia dels llocs afectats pel conflicte Qui vulgui ajudar o necessiti més informació sobre la campanya d’ajuda a Ucraïna pot adreçar-se a la seu de la Creu Roja comarcal, a l’avinguda de la Creu Roja, 25 (barri del Pont Vell) o bé per Internet, als llocs de l’oenagé Creu Roja.

Acompanyar Les Persones Refugiades

ACOMPANYAR LES PERSONES REFUGIADES DES DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Ripollet té 16 persones originàriLa nent d’alcalde aquestes persones. Actualment 6 reben ajuts de 2

L’Ajuntament de Ripollet té 16 persones originàries d’Ucraïna empadronades al nostre poble. La tinent d’alcalde Txell Caler m’explica que des de la Casa Gran treballen per ajudar i mirar d’integrar aquestes persones. Actualment 6 reben ajuts de la Generalitat, 3 dones ucraïneses s’han integrat en un pla d’ocupació del SOC i 2 dones més fan el mòdul de català. Una iniciativa del servei d’immigració per a facilitar la seva integració a Ripollet. També s’ha acompanyat l’escolarització dels infants a les escoles i instituts del poble. Pregunto a Caler sobre com ha anat variant, la solidaritat ripolletenca amb Ucraïna. M’explica que al principi tot va ser molt impulsiu. Hi va haver moltes iniciatives, també des de les administracions. El Consell Comarcal va organitzar estructures perquè les administracions locals entomessin la guerra i les seves conseqüències i com ajudar a les persones nouvingudes. Experiències com Síria o la COVID han ajudat molt. Un cop passada la primera rauxa, cada ajuntament ha anat fent la seva. Ripollet també. Em diu que la màxima és «acompanyar en el que calgui», a les persones refugiades. Tenint una mirada de cura envers aquestes persones que viuen un malson que els han imposat. Una realitat que no sabem quan acabarà.

L’ajuda, de fet, Ripollet s’ofereix a tothom que la necessita. Hi ha altres persones refugiades d’altres latituds sotmeses a la llei d’estrangeria. Actualment no són reconegudes i no poden aconseguir cita a Barcelona, per regularitzar el permís de residència per poder optar a una feina. Simplement, no en donen, de cites. Una barrera que cal enderrocar.