El retrat com imatge de superrealitat, com a realitat potenciada, amb la immensa capacitat de detectar i generar bellesa, és el gènere amb la capacitat de fer palès la peculiaritat de les relacions de la imatge fotogràfica amb el seu referent real. Rarament es produeix un retrat sense el fèrtil diàleg entre el fotògraf i el model, sense la troballa d'una via de comunicació, sense l'opció per part del fotògraf de sintetitzar estètica i significativament el que podria ser una descripció literal. Els retrats no captan l'ànima, ni revelen la personalitat dels models, el que si és capaç de fer el fotògraf es subratllar el més individual i significatiu que troba en el model i fer-ho llegible al espectador.
CESCGLOW