Català | English | Castellano
Revista Trimestral de Sitges
Fet a Sitges Made in Sitges Hecho en Sitges The Sitges Quarterly
Magazine
Nº3 · 4,50€
Sitges, bressol de la família Bacardí Sitges, Cradle of the Bacardí Family Sitges, cuna de la familia Bacardí
PATRICIA
Homemade cupcakes made with passion in Sitges.
Cupcake classes every saturday. Corporate Cupcakes, cupcakes for events, etc. www.patriciacupcakes.com hola@patriciacupcakes.com 652 994 233
The Sitges Quarterly
1
THE SITGES QUArterly Sumari · Table Of Contents · Sumario
6
Festivitats i Calendari d’Esdeveniments · Festivities and Events Calendar · Festividades y Calendario de Eventos
La Vila 10 Sitges, bressol de la familia Bacardí · Sitges, Cradle of the Bacardí Family ·
Sitges, cuna de la familia Bacardí
16 Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges 18 Quan la sabata era la reina · When Shoes Were King · Cuando el zapato era el rey 22 L’ultim sabater · The Last Shoemaker · El último zapatero 24 Xocolatl 26 Nacional Sitjes 28 Una producció sitgetana · A Sitges Production · Un corto hecho en Sitges 32 Revolució a la nit: Pachá · Nightlife Revolutioned: Pachá · Revolución en la noche: Pachá 34 El sitgetà · The Sitgetan · El sitgetano 36 El sitgetà accidental · The Accidental Sitgetan · El sitgetano accidental
38 Fundació La Granja 42 Joia amagada · Hidden Jewel · Joya Escondida 44 L’ull crític · The Critical Eye · La mirada crítica 46 Galeria · Gallery
Perspectives
51 Només som humans · We Are Only Humans · Sólo somos humanos
54 Institut De Les Arts Barcelona 58 Montroig Cafe 60 El Far Dels Llibres · Literary Lighthouse · El Faro De Los Libros
63
L’Estrateg · The Strategist · El Estratega
66
Dones emprenedores · Entrepeneurial Women · Mujeres emprendedoras
72
De les nostres vinyes · From Our Vines · De nuestras viñas
74
Pròximament · Coming Soon · Próximamente
LGBT
76
Parrots vola alt · Parrots Flying High · Parrots vuela alto
80 La Guia LGBT 82 La Guia SQ 2
The Sitges Quarterly
the sitges quarterly Editorial
Ric Spencer
Cheyenne Crump The Sitges Quarterly Editor.
L
a crisis. Qui no ha patit els efectes de la crisis, que segueix tenint en nosaltres un impacte professional, financer i emocional? Siguem propietaris d’un negoci, treballem a la sanitat, l’educació o el govern, es més que probable que haguem vist o sentit un canvi en les nostres vides. Sitges ha estat conegut com a localitat portuària a l’Antiguitat, tranquil·la vila pesquera durant la major part del segle XX, i ara com a popular destí turístic europeu. Però què més podem trobar aquí? El nostre objectiu d’aquest número és oferir una perspectiva més ampliada de la nostra economia local, i veure en general el que podem oferir. Vam pensar que havíem d’anomenar aquest número Fet a Sitges. un cop d’ull al motor de Sitges; en altres paraules, la força motriu dels negocis. Sitges ha produït sabates, peces d’automòbils, cuina local i serveis, a més ha creat marques conegudes a nivell mundial. Espero que al mostrar la història dels nostres esforços empresarials, aquest número inspiri l’esperit emprenedor. Observa Sitges amb una llum diferent, Mira més enllà de la llum i la sorra. Cheyenne
T
he crisis. Who hasn’t been affected by the crisis, which continues to have an impact on us professionally, financially and emotionally? Whether we own or manage a business, or work in health, education or government, chances are we have felt or seen a difference in our lives. Sitges was known as a port town in antiquity, a sleepy fishing village for most of the 20th century, and now as a popular European resort town. But what else can be found here? Our focus this issue is to take a broad look at our local economy and see some of what we offer at large. We thought we’d name this issue, Made in Sitges. Let’s look at the motor of Sitges; in other words, the driving force of business. Sitges has produced shoes, auto parts, local cuisine and services and even created globally recognizable brands. I hope by demonstrating our history of industrious endeavours, this issue inspires the entrepreneurial spirit. See Sitges in a different light, See beyond the sun and sand, Cheyenne
L
a crisis. ¿Quién no ha sufrido los efectos de la crisis, que sigue teniendo en nosotros un impacto profesional, financiero y emocional? Seamos propietarios de un negocio, trabajemos en sanidad, educación o el gobierno, es más que probable que hayamos visto o sentido un cambio en nuestras vidas. Sitges ha sido conocido como localidad portuaria en la Antigüedad, tranquila villa pesquera durante la mayor parte del siglo XX, y ahora como popular destino turístico europeo. Pero ¿qué más podemos encontrar aquí? Nuestro objetivo en este número es ofrecer una perspectiva más amplia de nuestra economía local, y ver en general lo que podemos ofrecer. Pensamos que debíamos llamar este número Hecho en Sitges. Echemos un vistazo al motor de Sitges; en otras palabras, a la fuerza motriz de los negocios. Sitges ha producido zapatos, piezas de automóviles, cocina local y servicios, e incluso ha creado marcas conocidas a nivel mundial. Espero que al mostrar la historia de nuestros esfuerzos empresariales, este número inspire el espíritu emprendedor. Observa Sitges con una luz diferente, Ve más allá de la luz y la arena. Cheyenne
The Sitges Quarterly
3
THE SITGES QUArterly »» Cheyenne Crump
A la portada: Foto cortesia de Grup Matas Arnalot.
Cap de redacció · Editor-in-Chief · Jefe de redacción
Dins d’una de les moltes fàbriques de calçat de
cheyennecrump@thesitgesquarterly.com
Sitges, als anys 30.
»» Gloria Gannaway
Contraportada: Foto de Joan Valera
Asistente de redacció · Assistant Editor · Asistente
“Acompanyeu-me al vespre”
de redacción
www.joanvalera.com
gjgannaway@gmail.com »» Gloria Pedraza
On the Cover: Photo courtesy of Grup Matas Arnalot
Editora per a la llengua espanyola · Spanish Language
Inside one of the many shoe factories of Sitges, 1930s.
Editor · Editora para lengua española
On the Back Cover: Photo by Joan Valera
gloriapedraza@thesitgesquarterly.com
“Acompañame al atardecer”
spanishinsitges@yahoo.es
www.joanvalera.com
»» Cristina Guiu Monte Editora per a la llengua catalana · Catalan Language
En portada: En la Portada: Foto cortesía de Grup
Editor · Editora para lengua catalana
Matas Arnalot
cristinaguiu@thesitgesquarterly.com
Dentro de una de las muchas fábricas de calzado de
»» Beli Artigas Coll
Sitges, en los años 30.
Historiadora de l’Art · Art Historian · Historiadora
Contraportada: Foto de Joan Valera
del Arte
“Acompañame al atardecer”
beliartigas@thesitgesquarterly.com
www.joanvalera.com
criticartt.blogspot.com »» Juan Carlos Uríszar
Publicat per · Published by · Publicado por:
Columnista de temes de psicologia · Columnist of
EventSitges, S.A. Apartado de correos 206
psychology issues · Columnista de temas de psico-
08870 Sitges (Barcelona) España.
logía jcuriszar@thesitgesquarterly.com
ISSN 2014-5365 / D.L. 42.681-2011
»» Toshiko Sakurai Directora d’art · Art Director · Directora de arte toshikosakurai@thesitgesquarterly.com »» Fernando Padilla
Contacte amb nosaltres · Contact Us · Contacte
Coordinador llingüistic · Language Coordinator ·
con nosotros:
Coordinador lingüístico
Web: www.thesitgesquarterly.com
fjpadill@thesitgesquarterly.com
www.facebook.com/thesitgesquarterly
»» Ignasi Montserrat
email:
Consultor · Consultant · Consultor
Per a fins publicitaris · For advertising purposes
info@thesitgesquarterly.com
ignasi.montserrat@gmail.com
· Para fines publicitarios: Xavier Lucas - Català | Castellano
Col·laboradors · Contributors · Colaboradores:
xavierlucas@thesitgesquarterly.com
Jenifer Johnson
Fernando Padilla Angulo - English
johnson.jenifer@gmail.com
fjpadill@thesitgesquarterly.com
http://es.linkedin.com/in/jeniferljohnson Ric Spencer
La inclusió de la publicitat no indica
http://web.stagram.com/n/ricstar63
necessàriament una aprovació per part de The
Joan Valera
Sitges Quarterly Magazine.
www.joanvalera.com
Inclusion of advertising does not necessarily
info@joanvalera.com
indicate endorsement by The Sitges Quarterly
José Uríszar
Magazine.
informacion@vinoycolor.com
La inclusion de publicidad no indica
Carlos Freire-Amori
necesariamente una aprobación por parte de The
freireamori@gmail.com
Sitges Quarterly Magazine.
Disseny de pàgines web i suport tècnic · Website Design and Support · Diseño de páginas Web y soporte técnico: Ocomwebs Sergio Andres Sánchez | info@ocomwebs.com
Descàrrec de responsabilitat
Disclaimer
Descargo de responsabilidad
Els articles que apareixen a la revista trimestral de Sitges
Articles that appear in The Sitges Quarterly Magazine
Los artículos que aparecen en la revista trimestral de Sitges
no reflecteixen necessàriament la posició o l’opinió dels
do not necessarily reflect the position or opinion of
no reflejan necesariamente la posición o la opinión de los
editors, ni la publicació d’aquests articles constitueixen un
the publishers, nor does publication of said articles
editores, ni la publicación de dichos artículos constituye
recolzament dels punts de vista que puguin expressar-se.
constitute an endorsement of views they may express.
un apoyo de los puntos de vista que puedan expresarse.
L’exactitud de totes les afirmacions i el material que es
Accuracy of all claims and material represented herein
La exactitud de todas las afirmaciones y el material que se
mostra és de l’exclusiva responsabilitat dels escriptors
is the sole responsibility of the writers of that material.
muestra es de la exclusiva responsabilidad de los escritores
d’aquest material. L’assessorament donat a la revista
Advice provided in The Sitges Quarterly Magazine is
de dicho material. El asesoramiento que se da en la revista
trimestral de Sitges s’ofereix com un servei i no pretén
provided as a service and is not intended to replace
trimestral de Sitges se ofrece como un servicio y no pretende
reemplaçar la consulta amb els professionals acreditats
consultation with accredited care providers and/or
reemplazar la consulta con profesionales acreditados y/o
i/ o experts en la matèria.
experts in the field.
expertos en la materia.
4
The Sitges Quarterly
Sobre SQ About the SQ Acerca de SQ Ric Spencer
A Instagram La interacció amb SQ és fàcil a través de la nostra nova plataforma d’Instagram. Aquí és a on trobaràs l’equip de SQ treballant el present número, o simplement passant l’estona. A més també podràs veure Sitges a través dels nostres ulls. Segueix-nos a @ thesitgesquarterly. A Google+ A més del nostre perfil de Facebook (www. facebook.com/thesitgesquarterly), hem donat un altre pas cap el món de les xarxes socials, i hem encetat una alternativa a la web amb Google, “+1”.
A Flickr Flickr alberga al voltant de vuit bilions de fotos d’arreu del món. Uneix-te a nosaltres a “la millor aplicació mòbil” i mira el que encara està per venir. Més endavant aquest mateix any, organitzarem un concurs, i la foto guanyadora serà publicada a un número de The SQ. L’aplicació per a mòbil de The Siges Quarterly Magazine... gratis! Fes-te amb The Sitges Quarterly online. Còpies de números anteriors i actuals de The SQ estan a la teva disposició. A més, si ets nou a Sitges, descarrega’t el nostre Full de presentació de Sitges SQ, disponible en català, anglès, castellà, italià, francès, alemany, neerlandès, serbi, rus i japonès. La nostra web www.thesitgesquarterly.com Per descomptat, també tens la nostra website redissenyada. Aquest és el lloc online per a conèixer-nos millor–és més que la web d’una revista. Conté editorials, vídeos, algunes de les nostres fotografies, i diversos articles de les seccions de la revista, incloent-hi els darrers comentaris al perfil de Facebook de The SQ.
On Instagram Interaction with the SQ is easy via our new Instagram platform. This is where, you’ll meet the SQ team working on the current issue or just hanging out. You’ll also see Sitges through our eyes. Follow us @thesitgesquarterly. On Google + In addition to our facebook page (www. facebook.com/thesitgesquarterly), we’ve taken another step into the world of social media and have started an alternative web presence with Google, “+1” us.
En Instagram La interacción con The SQ es fácil a través de nuestra nueva plataforma de Instagram. Aquí encontrarás al equipo de SQ trabajando en el presente número o simplemente pasando el rato. También podrás ver Sitges a través de nuestros ojos. Síguenos en @ thesitgesquarterly. En Google + Además de nuestro perfil de Facebook (www. facebook.com/thesitgesquarterly), hemos dado un nuevo paso hacia el mundo de las redes sociales, y hemos iniciado una alternativa a la web con Google, “+1”.
On Flickr Flickr is home to over eight billion of the world’s photos. Join us on the “best mobile App” and see what’s yet to come. Later this year, we’ll hold a contest, and the winner will have his/her photo published in a future issue of the SQ.
En Flickr Flickr alberga alrededor de ocho billones de fotos de todo el mundo. Únete a nosotros en “la mejor aplicación móvil” y mira lo que aún está por llegar. Más adelante en este año, organizaremos un concurso, y la foto ganadora se publicará en un número de The SQ.
The Sitges Quarterly Magazine Mobile App – Free! Get The Sitges Quarterly magazine online. Digital copies of the SQ, previous and current issues, are available. And if you are new to Sitges, download our SQ Sitges Fact Sheet, available in Catalan, English, Castellano, Italian, French, German, Dutch, Serbian, Russian and Japanese.
La aplicación móvil de The Sitges Quarterly Magazine… ¡Gratis! Hazte con The Sitges Quarterly online. Copias de los números anteriores y actuales de The SQ están a tu disposición. Además, si eres nuevo en Sitges, descárgate nuestra Hoja de presentación de Sitges SQ, disponible en catalán, inglés, español, italiano, francés, alemán, neerlandés, serbio, ruso y japonés.
Our Website www.thesitgesquarterly.com And of course, our re-designed website. This is the place online to get to know us better – its more than just a magazine website of text. We have the editorials, videos, some of our photos and various articles featured in the sections of the magazine; including the latest posts on the SQ Facebook page.
Nuestra web www.thesitgesquarterly.com Por supuesto, también tienes nuestra website rediseñada. Este es el sitio online para conocernos mejor –es más que la web de una revista. Contiene editoriales, vídeos, algunas de nuestras fotos, y varios artículos de las secciones de la revista, incluyendo los últimos comentarios en el perfil de Facebook de The SQ. The Sitges Quarterly
5
THE SITGES QUArterly
Festivitats i Calendari d’Esdeveniments Festivities and Events Calendar Festividades y Calendario de Eventos Av. Temp (ºC) Precip (mm) Temp de mar (ºC) Sea
Juliol - Agost | July - August | Julio - Agosto Joventuts Musicals de Sitges Festival de Música Jove de Sitges: Música de Jazz i Clàssica Centrant-se principalment en música clàssica, el festival ha incorporat el jazz a més de les músiques del món. S’ha convertit en un aparador per a artistes joves. És una plataforma per a músics amb talent, joves que intenten obrir-se camí en un món difícil, on els grans clàssics consagrats ocupen la major part de la programació dels auditoris de renom. Sitges Youth Music Festival: Jazz & Classical Music Focusing mainly on classical music, the festival has grown to incorporate Jazz and World Music and is a showcase mainly for young performers. It is a platform for talented, young musicians trying to break into a difficult world where enshrined, classical greats occupy most of the programming of famous concert halls. Festival de Música Joven de Sitges: Música de Jazz y Clásica Centrándose principalmente en música clásica, el festival ha acabado por incorporar el jazz además de la música del mundo. Se ha convertido en un escaparate para artistas jóvenes. Es una plataforma para jóvenes músicos con talento que intentan abrirse camino en un mundo difícil, donde los grandes clásicos consagrados ocupan la mayor parte de la programación de los auditorios de prestigio. www.joventutsmusicals.cat/sitges Concerts de Mitjanit Festival Internacional de Música El Festival consisteix en concerts exclusius que tenen lloc al Saló d’Or del Palau Maricel, una sala petita amb capacitat reduïda per crear una atmosfera única. Concerts de Mitjanit The Sitges International Music Festival (Midnight Concerts) The Festival is made up of concerts held
6
The Sitges Quarterly
Juliol · July · Julio 26.3 26.5 23.9
Ago · Aug · Ago 28.2 65.1 25.4
in the Palau Maricel’s Saló d’Or (Golden Hall), a small capacity room creating a unique atmosphere. Concerts de Mitjanit Festival Internacional de Música (Conciertos de Medianoche) El Festival consiste en conciertos exclusivos que se realizan en el Saló d’Or (Salón de Oro) del Palau Maricel, una sala de aforo reducido que permite crear un ambiente único. www.concertsdemitjanit.com Juliol, Agost i Setembre | June, August & September | Julio, Agosto y Septiembre Sitgestiu Cultural 2013 És el calendari cultural oficial d’estiu d e l C o n s o rc i d e l P a t r i m o n i d e Sitges, amb informació dels concerts i esdeveniments arreu de la vila, destacant els que tenen lloc als museus i al Palau Maricel. Sitgestiu Cultural 2013 This is the official summer cultural calendar of Sitges (by the Consortium of the Heritage of Sitges), featuring concerts and events around town, highlighting those at the town’s museums and the Palau Maricel. Sitgestiu Cultural 2013 Es el calendario cultural de verano del Consorci del Patrimoni de Sitges, con información de los conciertos y acontecimientos de la ciudad, destacando los que se realizan en los museos y en el Palau Maricel. JULIOL / JULY / JULIO 6, 13, 17, 18, 19, 20 Sitges GreenSound Sitges GreenSound és una plataforma de difusió per a grups musicals o intèrprets individuals per tal que experimentin les primeres sensacions sobre l’escenari, davant del públic. Sitges GreenSound vol fomentar i divulgar la cultura musical donant cabuda a diferents estils musicals, a més de gaudir-ne als espectacles en viu. Organitza la Fundació Privada Cultural Port d’Aiguadolç – Sitges. Entrada lliure. Localització: Port Aiguadolç, Sitges. Sitges GreenSound
Set · Sept · Sep 28.2 65.1 25.4
Sitges Greensound is a platform for musical groups or individual performers to experience being on stage before an audience. Its mission is to spread musical culture by exposing people to different musical genres while enjoying themselves at live shows. Organized by the Cultural Foundation of Port Sitges Aiguadolç: Free to all. Location: Port Aiguadolç, Sitges.
Sitges GreenSound Sitges Greensound es una plataforma de difusión para grupos musicales o intérpretes individuales con la finalidad de que experimenten las primeras sensaciones sobre el escenario, ante el público. Sitges GreenSound quiere fomentar y divulgar la cultura musical dando cabida a diferentes estilos musicales y disfrutar de ellos en espectáculos en vivo. Organiza la Fundación Privada Cultural Puerto de Aiguadolç–Sitges. Entrada libre. Localización: Port Aiguadolç, Sitges. www.concertsdemitjanit.com www.fundacioportdesitges.com/sitges greensound Fins el 28 | Ends 28th | Hasta el 28 El Germans Albors Exposició a la planta baixa de l’Edifici Miramar dels dibuixos i pintures dels germans Albors. The Albors Brothers Exhibition on the ground floor of l’Edifici Miramar (The Miramar Building) drawings and paintings of
en temporada the Albors brothers. Los Hermanos Albors Exposición en la planta baja del Edificio Miramar de los dibujos y pinturas de los hermanos Albors. Carrer Davallada, 12 14-15 Mercat de Disseny Sitges 2013 Una fira a l’aire lliure amb art i artesanies fetes per artesans tradicionals. El mercat del disseny es concep com un espai per a la creativitat en el context de les noves tendències del disseny contemporani. Market Design Sitges 2013 An open air fair featuring arts & crafts made by traditional artisans. The market design is intended as a space for creativity in the context of new trends in contemporary design. Mercado de Diseño Sitges 2013 Una feria al aire libre con arte y artesanías hechas por artesanos tradicionales. El mercado del diseño se concibe como un espacio para la creatividad en el contexto de las nuevas tendencias del diseño contemporáneo. 16 Festa de Nostra Senyora del Carme (patrona dels mariners) D’acord amb les tradicions carmelites, cap el 1251, la Verge li va donar l’escapulari (també conegut com el Escapulari marró) a Simó Stock. És el més conegut de tots els petits escapularis. Se’l coneix com “L’Escapulari” i la seva festa coincideix el mateix dia que la de la Verge. Our Lady of Mount Carmel (Patron Saint of sailors) According to Carmelite traditions, back in 1251, Our Lady gave “the scapular” (also known as the Brown Scapular) to Simon Stock. It is the best known of all small scapulars. It is referred to as “the Scapular” and the feast of the Scapular is the same as that of Our Lady. Fiesta de Nuestra Señora del Carmen (patrona de los marineros) De acuerdo a las tradiciones carmelitas, allá por 1251, la Virgen le dio el escapulario (también conocido como el Escapulario Marrón) a Simón Stock. Es el más conocido de los pequeños escapularios. Se le conoce como “El Escapulario” y su fiesta coincide en el mismo día del de la Virgen. 17-21
17-21 El 20è Festival Internacional de Tango de Sitges Aquest és el festival més antic de tango a Europa, i els organitzadors asseguren que és el més cosmopolita del món!
L’any passat es va aconseguir un nou rècord, en enregistrar l’arribada de participants provinents de 51 països diferents. Aquest any, les activitats vespertines es traslladen a la Masia Vilanoveta. Aquest canvi proporcionarà més espai i una pista de ball de millor qualitat en un entorn preciós. The 20th Sitges International Tango Festival This is the oldest tango festival in Europe. And the organizers selfprofess to be the most cosmopolitan in the world! Last year reaching a new record, it had registered participants hailing from 51 different countries. This year, the change in the venue for the evening activities will be Masía Vilanoveta. This change will provide more space and a better quality dance floor in a beautiful setting. El 20º Festival Internacional de Tango de Sitges Es el festival más antiguo de tango en Europa, ¡Y los organizadores aseguran que es el más cosmopolita del mundo! El año pasado, alcanzó un nuevo récord al registrar la llegada de participantes procedentes de 51 países diferentes. Este año, las actividades vespertinas se trasladan a la Masía Vilanoveta. Este cambio proporcionará más espacio y una pista de baile de mejor calidad en un entorno precioso. www.festivaltangositges.com 22-30
39è Open Internacional d’Escacs “Vila de Sitges” Recinte: Saló del Teatre del Casino Prado Suburense (C/ Francesc Gumà, 6-14). Organitzat per la Penya d’Escacs del Casino Prado Suburense i per Hotels & Apartaments Sunway Playa Golf. The 39th “Vila de Sitges” International Chess Open Venue: Casino Prado Suburense Theatre Hall. (6-14 Francesc Gumà St.). Organized by the Casino Prado Suburense Chess Club, and by Hotels &Apartments Sunway Playa Golf. 39º Open Internacional de Ajedrez “Vila de Sitges” Recinto: Salón del Teatro del Casino Prado Suburense (C/ Francesc Gumà, 6-14). Organizado por la Peña de Ajedrez del Casino Prado Suburense, y
por Hoteles & Apartamentos Sunway Playa Golf. 26-27 “El Criat de dos amos” Aquesta obra de Carlo Goldoni està escrit a l’estil renaixentista Commedia dell’arte. En la tradició clàssica de la commedia, un actor interpreta un personatge generalment accentuat per una màscara. L’obra la farà el Grup de Teatre del Retiro als jardins de l’entitat. “A Servant of Two Masters” This comedy by Italian Carlo Goldoni is written in the Italian Renaissance theatre style Commedia dell’arte. In classic commedia tradition, an actor plays a character usually accentuated by a mask. Performed in Catalan in the gardens of el Retiro by El Grup de Teatre del Retiro. “El criado de dos amos“ Esta obra de Carlo Goldoni está escrita al estilo italiano renacentista de teatro Commedia dell’arte. En la tradición clásica de la commedia, un actor interpreta a un personaje generalmente acentuado por una máscara. Se realiza en los jardines del Retiro por parte de Grup de Teatre del Retiro. Agost / August / Agosto 4 Travessia d’Estiu L’esdeveniment és una prova nacional que reuneix nedadors d’arreu d’Espanya i està inclosa al calendari de la Federació Catalana de Natació. The Open Water Summer Swimming Competition The event is a national test involving swimmers from all over Spain and is listed in the calendar of the Catalan Federation of Swimming. Travesía de Verano El evento es una prueba nacional que incluye a nadadores de todas partes de España y está incluida en el calendario de la Federación Catalana de Natación. 5 Celebracions al Santuari del Vinyet Basada en la tradicional celebració de la troballa d’una petita imatge de la Verge, descoberta a la vinya per un esclau moro. Establerta el 1648, quan la Cúria romana - aparell administratiu de la Santa Seu- li va donar permís per a celebrar un festival. Celebration at the Viñyet Sanctuary Based on a tradition of celebrating the finding of a small image of the Virgin, unearthed in the vineyard by a Moorish slave. Established in 1648, when the Roman Curia, or the administrative apparatus of the Holy See gave permission to have a festival. Celebraciones en el Santuario del Vinyet Basada en la tradicional celebración del hallazgo de una pequeña imagen de la Virgen, descubierta en la viña por un esclavo moro. Establecida en 1648, cuando la Curia romana -aparato administrativo de la Santa Sede- dio permiso para celebrar el festival. www.parroquiadesitges.com The Sitges Quarterly
7
THE SITGES QUArterly
www.ermitavinyetsitges.com 15 L’Assumpció D’acord amb la creença dels cristians, commemora el dia en què el cos de la Mare de Déu ascendí al cel al final de la seva vida terrenal. *El dijous és dia festiu. The Assumption According to The Catholic Church, this commemorates the day in the body of the Virgin Mary was taken into Heaven at the end of her earthly life. *Thursday is a bank holiday. La Asunción De acuerdo con la creencia de los cristianos, conmemora el día en que el cuerpo de la Virgen María ascendió a los cielos al final de su vida terrenal. *El jueves es día festivo. 21-27 Festa Major de Sitges. Principal festa de l’any a Sitges, en honor a l’apòstol Sant Bartomeu, patró de la vila. Aquesta tradicional festa es remunta a 1595 i s’ha mantingut arrelada al poble de Sitges. Durant els sis dies que dura la festa, diversos concerts es duen a terme i les desfilades naveguen pels carrers del centre de la ciutat. L’espectacle de focs artificials el 23 d’Agost és un esdeveniment declarat d’interès nacional, que dura 35 minuts i atrau al voltant de 150.000 persones que cobreixen el Passeig i inunden les platges.
Sitges’ main annual festival in honour of Bartholomew the Apostle, the town’s patron saint. This traditional festival dates back to 1595 and is dear to the people of Sitges. Over the 6 days of the festival, several concerts are held and parades navigate the streets of the centre of town. The fireworks display on the 23th is an event declared of national interest lasting for 35 minutes that attracts approximately 150,000 people who line the Paseo and fill the beaches. Principal fiesta del año en Sitges en honor de San Bartolomé apóstol, patrón de la villa. Esta tradicional fiesta se remonta a 1595 y se ha mantenido arraigada en el pueblo de Sitges. Durante los 6 días del festival, se llevan a cabo varios conciertos y los desfiles navegan por las calles del centro de la ciudad. El
8
The Sitges Quarterly
espectáculo de fuegos artificiales, el día 23, es un evento declarado de interés nacional que dura 35 minutos y atrae a alrededor de 150.000 personas que cubren el Paseo e inundan las playas. SETEMBRE / SEPTEMBER / SEPTIEMBRE 11 Diada de “l’Onze de Setembre” La primera llei del Parlament de Catalunya després de la seva restauració al 1980 va ser per a declarar l’11 de setembra Diada Nacional de Catalunya, que avui es coneix col·loquialment com la Diada. Irònicament, commemora el dia de la caiguda de la ciutat de Barcelona el 1714. National Day of Catalonia The Catalan Parliament declared a Catalan National Day in its first law after its restoration in 1980. The Eleventh of September, or simply Diada ironically commemorates the last day of the siege of Barcelona in 1714. Dia Nacional de Cataluña La primera ley que promulgó el Parlamento de Catalunya después de su restauración en 1980 fue para declarar el 11 de septiembre Día Nacional de Cataluña, hoy conocido informalmente como la Diada. Irónicamente, conmemora el día de la caída de la ciudad de Barcelona en 1714. 6-15 International Bears Sitges Week (No confondre amb el “Sitges Bear Week”, celebrada a principis d’any) La cultura bear és una subcultura de les comunitats gais i bisexuals, una de les moltes comunitats LGBT amb els seus propis esdeveniments, codis, i la identitat. És una reunió d’homes gais madurs (bears), que projecten una imatge “dura” de la masculinitat. La setmana inclou un programa amb un sopar oficial, festes, reunions i un Bear Village al Passeig. International Bears Sitges Week (Not to be confused with the “Sitges Bear Week” held earlier in the year) Bear culture is a subculture in the gay and bisexual male communities, One of many LGBT communities with their own events, codes, and identity. This is a gathering of mature gay men (Bears) from all over the world, projecting their personal image of rugged masculinity. The week includes a program of an official dinner, parties, drink receptions and a Bear village on the paseo. International Bears Sitges Week (No confundir con la “Sitges Bear Week”, celebrada a principios de año) La cultura Bear es una subcultura en las comunidades gays y bisexuales, una de muchas comunidades LGBT con sus propios eventos, códigos, e identidad. Se trata de una reunión de hombres gays maduros (bears) de todo el mundo, los cuales proyectan una imagen “dura” de la masculinidad. La semana incluye un programa con cena oficial, fiestas, reuniones y Bear Village en el Paseo.
22-23 Festa de Santa Tecla Celebració anual en honor de Santa Tecla. Divendres 23 és dia festiu (castell de focs el 22). Festival of Santa Tecla Annual celebration in Honour of Santa Tecla. Friday the 23rd is a bank holiday (Fireworks on the 22nd). Fiesta de Santa Tecla Celebración anual en honor de Santa Tecla. El viernes 23 es día festivo (fuegos artificiales el día 22). 26-29 Jornades Europees de Patrimoni El Consorci del Patrimoni de Sitges continua treballant per millorar el coneixement per part del públicde les col · leccions i obres que es troben als museus de la vila, a través del qual tenim l’oportunitat d’aprendre sobre la nostra història a través de les obres de grans artistes com Ramon Casas i Miquel Utrillo, entre d’altres. Aquests artistes van decidir establir-se a Sitges i van crear les seves obres d’art en diverses formes. Aquests últims anys, hi ha hagut oferta d’activitats, com visites teatralitzades, conferències i tallers. European Heritage Days The Consorci del Patrimoni de Sitges (Heritage Consortium of Sitges) continues to raise public awareness of the collections and objects found in the museums of the town, so that we have the opportunity to learn about our history through the works of major artists such as Ramon Casas and Miquel Utrillo among others. These artists chose to settle in Sitges and created their artwork in various forms. In the past years, there have been offerings of activities such as dramatized tours, lectures, and workshops. Jornadas Europeas de Patrimonio El Consorci del Patrimoni de Sitges (Consorcio del Patrimonio de Sitges) trabaja para mejorar el conocimiento por parte del público de las colecciones y los objetos que se encuentran en los museos de la villa, por lo que tenemos la oportunidad de aprender sobre nuestra historia a través de las obras de grandes artistas como Ramon Casas y Miquel Utrillo, entre otros. Estos artistas decidieron establecerse en Sitges y crearon sus obras de arte en diversas formas. En los últimos años, ha habido oferta de actividades, como visitas teatralizadas, conferencias y talleres. www.museusdesitges.com 27-29 52ª La Festa de la Verema de Sitges Sitges dedica un cap de setmana al setembre a la collita de raïm. En el passat era una de les activitats més importants de la localitat. Els actes començaran el divendres a la nit amb la proclamació de la pubilla de Sitges. Dissabte a la nit al Passeig s’hi tastarà vi. Diumenge al matí, el primer premsat s’ofereix a la missa celebrada a l’església parroquial i a la tarda, es
en temporada
realitza l’espectacular concurs de trepitjadors de raïm, en homenatge a la importància del sector vinícola del Penedès. Després del concurs hi haurà la tradicional ballada de sardanes. 52th Sitges Grape Harvest Festival Sitges dedicates a weekend in September to the harvest of grapes. In the past it was one of the most important activities of the village. The events begin on Friday evening with the proclamation of the heiress of Sitges. Saturday evening is filled with wine tasting along the beach walk. On Sunday morning the first pressing is offered in the Mass held in the parish church and in the afternoon, a contest of trepitjadors or grape-treaders takes place in a spectacular celebration in remembrance of the importance of the Penedès wine sector. Following the contest is the Catalan dance of the Sardana. 52ª La Fiesta de la Vendimia de Sitges Sitges dedica un fin de semana en septiembre a la cosecha de la uva. En el pasado era una de las actividades más importantes de la localidad. Los actos comenzarán el viernes por la noche con la proclamación de la pubilla de Sitges. El sábado por la noche en el Paseo se probará vino. El domingo por la mañana, el primer prensado se ofrecerá en la misa celebrada en la iglesia parroquial y por la tarde, se realizará el espectacular concurso de pisadores de uva, en homenaje a la importancia del sector vinícola del Penedès. Después del concurso se celebrará el tradicional baile de sardanas. 28-29 7ª Mostra de Vins Aquesta mostra de vins, cellers i viticultors és una part important de la Festa de la Verema. Organitzada per l’Ajuntament i Turisme de Sitges, amb el suport de Bodegas Torres, el Consell Regulador de la DO Penedès, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf, aquest acte és obert a tothom. 7th Showcase of Wine & Wine Tasting Experience This showcase of wine, wineries and winemakers is an important event, as part of the Harvest Festival of Sitges. Organizad by Turisme de Sitges and the local government, with the support of Bodegas Torres, the Regulatory Council of the DO Penedes (el Consell Regulador de la DO Penedès), la Diputació de Barcelona and the Regional Council of Garraf (el Consell Comarcal del Garraf) the festival is open to all. 7ª Muestra de Vinos Esta muestra de vinos, bodegas y viticultores es una parte importante de la Fiesta de la Vendimia. Organitzada por el Ayuntamiento y Turisme de Sitges, con el apoyo de Bodegas Torres, el Consejo Regulador de la DO Penedès, la Diputación de Barcelona y el Consejo Comarcal del Garraf, este acto está abierto a todos.
Ignasi Montserrat The Sitges Quarterly
9
LA VILA
SITGES, BRESSOL DE LA FAMÍLIA BACARDÍ SITGES, CRADLE OF THE BACARDI FAMILY SITGES, CUNA DE LA FAMILIA BACARDI
Fernando Javier Padilla Angulo 10
The Sitges Quarterly
Fotos: Toshiko Sakurai
La Vila Origens · Origins · Orígenes
C W Q
uan el 1828 un adolescent de tretze anys, anomenat Facund, arribava a Cuba, poc podia imaginar-se que quasi dos-cents anys després seria recordat com el creador d’una de les begudes més reconegudes mundialment, un autèntic símbol de l’èxit dels americanos de Sitges: el rom Bacardí. En efecte, Facund Bacardí i Massó seguí les passes de molts dels seus paisans que somniaven a fer les Amèriques cercant una vida millor. Després d’alguns anys treballant com a dependent, el 1843 Facund i el seu amic Joan Carbonell obriren una merceria a Santiago de Cuba, capital de l’Orient cubà. Aquell mateix any va contraure matrimoni amb l’Amàlia Moreau. La parella va tenir quatre nois i dues noies: Emilio, Juan, Facundo, María, José i Amalia. L’any de 1852 va ser tràgic per Santiago. La ciutat es va veure sacsejada per dos terratrèmols, una epidèmia de còlera va endur-se la vida de centenars de veïns – entre ells els petits Juan i Maria. Per aquest motiu, la família decidí establir-se uns mesos a Sitges fugint de la devastació i les malalties. El 1853 la família es trobava de nou a Santiago, excepte el petit Emilio. Durant l’absència d’en Facund, la merceria va fer fallida; no obstant això, una herència rebuda per la seva esposa va permetre reprendre l’activitat comercial, però ara especialitzant-se en la venda de licors. Durant anys, Facund va dedicarse a experimentar amb nous mètodes de destil·lació, fins a donar finalment amb la “fórmula secreta” (avui dia tan sols la coneixen tres membres de la companyia), amb la que el rom passava de ser una beguda tosca a un licor refinat i elegant, apte pels paladars més ben acostumats. El 1862, Facund, el seu germà Josep i el vinater José León Bouteiller compraren la destil·leria El Marino de Santiago, on
hen in 1828 a thirteen year old youngster named Facundo Bacardí arrived in Cuba, he could hardly imagine that almost two centuries later he would be remembered as the creator of a worldwide known drink, the very symbol of the success of Sitges’ Americanos: Bacardí rum. In effect, Facundo Bacardí i Masó, followed in the steps of many of his neighbours that had dreams of making a fortune on the American continent for a good living. After spending a few years working as a salesman, Facundo and his friend Juan Carbonell opened a haberdashery in Santiago de Cuba, at that time known as “Oriente” province. That year he also married Amalia Moreau. The couple had four boys and two girls: Emilio, Juan, Facundo Jr., María, José and Amalia Jr. The year 1852 was tragic for the province. Two earthquakes shook its capital, and a terrible cholera epidemic claimed hundreds of lives, including the souls of young Juan and María; the family subsequently returned to Sitges and took shelter for a while, fleeing the devastation and diseases. By 1853 all of the family was back in Santiago, except Emilio. During Facundo’s absence, the haberdashery fell into bankruptcy; however, money inherited by Amalia Moreau afforded the company to resume business, this time selling spirits. Facundo spent many years experimenting with new distilling methods, until he created the ‘secret formula’ (only three people in the company know it). The new formula turned rum from a crude drink to a refined and elegant beverage, suited for well-habituated palates. After the birth of their last child in 1862, Facundo, his brother José and vintner José León Bouteiller bought El Marino distillery in Santiago de Cuba, establishing the first production plant of Bacardí rum. In commeration, Facundo Jr. planted a coconut tree in front of the premises, assuring that the Bacardí brand would remain in Cuba as long as the tree lived. This legend proved to be true for many years. Years later, having bought his brother and Mr. Bouteiller’s shares, in 1877 Don Facundo
uando en 1828 un Facundo adolescente, llegaba a Cuba, no podía imaginar que casi doscientos años después sería recordado como el creador de una de las bebidas más reconocidas a nivel mundial, un símbolo del éxito de los americanos de Sitges: el ron Bacardí. En efecto, Facundo Bacardí y Masó siguió los pasos de muchos de sus paisanos que soñaban con hacer las Américas. Después de algunos años trabajando como dependiente, en 1843 Don Facundo y su amigo Joan Carbonell abrieron una mercería en Santiago de Cuba. El mismo año se casó con Amalia Moreau y después tuvieron cuatro hijos y dos hijas: Emilio, Juan, Facundo, María, José y Amalia. Pero 1852 fue un año trágico para Santiago. La ciudad fue sacudida por dos terremotos, una epidemia de cólera segó la vida de cientos de vecinos, entre ellos la de los pequeños Juan y María. Por este motivo, la familia decidió trasladarse a Sitges. En 1853 la familia volvió a Santiago, excepto el pequeño Emilio. Durante la ausencia de Facundo, la mercería tuvo que cerrar; sin embargo, gracias a una herencia pudo retomar la actividad comercial, esta vez vendiendo licores. Durante años, Facundo se dedicó a experimentar con nuevos métodos de destilación hasta finalmente conseguir la fórmula secreta (a día de hoy solo la conocen tres miembros de la compañía), con la que el ron se convirtió en un licor elegante y apto para los paladares más refinados. En 1862 Facundo, su hermano José y el vinatero José León Boutellier compraron la destilería de El Marino, donde empezó a producirse el ron Bacardí. A los pocos días, su hijo Facundo plantó un cocotero, con la ilusión de que mientras el árbol viviera la empresa seguiría en Cuba. Años después,
The Sitges Quarterly
11
La Vila Origens · Origins · Orígenes començà a produir-se el rom Bacardí. Pocs dies després, el seu fill Facundo va plantar un cocoter, assegurant que mentre l’arbre visqués, l’empresa seria a Cuba. Molts anys després la llegenda va resultar ser certa. El 1877, després d’haver comprat les participacions del seu germà i de J. L. Bouteiller, Don Facundo va cedir la direcció de la companyia als seus fills: Emilio, Facundo, José i Enrique Schueg, el seu futur gendre. El novembre de 1879 la companyia va patir un greu cop amb la detenció i desterrament a les illes Chafarinas d’Emilio Bacardí, degut al seu suport a la causa independentista cubana durant la Guerra dels deu anys, i a la seva amistat amb Antonio Maceo, cabdill de l’exèrcit mambí. Contràriament al seu fill, Don Facundo era un ferm defensor de la Cuba Espanyola. Amb el restabliment de la pau, van venir anys de creixement i reconeixement per a la marca. El 1880 obre una planta productora a La Habana, la primera fora de Santiago. En aquelles dates la casa comptava amb cent empleats. La companyia fou guardonada amb diversos premis, inclosa la Medalla d’Honor de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, que li va permetre a Ron Bacardí convertir-se en el proveïdor oficial de la Casa Reial Espanyola, condició que encara ostenta avui en dia. El 1898 va suposar el punt i final a quatre-cents anys de sobirania espanyola a Cuba. Durant la guerra de la independència cubana, Emilio Bacardí fou empresonat i
12
The Sitges Quarterly
handed over the company to his sons Emilio (the new president), Facundo Jr. (master of rum) and José (sales manager). Enrique Schueg, the future husband of Amalia Bacardí, was in charge of the finances. The company survived despite a setback suffered in November of 1879 when Emilio was detained and exiled to Chafarinas Archipelago (a Spanish dominion off the coast of Morocco) for his public support of Cuban independence and his friendship with Antonio Maceo, a Cuban military leader in the war. Contrary to his son, Don Facundo was a staunch supporter of Spanish Cuba. With peace on the horizon, years of expansion followed bringing recognition to the brand. A production plant was established in Havana in 1880, the first outside Santiago. The number of employees was over 100 and the profits reportedly were $52,000 annually. In addition, the company was awarded several prizes, including the Medal of Honour awarded at the Universal Exposition of Barcelona in 1888, which made Bacardí rum the official supplier to the Spanish Royal House, a relationship which continues to today. The 1890s proved turbulent for Cuba. Spain lost sovereignty over Cuba after four centuries, as
esta leyenda terminaría confirmándose. En 1877, habiendo comprado las participaciones de su hermano y del J. L. Bouteiller, Don Facundo cedió la dirección de la compañía a sus hijos: Emilio, Facundo, José y a Enrique Schueg, su futuro yerno. En 1879 la compañía sufrió un serio revés, con la detención y destierro en las islas Chafarinas de Emilio Bacardí, debido a
La companyia fou guardonada amb la Medalla d’Honor de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 su apoyo a la causa independentista cubana durante la Guerra de los Diez Años y a su amistad con Antonio Maceo cabecilla del ejército mambí. Contrariamente a su hijo, Don Facundo era un firme defensor de la Cuba española. Con el restablecimiento de la paz, la marca Bacardí creció y fue finalmente reconocida. En 1880 abrió una planta productora en La Habana, la primera fuera de Santiago, tenía cien empleados. La empresa fue galardonada con diversos
La Vila Origens · Origins · Orígenes
Durant la Llei Seca dels Estats Units, Cuba va convertirse en el paradís cockteler dels turistes ianquis. During Prohibition in the United States, Cuba became a cocktail bar haven for US tourists. Durante la Ley Seca de Estados Unidos, Cuba se convirtió en el paraíso coctelero de los turistas yankees. en acabar aquesta fou alliberat i nomenat alcalde de Santiago de Cuba, i més tard Senador de la República. A més, va escriure les Crónicas de Santiago de Cuba, de la que se’n conserven alguns volums a la Biblioteca Santiago Rusiñol. Malgrat la distancia i els anys, la família Bacardí va mantenir vincles amb Sitges. El 1910 va obrir a Barcelona la primera planta embotelladora fora de Cuba, fent de Bacardí & Cía. la primera empresa transnacional de l’illa. El 1915 va obrir una altra planta a Nova York. Després de la mort d’Emilio el 1922, Enrique Schueg es va convertir en el nou president, i durant la Llei Seca dels Estats Units, Cuba va esdevenir el paradís cocteler dels turistes yankees. El 1930, gràcies a aquests anys de bonança es va construir l’Edifici Bacardí a L’Havana, l’exemple més destacat d’Art Decó a Iberoamèrica. A més, es van obrir noves destil·leries a Santiago, Mèxic, Puerto Rico i Estats Units. El 1951 va morir Enrique Schueg, i el seu gendre Pepín Bosch, antic Ministre d’Hisenda, es va posar al front del Ron
a result of US intervention in the war; and Emilio Bacardí, having resumed his post as President, was arrested again in October 1896, serving a year of prison in Ceuta. After serving his sentence, in spite of his nationalist feelings, Emilio Bacardí was appointed Mayor of Santiago, no doubt due to his philanthropic endeavours—he funded a museum, a library and a Fine Arts Academy. Later Emilio was further appointed Senator of the Republic of Cuba in 1906 and wrote Crónicas de Santiago de Cuba, an essential work for understanding the Oriente’s capital at that time. In spite of the distance and the years, the Bacardí family kept links with Sitges. In 1910 the first bottling plant outside Cuba was opened in Barcelona, making Bacardí & Cía the first transnational company in Cuba. In 1915 a second plant was established in New York. On a more personal level, Facundo Jr. stayed one month in Sitges in 1913, whilst his brother Emilio and his family spent a few months here in 1914. After the death of Emilio in 1922, Enrique Schueg became the new president during Prohibition in the United States (1920-1933), enabling Cuba to become a sort of a cocktail bar haven for US tourists. These boom years ushered in the inauguration of the Bacardí Building (Havana 1930), the finest Art Deco architectural example in Latin America and the opening of new distilleries in Santiago and Mexico, followed by establishments in Puerto Rico and the United States (1944). In 1951, after the death of Enrique Schueg, his son-in-law Pepín Bosch took command of the Bacardí brand. This former Cuban Secretary of the Treasury, following Emilio’s example, was willing to mix business with politics. During Fulgencio Batista’s dictatorship (1952-1959), the rights of the privately held company were uncertain and every caution was necessary, thus the copyrights of the company were registered in the Bahamas, granting a way out of the island if necessary. And in late 1956 during a guerrilla war against the Government, Pepín Bosch, in hope of stabilizing the company, aided a young lawyer, the leader of the
premios, incluida la Medalla de Honor de la Exposición Universal de Barcelona de 1888, que ayudó a Ron Bacardí a convertirse en el proveedor oficial de la Casa Real Española, hasta la actualidad. En 1898 finalizaron los cuatrocientos años de soberanía española en Cuba. Durante la guerra de la independencia cubana, Emilio Bacardí había sido encarcelado y al finalizar, fue liberado y nombrado alcalde de Santiago y más tarde Senador de la República. Además escribió las Crónicas de Santiago de Cuba, de la que se conservan algunos volúmenes en la Biblioteca Santiago Rusiñol. A pesar de la distancia y los años, la familia Bacardí mantuvo vínculos con Sitges. En 1910 se abrió en Barcelona la primera planta embotelladora fuera de Cuba, convirtiendo a Bacardí & Cía., la primera empresa transnacional de la isla. En 1915 se abrió otra planta en Nueva York. Tras la muerte de Emilio en 1922 Enrique Schueg fue nombrado el nuevo presidente, y durante la Ley Seca de Estados Unidos, Cuba se convirtió en el paraíso coctelero de los turistas yankees. En 1930, gracias a estos años de bonanza se construyó el Edificio Bacardí en La Habana, el más destacado ejemplo arquitectónico de Art Decó de toda Iberoamérica. Además se abrieron nuevas destilerías en Santiago, México, Puerto The Sitges Quarterly
13
La Vila Origens · Origins · Orígenes
Bacardí. Bosch va barrejar negocis i política, com ja va fer al seu dia Emilio Bacardí. A finals de 1956, quan va començar la lluita revolucionaria al país, Pepín Bosch va ajudar al líder rebel, un jove Fidel Castro. Però, després del triomf de la Revolució el 1959 el cocoter plantat per Facundo va caure greument malalt. Fidel Castro es va declarar marxistaleninista i va ordenar expropiar totes les propietats de Bacardí, sense cap compensació. La família es va veure forçada a abandonar el país, però va poder continuar amb el negoci gràcies a tenir el registre de l’empresa a Les Bahames i les plantes de Mèxic i Puerto Rico. El 1990 va adquirir diverses empreses de conegudes begudes alcohòliques, entre elles Martini & Rossi, Dewar’s Whiskey o Bombay Sapphire. Actualment dóna feina a més de 6.000 persones, té instal·lacions a 16 països i opera a 170. Bacardí Limited és una companyia transnacional d’avantguarda que no oblida les seves arrels. Per això mateix, el 2010, el mateix any que fou inaugurada al passeig de la Ribera l’escultura a Bacardí de Lorenzo Quinn. Alhora, la Casa Bacardí va obrir les seves portes al Mercat Vell de Sitges. Dos anys després, Casa Bacardí s’ha consolidat com un punt d’interès cultural i turístic, essent testimoni del seu 150è aniversari del rom Bacardí al seu bressol, a Sitges.
14
The Sitges Quarterly
Mojito
Hi ha dues begudes icòniques a la cultura cubana: el daiquirí i el cubalibre, creats el 1900. No obstant, Bacardí ha ajudat a creat una altra beguda molt coneguda, el mojito. El mojito ve de l’aiguardent de canya o guarapo (antecessor del rom elaborat a partir del suc de la canya de sucre al Carib Hispànic); herbes, ingredients tropicals, llima i menta s’afegien al suc de canya. Posteriorment s’anomenà draque, en honor a Sir Francis Drake, corsari anglès que va combatre l’Armada Invencible. El rom Bacardí va substituir l’aiguardent de canya al segle XIX, i donà lloc al popular cocktail. There are two iconic drinks of Cuban culture: the Daiquiri and Cuba Libre (rum and Coca- Cola), created in 1900. But Bacardí also helped to create another well-known drink, the Mojito. The Mojito is based on aguardiente de caña or guarapo (origin late 16th century, a Hispanic Caribbean early form of rum, translated as water that burns, made from sugar cane); herbs, tropical ingredients, lime and mint were added to the sugarcane juice. Later called El Draque after Sir Francis Drake who defeated the Spanish Armada, Bacardí rum replaced the aguardiente de caña in the 19th century and gave birth to the popular cocktail. Hay dos bebidas icónicas en la cultura cubana: el daiquirí y el cubalibre, creados en 1900. Sin embargo, Bacardí ayudó a crear otra bebida muy conocida, el mojito. El mojito procede del aguardiente de caña o guarapo (antecesor del ron elaborado a partir del jugo de la caña de azúcar en el Caribe Hispánico); hierbas, ingredientes tropicales, lima y menta se añadían al jugo de la caña. Posteriormente se le llamó draque, en honor a Sir Francis Drake, corsario inglés que combatió contra la Armada Invencible. El ron Bacardí sustituyó al aguardiente de caña en el siglo XIX y dio lugar al popular cóctel.
rebels named Fidel Castro, who before his ascension to power, stated that he wanted to re-establish the democratic Constitution of 1940, insistently denying any ideological link with Communism, and enticed a great part of the Cuban bourgeoisie to support him. However, following the triumph of the Revolution, the coconut tree planted by Facundo Jr. became gravely sickened, foreshadowing the subsequent turn to Communism, and on October 15, 1960, all of the Bacardí company properties were nationalized without compensation. Forced to leave the country, the family was able to continue with its business thanks to the aforementioned Bahamian registration and operating plants in Mexico and Puerto Rico. Regarding the business today, the last decades have been decisive for the brand. Since the 1990’s it acquired several famous spirits companies, including Martini & Rossi, Dewar’s Whiskey and Bombay Sapphire, just to name a few. It employs more than 6,000 people, has premises in 16 countries and operates in 170 more. Bacardí Limited is a forefront trans-national company that does not forget its roots. Hence, in 2010, the same summer that Lorenzo Quinn’s monument to Facundo Bacardí was inaugurated on our Passeig de la Ribera, the Casa Bacardí opened in Sitges, at the Mercat Vell, fashioned after the museum in Cataño (Puerto Rico). Two years have passed now, and Casa Bacardí is a consolidated asset of the Sitges tourist and cultural offering, which last year celebrated the 150th Anniversary of Bacardí rum in its cradle, Sitges.
Rico y Estados Unidos. En 1951, murió Enrique Schueg y su yerno Pepín Bosch, antiguo Ministro de Hacienda, tomó las riendas de Ron Bacardí. Bosch mezcló negocios y política, como hizo en su día Emilio Bacardí. A finales de 1956 empezó la lucha revolucionaria y Pepín Bosch ayudó a Fidel Castro. Sin embargo, tras el triunfo de la Revolución en 1959, el cocotero plantado por Facundo enfermó. Fidel Castro se declaró marxistaleninista y expropió todas las propiedades de Ron Bacardí. La familia se vio forzada a abandonar el país, pero pudo seguir con el negocio por tener la empresa registrada en Las Bahamas y tener plantas embotelladoras en México y Puerto Rico. En 1990 adquirió diversas empresas de conocidas bebidas alcohólicas, como Martini & Rossi, Dewar’s Whiskey o Bombay Sapphire. Actualmente tiene más de 6.000 empleados, instalaciones en 16 países y opera en más de 170. Bacardí Limited es una empresa transnacional de vanguardia que no olvida sus raíces. En 2010 fue inaugurada la escultura de Lorenzo Quinn a Bacardí en el paseo de la Ribera. Al mismo tiempo, la Casa Bacardí abrió sus puertas en el antiguo Mercat Vell de Sitges. Dos años después, Casa Bacardí se ha consolidado como un punto de interés cultural y turístico, siendo testigo de su 150 aniversario en su cuna de origen, Sitges.
La Vila Iniciatives de suport · Supportive Initiatives · Iniciativas de apoyo
“Et convidem a creuar la prima línea vermella que separa el bé i el mal, pecar pot resultar deliciós si ho fas a un dels carrers amb més ambient d’Espanya.”, presumeix la seva pàgina web. Aquesta és una nova iniciativa que vincula tots els pubs i bars musicals del carrer Primer de Maig de 1838, incloent-hi la Plaça de la Indústria. Tots junts, han creat una “marca” del carrer com a espai a on albergar esdeveniments com el Jack Daniel’s Sitges Zombie Walk, que es celebra coincidint amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. “Cross the thin red line between good and evil, sin can be delicious if you do it in one of the most atmospheric streets of Spain” boasts their website. This is a new initiative linking all of the bars and nightclubs along the street Primer de Maig de 1838, including Plaça de la Indústria. Together, they “branded” the street itself as a venue to host events like the annual Jack Daniel’s Sitges Zombie Walk held to coincide with the Festival Internacional de Cinema Fantástic de Catalunya. “Te invitamos a cruzar la delgada línea roja que separa el bien y el mal, pecar puede resultar delicioso si lo haces en una de las calles con más ambiente de España.”, se jacta su página web. Esta es una nueva iniciativa que vincula todos los pubs y bares musicales de la calle Primer de Maig de 1838, incluyendo la Plaça de la Indústria. Juntos, han creado una “marca” de la calle como espacio donde albergar eventos como el Jack Daniel’s Sitges Zombie Walk, que se celebra coincidiendo con el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
AFGAL
AFGAL és l’associació independent de gais i lesbianes que te l’objectiu de promoure els interessos comercials dels negocis propietat de gais i gay friendly de Sitges.
AFGAL is the independent association for gays and lesbians whose aim is to promote the business interests of gay owned and gay friendly businesses in Sitges. AFGAL es la asociación independiente de gais y lesbianas cuyo objetivo es promover los intereses comerciales de los negocios propiedad de gais y gay friendly de Sitges.
AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DEL TURISME
És l’agència de l’Ajuntament local originàriament creada com a Foment Sitgetà l’any 1901 per a promoure el nostre turisme. Avui en dia l’agència promou Sitges a nivell local, nacional i internacional mitjançant una sèrie d’oficines i les seves iniciatives: • Oficina de Turisme de Sitges Situada just al costat de l’estació de la
RENFE a la Pl. Eduard Maristany, aquesta oficina ofereix informació local –incloent els detalls d’esdeveniments actuals, a més de vendre records de qualitat, samarretes, llibres i revistes sobre Sitges. Obre cada dia. • Sitges Convention Bureau El Sitges Convention Bureau té per objectiu principal promoure Sitges com a destí de convencions de negocis, exposicions i viatges d’incentiu. • BEST Sitges BEST Sitges és una marca de qualitat establerta per l’associació d’hotels, bars, minoristes i restaurants. L’Agència de Promoció i el Best Sitges Club ( on hi participen les companyies que en són part) han creat la tarja regal BEST Sitges, per valor de 25, 50 i 100 € per a gastar a qualsevol dels establiments adherits.
participan las compañías que lo integran) han lanzado la tarjeta regalo BEST Sitges, por valor de 25, 50 y 100 € para gastar en cualquiera de los establecimientos adheridos.
The arm of the local government (Ayuntamiento) originally established as the Foment Sitgetà in 1901 to promote our tourism. Today the agency promotes Sitges locally, nationally and on an international level using a variety of offices and their initiatives: • The Sitges Tourist Office Located just outside the Renfe Train Station in Plaça d’Eduard Maristany, this office disseminates local information including details of current events and also sells quality souvenirs, t-shirts, books and magazines about Sitges. Open daily. • Sitges Convention Bureau The Sitges Convention Bureau whose main objective is to promote Sitges as a destination for hosting business conventions, expositions and incentive trips.
The Centre for Economic Initiatives, Nivell 10 is part of the Sitges Department of Economic Development. Working to encourage economic development in the municipality in areas of employment and business, by promoting the employability of people; offering training programmes and workshops for employers, employees and support for entrepreneurs. The Centre, in a building built in 1937, can be found in the San Crispin area, near Oasis.
• BEST Sitges The “BEST Sitges” is a quality assurance label established by an association of hotels, bars, retailers and restaurants. The Agéncia de Promoció and the Best Sitges Club (participating member companies) have launched: the BEST Sitges Gift Card—in values of 25 €, 50 € and 100 € to spend in any one of the establishments of company members. Es la agencia del Ayuntamiento local originariamente creada como Foment Sitgetà en 1901 para promover nuestro turismo. Hoy en día la agencia promueve Sitges a nivel local, nacional e internacional a través de una serie de oficinas y sus iniciativas: • Oficina de Turismo de Sitges Situada justo al lado de la estación de la RENFE en la Pl. Eduard Maristany, esta oficina ofrece información local -incluyendo los detalles de eventos actuales, además de vender suvenires de calidad, camisetas, libros y revistas sobre Sitges. Abre cada día. • Sitges Convention Bureau El Sitges Convention Bureau tiene por objetivo principal promover Sitges como destino de convenciones de negocios, exposiciones y viajes de incentivo. • BEST Sitges BEST Sitges es una marca de calidad establecida por la asociación de hoteles, bares, minoristas y restaurantes. La Agencia de Promoción y el Best Sitges Club (en el que
NIVELL 10
El Centro de Iniciativas Económicas Nivell 10 pertenece al Área de Promoción Económica del Ayuntamiento de Sitges. Trabaja para incentivar el desarrollo económico en la localidad en los sectores del empleo y los negocios, mediante la promoción de la empleabilidad de las personas. Ofrece programas de formación y talleres para empleadores y empleados, así como apoyo a emprendedores. El centro se encuentra en un edificio construido en 1937, ubicado en la zona de San Crispín, cerca del Oasis.
El Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 pertany a l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sitges. Treballa per a incentivar el desenvolupament econòmic de la localitat en els sectors del treball i els negocis, mitjançant la promoció de la ocupabilitat de les persones. Ofereix programes de formació i tallers per a empresaris i treballadors, així com suport a emprenedors. El centre es troba a un edifici construït el 1937, ubicat a la zona de Sant Crispí, a prop de l’Oasis. C/ Gabriel Pallarès, 12 08870 Sitges (Barcelona) Tlf.: 938 944 061 / 938 944 958 Fax: 938 110 807 E-mail: info@nivell10.cat
CARRER DE SANT BONAVENTURA
No és una iniciativa com a tal, però els restaurants del carrer de San Bonaventura han començat a utilitzat el fins fa poc ensopit carrer. De manera intel·ligent, han col·locat para-sols, taules i cadires al carrer, convertintlo en una agradable zona quasi de vianants on poder sopar i veure la gent passar. Not an actual initiative, but the restaurants along Carrer de Sant Bonaventura have started to utilize the previously not very busy street. They have cleverly pitched umbrellas, tables and chairs along the street turning it into an attractive pedestrian-friendly area for dining and people watching. No es una iniciativa como tal, pero los restaurantes de la calle San Buenaventura han empezado a utilizar la hasta no hace mucho poco animada calle. De manera inteligente, han colocado sombrillas, mesas y sillas a lo largo de la calle, convirtiéndola en una agradable zona cuasi peatonal donde poder cenar y ver a la gente pasar.
The Sitges Quarterly
15
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
S
itges és molt més que una atracció turística. El turisme és certament important, però Sitges de cap manera es sustenta únicament sobre el sector turístic. En el passat, Sitges fou conegut per la seva agricultura (particularment per la viticultura), pel seu calçat, per ser seu de l’autòdrom, i en l’actualitat per acollir cada any el festival de cinema internacional i, per descomptat, com a destí turístic de primer ordre. Podeu veure un llistat de les marques comercials més reconegudes que han tingut el seu origen a Sitges, unes han sigut longeves, d’altres s’han expandit a dins del poble, unes altres per tot el país, i unes poques han aconseguir un abast internacional increïble. Tot i que hi ha molts noms que mereixen ser mencionats (i esperem fer-ho amb tots i cadascun d’ells en els pròxims números), els que aquí presentem han estat seleccionats pel seu model únic de negocis, o per alguna característica que els distingeix de la resta.
S
itges is much more than a tourist attraction. Tourism is certainly important, but Sitges by no means relies only on the tourist trade. In the past, Sitges has been known for agriculture (viticulture, in particular), producing footwear, being a stop along the auto-racing circuit, and today for being on the annual international film festival calendar and of course, as a resort hotspot. Here is is a list of a few of the most recognizable brands whose origins are in Sitges; some with longevity, some expanding to multiple branches in town, some expanding throughout the country, and a few achieving an incredible global reach. Though there are many businesses deserving mention (and we hope to highlight each and every one in subsequent issues), these were selected because of their unique business model or some characteristic that distinguishes them.
S
itges es mucho más que una atracción turística. El turismo es ciertamente importante, pero Sitges en modo alguno se sustenta únicamente en el sector turístico. En el pasado, Sitges fue conocido por su agricultura (particularmente por la viticultura), por su calzado, por ser sede del autódromo, y en la actualidad por acoger cada año el festival de cine internacional y, por supuesto, como destino de vacaciones de primer orden. Pueden ver una lista de las marcas comerciales más reconocidas que han tenido su origen en Sitges; unas han sido longevas, otras se han expandido dentro del pueblo, algunas por todo el país, y unas pocas han conseguido un alcance internacional increíble. Aunque hay muchos nombres que merecen ser mencionados (y esperamos hacerlo con todos y cada uno de ellos en próximos números), los que aquí presentamos han sido seleccionados por su modelo único de negocios, o por alguna característica que les distingue del resto.
16
The Sitges Quarterly
El 1988 Mateo Ferrero, un emprenedor de 25 anys de Lleó, va obrir una taverna avui coneguda com “Lizarran” a Sitges. Aquí va recrear l’atmòsfera informal d’una taverna basca, i va començar a oferir pintxos en un ambient de txikiteo. Avui en dia, els seus pintxos es serveixen a les franquícies que té repartides arreu d’Espanya, per Europa, a Amèrica del Nord i del Sud, i fins i tot a la Xina. In 1988 Mateo Ferrero, a 25-yearold entrepreneur from Leon, opened a tavern now known as Lizarran in Sitges. Here, he recreated the informal Basque tavern atmosphere and offered tapeo or tapas (small, savory hors d’oeuvresstyle dishes) and txikiteo – a tradition combining food, wine and song. Today, their tapas are served at branches all over Spain, throughout Europe, in North and South America, and there is even one in China. En 1988 Mateo Ferrero, un emprendedor de 25 años de León, abrió una taberna hoy conocida como Lizarran en Sitges. Aquí recreó la atmósfera informal de una taberna y empezó a ofrecer pinchos en un ambiente de txikiteo. Hoy en día, sus pinchos se sirven en las franquicias que tiene repartidas a lo largo y ancho de España, por Europa en América del Norte y del Sur, e incluso en China.
FONTANALS
Avui en dia instal·lada a Barcelona, La Cubana va començar el 1980 com a grup de teatre amateur a Sitges. Va professionalitzar-se el 1983, incrementant el seu repertori, que va passar de les tradicionals obres de Nadal i de la Passió, a obres completes que dugueren de gira. Amb els anys, el grup ha actuat per tot el país –de manera especial per tota Catalunya, però també a Argentina i Escòcia. En l’actualitat és una de les companyies teatrals de més èxit d’Espanya. Now based in Barcelona, La Cubana opened in 1980 as an amateur theatre group in Sitges, turning professional in 1983, increasing their repertoire from traditional Nativity and Passion plays to full stage, touring productions. Over the years the theatre group has performed around the country—extensively around Catalunya—but also in Argentina, and Scotland. Today it is one of the most successful theatre companies in Spain. Hoy en día instalada en Barcelona, La Cubana empezó en 1980 como un grupo de teatro amateur en Sitges. Se profesionalizó en 1983, incrementando su repertorio, que pasó de las tradicionales obras de Navidad y de la Pasión, a obras completas que llevaban de gira. Con los años, el grupo ha actuado por todo el país –de manera especial por toda Cataluña, pero también en Argentina y en Escocia. En la actualidad es una de las compañías teatrales de más éxito de España.
E D
A M
La xarcuteria Fontanals començà el 1969, quan en Josep Antoni Fontanals va crear aquesta carnisseria. Són especialistes en pernils i productes ibèrics. Aquesta petita empresa familiar és l’exemple perfecte de com crear un negoci d’èxit atenent eficaçment les necessitats del seu mercat, emprant la seva reputació per a construir una marca i per a progressar mitjançant la diversificació de la seva oferta. The Charcuterie Fontanals started in 1969 when Josep Antoni Fontanals founded his butcher’s shop. They specialize in high quality Iberian meat products. This small family business is a perfect example of how to create successful businesses by effectively serving the needs of its market, using their reputation to build the brand and progress by diversifying its offerings. La charcutería Fontanals empezó en 1969, cuando Josep Antoni Fontanals creó esta carnicería. Son especialistas en jamones y productos ibéricos. Esta pequeña empresa familiar es el ejemplo perfecto de cómo crear un negocio de éxito atendiendo eficazmente las necesidades de su mercado, empleando su reputación para construir la marca y para progresar mediante la diversificación de su oferta.
N I
Aquest històric bar-restaurant que ofereix peix i marisc de la Mediterrània, donà lloc al nom chiringuito el 1913, que ha arribat a denominar a tota Espanya qualsevol bar ubicat a o a prop de la platja. This historic bar and restaurant offering Mediterranean seafood originated the term chiringuito in 1913, which has come to mean a beach bar or seaside restaurant throughout Spain. Este histórico bar-restaurante que ofrece pescados y mariscos del Mediterráneo, dio lugar al término chiringuito en 1913, que ha llegado a denominar en toda España cualquier bar ubicado en o cerca de la playa.
N
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges MALVASIA DE SITGES
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA El focus d’atenció mundial es posa sobre Sitges quan acull el més important a nivell mundial dels festivals de cinema fantàstic, durant el que es projecten pel·lícules de terror, ciència ficció, fantasia i animació. El festival és una plataforma per a posar al mercat, veure en pantalla gran i vendre films tot el món, que atreu a milers d’amants del cinema i de professionals del cel·luloide de tot el món a Sitges. The international spotlight is on Sitges when it hosts the number one fantastic film festival in the world, showcasing horror, science-fiction, fantasy, and animation films. The festival is a platform for marketing, screening and selling films on an international level, attracting thousands of film lovers and film making professionals from around the world to Sitges. El foco de atención mundial se posa en Sitges cuando alberga el número uno a nivel mundial de los festivales de cine fantástico, durante el que se proyectan películas de terror, ciencia ficción, fantasía y animación. El festival es una plataforma para poner en el mercado, pasar en pantalla grande y vender filmes a nivel internacional, atrayendo a miles de amantes del cine y de profesionales del celuloide de todo el mundo a Sitges.
S E
G T
I S
No és una marca, sinó un tipus de raïm! Aquesta meravella natural s’ha vingut cultivant a Sitges des de principis del segle XVIII; no obstant, el primer document escrit que fa referència a la malvasia data de 1214, a Grècia, mencionant el vi de la localitat de Monemvasia, al Peloponesi. Not a company but a grape variety! This natural wonder has been cultivated here since the beginning of the eighteenth century; however, the first written document of Malvasia wine dates back to 1214, in Greece, referred to a wine called Monovasia or Monemvasias. Wines made from this grape are classified as a Denominació d’Origen Penedès wines, regulated by the D.O. Penedés— the official body which controls the wine industry in this historic region where winemaking originated in Catalunya. ¡No es una marca, sino un tipo de uva! Esta maravilla natural se ha venido cultivando en Sitges desde principios del siglo XVIII; sin embargo, el primer documento escrito que hace referencia a la malvasía se remonta a 1214, en Grecia, mencionando el vino de la localidad de Monemvasia, en el Peloponeso. Los vinos producidos con esta uva se clasifican dentro de la Denominación de Origen del Penedés, regulada por el Consejo Regulador de la D.O. Penedés –el organismo oficial que controla la industria del vino en esta histórica región viticultora de Cataluña.
GRUP MATAS ARNALOT
XATÓ
Un article aparegut al periòdic local, El Eco de Sitges (aleshores s’editava en castellà), el 1896 és la primera menció coneguda del xató –una amanida feta amb escarola, bacallà dessalat esmicolat, tonyina, anxoves i olives arbequines, tot cobert amb salsa romesco, feta a base d’all, ametlles, avellanes, anxoves, pebre blanca, pa fregit, guindilla, oli d’oliva, vinagre i sal. An article in the local newspaper, l’ Eco de Sitges, in 1896 has the first recorded mention of xató—a salad made with escarole lettuce, crumbled desalted cod, tuna, anchovies and arbequina olives, and topped with a romesco sauce of garlic, almonds, hazelnuts, anchovies, blanched peppers, fried bread, chilli pepper, oil, vinegar and salt. Un artículo aparecido en el periódico local, El Eco de Sitges (entonces se editaba en castellano), en 1896 es la primera mención conocida del xató –una ensalada hecha con escarola, bacalao desalado desmenuzado, atún, anchoas y olivas arbequinas, todo cubierto con salsa romesco, hecha a base de ajo, almendras, avellanas, anchoas, pimienta blanca, pan frito, guindilla, aceite de oliva, vinagre y sal.
Aquest grup empresarial local de populars bars, restaurants i hotels de Sitges, és més conegut pel Pic Nic i el Cafè Roy, ambdós llocs tradicionals de reunió i punts de referència del poble des de fa una pila d’anys. El grup va crear el primer hotel de Sitges el 1916, l’històric Hotel Subur amb l’Sports Bar. This local holding company of popular bars, restaurants and hotels in Sitges, is best known for Pic Nic and Café Roy, both popular meeting places and long-standing landmarks of Sitges. They also started the first hotel in Sitges in 1916, the historic Hotel Subur with The Sports Bar. Este grupo empresarial local de populares bares, restaurants y hoteles de Sitges, es más conocido por el Pic Nic y el Café Roy, ambos lugares populares de reunión y puntos de referencia del pueblo desde hace muchos años. El grupo creó el primer hotel en Sitges en 1916, el histórico Hotel Subur con el Sports Bar.
CALÇATS PAÑELLA
Des de 1933, Pañella ha venut calçat de disseny a la gent de Sitges. Amb els anys ha ampliat el negoci més enllà de la botiga original, obrint altres locals, un dels quals dedicat exclusivament al calçat femení, un per a homes, i un outlet a on trobar models que s’han deixat de fabricar. Since 1933, Pañella has sold designer footwear to the people of Sitges. Over the years, they have extended beyond their original shop, adding other branches, one exclusively for women, one for men and an outlet promoting discontinued stock. Desde 1933, Pañella ha vendido calzado de diseño a la gente de Sitges. Con los años han ampliado el negocio más allá de la tienda original, añadiendo otros locales, uno de ellos exclusivamente de calzado femenino, uno para hombres y un outlet donde encontrar modelos que se han dejado de fabricar.
A aquest número · In this issue · En este número: • Bacardí. Veure l’article “Sitges, bressol de la família Bacardí” • Bacardí. See the article, “Sitges, Cradle of the Bacardí Family” • Bacardí. Ver el artículo “Sitges, la cuna de la familia Bacardí” • Grup Parrots. Veure la secció LGBT, “Volant alt” • Parrots Group. See section-LGBT, “Flying High” • Grupo Parrots. Ver la sección LGBT, “Volando alto” • Pachá. Veure l’article “Revolució a la nit: Pachá” • Pacha. See the article, “Nightlife Revolutionized: Pachá” • Pachá. Ver el artículo “Revolución en la noche: Pachá” • Sitges Sandàlies. Veure “L’últim sabater” • Sitges Sandalies. See “The Last Shoemaker” • Sitges Sandàlies. Ver “El ultimo zapatero” The Sitges Quarterly
17
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
When Shoes Were King Quan la sabata era la Reina Cuando el zapato era el Rey
A
Fernando Javier Padilla Angulo
bans de l’arribada dels turistes, Sitges vivia de la industria del calçat. Es calcula que el 1936 donava feina a 893 obrers –aproximadament el 80% de la població activa local. No solament donava feina directe a homes, dones i nens, sinó que també moltes dones es guanyaven uns ingressos extres cosint sabates a casa seva. Durant aproximadament noranta anys, del 1875 a mitjans de la dècada de 1960, la indústria del calçat fou la principal activitat econòmica del nostre poble, que va succeir a la indústria de les filatures de cotó, a la de producció de barrils, i va precedir al turisme com a motor econòmic de Sitges. El present article és una visió general d’aquesta indústria basat en els estudis de l’historiador local Antoni Vigó i Marcé (mort el 1993), investigador del Grup d’Estudis Sitgetans, que s’esmerçà en recuperar aquesta part tan important del passat recent de Sitges. La pionera va ser la fàbrica Tarrida (1874-1908), que va crear l’americano Joan Tarrida i Ferratges. Joan va viure durant quasi quaranta anys a Santiago de Cuba, on acumulà un cert capital gràcies a la seva botiga de queviures. Era un home respectat gràcies a que en més d’una ocasió va defensar els seus paisans davant la justícia i la hisenda colonials, endemés de per haver fundat el Casino Espanyol de Santiago de Cuba durant el primer any de la primera guerra d’independència cubana, el 1869. El seu fill Joan el succeí al capdavant de l’empresa el 1894.
A
Establerta a partir del 1876 al torrent de la Bassa Rodona (act. Carrer Espanya), la fàbrica Tarrida fou la primera a Espanya a fabricar calçat cosit a màquina, el que li va valer una patent del Govern el 1880 de deu anys de durada. Produïa calçat per a home, dona i nen; a més, va signar un contracte altament lucratiu amb l’Exèrcit com a proveïdor de botes pels soldats espanyols destinats a Cuba, Filipines i a la caserna del parc de la Ciutadella, a Barcelona. Durant els seus millors anys va arribar a donar feina a quatrecents obrers i a produir dos mil parells de sabates diàriament. A més de pel seu èxit empresarial, els Tarrida –pare i filldestacaren per la seva tasca filantròpica: van urbanitzar el tram final del carrer Espanya, van donar llibres per a la creació d’una petita biblioteca local, i varen recaudar fons pels soldats sitgetans destinats a la guerra del Marroc. La pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico el 1898 va suposar un cop molt dur per
400 treballadors y 2000 parells de sabates al día
B
efore the arrival of tourists, Sitges lived off the shoe industry. It is estimated that in 1936 the industry employed 893 workers—roughly 80% of local population. It not only employed men, women and children to work in the factory, but also many women who sewed shoes at home for extra money. For about 90 years, from 1875 to the midsixties, the footwear industry was the main economic activity of our town, exceeding the cotton spinning mills and the barrel production, and preceding tourism as the engine of the Sitges economy. This article is an overview of this industry based on the works of local historian Antoni Vigó i Marcé (who died in 1993), researcher of the Grup d’Estudis Sitgetans, who worked hard to recover the memory of this important part of Sitges’ recent past. The pioneer was the Tarrida factory (18741908), established by the Americano Joan Tarrida i Ferratges. He lived almost forty years in Santiago de Cuba, where he made some
ntes de la llegada de los turistas, Sitges vivía de la industria del calzado. Se estima que en 1936 empleaba a 893 obreros –aproximadamente el 80% de la población activa local. No sólo daba empleo directo a hombres, mujeres y niños, sino que también muchas mujeres se ganaban unos ingresos extra cosiendo zapatos en sus
En 1936 el calzado empleaba el 80% de la población local
casas. Durante cerca de noventa años, de 1875 a mediados de la década de 1960, la industria del calzado fue la principal actividad económica de nuestro pueblo, sucediendo a la industria de hilaturas de algodón y a la producción de barriles, y precediendo al turismo como motor económico de Sitges. El presente artículo es una visión general de esa industria basado en los estudios del historiador local Antoni Vigó i Marcé (fallecido en 1993), investigador del Grup d’Estudis Sitgetans, que puso empeño en recuperar esta parte tan importante del pasado reciente de Sitges. La pionera fue la fábrica Tarrida (1874-1908), que estableció el americano Joan Tarrida
18
The Sitges Quarterly
i Ferratges. Joan vivió casi cuarenta años en Santiago de Cuba, donde acumuló cierto capital gracias a su colmado. Era un hombre respetado gracias a que en más de una ocasión defendió a paisanos suyos ante la justicia y la hacienda coloniales, además de por haber fundado el Casino Español de Santiago de Cuba, durante el primer año de la primera guerra de independencia cubana, en 1869. Su hijo Joan le sucedió al frente de la empresa en 1894. Establecida a partir de 1876 en el torrente de la Bassa Rodona (act. Calle Espanya), la fábrica Tarrida fue la primera en España en fabricar calzado cosido a máquina, lo que le valió una patente gubernamental en 1880 de diez años de duración. Producía calzado para hombre, mujer y niño; además, firmó un contrato altamente lucrativo con el Ejército como proveedor de botas para los soldados españoles destinados en Cuba, Filipinas y en el cuartel del parque de la Ciudadela, en Barcelona. Durante sus mejores años llegó a emplear a cuatrocientos obreros y a producir dos mil pares de zapatos diariamente. Además de por su éxito empresarial, los Tarrida –padre e hijo- destacaron por su labor filantrópica: urbanizaron el tramo final de la calle Espanya, donaron libros para la creación de una pequeña biblioteca local, y recaudaron fondos para los soldados sitgetanos destinados en la guerra de Marruecos. La pérdida de Cuba, Filipinas y Puerto Rico en 1898 supuso un duro golpe para la economía local, que dependía en exceso de las exportaciones a los mercados coloniales: en 1895 las fábricas de calzado de Sitges exportaron a Cuba por valor de 19,7 millones de pesetas,
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges l’economia local, que depenia en excés de les exportacions als mercats colonials: el 1895 les fàbriques de calçat de Sitges van exportar a Cuba per valor de 19,7 milions de pessetes, que van baixar fins els cinc el 1913. Per tal de poder fer front els deutes, la família Tarrida va començar a vendre les seves propietats immobles, havent de tancar la fàbrica definitivament l’any 1908. La primera fàbrica havia desaparegut, però els seus anys d’existència havien creat un llegat i format centenars de treballadors especialitzats. Tres d’ells, els germans Ramon i Rossend Bartés i Bóta, juntament amb el seu amic Sebastià Carbonell i Soler, van obrir una fàbrica el 1907, situada primer al carrer Sant Josep i desprès a la Plaça del Pou Vedre (act. Plaça Espanya): la fàbrica de Can Bóta. Sebastià fou un home destacat per tenir una participació activa a la vida política i social de Sitges, haventhi sigut alcalde, president del Prado i del Centre Nacionalista Català. Fou seva la idea de canviar el nom del carrer de la Bassa Rodona i de la plaça del Pou Vedre pel de carrer i plaça Espanya. Per la seva banda, en Rossend, home d’inclinacions culturals, va conèixer en Santiago Rusiñol a l’ermita del Vinyet, convidant-lo a conèixer Sitges. L’artista acceptà la invitació, no arribant a deixar el poble fins al cap d’uns anys. Proveïda de l’última tecnologia, el 1913 la fàbrica de Can Bóta produïa sis-cents parells de sabates al dia, i comptava amb 165 treballadors – un terç dels quals tenia menys de catorze anys, amb un sou que oscil·lava entre les tres i les quatre pessetes diàries. Sitges no va escapar-se de l’onada de vagues i conflictes entre obrers i patrons que es va estendre per tota la Catalunya industrial entre el 1912 i el 1920. L’esclat de la Primera Guerra Mundial va venir a compensar d’alguna manera el descens dramàtic de les exportacions a Cuba. Gràcies a que els exèrcits contendents necessitaven enormes quantitats d’uniformes, botes i armes pels seus soldats i marins, la fàbrica de Can Bóta va aconseguir un important contracte amb l’Exèrcit francès. No obstant això, un cop finalitzada la guerra, el Govern espanyol establí uns aranzels excessius als productes d’exportació, que no serien retirats fins el 1923. Com a resultat, un de cada tres obrers del calçat va perdre la feina, i la fàbrica va haver de tancar les portes el 1925.
capital with a grocery shop. He was respected for defending fellow Sitgetans before the colonial justice and the treasury, and for creating the Casino Español in Santiago de Cuba,during the first Cuban war for independence. His son Joan succeeded him as head of the company in 1894. Located from 1876 onwards at the Bassa Rodona stream, currently Calle Espanya (Espanya Street) the Tarrida factory pioneered machine-sewn shoes in Spain, gaining a ten-year patent from the government in 1880. It produced footwear for men, women and children, and signed a highly lucrative contract with the Spanish Army as a boot supplier for the soldiers stationed in Cuba, the Philippines, and in the barracks of Ciutadella in Barcelona. During its finest years it employed 400 workers and produced 2,000 pairs of shoes daily. Besides their entrepreneurial success, the Tarridas, both father and son, stood out for their philanthropic endeavours: they urbanized the final tract of Espanya street, donated books toward the establishment of a local small library, and collected funds for the soldiers from Sitges fighting in the wars in Afand other places. The loss of Cuba, the Philippines and Puerto Rico in 1898 gave a severe blow to the local economy that was excessively dependent on exports to the colonial markets: in 1895 the Sitges shoe factories exported 19.7 million pesetas to Cuba, but in 1913 this number had ebbed to just 5 million. In order to face their debts, the Tarrida family began to sell its real estate properties, and in 1908 the company permanently closed its doors. The pioneer company was dead, but its years of work had created a legacy and produced hundreds of skilled workers. The brothers Ramon and Rossend Bartés i Bóta, and their friend Sebastià Carbonell i Soler, former workers in the Tarrida factory, opened a business in 1907, first on Sant Josep St. and then at the Plaça del Pou Vedre (currently Plaça Espanya): the Can Bóta shoe factory. Sebastià was known for his participation in the political and social life of Sitges. He was Mayor, president of El Prado and of the Catalan Nationalist Centre. His was the idea of changing the names of Bassa Rodona St. and Pou Vedre Sq. for ‘Calle España’ and ‘Plaza España’. For his part, Rossend, a man keen on culture, met Santiago Rusiñol at the Vinyet hermitage, and invited him to visit Sitges. The artist came and left his mark on Sitges not leaving it for many years. Provided with cutting-edge machinery, in 1913 the Can Bota shoe factory produced 600 pairs of shoes daily, with 165 workers, a third of whom were under 14 years old, and whose salary was between 3 and 4 pesetas
The loss of Cuba, the Philippines and Puerto Rico in 1898 gave a severe blow to the local economy that was excessively dependent on exports to the colonial markets
que bajaron hasta los cinco en 1913. Para poder afrontar sus deudas, la familia Tarrida empezó a vender sus propiedades inmuebles, teniendo que cerrar la fábrica definitivamente en 1908. La primera fábrica había desaparecido, pero sus años de existencia habían creado un legado y formado a cientos de trabajadores especializados. Tres de ellos, los hermanos Ramon y Rossend Bartés i Bóta, junto con su amigo Sebastià Carbonell i Soler, abrieron una fábrica en 1907, situada primero en la calle Sant Josep y luego en la Plaça del Pou Vedre (actual Plaça Espanya): la fábrica de Can Bóta. Sebastià fue un hombre destacado por tener una participación activa en la vida política y social de Sitges, habiendo sido alcalde, presidente del Prado y del Centro Nacionalista Catalán. Suya fue la iniciativa de cambiar el nombre de la calle de la Bassa Rodona y de la plaza del Pou Vedre por el de calle y plaza España. Por su parte, Rossend, hombre de inclinaciones culturales, conoció a Santiago Rusiñol en la ermita del Vinyet, invitándole a conocer Sitges. El artista aceptó la invitación para no abandonar el pueblo en varios años. Provista de la última tecnología, en 1913 la fábrica de Can Bóta producía seiscientos pares de zapatos al día, y contaba con 165 trabajadores -un tercio de los cuales tenía menos de catorce años, cuyo sueldo oscilaba entre las tres y cuatro pesetas diarias. Sitges no se escapó de la oleada de huelgas y conflictos entre obreros y patronos que se extendió por toda la Cataluña industrial entre 1912 y 1920. El estallido de la Primera Guerra Mundial vino a compensar de algún modo el descenso dramático de las exportaciones a Cuba. Gracias a que los ejércitos contendientes necesitaban enormes cantidades de uniformes, botas y armas para sus soldados y marinos, la fábrica de Can Bóta consiguió un importante contrato con el Ejército francés. Sin embargo, una vez acabada la guerra, el Gobierno español estableció unos aranceles excesivos a los productos de exportación, que no se retiraron hasta 1923. Como resultado, uno de cada tres obreros del calzado perdió su empleo, y la fábrica tuvo que cerrar sus puertas en 1925. Las grandes compañías de antaño fueron substituidas por otras más pequeñas, con menor plantilla y capacidad de producción. Una excepción a esto fue la fábrica Benazet, fundada por el andorrano Pau Benazet i Molas, que aprendió el oficio en la fábrica Tarrida para luego emigrar a Cuba y Argentina. En 1904 abrió un pequeño taller en la calle San Pedro, trasladándose al torrente de Can Milà (act. Pasaje Pau Benazet) en 1907. The Sitges Quarterly
19
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
1
3 Les grans companyies d’abans foren substituïdes per d’altres més petites, amb menor planter i capacitat de producció. Una excepció a aquesta tendència fou la fàbrica Benazet, fundada per l’andorrà Pau Benazet i Molas, que va aprendre l’ofici a la fàbrica Tarrida per després emigrar a Cuba i l’Argentina. El 1904 va obrir un petit taller al carrer de Sant Pere, traslladant-se desprès
By the mid-1990’s there were only four factories left and today there is just one survivor, Sitges sandàdiles al torrent de Can Milà (act. Passatge de Pau Benazet) l’any 1907. Benazet va treballar durament per tal d’incrementar la cartera de clients i adquirir l’última tecnologia, mitjançant els freqüents viatges que tant ell com el seu fill realitzaren per Europa i Amèrica. El descontent social i els ja mencionats obstacles a l’exportació també van perjudicar la fàbrica Benazet, que passà de produir nou-cents parells de sabates al dia el 1910, a produir-ne tres-cents el 1920. El 1922 n’Antoni Benazet va rellevar el pare com a president de l’empresa, i amb l’ajuda dels seus germans Manel i Bonaventura, fou el primer en la producció de sabatilles esportives amb sola de cautxú: les wambes.
20
The Sitges Quarterly
per day. Sitges was not exempt from a time of profound labour strife spread across the industrial areas of Catalonia, that suffered several strikes between 1912 and 1920. The onset of the First World War somewhat alleviated the dramatic shrinkage of exports to Cuba. Since the armed forces of the nations at war needed huge quantities of uniforms, boots and weapons for their soldiers and sailors, the Can Bóta factory got an important contract with the French Army. However, once the war was over, the Spanish Government placed excessive tariffs on exported goods, which were not completely lifted until 1923. As a result, one out of three workers in the shoe industry lost his job, and in 1925 Can Bóta closed down. The big companies were replaced by smaller ones with fewer workers and a small productive capacity. An exception was the Benazet factory, established by the Andorran Pau Benazet i Molas, who learnt the trade at the Tarrida factory and later migrated to Cuba and Argentina. In 1904 he set up a little factory on Sant Pere St., relocating to the Can Milà stream (currently Pau Benazet Lane) in 1907. Benazet was diligent in increasing the number of clients and in acquiring the newest technology as he and his son traveled frequently throughout America and Europe. Social unrest and the aforementioned obstacles to exporting also damaged the Benazet factory, and the 900 pairs of shoes produced daily in 1910 fell to 300 in 1920. In 1922 Antoni Benazet replaced his father as the president of the company, and aided by his brothers Manel and Bonaventura, pioneered in the production of the rubber-soled sports
Benazet trabajó duramente para incrementar la cartera de clientes y adquirir la última tecnología, mediante los frecuentes viajes que tanto él como su hijo realizaron por Europa y América. El malestar social y los ya mencionados obstáculos a la exportación también perjudicaron a la fábrica Benazet, que pasó de producir novecientos pares de zapatos al día en 1910, a producir trescientos en 1920. En 1922 Antoni Benazet reemplazó a su padre como presidente de la empresa, y con la ayuda de sus hermanos Manel y Bonaventura, fue el primero en la producción de zapatillas deportivas con suela de caucho: las bambas. El estallido de la Guerra Civil no trajo más que desgracias al país, y los Benazet no fueron una excepción. Tras el arresto y la liberación de Antoni por parte de los anarquistas, los tres hermanos huyeron a la España en manos de los rebeldes, y abrieron una fábrica en Pamplona. Mientras tanto, en Sitges la fábrica fue colectivizada por sus propios obreros, y se dedicó fundamentalmente a fabricar botas para el Ejército Popular de la República. Después de la victoria de Franco en 1939, los Benazet recuperaron la propiedad sobre la fábrica, pero la dura posguerra significó un período de carestías de todo tipo, desde las materias primas a la comida; debido a las dificultades financieras resultantes, tuvieron que cerrar la fábrica en 1959. A mediados de los noventa quedaban solo cuatro fábricas, de las que hoy en día sólo queda una: Sitges Sandàlies, la antigua Puighibet Calçats (ver “El último zapatero”), que produce cinco mil pares de sandalias de
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges Esquerra i centre/left and center/izquierda y centro: Treballadors a la fabrica · Factory Workers · Trabajadores de la fábrica | dreta/right/derecha: Vista exterior de la fábrica · View of the factory · Vista de la fábrica
L’esclat de la Guerra Civil no va portar res més que desgràcies al país, i els Benazet no van ser una excepció. Desprès de l’arrest i l’alliberament de l’Antoni per parts dels anarquistes, els tres germans van fugir a l’Espanya en mans dels rebels, i obriren una fàbrica a Pamplona. Mentrestant, a Sitges la fàbrica fou col·lectivitzada pels seus propis obrers, i es dedicà fonamentalment a produir bótes per a l’Exèrcit Popular de la República. Després de la victòria de Franco el 1939, els Benazet recuperaren la propietat sobre la fàbrica, però la dura postguerra va significar un període de caresties de tota mena, des de les matèries primeres al menjar; degut a les dificultats financeres resultants, hagueren de tancar la fàbrica el 1959. A mitjans dels anys noranta, restaven solament quatre fàbriques, de les que avui en dia tan sols en queda una: Sitges Sandàlies, la antiga Puighibet Calçats (veure “L’últim sabater”), que produeix cinc mil parells de sandàlies de luxe i dóna feina a un màxim de setze persones. Com es pot veure, tres esdeveniments dramàtics –la Guerra de Cuba, la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil- van marcar el destí de les més importants fàbriques de calçat de Sitges. La seva fi va estar molt relacionada amb una dedicació excessiva a uns pocs mercats d’exportació (principalment Cuba, i després França durant la Primera Guerra Mundial). Per tant, podria dir-se que el seu fracàs es va deure en part a, tal i com diu el refrany, “posar els ous al mateix cistell”. Aquesta és una lliçó que tots podem aprendre de la indústria que va regnar a Sitges abans del turisme.
shoe called wambas. The outbreak of the Spanish Civil War brought disgrace to the country, and the Benazets were no exception. After the arrest and release of Antoni by the anarchists, the three brothers flew to the Spanish area controlled by the Franco led rebels and established a factory in Pamplona. Meanwhile in Sitges, the factory was collectivized by its own workers, and mainly produced military boots for the Republican People’s Army. After the victory of Franco in 1939, the Benazets regained ownership of the factory, but the harsh post-war period was marked by scarcity of every kind, from raw materials to food, and due to ongoing financial difficulties, the Benazets closed the factory in 1959. By the mid-1990’s there were only four factories left and today there is just one survivor, Sitges Sandàlies, formerly Puighibet Calçats (see “The Last Shoemaker”), which produces 5,000 pairs of luxury sandals per year and employs up to 16 people. As we can see, three dramatic events—the Cuban War, the First World War and the Civil War— marked the fate of three of the most important shoe factories of Sitges. Their demise was sealed by relying excessively on a few export markets (namely Cuba and France during the First World War). So their downfall was finally due to the fact that they, as the saying goes, “put all their eggs in one basket”. This is a lesson all can learn from the industry that was ‘king’ in Sitges before tourism.
lujo al año y emplea un máximo de dieciséis personas. Como se puede apreciar, tres acontecimientos dramáticos –la Guerra de Cuba, la Primera Guerra Mundial y la Guerra Civil- marcaron el destino de las más importantes fábricas de calzado de Sitges. Su fin estuvo muy relacionado con una dedicación excesiva a unos pocos mercados
A Sitges, la fàbrica va ser col·lectivitzada pel seus propis treballadors i va produïr principalment botes militars per a l’Exèrcit Popular Republicà de exportación (principalmente Cuba, y luego Francia durante la Primera Guerra Mundial). Por tanto, podría decirse que su fracaso se debió en parte a, tal como reza el refrán, “poner todos los huevos en el mismo cesto”. Esta es una lección que todos podemos aprender de la industria que reinó en Sitges antes del turismo. The Sitges Quarterly
21
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
L’últim sabater The Last Shoemaker El último zapatero
Carlos Freire-Amori
N
o gaire lluny de la sorra daurada, del surf, de les discoteques i els bars de Sitges, hi ha un representant d’una altra època, en la que Sitges no era sinònim de diversió estiuenca i vacances sota el Sol. A la dècada de 1950, hi havia al voltant de cinquanta-cinc tallers de sabates al poble. Representaven el 70% de la indústria local –el 30% restant es dividia entre la pesca i la viticultura. La tradició de la fabricació de calçat va començar amb l’americano Joan Tarrida el 1875, i va continuar prosperant fins la dècada de 1970, quan va iniciar-se el declivi, coincidint amb l’ascens de Sitges com a destinació turística. L’home rere Sitges Sandàlies és n’Abdón Vidal, que amb la seva filla Isabel, porta la darrera torxa d’un art que està desapareixent: el de la fabricació d e c a l ç a t . Va començar a treballar al taller del carrer Germans Maristes, aleshores en mans de Calçats Puighibet, tan bon punt va deixar l’escola. Tenia catorze anys quan el 1953 va començar a aprendre tasques administratives sota la tutela d’en Puighibet. Des d’escombrar el terra, a fer de noi dels encàrrecs, fins a ajudar en qualsevol tasca que li fos requerida, un llarg recorregut li va portar a aprendre l’ofici –no solament l’administració, sinó també el dibuix i el disseny- fins a arribar a ser cap de planta, amb divuit anys. Passats uns anys, en Puighibet va jubilar-se, i en Abdón comprà la fàbrica el 1995, juntament amb el seu cosí Jaume Vicente. Durant els difícils anys que varen seguir, va canviar el nom pel de Sitges Sandàlies, en un gest d’amor i gratitud cap al poble que
22
The Sitges Quarterly
N
ot far away from the golden sand, surf, nightclubs and bars of Sitges, there is representative of another era, an era when Sitges wasn’t a synonym of summer fun and sunny vacations. Back in the 1950’s there were about 55 shoemaking workshops in town. It represented 70% of Sitges industries (the other 30% divided between fisheries and wine-making— viticulture). The shoe making tradition was begun by Cuban Joan Tarrida in 1875, and continued to grow until the 1970’s when it started its decline, coinciding with the rise of Sitges as a “tourist destination”. The man behind Sitges Sandalies is Don Abdón Vidal, who along with his daughter, Isabel Vidal, carries the last torch of a disappearing art, the art of shoemaking. He started working at the Carrer Germans Maristes workshop, then the Calçats Puighibets, fresh out school. He was fourteen in 1953 when he began his administrative apprenticeship under Don Puighibet’s tutelage. From sweeping floors, running errands, and helping in whatever capacity wherever he was needed, the long road took him from learning the ropes, not only in administration, but also in drawing and design, and by the time he was eighteen he was plant manager. As years went by, Don Puighibet eventually retired, and Don Adbón along with his cousin Jaume Vicente bought the factory in 1995. During the challenging times that followed, he changed the name to Sitges Sandalies, in a gesture of love and gratitude for the town that gave him so much. This gesture, he tells me, has become a promise to the town and its people; a promise that he wishes to continue, when the reins are
N
o muy lejos de la arena dorada de l a p l ay a, del su rf , l a s discotecas y los bares de Sitges, hay un representante de otra época, en la que Sitges no era sinónimo de diversión estival y vacaciones bajo el Sol. En la década de 1950, había alrededor de cincuenta y cinco talleres de zapatos en el pueblo. Representaban el 70% de la industria local, el restante 30% se dividía entre la pesca y la viticultura. La tradición de la fabricación de calzado empezó con el americano Joan Tarrida en 1875, y continuó prosperando hasta la década de 1970, cuando empezó su declive, coincidiendo con el ascenso de Sitges como destino turístico. El hombre que está detrás de Sitges Sandàlies es Don Abdón Vidal, que junto a su hija Isabel, lleva la última antorcha de un arte que está desapareciendo: el de la fabricación de calzado. Empezó trabajando en el taller de la calle Hermanos Maristas, entonces en manos de Calzados Puighibet, recién salido del colegio, sólo tenía catorce años cuando en 1953 empezó aprendiendo tareas administrativas bajo la tutela de Don Puighibet. Desde barrer el suelo, hacer de chico de los recados, ayudar en cualquier tarea que le fuera requerida, un largo recorrido le llevó a aprender el oficio, no sólo de administración, sino también dibujo y diseño hasta llegar a ser jefe de planta, con dieciocho años. Con el transcurrir de los años, Don Puighibet se jubiló, y Abdón compró la fábrica en 1995, junto con su primo Jaume Vicente. Durante los duros años que siguieron, cambió el nombre por el de Sitges Sandàlies, en un gesto de amor y gratitud hacia el pueblo que le había dado tanto. Este detalle –me confesó, se ha convertido en una promesa al pueblo y a su gente; una promesa que desea mantener, cuando las riendas de la empresa pasen a su hija Isabel. Otro ejemplo de su compromiso con el pueblo son los azulejos de cerámica pintados a mano que regala a sus mejores clientes,
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges tant li havia donat. Aquest detall –em va confessar–, s’ha convertit en una promesa al poble i a la seva gent; una promesa que desitja mantenir, quant les regnes de l’empresa passin a la seva filla Isabel quan ell es jubili. Un altre exemple del seu compromís amb el poble són les rajoles de ceràmica pintades a mà que regala als seus millors clients, obra d’en Lluís Marcé, un dels últims ceramistes de Sitges. La rajola, que presenta la forma de l’església de La Punta, porta també el logotip de Sitges Sandàlies. Una de les coses que feia destacar a Calçats Puighibet era la manera en que compensava els treballadors. Una de les tasques d’Abdón era la de cercar una manera de reduir el temps de producció, millorar l’eficiència i compensar els treballadors pels seus resultats amb emoluments extra –és quelcom més habitual avui en dia, però aliè a la pràctica habitual de les fàbriques de calçat de Sitges dels anys seixanta. El turisme va matar el calçat L’al·licient dels bons sous que pagaven els hotels, restaurants i la indústria del turisme durant uns quants mesos l’any, va superar l’atractiu que podia tenir aquest art, que acostumava a ser anònim. El motiu del declivi no fou únicament el fet que els obrers busquessin feina en la nova indústria, sinó que fins i tot els propietaris de les fàbriques se’n adonaren que aquestes podien ser destinades a oferir llit i teca, o inclús per hostatjar petits hotels. Conseqüentment, les eines i el cuir foren reemplaçats per gandules, para-sols i tauletes de terrassa per a prendre el cafè. A més, la disponibilitat de mà d’obra artesana experimentada disposada a seguir amb l’ofici, fou decreixent progressivament. Mentre xerrava amb el senyor Abdón, una cosa era evident: la seva passió pel negoci, l’orgull que li desperta el seu ofici. Em va explicar que, malgrat totes les dificultats que ha tingut, ell segueix endavant –“el camí no és fàcil”. Actualment pateix la pressió de l’imparable fenomen del “Made in China”, una economia nacional greument ferida, i una crisi global. Quan se li demana sobre com combat aquests enemics, no dubta en respondre que “fabricant una sabata de la que sentir-me orgullós”. Seguint amb la seva dilatada associació amb Swarovsky (la joieria de pedres precioses), les pedres de la qual utilitza pel calçat, a més d’usar cuir de primera qualitat d’Espanya i d’Itàlia, aposta per la innovació i per l’exportació fora d’Espanya i inclús d’Europa. Aquest és el seu pla per tal de resistir la tempesta.
passed to his daughter Isabel after he retires. Another example of his commitment to the town are the hand painted ceramic gift tiles he gives to large-order customers commissioned from local artist, Luis Marcé, one of the last ceramicists in Sitges. The souvenir gift tile, shaped like the church, is hand painted with the Sitges Sandalies logo. One thing that made Calçats Puighibets stand out was the way they compensated their workers. One of Abdón’s duties was to look for a way to reduce wasted production time, increase efficiency and to compensate the workers for their output with bonuses— something more common today, but unheard of in the shoemaking factories of Sitges in the 60’s. Tourism killed the shoe The lure of high compensation from the hotels, restaurants and tourism industry for a few months out of the year outweighed the attraction to this often anonymous art form. But it was not only the workers choosing jobs in the new industry, but the factory owners realized that their buildings could serve as bed and breakfasts or small hotels instead. Consequently, tools and leather were exchanged for lounge chairs, umbrellas, and sidewalk café tables; and the availability of skilled workers and craftsmen willing to continue the shoemaking tradition of steadily declined. While talking to Don Abdón, one thing was evident—the passion he feels for his trade, the pride for his craft. He explained further how, despite all the odds against him, he still marches on—“The road is not easy”. He now faces pressure from the unrelenting “Made in China” phenomenon, a struggling national economy, and a global crisis. When asked how he is battling such foes, he didn’t hesitate to reply: “to continue to create a shoe I’m proud of”. Continuing his long time association with Swarovsky (the premium stone jeweller), utilizing their stones in many of his shoes and using top quality materials such as Spanish and Italian leather, he is banking on innovation and exporting his shoes outside of Spain and even Europe. That is his flight plan to weather the storm.
obra de Lluís Marcé, uno de los últimos ceramistas de Sitges. El azulejo, que presenta la forma de la iglesia de La Punta, lleva también el logo de Sitges Sandàlies. Una de las cosas que hizo destacar a Calzados Puighibet fue la manera en que compensaba a sus trabajadores. Una de las labores de Abdón era buscar una manera de reducir el tiempo de producción, mejorar la eficiencia y compensar a los trabajadores por sus resultados con extras, algo más habitual hoy en día, pero ajeno a la práctica habitual de las fábricas de calzado de Sitges de los años sesenta. El turismo mató al calzado El aliciente de los buenos salarios que pagaban hoteles, restaurantes y la industria del turismo durante unos meses al año, superó el atractivo que podía tener este arte, que solía ser anónimo. El motivo del declive no fue únicamente que los obreros buscaran empleo en la nueva industria, sino que los propios propietarios de las fábricas se dieron cuenta de que éstas podían ser destinadas a ofrecer cama y comida, o incluso para alojar pequeños hoteles. Consecuentemente, las herramientas y el cuero fueron sustituidos por tumbonas, sombrillas y mesas de terraza para tomar café; además, la disponibilidad de mano de obra artesana experimentada dispuesta a continuar en el oficio, fue menguando progresivamente. Mientras charlaba con Don Abdón, una cosa era evidente: su pasión por el negocio, el orgullo que le despierta su oficio. Me explicó que, a pesar de todas las dificultades que ha tenido, él sigue adelante: “el camino no es fácil”. Actualmente sufre la presión del imparable fenómeno de “Made in China”, una economía nacional seriamente dañada, y una crisis global. Cuando se le pregunta cómo combate estos enemigos, no duda en responder que “fabricando un zapato del que me sienta orgulloso”. Siguiendo con su ya dilatada asociación con Swarovsky (la joyería de piedras preciosas), cuyas piedras emplea en el calzado, además de utilizar cuero de primera calidad de España e Italia, apuesta por la innovación y por la exportación fuera de España e incluso fuera de Europa. Este es su plan para resistir la tormenta.
Quan se li demana sobre com combat aquests enemics, no dubta en respondre que “fabricant una sabata de la que sentir-me orgullós”.
The Sitges Quarterly
23
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
Xocolatl
Cheyenne Crump
A
l passar davant de Xocolatl, hom se sent atret pel seu meravellós aparador, on podem apreciar dolços de confiteria variats, des de vi de postres fins a precioses caixes de bombons, amb xocolates creades especialment per a cada estació de l’any. Un cop a l’interior de la botiga podem trobar, a més d’exquisides delícies, un ampli assortit de barreges de cafè, tasses de té, llaunes de té i altres accessoris, fins i tot un joc de taula de xocolata anomenat “Quetzalcóatl”. El cacau, cultivat des del 1500 AC pels olmeques (la primera gran civilització del que avui és Mèxic), s’emprava per l’elaboració de la xocolata, en origen utilitzada per les seves propietats medicinals al Nou Món. Els primers remeiers crearen una beguda de xocolata a base de moldre grans de cacau i diluir la pasta resultant en aigua. Aquesta barreja sense sucre es bevia per plaer, essent el seu sabor intensificat pels maies cap el 1200 AC amb ingredients com xili, canyella, pebre, vainilla i espessida amb farina de blat de moro. Els grans també eren utilitzats com a moneda, essent posteriorment introduïts a Europa pels exploradors espanyols al segle XVI. Llavors es quan va començar a ser consumida com una beguda pels rics, i desprès desitjada per tothom, creant una
24
The Sitges Quarterly
Foto: Ignasi Montserrat i Quevedo
U
pon passing Xocolatl, one is attracted to its window displaying a myriad of confectionary treats, from dessert wine to beautifully packaged gift boxes of the artisan chocolates, special chocolate designs being created for every season. Inside you’ll find, in addition to the luscious delectable, assorted coffee blends, teapots, tins of tea and other accessories, even a chocolate board game called “Quetzalcoatl”. Cocoa, cultivated as far back in time as 1500 BC by the Olmec (the first major civilization in Mexico), was used to make chocolate, originally used for its medicinal properties in the New World. Early healers created a chocolate drink by pounding cocoa beans into a paste and diluted it with water. This unsweetened mixture was offered to patients with diseases of the kidney or liver. Subsequently the mixture was used for pleasure, enhanced by the Mayans in the 1200s with chile, cinnamon, pepper, vanilla and thickened with cornmeal. The beans were also used as currency and later introduced by early Spanish explorers to Europe in the XVI century where it was first consumed as a drink by the rich, then sought after by all, creating the demand that continues today. As for the name xocolatl, some historians
A
l pasar frente a Xocolatl, uno se siente atraído por su maravilloso escaparate en el que podemos apreciar todo tipo de dulces de confitería, desde vino de postre a preciosas cajas de bombones, con chocolates creados especialmente para cada estación del año. Una vez dentro, además de estas exquisitas delicias, podemos encontrar un amplio surtido de mezclas de café, tazas y latas de té y otros accesorios, incluso un juego de mesa de chocolate llamado “Quetzalcóatl”. El cacao, cultivado desde el año 1500 AC por los olmecas (la primera gran civilización del actual México) se utilizaba para elaborar chocolate, en origen empleado por sus propiedades medicinales en el Nuevo Mundo. Los primeros curanderos crearon una bebida de chocolate a base de moler granos de cacao y diluir la pasta resultante en agua. Esta mezcla sin azúcar se bebía por placer, siendo su sabor intensificado por los mayas hacia el año 1200 AC con ingredientes como el chile, la canela, la pimienta y la vainilla y que luego era espesada con harina de maíz. Los granos también eran utilizados como moneda, siendo posteriormente introducidos en Europa por los exploradores españoles en el siglo XVI, donde empezó a ser consumida
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges demanda que segueix viva fins el dia d’avui. Pel que es fa al nom de xocolatl, alguns historiadors creuen que la paraula “xocolata” prové de la paraula nàhuatl (el nàhuatl era la llengua dels asteques) chocolatl o, de fet, xocolatl; d’altres creuen que és una derivació de “Xólotl”, el déu del foc i de la mala sort, germà bessó de Quetzalcóatl (“La serp emplomada”), un important déu asteca. No importa el significat del nom, perquè tal i com diria Shakespeare: “Una rosa amb qualsevol altre nom faria una olor igual de dolça”, i de fet, és així de dolça.
believe the word “chocolate” comes from the Aztec (Nahuatl) word chocolatl or, indeed, xocolatl; or maybe it was derived from Xolotl, the god of fire and of bad luck who was the twin of Quetzalcoatl (“feathered serpent”), an important Aztec god. No matter what the name is: A rose by any other name would smell as sweet, as Shakespeare would say; and sweet it is. Pure cocoa is bitter to the palette and, for most of us, always needs cream and sugar added, the flavour varying with the blend of cocoa beans. Interestingly, eating solid
El cacau pur resulta amarg al paladar i, per a la majoria de nosaltres, sempre necessita nata i sucre afegits, variant el sabor en funció de la barreja de grans de cacau. Curiosament, a Barcelona es menja xocolata sòlida des de finals del segle XVIII. A Catalunya el cacau s’utilitza com a saó per la daina, el conill i el porc senglar, i també a les salses de picada –salses elaborades a base de moldre els ingredients a un morter. La xocolata de Xocolatl és elaborada per Juan Carlos Pagès a Barcelona, però es ven exclusivament en aquesta tenda de Sitges des del 5 d’agost de 2001. La seva creació més local és la trufa (Trufes de Malvasia), feta amb autèntica malvasia de Sitges, aquest vi creat i envellit en botes de castany a l’Hospital Sant Joan Baptista de la nostra localitat. Altres xocolates són presentades amb catània: crocant d’ametlles, xocolata blanca i pols de cacau, originària de Vilafranca del Penedès. El cafè de la casa és una barreja moderada, amb sabor lleuger però aromàtic, còmode pel paladar. María Mata Romero és l’encarregada de l’empresa, que des d’un inici s’ha ocupat de les caixes de bombons i va crear el logotip inspirat en els asteques i la seva adoració del Sol, essent aquest la força creadora dels tres productes primaris de la tenda: el té, el cafè i, sobretot, la xocolata.
chocolate has existed in Barcelona since the end of the eighteenth century. In Catalunya cocoa can be used as a savoury seasoning for game, rabbits, and wild boar or in salsas de la picada – made by a process in which ingredients are minced with a mortar. The chocolate of Xocolatl, created by Juan Carlos Pages, is actually made in Barcelona, but sold exclusively at this location in Sitges since 2001. Its most local creation is its truffle (Trufes de Malvasia) made with authentic Malvasia de Sitges wine created and aged in chestnut barrels at the Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges. O t h e r chocolates are offered including Cataña, almonds with crocant (caramel coating), white chocolate a n d c o c o a p o w d e r, originated in Vila Franca; the signature coffee is a mild, light flavoured yet aromatic blend, easy on the palette. Maria Mata Romero is the person behind this enterprise, who, from the beginning, has been involved with the packaging and created the logo inspired by the Aztecs and their worship of the sun, the sun being the creative force behind the three primary products of the shop—tea, coffee, and above all, chocolate.
La xocolata de Xocolatl és elaborada per Juan Carlos Pagès a Barcelona, però es ven exclusivament en aquesta tenda de Sitges des del 5 d’agost de 2001.
Carrer Àngel Vidal, 31 08870 Sitges tel. 938 947 899 www.facebook.com/xocolatl.cat xocolatl@xocolatl.es
como bebida para gente pudiente, y luego deseada por todos, creando una demanda que sigue viva hasta nuestros días. En cuanto al nombre xocolatl, algunos historiadores creen que la palabra “chocolate” procede de la palabra náhuatl (el náhuatl era el idioma de los aztecas) chocolatl o incluso, xocolatl; otros creen que es una derivación de Xólotl, el dios del fuego y de la mala suerte, hermano gemelo de Quetzalcóatl (“La serpiente emplumada”), un importante dios azteca. Pero no importa lo que signifique el nombre, ya que como diría Shakespeare: “Una rosa con cualquier otro nombre olería igual de dulce”, y de hecho es así de dulce. El cacao puro resulta amargo al paladar y, para la mayoría de nosotros, siempre necesita nata y azúcar añadidos, variando el sabor en función de la mezcla de granos de cacao. Curiosamente, en Barcelona se come chocolate sólido desde finales del siglo XVIII. En Cataluña el cacao se utiliza como sazón para el gamo, el conejo y el jabalí, o en salsas de picada –salsas para cuya elaboración se muelen los ingredientes en un mortero. El chocolate de Xocolatl es elaborado por Juan Carlos Pagés en Barcelona, pero se vende exclusivamente en esta tienda de Sitges desde el 5 de agosto de 2001. Su creación más local es la trufa (Trufes de Malvasía), hecha con auténtica malvasía de Sitges, un vino creado y añejado en barricas de castaño en el Hospital de San Juan Bautista de nuestra localidad. Otros chocolates son presentados con catanya: crocante de almendras, chocolate blanco y polvo de cacao, originario de Vilafranca del Penedès. El café de la casa contiene una mezcla moderada con sabor ligero pero aromático para el paladar. María Mata Romero es la persona al cargo de la empresa, que desde el principio se ocupó de las cajas de bombones y creó el logo inspirado en los aztecas y su adoración del Sol, siendo éste la fuerza creadora de los tres productos primarios de la tienda: el té, el café y, sobretodo, el chocolate. The Sitges Quarterly
25
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
Ignasi Montserrat i Quevedo
L
a benzina era part de la sang del Sitges del principis del segle XX, sobre tot gràcies a l’Autòdrom de Terramar, però la indústria de l’automoció també hi va ser present en la forma d’una fàbrica d’automòbils, que no duia altre nom que Sitjes. És una
G
asoline ran through the veins of Sitges at the beginning of the XX Century, specially flowing through Terramar Course Ring, but automotive industry was also in Sitges in the very shape of a car factory. It is a common legend that the
L
a gasolina era parte de la sangre del Sitges de principios del siglo XX, sobre todo gracias al Autódromo de Terramar. Sin embargo, la industria de la automoción también estaba presente en la forma de una fábrica de automóviles, que no llevaba otro nombre
Esquerra i dreta: Una de les poques unitats acabades que es van presentar al Saló de l’Automòvil de Barcelona abans de la guerra. Left and right: One of the few finished units that were shown in Barcelona’s Automobile Showroom before the war Izquierda y derecha: Una de las pocas unidades acabadas que se presentaron en el Salón del Automóvil de Barcelona antes de la guerra.
llegenda estesa que aquesta manufactura automobilística, que muntava cotxes artesanalment a Sitges, deu el seu nom a la castellanització del nom del poble, encara que en realitat es tracta del propi cognom del creador de la firma: Antoni Sitjes i Casahuga, que va batejar la seva empresa amb el nom de Nacional Sitjes. El seu emblema: les torres de l’escut de la vila. Cardoní de naixement, Sitjes va formar-se durant 15 anys a les fàbriques
26
The Sitges Quarterly
car-making enterprise that used to build cars in Sitges in artisanal fashion, had its name derived from a spanish form of the name of the village. Actually, it was due to the creator’s last name: Antoni Sitjes i Casahuga, who baptized his company with the name Nacional Sitjes. Its emblem: The towers from the village’s official shield. Born in Cardona, Sitjes spent 15 years learning the job while working in car factories in Strasbourg, France, where he
que Sitjes. Es una leyenda extendida que esta manufactura automovilística, que montaba coches artesanalmente en Sitges, debe su nombre a la castellanización del nombre del pueblo, cuando en realidad se trata del propio apellido del creador de la firma: Antoni Sitjes i Casahuga, quien bautizó su empresa como Nacional Sitjes. Su emblema: Las torres del escudo de la villa. Cardonés de nacimiento, Sitjes se formó durante 15 años en las fábricas
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges automovilístiques d’Estrasburg, a França, on dissenyà tres models d’automòbil que tenia plans de fabricar a Catalunya. Avui sabem que, al menys part del procés de fabricació d’aquests cotxes es va dur a terme a Sitges, al taller que la firma posseïa al carrer de Joan Maragall, a partir de l’any 1935 i fins al 1937. Des del 18 de juliol del 36, el fet de dur al nom la paraula “nacional” va esdevenir un greu inconvenient i la firma va canviar passar a dir-se Popular Sitjes. Al Saló de l’Automòbil de Barcelona del 1935 Nacional Sitjes va presentar tres models, un de 4 portes, un altre més esportiu de dues i un tercer descapotable. Tots muntaven el mateix motor de 4 cilindres que lliurava 8 cavalls de potència. Les carrosseries eren elegants, d’inspiració francesa, d’allò més característiques dels anys 30. Molt pocs cotxes van arribar a sortir de fàbrica i, que se sàpiga, avui dia no se’n conserva cap. Amb la guerra l’empresa es va reconvertir a la indústria d’armament amb l’adaptació de vehicles blindats per a l’Exèrcit Popular. A partir del 1937, s’acaba la història industrial de Sitges en el món de l’automoció: la fàbrica del carrer Joan Maragall passaria a fabricar bombes.
designed three car models planned to be built in Catalonia. Today we know that, at least part of the production process was carried out in Sitges, in a workshop belonging to the firm in Joan Maragall street, from 1935 to 1937. From July 18th 1936 onwards, the name ‘Nacional’ became a setback (within the context of the outbreak of the civil war the same year) so they changed the name to “Popular Sitjes”. I n t h e B a rc e l o n a ’s A u t o m o b i l e Showroom from 1935, Nacional Sitjes showcased three models, 4-doors compact, a 2-doors sports car and a convertible. They all sported the same 4 cylinders engine which reached 8 horsepower. The car body style was elegant, of French inspiration and very typical of the 30s. Very few cars made it out of the factory and nowadays there is no record of any surviving model. With the outbreak of the war, the company shifted gears to weaponry industry, adapting armoured vehicles f o r t h e P e o p l e ’s A r m y. A f t e r 1 9 3 7 , the industry tale of Sitges within the automotive field came to an end: the factory on Joan Maragall street ended up as a bombs factory.
automovilísticas de Estrasburgo, en Francia, donde diseñó tres modelos de automóvil con la idea de fabricarlos en Cataluña. Hoy sabemos que, al menos parte del proceso, se llevó a cabo en Sitges, en el taller que la firma poseía en la calle Joan Maragall, a desde el año 1935 hasta 1937. Desde el 18 de julio de 1936, el hecho de llevar en el nombre la palabra “nacional” se convirtió en un grave inconveniente, por lo que la firma pasó a llamarse Popular Sitjes. En el Salón del Automóvil de Barcelona de 1935 Nacional Sitjes presentó tres modelos, uno de 4 puertas, otro más deportivo de dos puertas y un tercero descapotable. Todos llevaban el mismo motor de 4 cilindros que alcanzaba los 8 caballos de fuerza. Las carrocerías eran elegantes, de inspiración francesa, muy características de los años 30. Pocos coches llegaron a salir de la fábrica y hoy en día no hay constancia de la existencia de ningún modelo que se conserve desde entonces. Con la guerra, la empresa se reconvirtió a la industria de armamento, con la adaptando vehículos blindados para el Ejército Popular. A partir de 1937, termina la historia industrial de Sitges en el mundo de la automoción: la fábrica de la calle Joan Maragall pasaría a fabricar bombas.
The Sitges Quarterly
27
locals have other plans.
The Sitges Quarterly
SQ: When did you get the idea of shooting this short film? BS: Sometimes there comes a point in life when you intend to do something and give yourself an ultimatum. If you want to make a movie and do not know how to do it, there is only one possible way to learn: do it! And that’s how this project was decided on during the summer of 2011.The director, Benjamin Scrimgeour, had previously filmed some shorts shot on Super8 and had submitted them to competition “Straight8” (www.straight8.com , in which it is necessary to shoot a roll of film of three minutes 24 seconds without editing). Two of these shorts, called “Misty’s Second Movie” and “Misty’s Horror Movie” was selected to be shown in the Cannes film festival, which encouraged him to undertake the challenge of making a longer short film, “The Lunch”, which was filmed over fourteen days and the editing by Edgar Gonzalez took about six weeks. SQ: What was the motive for filming “The Lunch” in Sitges? BS: The main reason is that Sitges
. the siblings want to sell
28
her with the help of the
SQ: Quan et va venir la idea de fer aquest curt? BS: De vegades arriba el moment que penses que t’has de proposar alguna cosa i donar-te un ultimàtum a tu mateix. Si el que vols és fer una pel·lícula i no en saps, només hi ha una possibilitat: fes-la! Així es va decidir aquest projecte l’estiu del 2011.El seu director, Benjamin Scrimgeour, havia filmat abans curts en súper 8 i els havia presentat al concurs “Straight8”, al qual es presenta una pel·lícula de tres minuts i 24 segons sense editar. Dos d’aquests curts, amb els títols de “Misty’s Second Movie” i “Misty’s Horror Movie” van ser seleccionats per a exhibició al festival de cinema de Cannes, fet que el va animar a posar-se el repte de rodar un curtmetratge de durada més llarga: “The lunch”, que es va filmar durant més de catorze dies. L’edició, a càrrec d’Edgar Gonzalez, va durar unes sis setmanes. SQ: Per què vas decidir de rodar “The Lunch” a Sitges? BS: El primer motiu és que a Sitges hi ha les localitzacions adequades i és un
age in the middle of spain.
Gloria Pedraza
er at the family estate
Un corto hecho en Sitges Una producció sitgetana A Sitges Production
several years earlier to
Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
y reunite for the funeral
benjamin scrimgeour
La Vila
SQ: ¿Cuándo surgió la idea de filmar este cortometraje? BS: A veces llega un punto en la vida en que uno se propone hacer algo y debe ponerse un ultimátum: si quieres hacer una película y no sabes cómo hacerla, sólo existe una forma posible de aprender a hacer la película: haciéndola. Y así fue como este proyecto se decidió a lo largo del verano del 2011. El director, Benjamin Scrimgeour, había filmado anteriormente unos cortos rodados en Super 8 y los había presentado en concursos “straight 8” (www.straight8. com) en los cuales es necesario filmar en un rollo de película de 3´24 minutos sin edición posterior. Uno de estos cortos llamado Misty´s second movie fue seleccionado dentro del marco del festival de Cannes, lo que le animó a emprender el reto de realizar un cortometraje de mayor envergadura: “The Lunch”, que fue filmado a lo largo de catorce días y cuya edición, realizada por Edgar González, duró alrededor de seis semanas. SQ: ¿Cuál fue el motivo que llevó a que The Lunch fuera filmado en Sitges?
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges lloc amb una gran varietat de ciutadans autòctons i residents d’altres procedències. Hi ha gent creativa amb molt de talent i experiència. Sitges, pel seu passat cultural i el seu caràcter, és un imant per a aquest tipus de professionals. Aquí hi ha càmeres, com Adrià Egea, Orban Wallace o Ramsés Villalba; actors, guionistes o compositors, com Josh Spear; i directors de fotografia, com Ben Butler. Hi ha una gran varietat de professionals altament qualificats en aquest poble tan cosmopolita. SQ: Qui va escriure el guió de la pel·lícula? BS: El guió ja el tenia, i després el vaig adaptar amb el guionista Rick Mehrabi. Volia que la història fos simple i econòmica des del punt de vista de la producció, que necessités poques localitzacions i el mínim d’actors, ja que el pressupost era limitat. Per descomptat, al final, es va anar complicant i em va acabar costant al voltant de 20.000 euros . “The Lunch”, però, va tenir la inestimable ajuda de les assistents de producció Emma Lethem i Amita Butler i l’assistent tècnic Alberto Martínez. SQ: Quin és l’argument de “The Lunch”? BS: La trama gira al voltant de la idea que totes les famílies tenen problemes. Hi ha problemes entre germans i germanes, problemes sobre l’herència, etc. “The Lunch” explica la història d’una masia propera a Sitges propietat d’una parella anglesa. Quan el marit mor, Guy, un dels fills, amb un passat turbulent, interpretat per Alex Scrimgeour, arriba a Sitges per viure amb la seva mare, que ara està sola a casa; torna a casa com el fill pròdig. Allà coneix Lorita, interpretada per Gloria March, que sembla ser la seva musa. La masia i les seves vinyes formen part de la història col·lectiva de la gent del poble, i els seus habitants la senten seva de sempre. Al cap d’un temps, la mare d’en Guy també es mor, pel qual tots els fills, que per als del poble són uns forasters, vénen d’Anglaterra per a l’enterrament i per a decidir el futur de la finca. Tot el poble és còmplice d’una conxorxa per tal que la propietat no sigui venuda a forasters, de manera que els ancians del poble, amb l’ajuda de Lorita, prenen l’acord d’enverinar amb bolets tots hereus excepte Guy, que consideren dels seus, ja que té una relació amb Lorita, la qual serveix a la casa, i amb qui ha tingut una filla en secret anomenada Eva, interpretada per Cora Ortiz. SQ: Qui el va fer, el càsting? BS: A causa del pressupost limitat no vam poder fer un càsting professional, però els vam triar els actors de manera que s’assemblessin als personatges. La majoria eren autòctons i estrangers aficionats, però, el personatge de Lorita l’ha fet, magistralment, una actriu professional i cantant anomenada Gloria March, valenciana que viu a Madrid. Era important tenir una actriu professional per
offered suitable locations and is a place with a diversity of local citizens as well as residents of different nationalities; we found creative people with great talent and experience. Sitges, for its cultural past and its character, is a magnet for this type of professionals. Here you find cameramen, such as Adria Egea, Orban Wallace, Ramses Villalba; actors, screenwriters; composers, such as Josh Spear, and cinematographers, such as Ben Butler. There is a wide variety of highly qualified professionals in this cosmopolitan village. SQ: Who wrote the screenplay of the film? BS: I had this script that I later adapted with screenwriter Rick Mehrabi. I wanted the story to be simple and economical from the point of view of production, requiring few locations and the minimum number of actors, since the budget was limited, but of course in the end it became more complex and cost me about twenty thousand euros. But “The Lunch” had the invaluable help of production assistants, Emma Lethem and Amita Butler, and technical assistant, Alberto Martinez. SQ: What is the plot of The Lunch? BS: The story revolves around the idea that all families have problems—problems between brothers and sisters, problems about inheritance, etc. “The Lunch” tells the story of a farmhouse near Sitges owned by an English couple. When the husband dies, Guy, one of the sons, with a troubled past (played by Alex Scrimgeour) comes to Sitges to live with his mother who is now alone in the farmhouse, returning home as the prodigal son. There he meets Lorita (played by Gloria March), who seems to be his muse. The farmhouse and its vineyards are part of the collective memory of the town and all its inhabitants have been emotionally attached to it since childhood. After a while Guy’s mother also dies, so all her children (tourists to the local people) come from England for the funeral to decide the future of the estate. The whole town is complicit in a covenant that the property must not be sold to foreigners, so the village Elders with the help of Lorita agree to poison with mushrooms all heirs except Guy, who is now considered part of the town as he has a relationship with Lorita who serves in the house with whom he has had a secret daughter named Eva (played by Cora Ortiz). SQ: Who did the casting? BS: Due to the limited budget we couldn’t do any professional casting, but the actors were chosen trying to match them to the characters. Most were local and foreign amateurs; however, the character of Lorita was brilliantly played by a professional Valencian actress and singer named Gloria March living in Madrid—it was important to have a professional actress for the film’s key character who joined the two worlds representing a Spanish woman, attractive and mature.
BS: La verdad es que la razón principal, es que Sitges ofrece las localizaciones idóneas y es un lugar en el que dada la diversidad de sus ciudadanos tanto locales como de diferentes nacionalidades, encontramos a gente creativa con mucho talento y experiencia. Sitges por su pasado cultural y su idiosincrasia atrae como un imán a este tipo de profesionales, aquí encuentras a cámaras como Adriá Egea, Orban Wallace y Ramses Villalba, actores, técnicos de sonido e imagen como Rupert Ivey, guionistas, compositores de música como Josh Spear, y directores de fotografía como Ben Butler, esta variedad de profesionales altamente cualificados se dan cita en este pueblo tan cosmopolita como es Sitges. SQ: ¿Quién escribió el guión del cortometraje? BS: Benjamin Scrimgeour, el director del cortometraje tenía este guión que posteriormente fue adaptado junto al guionista Ric Mehrabi. La historia debía ser simple y económica desde el punto de vista de la producción, requerir pocas localizaciones y el menor número posible de actores, ya que el presupuesto era limitado, aunque claro al final todo se vuelve más complejo y ascendió a unos veinte mil euros que fueron financiados por el propio director. The Lunch contó con la inestimable ayuda de las asistentes de Producción Emma Lethem y Amita Butler y del asistente técnico Alberto Martínez. SQ: ¿Cuál es el argumento de The Lunch? BS: Bien, el argumento gira en torno a la idea de que todas las familias tienen problemas, problemas entre hermanos, herencias,…The lunch narra la historia de una masía cercana a Sitges propiedad de una pareja de ingleses. Cuando el marido fallece, Guy uno de los hijos con un pasado turbulento (interpretado por Alex Scrimgeour) viene a Sitges para vivir con su madre que ahora se encuentra sola en la masía, vuelve a casa como el retorno del hijo pródigo y allí conoce a Lorita (interpretada por Gloria March) que parece ser su musa. La masía y sus viñas forman parte del apego colectivo de la historia del pueblo ya que todos sus habitantes están vinculados emocionalmente a ella desde su infancia. Después de un tiempo la madre de Guy también fallece por lo que todos sus hijos (guiris para la gente local) vienen de Inglaterra para el funeral y para decidir el futuro de la herencia. Todo el pueblo es cómplice de un pacto, que la propiedad no sea vendida a extraños, por lo que se acuerda unánimemente envenenar con setas a todos los herederos, excepto a Guy, que forma parte del pueblo por haber entablado una relación con Lorita que sirve en la casa y con la que ha tenido una hija secreta llamada Eva (interpretada por Cora Ortiz). SQ: ¿Cómo se realizó el casting? BS: Debido al presupuesto limitado The Sitges Quarterly
29
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
Durant l’assaig · During rehearsal · Durante el ensayo al personatge clau de la pel·lícula, tot un nexe entre dos móns, una dona espanyola madura i atractiva. També ha estat una sort tenir Nina Van Palland, que ha fet una interpretació estelar de Juanita, la matriarca de la vila, intimidadora, de presència inquietant. Als anys seixanta i setanta Nina es va fer famosa amb el duo musical Nina&Frederik. Cora Ortiz, una nena de cinc anys de Sitges, està fantàstica fent d’Eva. En Will el va interpretar Andrew St Clair, el nostre director d’actors, que, amb Gaynor Creamer, el nostre assistent de producció, es va encarregar de preparar els actors per a les dues intenses setmanes de rodatge en tan sols tres dies. Sarah, interpretada per Madeleine Harper i Violeta, interpretada per Maria Acton, són personatges de realisme increïble, tenint en compte que totes dues eren actrius totalment amateurs. Finalment, en Guy, el fill, el va interpretar de manera molt convincent el novell Alex Scrimgeour, germà del director. També van participar a “The Lunch” Simon Edmiston, Gabriel Cisneros, Sarah Lewis, Sebastian Spear i Gabriel Benaym. Tots ells es van abocar als seus personatges i van fer tot el possible en aquesta feina apassionant que és un curt. SQ: Quin tipus d’experiència ha estat, per tu, aquesta pel·lícula? BS: Ha estat extraordinària, estressant, excitant, enriquidora, divertida... Imagina’t qué és estar rodant a Sitges amb un equip de cinquanta persones—gent del poble, estrangers i turistes—durant dues setmanes; menjant junts, filmant, actuant, preparant el menjar per l’equip, buscant localitzacions... El recolzament que hem rebut durant i després del rodatge també ha estat extraordinari, especialment pel que fa Pepe Villalba, de Cafe Films,
30
The Sitges Quarterly
It was also fortunate to have Nina Van Palland who gave a brilliant performance of the intimidating presence of Juanita, the scary village matriarch. Nina was the famous singer of the musical duo Nina and Frederik in the sixties and seventies. Cora Ortiz, a five-year-old little girl of Sitges marvelously played the role of Eva. Will was played by Andrew St. Clair, our professional acting coach who, together with Gaynor Creamer, also a production assistant, took on the task of preparing our actors for the intense two weeks of filming in record time of three days. Sarah, played by Madeleine Harper and Violet, played by Mary Acton, gave incredible realism to their characters considering that both were completely amateur actresses. Finally, Guy, the son, was played very convincingly by the completely new actor Alex Scrimgeour, brother of the director. Also participating in “The Lunch” were Simon Edmiston, Gabriel Cisneros, Sarah Lewis, Sebastian Spear, and Gabriel Benaym. They all threw themselves into their characters and did their best in the exciting task of making a short film. SQ: What was the experience of making this film for you? BS: It was extraordinary, stressful, exciting, rewarding, exhausting, fun, …. Imagine, shooting in Sitges with a team of fifty people—locals, foreigners and tourists— for two weeks. Eating together, filming, acting, preparing snacks for the team, scouting locations, etc. The support and help of all the team members during and after the shoot was extraordinary, especially Villalba Pepe of Cafe Films, who, when he learned of the project, offered all technical equipment, lights, cameras and equipment from his studio in Barcelona. Also brilliant was Ramon Catala,
con el que contaba la cinta, los actores fueron elegidos intentando ajustarse a los personajes. La mayoría eran amateurs tanto locales como extranjeros, sin embargo, el personaje de Lorita fue brillantemente interpretado por una actriz y cantante profesional valenciana llamada Gloria March que vive en Madrid, era importante una actriz profesional para el personaje clave de la película que es un nexo entre los dos mundos y representa una mujer española, atractiva y madura. También fue una suerte contar con Nina Van Palland que fue capaz de transmitir una brillante actuación de presencia intimidante en el personaje de Juanita, una anciana del pueblo. Nina fue la famosa cantante del dúo musical “Nina and Frederik” en la década de los sesenta y setenta. Cora Ortiz una niña de Sitges que durante el cortometraje contaba con 5 años, interpretó maravillosamente el papel del personaje de Eva, la niña. Will, fue interpretado por Andrew St Clair, coach professional de actores que tuvo la tarea, junto a Gaynor Creamer también asistente de producción, de preparar en un tiempo récord de sólo tres días a los actores para las intensas semanas del rodaje. Sarah, interpretada por Madeleine Harper y Violet, interpretada por Mary Acton, le dieron un realismo increíble a sus personajes considerando que ambas eran actrices completamente amateurs. Y por último Guy, el hijo, fue interpretado de forma muy verídica, por el actor completamente novel Alex Scrimgeour, hermano del director. También participaron en The Lunch: Simon Edmiston, Gabriel Cisneros, Sarah Lewis, Sebastián Spear, Gabriel Benaym. Todos ellos se volcaron en sus personajes y se esforzaron al máximo en la apasionante tarea de realizar un cortometraje. SQ: ¿Cuál ha sido la experiencia del rodaje? BS: Ha sido extraordinaria, estresante, emocionante, gratificante, agotadora, divertida,… Imaginaos, rodar en Sitges con un equipo de cincuenta personas, locales y extranjeros durante casi dos semanas. Comiendo juntos, filmando, actuando, yendo y viniendo, preparando bocadillos para el equipo, buscando localizaciones. El apoyo y la ayuda de todos los componentes del equipo durante y después del rodaje fue extraordinario. Especialmente, Pepe Villalba de Café Films, que cuando se enteró del proyecto nos ofreció todo el equipo técnico, luces y cámaras de su estudio de Barcelona. Al igual que Ramón Catalá, cura de la iglesia de San Felix de Olivella que nos permitió grabar el sonido del Coro de la Casa de Andalucía de Vilanova dentro de su parroquia, durante esta grabación nocturna, casi todo el equipo del rodaje estaba
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges que, quan va saber del projecte, ens va oferir tot d’equipament professional, com càmeres i llums, del seu estudi de Barcelona. També va ser fantàstic comptar amb mossèn Ramon Català, capellà d’Olivella, que ens va deixar gravar el cant de la coral de la Casa de Andalucía de Vilanova a la parròquia. Durant l’enregistrament, a la nit, gairebé tot l’equip seia als bancs de l’esglèsia, escoltant en silenci. Va ser un moment màgic. Gran part de la pel·lícula la vam rodar a la masia de Can Pau Olivella, i durant els descansos vam gaudir d’un servei de càtering organitzat per Lizzie Wallace i Katrina Fiske. Menjàvem tots junts al pati, tot parlant, mentre els actors es canviaven en una habitació. En una altra Sophie Merabi i Laura Munt estaven maquillant; i encara en una altra, estàvem gravant. Els qui estaven massa cansats, feien una becaineta al sofà de la sala, mentre la nena de la pel·lícula s’entretenia anant amunt i avall i jugava amb un vell cavall de cartró que hi havia en una altra habitació. La casa és enorme, i l’equip l’omplia de vida. Ara que hem acabat el rodatge, la trobem molt a faltar. El darrer dia de rodatge vam fer un dinar de comiat al restaurant del Gabriel Benaym, en que vam presentar el making of. Va ser molt divertit. SQ: Presentaràs “The Lunch” al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra cada any a Sitges? BS: Seria meravellós que triessin la pel·lícula pel festival—la podríem anar a veure tots plegats! De moment, però, estic pensant en el guió de la meva propera pel·lícula.
pastor of the church of St. Felix of Olivella, who allowed us to record the sound of the Choir of the Casa de Andalucía de Vilanova in his parish. During the night recording, most of the crew were sitting on benches listening in complete silence and I assure you it was a magical moment. Much of the film was shot in the Masia Can Pau, Casa Felix d’Olivella, www. casafelix.com and during breaks we had a catering service organized by Lizzie Wallace and Katrina Fiske. We ate together on the patio, exchanging impressions, while in one of the rooms actors changed clothes, in another Sophie Mehrabi and Laura Munt made up the actors, in another some scenes were being filmed. Someone tired from the intense filming was taking a nap on the living room couch, while the little girl of the film scampered through the hallways and entertained herself on an old rocking horse in one of the bedrooms. The house was huge and the crew filled her with life. After the filming that we were so eager to finish, ironically, we could not help missing it, having lived such an intense but rewarding experience. So on the last day of shooting, we organized a farewell dinner at the Gabriel Benaym Restaurant to present the ‘making off’ (film about the making of the film), which was really fun. SQ: Will “The Lunch” be presented at the next Fantastic Film Festival of Catalonia held every year in Sitges? BS: It would be wonderful if the film were chosen by the film festival—we could all go to see it together! But at the moment I am thinking about a new script for my next movie.
sentado en los bancos escuchando en absoluto silencio y os aseguro que fue un momento mágico. Gran parte del cortometraje fue rodado en la Masía Can Pau, Casa Felix d’Olivella (www.casa-felix.es) y durante las pausas teníamos un servicio de catering organizado por Lizzie Wallace y Katrina Fiske. Comíamos todos juntos en el patio intercambiando impresiones, mientras en una de las habitaciones se cambiaba de vestuario, en otra Laura Munt y Sophie Mehrabi maquillaban a los actores, en otra se filmaban algunas escenas, alguien descansaba del intenso rodaje echando una pequeña siesta en el sofá del salón, y al mismo tiempo la niña del corto correteaba por todos los pasillos y se entretenía balanceándose en un antiguo caballito de madera de uno de los dormitorios. La masía era enorme y el equipo de rodaje la llenaba de vida. Después del rodaje, que estábamos deseando acabar, irónicamente no podíamos evitar echarnos de menos, habíamos vivido una experiencia intensa pero muy enriquecedora. Por lo que el último día de rodaje se organizó una cena de despedida en el Restaurante Gabriel para presentar el making off que fue realmente divertido. SQ: ¿The Lunch será presentada el próximo Festival de cine fantástico de Catalunya? BS: Sería maravilloso que el cortometraje fuera elegido por el festival de cine en la próxima edición y todos pudiéramos ir a verla juntos. Aunque en este momento el director ya está considerando algún nuevo guión para hacer la próxima película.
DVD Cover · Carátula del DVD directed by benjamin scrimgeour
a MAY-B film
an english family reunite for the funeral of their mother at the family estate in a hill top village in the middle of spain. guy has returned several years earlier to care for his mother with the help of the housemaid, lorita. the siblings want to sell the masia but the locals have other plans.
a MAY-B film
The Lunch © a MAY-B film 2011 bscrimgeour@telefonica.net
The Sitges Quarterly
31
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges
Revolució a
nit:PACHÁ
la
Nightlife Revolutioned: Pachá Revolución en la noche: Pachá Fernando Javier Padilla Angulo
A
més de l’oportunitat de negoci que Ricardo Urgell veié a un Sitges que tornava a despertar al turisme internacional cap allà els anys seixanta, el fet de pertànyer a una família de pintors i fotògrafs probablement influí en la creació de la discoteca que va canviar el món de la nit de cap a peus: Pachá. Nascut a Barcelona el 1937 a una família acomodada amb vincles amb el Garraf, Ricardo va viure a una atmosfera impregnada d’art des de la seva infantesa. El seu besavi fou Modest Urgell i Anglada (1839-1919), pintor paisatgista i dramaturg, vinculat la major part de la
Ilustración: Toshiko Sakurai
B
esides the business opportunity which Ricardo Urgell saw in a Sitges which was re-awakening to international tourism back in the sixties, the fact that he belonged to a family of painters and photographers probably influenced his creation of the discotheque which changed the nightlife world from top to bottom: Pachá. Born in Barcelona in 1937 into a middleclass family with links to Garraf, Ricardo lived in an atmosphere instilled with art since his childhood. His great-grandfather was Modest Urgell i Anglada (1839-1919), a landscape painter and a playwright, who was linked for most of his life to the Art School of La Lonja, in Barcelona, where Mariano Fortuny was his classmate, and where he taught Pablo Picasso, Joan Miró and Anglada-Camarasa. His grandfather was Ricard Urgell i Carreras (1873-1924), also a painter, a regular exhibitor in the Sala Parés, the most important art gallery in Barcelona. With the father of Pachá’s founder, the artistic inclinations of the family turned into entrepreneurial ones. He introduced the Ducati motorcycles into Spain and engineered the first go-kart. Ricardo, who refused to enter the university life but had a business sense which seemed almost a family inheritance, decided in 1965 to open the pub Tito’s in “Carrer del Pecat” (“Sin Street”) in Sitges, where the family spent holidays. It was so successful that on July the 21st 1967, he opened the first Pachá discotheque in what formerly was the Mas d’en Lliri, in Vallpineda. The ticket price, including a drink, was 150 pesetas (0.90 €), and the checkroom 10 (0.06 €). Ricardo’s girlfriend back then, Marina Cobos, gave him the idea for the name: ‘you’ll live like a Pasha with the money you’ll make from it’.
Marina Cobos, su novia de entonces, fue la que inventó la famosa frase: “con el dinero que vas a hacer, vivirás como un pachá” seva vida a l’Escola d’Art de La Llotja, a Barcelona, on va compartir aules amb en Mariano Fortuny, i va donar classes a Pablo Picasso, Joan Miró i Anglada-Camarasa. El seu avi va ser Ricard Urgell i Carreras (1873-1924), també pintor, expositor habitual de la Sala Parés, la galeria d’art més important de Barcelona. Amb el pare del fundador de Pachá, les inclinacions artístiques de la família es van tornar empresarials. Introduí les motocicletes Ducati a Espanya i dissenyà el primer kart. Ricardo, que refusà d’entrar a la universitat però posseïa un olfacte pels
32
The Sitges Quarterly
A
demás de la oportunidad de negocio que Ricardo Urgell vio en un Sitges que volvía a despertar al turismo internacional allá por los años sesenta, el hecho de pertenecer a una familia de pintores y fotógrafos influyó probablemente en la creación de la discoteca que cambiaría el mundo de la noche por completo: Pachá. Nacido en Barcelona en 1937 en una familia acomodada con vínculos con el Garraf, Ricardo se nutrió de un ambiente impregnado de arte desde su infancia. Su bisabuelo fue Modest Urgell i Anglada (1839-1919), pintor paisajista y dramaturgo, vinculado la mayor parte de su vida a la Escuela de Arte de La Lonja, en Barcelona, donde compartió clases con Mariano Fortuny, y donde dio clase a Pablo Picasso, Joan Miró y Anglada-Camarasa. Su abuelo fue Ricard Urgell i Carreras (1873-1924), también pintor, expositor habitual de la Sala Parés, la galería de arte más importante de Barcelona. Con el padre del fundador de Pachá, las inclinaciones artísticas de la familia de tornaron empresariales. Introdujo las motocicletas Ducati en España y diseñó el primer kart. Ricardo, que rehusó entrar en la Universidad pero poseía un olfato para los negocios que bien parecía herencia familiar, decidió abrir en 1965 el pub Tito’s en la calle del Pecado de Sitges, donde la familia solía pasar las vacaciones. Tuvo tanto éxito que el 21 de julio de 1967 abrió la primera discoteca Pachá en el antiguo Mas d’en Lliri, en Vallpineda. La entrada, que incluía una consumición, costaba 150 pesetas (0,90 €) y el guardarropa 10 pesetas (0,06 €). Marina Cobos, su novia de entonces, fue la que inventó la famosa frase: “con
La Vila Fet a Sitges · Made in Sitges · Hecho en Sitges negocis que ben bé semblava una herència familiar, va decidir d’obrir el 1965 el pub Tito’s al carrer del Pecat de Sitges, on la família acostumava a passar les vacances. Va tenir tant d’èxit que el 21 de juliol del 1967 va obrir la primera discoteca Pachá a l’antic Mas d’en Lliri, a Vallpineda. L’entrada, que incloïa una consumició, costava 150 pessetes (0,90 €), y el guardaroba 10 (0,06 €). La seva xicota d’aleshores, la Marina Cobos, li va donar la idea del nom: “viuràs com un paixà amb els diners que hi faràs”
Growing up
Roberto’s love for Sitges bore fruit with three more establishments: Pachito (1968), Biba (1971) and the most recent, Sweet Pachá (2007) at Aiguadolç. However, his entrepreneurial spirit needed more space, and in 1970 he opened another Pachá disco in Lloret de Mar, followed by several pubs in Barcelona two years later, jumping into Ibiza
Creixement
L’amor d’en Ricardo per Sitges es traduí en tres locals més: Pachito (1968), Biba (1971) i el més recent, Sweet Pachá (2007) a Aiguadolç. Nogensmenys, el seu esperit emprenedor necessitava quelcom més, i el 1970 va obrir una altra discoteca Pachá a Lloret de Mar, seguida per diversos pubs a Barcelona dos anys més tard, saltant cap a Eivissa el 1973. En aquells dies el personal de la discoteca de la illa constava de quinze persones; avui en dia en són més de quatre-centes. El creixement ha sigut imparable, gràcies a la diversificació del negoci i a l’expansió més enllà de les nostres fronteres. El Grup Pachá té actualment 110 establiments repartits arreu del món: Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, i dona feina a unes 800 persones. A més, ha obert diversos hotels a Eivissa. Pachá ha obtingut dos guardons: dos del Foment d’Arts Decoratives, i la Medalla d’Or al Mèrit Turístic (2002) Avui en dia en Ricardo Urgell viu una vida tranquil·la a Eivissa. S’ha casat dues vegades, és pare de tres fills (tots ells treballen amb ell) i té un nét. En certa manera troba a faltar l’atmosfera dels seixanta, quan la música era més tranquil·la i la gent anava a les discoteques a lligar, i no tan sols a escoltar música. Però per sobre de tot, Pachá no és només un nom, sinó una marca, que milions de persones de tot el món associen amb la festa, amb la nit i amb la Mediterrània. El 1967, més que revolucionar la nit d’un petit poble de pescadors i de fabricants de calçat amb un fort passat artístic, Ricardo Urgell va començar a revolucionar la nit, i tot va tenir inici a Sitges.
in 1973. Back then the staff of the island’s disco was 15 people; today it is more than 400. Growth has been unstoppable, thanks to the diversification of the business and the expansion beyond our borders. The Pachá Group has currently 110 entertainment venues
scattered all over the world: Europe, America, Africa and Asia, and employs over 800 people. It has opened several hotels in Ibiza as well. Pachá has been awarded two Prizes: two for the Promotion of Decorative Arts, and he Golden Medal of Tourism Merit (2002). Nowadays Ricardo Urgell lives a tranquil life in Ibiza. He has been married twice, is father to three sons (all of them work with him) and has a grandson. Somehow he misses the atmosphere of the sixties, when the music was quieter and people went to the discos to flirt, not just to listen to the music. Above all, Pachá is not only a name, but a label, which millions of people all around the world associate with partying, nightlife and the Mediterranean. In 1967, more than revolutionizing the nightlife of a small village of fishermen and shoemakers with a strong artistic past, Ricardo Urgell began to revolutionize the whole nightlife world, and he started it all in Sitges.
el dinero que vas a hacer, vivirás como un pachá”.
Crecimiento
El amor de Ricardo por Sitges se plasmó en tres locales más: Pachito (1968), Biba (1971) y el más reciente, Sweet Pachá (2007) en Aiguadolç. Sin embargo, su espíritu emprendedor necesitaba algo más, y en 1970 abrió otra discoteca Pachá en Lloret de Mar, seguida por varios pubs en Barcelona dos años más tarde, saltando a Ibiza en 1973. En ese entonces el personal de la discoteca de la isla constaba de quince personas; hoy son más de cuatrocientas. El crecimiento ha sido imparable, gracias a la diversificación del negocio y a la expansión más allá de nuestras fronteras. El Grupo Pachá tiene actualmente 110 establecimientos r e p a r t i d o s por todo el m u n d o : Europa, América, África y Asia, y emplea a unas 800 personas. Además ha abierto v a r i o s hoteles en Ibiza. Pachá ha obtenido dos premios: dos del Fomento de las Artes Decorativas, y la Medalla de Oro al Mérito Turístico (2002). Hoy en día Ricardo Urgell vive una vida tranquila en Ibiza. Se ha casado dos veces, es padre de tres hijos (todos ellos trabajan con él) y tiene un nieto. En cierto modo extraña el ambiente de los sesenta, cuando la música era más tranquila y la gente iba a las discotecas a ligar, no solo a escuchar música. Pero por encima de todo, Pachá no es solo un nombre, sino una marca, que millones de personas de todo el mundo asocian a fiesta, noche y Mediterráneo. En 1967, más que revolucionar la noche de un pequeño pueblo de pescadores y de fabricantes de calzado con un fuerte pasado artístico, Ricardo Urgell empezó a revolucionar la noche del mundo entero, y todo comenzó en Sitges.
The Sitges Quarterly
33
La Vila
El Sitgetà:
José Tudela Gómez, Pocholo Cheyenne Crump
A
un lloc de vins és on podreu trobar a en Pocholo. No obstant, aquest lloc és diferent –és seu. El mateix interior s’inspira en la producció del vi. De fet, les parets i el terra de l’interior tenen un inusual acabat d’estelles de fusta, donant la sensació d’estar a un acollidor barril, o inclús a una caixa de vins. Al pis de sota, la gran taula que s’utilitza per a esdeveniments està feta de vidre i barrils. Te r r o i r. É s e l c o n j u n t d e característiques especials que la geografia, la geologia i el clima donen a un terreny, en interacció amb la genètica de la planta, i que es reflecteix en productes agrícoles com el raïm. SQ: Així doncs, aquest és el teu terroir, el lloc a on treballes i fas créixer el negoci. Com et sents al ser el teu propi cap? P: Degut a la crisi econòmica d’Espanya, he vist tancar més i més negocis. Pot arribar a fer-te sentir insegur pel que fa al teu futur, i per això vaig decidir muntar el meu a la meva manera
34
The Sitges Quarterly
Foto: Toshiko Sakurai
I
n a place for wines. That’s where you’ll find “Pocholo”. However, this place is different—it’s his. The very interior is inspired by wine-making, in fact the interior walls and floor have an unusual covering of a wood chip finish, giving the effect of being in a cosy wine barrel or crate. And downstairs, the big table used for events is of glass and barrels. Terroir. the set of special characteristics that the geography, geology and climate of a certain place, interacting with the plant’s genetics, expresses in agricultural products such as grapevines. SQ: So this is your “terroir”, your place to craft your business and make it grow. How does it feel to be your own boss? P: Due to the economic crisis in Spain, I saw more and more businesses close. It can make you feel insecure for your future; so I decided to make my own way for security. SQ: Let’s talk about your interest in wine. When did this start? P: Well, I started entering bartending competitions (Concurso de Coctelería)
E
n un lugar de vinos es dónde encontraréis a Pocholo. Sin embargo, este lugar es diferente, es suyo. El mismo interior se inspira en la producción del vino. De hecho, las paredes y el suelo del interior tienen un inusual acabado de astillas de madera, dando la sensación de estar en un acogedor barril o incluso en una caja de vinos. En el piso de abajo, la gran mesa que se emplea para eventos está hecha de vidrio y barriles. Terroir. Es el conjunto de características especiales que la geografía, la geología y el clima dan a un terreno, en interacción con la genética de la planta, y que se refleja en productos agrícolas como la uva. SQ: Así pues, este es tu terroir, el lugar donde trabajas y hacer crecer el negocio. ¿Cómo se siente el ser tu propio jefe? P: Debido a la crisis económica de España, he visto cerrar más y más negocios. Puede llegar a hacerte sentir inseguro en cuanto a tu futuro, así que decidí montar el mío a mi manera por seguridad. SQ: Hablemos de tu interés por el
La Vila El sitgetà · The Sitgetan · El sitgetano per seguretat. SQ: Parlem del teu interès pel vi. Quan va començar? P: Bé, tot va començar quan tenia setze anys i participava a concursos de cocteleria per tot Catalunya i la resta del país,. Fins i tot una vegada vaig quedar segon. Però l’interès seriós va començar fa disset anys, a Al Fresco. Seleccionàvem els nostres vins d’una extensa llista de cinc-cents vins de diferents països. Desprès vaig treballar amb Bodegas Torres durant un breu període, i a més vaig arribar a ser director de vendes de Parés Baltà, un celler familiar del Penedès que produeix vins orgànics. SQ: Hi havia bodegues a Sitges quan eres petit? P: Tan sols hi havia la bodega de l’Hospital de Sant Joan Baptista. SQ: El teu coneixement d’aquesta regió és extens. Què fa que el nostre terroir proper al mar, sigui diferent al de Vilafranca o el de més cap a l’interior? P: El massís del Garraf és una subzona de la Denominació d’Origen del Penedès. S’està parlant de que aquesta subzona se separi de la D.O. Penedès per a establir la seva pròpia D.O., ja que el terroir d’aquí és únic i la vegetació és diferent, degut a la seva proximitat al mar. Aquí, pots trobar fòssils marins sota terra, el que no ocorre més cap a l’interior. SQ: Mai he vist aquest lloc tan ple. Ja has començat a incorporar les teves idees. Què és el que sembla ser tan popular? P: Principalment els nostres vins de Catalunya. Oferim cursos i tasts de vins. Els tasts són populars, i comptem amb un excel·lent sommelier, Franck Massard, per impartir els cursos. D’altra banda, i és quelcom poc habitual a Sitges, tenim vins d’Àustria, Argentina, Califòrnia, Xile, Sudàfrica i França, que són prou populars entre els turistes. SQ: Què veus de cara al futur de Perbacco? P: M’agradaria crear més esdeveniments vinícoles, com la fira del vi (L’essència del vi) celebrada a l’Hotel Terramar ara fa dos anys. Una altra idea que tinc és crear una Festa del Vi Novell –el nostre equivalent als vins Beaujolais Nouveau de França. Una festa al llarg del carrer Sant Gaudenci serviria per a celebrar el final de la verema el novembre. SQ: Esperem veure molt més del que Pocholo ofereix al públic, i ens sentim afortunats de poder gaudir d’aquesta mostra del món del vi que és Perbacco, que en italià significa “Per Bacus”, tot i que per nosaltres significa “per Sitges”.
around Catalunya and the rest of the country when I was 16 years old, and actually won second best one year, but really, my serious interest started seventeen years ago, at Al Fresco. We selected our wines from an extensive list of 500 wines from different countries. And later, I worked for Bodega Torres for a short time, and became sales manager for Parés Baltà, a family owned Penedés bodega that produces organic wines. SQ: Were there bodegas in Sitges when you were growing up? P: There was only the cellar at the Hospital Sant Joan Baptista. SQ: Your knowledge of this region is extensive. What makes our terroir nearer the sea different to the Vilafranca area further inland? P: The Massís del Garraf is a sub-zone of the Denominación de Origen Penedés. There is talk of this sub-zone wanting independence from the D.O. Penedés to establish its own Denominación de Origen because the terroir here is unique, the vegetation is different, all due to its close proximity to the sea. You can find marine fossils in the earth here, unlike further inland. SQ: I have never seen this place so busy. You have already started to incorporate your ideas. What seems to be popular? P: Mostly our wines from Catalunya. We offer wine courses and wine tasting. The tastings are popular and we have an excellent sommelier, Franck Massard, to teach the courses. And, rarely found in Sitges, we have wines from Austria, Argentina, California, Chile, South Africa, and France, which are popular with tourists. SQ: And for the future of Perbacco, what do you see? P: I hope to create more wine events like the wine fair, L’esséncia del Vi, held at the Hotel Terramar every two years. Or another idea: I’d like to establish a Fiesta de Vi Novell—our equivalent of Beaujolais Nouveau wines in France. A Fiesta along Carrer Sant Gaudenci would commemorate the end of the grape harvest in November. SQ: We look forward to seeing much more of what Pocholo brings to the public and we are fortunate to have his sampling of the world of wine here in Perbacco, which translates in Italian, “for Bacchus”, but really for us it means, for Sitges.
vino. ¿Cuándo empezó? P: Bueno, empezó al participar en concursos de coctelería por toda Cataluña y el resto del país, cuando tenía dieciséis años. Una vez incluso quedé segundo, pero el interés en serio comenzó hace diecisiete años, en Al Fresco. Seleccionábamos nuestros vinos de una extensa lista de quinientos vinos de diferentes países. Después trabajé con Bodegas Torres durante un breve tiempo, y aparte llegué a director de ventas de Parés Baltà, una bodega familiar del Penedés que produce vinos orgánicos. SQ: ¿Había bodegas en Sitges cuando eras pequeño? P: Tan sólo había la bodega del Hospital de San Juan Bautista. SQ: Tu conocimiento de esta región es extenso. ¿Qué hace que nuestro terroir, cercano al mar, sea diferente al de Vilafranca o al de más al interior? P: El macizo del Garraf es una subzona de la Denominación de Origen del Penedés. Se está hablando de que esta subzona se separe de la D.O. Penedés para establecer su propia D.O., ya que el terroir de aquí es único y la vegetación es diferente, debido a su proximidad al mar. Aquí, puedes encontrar fósiles marinos bajo tierra, lo que no ocurre en el interior. SQ: Nunca he visto este lugar tan lleno. Ya has empezado a incorporar tus ideas. ¿Qué es lo que lo hace ser tan popular? P: Principalmente nuestros vinos de Cataluña. Ofrecemos cursos y catas de vinos. Las catas son populares, y contamos con un excelente sommelier, Franck Massard, para impartir los cursos. Por otro lado, y algo poco habitual en Sitges, tenemos vinos de Austria, Argentina, California, Chile, Sudáfrica y Francia, que son populares entre los turistas. SQ: ¿Qué ves de cara al futuro de Perbacco? P: Me gustaría crear más eventos vinícolas, como la feria del vino (L’essència del vi) celebrada en el Hotel Terramar hace un par de años. Otra idea que tengo es crear una Festa del Vi Novell –nuestro equivalente a los vinos Beaujolais Nouveau de Francia. Una fiesta a lo largo de la calle Sant Gaudenci serviría para celebrar el final de la vendimia en noviembre. SQ: Esperamos ver mucho más de lo que Pocholo ofrece al público, y nos sentimos afortunados de poder disfrutar de esta muestra del mundo del vino que es Perbacco, que en italiano significa “por Baco”, aunque para nosotros significa “por Sitges”.
Tot va començar quan tenia setze anys i participava a concursos de cocteleria per tot Catalunya i la resta del país
The Sitges Quarterly
35
La Vila
El sitgetà accidental:
Gustavo Giménez L Gloria Gannaway
L
a passió d’en Gustavo per oferir als seus clients quelcom d’especial es reflecteix en les encantadores figures de xocolata en pols que fa a la crema del cafè al llet que prepara. Diu que demana als clients si volen una mica de xocolata i, si així ho desitgen, s’inspira en el propi client per a fer la figura que dibuixarà –un ocell, una flor, un disseny... “la meva mà decideix”, assegura. Ara fa nou anys, en Gustavo va deixar casa seva a Asunción (Paraguai) per tal d’iniciar la seva aventura espanyola amb una motxilla i 250 euros. Un amic seu tenia un cosí treballant a Terrassa, així doncs Gustavo va dirigir-s’hi per cercar treball i un lloc on poder quedar-se. No hi havia lloc per a ell allà, però un amic li va dir que a Sitges coneixia un lloc a on es podia quedar, i que a més allà podria treballar a la construcció. Així doncs, aquí vingué. Desprès d’instal·lar-s’hi, la seva dona va venir des d’Asunción per reunir-se amb ell. Durant els següents quatre anys va viure a Sitges mentre treballava a Vilanova i d’altres poblacions properes. Els caps de setmana treballava com a cambrer en un bar. Fa cinc anys, per fi va poder comprar el seu propi bar al Poble Sec, “L’Observatori” al carrer Pins Vens. Com a home al que li agrada estar rodejat de gent i fer-la feliç, havia trobat la feina perfecta per a ell. La majoria dels seus clients són habituals que venen a diari –el bar té un ambient molt familiar. Un dia, farà un parell d’anys, un client habitual el va inspirar a fer una figura amb xocolata en pols al cafè amb llet. El senyor va quedar tan encantat amb aquest detall inesperat, que Gustavo decidí fer-ho sempre d’ençà aleshores. Ell i la seva dona, la Rosa, juntament amb els seus dos fills, estan feliçment integrats a la cultura de Sitges. Treballen dur, però Gustavo –que canta mentre treballa- diu que realment gaudeix cuinant i preparant coses especials pels seus clients. Un client li va dir una vegada que, sempre que se sent una mica deprimit, ve a veure a Gustavo i li puja la moral. No té gaire temps lliure, però li encanta passar-lo amb la seva dona i els seus fills, i el que més li agrada fer per relaxar-se és passejar
36
The Sitges Quarterly
G
ustavo’s love of giving his customers a little extra is reflected in his charming artwork in chocolate on top of the foam of the café con leche he serves. He says he asks customers if they want chocolate and if they do, he lets each customer inspire him to decide what figure he will draw—a bird, a flower, a design…. “My hand decides”, he said. Nine years ago Gustavo left his home in Asuncion Paraguay to begin his Spanish adventure with a backpack and 250 euros. A friend of his had a cousin who was working in Terrassa, so Gustavo headed there in search of work and a place to stay. There wasn’t a place for him there but another friend said there was a place he could stay in Sitges and that he could get construction work. So he came. After he got settled, his wife came from Asuncion to join him. For the next four years he lived in Sitges and did construction work in Vilanova and other nearby towns; he was a waiter in a bar on the weekends. Five years ago, he was able to buy his own bar in Poble Sec, L’Observatori on Carrer Pins Vens. As a man who likes being around people and making them happy, he had found his perfect job. Most of his customers are regulars that come everyday—there’s a family atmosphere. One day, about two years ago, a regular customer inspired him to make a chocolate drawing on his café con leche. The man was so delighted with this unexpected treat that Gustavo decided to do it on a regular basis. He and his wife, Rosa, and their two children are happily assimilated into Sitges culture. They work hard but Gustavo, who sings while he works, says he really enjoys cooking and making special things to please his customers. One customer said that, when he is feeling a little depressed, he comes to see Gustavo and then he always feels better. He doesn’t have much free time, but he enjoys spending it with his wife and kids, and his favorite way to relax is strolling through the centre of Sitges looking at the
a pasión de Gustavo por ofrecer a sus clientes algo especial se refleja en las encantadoras figuras de chocolate en polvo que hace en la crema del café con leche que prepara. Dice que pide a los clientes si quieren un poco de chocolate y, si así lo desean, se inspira en el propio cliente para la figura que va a dibujar –un pájaro, una flor, un diseño… “mi mano decide”, asegura. Hace nueve años Gustavo dejó su casa de Asunción (Paraguay) para iniciar su aventura española con una mochila y 250 euros. Un amigo suyo tenía un primo trabajando en Tarrasa, así que Gustavo se dirigió allí en busca de trabajo y un lugar donde quedarse. No había sitio para él allí, pero un amigo le dijo que en Sitges conocía un lugar en el que se podía quedar, además de que aquí podría trabajar en la construcción. Así pues, vino a Sitges. Después de instalarse, su mujer vino desde Asunción para reunirse con él. Durante los siguientes cuatro años vivió en Sitges y trabajó en la construcción en Vilanova y otras poblaciones cercanas. Los fines de semana trabajaba como camarero en un bar. Hace cinco años, por fin pudo comprar su propio bar en Poble Sec, “L’Observatori” en la calle Pins Vens. Como hombre al que le gusta estar rodeado de gente y hacerla feliz, había
Fa nou anys, en Gustavo va deixar casa seva a Asunción per tal d’iniciar la seva aventura espanyola amb una motxilla i 250 euros Photo/Foto/ Dion Thomson
La Vila
El sitgetà accidental · The Accidental Sitmgetan · El sitgetano accidental encontrado el trabajo perfecto para él. La mayoría de sus clientes son habituales que vienen a diario y el bar tiene un ambiente muy familiar. Un día, hace un par de años, un cliente habitual le inspiró para hacer una figura con chocolate en polvo en su café con leche. El señor quedó tan encantado con este detalle inesperado, que Gustavo a partir de ese momento decidió hacerlo siempre. Él y su mujer Rosa y sus dos hijos, están felizmente integrados en la cultura de Sitges. Trabajan duro, pero Gustavo, que canta mientras trabaja, dice que realmente disfruta cocinando y preparando cosas especiales para sus clientes. Un cliente dijo una vez que, cuando se siente algo deprimido, viene a ver a Gustavo y siempre le sube la moral. No dispone de mucho tiempo libre, pero le encanta pasarlo con su mujer e hijos, y lo que prefiere para relajarse es pasear por el centro de Sitges, ver escaparates y caminar hasta la playa por las callejuelas estrechas que le dan al pueblo su encanto. Esta es la historia de éxito de un hombre, pero es ilustrativa de un algo especial que tiene Sitges, y que ha atraído a cientos de personas que buscan un buen lugar y una vida mejor. Tras pasar una temporada entre nosotros, se dan cuenta de que han encontrado lo que estaban
Ignasi Montserrat pel centre de Sitges, veure aparadors i caminar fins la platja pels carrerons estrets que li donen al poble el seu encant. Aquesta és la història d’èxit d’un home, però és il·lustrativa d’un quelcom especial que té Sitges, i que ha atret centenars de persones que busquen un bon lloc i una vida millor. Desprès de passar-hi una temporada entre nosaltres, se n’adonen que han trobat el lloc que estaven buscant. Gustavo tenia un somni, i va treballar durament per tal d’aconseguir-ho; va trobar una ciutat i un treball que el farien feliç a ell i a la seva família. Qualsevol que vagi a L’Observatori podrà veure que és un home que ha trobat el seu lloc al món, a on poder ser ell mateix i fer el que li agrada. Així doncs, si t’atanses un dia al seu bar a prendre’t un cafè, no t’oblidis de demanar-li un cafè amb llet amb art, i de veure quin dibuix l’inspires!
shops and walking down to the sea on the pretty, old narrow streets that give the town its charm. This is one man’s success story, but it is illustrative of the special something that Sitges has that has attracted hundreds of people here who are searching for a good place and a better life. After they spend a little time here, they know they have found what they were looking for. Gustavo had a dream and he worked hard to make it happen; he found a town and work that would make him and his family happy. Anyone who goes into L’Observatori can see that this is a man who has found his place in the world where he can be himself and do what he enjoys doing. So if you find yourself strolling into this bar for a coffee, don’t forget to ask for the “cafe con leche con arte” and see what you inspire him to draw!
A regular customer inspired him to make a drawing buscando. Gustavo tenía un sueño, y trabajó duro para poder conseguirlo; encontró una ciudad y un trabajo que le harían feliz a él y a su familia. Cualquiera que vaya a L’Observatori podrá ver que es un hombre que ha encontrado su lugar en el mundo, en el que poder ser él mismo y hacer lo que le gusta. Así que si te acercas un día a su bar a tomarte un café, ¡No te olvides de pedirle un café con leche con arte y ver qué dibujo le inspiras! The Sitges Quarterly
37
E
l cavall es veu sovint com un símbol de noblesa i llibertat. Qui no ha no gaudit de les seves idíl · liques imatges de rajades corrent a la plana o forts texans treballant sense descans mentre cavalca a lloms del seu lleial cavall? Un cavall és un company que transmet seguretat i ajuda a aconseguir autonomia a adults i nens amb discapacitats físiques i psíquiques. Quan ets dalt de la sella, ets igual que qualsevol altre. Igualtat en alçada independentment de les discapacitats físiques. El gerent de la Fundació La Granja, Luis Alberto Vilche ho diu així: “En aquest moment, un és com tothom”. Aquest és l’esperit de la teràpia amb cavalls. És el moment i el lloc de conèixer i unir-se a un altre ésser que ni sap ni li importa com és que els altres et miren. L a Fundació, des de la seva creació fa 10 anys, dóna l’oportunitat a molts d’aquests infants de gaudir d’activitats a l’aire lliure, acompanyats pels professionals de salut mental,
T
he horse is a symbol of nobility and freedom. Who has not enjoyed the idyllic imager y of equine herds running on plains or rugged cowboys working tirelessly while riding their loyal stallions? A delightful but little known offering in Sitges is the La Granja Foundation (Fundació La Granja), a horse stable providing riding classes and many riding opportunities and activities for the community. The Foundation, started 10 years ago, was begun for the purpose of offering children (as well as people of all ages) with mental and physical disabilities the opportunity t o e n j o y outdoor activities with horses (accompanied by mental health professionals), surrounded by nature, when their daily routine is
En aquest moment, un és com tothom
38
The Sitges Quarterly
E
l caballo es a menudo empleado como un símbolo de la nobleza y de la libertad. ¿Quién no ha no disfrutado de sus idílicas imágenes de manadas corriendo en la llanura o recios vaqueros trabajando sin descanso m i e n t r a s cabalga a lomos de su leal corcel? U n caballo es un compañero que transmite sensación de seguridad y ayuda a lograr autonomía para adultos y niños con discapacidades físicas y psíquicas. Cuando los jinetes se sientan de lado a lado en un caballo, son iguales. Iguales en altura independientemente de las discapacidades físicas. El gerente de la Fundació La Granja, Luis Alberto Vilche lo resume de esta manera: “En ese momento, uno es igual que el resto”. Este es el espíritu de la terapia con caballos. Es sobre el tiempo y el lugar para dejarse llevar, aprender, y unirse con otro ser que no le conoce -y no le importa- la manera en que otros te miran.
Un cavall transmet seguretat i autonomia
Fundaci贸 La Granja
Texto y fotos: Toshiko Sakurai The Sitges Quarterly
39
La Vila Fundació La Granja · La Granja Foundation · Fundación La Granja envoltats de natura, quan en molts casos, la seva rutina diària es limita a l’escola i la llar, ja que sovint son pesones que viuen en ambients molt protectors. Això els millora les defenses. Aquestes activitats, però, no es limiten als nens: la fundació està oberta per a persones de totes les edats. Vilche, que es va involucrar amb el projecte en part a causa de la paràlisi cerebral del seu fill, explica que “treballem per controlar les pors i la comunicació no verbal”. Resulta que, els cavalls són animals molt socials, capaços d’ajudar la gent amb dificultats de la parla. “De seguida comencen a desenvolupar la seva comunicació no verbal. Comencen a comunicar-se millor quan entren en contacte amb aquests animals “. Pel que fa als casos de síndrome de down i autistes, Vilches assenyala que la relació amb el cavall neix de manera ràpida, fins i tot en els casos en què la relació amb els pares és difícil. Els cavalls són especialment i acuradament seleccionats, ja que la seva personalitat influeix en la seva idoneïtat per a aquestes tasques. Aquí no hi ha pseudo-ciència, no enganyen ningú: anar a cavall no és màgic, no fa ningú caminar sino n’és capaç, no cura miraculosament. No obstant, el factor lúdic i afectiu que es troba en el treball amb els cavalls és un element que el diferencia de la teràpia convencional. Això és una cosa que la Fundació sap: “s’ha d’estar de bon humor per tal d’avançar en el tractament i la medicació”. Les teràpies i la manutenció dels cavalls, 46 cavalls en total, 37 en propietat de la fundació; es financen amb activitats d’escola hípica convencional i una gran varietat d’espectacles, campaments d’estiu i activitats turístiques.
Horses are very social creatures that are able to help people with underdeveloped verbal communication. 40
The Sitges Quarterly
Luis Alberto Vilche (centre/center/centro) & Hassan (dreta/right/derecha). | CC.
often limited to school and home since they’re often very shielded people. This also allows the immune system to grow stronger. The therapeutic sessions and stable maintenance (they have 46 horses in total, 37 owned by the foundation) are funded through their traditional riding school activities as well as a wide variety of shows, summer camps and touristic activities. The playful and affective factor of working with horses is an element that sets it apart from conventional therapy. This is something the foundation is aware of: “you need to be in good spirits in order to advance with treatment and medication”. The manager of the foundation is Luis Alberto Vilche, who became involved with the project partly due to his son’s cerebral palsey. He explains, “we work to control fears and improve non verbal communication”. Horses are very social creatures that are able to help people with underdeveloped verbal communication— “they start communicating better as soon as they get in contact with these animals”.
La Fundación, desde su creación hace 10 años, da la oportunidad a muchos de estos niños para disfrutar de actividades al aire libre acompañados por profesionales, rodeados de naturaleza, cuando en muchos casos, su rutina diaria se limita a la escuela y el hogar, ya que “a menudo son personas muy protegidas”. Esto permite que su sistema inmune se desarrolle con más fuerza. Sin embargo, dichas actividades no se limitan a los niños. La fundación es un lugar abierto para personas de todas las edades. Vilche, quien se involucró con el proyecto en parte debido a la parálisis cerebral de su hijo, continúa explicando “trabajamos para controlar los miedos y la comunicación no verbal”. Resulta que, los caballos son animales muy sociales que son capaces de ayudar a la gente con problemas de desarrollo de comunicación verbal. “A su vez, comienzan a desarrollar la comunicación no verbal. Comienzan a comunicarse mejor en cuanto entran en contacto con estos animales”. En cuanto a los casos de autismo y síndrome de down, Vilches señala que la conexión con el caballo es bastante rápida, incluso en los
La Vila Fundació La Granja · La Granja Foundation · Fundación La Granja Vilche points out that, with autistic and Down syndrome cases, the connection with the horse is particularly quick, even in cases where the relationship with parents is difficult. Horses are especially and carefully selected for these tasks, as their personality influences their
casos en que la relación con los padres es difícil. Los caballos son especialmente y cuidadosamente seleccionados para estas tareas, ya que su personalidad influye en su idoneidad para este entrenamiento especial. Aquí no hay pseudociencia, nadie se engaña: un caballo no es mágico, no le hará caminar si usted no sería capaz de hacerlo por otros medios, no le va a sanar milagrosamente. Sin embargo, el factor lúdico y afectivo que se encuentra en el trabajo con los caballos es un elemento que lo diferencia de la terapia convencional. Esto es algo que la Fundación sabe: “tiene que estar de buen humor con el fin de avanzar en el tratamiento y la medicación”. Sus sesiones terapéuticas y el mantenimiento de sus caballos (tienen 46 caballos en total, 37 en propiedad de la fundación) se financian las actividades tradicionales de la escuela hípica y una gran variedad de espectáculos, campamentos de verano y actividades turísticas.
El factor lúdico y afectivo del trabajo con los caballos le diferencia de la terapia convencional suitability for this special training. A horse is a companion that transmits the feeling of security and helps achieve autonomy for adults and children with physical and psychological disabilities. When horseback riders sit side by side on a horse, they are equal, regardless of disabilities. Vilche sums it up this way, “in that moment, one is just like everybody else”. This is the spirit of therapy with horses. It’s about the time and the place to let go, learn and be united with another being that doesn’t know, and doesn’t care about, the way others see you.
CENTRE DE ACUPUNTURA DE STEVE Steve’s acupuncture clinic Steven Blair BSc (hons) Trained in the UK (4 years) and Japan (8 years) Providing a high quality service earned from years of training in Japan under a top master. Specialising in treating you as an individual. Most symptoms are treatable from chronic to acute. Children’s treatment also available. Experience in treating sports injuries. For further details visit www.stevensacupuncture.com Tel. 664 279 189 / 938 948 381
The Sitges Quarterly
41
La Vila La joia amagada · Hidden Jewel · La joya escondida
Hidden Jewel: The Stone Cherub’s head Joia amagada: El cap de querubí Joya escondida: La cabeza de querubín
Gloria Gannaway
S
Fotos: Ignasi Montserrat
I
S
i vius o passes temps prop de la platja de Sant Sebastià, probablement hauràs vist l’impressionant cap petri de querubí que hi ha a sobre d’una porta blava de l’avinguda Balmins. Sembla antiga. La història del perquè hi és i de la seva procedència segur que serien molt interessants de conèixer. D’acord amb un text antic sobre les criatures simbòliques a l’art*, els primers pintors empraven caps alats de querubí per a representar l’esperit pur, l’amor i la intel·ligència, l’ànima. També en heràldica un querubí es representat com el cap d’un infant entre un parell d’ales. La pròxima vegada que la vegis, o bé si decideixes anar-hi passejant i contemplarla per primer cop, pensa en el que significa per a tu. I si en tens cap informació, si us plau escriu al Sitges Quarterly i explica’ns quelcom sobre ella.
f you live or spend time on or around Playa San Sebastian, you probably have seen the impressive stone cherub’s head above a blue door on Carrer Balmins. It looks old. The story of why it is there and where it came from would surely be interesting to know. According to one old text explaining symbolic creatures in art*, early painters used wi nge d heads o f cher u bi m to represent pure spirt, love and intelligence, the soul. Also in heraldry, a cherub is depicted as an infant’s head between a pair of wings. The next time you see it, or if you make a special effort to see it for the first time, think about what it means to you. And if you have any information about it, please write The Sitges Quarterly and tell us about it.
i vives en Sitges o pasas tiempo cerca de la playa de Sant Sebastià, probablemente hayas visto una impresionante cabeza pétrea de querubín sobre una puerta azul de la avenida Balmins. Parece antigua y sería interesante descubrir la historia de por qué está ahí y de dónde procede. De acuerdo con un texto antiguo sobre las criaturas simbólicas en el arte*, los primeros pintores empleaban cabezas aladas de querubín para representar el espíritu puro, el amor y la inteligencia, el alma. También en heráldica un querubín es representado como la cabeza de un niño entre un par de alas. La próxima vez que la veas, o bien si te esfuerzas por darte una vuelta y fijarte en ella por primera vez, piensa en lo que significa para tí. Y si tienes información, por favor escríbenos a The Sitges Quarterly y cuéntanos lo que sabes sobre ella.
*Fictitious and Symbolic Creatures in Art, de John Vinycomb (1909), disponible a sacred-texts.com
*Fictitious and Symbolic Creatures in Art, by John Vinycomb, (1909), at sacredtexts. com
*Fictitious and Symbolic Creatures in Art, de John Vinycomb (1909), disponible en sacred-texts.com
42
The Sitges Quarterly
La Vila La joia amagada 路 Hidden Jewel 路 La joya escondida
The Sitges Quarterly
43
La Vila L’ull crític · The Critical Eye · La mirada crítica
No malgastis, i no et ` res” mancara Waste not, want not No malgastes, y nada te faltará
Gloria Gannaway
Q
uan vivia de petita als Estats Units, aquest refrany era molt conegut i respectat com a senyal de sentit comú. La gent que va viure la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial el tenia com a màxima – com els meus avis i els meus pares, però fins i tot jo, que he nascut en millors temps a nivell econòmic. Aquesta actitud s’ha esfumat amb la prosperitat i el consumisme, però ja és hora de recuperar-la! Vull parlar de quelcom que és de suma importància en el món d’avui en dia. Quin de tants temes, aclaparadorament tants, pot ser? – et preguntaràs. Aquells que prestem atenció a les notícies, amb freqüència desitjaríem amagar-nos sota el llit per tal d’escapar a les notícies negatives i a les admonicions sobre els existents i imminents perills socials, que empitjoren dia rere dia. Per descomptat, no podem ferho. No hem de fer-ho i no ho fem. Pensem en què podem fer –què hem de fer. Arreu del món existeixen projectes petits i grans que tracten d’abordar aquests problemes; hi ha projectes comunitaris en marxa, molts d’ells connectats a nivell nacional o global amb dotzenes o centenars d’altres projectes. (veure la ressenya del primer número del Sitges Quarterly sobre l’Estat del Món el 2010). Voldria, en aquesta columna, convidarvos a donar un cop d’ull a tot allò que s’està fent a Sitges per tal d’arreglar algun d’aquestes problemes. Primer de tot, vull detenir-me en el següent tema, que és el que més em preocupa: MENJAR Molts de nosaltres, però no els suficients,
Sustainability is a key concept that involves mindful consumption
44
The Sitges Quarterly
W
hen I was growing up in the US, this adage was well-known and respected as good common sense. This was engrained in everyone during the Great Depression and the Second World War—into my grandparents and my parents, and even into me who was born into better economic times. This attitude faded away with prosperity and consumerism. But it is time to revive it! I want to talk about something that is of utmost importance in the world today. Which of the many, overwhelmingly many, such topics could that be, you ask? Those of us who pay attention often want to hide under the bed to escape all the bad news and dire warnings about our existing and impending and worsening environmental and societal disasters. But of course we can’t. We shouldn’t and we don’t. We think about what we can do— what we should do. All over the world there are projects small and large addressing these problems. there are community projects going on, many networked nationally or globally with dozens or hundreds of others. (See book review in issue number one of the Sitges Quarterly on State of the World 2010) I would like, in this column, to talk about taking a look at what is going on in Sitges to address some of them. First, I want to look at the following issue that causes me a great deal of concern: FOOD. Many, but not enough of us, now realize that there is an obscene amount of waste in the production, transport,and consumption of food. We also realize that there is an obscene amount of harmful substances in much of our food. And many farming
C
uando vivía de pequeña en los Estados Unidos, este refrán era muy conocido y respetado como una señal de sentido común. La gente que vivió la Gran Depresión y la Segunda Guerra Mundial lo tenía como máxima –como mis abuelos y mis padres, pero incluso yo, que he nacido en mejores tiempos a nivel económico. Esta actitud se desvaneció con la prosperidad y el consumismo, ¡Pero es hora de recuperarla! Quiero hablar de algo que es de suma importancia en el mundo actual. ¿Cuál de tantos temas, abrumadoramente tantos, puede ser? – te preguntarás. Aquellos que prestamos atención a las noticias, con frecuencia desearíamos escondernos bajo la cama para escapar a las noticias negativas y a las admoniciones sobre los existentes e inminentes desastres sociales, que empeoran cada día. Por supuesto, no podemos hacerlo. No debemos y no lo hacemos. Pensamos en qué podemos hacer –qué debemos hacer. Por todo el mundo existen proyectos pequeños y grandes que tratan de abordar estos problemas; hay proyectos comunitarios en marcha, muchos de ellos conectados a nivel nacional o global con docenas o centenares de otros proyectos. (Ver la reseña del primer número de Sitges Quarterly sobre el Estado del Mundo en 2010). Quisiera, en esta columna, invitaros a echar un vistazo a lo que se está haciendo en Sitges para tratar de arreglar alguno de estos problemas. Primero, quiero detenerme en el siguiente tema, que es el que más me preocupa: COMIDA Muchos de nosotros, pero no los suficientes, somos ahora conscientes de que existe un enorme y obsceno malgasto en la producción, el transporte y el consumo de comida.
La Vila L’ull crític · The Critical Eye · La mirada crítica ara som conscients que existeix un enorme i obscè malbaratament en la producció, el transport i el consum de menjar. També som conscients que existeix una enorme i obscena quantitat de substàncies perjudicials en molt del menjar que consumim, a més de pràctiques agrícoles perjudicials per la terra, els oceans, els petits productors i els animals de granja. Av u i e n d i a c o m p t e m a m b u n nombre creixent en quantitat i en mida de grups a nivell local, regional, nacional o internacional que tracta de connectar-se per tal de donar vida a un moviment. L’objectiu general és la sostenibilitat. La sostenibilitat és un concepte clau que engloba un consum responsable de menjar produït a nivell local, per petits productors, de manera orgànica –sense malbaratar res de res! Crec que molts de nosaltres voldríem conèixer allò que Sitges està fent en aquest àmbit, que alhora és fet de molts àmbits relacionats i interconnectats. Estan interconnectats perquè, un cop un és conscient del concepte de sostenibilitat, tots els aspectes emergeixen a nivell de conscienciació pública i es fonen en una sola imatge. Ja que aquesta revista desitja –de fet necessita- la participació de la gent de Sitges, llenço una petició d’ajut per part vostra de cara a estudiar aquest tema per tal de publicar desprès a The SQ informació sobre els següents temes: • Menjar conreat i produït a nivell local; què podem comprar i quins restaurants n’empren • Slow Food; qui està fent l’esforç d’evitar menjar processat a l’hora de preparar els plats amb ingredients frescos, al mateix temps que posant èmfasi en la bellesa, el sabor i la salut que implica aquesta manera de menjar. • Productes orgànics i carn d’animal no estabulada; qui els ven i d’on procedeixen. • Reducció del malbaratament; qui s’està esforçant per tal d’evitar llençar menjar en perfecte estat que podria vendre’s a preus econòmics o regalar-se, per imperfeccions o per la data de caducitat. Iniciarem una columna els pròxims mesos a The Sitges Quarterly anomenada Un poble més verd en la que informarem sobre tot allò que hem trobat desprès d’haver visitat mercats de menjar, bars i restaurants del poble. Atés que la revista no té periodistes a sou que realitzin treballs de recerca, necessitem de veritat la vostra participació.
practices that are harmful to the land, the oceans, independent farmers, and factory farm animals. There are now many groups increasing in size and number every day at local, regional, national, and international levels that are networking to form a movement. The overarching goal is sustainability, Sustainability is a key concept that includes mindful consumption of food that is locally, independently, organically produced—without waste! I think many of us would like to know how Sitges is doing on this theme made up of related and interconnected themes. They are interconnected because, once one becomes conscious of the concept of sustainability, all the aspects emerge into awareness and merge into one picture. S i n c e this magazi n e want s , i n d e e d , needs, the participation of the people of Sitges, we ask for your help in studying this issue in order to publish in the S.Q. information on the following topics: • Locally grown and produced food— What is available to be bought and which restaurants use it. • Slow food—Who is making efforts to avoid processed food by preparing everything with fresh ingredients while emphasizing the beauty, taste, and health of this way of eating • Organic produce and free range meat— Who is selling it and where does it come from • Reducing waste—Who is making efforts to avoid throwing away perfectly good food that could be sold cheaply or given away due to imperfections or expiration. We will begin a column in the next coming months of The Sitges Quarterly called “A Greener Village” in which we will report on what we have found from visiting food markets, bars, and restaurants around town. Since the magazine has no paid journalists to do investigative reporting, we really need your participation.
I think many of us would like to know how Sitges is doing on this theme
También somos conscientes de que existe una enorme y obscena cantidad de substancias dañinas en mucha de la comida que consumimos, además de prácticas agrícolas dañinas para la tierra, los océanos, los pequeños productores y los animales de granja. Hoy en día contamos con un número creciente en cantidad y tamaño de grupos a nivel local, regional, nacional o internacional que está tratando de conectarse para dar vida a un movimiento. El objetivo general es la sostenibilidad. La sostenibilidad es un concepto clave que engloba un consumo responsable de comida producida a nivel local, por pequeños productores, de manera orgánica -¡Sin malgastar nada! Creo que muchos de nosotros querríamos saber lo que Sitges está haciendo en este ámbito, a su vez hecho de muchos ámbitos relacionados e interconectados. Interconectados porque, una vez uno es consciente del concepto de sostenibilidad, todos los aspectos emergen a nivel de concienciación pública y se funden en una sola imagen. Ya que esta revista desea –de hecho necesita- la participación de la gente de Sitges, lanzo una petición de ayuda por vuestra parte de cara a estudiar este tema para luego publicar en The SQ Información sobre los siguientes temas: • Comida cultivada y producida a nivel local; qué podemos comprar y qué restaurantes la usan. • Slow Food; quién está haciendo el esfuerzo de evitar la comida procesada al preparar los platos con ingredientes frescos, al mismo tiempo que pone énfasis en la belleza, el sabor y la salud que implica este estilo de comerla. • Productos orgánicos y carne de animal no estabulado; quién los vende y de dónde proceden • Reducción del malgasto; quién se está esforzando por evitar tirar comida en perfecto estado que podría venderse a precios económicos o regalarse, por imperfecciones o por fecha de caducidad. Vamos a dar inicio a una columna en los próximos meses en The Sitges Quarterly llamada “Un pueblo más verde” en la que informaremos acerca de lo que hemos encontrado tras haber visitado mercados de comida, bares y restaurantes del pueblo. Dado que la revista no tiene periodistas a sueldo que realicen trabajos de investigación, necesitamos de veras vuestra participación. The Sitges Quarterly
45
La galeria
46
The Sitges Quarterly
La galeria
Angles, línies i corbes Carlos Freire-Amori, nouvingut a Sitges, captura la bellesa a la geometria d’allò que observa. Identifica l’estètica dels angles, les línies i les corbes fins i tot en aquells elements aparentment ordinaris, i recull la visió d’aquell que mira en la trajectòria triada.
The Sitges Quarterly
47
La galeria
Angles, Lines and Curves. Carlos Freire-Amori, new to Sitges, captures its beauty in the geometry of his eyes’ focus. He identifies the aesthetics of the angles, lines and curves of even the most seemingly ordinary; and takes the eye of the beholder on a trajectory of his choosing.
48
The Sitges Quarterly
La galeria
Ángulos, líneas y curvas Carlos Freire-Amori, recién llegado a SItges, captura la belleza de la geometria de lo que observa. Identifica la estética del los ándulos, las líneas y las curvas incluso en aquellos elementos aparentemente orginarios, y recoge la visión de aquél que mira la trayectoria elegida.
The Sitges Quarterly
49
perspectives
El carrer Sant Francesc és un exemple de dinamisme comercial, però també dels riscs que suposa el món dels negocis: els vianants són testimonis de la quantitat de locals que han obert i tancat als darrers anys. Carrer Sant Francesc is an example of commercial dynamism, but also of the risks of the business world: Pedestrians who frequent this street, have witnessed the many businesses that have closed and opened in recent years. Carrer Sant Francesc es un ejemplo de dinamismo comercial, pero también de los riesgos que entraña el mundo de los negocios: sus transeúntes son testigos de la multitud de locales que han abierto y cerrado en los últimos años.
50
Ric Spencer
The Sitges Quarterly
perspectives Només som humans · We Are Only Humans · Sólo somos humanos
Empezar un negocio en tiempos difíciles Començar un negoci en temps difícils Starting a Business in Tough Times
Juan Carlos Uríszar Psicòleg · Psychologist · Psicólogo www.ayudapsicologica.info
S
i hi ha quelcom que caracteritzi l’economia de Sitges és l’existència d’una xarxa d’empreses petites i mitjanes, recolzades per homes i dones de negocis, persones emprenedores que estan al darrere seu. Tot i que en moltes ocasions la figura de l’home o la dona de negocis i la de l’emprenedor estan molt lligades l’una amb l’altra s’ha de remarcar la diferencia entre una persona de negocis, que és algú que dirigeix o administra una empresa, i una persona emprenedora, que és qui crea o millora un negoci existent, i va a la recerca de noves oportunitats. No obstant, no tothom pot crear i/o dirigir una empresa. A Sitges, ja que molts dels emprenedors i emprenedores locals d’èxit també dirigeixen les seves empreses, es pot dir que “tenen el que s’ha de tenir” –a més d’habilitats, posseeixen certs atributs innats. Però, com saber si val la pena encetar un nou negoci? Què es necessita per a que una persona sigui capaç de començarne un i a més de canviar el seu rumb si és necessari? És a dir, quines són les habilitats que necessita una persona per a començar un negoci amb confiança, i per a prendre riscos com emprenedor? A més, hi ha qualitats innates, molt importants, que s’han de desenvolupar mitjançant l’experiència personal. D’aquesta manera, amb habilitats empresarials adquirides, podem dir que un empresari no solament neix, sinó que es fa. Sens dubte un cop hom decideix crear una empresa o emprendre un nou model de negoci, la garantia absoluta d’èxit no existeix. Encara que les dades al nostre abast siguin les correctes, i que les decisions preses hagin estat les millors, desconeixem el que ens depara el futur. Sempre s’han de prendre riscos, especialment en temps de crisi com l’actual. Un emprenedor es pot preguntar si
I
f anything characterizes the economy of Sitges, it is that it’s a network of small and medium-sized businesses supported by the businessmen and entrepreneurs who are behind them. Although in many cases the figure of the entrepreneur and the businessman are intimately linked, it has to be said that a businessman is one who manages or runs a company and an entrepreneur is the person who creates or improves an existing business, discovering new opportunities. Everyone however cannot create and/or run a business. And in Sitges, because most of the successful local entrepreneurs also run their companies, it needs to be said, they’ve “got it”—they possess not just skills but certain attributes in their nature. But how do you know whether it is “worth” it to start a business or not? And what is it that makes a person capable of not only creating a business but able to change its direction if needed? That is to say, what are the skills and abilities a person must have to be able to venture out with confidence and take risks as an entrepreneur? In addition, there are important, innate qualities that must be developed with personal experience. In this way, with acquired business skills, we can say that an entrepreneur is not just “born”, but “made”. There is no doubt that, once one decides to create a company or a new business model, there is never a full guarantee of success. Even if the data taken into account are adequate and the decisions made have been the best, what fate has in store is unknown. It always involves taking risks, and even more so in times of crisis like the current one. An entrepreneur may be wondering if he or she really possesses the capabilities needed to helm the project. The skills can
S
i la economía de Sitges se caracteriza por algo, es el hecho de que está formada por una red de empresas de pequeño y medio tamaño respaldadas por empresarios y emprendedores. Aunque en muchas ocasiones la figura del empresario o empresaria y del emprendedor estén muy vinculadas entre sí, hay que remarcar que un empresario o empresaria es alguien que dirige o administra una empresa, y un emprendedor es la persona que crea o mejora un negocio existente, descubriendo nuevas oportunidades. Sin embargo, no todo el mundo puede crear y/o dirigir una empresa. En Sitges, debido a que muchos de los emprendedores locales de éxito también dirigen sus empresas, se puede decir que “tienen lo que hay que tener” –además de habilidades, poseen ciertas características innatas. ¿Pero cómo saber si merece la pena empezar un nuevo negocio? ¿Qué se necesita para que una persona sea capaz, no solo de empezar un negocio, sino además de cambiar su rumbo si fuera necesario? Es decir, ¿Cuáles son las habilidades que necesita una persona para empezar un negocio con confianza, y arriesgarse como emprendedor? Además, hay cualidades innatas, muy importantes, que se deben desarrollar mediante la experiencia personal. De este modo, con habilidades empresariales adquiridas, podemos decir que un empresario no solo nace, sino que se hace. No hay duda de que, una vez se decida crear una empresa o emprender un nuevo modelo de negocio, nunca existirá la garantía absoluta de éxito. Aunque los datos que se tengan sean correctos, y las decisiones tomadas hayan sido las mejores, desconoceremos lo que nos deparará el futuro. Siempre hay que correr riesgos e incluso más en épocas de crisis como la actual. Un emprendedor puede estar preguntándose si realmente posee las capacidades necesarias para dirigir su proyecto. The Sitges Quarterly
51
perspectives Només som humans · We Are Only Humans · Sólo somos humanos realment posseeix les capacitats necessàries per a dirigir el projecte. Aquestes poden ser categoritzades en cinc grans àrees, quatre centrades en la persona, i una més focalitzada en l’ambient. Conèixer-les pot servir com a guia abans d’embarcar-nos en una aventura empresarial. Orientació de gestió a) Veure’s a un mateix professionalment realitzat com a propietari del negoci b) Saber com emprar la posició per a obtenir resultats c) Entendre el rendiment general de l’empresa (i els deures específics dels companys) Necessitat de resultats o automotivació a) Saber com establir objectius clars i factibles b) Identificar i valorar els riscos per tal de poder enfrontar-se a aquells que siguin assumibles c) Tenir un esperit valent que els permeti entomar els problemes com si fossin desafiaments que cal superar d) Prendre la iniciativa, no esperar a que les coses succeeixin e) Imaginar escenaris d’empresa positius. Sempre ajuda com a motivació Confiança en les nostres pròpies capacitats a) Tenir fe en un mateix per a superar les adversitats b) Ser persistent c) Considerar els fracassos com a font d’informació i part del procés d) Tenir un judici autònom per a prendre decisions responsables i informades e) Tenir la força física i energia interior necessària per a dedicar-se als negocis
be categorized into five broad areas, four centred on the person and one centred more on environment. Knowing these can serve as a baseline before embarking on a business venture.
Éstas pueden ser categorizadas en cinco grandes áreas, cuatro centradas en la persona y una más centrada en el entorno. Conocerlas puede servir como guía antes de embarcarnos en una aventura empresarial.
Management Orientation a) Seeing oneself professionally fulfilled as a business owner b) Knowing how to use the position to achieve results c) Understanding the overall performance of the company (and the specific duties of the partners)
Orientación en la gestión a) Verse a uno mismo profesionalmente realizado como propietario de un negocio b) Saber cómo utilizar su puesto para obtener resultados c) Entender el rendimiento general de la empresa (y los deberes específicos de los socios) Necesidad de resultados o automotivación a) Saber cómo establecer objetivos claros y factibles b) Identificar y valorar los riesgos para poder afrontar aquellos que sean asumibles c) Tener un espíritu valiente que nos haga considerar los problemas como desafíos que debemos superar d) Tomar la iniciativa, no esperar a que las cosas sucedan e) Imaginar escenarios de empresa positivos. Siempre ayuda como motivación
Need for achievement or Self-Motivation a) Knowing how to set goals and objectives that must be clear and achievable b) Identifying and assessing the risks in order to face those that can be assumed c) Having a courageous spirit to consider problems as challenges to overcome d) Taking the initiative, not waiting for things to happen e) Imagining positive business scenarios, this works as a constant motivator Confidence in one’s own capabilities a) Having faith in oneself to cope with adversities b) Being persistent c) Considering failures as a source of information and part of the process d) Having autonomy of judgement to make responsible and informed decisions e) Having the physical health and internal drive that is needed for business dedication f) Having mental health, especially for the management of stress and relationships with employees and customers
Confianza en nuestras propias capacidades a) Tener fe en uno mismo para superar las adversidades b) Ser persistente c) Considerar los fracasos como fuente de información y parte del proceso d) Tener un juicio autónomo para poder tomar decisiones responsables habiéndonos informado con antelación. e) Poseer la fuerza física y la energía interior necesarias para dedicarnos a los negocios f) Tener salud mental, en especial para poder resistir la gestión del estrés y las relaciones con empleados y clientes
Tolerància a l’ambigüitat / acceptar la natura canviant de els circumstàncies a) Reconèixer i acceptar ajuda externa quan sigui necessari b) Cercar informació sobre el mercat, les tendències, etc. c) Acceptar que la incertesa és quelcom amb el que s’ha de conviure al món dels negocis d) Saber com exercir diferents rols en funció de les necessitats del negoci
Tolerance for ambiguity / accepting of ever-changing circumstances a) Recognizing and accepting help when needed b) Researching information about the market, trends, etc. c) Accepting that uncertainty is commonplace in business and one has to live with it d) Knowing how to play different roles according to what the business needs
Tolerancia a la ambigüedad / aceptar la naturaleza cambiante de las circunstancias a) Reconocer y aceptar ayuda externa cuando sea necesario b) Buscar información acerca del mercado, las tendencias, etc. c) Aceptar que la incertidumbre es algo con lo que se tiene que vivir en el mundo de los negocios d) Saber cómo desempeñar diferentes roles en función de las necesidades del negocio
Reconeixement d’un ambient favorable a) Saber com reconèixer un ambient favorable a les iniciatives empresarials, identificar nínxols de mercat, o mercats desproveïts
Recognition of a favourable environment a) Knowing how to recognize an environment favourable to business initiatives, identifying niches, or unserved markets
Reconocimiento de un entorno favorable a) Saber cómo reconocer un entorno favorable a las iniciativas empresariales, identificar nichos de mercado, o mercados desabastecidos
52
The Sitges Quarterly
perspectives Només som humans · We Are Only Humans · Sólo somos humanos b) Saber com estructurar un projecte sensat i factible c) Conèixer el negoci –les seves necessitats, contactes, proveïdors, la millor ubicació, etc. d) Identificar recolzament potencial per part de Governs o patronals.
b) Knowing how to structure a sensible and feasible project c) Knowing the business—its needs, contacts, providers, the best location, etc. d) Identifying potential support from Governments or trade associations
b) Saber cómo estructurar un proyecto sensato y factible c) Conocer el negocio –sus necesidades, contactos, proveedores, la mejor ubicación, etc. d) Identificar apoyo potencial por parte de Gobiernos o patronales.
Valora les teves habilitats i capacitats com a emprenedor en una escala de l’1 al 10 (essent que 10 és el més fort), en les categories següents: 1. Avalua’t a tu mateix. Desprès, 2. Fotocopia les categories i demana a cinc amics que avaluïn les teves habilitats com a emprenedor. 3. Reuneix els resultats i desprès compara’ls amb la teva autoavaluació.
Rate the entrepreneurial skills and abilities you possess on a scale of one to ten (ten being the strongest), in the above categories. 1. Assess yourself. Then, 2. Photocopy the categories and ask five friends to assess your skills as an entrepreneur. 3. Collect them and then compare the results with your personal assessment.
Valora tus habilidades y capacidades como emprendedor en una escala del 1 al 10 (10 siendo el más fuerte), en las categorías siguientes: 1. Evalúate a ti mismo. Luego, 2. Fotocopia las categorías y pide a cinco amigos que evalúen tus habilidades como emprendedor. 3. Reúne los resultados y luego compáralos con tu autoevaluación.
Compara les puntuacions. Quines són similars? Fixa’t en aquells resultats que siguin diferents als teus, i demana als teus amics que t’expliquin els motius de la seva valoració. Aquest exercici et proporcionarà una mica d’informació sobre tu mateix, que potser mai haguessis sabut. Creus que pots ser empresari? Creus que tens el que s’ha de tenir?
Compare the scores. What scores are similar? Look at the scores that are different from yours and ask your friends to elaborate on the ones that differ. This exercise will give you some information about yourself, which you may never have known. Do you think you can be an entrepreneur? Do you think you’ve “got it”?
Compara los resultados, ¿cuáles son similares? Fíjate en los resultados que sean diferentes a los tuyos, y pregunta a tus amigos que te expliquen los motivos de su valoración. Este ejercicio te proporcionará algo de información sobre tí mismo, que quizás nunca hubieras llegado a saber. ¿Crees que puedes ser empresario? ¿Crees que tienes lo que hay que tener?
The Sitges Quarterly
53
perspectives En el pols · On The Pulse · En el pulso
The Institute of the Arts Barcelona L’institut de les arts Barcelona El instituto de las artes Barcelona Cheyenne Crump
L
’Institut d’Arts Escéniques de Barcelona (IAB) fou creat oficialment ara fa un any, el març del 2012. Ha tingut la seva història, començant amb les converses com a part del projecte Qualia Sitges, cap el 2010. Però tot i néixer amb la millor de les intencions, mai va ser un pla sòlid pel màrqueting i el finançament de Qualia Sitges, i el seu concepte mai es va arribar a materialitzar. No obstant, el projecte d’un institut d’arts escèniques (basat en el Liverpool Institute of Performing Arts, LIPA) seguí viu. Fins i tot va haver-hi discussions sobre si l’escola s’instal·laria a Sitges o a Sant Cugat. Finalment l’IAB obre les seves portes aquest juliol a Sitges. Sitges va ser escollida per alguns dels seus atributs més coneguts, per ser liberal i tolerant, tenir una mentalitat oberta, la seva proximitat a Barcelona i la seva infraestructura, i per suposat per estar a prop del mar. Al front de l’IAB hi ha en Mark Lethem i en Giles Auckland-Lewis, els dos homes que amb la seva intel·ligència, passió i entusiasme han portat el projecte a bon port. Durant les negociacions, es van sentir molt recolzats a nivell local i van trobar a Sitges un veritable sentit de comunitat. Cal destacar que aquest projecte tot i la seva grandària i el seu objectiu, va aconseguir el finançament sense la participació de cap banc – tot un símbol en els temps que corren-. Es finançà mitjançant petits inversors, i ens han demostrat que hi ha una manera diferent de pensar fora de la norma, i que és possible ser més creatiu a l’hora de buscar recursos. Es pot tenir èxit enmig d’aquesta persistent crisi econòmica, i aquest exemple podríem aplicar-lo en el futur als nostres propis negocis. Amb una marca nova, el Sitges Centre de Disseny alberga actualment l’IAB. No obstant, cap allà el 1994 era conegut com “Centro de Diseño Seat”, essent utilitzat pel grup automobilístic Seat-Audi-Volkswagen com
54
The Sitges Quarterly
Fotos: Ignasi Montserrat
T
he Institute of the Arts Barcelona (IAB) was officially established a year ago, in March of 2012. It has had quite a history, beginning with talks about it being part of the Qualia Sitges project, back in 2010. Despite the best intentions, it seems there was never a solid plan for the international marketing and funding of Qualia Sitges and the true concept never materialize; however, the project of a performing arts institute, (based on the Liverpool Institute of Performing Arts, LIPA), lived on. There was even debate as to whether or not the school would be hosted here in Sitges or San Cugat. But finally, the IAB opens its doors in Sitges this July. Sitges was chosen due to some of its well-known attributes, of being liberal and tolerant, its open environment, for its proximity to Barcelona and its infrastructure and of course, its proximity to the sea. At the helm of the IAB, are Mark Lethem and Giles Auckland-Lewis, the two men with the intelligence, drive and enthusiasm who carried the project through to fruition. During negotiations, they felt supported locally and have found a sense of community here. As a sign of the times, interestingly for a project of this size and scope, the funding was accomplished without the use of the banking sector (their approval, fees and commissions!). It was financed by private investors and proved that a different way of thinking, outside the box and being creatively resourceful during this lagging economic crisis can be successful and should be applied in the future for our business ventures. Now rebranded, the Sitges Disseny Centre is the current home of the IAB. However, back in 1994 it was called the SEAT Design Centre, used as the Seat - Audi
E
l Instituto de Artes Escénicas de Barcelona (IAB) se creó oficialmente hace un año, en marzo de 2012. Empezó su andadura como parte del proyecto Qualia Sitges, allá por 2010. A pesar de la mejor de las intenciones, nunca fue un plan sólido para el marketing internacional y la financiación de Qualia Sitges, cuyo concepto nunca se llegó a materializar. Sin embargo, el proyecto de crear un Instituto de Artes Escénicas (basado en LIPA, Liverpool Institute of Performing Arts,) se mantuvo vivo y aunque hubo discusiones en cuanto a si se instalaría en Sitges o Sant Cugat. Finalmente, el IAB abrirá sus puertas el próximo mes de Julio, aquí en Sitges. Sitges fue elegido gracias a sus características más conocidas, ser liberal y tolerante, tener una mentalidad abierta, su proximidad a Barcelona y su infraestructura y, por supuesto, su cercanía al mar. Al frente del IAB encontramos a Mark Lethem y Giles Auckland-Lewis, dos hombres cuya inteligencia, pasión y entusiasmo han llevado este proyecto a buen puerto. Durante las negociaciones, se sintieron muy apoyados localmente y encontraron en Sitges un verdadero espíritu de comunidad. Es interesante destacar que este proyecto dado su tamaño y objetivo, consiguió su financiación sin la participación de un banco – todo un signo de los tiempos que corren -. Ha sido financiado a través de pequeños inversores, y nos han demostrado que hay otro modo de pensar, fuera de la norma, y que es posible ser más creativo a la hora de buscar recursos. Se puede tener éxito en medio de esta persistente crisis económica, y este ejemplo podríamos aplicarlo en el futuro a nuestros propios negocios. Con una marca nueva, el Sitges Centre de Disseny alberga actualmente el IAB. No obstante, allá por 1994 se le llamaba “Centro de Diseño SEAT”, siendo empleado por el
perspectives En el pols 路 On The Pulse 路 En el pulso
The Sitges Quarterly
55
perspectives En el pols · On The Pulse · En el pulso el seu “Centre Europeu de Disseny”. Aleshores, va ser el lloc on es van crear les línees dels nous models Seat Altea, Toledo, León, l’Audi A3 i l’Sport Back (una versió de cinc portes de l’A3). Desprès que el grup concentrés totes les seves activitats a les instal·lacions de Martorell el 2006, el centre fou adquirit per l’Ajuntament de Sitges i des d’aleshores ha sigut bàsicament infrautilitzat com a recinte d’esdeveniments tals com exposicions, reunions d’empresa i convencions. L’Institute of the Arts Barcelona no es pot comparar amb cap altra escola d’arts. Si bé el seu currículum s’inspira en el de la LIPA, com a institució independent, promou l’educació entre els seus estudiants no només
- Volkswagen automobile group’s “Design Center Europe”. At the time, it was where new versions of the SEAT models Altea, Toledo, Leon, the Audi A3 and Sport Back (a five-door version of the A3 hatchback) lines were created. After the group concentrated its activities in its existing Martorell facility in 2006, the centre was bought by the City of Sitges and ever since has been mostly underutilized mainly as a venue for events like exhibitions, corporate meetings and conventions. The Institute of the Arts Barcelona is unlike other performing arts schools. Although its curriculum is inspired by LIPA, as an independent institution, it furthers a
grupo automovilístico Seat-Audi-Volkswagen como su “Centro Europeo de Diseño”. Por aquél entonces, allí fueron creadas las líneas de los nuevos modelos Seat Altea, Toledo, León, Audi A3 y Sport Back (una versión de cinco puertas del A3). Después de que el grupo concentrara sus actividades en las instalaciones existentes en Martorell en el año 2006, el centro fue adquirido por el Ayuntamiento de Sitges y desde entonces ha sido básicamente infrautilizado como recinto para eventos tales como exposiciones, reuniones de empresa y convenciones. El Institute of the Arts Barcelona no tiene parangón con ninguna otra Escuela de Arte. Si bien su currículum se inspira en el que tiene LIPA, como institución independiente, promueve una educación en sus estudiantes no solo en términos artísticos, sino que también forma y prepara al estudiante como empresario. Tras completar los requisitos necesarios, los estudiantes serán capaces de “venderse a sí mismos” como un negocio, y de usar técnicas de marketing para promover sus habilidades reciéntemente perfeccionadas, en lugar de esperar una llamada que les diga “tienes un papel”. Los cursos se imparten en inglés, y se estima que el 75% de los estudiantes serán extranjeros. Para la inscripción se requiere tener un nivel básico de educación que permita el acceso a la Universidad, completar un proceso de posgrado, ser entrevistado y realizar una audición que durará un día. Uno de los aspectos más importantes de la candidatura es demostrar un interés o pasión por el arte habiendo sido proactivo en alguna actividad; por ejemplo, participar en alguna obra de la Escuela o en un concierto. Durante la primera semana de este mes de julio, el IAB abre su Escuela de verano a estudiantes de 7 a 15 años. En Septiembre de 2014 empezarán a ofrecer los programas de diplomatura de un año y los de grado, y en seis años esperan tener unos seiscientos alumnos rondando por los pasillos del instituto. Los estudiantes que vivan en Sitges y cercanías podrán participar en actividades sociales y culturales –todo esto, sin duda, enriquecerá nuestro modo de vida.
Although its curriculum is inspired by LIPA, it furthers a students’ education not only in terms as a performer but also teaches and prepares the student as an entrepreneur 56
The Sitges Quarterly
perspectives En el pols · On The Pulse · En el pulso com a artistes, sinó que també els forma i prepara com a empresaris. Un cop completats els requisits necessaris, els estudiants seran capaços de “vendre’s a si mateixos” com un negoci, i d’emprar tècniques de màrqueting per a promoure les seves habilitats tot just perfeccionades, en lloc d’esperar una trucada que els hi digui “tens un paper”. Els cursos s’imparteixen en anglès, i es preveu que el 75% dels estudiants seran estrangers. La inscripció requereix tenir un nivell bàsic d’educació que permeti l’accés a la universitat, completar un procés de postulació, ser entrevistat i realitzar una audició d’un dia de durada. Un dels aspectes més importants de la candidatura és haver demostrat un interès o passió per l’art havent sigut pro actiu en alguna activitat; per exemple, participar en alguna obra a l’escola o en un concert. Durant la primera setmana d’aquest mes de juliol, l’IAB obre la seva escola d’estiu a estudiant d’entre 7 i 15 anys. El setembre del 2014 començaran a oferir els programes de diplomatura d’un any i els de grau, i en sis anys esperen tenir a uns sis-cents alumnes caminant pels passadissos de l’institut. Els estudiants que visquin a Sitges i rodalies participaran de les nostres activitats socials i culturals –enriquint sens dubte el nostre mode de vida.
student’s education not only as a performer but also teaches and prepares the student as an entrepreneur. After completing the necessary requirements, students will be able to “sell themselves” as a business and use marketing techniques to promote their newly honed skills, instead of waiting for a call saying “they got the part”. Courses are taught in English, as an estimated 75% of the students will be foreigners. Enrolment entails having a basic level of education allowing entrance into a university, completing an application process, being interviewed and undertaking a daylong audition. One of the important aspects of candidacy is to have demonstrated an interest or passion for their art in having been proactive in an activity; for example, taking part in a school play or concert. In July, the IAB opened its summer school to students 7 to 15 years old. In September 2014, they begin offering the one-year diploma programs and BA degrees and in 6 years they expect to have up to 600 students walking through the halls of the institute. Students, who will live in Sitges and surrounding areas, will participate in our cultural and social activities—and enrich our way of life.
Sitges was chosen due to some of its well-known attributes, of being liberal and tolerant, its open environment, for its proximity to Barcelona and its infrastructure and of course, its proximity to the sea
The Sitges Quarterly
57
perspectives
L’indret en el qual estar The Place to be El lugar en el que estar
Cheyenne Crump
A
quest és el lloc. El lloc per menjar, beure... per reunir-se. Un lloc on gent de totes les edats convergeix per a “prendre’s un cafè”, gaudir d’una copa de vi, navegar per la xarxa, fer negocis o, simplement, gaudir veient com passa la gent. És fàcil dir –sense caure en exageracions, que, en algun moment, la majoria de sitgetans i turistes el visiten, tot i que avui en dia la majoria desconegui el que fou en el passat, l’Hotel Bertrán. Josep Bertrán va obrir un hotel de setanta habitacions el 1954, oferint als seus hostes un servei de pensió completa amb allotjament, esmorzar, dinar i sopar. Adaptant-se al ritme dels temps, l’any 1970 l’hotel es va actualitzar per a passar a convertir-se en un Bed & Breakfast. El 1994 els germans Joe, Jordi i Isabel Bertrán obriren el cafè Mont Roig –avui en dia el més gran i animat de Sitges, el que va ajudar a transformar el carrer del Marquès de Mont Roig d’una arteria qualsevol plena de cotxes, a un carrer per a vianants on veure i ser vist. El fet d’haver crescut treballant a l’hotel familiar, va fer dificil pels tres germans haver d’ensorrar l’hotel de quatre plantes que era com un membre més de la família. Tampoc va ser fàcil deixar anar tots els records i relacions acumulats amb clients que van anar tornant a l’hotel durant vint-i-cinc anys, alguns fins i tot demanant la mateixa habitació any rere any. Canviar el pla empresarial d’un negoci establert requereix imaginació i una nova manera de pensar. En aquest cas, els Bertran pensaren una manera de seguir donant ús a les seves habilitats en el servei al client. Desprès de l’ensorrament, un enorme forat havia de ser omplert amb visió i pragmatisme si es volia ressuscitar i tornar-lo a establir com a negoci d’un manera completament diferent. Encara avui en dia, atraure la clientela suficient com per a omplir un local amb un aforament de cinc-centes persones, és com a poc un desafiament; però ho van aconseguir. Avui en dia segueixen refinant la seva manera de fer negocis. Estant sempre a la última, música chill
58
The Sitges Quarterly
T
his is the spot. The place to eat, drink—meet. A place where people of all ages converge to “have a coffee”, have a glass of wine, surf the net, conduct business, or to watch passers-by and simply enjoy. It’s easy to say without exaggeration that, at some point, most Sitgetans and holidaymakers visit it, yet today most are unaware of what it was before, the Hotel Bertrán. Josep Bertrán opened the 70-room hotel in 1954 as a full pension offering guests overnight accommodation, breakfast, lunch
E
ste es el lugar. El sitio donde comer, beber… quedar. Un lugar en el que gente de todas las edades convergen para “tomarse un café”, saborear una copa de vino, navegar por la red, hacer negocios o, simplemente, disfrutar viendo pasar a la gente. Es fácil decir, sin caer en exageraciones, que en algún momento, la mayoría de sitgetanos y turistas lo hayan visitado, aunque hoy en día la mayoría desconozca lo que fue en el pasado, el Hotel Bertrán. Josep Bertrán abrió un hotel de setenta
perspectives D’esquerra a dreta i de dalt a baix: El Montroig Cafè tal com el veiem avui, l’antic Hotel Bertrán i una vista del pati interior. From left to right, clockwise: The current front view of the Montroig Cafe, the old Bertrán Hotel and a view of the hotel back terrace. De izquierda a derecha y de arriba a abajo: El Montroig Café tal como lo vemos hoy, el antiguo Hotel Bertrán y una vista del patio interior.
out de fons rep als clients a l’entrar i veure l’ampli espai obert que s’estén des de les taules blanques de l’exterior fins la gran terrassa de color negre, mentre busquen amb la mirada la taula que més els atrau. Tot i que sembli increïble, en dies moguts possiblement no en quedi ni una lliure! Revisar periòdicament la carta, mantenint allò que funciona, i seguir millorant el tracte al client, fa que Mont Roig segueixi reinventant-se cap al futur temporada rere temporada.
and dinner. Changing with the times, the hotel updated its look and became a bed and breakfast in 1970. In 1994, siblings Joe, Jordi and Isabel Bertrán opened Mont Roig café— now the largest and busiest café in Sitges, helping to change Carrer del Marquès de Mont-Roig, from a normal car-filled street to a pedestrian walkway where hundreds are people-watched as they stroll along it. Having grown up working in the family hotel, it was no easy feat for the three to demolish the four-story hotel that was like a member of the family. It was also difficult to let go of the memories and relationships with regular annual guests who re-visited the hotel for over 25 years; some even asking for the same room year after year. To change the business plan of an established business takes imagination and a new way of thinking. In this case, the Bertráns thought of a way to continue to use their customer service skills. And after the demolition, a vast empty lot had to be filled with vision and practicality in order to resurrect and re-establish it as a venture in a completely new and different way. Even today, to attract a clientele to fill a space large enough to accommodate up to 500 people in a town the size of Sitges is challenging to say the least, but they did it. And today they continue to refine how they do business. Again keeping up with the times, chill out music now greets customers as they enter the huge open space from front outdoor tables to the large back terrace and look for the most appealing table. Incredibly, on busy days you may not find a single one free! Periodically revising the menu, keeping what works well, and continuing to improve service, season after season— Mont Roig is always reinventing itself into the future.
habitaciones en 1954, ofreciendo a sus huéspedes un servicio de pensión completa con alojamiento, desayuno, comida y cena. Adaptándose al ritmo de los tiempos, en 1970 el hotel se actualizó para convertirse en un Bed & Breakfast. En 1994 los hermanos Joe, Jordi e Isabel Bertrán abrieron el café Mont Roig, hoy en día el más grande y animado de Sitges, lo que ayudó a transformar la calle del Marqués de Mont Roig de una arteria cualquiera llena de coches, a una calle peatonal en la que ver y ser visto. Al haber crecido trabajando en el hotel familiar, no debió ser agradable para los tres hermanos el tener que derribar el hotel de cuatro plantas que era como un miembro más de la familia. Ta m p o c o r e s u l t ó fácil dejar ir todos los recuerdos y relaciones acumulados con clientes que fueron regresando al hotel durante veinticinco años, algunos incluso pidiendo la misma habitación año tras año. Cambiar el plan empresarial de un negocio establecido requiere imaginación y una nueva manera de pensar. En este caso, los Bertrán pensaron en una manera de seguir dando uso a sus habilidades en el servicio al cliente. Tras la demolición, un enorme hueco tenía que ser rellenado con visión y pragmatismo si se quería resucitar y volver a establecer un negocio de un modo completamente diferente. Aún hoy, atraer clientela suficiente para llenar un local con un aforo de quinientas personas, es como poco un desafío; pero lo consiguieron. Hoy en día siguen refinando su modo de hacer negocios. Estando siempre a la última, una música chill out de fondo recibe a los clientes al entrar y ver el amplio espacio abierto que se extiende desde las mesas blancas del exterior hasta la gran terraza de color negro, mientras buscan con la mirada la mesa que más les atrae. Y aunque parezca increíble, en días ajetreados posiblemente ¡no hay ninguna libre! Revisar periódicamente la carta manteniendo lo que funciona, y seguir mejorando el trato al cliente, hace que Mont Roig Café siga reinventándose hacia el futuro temporada tras temporada.
Canviar el pla d’un negoci requereix imaginació i una nova manera de pensar
The Sitges Quarterly
59
perspectives El Far Dels Llibres · Literary Lighthouse · El Faro De Los Libros Nota: Aquest llibre es pot trobar també en castellà a Espanya per l’editorial Planeta o Paidos Iberica · Note: This book can be also found in Spanish in Spain with editorial Planeta or Paidos Iberica. · Nota: Este libro se puede conseguir también en castellano en España por la editorial Planeta o Paidos Iberica
Remeis coberts de sucre
Una ressenya de MALA CIENCIA De Ben Goldacre
Sugar-Coated Cures
A review of BAD SCIENCE By Ben Goldacre
Remedios cubiertos de azúcar
Una reseña de MALA CIENCIA De Ben Goldacre
Gloria Gannaway
C
ada dia se’ns bombardeja des de la televisió, Internet, en diaris i revistes, en articles i en anuncis de llibres de salut, amb notícies de tractaments fabulosos, dietes, suplements i medicines –totes elles solemnement recolzades i promocionades per una miríade de nutricionistes, companyies farmacèutiques, doctors i autoproclamats experts. Els mitjans de comunicació els promocionen de manera entusiasta i acrítica, i el resultat és un gran nombre de persones que creuen cegament en tot aquest circ. Tot això enfureix el doctor i periodista Ben Goldacre (Regne Unit, 1974), que s’ha proposat corregir aquest greu problema que està ocasionant que moltes persones malgastin grans sumes de diners en tractaments ineficaços, probablement en detriment de la seva salut, en comptes de buscar opcions recolzades en una base científica. El seu llibre “Mala ciencia” (traducció castellana a Ed. Paidós, 2012. Ed. or. 2008), que ha estat traduït a més de vint-i-set idiomes, és una part de la seva creuada per educar la població. Ha escrit llibres i articles, a més d’una columna diària al diari britànic “The Guardian” entre 2003 i 2011, des de la que
60
The Sitges Quarterly
W
e are bombarded every d a y o n T V, i n t e r n e t , newspapers, and magazines, in articles and advertising and health books, with news about fabulous treatments, diets, supplements, and medicines—all solemnly endorsed and promoted by a myriad of nutritionists, pharmaceutical companies, doctors, and self-proclaimed experts. The media enthusiastically and uncritically promotes them, resulting in huge numbers of people gullibly accepting the hype. This makes doctor and journalist Ben Goldacre very angry and he is on a mission to try to correct this big problem that is causing many people to waste vast amounts of money for ineffective treatments, possibly damaging their health, instead of looking for scientifically backed options. His book Bad Science, that has been translated into 27 languages, is a part of his crusade to educate people. He has written books and articles, and wrote a weekly column for The Guardian between 2003 and 2011 pointing out sloppy science reporting, and the lack of scientific studies to back up many popular treatments. There’s a chapter in his book Bad Science titled “How The Media Promote
C
ada día se nos bombardea desde televisión, internet, periódicos y revistas, artículos y anuncios de libros de salud, con noticias sobre tratamientos fabulosos, dietas, suplementos y medicinas –todas ellas solemnemente respaldadas y promocionadas por una miríada de nutricionistas, compañías farmacéuticas, doctores y autoproclamados expertos. Los medios de comunicación los promocionan de manera entusiasta y acrítica, resultando en un gran número de personas que creen a pies juntillas todo este circo. Todo esto enfurece al doctor y periodista Ben Goldacre (Reino Unido, 1974), que se ha propuesto corregir este grave problema que está ocasionando que muchas personas malgasten grandes sumas de dinero en tratamientos ineficaces, probablemente a costa de su salud, en lugar de buscar opciones basadas en una base científica. Su libro “Mala ciencia” (Ed. Paidós, 2012. Ed. or. 2008), que ha sido traducido a veintisiete idiomas, es parte de su cruzada para educar a la población. Ha escrito libros y artículos, además de una columna diaria en el periódico británico “The Guardian” entre 2003 y 2011, desde la que advertía contra informaciones
perspectives El Far Dels Llibres · Literary Lighthouse · El Faro De Los Libros advertia contra informacions científiques poc rigoroses, i contra la manca d’estudis científics com suport de molts tractaments populars. Hi ha un capítol al seu llibre titulat “Com els mitjans promouen la manca de comprensió pública de la ciència”, en el que Goldacre reclama haver desacreditat més de cinc-centes notícies des del començament de la seva creuada. L’incapacitat de la premsa i del públic d’avaluar les proves s’ha convertit en un problema de salut pública, segons ell, que està en peu de guerra contra això, empipant a molta gent, tant els que confien en curacions de bruixot, com els que estan causant morts amb les seves estafes mèdiques. Al menys un doctor el va denunciar –infructuosament- per haver exposat la seva xerrameca. Goldacre no pretén assegurar que no hi ha res digne de confiança a cap d’aquests tractaments que no tenen cap validació científica convencional; ell vol que la gent sàpiga com qüestionar, estudiar i pensar críticament qualsevol crema antiarrugues, píndola d’aprimament, dieta de desintoxicació i tractament curatiu en el que pugui estar interessat, abans de comprar-ho i de fer-ne ús. També vol que la gent sàpiga què és el mètode científic, i com es realitza un autèntic estudi científic. Vol que s’entengui que qualsevol doctor –de medicina alternativa o facultatiu–, o companyia ha d’elaborar un estudi científic, publicar-lo i ser revisat per la professió mèdica abans de reclamar cap descobriment i de llençar-lo als mitjans de comunicació i al mercat. Durant la seva investigació va quedar esfereït de veure els escassos experts o empreses que són capaços d’elaborar un estudi –o si ho fan, la quantitat d’errors que tenen, respecte els quals la majoria de la població no sembla ser-ne conscient–. El seu error preferit és el que anomena “recollida de cireres” –és a dir, quan algú vol reivindicar els efectes positius d’un tractament, i tan sols es fixa en aquells punts que li interessen, obviant els negatius. Sobra dir-ho, això és un engany, i és el motiu pel que a vegades les persones pateixen els efectes secundaris negatius d’un tractament –incloent-hi, per descomptat, els medicaments d’empreses farmacèutiques que no han estat testats adequadament, per la pressa que tenen en ser aprovats oficialment per la professió mèdica per així poder començar a generar beneficis econòmics. Goldacre sap que hi ha gent que desconfia de l’establishment mèdic i de la
the Public Misunderstanding of Science” in which Goldacre claims to have debunked more than 500 news stories since his crusade began. The inability of the press and public to evaluate evidence has become a public health issue, he claims, and he is on the warpath about it, upsetting a lot of people who are either attached to their pet “cures” or are making a killing off their health scam. He’s even been sued (unsuccessfully) by at least one doctor for exposing his charlatanry. Goldacre doesn’t want to say that there is nothing worthwhile in any of the treatments that lack conventional scientific validation; but he does want people to know how to question, study, and think critically about whatever wrinkle cream, diet pill, detox diet, or curative treatment they are considering—before they buy it and use it.
científicas poco rigurosas, y contra la falta de estudios científicos como apoyo a muchos tratamientos populares. Hay un capítulo en su libro titulado “Cómo los medios promueven la descomprensión pública de la ciencia”, en el que Goldacre reclama haber desacreditado más de quinientas noticias desde que empezara su cruzada. Según Goldacre, la incapacidad de la prensa y el público de evaluar las pruebas, se ha convertido en un problema de salud pública. Y está en pie de guerra, lo que molesta a mucha gente que, bien sigue confiando en sanaciones de hechicero, bien está causando muertes con sus estafas médicas. Incluso un doctor le denunció – infructuosamente- por haber expuesto su charlatanería. Goldacre no pretende asegurar que no haya nada digno de confianza en ninguno de estos tratamientos que carecen de una validación científica convencional; él quiere
He also wants them to know what the scientific method is and how a proper scientific study is done; and to understand that any doctor, alternative practicioner, or company should go through the scientific study, publication and peer review process before they present a claim or a product to the media and the public. In his own research he has been appalled at how few experts or companies can produce any study at all—or if they can, the study is often full of flaws—flaws that most people don’t seem to be aware of. His favorite study flaw is called “cherry picking”—that’s when the people wanting to make positive claims for the success pick only the parts of the study they like and ignore the negative. Needless to say, this is deception and is the reason that sometimes people suffer bad side effects from a treatment—including of course medication from the pharmaceutical companies that has not undergone adequate clinical trials in the haste to be officially approved by the medical establishment and begin making profits. Goldacre knows there are those who
que la gente sepa cómo cuestionar, estudiar y pensar críticamente cualquier crema antiarrugas, pastilla de adelgazamiento, dieta de desintoxicación o tratamiento curativo que puedan estar considerando, antes de comprarlo y usarlo. También quiere que la gente sepa lo que es el método científico, y cómo se realiza un auténtico estudio científico, amén de que se entienda que cualquier doctor –de medicina alternativa o facultativo, o compañía debe elaborar un estudio científico, publicarlo y ser revisado por la profesión médica antes de reclamar descubrimiento alguno y lanzarlo a los medios de comunicación y al mercado. Durante su propia investigación, quedó horrorizado al ver cuán pocos expertos o empresas eran capaces de elaborar un estudio –o si lo hacen, éstos están llenos de fallos, de los que la mayoría de la población parece no ser consciente. Su fallo favorito se llama “recogida de cerezas” –esto es, cuando alguien quiere reivindicar los efectos positivos de un tratamiento, y sólo se fija en aquéllos puntos que le interesan, obviando los negativos. Huelga decirlo, esto es un engaño, y es el motivo por el que a veces
La incapacidad de la prensa y el público de evaluar las pruebas se ha convertido en un problema de salud pública
The Sitges Quarterly
61
perspectives El Far Dels Llibres · Literary Lighthouse · El Faro De Los Libros indústria farmacèutica, normalment amb raons de pes, però assegura que és un error rebutjar-los completament i creure que tots els facultatius no convencionals, i que tots els fabricants de productes alternatius són de fiar, purs i honestos. Aquesta dicotomia del que és bo i del que és dolent no és certa ni de bon tros, diu emfàticament. De fet, molts dels tractaments alternatius, no tan sols no funcionen, sinó que estan enriquint enormement molta gent. Un altre aspecte que tracta al seu llibre és l’increïble i misteriós poder dels placebos –pastilles o tractaments que no contenen cap substància, però que acostumen a funcionar degut al poder que la ment exerceix sobre el cos. Aquest és el motiu pel que tanta gent jura que un tractament l’ha ajudat o curat. Van creure que funcionaria! També cal ser conscients que la natura cura moltes malalties; tant és així, que la majoria de cops quan et trobes malament, amb un refredat, per exemple, et sentiràs molt millor desprès d’uns quants dies,
mistrust the medical establishment and the pharmaceutical industry, and often with good reason, but he says it is a mistake to totally reject them and believe that all alternative praticioners and producers of alternative products and treatments are trustworthy, pure and honest. This dichotomy of good and bad isn’t true by a long shot, he says emphatically. In fact, many of the alternative treatments not only do not work, but are making lots of people very rich. Another point that he makes in the book is the incredible and mysterious power of placebos—pills or treatments that don’t have any substance whatsoever but that often work, nonetheless, due to the power of the mind that believes over the body. This is the reason that so many people swear that some treatment has helped or cured them. They believed it would! It is also necessary to realize that nature cures many ills; that is to say that, most of the time when you feel bad, with a cold,
prenguis cap remei o no. No obstant, molta gent ho atribuirà al tractament, al medicament o al suplement. Una de les seves manies, a la que dedica molt d’espai al llibre, és l’homeopatia, que segons ell no té cap base científica. El seu percentatge d’èxit és el mateix que si prenguéssim una pastilla de sucre, és a dir, un placebo. El llibre és ple d’altres exemples, com les cremes d’efecte lifting i els tractaments de desintoxicació, que tenen uns anuncis plens d’argot científic buit de contingut. “Si creu que he estat massa crític”, escriu en un passatge abjecte, “aleshores el convido a que se n’adoni que ells van guanyant” Torna el cop, diu ell. Pots començar per llegir aquest llibre. És entretingut i molt informatiu, però prepara’t per obrir els ulls a allò que t’estàs fent i creus que t’està ajudant. La teva primera reacció pot ser defensiva, però respira profundament i no matis el missatger!
for example, you will feel better after a few days whether you do anything or not. But many people will be convinced that their treatment or medicine or supplement did it. One of his pet peeves that he goes to great lengths in the book to expose is homeopathy that, according to him, has no valid scientific support whatsoever. It’s success rate is exactly the same as taking a sugar pill, that is, a placebo. The book is full of many other examples, such as facelift creams and “detox” treatments, whose ads are full of scientific sounding jargon devoid of meaning. “If you think I have been overly critical,” he writes in one abject moment, “I would invite you to notice that they win.” Fight back, he says. You could start by reading this book. It’s entertaining and highly informative, but be prepared to have your eyes opened to something you are doing that you are convinced is helping you. Your first reaction may be defensive— but take a deep breath and don’t kill the messenger!
El porcentaje de éxito de la homeopatía es el mismo que si tomáramos una pastilla de azúcar
62
The Sitges Quarterly
las personas sufren efectos secundarios negativos por un tratamiento –incluyendo, por supuesto, los medicamentos de empresas farmacéuticas que no han sido testados adecuadamente, por la prisa que tienen en ser aprobados oficialmente por la profesión médica, para poder así empezar a generar beneficios económicos. Goldacre sabe que hay gente que desconfía del establishment médico y de la industria farmacéutica, normalmente con fundadas razones, pero asegura que es un error rechazarlos por completo y creer que todos los facultativos no convencionales, y todos los fabricantes de productos alternativos son de fiar, puros y honestos. Esta dicotomía entre lo bueno y lo malo no es cierta ni por asomo, dice enfáticamente. De hecho, muchos de los tratamientos alternativos, no sólo no funcionan, sino que están enriqueciendo enormemente a mucha gente. Otro aspecto que trata en su libro es el increíble y misterioso poder de los placebos –pastillas o tratamientos que no contienen sustancia alguna, pero que suelen funcionar debido al poder que la mente ejerce sobre el cuerpo. Este es el motivo por el que tanta gente jura que un tratamiento le haya ayudado o sanado. Simplemente, porque tuvieron fe en que funcionaría. También es necesario ser conscientes de que la naturaleza cura muchas enfermedades; tanto que la mayoría de las veces en que te encuentras mal, resfriado por ejemplo, te sentirás mejor después de unos días, tomes algún remedio o no. Sin embargo, mucha gente lo atribuirá al tratamiento, al medicamento o al suplemento. Una de sus manías, a la que dedica mucho espacio en el libro, es la homeopatía, que según él, carece de base científica alguna. Su porcentaje de éxito es el mismo que si tomáramos una pastilla de azúcar, o sea, un placebo. El libro está lleno de otros ejemplos, como las cremas de efecto lifting y los tratamientos de desintoxicación, cuyos anuncios están llenos de jerga científica vacía de contenido. “Si crees que he sido demasiado crítico”, escribe en un pasaje abyecto, “entonces te invito a que te des cuenta de que ellos van ganando.” Devuelve el golpe, dice él. Puedes empezar por leer este libro. Es entretenido y muy informativo, pero prepárate para abrir los ojos sobre algo que estás haciendo y crees que te está ayudando. Tu primera reacción puede ser defensiva, ¡Pero respira profundamente y no mates al mensajero!
perspectives L’Estrateg · The Strategist · El Estratega
Ella anhelaba
autenticidad
Ella anhelava autenticitat Yearning For Authenticity
Jenifer L. Johnson
A
Pattern Recognition (traduïda al castellà com a Mundo espejo) –una novel·la de l’escriptor ciberpunk William Gibson-, un dels personatges que es presenten al lector és la Magda, una jove que treballa pel seu compte per a una agència de publicitat com a mitjà per a finançar la seva carrera artística com a creadora de barrets. L’agència li paga per anar a llocs socials seleccionats amb cura, i mencionar una marca de roba nova, una pel·lícula recent o un nou producte que ha sortit al mercat en les seves converses informals amb la gent que coneix. No se li demana que recomani aquests productes, solament que els mencioni favorablement. O si una persona amb la que es troba, per exemple, un home que demostra atracció envers ella a un bar, menciona un producte específic, aleshores a ella li paguen per dir que a ella també li agrada aquests producte. L’objectiu de l’agència no és crear consumidors immediats d’un producte en particular, sinó que les persones reciclin la informació als demès: és un model viral. Però, amb el pas del temps, a Magda li comença a succeir quelcom: quan surt a divertir-se –no a treballar, sinó potser a prendre unes copes– coneix a altres persones i comença a xerrar amb elles. I, si per casualitat aquesta persona parla d’un dissenyador, una pel·lícula o un producte durant el curs d’una conversa, Magda és incapaç de seguir, ja no pot gaudir de la trobada. Comença a desconfiar de la gent, desconfia de la seva autenticitat. Ja no sap el que és real. Els conceptes d’autèntic i real estan passant a situar-se al centre de la nostra història col·lectiva des de fa un temps, empesos en part per l’activitat trepidant de màrqueting. Allò real i allò simulat ja
I
n Pattern Recognition, a novel by “cyberpunk” writer William Gibson, one of the many intriguing characters the reader meets is Magda, a young woman who works freelance for an advertising agency to help finance her art as a hat maker. She is paid by the agency to go to carefully selected social venues, and while casually chatting with people she meets, mention a new clothing label, a film recently released or a new product on the market. It’s not a pitch, just a casual,
favourable mention. Or, if a person she meets mentions a specific product, say a man in a bar that seems attracted to her, then she is paid to say that she likes that product too. The agency’s objective is not to create immediate consumers of a particular product, but that the product information is recycled by people to others: a viral model. As time goes by, however, something begins to happen to Magda. When she is out for an evening of leisure, not working, having a cocktail perhaps, she may meet someone and they begin talking. And that
E
n el Mundo espejo —una novela del escritor ciberpunk William Gibson— uno de los personajes que se presentan al lector es Magda, una joven que trabaja por su cuenta para una agencia de publicidad para financiar su carrera artística como creadora de sombreros. La agencia le paga por ir a lugares sociales cuidadosamente seleccionados y mencionar una marca de ropa nueva, una película reciente o un nuevo producto que ha salido al mercado en sus conversaciones informales con gente a la que conoce. No se le pide que recomiende esos productos, solo que los mencione favorablemente. O, si una persona con la que se encuentra, por ejemplo, un hombre que muestra atracción por ella en un bar, menciona un producto específico, entonces a ella le pagan por decir que a ella también le gusta ese producto. El objetivo de la agencia no es crear consumidores inmediatos de un producto en particular, sino que las personas reciclen la información a los demás: es un modelo viral. Pero, con el paso del tiempo, a Magda le empieza a suceder algo: cuando sale a divertirse — no a trabajar, tal vez a tomar algo — conoce a otras personas y empieza a charlar con ellas. Y, si por casualidad esa persona habla de un diseñador, una película o un producto en el curso de la conversación, Magda es incapaz de seguir, ya no puede disfrutar del encuentro. Comienza a desconfiar de la gente, desconfía de su autenticidad. Ya no sabe lo que es real. Los conceptos de auténtico y real están situándose en el centro de nuestra historia colectiva desde hace un tiempo, empujados, en parte, por la trepidante actividad del marketing. Lo real y lo simulado ya no tienen definiciones o límites claros. The Sitges Quarterly
63
perspectives L’Estrateg · The Strategist · El Estratega no tenen definicions o límits clars. El filòsof Jean Baudrillard sosté que un simulacre no és simplement una copia d’allò que és real, sinó que esdevé una veritat en sí mateixa, es converteix en quelcom hiperreal. Essencialment, allò simulat es converteix en la realitat. Però, què fem amb aquestes idees? Les seves conseqüències són tant filosòfiques com pràctiques. Contínuament prenem decisions sobre les estratègies de comunicació dels nostres projectes i productes que s’entrecreuen amb qüestions d’autenticitat, tant si ens hem aturat a pensar-hi com si no. Podria ser que depengués totalment de cadascú de nosaltres desenvolupar paradigmes de màrqueting i continguts que reflecteixin els nostres valors personals – millor encara, que il·luminin els nostres propis valors. Això no ho faran els demés per nosaltres. I no hi ha un mapa clar, cap conjunt de normes. Aquí estem, persones nues, revelant la nostra essència, amb res més que el desig i la intenció per a guiar-nos per un laberint canviant de possibilitats. La història de Magda podria almenys servir com una de les veus que ens guiï en la nostra recerca: els seus actes de simulació al final es van girar en contra seu, i li van fer dubtar de la gent que l’envoltava –allò real havia esdevingut en quelcom indistingible d’allò hiperreal. Ella anhelava autenticitat I tu?
64
The Sitges Quarterly
person might casually mention a designer, a film, or a product in the course of their conversation. Magda then stops cold, no longer able to enjoy her social interaction. She begins to distrust people, distrust their authenticity. She doesn’t know what is real anymore. The notions of ‘authentic’ and ‘real’ in our high-speed world of multi-environment marketing have been slowly moving toward the centre of our collective storyline for some time now. Yet, the ‘real’ versus the ‘simulated’ have no clear boundaries or shared definitions; especially what is read on the internet—re-formatted news made from a variety of sources without having first hand accounts of the incident in question. The philosopher Jean Baudrillard puts forth that a simulacrum is not simply a copy of the real, but that it becomes a truth in its own right—it becomes the hyper-real. In essence: the simulated becomes the reality. But what does one do with these ideas? Their implications are as much philosophical as they are practical. We continuously make decisions regarding the communication strategies of our projects and products that intersect with questions of authenticity, whether we have paused to think about this or not. It could be that it is entirely up to each one of us to develop marketing paradigms and content that reflects our own personal values. Better yet: that illuminate our own values. This will not be done for us from the outside. And, there is no clear map, no clear set of rules. Here we stand, stripped down to our essence, with nothing but desire and intention to guide us through the changing labyrinth of possibilities. Magda’s story could, at least, serve as one of the guiding voices in our quest: her acts of simulation finally folded themselves back onto her, and she began to doubt the people around her – the real had become indistinguishable from the hyperreal. She yearned for authenticity. And you?
El filósofo Jean Baudrillard sostiene que un simulacro no es simplemente una copia de lo real, sino que se convierte en una verdad en sí misma, se convierte en lo hiperreal. Esencialmente, lo simulado se convierte en la realidad. Pero ¿qué hacemos con estas ideas? Sus consecuencias son tanto filosóficas como prácticas. Continuamente tomamos decisiones sobre las estrategias de comunicación de nuestros proyectos y productos que se entrecruzan con cuestiones de autenticidad, tanto si nos detenemos a pensar en ello como si no. Podría ser que dependiese totalmente de cada uno de nosotros desarrollar paradigmas de marketing y contenidos que reflejen nuestros valores personales — mejor aún, que iluminen nuestros propios valores. Esto no lo harán los demás por nosotros. Y, no hay un mapa claro, ningún conjunto de normas. Aquí estamos, personas desnudas, revelando nuestra esencia, sin nada más que el deseo y la intención para guiarnos por un laberinto cambiante de posibilidades. La historia de Magda podría al menos servir como una de las voces que nos guíe en nuestra búsqueda: sus actos de simulación al final se volvieron contra ella y la hicieron dudar de la gente que la rodeaba —lo real se había convertido en indistinguible de lo hiperreal. Ella anhelaba autenticidad. ¿Y tú?
s m c d p d t d r p d p t d m d t d m p b a s t r d s
situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, relacione miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, rel ciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérd das, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestim pérdidas, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependenci duelos, autoestima, pérdidas, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesione trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansieda depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdida relaciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, famili pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansieda depresiones, desorientación, obsesiones, trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestim pérdidas, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesione trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, relaciones, miedos, Situaciones críticas, ansiedad, AYUDA PSICOLÓGICA & COACHING depresiones, desorientación, obsesiones, Psicólogo · Psicoterapeuta | Colegiado núm 136 trabajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, relaciones, c/Barcelona 14, bajos - 08870 Sitges miedos, situaciones críticas, ansiedad, deayudapsicologica.info | +34 687 648 474 presiones, desorientación, obsesiones, tramail@ayudapsicologica.info bajo, familia, pareja, dependencia, duelos, autoestima, pérdidas, relaciones, miedos, situaciones críticas, ansiedad, depresiones, desorientación, obsesione trabajo, familia, pareja, dependenc i a , duelos, autoestima, pérdida relaciones, miedos, situa ciones críticas, ansieda depresiones, desorientación, ob sesiones, trabajo, famili pareja, dependenci duelos, autoestim pérdidas, relacione miedos, situacion críticas, ansiedad, d presiones, desorien The Sitges Quarterly ación,65obsesione tra
Juan Carlos Uríszar
perspectives
Dones emprenedores: Protagonistes del CANVI
Entrepeneurial Women: Agents of Change Mujeres emprendedoras: protagonistas del cambio
Cristina Guiu Monte
E
l fet de que un nombre cada cop major de dones decideixi obrir la seva pròpia empresa es deu a dos elements: la necessitat laboral de les dones i la crisi actual. L’efecte de la crisi al mercat de treball és la combinació de dos factors: un és la falta d’ofertes de treball, i l’altre és la manca de polítiques de conciliació per part del Govern en suport d’un equilibri entre la vida familiar i la professional. Finalment, el mercat de treball existent afavoreix sistemàticament els homes. No obstant el model “d’home guanyador del pa” que s’ha demostrat ineficient i obsolet, segueix guiant les línees mestres de l’actual mercat laboral. En contrast amb el que succeeix als països escandinaus, aquí venim d’un model cultural marcadament masclista, que adjudica les dones la responsabilitat i les tasques de cuidar els fills, tot i que els homes també són pares i malgrat que el model de família ha canviat i s’ha diversificat. Les dones han emergit al mercat de treball, però sense renunciar als mandats del seu gènere, mentre que els homes s’han mantingut a l’esfera pública, sense viure gairebé canvis a la seva esfera privada. Tr a c t a n t l a n o s t r a r e a l i t a t m é s immediata, trobem Dones d’Empresa (www. donesdempresa.cat), una associació de dones emprenedores i executives del Penedès i el Garraf que aspira a crear una xarxa comercial per tal de compartir preocupacions i necessitats comunes, i donar visibilitat a les dones als àmbits empresarial, polític, econòmic i social; a través d’això també creen i expressen una opinió compartida. La seva presidenta, Cristina Mestres, destaca
66
The Sitges Quarterly
T
he fact than an ever-growing number of women decide to open their own businesses is due to two factors: the women’s necessity of working and the current crisis. The effect of the crisis in the job market is the combination of factors: one is a lack of jobs; another is a lack of effective government policies (conciliation policies) supporting a balanced family and professional life; finally, there is the existence of a formal job market which systematically favours men. Though the
E
l hecho de que un número cada vez mayor de mujeres decida abrir su propia empresa se debe a dos factores: la necesidad laboral de las mujeres y la crisis actual. El efecto de la crisis en el mercado de trabajo es la combinación de dos factores: uno es la falta de ofertas de trabajo, el otro es la falta de políticas conciliatorias por parte del Gobierno en apoyo de un equilibrio entre la vida familiar y la profesional. Finalmente, el mercado de trabajo formal existente favorece sistemáticamente a los hombres. A pesar
Women have emerged on the job market without renouncing their gender mandate, and men have remained in the public sphere, with almost no changes in their private sphere ‘male breadwinner’ model has proved inefficient and obsolete, it still draws the lines of the current job market. In contrast to the Scandinavian countries, we come from a cultural model markedly male chauvinist, which bestows on women the responsibility and the tasks of looking after the children, even though men are also parents and the family models have changed and diversified.
de que el modelo de “male breadwinner”, que se ha mostrado ineficiente y obsoleto, sigue guiando las líneas maestras del actual mercado laboral. En contraste con lo que ocurre los países escandinavos, aquí venimos de un modelo cultural marcadamente machista, que adjudica a las mujeres la responsabilidad y las tareas de cuidar de los hijos, a pesar de que los hombres son también padres y los el modelo
perspectives Dones · Women · Mujeres que aquests últims anys s’han unit moltes dones emprenedores, que estan lluitant per tal de resistir els embats d’aquesta situació econòmica adversa. La majoria dels seus 650 membres són de Sitges i Vilanova i la Geltrú, tot i que hi ha dones de tot el Garraf i el Penedès. Les empresàries de Sitges estan molt especialitzades en serveis vinculats al turisme, principalment restaurants i hotels, responent a la forta demanda d’aquests serveis al nostre poble. De fet, Sitges disposa d’un valor afegit en comparació amb altres localitats de la nostra zona, ja que és un poble molt actiu culturalment i amb un gran atractiu turístic (un bon exemple és el fet de que representa el 89% de totes les places hoteleres del Garraf). Els bons resultats de la temporada alta ajuden a resistir i compensar els efectes de la crisi. Una de cada quatre persones que es decideix a encetar un negoci està a l’atur, i per tant el treball per compte propi és una bona alternativa professional. No obstant, hem de dir que Sitges, amb una taxa d’atur inferior al 10%, té l’índex de persones sense feina més baix de tot el Garraf (d’acord amb l’últim informe territorial publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona), amb el que els motius per a convertir-se en empresari poden ser deguts a altres factors, com l’oportunitat de negoci, una vocació personal o a prendre-s’ho com un repte personal. Mestres assenyala que les característiques especials del lideratge femení rauen en una herència centenària d’organització familiar, que ha dotat les dones d’habilitats logístiques aplicables als negocis; quant al factor humà, promou la creació de sinèrgies entre la gent. La incorporació de dones empresàries i altes directives al teixit industrial ha canviat els models de lideratge, proposant alternatives a l’executiu agressiu i al paternalisme autoritari, i més aviat advocant per un treball cooperatiu i per una humanització del lloc de treball, incentivant a la gent a treballar més intensivament mitjançant la motivació. D’acord amb l’últim informe de 2011 del Global Entrepreneurship Monitor (GEM), a Espanya els homes segueixen al capdavant en la creació de noves empreses en comparació a les dones (62,4% vs. 38,6%), encara que són les dones les que van protagonitzar una pujada major respecte l’any anterior. Potser la crisi ens empeny a explorar nous camins que ens permetran créixer personal i professionalment, i sobretot ser protagonistes del canvi.
Women have emerged on the job market but without renouncing their gender mandate, and men have remained in the public sphere, with almost no changes in the private sphere. Addressing the immediate reality, t h e r e i s D o n e s d ’ E m p r e s a ( Wo m e n Entrepreneurs), (www.donesdempresa. cat), an association of entrepreneur and executive women from Penedès and Garraf which aims to create a commercial network for sharing worries and common necessities, and making women visible in the entrepreneurial, political, economic and social world; through all this they also create and express a shared opinion. Its President, Cristina Mestres, highlights that in the recent years there have been many registrations of women entrepreneurs,
de familia ha cambiado y se ha diversificado. Las mujeres han emergido en el mercado de trabajo, pero sin renunciar a los mandatos de su género, mientras que los hombres se han mantenido en la esfera pública, con apenas cambios en su esfera privada. Tr a t a n d o n u e s t r a r e a l i d a d m á s inmediata, encontramos Dones d’Empresa –“mujeres de empresa” en catalán- (www. donesdempresa.cat), una asociación de mujeres emprendedoras y ejecutivas del Penedés y el Garraf que aspira a crear una red comercial para compartir preocupaciones y necesidades comunes, y a dar visibilidad a las mujeres en los ámbitos empresarial, político, económico y social; a través de lo cual también crean y expresan una opinión compartida. Su presidenta, Cristina Mestres, destaca que en los últimos años se han unido The Sitges Quarterly
67
perspectives
“La dificultat no rau en comprendre noves idees sinó en defugir les velles, que penetren fins a l’últim racó del cervell d’aquells que, com la majoria de nosaltres, han estat educats en elles.” Teoria general del treball, l’interès i el diner (1935) John Maynard Keynes “The difficulty lies, not in the new ideas, but in escaping from the old ones, which ramify, for those brought up as most of us have been, into every corner of our minds” General Theory of Employment, Interest and Money (1935) John Maynard Keynes “La dificultad no radica en comprender nuevas ideas, sino en rehuir las viejas, que penetran hasta el último rincón del cerebro de aquellos que, como la mayoría de nosotros, han sido educados en ellas.” Teoría general del empleo, el interés y el dinero (1935) John Maynard Keynes
68
The Sitges Quarterly
who are managing to resist the onslaughts of this adverse economic situation. Most of the 650 members are from Sitges and Vilanova i La Geltrú, though there are women from all over Garraf and Penedès. The entrepreneurs from Sitges are very specialized in services linked to tourism, mainly restaurants and hotels, responding to the strong demand of these services existing in our town. In fact, Sitges has an added value in comparison to other villages of the area, since it is a village that is very active culturally and with a strong touristic attractiveness (good proof of that is that it has 89% of all Garraf’s hotel rooms). The good results of the peak season help to resist and compensate for the effects of the crisis. One in four people who decide to start a business is unemployed, thus self-employment is a good professional alternative. However we have to stress that Sitges, with an unemployment rate of less than 10%, has the lowest unemployment rate of all Garraf (according to the Barcelona Chamber of Commerce’s last published territorial report), so the reasons for becoming an entrepreneur may come from other factors, such as business opportunity, personal vocation or challenge. Mestres pointed out that the distinctive features of women’s leadership rest on the heritage of centuries of familial organization, which has gifted women with logistic skills applicable to business; and as for the human factor, it fosters the creation of synergies among people. The incorporation of women entrepreneurs and business leaders into the marketplace has changed the leadership models, proposing alternatives to the aggressive executive, the authoritarianism of paternalism; rather advocating for cooperative work and humanization of the workplace, encouraging people to work harder by motivating them. According to the last report of the 2011 Global Entrepreneurship Monitor (GEM), in Spain men are still ahead in the creation of new companies in comparison with women (61.4 vs. 38.6%), though women performed better the previous year. It appears that the crisis is pushing women to explore new ways, which will allow them to grow, both personally and professionally, but above all to be agents of change.
muchas mujeres emprendedoras, que están luchando por resistir los embates de esta situación económica adversa. La mayoría de sus 650 miembros son de Sitges y Vilanova i la Geltrú, aunque hay mujeres de todo el Garraf y del Penedés. Las empresarias de Sitges están muy especializadas en servicios vinculados al turismo, principalmente restaurantes y hoteles, respondiendo a la fuerte demanda de dichos servicios en nuestro pueblo. De hecho, Sitges dispone de un valor añadido en comparación con otras localidades de nuestra área, puesto que es un pueblo muy activo culturalmente y con un gran atractivo turístico (sirva como botón de muestra que representa el 89% de todas las plazas hoteleras del Garraf). Los buenos resultados de la temporada alta ayudan a resistir y compensar los efectos de la crisis. Una de cada cuatro personas que se decide a emprender un negocio es un desempleado, por lo que el autoempleo es una buena alternativa profesional. Sin embargo, tenemos que decir que Sitges, con una tasa de desempleo inferior al 10%, tiene el índice de paro más bajo de todo el Garraf (de acuerdo con el último informe territorial publicado por la Cámara de Comercio de Barcelona), por lo que los motivos para convertirse en empresario pueden deberse a otros factores, como la oportunidad de negocio, una vocación personal o tomarlo como un reto personal. Mestres señala que las características especiales del liderazgo femenino yacen en una herencia centenaria de organización familiar, que ha dotado a las mujeres de habilidades logísticas aplicables a los negocios; en cuanto al factor humano, promueve la creación de sinergias entre la gente. La incorporación de mujeres empresarias y altas directivas al tejido industrial ha cambiado los modelos de liderazgo, proponiendo alternativas al ejecutivo agresivo y al paternalismo autoritario, más bien abogando por un trabajo cooperativo y por una humanización del lugar de trabajo, incentivando a la gente a trabajar más intensamente a través de la motivación. De acuerdo con el último informe de 2011 del Global Entrepreneurship Monitor (GEM), en España los hombres siguen a la cabeza en la creación de nuevas empresas en comparación con las mujeres (61,4% vs. 38,6%), aunque son las mujeres las que protagonizaron una subida mayor respecto al año anterior. Quizás la crisis nos empuja a explorar nuevos caminos que nos permitirán crecer personal y profesionalmente, y sobretodo ser protagonistas del cambio.
The Sitges Quarterly
69
perspectives Malentesos lingüístics · Misspoken Words · Malentendids lingüísticos
Somos diferentes We are different Som diferents
S
om diferents, sí, però, és això quelcom important? La convivència amb una persona d’una altra cultura és, sens dubte, enriquidora i estimulant, però requereix molta paciència, doncs més enllà dels errors lingüístics i dels malentesos culturals, ens escoltem amb el cor i gaudim de les nostres diferències. Per això, cal tenir en compte que cap raça, cultura, llengua, país o religió és superior a cap altra, i que l’amor és possible més enllà de les fronteres. Però a les parelles mixtes –o amistatsexisteixen friccions, que sovint tenen a veure amb conceptes culturals, l’educació dels fills i la relació amb la família. I a la discussió es posa en dubte no solament el problema motiu del conflicte, sinó tu i la teva cultura. Tot i els estereotips culturals, ens esforcem per entendre’ns el millor possible. Som la nostra parella, la nostra amistat i les circumstàncies. Ens estimem i en fer-ho i acceptar la nostra parella estimem també la seva cultura, aquella que l’ha vist néixer i créixer abans de conèixer-nos, i que porta gravada a la pell. Probablement aquest punt sigui també el que fa aquesta persona tan especial per a nosaltres. Els anglosaxons ens titllen de: Ser impuntuals Dir sempre el que pensem, encara que no ens preguntin la nostra opinió ¿Per què hi ha tantes festes? ¿Per què tanquem les botigues al migdia a l’hora de la mítica siesta (migdiada)? ¿Per què sopem tan tard? Nosaltres, alhora els titllem de: Ser excessivament optimistes, Ser freds i tensos Menjar massa mantega ¿Per què els costa tant expressar els seus sentiments? Menjar massa aviat
Som diferents, sí, però, no és això el més interessant?
W
e are different, yes, but does it matter? Living with a person from another culture is, without a doubt, rewarding and challenging, but it requires a lot of patience as we listen to the heart, beyond linguistic errors and cultural misunderstandings, enjoying our differences. To do this, we must be clear that no race, culture, language, country or religion is superior to another and that love is possible beyond borders. But in mixed couples—or friendships— there is friction, which often has to do with differing cultural customs about such matters as parenting and family relationships—and a hundred other things. Sometimes the result is a conflict that leads to complaints and accusations about “you” and “your culture”. Despite all these cultural differences, we try to understand each other the best we can. We are partners, and friends, and we love each other and we love each other’s cultures too. We love the culture that our partners and friends were born into and grew up in before we knew them—and that is part of them. It is probably what makes them so special to us. Anglos may say to our Catalan and Spanish friends or partners: The Catalan / Spanish friend or partner, on the other hand, says: You are never on time You are too optimistic. Everything is “Great!” You always say what you think You are too cold and tense Why have you so many holidays? Why do you eat so much butter? Why do they close the stores in the afternoon just to have a long lunch and a siesta? Why is it so hard to express your feelings? Why do you eat so late? Why do you eat so early?
70
The Sitges Quarterly
We are different, yes, but isn’t that a good thing?
S
Gloria Pedraza
omos diferentes, sí pero ¿acaso importa? La convivencia con una persona de otra cultura, es sin duda, enriquecedora y estimulante, pero requiere de mucha paciencia, pues nos escuchamos con el corazón, más allá de los errores lingüísticos y de los malentendidos culturales, disfrutamos de nuestras diferencias. Para ello, hay que tener claro, que ninguna raza, cultura, lengua, país o religión es superior a otra y que el amor es posible más allá de las fronteras. Pero en parejas mixtas--o amistades--existen roces, que a menudo tienen que ver con conceptos culturales, la educación de los hijos y la relación con la familia. Y en la discusión se pone en tela de juicio no sólo el problema motivo del conflicto, sino tú y tu cultura. A pesar de todos estos estereotipos culturales, nos esforzamos por entendernos lo mejor posible. Somos nuestra pareja, nuestra amistad y nuestras circunstancias, nos amamos y al amar y aceptar a nuestra pareja amamos también su cultura, esa en la que ha nacido y con la que ha crecido antes de conocernos, que lleva grabada en la piel y probablemente este punto sea también el que hace que esta persona sea tan especial para nosotros. Los anglosajones nos tachan de: Ser impuntuales Decir siempre lo que pensamos, pero sin que nos pregunten por nuestra opinión ¿por qué hay tantas fiestas? ¿Por qué cerramos las tiendas a mediodía en la mítica siesta? ¿Cómo podemos cenar tan tarde? Nosotros, a su vez les tachamos de: Ser excesivamente optimistas, todo es “fantástico” Ser demasiado fríos y tensos Comer mucha mantequilla ¿Por qué les cuesta tanto expresar sus sentimientos? Comer demasiado pronto Somos diferentes, sí, pero ¿no es eso lo interesante?
C/San Pau 11 08870 Sitges 938 10 72 45 info@ladygreen.es Preparación para todo tipo de exámenes en inglés, incluídas las pruebas de selectividad Clases particulares, cursos y seminarios para fines específicos Preparación de reuniones, trabajos y viajes internacionales Escritura de documentos, informes, artículos y presentaciones Traducción de textos del catalán y castellano al inglés You are as good as your word Tu palabra te valida
English Language Services Gloria Gannaway, Ph.D. Barcelona, 14 | 08870 Sitges g.j.gannaway@gmail.com +34 699 62 99 34
Doctorada por la Universidad de Texas The Sitges Quarterly
71
perspectives De les nostres vinyes · From Our Vines · De nuestras viñas
Malvasia de Sitges Malvasia of Sitges
José Uríszar
E
ur wine connoisseur is José Uriszar who has visited Sitges several times a year, over the last 15 years. He hosts a live radio show—a food and wine program currently on the Cadena SER radio station, every Wednesday at 19.00. The program is called Ser de Vinos, where he conducts live wine tasting on each show.
O
uestro experto en vinos es José Uriszar que visita Sitges varias veces al año y lo ha estado haciendo durante los últimos 15 años. Es presentador de un programa de radio en directo, un programa de alimentos y vino en la emisora de radio Cadena SER de la Rioja, todos los miércoles a las 19.00 horas. El programa se llama Ser de Vinos, donde se llevan a cabo catas de vino en cada show.
MALVASIA DE SITGES (seca) Vi blanc - 100% malvasia de Sitges D.O. Penedés HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA 12% VOL.
MALVASIA DE SITGES (seca) Dry white wine - 100% malvasia de Sitges D.O. Penedés HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA 12% VOL.
MALVASIA DE SITGES (seco) Vino blanco - 100% malvasia de Sitges D.O. Penedés HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA 12% VOL.
Color: Intens, net i brillant. Groc pàl·lid amb matisos ambarins i reflexos daurats. Llàgrima gruixuda i densa. Olor: D’altíssima intensitat, sobresortint fruits secs torrats i una suau closca de taronja en confitura, tot això producte de la complexitat que ha adquirit el vi al passar per la bóta de roure. En agitar-lo apareix un caràcter de vi Sanlurqueño i ens trasllada als exclusius sabors dels grans vins envellits manzanillas (pal tallat) Gust: Destaca la franquesa de la malvasia pura envellida (sense encapçalar). És molt exòtic i llaminer, molt fruiter i delicat amb una gran complexitat. Albercocs secs i compotes de fruites són sempre presents. El nas ens anunciava un vi dens i tanmateix a la boca és delicat i fluid. Post-gust: És molt llarg i persistent, molt agradable. A causa de la seva extraordinària complexitat pot competir amb qualsevol plat (millorant-lo). Personalment el prefereixo sol, fresc, cap al vespre assegut davant el mar a qualsevol terrassa de Sitges, que és el seu lloc natural.
Colour: Intense, clean and bright. Pale yellow with shades of amber and golden highlights. Thick and dense legs are present on the inside of the glass. Aroma: Quite intense. Toasted nuts and gentle orange marmalade stand out; the result of a wine whose complexity has been acquired on its way through the oak barrel. When swirled, the character of a Sanlurqueño wine gives the unique flavours of a great, aged manzanilla wine (woody). Taste: The notes have the openness of an aged pure malvasia wine. It is exotic, very fruity, delicate and delicious with great complexity. Dried apricots and fruit compote are also present. The nose announces a dense wine, however it is delicate and fluid in mouth. Aftertaste: It’s very long and persistent, very pleasant. Because of its extraordinary complexity, it can enhance any dish. Personally I prefer it on its own, just chilled, in the evening sitting in front of the sea on any terrace of Sitges, which is its natural habitat.
Color: Intenso, limpio y brillante. Amarillo pálido con matices ambarinos y reflejos dorados. Gruesa y densa lágrima. Olor: De altísima intensidad, sobresaliendo frutos secos tostados y una suave cáscara de naranja en confitura, todo ello producto de la complejidad que ha adquirido el vino a su paso por la barrica de roble. Al agitarlo un carácter Sanluqueño nos traslada a los exclusivos sabores de las grandes manzanillas envejecidas (palo cortado). Gusto: Destaca la franqueza de la malvasía pura envejecida (sin encabezar) Es muy exótico y goloso, muy frutal y delicado con una gran complejidad, orejones y compotas de frutas están siempre presentes. La nariz nos anunciaba un vino denso y sin embargo en boca es delicado y fluido. Postgusto: Es muy largo y persistente, muy agradable. Debido a su extraordinaria complejidad puede competir con cualquier plato (mejorándolo). Personalmente lo prefiero solo, fresco, al atardecer sentado frente al mar en cualquier terraza de Sitges, que es su sitio natural.
l nostre expert en vins és José Uriszar que visita Sitges diverses vegades l’any i ha estat venint durant els últims 15 anys. És presentador d’un programa de ràdio en directe, un programa d’aliments i vi a l’emissora de ràdio Cadena SER de la Rioja, tots els dimecres a les 19.00 hores. El programa es diu Ser de Vins, on es porten a terme tasts de vi a cada emissió.
72
The Sitges Quarterly
N
perspectives De les nostres vinyes · From Our Vines · De nuestras viñas
D.O. Garraf D.O. Garraf Or Subzone Garraf
D.O. Garraf o subzona Garraf
Mario Maia Martins
Q
uan parlem de tipus de vins que s’elaboren al massís del Garraf, primer de tot cal parlar de la situació geogràfica i orogràfica de la zona, de la seva terra i la seva climatologia, ja sigui per l’exposició solar, la pluviometria i les temperatures, per poder entendre els seus vins i la lluita dels seus viticultors, sommeliers, aficionats i amants dels vins de Sitges de manera directa o indirecta, com de la creació d’una subzona Garraf dins la DO Penedès o un DO pròpia. Sitges es troba entre 30° i 50° de latitud i gaudeix d’un particular microclima amb estius calorosos però no excessius gràcies a la humitat i la brisa refrescant que aporta el mar Mediterrani. Amb hiverns moderats i temperatures mitjanes anuals per sobre dels 15º c. Els seus terroir estan compostos per sòls calcaris pobres i lleugerament arenosos amb alguns aqüeductes subterranis i zones de sòls col·luvials, la seva pluviometria anual és de 600 litres/m2 concentrats a la primavera i tardor. Tots aquests factors aporten als vins aquest caràcter Mediterrani de frescor, mineralitat i calidesa en els vins negres. Fa uns 2.000 anys que Sitges conrea la vinya i elabora vi. Amb les seves varietats blanques autòctones, xarel·lo, macabeu, parellada, subirat parent, moscatell i especialment la malvasia de Sitges que és vi naturalment dolç, que de vegades pot ser vi ranci, vi sec o fins i tot vi escumós, i les seves varietats negres ull de llebre i samsó. Particularment crec que el Massís del Garraf aporta condicions històriques i de personalitat per a l’obtenció d’una subzona o DO.
W
hen we talk about the variety of wine elaborated in the Garraf Massif, first of all we must refer to its geography, as well as to the terrain and its climatology—sun exposure, rainfall and temperature. Only by taking into account these elements can we get to know the wines and the struggles of the winegrowers and sommeliers, as well as the amateur wine makers and lovers of Sitges wine, to create a Garraf sub-zone within the Denomination of Origin (D.O.) Penedès, or even a local D.O. Sitges is located between 30º and 50º of latitude, and enjoys a specific microclimate with hot summers, yet not too hot, thanks to the humidity and refreshing breezes provided by the sea. Having mild winters and average annual temperatures above 15ºC, its terroirs are composed of poor calcareous soil, with some sandstone, subterranean aqueducts and sediment areas. Its annual rainfall is 600 litres/m2, concentrated in the spring and autumn. These factors give a fresh Mediterranean character and warmth to the red wines. Sitges has been cultivating grapevines and elaborating wine for two thousand years. It has local red wine varieties, ull de llebre and Samsó, and white grape varieties, such as xarel·lo, macabeu, parellada, subirat parent, moscatel and especially the malvasia de Sitges that is naturally sweet, sometimes aged and mellowed to make dry wines and even cava.
C
uando hablamos de tipos de vino que se elaboran en el macizo del Garraf, ante todo hay que hablar sobre la situación geográfica y orográfica como su tierra y su climatología, ya sea por la exposición solar, la pluviometría y las temperaturas para poder entender sus vinos y la lucha de sus viticultores, Sommeliers, amateurs y amantes de los vinos de Sitges, de forma directa o indirecta, como de la creación de una subzona Garraf dentro de la D.O. Penedés o una D.O. propia. Sitges se encuentra entre 30 y 50° de latitud y goza de un particular microclima con veranos calorosos pero no excesivos gracias a la humedad y la brisa refrescante que aporta el mar Mediterráneo. Con inviernos moderados y temperaturas medias anuales por encima de los 15°c. Sus terroir están compuestos por suelos calcáreos pobres y ligeramente areniscos con algunos acueductos subterráneos y zonas de suelos coluviales, su pluviometría anual es de 600 litros/m2 concentrados en primavera y otoño. Estos factores aportan a los vinos este carácter Mediterráneo de frescura, mineralidad y calidez en los vinos tintos. Hace unos 2.000 años que Sitges cultiva la vid y elabora vino. Con sus variedades blancas autóctonas, xarel·lo, macabeu, parellada, subirat parent, moscatel y en especial la malvasía de Sitges que es (VND) vino naturalmente dulce, que a veces puede ser vino rancio, vino seco o incluso vino espumoso y sus variedades tintas ull de llebre, Samso. Particularmente creo que el Macizo del Garraf aporta condiciones históricas y de personalidad para la obtención de una subzona o D.O.
The Sitges Quarterly
73
perspectives Pròximament · Coming Soon · Próximamente El nostre proper número, Sitges Artístic, explora
Our next issue, Artistic Sitges, explores the ar-
Nuestro próximo número, Sitges Artístico, ex-
l’oferta artística de Sitges. A les nostres seccions i co-
tistic offerings in Sitges. In our sections and regular
plora la oferta artística de Sitges. En nuestras secciones
lumnes habituals explorarem l’art que ens envolta, i
columns we’ll explore the art found around us, and
y columnas habituales exploraremos el arte a nuestro
oferirem el perfil d’artistes vinculats a la nostra vila.
profile artists linked to our town. We are beginning
alrededor, y el perfil de artistas vinculados a nuestro
Oferim un tast amb una nova galeria d’art que ocupa
here with a look at a new gallery. A gallery utilizing
pueblo. Ofrecemos un avance con una nueva galería
el local que va allotjar la llibreria Òpera. Bellament
the space of what was previously the Opera bookstore.
de arte que ocupa el local que albergó la librería Ópera.
renovat, l’espai de dos pisos ara exposa art procedent
Beautifully transformed, the multi-level space now
Bellamente renovado, el espacio de dos pisos expone
del segon continent més gran del món: Àfrica.
displays and sells art from the world’s second largest
ahora arte procedente del segundo continente más
continent, Africa.
grande del mundo: África.
OUT OF AFRICA
Galeria d’art africà contemporani i tribal Gallery of African Contemporary and Tribal Art Galería de arte contemporáneo y tribal africano Gloria Pedraza
SQ: Out of Africa ens recorda a la novel·la homònima de l’escriptora danesa Karen Blixen, coneguda pel seu nom literari d’Isak Dinesen, en la que va escriure sobre el seu record apassionat de la bellesa dels paisatges i les vides dels africans que va conèixer durant els anys que passar vivint a una plantació a la Kenia colonial, que anys desprès es duria al cinema amb el nom de Memòries d’Àfrica. SA: Sí, aquesta pel·lícula ha sigut molt important per a mi; tenia una connexió amb l’amor que la protagonista del film sent per Àfrica. He estat viatjant per Àfrica des de que tenia divuit anys, i m’encanta xerrar amb la gent, assistir a cerimònies tradicionals i rituals animistes, i aprendre els seus costums. En resum, Àfrica m’apassiona. SQ: Sorella, ets de Brusel·les i has organitzat fires com Art Brussels durant uns deu anys i fires d’antiguitats d’àrees concretes de l’art primitiu. Quan i per què vas decidir d’obrir Out of Africa a Sitges? SA: El meu marit és guia de muntanya i el 2007 va decidir d’establir-se a Aínsa, a Osca. Vaig obrir la meva primera galeria a un poble dels Pirineus, a Benasque. Durant l’estiu del 2012 el meu company, Salvador Campillo, i jo vam decidir de cercar un nou lloc a Catalunya a on establir-nos, donat que la majoria dels nostres clients eren de Barcelona. Però també volíem arribar a clients estrangers coneixedors de l’art primitiu africà, i estar en una posició convenient. Aquestes van ser les raons d’haver escollit Sitges, un lloc perfecte per l’art i la cultura, en comptes de Cadaqués, per exemple.
74
The Sitges Quarterly
SQ: Out of Africa reminds us of the book by Danish writer Karen Blixen, whose pen name was Isak Dinesen, in which she wrote about her passionate longing for the beauty of the landscapes and the lives of the African people of her years living on a farm in colonial Kenya, which years later became the famous film, “Out of Africa”. SA: Yes, that movie was very important to me; I had a connection with the love that the protagonist of the film feels for Africa. I have been travelling to Africa since I was 18 and I love talking with the people, attending traditional tribal celebrations and animistic rites, learning about their customs. In short, I have a passion for Africa. SQ: Sorella, you are from Brussels, and you have organized fairs such as Art Brussels for over 10 years and antique fairs on specific areas of primitive art. When and why did you decide to open Out of Africa in Sitges? SA: My husband is a mountain guide and in 2007 we decided to move to Ainsa in Huesca. I opened my first art gallery in a village in the Pyrenees called Benasque. During the summer of 2012, my partner, Salvador Campillo, and I decided to look for a second place in Catalunya to settle since most of our customers were from Barcelona, but we also wanted to reach foreigners who knew the primitive African art, and also be in a convenient position—those were the reasons we finally chose Sitges, a perfect place for art and culture, instead of, for example, Cadaqués. SQ: What does the gallery Out of Af-
SQ: Out of Africa nos recuerda al libro que la escritora danesa Karen Blixen, cuyo seudónimo era Isak Dinesen, escribió sobre su apasionada nostalgia de la belleza de los paisajes y la vida de los pueblos africanos de sus años vividos en una hacienda de la Kenia colonial y de la que años más tarde se hizo la famosa película Memorias de Africa. SA: Sí, esa película fue muy importante para mí y hay una conexión con el amor que la protagonista de la película siente por Africa. Viajo asidualmente a Africa desde que tenía 18 años y me encanta hablar con la gente, asistir a las fiestas tribales tradicionales, a los ritos de la religión animista, comprender sus costumbres, en definitiva, soy una apasionada de Africa. SQ: Sorella, tú que eres de Bruselas, Bélgica y que has organizado ferias como Art Brussels durante mas de 10 años y ferias de antigüedades con áreas específicas de arte primitivo, ¿Cuándo y por qué decidiste abrir Out of Africa en Sitges? SA: Mi marido es guía de montaña y en el año 2007 decidimos mudarnos a Aínsa en Huesca. Abrí mi primera galería de arte en un pueblo de los pirineos llamado Benasque. Durante el verano del 2012, mi socio Salvador Campillo y yo, decidimos buscar un segundo lugar en Cataluña para instalarnos ya que la mayoría de nuestros clientes provenían de Barcelona, pero también queríamos llegar al público extranjero que conoce bien el arte primitivo africano por su pasado colonial y al mismo tiempo estar en un lugar bien comunicado, esa fue la razón por la que finalmente escogimos Sitges, un perfecto lugar para el arte
perspectives Pròximament · Coming Soon · Próximamente
SQ: Què ofereix la galeria Out of Africa? SA: Ofereix art contemporani dels millors artistes africans i artistes europeus però estretament vinculats amb l’Àfrica, a més d’art africà primitiu, peces que daten a partir del 1950, que tenen entre trenta i quaranta anys i que van ser utilitzades per la gent que participava en festivals tradicionals. Aquestes peces provenen de la meva col·lecció privada que estan immerses en la
rica offer? SA: It offers contemporary art by the best African artists and European artists who have close ties with Africa, combined with African primitive art, pieces from 1950 that are between 30 and 60 years old that were used by the people during traditional festivals. These pieces come from my private collection and are steeped in their own history; they are pieces made in order to be
y la cultura y no Cadaqués. SQ: ¿Qué ofrece la galería Out of Africa? SA: Ofrece una mezcla de obras de arte contemporáneo de los mejores artistas africanos y artistas europeos que tienen un vínculo estrecho con Africa, combinado con el arte primitivo africano, piezas a partir de 1950 que tienen entre 30 y 60 años y que fueron usadas por el pueblo durante las fiestas tradicionales. Estas piezas pertenecen a mi colección privada
Entrevista amb Sorella Acosta, directora / Interview with Sorella Acosta, Gallery Manager seva pròpia història; són peces fetes amb el propòsit de ser venudes com a records. SQ: Dos pintors de Ghana, Larry Otoo i Kobina Nyarco, van assistir a la recent inauguració de la galeria. Quins altres artistes podem trobar a Out of Africa? SA: Treballem amb els millors artistes contemporanis de l’Àfrica. Larry Otoo és un pintor que tracta principalment una temàtica musical, danses tradicionals africanes i músics de jazz. Kobina Nyarco se centra en la bellesa del fons marí i en la vida que conté. També tenim a la millor fotògrafa africana, l’Angèle Etoundi Essamba, del Camerun, l’obra de la qual és una reflexió sobre la identitat de la dona africana. També tenim el fotògraf català Miquel Arnal, que ha tractat el cos de la dona africana com si fos una escultura. SQ: Out of Africa te una publicació trimestral en tres idiomes (igual que el Sitges Quarterly!), i hem llegit que ben aviat projectaràs un documental sobre l’art del reciclatge. Podries ampliar-ne els detalls? SA: Sí, projectarem el documental el dissabte dia 6 de juliol a les 19:00, i es titula De la brossa a la bellesa, que vaig realitzar el passar gener als tallers de tres artistes de Burkina Faso especialitzats en art fet a partir d’objectes reciclats: Xavier Resume, Hamed Ouattara i Koanda Sahab. Actualment es pot visitar la seva exposició a la Plaça Reial de Barcelona, a la Fundació Setba, amb qui he col·laborat en aquest projecte. Per saber-ne més, visiteu www.galeriaout-of-africa.com
sold as souvenirs. SQ: Two painters of Ghana, Larry Otoo & Kobina Nyarco, attended the recent opening of the gallery. What other artists can we find in Out of Africa? SA: We work with the best contemporary artists of West Africa. Larry Otoo is a painter whose main theme is music, typical African dances and jazz musicians. Kobina Nyarco focuses on the beauty of the deep sea and the life it contains. We also have the best African photographer, Angéle Etoundi Essamba, from Cameroon, whose work is a reflection on the identity of African women, and Catalan photographer Miquel Arnal whose had done work on the African female body as sculpture. SQ: Out of Africa has a free quarterly publication in three languages (similar to the Sitges Quarterly!), and we have read that soon you will screen a documentary about the art of recycling. Can you provide us with more details? SA: Yes, the documentary will be screened on Saturday, July 6 at 19:00 and is entitled “From Garbage to Beauty”, a documentary that I made last January in the workshops of three artists from Burkina Faso who specialize in art from recycled materials: Xavier Resume, Hamed Ouattara and Koanda Sahab. At this time you can see their exhibition at the Setba Foundation of Barcelona, in Plaza Real, with whom I collaborated on this project. For more information, go to www.galeria-out-of-africa.com
y están impregnadas de su propia historia, no son piezas realizadas con el objeto de ser vendidas como souvenirs. SQ: Dos pintores de Ghana, Larry Otoo & Kobina Nyarco, asistieron a la reciente inauguración de la galería. ¿Qué otros artistas encontramos en Out of Africa? SA: Trabajamos con los mejores artistas contemporáneos del Africa Occidental. Larry Otoo, es un pintor que tiene como tema principal la música, los bailes típicos de África y los músicos de jazz y Kobina Nyarco, se centra en la belleza de las profundidades del mar y de la vida que contiene. También contamos con la mejor fotógrafa africana, Angéle Etoundi Essamba, de Camerún, su obra es una reflexión sobre la identidad de la mujer africana y del fotógrafo catalán Miquel Arnal que hizo todo un trabajo sobre el cuerpo de la mujer africana como escultura. SQ: Out of Africa tiene una Publicación gratuita trimestal en varias lenguas y hemos leído que próximamente se proyectará un documental sobre el arte del reciclaje, ¿puedes darnos más detalles? SA: Sí, el documental se proyectará el sábado 6 de julio a las 19.00 de la tarde y se titula “De la basura a la belleza”, un documental que hice en enero pasado en los talleres de tres artistas de Burkina Faso, que tiene como especialidad el arte del reciclaje: Xavier Sayago, Hamed Ouattara y Sahab Koanda. En este momento se puede ver en la Fundación Setba de Barcelona, en la Plaza Real, con la que he colaborado en esta última exposición. Para más información, dirígete a www. galeria-out-of-africa.com The Sitges Quarterly
75
LGBT
Parrots vuela alto Parrots vola alt Parrots Flying High Cheyenne Crump
L
es dinàmiques de vol són complicades, encara que un objecte en ple vol sembla fer-ho amb facilitat. El mateix passa amb el Grup Parrot’s. Amb Luís Enríquez al capdavant, aquesta marca s’ha enlairat aquest any cap a cims més alts. Un servei puntual, un espai atractiu –tant interior com exterior- i bones begudes són la marca de la casa de la majoria dels seus locals; no obstant, si fas una ullada veuràs que tots són negocis complementaris. Per suposat, mirant al voltant de la Plaça Indústria, hom podria pensar que la proximitat entre ells podria afavorir que s’acabessin canibalitzant els uns als altres, pel que fa a la quota de mercat. No obstant, cadascun d ’ e l l s ofereix una perspectiva heterogènia i atrau a u n tipus diferent de clientela. Per exemple, L ’ A n g l e d’Adriana (inaugurat l’abril de 2012) é s u n r e s t a u r a n t francès. Just al davant i a l’altre costat, el pub i la terrassa Parrot’s es fonen en una terrassa alegre i plena de color, que atrau principalment el públic LGBT. Nou al poble és el Summer Lounge. Té un ambient de cocteleria i està situat enfront del Central Bar Café, que atén tot tipus de públic i és una barreja entre cafeteria i cocteleria, i on es poden degustar
76
The Sitges Quarterly
T
he dynamics of flight are complicated, although an object in flight tends to appear to do so with ease. The same goes for the Parrot’s Group; led by Luis Enríquez, this brand has taken flight this year to higher heights. Timely service, inviting outdoor and indoor spaces, and good drinks are the hallmarks of most all of his establishments; but take a close l o o k — they are
complementary businesses. Sure, looking around the Plaça Industrial, one could think that their proximity to one would be potentially cannibalistic in terms of taking away market share; however, each offers a different perspective and attracts a different customer. For example, L’Angle d’Adriana (opened April 2012) is a French restaurant. Next door and beyond, Parrot’s Pub and Terrace are more or less one brightly coloured, large terrace space predominately catering to the LGBT market.
L
as dinámicas de vuelo son complicadas, aunque a nuestros ojos un objeto en pleno vuelo parezca hacerlo fácilmente. Lo mismo ocurre con el Grupo Parrot’s que cuenta con Luis Enríquez al frente y cuya marca ha despegado este año hacia cumbres más altas. Un servicio puntual, un espacio atractivo –tanto interior como exterior- y buenas bebidas son la marca de la casa de la mayoría de sus locales; pero fíjate y echa un vistazo, hay negocios que se complementan. Por supuesto, mirando alrededor de la Plaça Indústria, uno puede pensar que la proximidad entre los locales podría llevar a que se acabaran canibalizando unos a otros luchando por este espacio compartido. Sin embargo, cada uno ofrece una perspectiva y atrae a un tipo de cliente diferente. Por ejemplo, L’Angle d’Adriana (inaugurado en abril de 2012) es un restaurante francés. Más allá y en la puerta de al lado, el pub y la terraza Parrot’s se funden en una terraza alegre y colorida, que atiende principalmente al público LGBT. Summer Lounge es un local nuevo en esta plaza que ofrece un ambiente tipo bar de cócteles, en contraposición al Central Bar Café, que atiende a todo tipo
L G BT
Ignasi Montserrat i Quevedo
The Sitges Quarterly
77
Lgbt
pastissos, magdalenes i cafès illy fins ben entrada la matinada. Mojito & Co., que amb el seu nom deixa ben clar a què es dedica, presumeix d’uns mojitos dels que en Bacardí estaria orgullós. L’eix de l’activitat d’aquest grup es fonamenta en les marees de turistes, així com en els residents de Sitges. Eventualment al client se’l convida a seure i prendre quelcom. El client del Parrot’s no té un llarg camí fins a l’altra extensió del local, amb el mateix nom, servei i qualitat.
And new to the nest is the Summer Lounge that has more of an evening cocktail bar feel, as opposed to the all welcoming Central Bar Café—a hybrid cocktail and coffee bar where cakes, muffins and Illy coffee are available into the late hours of the night. Mojito & Co., also stating its purpose in its name, boasts mojitos of which Bacardí would be proud. The hub of this group’s activity stems from the meandering crowds of visitors and residents alike. Eventually, a customer will be enticed to sit and have a drink here. The Parrot’s customer doesn’t have far to walk before an attractive extension of the brand presents itself, something with the same name, service and quality. In addition, good marketing (especially in the summer season), with employees circulating through the town giving away discounted or free club entry passes, keeps the crowd from straying. Online special deals and discounts are also offered when direct bookings are made through their website, and when using a Parrots VIP loyalty card. Luiz has even spread his wings by adapting his business model to another market and opening a music bar and terrace in the Canary Islands in 2011, Parrot’s Gran Canaria, extending the brand outside of Sitges over the ocean to Maspalomas. Properties under the “Parrots” label—Pub & Terrace, Restaurant, Hotel, Sauna and GymFitness club. And Parrot’s Gran Canaria.
¡Atendemos a hombres afines –gays, bisexuales y a los curiosos! A més, a través d’un bon màrqueting (especialment durant la temporada d’estiu) amb empleats que passegen pel poble regalant descomptes o entrades gratis per a discoteques, s’asseguren que la gent no es perdi cercant altres opcions. Per una altra banda, acostumen a oferir descomptes especials i regals quan es fan reserves via Internet o s’utilitza la targeta VIP de Parrot’s. Luís fins i tot s’ha expandit al adaptar el seu model de negoci a un altre mercat, obrint un bar musical i una terrassa a les Illes Canàries el 2011 (Parrot’s Gran Canaria), estenent la marca fora de Sitges i creuant part de l’oceà fins a Maspalomas. Propietats de la marca “Parrots”: pub & terrassa, restaurant, hotel, sauna i gimnàs, a més de Parrot’s Gran Canaria.
de público y es una mezcla entre cafetería y coctelería, en la que se pueden degustar tartas, madalenas y cafés illy hasta altas horas de la madrugada. También encontramos Mojito & Co., que con su nombre deja bien claro a qué se dedica y presume de unos mojitos de los que Bacardí estaría orgulloso. El eje de actividad de este grupo se basa tanto en la marea de turistas que recorre la calle como en los residentes de Sitges. De vez en cuando a un cliente le apetece sentarse y tomar algo. Y el cliente del Parrot’s no tiene que caminar un largo trecho para llegar al otro lado de la marca, un local con el mismo nombre, servicio y calidad. Por un lado, un buen marketing (especialmente en temporada de verano) con empleados que pasean por el pueblo ofreciendo descuentos o entradas gratis para clubs, les asegura que la gente no se pierda buscando otras opciones y por otro lado, ofrecen habitualmente descuentos especiales y regalos cuando se reserva a través de su página web o se usa la tarjeta VIP de Parrots. Luis ha llegado a expandir su marca al adaptar su modelo de negocio a otro mercado, abriendo un bar musical y una terraza en las Islas Canarias en 2011 (Parrot’s Gran Canaria), extendiendo la marca fuera de Sitges y cruzando parte del océano hasta Maspalomas. Propiedades de la marca “Parrots”: Pub & terraza, restaurante, hotel, sauna y gimnasio, además de Parrot’s Gran Canaria.
The Parrot’s customer doesn’t have far to walk before an attractive extension of the brand presents itself, something with the same name, service and quality. Altres marques: Discoteques: Organics, Privilege, Trailer i Ruta 66 Bars: Ruby’s, Mojito & Co., Bukkake, Yummy Cocktail Bar, Trocadero i Summer Lounge Restaurants: Central Bar Café, L’Angle d’Adriana Per a més detalls consulta la guia LGBT i entra a www.parrots-sitges.com
78
The Sitges Quarterly
Other brands: Nightclubs—Organics, Privilege, Trailer and Route 66. Bar’s—Ruby’s, Mojito & Co., Bukkake, Yummy Cocktail Bar, Trocadero, and the Summer Lounge. Restaurants— Central Bar Café, L’Angle d’Adriana For more details see the SQ LGBT Guide and www.parrots-sitges.com
Otras marcas: Discotecas: Organics, Privilege, Trailer y Ruta 66. Bares: Ruby’s, Mojito & Co., Bukkake, Yummy Cocktail Bar, Trocadero, y Summer Lounge. Restaurantes: Central Bar Café, L’Angle d’Adriana Para más detalles consulta la guía LGBT y entra en www.parrots-sitges.com
The Sitges Quarterly
79
La guia Guia LGBT · LGBT Guide · Guía LGBT Àrees i bars gais / Gay Bars & Areas / Áreas y bares gays ÎÎCarrer 1er de Maig i Plaça Industrial El carrer 1er de Maig és conegut popularment com el Carrer de Pecat. És un carrer amb un bar després d’un altre i un altre.... Aquí trobareu, entre tots els bars heteros, la petita oferta d’oci de Pachà, Pachitos. Aquest carrer és realment el punt de partida per a la majoria dels recorreguts gais (vegeu-hi més avall) Durant el dia el carrer està omplert per la gent que seu a fora dels bars mirant com passa el món. Ple de música, espectadors i ocasionals drag queens i homes musculosos, per la nit esdevé fàcilment el carrer més sorollós de Sitges. ÎCarrer Î 1er de Maig and Plaza Industrial Calle 1er de Maig is fondly known by locals as Sin Street! The street is one bar after another, and another….Here you’ll find, among all the straight bars, Pacha’s smaller offering, Pachitos. But this is really the starting point for most of the gay haunts (see below) During the day it is lined with people sitting outside the bars and watching the world go by. Full of music, onlookers and occasional drag queens and musclemen –at night it is easily, Sitges’ noisiest street. ÎLa Î Calle 1º de Mayo y la Plaza Industrial La calle 1º de Mayo es conocida popularmente como la Calle de Pecado. Es una calle con un bar después de otro y otro y otro ... Aquí encontraréis, entre todos los bares heteros, la pequeña oferta de ocio de Pachà, Pachitos. Realmente esta calle es el punto de partida para la mayoría de los recorridos gays (ver más abajo) Durante el día la calle está repleta de gente que se sienta fuera de los bares mirando cómo pasa el mundo. Llena de música, espectadores, ocasionales drag queens y hombres musculosos, por la noche se convierte fácilmente en la calle más ruidosa de Sitges.
gue por sus sombrillas llenas de colores y brillo. Muy popular y concurrido.
ÊÊMont Roig Café
Carrer Marqués de Mont Roig, 11–13 Just cap amunt del mateix carrer del Parrots. Les taules al llarg de la façana de Marquès de Mont Roig són el lloc per veure i ser vist, tot el contrari al que passa a les taules al darrere de l’edifici que són més relaxades. Té un gran espai d’interior on s’ofereixen sandvitxos, amanides, batuts de fruita i també begudes alcohòliques. (no és un establiment gay, però és molt gay-friendly)
Just up the road from Parrots. The tables along the frontage of Marquis de Mont Roig are the place to see and be seen, as opposed to the tables at the back of the building which are more relaxed. It has a great interior space that offers sandwiches, salads, smoothies as well as alcoholic drinks. (not a gay establishment but, very gay-friendly)
Justo hacia arriba en la misma calle del Parrots. Las mesas a lo largo de la fachada de Marqués de Mont Roig son el lugar para ver y ser visto, todo lo contrario de lo que pasa en las mesas detrás del edificio que son más relajadas. Tiene un gran espacio interior en el que se ofrecen bocadillos, ensaladas, batidos de fruta y también bebidas alcohólicas. (no es un establecimiento gay, pero es muy gay-friendly)
ÊÊsitges summer lounge
Placa Indústria, 8 Tel: +34 938 168 863 www.sitgessummerlounge.com A new addition to the gay centre. Sit and gaze at your leisure. (No és un establiment gai però, veritablement un bar-café. Gran lloc mixta per gaudir de les vistes). (not a gay establishment but, Truly a mixed bar-cafe. Great place to enjoy the sights). (no es un establecimiento gay pero, verdaderamente un bar-café. Gran lugar mixta para disfrutar de las vistas).
The café combining good views to people watch, good coffee, cakes, liqueurs and spirits! (not a gay establish-
ÎCarrer Î Sant Bonaventura És un altre carrer també popular entre la multitud gai. Un món omplert de bars gais. Aquí es troba de tot, des de melodies de musicals fins a espais foscos. This is another street that is popular with the gay crowd. A whole world of gay bars – here you’ll find everything from show tunes to dark rooms. Es otra calle popular también entre la multitud gay. Un mundo lleno de bares gays. Aquí se encuentra de todo, desde melodías de musicales hasta cuartos oscuros.
ment but, Truly a mixed bar-cafe. Great place to enjoy the sights).
ÊÊEl Piano Bar
ÊÊcentral bar café
Placa Indústria, 5 Tel: +34 639 84 04 08 centralsitges@yahoo.com www.centralsitges.com El cafè que combina una bona vista per observar la gent, un bon cafè, pastissos, licors i begudes espirituoses! (No és un establiment gai però, veritablement un bar-café. Gran lloc mixta per gaudir de les vistes).
El café que combina una buena vista para observar a la gente, un buen café, pasteles, licores y bebidas espirituosas! (no es un establecimiento gay pero, verdaderamente un bar-café. Gran lugar mixta para disfrutar de las vistas).
ÊÊParrots Pub
Placa Indústria, 2 Tel: 938 941 350 El Parrots és una institució a Sitges per a la multitud gay. Es distingeix pels seus para-sols plens de colors i brillantor. Molt popular i concorregut. Parrots is a Sitges institution for the gay crowd. Noted for its distinctive brightly coloured umbrellas. Very popular and busy. El Parrots es una institución en Sitges para la multitud gay. Se distin-
80
The Sitges Quarterly
Calle Sant Bonaventura, 37 Ben il·luminat, bona atmosfera, (força camp), bon servei, bons vídeos i excel·lent música en viu (si bé és cert que avançada la nit) els amos, gais i héteros, adverteixen de tenir precaució i no excedir-se quan els clients canten les cançons dels musicals. El piano bar té els seus clients regulars sitgetans i els que repeteixen quan fan les seves vacances. Això també fa que estigui molt concorregut durant els mesos d’estiu fins al punt d’arribar a abarrotar-se. Well lit, good atmosphere (high camp), good service, good videos and great live music (albeit late at night)! Patrons, gay and straight, throw caution to the wind and sing along with the show tunes. Piano bar has its Sitgetano regulars and repeat holiday makers. It too, gets busy during the
summer months to the point of being packed. Bien iluminado, buena atmósfera, (bastante camp), buen servicio, buenos vídeos y excelente música viva (si bien es cierto que ya avanzada la noche) Los dueños, gays y héteros, advierten de tener precaución y no excederse cuando los clientes cantan las canciones de los musicales. El Piano Bar tiene sus clientes regulares sitgetanos y los que repiten cuándo hacen sus vacaciones. Eso también hace que esté muy concurrido durante los meses de verano hasta el punto de llegar a abarrotarse.
ÊÊBackstage (formerly Perfil)
Carrer Espalter, 7 From 22:30 – 03:00 Petit bar musical gai amb vídeos. Un dels establiments que funcionen des de fa més temps. Small gay music bar with videos and a French chanteuse! One of the longer running gay establishments. Pequeño bar musical con videos. Uno de los establecimientos que viene funcionando desde hace más tiempo.
ÊÊBar Azul
Carrer Sant Bonaventura, 10 From 22:00 – 03:00 Petit bar musical amb vídeo, majoria de clients habituals. Very small music video bar, mostly regulars. Pequeño bar musical con video, mayoría de clientela habitual.
ÊÊlocos
(Formerly Bourbon’g Fag Attack) Carrer de Sant Bonaventura, 13 Diàriament / Daily / Diariamente 22:00 – 03:00 (fora de temporada, només en caps de setmana i festius) Disco bar musical amb un munt de vídeos, música i miralls. (off-season only weekends & holidays) Disco music bar with lots of music videos and mirrors! (fuera de temporada, sólo los fines de semana y festivos) Disco bar musical con montones de vídeos, música y espejos.!
ÊÊMan Bar
Carrer de Sant Bonaventura, 19 Bar-espai fosc per encontres esporàdics. No hi vagis si busques amor. Dark bar for major cruising. Don’t go if you’re looking for love! Bar-cuarto oscuro para ligues esporádicos. No vayas si buscas amor. ÎÎCarrer Joan Tarrida Aquest carrer s’ha tintat últimament d’un caire força festiu. A més d’El Horno i l’infame XXL, la branca Parrot s’ha expandit aquí per incloure Mojito & cia., el Restaurant Parrot i l’hotel Parrot. Marypili, desafortunadament ha tancat (ho sentim, noies!) i ha canviat de mans, reobrint com Ruby’s. This “carrer” (street) has recently become quite festive in nature. In addition to El Horno and the infamous XXL, the Parrot brand has expanded here to include Mojito & Co., the Parrot Restaurant and Parrot hotel. Marypili, unfortunately closed (sorry girls!) but has changed hands and reopened as Ruby’s. Esta calle se ha teñido últimamente de un cariz bastante festivo. Además del Horno y el infame XXL, la rama del Parrot se ha expandido por aquí para incluir Mojito & Cía., el Restaurante Parrot y el hotel Pa-
rrot. Marypili, desafortunadamente ha cerrado (¡lo sentimos, chicas!) y ha cambiado de manos, reabriendo como Ruby’s.
ÊÊRuby’s
Carrer Joan Tarrida, 14 www.rubysitges.com
ÊÊMojito & Co
Carrer Joan Tarrida, 20 Diàriament / Daily / Diariamente 18:00 – 03:00 Cocktail bar a l’epicentre gai de Sitges. Y, per suposat, els millors mojitos! (en temporada d’estiu, principalment - predominantment gai) Cocktail bar in the gay epicenter of Sitges. And of course, the best mojitos! (in sthe summer season, mainly – predominantly gay) Cocktail bar en el epicentro gay de Sitges. Y, por supuesto, ¡los mejores mojitos! (en temporada de verano, principalmente - predominantemente gay)
ÊÊla vila
C(Cocktail Bar – Salon – Garden) Carrer Joan Tarrida, 8 re-branded with an affinity with Scottish kilts! (en temporada estiu, principalment predominantment gai) (in the summer season, mainly – predominantly gay) (en temporada de verano, principalmente - predominantemente gay)
ÊÊEl Horno
Carrer Joan Tarrida, 6 (Diàriament / Daily / Diariamente 17:30 – 02:30 (entire year) L’únic gay bar a Sitges utilitzat per escalfar realment les coses. The only gay bar in Sitges with an oven used to really get things hot. El único bar gay en Sitges con un horno para realmente calentar las cosas
ÊÊXXL
Carrer Joan Tarrida, 7 Diàriament / Daily / Diariamente 22:00 – 03:30 A l’hivern, només divendres i dissabtes In winter only Fri and Sat En invierno, solo viernes y sábados El freqüentat gai bar d’Über, amb una petita pista de ball a la planta baixa i, a dalt, vídeo i zona d’encontres. Über busy gay bar with small dance floor on the ground floor and video screens and cruising area upstairs. El frecuentado gay bar de Über, con una pequeña pista de baile en la planta baja y, arriba, vídeo y zona de encuentros. ÎÎCarrer Bonaire Un dels carrers de més gais a Sitges incloent-hi joguines sexuals (d’una botiga, naturalment!) Es troba al final de Carrer Joan Tarrida. One of the gayest streets in Sitges including sex toys (from a shop, of course)! It is found at one end of Carrer Joan Tarrida. Una de las calles más gays de Sitges que tiene juguetes sexuales (¡en una tienda, naturalmente!) Se encuentra al final de la Calle Joan Tarrida.
ÊÊUNION
Carrer de Bonaire, 13 Públic jove majoritàriament. Strippers durant l’estiu. La barreja d’èxits musicals vells i actuals fa
La guia Guia LGBT · LGBT Guide · Guía LGBT d’aquest un dels bars gais més bulliciosos a Sitges. Young crowd. Strippers during the summer season. Dancing to a mixture of new and old favourites makes this one of the busiest gay bars in Sitges. Público joven mayoritariamente. Strippers durante el verano. La mezcla de éxitos musicales viejos y actuales hace de éste uno de los bares gays más bulliciosos de Sitges.
ÎÎPer la ciutat / Around town / Por la ciudad El centre de la ciutat és pintoresc, compacte i tots els bars i restaurants estan a 10 minuts caminant. The centre of town is quaint, compact and all of the bars and restaurants are within a 10-minute walk. El centro de la ciudad es pintoresco, compacto y todos los bares y restaurantes están a 10 minutos caminando.
ÊÊOrganics
ÔÔTRINITY
Carrer de Bonaire, 15 Part del grup Parrot’s. Gai però hetero-friendly, after hours dance club. Part of the Parrot’s group. Gay, but hetero-friendly, after hours dance club. Parte del grupo Parrot’s. Gay pero hetero-friendly, after hours dance club.
ÊÊDSB – Dark Sitges Bar
Carrer Bonaire, 14 Diàriament / Daily / Diariamente 17:00 – 03:00 Elegant bar gai amb vídeos. Stylish gay bar with videos. Elegante bar gay con videos.
ÔÔBear Bar
Carrer Bonaire, 17 (al pis de sobre / upstairs / en el piso de arriba) 22:00 – 03:30 Tel: 938 946 296 (a l’hivern, només divendres i dissabte / in winter, only Fri and Sat / en invierno, solo viernes y sábados) Un vídeo bar per a óssos i cadells –per a homes madurs i peluts que cerquen diversió i encontres esporàdics. A video bar for bears and cubs -mature, hairier guys up for fun and cruising. Un vídeo bar para osos y cachorros - para hombres maduros y peludos que buscan diversión y encuentros esporádicos.
ÔÔQueenz
Carrer Bonaire, 17 (al pis de sota / downstairs / en el piso de abajo) Diàriament / Daily / Diariamente 22:00 – 03:30 (in winter only Fri and Sat) Bona música, bona beguda, pista de ball repleta de tant en tant, durant els mesos més calents. Gran diversió! Great music, great drinks, dance floor packed at times, during the hotter months. Great fun! Buena música, buena bebida, pista de baile repleta de vez en cuando, durante los meses más calientes. ¡Gran diversión!
ÔÔPrivilege
Carrer de Bonaire, 24 Diàriament / Daily / Diariamente 22:00 – 03:30 (in winter only Fri and Sat) Música, 2 bars i una pista de ball. Music, 2 bars and a dance floor. Música, 2 bares y una pista de baile.
ÔÔLa Locacola
Carrer Bonaire, 35 Diàriament a partir de / Daily from / Diariamente a partir de 19:00 (tot l’any /entire year / todo el año) Petit bar gai amb clientela francesa. Small gay bar with a French clientele. Pequeño bar gay con clientela francesa.
Carrer San Gaudencio, 7 Nou bar cóctel obert a finals de primavera 2013 New cocktail bar opened late spring 2013. Nuevo bar cóctel abierto a finales de primavera 2013
ÔÔBar El 7
Carrer Nou, 7 Diàriament / Daily / Diariamente 22:00 – 02:30 Molt freqüentat, a l’estiu. Predominantment bar gai anglès Very busy, in summer. Predominantly English gay bar. Muy concurrido, en verano. Predominantemente bar gay inglés.
ÔÔPrinz
Carrer Nou, 4 www.prinzbar.com
ÔÔCasablanca
Carrer Pau Barrabeig, 5 Tel: 938 947 082 Bar gai, hetero-friendly, amb clientela mixta-madura en un dels petits carrers més encisadors de Sitges. Friendly gay bar, with mixed, mature clientele in one of the most charming little streets in Sitges. Bar gay, hetero-friendly, con clientela mixta-madura en una de las callecitas más encantadoras de Sitges.
ÔÔEl Comodín
Carrer Tacó, 4 Diàriament / Daily / Diariamente 22:00 – 02:30 Tel: 938 941 698 L’original gai bar de Sitges. El primer! Espectacle diari de “Drags” durant l’estació estiuenca. Clientela de totes les edats. The original Sitges gay bar. The First! Drag show bar nightly during the summer season. Clientele of all ages. El original bar gay de Sitges, ¡el primero! Espectáculo diario de “Drags” durante la estación estival. Clientela de todas las edades.
ÔÔLe Male
Oasis, local 28 Un bar una mica apartat dels recorreguts habituals. A bar, a little off the beaten track. Un bar algo apartado de los recorridos habituales.
ÔÔL’Atlàntida
Platja de les Coves www.clubatlantida.com Closed in Sitges, relocated to Barcelona.
ÔÔSHE’S
Carrer Sant Pere 28, Tel: 931 189 093 www.shes.sitges@gmail.com www.facebook.com/shes.sitges “Un Bar para Chicas & Amig@s...” A welcomed addition to the predominantly gay male bar selection – here’s one for the girls!!s.
establiments gai i gaifriendly Gay & Gay–Friendly Establishments establecimientos gay y gay-friendly La manera com el món hauria de ser tolerant amb tots els estils de vida. I tractant-se de Sitges, s’ha de dir que els hotels, els bars i els restaurants són completament gai-friendly. És poc freqüent sentir històries de discriminació a causa de l’orientació sexual. The way the world should be— tolerant of all lifestyles. And being Sitges, it is fair to say that all of the hotels, bars and restaurants are gay-friendly. It is extremely rare to come across or hear tales of discrimination on the basis of sexual orientation. La forma en que el mundo debería ser tolerante con todos los estilos de vida. Y tratándose de Sitges, hay que decir que hoteles, bares y restaurantes son completamente gay-friendly. Es muy infrecuente oír historias de discriminación a causa de la orientación sexual.
ÊÊIncognito Bar
Carrer Europa, 16 web: www.incognitobar.es Café by day, bar by night
ÊÊStaySitges
Carrer San Sebastian 46, local 2 Tel: 938 941 318 Cel. +34 664 335 759 www.staysitges.com Els serveis de StaySitges es poden contactar durant tot l’any, per arrendaments de curta o llarga durada. Durant els mesos d’estiu les hores d’oficina són de les 10.00 fins a les 18.00, de dilluns a dissabte. StaySitges is contactable all year round, for long or short term lets, during the summer months office hours are 10.00 until 18.00, Monday to Saturday. Los servicios de StaySitges se pueden contactar durante todo el año, tanto para alquileres de corta como de larga duración. Durante los meses de verano el horario de oficina es de 10.00 a 18.00, de lunes a sábado.
ÊÊSauna Sitges
Carrer Espalter, 11 Tel: 938 942 863 www.saunasitges.com
ÊÊHostal Pensión Espalter Carrer Espalter 11 Tel: 938 942 863 www.pensionespalter.com email: info@pensionespalter.com
ÊÊHotel Liberty
Carrer Isla de Cuba, 45 Tel: 938 110 872 www.libertyhotelsitges.com
ÊÊAFGAL
Carrer Joan Tarrida 16, Tel: 938 113 172 Fax: +34 938 948 371 www.afgal.com email: info@afgal.com AFGAL és l’associació independent per a gais i lesbianes a Sitges. El seu propòsit és promoure els interessos comercials de negocis pertanyents a gais i també gai-friendly a Sitges. L’afiliació és oberta per als negocis establerts a Sitges. AFGAL is the independent association for gays and lesbians in Sitges. Their aim is to promote the business interests of gay owned and gay friendly businesses in Sitges. Membership is open to businesses based in Sitges. AFGAL es la asociación independiente para gays y lesbianas en Sitges. Su propósito es promover los intereses comerciales de negocios pertenecientes a gays y también gay-friendly en Sitges. La afiliación está abierta a los negocios ubicados en Sitges. ÎÎLa Platja de la Bossa Rodona Aquesta és la principal platja gai de Sitges durant l’estiu, just davant del restaurant Picnic i de l’hotel Calipolis. This is the main gay beach of Sitges in summer, right in front of the Picnic restaurant and the Calipolis hotel. Ésta es la principal playa gay de Sitges durante el verano, justo delante del restaurante Picnic y del hotel Calipolis. ÎÎCala de l’home Mort La Cala de l’Home Mort és pràcticament una platja gai nudista exclusiva per a homes. Està a uns 25 minuts de passeig en direcció sud de l’Hotel Terramar, al llarg de la costa, passant el club L’Atlàntida i seguint la via de tren. És una platja de còdols, així que s’ha de portar una tovallola gran o llogar una gandula. Hi ha un petit bar. Dead Man’s Cove is practically, an exclusive gay male nude beach. It is a 25-minute walk south of the Terramar Hotel along the coast, pass L’Atlàntida club and then follows the railway track. It is a pebble beach so take a big towel or rent a lounge chair and has a small bar. La Cala del Hombre Muerto es prácticamente una playa gay nudista exclusiva para hombres. Está a unos 25 minutos de paseo en dirección sur del Hotel Terramar, a lo largo de la costa, pasando el club L’Atlàntida y siguiendo la vía de tren. Es una playa de guijarros, así que se tiene que llevar una toalla grande o alquilar una tumbona. Hay un pequeño bar. ÎÎPlatja dels Balmins És una platja nudista mixta entre Sant Sebastià i el port d’Aiguadolç. Is a mixed nudist beach, between Sant Sebastià and the port of Aiguadolç. Es una playa nudista mixta, entre Sant Sebastià y el puerto de Aiguadolç.
ÊÊHotel Romantic Carrer Isla de Cuba, 13 Tel: 938 948 375 www.hotelromantic.com
ÊÊLa Calma de Sitges Passeig de la Ribera, 19 Tel: 938 947 780 www.lacalmadesitges.com
ÊÊKfé—Restaurant Carrer Sant Joseph, 9 Tel: 937 429 974
The Sitges Quarterly
81
La guia Informaci贸 General 路 General Information 路 Informaci贸n General
Les Botigues de Sitges
La Vila de Garraf 82
The Sitges Quarterly
La guia Informació General · General Information · Información General A causa de la naturalesa trimestral de la revista, algunes dades poden variar / Due to the nature of a quarterly magazine, some information may have changed / Debido a la naturaleza trimestral de la revista, algunos datos pueden variar.
Transport / Transportation / Transporte • El nucli principal per a trens, autobusos i taxis és l’estació de RENFE. • The main hub for trains, buses and taxis is the RENFE train station. • El núcleo principal para trenes, autobuses y taxis es la estación de RENFE. Plaça Eduardo Maristany
ÔÔLínies d’autobús a Sitges / BUS ROUTES OF SITGES / LÍNEAS DE AUTOBÚS DE SITGES
• Hi ha tres línies d’autobús locals (els Autobusos Blaus) que connecten els barris de la ciutat amb el centre. Tenen capacitat per a vint persones aproximadament i comencen la seva ruta afora de l’estació de tren. Concretament, la L3 surt des de l’altre costat de la carretera en front de l’estació, davant de la farmàcia. • There are three local bus lines (the Blue Buses) that connect the town’s neighborhoods to the center. Buses seat approximately twenty people and start their route outside of the train station. Notably, the L3 bus leaves from across the road from the station – outside the pharmacy. • Hay tres líneas de autobuses locales (los Autobuses Azules) que conectan los barrios de la ciudad con el centro. Tienen capacidad para veinte personas aproximadamente y empiezan su ruta fuera de la estación del tren. Concretamente, la L3 sale desde el otro lado de la carretera en frente de la estación, delante de la farmacia. Servei / Service / Servicio: Dilluns a divendres / Monday—Friday / Lunes a viernes: 06.45 to 20.45 Dissabtes i diumenges /Saturdays & Sundays / Sábados y domingos: 08.45 to 20.45 Festius / Public Holidays / Festivos: 08.45 to 20.45
ÔÔLínia 1 / Line 1 / Línea 1 Poble Sec — Vallpineda
• La L1 proporciona accés al nord de Sitges. Aquesta ruta passa pel mercat setmanal a la Plaça Catalunya, per la piscina municipal i el gimnàs i s’atura prop dels supermercats Aldi, Lidl i Caprabo, tot just passat el Poble Sec. • L1 provides access to inland Sitges. This route passes the weekly market at Plaça Catalunya, the municipal pool & gym, and stops near supermarkets Aldi, Lidl and Caprabo, just outside Poble Sec. • La L1 proporciona acceso al norte de Sitges. Esta ruta pasa por el mercado semanal en la Plaza Cataluña, por la piscina municipal y el gimnasio y para cerca de los supermercados Aldi, Lidl y Caprabo, pasado el Poble Sec.
ÔÔLínia 2 / Line 2 / Línea 2 Can Pei — Terramar
• La L2 fa el servei del costat occidental
de Sitges, travessant el Viñyet, transita fins al final del Passeig de Marítim, al final de les platges, i s’atura tot just a fora de l’Hotel Terramar. • L2 serves the southern side of Sitges through Viñyet and runs along the end of the Paseo de Maritimo to the end of the beaches and stops outside the Hotel Terramar. • La L2 realiza el servicio del lado oLa L2 realiza el servicio del lado occidental de Sitges, atravesando el Viñyet, transita hasta el final del Passeig Marítim, al final de las playas, y se detiene justo fuera del Hotel Terramar.
ÔÔLínia 3 / Line 3 / Línea 3 Llevantina — Quint Mar
• L’autobús de la línia L3 cobreix la part oriental de Sitges. S’atura a l’Hotel Melià Sitges i és l’aturada més propera que es fa per a la Zona Portuària d’Aiguadolç. Si vol comprar un tiquet per un viatge senzill, es pot adquirir a l’autobús mateix. Si vol adquirir una T-10, que permet estalviar diners en els viatges, s’ha d’adquirir a l’estació de tren Sitges. Nota: Ús de la T10 a Sitges-la zona 1; Ús de la T10 entre Sitges i Barcelona-3 les zones. • The L3 bus covers the eastern part of Sitges. It stops at the Hotel Melià Sitges and is the closest stop serving the Aiguadolç Port area. • If you are buying a ticket for a single journey, this can be purchased on the bus itself. If you wish to purchase a T-10, allowing you to save money on the journeys, this must be purchased from the train station. Note:Using the T10 in Sitges—zone 1; Using the T10 between Sitges and Barcelona—3 zones. • El autobús de la línea L3 cubre la parte oriental de Sitges. Se detiene en el Hotel Melià Sitges y es la parada más próxima que hay para la Zona Portuaria de Aiguadolç. Si se necesita comprar un billete de un solo trayecto, se puede adquirir en el autobús mismo. Si se desea adquirir una T-10, que permite ahorrar dinero en los viajes, se tiene que adquirir en la estación de tren Sitges. Nota: Uso de la T10 en Sitges—la zona 1; Uso de la T10 entre Sitges y Barcelona—3 las zonas.
ÔÔPlana Bus 72 – Autobusos a/ Buses to / Autobuses a Vilanova i la Geltrú & St Pere de Ribes
• L’empresa Plana, contractada per l’autoritat catalana de transport local, opera la línia del Bus 72. És un servei regular entre Sitges i Vilanova i la Geltrú, via Sant Pere de Ribes i Roquetes, dues ciutats petites sense estació de tren. Aquesta empresa també opera una línia no regular (ruta 68) a Vilafranca del Penedès i Olivella. • Bus 72 is operated by Plana and is under contract to the local Catalan transport authority. It is a regular service between Sitges and Vilanova i la Geltru via St Pere de Ribes and Roquetes, two small towns that are not served by rail. Plana also operates an infrequent service (route 68) to Vilafranca del Penedes and Olivella. • La empresa Plana, contratada por la autoridad catalana de transporte local, opera la línea del Bus 72. Es un servicio regular entre Sitges y Vilanova i la Geltrú, vía Sant Pere de Ribes y Roquetes, dos ciudades pequeñas sin estación de tren. La empresa también opera una línea no regular (ruta 68) a Vilafranca del Penedès y Olivella. Veure / See / Ver: www.autocarsplana.com
ÔÔbus urbà / urban bus / autobús urbano Tel.: 010
ÔÔtren / train / tren Tel.: 902 240 202
ÔÔParades de taxi / Taxi stands / Paradas de taxi:
• Carrer Salvador Mirabent (Plaça. E. Maristany) • Associació Professional del Gremi de Propietaris D’auto Taxi Tel.: 938
941 329 • Passeig de Vilafranca & Carrer de la Sinia Morera • (adjacent al pas subterrani de ferrocarril, a l’altra banda de Can Robert) • (adjacent to the railway underpass, on the other side of Can Robert) • (adyacente al paso subterráneo del ferrocarril, al otro lado de Can Robert)
ÔÔRadiotaxi Oasis
Tel.: 938 943 594 Durant els mesos d’estiu / During the summer months / Durante los meses de verano: • Passeig Marítim (a l’altra banda de Pizza Marciano i a l’Hotel Terramar / opposite Pizza Marciano and at the Hotel Terramar / en frente de Pizza Marciano y en el Hotel Terramar ) • Carrer de Joan Salvat-Papasseit (a l’ / at the / en el Hotel Meliá Sitges) • Per a més informació veieu / For further information see / Para más información ver: radiotaxis@telefonica.net central@taxi-sitges.com www.taxisitges.com
ÔÔEl Trenet Esplanade
• Des de l’abril fins a l’octubre de l’abril fins a l’octubre el Trenet (un vehicle amb forma de tren) viatja tot al llarg del Passeig Marítim de Sitges, o esplanada, a la vora de la platja, des del peu de l’església fins a Terramar. És una opció perfecta per descobrir la línia urbana de la costa. • From April to October the Trenet (a train-like vehicle) travels the entire length of the Passeig Marítim, or Esplanade, along the beach, from the foot of the church to the Terramar Hotel. This is a perfect way to discover the urban coastline. • Desde abril hasta octubre el Trenet (un vehículo con forma de tren) viaja a lo largo de todo el Paseo Marítimo de Sitges, o explanada, cerca de la playa, desde el pie de la iglesia hasta Terramar. Es una opción perfecta para descubrir la línea urbana de la costa. Horari estiu / Horario de verano / Summer Timetable: de / from 11.00 a 14:15 & 17:00 a 22:00. Preus / Prices / Precios: 1,70€ anada / one-way / ida. 3,40€ anada i tornada / round trip / ida y vuelta
ÔÔAccés a l’aeroport / Airport Access / Acceso al aeropuerto
• Per informació addicional de l’aeroport cal visitar el website • For additional airport information go to website • Para información adicional del aeropuerto, ir a la website (www.aena.es)
ÔÔEl Prat de Llobregat - Barcelona Airport (El Prat)
• L’aeroport està a 27 Km de Sitges, direcció nord • The airport is 27km (17 miles) north of Sitges • El aeropuerto está a 27Km de Sitges, dirección norte • El codi de l’aeroport de Barcelona és BCN • The code for Barcelona airport is BCN • El código del aeropuerto de Barcelona es BCN Tel.: 932 983 838 E-mail: bcninfofi@aena.es No hi ha cap tren directe des d’Aeroport de Barcelona fins a Sitges. Per això, és necessari prendre un tren que s’aturi a l’estació d’El Prat de Llobregat i fer transbord a l’altre línia de
rodalies de Catalunya. El viatge pot durar entre 35 minuts a una hora, en funció dels temps de connexió. Si el vol arriba a la T2, és necessari agafar l’autobús gratuït d’enllaç des de la T2 fins a la T1. Una vegada que s’arriba a la T1 es pot agafar un autocar fins a Sitges. There are no direct trains from Barcelona Airport to Sitges. Therefore, it is necessary to take a train one stop from the airport (T2) to the El Prat de Llobregat Station and transfer to a southbound rodalies de Catalunya train. The journey can last anywhere between 35 minutes to an hour, depending on the connection times. If your flight arrives at T2 and you prefer to take a bus, you will need to get the free shuttle bus from T2 to T1. Once you are at T1 you will be able to get a coach to Sitges. No hay ningún tren directo desde el Aeropuerto de Barcelona hasta Sitges. Por ello, es necesario coger un tren que pare en la estación de El Prat de Llobregat y hacer transbordo a la otra línea de rodalies de Catalunya. El viaje puede durar entre 35 minutos y una hora, dependiendo de los tiempos de conexión.Si el vuelo llega a la T2, es necesario tomar el autobús gratuito de enlace desde la T2 hasta la T1. Una vez que llega a la T1 se puede coger un autocar hasta Sitges.
ÔÔMon-Bus
• L’empresa d’autocars que va directament des de l’Aeroport de Barcelona fins a Sitges s’anomena Mon-Bus, surt des de l’estació d’autobusos de la Terminal 1 (T1), andanes 7 o 8. El Mon-Bus circula una vegada cada hora de dilluns a divendres. Els dissabtes l’autobús circula cada dues hores. Els diumenges i festius circula quatre vegades al dia. • The coach company that runs directly from Barcelona Airport to Sitges is called the Mon-Bus, which runs from outside Terminal 1 (T1), bus stop/position 7 or 8. The Mon-Bus runs once per hour from Monday to Friday. On Sundays and Holidays they run only four times per day. • La empresa de autobuses que va directamente desde el Aeropuerto de Barcelona hasta Sitges se llama Mon-Bus, sale desde la estación de autobuses de la Terminal1 (T1), andenes 7 u 8. El Mon-Bus circula una vez cada hora de lunes al viernes. Los domingos y festivos circula cuatro veces por día. Per informació detallada d’horaris i preus de bitllets, consultar el website de Mon-Bus. For details of the times and ticket prices of the bus check the Mon-Bus website. Para información detallada de horarios y precios de los billetes, consultar la página web de Mon-Bus www.monbus.cat
ÔÔGirona
• L’aeroport està a 142 km de Sitges, direcció nord • The airport is 142km (approx. 88 miles) north of Sitges • El aeropuerto está a 142km de Sitges, dirección norte • El codi de l’aeroport Girona és GRO. • The code for Girona airport is GRO. • El código del aeropuerto de Gerona es GRO. • L’aeroport de Girona és conegut per diversos noms que poden provocar confusió, especialment quan s’intenta reservar els vols. El nom en Espanyol és GERONA, però el nom en Català és GIRONA, per la qual cosa aquests noms s’utilitzen de manera intercanviable.
The Sitges Quarterly
83
La guia Informació General · General Information · Información General transportation, take the train from the airport to the town centre and continue to Sitges via Sant Vicenç de Calders. This is the best option, as opposed to going via Barcelona. • De Reus a Sitges - No se puede tomar el tren desde el aeropuerto hasta Sitges. En transporte público, se ha de tomar el tren desde el aeropuerto hasta el centro de la ciudad y continuar a Sitges vía Sant Vicenç de Calders. Esta opción es mejor que ir vía Barcelona. • Per informació general del Metro a Barcelona, veure: • For general Metro information in Barcelona, see: • Para información general del Metro en Barcelona, ver: http://www.tmb.cat
Bancs i Caixes / Banks & Caixes / Bancos y Cajas Hi ha també d’altres variacions; per exemple, Ryanair l’anomena Aeroport Barcelona-Girona, mentre que altres l’anomenen Gerona-Costa Brava o Girona-Costa Brava. • Girona Airport is known by various different names, which can cause confusion, especially when booking your flights. The Spanish name is GERONA, but the Catalan name is GIRONA, and these names are used interchangeably. There are other variations too; for example, Ryanair calls it Barcelona-Girona Airport, while others call it Gerona-Costa Brava or Girona-Costa Brava. • El aeropuerto de Gerona se conoce por diversos nombres que pueden provocar confusión, especialmente cuando se intenta reservar los vuelos. El nombre en Español es GERONA, pero el nombre en Catalán es GIRONA, por lo que estos nombres se utilizan de manera intercambiable. Hay también otras variaciones; por ejemplo, Ryanair lo llama Aeropuerto Barcelona-Girona, mientras que otros lo nombran Gerona-Costa Brava o Girona-Costa Brava.
ÔÔReus
• Reus està a uns 55km cap al sud de Sitges. • Reus is about 55 kms (34 miles) south of Sitges. • Reus está a unos 55km hacia el sur de Sitges. • El codi de l’aeroport Reus és REU. • The code for Reus airport is REU. • El código del aeropuerto de Reus es REU. • L’aeroport de Reus està situat entre Reus i Tarragona. Aproximadament 4 km del centre de la ciutat de Reus, a 7 km del centre de Tarragona. D’altra banda, l’aeroport serveix a la zona de la Mediterrània, coneguda com la Costa Daurada d’Espanya. • Reus airport is located between Reus and Tarragona. Approximately 4 km from the town centre of Reus and 7 km from the centre of Tarragona. This airport serves the area of the Mediterranean known as the Golden Coast of Spain. • El aeropuerto de Reus está situado entre Reus y Tarragona. Aproximadamente a 4 km del centro de la ciudad de Reus y a 7 km del centro de Tarragona. Por otra parte, este aeropuerto sirve a la zona del Mediterráneo, conocida como la Costa de Dorada de España. • De Reus a Sitges - No es pot agafar un tren des de l’aeroport a Sitges. En transport públic, s’ha d’agafar el tren des de l’aeroport fins al centre de la ciutat i continuar fins a Sitges via de Sant Vicenç de Calders. Aquesta és una opció millor que no pas anar via de Barcelona. • Reus to Sitges - You can’t get a train from the airport to Sitges. Using public
84
The Sitges Quarterly
ÔÔoficines locals / local offices / oficinas locales
• Horari general - consulti amb cada banc per als horaris vigents. • De 08:30 h a 14:00 h (14:30 h o 15:00 h segons l’oficina) els divendres a l’estiu alguns tanquen més aviat. • General Hours – check with specific banks for current hours. • From 8:30 h to 14:00 h (14:30 h and 15:00 h according to the office) on Fridays in summer months, some may close earlier. • Horario general - consulte con cada banco para el horario vigente. • De 8:30h a 14:00 h (14:30h o 15:00h según la oficina) los viernes, en verano, algunos cierran más pronto. BBVA www.bbva.es Carrer Parellades, 11 Tel: 938 114 070 Carrer Parellades, 40 Tel: 938 949 137 Fax: 938 948 600 Sabadell Atlántico www.sabadellatlantico.com Plaça Cap de la Vila, 4 Tel: 938 949 585 CatalunyaCaixa www.catalunyacaixa.com Caixa Catalunya Carrer Jesús, 23 Tel: 938 943 847 Passeig a Vilanova, 1 Tel: 938 946 034 Carrer Lluna, 1 Tel: 938 111 833 Caixa Manresa Carrer Jesús, 17 Tel: 938 110 107 Caixa Tarragona www.caixatarragona.es Avinguda del Camí de la Fita, 5 Tel: 938 941 945 Caixa Penedés (Totes les oficines ara pertanyen a Banc Sabadell · All of their offices now belong to Banc Sabadell · Todas sus oficinas ahora pertenecen a Banco Sabadell) Banc Sabadell www.bancsabadell.com Avinguda del Camí de la Fita, 9 Tel: 938 944 352 Plaça Cap de la Vila, 2 Tel: 938 943 200 Passeig Ribera, 40 Tel: 938 947 595
Banco Pastor Carrer Santa Bàrbara, 6 Tel: 938 113 585 Fax: 938 113 586 www.bancopastor.es Bankia www.bankia.com Bancaja Carrer Sant Francesc, 8 Tel: 938 112 372 www.bancaja.es Caixa Laietana Avinguda Artur Carbonell, 1 Tel: 938 113 404 www.caixalaietana.es Caja Madrid Carrer Parellades, 42 Tel: 902 246 810 www.cajamadrid.es Caixa Unnim www.unnim.cat (Ara part del grup BBVA · Now part of the BBVA group · Ahora parte del grupo BBVA) Caixa Terrassa Passeig a Vilanova, 44-46 Tel: 938 113 556 Fax: 938 113 557 E-mail: ofi0240@unnim.cat Cam - Caja Mediterraneo Carrer Sant Francesc, 40 Tel: 938 114 234 www.cam.es La Caixa www.lacaixa.es Carrer Major, 18 Tel: 938 164 260 / 938 114 638 Carrer Parellades, 16 Tel: 938 164 110 / 938 114 141 Avinguda Sofia 8 Tel: 938 164 090 / 938 113 170 Avinguda del Camí de la Fita, 1 (Poble Sec) Tel: 938 164 040 / 938 114 127 Carrer Sant Honorat, 32 (Els Molins) Tel: 938 164 180 / 938 110 465 C. Centre Comercial 20-23 (in Oasis) Tel: 938 164 270 / 938 114 114 Banco Popular Carrer Jesús, 18 Tel: 938 949 800 www.bancopopular.es Santander www.bancosantander.es Banco Santander Carrer Jesús, 13 Tel: 938 940 112 Banesto Carrer Jesús, 33 Tel: 938 948 428 www.banesto.es
ÔÔTransferències de diners / MONEY TRANSFER / TRANSFERENCIAS DE DINERO
Servei a Correos / Service available at Correos / Servicio en Correos • Western Union • Enviar diners en minuts a través d’una transferència electrònica a més de 190 països. • Send money in minutes through an electronic transfer to more than 190 countries. • Enviar dinero en minutos a través de una transferencia electrónica a más de 190 países.
ÔÔPèrdues de targes / Lost bank cards / Pérdida de tarjetas
• Visa — Master Cards: 902 192 100 / 900 971 231 / 900 991 216 • American Express: 902 375 637 • Dinner’s Club: 934 670 145 / 902 401 112 • Targeta 4B: 902 114 400 / 913 626 200 • Caixa d’Estalvis de Catalunya: 934 799 914 • Caixa d’Estalvis Laietana: 937 417 500 • Caja de Madrid: 902 246 810 • El Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Huelva y Sevilla: 902 214 848 • Caixa d’Estalvis del Penedès: 938 916 500/ 938 916 700 • Targeta d’El Corte Inglés: 901 122 122 • Banco Español de Crédito: 902 114 400 • Caixa d’Estalvis de Terrassa: 937 397 700 • Servired (Banc Bilbao Vizcaya Argentaria): 902 224 466
Museus / Museums / Museos ÔÔEl Museu Romàntic Can Llopis
• El museu és dins d’una casa de finals del 18è segle. L’edifici té un pati central tradicional mediterrani i altres trets interessants com ara la seva decoració interior, un carruatge, uns quants tricicles, diferents tipus d’il·luminació que ens mostra com aquesta va evolucionar (des de canelobres i aranyes d’espelmes fins a llums de gas) i una col·lecció de més de 400 nines. És un bon exemple de l’estil de vida d’una família catalana opulenta durant el període Romàntic. • The museum is within a late 18th-century house. The building has a traditional Mediterranean central courtyard and interesting features such as its interior décor, a carriage, several velocipedes and different types of lighting showing how they evolved (from candlesticks and candle chandeliers to gas lights), as well as a collection of over 400 dolls. It is a good example of the lifestyle of an affluent Catalan family during the Romantic period. • El museo está dentro de una casa de finales del siglo 18. El edificio tiene un patio central mediterráneo tradicional y otros rasgos interesantes como son su decoración interior, un carruaje, unos cuantos triciclos, diferentes tipos de iluminación que nos muestra cómo ésta evolucionó (desde candelabros y arañas de velas hasta luces de gas) y una colección de más de 400 muñecas. Es un buen ejemplo del estilo de vida de una familia catalana opulenta durante el periodo Romántico. Carrer Sant Gaudenci, 1 08870 Sitges Tel: 938 942 969 Fax. 938 948 529 Email: m.sitges@diba.cat www.museusdesitges.com
ÔÔCasa Bacardi
• És un museu a Sitges, ciutat originària de Facundo Bacardí i Massó, el fundador de rom BACARDI. El museu està situat a l’ històric Mercat Vell, dissenyat per l’arquitecte Gaietà Buigas el 1890. A destacar: a més de l’historia, al final de la visita, hi ha la possibilitat d’aprendre a fer el teu propi mojito. • Is a museum in Sitges, which is in the hometown of Facundo Bacardí i Massó, the founder of BACARDI rum. The museum is located in the historic Mercat Vell, designed by architect Gaietà Buigas in 1890. Highlight: In addition to the history, at the end of the tour, you get the chance to learn
La guia Informació General · General Information · Información General how to make your own mojito. • Es un museo en Sitges, ciudad originaria de Facundo Bacardí i Massó, el fundador de ron BACARDI. El museo está situado en el histórico Mercado Viejo, diseñado por el arquitecto Gaietà Buigas en 1890. A destacar: Además de la historia, al final de la visita hay la posibilidad de aprender a hacer tu propio mojito. www.casabacardi.es Mercat Vell de Sitges Plaça de l’Ajuntament, 11 00870 Sitges Tel: 938 948 151
ÔÔStämpfli’s Foundation
• El Museu d’Art Contemporari de Sitges • The Sitges Museum of Contemporary Art • El Museo de Arte Contemporáneo de Sitges • La Fundació Stämpfli ha creat i ha inaugurat a principis any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Sitges. Aquest nou centre, instal·lat al recinte on anteriorment estava l’antic mercat del peix, albergarà i exhibirà una col· lecció d’art que consta d’unes 70 obres de 54 artistes contemporanis reconeguts, de 21 països diferents. • The Stämpfli Foundation has created and inaugurated the Sitges Museum of Contemporary Art in 2011. This new centre, housed in the old fish market, will house and exhibit an art collection consisting of some 70 works by 54 recognised contemporary artists from 21 different countries. • La Fundación Stämpfli ha creado e inaugurado a principios año 2011 el Museo de Arte Contemporáneo de Sitges. Este nuevo centro, instalado en el recinto donde anteriormente estaba el antiguo mercado del pescado, albergará y exhibirá una colección de arte que consta de unas 70 obras de 54 artistas contemporáneos reconocidos, de 21 países diferentes. Fundació Stämpfli Plaça de L’Ajuntament, 13 & Carrer d’en Bosc, 16 08870 Sitges (Barcelona) www.fundacio-stampfli.org / fundaciostampfli@orange.fr Al llarg del carrer Bernat de Fonollar fins al Racó de la Calma: Along the Carrer Bernat de Fonollar to Racó de la Calma: Por toda la calle Bernat de Fonollar hasta el Racó de la Calma:
ÔÔMuseu / Museum / Museo Maricel
El museu està passant per una àmplia renovació i està tancada. The Museum is undergoing extensive renovations and is closed. El museo está pasando por una amplia renovación y está cerrad0. • Instal·lat en el que era un antic hospital (14è segle) i reconstruït en estil modernista. Alberga unes quantes obres mestres del període medieval, peces del Renaixement, el Barroc i contemporànies. • Installed in what was an old hospital (14th century), rebuilt in modernist style. It houses several masterpieces of medieval times, pieces from the Renaissance, Baroque and modern times. • Instalado en lo que era un antiguo hospital (siglo 14) y reconstruido en estilo modernista. Alberga unas cuantas obras maestras del periodo medieval, piezas del Renacimiento, del Barroco y contemporáneas. Carrer Fonollar 08870 Sitges
Tel: 938 940 364 Fax: 938 948 529 www.museusdesitges.com
ÔÔCau Ferrat
El museu està passant per una àmplia renovació i està tancada. The Museum is undergoing extensive renovations and is closed. El museo está pasando por una amplia renovación y está cerrad0. • El 1891, Santiago Rusiñol va adquirir unes petites cases dels pescadors locals, les va convertir en la seva casa i estudi i van esdevenir museu el 16 d’abril de 1933. Alberga les seves riques col·leccións de peces de forja ornamental, ceràmica i pintures. • In 1891, Santiago Rusiñol purchased the little houses of the local fishermen. He made it his home and studio and was established as a museum in April 16th, 1933. It houses his rich collection of ornamental ironwork, ceramics and paintings. • En 1891, Santiago Rusiñol adquirió unas pequeñas casas de pescadores locales, las convirtió en su casa y estudio y las convirtieron en museo el 16 de abril de 1933. Alberga sus ricas colecciones de piezas de forja ornamental, cerámica y pinturas. Carrer Fonollar 08870 Sitges Tel: 938 940 364 Fax: 938 948 529 www.museusdesitges.com
ÔÔPalau Maricel
• Va ser construït el 1910 pel milionari nord-americà Charles Deering per albergar les seves col·leccions d’art. Durant els mesos d’estiu, el Consorci del Patrimoni de Sitges ofereix una sèrie d’activitats diàries als museus, utilitzant-los per celebrar concerts, fer visites dramatitzades, visites nocturnes i exposicions. • Was built in 1910 by North American millionaire Charles Deering to house his art collections. During the summer months, the Sitges Heritage Consortium (Consorci del Patrimoni de Sitges) offers a series of daily activities at the museums, using them to hold concerts, dramatized tours, night time tours, and exhibitions. • Fue construido en 1910 por el millonario norteamericano Charles Deering para albergar sus colecciones de arte. Durante los meses de verano, el Consorcio del Patrimonio de Sitges ofrece una serie de actividades diarias en los museos, utilizándolos para celebrar conciertos, hacer visitas dramatizadas, visitas nocturnas y exposiciones.
Urbanitzacions i barris de Sitges / Neighbourhoods of Sitges / Urbanizaciones y Barrios de Sitges Carrer Fonollar 08870 Sitges Tel: 938 940 364 www.museusdesitges.com Urbanitzacions i barris de Sitges (de nord a sud, veure plànol) Neighbourhoods of Sitges (from south to north, see map) Urbanizaciones y Barrios de Sitges (de norte a sur, ver plano) Can Girona Terramar Can Pei / Cases del Sord Viñyet Santa Barbara La Plana Est Sínia Morera (St. Crispin y Oasis) Vallpineda / Sota Fondac La Madriguera / la Bòvila
Poble Sec Pins Vens (y Observatori) Playa San Sebastian Els Molins Cases Noves Port d’Aiguadolç La Llevantina Quint Mar Montgavina Punta Gavina La Vila de Garraf Les Botigues de Sitges
per a residents i visitants / for residents & visitors / para los residentes y visitantes ÔÔPlatges nudistes / Nude Beaches / Playas nudistas
Hi ha 3 platges nudistes a la costa de Sitges: There are 3 nudist beaches on the Sitges coast: Hay 3 playas nudistas en la costa de Sitges:
ÔÔPlatja dels Balmins • És una platja nudista mixta. • It is a mixed nudist beach • Es una playa nudista mixta.
ÔÔCala Morisca
• En Vallcarca, cap al nord del nucli antic de Sitges, de camí cap a Castelldefels. La platja es troba a la costa del Garraf. Hi ha servei de bar-restaurant amb terrassa. • In Vallcarca, to the north of the maintown of Sitges, on the way to Castelldefels. The beach is located on the Garraf coast. It has a bar-restaurant service with terrace. • En Vallcarca, hacia el norte del núcleo antiguo de Sitges, de camino a Castelldefels. La playa se encuentra en la costa del Garraf. Tiene servicio de bar-restaurante con terraza.
ÔÔCala de l’home Mort (Dead Man’s Cove)
• Platja gay nudista, prioritàriament masculina. (Ver la secció LGBT) • A gay-male nude beach. (see LGBT section) • Playa gay nudista, prioritariamente masculina. (Ver la sección LGBT)
ÔÔAjuntament de Sitges / Town hall / ayuntamiento de sitges
Pl. Ajuntament, s/n. Tel: 938 117 600 Contact: ajuntament@sitges.cat Horari – Opening hours – Horario: 08.00 a 14.30 h
ÔÔOficines d’Atenció Ciutadana (OAC) / citizen information offices / oficinas de atención ciudadana
Passeig de Vilanova, 2 oac@sitges.cat / ajuntament@sitges. cat Carrer Nou, 12 08870 Sitges Passeig Maritim de les Botigues, 1 08860 Les Botigues de Sitges Plaça del Baró Güell, 9 08871 Garraf
ÔÔPiscina Municipal de Sitges / sitges municipal swimming pool / piscina municipal de sitges Camí de la Fita, s/n Tel: 938 114 267 Fax: 938 114 268 e-mail: info@pmsitges.cat
Dilluns a divendres / Monday to Friday / Lunes a viernes : 7.00 a 23.00 h Dissabtes / Saturdays / Sábados: 8.00 a 21.00 hores Diumenges i festius / Sundays and holidays / Domingos y festivos. 9.00 a 15.00 h
ÔÔPatronat Municipal de Turisme / sitges tourist office / patronato municipal de turismo
Plaça Eduardo Maristany, 2 Tel: 938 944 251 Fax: 938 941 521 Horari - Opening hours – Horario Dilluns a divendres - Monday to Friday - Lunes a Viernes: 10:00 - 14:00 / 16:00 - 18:30 Dissabte / Saturday / Sábado: 10:00 - 14:00 /16:00 - 19:00 Diumenge / Sunday / Domingo: 10:00 - 14:00 • Donat que l’edició en paper s’ha deixat d’imprimir, es pot trobar en format digital una agenda mensual produïda per l’Agència de Promoció de Turisme de Sitges. Per obtenir una còpia de l’Agenda es pot consultar www.sitgestur.cat i fer-ne una a casa sense haver d’anar a l’oficina. • A monthly Agenda produced by the Sitges Tourism Promotion Agency is available in digital format; the paper edition has been discontinued. To obtain a copy of the Agenda you may consult www.sitgestur.cat and print a copy of it at home, without having to stop in at the office. • Dado que la edición en papel se ha dejado de imprimir, se puede encontrar una agenda mensual en formato digital editada por l’Agència de Promoció Turisme de Sitges. Para obtener una copia de la Agenda se puede consultar www. sitgestur.cat e imprimir una en casa sin tener que pasar por la oficina.
ÔÔSitges Convention Bureau (SCB) Sínia Morera, 1 08870 Sitges Tel: 938 109 310/11 Fax: 938 949 551 e-mail: info@sitgescb.cat
ÔÔConsorci del Patrimoni de Sitges / sitges heritage consortium / consorcio del patrimonio de sitges Carrer Davallada, 12 3a planta Edifici Miramar 08870 Sitges (Barcelona) Tel: 938 940 364 Fax: 938 948 529 www.museusdesitges.com Contact: museusdesitges@diba.cat
ÔÔAgisitges S.L.
Carrer Lope de Vega, 9, 2n-2a 08870 Sitges Tel: 619 793 199 Web: Agisitges.cat email: info@agisitges.com • Agisitges és una companyia privada dedicada als Serveis Culturals que es va establir el 1995 a Sitges. El seu objectiu és estendre el legat cultural de la ciutat de Sitges. • Agisitges is a private company dedicated to the Cultural Services established in 1995 in Sitges. Its goal is to spread the cultural heritage of the town of Sitges. • Agisitges es una compañía privada dedicada a los Servicios Culturales que se estableció en Sitges en 1995. Su objetivo es extender el legado cultural de la ciudad de Sitges.
The Sitges Quarterly
85
La guia Informació General · General Information · Información General
Missatgeries / Courier Services / Mensajerías ÔÔOficina de Correus / post office / oficina de correos
Plaça Mossen Joan Llopis Pl 1 08870 Sitges Tel: 938 947 063 Fax: 938 941 247 Horari – Hours - Horario: Horari en dies laborables Hours on weekdays Horario en días laborables 08:30 a 14:30 Dissabte / Saturday / Sábado 09:30 a 13:00 Sense Servei els diumenges y festius No Service on Sundays & Holidays Sin Servicio los domingos y festivos.
ÔÔunipost
Carrer Pilar Franquet, 30 Bajos 08870 Sitges Tel: 938 946 111 www.unipost.es
ÔÔUPS - Mail Boxes Etc. Carrer España, 7 08870 Sitges Tel: 938 114 294 Fax: 938942065 E-mail: mbe190@mbe.es Horari en dies laborables Hours on weekdays Horario en días laborables 09:00 a 19:00 Dissabte / Saturday / Sábado 09:00 a 19:00
ÔÔMRW
Tel: 938 948 497 Fax: 938 102 247 Carretera Las Costas, 22 Local 2 08870 Sitges Horari en dies laborables Hours on weekdays Horario en días laborables 08:00 - 14:00 & 15:45 - 20:00 Dissabte / Saturday / Sábado 09:00 - 13:00
Biblioteques / Libraries/ Bibliotecas ÔÔSantiago Rusiñol
Pl. Ajuntament. Tel: 938 941 149 Fax: 938 110 604 Contact: b.sitges.sr@diba.cat Blog/Bloc: bibliositgessr.wordpress. com
ÔÔDr. Josep Puig i Raventós Carrer Camí de la Fita. Tel: 938 946 356
Cinemes / Cinemas / Cines ÔÔCasino Prado Suburense
Carrer Francesc Gumà, 6-14 08870 Sitges Tel: 938 943 110 casino@casinoprado.cat www.casinoprado.cat www.facebook.com/pages/Cine-Retiro-Prado-Sitges • La societat “Casino Prado Suburense “, va ser formalment constituïda el 1877 sota la presidència de D. Felip Font i Falp, però l’empresa va ser oficialment fundada el 1868 (suposats
86
The Sitges Quarterly
documents existents ho confirmen) El Club de Cinema fa tots els dijous projeccions de pel·lícules en la seva versió original. • Society “Casino Prado Suburense “, was formally constituted in 1877 under the chairmanship of D. Felip Font i Falp, but the company was officially founded in 1868 (alledgedly existing documents confirm this). The Cinema Club screens films in their original version language every month. • La sociedad “Casino Prado Suburense”, fue formalmente constituida en 1877 bajo la presidencia de D. Felip Font i Falp, pero la empresa fue oficialmente fundada en 1868 (supuestos documentos existentes lo confirman) El Club de Cine proyecta todos los meses películas en su versión original.
ÔÔEl Retiro
Carrer Angel Vidal, 17 08870 Sitges w w w. f a c e b o o k . c o m / p a g e s / Cine-Retiro-Prado-Sitges Contact: retiro.prado@gmail.com • Va obrir les seves portes el 1870, i continua sent multi - funcional. És un punt de trobada per als Sitgetans; té un àrea que s’utilitza com espai d’exposicions, té sales per llogar, un bar, un espai i un jardí a l’aire lliure, a més també és la llar del Cinema El Retiro. • Opened its doors in 1870, and continues to be multifunctional. It is a meeting place for Sitgetanos; it has an area used as an exhibition space, has rooms for hire, a bar, an outdoor space & garden and is the home of the El Retiro Cinema. • Abrió sus puertas en 1870 y continúa siendo multifuncional. Es un punto de encuentro para los Sitgetanos; tiene un área que se utiliza como espacio de exposiciones, salas para alquilar, un bar, un espacio y un jardín al aire libre, además es también el hogar del Cine El Retiro.
ÔÔTecnologia / Technology / Tecnología
Ordinadors i Accessoris Technology - Computers & Accessories Tecnología - Ordenadores y Accesorios
ÔÔSitges PC
Passeig de Vilafranca Step 17 Local 61 • Oasis 08870 Sitges info@sitgeshosting.com Tel.: 938 111 046 / 678 445 830 • Sitges Hosting també dirigeix www. Sitgesblog.com que gestiona la versió electrònica de L’Eco de Sitges. • Sitges Hosting also runs www.Sitgesblog.com, which manages the online presence for L’Eco de Sitges. • Sitges Hosting también dirige www. Sitgesblog.com que gestiona la versión electrónica del Eco de Sitges.
Assistència Mèdica / Medical Assistance / Asistencia médica • Ambulàncies Servei Urgent: 061 • Ambulances Urgent Service: 061 • Ambulancias Servicio Urgente: 061 • Per poder anar al metge o rebre atenció mèdica es necessita una targeta de salut individual o TSI. Per obtenir aquesta targeta es necessari registrar-se a Sitges i demanar-la al Centre d’Atenció Primària (CAP) Una vegada que es té la targeta, es té dret per accedir al servei de salut pública. Aquest és un dret universal públic i gratuït. • In order to go to the doctor or to
receive medical attention you need an individual health card (Targeta Sanitària Individual or TSI). To obtain this card you need to be registered in Sitges and request it at the Centre d’Atenció Primària (CAP). Once you have the card, you are entitled to access the public health service. This is a universal and free public right. • Para poder ir al médico o recibir atención médica, se necesita una tarjeta de salud individual o TSI. Para obtener esta tarjeta es necesario registrarse en Sitges y pedirla en el Centro de Atención Primaria (CAP) Una vez que obtenida la tarjeta, se tiene el derecho de acceder al servicio de salud pública. Este es un derecho universal público y gratuito.
ÔÔPer obtenir la TSI / to obtain the tsi / para obtener la tsi
Àrea Bàsica de Salut (ABS) Àrea Bàsica de Salut (ABS) Centre d’Atenció Primària CAP. (Centre First Aid) Camí dels Capellans s/n www.gencat.cat/catsalut Telèfon – Phone - Teléfono: 938 947 578 Open: Monday to Friday 08.00-20.00
ÔÔPer rebre atenció mèdica / to receive medical attention / para recibir atención médica
Àrea Bàsica de Salut (ABS) Centre d’Atenció Primària CAP. Camí dels Capellans s/n Tel: 902 111 444 - Sanitat Respon / Health Enquiries / Sanidad Responde 899/ *Contacte – contact – contacto: San Camilo Hospital Cra. S. Pere de Ribes a Puigmoltó, km o,8 Sant Pere de Ribes Tel: 938 960 025 Open: 24 hours
ÔÔPer assistència privada / For Private Care / Para asistencia privada Centro Medico Sitges Carrer Espalter, 16 Tel: 938 944 605 Policlínic Sitges Carrer Francesc Gumà, 25 Tel: 938 949 595
ÔÔCreu Roja / Cruz Roja / The Red Cross
La força de la Creu Roja es deu als seus voluntaris. The strength of the Red Cross is due to their volunteers. La fuerza de la Cruz Roja se debe a sus voluntarios Plaça de L ‘Hospital, 5 08870 Sitges Telèfon – Phone - Teléfono: 938 940 226 Fax: 938 941 582 • Els seus serveis inclouen: Suport social en Situacions de Vulnerabilitat, atenció als discapacitats en Platges, tenir cura dels indigents (Banc Alimentari, Robes, i Sopars) i ajut de suport a la llar. • Services include: Social Support in Situations of Vulnerability, attention to the handicapped on Beaches, care for homeless people (Food Bank, Wardrobe and Dining) and complementary home help. • Sus servicios incluyen: Apoyo social en Situaciones de Vulnerabilidad, atención a los discapacitados en las playas, cuidar de los indigentes (Banco Alimenticio, Ropas, y Cenas) y ayuda de apoyo en el hogar.
ÔÔViolència domèstica / Domestic Abuse / Violencia doméstica
Atenció a les dones en situació de violència (24h) Attention to women suffering violence (24h) Atención a las mujeres en situación de violencia (24h) Tel: 900 900 120 / 900 900 016
ÔÔAssegurança sanitària / Health Insurance / Seguro sanitario
• Per a Residents de la UE: És necessari portar un document d’identitat europeu del seu país d’origen abans de venir i, si no és possible, cal que la companyia asseguradora del seu país enviï per fax un formulari E111 per tal d’evitar que la factura s’enviï directament a la seva adreça privada. • Per als no residents a la UE: Si té un NIE pot accedir al Sistema Públic de Salut, però és millor tenir una assegurança privada. Per aproximadament 60€ mensuals, es pot obtenir una cobertura VIP i tranquil·litat. • For EU Residents: You need to get a European card from your home country before you arrive and if not you need to get an E 111 form sent by fax from your health insurance company in your home country in order to prevent the bill going directly to your home address. • Non EU Residents: If you have a NIE you can access public health care, but it is best to have private insurance. For approximately 60€ a month you get VIP coverage and peace of mind. • Para Residentes de la UE: Es necesario llevar el documento de identidad europeo de su país de origen, pero si no es posible hace falta que la compañía aseguradora de su país envíe por fax un formulario E111 con el fin de evitar que la factura se envíe directamente a su domicilio particular. • Para los no residentes en la UE: Si tiene un NIE puede acceder al Sistema Público de Salud, pero es mejor tener un seguro privado. Aproximadamente por 60€ mensuales, se puede obtener una cobertura VIP y tranquilidad.
ÔÔFarmàcies / Pharmacies / Farmacias
• Com que la majoria de les farmàcies normalment tanquen a les 20.00 h tots els vespres, cada mes hi ha un calendari on es pot veure la localització de la farmàcia de guàrdia que està oberta durant la nit. Aquest calendari es pot trobar a l’entrada de cada farmàcia. • As most pharmacies normally close at 20.00 h every evening, posted every month, there is a schedule of one location that is open throughout the night. Check at each location for updates. • Como la mayoría de las farmacias normalmente cierran todas las noches a las 20.00 h, cada mes hay un calendario donde se puede ver la localización de la farmacia de guardia que está abierta durante la noche. Este calendario se puede encontrar en la entrada de cada farmacia. Farmacia Arroyo Carrer del Port Alegre, 57 08870 Sitges, Barcelona Tel: 938 943 496 Farmacia Benazet Camí Capellans, 25 08870 Sitges, Barcelona Tel: 938 941 331 www.farmaciabenazet.com Farmacia Ferret de Querol Plaça de Cap de la Vila, 9 08870 Sitges Tel: 938 113 800 Farmacia Miret
La guia Informació General · General Information · Información General
Per emergències, trucar al 092 For emergencies, call 092 Para emergencias, llamar al 092 Carrer Samuel Barrachina i Avinguda de Ronda Tel: 938 117 625 / 938 110 016 / 704 101 092 web: policiasitges.tripod.com* No és un lloc web oficial Not an official website No es un sitio web oficial
ÔÔBombers / Firemen / Bomberos
Per emergències, trucar al 085 For emergencies, call 085 Para emergencias, llamar al 085 Carrers: Samuel Barrachina i Avinguda de Ronda
ÔÔJutjat de Sitges / Sitges courthouse / juzgado de sitges
Plaça Constitució, s/n Tel: 93 894 00 69 Horari / Opening hours / Horario: Martes a Viernes: 09.00 a 14.00
ÔÔTelèfon d’Emergències / emergency phone / teléfono de emergencias 112
ÔÔReparacions / Breakdown and repairs / Reparaciones
Fecsa - Endesa (electricity) 902 536 536 / 902 507 750 Gas Natural Emergències / emergency / emergencias: 900 750 750 Informació / information / información: 900 700 365 Repsol Butano, S.A.: 901 121 212 Telefònica: 1002 SOREA (water): 902 250 070
ÔÔMedi ambient / Environment / Medioambiente
Recollida de mobles vells / Collecting old furniture / Recogida de muebles viejos: Tel: 938 947 525 Escombraries – Waste - Basuras: 938 947 525
ÔÔCentre de Mediació i Convivència / Centre for Mediation and Coexisting / Centro de Mediación y Convivencia
• Per accedir a aquest servei, cal omplir una petició que s’ha d’enviar a l’OAC (veieu més amunt) • For this service, it is necessary to fill in a request that should be collected
government initiative. A service that provides legal advice and psychological support aimed at newly arrived citizens; and assists with the processing of applications of registration, obtaining health cards, and the education of their children. In addition, the service will offer some integration activities consisting of workshops and courses to encourage integration, knowledge of the Catalan language, culture and Sitges, at large. • Sitges Acollidor es una iniciativa del gobierno municipal. Un servicio que proporciona asesoramiento jurídico y apoyo psicológico dirigido a los ciudadanos recién llegados. Ayuda con la tramitación de solicitudes de registro, la obtención de tarjetas de salud, y la escolarización de los niños. Además, el servicio ofrece algunas actividades de integración consistentes en talleres y cursos para fomentar la integración, el conocimiento de la lengua catalana, la cultura y Sitges en general. Carrer Joan Maragall, 36 08870 Sitges Tel: 938 949 494 Email: sitgesacollidor@sitges.cat Web: www.sitges.cat Horari – Opening hours - Horario: Dilluns, Dimecres i Divendres de 9.00 a 13.30 h Mondays, Wednesdays and Fridays from 9.00 to 13.30 h Lunes, Miércoles y Viernes de 9.00 a 13.30 h
MÉS INFORMACIÓ PER RESIDENTS I VISITANTS: additional information For Residents & Visitors: más información Para residentes y visitantes:
www.sitges.cat
Informació per anunciants For advertising information Información para publicidad ads@thesitgesquarterly.com
ÔÔPolicia Local de Sitges / Sitges Local Police / Policía local de Sitges
and delivered to OAC (see above) • Para acceder a este servicio, es necesario rellenar una petición que se ha de enviar a la OAC (consultar más arriba) • El Centre de Mediació i Convivència de Sitges ajuda resoldre, d’una manera ràpida i pacífica, conflictes que ocorren en la vida quotidiana. És un servei gratuït amb l’objectiu de millorar la qualitat de la vida diària. Els assumptes en els que pot intervenir són: soroll del veïnat, netedat, higiene, volum de so dels equips audiovisuals, molèsties causades a la comunitat provocada per animals de companyia, conductes antisocials, desacords entre residents, temes relacionats amb fer obres a l’edifici, aires condicionats, ascensors, arbres i malentesos en general. • The Centre de Mediació i Convivència de Sitges (Centre of Mediation and Communal Living of Sitges) helps to resolve conflicts that occur in everyday life in a swift and peaceful manner. This is a free service that aims to improve the quality of life. Issues that can be dealt with: Neighbourhood noise, cleanliness, hygiene, volume of audio-visual equipment, community nuisance caused by pets, anti-social behavior, disagreements between residents, regarding building work, air conditioners, elevators, trees and general misunderstandings. • El Centro de Mediación y Convivencia de Sitges ayuda a resolver, de manera rápida y pacífica, conflictos que ocurren en la vida diaria. Es un servicio gratuito cuyo objetivo es mejorar la calidad de la vida cotidiana. Los asuntos en los que puede intervenir son: ruido del vecindario, limpieza, higiene, volumen del sonido de los equipos audiovisuales, molestias causadas a la comunidad provocadas por animales de compañía, conductas antisociales, desacuerdos entre residentes, temas relacionados con hacer obras en el edificio, aires acondicionados, ascensores, árboles y malentendidos en general. Centre de Mediació i Convivència Carrer Davallada, 12, bxs mediacio@sitges.cat Tel: 938 111 864
The Sitges Quarterly
Crta. Sant Pere de Ribes, 42 Tel: 938 944 911 Farmacia Pharmauto Passeig a Vilanova, 72 08870 Sitges Tel: 938 113 801 Farmacia Planas Carrer Artur Carbonell, 30 08870 Sitges Tel: 938 941 573 Farmacia Tibau López Avenida de Les Botigues, 6 08860 Les Botigues de Sitges Tel: 936 644 909 Farmacia Torrents Avenida Sofia, 14 08870 Sitges Tel: 938 943 548 Farmacia Masaqué Sanz Crta. De les Costes, 20 08870 Sitges Tel: 938 946 348
ÔÔPer als nouvinguts a Sitges / For Newcomers to Sitges / Para los recién llegados a Sitges
Descarregueu la Guia per a ciutadans nouvinguts a Download Guide for Newcomer Citizenship at Descargad la Guía para los ciudadanos recién llegados www.sitges.cat/doc/ doc_27818511_1.pdf • Sitges Acollidor és una iniciativa del govern municipal. Un servei que proporciona assessorament jurídic i suport psicològic adreçat als ciutadans nouvinguts. Ajuda amb la tramitació de sol·licituds de registre, l’obtenció de targetes de salut, i l’escolarització dels nens. A més a més, el servei ofereix algunes activitats d’integració consistents en tallers i cursos per fomentar la integració, el coneixement de la llengua catalana, la cultura i Sitges, en general. • Sitges Acollidor is a local
The Sitges Quarterly
87
Epilogue Epílogo · Epíleg
Cheyenne Crump The Sitges Quarterly Editor. En aquest número de The Sitges Quarterly hem volgut subratllar el que Sitges ha ofert a nivell comercial al llarg dels anys, apart del turisme. Vam creure que era important mostrar diversos exemples d’aspectes variats i a voltes poc convencionals del món dels negocis, amb l’esperança d’inspirar el desenvolupament d’iniciatives noves i diferents. Ara ja fa un temps, vaig llegir unes paraules del columnista del New York Times Thomas L. Freidman, que avui ressonen dins meu. Va dir: “la combinació d’eines digitals de connectivitat i plataformes d’innovació... [la tecnologia] permet als individus accedir a l’educació, formació, a iniciar-se en els negocis, cercar i publicar un anunci de feina, inventar, invertir i al crowdsourcing –tot en linia”. Ell creu que, a l’habilitat individual de fer tot això, li acompanya una responsabilitat afegida. També diu: “Totes les fronteres han desaparegut... els murs, el sostre i el terra que protegia les persones també estan desapareixent. El Govern farà menys per tu. Les empreses faran menys per tu. Els sindicats poden fer menys per tu. Hi haurà menys límits, però també menys garanties”; crec que aquestes paraules no podrien pas ser més certes. En termes de feina, sembla que avui en dia, quan les empreses contracten personal, l’important no és a on has adquirit la teva formació o experiència, sinó què en pots fer. De quina manera pots optimitzar els teus coneixements? El grau d’apoderament dels individus ha crescut exponencialment. Amb les noves tecnologies, les possibilitats que ofereix internet, l’enginy i la creativitat, no tinc el menor dubte que travessarem aquests temps difícils per arribar a un futur millor. Fins la tardor, Cheyenne.
88
The Sitges Quarterly
In this issue of the Sitges Quarterly, we wanted to highlight what Sitges has offered commercially over the years in addition to tourism. We thought it was important to showcase examples of varied and sometimes unconventional aspects of business; and we hope it inspires the development of new and different initiatives. I read the words of a New York Times columnist, Thomas L. Freidman, recently and his words resonated for me. He said, “The combination of digital tools of connectivity and creativity has created a global education, commercial, communication and innovation platforms…. [Technology] empowers individuals to access learning, retrain, engage in commerce, seek or advertise a job, invent, invest and crowd source—all online”. He believes that, with an individual’s ability to do these things, comes added responsibility. He says further: “The boundaries are all gone… the walls, ceilings and floors that protected people are also disappearing. Government will do less for you. Companies will do less for you. Unions can do less for you. There will be fewer limits, but also fewer guarantees”; these words I think couldn’t be more true. In terms of employment, it seems today, when companies hire personnel, the focus is not necessarily on where you’ve obtained your knowledge or experience— it’s what you can do with it. How best can you utilize what you know? The level of empowerment for individuals has increased exponentially. With new technologies, internet possibilities, ingenuity and creativity, I have no doubt we will get through these difficult times to a brighter future. Until Autumn, Cheyenne.
En este número de The Sitges Quarterly hemos querido subrayar lo que Sitges ha ofrecido a nivel comercial a lo largo de los años, aparte del turismo. Creímos que era importante mostrar varios ejemplos de aspectos variados y a veces poco convencionales del mundo de los negocios, con la esperanza de inspirar el desarrollo de iniciativas nuevas y diferentes. Hace un tiempo leí unas palabras del columnista del New York Times Thomas L. Freidman, que hoy resuenan en mí: “la combinación de herramientas digitales de conectividad y plataformas de innovación… (la tecnología) permite a los individuos acceder a la educación, la formación, a iniciarse en los negocios, a buscar o publicar un anuncio de trabajo, a inventar, invertir y al crowdsourcing –todo online”. Él cree que, a la habilidad individual de hacer todo esto, le acompaña una responsabilidad añadida. Y añade: “Todas las fronteras han desaparecido… los muros, el techo y el suelo que protegía a las personas también están desapareciendo. El Gobierno va a hacer menos por tí. Las empresas van a hacer menos por tí. Los sindicatos pueden hacer menos por ti. Habrá menos límites, pero también menos garantías”; creo que estas palabras no pueden ser más ciertas. En términos de empleo, parece que hoy en día, cuando las empresas contratan personal, lo importante no es dónde has adquirido tu formación o experiencia, sino qué puedes hacer con ella. ¿De qué modo puedes optimizar tus conocimientos? El nivel de poder de los individuos ha crecido exponencialmente. Con nuevas tecnologías, las posibilidades que ofrece internet, el ingenio y la creatividad, no me cabe la menor duda de que atravesaremos estos tiempos difíciles para llegar a un futuro mejor. Hasta otoño, Cheyenne.
MALVASIA de L’HOSPITAL
Per 100 anys més!
Magazine