El Pitroig
n.1
Fotografies: Gerson Prieto Cristian Muñoz Neus Brinquis Natalia Ros Júlia Millet Arnau Bayarri Berta Cotrina Il·lustracions: Maria López Chiara Bulgarelli Maquetació: Chiara Bulgarelli
El Pitroig I Trempats de la UPF
L’EDITORIAL Aquest curs 2015-2016 ha sigut un any ple de novetats –fem la nostra primera diada d’hivern, les nostres primeres colònies, el nostre primer viatge, el nostre primer castell de set- i què millor per recordar tots aquests moments que amb la primera edició del Pit Roig, la revista dels Trempats/des de la UPF. Avellanes, preparades per reviure tot un any d’experiències a través d’aquestes pàgines? Tot el que hem viscut aquest any ha sigut gràcies a tots i a totes, a la implicació de cadascun de nosaltres, a totes les hores que hem dedicat a la colla, a totes les diades que hem anat, a totes les festes on ho hem petat, a tots els dinars populars on hem ajudat, a tot el bon rollo i en definitiva a la gran família que hem creat. Trempats som vida, que mai ens apagui ningú!! I ara cunsantrats i a llayir.
3
El Pitroig I Trempats de la UPF
SUMARI p. 6 - 17 DIADES DE PRIMAVERA p. 16 HISTÒRIA TREMPADA p. 19 MÚSICS DE 7 p. 23 GENERACIÓ EN7ATS p. 26 AVEIAIOS p. 28 TREMPICOLÒNIES p. 30 VIATGE A VALÈNCIA p. 33 PREMSA p. 34 SOM AIXÍ 4
El Pitroig I Trempats de la UPF
CARTA DE LA PRESIDENTA
CARTA DEL CAP DE COLLA
Trempats i trempades,
Estimat trempat o trempada,
Bé, m’han dit que escrigui una carta i això intentaré. Pobre de qui em pregunti “i el doodle?”, que avui està de vacances!
Potser fa 3 anys que ens coneixem. Potser nomées fa dos assajos. Tant se val. Escric aquesta tarda amb l’objectiu principal d’agrair-te haver escollit ser trempat.
Fora bromes. Ja fa dos anys que em vau enfaixar per primera vegada i, des d’aleshores, m’heu ben liat. Primer reunions innocents, després assemblees i, pim pam, presi. O com diu la Chi, mami trempada. Tot i la feinada, he de dir que no me’n penedeixo (#NMA) d’haver pres la decisió. Valeu el que no està escrit!Sou únics, una família unida i, a la vegada, molt diferent entre vosaltres. És un orgull poder portar el vostre color, el nostre color. Espero i desitjo que continueu endavant amb aquesta colla que hem aixecat entre tot(e)s i que sé que, si fa pinya, és invencible. Salut, riures i per molts anys, Laia
No és fàcil assumir dos assajos per setmana, diades durant un mes i mig dos cops a l’any, cuinar i fer altres activitats per recaptar diners... però, tot i no ser fàcil, has estat disposat/da a fer-ho, a estar al peu del canó durant tot el curs, i ha estat gràcies a tot això que ens hem pogut plantar al gran i inesperat nivell que tenim. Alguns em coneixereu més. D’altres no tant. Aquest any ha estta un any molt difícil a nivell personal per a mi. Em vaig plantejar fer un pas al costat i deixar algú altre al capdavant d’aquesta gran família. Però no t’enganyaré pas, va ser aquesta responsabilitat, aquesta força i empenta que transmets cada dilluns, dimecres i dijous que pots la que m’ha permès donar el 100% de mi. Potser hem aconseguit des de la tècnica que aprenguis a fer de lateral de meravella, que descobreixis que aguantar 150kg de persones sobre les teves espatlles no és per tant quan t’ho creus, que pots arribar al segon pis de les aigües per la finestra gràcies a pujar sobre quatre persones... però jo he après moltíssim. He après que no cal portar molts anys fent castells per sentir-los fins el fons, que a unes colònies descobreixo que el que jo sento per la colla ho sents tu també i moltes altres coses. Carlos
5
El Pitroig I Trempats de la UPF
DIADES DE P
6
El Pitroig I Trempats de la UPF
PRIMAVERA
7
El Pitroig I Trempats de la UPF
FESTA MAJOR UPF
E
l passat 5 de Maig els Trempats van actuar en un dia molt marcat, la festa major de la Universitat Pompeu Fabra. Com cada any, se celebra a la Plaça Gutenberg del campus Poblenou, i és el dia de l’any on totes les associacions involucrades amb la universitat es deixen veure. Era una actuació en solitari en ple tram de diades i a una setmana vista de la diada dels Engrescats, diada marcada per tots els Trempats on la tècnica hi volia estrenar el 4 de 7 i la torre de 6. Per tant, els Trempats no podien afluixar i van mobilitzar a molta gent per fer castells bàsics de 6. El 3 de 6 i el 4 de 6, juntament amb un 7 de 5 amb moltíssims debuts. Era la primera vegada que els de marró descarregaven castells de sis en solitari, amb una pinya 100% íntegre de membres de la colla. Així doncs, van demostrar que poden ser més de 100 a plaça i van agafar empenta per la gran fita que tenien entre cella i cella: el 4 de 7 i la torre de 6, que descarregarien per primera vegada al cap d’una setmana.
8
Eloi Mauri
El Pitroig I Trempats de la UPF
DIADA DE GANÀPIES D
esprés de mesos escrivint cròniques i notes de premsa series, fer-ne una ara de risis és raro, PERO GUAI. Ja és el segon any seguit que anem a la diada de primavera de ganàpies, aquest any, però, amb un petit canvi: l’actuació es va celebrar molt més abans de l’habitual (21 d’abril) per un canvi al calendari de manaires (pregunteu a qualsevol persona que hagi anat a manaires que us expliqui que va passar,que jo em quedo sense full). Aquest fet significava una cosa: diades començaven abans i, per tant, teniem menys temps per assajar els castells. Amb tot, anavem amb una idea al cap: per primer cop, NO CAURIEM A PLAÇA CÍVICA DE L’AUTONOMA!! SEEEEEE!!!!! (Pels més novatxs, sempre ho fem, jeje). Portavem tres castells còmodes i solvents (3d6, 4d6a i 4d6), preparats per fer mil debuts tant a pinya com a tronc. DONCS BÉÉ, per desgràcia, va caure el 4a, però ens vam saber recuperar i vam plantar un senyor 3d6a demostrant que sabem el que fem i que els entrebancs són només això i no ens tirarà pel terra tot el que haviem treballat fins aleshores. Els dos super pilars del final van servir perquè la Bitxo marqués per sempre la plaça amb “EL BICHOOOOOOOO”. Pel montseny encara se sent l’eco del crit. I bé, així com qui no vol la cosa, no va ploure i vam poder començar la festa en pau. Jaume Barri va petar-ho molt fort: Menció especial al Pataquer que robava cali i a mi mateixa (jeje) que vaig complir el somni de diades universitaries I VAIG AGAFAR LA PUTA GORRA. EMOCIONANT. *Dato: TREMPATS, ESTAVEU TOTS A LES ESCALES!!!!! MAL! Quan ens van enviar a agafar els busos la festa estava al seu punt més àlgid, però vam saber païr l’avorriment posant la Laura Roig a un carrito i fer un recorregut cual Grand Prix: Escales avall, carretera amunt, carretera avall, volta, amunt, avall, donem-li la volta al carro… I quan el (superguai) bus va arribar, vam ser la (superguai) colla que vam deixar-nos les cordes vocals cantant els nostres càntics. Vaig veure un arreplegat mort de por. Finalment, dispersos i contentets, vam arribar a fora de Dresden (Antic Mundo Caníbal (Antic República del Ritmo) Antic…) i, qué millor que fer una rave amb el cotxe del Geri. La Chiara gairebé se’ns deixa la mandíbula pujada allà, cosa que als que estavem
allà ens va semblar extremadament graciós. I res tu, que algun dia aconseguirem descarregar-ho tot a la plaça cívica! I si la festa ja va ser èpica caient, IMAGINEU COM SERÀ EL DIA QUE HO FEM!!! *Dato: Per censura, s’ha substituït tots (o gran part) d’insults per (superguai). *Dato2: Recordo gran part de la nit gràcies al meu snapchat, que m’informa del que vaig fer. La gent diu que és divertit, suscribanse i denle like. Diana Morena Balaguer
“
I res tu, que algun dia aconseguirem descarregar-ho tot a la plaça cívica!
”
9
El Pitroig I Trempats de la UPF
DIADA D’ENGRESCATS L ’aire que es respirava abans de la diada era diferent del dels altres dies. Somriures, abraçades i frases d’ànims i de valentia. Era una diada important per la colla i tots ho sabíem i confiàvem en què faríem historia després de descarregar dos castells nous per la colla. Però abans feia falta demostrar-ho.
Sortim de 4d7 per tal de poder treure’ns els nervis de sobre. El cap de colla i el sots cap es reuneixen amb la colla per tal de donar les últimes indicacions i demanar màxima concentració. Segons sobre pinya i sembla estar una mica desquadrat, però estan convençuts, el veuen bé i el tiren amunt. Sonen gralles, nervis a flor de pell, però puja de pressa i amb confiança. Arriben els primers tremolors quan tota la canalla està a dalt, però no s’aturen. I carregat! Ningú para, tothom està per la feina. Es treballa, i en el moment que dosos toquen pinya sentim els primers crits de felicitat. Vaaaaaaa! Ja tenim el primer castell de 7 de la història trempada!
10
Decidim tirar la torre de 6 a segona ronda, un castell que l’any passat ens va quedar en intent. La pinya es tanca compacta i es veu que tota la colla som un de sol, amb el mateix objectiu. Puja amb fermesa, tot i que a l’entrada d’enxaneta i comença a haver-hi força tremolor, però ningú afluixa. Sona l’aleta i carregat! Toca la part més complicada, baixa l’enxaneta i el castell sembla estar al límit. L’acotxadora, s’atura i el castell s’assenta, baixa ben fineta, baixen dosos, terços i descarregat! I es repeteixen els càntics de nou i reescrivim la història en la mateixa diada. I per acabar, res millor que rematar-ho amb un preciós 5d6 ben solvent i un pilar de 4 espectacular. I és que no és només els castells que hem fet, sinó la manera que els hem fet. Hem fet el primer 4d7 universitari amb només dos anys de vida, i és més, el primer que el pis de terces era íntegrament format per dones.
Baixen terces, i l’eufòria inunda la pinya trempada. Crits, llàgrimes, càntics i màxima eufòria a la plaça. És ben nostre, ho hem aconseguit!
I això diu molt de la nostra colla Trempats! Una colla molt jove, però amb unes ganes immenses de superar-se. Una colla que ha esdevingut una família la qual ha sabut lluitar pels objectius comuns. Una colla que pot estar molt orgullosa del que ha fet! Felicitats família avellana! Ens ho mereixem! Sou molt grans!
La colla demana més, tots volem més i no ens rendim.
Mariona Grau
El Pitroig I Trempats de la UPF
“
Crits, llàgrimes, càntics i màxima eufòria a la plaça. És ben nostre, ho hem aconseguit!
” 11
El Pitroig I Trempats de la UPF
12
El Pitroig I Trempats de la UPF
DIADA DE BERGANTS L
a diada de Bergants va ser de les més entranyables del tram de primavera. Compartiem diada, a part de amb Bergants, amb engrescats, grillats i penjats. Vam començar descarregant un 3d6, però a la segona ronda, al intentar la torre de 6, va fallar la concentració. Lluny de deprimir-se i després de un 4d6 perfectament descarregat, la tècnica va tenir una de les idees més agraïdes de la colla: fer un 4d5 amb agulla amb pràcticament un 100% de debuts, tant al nucli, com al tronc i al pom. Decisions com aquesta fan que Trempats siguem una petita família avellana.
Debutant !!!!!
Un cop acabada la actuació, Bergants va preparar la que es sens dubte la millor gimcama del tram: cursa de sacs, concurs de beure a garrafa i estirada de corda (un pèl accidentada). Per acabar es va tancar la nit a la Faktoria de Terrassa, amb poca afluència de gent, pero com diu el dit, millor pocs i ben avinguts Jónathan Garcia.
13
El Pitroig I Trempats de la UPF
EL FINAL DEL PRINCIPI D
os pilars de quatre d’inici, quatre de set, dos de sis, cinc de sis, un pilar al balcó (esperadíssim) i dos pilars de quatre de comiat. Aquesta va ser la darrera actuació de l’any, pot ser la més gran, a casa, a Ciutadella. Solvents i tranquils, amb la solidesa que tant ens va costar trobar quan érem a cavall dels castells de sis i sis i mig, ens apuntàvem el segon castell de set de la nostra història i el segon dos de sis. A la segona temporada. Es diu aviat.
14
Sembla que fos ahir que el Carlos em va demanar que en pensava de fer una colla universitària a la UPF. Sembla que fos ahir que, per sort de tots, meva i vostra, em va ignorar quan li vaig dir que estava boig. Sembla ahir que em vaig animar a ajudar-los -amb el pretext sempre present de les pinyes-, en un d’aquells assajos primerencs darrere del HUB de Glòries. I després d’allò, hores pencant, hores que semblaven inútils. Les primeres assemblees, l’elecció -polèmica- del nom, del color, dels estatuts, de la junta i de la tècnica. El primer pilar de quatre a assaig -quina bogeria de pilar-. L’spam a la matrícula. La primera onada de noves avellanes. El primer pilar de quatre vestits d’actuació abans d’anar
a Vilanova “per treure els nervis”. L’aparició del Carlos i la Ruth, que estaven d’Erasmus, per sorpresa. La primera fotografia de grup preparats per agafar el tren cap a la diada de Llunàtics, i els primers castells de sis, descobrint les habilitats de l’Helena frenant heroicament els genolls del Cortina. Quin patir, estàvem com un llum. Sembla que fos ahir que ens tocava anar a Manresa en un dia fastigós, i hi plantàvem un tres de sis. Alguns encara recordeu quan posàvem primers laterals petits, com la Lilo i la Chiara. Ara molts us sorprendríeu. Els castells de sis i mig a la diada d’Engrescats. Aquell quatre de sis surrealista amb la Júlia obrant el miracle a la 1a Diada Barcelonina. I el primer cinc de sis a la nostra diada. Aquella bogeria -una més-, que ens va sortir bé. Només l’havíem creuat un cop i l’havíem descartat després d’assaig, però un grup de Facebook va acabar fent la pressió suficient per dur-lo a plaça. I més spam, i més feina, i més activitats. Més nous, més feina. Un primer tram on recuperàvem tot el que havíem fet i miràvem amunt, als castells de set. Els vèiem massa a prop. L’assaig especial al febrer, i els dos quatre de sis nets creuats. La decepció de deixar el quatre de set a la Barcelonina i deixar-lo per més endavant. La feixuga sensació que passarien massa mesos entre que el creuàvem per primer cop i que el podríem portar a plaça. La sensació que la pinya no acabava de sortir-nos. I aleshores, un boom de novatos inesperat en ple mes d’abril i maig. Gràcies a ells, i a la feina que ja s’havia fet, van arribar les grans proves. Les grans sensacions. I gràcies a això hem fet un tram espectacular. Gràcies Carlos, Ruth, Diana, Laia, Carol i tants i tants aveiaios i novatos que heu treballat. Heu treballat moltíssim. Res del que hem fet seria possible sense les passes prèvies. Sense la gent que ha vingut abans. M’enrecordo de tots aquells que venien als primers tallers, els que no han vingut més, perquè no han pogut o perquè no han volgut. Sense ells tampoc seria possible. Gràcies a tots per haver donat tant a la colla, i gràcies per haver-me fet tan feliç.
El Pitroig I Trempats de la UPF
I anem una passa més enllà: on som? On anem? Som al final... del principi. Pot semblar que ja som una colla més, com Ganàpies, Xoriguers o Arreplegats. Però això tot just ha començat i el quatre de set és l’inici d’una segona etapa: la maduresa com a colla. L’any vinent, probablement, tindrem president/a i cap de colla nous, probablement no vinguessin als primers tallers. I l’any vinent serà l’hora de mantenir aquest ritme tan bestial que hem agafat sobretot en aquest segon semestre. El tres de set ha quedat a tocar i els castells de set i mig els comencem a ensumar. Som sòlids, som bons, i som una de les colles universitàries amb més potencial de Catalunya. Quan veieu els Arreplegats no penseu què bons que són. Pregunteu-vos què podem fer per arribar-hi. Els propers anys seran bestials. Moltes gràcies pels que ja hem viscut, i no deixeu mai de tenir gana de castells. Jordi Planas
De vegades és més difícil repetir un gran repte que aconseguir-lo per primera vegada.
15
LA HISTÒRIA TREMPADA El Pitroig I Trempats de la UPF
L
a vida té casualitats imprevistes que et canvien la vida. El dia que el Carlos va entrar per la porta del meu institut, no n’era conscient de tot el que la meva estava a punt de fer-ho. Sense adonar-nos gaire, ens vam fer amics fins el punt que em va convidar a la seva festa d’aniversari dels 17 anys a una caseta que té pel monte.Jo, cagada de por, vaig conèixer el Jordi i el Ferran. Aquí va començar un any sencer (tot i que el Carlos i el Ferran ja portaven més temps aguantant-ho) de acoso i derribo per part del Jordi dient-nos “va, veniu a Castellers de Barcelona, va, va”. El 2 d’agost de 2013 vam dir “venga, va, que es calli…”. I fins avui. Ens va encantar, ens va enamorar la forma en la qual tothom es coneixia, el companyerisme…
I resulta que tots dos aquell setembre començavem a estudiar a la UPF, al mateix campus. Recordo estar a una de les primeres classes de la carrera buscant pel web de la uni, a veure si hi havia alguna colla castellera. Òbviament, vam trobar els Arreplegats, i els dos comentavem la possibiltat d’anar, de pasar-nos per un assaig… Però se’ns feia impossible. “I si començem una colla...” déiem, però tot semblaven idees vagues. Dos novatos com nosaltres creant una colla castellera???? Era una bogeria. Un bon dia, ve el Carlos i em diu que si, que creu que pot sortir bé. Que ha conegut una noia, la Ruth, que estudia amb ell i que també és castellera, que també vol crear una colla. I ens hi vam llençar de cap. Recordo fer un grup de facebook PÚBLIC!!! On anàvem donant la info de com succeïria tot. El primer text que vaig escriure, donant la benvinguda a tothom (innocent, pensava que seriem tants com a Castellers de Barcelona el primer dia que 16 hi vaig anar…) dient quina roba havien de portar… La primera
Els founders fent un pd4 a la nostre diada de primavera!!
gestió de permisos, el missatge que vam enviar a Arreplegats explicant-los la situació… Poc a poc, amb molt esforç, vam anar creixent fins constituïr-nos com a colla. Després, ens vam convertir en la primera colla que en el seu debut a diades es planta amb dos castells de 6. Al cap de dues diades, i només portant un 3d6 a les nostres esquenes, li vam posar una agulla, i en tres setmanes ja erem colla de 6 i mig. Al cap de 3 mesos, en la nostra primera diada, ens vam apuntar a la gamma alta de 6: el 5d6 i el 4d6a. I ara, ja som colla de 7. Només puc dir una cosa (que tots m’haureu escoltat dir molts cops): sou el meu orgull. Veure una activitat néixer com algo tan petit i acabar convertint-se en això tant gran… és una cosa més gran que qualsevol de nosaltres, perquè arribarà un moment en que ja no estarem a la uni, ja no estarem a Trempats, i la colla seguirà endavant, continuarà quan nosaltres ja no hi estiguem. I, això, ho hem construït entre tots. Ja no només els castells i els assajos, sinó totes les noves amistats, relacions, companys de pis… Si us pogués demanar una cosa, seria que no afluixeu. Que continuem fent el somni realitat, que aquests anys no siguin només un oasi sino que futures generacions puguin gaudir d’això tan màgic que és Trempats. Que aquest somni no s’acabi mai. Gràcies pit-rojos per consolidar uns tallers i convertir-nos en colla, gràcies sutils, per fer-nos creure que la colla podia ser realitat, gràcies tercera generació per omplir-nos de somriures, per assegurar-nos que tot té continuitat. Moltíssimes gràcies a tots per fer-ho possible des de fa dos anys. Diana Morena Balaguer
El Pitroig I Trempats de la UPF
Jo sento que de vegades em faig pesada explicant la història de la colla (però això no m’impedeix explicar-la els cops que faci falta). Jo acabava d’arribar a la universitat. A les xerrades d’introducció parlaven de ioga, arts marcials, rugby... Jo feia castells i vaig preguntar per la colla castellera de la universitat i la dona em va mirar amb cara de pòquer. El cas és que un dia vaig anar a una festa a casa d’una noia, tot gent jove de primer. Allà vaig conèixer en Carlos Maroño, un casteller que també volia fer castells universitaris. Un parell de dies més tard, ja coneixia la Diana, una amiga seva, també de primer, que feia castells amb ell fora de la universitat. Vam veure els horaris d’assaig d’Arreplegats i ens era completament impossible anar-hi, creuant tota Barcelona de Poblenou a Zona Universitària. “Doncs fem una colla universitària, tu” Crec que vaig dir jo. “Vale.” Diria que va dir ell. I, de sobte, tots tres omplíem un formulari per reservar un espai a la Pompeu. Vam enviar un missatge a l’Informer de la UPF, als grups de les nostres classes... vam fer tota la difusió que podien fer tres persones que encara no saben com funciona la universitat. Vam organitzar tallers per “aprendre a fer castells”. Després de cada taller fèiem una foto de grup. “A veure si notem l’evolució” dèiem amb por quan el grup no creixia (o fins i tot, disminuïa). Cada vegada s’enganxava més i més gent, però. I va arribar el dia en què ens vam haver d’organitzar formalment. Assemblees, juntes, presidents, SACU, creem una colla? Estem preparats? Som prou gent? “Va, fem el pas i a veure què tal.” Seguíem fent fotos cada dia. Ara, en comptes de dir “taller #X” hi deia “assaig #X”. Teniem una junta i una directiva, principiant però molt rigorosa, les relacions amb la universitat eren cada cop més importants: la colla s’estava coent. Votacions pel nom, votacions pel color... i ho vam tenir tot. Des de llavors el que s’ha mantingut constant no ha estat el treball dur ni la bona tècnica (que també) sinó el bon rotllo que s’hi respira al voltant de cada trempat i trempada. Les ganes de tornar a assaig i veure els companys i les companyes per riure, jugar, concentrar-se, esforçar-se i donar-ho tot junts. El que passa aquí, el que ens ensenyem els uns als altres, la química, el “feeling”, l’amor, l’amistat o el “llámalo X” que hi ha entre nosaltres és impagable. Aquesta empenta el que ens ha arribat a assolir un objectiu ENORME en tan poc temps. A tots ens costa explicar el que vol dir pertànyer a la colla amb paraules objectives, ningú sap dir si ser trempat/a es neix o es fa. Per a mi tampoc no és fàcil de dir, el que sí que sé dir i gairebé em surt sol és que vull ser trempada la resta de la meva vida Ruth Mestre Sánchez.
“
Si us pogués demanar una cosa, seria que no afluixeu. Que continuem fent el somni realitat !
17
El Pitroig I Trempats de la UPF
MĂšSICS DE 7 18
El Pitroig I Trempats de la UPF
S
ón les 18.30 d’un dilluns i, com és habitual, la plaça Gutenberg és un anar i venir de gent. A una taula de la terrassa del bar s’hi van afegint estudiants d’aquí i d’allà que carreguen tabals o gralles. Som nosaltres, els músics dels Trempats de la UPF, que ens preparem per anar a assajar. Paradoxalment, el nostre assaig, com el de castells, també comença a la Gutenberg. Allà esperem que arribi tothom i, per a què negar-ho, es deixa caure una birra de tant en tant. Als trempats que ens veuen els solem dir que estem fent cohesió de grup. I no diem cap mentida. Aquesta estoneta pre-assaig ens serveix (i molt!) per forjar-nos com a grup i per integrar els nous músics que entren a formar part de la nostra família. Un cop feta la desconnexió, re-connectem mentre recorrem les entranyes del Campus Poblenou per arribar a la nostra sala d’assaig, a l’edifici Tànger. Comencem posant a punt les caixes i afinant les gralles. Tant pot ser que això ens porti un minut com un quart d’hora (estic alta, què faig? o el sol de dalt no està bé,
prova bufant més fort de panxa!...) Mai se sap! Un cop enllestits els preparatius, comencem a tocar. Sortosament, el nostre grup va creixent setmana rere setmana i sempre tenim nouvatxs que no dominen el toc de castells. Normalment no assagem amb partitures, sinó que qui té el toc més per la mà ensenya a qui no el sap tant bé. El solem dividir per parts i l’anem passant. Què fem si no surt? Parem, mirem on ens encallem i repetim aquell tros fins que queda clar. I així anar fent fins que el toquem sencer. Un cop hem assajat durant una bona estona el toc, si ens queda temps, passem a tocar altres cançons. Aquí si que és on aprenem tots de tots. Cadascú coneix un repertori diferent i el comparteix amb la resta, de manera que tots i totes guanyem. I així són els vespres d’assaig dels músics dels Trempats. Si vols veure què fem en primera persona o tens més curiositat no dubtis a venir a algun dels nostres assajos, són oberts a tothom! Marta Badia
19
El Pitroig I Trempats de la UPF
L'estaca
L'empordà
L’avi Avellana/Pompeu em parlava cap al migdia al portal, mentre els novatos cridàvem i els castells vèiem passar.
Entre Ciutadella i Poble Nou molt tocats per Pompeu Fabra / per la Pompeu farra d’una sola cosa pots estar segur quant més trempat més tocat de l’ala
Avellana/Pompeu que no veus la pinya on estem tots ficats, si no podem engreixar-la mai no podrem ser més grans.
sempre ens deien que a la plaça no ho portaríem però ara ja ho tenim tot ben descarregat agulles dins, pit a les rengles concentració i tots a callar enxaneta amunt fes-me l’aleta toca el cel i fes-nos/fes-me trempar
Si jo l’engrapo fort per aquí i tu hi puges suau per allà segur que TREMPA, TREMPA, TREMPA ben poc haurem d’esperar I si jo (el) falco fort per aquí i tu em dones pit allà segur que TREMPA, TREMPA, TREMPA i el podrem tots celebrar Però, Avellana/Pompeu, fa molt (de) temps ja, els ànims se’m van encongint i quan la força se me’n va ben segur crec que em caurà Ben cert sé que el podré trempar però és que, Avellana/Pompeu, pesa tant que a cops la força m’oblida torna’m a dir el teu cant
Varen passar gralles i assaigs i els castells encara aguantaven birres amunt ho hem de celebrar tots junts som (l’)orgull avellana Sempre ens deien...(x2) I quan cantem l’himne avellana els nostres cors notem vibrar Terra, esforç, coratge i força Trempats això hem de defensar Terra, esforç, coratge i força...
Si jo l’engrapo... I si jo falco... TREMPATS!! TREMPATS!! TREMPATS!!
20
EL CANÇONER
El Pitroig I Trempats de la UPF
El conte medieval Temps era temps hi havia En un campus ben normal Una colla castellera Feta amb gent poc usual
Arribades les diades Després de molta suor Tots junts a plaça cantaven I així feia la cançó
Amb camisa d’avellana Passejaven triomfants Buscant novatos i canalla Per fer la gesta més gran
Si voleu fer festa grossa si l’estudi us fa patir De l’enxeneta a la crossa El castell cal compartir
Xics i grans fent pinya a terra Aixecaven al seu pas Castells de variada mena I tots amb un pam de nas
Xics i grans se’ls escoltaven I els donaven la raó Els naixia l’esperança Els creixia la il·lusió
I ells somreien, i burletes El seu cant deien a crit: Redéu si vols que trempi Dóna’m un xic més de pit
I ells somreien, i burletes...
Dos dies a la setmana S’organitzava un gran assaig Estudiants mirada atenta preguntant i ara què faig I uns quants joves per banda Amb faixes i mocadors Poms alçats, pinyes de quatre Silenci i concentració Xics i grans fent pinya a terra... A assajar vatua l’olla (que) si fem llenya ens sentiràs!!!
Força gent hi arreplegaren Dels més grans als més menuts I a fer castells s’entrenaren Anhelant els seus debuts Res d’enveja, menys d’idiota Moltes ganes i passió Així és la nostra colla Aquest és (el) nostre patró Xics i grans tots a la una Entonaven la cançó Repetint de nou l’estrofa Escampant-la a tot racó Si voleu fer festa grossa....
21
El Pitroig I Trempats de la UPF
El vals del obrero Orgullosos d’estar (orgullosos d’estar) Entre les avellanes (entre les avellanes) és difícil de trobar res més i haver de buscar i buscar res millor no hi haurà
Per això agafem la faixa, camisa d’avellana I a la plaça anem a trempar. Des de crossa fins l’aleta Toc de gralla i enxeneta Amb el castell ho hem de rebentar. Amuuunt!
així és la colla, així és l’ensenya: buidar l’ampolla, i entrar a la penya per (ai)xò amic meu has d’escoltar i recordar aquesta cançó marró és la revolució
Resistència (x3)
sí senyor, la revolució sí senyor, sí senyor som la revolució el color és el marró! sí senyor sí senyor som la revolució visca/visqui la revolució I és que estem fins a la polla D’estudiar i d’aquesta història (Que) acabaran fent-nos explotar. Joventut que consumeixo treballant fins que em parteixo massa tips d’haver de callar
Així és la colla, així és l’ensenya: ... Sí senyor, la revolució... És aquesta tradició, orgull de poble i de nació Molta festa i més emoció. Poc importa home o dona, La mesura la més bona (i) molta força i més il·lusió Són els nostres braços, tots units, forts i capaços Fent dels somnis pura realitat Som família, som cultura, som passió Som l’aventura, és marró la nostra veritat! Resistència (x3)
La Flama No et limitis a contemplar aquests castells que ara venen corre a la plaça i enfaixa’t, ho podrem tot amb una colla unida, alegra i combativa.
22
Va, va, va, va!
marró és el pensament Crida mantenint viva La cançó a través del temps La cançó d’aquesta colla en moviment (bis)
Estem cridats a fer història plens de gent ben diferent quedi en tots dins la memòria El color d’un sentiment
(gralles toquen el po poo po po poo po po pooooo, po po po poo po po po po po po poooo... )
puja el braç ben rabent/valent mocador agita al vent mostra aquest sentiment
amb orgull i toc de gralles tot trempant donant el pit mourem valls, mars i muntanyes escampant el nostre crit puja el braç ...
El Pitroig I Trempats de la UPF
GENERACIÓ EN7ATS Que és per vosaltres Trempats? Trempats és una abraçada sense motiu. És l’eufòria al descarregar el teu primer castell. Trempats és formar part d’un tot, prendre partit en les iniciatives i sentir-te apreciat de contrafort, de tap o de segon. Trempats són nits inoblidables i dinars al tram perquè arribes tard a classe. És la cita imperdible dels dilluns i dimecres al migdia. És el “no puc, tinc assaig”. Trempats són les llàgrimes d’alegria, els salts, els balls. Trempats és fer castells, és posar el teu gra de sorra per construir conjuntament, colze a colze, alguna cosa immensa. És la camisa avellana i el mocador vermell. Trempats és família, amistats, riures i noves experiències. Cristina Gironès
Trempats, per a mi, ha estat la manera més familiar d’endinsar-me en el món casteller. M’ha fet sentir part d’una gran família, no només unida per una afició, sinó per les ganes de millorar, d’aprendre i seguir creixent. Gràcies a la colla he pogut valorar l’esforç i la valentia que implica tirar un castell amunt, però també la satisfacció que això comporta. Poques paraules existeixen que puguin descriure aquesta sensació. Trempats m’ha regalat un color, uns castells i sobretot una gent que m’emportaré allà on vagi. Elena Nolla
Sabeu allò de que un amic t’engatusa per entrar a una colla, no te n’adones i ja ets de camí a València vestida amb camisa i amb la gralla a la mà? Sí, estimats lectora del diari, això és el que vaig viure com a novata!!! i tot allò de que vas pensant que no coneixes a ningú, que entres sol, que no parlaràs amb ningú, que vens de la ub (infiltrada), que no et voldran ni a la pinya... que coi, amb els trempats no passa això, un cop entres no tens escapatòria d’assajos camuflats amb birres, de les abraçades que no pots respirar i dels ànims ultranecessaris que necessita una novata abans d’una diada. T’hagin vist un dia o cap, tots som trempats! En resum, l’ACTITUD AVELLANA és l’impressindible, perquè de la resta s’encarreguen ells. Marta Cardus
23
El Pitroig I Trempats de la UPF
Què és per a mi Trempats? “Sortim de 4 de 7” aquestes són les paraules que el nostre cap de colla va dir dijous 12 de Maig. Havia arribat el moment de complir el somni, un somni que hem encomanar uns grup d’estudiants de la Pompeu Fabra, on fa just 8 mesos el destí hem va fer anar a parar. Quan vaig entrar a la colla, m’havia quedat sense feina de sobte, sense esperar-ho i mai a la vida hagués imaginat tornar a estudiar. Però al tornar a estudiar si vaig tenir molt clar que volia provar els castells universitaris, dels quals desconeixia gaire bé. Sí, sabia que existien, però no sabia res més. Jo vinc de fer castells en colles convencionals i pensava que les colles universitàries eren quatre “matats” que feien castells. Però només posar el primer peu a Trempats, vaig veure realment el que era. Vaig tenir tota la sort del món d’anar a parar a Trempats. Hem van acollir des de el minut cero, com si fos una més. De seguida vaig veure l’amor per els castells que tenien, com jo; com lluitaven per treballar assaig rere assaig, com jo havia fet sempre a la meva colla convencional, com somiaven amb fer grans castells i fer-se gran com a colla, igual que una colla convencional. “Estava equivocada amb la idea que tenia de colles universitàries” vaig pensar en aquell moment. Des de aquell instant, vaig sentir que formava part de Trempats, un grup d’estudiants que lluitava per portar a plaça un 4d7, inèdit per ells, i una torre de 6 que els hi havia quedat en intent feia un any. Dijous dia 12 de Maig, gràcies al treball, l’esforç i la il·lusió de tots i cada un dels que formem aquesta família avellana, vaig poder fer l’aleta a un somni, un somni que hem van encomanar aquell dia que vaig posar el primer peu en un assaig de Trempats. Mil gràcies colla, mai oblidaré tots i cada un dels instants que he viscut al vostre costat. Amunt Trempats! Natalia Ros
Realment els meus inicis van ser una mica extranys, vaig entrar com a fotograf puntual de la colla, pero al enviar les fotos vaig ser acollit com si portes dins la familia tota la vida, a partir d’aqui ja vaig coneixer la padrina mes duris del mon i en breus si tot va be arribara el meu debut com a novatx, espero poder ser un mes d’aquest 7 que tant aprop tenim. Gerson Prieto
Al principi la colla només era un entreteniment, una forma de desconnectar, però, tot i el poc temps que porto amb els Trempats, s’han acabat convertint en una segona família. M’encomanen la seva alegria, em fan riure i passar-ho bé, i també hi són quan se’ls necessita. A més, també he après a apreciar el dur esforç que fan els castellers gràcies a la colla i m’han encomanat l’eufòria i tots aquests sentiments de felicitat dels que s’omplen a les diades. En resum, amb la colla és on em trobo a gust i on gaudeixo del temps que hi passo i els Trempats són de la millor companyia que es pot tenir. Agraeixo molt haver decidit formar part d’això. Laia Callau
24
El Pitroig I Trempats de la UPF
Alegria, emocio, una gran familia... Són les paraules que em venen al cap cada cop que em pregunten per la colla. Porto des de gener formant part d’aquesta colla, dels Trempats, i de l’únic que em penedeixo es de no haver-hi entrat a formar part abans. Des del primer dia vaig ser rebut com si portes allà tota la vida i aixó omple de felicitat a qualsevol. Per mi, aquesta colla es una segona familia plena d’emocions i riures, no la canvio per res. Amunt Trempats!!! Marcos Sanchez
Tot va començar gràcies a la Maria (sí, Maria, gràcies). Entaulades i a punt de sopar sempre se li escapava un colla/castells que acompanyava d’un: “Marta va, vine a provar-ho”. Després d’un any, més per pesada que per altra cosa, va convèncer-me. Era un dijous i no tenia res a fer així que vaig decidir aparèixer (un pèl tard) a una diada que feien a la plaça Gutenberg (P9). El primer que em va fascinar va ser la quantitat de gent vestida amb faixa i camisa (esperava trobar-m’hi quatre arreplegats, jeje). Amb aquestes, la Maria (hi havia la Clàudia també) m’animava a participar i alhora a integrar-me una mica. Vaig aixecar braços un parell de vegades però vaig preferir quedar-me observant. Vaig flipar una mica bastant, tot sigui dit. Vaig tenir la sensació de que allò no eren només castells, sinó que darrera hi havia molt d’eforç, constància i valentia. Entre assajos i sortides vaig començar a entrar en el món casteller i a admirar-lo. Sempre dic que estimar algú/alguna cosa és admirar-lo, així que podríem dir que vaig enamorar-me dels castells. I la colla. La colla. La colla de persones que es deixen la pell en cada pas, en cada pis. No sé massa com descriure l’escalfor que em van transmetre només arribar, vaig tenir la immediata sensació que ja formava part d’aquella família. Ara miro enrera quan pràcticament no coneixia ni què era l’anxeneta i penso que fa res vaig ser part del 4d7. Increïble. Així que res, colla/família o qui sigui que ho llegeixi espero i desitjo ser una Maria i convèncer per pesada a algú a endinsar-se i gaudir d’aquest art/esport/meravella com són els castells. I que duri per sempre. Amunt trempis! Marta Noguera
Trempats de la UPF es una parada obligada per tota la gent que vulgui treure el màxim profit de la seva estada universitària. La majoria de nosaltres vam entrar sense saber ni com es deia un castell de 7 pisos, i gràcies a Trempats no només ja ho hem descobert, sinó que hem conegut un grup de persones que ens ha integrat completament i a les que realment podem considerar amics, ja sigui als assajos, a les diades o a qualsevol actuació castellera. Per si fos poc les festes castelleres son de les millors festes universitàries. Enserio algú està llegint això i encara no s’ha apuntat a Trempats? Jónathan Gracia
25
El Pitroig I Trempats de la UPF
Vaig conèixer als Trempats just quan vaig acabar els exàmens. Vaig anar-hi perquè mai havia vist castellers i em feia molta il·lusió. Des del primer moment que vaig conèixer aquesta magnífica colla... em vaig sentir una més. Tots cuiden de tots. A part del gran amor que desprenen, són uns grans castellers, amb una gran motivació per seguir superant-se i millorar en cada assaig. M’han demostrat que cada assaig és una passa per arribar a lo més alt. Cada assaig és especial i, encara que qualque dia caigui un castell, ens aixequem més forts, més units. Si vols que trempi... DONA’M PIT! Noelia Colom
Per mi ser part de Trempats, és ser part d’una família. És ser part d’un grup d’amics que et rebran amb un somriure quan arribis a assaig, és ser part d’un grup de bojos que ballaran i s’ho passaran bé durant les nits de diades, és ser part d’una família que s’esforça i treballa dia a dia per aconseguir els seus objectius. En definitiva, Trempats som la gent que el formem. #Sóc7rempat David Florentin
AVEIAIOS Per mi, Trempats és una gran família. Des del primer moment en què vaig arribar a la colla em vaig sentir acollida. Costa molt distingir entre novatos i veterans ja que tots plegats desprenen un sentiment d’amor i companyonia. La meva estada va ser curta, però mai deixaré de formar part d’aquesta família de color avellana tan simpàtica i oberta amb tothom, perquè és la millor família que podria haver desitjat mai!! Petons d’una aveiaia orgullosa, Una Marraca molt Trempada. Laura Pulido
Sóc Pete, vaig estar com a estudiant d’erasmus a Barcelona fa 2 anys i encara sóc Trempat! Em vaig iniciar amb el de fer castells per reunir-se amb amics i fer alguna cosa diferent i a la vegada cultural. Semblava tan estrany que la gent pugés sobre les espatlles dels altres, que me vaig dir: ‘vinga va, he de provar-ho’. Foren els millors mesos. Tot va començar com un petit grup d’amics que només practicava al voltant de Poblenou i, poc a poc, es va fer més i més gran perquè tothom estava molt entregat, no només per divertir-se, sinó també per tenir èxit i aconseguir ser els millors (tal i com ja ho són òbviament)! Va ser increïble! M’agradaria estar a Barcelona ara, per formar part de l’equip fisicament. No obstant això, hi sóc mentalment. Jo Vaig Trempat a Londres y SEMPRE VAIG TREMPAT!
26
El Pitroig I Trempats de la UPF
Us estimo, Trempats! Vau aparèixer a la meva vida de la manera més inesperada, escoltant la conversa d’unes desconegudes en un lavabo. Esteu parlant de castells? Sí, som de Trempats, la colla de la Pompeu! Vine, dimecres assagem aquí al Campus Mar. Sabent que liar-me altra vegada amb una colla universitària podia significar suspendre les últimes assignatures de la carrera (com va acabar passant), vaig venir més per curiositat que per intenció de quedar-m’hi. I perquè era allà mateix, al Mar. Quina idea més encertada! Ja el primer dia em vau fer sentir bé, us vau interessar per la nouvinguda (com es notava que em volíeu captar!) i em vau fer fer uns poms a terra (ostres, si a sobre en sap!). Entre una bona rebuda i un parell d’aletes que feia anys que no feia, em vau enganxar del tot! La setmana següent ja em teníeu buscant al Google Maps on queia Poblenou, corrent per arribar a l’assaig de Ciutadella... Uns quants assajos i cap a diades! I en poques setmanes ja em sentia part d’aquesta gran família! Havia fet uns amics nous increïbles i havia tornat a gaudir d’allò que tant m’agradava, els castells! Assajos, sopars, festes... i encara no entenc com vaig acabar ficada fins al fons! Vaig aprendre coses que mai hauria après sense vosaltres, vau confiar amb mi per fer castells que mai m’hauria imaginat (el pilar, el dos... llàstima que no els arribéssim a fer mai!) i vau confiar amb mi per ser part de la tècnica. Espero haver aportat jo també el meu granet de sorra a fer créixer aquesta gran colla. Vau fer que el meu últim any a la universitat fos dels millors! El que havia de ser un any dur i dedicat només a la uni, va acabar sent un any ple de castells, amics, festes... Vaig aprendre a valorar les coses que realment són importants. Va ser un any que ha canviat la meva vida! Un any bonic! Un any increïble! Un any que mai oblidaré! Gràcies, Trempats! Us estimo! Juls
27
El Pitroig I Trempats de la UPF
TREMPICOLÒNIES
L
es colònies trempades van començar amb un llarg viatge des de Girona fins a Vic. Tot anava bé, però quan pensàvem que ja havíem trobat la casa, vam adonar-nos que no era la casa de colònies que buscàvem. Després de preguntar a veïns de la zona i de fer alguna volta de més, la vam trobar. Només arribar, ja vam començar amb algun joc, com el de la pinça. L’animació va ser molt divertida, sobretot el joc dels globus i del twister. També haig de dir que la comissió menjar s’ho va currar molt i que el menjar estava boníssim. Cada nit va ser
molt divertida, però quan va aparèixer en Carlos de sorpresa i es va beure una ampolla de sangria en 2 minuts va ser bastant èpic. A més a més, aquella mateixa nit va ser quan vaig fer els 19 anys. Va ser un aniversari bastant peculiar, però especial a la vegada. En conclusió, van ser unes colònies que van servir per poder-nos conèixer més i fer de trempats una gran família avellana. Pelli
spechal
28
El Pitroig I Trempats de la UPF
29
El Pitroig I Trempats de la UPF
3d6 a la plaça dels bous en l’homentage a València.
VIATGE A VALÈNCIA 30
El Pitroig I Trempats de la UPF
COM TRIGAR 10 HORES PER ANAR DE BARCELONA A VALÈNCIA
U
s penseu que és impossible? Els Trempats ho hem fet perquè últimament anem de superar els nostres límits i aquestes coses ( ejem, ejem 4d7). El dia de Sant Jordi ens teníeu a tots preparadíssims a l’estació de Sants ben d’hora, ben d’hora, per marxar cap a València. Encara que estàvem tots una mica sobats teníem moltes ganes d’aprofitar el dia a València i petar-ho molt fort (innocents). Doncs això, que vam pujar tots en un autocar que d’entrada, doncs què us direm, no semblava que estigués malament. Bé, tots menys un grup de 10 valents que van anar al bus d’Arreplegats, i que ens estimem igual.
I tots contents cap a València, allà a l’alçada de Tortosa, de cop comença a fer calor. I el bus comença a anar extremadament lent. I a fer sorolls estranys. I acabem aturats a les 10:30 del migdia al cantó dret de l’autopista. Al principi tot eren risis i tal, però al cap de mitja hora allà dins feia una calor que no es podia aguantar. A nosaltres que ja ens costa poc treure’ns la roba només falta que ens tinguin tancats a 40 graus dins d’un autobús a ple sol, ja us imagineu el panorama. La poli no ens deixava baixar perquè no teníem armilles antireflectants i teníem gana, calor i pipi, molt de pipi. Fins que algun il·luminat va dir, bueno millor que els deixem sortir abans que es deshidratin, o algo.
31
El Pitroig I Trempats de la UPF
I per casualitats de la vida, allà al mig de l’autopista vam trobar un xalet molt maco d’un senyor també molt maco. Que ens va acollir a tots 50 al seu jardí, ens va oferir aigua, taronjes (boníssimes), ens va deixar anar al lavabo i ens va acompanyar amb el coxe a comprar pizzes per dinar (paga la companyia d’autobusos úeeee). Perquè al principi pernsavem que en dues horetes com a màxim el tema ja estaria solucionat, però no. Ens va donar temps de fer un assaig, jugar al joc de l’assassí, frustrar-nos i riure molt, dinar i una llarga llista de coses. De fet, ens vam estar 5 hores esperant a que l’autocar que havia deixat als Arreplegats a València (i que se n’havia deixat algun a una estació de servei) tornés a buscar-nos. Quan per fi va tornar eren tipu les 3 del mig dia. Abans de marxar vam fer-li un pilar d’agraïment al Josep i vam estar temptats de rebatejar la colla com “Els Joseps de la UPF”, però va acabar sent només el nom del grup de wats. Vam tornar a pujar a l’autocar i vam continuar rumb a València. Per fi vam arribar a mitja tarda just per fer un gelat i entrar a la plaça de bous. Vam fer un 3d6 precióós en una plaça a vessar de gent que ens aplaudia, molt maco i patriòtic tot. Després vam petar-ho fort als concerts i vam tornar, aquest cop sense incidents, dormint com bebés cap a casa. Júlia Massagué
32
pd4 d’agraïment al Josep
El Pitroig I Trempats de la UPF
PREMSA Els Trempats, la colla castellera de la Universitat Pompeu Fabra El curs passat un grup d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra van començar a reunir-se per fer tallers de castells. La resposta va ser tan bona que van decidir muntar una colla. Són els Trempats de la UPF. Són estudiants de Dret, d’Econòmiques i de Comunicació. De fet, qualsevol estudiant, ja sigui de grau o postgrau, pot formar part de la colla. Van començar a assajar fa un any i mig i, tot i que són novells, ja s’atreveixen amb castells de gamma alta. BTV.cat
Els Trempats, la colla castellera de la UPF Es troben 2 cops per setmana, els dilluns al campus del Poblenou i els dimecres al de la Ciutadella, “perquè puguin venir estudiants de totes les facultats, i per què així ens fem més visibles perquè altres estudiants ens coneguin i s’animin a formar part de la colla”, diu Laia Dosta, presidenta d’Els Trempats de la UPF. Eldigital.barcelona.cat
Bateig dels Trempats de la UPF “Avui els Ganàpies de la UAB hem anat a l’assaig especial dels nostres fillols, els Trempats de la UPF. El motiu d’aquest assaig especial era la celebració del seu primer aniversari. Després d’haver ajudat a les seves proves, hem fet un 4d5n de germanor i dos pd4 simultanis, un de cada colla. Ganàpies.cat
Els Trempats de la UPF s’incorporen a la Coordinadora La colla universitària ha estat reconeguda com a agrupació de ple dret en superar amb èxit un primer any d’activitat com a colla en formació. Els Trempats van iniciar l’activitat arran d’uns tallers organitzats a la Universitat Pompeu Fabra a final del curs escolar 2013-2014. Un any més tard es van constituir com a colla castellera i a meitat del curs 2014-2015 van demanar accedir a l’agrupació de colles castelleres. En aquest temps ja han dominat els castells de sis pisos i n’han estrenat la gamma alta en descarregar els castells bàsics amb agulla i el cinc de sis. Ara.cat
UPF amb “p” de pastanaga […] un innocent joc, l’assassí de la pastanaga, ha revolucionat les aules. La idea va ser de Gerson Prieto i Eloi Mauri, entre altres integrants de la colla castellera dels Trempats de la UPF. La denominació no és estrafolària, si es té en compte com es diuen les colles d’altres universitats: Bergants, Llunàtics, Pataquers o Penjats. Aquests joves van recuperar una competició típica de moltes festes majors, com la de Molins de Rei. Tot i això, no té el rècord, asseguren Gerson Prieto i Eloi Mauri, estudiants d’Enginyeria en Sistemes Audiovi¬suals, que com aquells antics empresaris de teatre podrien penjar el cartell de “L’èxit de l’obra ha sorprès la mateixa empresa”. Les competicions, independents, pretenen “dinamitzar i alegrar la vida universitària”. Al campus del Poblenou s’hi han apuntat 156 alumnes, i al de la Ciutadella, 220. La Vanguardia.cat
33
El Pitroig I Trempats de la UPF
34
SOM AIXĂ?
El Pitroig I Trempats de la UPF
35
El Pitroig I Trempats de la UPF
El Pitroig
36