AUMOSTA DIGITAL

Page 1



T’ajudem a muntar el teu moble? Vols les instruccions? Si et calen les instruccions de muntatge del ​ llit​ , de la ​ tauleta​ o de la ​ cadira​ , segueix molt bé els passos! Si tens cap dubte o pregunta, nosaltres te la resolem.​ Truca a l’escola!!


PROCÉS DE MUNTATGE



PETITS VAN GOGHS


SOM VAN GOGH!









Mestres Àvies Recuperadores de Contes El passat 5 de març ens van visitar a l’escola la Carme, l’Àngels, la Neus i la Josepa. Elles es fan dir M.A.R.C. (Mestres Àvies Recuperadores de Contes). Són un grup de mestres jubilades que van per les escoles contant contes populars a tots els nens i nenes.

A la classe de Cicle Inicial ens van explicar dos contes: el primer, la Ploma Daurada i, el segon, Blancaneu (versió original dels germans Grimm).


La Ploma Daurada​ .

Hi havia una vegada una gallina que tenia una ploma daurada a la cua. Aquesta gallina vivia en una granja i la seva mestressa li tenia molta estima i la cuidava molt bé. Un dia la gallineta, gratant a terra, es va trobar un brillant i va pensar que li portaria al rei i així ell es casaria amb la gallineta. La gallineta va agafar el seu cistell i es va despedir de la mestressa, que es va quedar trista. Pel camí la gallineta es va trobar un llop que no la deixava passar, li va tocar la cua amb el brillant i el llop es va fer petiti, petit, se’l va posar dins del cistell i va seguir el seu camí cap a palau. Més endavant, la gallineta es va trobar un pi al mig del camí que tampoc s’apartava, el va tocar amb el brillant i es va fer petit, petitet i se’l va posar al cistell. Caminant, caminant es va trobar un riu que no la deixava passar i com que no s’apartava el va fer petit, petitet i se’l va guardar en una ampolleta que duia dins el cistell. Finalment, la gallineta va arribar a palau i el senyor rei es va quedar el brillant i va fer tancar la gallineta al corral. La gallineta no parava de cridar tota enfadada: - “Coc-coc-coooc!!! Vull el meu brillant ara mateix!!” La gallina rumia que rumiaràs, va agafar el llop del cistell a terra i es va començar a fer gros i més gros i es va menjar tots els xais del senyor rei. Aleshores el rei va ordenar tancar la gallina a la presó. A la presó, la gallina encara cridava més i més fort: - “Coc-coc-coooc!!! Vull el meu brillant ara mateix!!” I va treure el pi del cistellet, i l’arbre va començar a créixer i créixer, i les branques van travessar parets, murs i vidres de tot el palau!! El rei estava enfurismat i va ordenar posar la gallina al forn. Dins el forn la gallina seguia exigint el seu brillant: “Coc-coc-coooc!!! Vull el meu brillant ara mateix!!”


Quan la gallineta començà a notar escalforeta del foc va treure del cistell l’ampolla on havia posat el riu. El riu va començar a créixer i créixer i va inundar tot el palau. El rei trist per totes les destrosses de palau va tornar el brillant a la Ploma Daurada, que de seguida va enfilar camí cap a la granja per tornar amb la seva mestressa que tant se l’estimava. Pot ser mentida o pot ser veritat, però aquest conte ja s’ha acabat. A continuació us deixem veure els dibuixos que vam fer sobre els dos contes. Esperem que us agradin!



PERSPECTIVES DE FUTUR……

Els nens i nenes de Cicle Inicial al primer trimestre, vam pensar i imaginar en què ens agradaria treballar, i vam anar a l’escola amb la roba de la nostra possible futura professió.

Biel Rius Jordà​ :​ jo vull se mestre, perquè treballaré a l’ordinador i diuen als nens que han de fer. Sara Vinyes Segura​ : ​ m’agradaria ser perruquera perquè m’agrada pentinar, tallar i assecar el cabell. Aleix Rius Jornet​ : ​ vull ser arquitecte, per construir cases, i vull ser milionari i tindre molts de diners.

Joel Sambró Mora​ :​ jo vull ser bomber, perquè pujaré per l’escala,tiraré aigua, salvaré animals i gent. I apagaré el foc. Estel Descarrega Ruana​ :​ jo vull ser perruquera perquè es poden fer pentinats i tallar el cabell.


Aleix Tortosa Ruana​ :​ vaig triar ser arquitecte perquè m’agrada fer dibuixos de cases. I per fer dibuixos se necessite treballar en silenci.i després jo mateix faré les cases. Marina Llop Balsebre:​ jo vull ser mestra perquè m´agradaria ensenyar als alumnes i treballar a la guarderia del poble de la Fatarella.

Iker Martin Clua​ : ​ m’agradaria ser paleta perquè podria fer cases,escoles i alguns companys m’ajudarien. Zoila Gironès Garcia​ : ​ vaig escollir ser model perquè m’agradaria passar per la passarel∙la que m’aplaudirien i em farien fotos, em dissenyarien vestits molt bonics i perquè vull ser famosa. Esther Clua Ruana​ :​ vaig escollir ser mestra perquè m’agraden els nens d’infantil i de primària. Voldria ser tutora de P3.


Edgar Pedret Gironés​ : ​ m’agradaria ser pintor perquè m’agrada la pintura i se dibuixar molt bé, voldria pintar a la Fatarella i ser famós, venent quadres de pintura. Laia Segura Costa: ​ vull ser arquitecte perquè faré plànols de cases, i dibuixaré molt.

Eric Torres Gironès​ :​ jo de gran vull ser arquitecte, per construir cases, però potser canviaré d’ofici i seré veterinari perquè m’agraden els animals. Marc Descarrega Gironés​ :​ m’agradaria ser mestre perquè ajudaria als nens a llegir, a contar números, i així aprenen.


EL MEU POBLE SOLDATS A LES TRINXERES Al llarg del primer trimestre, ​ els alumnes de ​ cicle inicial de l’escola El Diví

Mestre de Vilalba dels Arcs​ , vam estar realitzant el projecte que portava per títol ​ El meu poble​ .

Entre les moltes activitats que vam realitzar, com a cloenda del projecte, vam realitzar una visita guiada a l’exposició ​ Soldats a les trinxeres​ , ​ a càrrec de l’historiador local David Tormo, a qui volem agrair la seva col·laboració. Després de la sortida, la mestra Cinta Cugat, ens va informar sobre la possibilitat de participar en un entorn virtual d’aprenentatge promogut pel Departament d’educació, anomenat ​ Mobile History Maps (​ MHM)​ que és una iniciativa que parteix d'una nova aplicació mòbil de

geolocalització que permet als alumnes crear contingut relatiu a punts d'interès propers al seu centre educatiu i desenvolupar les seves competències digitals.


Val a dir, que a nivell de centre, els alumnes de cicle superior també van penjar algunes propostes, que les podreu trobar al mateix enllaç web. Nosaltres, conjuntament amb la col·laboració de la Cinta, vam decidir crear un punt d’interés referent a l’exposició que vam visitar. La nostra activitat consta d’un seguit de fotografies que vam fer acompanyades d’una gravació explicativa, en la que ens vam gravar les nostres veus tot explicant que coses sobre l’exposició. Tot seguit us detallarem els passos a seguir per a que la visiteu.

PAS 1​ Clica sobre aquest enllaç. http://mhm.mobileworldcapital.com/ca_ES/escenari/61/preview-iframe

PAS 2​ Busca al mapa el poble de Vilalba dels Arcs i amplia’l.

PAS Clica a sobre l’activitat que vulguis veure.

3


ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT! Nens i nenes de Cicle Inicial


En quines condicions germinen les llavors?

Els alumnes de cicle mitjà de la Fatarella hem estudiat les plantes i hem plantat llavors en gots de plàstic per a observar com germinen. Aquestes llavors les hem posat en condicions diferents. Primer vam fer una taula de prediccions on vam anotar els diferents testos que volíem plantar i el què pensàvem que passaria.

Situació de la planta

Què pot passar?

Test 1: Llavor plantada a temperatura La planta creixerà normal amb aigua , terra adequada i llum. Test 2: Llavor plantada a temperatura La planta no creixerà normal sense aigua. Test 3: Llavor plantada a temperatura La planta no creixerà. normal amb aigua i sorra de la platja. Test 4: Llavor plantada a temperatura Germinarà i creixerà? però sense color normal amb aigua i sense llum dins un perquè no té llum. armari.

Una vegada vam saber el què volíem plantar, vam posar en aigua les llavors durant 2 o 3 hores per a què estiguessin humides. Després vàrem fer forats als gots i les vam plantar. Mireu, mireu com les vam plantar, regar i van créixer​ .

Tot ho

això


anotàvem en un full per saber quan s’ha de regar…, quan temps ha tardat en germinar… i així a poc a poc vam observar que algunes plantes no podien créixer doncs les condicions no eren les adequade​ s. Us deixem veure les fotos de les nostres plantetes. Esperem que us agradin.









Aquí​ ​

A ​ ​ quí

“Noiets/es, les hores d’assaig han valgut la pena. La representació ha estat un èxit. Enhorabona!!!” Mònica Oliver Blanch (mestra d’anglès) Dolors Casadó (mestra tutora)






EXPLIQUEM CONTES

Els nens i nenes de CS de Vilalba dels Arcs, enguany s’han preparat uns contes la mar d’entretinguts per als petitets de l’escola, amb una activitat inclosa. Cadascú es va preparar un conte i es podia usar tot tipus de material per explicar-lo i per fer l’activitat de després. En Marc ja no te por: Aquest llibre el va explicar en Pau Descarrega. Anava sobre un nen que no se’n volia anar a dormir perquè tenia por dels monstres i un dia en va conèixer un i es van fer molt amics.

Activitat: ​ màscara del monstre

Aureli el monstre: ​ En Lluc Galano va explicar aquest conte que anava sobre un monstre que s’avorria i per matar l’avorriment, anava a espantar gent. Finalment, es va fer amic amb una nena de l​ ’escola. Activitat:​ punt de llibre ​


Pa amb tomàquet: ​ Aquest es el conte que va explicar la Maria Clua i que tractava de com es feia el pa amb tomàquet, d’una forma més divertida. Activitat​ :Fer pa amb tomàquet

La nena valenta:​ Va ser el conte que va explicar en Xavier Vallespí, inventat per ell, i que tracta d’una nena que es perd a bosc i uns personatges li concedeixen desitjos.

Activitat:​ Titella de pal

El cargol i la herbeta de poniol:​ Es el conte que va explicar Pol Zapata i que tracta d’un cargol que te mal de panxa i vol arrancar una herbeta per fer sopes. Activitat:​ Cargol de plastilina


LES NOSTRES MÀSCARES BY ROMUALD HAZOUMÉ Enguany, els alumnes de cicle superior hem fet unes màscares Africanes amb tot tipus de materials reciclats inspirades amb les que fa en Romuald Hazoumé. Vam buscar informació a internet i vam descobrir que era un artista Africà. Romuald Hazoumé va néixer a Porto Novo al 1962. Es dedicà a l'escultura i la pintura, denunciant les males condicions de vida i la falta de protecció cap als habitants d'Àfrica​ . De jove va veure el que passava al seu país i va començar a reivindicar-se a través de l’escultura. Les seves obres tracten sobre la injustícia del seu país (l’avarícia, l’esclavitud i la pobresa). Després de saber qui era i que feia ens va agradar la idea i nosaltres vam crear les nostres màscares. Cadascú de nosaltres vam portar una ampolla de plàstic i vam forrar-la amb paper de cuina per poder-la pintar. Ens vam inventar el disseny amb materials reciclats, i van quedar molt divertides i extravagants. A continuació us ensenyem les nostres creacions.






*Educació física: JOCS TRADICIONALS* D’un temps ençà, vivim una certa recuperació o si més no, una major curiositat i interès pel joc popular i tradicional. El joc, divertir­se tot aprenent o aprendre tot divertint­se, forma part del desenvolupament dels cadells dels mamífers.

L’inici del joc: . ­​ El verb jugar, tant curt de dir, pot tenir i té molts significats. Volem remarcar el concepte del joc com a divertiment, aprenentatge i experimentació. ­Els jocs populars i tradicionals, es circumscriuen a una regió amb totes les seves particularitats culturals, físiques, històriques i climàtiques. La majoria d’aquests jocs han migrat amb els seus jugadors. Això fa que trobem jocs pràcticament iguals en diferents indrets llunyans del planeta amb cultures, llengües i història molt diferents. El joc de la xarranca és un clar exemple, el trobem a tots els continents amb noms i formes diferents. Aquesta singularitat i al mateix temps, universalitat dels jocs, són part de la seva riquesa.

Una necessitat vital: . ­​ Una de les característiques del joc popular, és que són fruit de la inventiva i la creativitat dels infants com dels adults al llarg dels segles. Això els fa rics i vius. No els hem de percebre com una cosa estàtica i fixada. Al contrari, el joc popular es reinventa cada dia, s’adapta als materials del seu entorn i beu de l’intercanvi d'experiències. Són jocs que potencien la creativitat, la destresa motriu, les relacions grupals i l’estratègia. Són participatius, s’acostumen a regir per regles i normes senzilles i fàcils de seguir. Cal però, el consens de tothom i la plena acceptació d’aquestes normes i regles, fet que afavoreix la cohesió del grup i les seves habilitats negociadores. ­​ La majoria de jocs populars no requereixen grans destreses i capacitats motrius, però sí són un bon instrument per al seu desenvolupament. Prova d’això és la introducció en els darrers anys, del joc popular en les aules d’educació física com un nou element de treball. ­​ Una altra de les característiques d’aquests jocs és el tractament dels materials. En molts d’ells no cal utilitzar­ne, la motricitat, la veu i l’entorn és tot el necessari per posar­se a jugar. En els jocs que sí s’utilitzen materials, aquests acostumen a ser materials trobats o reciclats que poden ser elaborats per els mateixos jugadors. Això ajuda a desenvolupar la imaginació i la creativitat.


Antigament, en l’elaboració d’alguns elements del joc, hi participaven els adults que confeccionaven a casa una pala de fusta, una nina de drap i tots aquells objectes amb què l’infant requeria l’ajut d’un adult. Tot plegat ajudava a consolidar les relacions familiars i comunitàries. Aquesta participació activa de l’adult en el joc de l’infant, té el valor de no ser donada per una mera transacció econòmica en la compra d’una joguina, sinó en un treball personal i plenament intergeneracional que és un valor afegit, i que avui, ens cal recuperar i estendre.

Les

millors estones: . ­​ Els jocs populars, serveixen sobretot, per passar­s’ho bé. Sovint necessiten l’espai exterior, doncs el carrer, la plaça, el camp, eren els escenaris on es desenvolupaven. Avui, ens cal recuperar espais per al joc lliure dels infants, tot i que si se’ls dóna l’oportunitat, ells mateixos el troben, fins i tot sota una taula. ­​ En un món en què l’activitat del diner marca el ritme de les societats, és important redescobrir el valor del joc lliure i gratuït. Ens permet que tothom hi pugui participar sense condicionants d’edat, ni de sexe, ni de nacionalitat. En l’actual context d’un món globalitzat, amb importants moviments i unes societats cada cop més interculturals, el joc popular esdevé un element cohesionador. Descobrir i explorar les peculiaritats dels jocs, les seves semblances i les seves originalitats, aprendre els uns dels altres, ens apropa i ajuda a sentir empatia per aquell que no coneixem. ­​ Amb el joc, podem viure i experimentar situacions i emocions diferents. Jugant el mateix


joc, cap jugada no és igual, cap jugador no actua de la mateixa manera, els companys ens poden sorprendre amb les seves reaccions… el joc i el seu desenvolupament, condiciona les nostres reaccions i les dels companys.

Jocs tradicionals treballats a classe: .

​ ***ENLLAÇOS VIDEOS YOUTUBE***

Vilalba dels Arcs

La Pobla de Massaluca

Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1 Cicle Superior 2 Cicle Superior 3

Cicle Mitjà Cicle Superior 1 Cicle Superior 2 Cicle Superior 3

​ Cicle Mitjà

7,5

Cicle Mitjà Cicle Superior

​ Tots

PATACONS

Cicle Inicial Cicle Superior

Cicle Mitjà 1 Cicle Mitjà 2 Cicle Mitjà 3

Cicle Inicial

Futbol 1 Futbol 2 Cicle Superior

Cicle Mitjà

Cicle Superior

BITLLES

BALDUFA

XAPES

BALES

La Fatarella





COM S’ORGANITZA UNA SORTIDA EN BICICLETA

Els alumnes de cicle superior de l’escola el Diví Mestre, de Vilalba dels Arcs, van preparar una sortida en bicicleta pel poble, dintre l’assignatura de llengua castellana. Al finalitzar tot el procés, inclosa la sortida, el Pau, el Lluc, el Pol, la Maria i el Xavier, van aprendre que no és tan fàcil com sembla organitzar una sortida. Vam estar una estona amb el ​ Google Maps​ , ​ decidint quin era el millor itinerari, ​ pensant quins són els llocs del poble més interessants per visitar​ ,​ calculant el temps​ ,​ els quilòmetres​ ,​ el desnivell​ ... Un cop teníem feta la fitxa tècnica, cadascú d’ells es va encarregar de ​ preparar l’explicació d’un dels punts del recorregut​ , havent de ​ preparar-se un text​ , tal com si fossin guies turístics que volguessin donar a conèixer els racons més bonics del poble, promovent el turisme. També van ​ preparar un joc​ , a cada punt de l’itinerari, per desenvolupar amb els companys, a mesura que anàvem passant per tots els punts. L’experiència va ser molt enriquidora i ens ho vam passar molt bé, acabant amb un “berenaret”, a base de cosetes que cadascú va portar. Encara recordo els bombons de la Maria! Boníssims!



COM ES FA UN TELENOTÍCIES Aquesta activitat, la vam dur a terme a l’escola l’Ametller de la Pobla de Massaluca, durant una sisena hora on treballem les diferents tipologies textuals. En aquest cas concret, estàvem treballant el “​ text expositiu i el conversacional​ ”. I vam veure que els textos que fan servir els presentadors dels telenotícies, per exemple, són d’aquest tipus. Així va ser com els xiquets i xiquetes de cicle mitjà i superior es van decidir a ​ fer el seu propi tele notícies​ , amb tota la feina que això comporta. D’aquesta manera van haver d’​ inventar-se notícies​ , ​ escriure els textos​ , ​ documentar-se sobre allò que haurien d’explicar, ​ repartir-se els personatges​ , ​ preparar les entrevistes​ , ​ estudiar-se el text​ , gravar-ho tot​ i fer-ne el ​ muntatge​ , amb el programa “​ Movien Maler​ ”.

El resultat d’aquest treball, van ser dues notícies: Una, basada en fets reals, ​ explica com la Cooperativa Aterra de la Pobla de Massaluca va aconseguir guanyar el premi al millor oli de Catalunya​ . I l’altra, inventada, tracta sobre la ​ investigació d’un robatori a l’escola del poble​ . A continuació, trobareu algunes fotografies de com va quedar tot plegat, així com els dos enllaços per visionar les notícies completes. Esperem que us agradi!


EL MILLOR OLI DE CATALUNYA​ https://youtu.be/NA2oRYvvrWY ​

ROBATORI A L’ESCOLA​ https://youtu.be/dFURIWqBVmc ​



https://kahoot.it Â


Moble History Map és un projecte de Georeferenciació col·laborativa del Patrimoni cultural (Material i immaterial) recollit per les escoles de Catalunya, amb la finalitat que pugui ésser consultat per la ciutadania des d’una APP específica i des d’un dispositiu mòbil. Gràcies al treball dels alumnes d’arreu de Catalunya, els turistes tenen informació significativa de les poblacions que vulguin visitar. Us animem a que mireu el treball de l’alumnat i, si teniu pensat anar de viatge per algun indret de Catalunya, aquí hi trobareu informació molt rellevant. Via web: http://mhm.mobileworldcapital.com/ca_ES/escenari/61/preview-iframe Via APP:



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.