Una vegada vaig anar a Londres . La gent estava molt trista però jo no sabia què passava. Hi havia molt de trànsit i moltes persones nervioses. La gent no sabia que jo era la detectiu Anna. No ho volia dir a ningú per què si no em descobririen.
Vaig anar al meu pis però les meves veïnes tampoc no em volien dir res. Desprès vaig anar al carrer i, tot seguit, vaig
anar
a
comprar
a
la
tenda
d’electrodomèstics i hi havia un televisor encès i en aquell moment feien les notícies. Vaig entrar a la tenda i vaig sentir que deien que havia estat un assassinat a l’aeroport de Londres i jo com a detectiu vaig anar
cap a l’ aeroport a veure l
l’assassinat per a veure si el podia enxampar jo.
Jo i les meves amigues ens vam trobar i, com que elles ja sabien que jo era detectiva i elles em van dir que l’assassí estava a l’avió, jo vaig anar corrents a l’avió. Jo no sabia qui era i per això em vaig esperar, però era massa tard... se’m va escapar! L’assassí va assassinar a una dona i jo li vaig anar al darrera per perseguir-lo una bona estona i al final el vaig atrapar i el vaig portar a la policia. Allí el van posar a la presó i s’hi va quedar per sempre.
Comprensió 1. Com estava la gent de Londres? 2. Quin era el meu ofici? 3. On va sentir que l’assassí estava a l’aeroport? 4. L’assassí va matar a un home o a una dona? 5. On vaig portar l’assassí? 6. Haguessis estat prou valent per portar l’assassí a la policia? 7. Si haguessis estat al lloc de la detectiu, que haguessis fet? 8. Us ha agradat el conte? 9. Hauríeu ajudat al nen?
10.
Inventa’t un final dolent.