Revista Artres CME VICIANA BURRIANA by CME RMV

Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 4 ·‌ No.12

Gener 2010

exemplar gratuït

Sumari · Editorial · La música al Jardí Artístic · “A casa m’eixia, el reflex de la por escènica” · El pavelló de la música · El quadre dins del quadre · Conversa amb Ma Teresa Godos Queral · Blues interessant · Alumnat: Sara Escribano Maeza i Guillem Calpe Almela · Guia d’audició: Fréderic Chopin · Diccionari · Webs d’interés · Especial 20 Respostes: Gustavo Ramírez Sansano · Macropolítiques culturals · Informació d´interés i notícies SECCIÓ ACTUAL

SUMARI Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es Consell de Redacció Enrique Safont Melchor (Regidor de Cultura i Esports i President del CME) F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME) Imma Martínez i Carles(Directora de l’EMM) Ma Teresa de Gaspar Giménez (Directora de l’EMD) Amèlia Gual i Piquer (Directora del TAP) Han coŀlaborat en aquest número Paco Bodí Martínez Angels Collado Mateo Norberto Mesado Oliver Sara Escribano Maenza Guillem Calpe Saera Ma. José Orellana Pérez Anna Piquer Garcia Gustavo Ramírez Sansano

Sumari

Editorial

Educació i pedagogia

Història en 3D

La música al Jardí Artístic

“A casa m’eixia, el reflex de la por escènica”

El pavelló de la música

11 Història en 3D El quadre dins del quadre

Disseny logo Beatriz Redón Larios

15 Entrevista

Edita CME Rafel Martí de Viciana Gener 2010, no. 12

Propi 19 Repertori Blues interessant

Disseny i maquetació Estudio JhonnyT www.jhonnyt.com

21 Alumnat Guillem Calpe Almela i Sara Escribano Maeza

Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana snl@burriana.es

22 Guia d’audició

Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.es Fotocomposició i impressió Gráficas Ventura Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294

PORTAD A

Web: artres.cmeviciana.es

Conversa amb Ma. Teresa Godos Queral

Frédéric Chopin · Musicograma

24 Diccionari Descobreix quin personatge s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants 26 Especial 20 Respostes Gustavo Ramírez Sansano

28 Gestió Cultural Macropolítiques culturals

31 Informació d’interés i notícies 2n trimestre 2009/2010.

! 2

SUMARI

Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista

EDITORIAL

s sobradament conegut el benefici de les arts, reconéixer la seua vàlua acadèmica és una altra cosa, però més val tard que mai, per rectificar, reformar, adaptar o incloure novetats que facen millorar l’espai educatiu. Per fi els ensenyaments artístics, és a dir, els estudis superiors de música i dansa, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals i disseny i arts plàstiques, s’incorporen a l’Espai Europeu d’Educació Superior, juntament amb les universitats i la formació professional de grau superior. Recuperen així la importància de la qual un dia van gaudir, després d’haver recorregut un dur camí ple d’obstacles. Perquè si Pitàgores està present a les universitats, igual que el seu teorema, no ens ha d’estranyar que un dels sabers més presents a la seua època, com fou el cas de les arts, tinga la mateixa importància que qualsevol altra matèria o assignatura. I Europa no podia estar completa en matèria d’educació si li faltava el més important en el seu espai d’educació superior, les arts. Tot un avanç que justifica aquest tipus d’aprenentatge, el qual pot caminar de la mà d’estudis científics si parlem per exemple d’acústica, eina utilitzada per arquitectes en el disseny i construcció d’edificis, o identificar-se amb estudis de medicina si entenem que per realit-

zar ecografies utilitzem ultrasons. Si la comparativa ve per les lletres, podem estudiar el text d’una òpera o el guió d’un musical, que, a sobre, pot estar en un idioma diferent al nostre, aleshores estaríem vinculant-nos a l’especialitat d’idiomes. Igualment, la psicologia també s’aprofita d’aquestes arts, amb la musicoteràpia o la dansateràpia, endinsant-se en els racons més profunds de la nostra ment. Si seguírem aquest camí comparatiu no ens seria difícil justificar fins i tot que les arts ben bé podrien vertebrar el currículum dels ensenyaments generals, però aquest pas tan important pel que fa a l’espai europeu d’educació ens col·loca en una posició que, tot i que ens la mereixíem, ara cal demostrar que era així. I per arribar a uns estudis superiors, un paper important que cal destacar és el de les escoles artístiques. Són la base dels ensenyaments de música, dansa i arts plàstiques, que nodriran les universitats de professionals, com el cas de dos alumnes del nostre centre. ARTRES s’adhereix a aquestes reflexions, ja que és un dels espais on es pot reflectir el treball que es desenvolupa al llarg del curs i, com a eina d’aprenentatge que és, a través de les diferents seccions, volem ser un granet que contribuïsca a facilitar que els nostres lectors alumnes formen part en un futur dels estudis superiors.

EDITORIAL

LA MÚSICA AL JARDÍ ARTÍSTIC Temps de lectura aprox: 10min

Les persones, des que naixem, ens relacionem en un ambient determinat. Bàsicament és la família la que té el pes fonamental en les primeres nocions d’educació, de moral, de tradicions, etc. I depenent de la formació dels pares i mares, és a la família on es continua i s’introdueixen nous elements que permeten que l’individu es desenvolupe en altres vessants com poden ser: la música, la dansa, les arts plàstiques, els esports, els idiomes... Un desenvolupament organitzat està unit al perfecci-

litats socials, etc. Per aquests i altres motius, l’ educació

onament de qualitats i particularitats físiques i psíqui-

musical s’inclou dins l’activitat Jardí Artístic, la qual s’im-

ques del xiquet/a, sobretot en edats primerenques, que

parteix al Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Vici-

és precisament quan es creen les bases de la futura per-

ana de Borriana des del curs acadèmic 2005/06.

sonalitat de l’individu. Tornant a la vessant de la qual sóc professora, la base Com cada adult podrà comprovar, les impressions artís-

fonamental de la música és el cant, el ritme, l’expressió

tiques que s’han rebut a la infància perduren molt de

corporal, la creació, l’apreciació, la interacció i l’execu-

temps, fins i tot, tota la vida. Mentre

ció d’instruments musicals senzills

que les que no tenen un gran valor

que permet als xiquets/es fer música

s’acaben oblidant o distorsionant.

d’un mode viu i creador.

L’ educació artística es mostra a tra-

La música propicia sobre les per-

vés de mitjans expressius com són:

sones alegria, atés que eleva l’estat

les arts plàstiques, la dansa, la músi-

emocional i desenvolupa les capaci-

ca, el teatre, la literatura i el cinema.

tats artisticomusicals. Quan es tracta

Les arts plàstiques es mostren a través de dibuixos, pintures, escultures; la dansa es manifesta amb el moviment del cos; la música utilitza el cant o qualsevol altre instrument; el teatre

el que estem aconseguint al CME Rafel Martí de Viciana és que l’alumnat gaudisca de les arts, descobrisca, experimente i les conega de primera mà...

d’infants, vist que és el moment en què es desenvolupen els processos psíquics, és francament important oferir-los patrons positius, ja que en l’edat primerenca preval el pensament en accions.

i el cinema s’expressen mitjançant la paraula i el gest, i la literatura ho fa amb la paraula.

En la següent etapa del desenvolupament de l’infant pren més importància el pensament en imatges, gràcies

És en la música en la qual, com a especialista, centraré la

al fet que té molt més coneixement adquirit i la seua fo-

meua atenció. Aquest art té dues vessants diferents que

namental activitat és el joc, s’expressa amb coherència,

guarden certa relació.

i la música influeix en aquest sentit perquè, en escoltar una cançó, després és capaç de reproduir-la de memò-

L’ensenyament musical té com a finalitat crear músics,

ria, i a través de la imaginació pot aplegar a crear la seua

mentre que l’educació musical té com a finalitat utilitzar

pròpia lletra.

la música i els seus paràmetres per formar d’una manera integral les persones, i no en activitats específiques mu-

De la mateixa manera, es considera molt important que

sicals, sinó una ampliació de percepció general, visual

el pare i la mare del xiquet/a participen en la seua edu-

i auditiva. Sense oblidar que la música afavoreix l’estat

cació musical primerenca, perquè aquesta està present

emocional, la capacitat creadora, la memòria, les habi-

en qualsevol moment del dia: jugant, menjant, en els

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

L’ensenyament musical té com a finalitat crear músics, mentre que l’educació musical té com a finalitat utilitzar la música i els seus paràmetres per formar d’una manera integral les persones hàbits diaris i, per què no, amb una cançó de bressol per

A través de l’educació artística primerenca s’ajuda al

anar a dormir.

xiquet/a al descobriment i desenvolupament de les capacitats expressives, artístiques i psicomotores pròpies.

Ací, al Jardí Artístic, la música és tractada com un joc de

I aquesta experiència li permetrà posteriorment l’elec-

sons i expressions corporals, a través dels moviments, la

ció d’una disciplina (arts plàstiques, música o dansa) se-

sensibilització motriu, visual i auditiva, i ajudat també

gons les seues preferències i aptituds, si és que pretén

pel contacte amb les fonts musicals.

aprofundir-hi més.

Així, de manera general, la música treballa:

Per aquest motiu, tant al Jardí Artístic de 0 a 3 anys, amb la companyia del pare/mare, com al Jardí Artístic de 4

L’ús de la veu, cant i llenguatge.

a 7 anys, els xiquets/es tots sols, les arts són tractades com un joc amb classes dirigides per professorat especi-

La percepció auditiva i la creativitat musical.

alista cadascun de la seua matèria. Es tracta d´un procés globalitzador, ja que s´hi treballen diferents matèries

Els paràmetres de la música: timbre, intensitat, duració, altura i velocitat. El contacte directe amb les fonts sonores, tant a través d’objectes com d’instruments musicals.

que desenboquen totes en els mateixos objectius, donant un resultat molt més compacte. I per aquesta i altres raons, el que estem aconseguint al CME Rafel Martí de Viciana és que l’alumnat gaudisca de les arts, descobrisca, experimente i les conega de pri-

L’espera, el respecte, la memòria, les emocions, la sensibilitat, l’ordre i les relacions socials.

mera mà i així poder disposar de totes aquestes vivències en la mesura que cadascú necessite en el present i en el futur.

El moviment com a mitjà d’expressió i sensibilització

Anna Piquer Garcia

motriu, visual i auditiva, per a conéixer el propi cos i desenvolupar el sentit rítmic.

Coordinadora de Jardí Artístic

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

“A CASA M’EIXIA, EL REFLEX DE LA POR ESCÈNICA” Temps de lectura aprox: 7min

Paloma Mora i Goterris, professora de dolçaina del CME Rafel Martí de Viciana

Aquesta frase tan típica entre els que han sigut o són estudiants d’alguna

especialitat interpretativa, i no val negar-ho, perquè ningú podria posar la mà al foc i dir que aquesta frase no ha eixit mai de la seua boca, és un efecte secundari de l’anomenada por escènica, i no ens adonem d’aquesta realitat fins que deixem de ser els alumnes per a passar a ser els mestres, i comencem a escoltar la cançoneta alumne rere alumne. Renny Yagosesky, escriptor i orientador de la conducta, voltes una li eixia, amb la qual cosa no podem associar defineix la por escènica com una “resposta psicofísica aquest resultat amb la por escènica, perquè en aquest de l’organisme, generalment intensa, que sorgeix com cas les matemàtiques ens deixen veure que, si a casa li a conseqüència de pensaments anticipatoris catastròeixia un 20% de les vegades que ho ha practicat, ens fics al voltant de la situació real o imaginària de parlar o queda un 80% de fracassos, i per tant el resultat final a interpretar en públic.” Expressat d’una manera més siml’hora d’anar a classe serà quasi segur negatiu sense teple, la por escènica és la fòbia social, una por persistent nir en compte l’estat anímic o la influència de la situació. a fer el ridícul en situacions públiques o qualsevol actiAra bé, si per contra li eixia quatre de les cinc voltes que vitat social i, segons estudis científics contrastats, entre ho ha practicat, el resultat canvia i es converteix en un un 60 i un 80% dels estudiants de música 80% d’èxits, però si aquest alumne pateix pateixen por escènica, i aquesta influeix por escènica, el seu rendiment a classe en la minva del seu rendiment a l’hora es veurà afectat i baixarà notablement d’interpretar en diverses situacions de en funció de la seua por. Aquesta por, al manera que, al final, involuntàriament, mateix temps, serà major com més trauel cos associa negativament la incomomàtica siga la situació que cal afrontar, ditat, la vergonya i altres sentiments dede manera que, a situacions més trausagradables amb les arts interpretatives. màtiques, tindrem més por, i com més És una de les malalties més temudes en por tinguem, menys rendirem, per això a el marc de les relacions personals i de l’hora d’estudiar no ens hem de conforHi podem trobar alguna les arts interpretatives, un estat inhibimar a traure bons resultats una volta, pertori que redueix l’efectivitat a l’hora de cosa més roïna que que- què potser només siga qüestió de sort i comunicar-se i impedeix desplegar les dar-se en blanc (...) dalt en aquest cas no avançarem en cap sencapacitats expressives potencials dels tit. Per tal de traure bons resultats acadèd’un escenari... afectats. La ineficàcia expressiva és el mamics, hem d’esforçar-nos per aconseguir jor enemic d’un intèrpret i, per extensió, la por escènica els millors resultats possibles en les situacions menys també és un enemic. Hi podem trobar alguna cosa més traumàtiques, és a dir, a casa, quan estem estudiant roïna que quedar-se en blanc en classe d’instrument?, tots sols tranquil·lament sense veure’ns afectats per la o, encara pitjor, dalt d’un escenari amb un auditori ple presència del mestre, dels companys o de desconeguts, de gent? quan podem gaudir de la tranquil·litat de la nostra llar. Si aprofitem al màxim aquesta situació i ens esforcem Aquesta por escènica, en una quantitat inferior, la poper aconseguir majors velocitats, més destresa, etc. i asdríem anomenar com “a casa m’eixia” o, el que és el masolim una bona base tècnica i un control en l’execució teix, una minva en el rendiment a l’hora d’interpretar un de cada peça, això ens aportarà seguretat i tranquil·litat instrument musical. Però, així i tot, la minva del rendique ajudarà a disminuir els efectes de la por escènica i a ment en la seqüència “a casa m’eixia” no sempre és real. traure millors resultats. De manera que recordeu, abans Per exemple, algunes vegades, quan l’alumne diu que a de dir-li al mestre “a casa m’eixia”, que tot depén de nocasa li eixia, està referint-se realment al fet que a casa ho saltres mateixos, i que sempre hi ha eines disponibles ha practicat cinc voltes, per dir un nombre, i de les cinc per a afrontar la temuda por escènica. 6

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

EL PAVELLÓ DE LA MÚSICA Temps de lectura aprox: 15min

El bulevard de major sumptuositat de la llavors encara Vila de Borriana va ser, sens dubte, l’avinguda de Castelar. Nom oficial que permutava al del popular camí d’Onda, medieval topònim el vial del qual, després d’un recorregut d’uns 11 km, continua arribant a l’esmentat poble que tenia el castell més voltat de torres de tots els que va haver-hi per aquests paratges. Segons Ramon Muntaner, posseïa més de 300 torres (Crònica, 1325-28).

Fig 1.

Fig 2.

El polític Emilio Castelar y Ripoll (1832-1899) en les corts

aquest any quan el municipi demana permís a la Dipu-

constituents de 1868 dirigiria la campanya per a l’adve-

tació Provincial per a traslladar la porta que hi havia en

niment de la Primera República i, una vegada proclama-

la testera que enfrontava amb el campanar. Els seguei-

da (1873), ocuparia la Presidència del Govern. Per això

xen en tan novella fotografia una parella de soldats i una

molts eixamplaments de les ciutats, llavors en expansió

altra de dones, una de les quals (la de la dreta) porta

(el cas de Borriana), van dedicar a Castelar les seues mo-

en braços una criatura. Aquest vial, en sessió municipal

dernes avingudes. I és que en 1877, mentre era alcalde

del 25 de juliol de 1897, s’acorda transformar en passeig

José Miralles Pulles, rebia Borriana a tan egregi perso-

públic (Roca i Alcaide).

natge, i va ser ser en aquesta visita quan va ser retolada, i inaugurada oficialment, l’esmentada avinguda.

Per a celebrar l’entrada del segle XX, en sessió del 18 de desembre de 1900, entre els festejos s’aprova un con-

En 1893 l’Ajuntament comprava a la baronessa de Ter-

cert de la banda municipal, que es realitzaria en l’avin-

rateig, després de finalitzar el carrer de Sant Vicent (en

guda de Castelar (fig. 2). La làpida que la retolava era

aquell any a penes sobrepassava el carrer del Rosari),

trencada “por cinco individuos” el dia 27 de setembre de

un poc més de dues fanecades de terra, per un import

l’any següent (ibíd.).

de 8.052 pessetes, per a l’eixamplament del mencionat camí que podem veure en la fotografia més antiga i in-

El 4 de novembre de 1907 se substituïa el topònim

teressant que coneixem del poble, pertanyent als fons

a Castelar pel de “San José”, i Roca i Alcaide cita en la

de la col·lecció Huguet (fig. 1). Estampa que pot datar-se

seua Historia de Burriana que va ser un “asunto que dio

pels dos personatges que en primer terme estan dialo-

mucho juego político”.

gant, ja que el de l’esquerra vesteix un elegant frac i es cobreix el cap amb un barret de copa alta, moda d’al voltant de 1865. Advertim, a més, que el recreixement de la parròquia (peus de la nau) està acabat i és en

Per a celebrar l’entrada del segle XX, en sessió del 18 de desembre de 1900, entre els festejos s’aprova un concert de la banda municipal...

I és que després de finalitzar el carrer de Sant Vicent estava tenint lloc la major eclosió urbana del poble, a imitació dels grans i moderns bulevards de qualsevol capital europea. HISTÒRIA EN 3D

Fig 3.

... davant de l’immafront de la bella església carmelita, s’edificava en 1916 el templet de la música, més conegut com el “pavelló”. de Valencia, “El Regional”. Como puede apreciarse, a la efeméride se le dio la importancia que se merecía el primer servicio eléctrico que iba a funcionar en la provincia de Castellón. A las ocho de la tarde, el Prelado bendijo las instalaciones. En el departamento de máquinas se había levantado un pequeño altar. Acto seguido se dio

Fig 4.

la luz a la población. El Alcalde obsequió, primero, con

Així, el dia 26 d’abril de l’any 1896 es col·locava la pri-

un ‘lunch’ y más tarde la sociedad exportadora del servi-

mera pedra per a alçar el convent dels Pares Carmeli-

cio ofrecía una cena, que se sirvió en la casa del pueblo

tes Descalços (fig. 3); i el comerciant Bernabé Peris, que

y a la que no faltó la primera autoridad eclesiástica que

havia cedit gratuïtament (entre altres veïns) els terrenys

había acudido a la bendición e inauguración.”

per a l’esmentat monestir (segons plans de Godofredo Ros de Ursinos), inaugura la seua senyorial mansió

Ja començat el segle (corria el 1907) els germans Ma-

adjunta l’any 1901 (fig. 4). A penes dos mesos després

rín, conjuntament amb R. Minué, construeixen el Teatro

d’aquella primera pedra érem pioners en la província en

Oberón Circo, i entre el parterre creat amb la unió de les

escometre l’enllumenat elèctric. L’efemèride succeiria la

eixides dels carrers Sant Vicent i Sant Antoni (“carrer de

nit màgica de Sant Joan, en la qual cremaven, per tot el

l’Aigua”), davant de l’immafront de la bella església car-

territori, les ancestrals i rituals fogueres.

melita, s’edificava en 1916 el templet de la música, més conegut com el “pavelló”.

“Solemnemente se inaugura el alumbrado eléctrico en Burriana el 24 de junio de 1896. Acude el Obispo de la

Al mateix temps es van plantar plàtans per a un millor

Diócesis de Tortosa que lo recibe el Ayuntamiento en

adorn de l’avinguda, com s’estava fent en altres albere-

pleno presidido por el Alcalde D. Manuel Peris, y por el

des capitalines, arbres sempre majestuosos pel seu gran

presidente y gerente de la Sociedad. Acude también el

port i immillorables per la seua duració i ombra. Però

Sr. Gobernador Civil de la provincia acompañado por el

en l’avinguda de Castelar es veu que ja hi havia bombe-

Presidente de la Diputación Provincial, Alcaldes de Cas-

tes foses. Vegem-ho, sense altres comentaris, en un curt

tellón y de Vila-real. También figura el director del diario

del diari local La Unión del dia 13 de setembre de 1913:

HISTÒRIA EN 3D

Continua en la pàgina següent

“En las bases de capitulación de Burriana que estipularon entre D. Jaime el Conquistador y los Abdaleses, no entró, sin duda alguna, la Avenida de Castelar porque no creían en aquel tiempo que nuestra población se había de extender hasta este lugar. ”Pero como se equivocaron y hoy contamos en dicho sitio con un paseo digno de aquello de Burriana, París y Londres... no estaría de más, el colocar en él las trece perillas de luz que allí faltan. Porque no conviene olvidar

Fig 5.

que en París y Londres, no están los paseos a oscuras. Si

”También la acequia de Ortelans (sic), en su punto de

no por San José, hagámoslo al menos por la memoria

desaparición, al entrar en el pueblo –alquería del Sr.

del ilustre tribuno.”

Monserrat- constituye un foco horrible de infección. Restos de animales muertos, detritus de todas clases

També es dotava de lloses de gres roig la nova plaça (la

y mil maravillas más, son el continente que arrastra su

de Sant Josep); així com de petris bancs (procedents

cauce ¿No es posible evitar tanta porquería? Veremos

de les pedreres de Borriol) en els quals solien descan-

quien coge la pregunta,

sar els viatgers que esperaven el cotxe de cavalls que els traslladava a l’estació del Nord o a les Alqueries, en

”Igualmente tenemos en la calle de la Encarnación otra

aquell moment pedania de Vila-real que per la seua ubi-

acequia, surcada por aguas tan puras y cristalinas que

cació geogràfica tan unida ha estat sempre amb Borri-

imitan el chocolate. Ignoramos donde toman tal color;

ana. Conjunt que recull un dels gràfics que publiquem

pero creemos que de los recipientes (‘orinals’) que a ella

(fig. 2). Anys després (en 1925) es va aixecar el quiosc

se vierten desde las viviendas cercanas y de un pudride-

de refrescos (fig. 5) amb el qual es va completar aquest

ro que existe próximo.

conjunt urbà, llavors (també avui) el lloc més agradable i chic de la ciutat.

”No nace entre nosotros el cólera por caridad que nos tiene. Porque sabido es que hablar en Burriana de higie-

Però a pesar que el poble s’estava renovant en l’àmbit

ne es hablar de la mar.”

urbà, perquè poc havien de veure ja els immobles tradicionals, a penes amb planta baixa i un pis, amb aquells

Però tornem a la gestació del podi per als concerts que

que els comerciants alçaven omplits d’historicisme i de

tenien lloc durant les festes de gran ostentació.

modernisme, la higiene “tradicional” (com tot el que és popular) continuava usant aquell lliure cànon medieval

La Unión del dia 7 de març de l’any 1914 dóna la notí-

d’”Aigua va!”. Vegem-ho en La Unión del 18 d’octubre de

cia que la Societat Filharmònica Borrianenca proposa a

l’any 13.

l’Ajuntament per a director de la banda el mestre José

“La calle de San Jaime se tiene convertida en un retrete público. Allí hacen, cuantos quieren, aguas mayores y menores sin recelo alguno, sucediendo lo propio en la calle de la Divina Pastora.

També es dotava de lloses de gres roig la nova plaça (la de Sant Josep); així com de petris bancs (procedents de les pedreres de Borriol)...

María Ibáñez per a encarregar-se “novament” de la direcció de la banda. Acudeix, es diu, procedent de Bahía Blanca (Buenos Aires). La primera notícia publicada amb referència al “pavelló de la Música”, la HISTÒRIA EN 3D

trobem en el periòdic castellonenc de l’Heraldo, de data 30-XII-1915, on llegim: “La Filarmónica y la Teatral celebrarán mañana una gran función a beneficio del Pabellón que se proyecta construir en la Avenida de Castelar”. Després, com tantes altres vegades, acudirem al nostre diari local de data

... sota la seua direcció, va interpretar la Marcha Real i la Marcha de la Ciudad, la qual havia sigut composta per ell (la lletra ho va ser pel poeta José Calzada Carbó), marxa que era declarada oficial per l’Ajuntament l’11 d’octubre de 1915.

5 de febrer de l’any 1916, on s’anuncia: “Mañana a las tres de la tarde se inaugurará el Pa-

Com que és època d’una gran afició musical en els pobles, el 16 de març de 1916 (segons La Unión), la Societat Filharmònica contractava el distingit professor Vicente Tárrega, per a: “dirigir la nueva clase de instrumentos de cuerda (Violín, Viola, Violonchelo y Contrabajo)”; i quedava també oberta “una clase de Armonia e Instrumentación, bajo la dirección del Profesor D. José María Ibáñez, Di-

rector de la Banda Municipal”.

bellón para conciertos musicales, a cuyo acto asistirá el Ayuntamiento en corporación”. La seua presidència

Aquesta mateixa premsa local, el dia 25 de març de

l’exercia José Daudí Agramunt, encara que per poc de

1916, detalla tot el material utilitzat per a la confecció

temps, ja que cessava el 9 de juny de 1917.

del pavelló, com també, i això és sempre important, els seus mestres factors. El cost, a pesar que ens trobàvem

El seu iniciador -com no podia ser d’una altra manera-

en la crisi produïda en el nostre comerç taronger per la

havia sigut el mestre José M. Ibáñez Talón, i la Banda

I Gran Guerra (D. Paco conta en la seua Historia que els

Municipal, sota la seua direcció, va interpretar la Marcha

xiquets, per a poder alimentar-se, s’emportaven al col·

Real i la Marcha de la Ciudad, la qual havia sigut com-

legi “un boniato crudo” que “comían las infelices criatu-

posta per ell (la lletra ho va ser pel poeta José Calzada

ras con avidez, sin dejar siquiera la piel del tubérculo”),

Carbó), marxa que era declarada oficial per l’Ajunta-

ascendiria a 3.704,25 ptes.

ment l’11 d’octubre de 1915. A continuació sonaria La Verbena de la Paloma i el pasdoble Lo Cant del Valencià.

Fotocopiem tot el que recull el nostre al·ludit periòdic, i

Després d’aquesta interpretació i els aplaudiments del

amb això acabem per avui:

nombrós públic congregat, pujaria al pavelló la banda

Casimir Melià Tena: “El servicio eléctrico”. Burriana en su

de la Lira Infantil, que executaria Hacia el Oasis, marxa

Historia, vol. I, pàg. 369. Magnífic Ajuntament. Borria-

mora; Artistas en Miniatura, del mestre Félix Soler; i el

na, 1987.

pasdoble Voluntarios, aquest acompanyat de la banda de cornetes.

HISTÒRIA EN 3D

Norberto Mesado Oliver

EL QUADRE DINS DEL QUADRE Temps de lectura aprox:15min

La noció de quadre no té relació amb la naturalesa, és una invenció humana, ací resideix el seu interés, el seu misteri. Des del mateix moment que apareix el quadre, la pintura pareix ja condemnada a l’il·lusionisme ambiental, a figurar en tres dimensions en una superfície de dues. Un dels aspectes principals de la composició pictòrica

àngels, per a arribar al grau mínim de grandària en les

és la distribució dels elements en l’espai, per a la seua

representacions humanes (els donants).

visió comprensiva per a l’espectador. L’espai és el marc en què el pintor situa els personatges, els objectes del

Aquesta jerarquització medieval s’abandona en la cul-

tema que desenvolupa, i per a això ho estructura de

tura humanística del Renaixement, en la qual l’home es

formes diverses. Insistim en el fet que el que nosaltres

converteix en el centre i mesura de totes les coses. Ja no

veiem no és la transposició de la realitat sinó una nova

hi ha raó per a diferenciar el que és terrenal del que és

realitat: la plàstica.

espiritual i la distribució de l’espai es realitza en funció de l’home. Es crea així una perspectiva en què els perso-

La perspectiva és la manera que fa possible la visua-

natges i objectes tenen la grandària que els correspon

lització de l’espai pictòric, segons unes lleis intuïdes o

segons el lloc que ocupen. Però serà el segle XV el del

experimentals de manera racional. La seua formulació

descobriment i l’aplicació de la perspectiva artificialis,

a través dels temps és múltiple i té diversos condiciona-

la base matemàtica i geomètrica de la qual, és a dir, ci-

ments, els uns formals i els altres conceptuals -filosofia,

entífica, elevarà els artistes a una categoria superior. La

religió, societat...-. Per als primitius l’espai és una cosa

pintura passarà d’art manual -artesanal- a art liberal. Es

que els ve donada, sense que ells hi aporten res. Així, el

crearà així un espai pictòric, homogeni, continu i infi-

prop i el lluny es resolen segons la llei de la frontalitat

nit, en el qual, segons Nicolau de Cusa, qualsevol punt

i els elements es juxtaposen en la superfície sense un

pot prendre’s com a centre. Generalment s’utilitza una

ordre preestablit, encara que a vegades la seua situació

perspectiva central en què els eixos vertical i horitzontal

en diagonal crea una certa perspectiva accidental.

-línia de l’horitzó-, en la seua intersecció, coincideixen amb el punt de fuga.

En el món romànic la disposició de les imatges és més ordenada, fixant un lloc a cadascun dels elements figu-

FINESTRA PER A AGUAITAR A UN ALTRE QUADRE

rats. Així, la juxtaposició en horitzontal i vertical orga-

Des de l’edat mitjana hi ha un costum d’apreciar el ritme

nitza l’espai compositiu, i el personatge principal ocu-

que resideix en la repetició, amb variacions d’un tema;

pa la part alta del quadre. És en aquest moment quan

els retaules han contribuït a aquest mode de mirar el

l’al·ludit condicionant religiós actua de manera clara.

centre, buscant detalls i comprovacions a l’un costat i a

L’espai ordenat és la distància que separa l’home dels

l’altre. El sistema segueix en ús en el segle XVI, amb apa-

éssers divins. En el gòtic apareix la perspectiva teològica, en la qual els personatges tenen la grandària que els correspon en funció de la seua importància. Així, Déu Pare, Jesucrist i la Mare de Déu presideixen la composició en grans mides, i aquestes es degraden en aparéixer els sants i els

rences de versemblança: la fragmen-

Aquesta jerarquització medieval s’abandona en la cultura humanística del Renaixement, en la qual l’home es converteix en el centre i mesura de totes les coses.

tació en diversos quadres desapareix a poc a poc, però per una porta o finestra del fons veiem el que abans havia sigut tema d’una altra taula. Velázquez va aprendre aquest concepte de realitat sagaç, de quadre

HISTÒRIA EN 3D

EL QUADRE DINS DEL QUADRE que divinitza una escena quotidiana, en el taller de Pac-

en història evangèlica. La seua originalitat consisteix a

heco, que era el seu mestre i sogre. En aquell taller, com

relacionar una escena sacra amb una altra de profana,

en tots els del principi del segle XVII, es desdenyaven els

relegant la primera al fons.

temes vulgars, els bodegons i tavernes. QUADRE, CLAU DEL QUADRE Velázquez, entusiasmat per Caravaggio i la seua imita-

L’interés de representar un quadre dins d’un altre resi-

ció de la realitat vulgar transcendida a temes divins, va

deix en la inclusió d’un espai imaginari dins d’un altre

pintar una cuina amb una mossa picant alls en un mor-

espai imaginari. L’espectador aconsegueix un plaer de

ter de coure, amb una vella al costat que pareix indicar-li com ha de preparar els peixos que té en un plat. Però al fons, per un quadre (o porta, o finestra, o espill, que en això Velázquez mai ens dóna més detalls dels que donaria la vista), veiem en una cambra contínua la mateixa vella as-

la vista i de la intel·ligència en per-

Per l’influx del Renaixement, les pintures havien deixat de ser simples objectes elaborats per artesans per a transformar-se en obres valuoses produïdes per artistes.

sistint a un sermó que un home barbat, des d’una buta-

cebre, en un espai contingut en un altre, un eco de la “realitat” externa, alhora que comprén la impossibilitat d’aquesta “realitat”, en paréixer com a accessori d’un altre espai o “realitat” principal. Com a conseqüència d’aquest descobriment, ens dóna el

gust de sentir-nos intel·ligents.

ca, està tirant a una jove escabellada i rossa asseguda als seus peus (home i dona en els quals és fàcil reconéixer

En el segle XVII, el quadre dins del quadre va tenir una

Crist i la Magdalena). Comprenem que l’escena principal

variant curiosa. Per l’influx del Renaixement, les pintures

succeeix en la cuina d’aquella casa, la de Llàtzer, amic

havien deixat de ser simples objectes elaborats per arte-

de Jesús, i que la suposada cuinera no és sinó Marta,

sans per a transformar-se en obres valuoses produïdes

que s’afanya en coses materials mentre la seua germana

per artistes. En el barroc va ser habitual fer complicades

s’ocupa de l’ànima.

representacions temàtiques, i també per influx del Renaixement era comú recórrer a la mitologia per a crear

Fig 1 La vella serveix de llaç d’unió entre ambdues esce-

lectures més complexes de la que es puga suggerir a

nes, i així tenim que aquest bodegó vil es transforma

primera vista.

Fig 1. Crist a casa de Marta i Maria. 60 x 103,5 cm entre 1618-1620. National Gallery de Londres 12

HISTÒRIA EN 3D

Continua en la pàgina següent

L´obrera teixidora que es va creure pintora, com la deessa Minerva, és reduïda per aquesta a la condició d’insecte; el sàtir que es va creure poeta i músic com Pan és reduït per sempre al silenci. És a dir, que la pintura, com la música i la poesia, és art noble, en el qual el que té menys importància és el treball de les mans. Simbòlicament interpretem aquestes obres com la victòria de l’art diví sobre l’ofici humà, o la victòria del vertader art sobre la malaptesa, la qual cosa convertiria Las Meninas en una al·legoria sobre la creació artística. Las Meninas són un al·legat a favor del caràcter liberal de l’art de la pintura, d’una banda, i d’una altra, una Las Meninas o La família de Felip IV. 310 x 276 cm. 1656. Museu del Prado

Si s’ha de posar un exemple de totes aquestes claus i teories, l’obra triada és sens dubte la coneguda popularment des del segle XIX com Las Meninas, La família de Felip IV segons els inventaris de l’Alcàsser, entenent per família no sols els parents, sinó també els criats, realitzada per Diego Velázquez l’any 1656. En 1949 Charles de Tolnay relaciona els dos quadres de la paret posterior de Las Meninas, els de damunt de l’espill, amb el propòsit de l’obra, el quadre dins del quadre, és a dir: el quadre que, penjat al fons de l’escena pintada, ens explica el sentit d’aquesta. Els dos llenços a què ens referim són Minerva i Aracne i Apol·lo vencedor de Pan, el primer obra de Rubens i el segon, de Jordaens; però els que apareixen en Las Meninas són còpies de Juan Bautista del Mazo (gendre de Velázquez). Les faules de Minerva i Aracne i d’Apol·lo vencedor de Pan ofereixen una moralitat comuna: el càstig de l’artesà que es creu comparable a l’artista diví.

afirmació personal de la noblesa de l’artista. Velázquez va tenir la pretensió que la seua obra constituïra un document visual que testimoniara les seues excepcionals relacions amb la família reial i defensara els seus interessos artístics i personals, la seua carrera cortesana i les seues aspiracions nobiliàries. La Creu de Sant Jaume afegida posteriorment (ja que Las Meninas estan datades en 1656 i Velázquez va ser nomenat cavaller de l’Orde de Sant Jaume el 28 de novembre de 1659, tres anys després d’acabar Las Meninas; per consegüent, va ser afegida posteriorment) pareix com la conseqüència lògica d’aquesta tesi. Velázquez volia autoretratar-se en una pintura en què també havia d’eixir el rei, però per motius de respecte i decor no podia retratar-se el sobirà amb ell físicament present en l’habitació. Per aconseguir aquest objectiu, Velázquez va utilitzar el recurs de l’espill i la composició oberta cap a fora; d’aquesta manera, tant les coincidències i complicitats com les diferències quedaven clares, i al mateix temps satisfeien els desitjos i interessos d’ambdues parts. L’espill permet representar els reis indirectament, però tot i això són, en certa manera, protagonistes de l’obra, ja que és la seua presència el que explica l’escena, encara que, al seu torn, l’esmentada escena, en què directament la figura central i destacada és la infanta Margarida, es compatibilitze amb els dos

Minerva i Aracne

Apol·lo vencedor de Pan

propòsits de l’artista.

HISTÒRIA EN 3D

EL QUADRE DINS DEL QUADRE Crida l’atenció l’afecte que

ESTATUS SOCIAL DE VELÁZQUEZ

Velázquez havia de sentir per

Velázquez, en l’època que va

la infanta Margarida, per a

pintar Las Meninas, era l’apo-

fer-la protagonista de la seua

sentador del Palau. A causa

obra més ambiciosa, i aques-

d’aquest càrrec tènia múltiples

ta vegada sense cap encàrrec

obligacions, entre les quals hi

específic.

havia el manteniment del Palau (mobiliari, neteja, subministra-

Velázquez va voler demostrar

ments, allotjaments) i deures

amb aquesta obra la seua no-

protocol·laris. La clau que pen-

blesa i la de la seua activitat no tan sols fent una exhibi-

ja de la seua cintura i que va

ció del seu talent, sinó, a més, representant un fet extra-

voler mostrar-nos en el seu autoretrat de Las Meninas

ordinàriament important: el moment en què els reis el

és la clau mestra que obria totes les portes de Palau, fins

visiten en el seu estudi per a veure’l pintar.

i tot les habitacions del rei, i, per tant, és un símbol del seu important càrrec i de la seua especial relació amb el

Així, l’artista ens demostra la seua personal i excepcio-

monarca, que l’havia nomenat personalment per a l’es-

nal relació amb els monarques, l’atenció i interés dels

mentat càrrec.

quals avalen la importància de l’artista i del seu art. El realisme de la representació ve donat, per una part, del

Aquest fet, juntament amb la Creu de Sant Jaume, és

desig d’exhibició tècnica i formal.

un exemple que ens ajuda a comprendre que Las Meninas també són una reafirmació de l’estatus personal

Considerant el conjunt d’idees, conceptes, valors, l’en-

de Velázquez, a més d’una defensa de la llibertat de la

tramat de relacions tant internes com externes, que

pintura.

l’artista va haver d’imbricar, podem apreciar la dificultat, l’originalitat o, simplement, el grau d’adequació de les

Recordem que en l’Espanya de meitat del segle XVII els

seues solucions formals. Ara comprenem millor el recurs

pintors encara se citaven al costat dels artesans i pedra-

de l’espill i la composició oberta cap a fora.

piquers, l’impost d’hisenda reial exigia pagar als pintors en funció del que havien cobrat per les seues mercaderies manufacturades. Angels Collado Mateo Llicenciada en Belles Arts REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ANGULO INIQUEZ, Diego. Velázquez:sus principales cuadros y otros escritos sobre el pintor. Madrid: Istmo, 1999 MORÁN TURINA, José Miguel. Velázquez:Catálogo completo. Madrid: Akal, 1999 BOZAL FERNÁNDEZ, Valeriano. Historia del Arte de España Madrid: Istmo, 1993 http://www.artehistoria.com [consulta: 15 novembre 2009]

HISTÒRIA EN 3D

CONVERSA AMB Ma TERESA GODOS QUERAL Entrevista a Ma Teresa Godos, realitzada a Borriana el 5 de novembre de 2009 per Anna M. Vernia i Carrasco Anna

Vernia:

Hola

Temps de lectura aprox: 12min

AV: Com recordes aquella etapa?

Tere, com estàvem co-

TG: Els primers anys van ser molt bonics. Començant

mentant, Josep ja ens

a treballar amb unes condicions encara precàries, era

va introduir en els ini-

molt familiar, jo vaig agarrar, crec recordar, uns 89, 100

cis.

alumnes a tot estirar; quan ho vam deixar eren al voltant

Tere Godos: Sí, com ell

de 400 i escaig, però ja era en les instal·lacions noves,

bé diu, es va començar

amb la remodelació de l’antic convent de la Mercé, ja

en el segon i tercer pe-

era el Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana.

ríode de l’alcaldia de Sanchordi, quan el cen-

AV: Quins canvis va representar el nou centre?

tre s’estructura com una

TG: Era totalment diferent, es tractava d’una altra ubica-

fundació i deixarà de ser-ho per a passar a ser un centre,

ció, més al centre del poble. Teníem unes instal·lacions

ja que aquella comportava molts problemes. Aleshores,

extraordinàries respecte d’on havíem estat, que era un

Palomero em proposa dur la direcció i la veritat és que

antic centre escolar habilitat per a les activitats que s’im-

no fou sols dir que sí, tinc una anècdota en aquest as-

partien allí i que eren ballet, ball espanyol, bé, els noms

pecte. Jo al principi no ho tenia massa clar, jo ja havia

ja els va donar Josep, en el passat número d’ARTRES.

escollit dues opcions abans, una era la família i l’altra, la

També la seu de la Coral Borrianenca es trobava allí. I

feina a l’institut; i van ser els meus fills, concretament el

bé, eren quatre persones funcionant en una familiaritat

meu fill major que em va dir: “Mamà, tu sempre dius que

amb el professorat i crec que algú encara està a l’actual

s’ha de ser responsable dels actes i, a més, col·laborar

centre.

amb la ciutadania, doncs ara tens l’oportunitat de demostrar-ho”. Llavors, i tenint el vistiplau de la meua famí-

AV: Sí, Enrique, el professor de clarinet. Ell, de tant

lia, vaig intentar compaginar-ho de manera que Jacobo

en tant, també recorda aquells anys i ens transmet

i Maite podien fer activitats al centre. Jacobo, que era el

aquell sentiment d’amistat i familiaritat.

menut, amb pintura, i Maite va començar amb llenguat-

TG: Sí, imagina’t, i a més ni hi havia un pressupost fix,

ge musical al centre. Maite ja havia sigut alumna del

allò era totalment amateur i anàvem funcionant com

centre quan ballet es feia en l’antic convent de la Mercé,

podíem. Hi havia un pressupost que aprovava el Ple

amb unes condicions molt precàries, després en l’antic

de l’Ajuntament dintre del pressupost de Cultura, no

hospital i ja finalment al que fou el col·legi Viciana.

hi havia molts recursos perquè tampoc hi havia tantes llicències d’obra i, per tant, no entraven tants ingressos

AV: Amb quin equip comptaves?

a l’Ajuntament. Però la veritat és que es va continuar la

TG: Vaig tenir la sort de comptar amb gent, que no

tasca que havia començat els anys anteriors i, des dels

eren companys, eren més, eren amics, per l’amistat que

primers granets del seu origen i el que nosaltres vam

els unia a Palomero i a mi, van accedir a formar part

aportar, ha esdevingut el centre actual, que és molt mi-

d’aquest projecte, foren José Luis Traver, actual director

llor.

de la Caixa Rural, amb la funció de tresorer, i Blai Fan-

AV: Quants anys vas estar com a directora?

dos com a secretari, i sobretot l’ajuda tant valuosa que

TG: Vaig estar dues legislatures, vaig pensar que al cap

fou Mari Lar, ella era l’alma mater de tot, duia tota la pa-

de vuit anys ningú s’ha de fer etern en els llocs, pense

perassa oficial, ja que aquesta activitat era nova per a

almenys jo, i ja havia complit una part del meu compro-

nosaltres i no coneixíem els documents oficial que s’ha-

mís amb la ciutadania de Borriana i el meu compromís

vien de manejar.

amb Josep Palomero i ens en vam anar Blai i jo; i crec ENTREVISTA

CONVERSA AMB Ma TERESA GODOS QUERAL que José Luis Traver, si no se’n va anar aleshores, ho va

te amb l’edifici i amb la societat borrianenca, doncs era

fer un anys després. José Luis estava abans, Blai va en-

el moment d’anar-se’n També ja havíem estat vuit anys,

trar i eixir amb mi. I ací tens el record i satisfacció que

havíem passat a un altre centre, havíem augmentat el

ens queda del que, malgrat que fou xicotet, vam aportar

nombre d’alumnes, havíem aconseguit una consolida-

al Centre Municipal d’Estudis i pense també que a la in-

ció.

fantesa i a la joventut d’aquell moment. AV: Què et va aportar el teu pas pel centre o aquesAV: Com veus el centre ara?

ta etapa de la teua vida?

TG: Nosaltres vam donar una continuïtat gràcies al tre-

TG: La satisfacció de fer alguna cosa per la societat borri-

ball que s’havia fet abans i pense que és el que s’ha de

anenca, com fou el pas d’un centre remodelat i augmen-

fer, que ningú pense que és imprescindible ni que, el

tar el nombre d’alumnes. Econòmicament, nosaltres no

que ha fet algú, ningú és capaç de fer-ho. Açò és una

teníem un sou, tot i que les expectatives econòmiques

cadena i s’ha de construir, i les anelles han d’anar enlla-

començaven a canviar des d’aleshores.

çades, i de fet, vosaltres sou l’exemple què allò ha servit per a alguna cosa, ho heu continuat i, a més, millor que

AV: Això sí que és “amor a l’art”.

nosaltres. Li heu donat un altre tipus de projecció, més

TG: Blai, José Luis i jo ens ho passàvem molt bé fent el

cap a fora, jo m’atreviria a dir més internacional ja que

que féiem. Eren els inicis de la informatització i fou tam-

heu fet activitats fora del país, i pense que també vo-

bé un aprenentatge comú.

saltres heu de cercar l’anella de la cadena, de tenir-ho preparat perquè, en un moment determinat, es puga

AV: Cap dels directors que heu passat per ací, que

donar continuïtat.

jo tinga constància, estàveu vinculats al món de les arts, però tu sí que has tingut vinculació a través

AV: Quins objectius et vas plantejar quan vas aga-

dels teus fills. Quina valoració faries de les arts com

far la direcció? Els vas complir tots o et vas quedar

a mare i com a educadora?

amb les ganes d’haver fet alguna cosa més?

TG: El paper de les arts és tremendament important

TG: Jo pense que la vida són etapes i tinc com a principi

dins la formació cultural d’una persona, jo tinc un trau-

no mirar mai cap enrere. D’expectatives, moltes; però

ma, ja que ni les meues mans ni la meua oïda són hàbils,

també fou un cicle que vaig concloure i punt. Ja hi havia

sempre he admirat la gent que amb unes eines artísti-

gent preparada per a continuar, altrament no me n’hau-

ques interpreta els seus instruments o plasma la realitat,

ria anat, però no te n’aniries mai.

per això sempre he intentat potenciar que d’alguna manera els meus fills pogueren fer el que

Però la nostra meta real fou que el pro-

pense que és complementari dins de la

jecte quallara i s’ampliara, que no mo-

formació integral d’una persona. No sols

rira. Els pressupostos d’aleshores eren

ha de ser científica o literària sinó en tots

molt reduïts, es va legalitzar el professo-

els aspectes. I això a pesar que cap dels

rat tot i que abans hi havia alguna cosa

meus fills ha seguit una carrera artística;

de semblant, l’acord amb els convenis

però, per exemple, Emilio és un gran

i amb el conservatori de Castelló, no

dibuixant, i Maite va fer piano però, en

es van posar els ensenyaments profes-

optar per la medicina, no va poder com-

sionals, perquè econòmicament no es

paginar les dues carreres, però de tota

podia assolir en aquell moment, i quan

manera connectar amb les arts també

vam veure que ja havia arrelat el projec-

pot ser un alliberament psicològic.

ENTREVISTA

Continua en la pàgina següent

I és per això que també potenciaria els ensenyaments

els pares moltes vegades arriben al que arriben, els avis

reglats i no quedar-se en el que s’anomena una “maria”.

són moltes vegades qui més paper fan en aquestes ho-

Que se’ls done la importància, sobretot a casa, la im-

res complementàries. Avui dia les circumstàncies han

portància que té com a assignatura. A la meua època

canviat, abans treballava l’home i la dona feia la feina

es deia que no servien per a res, un poc com passa amb

de casa, però jo no em preocuparia tant per això. Pense

les lletres, però afortunada-

que el paper que esteu fent

ment ha canviat i la prova és

ací és molt important, i si de

aquest centre, mira tu ma-

tota la xicalla que ve, potser

teixa com us funciona tot,

una guarderia, però si d’ací

llenguatge musical o plàstica

es trauen deu o cinc en una

tant d’infantesa com d’adults.

classe, la tasca està complida. Hi ha xiquets que no tindrien

AV: Creus que l’adolescèn-

cap altra oportunitat, abans

cia que tenim ara pot ser

sols hi havia els “repassos”,

una conseqüència de la

i avui açò els brinda una al-

manera d’ensenyar o dels

tra oportunitat o alternativa,

ensenyaments que s’estan potenciant, adreçats

aprendre divertint-se, i així de segur que algú troba el

més a les ciències que a les lletres?

seu camí; per això, si al voltant d’un curs es trauen deu

TG: És conseqüència de la societat en què es viu. Tradici-

persones que diguen “jo sóc açò perquè en aquest cen-

onalment sempre s’han valorat més les ciències que les

tre vaig complir la meua vocació”, el vostre paper està,

lletres, pareix que això del pensament, com que econò-

pense, més que complit.

micament no és molt rendible... Jo conec gent que deia a sa casa que volia ser músic i li deien que “on anava”.

AV: Tere, per la manera d’expressar-te, amb la il·

Però a mesura que la gent ha anat formant-se, els pa-

lusió que ho dius, es nota que t’ha agradat la teua

res han anat prenent més consciència del fet que la for-

feina.

mació integral del fill passa per altres aspectes, no sols

TG: He sigut 39 anys docent, ha sigut la meua vida. He si-

l’econòmic. Ara amb aquesta crisi, també hi ha gent de

gut docent vocacional al dos-cents per cent i és per això

ciències que està a l’atur.

que lluitaré per qualsevol tema vinculat a l’educació.

S’ha d’omplir de coses el pou que és la ment infantil i

AV: Nosaltres també ho veiem així i és per això que

adolescent, i potenciar el fet que puguen realitzar un

intentem donar una oferta àmplia, que cobrisca

altre tipus d’activitats, que òmpliguen les hores que te-

totes les demandes possibles. En aquest curs ja es

nen moltes vegades buides. Avui estem en una societat

poden seguir els estudis reglats de conservatori

on sols té valor allò que produeix diners, per això hem

elemental i així l’alumnat pot obtenir un certificat

de lluitar perquè la part que diríem ”intelectoespiritua-

oficial d’estudis. Quina opinió et mereix el fet que

lartística” es potencie.

hi haja una línia lliure i una línia oficial? TG: Els títols són necessaris. Quan s’inicià aquest pro-

AV: De vegades nosaltres funcionem com una es-

jecte, el problema que tenien els xiquets era traslladar-

pècie de guarderia, vénen els pares, deixen els xi-

se al conservatori de Castelló, en uns horaris difícils de

quets i així tenen temps lliure per a ells. Penses que

quadrar. Foren els pares i encara ho fan, amb molt de

s’hauria de reeducar els pares?

sacrifici, els que anaven rellevant-se. En aquella època,

TG: S’hauria de reeducar els pares en tantes coses, però

un conservatori elemental no es podia tenir per nomENTREVISTA

CONVERSA AMB Ma TERESA GODOS QUERAL bre d’alumnat. Per altra banda, la preparació que doneu

la part artística amb coneixements tècnics.

en ensenyaments professionals també és molt positiva, ja que esteu preparant l’alumnat per a accedir a nivells

AV: Quina interacció manteníeu amb el professo-

superiors en conservatoris. Quan ací a Borriana no tení-

rat?

em el batxillerat, hi havia col·legi que preparava el seu

TG: Funcionàvem com un equip. Individualment no es

alumnat per anar a examinar-se a Castelló, és el mateix

pot tirar res endavant, ni un ajuntament, ni un estat, ni

cas. Avui ja tens més col·legis que ofereixen una secun-

una casa ni un centre com aquest; per tant, sempre s’ha

dària. De l’alumnat que ve ací alguns anirien a Castelló

d’actuar en equip i quan parles d’equip tu sempre el for-

si no tingueren aquest centre, però molts no hi anirien,

mes amb gent que pensa com tu, que treballa com tu.

per diferents raons. A més, qui vulga examinar-se, que

Quan t’imposen coses no es funciona bé.

s’examine, i qui no vulga, doncs té l’oportunitat d’aprendre una cosa que li agrada pel fet de gaudir i adquirir

AV: I ara què, Tere, després de la teua trajectòria

una major formació musical o per a accedir a la banda

professional, tan intensa?

de música, per exemple. Nosaltres vam tenir un alumne

TG: Quan em vaig jubilar vaig pensar que era una per-

de setanta anys, la vocació del qual havia estat estudiar

sona molt afortunada, perquè he fet el que he volgut,

música, i va gaudir l’oportunitat de complir el seu desig

el que m’ha agradat, he tingut la sort de poder-ho fer,

gràcies a aquest tipus d’oferta; per això puc dir que en

no trobe res a faltar parlant de trajectòria professional.

aquest centre es compleixen il·lusions i expectatives.

Ara estic en una altra etapa de la meua vida i sóc una persona afortunada.

AV: Ara s’ha donat forma a aquesta oferta de gent gran amb assignatures programades.

AV: Quin missatge ens dones per al nostre alum-

TG: Esteu fent moltes coses bé; per això continua, si no

nat, com a cloenda d’aquesta entrevista?

fóra així no continuaria, l’edifici que no té bé els fona-

TG: Que aprofiten el que se’ls hi dóna. Valorar és im-

ments cau, i si alces l’edifici més del que pot aguantar,

possible a les seues edats, però que ho aprofiten i en

també cau, per això dic que quan una cosa continua i

gaudisquen, que no ho tinguen mai com una obliga-

bé és perquè la feina s’està fent ben feta. Sempre es pot

ció, sí com una responsabilitat. Quan un es compromet

millorar, un no pot pensar mai que ja ha acabat, mai. El

a alguna cosa ha de ser conscient que no sols ell està

cas és que si no s’oferira de manera lliure, molts ni co-

involucrat, hi ha més gent, i això també va adreçat als

mençarien, uns altres no podrien continuar i, a més, sou

pares, que es consciencien i ensenyen als fills el valor del

especialistes en la matèria, amb els vostres estudis.

compromís. Pel que fa a l’alumnat, ha d’entendre aquest ensenyament com una responsabilitat però també com

AV: En què ha canviat respecte a la teua època?

un “divertimento”, complement de la seua formació. En

TG: Va ser aleshores quan van començar a potenciar-se

una societat tan competitiva com la que tenim avui dia,

les escoles i conservatoris de música, fins aleshores eren

qui més preparat està més possibilitats té, més camins,

les bandes les que es feien càrrec d’aquesta tasca, amb

més vies. Aprofitem els avantatges de poder estudiar

molta voluntat. Els mestres eren músics; però de pape-

ací.

rassa, de confecció d’horaris, no en sabien massa. Jo, de música, no n’entenia, vaig haver de reciclar-me. Ara açò

AV: Moltes gràcies, Tere, per tota la informació que

no passa, vosaltres esteu més al dia, controleu més la

ens has aportat, els teus coneixements i les teues

documentació oficial, tot i que el vostre director Javier

reflexions. Com tu has dit, si arribem a deu alum-

us aporta més la part tècnica educacional de centre i vo-

nes, tindrem la nostra tasca complida.

saltres aporteu una part que nosaltres no tenim, que és

TG: Gràcies a vosaltres i continueu endavant.

ENTREVISTA

REPERTORI PROPI

Continua en la pàgina següent

Blues interessant

REPERTORI PROPI

ALUMNAT

Temps de lectura aprox: 7min

Conversa amb Guillem Calpe Almela i Sara Escribano Maeza realitzada, per Anna M. Vèrnia. Dos alumnes formats al CME Rafel Martí de Viciana, en les disciplines de Música i Dansa respectivament, i que ara continuen la seua formació superior en importants Conservatoris. Anna M. Vernia: Expliqueu-me què feu actualment, perquè sé que, Guillem, has superat les proves al Conservatori d’Amsterdam i tu, Sara, vas superar també les proves d’accés al superior de dansa. Guillem Calpe: Actualment estudie oboé, en el que seria l’equivalent europeu al nostre grau superior, al Conservatori d’Amsterdam. AV: I tu, Sara? Sara Escribano: En aquests moments estic realitzant, al Conservatori Superior de Dansa de València, la carrera de coreografia i tècniques d’interpretació de la dansa en l’especialitat de contemporani. AV: Què ha significat per a vosaltres el pas per l’escola de música en el teu cas, Guillem, i per a tu, Sara, en la de dansa? GC: Moltíssim, ja que hi estat pràcticament tota la vida i és el lloc on he aprés la base fonamental de la meua formació musical, especialment pel que fa a l’aprenentatge de l’instrument, però també pel que fa al coneixement d’obres i compositors i de diferents aspectes teòrics. Gràcies a l’escola també he fet bons amics i he tingut l’oportunitat de fer viatges molt interessants (i divertits). SE: El meu pas per l’escola ha significat sobretot disciplina, esforç, constància i il·lusió. Però, sobretot, agraïsc on estic a Henar Fuentetaja, la qual sempre ha cregut en mi i ha fet que jo creguera en mi mateixa i tinguera la força i el valor per seguir endavant en aquest món tan difícil. Finalment, aquest any passat va ser quan vaig començar a prendre contacte amb la dansa contemporània, amb el professor José Giménez, qui va ser el que em va ajudar a preparar les proves del conservatori superior. En fi, el meu pas per l’escola de dansa de Borriana ha estat una infinitat de sentiments i d’experiències, i agraïsc a tot el professorat i companys els seus consells, el fet

d’haver-me animat i haver confiat en mi. AV: Guillem, saps que tenim ara la línia lliure i el conservatori d’ensenyaments elementals. Fes una reflexió sobre la permanència o no de les dues línies, com a alumne, ja que tu has pertangut a les dues, no? GC: Jo sóc partidari de mantenir una sola línia amb unes exigències acadèmiques adequades. Pense que un alumne que no té clar si vol fer de la música la seua professió (situació en la qual, lògicament, es troba quasi tot l’alumnat a tots els conservatoris), tenint problemes per a compaginar la música amb la resta dels estudis, o simplement sense tenir una predisposició massa bona a l’estudi, tard o prompte triarà la via lliure. En la majoria dels casos, llavors, mor el que podria haver sigut un bon músic. L’experiència dels últims anys, i la meua pròpia, prova que en la línia lliure la progressió de l’estudiant queda en molts casos (no sempre) tallada. Tot i això, si preocupa la pèrdua d’alumnat, pense que l’oficialització dels ensenyaments professionals, en la qual ja s’està treballant, atraurà un nombre important de nous estudiants. De tota manera, això fa referència a la línia lliure per a estudiants “joves”, i no a serveis com l’escola d’adults, una de les idees que demostren l’ambició del CME i que no s’ofereix en molts conservatoris oficials. AV: Sara, què va ser determinant perquè et plantejares estudiar aquesta disciplina professionalment? SE: Després d’haver fet dansa contemporània, em va venir de gust també prendre més classes d’aquesta especialitat, compaginant-les amb les de dansa clàssica i ser així una ballarina més completa. AV: Un consell d’acomiadament per a l’alumnat de l’escola. GC: Que gaudisquen de la música i del seu estudi. SE: El meu únic consell és que siguen constants i tinguen força de voluntat, i si realment els agrada aquest món, dediquen tots els seus esforços a això. Per això, el millor és prendre el major nombre de classes que puguen, ser disciplinats i cercar cursets els caps de setmana o quan tinguen vacances perquè puguen prendre més consciència d’altres tipus de dansa amb altres companys i aprendre així noves metodologies.

ALUMNAT

GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma Frédéric Chopin (1810-1849) Introducció El Consell de Govern de Palma va aprovar el passat mes d’octubre declarar el 2010 com Any Chopin per a commemorar el 200 aniversari del naixement del cèlebre compositor polonés que va residir en la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca) des de desembre de 1838 a febrer de 1839, juntament amb l’escriptora francesa George Sand. A més, Balears s’adherirà també a les activitats de celebració de caràcter internacional que impulse el Govern de Polònia i col·laborarà amb les autoritats de la República en la difusió de la figura i obra de Chopin.

Vida i obra Chopin va nàixer el 22 de febrer de 1810, prop de Varsòvia, i va ser el segon de quatre fills d’un pare francés, Nicolas Chopin, i una mare polonesa. Chopin no va ser un director d’orquestra, o un gran compositor, o un gran mestre -a pesar que guanyava sumes importants pels seus ensenyaments- ni tampoc un concertista àmpliament. De fet, representa el curiós fenomen d’un pianista llegendari que va fer aproximadament 30 concerts públics en tota la seua vida. Els èxits de Chopin estan estretament relacionats amb les millores en el piano, en particular l’extensió del teclat. I també era hàbil en l’ús del pedal per a obtenir gradacions de color i sonoritat. Així, en una època en què el piano s’estava convertint en l’instrument solista per excel·lència de la llar i de la sala de concerts, Chopin va idear noves figuracions, va ser un dels creadors de la peça de caràcter típicament romàntic i totes les seues obres inclouen el piano. La popularitat de les obres de Chopin ha donat lloc a una multiplicitat d’edicions. Els règims d’imaginació de Frédéric Chopin per les seues obres per a piano inclouen les següents característiques: concentració en un 22

GUÍA D´AUDICIÓ

dels motius en els preludis i estudis; elaboració de formes de dansa en masurques, valsos, poloneses, el bolero i la tarantel·la, els efectes d’improvisació de piano en les figuracions dels nocturns, l’escriptura vigorosa en les grans obres com scherzos, balades, improvisacions, i la fantasia. Va experimentar amb noves digitacions, amb el polze o el dit menut en notes negres, fent lliscar el mateix dit d’una nota negra a una de blanca, i passant el dit anular més de la quinta. Les innovacions harmòniques de Chopin, sovint amagat davall un lirisme en alça, el col·loquen en peu d’igualtat amb Liszt i Richard Wagner, els quals van ampliar els conceptes convencionals de la tonalitat. No va escriure simfonies, ni òperes , ni quartets de corda, i només un trio (piano, violí i violoncel). A més de les seues dues sonates importants i de dos concerts per a piano, és més conegut per les seues miniatures musicals, moltes de les quals estan dins de l’abast tècnic dels aficionats.

Preludis a Palma Chopin va passar l’hivern de 1838-1839 a Mallorca, on va creure que el seu delicat estat de salut milloraria. Lamentablement, el temps era roí, la salut de Chopin es va deteriorar i el seu piano Pleyel no va arribar fins a una setmana abans d’eixir. No obstant això, el compositor va completar els seus 24 Preludis a Valldemossa, que avui té un museu de Chopin. El preludi representat en el següent musicograma és el núm. 15 del seu Opus 28, titulat més tard “Preludi de la gota d’aigua”, que és un dels més coneguts. Pel seu caràcter dramàtic, que expressa sentiments de profunda desolació, pareix endevinar-s’hi la dolorosa i insistent percussió d’una gota d’aigua sobre l’enervat esperit de Frédéric Chopin.

Ma. José Orellana Pérez Professora de piano

Anomenem preludi un tipus de composició instrumental que, en un sentit literal, sempre precedix un altre moviment (com una fuga), un grup de moviments (com en una suite de danses), o una obra a gran escala (com una òpera). També pot ser un moviment independent. El preludi va nàixer com una improvisació breu del llaütista, organista o un altre músic solista en intentar tocar i afinar el seu instrument. Molts dels preludis independents compostos als segles XVI i XVII posseeixen les característiques d’una improvisació, per exemple, els de John Bull, Girolam Frescobaldi i Johann Pachelbel. Aquesta herència resulta més clara a França, on el preludi no mesurat del final del segle XVII és una interpretació rítmica deixada a la inspiració de l’intèrpret. El preludi va ser poc cultivat a l’època del classicisme però va continuar el seu curs al segle XIX, tant en la forma del preludi i fuga (demostrant la influència de Bach) com en la forma d’obra independent per a piano. La tradició de compondre 24 preludis en totes les tonalitats majors i menors va començar amb Frédéric Chopin, i va seguir amb molts compositors, inclosos Serguéi Rajmáninov, Erik Satie, Benvenuto Busoni, Claude Debussy i Dimitri Xostakòvitx.

GUÍA D´AUDICIÓ

DICCIONARI Organitza les lletres remarcades i trobaràs a un cantant conegut com el rei del pop... ABREU, José Antonio.

(Veneçuela, 1939). Considerat una de les icones culturals i musicals de Veneçuela. Va fundar i va dirigir l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar (OSSB), així com també l’Orquestra Simfònica Nacional Juvenil (1975) i la Fundació de l’Estat per al Sistema Nacional d’Orquestres Infantils i Juvenils (FESNOJIV), que és una xarxa d’orquestres infantils, juvenils i cors que involucra prop de 250.000 joves músics. BARENBOIM, DanieL (Buenos Aires, 1942). Músic argentí de família jueva d’origen rus, nacionalitzat israelià i espanyol, i amb la ciutadania palestina. Va aconseguir la fama com a pianista, encara que amb posterioritat ha obtingut gran reconeixement com a director d’orquestra, faceta per la qual és més conegut. Des de la creació de la Fundació Barenboim-Said, els seus projectes han anat guanyant pes i transcendència en el marc de la formació a través de la música. BOCCA, Julio. Ballarí argentí, una de les figures més destacades del ballet clàssic al seu país. Ha actuat com a artista convidat en les més prestigioses companyies de dansa clàssica i contemporània, com el Ballet del Bolxoi, el Ballet del teatre Kirov, el Royal Ballet i les companyies de Twyla Tharp i de Mark Morris. DUDAMEL, Gustavo Adolfo Ramirez. (Veneçuela, 1981). Jove músic i director d’orquestra. Es va educar sota el Sistema d’Orquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela. El 1999, el van designar director de música de l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar, l’Orquestra Nacional de la Joventut de Veneçuela. DYLAN, Bob. (Minnesota, 1941). Cantant i poeta nordamericà. Ha estat, durant cinc dècades, una de les grans figures en la música popular, sent considerat un dels compositors i músics més influents i prolífics del segle XX. Molts dels més cèlebres treballs de Dylan daten de la dècada de 1960, en la qual es va convertir en un cronista informal dels conflictes nord-americans. Algunes de les seues cançons es van convertir en himnes antibel· licistes. ETNOMUSICOLOGiA. És l’estudi de la música en el seu context cultural. Originalment va ser anomenada musicologia comparada, i és ubicada com una disciplina auxiliar de l’antropologia i l’etnologia. Jeff Todd Titon l’ha anomenada “l’estudi de la gent fent música”. Concebuda normalment com l’estudi del patrimoni cultural de pobles no occidentals, en la seua més àmplia extensió 24

DICCIONARI

inclou l’anàlisi de la música occidental des d’una perspectiva antropològica.

K-BALLET. és una companyia de ballet japonesa. L’empresa va començar el 1999 i des d’aleshores ha celebrat aproximadament 50 actuacions anuals. L’activitat de KBallet va ser reconeguda internacionalment el juliol de 2004, quan el grup de ballet va ser convidat a Nova York Metropolitan Opera House amb el Royal Ballet, una de les companyies de ballet més importants del món. [1] El president d’honor és actualment un ballarí de renom, Sir Anthony Dowell.

NOU REALISME. Moviment artístic fundat el 1960. Els artistes recuperen els objectes de la societat per a fer relíquies, símbols potents del consum. Es constata també la desaparició del material noble, els nous realistes ja no utilitzen bronze o pedra, sinó xapa o ciment, materials industrials OFFENBACH, Jacques (Alemanya, 1819 - França, 1880). Fou un compositor i violoncel·lista alemany, nacionalitzat francés, creador de l’opereta moderna i de la comèdia musical. Va ser un dels compositors més influents de la música popular europea del segle XIX.

OP-ART, O ART ÒPTIC. Moviment pictòric nascut als Estats Units l’any 1958. Va nàixer d’un grup d’artistes que pretenien crear il·lusions òptiques en les seues obres. Després d’això el terme es va adoptar com el nom oficial d’aquest moviment. RAMÍREZ, GustAvo. Més de 25 dels seus treballs formen part del repertori de: Győri Egyetértés Torna Ballet (Hongria), Nederlands Dans Theater 2 (Holanda), IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre (Barcelona), Ballet de Teatres de la Generalitat Valenciana, entre d’altres.

SURREALISME. És un moviment artístic i literari sorgit a França a partir del dadaisme, en la primera meitat del segle XX entorn de la personalitat del poeta André Breton. Buscava descobrir una veritat, amb escriptures automàtiques, sense correccions racionals, utilitzant imatges per a expressar les seues emocions, que mai seguien un raonament lògic. La solució al diccionari anterior és: José Iturbi.

WEBS D’INTERÉS 1

Instituto Internacional de Eutonía

Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana

Instituto Internacional de Eutonía

El terme Eutonia, creat per Gerda Alexander, designa el to just o, més aviat, harmoniós. Amb aquesta expressió cal comprendre la recerca d’una adaptació constant, en funció de les situacions (moviments o postures) de la funció tònica. Podem caracteritzar l’Eutonia com un treball de progressiva consciència corporal, en el sentit que en un procés relativament lent en el temps es va produint certa afinació en la percepció. http://www.institutoeutonia.org/

Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana

Amb l’única finalitat d’ajudar, defensar i orientar totes les associacions federades que d’una manera altruista treballen per la cultura tradicional dels nostres pobles i comarques. http://www.folklorecv.com/indexv.php [Consulta: 11 setembre 2009]

[Consulta: 9 setembre 2009]

Sul Ponticello

artelista.com

Sul Ponticello

artelista.com

Revista en línia gratuïta sobre música i art sonor en la qual es pretén oferir un espai crític de reflexió sobre l’art musical del nostre temps i la seua relació amb altres disciplines, intentant donar veu a temes que no apareixen en l’aparador mediàtic convencional. http://www.sulponticello.com/

Es tracta d’un directori d’art on trobaràs enllaços molt útils, així com informació de concursos i beques. Entre les categories de recerca hi ha: pintura, escultura, gravat... http://www.artelista.com/ [Consulta: 29 octubre 2009]

[Consulta: 16 octubre 2009]

1arte.com

Teoria Musical

1arte.com

Teoria Musical

És el resultat de moltes hores de feina, dedicació i entusiasme de tots qui formen 1arte.com. Departament d’art, màrqueting, disseny i programació. Navega per aquest web i t’assabentaràs de molts enllaços interessants. http://www.1arte.com/concursos.php

Naix a causa de la dificultat d’aprenentatge de teoria de la música a la xarxa. Aquest projecte no substituirà la teoria de les lliçons de música, només vol proporcionar exercicis que poden ajudar amb la teoria que ja ha aprés. Aquests recursos són d’utilitat per a estudiants de música en el desenvolupament de les seues habilitats bàsiques. http://www.teoriamusical.net/

[Consulta: 29 octubre 2009]

Institut del Teatre

Aulaintercultural

Institut del Teatre

Aulaintercultural

És una institució cultural amb una llarga trajectòria històrica de dedicació a la formació de diverses especialitats de les arts escèniques i a la documentació, la investigació, el foment i la difusió del fet teatral. http://www.institutdelteatre.org

Informació i recursos sobre interculturalitat. Suport per a professors a les aules d’ensenyament. Suport al professorat. http://www.aulaintercultural.org [Consulta: 20 novembre 2009]

[Consulta: 19 novembre 2009]

WEBS D´INTERÉS

ESPECIAL 20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 5min

Gustavo Ramírez Sansano Fotografia: Germán

Ballarí, professor, coreògraf i director de la seua pròpia companyia. El seu salt a la coreografia va arribar acompanyat del guardó Ricard Moragas de Barcelona que va guanyar en 1997 amb l’obra Fetos. La seua dilatada trajectòria creativa es reparteix en diverses agrupacions internacionals que contenen en els seus repertoris obres del jove artista. Alguns exemples són la Luna Negra Dance Theater de Chicago, l’Hamburg Ballet, l’Abcdance Company, el Nederlands Dans Theater 2, el Ballet de Carmen Roche i el de Teatres de la Generalitat Valenciana. Mestre invitat en diverses formacions i centres, Gustavo Ramírez Sansano dirigeix la seua pròpia companyia des de 2002, Proyecto Tito Yaya. 1. Conta com vas començar.

5. Quins obstacles has trobat en la teua formació?

En un principi, vaig començar participant en uns festivals que

Hi havia coses difícils, una i molt important era el tema eco-

hi havia al meu poble en què els xiquets feien playback, i ma

nòmic, perquè els meus pares no tenien massa diners per a

mare m’hi va portar. El primer any em van tirar literalment da-

costejar tot allò, i una altra, quan estava a Almoradí, al matí em

munt de l’escenari i vaig fer una cançó de Miguel Bosé, em

passava tot el dia cursant el batxillerat i, en acabar, a les classes

vaig posar a moure’m… a partir d’aquell any, ma mare ens

de dansa. Després, més tard, a Barcelona amb Caremia More-

agafava, als meus germans, als meus cosins i a mi, i ens dedicà-

no, també vaig tenir un moment difícil de superar, treballàvem

vem a participar divertint-nos en aquells festivals, per la qual

durant tot el dia: matí, vesprada i entrant la nit.

cosa es pot dir que vaig xafar uns escenaris abans d’entrar en

6. Com aconseguires superar-los?

una escola de dansa. (Gustavo riu recordant aquells moments

En el tema econòmic, el meu avi va vendre coses i alguna hi-

i el que hi ocorria) Com que jo era una persona que no parava

poteca va haver-hi. I pel que fa a adaptar-me al sistema aquest

de ballar, unes amigues de ma mare portaven les seues filles

de la dansa, finalment em vaig adonar que, per a continuar

a una escola al poble del costat, a l’escola de Joseta, i allí vaig

fent això, havia de dedicar tot el temps del món.

estar durant 4 o 5 anys fent el que fan tots els xiquets en una

7. Qui et va donar l’oportunitat de començar a ballar pro-

escola així.

fessionalment?

2. Motiu pel qual vas seguir estudiant, quan i per què.

A Barcelona vaig ballar amb Roberto Alonso, en el Ballet Con-

Va ser a l’escola on estudiava des de menut fins a l’edat de la

temporani de Barcelona, vam fer altres coses, però el primer

poca-solta, moment en què va començar una xicoteta crisi en

contracte anual va ser amb la companyia de Víctor Ullate a

què tot em feia vergonya i que després superaria per a pren-

Madrid.

dre’m més seriosament el ball. La meua professora de llavors

8. Amb quines companyies has ballat?

em va animar a anar-me’n a una altra escola en què pogue-

Amb el Nederlands Dans Theater (l’Haia, Holanda) i amb Hub-

ra estudiar amb més profunditat dansa. I va ser llavors quan,

bard Street Dance (Chicago, EUA).

gràcies a Asun Noales, me’n vaig anar a Barcelona a continuar

9. Quan vas descobrir la coreografia?

estudiant. Vam fer les proves en l’Institut del Teatre i ens van

Coreografiava des de sempre, va ser a l’edat de 15 anys quan

agafar per a seguir la formació allí.

vam reprendre de nou el festival de xiquets a Sant Fulgenci i

3. On t’has format i amb qui?

ens van demanar a una xiqueta i a mi que muntàrem els es-

Doncs, com ja he dit, a l’escola de Joseta que hi ha a Almora-

pectacles però ja sense playbacks, ara ballant. Estàvem un mes

dí, al Conservatori d’Alacant, on em van donar una matrícula

assajant i muntàvem el festival. A partir de llavors he tingut

d’honor (Gustavo torna a riure en recordar el rang acadèmic), i

la gran sort que, en cada lloc on he ballat professionalment,

a l’Institut del Teatre de Barcelona; després d’allí vaig passar a

he tornat per a posar en escena peces muntades per mi in-

Víctor Ullate a Madrid.

interrompudament. En l’Institut del Teatre em concedien po-

4. Has pensat alguna vegada deixar-ho tot i fer una altra

sar tots els anys les meues peces en escena, quan estava amb

cosa? Durant la teua formació, vas pensar alguna vegada

Ullate vaig guanyar el concurs Ricard Moragas, Ullate també

abandonar-ho tot i dedicar-te a altres ocupacions?

em va permetre fer coses, en el NDT participava en els tallers

Alguna vegada féiem la broma aquella de: no se si voldré ba-

coreogràfics de la companyia, a Chicago va ser on vaig fer la

llar, però el que sí que sé és que no vull estudiar. (I torna a riure

meua primera coreografia professional per a llatí, etc.

recordant les pilleries adolescents.) 26

20 RESPOSTES

ESPECIAL 20 RESPOSTES

10. Per a quines companyies has realitzat alguna peça i

16. Amb un reconeixement mundial series feliç?

on?

A mi m’agrada el famoseig de la dansa contemporània, per

Honestament, m’agrada treballar en els llocs on ja he treballat

això mateix, perquè no eres conegut fora del món professio-

almenys una vegada, els ballarins ja coneixen el meu treball

nal. Pina Baush era molt coneguda dins de la professió, però el

després d’una primera experiència, i conec els ballarins i ja sé

famoseig nostre és un famoseig de respecte i d’admiració que

el que vull traure de determinades persones. Això fa que el

m’agrada molt més que el que es mou en altres medis.

treball fluïsca més.

17. Alguna cosa que no sapiem?

11. On t’agradaria viure?

Mai he sigut capaç de parlar en públic relaxadament i la pri-

M’agradaria viure ací (ens trobem a Elx) o a València o a Ala-

mera persona que em va convidar a fer classes em va donar

cant, però em fa la sensació que no serà així…

l’oportunitat que jo estiguera parlant davant de persones

12. Què diries a l’alumnat de Borriana que somia dedicar-

sense problemes. Realment em costa parlar en públic, en una

se algun dia a la dansa?

roda de premsa, en un altre tipus d’acte, em costa, però en una

Que primer ho intenten, que no es donen com un veredicte

classe o en un assaig, tot al contrari, a vegades he de callar,

primer de tot. Si alguna cosa he aprés en aquesta carrera és

perquè m’enrotlle massa.

que les coses més estranyes poden passar, he vist persones en

18. Què has sentit en ser nomenat director artístic d’una

NDT, per exemple un ballarí que s’anomena Avon Earharper,

companyia tan important?

americà, que no hauria passat les proves ni en l’Institut del

Doncs, com que ha sigut un procés des de fa ja alguns me-

Teatre, i és un ballarí que ha trobat la seua manera de ballar

sos que m’ho van proposar, diguem que no ha sigut ara una

i posar-la al servei de totes les coses, d’una forma específica.

sorpresa. M’he anat fent a la idea a poc a poc. Però em vaig

Per això, si un vol, cal seguir intentant-ho perquè potser podrà.

alegrar molt sobretot perquè se m’està donant l’oportunitat

13. Algú que t’haja deixat una empremta? Parla’ns d’algú

de treballar d’una manera diferent, sense els problemes eco-

(algun professor o coreògraf, pintor, músic...) que t’haja

nòmics de què m’he d’estar preocupant i ocupant en aquests

deixat empremta professionalment, com ha influït en tu

moments. Serà una bona oportunitat per a dedicar-me a crear

i en el teu treball.

sense pensar en assumptes com ara posar un linòleum o coses

Totes les persones que han estat amb mi, prop, que m’han to-

per l’estil.

cat, m’han deixat una empremta bona i una empremta roïna. Però una persona que m’inspira molt i que és una persona que

19. Com organitzaràs la teua vida a partir d’ara, vivint a Chicago?

sap unir totes les arts en el seu treball i pegar-los una sacsada

Viuré allí a Chicago, no deixaré de venir a veure-us però estaré

i crear és Bior, per a mi és com el Bach del nostre temps però

establit allí, també podeu venir-hi vosaltres. (I Ramírez contí-

molt més complet, amb més saviesa i… És una altra època,

nua rient amb la simpatia que el caracteritza.)

no?... Jo sent la seua música i em pareix… (fa un gest com d’in-

20. Què penses dels ensenyaments artístics?

creïble)... i viatge. Tot el que ella diu, com pensa, com veu les

Tot el que siga educar, i sobretot creant i potenciant les sensi-

coses, sentir-la parlar... és molt inspirador.

bilitats, en definitiva és tenir l’ànima plena i això et farà més fe-

14. Quins són els teus projectes més immediats?

liç i et permetrà ser més creatiu, benvinguts els ensenyaments

Una producció que tenim amb el Mercat de les Flors de Bar-

artístics.

celona, que s’anomena Lo que no se ve i que s’estrena al març del pròxim any. Després tinc una creació amb tres companyi-

BOMBA INFORMATIVA

es hongareses que són estables en el país: la de ballet i dues

A l’octubre va arribar la gran notícia: un valencià és des d’ara

de modernes, crearé una part de les tres parts de la Comèdia

director artístic d’una de les més prestigioses companyies

de Dant, “El Paradís”. Després tinc a Munic una creació per al

americanes luna negra dance theater names gustavo ramirez sansano as new artistic director

Garden Claps (Stard Theather). I en la Companyia Nacional de Gal·les he de fer una altra creació. 15. I el teu projecte personal?

Rep les nostres felicitacions i bons desitjos en aquest projecte

Vull intentar trobar una infraestructura per a poder treballar

que comences i sobretot ja saps on estem quan decidisques

com a mi m’agrada, amb gent com Mónica Cervantes que em

tornar. Gràcies pel teu treball i per ser com ets, Gustavo.

dóna la possibilitat de continuïtat, de no haver de tornar a començar i de seguir construint alguna cosa amb ella i amb tots els ballarins que repeteixen (assagen) òbviament.

Paco Bodí Martínez Conservatori professional de dansa José Espadero d´Alacant

20 RESPOSTES

MACROPOLÍTIQUES CULTURALS Temps de lectura aprox: 8min

Es tracta de reflexionar sobre les pràctiques culturals contemporànies i sobre les formes d’actuar des de la gestió cultural per a aconseguir una major incidència en el context ciutadà. bé la seua capacitat d’actuar com a catalitzadors per a La democratització de la cultura i el lliure accés dels atraure inversors, la qual cosa, al seu torn, genera miciutadans a aquesta ha sigut probablement el principal llores estructurals -de transport, habitatge, etc.- i nous objectiu de les polítiques culturals dels països occidenllocs de treball. No obstant això, molts d’aquests càlculs tals durant la segona meitat del segle XX. Es va entendre estan basats en una perspectiva purament econòmica que no sols l’accés a la cultura era un dret ciutadà, sinó que dóna prioritat als impactes físics i de negoci sobre que l’extensió de les pràctiques culturals contribuiria a possibles efectes culturals i socials. la cohesió social i constituiria un índex del benestar de determinada població. Democratitzar no és, no obstant En els últims anys la cultura s’ha transaixò, sinònim de massificar, i encara que Ciutats interessades en format en un element central en les esla cultura de masses siga un fenomen paral·lel al procés democratitzador, la la gestió de macroesde- tratègies de màrqueting urbà i, de forma seua potenciació no pot constituir l’ob- veniments argumenten especial, en les polítiques turístiques que l’han pres com un factor diferencijecte de cap política democràtica. que aquesta experial que permet dotar les destinacions de ència comporta grans productes singulars. La tematització s’ha L’obtenció o creació d’esdeveniments de beneficis per a les convertit en un element clau en les polígran format o macroesdeveniments s’ha tiques i programes de desenvolupament convertit en un objectiu clau de la políticomunitats locals. local, siga associada als recursos patrica de regeneració i promoció de ciutats monials (centres històrics o conjunts monumentals) o que aspiren a mantenir o incrementar la seua projecció als pols de producció i creació artística (districtes cultuinternacional. Un macroesdeveniment es caracteritza rals), així com a l’organització de macroesdeveniments pel seu caràcter temporal, la seua capacitat d’atraure culturals, ja siguen específics (capitals culturals, fòrums un gran nombre de participants amb nacionalitats molt de les cultures...) o associats a un altre tipus d’esdevenidiverses i la seua capacitat d’atraure l’atenció de mitjans ments (exposicions universals, jocs olímpics...). de comunicació amb ressonància global. Aquesta s’emmarca dins de les estratègies de posicionament de les ciutats en un ambient de creixent competitivitat on l’oci juga un paper fonamental. La cultura juga ací un rol diferenciador en el marc de la configuració de les polítiques urbanes ja que pot configurar-se com a motor econòmic de desenvolupament.

EQUIPAMENTS, CAP AL CONTENIDOR SENSE CONTINGUTS?

Ciutats interessades en la gestió de macroesdeveniments argumenten que aquesta experiència comporta grans beneficis per a les comunitats locals. Així, se sosté que aquests són una eina clau en la projecció d’imatges de la ciutat i l’atracció de turisme gràcies al nivell d’atenció mediàtica que els rodeja. Això explica tam28

ASSOCIACIONS CULTURALS

Els museus, com a inequívoc paradigma dels equipaments culturals contemporanis i, entre els museus, els museus d’art contemporani com a contradictori paradigma dels equipaments patrimonials contemporanis, reflecteixen a la perfecció la tendència cap a la inversió del protagonisme entre el contenidor i el contingut en els espais per a la cultura d’última generació. Si els museus tradicionals eren semblants entre si en la seua concepció arquitectònica, albergant cada un en el seu interior tresors distints, els museus contemporanis d’art

modifiquen aquesta tendència: tot i ser les seues col· leccions, quan n’hi ha, relativament semblants al llarg i ample d’aquest món -quelcom de Barceló, Basquiat, Beuys, Boltanski... en estricte ordre alfabètic-, la seua singularitat inequívoca radica en el caràcter monumental del seu edifici o continent, normalment fruit d’una firma arquitectònica de reputació inqüestionable. El museu, en conseqüència, en tant que equipament, deixa de ser un instrument per a convertir-se en un monument, una fita en l’espai i en el temps d’un valor simbòlic mil vegades superior al seu valor material, funcional o d’ús.

LA FESTIVALITZACIÓ DE LES CIUTATS L’objecte cultural que més s’acosta a les funcions que acompleix la cultura en les societats contemporànies són els grans festivals culturals, perquè pretenen atendre el triple objectiu d’atracció massiva de despesa cultural, confecció d’una nova imatge urbana i servir de factor de creativitat i progrés de la societat civil. En aquest moment assistim a una proliferació sorprenent d’espectacles i certàmens culturals organitzats tant en l’àmbit urbà com rural, en un context de festivalització d’enclavaments entés com a estratègia de desenvolupament econòmic i d’impuls territorial. L’experiència més refinada en aquest sentit potser siga el fenomen de les Ciutats Europees de la Cultura, on les expectatives de transformació i canvi que es generen per a la ciutat excedeixen àmpliament els objectius estrictament culturals que es persegueixen amb la mateixa organització de l’esdeveniment. Els orígens de la iniciativa de la Capitalitat Europea de la Cultura van ser bàsicament de tipus cultural, perquè es va plantejar com una manera de ressaltar la identitat europea a través de la cultura; però a poc a poc s’ha

anat orientant cap a una oportunitat de rendibilització, en el més ampli sentit, i d’un esdeveniment de caràcter cultural.

CAPITALS EUROPEES DE LA CULTURA La designació de Ciutat Europea de la Cultura constitueix un fenomen mediàtic i institucional de notable importància. En primer lloc, perquè la nominació adquireix una gran transcendència, almenys a escala nacional i europea, de manera que les ciutats i països competeixen per aquesta designació, amb l’afany d’acreditar una imatge cultural i un posicionament adequat en el sistema urbà de ciutats de l’entorn europeu. I, en segon lloc, perquè l’organització institucional aconsegueix un grau de complexitat elevat, tant pel que representa la mateixa programació cultural de l’esdeveniment, cada vegada més diversa i àmplia, com pel que suposa d’intent de rendibilització econòmica a mitjà i llarg termini de la nominació i de l’adquisició d’aquest valor intangible, de manera que les fórmules institucionals de gestió generalment impliquen la participació compartida de diverses administracions i agents econòmics privats, amb experiències interessants i cada vegada més importants en els terrenys de mecenatge empresarial i de participació de la societat civil a través d’organitzacions de voluntariat.

SOBRE LA CULTURA DE MASSES La revolució tecnològica, juntament amb la generalització del temps lliure i la concepció de l’oci com un dret sociolaboral, ha fet possible la massificació de la cultura. Aquest accés generalitzat de la població a les manifestacions culturals ha contribuït a transformar-les. • En primer lloc, ha fomentat la trivialització -almenys aparent- dels missatges, de manera que siguen més fàcilment accessibles. ASSOCIACIONS CULTURALS

MACROPOLÍTIQUES CULTURALS El gran perill inherent en aquest tipus d’esdeveniments és la temptació de sobreemfatitzar els aspectes més efímers (però normalment més atractius) per damunt dels elements complexos, difícils de finalitzar La revolució tecnolò- a temps per a l’esdeveniment però possiblement més significatius i duradors. gica, juntament amb Aquest problema és evident quan el la generalització del projecte és utilitzat com una gran camtemps lliure i la con- panya de màrqueting de ciutat destinacepció de l’oci com un da a l’atracció del turisme a curt termini sense incorporar un plantejament que dret sociolaboral, ha fet tinga sentit una vegada l’esdeveniment possible la massificació ha finalitzat.

• En segon lloc, ha imposat una acceleració del tempo cultural sense precedents: avui els corrents artístics i intel·lectuals són com mai efímers i se succeeixen en una carrera frenètica de –ismes. La voracitat del consum cultural de masses exigeix la contínua renovació de l’oferta, causant una certa sensació de saturació, d’esgotament creatiu, que obliga a continus revivals, a periòdics retorns al primitivisme com a forma de regeneració, a la busca d’elements culturals exòtics i la seua mescla amb les fórmules habituals d’expressió, etc.

de la cultura.

PER A CONCLOURE La cultura s’està convertint cada vegada més en un factor de regeneració urbana quan no de competència entre les ciutats, que veuen en la recuperació dels seus elements del patrimoni històric i en la dotació de noves infraestructures culturals una forma d’atracció de nous visitants i potser nous residents, així com una manera d’acumular atributs de diferenciació amb altres enclavaments i altres territoris. Aquesta tendència ha sigut especialment notable entre les ciutats industrials en declivi (Glasgow i Bilbao) que necessitaven desplaçar la base de les seues economies de la producció al consum de serveis, així com la urgència de la remodelació de les seues estructures urbanes. No obstant això, en l’actualitat, aquest fenomen constitueix un comportament generalitzat en totes les ciutats, que veuen en l’arquitectura d’autor i en les noves dotacions culturals una nova mitologia amb què il·lustrar les guies de viatge, un element d’atracció de capacitat de despesa i un factor de canvi de la imatge urbana més atractiva i representativa de la qualitat de vida. Cada vegada més els esdeveniments de gran format posen un èmfasi explícit en les seues dimensions culturals. En general, és important reconéixer que grans esdeveniments de naturalesa temporal poden ser un gran estímul cultural per a les ciutats amfitriones. La seua capacitat de convocatòria, tant pel que fa a audiències com a inversions per part d’organismes públics i corporacions privades, ofereix el context idoni per a establir objectius comuns i accelerar projectes.

NOTÍCIES

El gran repte per als gestors de cultura és desenvolupar un marc d’actuació realista al mateix temps que ambiciós, que sàpia distingir entre finalitats (culturals) i mitjans (econòmics) abans d’establir prioritats. F. Xavier Cantos Aldaz Director CME RMV

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES GARCÍA GARCÍA, Beatriz. “La dimensión cultural de los macro-eventos en el 2004. Potenciales y limitaciones para una experiencia sostenible”. Boletín de Gestión Cultural no 6: Gestión Cultural , 2004[en línia] http://www.gestioncultural.org [consulta: 25 de març de 2007] GUASCH, Ana María “Micropolíticas. Arte y cotidianidad 2001-1968”. Impasse 4: exposicions d’art contemporani: importància i repercussió en l’art espanyol. Lleida: Ajuntament de Lleida i Centre d’Art la Panera, 2004. HERNÁEZ, Carmen. “El festival como motor cultural: el caso actual”. Cultura, Desarrollo y Territorio. III Jornadas Iniciativa privada y sector público en la gestión de la cultura. Vitòria: Xabide, 2001. HERRERO PRIETO, Luís César. “Impacto económico de los macrofestivales culturales: reflexiones y resultados”. Boletín Gestión Cultural no 6: Gestión Cultural, 2004. [en línia] http:// www.gestioncultural.org [consulta: 25 de març de 2007] MIRALLES I VENTIMILLA, Eduard. “Cultura y economía: ¿el síndrome de Estocolmo?” Cultura, Desarrollo y Territorio. II Jornadas Iniciativa privada y sector público en la gestión de la cultura. Vitòria: Xabide, 1999. TRESSERRAS JUAN, Jordi. “La tematización cultural de las ciudades como estrategia de desarrollo a través del turismo” Boletín de Gestión Cultural no 6: Gestión Cultural , 2004 [en línia] http://www.gestioncultural.org [consulta: 25 de març de 2007] VAQUER CABALLERÍA, Marcos. Estado y Cultura: la función cultural de los poderes públicos en la constitución española. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces, SA, 1998.

INFORMACIÓ ACTIVITATS 2n Trimestre CURS 2009/2010 Curs de fotografia digital i maneig de càmera i photoshop.

30 hores lectives: Divendres de 18.30 – 22.00 Dissabte de 10.00 – 14.00 Febrer 2010

www.cmeviciana.es/cursfotografia

SETMANA CULTURAL Març, del 24 al 27 i del 29 al 31 MÚSICA 20 de gener i11 de febrer, Recitals a l’Auditori. 13 de febrer, Trobada d’Escoles de Dolçaina i Tabal 27 de febrer, Intercanvi, amb l’Escola de Música La Lira, de Vila-real.

DANSA Gener Taller de confecció de Dansa del Ventre Stage de vídeo dansa Dansada de San Antoni de Balls Tradicionals Valencians Febrer 9è Encontre de Ensenyances Elementals de Dansa II Mostretra de Folklore València

Març Trobada juvenil i Dansada infantil de Castelló Bureo a Burriana Stage de vídeo dansa ART Connecta´t a l’art, 10 de febrer L’art i les noves tecnologies del 8 al 12 de febrer

NOTÍCIES Benvinguts a l’Art

El 18 de desembre l’alumnat de l’assignatura de trompeta va rebre al CME els companys de l’Escola de Música de L’Alt Palància, a més de tindre el plaer de comptar amb la presència del professor de trompeta del Conservatori d’Elx, Vicent Alberola, didàctic de la trompeta amb varies publicacions al seu haver.

L’EMM, l’EMD i el TAP, s’han unit una vegada més per donar la benvinguda a un nou curs, essent en aquesta el professorat qui provocava artísticament al públic assistent, fent-lo partícip

Prop de 80 alumnes juntament amb el seu professor, Ricardo Castelló García, coordinador de Gent Gran de l’EMM van gaudir el passat 2 de desembre El huesped del sevillano, Sar-

de les activitats desenvolupades.

suela de J.Guerrero, al Teatre Principal de Castelló.

Jornades a Còrdova

Arts Plàstiques

A finals de novembre i en el marc d’unes jornades nacionals d’Escoles Municipals de Música, desenvolupades a Còrdova, el CME va mostrar la seva tasca docent, esdevenint com a un dels projectes educatius capdavanters allí mostrat. Van assistir professionals de 71 escoles de música de 30 províncies de 12 Comunitats Autònomes d’Espanya i membres de corporacions locals. El nostre director, F. Xavier Cantos, que participà com a ponent va rebre les felicitacions d’altres directors i del

Mostra Betlem 2009

Lliurament · 13è Concurs Postals Nadalenques

Dansa

propi ministeri d’educació. Enhorabona a tots qui formeu part.

El 15 de desembre va tindre lloc un taller anomenat Tant grans

Música

nals valencians a la residència de la tercera edat de Borriana.

com la dansa, demostració de dansa oriental i balls tradicio-

El Conservatori Abel Mus i l’EMM Pasqual Rubert, van oferir el 15 de desembre el Concert de Nadal. L’alumnat va transmetre nivell tècnic i qualitat interpretativa, captivant al públic assistent.

INFORMACIÓ