Àgora Jove 2020
Conreem alternatives per a la justícia ecològica
Memòria Àgora 2020
ÀGORA JOVE 2020 2
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Plaça Cardona 1-2, 1r pis. 08006 Barcelona (+34) 93 368 30 80 consell@cnjc.cat www.cnjc.cat
Edició: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 2020 Secretariat: Guillermo Chirino Coordinació tècnica: Queralt Ayuso Casajuana
Des de condicions meteorològiques extremes i augment de les precipitacions fins a la sisena extinció massiva d’espècies en el nostre planeta, passant per un dràstic augment en malalties respiratòries i cardiovasculars o la crisi de les refugiades climàtiques. És impossible intentar amagar els signes de l’emergència ecològica en la qual ens trobem.
Memòria Àgora 2020
INTRODUCCIÓ
”Durant molt de temps se’ns va fer creure que la destrucció ambiental era el preu que havíem d’estar disposades a pagar per tal de poder viure en societats de benestar.” Tanmateix, aquesta anàlisi ja no és creïble; alhora que s’està destruint la naturalesa, els nostres sistemes socioeconòmics estan fallant, i les desigualtats s’han profunditzat en tots els eixos de dominació - gènere, classe, procedència… - i les dinàmiques que expulsen i aïllen a persones de la societat estan adquirint una velocitat vertiginosa. Ens trobem a un punt crític i és per tant necessari visibilitzar que l’emergència climàtica és producte del nostre sistema extractivista i necrocapitalista, que prioritza el benefici econòmic d’unes poques persones a sostenir la vida de la majoria. La lògica del creixement productiu il·limitat en un planeta amb recursos finits ha portat a la biosfera a un punt crític. Mostra d’això és que en l’actualitat tan sols 100 empreses privades siguin les responsables del 70% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic. Mentre els qui més gasos emeten són els que més es lucren d’aquesta praxi, els que sofrim les conseqüències vivim a la mercè del seu lucre. En aquest sentit, les joves som un dels col·lectius que patirà amb major intensitat aquestes alteracions ambientals. Tenim evidències de com la contaminació perjudica directament la salut de les joves: Des d’afectacions al rendiment escolar a les zones amb major concentració de CO2 fins a l’augment d’al·lèrgies, patologies respiratòries i altres malalties, les quals poden acabar produint la mort.
3
ÀGORA JOVE 2020
”Davant d’aquesta situació de crisi sistèmica que afecta les nostres vides, i donada la inacció de les institucions i governs, les joves fem un pas endavant per exigir i construir solucions sostenibles. Reclamem el nostre dret a decidir sobre el nostre present i futur, sense excuses ni greenwashing.”
4
El moment d’actuar és ara i per això des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) hem donat suport a la formació crítica de les joves durant l’Àgora Jove 2020. Durant aquestes jornades, hem repensat el sistema des d’una perspectiva ecofeminista, conegut models alternatius de consum, après com organitzar-nos col·lectivament a través de l’activisme ecologista, i reflexionat sobre els canvis que volem veure al nostre voltant. A partir d’aquí, continuarem dotant-nos d’eines i teixint xarxa per desafiar el poder i protegir la vida.
Guillermo Chirino, president del CNJC i Secretari referent per la justícia climàtica.
Reflexions Capitalsme vs vida
Experiència Cooperatives
6
10
Visió Activistes ecologistes
Mesures d’actuació Recursos
Les reflexions que van sortir de la xerrada Capitalisme vs Vida, sobre com repensar el sistema des de l’ecofeminisme i amb una visió interseccional
La visió de tres activistes ecologistes sobre els reptes i dilemes que rodegen el món activista i el rol de les joves
18
Memòria Àgora 2020
En aquesta relatoria trobem:
L’experiència de tres cooperatives d’energia, mobilitat i serveis financers pel que fa a les barreres que es troben al plantejar alternatives sostenibles i les estratègies que utilitzen
Un conjunt de mesures d’actuació pel canvi pensades per les joves Una llista de recursos per continuar aprenent: llibres, referents que ens inspiren, fonts d’informació, i projectes i cooperatives pel canvi
24 26
5
ÀGORA JOVE 2020
01
CAPITALISME VS VIDA
Durant la primera sessió, Vanessa Álvarez de la Red Ecofeminista ens va guiar per la complexitat per tal d’entendre perquè el sistema capitalista i model neoliberal actual suposen un repte per a la vida i com podem repensar-los des de l’ecofeminisme.
Analitzem les crisis actuals. Quins reptes se’ns presenten? CRISI A ESCALA GLOBAL. Veiem l’augment de desplaçaments forçosos de comunitats senceres com passa a Síria o amb totes les persones que intenten creuar de Mèxic als Estats Units i es preveu que això vagi augmentant… CRISI SANITÀRIA. No sorgeix del no-res. La covid, la grip aviar o les vaques boges, totes tenen en comú l’abús i extractivisme dels bens comuns naturals, béns que no ens pertanyen. El virus sorgeix als mercats de Wuhan, però no es parla de les condicions d’aquests mercats on es troben moltes espècies vives diferents, en contacte molt estret i condicions d’insalubritat que sumades a sistemes immunitaris deprimits faciliten que els virus pugin passar d’una espècie a una altra. Això és cada cop més comú perquè cada cop hi ha menys corredors ecològics i les espècies no poden desplaçar-se d’un lloc a l’altre, fragmentant els nostres ecosistemes. Però parlar d’això implicaria adoptar una visió antiespecista que entengués que totes les espècies estan al mateix nivell i el lobby càrnic té molt poder… CRISI ECOLÒGICA. Implica la pèrdua de biodiversitat necessària perquè la vida sigui possible. És producte del nostre model de vida, producció i consum que explica que només el 4% d’espècies (animals humanes i no humanes i vegetals) siguin salvatges i el restant 96% siguin domesticades. Aquesta pèrdua no és només d’animals extingits, és també de possibilitats de noves vacunes o medicaments que surten d’ecosistemes ja molt degradats. La pèrdua de biodiversitat atempta contra la nostra supervivència.
6
CRISI ECONÒMICA. L’arrosseguem des de 2007-2008 i s’hi suma l’actual. Tenen en comú la precarització del sistema i la vida de les persones i l’explotació dels béns comuns naturals a través d’una “uberització” de l’economia amb plataformes que apel·len a l’economia col·laborativa però que realment només aprofundeixen en el sistema neoliberal. CRISI CLIMÀTICA. Tot i la magnitud, no hi ha una comunicació clara del problema. Aquesta inhabilitat per reaccionar va relacionada amb la incapacitat d’interrelacionar. Això passa perquè no vivim en un sistema lineal on veiem la causa i la conseqüència, sinó que és circular i tot es retroalimenta: Si augmenten
“Segons els pronòstics de la comunitat científica ja anem tard per actuar, això no vol dir que ens trobarem en una apocalipsi, però sí que no podrem fer front als problemes que s’estan desencadenant.” El moment hauria estat fa dècades però no va ser, per tant el moment d’actuar és sempre ara.
I nosaltres, què podem fer? Estem acostumades a visions distòpiques i terrorífiques de la realitat a través de sèries com Black Mirror, Years and Years o Colapso, preparats pel pitjor per després acceptar que la realitat no és tan dolenta. Ens falten visions utòpiques, alternatives. La pregunta no és si viurem millor o pitjor sinó com volem viure. Volem seguir explotant animals humans i no humans o volem construir alternatives?
QUÈ ÉS L’ECOFEMINISME I QUINA ALTERNATIVA PROPOSA? El terme l’encunya Françoise Dubon al 1974 en el seu llibre “El Feminisme o la mort”, per referir-se a la sinergia entre el moviment ecologista i el feminista que sorgeix amb la revolució verda per l’ús massiu d’agrotòxics en l’agricultura sumada a la necessitat de lluitar pels drets sexuals i reproductius de les dones. Aquest nou moviment denúncia l’opressió cap als cossos de les dones i cap a la natura i n’assenyala la interconnexió.
Memòria Àgora 2020
els gasos d’efecte hivernacle, augmenta la temperatura dels oceans provocant una salinització dels mars i un blanquejament dels corals per falta d’oxigen, etc. I es desencadenen coses que no podem controlar.
4 ONADES Essencialista: Considera que les dones estan més a prop de la natura i més predisposades per fer tasques de cures i per tant més ben posicionades per fer front a la crisi ecològica. Xoquen amb el feminisme que qüestiona precisament aquesta assignació de rols de gènere. Antiglobalització: Sorgeix al Sud Global amb referents com Vandana Shiva i aplega les lluites indígenes, feministes i ecologistes per denunciar els efectes més profunds que la globalització té sobre les dones i comunitats indígenes del Sud Global. Constructivista: Critíca l’ideal de l’essència femenina i defensa una visió biocèntrica en què dones i homes som tots naturalesa; animals humans. Qüestiona la divisió del treball sexual i rols de gènere amb els que s’ha justificat l’assignació de les tasques reproductives a les dones i fa explícita la dominació patida per dones i natura duta a terme a través de la dualitat en què l’home representa la raó, la cultura i el que és públic i les dones les emocions, la natura i el que és privat. Anticolonialista: Aplega els moviments antipatriarcals, antiglobalització, anticolonialisme, antiespecisme i incorpora la visió de justícia socioecològica que hem anat veient en els moviments sorgits a finals del 2018 amb “la primavera climàtica”.
7
ÀGORA JOVE 2020
Relatoria Visual Delphine Boghos
L’ALTERNATIVA ECOFEMINISTA PROPOSA:
POSAR TOTES LES VIDES AL CENTRE També les animals no humanes i les vegetals. Posar-les al centre en cada acció i decisió i reclamarho a escala política i social.
CONSTRUIR DES DEL PUNT COL·LECTIU Actuar des d’agrupacions juvenils, moviments feministes o ecologistes, ja que permet tenir més força i sobretot construir un cercle de suport on puguem col·lectivitzar les cures necessaris per seguir reclamant el canvi.
8
DONAR IMPORTÀNCIA A LA PART EMOCIONAL A totes les emocions de por, tristesa, apatia, paràlisis, que ens poden generar aquestes crisis. El canvi ha de sortir de l’amor, de l’alegria. De la frase “si no la puc ballar, no és la meva revolució”.
Què ens diu la interseccionalitat? Ens permet reconèixer els nostres privilegis, saber des de quina posició es parla. Les crisis actuals no impacten de la mateixa manera a tothom. Hi ha persones amenaçades de mort o que són assassinades per oposarse al sistema capitalista, persones que lluiten amb el propi cos i vida. Hem de teixir aliances i trobar punts d’unió entre les diferents lluites.
Les participants es pregunten… Quina és la relació entre la salut i la indústria agroalimentària? Vanessa: Les pandèmies van molt lligades al traspàs de malalties d’una espècie a una altra a causa de les condicions en què vivim. Durant els 70 Rachel Carson parlava de com els agrotòxics afecten més a les dones i es poden convertir en disruptors endocrins i distorsionar el funcionament de les hormones. A Rachel Carson se la titlla d’histèrica i aquí veiem també el component patriarcal. Per altra banda als animals se’ls hi injecta molts antibiòtics i això té conseqüències de salut per a les persones com per exemple endometriosis o problemes d’esterilitat i pel medi ambient, ja que acaben als mars i a la Terra i s’ha vist com alguns peixos han acabat desenvolupant hermafroditisme.
Què hi ha de l’Ecofeixisme? Vanessa: El feixisme no podrà ser mai eco perquè l’ecologisme va lligat a la justícia i el feixisme és una eina de control, en especial del control de la natalitat a través d’esterilitzacions forçoses com es va fer als setanta a Centreamèrica o durant el nazisme. Però el problema de la sobrepoblació no té a veure tant amb la quantitat de persones sinó en què l’1% de la població fa ús dels béns naturals comuns de manera insostenible, empobrint al restant 99%.
Memòria Àgora 2020
Relatoria Visual Delphine Boghos
Són el neoliberalisme i l’ecologisme compatibles? Vanessa: No… El neoliberalisme se sustenta sobre el fals pretext d’un creixement il·limitat, uns recursos il·limitats i la tecnofilia. Però els béns comuns no són il·limitats i la tecnologia no ens pot salvar, ho hem vist amb la covid, potser no tenim una vacuna demà. No hi ha solucions tècniques per a tot. El neoliberalisme busca maximitzar els beneficis a través de l’externalització dels costos socials i ecològics.
9
ÀGORA JOVE 2020
02
CONREEM ALTERNATIVES!
Durant la segona sessió vam descobrir que existeixen alternatives. I aquestes cooperatives en són una, les vols conèixer?
SOM MOBILITAT Ricard Jornet, president Som Mobilitat és una cooperativa que impulsa projectes i accions per aconseguir que el desplaçament de les seves sòcies sigui més sostenible i així reduir el número de vehicles a les ciutats i la contaminació.
10
“Enmirallant-nos amb la feina de Som Energia vam fundar la cooperativa amb la idea d’empoderar la ciutadania a través d’una mobilitat més sostenible, reduir el nombre de vehicles i recuperar l’espai públic. Hem apostat pels vehicles elèctrics compartits, el que a la resta d’Europa es coneix com a carsharing”.
Memòria Àgora 2020
SOM ENERGIA Marc Rosselló, president La cooperativa Som Energia es va fundar fa 10 anys en un moment on no hi havia una altra opció per tenir energia verda a nivell domèstic, i ara són unes 67.000 persones sòcies! “En un sector tant poc democràtic com l’energètic, vam constituir Som Energia posant com a bases la governança interna i la participació, amb l’objectiu de construir no només una alternativa de consum sinó també un model d’empresa diferent, no basada en el lucre”.
COOP57 Raimon Gassiot Ballbè, Àrea política Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que busca recolzar projectes d’economia social i solidària, són una entitat financera, però no són un banc!! “El nostre objectiu és la transformació social a través d’una economia social i solidària i això ho fem recollint l’estalvi popular per finançar projectes d’economia social i solidària. Som una cooperativa perquè volem que l’eina que utilitzem tingui en el seu funcionament, els mateixos principis d’economia social i solidària que volem promoure”.
11
ÀGORA JOVE 2020 12
Però construir alternatives no és fàcil i les cooperatives es troben amb molts obstacles. Quines són aquestes barreres i quines estratègies utilitzen les cooperatives per superar-les?
Relatoria Visual Delphine Boghos
DIFICULTAT D’ACCÉS AL MERCAT BARRERES “Com passar de tenir socis a nivell domèstic a tenir-los en empreses i institucions?” Som Energia
ESTRATEGIES “Vam aconseguir col·laboradors al mercat que van donar un suport inicial” Som Energia
Memòria Àgora 2020
Barreres i estratègies
ACCÉS AL PÚBLIC I PRESÈNCIA ALS MITJANS SENSE FER UNA GRAN DESPESA EN PUBLICITAT ESTRATEGIES “S’utilitza el boca a boca. Els grups locals són clau per la difusió i van començar donant a conèixer el projecte a petites entitats i moviments antinuclears i a favor de les renovables”. Som Energia
BARRERA D’EDAT BARRERES “A causa de la precarietat econòmica i dificultats d’independitzar-se, les joves no accedeixen a aquest servei perquè ja tenen cobertes les necessitats energètiques per familiars”. Som Energia “Les assegurances de cotxes no permeten tenir joves de menys de 22” Som Mobilitat “És complicat fer relleu generacional”. Coop57
ESTRATEGIES “Hem d’entendre aquestes condicions de precarietat de les joves que formen part d’un sistema més ampli” energètiques per familiars. Som Energia “Estem veient com podem rebaixar l’edat d’entrada als 18 per tal que les joves ja no es plantejessin tenir un cotxe privat”. Som Mobilitat “La coop57 permet accedir al crèdit a persones que normalment en queden excloses, entre elles les joves. No mirem el patrimoni que hi ha al darrere sinó la base social del projecte”. Coop57
BARRERA DE GÈNERE BARRERES “El sector de l’energia s’associa a aspectes tècnics i d’enginyeria que estan molt masculinitzats, i això fa que la majoria de sòcies siguin homes.” Som Energia “A les assemblees acostumen a participar-hi i assistir-hi molts més homes.” Coop57
ESTRATEGIES “Hem de canviar la concepció que l’energia és un àmbit masculí”. Som Energia “Tenim comissions feministes per tal que els òrgans es corresponguin amb la base social i incorporin una perspectiva feminista que faciliti la inclusió de gènere”. Coop57
FALTA DE CONSCIÈNCIA CRÍTICA
13
BARRERES “La gent no és conscient del cost real de tenir un cotxe privat (gasolina, mecànic, pàrquing, assegurança...)”. Som Mobilitat
ÀGORA JOVE 2020
EL DILEMA DE LA COHERÈNCIA BARRERES “Al no voler pagar a empreses com facebook o google per temes de publicitat, arribes a menys persones”
ESTRATEGIES “S’aposta per la proximitat i el tracte personalitzat, per això es descarta el gran element publicitari. S’impulsa la idea de la sostenibilitat de comercialitzar energia verda i crear-ne de nova. La creació d’un espai participatiu i democràtic assegura també la implicació dels socis”. Som Energia “Els socis són conscients que no estan en una empresa capitalista, sino en un lloc que té cuidar i ser coherent com a objectius, i per això promouen la cooperativa i en són molt militants”. Som Mobilitat
FALTA DE RECURSOS ECONÒMICS
14
ELS REQUISITS PER ENTRAR A LA COOPERATIVA PODEN SER UNA BARRERA BARRERES “Les persones jurídiques han d’aportar uns 1.000€ inicials, mentre que les persones físiques n’han d’aportar 300. Per altra banda les entitats sòcies que vulguin finançament han de demostrar les garanties del projecte en termes de la base social que té”. Coop57
ESTRATEGIES “Enfocament molt proper, es veu com encaixa el projecte dins de l’economia social i solidària i després es mira quin servei de finançament és el més adient. L’entitat no s’ha d’adaptar a un producte financer com en la majoria de bancs sinó que el servei s’adapta al projecte”. Coop57
“Entrar a la cooperativa no et surt a compte si utilitzes el cotxe cada dia”. Som Mobilitat
“Promovem un ús del cotxe diferent, és un cotxe compartit, no privat, busquem també canviar aquesta concepció”. Som Mobilitat
Relatoria Visual Delphine Boghos
“Potser per la situació precària no podem prendre aquestes decisions individualment, no canviarem de proveïdor d’energia en un pis compartit si només hi estem un any o amb companyes que no són afins ideològicament, però potser és més fàcil de forma col·lectiva, des de les entitats de les que formem part”.
Memòria Àgora 2020
QUÈ OPINEN LES PARTICIPANTS D’AQUESTES PROBLEMÀTIQUES?
“Les joves molts cops “Les joves estem no podem accedir atravessades per tantes a alternatives a causa problemàtiques que ens és de la precarietat en què molt complicat centrar-nos ens trobem. No tenim el en una lluita concreta sense nivell adquisitiu per poder saturar-nos. Participem decidir. Si llogues un pis activament a la societat i en no pots decidir consumir la política, però ho fem des energía renovable perquè d’espai molt transversals, no depèn de tu. El fet que engloben molts fronts”. de no estar independitzades limita molt el poder de decisió sobre com volem viure”.
15
“És difícil que opcions “Les joves comencem a alternatives arribin a les tenir consciència i voler-nos joves perquè els canals que involucrar potser als 16, 18. utilitzem nosaltres funcionen Però el poder de decisió no amb la lògica capitalista, es materialitza potser fins el contingut que ens arriba als 30, perquè no molts és el que té més likes, més joves poden independitzarretuits. Hi ha una part se als 20, la precarietat és de desconeixença de les real. És interessant per això alternatives disponibles, plantejar-se el nostre poder sí que hi ha petites coses que d’influència en el nostre consumim diàriament i que entorn, en els nostres sí que podem canviar, com familiars. el consum de les dades del mòbil, però no coneixem les alternatives”.
ÀGORA JOVE 2020
Reflexions finals
“Tinc ganes de compartir tot el què he après i la sensació que hi ha moviment i iniciatives amb una base sòlida que permeten viure amb un consum just”
SOM MOBILITAT “La força dels nostres projectes no és només l’impacte en els socis, sino en el mercat. SomEnergia per exemple té un impacte en la forma d’actuar d’Endesa i Iberdrola, que veuen que hi ha gent que canvia a altres operadores, es trenca el monopoli. El sector elèctric està acostumat a tenir el 95% del mercat i no vol conformar-se amb el 85%, per això té molt més impacte del que creiem que algú canvii a SomEnergia. Els joves no podeu deixar de qüestionar i preguntar, sinó la societat s’acomoda”
SOM MOBILITAT
16
PARTICIPANT
“Una cosa molt transformadora és que quan passes a ser soci d’una cooperativa la teva relació amb el servei canvia molt. Hi ha persones a l’altre banda quan tens un problema. Això cambia el paradigma actual en el que abans que t’atengui una persona passes per 3 o 4 màquines”
Relatoria Visual Delphine Boghos
PARTICIPANT
“Les cooperatives són eines “M’emporto moltes de construcció col·lectiva de ganes de participar en projectes econòmics. Les una cooperativa, bones joves no heu fer fer aquest sensacions, eines canvi soles, existeix ja una i aprenentatges relacionats xarxa on us podeu sumar amb noves formes de fer i per donar-vos suport, (consumir o moure’s) per perquè utilitzeu les eines ja la meva entitat” existents i perquè en creeu de noves amb els vostres coneixements”.
Memòria Àgora 2020
COOP57
17
ÀGORA JOVE 2020
03
ORGANITZEM-NOS PER LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA
Durant la tercera sessió vam voler reflexionar sobre com passar a l’acció! I les activistes de Fridays for Future, Ecologistes en Acció i Stop Ecocidio ens van deixar molt clar com organitzar-nos i generar canvis juntes!
STOP ECOCIDIO Úrsula López Moreira, Ajudant de campanya
18
“L’ecocidi és la destrossa massiva i sistèmica dels ecosistemes, i implica danys culturals i climàtics. La campanya Stop Ecocide fundada el 2017 al Regne Unit per Polly Higgins i Jojo Metha té per objectiu que la Cort Penal Internacional reconegui l’ecocidi com el cinquè crim contra la pau. Després de moltes campanyes i activisme la destrucció segueix augmentant perquè les conseqüències legals són multes, i les indústries ja ho tenen en compte en els seus pressupostos. Necessitem una legislació que persegueixi als responsables a escala penal. Vanuatu o Maldives ja estan patint les conseqüències i són els principals impulsors. La nostra campanya els facilita la capacitat i suport per assistir a les assemblees de la Cort Penal”
Memòria Àgora 2020
ECOLOGISTES EN ACCIÓ Maria Garcia, Ecologistes en Acció de Catalunya “Som un moviment social construït des de sota, amb la voluntat de fer canvis estructurals des de l’ecologisme social. La devastació dels ecosistemes naturals està a la base de les injustícies socials, la desigualtat, els conflictes i la supervivència del planeta”
FRIDAYS FOR FUTURE BCN Maria, membre de Fridays for Future “Fridays és un moviment jove d’arrel internacional que a Barcelona va néixer el 2019. Ens organitzem de manera assembleària per fer accions de protesta i reclamar justícia ecològica. El sistema actual és contrari a la vida i necessitem accions polítiques contundents per fer-hi front. Per això sortim al carrer”
19
ÀGORA JOVE 2020
Diàleg amb les activistes Quins són els reptes principals als quals s’enfronta l’activisme ecologista i en especial les joves activistes? Ecologistes en Acció: “Enfrontar-se al món adult, blanc, masculí, és un repte. Les joves posen un mirall als adults, als que tenen el poder de decisió i que teòricament fan el millor pels seus fills i filles, i assenyalen les contradiccions. No és que hi hagi poca consciència, sinó que no volem solucions neoliberals ni greenwashing. Tampoc visions reduccionistes de “salvem l’ós polar”, necessitem missatges senzills però complets” Fridays for Future: “Fer activisme és un privilegi perquè necessitem els diners per estudiar o viure, la situació socioeconòmica precària és un repte. Per altra banda hi ha la gran quantitat de reivindicacions socials. Les ecologistes sempre queden en un segon pla perquè el dia a dia acaba sent més important i la justícia ecològica es veu de forma abstracta i a llarg termini”
20
Stop Ecocidi: “Viure dins el sistema suposa un repte. El capitalisme ens fa sentir culpables i responsables individuals de la situació, és un repte veure que el canvi és col·lectiu”.
Relatoria Visual Delphine Boghos
Memòria Àgora 2020
Considereu que l’auge del moviment ecologista dels ultims anys ha servit per aconseguir més activistes o és una cosa passatgera? Ecologistes en Acció: “Sempre s’assenyala l’individu, la tecnologia i el mercat com a solucions. Però no serveix, hi ha d’haver un procés de consciència política col·lectiva dels problemes estructurals per veure que va més enllà de les decisions diàries. Som part de la maquinària i per això l’objectiu ha de ser canviar estructures a través de mesures concretes com una renda bàsica i la desocupació del sector dels fòssils acompanyat amb ERTES i suport a les treballadores. La crisi no serà de la covid sinó de la gestió neoliberal que s’està fent de la crisi” Fridays for Future: “Més enllà de les modes, de si perduren els moviments, hi ha la consciència, que un cop ha despertat perdura, i sempre hi haurà més moviments de resistència que agafin el relleu” Stop Ecocidi: L’auge de l’ecologisme ha aconseguit una consciència real perquè les joves són les que viuran en primera persona les conseqüències del desastre ecològic. Per això és inevitable que el moviment creixi. Respecte al greenwashing, hem de deixar de banda els discursos de capitalisme verd, no es tracta de comprar un cotxe elèctric sinó de canviar el model de mobilitat. És difícil perquè en política es treballa en terminis molt curts, però no hi ha una altra opció
Quines estratègies tenen els vostres moviments per combatre el desgast de les companyes, quines cures apliqueu? Stop Ecocidi: “La campanya a Espanya és molt recent i no ens ha donat temps d’estar en aquest punt, però és important prevenir-ho, fent campanyes més curtes. Mentre no es legisla per protegir la vida a la terra costarà aconseguir els objectius a llarg termini, per això nosaltres estem apuntant a la cúspide de la jurisdicció internacional”. Ecologistes en Acció: “És imprescindible tenir clars els principis polítics del moviment perquè assegurar la pertinença, així com estructures flexibles que s’adaptin al món volàtil actual. Ningú forma part d’un moviment per 21
ÀGORA JOVE 2020
patir més, sinó per compartir, això et dóna un sentit i et fa transcendir els petits problemes diaris. El diàleg i els lideratges positius fan que el moviment perduri”. Fridays for Future: “Les crisis afecten molt negativament als moviments perquè sorgeixen idees d’abatiment, de ‘no queda temps’ i ‘no podem fer res’, surt aquesta ansietat ecològica i les ganes de simplement d’ignorar la realitat i gaudir. Davant d’això són essencials les cures. Poder gaudir de la lluita amb el nostre col·lectiu, del suport, per això ha afectat tant la covid”.
De quina manera s’ha nodrit l’ecologisme d’altres lluites com el feminisme o l’anticolonialisme? Fridays for Future: “Hem après l’estratègia de la no-violència del feminisme, i també la necessitat de fer pedagogia per tal d’arribar a tothom. Dels moviments antiracistes i anticolonials sobretot d’Amèrica del Sud, però també present en les temporeres que treballen aquí a Catalunya, incorporem el discurs emancipador d’un sistema depredador i individualista” Ecologistes en Acció: “Les lluites van entrellaçades perquè el sistema es basa en la desigualtat i l’opressió. El poder del capitalisme s’amplia a les nostres institucions, a través de la generació de deute que desposseeix de mitjans de vida i contra el que lluiten molts moviments en països del Sud Global, i a través dels combustibles fòssils. La híper producció i consum està basada en l’addicció al petroli, i amb la covid ha parat. Però el capitalisme necessita que seguim vivint en aquesta ficció. Aquí és on hem d’articular eixos comuns entre les lluites”
22
Stop Ecocidi: “Les arrels de la destrucció de la naturalesa i l’ecocidi estan vinculades a la injustícia generalitzada assenyalada pel feminisme i l’antiracisme. Portem més de 2000 anys de pensament dualista: espiritual vs terrenal, raó vs naturalesa… Ens ha portat a una mentalitat de separació tal, que un petit grup de persones creu que poden tractar a la resta com a recursos infinits. L’ecologisme s’ha nodrit de tots els moviments d’oprimits perquè el sistema és opressiu, sembla que anem separades perquè costa trencar amb models de pensament establerts, però la unió entre moviments ja hi és”.
La desigualtat i l’opressió no afecten igual a totes les persones, com incorporeu la visió de justícia en les vostres demandes? Ecologistes en Acció: “Amb la covid hem vist quines coses eren prescindibles. El problema actual és que el món està basat en la cultura d’un sol ús. No és que no hi hagi planeta B, sinó que en el planeta A, molta gent no té els mitjans per viure dignament. No es tracta de produir més, sinó de què tenim uns recursos, com per exemple els habitatges, que estan en mans d’especuladors i fons d’inversió, i els hem de recuperar a través de regulacions polítiques. La covid ens ha ensenyat que els governs es poden posar d’acord en situacions d’emergència, i aquesta n’és una i això hem d’exigir”. Stop Ecocidio: “Nosaltres apel·lem a la justícia universal, al nivell de la legislació internacional per cobrir totes les realitats de forma igualitària. Els països que pateixen les conseqüències més fortament són els del Sud Global, per això a través de la llei internacional es podria parar, oferir un marc comú”. Fridays for Future: “El concepte de justícia implica tenir en compte com les desigualtats fan a algunes persones més vulnerables davant els efectes de la destrucció ecològica. Tenim aquest problema dins de les ciutats en alguns barris, i també a gran escala amb el deute dels països del Sud Global. No afecta a tothom igual perquè alguns països fa dècades que es beneficien de l’espoli, generant conflictes, i desplaçaments forçosos. Les solucions no es limiten a una economia verda ni a cotxes elèctrics, sinó en com sostenir la vida i no el capital”.
Relatoria Visual Delphine Boghos
Memòria Àgora 2020
“Les joves tenen molt potencial perquè en l’activisme hi ha un component d’emoció, elles posen el poder, els adults, contra la paret. Les joves no s’hi juguen el futur, s’hi juguen el present i per això el canvi el lideraran les joves, perquè tot i les condicions de precarietat, tenen una llibertat i força que els adults no tenen.“ Ecologistes en Acció.
23
ÀGORA JOVE 2020
04
EL NOSTRE KYOTO
I per últim, durant la darrera sessió vam fer una pluja d’idees sobre demandes en diferents àmbits.
LES NOSTRES DEMANDES ENERGIA Àmbit local Limitar la creació de noves fonts d’energia no renovable i incineradores. Donar més autonomia per decidir a les comunitats sobre fonts d’energia renovables. No penalitzar el consum baix d’energia o aigua com passa amb Aigües de Barcelona. Àmbit nacional Regular la contractació d’operadors d’energia renovable en institucions públiques. Valorar l’impacte mediambiental i de salut de les persones abans de fer instal·lacions de producció d’energia noves. Incentivar la reducció del consum energètic en empreses. Fomentar la creació de fonts d’energia públiques regulables i no subjectes a interessos privats.
ALIMENTACIÓ Àmbit local Fomentar la creació d’horts urbans autogestionats. Aplicar mesures de descontaminació de les ciutats per tal que la ramaderia no hagi d’estar només en zones rurals i així prevenir la despoblació rural. Àmbit nacional Discriminar positivament a empreses i serveis alimentaris que promoguin el km0, locals, i que tinguin en compte el benestar animal i mediambiental en contractacions públiques en escoles i altres institucions públiques. Legislar contra productes superenvasats en plàstic als supermercats. Promoure en canvi les bosses reutilitzables i bosses reixades per a la fruita i verdura. Prohibir productes insecticides que s’ha vist que són nocius en aliments. Limitar els supermercats de grans superfícies en zones determinades i promoure el comerç local.
HABITATGE
24
Promoure l’aplicació de criteris d’eficiència energètica en les noves construccions d’obra pública i facilitar la transició a l’eficiència energètica a través de subvencions i altres incentius que tinguin en compte la renda. Instal·lar calderes d’aerotèrmia i pellets en noves construccions. Incentivar les reformes en lloc de les noves construccions.
RESIDUS
Reduir les jornades laborals reconeixent el valor de la vida fora de l’espai productiu Promoure els espais de cotreball per tal de reduir la mobilitat i prevenir la despoblació rural. Regular la compensació per part de les empreses als treballadors de despeses energètiques assumides al fer teletreball.
Àmbit local Fer una gestió dels residus “porta a porta” que separi els residus i asseguri la seva reutilització o reciclatge per tal que tornin a entrar dins el cicle de producció.
MOBILITAT Àmbit local Prohibir l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Donar suport econòmic a alternatives sostenibles i que promouen una mobilitat compartida com els cotxes compartits. Àmbit nacional Millorar la infraestructura de transport públic per tot el territori per evitar també la despoblació rural. Penalitzar el transport individual perfomentar el transport públic accessible i en bon estat. En zones d’alta congestió, reduir la mobilitat privada. Digitalitzar els tiquets de transport: T-jove virtual.
Memòria Àgora 2020
CURES
Àmbit nacional Invertir en les plantes de reciclatge per tal que es reciclin el màxim de residus possibles i facilitar la connexió entre la indústria i el sistema de gestió de residus per tal de coordinar-se i no produir residus que després no es podran reciclar. Limitar/Prohibir els plàstics d’un sol ús en tota la cadena de producció, no només en productes finals. Reciclatge obligatori a totes les institucions públiques o semipúbliques.
Relatoria Visual Delphine Boghos
25
ÀGORA JOVE 2020
05
RECURSOS L’Àgora Jove s’acaba aquí, però si tu vols seguir aprofundint i aprenent, aquí tens les recomanacions de recursos de totes les ponents!
Llibres Juan del Río. Guía del movimiento de trasnición. Cómo transformar tu vida en la ciudad. http://juandelrio.net/guia-del-movimiento-de-tr ansicion/
Rachel Carson. (1962). La primavera silenciosa Jean-Baptiste Vidalou. (2020). Ser bosques. Emboscarse, habitar y resistir en los territorios en lucha. Michael Braungart i William McDonough (2002) Cradle to Cradle. Remaking the Way We Make Things. Colin Beavan. (2009). No impact man. The Adventures of a Guilty Liberal Who Attempts to Save the Planet, and the Discoveries He Makes About Himself and Our Way of Life in the Process. Aldo Leopold. (1941). Una ética de la Tierra. Andrea Wulf. (2015). La invención de la naturaleza. Hope Jahren. (2016). La memoria secreta de las hojas. Una historia de árboles, ciencia y amor. Richard Powers. (2018). El clamor de los bosques. Maite Mompó. (2015). Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace. Marta de la Rocha. (2018). Historia ilustrada de la teoría feminista Verónica Gago, Marta Malo y Luci Cavallero (eds.) (2020). La internacional feminista. Luchan los territorios y contra el neoliberalismo. Alicia H. Puleo. (2019). Claves ecofeministas para rebeldes que aman a la tierra y a los animales Alicia H. Puleo. (2011). Ecofeminismo para otro mundo posible. Aimé Tapia González. (2018). Mujeres indígenas en defensa de la tierra Angelica Velasco. (2017). La ética animal. Una cuestión feminista
26
Corine Pelluchon. (2018) Manifiesto animalista. Politizar la causa animal.
Marta Tafalla. (2019). Ecoanimal
Fonts d’informació Revista Soberanía Alimentaria, biodiversidad y culturas.
https://www.soberaniaalimentaria.info/)
Revista Ecologistas en Acción
https://www.ecologistasenaccion.org/revista/
ALTRES AUTORES Stefano Mancuso Naomi Klein
Memòria Àgora 2020
Melanie Joy. (2011). Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas.
Revista Salvaje. https://revistasalvaje.com/
Climatica. La Marea.
Editorial Errata Naturae
https://www.climatica.lamarea.com/
Alan Weisman
Ballena Blanca https://www.ballenablanca.es/
Referents: persones que ens inspiren Sylvia Pankhurst (1882-1960) Rachel Carson (1907-1964) Françoise d’Eaubonne (1920-2005) Ishimure Michiko (1927) Diane Fossey (1932-1985) Satish Kumar (1936) Wangari Maathai (1940) Donella Meadows (1941-2001) Petra Kelly (1947-1992) Joaquín Araújo (1947) Vanadana Shiva (1952) Sheila Watt-Clouti (1953) Arundhati Roy (1961)
El Salto diario
https://www.elsaltodiario.com/
El Bosque Habitado
https://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosquehabitado/
Vida Verde
https://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosquehabitado/
Carne Cruda
https://www.eldiario.es/carnecruda/
Podcast Orgullo Terrícola.
https://laecocosmopolita.com/2020/01/06/puroorgullo-terricola-radio/
CTXT. https://ctxt.es
David Graeber (1961-2020)
The Guardian.
Farida Akhter
https://www.theguardian.com/uk/environment
Yayo Herrero (1965) Stefano Mancuso (1965) Julieta Paredes (1967) Polly Higgins (1968-2019) Berta Cáceres (1971-2016)
BBC. https://www.bbc.com
Nature.
https://www.nature.com
Alain Deneault (1970) Lorena Cabnal (1973) Marina Garcés (1973) Epitacia Zamora (1958-2015) Nemonte Nenquimo (1985)
Cooperatives i projectes pel canvi
Adenike Oladosu (1994)
Trenzando Cuidados, cartografía de relatos ecofeministas.
Elizabeth Wathuti (1995)
https://www.ecologistasenaccion.org/146685/
Vanessa Nakate (1996) Artemisa Barbosa Ribeiro (2000) Ayakha Melithafa (2001) Greta Thunberg (2003)
Ecowiki.
https://ecowiki.ecologistasenaccion.org/mape oecofem/
Maps d’iniciatives en el medi rural. https://mallata.com/mapas-de-iniciativas/
Som Mobilitat. https://www.sommobilitat.coop
Som Energia.
https://www.somenergia.coop/ca
Som Connexió. https://somconnexio.coop
27
ÀGORA JOVE 2020
Coop57.
https://www.coop57.coop
Fiare banca etica. https://www.fiarebancaetica.coop/ca
Fil a l’Agulla. https://filalagulla.org
Mecambio. http://www.mecambio.net/
Redes de Economía Social y Solidaria. https://www.reasred.org/
Agricultura Regenerativa. https://www.agriculturaregenerativa.es/
Sestaferia.net. Treball cooperatiu al medi rural per fer accessibles les telecomunicacions. https://sestaferia.net/
Justicia Alimentaria. https://justiciaalimentaria.org/
Carro de Combate. https://www.coceder.org/
Guía del movimiento de transición. En l’apartat “cierre” hi ha més iniciatives: http://juandelrio.net/guia-del-movimiento-de-tr ansicion/
El salmón contracorriente. https://www.elsalmoncontracorriente.es/
IPCC. https://www.ipcc.ch
5W. https://www.revista5w.com
Directa. https://directa.cat
EFE Verde. https://www.efeverde.com/espana/
Eldiario.es https://www.eldiario.es
Ethic.
https://ethic.es/
Ambientum. https://www.ambientum.com/
El mundo ecológico. https://www.elmundoecologico.es/
Pacto mundial.
https://www.pactomundial.org/
Blog SOStenible. https://blogsostenible.wordpress.com/
The Conversation. https://theconversation.com/es/
Instituto Superior del Medioambiente.
28
https://www.ismedioambiente.com/
Memòria Àgora 2020
“La visió i demandes de les joves han de ser escoltades perquè això afecta el nostre present i el nostre futur, a diferència d’una persona de 50 anys, a nosaltres ens és difícil visualitzar el nostre futur perquè està en perill” Participant
Volem mesures a llarg termini perquè les que són a curt termini són les que estan limitant el nostre futur” Participant
“S’han de fer mesures contra la precarietat de les joves perquè això és el que ens impedeix prendre decisions sobre com volem viure” Participant
29
www.cnjc.cat Twitter: @CNJCat Facebook: @cnjc.cat