Debat juvenil 103: Joves lliures de violències masclistes

103 Primavera 2017

Debat juvenil Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya www.cnjc.cat

Jerarqu ia masclist a

Joves lliures de violències masclistes Patriarcat

Sexisme Amor romànt i

@CNJCat facebook.com/CNJCat @ConsellJoventutCAT

> Editorial: Tenim la clau per teixir una societat feminista i lliure de violències. Pàg. 3

> La meva associació és masclista? 4 preguntes per esbrinar-ho. Pàg. 8

> Les pantalles són masclistes? Pàg. 14

> Entrevista a Pamela Palenciano, monologuista autora de “No solo duelen los golpes”. Pàg. 16

Sumari

Debat juvenil Número 103 Primavera 2017

Direcció: Ester Cano i Oriol Rius Redactora en cap: Laia Quintà Han col·laborat en el número: Oriol Recasens, Ester Cano, Oriol Rius, Edurne Jiménez, Xavier Cela, Mariona Zamora, Associació SUDS, Observatori ORIGEN, EdPAC, Pamela Urrutia, Maria Barcons, Consell de la Joventut de Barcelona, Federació de Casals de Joves de Catalunya i Joves Trans de Barcelona.

El Secretariat del CNJC: Oriol Recasens, Oriol Rius, Miquel Rueda, Ester Cano, Júlia Petit, Magí Senserrich, Mònica Torralba, Pol Mena, Georgina Lázaro i Marta Rosique. ’Equip Tècnic del CNJC: Oriol Rovira, Maria Canut, Laia L Quintà, Elisabet Puigdollers, Laia Hernández, Eduard Pérez, Vicky Laguía, Glòria Pérez, Gerard Teixidó, Ingrid Plana, Isanagui Rojas i Anna Solà. Traducció: L’Apòstrof, SCCL Il·lustracions: Noè Fanlo Disseny original i maquetació: Noè Fanlo Impressió: Gramagraf, SCCL. Debat Juvenil Plaça Cardona, 1-2, 1r-1a, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

Editorial

Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper FSC revive pure natural MATT

> Tenim la clau per teixir una societat feminista i lliure de violències

Monogràfic > Una lluita de tots i totes > Coeducació per canviar el món > La meva associació és masclista?

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista.

4 preguntes que cal fer-se per esbrinar-ho!

> Islamofòbia i masclisme: violències racistes i de gènere

Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

contemporànies

> Desconnecta’t de la #ViolènciaEnXarxes > Les pantalles són masclistes? > Entrevista a: Pamela Palenciano > Mancances de la resposta institucional envers les violències masclistes a Catalunya

El Debat Juvenil és la revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma interassociativa que agrupa 90 associacions juvenils catalanes i consells locals de joventut. Fundat el 1979, fomenta l’associacionisme juvenil i promou els interessos de la gent jove davant la societat i els poders públics. Més de 200.000 persones joves participen en alguna de les entitats i associacions membres del Consell.

> La resposta associativa davant les violències masclistes Amb el suport de:

Abstract Youth Debate

Entrevista >E ntrevista a: Joves Trans de Barcelona

Editorial

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

Tenim la clau per teixir una societat feminista i lliure de violències es de la consolidació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya com a aquell espai de trobada i debat entre les entitats juvenils de Catalunya i les persones joves organitzades d’aquest país, la lluita pels drets del jovent ha sigut una constant. El col·lectiu juvenil organitzat hem estat pioners en polítiques d’ocupació, habitatge o educació, i ho volem seguir sent. Però no ens podem permetre reivindicar drets a mitges. Per poder parlar de consecució de drets en la seva plenitud, hem de transversalitzar la perspectiva de gènere en totes les nostres lluites. No podem oblidar que se segueixen reproduint casos de violències masclistes i discriminacions per raó de gènere al nostre voltant. Amb aquest Debat Juvenil volem posar el focus en aquesta xacra que arrossega la nostra societat i que, lluny d’acabar amb ella, es reprodueix i adopta noves formes a mesura que la societat canvia, acomodant-se com a estructural, i generant una degradació de la dignitat humana. Calen aliades en aquesta lluita per a l’eliminació de les violències i discriminacions, cal la complicitat de tota la societat -començant per les persones joves- per acabar amb elles. I és en aquest col·lectiu on, a dia d’avui, es fa més evident la socialització del gènere. Veiem, no sense tristor i ràbia, com les persones joves compleixen majoritàriament amb els rols que s’esperen d’elles segons el seu sexe, generant noves expressions de violències masclistes i discriminacions per raó de gènere, que ens preocupen, i molt, com a CNJC. Entre les pàgines que tens a les mans trobaràs diferents articles que aborden les múltiples expressions i dimensions de les violències masclistes. Hi trobaràs propostes i reflexions per avançar cap a nous paradigmes i superar el sistema heteropatriarcal, entrevistes i articles sobre la resposta institucional o les violències masclistes a les xarxes socials, entre altres. Coeducació, nous models de masculinitat, posar la cura al centre, superar el punt de vista individual… són només algunes de les eines que afloren al llarg de les següents pàgines per tal de seguir avançant cap a una societat més justa per a totes i tots. Les organitzacions juvenils de Catalunya han estat i són un motor de canvi i transformació de l’entorn. Tant és així que el jovent té a les seves mans combatre frontalment les violències masclistes i iniciar un nou període de canvi, per assolir una societat realment justa, una societat lliure de discriminacions vers les dones i el col·lectiu LGBTIQ+. És per seguir la lluita feminista, per sumar la mirada juvenil a la història d’una lluita pels drets humans i en pro de l’eradicació de les violències masclistes i de qualsevol tipus de discriminació de gènere, que el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya treballa i treballarà per aconseguir canviar la nostra realitat i caminar cap a una societat plenament feminista i lliure de violències, apostant pels canvis necessaris i obrint espais de diàleg entre les persones joves, les associacions i les institucions necessàries perquè, per fi puguem viure totes una vida digna.

Oriol Recasens President del CNJC oriol.recasens@cnjc.cat 3

Joves lliures de violències masclistes

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

Una lluita de tots i Ω El passat 2016, es van cometre 16 feminicidis arreu de Catalunya, aquest fet només és la punta de l’iceberg. La violència masclista s’expressa de moltes i diferents maneres, ja siguin visibles o invisibles. Segurament els feminicidis i les agressions físiques són la part mediàtica de la violència masclista però, a la vegada, n’existeixen d’altres com són l’assetjament sexual o bé els micromasclismes. Totes elles són preocupants però alhora, moltes són acceptades per bona part de la societat. De fet 1 de cada 3 joves accepta que és inevitable exercir control sobre la parella i, per tant, es normalitza l’exercici de la violència masclista.

any 2014, a partir de la 7a Àgora Jove, el CNJC va intensificar la seva lluita per avançar cap a la transformació social en matèria d’igualtat, no discriminació i eradicació de les violències envers les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ nascudes de la cultura patriarcal i heteronormativa. Fruit d’aquesta trobada, les entitats membres del CNJC van aprovar la resolució “Desterrant Desigualtats. Joves lliures de violències masclistes i desigualtats de gènere”, que ha portat a impulsar accions de sensibilització, formació i incidència política des del sí del Consell. El model social actual, fonamentat en l’heteronormativitat i el patriarcat, genera greus desigualtats entre homes i dones i col·lectiu LGTBIQ+. Aquesta situació és injusta, no només perquè les dones representen el 50% de la població, sinó perquè atempta contra els Drets Humans i la justícia social. En primer lloc, hem de renunciar als privilegis que tenim per poder construir un país socialment just i posar punt final a un model on es perpetuen les desigualtats estructurals entre homes i dones, així com la fòbia i discriminació cap a qualsevol altra expressió i identitat de gènere o orientació sexual. Nosaltres ens posicionem totalment en contra de les desigualtats per qüestió de gènere i creiem que cal un canvi profund de la societat actual per poder fer front a aquesta situació i poder viure en una societat més justa per a tothom. Des del CNJC hem apostat per combatre la violència masclista en tots els àmbits juvenils. L’any passat vam intensificar la feina en matèria d’igualtat de gènere perquè creiem que és una línia prioritària. Tant és així, que hem dut a terme diverses formacions per incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit associatiu juvenil. No només això, sinó que la nostra tasca ha anat més enllà, i hem desplegat diferents campanyes de sensibilització aprofitant diades

L’

Monogràfic

totes com el 28J o el 25N. A la vegada, hem incidit en la Llei d’igual tracte i no discriminació i hem fet seguiment a la Llei contra la LGTBI+fòbia. També vam aprovar una resolució en contra de la suspensió del Tribunal Constitucional de la Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones. Des del CNJC també entenem que els rols de gènere formen part dels processos de socialització i de l’imaginari col·lectiu de tota la població, i per tant, també de “Des del CNJC hem apostat per la joventut i dels seus canals de comunicombatre la violència masclista cació, com són les pantalles i les xarxes socials. Val a dir que aquestes presenten en tots els àmbits juvenils. L’any moltes potencialitats, però les xifres alhora passat vam intensificar la feina indiquen que un 23% de les adolescents assegura haver rebut insults a través de les en matèria d’igualtat de gènere xarxes. Així doncs, creiem que és necesperquè creiem que és una línia sari treballar per prevenir les violències masclistes, en tots els seus canals, i per prioritària.” tant, també a les xarxes socials. Hem de treballar per evitar la perpetuació de la violència masclista entre el col·lectiu jove però, per poder començar a treballar en aquesta línia, calen estudis actualitzats que mostrin d’una manera objectiva i rigorosa quina és la situació a la qual ens enfrontem i, com podem combatre-la. Finalment, volem fer palesa la necessitat de treballar la intersecció entre la igualtat de gènere i la interculturalitat. Amb el Pla de Treball d’enguany, volem treballar per posar de manifest la relació que s’estableix entre les desigualtats per motius de gènere, d’origen, de cultura i d’ètnia. El racisme, la xenofòbia i el masclisme són discriminacions estructurals que generen relacions de poder abusives a totes les persones fruit de la cultura androcèntrica, que atorga el poder a l’home blanc i heterosexual. Així doncs, la lluita contra aquestes discriminacions s’ha de dur a terme de manera conjunta entre tots els agents socials i polítics. Tenim davant nostre tot un repte, que hem d’afrontar des del CNJC i des de les nostres entitats per construir un projecte i contribuir a bastir una alternativa més justa. La lluita contra les desigualtats en qüestions de gènere és una tasca que s’ha de dur a terme des dels diferents àmbits de la societat com les entitats, els centres educatius, les amistats, a casa, a la feina, mitjançant polítiques públiques... Lluitar per combatre les violències masclistes i prevenir la reproducció dels rols de gènere és feina de tots i totes, i el CNJC s’hi compromet fermament. Ester Cano i Oriol Rius ester.cano@cnjc.cat oriol.rius@cnjc.cat

Joves lliures de violències masclistes

Coeducació per canviar el món Ω Cal qüestionar els valors i normes apreses a l’escola que no són explícites, com tot el que té a veure amb el gènere, i això passa per la revisió dels equips professionals.

o ens cansem de repetir que si volem eradicar les violències (hetero) masclistes cal que intervinguem en les seves arrels, en les normes i els valors de gènere que les sustenten. L’acompanyament i recuperació de les dones que pateixen violència de la (ex)parella és un pas indispensable, però insuficient. Si volem acabar amb aquest fenomen, cal una bona tasca de prevenció i sensibilització, però... de quina prevenció estem parlant? Partirem dient que la prevenció de les violències (hetero)masclistes al nostre país és deficient i no gaudeix de gaire reconeixement, com mostra el fet que no estigui inclosa en el currículum escolar oficial. De les intervencions que es duen a terme, la major part es fa amb joves d’entre 13 i 16 anys, deixant pràcticament fora la resta de població. D’una banda, s’argumenta que els primers anys de joventut són l’inici de les relacions afectivosexuals i amb això s’obre la veda a conductes abusives i de control. De l’altra, se sosté que el jovent representa “el futur” i per tant qui sinó ell pot modificar aquest sistema de desigualtats. Com a conseqüència no desitjada d’aquest argumentari sistemàtic, s’acaba construint un binomi indissociable i gairebé exclusiu entre prevenció i joventut que no està exempt d’implicacions. En primer lloc, s’alimenta una mirada parcial de les violències (hetero)masclistes on la part de qüestionament de l’heteronormativitat es deixa de banda i la violència masclista es redueix a la violència física i psicològica a la parella heterosexual. S’oblida així la complexitat del fenomen i les seves arrels en el model binari, androcèntric, masclista i heteronormatiu de feminitat-masculinitat, que és en sí mateix, un exemple de violència simbòlica i que s’aprèn als primers anys de vida. En aquest sentit, normalment a l’edat de quatre anys els infants ja saben, no només que hi ha “coses de nens” i “coses de nenes”, sinó que aquestes últimes són pitjors; és l’aprenentatge del gènere i la desigualtat. En segon lloc, s’acaba responsabilitzant exclusivament al jovent de superar l’heteropatriarcat i si no triomfa en la proesa, se’l critica durament des de posicions adultes i expertes-professionals. Val a dir que les persones encarregades de les polítiques i programes

Monogràfic

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

“S’alimenta una mirada parcial de les violències (hetero)masclistes on la part de qüestionament de l’heteronormativitat es deixa de banda i la violència masclista es redueix a la violència física i psicològica a la parella heterosexual”

de prevenció malauradament no solen tenir en compte la veu del mateix jovent en el disseny i discussió d’aquestes. Freqüentment estan allunyades de les dinàmiques actuals entre joves, recauen en estereotips anacrònics o reprodueixen visions tecnofòbiques i moralistes que no aporten gaire a transformar les arrels del problema. A més, ja de pas, amb el binomi joventut-prevenció, construïm el problema com una cosa externa i evitem fer una revisió profunda dels comportaments de tota la població, gent adulta i professional inclosa. En aquest sentit és fàcil caure en la crítica de certs comportaments juvenils quan es té certa amnèsia respecte de les pràctiques relacionals pròpies, per exemple. No podem oblidar que el jovent és en part un reflex de les dinàmiques socials, un mirall que assenyala la responsabilitat del món adult a l’hora de transmetre valors més o menys conscientment. Aquests discursos centrats només en avaluar el comportament de les persones joves acostumen a derivar en llargs debats sobre si aquestes són més o menys masclistes que “la nostra generació” (la de qui avalua, s’entén). Amb la missió de tranquillitzar consciències o evadir responsabilitats, es fan salts mortals entre visions pessimistes del “todo tiempo pasado fue mejor”, a les optimistes de l’“ara ja no és com abans, ja hem assolit la igualtat”. Què espera exactament el món adult del jovent? És just que els demanin d’acabar amb l’heteropatriarcat, el mateix que ells i elles són incapaces de transformar? En aquest context l’Associació Candela partim de la idea que aquesta responsabilitat ha de ser compartida pel conjunt de la societat. Per aquest motiu és fonamental que professionals de totes les etapes de l’àmbit educatiu participin d’aquesta transformació i fomentin el potencial de canvi que presenten infants i joves. Per facilitar aquest procés i disposar d’eines pràctiques i teòriques, hem elaborat la guia “Pam a Pam Coeduquem”, eina didàctica per a professorat de futures i futurs educadors/es infantils. Apostem per qüestionar els valors i normes apreses a l’escola que no són explícites, com tot el que té a veure amb el gènere, i això passa per promoure la revisió personal dels equips professionals. A més, considerem que la coeducació a l’etapa 0-6 anys és una estratègia clau de prevenció de les violències (hetero)masclistes, de transformació de l’heteropatriarcat en definitiva, ja que és en aquesta etapa on es dóna la part més important de la socialització de gènere. Així esperem ampliar el binomi prevenció-joventut i implicar altres agents i espais educatius imprescindibles per a la prevenció. Trobareu el quadern aquí: http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/ vm_pam_a_pam_coeduquem.pdf Edurne Jiménez i Xavier Cela Associació Candela

Joves lliures de violències masclistes

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

La meva associació és 4 preguntes que cal fer-se per e estat a diferents organitzacions i a totes he crescut com a persona gràcies a debats infinits, mil reunions, i moooltes hores de feina! Però en moltes també he notat que no estava a gust. No sabia posar paraules a un malestar estrany que em feia sortir farta de moltes reunions i amb poques ganes de tornar-hi. Després he descobert que això que em feia estar malament, que m’enfadava o em feia sentir menystinguda era perquè la meva entitat era masclista! I amb això no em refereixo a què en aquesta associació els homes tinguessin més poder que les dones, sinó que els valors i maneres de participar tradicionalment masculines eren les més ben valorades i establien el patró o la manera de ser un membre actiu i apreciat en una organització. Així doncs, si sents malestar a la teva organització, aquestes són 4 bones preguntes per descobrir si pot ser masclista:

com l’empatia, la tendresa, la cura, el dubte, la intuïció o la gestió emocional, tradicionalment considerats femenins, i encara avui en dia força desprestigiats en l’àmbit de les associacions, estiguin a l’abast de tothom sense ser considerats ridículs o superflus ni per uns ni per les altres.

Ω La organització a què pertanyo em demana o em suposa dedicació exclusiva?

En la societat on vivim dediquem moltes hores a activitats “productives” com treballar, estudiar, participar d’una associació... i poc temps al desenvolupament personal o la cura de vincles afectius. El compromís i la implicació són indispensables en una associació. Però no pot ser que quan no estem disponibles 24h perquè volem estar amb la gent que ens estimem, dedicar-nos temps a nosaltres mateixes o haguem de tenir cura de persones al nostre càrrec

Ω Què és el que més es valora a la meva entitat?

Sovint, en l’associacionisme, allò que es considera més importants és el compromís, la implicació, el saber argumentar la pròpia opinió i dir-la sense por, el treball o l’eficàcia. I no és que no siguin importants, però són valors tradicionalment considerats masculins i entesos com a contraris a un conjunt de valors que deixen de tenir-se en compte. A hores d’ara ja hem aconseguit que la voluntat, el compromís, l’autonomia, l’heroïcitat (valors tradicionalment considerats masculins)... estiguin disponibles per les dones i no rebin (gaires) sancions per aquests motius. Però encara ens falta treballar en el sentit contrari, i que valors 8

Monogràfic

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

masclista? esbrinar-ho! (tasca que tan sovint assumeixen les dones!), això suposi que se’ns visualitzi com a membres amb menys compromís, que la nostra opinió valgui menys, que no puguem seguir el ritme del que passi i que l’única sortida que ens quedi sigui acabar deixant l’organització perquè ens en sentim excloses. Preguntem-nos si la nostra organització és inclusiva amb els diferents ritmes i necessitats de les persones més enllà de les nostres parets, si els moments en què ens reunim permeten conciliar, i si garantim que les persones que no poden venir amb tanta regularitat puguin seguir l’activitat, els debats i participar de la presa de decisions.

Ω Com es distribueixen les tasques i quin valor se’ls dóna?

Una entitat que vol incidir en el seu entorn i donar a conèixer el que fa té un ampli ventall de tasques a desenvolupar; algunes són externes i visibles (dinamitzar les activitats, anar d’excursió amb les famílies, organitzar actes...) i altres són internes i invisibilitzades (preparar les reunions, encarregar-se de la neteja, la cura del grup i l’espai...). De tot aquest

Ω Tenim mecanismes de participació que tinguin en compte totes les maneres de participar?

Hi ha moltes maneres de participar: des d’estar asseguda i fent que sí amb el cap, fins a acaparar els torns de paraula; des de l’horitzontalitat i el consens, fins a la jerarquia i l’opacitat. Sovint, a moltes organitzacions, tendim a valorar com a vàlides aquelles maneres de participar que són més visibles i que s’ajusten a un patró androcèntric de participació (defensar l’opinió amb fermesa i de manera coherent, parlar alt i clar, batallar per la nostra opinió...) organitzat de manera jerarquitzada (tenim una junta escollida més o menys democràticament, fem una assemblea general anual i prou, i les decisions les prenen quatre). Preguntem-nos: tenim mecanismes reals a la nostra assemblea per assegurar-nos que tothom, com més a gust se senti, pugui expressar la seva opinió i aquesta sigui valorada? Com assegurem la representativitat de la diversitat? Els nostres canals de comunicació són inclusius, fàcils i àgils? Què prioritzem en la comunicació interna? Com es prenen les decisions?

ampli ventall de tasques n’hi ha que són més agraïdes que d’altres, i sovint són les que tenen més reconeixement públic o les que són més divertides (com us deureu imaginar, netejar i posar ordre no està entre aquestes). Quines són més agradables de fer i quines són més rutinàries, pesades o desagradables? Com es valoren? Totes les tasques estan

igualment distribuïdes? Si no és així, en funció de què és? Podem trobar alguna relació amb la divisió sexual del treball i el fet que tradicionalment (i encara ara) els homes dediquin més temps al treball productiu i públicament reconegut, i les dones aquell més aviat reproductiu i invisibilitzat (però tan necessari!)?

Ω I amb tot això... què fem ara?

Potser alguns ara em direu: “Haver dit que no estaves a gust! Que en una assemblea es pot parlar tot!” Doncs no, no es pot parlar tot. Moltes vegades tenim policies interiors que ens diuen “exagerada, no n’hi ha per tant”, o moltes altres vegades també són exteriors “veus coses on no n’hi ha, sempre estàs amb el mateix”. A vegades fa mandra ser la feminista de torn, a vegades no tens ganes de lluitar, o a vegades estàs cansada de rebre tanta violència institucional per part de la teva organització i la gent que t’estimes i que en forma part. Moltes vegades, també, ens falten paraules per analitzar d’on ve aquest malestar, perquè és molt complicat explicar allò que va més enllà de les actituds individuals; aquells elements culturals invisibles, però amb efectes materials molt clars, que són responsabilitat de totes i de ningú alhora. Hem de tenir clar que per canviar una organització masclista cal la responsabilitat de tots els i les membres, tinguin la identitat de gènere que tinguin. Cal que totes ens arromanguem, que ens posem a analitzar la nostra organització des de la perspectiva de gènere i que prenguem mesures de transformació real per crear organitzacions i associacions més conscients, justes i tendres! Mariona Zamora L’Esberla

Joves lliures de violències masclistes

Islamofòbia i masclisme: violències racistes i de gènere contemporànies Ω La violència exercida cap a dones musulmanes és violència estructural, ja que ve legitimada pel sistema patriarcal. És violència racista amb marca de gènere, però també és violència masclista amb marca racista.

n l’última dècada l’abordatge de la lluita contra la violència masclista ha experimentat un significatiu canvi d’interpretació. El moviment feminista ha lluitat per transcendir la problemàtica de l’esfera privada a l’esfera pública, ha visibilitzat el seu caràcter polític i ha aconseguit que s’accepti el seu caràcter estructural dins d’un sistema de dominació patriarcal. Tal com defensa Dolores Juliano “explicar la violència com una cosa incontrolada permet viure en una societat violenta sense qüestionar-la, permet acceptar-la com una cosa esporàdica(...). En realitat les coses succeeixen d’una altra manera, i és la violència simbòlica acceptada socialment en termes de prejudici i discriminació, la que obre el camp per a l’existència i proliferació de la violència material (...)”. El sistema patriarcal ha construït socialment la desigualtat de poder entre dones i homes, però tal com afirma Margarita Pisano, s’ha encarregat també de construir la desigualtat i la dominació en altres aspectes de la vida social, donant lloc al colonialisme, al classisme, al racisme, a l’etnocentrisme, a la xenofòbia, a l’homofòbia, la transfòbia, la lesbofòbia, i a la islamofòbia entre d’altres. En el marc d’aquest sistema patriarcal, destaca un pensament hegemònic etnocèntric i androcèntric que es caracteritza per la construcció d’imaginaris i identitats dominants que exerceixen violència simbòlica a través de la naturalització de patrons culturals i de la imposició dicotòmica entre masculí-femení; occidental-musulmà, on els parells masculí i occidental segueixen sent el característic-valorable i el musulmà i femení l’específic-infravalorat, dotant a la discriminació sexista una component racista i/o al revés. Aquesta construcció d’un imaginari etnocèntric occidental ha intensificat el racisme i la discriminació a aquelles dones que no encaixen amb la normativa ideològica. Amb freqüència,

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

Joves lliures de violènciesMonogràfic masclistes

elles es veuen atrapades en un complex entramat de violències i eixos de discriminació que es genera per la múltiple intersecció d’ideologies culturals i racials. ISLAMOFÒBIA: EL RACISME CONTEMPORANI La nostra relació històrica amb l’Islam ha acumulat tot un seguit de percepcions negatives dominades per prejudicis i estereotips: 1)L’Islam és un bloc estàtic i refractari al canvi; 2) radicalment diferent d’altres religions, 3)inferior a la “cultura occidental” (primitiu, irracional, violent, hostil i masclista); 4) on la ideologia política i la religió estan íntimament units. Aquests són alguns exemples d’un procés d’elaboració reduccionista occidental en el qual l’Islam, i per tant, tots els individus que ho integren, es troben etiquetats ideològicament, dominats per característiques com el fanatisme, el fonamentalisme i la irracionalitat. La combinació d’hostilitat i reduccionisme que alimenta aquesta representació recrea un islam amenaçador, retrògrad i violent, amaga la diversitat i les múltiples formes en les quals s’expressa aquesta cultura i té un reflex directe en la discriminació, intolerància i exclusió social que viu i percep la comunitat musulmana, i especialment les dones. La violència exercida cap a dones musulmanes és violència estructural doncs ve legitimada pel sistema patriarcal. És violència racista amb marca de gènere, però també és violència masclista amb marca racista. És també un tipus de violència “comuna” que segueixen patint totes les dones del Sud Global, ja que té marcades arrels colonials. Un tipus de violència, com diu Walter Mignolo, basada en paradigmes de dominació i en la imposició d’imaginaris de modernitat sustentada en uns particulars interessos geopolítics, econòmics i/o religiosos. En aquesta línia, la Xarxa Europea contra el Racisme (European Network Against Racism ENAR) va presentar un informe sobre l’impacte de la islamofòbia en les dones de confessió musulmana a Europa. L’informe titulat “Forgottenwomen: the impact of islamophobia on muslim women” assenyala en la seva principal conclusió que les dones musulmanes experimenten les mateixes desigualtats en matèria d’ocupació i pateixen les mateixes violències físiques i verbals que altres dones, però que aquests fenòmens són agreujats per factors lligats a la seva religió, pertinença ètnica, nacionalitat i/o classe social. D’altra banda, la violència material i simbòlica sobre les dones musulmanes ha evidenciat que els seus cossos són un territori de debat i de batalla específic. Com assenyala M. Laure Rodríguez Quiroga, “existeix una obsessiva mirada a la vestimenta de les dones musulmanes, com si una musulmana ho fos de debò per la seva aparença física. No importa quina sigui la seva decisió, ni el procés de reflexió que ha desenvolupat per prendre decisions lliures que afectin l’esfera del seu àmbit més privat”. Els mitjans de comunicació tenen gran part de responsabilitat en alimentar aquestes visions simplistes i estereotipades i a perpetuar aquesta violència simbòlica de la qual hem parlat, que acaba dificultant la comprensió i la convivència intercultural. Segons Fatiha al Mouali “els mitjans haurien d’incorporar una mirada sense prejudicis que no

deshumanitzi, que expliqui la complexitat de la situació legal i sociolaboral i que no fomenti l’estigma o la paternalització en com es tracta, per exemple, l’imaginari de les dones migrades”. L’activista Fátima Ataar afegeix una component més a l’exclusió social que sofreixen les dones musulmanes. En aquest cas interpel·la i critica el propi moviment feminista occidental dient que “en aquest etnocentrisme occidental, la islamofòbia i el feminisme hegemònic van de la mà. Ja que tots dos rebutgen l’islam com a discurs o estil de vida vàlid però, a més, consideren que el feminisme islàmic és contradictori o incompatible, s’infravalora la lluita de les dones i s’“infantilitza”, en tant que com a musulmanes, estan condemnades a la subordinació”. La imatge victimista que es reprodueix no fa justícia a la diversitat i riquesa que estan tenint les lluites de les dones musulmanes en les diferents societats. És reduccionista perquè les invisibilitza com a subjectes polítics i les converteix en objectes cosificats. Comprendre la múltiple discriminació de les dones musulmanes ens permet, no només conèixer les dificultats a les quals s’enfronten en els diferents àmbits per a la plena participació i integració en la societat, sinó també conèixer la magnitud i l’aportació de la seva lluita pels drets humans i la importància dels assoliments que han obtingut els grups de dones feministes musulmanes arreu del món. SUDS-Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació i l l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris - ORIGEN

Joves lliures de violències masclistes

Desconnecta’t de la 44% nois 63% noies

1.941 trucades

Considera que les desigualtats de gènere són molt grans

de joves fins a 31 anys per violències de gènere durant 2015

Amb les xarxes pots… Estar en contacte permanent i instantani amb qui tu vulguis

Conèixer molta gent amb interessos similars

Divertir-te jugant, buscar informació i intercanviar coneixement

Controlar i ser controlat/da de forma instantània i constant

Mentir molt fàcilment i fingir un personatge Tenir relacions d’amistat efímeres

Perdre el contacte amb el teu entorn i empobrir les teves relacions socials

Definir la teva identitat amb llibertat i autonomia

Tenir molta independència

Reproduir els rols de gènere. Sobreexposar la teva intimitat. Sotmetre la teva autoestima a l’opinió pública

Crear-te dependència

Alguns consells Si detectes casos d’assetjament i violència a les xarxes, denuncia-ho públicament i dóna suport a la víctima

Rebutja els missatges que et faltin al respecte de persones properes o desconegudes i informa’n a familiars i/o amistats

Les teves contrasenyes són privades, no les comparteixis i canviales regularment!

Desconnecta la càmera web del portàtil si no la fas servir en aquell precís moment

Si t’arriben imatges o vídeos compromesos d’una altra persona, no ho comparteixis. No viralitzis la violència!

Monogràfic

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

#ViolènciaEnXarxes Violència totalment inacceptable per un

1 de 3 joves Considera inevitable o acceptable exercir control sobre la parella

96% noies 92% nois

Cibermasclisme Forma de coacció o d’ús de les violències amb la fi de mantenir el control emocional i/o jeràrquic sobre les dones i persones LGTBI+ mitjançant dispositius tecnològics o espais digitals

Alerta si la teva parella o algú del teu entorn... • Et truca múltiples vegades al dia per saber què fas i amb qui estàs • Et controla les teves publicacions i amistats a les xarxes • Deixa de parlar-te o s’enfada en funció de qui segueixes o poses “m’agrada” • Et mira el mòbil o els teus comptes socials sense permís • Et tira floretes a les xarxes i t’ignora en trobades presencials • Et desacredita a les xarxes pel teu sexe, orientació sexual o identitat i expressió de gènere • Contribueix a viralitzar material sexista explícit o implícit a les xarxes • Difon a les xarxes comentaris, imatges, vídeos i/o acudits misògins o LGTBIfòbics

Comparteix les teves experiències a Internet amb les amistats o la família

23% noies adolescents

Ciberassetjament o ciberbullying Persecució i control de persones conegudes d’una edat semblant per humiliar-les, insultar-les o amenaçar-les, a través de les xarxes socials, els mòbils, els blogs, els videojocs, els missatges de text o de correu electrònic

Autodiagnosi • Creus que algú controla les teves publicacions a les xarxes socials? • Alguna persona t’ha insultat a través de les xarxes? • Ho ha fet repetidament? • T’han humiliat a través d’alguna publicació a les xarxes socials? • Han penjat fotografies o vídeos teus sense el teu permís? • Han fet córrer rumors sobre tu a través de les xarxes socials? • Has rebut peticions sexuals repetides i no desitjades?

SI / NO

SI / NO SI / NO SI / NO

SI / NO

*Si has respost afirmativament a més d’una pregunta, pots escriure un correu electrònic a internetsegura@ gencat.cat o trucar al 116 111

Penja totes les fotografies i vídeos que t’agradin, però si creus que poden ser utilitzats en contra teva, revisa bé els filtres de seguretat!

Han rebut insults a les xarxes

Sextorsió

Grooming

Acció de fer xantatge a una persona amenaçant-la de compartir una imatge compromesa que s’ha obtingut prèviament mitjançant el sexting. La víctima és coaccionada per tenir relacions sexuals, per produir pornografia o altres accions

És l’engany que un adult fa a un menor fingint comprensió, simpatia i empatia per guanyar-se la seva confiança amb una finalitat sexual explícita o implícita. Està tipificat com a delicte penal i molt sovint apareix relacionat amb la pederàstia i/o la pornografia infantil a Internet

Revenge Porn

Exemples • Pressionar per obtenir imatges i/o vídeos amb contingut sexual de la persona menor • Propiciar trobades en persona per abusar de la persona menor

Acció de venjança consistent a publicar a internet o compartir a través d’un dispositiu tecnològic una imatge o vídeo amb contingut sexual d’una exparella, examant o similar

No ho confonguis amb el sexting Publicació o recepció de fotografies o vídeos amb contingut insinuant o sexual mitjançant el telèfon mòbil o un altre dispositiu tecnològic. El sexting no és violència si qui transmet les imatges o continguts és la mateixa persona que hi apareix i ho fa per voluntat pròpia. Tampoc ho és si es fa amb el clar consentiment d’aquesta

Rebutja els missatges que mostrin massa confiança de persones desconegudes

Què fer davant d’un cas de grooming? No esborris els continguts intercanviats (converses, arxius, etc.), podran ser utilitzats com a proves. Pots fer captures de pantalla per evitar que es perdin Bloqueja el perfil, no el denunciïs a través de les xarxes o el lloc web. Es podria perdre el contingut Denuncia-ho a les autoritats competents. El tràmit l’han de fer les persones tutores Dóna suport a la persona menor víctima, evita culpabilitzacions i retrets

Però sobretot… Anem a l’arrel del problema! Eduquem i socialitzem en la noviolència des de tots els àmbits

Joves lliures de violències masclistes

Les pantalles són masclistes? Ω Que ‘Facebook’ es permeti censurar un quadre d’una dona masturbant-se alhora que permet l’existència de pàgines misògines que es titulen “pues te violo”, ens hauria de fer pensar en quin és el paper de les empreses que hi ha darrere les pantalles i si posem bé el focus quan analitzem el masclisme que s’exerceix a través d’aquestes en l’adolescència i la joventut.

l sistema capitalista hetero patriarcal estructura la societat de forma desigual segons el gènere, atorgant, fomentant i justificant formes de dominació, poder i control. Les violències masclistes són una de les expressions més greus d’aquest sistema i adopten múltiples manifestacions. A grans trets, podem diferenciar entre formes més visibles i d’altres més invisibilitzades. De la mateixa manera, els contextos o àmbits on es donen també poden ser múltiples i diversos. En aquest sentit, un dels debats actuals que estan sobre la taula és: és l’adolescència i la joventut una etapa on, contràriament al que pensàvem, està repuntant la violència masclista? I hi tenen les pantalles quelcom a veure? Les pantalles són només un canal, o també un agent d’aquestes violències? Lluny de resoldre aquest debat, ens sembla important afegir un element d’anàlisi o de reflexió per a repensar aquesta realitat, que sovint passa desapercebut: què hi ha darrere de les pantalles i al servei de qui operen? Quan parlem de pantalles, ens referim a mòbils, tauletes, televisió, consoles, etc. però també a les plataformes que utilitzem a través d’elles com els xats, les xarxes socials, els jocs, o d’altres aplicacions.

Monogràfic

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

D’aquesta manera, el concepte no es cenyeix tan sols als dispositius o a les noves tecnologies sinó que estableix un lligam entre aquestes i els usos que en fem. El concepte ‘pantalles’ és un terme més ampli i menys canviant que TIC; una pantalla pot, avui en dia, incloure qüestions que van molt més enllà de la informació o la comunicació.

“Observant quines són les pràctiques majoritàries a les pantalles, també constatem que hi ha encara moltíssima feina a fer, una distància molt palpable entre el discurs i la realitat” Si en fem un anàlisi crítica, trobem imprescindible tenir en compte que no són neutres. És a dir, no són eines o recursos lliures de les desigualtats i les opressions existents en la nostra estructura social, política i econòmica, sinó que en són un mirall que no podem analitzar de forma aïllada. Darrere de qualsevol pantalla hi ha una empresa que dissenya els seus productes amb finalitats concretes que determinaran l’ús que en fem les persones que els consumim. No podem triar com són els cossos que apareixen als videojocs, moltes aplicacions permeten realitzar captures de pantalles de fotos o converses sense previ avís a la persona interessada, els xats han afinat eines de control de les quals és difícil escapar, etc. Curiosament, com més intensiu i menys crític és el seu ús, més ingressos econòmics generen a qui les comercialitza. La neutralitat, al nostre entendre, és un miratge. De la mateixa manera, fent una anàlisi crítica, hauríem de tenir en compte en quin moment es troben adolescents i joves en l’eradicació de les violències masclistes. Constatem que hi ha un important canvi en el discurs al voltant d’aquestes violències: s’identifiquen de forma més clara i es rebutgen, per norma general a nivell abstracte i en alguns casos fins i tot de forma pràctica. Això, en si mateix, és molt potent i transformador. Però observant quines són les pràctiques majoritàries a les pantalles, també constatem que hi ha encara moltíssima feina a fer, una distància molt palpable entre el discurs i la realitat. Els insults i amenaces masclistes indiscriminats a les xarxes, el control a través de xats i xarxes socials, la difusió d’imatges sense consentiment i l’impacte

que aquest genera, “youtubers” fent apologia de la violència i de l’assetjament, l’intercanvi de contrasenyes o el “donar-se les claus com una prova d’amor i confiança” entre moltes altres pràctiques, generen “likes”, debats, fils interminables, provocacions incendiàries, “followers”, popularitat, etc. i sobretot fidelitat al propi ús de les pantalles,

“És l’adolescència i la joventut una etapa on, contràriament al que pensàvem, està repuntant la violència masclista? I hi tenen les pantalles quelcom a veure? Les pantalles són només un canal, o també un agent d’aquestes violències?” convertint-se en imprescindibles en el dia a dia d’adolescents i joves i les seves relacions. Així doncs, retornant a l’inici de la nostra reflexió: si la violència masclista propicia un ús encara més intensiu de les pantalles, tindran les empreses d’aquest sector algun interès per canviar el sistema actual? O més aviat tendiran a reeixir-lo? Facilitaran a adolescents i joves eines per a revertir aquestes violències, o dependrà de la nostra tasca educativa, la nostra implicació individual i col·lectiva, el transformar-les i eradicar-les? EdPAC - Educació per a l’Acció Crítica

Joves lliures de violències masclistes

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

Entrevista a:

Pamela Palenciano l que és personal és polític. Pamela Palenciano ho porta a l’extrem quan s’obre davant del públic, generalment adolescents, per compartir la seva experiència com a víctima de violències masclistes. Va ser maltractada per la seva exparella, Antonio, dels 12 als 18 anys. Després de molt treball personal, ha convertit aquesta experiència en un monòleg amb el qual recorre instituts, espais associatius i més per ensenyar que la violència no només són els cops. El monòleg és clar, contundent, proper i sense concessions al llenguatge políticament correcte. Palenciano s’interpreta a ella mateixa, al seu ex, a família i a amistats per anar posant sobre l’escenari les múltiples violències masclistes i desmuntar els mites de l’amor romàntic. Qüestiona les relacions de poder i ho fa a base d’humor, un humor cru que en alguns moments porta al públic a no saber si riure o plorar.

Vas plantar la llavor de “No solo duelen los golpes” fa 14 anys. Quin ha estat el procés per convertir-lo en el monòleg que és ara? Aquest projecte va començar el 2003 amb una exposició fotogràfica. Vaig anar a la psicòloga i ella em va dir la frase que ara dóna nom al monòleg: “No solo duelen los golpes”. Fins aleshores jo no reconeixia que havia estat maltractada durant la meva adolescència. La psicòloga em va recomanar que tragués fora el que jo portava dins d’una manera artística i vaig decidir fer una exposició de fotos que 16

es va convertir en un taller on projectava les fotos i després va evolucionar en el monòleg contra la violència masclista. Aquest 2017 hem afluixat el ritme d’actuacions, perquè toca cuidar-se, però estem treballant en l’adaptació del monòleg en format llibre [El amor de verdad no duele] per a joves d’entre 15 i 25 anys. M’agradaria també poder fer una obra de teatre infantil i treballar un projecte sobre maternitats. Treballes sobretot amb joves. Quan i per què decideixes començar a explicar-los la teva història? A mi m’hauria agradat molt que de jove, quan vaig tenir el meu primer xicot, algú m’hagués dit que el que jo estava vivint no era normal. I que m’ho hagués dit d’una manera propera, clara i sense teoria.

Aquests discursos teòrics no arriben a les persones joves. No s’ho senten com a propi. Quina és doncs la clau per fer que els i les joves empatitzin i reflexionin sobre les violències masclistes amb les quals convivim diàriament? Partir de tu mateix o tu mateixa, de l’experiència personal. Si com a persones adultes, que no oblidem que és una posició de privilegi, els diem que pel fet d’escoltar reggaeton són més violents o masclistes que en l’època de les nostres àvies i avis no anem enlloc. Des d’aquesta acusació no t’escoltaran. Per mi l’empatia neix quan reconeixes davant seu les teves pròpies violències masclistes, tant les que pateixes com les que exerceixes també com a dona quan tens determinats rols de

Monogràfic

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

poder. Hi ha molta pressió cap als joves i això sovint els genera frustració. “És que són més masclistes que abans”, “És que aquest jovent d’avui en dia...”. Quin cansament escoltar sempre el mateix discurs que no porta enlloc! Jo he trobat la manera de fer reflexionar a través de l’humor. Si em poso a parlar als i les joves sobre la cosificació, el cicle de la violència i les seves etapes no em faran gens de cas... seré una adulta “plasta” més des del seu punt de vista. En canvi, empatitzen molt més amb humor i experiències reals. Quins són els límits de l’humor? És diferent fer humor des d’una discriminació històrica que tu has patit a què ho faci la persona que exerceix la violència. Quan la part que té la posició de poder segueix fent broma, no es pot deixar passar. La broma és una manera de dir el que penses però d’una manera més suau. Algunes persones s’escuden darrere els acudits i els riures per fer comentaris com “les noies condueixen malament”. A mi no em serveix l’excusa de “És humor” o “Escolta, que era broma...!”. No només fan mal els cops, les seqüeles són molt més que els malsons i les inseguretats. En el monòleg parles de models d’amor basats en el control i en com en un determinat moment, tu també ho vas arribar a assumir com “normal”... El control en l’adolescència és molt més explícit que quan som adults i adultes. S’assumeix com a normal perquè la idea de l’amor romàntic és molt vella, molt més que el masclisme fins i tot. Jo vaig aprendre un model d’amor basat en el control i en uns rols de poder molt marcats. Per això, quan et trobes amb una relació que no té aquests mecanismes de control et sembla anormal, que és el que em va passar a mi. Em semblava que no m’estimava i que no li importava. Els mecanismes de control molt sovint es perceben com a agradables. El que és desagradable ve després. És agradable sentir-te el centre per a algú i és una necessitat molt important en l’adolescència. Això és el més pervers de l’amor romàntic en l’adolescència.

Sovint parles de posar el focus en els agressors. Però, ¿què creus que cal fer perquè canviïn? El més important ara mateix és començar a treballar els diferents models de masculinitat. Les noies ja hem vist diversos models de feminitat, però no hi ha models de masculinitat alternatius entre els joves. Cal posar el focus en els nois que són qui en general està exercint la violència. No s’aborda el problema de manera transversal perquè des d’amplis sectors se segueix veient com un problema de les dones. Amb les violències masclistes passa una cosa molt semblant que amb el bullying. Quan parlem de bullying de qui parlem és de les víctimes però no de per què un altre infant o jove ha pegat o maltractat

“És agradable sentir-te el centre per a algú i és una necessitat molt important en l’adolescència. Això és el més pervers de l’amor romàntic quan ets jove”

psicològicament. A mi em preocupen les dues parts. Perquè hi ha criatures sense cap mena d’empatia? D’altra banda, les campanyes cap als agressors han estat sempre molt satanitzades... Jo si fos un home masclista i maltractador, veient que la societat em parla així, el que faria seria muntar-me el meu discurs rotllo els que diuen que les dones denunciem falsament per quedar-nos amb la casa i les criatures. Em sentiria tan atacat per la societat que tiraria per aquí i entraria en el joc de categoritzar només entre bons i dolents. És el que passa quan es tendeix a la dicotomia sense parar treure’n tots els entrellats.

Tot i així, cal vigilar també amb la falsa idea de la llibertat femenina. El patriarcat és masculí, però masculí no són només els homes, també són les dones volent ser com els homes. Cal canviar tota l’estructura des de l’arrel i es pot començar treballant les masculinitats alternatives. Les entitats i associacions juvenils poden aspirar a ser espais lliures de violències masclistes? Les associacions són persones que poden desconstruir-se per portar un missatge cada cop més lliure de violències en el dia a dia. Quan estàs amb joves, més enllà del que tu diguis, les persones del teu entorn també aprendran del que no diguis i facis. Com fas servir el llenguatge, de com parles de tu, com et relaciones... Els joves es fixen molt en això, creen referents. I això passa tant entre companys com entre monitors o monitores i infants. Per a mi el més important és el treball de desconstrucció i autocrítica. Si treballem amb joves, hem de trobar temps per fer aquesta feina, hem de prioritzar-la encara que el sistema i la burocràcia a la qual estan sotmeses moltes associacions sovint ho dificulta. Busquem temps per a l’autoreflexió! Les noves tecnologies i xarxes socials han donat llum a noves expressions de violències masclistes... Les xarxes socials són una eina molt potent per a algunes coses però perillosa per a altres. Tenen un perill enorme en una relació amb violència masclista, ja que són un mecanisme de control molt potent. En la meva adolescència no hi havia Facebook però teníem mòbils i des d’allà em controlava l’Antonio. Mirava els números que tenia a l’agenda. La idea torna a ser la mateixa: treballar amb els i les joves però sense posar el focus en les noies. No es tracta d’evitar que les noies pengin determinades fotos sinó de dir a la resta: deixeu d’enviar-vos fotos entre col·legues que les vostres parelles o amigues us envien només a vosaltres. Laia Quintà Tècnica de comunicació del CNJC comunicacio@cnjc.cat

Joves lliures de violències masclistes

Mancances de la resposta i les violències masclistes a C Ω La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans, una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’un sistema patriarcal on les relacions de poder entre dones i homes en la societat són desiguals.

ctualment a Catalunya disposem d’una bona eina jurídica per a la lluita contra les violències masclistes com és la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, així com polítiques públiques sobre igualtat entre dones i homes i envers les violències masclistes a tots els nivells de les administracions i dades estadístiques1 de les diverses formes i àmbits de violències masclistes. Tot i així, existeixen mancances de la resposta institucional envers la problemàtica. En relació al sistema judicial, la primera limitació destacable és el baix percentatge de denúncies interposades que reflecteixen tan sols una tercera part de les violències masclistes patides per les dones de la nostra societat. Les dificultats o els obstacles que retreuen a les dones (especialment la violència exercida en l’àmbit de la parella) de denunciar les violències patides són múltiples i responen a factors psicològics, jurídics, socials i econòmics. Els obstacles socials i psicològics serien: la normalització de la violència; els sentiments de culpa, bloqueig emocional, vergonya i por; els missatges desincentivadors de l’entorn familiar/social; la protecció dels fills/ es. I els obstacles jurídics, econòmics i institucionals serien: por a l’augment de la violència; la dependència econòmica i falta de recursos per la cura dels fills/es; la desconfiança en el sistema de justícia penal i les seves/seus professionals, missatges desincentivadors del marc jurídic (per exemple el marc normatiu d’estrangeria). Una segona limitació

Monogràfic

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

a institucional envers a Catalunya del sistema judicial és la victimització secundària patida per les dones en els jutjats. Aquesta victimització ve donada per diverses raons: inadequada informació sobre el procés; els estereotips dels jutges i jutgesses; falta d’adequació de les estructures processals a les característiques específiques de les violències masclistes; les condemnes mútues2. En relació a les mancances de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista3., és important destacar-ne les següents: la gran majoria de situacions de violència masclista ateses per la xarxa han estat violències en l’àmbit de la parella i no en els àmbits familiar, laboral i social o comunitari; la doble discriminació que sofreixen algunes dones migrants a causa de la seva situació d’estrangeria; les nenes, adolescents i joves que accedeixen als serveis de la Xarxa és molt baix; el 73,7% dels i les professionals de la xarxa dediquen menys d’un 25% de la seva jornada laboral a la prevenció i la sensibilització; la intervenció amb les filles i fills de les víctimes de violència masclista és escassa; el 62,9% dels i les professionals entrevistats advoquen per la creació de més Serveis d’Intervenció Especialitzada al territori i un 35,2% dels i les professionals destaca que l’accés als serveis (distància, transport, places disponibles) és un dels aspectes a millorar; existència de saturació i de llistes d’espera en alguns recursos de la Xarxa i d’altres serveis que no formen part integral d’aquesta; la inexistència de recursos específics en

determinats territoris suposa un factor d’exclusió que impedeix fer efectius els drets de totes les víctimes en igualtat de condicions independentment del lloc de residència; falta d’atenció psicològica especialitzada i l’assessorament necessari en casos d’urgència; un 69,3% dels i les professionals de la xarxa assenyalen la inserció laboral com a un dels aspectes a millorar; un 62,9% dels i les professionals assenyalen la necessitat

de millorar l’accés a l’habitatge de les víctimes4. Per poder avançar en l’eradicació de la violència masclista, alguns dels reptes de l’administració són els següents: en primer lloc, les diverses administracions haurien de seguir destinant partides pressupostàries a aconseguir la igualtat entre dones i homes i a la lluita contra la violència masclista, així com dissenyar, implementar i avaluar polítiques públiques al respecte. En segon lloc, és imprescindible seguir incorporant la perspectiva de drets i de gènere en el sistema judicial, policial, sanitari, educatiu, així com evitar els estereotips, prejudicis i la revictimització. En tercer lloc, atorgar més ordres de protecció a les dones disminuint la por, la impunitat i l’absència de resposta institucional. Maria Barcons Campmajó Investigadora del Grup Antígona (UAB)

1 Enquesta de violència masclista a Catalunya; Línia 900 900 120 de L’Institut Català de les Dones; Dades sobre violència masclista del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. 2 Bodelón, Encarna (2014): “Violencia institucional y violencia de género”, Anales de la Cátedra Francisco Suárez, Vol 48, pp. 131-155; Bodelón, Encarna (2014): “Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales”. Buenos Aires: Ediciones Didot. 3 Resultats de tres projectes del Grup Antígona (http://antigona.uab.cat/) com a investigadora principal la Dra. Encarna Bodelón: WOSAFEJUS: Why doesn’t she press charges? Understanding women’s safety and rights to justice (2009-2011); “El Derecho de acceso a la Justícia: El caso de la Violencia de Género” (2012-2014); Diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista” (2016). 4 Resum de la Diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista” (2016).

Joves lliures de violències masclistes

La resposta associativa davant les violències masclistes Associació: Consell de la Joventut de Barcelona Iniciativa: Protocol d’actuació en casos de violències masclistes a les entitats juvenils. El protocol d’actuació en casos de violències masclistes a les entitats juvenils ha estat editat pel Grup de Gènere del Consell de Joventut de Barcelona i redactat per l’entitat Projecte Ella. El protocol té l’objectiu de donar claus per determinar quines situacions són violència masclista i suggereix certes mesures per evitar els casos que es puguin produir dins les associacions juvenils. Tot i així, les entitats han de preguntar-se prèviament: Quin grau de participació tenen les dones a l’entitat? Aquesta participació està igualment respectada? Quin tipus de responsabilitats assumeixen? És habitual sentir comentaris degradants cap a les dones o observacions humiliants? Per fer aquest treball previ, el CJB també va editar fa un temps la guia Re-generem-nos:

Associació: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Iniciativa: Premi 1% per a l’apoderament de dones víctimes de violències de gènere.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya destinarà aquest any l’1% dels ingressos a un projecte d’apoderament a dones víctimes de violència de gènere al Marroc. Concretament es tracta del projecte “Incuba FEZ Dones víctimes de violència de gènere. Càpsules formatives en dret de la dona i autoestima/apoderament” de la Fundació Plataforma Educativa que té com a objectiu oferir un espai de formació en apoderament personal per a dones en situació de vulnerabilitat social i econòmica com a primer pas per una formació més àmplia i ambiciosa en Emprenedoria Vital i Empresarial. 20

autodiagnosi de gènere per a entitats, on es promou la incorporació de la perspectiva de gènere dins de les entitats. La violència masclista és una de les manifestacions de les discriminacions i desigualtats que vivim les dones en el marc d’una societat patriarcal com la nostra, i per tant, és transversal tant per l’associacionisme com per tota la societat. Per tal de fer front a aquestes problemàtiques, el protocol pretén dotar d’eines a les entitats per actuar en aquells casos de violències que es donin en el seu entorn, siguin de caràcter puntual o reiterat. En aquest sentit, hi trobareu informació sobre com detectar una situació de violència a la vostra entitat i també els passos a seguir en cas que aquesta es produeixi. Així mateix, trobareu algunes recomanacions per a la prevenció de les violències masclistes i un recull de serveis d’atenció i suport gestionats per entitats o administracions. Natàlia Reina Exmembre del Secretariat del CJB per l’entitat Sin Vergüenza i encarregada de les àrees de LGBTI i gènere

Associació: Federació de Casals de Joves de Catalunya La perspectiva de gènere és una mirada que haurien de tenir totes les entitats o associacions i, en general, la societat. Per a Casals de Joves posar aquesta mirada és important per detectar totes les possibles interseccions que ens travessen i vetllar per un associacionisme lliure de discriminacions i violències causades pels estereotips i les estigmatitzacions per raó de gènere, sexe, raça, ètnia, religió, nivell econòmic, edat.. Per això, fa anys es va crear l’Àrea de Gènere dins la Federació que ha engegat campanyes com la de l’Amor Romàntic on volem desestigmatitzar i enfonsar tots els mites que existeixen al voltant de l’amor i les relacions. Perquè creiem important desenvolupar unes relacions que no es basin en la dominació ni en la submissió, sinó en la corresponsabilitat. També volem fer èmfasi en l’última campanya del 8 de març on vam voler reivindicar una doble discriminació: la precarietat del treball del col·lectiu jove i el fet de ser dona en el món laboral. Voliem visibilitzar l’explotació que no només reben les dones a nivell laboral, sinó el sexisme i masclisme que han de patir constantment i que està normalitzat i passa desapercebut.

Abstract

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

YOUTH DEBATE Number 103

Youth Debate is the magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The magazine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 200,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

CONTENTS EDITORIAL > We Hold the Key to a Feminist, ViolenceFree Society MONOGRAPHIC > A Struggle for Us All > Is My Organization Sexist? Four Questions You Can Use to Find Out! > Islamophobia and Sexism: Current Racist and Gender-Based Forms of Violence > Are our New Technologies Sexist? > Interview with Pamela Palenciano

EDITORIAL

MONOGRAPHIC

We Hold the Key to a Feminist, Violence-Free Society

A Struggle for Us All

We, the organized youth, have been pioneers in policies for employment, housing or education, and we want to continue to be. However, we can’t defend our rights only partially; we need to apply a genderbased point of view to all our battles. We can never forget that there are still plenty of cases of sexist violence and genderbased discrimination going on around us. With this Debat Juvenil (Youth Debate), we want to focus on a weaknesses of our society that we haven’t yet been able to shake, one that lives on in our younger generations. As our world changes, this weakness takes on new forms, affecting the very structure of our society and continuing to degrade our human dignity. The youth organizations of Catalonia have been and will continue to be a force for change and for the transformation of our surroundings. We the youth have the opportunity to face sexist violence head-on and to usher in a new period of change in order to achieve a truly just society, free of discrimination against women and the LGBTIQ+ community. The Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (National Youth Council of Catalonia) will continue to work to change our current reality and to move towards a fully feminist and violence-free society, giving support to necessary changes and opening spaces for dialogue among young people, associations and institutions in order to move us all towards a life of greater dignity. Oriol Recasens CNJC President

Femicides and physical aggression are the most visible faces of misogynist violence, but other elements such as sexual assault or micromachoism (subtle, everyday machoism) also exist. One of every three young people consider it inevitable for men to exercise some kind of control over their partners, a clear example of the normalization of sexist violence. Our current social model, rooted in heteronormality and the patriarchy, generates serious inequalities. This situation is an affront to Human Rights and social justice, and as a result, we at the CNJC have decided to double our efforts to move society towards equality, non-discrimination and the eradication of violence against women and the LGTBIQ+ community. We at the CNJC also feel that gender roles are part of the process of socialisation and of our society’s collective imagination, and as a result, they also shape our youth and their communication channels, new technologies and social networks. These new tools give young people plenty of power, but still 23% of female adolescents claim to have received insults through social networks. Therefore, we need to work to prevent sexist violence by any means. Finally, we would like to place special emphasis on the need to work on the intersection between gender equality and interculturality. Racism, xenophobia and sexism are structural forms of discrimination that generate abusive power relationships and that are the result of an androcentric culture placing power in the hands of white, heterosexual males. We are faced with a significant challenge that CNJC and our other organizations need to take on. We need to fight against sexist violence, and we all need to work to prevent the perpetuation of gender roles. At CNJC, we are strongly committed to doing our part. Ester Cano and Oriol Rius CNJC Secretariat 21

Abstract

ing? There are other ways of participating besides dominating speaking time at meetings. Associations should value ways of participating that don’t fit with androcentric patterns; at meetings, everyone needs to feel comfortable expressing their own opinion however they feel fit. 4. How are tasks distributed, and how are they valued? Organizations need to keep in mind both external, visible activities and internal, invisible activities, and they need to reflect on how they are valued. Are tasks distributed equally? Who does what? All members need to do their part to change a sexist organization, and the analysis of potential problems is the first step.

Is My Organization Sexist? Four Questions You Can Use to Find Out! If you feel uncomfortable within your organization, these are four questions you can ask to find out if it is sexist: 1. What is most highly valued in my organization? Often, in organizations, emphasis is placed on commitment, involvement, and the ability to defend your opinions. Often these values, which are traditionally associated with males, cause others to be excluded. Empathy, tenderness, caring, caution, intuition, managing emotions, etc. are values that are often given little regard in associations. We need to continue to work so that these values are open to everyone. 2. Does my organization demand exclusive dedication on my part? In some cases, personal growth and care for emotional ties are sacrificed in favour of “productivity”. We need to ask ourselves if our organization includes people with different rhythms and individual needs, if our meeting times can be combined with other responsibilities, and if we ensure that those who are not always able to attend can continue to be active, to participate in debates and in making decisions. 3. Do our participatory mechanisms take into account different ways of participat22

Mariona Zamor L’Esberla

The combination of all these aspects has helped to create an image of Islam as threatening and violent, and this is reflected in the discrimination, intolerance and social exclusion suffered by the Muslim community in Catalonia. Furthermore, Muslim women suffer from two forms of violence: gender-based and racist, with strong colonialist roots. In order to bring this situation out into the open, the European Network Against Racism (ENAR) has presented a report on the impact of Islamophobia on Muslim women. This report indicates that the violence and social exclusion suffered by the members of this group is made even worse by prejudice against their religion, their ethnicity, their nationality and their social class. Understanding the multiple forms of discrimination suffered by women not only allows us to understand the barriers to these individuals’ social integration and participation in society, it also places emphasis on the challenges faced by Muslim feminist women around the world. SUDS Association and the ORIGEN Observatory

Islamophobia and Sexism: Current Racist and Gender-Based Forms of Violence Over the last decade, the feminist movement has fought to move out of the private sphere and into the public, strengthening its political character and fighting for acceptance in a patriarchal system that has enshrined the power inequality between men and women in society.Colonialism, classism, racism, ethnocentrism, xenophobia, transphobia, lesbophobia... The different types of inequality and domination resulting from this social model go on and on. Within Islamophobia, a series of negative, reductionist perceptions dominated by historical prejudice come together.

Are our New Technologies Sexist? The fact that Facebook allows us to censure a painting of a women masturbating while permitting misogynist pages such as ‘Pues te violo’ (Ok, then I’ll rape you) should make us stop and think about the

REVISTA DEL CNJC PRIMAVERA 2017 DEBAT JUVENIL

role played by the companies behind our screens. We analyse the sexism manifested through our mobile phones, tablets, televisions, and videogame consoles, but what about the platforms we access through them, such as chat rooms, social networks, games and other applications? If we analyse them critically, we can see that they are not neutral: they are not tools or resources free from inequality and the oppression existing in our social, political and economic structure; rather, they are a mirror thereof. If we keep in mind the recent spike in sexist violence among young people, in many cases new technologies seem to be the agents and channels that favour the survival of such behaviour. Delivering sexist insults and threats over the internet, exercising control through chats and social networks, making personal images public without consent, ‘youtubers’ promoting violence and assault, or exchanging passwords as proof of trust or ‘love’ are types of content that generate millions of ‘likes’ and neverending conversation streams. Since we know that sexist violence is closely tied to an ever-increasing use of new technologies, will the companies in this sector play a role in changing our current system, or will they continue to allow sexism to grow? Providing tools to adolescents and young people to change the current situation will be essential if we want to overcome these forms of violence and eradicate the EdPAC

Joves lliures de violències masclistes Abtsract

Interview with Pamela Palenciano Whatever is personal is political. Pamela Palenciano brings this to an extreme when she opens up before an audience to share her experience as a victim of sexist violence: she was abused by her ex-partner from the time she was 12 to when she was 18 years old. With a great deal of effort, she has transformed her personal experiences into a monologue she brings to high schools and social spaces to teach others (especially young people and adolescents) that violence goes far beyond the physical. In “No solo duelen los golpes” (It’s not just the blows that hurt), using raw humour, Palenciano plays herself and those around her in order to dispel the myths of romantic love, to question relationships of power and

to bring different forms of sexist violence to the stage. “When I had my first boyfriend, I wish someone had told me that what I was experiencing wasn’t normal”, she explains. She’s taken this mission upon herself, telling her story in a relatable, frank way, putting aside the theory and focusing on the aggressors. Her goal is for young people to identify with what she has to say and to reflect on the sexist violence they experience, especially because of the idea of romantic love that dominates at this age. She does so with humour, legitimized by her own experience. “For you to joke about discrimination you’ve experience in the past isn’t the same as when the aggressor does it” states Palenciano. Laia Quintà, CNJC Communications Technician

ENTITATS DE PLE DRET DEL CNJC. Entitats educatives: Acció Escolta de Catalunya, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (CCCCCE), Coordinació Rural de Catalunya, Centre Marista d’Escoltes (CMS), Escoltes Catalans, Esplais Catalans – ESPLAC, Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i Balears (MIJAC). Entitats polítiques: Agrupació de Joves Ciutadans, Alternativa Jove – Joves d’EUiA, Col·lectius de Joves Comunistes – CJC Joventut Comunista, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Joves d’Esquerra Verda (JEV), Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Joventut Socialista de Catalunya (JSC), Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya (NGC), Unió de Joves (UJ). Entitats sindicals d’estudiants i treballadors: Acció Jove - Joves de CCOO de Catalunya, Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Avalot - Joves de la UGT de Catalunya, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Unió de Joves Pagesos de Catalunya. Entitats socials especialitzades: Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI), Comissió de Joventut de la FESOCA, Creu Roja Joventut a Catalunya, DONA-Joves Nacionalistes per la Igualtat, Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEFC), Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes (JOC), Jove Cambra Internacional de Catalunya (JCI), Joves Dirigents Catalans (JODIC), Secretariat de Joves La Salle Catalunya. Entitats culturals i d’intercanvis: Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut (AECS), Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials Catalunya (AIESEC), Recursos d’Animació Intercultural (RAI), Servei Civil Internacional Catalunya (SCI Catalunya). Consells Locals de Joventut: Consell de Joves de Sabadell, Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Consell de la Joventut de Badalona, Consell Local de Joventut de Blanes, Consell Local de Joventut de Figueres, Consell Local de Joventut de Lleida, Consell Local de Joventut de Sant Feliu de Guíxols, Consell de Joves de Terrassa. ENTITATS ADHERIDES AL CNJC: AFS Intercultura Catalunya, Associació DIOMIRA, Associació Sòcio-Cultural IBN Batuta, Col·lectiu l’Esbarzer, Escola Lliure el Sol, Federació ECOM, Fundació Catalana de l’Escoltisme Laic Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CP’AC). ENTITATS COL·LABORADORES: Associació Candela, Associació Catalana de Professionals (ACP), Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut (ACPPJ), Associació Catalana d’integració i desenvolupament humà (ACIDH), Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya (AEISC), Associació de Joves Immigrants (AJI-ATIME) , Associació Sociocultural Nous Temps, Association de la Fondation Etudiante pour la Ville (AFEV), Casal Lambda, Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), Centre Unesco de Catalunya (CUC), Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT), Consorci de les Vies Verdes de Girona, Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya – Fedelatina, Fundació Autònoma Solidària (FAS), Fundació Catalunya segle XXI, Fundació Solidaritat UB (FSUB), Fundació per la Pau, Grup d’Advocats Joves (GAJ), Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), Institut Joan Lluís Vives, Joves Catalans, Lágrima Sahrauí, Món-3, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme, Moviment de Joves Cristians de Comarques (JARC), Moviment d’Universitaris Estudiants Cristians (MUEC), Unió Catalana de Skateboard

Entrevista a:

Joves Trans de Barcelona Grup de joves trans centrat en el suport mutu, la formació i l’activisme

Ω Amb quin objectiu neix Joves Trans de Barcelona? Som un grup de suport i activisme entre persones trans que ocupem la franja generacional compresa entre els 12 i els 26 anys. Ens organitzem en dos espais: el grup de suport (espai principalment virtual que posa en contacte a joves trans d’arreu de Catalunya) i l’assemblea (col·lectiu polític que gestiona el grup de suport i que treballa des de l’activisme per donar veu a les persones joves trans des de la mateixa experiència). Lluitem contra el cissexisme, el dualisme, l’adultisme i busquem l’abolició del patriarcat. Entre els nostres objectius també hi ha el de formar a qualsevol sobre la nostra situació com a col·lectiu. En paral·lel a l’assemblea i al grup de suport tenim altres projectes com el grup de Teatrans o diversos tallers i actes que s’han anat organitzant.

Fotografia: Grup de Teatrans en la representació a les jornades de Nusos BCN, 04/12/2016. Pol Vila Fotografia

polític i social sobre aquest tema, i no tan individual com de vegades ho fan altres associacions. També fem difusió i denunciem a través de les xarxes els actes trànsfobs i transmisògins tant quotidians com de l’actualitat per a fer que la gent prengui consciència de la violència que rebem dia a dia.

Se’ns invalida el gènere si no complim amb aquests estereotips, quan a les persones cis no. També la necessitat d’imposar-nos aquests estereotips invalida tota aquella identitat no-binària, a qui es jutja i es llegeix amb un dels gèneres duals, sense tenir en compte la seva identitat.

Ω En aquest tema el debat està

Ω Quines barreres es troba una

obert però, des del vostre punt de Ω Quines són les vostres principals vista, creieu que existeixen violències reivindicacions? masclistes dins el col·lectiu Creiem que no n’hi ha prou amb reformes, LGTBIQ+? no n’hi ha prou que ens donin a les persones És clar! Patir una opressió (en aquest trans alguns dels drets que reivindiquem, cas ser LGTBIQ+), no elimina ja que seguirem patint mentre hi hagi una automàticament la possibilitat que se’n jerarquia de gènere i sexualitat. Cal abolir el reprodueixin altres. Cal entendre també sistema sencer que ens vol mortes, que ens que dins del col·lectiu LGTB hi segueix domina, ens oprimeix i ens mata, per així havent una majoria de persones cis, gaudir de la nostra llibertat. que com a tals ocupen una certa posició de poder per sobre les persones trans, Ω Com es pot treballar contra la i formar part d’aquests col·lectius no transfòbia des de l’associacionisme els deslliura d’exercir determinats rols i juvenil? violències. Nosaltres ens centrem a preparar xerrades, Ω De quina manera les persones tallers i dinàmiques per a les persones que es vulguin informar sobre el fet trans estan subjectes als estereotips trans. Procurem donar un punt de vista de la feminitat i la masculinitat?

persona jove trans a l’hora de viure el gènere que vol (incloent-hi “gèneres fluids”, no binaris, etc.)? Rebuig per part de la societat en general, incomprensió, impediments per canviarse el nom legalment, fet que comporta molts problemes a l’hora d’inscriure’s a qualsevol lloc mitjançant el DNI, burles, assetjament, major dificultat per trobar feina (sobretot en dones trans) i un llarg etcètera. També ens trobem sovint què no se’ns respecten les decisions -molts cops se’ns qüestiona per si decidim o no hormonar-nos, per la manera de vestir, etc.- ni els pronoms. El misgendering es produeix quan qui es dirigeix a nosaltres o parla de nosaltres ho fa sense respectar el nostre gènere.