Rbla. President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 • Fax. 977 224 152 www.apatgn.org
ENLLAÇ
Núm. 07 / 2011
ELECCIONS 2011
NOVA JUNTA DE GOVERN PER A LA LEGISLATURA 2011-2015
FORMACIÓ
AVANÇ DE PROGRAMACIÓ 2011-2012
NOVA INSTRUCCIÓ D’ACER ESTRUCTURAL (EAE) COMUNICAT DEL CGATE: DEROGACIÓ DE LA INCOMPATIBILITAT DE PERCEPCIÓ DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ AMB L’EXERCICI LLIURE Pàgs. 10-11
Assessoria fiscal Fiscalidad de la afectación y uso del vehículo en la actividad profesional TARRAGONA: HORARI D’ESTIU, fins el 15 de setembre Visats: de 08.00 a 14.00 h · Resta de serveis: de 08.00 a 15.00 h Tancament de les oficines col·legials per vacances: del 15 al 31 d’agost OFICINA DE VISAT DEL VENDRELL: De l’1 al 15 d’agost: TANCAT Del 16 al 31 d’agost en horari habitual: dimarts de 16:00 a 19:00 h Reforç d’estiu: els matins de dijous de 10:00 a 14:00 h VISAT DIGITAL DEL 15 AL 31 D’AGOST El visat digital es podrà fer els següents dies de la segona quinzena d’agost: Dimarts 16 i 23, i dilluns 29
Sumari CORPORACIÓ. Nova Junta de Govern [P. 2] GABINET TÈCNIC. El Certificat d’Habitabilitat, l’Informe de Transmissió d’habitatge usat i la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE): modificacions importants en la tramitació. Novetats: EAE, i ICT 2011 [P. 2-4] w ASSESSORIA FISCAL. Fiscalidad de la afectación y uso del vehículo en la actividad profesional [P. w w
4-5]
juliol de 2011
w w w w w
ció 2 a rm 201 o F 1120
FORMACIÓ: Avanç de la pro- gramació de cursos i sessions [P. 6-7] ASSESSORIA. AssegurCOAATT [P. 8] BIBLIOTECA. Novetats [P. 8] EUROCONSTRUCT. Síntesi de l’informe del sector: juny [P. 9] DARRERA HORA. Derogada la incompatibilitat de la prestació de jubilació amb l’exercici lliure [P. 10-11]
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
w CORPORACIÓ NOVA JUNTA DE GOVERN El COAATT va celebrar el passat 9 de juny eleccions per escollir la Junta de Govern per als propers 4 anys, resultant guanyadora la llista encapçalada per l’actual president, l’aparellador Julio Baixauli Cullaré. La jornada va registrar una participació del 68,62%, un percentatge estimable atès que eren unes eleccions corporatives. Concretament, d’un total de 510 col·legiats van exercir el seu dret a vot 350 professionals. La candidatura guanyadora de Julio Baixauli va obtenir 179 vots (51,14%), les altres encapçalades per Albert Clarasó i per Xavier Ribes van obtenir 105 vots i 61 vots respectivament. També hi va haver 5 vots en blanc. La nova Junta de Govern del Col·legi, s’ha plantejat com a objectius: integrar tothom, continuar amb la tasca de defensa de la professió —una professió molt interrelacionada amb el desenvolupament social i econòmic del país—, modernitzar les seves estructures de funcionament i obrir encara més les portes d’aquesta institució subjecta al dret públic prestant serveis tècnics tant als col·legiats com a la societat, vetllant per la seguretat i la qualitat de l’edificació, formant i inforLa nova Junta de Govern amb la junta electoral mant i buscant noves oportunitats de feina. Arrel de la crisi econòmica i la desacceleració de la construcció, a les quals es sumen els projectes de liberalització legislativa (veure per exemple Llei Òmnibus), la professió ha viscut uns anys crítics però que el col·lectiu confia en superar aprofitant una major formació continua i una extensiva polivalència. Donant compliment a allò que disposa el calendari electoral i els Estatuts col·legials vigents, el passat dia 30 de juny a la Sala d’Actes de la Seu Col·legial, es dugué a terme el traspàs de poders de la Junta de Govern sortint a la Junta de Govern entrant. El nou equip presidit per Julio Baixauli està format per sis membres de la Junta anterior, i tres col·legiats que s’hi incorporen de nou. JUNTA DE GOVERN DEL COAATT PER AL MANDAT 2011-2015 President: Julio Baixauli Cullaré; Vicepresident: Adolf Quetcuti Carceller; Secretari: Francesc Xavier Llorens Gual; Tresorer: Romà Jordi Adam Andreu; Comptadora: Maria Teresa Solé; Vocal: Montserrat Muñoz Madueño: Vocal: Yolanda Fernández Vázquez; Vocal: José Luis Hernández Osma; Vocal: Gemma Blanch Dalmau; Vocal: Agustí Sevil Ferrer. La Junta de Govern es reunirà setmanalment per fer el seguiment corresponent de l’activitat col·legial, els temes que els són propis, els que afecten al desenvolupament diari de les tasques del COAATT. Les reunions són obertes al col·lectiu per tractar temes puntuals prèvia informació de la voluntat d’assistir-hi.
Bústies d’atenció al col·legiat: junta@apatgn.org • suggeriments@apatgn.org
w GABINET TÈCNIC EL CERTIFICAT D’HABITABILITAT, L’INFORME DE TRANSMISSIÓ D’HABITATGE USAT I LA INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS (ITE): MODIFICACIONS IMPORTANTS EN LA TRAMITACIÓ S’ofereix la possibilitat de gaudir d’una assegurança per a les cèdules d’habitabilitat, informes de transmissió d’habitatge usat i informes d’inspecció tècnica (ITE), en condicions econòmiques especialment avantatjoses i que millora les condicions respecte de la responsabilitat patrimonial. Aquesta mesura pretén reduir les despeses de gestió generades per la tramitació dels certificats d’habitabilitat, els informes de transmissió i l’informe de la inspecció tècnica d’edificis (ITE) dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació col·legiats al COAATT. Davant la petició d’algun col·legiat, s’inclou des d’aquest mes l’informe de transmissió d’habitatge usat dins aquesta nova pòlissa alternativa. Més informació, condicions i preus a l’article complet disponible per usuaris registrats a: www.apatgn.org » Actualitat
[2]
ENLLAÇ Juliol 2011
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
NOVA INSTRUCCIÓ D’ACER ESTRUCTURAL (EAE) Reial Decret 751/2011, de 27 de maig, pel qual s’aprova la Instrucció d’Acer Estructural (EAE). El Reial Decret serà vigent a partir del 23 de desembre de 2011 i restaran derogades les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin a les prescripcions d’aquest. La publicació al BOE el passat 23 de juny, del Reial Decret 751/2011, de 27 de maig, d’aprovació d’una nova Instrucció d’Acer Estructural, desfà la unificació legal que el Codi Tècnic significava, si més no parcialment, en matèria d’estructures d’acer, que es dissenyaran i construiran, des de la seva entrada en vigor, segons les instruccions del DB SE-A, l’EHE i l’EAE. La nova Instrucció d’Acer Estructural serà aplicable a totes les estructures i elements d’acer estructural d’obra civil o edificació, excepte les realitzades amb acers especials, les estructures mixtes i els elements de formigó que formen part d’una estructura d’acer. En obres d’edificació es podrà utilitzar indistintament aquesta Instrucció i el Document Bàsic DB SE-A del Codi Tècnic de l’Edificació. De la mateixa manera el tensat d’una estructura d’acer amb armadures actives es regularà segons les indicacions de l’EHE, i les especificacions sobre accions a l’EAE, s’aplicaran complementàriament a altres reglamentacions El desenvolupament del text, el caràcter prestacional, és especialment coherent amb les del Codi Tècnic o l’EHE. En particular pel que fa al del control de qualitat, s’especifica un sistema de control en fase de projecte, execució i obra acabada, recolzat en el control de conformitat de productes, equips i sistemes, i l’autocontrol del constructor. BASES DEL CONTROL DE QUALITAT Control d’execució i recepció de materials i sistemes El Títol 7 de la Instrucció recull les especificacions relatives al control de qualitat. Es defineixen les base generals de control, les característiques del control de qualitat del projecte, el control de conformitat dels productes incorporats a l’estructura d’acer i el control d’execució. El Títol es complementa, pel que fa a l’execució dels treballs a obra, amb el capítol XVII, on s’especifiquen les condicions de muntatge i protecció de l’estructura. El responsable de dur a terme les comprovacions de control suficients per assumir la conformitat de l’estructura, segons les especificacions de la Instrucció, és la Direcció Facultativa. En l’àmbit de l’Edificació (LOE), el responsable és el Director de l’Execució. Aquesta nova Instrucció EAE, el Codi Tècnic, el RITE o la EHE, es desenvolupen en els aspectes relatius al control de qualitat de manera idèntica. Pel que fa a la recepció de productes és necessari garantir la conformitat prestacional dels productes utilitzats mitjançant el marcat CE, quan el producte hagi de disposar, els segells de qualitat, els distintius de qualitat i els assajos. En el cas del control d’execució és necessari també la implantació d’uns protocols mínims de control d’execució de les diferents fases d’obra i de l’edifici acabat.
Control d’execució i recepció de materials i sistemes En consonància amb les característiques de control que estableix el CTE, la nova EAE incorpora el mateix protocol de qualitat: es verifica la idoneïtat de la documentació del fabricant, la traçabilitat dels diferents productes dins l’estructura i la correcta execució, mitjançant la supervisió de l’arquitecte tècnic i l’autocontrol del constructor. La conformitat dels productes respecte de les exigències del projecte es comprovarà mitjançant: • El marcat CE si el producte ha de disposar • Distintius de qualitat voluntaris • Mitjançant assaig Durant l’execució, l’arquitecte tècnic verificarà el replanteig, els productes i la correcció de l’execució mitjançant el control de producció del constructor i la pròpia inspecció durant l’execució. La gestió del control es regularà pel pla de control que s’inclou al projecte. L’arquitecte tècnic, en l’àmbit de l’Edificació (LOE), aprovarà un programa de control de desenvolupa el pla de control i que prendrà en consideració les especificacions indicades pel constructor al seu pla d’obra. EL PROGRAMA DE CONTROL El programa de control ha d’incloure les especificacions indicades als punts 89.2, 89.3, 89.4, 89.5 i 89.6. El programa identificarà un programació del control d’execució, el nivell de control, els lots d’execució i unitats d’inspecció. Conforme a les especificacions del pla de control del projecte i el pla d’obra del constructor, l’arquitecte tècnic elaborarà el programa de control, que pel que fa a l’execució inclourà els nivells, els lots, les unitats d’inspecció i les freqüències de control. El constructor elaborarà un procediment d’autocontrol de l’execució de l’estructura i nomenarà un responsable per a dur-lo a terme. L’arquitecte tècnic supervisarà l’autocontrol del constructor i realitzarà el control, que com a mínim, s’especifica a la Instrucció. CONTROL DE RECEPCIÓ Previ al subministrament es disposarà de les autoritzacions i altra documentació relativa al marcatge CE dels productes. Duran l’execució es controlarà la fulla de subministrament de cada remesa i el subministrador aportarà en finalitzar l’obra, un certificat firmat per persona física on especificarà la quantitat i la designació de cadascun dels productes subministrats a l’obra. CONTROL DE L’ESTRUCTURA FINALITZADA Un cop finalitzada cadascuna de les fases de l’estructura es realitzarà una inspecció de les condicions i característiques dimensionals.
ENLLAÇ Juliol 2011
[3]
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
NOU REGLAMENT REGULADOR DE LES INFRAESTRUCTURES COMUNS DE TELECOMUNICACIONS. ICT 2011 S’ha publicat el RD 346/2011 d’11 de març, pel qual s’aprova el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior de les edificacions. El Reial decret va entrar en vigor el 2 d’abril i la seva implantació definitiva es produirà a partir del 2 d’octubre de 2011. Queda derogat el Reial decret 401/2003, de 4 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions Excepcionalment, els projectes tècnics que es presentin per sol·licitar la llicència d’obres en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor del reglament que s’aprova i aquells altres que s’haguessin presentat però que no hagin estat executats, es podran regir per les disposicions contingudes en els annexos del reglament aprovat pel Reial decret 401/2003, de 4 d’abril. Un dels aspectes més importants de la ICT és la universalització de la banda ampla en edificis d’habitatges. La ITC descriu les condicions del projecte i la documentació de l’execució de les instal·lacions que podrà realitzar un enginyer (superior o tècnic) en telecomunicacions. Aquests professionals seran, així mateix, els qui certifiquin l’obra. La norma serà aplicable a tots els edificis i conjunts immobiliaris, d’ús residencial o no, i siguin o no de nova construcció, que estiguin acollits, o hagin d’acollir-se, al règim de propietat horitzontal regulat per la Llei 49/1960. També afecta als edificis que, en tot o en part, hagin estat o siguin objecte d’arrenda-
ment per termini superior a un any, excepte els quals alberguin un sol habitatge La ITC s’estructura en les disposicions generals i quatre annexes: - Disposicions Generals - Annex 1. Infraestructura comuna de telecomunicacions per a la captació, adaptació i distribució de senyals de radiodifusió sonora i televisió, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit - Annex 2. Infraestructura comuna de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicacions de telefonia disponible al públic i de banda ampla - Annex 3. Especificacions tècniques mínimes de les edificacions en matèria de telecomunicacions - Annex 4. Secció 1. Inspecció tècnica de les infraestructures de telecomunicacions de les edificacions. Secció 2. Document normalitzat per a la realització del manteniment de les infraestructures de telecomunicacions de les edificacions. Secció 3. Documents normalitzats per a la realització de l’Anàlisi Documentada i de l’Estudi Tècnic de les infraestructures de telecomunicacions de les edificacions La disposició citada es troba disponible a: www.apatgn.org » Serveis al Col·legiat » Àrea Tècnica » Actualitat Més informació: Gabinet Tècnic del COAATT c.e. gabtec@apatgn.org · tel. 977.21.27.99 (ext.3)
w ASSESSORIA FISCAL FISCALIDAD DE LA AFECTACIÓN Y USO DEL VEHÍCULO EN LA ACTIVIDAD PROFESIONAL Uno de los principales “caballos de batalla” del colectivo de aparejadores y otros profesionales, supone la afectación del vehículo a la actividad y las implicaciones fiscales que conlleva, ya que en muchas ocasiones supone un gasto importante en la adquisición del mismo, así como los gastos derivados del uso para la actividad, esto es combustible, peajes, mantenimiento, amortización, etc. Los vehículos de turismo son elementos patrimoniales que se caracterizan por su elevado coste de adquisición, por su extendido uso entre la mayoría de los obligados tributarios, y por su alta polivalencia para ser usado tanto para fines empresariales como particulares. Estas circunstancias convierten a los vehículos de turismo en un punto conflictivo de cara a su deducción en el IRPF y en el IVA. Como norma general, tanto la normativa del IRPF como la del IVA, vinculan la deducción de gastos o cuotas soportadas, con la obtención de ingresos o repercusión de cuotas. Es decir, en todo momento se pretende correlacionar el gasto con el ingreso en el IRPF, y la cuota deducida con la cuota devengada en el IVA. Es por ello que la normativa de IRPF define los elementos patrimoniales empresariales como aquellos que son
[4]
ENLLAÇ Juliol 2011
necesarios para la obtención de los respectivos rendimientos, y la normativa de IVA los configura como aquellos que se afectan directamente a la actividad económica. La polémica surge con los vehículos de turismo utilizados en la actividad económica, pues debido a su alta versatilidad para ser usado tanto en funciones empresariales como en funciones particulares o privativas, resulta extremadamente difícil determinar, y sobre todo acreditar, qué parte de su coste corresponde a un gasto para la obtención de ingresos, y qué parte es el consumo final propio de un bien particular que se disfruta. Si a ello añadimos el alto coste que suele implicar su adquisición, y el generalizado uso que se hace de los turismos por parte de los ciudadanos, convierten a los vehículos de turismo en un asunto que no deja indiferente al legislador. La solución adoptada por el legislador español no ha sido la misma para ambos impuestos. Mientras que en el IRPF se ha adoptado una fórmula rígida que vincula la deducibilidad del gasto al uso exclusivo del bien para fines empresariales; en el IVA se flexibiliza el régimen al permitir una deducción parcial del impuesto, estableciendo adicionalmente una presunción legal de afectación del bien para fines empresariales del 50%.
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
Pasamos a resumir las condiciones que debe cumplir el vehículo para poder deducir los gastos de adquisición y uso del vehículo afecto a la actividad, conforme al criterio de la administración tanto en el IVA, como las implicaciones a efectos del IRPF. Deducción en el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA): Desde 1 de enero de 1998 la Ley del IVA establece, para los vehículos automóviles de turismo que se empleen en todo o en parte en el desarrollo de la actividad empresarial o profesional, una presunción legal de afectación de dichos vehículos a la citada actividad del 50%, salvo para los vehículos destinados a las finalidades específicas señalados en el mismo precepto, en que dicha presunción es del 100%. Sin lugar a dudas, esta no exigencia de «afectación exclusiva» constituye la diferencia más notable que presenta el régimen de deducción de los vehículos de turismo en el IVA respecto del IRPF. En todo este proceso, la administración tributaria, tanto desde las áreas de gestión e inspección como en el área de reclamaciones del Tribunal Económico Administrativo rechazan la deducibilidad del IVA en los vehículos al 100% si no se demuestra la afectación plena (es aceptado para taxis, ambulancias y para la actividad profesional de agente comercial en las que se presupone una afectación plena). El demostrar la afectación plena supone el aportar pruebas y justificantes que determinen que dicho vehículo en ningún caso es usado con fines particulares, como puede ser el disponer de un parking en el despacho profesional, disponiendo de otro vehículo particular, así como demostrar con justificantes de desplazamientos reales realizados para la actividad profesional los kilómetros realizados corresponden exclusivamente a un uso exclusivo del vehículo para la actividad, lo que en numerosas ocasiones aportar dichas pruebas es arduo complejo. En el caso de que apliquemos una deducción completa de las cuotas del IVA en un vehículo, tendremos que apoyar nuestras reclamaciones en el caso de comprobación o inspección en esta jurisprudencia y esperar que antes o después se cambie la legislación nacional y se traslade la legislación comunitaria en materia de IVA. Deducción en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF): De cara a la deducción en el IRPF tanto de los gastos ocasionados por el uso profesional del vehículo (combustible, peaje, reparaciones, etc), como la amortización del valor de compra en función de la vida útil del mismo, la administración admite la deducibilidad del 100% en el caso de una afectación plena del vehículo a la actividad, para lo que es necesario aportar pruebas y justificantes que lo demuestren en caso de ser requerido por parte de la administración. Un aspecto importante del régimen fiscal de las actividades económicas en el IRPF es delimitar el patrimonio empresarial del patrimonio privado de la persona física. El objetivo es determinar el conjunto de bienes y derechos que forman parte de ese patrimonio empresarial; y para ello va a resultar fundamental analizar los criterios que establece la normativa de IRPF (art.29 LIRPF) para definir los «elementos patrimoniales afectos» a la actividad económica. Sin lugar a dudas, el aspecto caracterizador más significativo para determinar si un bien se encuentra o no afecto a una actividad económica es la «exclusividad». Así lo pone de manifiesto el artículo 22.2 del reglamento al señalar que “sólo
se considerarán elementos patrimoniales afectos a una actividad económica aquellos que el contribuyente utilice para los fines de la misma. No se entenderán afectados aquellos que se utilicen simultáneamente para actividades económicas y para necesidades privadas, salvo que la utilización para estas últimas sea accesoria y notoriamente irrelevante”. Para que el profesional pueda minorar los Rendimientos de Actividades Económicas del IRPF a través de la amortización y demás gastos del vehículo, se exige la afectación total, o lo que es lo mismo, que el vehículo se utilice exclusivamente para la actividad económica, sin que se permita ni tan siquiera un uso privado o particular del vehículo marginal (fines de semana, por la noche, etc.). Para ello si el vehículo realmente está afecto exclusivamente a la actividad profesional, es importante cada año ir guardando los justificantes que puedan demostrar el uso exclusivo en caso de requerimiento, como puede ser una hoja de ruta de los desplazamientos realizados que se justifiquen para el desarrollo de la actividad, anotando los kilómetros realizados (visitas periódicas de obra de trabajos y proyectos de clientes de los que se obtienen ingresos por honorarios profesionales, etc). A modo de ejemplo guardar un documento firmado por el cliente en cada visita realizada a la obra en el que se justifica la necesidad del desplazamiento realizado y los kilómetros recorridos desde el centro de trabajo, nos puede servir entre otras como prueba documental de cara a la administración para justificar la afectación exclusiva del vehículo en la actividad. En determinadas profesiones, como la de Aparejadores, Arquitectos, Abogados, la Administración Tributaria “tumba” imputaciones de gastos del vehículo del empresario individual, puesto que entiende que “es patente y notorio” que algún uso marginal privado va a dársele al mismo, aunque sea para ir de casa al despacho y viceversa. Eso sucede aunque el profesional tenga dos vehículos y salvo que acredite –si es objeto de Inspección- que uno de ellos no se mueve para nada más que para visitar clientes, visado de proyectos, etc, y retornar al aparcamiento del despacho. Para ello hay que justificar documentalmente que los kilómetros del vehículo coinciden con la realidad de los desplazamientos profesionales de la actividad. Aquí también lo que vale para el vehículo, es asimismo aplicable a los gastos vinculados al mismo: gasolina, aparcamiento, reparaciones, seguro, amortización, interés de la financiación, etc. En conclusión, en el caso de decidir afectar el vehículo con los gastos que supone para el ejercicio de la actividad profesional, tanto en la adquisición, como el uso y mantenimiento del mismo, es importante ir recopilando pruebas documentales que justifiquen la realidad de los desplazamientos y los kilómetros realizados por el vehículo, así como la necesidad del uso para la actividad, ya que en caso de requerimiento por parte de la administración, el no poder aportar pruebas que justifiquen el uso exclusivo, supone en muchas ocasiones el no permitir deducir los gastos derivados del vehículo (combustible, mantenimiento y reparaciones, peajes, amortización del valor de compra, etc) provocando liquidaciones paralelas en la declaración del IRPF en los ejercicios en los que se han deducido dichos gastos, con el perjuicio económico que ello supone. * Una versió ampliada i detallada d’aquest article, es pot llegir a: www.apatgn.org » Serveis al Col·legiat » Assessories
Porras & Garcia Assessors Assessors del Col·legi, als que podeu realitzar consultes per correu secretaria@apatgn.org o demanar cita prèvia, així com realitzarvos les vostres gestions o declaracions amb el preu més competitius i millor servei per ser coneixedors de la fiscalitat del sector. Més informació i contacte: www.apatgn.org » Serveis al Col·legiat » Assessories
ENLLAÇ Juliol 2011
[5]
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
w FORMACIÓ
[6]
ENLLAÇ Juliol 2011
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
Més informació, a l’Àrea de formació del web col·legial www.apatgn.org » Formació - Tel. 977.212.799 (ext.6) · formacio@apatgn.org ENLLAÇ Juliol 2011
[7]
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
Donant compliment a l’article 11.3 de la Llei 26/2006 de 17 de juliol, d’assesurances i reassegurances privades, informem del canvi de mediador del COAATT amb MUSAAT. Aquest canvi no suposa cap modificació en les condicions que es venen oferint al COAATT amb MUSAAT, que a partir d’1 de juliol passarà a ser ASSEGURCOAATT, empresa del Col·legi, per tal de donar compliment a la comentada llei i als requeriments sobre els es va informar anteriorment (vegeu l’Enllaç del mes d’abril). A partir d’aquesta data, totes les comunicacions al respecte aniran signades amb el nom de la nova societat. Més informació: Assessoria COAATT Tel. 977.212.799 (ext.1) · a/e: secretaria@apatgn.org
w BIBLIOTECA COL·LEGIAL. Novetats Documentación de la obra en cumplimiento del CTE Criterios para una control de mínimos Formularios de Plan de Control... COAAT de Murcia 4ª ed.
Patología de cerramientos y acabados arquitectónicos Juan Monjo Carrió Munilla Lería 2ª ed. adaptada al CTE
Patologia dels fonaments en l’edificació Fructuós Mañà Reixach
Manual práctico de control de calidad en la EHE-08 Planificación y comprobaciones... COAAT de Murcia 4ª ed.
Rehabilitar con acero Robert Brufau Niubó Publicaciones APTA
Mecánica de las estructuras antiguas... Antonio J. Mas-Guindal Munilla-Lería
Altres títols, i més informació, a: biblioteca@apatgn.org · 977.212.799 (ext.5)
IMPORTANT Rebeu les darreres notícies de l’Enllaç per correu electrònic. Envieu un missatge amb les vostres dades a secretaria@apatgn.org Recordeu que al web col·legial hi trobareu l’arxiu obert del Butlletí ‘Enllaç’. Accés al text complet del número en curs, i tots els anteriors.
[8]
ENLLAÇ Juliol 2011
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
w Síntesi de l’informe EUROCONSTRUCT. Situació i previsions a Europa El sector construcció europeu es recupera més lentament del previst A la fi del 2010 s’entreveia una ruta de sortida de la crisi per al sector construcció, una ruta més aviat llarga ja que prèviament a recobrar el creixement en 2012 calia superar un 2011 encara de ple estancament. L’informe Euroconstruct d’estiu segueix donant per vàlid aquest recorregut, malgrat certs matisos a la baixa: 2011 serà lleugerament recessiu (-0,4%) i el creixement de 2012 i 2013 serà més discret (+1,3% i +2,3 %, respectivament) d’allò que al principi s’havia plantejat. Previsió per països de la producció del sector de la construcció Creixement anual mig per al període 2011-12, a preus constants
L’edificació residencial de nova planta és el mercat que més ha responsabilitat ha tingut en la crisi del sector construcció europeu (dues terceres parts de les pèrdues experimentades entre 2010 i 2007 són atribuïbles a l’habitatge), però al mateix temps s’espera que sigui el mercat que més contribueixi a la recuperació entre 2011 i 2013. En efecte, es preveu que la construcció residencial ja creixi un 3% durant 2011, i que per a 2012 i 2013 el ritme pugui fins i tot fluctuar al voltant del 5%. Destaca el bon comportament que es preveu en el nord d’Europa (Dinamarca, Suècia, Noruega) així com a Alemanya i Holanda; situació que contrasta amb una Europa de l’Est creixent a ritmes del 3% anual, molt lluny dels registres que en altres moments del cicle havien estat habituals en aquests països. En el context de l’edificació no residencial de nova planta, el calendari del cicle és una mica diferent al de l’habitatge: aquest mercat no va entrar obertament en recessió fins a 2009 i conseqüentment s’espera que la seva sortida també es produeixi una mica més tard. El nou informe situa aquesta tornada al creixement en 2013, ja que serà condició imprescindible que l’economia demostri signes creïbles d’haver recuperat el pols. En conseqüència, el mercat no residencial europeu encara té per davant dos anys problemàtics: 2011 (-2,5 %) i 2012 (-0,7 %). Aquest període serà particularment crític en certs països, entre els quals es troba el Regne Unit, on es concentra gairebé una quarta part de tota la producció no residencial d’Europa. Entre els grans nín-
Juny del 2011
xols de mercat, la construcció comercial és el qual sembla capaç de travessar la crisi amb menys contracció. Situació i previsions a Espanya El sector seguirà en mínims malgrat deixar enrere la fase més virulenta de la crisi En Espanya, la crisi econòmica i la crisi del sector construcció s’estan retroalimentant mútuament. 2011 serà el quart any consecutiu de contracció de la producció (-15%), degut al fet que s’està patint l’impacte de la retirada de la promoció pública, la falta de finançament i l’increment del cost del mateix. Per als anys següents, els diferents mercats podrien donar algun símptoma de millora en el mateix ordre amb el qual van entrar en crisi: primer l’habitatge, després el no residencial i finalment l’enginyeria civil. En termes de producció global del sector espanyol, s’estima que 2012 encara serà negatiu (-3,6%) i que per fi es pugui assistir a un canvi de signe en 2013 (+1,5%) De moment, en l’edificació residencial de nova planta persisteix la paràlisi causada per la lentitud amb que s’absorbeixen els excedents d’habitatge edificats durant els anys expansius del cicle. Per això, els nivells de producció canviaran poc durant el 2011 (-5,5%) i el 2012 (+5%), assumint que els inicis s’apartaran poc de la cota dels 100.000 habitatges. Aquest nivell tan baix de cartera en execució provoca un fenomen impropi d’un país acostumat als grans volums residencials: un creixement d’uns pocs milers d’habitatges provocarà avanços molt significatius en volum. Per aquest motiu sigui possible que el sector registri a mitjà termini increments com el +8% previst per a 2013, sense que això sigui possible interpretar-lo com un símptoma d’autèntica recuperació. El panorama per a l’edificació no residencial de nova planta no és massa diferent al descrit per a l’habitatge, amb una excepció: en aquest mercat el reajustament profund es va començar a manifestar amb un any de retard pel que fa al residencial, de manera que el final del túnel es veu una mica més llunyà. Concretament, s’espera un 2011 encara plenament recessiu (-18,5%), un 2012 una mica menys crític però encara sense signes de reacció (-6%) i finalment un cert rebot en el 2013 (+3%). Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol Índexs de producció a preus constants, base 2006=100
Més informació: www.itec.es - www.euroconstruct.org
ENLLAÇ Juliol 2011
[9]
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
ES DEROGA LA INCOMPATIBILITAT DE PERCEPCIÓ DE LA PRESTACIÓ DE JUBILACIÓ AMB L’EXERCICI LLIURE ANTECEDENTS: El passat 26 de maig es publicà l’ORDRE MINISTERIAL: TIN/1362/2011, de 23 de maig, sobre régimen de incompatibilidad de la percepción de la pensión de jubilación del sistema de la Seguridad Social con la actividad desarrollada por cuenta propia por los profesionales colegiados (BOE núm.125, 26 de maig de 2011). Aquesta ordre establia que l’arquitecte tècnic que comencés a percebre la prestació de jubilació (bé del Règim General de la Seguretat Social bé del RETA) a partir de la seva entrada en vigor (1 de juliol de 2011) seria incompatible percebre la prestació de jubilació amb el desenvolupament de l’activitat professional per compte propi. Respecte d’aquest tema, i amb data de 30 de juny, el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, ha fet arribar el següent comunicat:
[ 10 ]
ENLLAÇ Juliol 2011
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA
Anuncis a les publicacions del COAATT, la millor manera d’arribar als professionals del sector
Consulteu condicions a la Secretaria del Col·legi ENLLAÇ Juliol 2011
[ 11 ]
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA