Tag 77 · 2n quadrimestre 2016 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

2n quadrimestre 2016 Any XXI núm 77 Preu: 3 €

Josep M. Juncosa, cap del Servei Territorial d’Habitatge Obres per garantir al màxim l’accessibilitat Lean Construction, organització i petició del producte Barris a Tarragona arran del creixement industrial

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Vista dels barris de Ponent de Tarragona, amb la indústria i el port al fons. Foto: Nou Silva Equips, SL

n L’entrevista Josep Maria Juncosa, cap del Servei d’Habitatge Pàgs. 4-5 n L’entrevista Júlia Oriol i Marc Anglès, els més joves de la junta Pàgs. 6-7 n GABINET TÈCNIC Dades de síntesi, 1r quadrimestre 2016 Pàgs. 8-11 n MOBILITAT RDL1/2013 Pàgs. 12-14 n PATRIMONI Ruta Jujoliana Pàgs. 16-19 n projecte Poliesportiu “Viding-Sant Jordi” Pàg. 20-21 n NOUS SISTEMES Lean Construction Pàgs. 22-23 n REPORTATGE Habitatge d’empresa a tarragona Pàgs. 25-27 n VIDA SOCIAL Els aparelladors celebren el seu tradicional sopar anual Pàgs. 28 n ASSESSORIA Necessitat de documentar canvis a les obres Pàgs. 30

Editorial Sinergies per al creixement

s evident que el treball en equip possibilita sempre una bona finalització de tot projecte que s’engega. La unificació dels esforços personals es tradueix en un triomf col·lectiu i al nostre sector, on intervenen tants professionals i tants elements, és òptim crear aquestes sinergies necessàries. Començant per la responsabilitat assumida al seu moment —ara ha fet un any— pels membres de l’actual junta del COAATT que té clar que la suma enforteix i consolida. I sobretot, perquè el dia a dia ens porta a moure moltes fitxes, perquè és lògic pensar que si falla una peça de l’engranatge, res es mou ni es construeix un projecte. Per aquest motiu demanem, exigim hauríem de dir millor, que els ajuntaments estiguin al nostre costat i col·laborin fent complir als ciutadans les normatives i lleis relacionades amb l’habitatge. Necessitem la seva ajuda per garantir que les persones entenguin que cal exercir amb responsabilitat la cultura del manteniment. Fer el seguiment de les llicències atorgades, inspeccionar les obres i garantir-ne la seva seguretat i la seva legalitat ha de ser el primer cavall de batalla d’una administració, sovint desbordada per la falta de mitjans, a qui li estenem una vegada més la nostra mà. El nostre col·lectiu és aquell que pot posar a l’abast d’ajuntaments i administracions autonòmiques o la central, les eines que ara manquen i són obligatòries. Només es pot construir sense sumar tots els elements. Si es gira l’esquena al problema, no pretenguem que les coses surtin mínimament bé. Els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació tenim clar el rol que hem de jugar i des de quina òptica podem exercir-lo. Col·laborant enfortim i ens consolidem. Construïm des de la suma?

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

Josep Maria Juncosa Cap del Servei Territorial d’Habitatge de la Generalitat Moltes de les gestions que es realitzen al sector de la construcció, i per tant els col·legis professionals com els d’aparelladors, passen de manera obligada per la Generalitat de Catalunya que, sovint, fa de pont entre els propietaris dels habitatges i els tècnics que han de realitzar tràmits, gestions i obres. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya és

Sr. Juncosa, per situar-nos i tenir les coses clares, quines són les principals funcions i serveis del seu departament a Tarragona? Bàsicament hi ha tres grans àrees. Una és la direcció de la promoció de l’habitatge que porta tota la part d’habitatges de protecció oficial i el seguiment del nostre parc públic que fan diferents gestors distribuïts pel territori. També inclou els expedients de HPO o visats de contracte malgrat ara, amb la crisi, és una àrea amb poca activitat. La segona àrea és la direcció de rehabilitació d’habitatges, cèdules d’habitabilitat i manteniment dels edificis del parc privat que inclou, per exemple, tot allò relacionat amb les ITE. I la tercera àrea és la direcció de programes socials que inclou tot allò que era ADIGSA i que treballa al voltant dels expedients d’emergència o l’atenció a les famílies amb risc d’exclusió social. Com a tècnic especialista, i col· legiat des de fa quasi 37 anys, quina experiència i visió té de la situació actual? De quina forma creu que ha canviat el territori i les feines que fan els tècnics aparelladors en aquests anys? Ha anat canviant però no aquests últims anys. Ha canviat des de l’entrada de la Generalitat. El primer decret de les cèdules d’habitabilitat va sortir el 1983 i, a partir d’aquí, es va obrir un camp de treball pels tècnics com ara els arquitectes i els arquitectes tècnics. Aquell mateix any va sortir el decret que donava subvencions a la rehabilitació i s’obria la possibilitat de demanar-les a una gran part de la població. A nivell dels tècnics, aquestes rehabilitacions no donaven molta feina perquè eren petites actuacions però sempre hi havia el típic ciutadà que allargava l’obra una mica més, encomanant més projectes per a fer altres actuacions.

l’exemple més clar de les sinergies que cal disposar per avançar en un àmbit indispensable com és el relacionat amb l’habitatge i la qualitat de vida. Per conèixer aquesta visió del sector des de l’àmbit públic, parlem amb Josep Maria Juncosa, aparellador i Cap del Servei Territorial d’Habitatge a Tarragona.

Al 1986 vam tenir un boom de construcció d’habitatges de protecció oficial, que va durar fins als anys noranta, i això va ajudar als tècnics. Des del 1991 i fins cap allà a l’any 2000, va haver-hi una aturada i va ser una època de moltes pujades i baixades, d’etapes on teníem molts expedients de rehabilitació i altres on es construïa més obra nova. Ja al 2001, i fins el 2006-2007, va tenir lloc el famós boom de la construcció. I al 2005 va sorgir un altre camp de treball per als tècnics que anava encaminat cap al manteniment dels edificis. Parlo del Test de l’Edifici o TEDI que va ser el predecessor de la Inspecció Tècnica d’Edificis, la ITE. El primer decret que regulava les ITE és del 2010 que és quan deixa de funcionar el TEDI. Entremig, al 2013, va sortir el decret que regula tot el tema de la eficiència i certificació energètica. Actualment, pel que veiem de moviment, es fan moltes ITE’s, certificats d’habitabilitat i els energètics però no tenim constància que es faci obra nova. No en tenim perquè nosaltres intervenim al final del procés. Els primers que en tenen coneixement són els col·legis i després intervenen els ajuntaments. Nosaltres entrem al final del procediment amb l’atorgament de la cèdula de primera ocupació. Si ara hi comença a haver moviment, nosaltres no el veurem fins d’aquí a dos anys que és quan, més o menys, s’acaba una obra. Els darrers anys, la crisi ha afectat a tot el sector de la construcció i als professionals que hi pertanyen. Ara, sembla que hi ha una lenta recuperació i que es comença de nou a fer obra nova i a acabar la que estava iniciada i paralitzada. Quina lectura en fa del moment? Nosaltres, traient llistats d’expedients de cèdules d’habitabilitat de primera ocupació, les que serien d’obra nova,

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 4 ]

la veritat és que no detectem que hi hagi recuperació. Tot el contrari perquè des del 2010 que el nombre d’expedients de primera ocupació ha anat disminuint. Les cèdules de segona ocupació es mantenen i els últims tres anys estem al voltant dels 9.000 expedients. Amb les ITE no et puc dir res perquè fins el 2015 portaven el control des de Barcelona i nosaltres fa pocs que ens en ocupem directament. La ITE no acaba de funcionar, hi ha molts propietaris que l’haurien de passar i no la passen mentre els ajuntaments no acaben de donar suport als professionals del sector per instar a que es facin. Cal pensar que hi ha moltes comunitats que ja tenen prou feina en mantenir unes despeses mínimes i això dificulta el tema. Passar una ITE és interessant perquè se sap quin és l’estat d’un edifici però en molts casos comporta unes despeses que no es poden assumir. Si que hi ha tota la línia d’ajuts per a la rehabilitació on una de les condicions és haver passat la ITE. Es preveu alguna campanya o mesura per incentivar als propietaris a realitzar les ITES, especialment les d’habitatges unifamiliars, que seran obligatòries a finals d’any? Sí, s’estan fent ja a través dels col· legis, dels administradors de finques o quan surten campanyes de rehabilitació perquè és un reclam per a fer les ITE. Es preveu millorar les prestacions del nou programa per fer ITE’s ? El programa s’està fent de nou a partir del decret del 2015 i cal esperar a la redacció final perquè ara s’estan modificant versions. Es revisaran” in situ” els ITE’s per verificar la qualitat de la informació rebuda? El decret estableix que l’administració pot fer les visites aleatòries que con-

L’entrevista sideri convenients entre els expedients que té en curs. En principi la responsabilitat de la ITE l’adquireix el tècnic que és qui conclou quin és l’estat de de l’edifici de manera que nosaltres fem únicament inspeccions de comprovació per garantir que allò que es diu, és cert. Quins creu que són els errors més comuns en les elaboracions de les ITE’s? Bàsicament tot allò que fa referència a les instal·lacions i la qualificació de les eficiències. Així com tots els elements constructius estan ben definits, quan entrem a l’apartat d’instal·lacions tenim la sensació que es navega una mica, que sovint hi ha diferències importants entre allò que es diu a l’informe i el que s’entrega com a informació gràfica. Especialment passa a les instal·lacions elèctriques i a les d’aigua. Quin percentatge de cèdules es revisen de totes les que es reben per part dels tècnics de la Generalitat o d’altres administracions? Depèn molt de les zones i de les administracions. El Consell Comarcal del Tarragonès no té conveni signat amb nosaltres i a Tarragona es funciona a través de la oficina municipal de l’habitatge. El Consell Comarcal del Baix Camp si té conveni establert. En tot cas, el percentatge de revisió dels expedients de cèdules d’habitabilitat és molt alt i podríem estar parlant del 80-90% d’inspeccions. Nosaltres les fem per zones i en algunes en concret hi hem d’actuar més profundament. Les fem els tècnics d’aquí i també es fan des de Barcelona. Quins són els errors més comuns detectats arran de les visites? Sobretot el tema de les ventilacions a les cambres de bany perquè, al ser peces que poden ser interiors han de tenir unes ventilacions mecàniques o estàtiques. També les alçades dels habitatges que a vegades no són prou correctes i estan per sota dels límits que marquen els diferents decrets. I ens trobem amb bastants casos d’edificis d’habitatges que tenen problemes d’accessos o amplades d’escala no correctes, massa reduïdes. Es podran rebre per via telemàtica les cèdules atorgades? Sí, la intenció és que si es fa tota la tramitació telemàtica, un cop s’atorgui la cèdula, qui ha fet la sol·licitud rebi un fitxer on se la pugui imprimir. S’hi està treballant des del departament d’informàtica i no puc dir quan estarà operatiu el servei.

Quines ajudes a la rehabilitació s’ofereixen actualment i quines hi ha previstes a curt i mig termini? A data d’avui no hi ha cap ajuda. Segons el calendari que tenim, a primers de maig surten el ajuts per a la rehabilitació d’habitatges per la gent gran que dóna unes subvencions de fins a 2.500 euros amb l’objectiu d’acabar de garantir uns mínims d’habitabilitat en aquests habitatges on s’hi fan algunes obres com ara canviar la banyera per un plat de dutxa. En els casos que els vingui molt gran fer la sol·licitud, nosaltres ens encarreguem fins i tot de fer-los l’obra a través d’empreses de manteniment que han sortit amb contractes de licitació pública. El mateix calendari ens diu que a finals de maig surten unes subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges. Això afecta a totes les parts comunes de l’edifici, no als habitatges, de manera que es poden rehabilitar façanes, posar ascensors si no n’hi ha o posar mesures per aconseguir estalvis energètics. Aquesta estarà oberta fins el 30 de setembre. Quina diferencia de qualitat hi ha entre la documentació visada i la no visada? Si són cèdules que es presenten telemàticament intervé el col·legi prèviament i ja tenen totes el visat. Amb les ITE ens

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 5 ]

passa igual, ens ve tot per via dels col· legis. Els únics casos on hi ha sol·licituds en certificats d’habitabilitat són les cèdules d’habitabilitat i el tràmit és tan curt i exigeix tan poca documentació que pràcticament no hi ha diferència de qualitat. La Generalitat comprova la idoneïtat dels tècnics que aporten documentació sense visar? El decret de la ITE diu que els tècnics que les facin han de tenir una assegurança de responsabilitat civil però si ens fan la sol·licitud del certificat d’aptitud per via telemàtica, ja hi el control del col·legi. Cal dir que, de tant en tant, fem alguna comprovació per garantir que tot funcioni i es compleixi. Com avalua o qualifica la qualitat dels treballs dels col·legiats del COAATT? Penso que és una feina correcta i no posem en dubte la seva professionalitat. La documentació que presenten és sempre correcte i no tenim queixes de cap de les gestions que realitzen. Quina aportació fa el Col·legi a les feines del seu departament? Estem molt en contacte i estem treballant pel bon funcionament de les cèdules d’habitabilitat o amb el tema de les ITE. Hi ha una bona col·laboració i una bona entesa. •••

L’entrevista

Júlia Oriol i Marc Anglès Els més joves de la Junta del COAATT La Júlia Oriol i el Marc Anglès són la veu més fresca i jove de la junta del COAATT que, tot just fa un any, iniciava el seu recorregut amb l’Adolf Quetcuti al capdavant. Són també l’exemple clar que la joventut pot aportar i sumar coneixe-

Què us va portar a dedicar-vos a aquest ofici? Us ve de família, de la infància? Júlia: a primer d’ESO havíem de fer un treball de dibuix tècnic i em va agradar molt de manera que vaig pensar quina professió podria ser que inclogués el dibuix tècnic. I més tard, al cap d’uns anys, vaig anar a fer unes pràctiques amb un aparellador i em va agradar de manera que m’hi vaig llençar de cap. Marc: jo també recordo que, tant a secundària com al batxillerat, les assignatures més tècniques i de dibuix sempre em van agradar. I després el meu germà va ser també una peça clau perquè va fer arquitectura i em va enfocar en aquest sentit. Primer vaig fer un mòdul que va ser de descripció i projectes de construcció i acte seguit ja vaig fer la carrera. He estat sempre envoltat de persones que els agradava la temàtica i d’elements que m’hi han portat. El cas és que estudieu i acabeu la carrera fins el punt que entreu a la junta del col·legi. Com va anar això? Us van venir a buscar? Us vau oferir vosaltres? Marc: en el meu cas, mentre estava fent la carrera ja em vaig precol·legiar i em va ajudar molt el fet de rebre molt de recolzament aquí. Després, a l’acabar la carrera, ja em vaig col·legiar perquè, com deia, et sents ajudat en tot moment des de l’entitat i està oberta sempre en el cas que hagis de venir a preguntar o consultar el que sigui. A base d’anar venint, i d’assistir a les assemblees que és on es tracten els temes més interns del col·legi, vas aprenent i cada vegada et sents més atret per formar part d’aquest col·lectiu. Així vas coneixent a part de la junta fins que arriba un dia en que saps que hi ha eleccions i et proposen si vols participar del projecte i dius que si amb ganes. Júlia: a mi també em van venir a buscar. Em va fer il·lusió perquè, com el

ments i idees a col·lectius que normalment opten per altres perfils. Van iniciar la carrera quan començava a caminar la crisi i ara, en temps difícils, estan disposats a mullar-se i a ser optimistes.

Marc, quan vaig acabar la carrera em vaig col·legiar ràpidament i m’he sentit sempre molt segura al veure que la gent t’ajuda. M’ho van proposar i m’ho vaig prendre amb moltes ganes. Quan vau pensar en la decisió d’entrar o no a la Junta, imagino que vau pensar en què podríeu aportar. A quines conclusions vau arribar? Marc: la junta sempre està formada per persones amb molta experiència, amb les idees molt clares i molt enfocades. Que en formin part dues persones tan joves, significa que no estem tan encasellats i que, en casos concrets, es pot plantejar un tema en el qual hi pots aportar una visió del tot diferent. Júlia: a l’aterrar de nou i amb la nostra joventut, i arribar de fora sense portar cap temps al col·legi, podem aportar una visió que altres potser no tenen. Marc: al final les coses sempre acaben tendint a ser guiades per la veu de l’experiència però en moltes ocasions, tenir una veu nova de persones que potser no tenen tan clares les coses, pot ajudar a generar un debat interessant en segons quins temes. Vosaltres vau començar la carrera en plena crisi, oi? Júlia: sí, a mi em va enxampar a la meitat de la carrera Marc: jo vaig començar al 2006 i vaig acabar al 2010. Per tant, quan la vam començar estàvem eufòrics i vam pensar que quan l’acabéssim també seria la panacea. Quan et diuen, al 2009, que l’any següent a Tarragona ja no es construirà més, et quedes una mica decebut. Anys enrere acabaves la carrera i ja ho tenies tot solucionat podent triar fins i tot l’empresa on anar a treballar. Ara, en canvi, acabes i t’has de buscar la vida com sigui. Pensa que les 60 persones que van acabar la carrera amb mi, deuen estar treballant en

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 6 ]

aquesta feina entre 6 i 10 persones com a molt. Estem en un món cada cop més individualitzat, on sovint no es té en compte la col·lectivitat i on algunes veus, les més critiques, aposten per la desaparició de col· lectius com els col·legis professionals. Penseu que és difícil creure en entitats com el COAATT avui en dia? Fins a quin punt és important aquest col·legi? Júlia: és molt important que existeixin els col·legis perquè hi són quan tens qualsevol problema professional i sempre responen. Si el col·legi no existís, estaríem sols. Marc: penso que no anem cap a la individualització sinó cap a l’època de les sinergies i els despatxos col·lectius. Al despatx on col·laboro, per exemple, no hi ha únicament l’aparellador, també hi ha l’arquitecte, els enginyers per calcular l’estructura o la il·luminació. Si a aquest grup de professionals li afegeixes el col·legi que és al seu costat, ajudant, és genial. A part de ser un col· lectiu professional que soluciona els problemes dels seus col·legiats, és sempre al darrera de qualsevol situació. El més important és saber que tens el col·legi al costat no només quan les coses et van bé, ho és perquè hi són en moments no tan bons on necessites ajuda, suport o assessorament. I la visió que teniu del col·legi ara, ha canviat d’ençà que formeu part de la junta? Tenieu un parer abans i ara en teniu un altre? Júlia: jo no m’imaginava entrar a la junta, i més fer-ho tan aviat, però va sortir l’oportunitat i és una molt bona experiència. Tenia la visió que el col·legi funcionava sol, sabia que hi havia els treballadors però no sabia que es treballa tant per aconseguir que això funciona i per donar oportunitats a tot el col·lectiu.

L’entrevista

La Júlia i el Marc a la seu del COAATT

Marc: suposo que passa com amb qualsevol entitat, que quan la veus des de fora és molt fàcil de criticar i opinar, sigui en positiu o en negatiu, però quan estàs dintre és quan veus que hi ha molta feina i que s’ha de treballar molt per tirar-ho tot endavant. La visió de fora és molt criticable i la visió de dins t’ensenya moltes coses i és un complet aprenentatge. S’acaba de complir el primer aniversari de la nova junta, quin balanç en feu de moment de l’acció desenvolupada, de la gestió realitzada? Júlia: tinc clar que el balanç és bo. Al principi ens vam dividir per comissions, grups de treball, i això permet abordar les temàtiques amb més calma i profunditat. Primer ens reunim els grups i, posteriorment, tota la junta. Júlia: estic d’acord amb la Júlia. Al principi sembla que hi hagi molta feina però al separar-ho per grups, tot és més fàcil. A nosaltres dos, i a un altre company, ens ha tocat estar a la comissió social que és la que treballa en accions tecnològiques, com ara les xarxes socials, i en aquells actes que es fan al col·legi. Aquest primer any ens ha servit per saber com funciona tot plegat, per

assentar-nos, conscients que anirem sabent més coses i podrem fer més accions. Quins projectes teniu en ment que es puguin incorporar des de la junta del COAATT per al bé col·lectiu? Júlia: el nostre propòsit és que la gent jove conegui el col·legi quan acabi la carrera, que vingui a col·legiar-se i que vegi que aquesta entitat els pot ajudar. Tenim també una formació que potser també els pot interessar. Marc: la idea seria que es col· legiessin a l’acabar la carrera però sabent que és interessant que es precol· legiïn durant la carrera perquè fem una part important de formació que, tant als professionals com als estudiants, pot ser molt interessant. Tenim el handicap que aquí no tenim universitat d’arquitectura tècnica i això ens dificulta una mica el tema però vaja, un cop enllestida la carrera hem d’aconseguir que estiguin aquí, amb nosaltres. Tenint en compte que encara estem en crisi i que el sector de la construcció segueix molt tocat, com veieu l’estat actual de la professió? Marc: la recuperació és molt lenta i ara es comencem a veure els primers brots verds. Després d’uns anys en que

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 7 ]

tot ha estat aturat, ara veus que es comença a moure una mica... Júlia: ...però amb molt calma Aquests darrers anys, una via de subsistència que s’ha trobat ha estat la rehabilitació per un costat i tots els tràmits com ara els visats per l’altra. No hi ha obra nova i es comenta que s’està reiniciant obra que estava paralitzada abans de la crisi. El moment és delicat. Marc: de fet, molts dels joves que hem començat fa poc, d’obra nova n’hem fet ben poca per no dir gens. Al despatx on estic jo hem fet sempre rehabilitació. Cal dir que una eina que ens ha servit molt és la pàgina web que hem posat en marxa, la d’obres amb garantia, perquè és una font de treball malgrat siguin petites cosetes que suposo que seran més grans quan tot es reactivi. Suposo que també ajudaria a que la gent tingués la cultural del manteniment. Si fos així, la gent passaria la ITE, tothom faria les obres amb llicència... Júlia: a vegades, a les persones sembla que els sàpiga greu abocar els diners en una comunitat, en una obra col·lectiva. En canvi, quan es tracta del manteniment del seu cotxe, no passa res. Marc: estic convençut que el decret de la ITE que impulsa la Generalitat és una eina que ha servit molt per fomentar la idea de la importància de fer manteniment. Júlia: sovint els propietaris no saben l’estat del seu edifici fins que els fas un informe sencer. I llavors es queden tots parats de l’estat del seu immoble. Els fas un recompte de tots els desperfectes i es queden bocabadats. Com a persones joves, integrants d’una junta d’un col·legi que representa a un sector que encara està tocat la crisi, sou optimistes o no? Marc: ho hem de ser, no? Quan enfoques tota la vida cap a una sola direcció, estudies la carrera i t’involucres, has de ser optimista perquè en cas contrari deixaràs de buscar feina o relacionar-te, no aniràs endavant. Des de l’optimisme s’obtenen fruits. Júlia: pensa que vam acabar la carrera en plena crisi o sigui que vam ser optimistes des del principi. Hem treballat dur des del començament i penso que, de moment, ens en estem sortint. •••

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI

1R QUADRIMESTRE 2016 Àrea Col·legial (Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d'Ebre, L'Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà) L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Entre gener i abril de 2016, el nombre d’obres de nova planta residencial puja més d’un 22 % respecte del mateix període de 2015. L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, obre 2016 amb un increment de gairebé el 80 % respecte del mateix període del 2015. Entre gener i abril s’han visat 187 nous habitatges d’ús residencial. Aquest resultats confirmen la tendència al l’alça del 2015 amb un creixement global de més del 85%, i consoliden la

tendència que s’observa des d’abril de 2014. Són encara molt lluny dels valors que es podrien considerar necessaris, al voltant dels 3.500 habitatges, però tant els valors d’obra nova residencial acabada con iniciada semblen, ara sí, sòlids. En quant a la tipologia, el bloc d’edificis suma el 60 % dels nous habitatges. El bloc entre mitgeres és la tipologia més representativa amb 76 habitatges. Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa més del 39 %, l’aparellat representa un 23 %, el mateix que el construït en filera, i el 14 % restant es

1r quadrimestre 2015

1r quadrimestre 2016

Núm. obres de nova planta

22,22%

Núm. habitatges nous

105

187

78,10%

tracta d’habitatge entre mitgeres. Respecte del nombre d’habitatges acabats, el quadrimestre es tanca amb un total de 22, molt per sota dels 214 que es van finalitzar al 2015. De total d’habitatges acabats, gairebé el 70 % son obres iniciades abans de 2013, i que han patit aturades en el procés constructiu. L’obra nova no residencial creix al voltant d’un 2 % respecte dels valors de 2015. Se’n han iniciat 47, la majoritàriament destinats a piscina, ús agrícola i magatzem.

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona

Habitatges nous visats - acabats 600 500 400

Núm. d’habitatges nous visats gener-abril

300

Núm. d’habitatges nous acabats gener-abril

200 100 0

2011

2012

2013

2014

Tag

2015

2016

2n quadrimestre 2016 [ 8 ]

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona

Gabinet Tècnic Tipologia constructiva

Habitatge unifamiliar

Edifici en bloc

Unifamiliar

Entre mitgeres

En bloc

113

En filera

Aïllat

Total

187

Aparellades

Aïllades

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona

Tipologia constructiva

Habitatge unifamiliar

23% 40%

39%

60%

24% 14%

Unifamiliar

En bloc

Entre mitgeres

Aparellades

En filera

Aïllades

Tipologia constructiva Ús

33% 67%

Obres

Agropecuari

12,77%

Industrial

4,26%

Magatzems

23,40%

D'esbarjo

2,13%

Aparcament

2,13%

Piscines

55,32%

Total general

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona

Aïllat

Entre mitgeres Tag

2n quadrimestre 2016 [ 9 ]

Gabinet Tècnic LA REHABILITACIÓ

1r quadrimestre 1r quadrimestre 2015 2016

En relació a l’ús de l’edifici, 176 es realitzen en edificis d’ús residencial i 49 en altres usos. Dins del context residencial, 75 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 101, a edificis. Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 1.588, un 27 % més respecte del mateix període de 2014. En valors absoluts, la rehabilitació puja al voltant del 4,5 % i passa d’un 14,66 % al 2014, a un 19,16 % al 2015, dins del conjunt de les intervencions professionals, i queda a més de 13 punts per sobre de les intervencions relacionades amb l’obra nova. La rehabilitació es consolida com el subsector amb més importància.

Ús edifici

Núm. obres de rehabilitació

225

-17,28%

Poblacions

Obres iniciades 1r trimestre 2016

Obres iniciades 1r trimestre 2015

Tarragona

Cambrils

Reus

Vila-seca

Salou

Calafell

Falset

El Vendrell

Mont-roig del camp

Segur de calafell

Tivissa

Torredembarra

Altafulla

Treballs

Unifamiliars entre mitgeres

272

Ús edifici

Treballs

Magatzems

Unifamiliars en filera

Burocràtics/oficines

Unifamiliars aparellades

Hotelers

Unifamiliars aïllades

D'esbarjo

Bloc entre mitgeres

Culturals

Bloc aïllat

Sanitaris

Residencial col·lectiu

Docents

Agropecuari

Religiosos

Industrial

Vestuaris i annexos

Comercials

Vestuaris i annexos

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 10 ]

Gabinet Tècnic ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat entre el gener i l’abril de 2016 repeteix uns valors mols similars als del mateix període de 2015. Les intervencions relacionades amb la rehabilitació, la redacció de projectes i direccions d’obra, juntament amb les memòries valores, baixen entre un 7 % i un 8 %. Les direccions compartides amb arquitecte es mantenen i arriben a les 100 al primer quadrimestre. Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat i la redacció d’estudis, també ofereixen uns resultats molt similars. Per municipis la rehabilitació puja especialment a Cambrils, Reus i Salou i, en menor mesura, a Tarragona on les obres iniciades són aproximadament les mateixes Globalment però, considerant el conjunt d’intervencions professionals al començament de 2016, les intervencions baixen respecte del mateix període de 2015 un 3,5 %. S’han realitzat 2.704 intervencions professionals.

Gabinet Tècnic

del

COAATT

Tipus d'intervenció

1r quadrimestre 2015

1r quadrimestre 2016

-50,00%

Redacció estudi bàsic seguretat i salut

120

-28,33%

Coordinador durant l'execució de l'obra

141

133

-5,67%

Redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució

150,00%

Redacció estudi bàsic i coordinador execució

16,67%

Projecte i Direcció

180

165

-8,33%

100,00%

Direcció d'Obra

100

-19,00%

Direcció de l'execució material

100

-2,00%

Projecte de legalització d'obra.

-80,00%

Legalització de direcció d'obra.

0,00%

Legalització de l'execució material

105

-10,48%

Direcció de control de qualitat.

200,00%

Projecte d'activitats

-12,00%

Plans d’emergència

-100,00%

Projecte i direcció de parcel·lació

Projecte de parcel·lació

-33,33%

Reparcel·lació

-100,00%

Memòries valorades

-11,59%

Valoració d’immobles (taxació)

100,00%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

0,00%

Informes, dictàmens i reconeixements

101

-5,94%

Actuacions pericials / arbitratges

0,00%

Certificats

72,73%

Certificats per a bastides

Certificats d'habitabilitat

1.358

1.361

0,22%

Inspecció tècnica d’edificis

31,25%

Certificat d'eficiència energètica

290

248

-14,48%

Col·laboracions tècniques

66,67%

Assessorament i gestió econòmica

Amidament edificació

0,00%

Delimitar i/o replanteig d'edificació

-100,00%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

-100,00%

2.802

2.704

-3,50%

Redacció estudi seguretat i salut

Projecte

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 11 ]

Mobilitat

RDL1/2013

Fer les obres que garanteixin que tot edifici d’habitatges sigui accessible, té data límit Desembre de 2017 és la data límit perquè les comunitats de veïns facin les obres necessàries que garanteixin que les persones amb discapacitat puguin utilitzar tots els espais comuns.

es condicions d’accessibilitat als edificis, tant els ja existents com els de nova construcció, estan regulades per una normativa molt variada però concreta. Són les modificacions del Codi Tècnic d’Edificació, la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, i també el darrer Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que va ser aprovat el Text Refós de: - Llei General de Drets de les persones amb Discapacitat i la seva inclusió Social. - Llei d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. - Llei del règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat Al document es determina el 4 de desembre de 2017 com a data límit perquè els edificis susceptibles d’ajustos raonables siguin accessibles. La Llei no tan sols exigeix facilitar l’accés als habitatges sinó també a les zones comunes de la finca; garatges, trasters, jardins, sales de reunions, piscina i altres. En el cas de que les obres necessàries no s’executin, l’administració podria sancionar a la comunitat de propietaris. El Consell General de Col·legis i Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE) calcula que prop del 75% dels edificis necessiten millorar l’accessibilitat. De manera que la major part de les comunitats de propietaris haurien d’anar planificant i realitzant aquest tipus d’obres. Ja és sabut, i la Llei ho reconeix, que per als propietaris suprimir les barreres suposarà un esforç econòmic però no ha de suposar una càrrega desproporcionada o indeguda. La Llei assenyala com a límit que aquesta despesa no suposi més de 12 mensualitats de les despeses de comunitat —un veí que pagui una quota mensual de 50 euros, no podrà suportar una derrama superior a 600 euros.

Les intervencions a realitzar poden ser de diversos tipus, on el pressupost de les obres dependrà de les solucions que puguin aplicar-se en cada cas. Entre les intervencions més freqüents es poden mencionar: Rampes: És la solució menys costosa tot i que tan sols és possible quan es tracta de superar petits desnivells amb pendent deduït. El més habitual és el graó o graons a franquejar a la portalada de l’edifici. Cadires salva-escales: Dispositiu mecànic adossat a la paret o barana de l’escala amb un seient que recorre un rail en paral·lel al tram d’escala a superar. La companyia ThyessenKrupp, especialitzada en aquest tipus d’instal· lacions, estima que el cost mínim pot ser d’uns 3.500 euros. Plataformes salva-escales: Similars a l’anterior tot i que en aquest cas, en lloc de seient, es tracta d’una plataforma amb les dimensions adients perquè es pugui situar a sobre una cadira de rodes. Requereix més espai i un mecanisme més potent, el que significa que el pressupost pot arribar a uns 7.000 euros. Elevadors verticals: Un sistema mecànic d’engranatges (sense politges) fa pujar una plataforma en vertical per tal de superar desnivells però curts. Aquesta és un sistema que proporciona la solució més còmoda per a persones en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda tot i que ja és més cara. El seu cost es pot calcular en uns 10.000 euros. Ascensors: Aquest és el sistema de tecnologia activa que resulta més car ja que, tot i dependre del número de pisos, no acostuma a estar per sota dels 75.000 euros. Quan les obres de reforma d’aquests edificis per a millorar les condicions d’accessibilitat presentin certes limitacions o siguin inviables per raons tècniques, econòmiques o urbanístiques, les disposicions reglamentaries permeten certa flexibilitat. En aquests casos, un tècnic haurà de ser qui justifiqui documentalment les

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 12 ]

raons per les quals un edifici no pot complir el que exigeix la normativa i proposar, en tal cas, ajustos raonables basats en solucions tècniques alternatives que permetin una adequació efectiva i segura del immoble que s’ajustin als requisits bàsics d’accessibilitat.

Aquests “ajustaments raonables” es defineixen a la Llei 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, com les mesures correctores sobre els elements del immoble que no suposin una càrrega desproporcionada, tenint en compte els costos de la mesura, els efectes discriminatoris que podria representar el no adoptar-los, la estructura i característiques de la persona o entitat que l’hagi de posar en pràctica i la possibilitat que aquestes hagin d’obtenir finançament o qualsevol altre tipus d’ajut. Font: FAMMA-Cocemfe (07/12/2015) www.diselstudio.es

Mobilitat

DB-SUA/2 adequació efectiva de les condicions d’accessibilitat a edificis existents

a Direcció General d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment ha publicat a la seva web del CTE el Document de suport DA DB-SUA/2 adequació efectiva de les condicions d’accessibilitat a edificis existents. Aquest document queda vinculat al CTE DB-SUA establint criteris de flexibilitat i marges de tolerància a més d’adequar els edificis existents a les condicions d’accessibilitat del DB-SUA. Aquest és un document que segueix al publicat anteriorment (juny-2011) amb la denominació “Criterios para la utilización de elementos i dispositivos mecànicos”. Per altra banda, i per a major claredat, la taula única del text inicial s’ha

desdoblat en dues de manera que la taula 1 estableix quines són les condicions del DB SUA que s’han de considerar condicions bàsiques d’accessibilitat. Mentre, la taula 2 estableix, per a cada condició, la tolerància que es pot permetre tant per

no haver d’adequar l’estat actual, com en els casos en que s’hagi d’adequar. En el cas que toqui fer-ho, s’estableix poder-ho fer fins el límit que estableix la tolerància si es justifica la impossibilitat de poder aconseguir la plena adequació.

litar el desplaçament i maniobrabilitat a persones amb mobilitat reduïda significa haver de disposar d’espais o superfícies més grans, aquesta no és sempre la única solució a la que ens em d’acollir. Això bé podria quedar en un segon terme si, des d’un inici, els espais mínims de maniobra fossin concebuts amb un adequat criteri de disseny i amb una distribució de mobiliari adequada. No un tipus de “disseny” que en sigui el responsable o la raó de que cada

intervenció que contempla sigui la creació d’una nova barrera dins l’entorn de la ciutat o edifici —com sol succeir— passant així a engruixir el balanç negatiu de la mobilitat, amb les dificultats evidents que això representa per a la població. Perquè, recordem que dissenyar és una forma de decorar, i decorar no significa ni es tracta tan sols d’omplir espais buits. Però no es pot deixar tan sols en mans del disseny, per molt ben entès i

Accessibilitat La majoria de les vegades, la manca de mobilitat o les carències en alguns dels sentits cognitius que pateixen algunes persones, fa que una funció tant primordial en la vida quotidiana de tothom i que a priori pot semblar del tot senzilla, com és el fet del desplaçament i la comunicació, es converteixi per a moltes persones en un continu “no poder” que arrossega de forma implícita la privació del dret a gaudir de moltes activitats de la societat. No poder fer la compra, no poder visitar a familiars o amics, no poder anar al cinema o teatre, i un llarg etcètera de “no poder”. El concepte d’accessibilitat, com a característica de l’entorn construït, ha anat evolucionant des d’una perspectiva de disseny basada en la discapacitat —que en alguns estudis qualitatius s’ha qualificat com si en el disseny de l’entorn es pretengués la construcció de “ciutats ortopèdiques”— a una concepció de disseny universal, denominada Concepte Europeu d’Accessibilitat, aplicable a tota la població per diversos motius i condicions. Aquest concepte és el resultat de la petició formulada per la Comissió Europea el 1987 i es basa en els principis de disseny universal aplicables a edificis, infraestructures i productes de la construcció i del equipament. Si bé és cert que, en ocasions, faci-

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 13 ]

Mobilitat aplicat que aquest sigui, tota la responsabilitat del que realment representa l’accessibilitat. Hi ha d’haver quelcom més, que és una eina fonamental i que serveix d’instrument per a coordinar la implementació de l’accessibilitat. Al igual que a qualsevol obra de construcció, ha d’existir un document que faciliti els treballs sense deixar res en mans de la improvisació, un Pla Municipal d’Accessibilitat Universal és el document que es redacta per assolir el fet de fer accessible gradualment l’entorn, edificis i serveis existents, amb la finalitat de que tothom els pugui utilitzar

lliurement i de forma autònoma. El Pla avaluarà el nivell d’accessibilitat que existeix en un espai o servei determinat, definirà les actuacions que són necessàries per fer-lo accessible, les valorarà i proporcionarà un pla per etapes o fases per a la seva execució. Des de l’àmbit municipal és necessari que es promogui un canvi d’actitud que es materialitzi en mesures concretes i el Pla d’Accessibilitat Municipal és l’eina vàlida per a dur a terme aquestes estratègies d’intervenció. Un document que expressa una proposta de política integral d’atenció a les persones, pro-

movent mecanismes de consulta i participació social i impulsant actuacions de millora de la qualitat dels serveis municipals destinats als ciutadans en general. L’objectiu que s’ha de perseguir és que el Pla doni resposta a les necessitats de les persones, fent incidència en els aspectes actuals de la ciutat que estiguin menys resolts. Sense oblidar que, la seva eficàcia, es recolza en fomentar la participació social dels ciutadans i en la implicació global de totes les Àrees Municipals.

S’ha de partir de la base que el Pla d’Accessibilitat Municipal es redacta sota els principis de: Normalització: Les persones amb limitacions han de poder portar una vida normal, tenint accés als mateixos llocs, bens i serveis que estan a disposició de qualsevol altre persona. Disseny Universal: La condició que han de complir els entorns, processos, bens, productes i serveis, així com els objectes i/o instruments, eines i dispositius, per a ser utilitzables, comprensibles i practicables per tothom en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible. Transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat: Principi en virtut del qual les actuacions que es desenvolupin en un municipi no es limitin tan sols a plans, programes i actuacions específiques pensades exclusivament per aquestes persones, sinó que inclouen les polítiques i línies d’acció de caràcter general en qualsevol dels àmbits d’actuació pública, on es tindran en compte les necessitats i demandes de les persones amb discapacitat. Diàleg social: En base a això, les organitzacions representatives de persones amb discapacitat i de les seves famílies participen, en els termes que estableixen les lleis i altres disposicions normatives, en l’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques oficials que es desenvolupen dins el cercle de les persones amb discapacitat. Inicialment el Pla ha de definir, avaluar i proposar actuacions per a la supressió de barreres existents a: • Els espais d’ús públic, com són els carreres, places, parcs, etc. • Edificis públics; equipaments culturals, administratius, sanitaris, docents, etc. • Els elements d’una cadena de transport, des de les parades i estacions fins el material mòbil. •

Sistemes de comunicacions públics, incidint en els aspectes que tinguin a veure amb els recursos tècnics d’atenció al ciutadà i la web municipal.

• Els serveis públics.

Fons: Secretaria General de la Federación Española de Municipios i Provincias

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 14 ]

Fundaciรณ COAATT

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 15 ]

Patrimoni RUTA JUJOLIANA

L’

any 2008 vaig començar a difondre en aquestes pàgines de la revista col·legial TAG, número 50 (3r. Trimestre), el Modernisme de casa nostra. Durant 14 entregues (fins el núm. 64) vàrem fer un passeig per la Tarragona modernista. Des del número 65 fins el 76, he fet el mateix amb la ciutat de Reus.

Ara invito als lectors de TAG a visitar les obres que tenim al nostre territori de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert. Com ja estan explicades no analitzarem les obres jujolianes tarragonines com són el Teatre Metropol, la Casa Ximenis, el cambril dels Pares Carmelites, totes les obres sumptuàries existents

a l’església de Sant Llorenç del Gremi dels Pagesos, les pintures de la capella Sant Francesc de la parròquia del mateix nom i les làpides sepulcrals de les famílies Guinovart i Balcells. Faré dues rutes, una interior i l’altre per la costa. Seguirem un recorregut el més racional possible i lògic.

RUTA INTERIOR LA CANONJA CASA XATRUCH Josep Maria Jujol Raval, 14 · 1917-1918 L’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol realitzava periòdiques estades a La Secuita, fet que li permetia conèixer els seus veïns i visitants. D’aquesta manera conegué la Sra. Vda. de Xatruch, descendent de La Secuita i que estava casada amb un hisendat terratinent de La Canonja, que va pensar que podia millorar i ampliar la seva casa canongina. Jujol projecta la casa l’any 1917. És un edifici entre mitgeres amb semisòtan, planta baixa i dos pisos, la porta principal, emmarcada amb pedra, duu les inicials “JX”, que correspon al seu propietari Joan Xatruch. Hi ha tres plantes,

amb l’estructuració clàssica del palau: baixos, planta noble i àtic. La façana és modernista, destacant al primer pis la balconada correguda, amb una bonica barana de forja. Decoren les llindes dels finestrals dels dos pisos una mena de timpans a l’interior dels quals hi ha uns esgrafiats de tipus vegetal. Tenim encerclats de pedra tots els elements del parament vertical de la façana. L’acabat del parament imita un carreuat de pedra. També hi ha esgrafiats florals a l’ampit de la coberta. Les noves estances d’aquesta casa que té un pis principal de 152 metres quadrats, seran el menjador, la cuina, el bany, un distribuïdor i dos petits patis de llum. Hi ha una saleta de pas amb planta hexagonal, fet que facilita l’accés a totes les noves dependències des del vell passadís. La peça singular és el menjador (6 x 3,5 m) projectant-se

cap a la terrassa i cobert per una cúpula molt rebaixada, formada per una estructura de biguetes de ciment armat de perímetre rectangular i aixamfranat, que aconsegueix un sostre octogonal allargat. Se sosté sobre tres parets, mentre que la quarta que dóna a la terrassa, ho fa sobre una jàssera, permeten així, permeten així una gran vidriera de fusta en tota la seva llargada. L’any 1918 la primera part de les obres d’ampliació quedava acabada; eren pendents les de decoració, construcció d’un mirador per damunt de les cobertes i coronant l’escala. Sobre el paper tot estava resolt, però l’economia agrícola no permeté seguir invertint sobre l’edifici. Segons l’historiador Josep Maria Jujol Jr, al menjador esmentat hi ha un moble bufet dirigit per l’arquitecte, construït per Martorell i escultura amb fruites i les inicials de la senyora propietària. EDIFICI D’HABITATGES Raval, 42 · 1914 Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Hi ha dues portes. A la primera planta tenim una balconada correguda amb barana de forja a la qual s’accedeix per dues portes. El revestiment de tota la façana és de morter amb decoració imitant un parament isòdom. Tenim decoració esgrafiada a les llindes dels balcons. La barana dels balcons de la segona planta és de forja. La façana clou amb un parapet amb un medalló central.

Façana de la Casa Xatruch

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 16 ]

Patrimoni

Imatge de la casa del carrer Raval 42

EDIFICI D’HABITATGES Raval, 49 · 1912 Casa entre mitgeres amb una composició simètrica amb baixos i dos plantes d’habitatges. A la planta baixa hi ha

una porta central flanquejada per dues que corresponen als garatges. Al primer pis hi ha una balconada correguda amb barana de forja, amb tres portes balconeres. A la segona planta, tenim tres balcons individuals en els quals es repeteixen els motius decoratius que destaquen sobre el fons de revestiment,

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 17 ]

que representa un parament isòdom a les tres plantes. Destaquem la decoració esgrafiada de les llindes d’inspiració vegetal amb una sanefa, en les dues plantes i al coronament hi ha un medalló central amb l’any 1912. El terrat és totalment pla i, com element afegit, una coberta de fibrociment.

Patrimoni CONSTANTÍ PARRÒQUIA DE SANT FELIU – CAPELLA MARE DE DÉU DELS DOLORS (BAPTISTERI - PREBITERI) Plaça del Castell/C/.Major Església parroquial de Sant Feliu 1911-1919

Detall de la façana del número 49 del carrer Raval

HABITATGE UNIFAMILIAR Versalles, 2 Baixos i una planta pis, amb una coberta a dues vessants. A cada planta hi ha tres obertures. A la planta baixa hi ha la porta central i dues portalades a banda i banda. Tres balcons individuals amb barana de forja policromada al primer pis. Els muntants i les llindes tenen esculpits una sèrie de rosetes. Vint cartel·les suporten la cornisa que té molta volada. Al timpà s’obren dues finestres centrades i està coronat amb cresteria de ceràmica vidrada. Als extrems dos acroteris en forma de lleó alat i, al carener, un gerro també ceràmic. A la teulada sobresurt una torreta rectangular reculada respecte la línia de façana que es correspon amb la caixa d’escales interi-

or rematada per una balconada oberta pels quatre costats. El revestiment de la façana reprodueix un parament isòdom. EDIFICI D’HABITATGES Masricart, 50 · 1918 Casa entre mitgeres amb baixos i dues plantes altes. La planta baixa compta amb quatre accessos. Sobre la porta d’accés als habitatges hi ha una xapa de ferro amb les inicials “F. R” i la data 1918. A les dues plantes hi ha quatre balcons amb baranes de forja i sobre un fons isòdom destaquem la decoració amb esgrafiats de motius vegetals a les llindes dels balcons. Sota la cornisa, hi destaca una franja decorativa molt esquemàtica. La façana està rematada amb l’ampit del terrat, que disposa de cercles entrelligats.

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 18 ]

L’església de Sant Feliu (1735-1744) té una gran presència arquitectònica. La portalada té llindes, emmarcada per pilastres toscanes i una fornícula rematant el conjunt de la portada, que actualment està buida. Les reformes realitzades per Josep Maria Jujol són exclusives a l’interior de l’església barroca i afecten a reixes, plafons, bancs confessionaris i reclinatoris. També va fer la pila baptismal i elements de forja, entre els quals destaca l’escultura d’un corder fet amb trossos de planxa de ferro doblada i soldada. Són obres que es van realitzar amb pressupostos folgats, però que es van interrompre amb la mort del canonge Cerdà. El Dr. Pere Cerdà, fill d’hisendats de Constantí i Canonge Penitencier de la Catedral, que era amic i admirador de Jujol va portar al seu poble l’arquitecte per que dirigís les obres per guarnir l’església de Sant Feliu, on va ser batejat i va ser-ne escolà. Les reixes de les capelles del Santíssim Sagrament i les de la Mare de Déu dels Dolors va ser la primera intervenció l’any 1911. Estan formades per dos fulls amb portella central. El conjunt està retallat per la part superior, amb una atrevida mossa —buit semicircular que es fa en una cosa per encaixar-n’hi una altra— al centre. La portella és més ampla al centre que als extrems, cosa que facilita el pas, i li proporciona vistositat i moviment. Tenen la simplicitat de les reixes gòtiques i el moviment del barroc, amb un aire molt personal del seu autor. aquestes reixes són unes peces de gran interès i originalitat. La capella del Santíssim Sagrament té una forja amb unes espigues formades per claus de ferrer que allarguen els tiradors vestits amb les fulles, verdadera filigrana escultòrica. A la capella de la Verge Dolorosa la reixa té la variant d’unes mosses laterals a causa d’unes imatges que ornamenten les pilastres. L’any 1913, Jujol dissenyà el baptisteri, en substitució de l’humil i rònec existent.

Patrimoni TORRE D’EN FÀBREGAS Camí del Mas d’En Fàbregas. Carretera de El Morell a Reus. Entre el Camí Ral i la Ctra. de Sant Ramon · 1916

Estat actual de la façana del carrer Raval número 50

RESTAURANT MAS FOLCH Carretera de Reus · 1914 El Mas de Folch, també conegut com a Mas de Saura, de Bonald o de l’Aimat. La planta és quadrada amb 11 metres de costat. Tipològicament consta de planta baixa i dues plantes d’alçada, amb tres obertures a la façana principal. Als baixos hi ha una gran cuina, pis noble on són els dormitoris i el menjador i les golfes. La façana està coberta de maons, tot i que originàriament s’havia fet un recobriment de manises (rajoletes envernissades amb dibuixos o sense, típic modernista). Al primer pis hi ha un balcó central i dos finestrals balconers a cada costat. La porta d’accés presenta un arc rebaixat amb finestres al seus costats. Disposa d’una torratxa que s’aixeca damunt de la teulada, que és rectangular, amb tres ulls davant i darrera i un a banda i banda del rectangle la teulada a quatre vessants dóna un aire oriental a l’edifici. Aquesta finca va ser segregada del Mas del Barber. Està situada a les puntes, a la vora esquerra de la riera de la Boella, sota la carretera de Reus. Actualment l’ús d’aquest mas és dedicat a la restauració i es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Local/BCIL. SOCIETAT EL CASINO Major, 13 · 1914 L’edifici de la Societat Cultural i Recreativa El Casino és una casa entre mit-

geres, composat amb planta baixa més dues plantes altes. És d’estil modernista, actualment hi ha als baixos el bar i al primer pis la Sala Cultural de la Societat. Tant als baixos com a la primera planta hi ha tres obertures. Tenim una balconada correguda i sis finestres a la segona planta. Hi ha una balustrada a la coberta i un medalló centra, envoltat de sis copes. L’any 1928 s’obrí una sala de cafè sota el nom de Caja Rural de Crédito, però tothom l’anomenava El Casino. Tenia sala d’esbarjo i els diumenges s’hi feia ball amb gramola i s’hi projectava cinema mut. Té la protecció de BCIL SINDICAT AGRÍCOLA Major, 14 · 1914 Edifici modernista composat de planta baixa més un pis. Des de la llei reguladora de l’associacionisme agrari de 1906, es construí el Sindicat Agrícola i Caixa Rural l’any 1914, amb la participació de 87 socis fundadors que avalaren, amb el seu patrimoni, el sindicat agrícola reformista. El sindicat també assumí una tasca cultural, amb obres musicals i representacions dramàtiques. Hi ha tres obertures a cada planta, amb balconada correguda a la primera planta. L’acabament de la façana és un parapet sinuós amb tres copes, dos laterals i una central. Sota hi ha el rètol del “Sindicat Agrícola”. Actualment hi trobem un bar.

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 19 ]

Construïda pel filantrop reusenc Evarist Fàbregas Pàmies - que va amassar la seva fortuna arran de la neutralitat d’Espanya a la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918, ) l’any 1916, en el moment de la seva puixança econòmica. Durant molts anys va ser un centre d’estudis del medi rural i del servei de repoblació forestal de l’estat. Actualment està en desús. Edifici de planta rectangular amb baixos i una planta alta, que té una balconada que ressegueix gairebé tota la façana amb balustrada. Sens dubte, l’aspecte més destacat de l’edifici és la seva alta torratxa coronada amb un cupulí de piràmide octogonal coberta amb ceràmica trencadissa blava i blanca, que es divisa des de lluny i està situada a la part dreta de la façana i té dues plantes més d’alçada. La seva planta és quadrada però l’acabament és dodecagonal, construït amb fustes i manises de color blaves. La torratxa està rodejada per una barana balustrada de pedra perimetral, als quatre costats. Cal destacar el rètol “Masia Teresa” de la façana sud, de caràcter modernista. Disposa d’una curiosa planta de tres cossos en U, l’espai central dels quals l’ocupa una terrassa a l’alçada del primer pis. Els tres cossos tenen dos pisos, golfes i un terrat, que al seu angle dret de la façana, arrenca l’original torre de quatre pisos, que és l’element més singular de l’edifici, amb dues finestres d’arc rodó peraltat a cada cara del primer pis, una de ferradura decorada amb trencadís i vidres de colors al segon. Al tercer pis les parets són de vidre de colors i a la quarta hi ha motllures verdes a les arestes. Josep Maria Buqueras, Arquitecte Tècnic BIBLIOGRAFIA ARNAVAT, Albert i CABRÉ, Tate. Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011. BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Edita Ajuntament de Tarragona. 1991. JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010. POUM. La Canonja. Catàleg de Béns a protegir. SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.

Projecte

POLIDEPORTIVO VIDING RESIDENCIA SANT JORDI

e trata de un proyecto de nueva construcción de un equipamiento deportivo y de las zonas exteriores comunes situado en la Av. Andorra 6 de Tarragona. La promotora es Viding Center Sau. Se proyecta una plaza central concebida como un vestíbulo urbano, que conecta y relaciona la actual residencia Sant Jordi, el nuevo polideportivo y una futura residencia que se construirá al mismo tiempo que éste. En la Planta Baja se sitúa el acceso principal al edifico desde el espacio de relación. En ella, además del vestíbulo y el bar-cafetería, dada su condición de semisótano debido al desnivel de la parcela, también se hallan un aparcamiento y las zonas de instalaciones necesarias. La comunicación vertical se divide en tres puntos. La escalera principal que comunica el vestíbulo de planta baja con la recepción y entrada de socios a las instalaciones deportivas. Y otras dos escaleras situadas simétricamente en los extremos de la zona de vestuarios que comunican todas las plantas del edificio. Excepto la que se encuentra tocando a la AV. Andorra que en su cota inferior desemboca directamente a pie

de calle (nivel intermedio entre PB y P1) para favorecer la evacuación. En planta primera y segunda se desarrollan las actividades del polideportivo: piscinas, vestuarios, salas de actividades y fitness. La cubierta es accesible y contiene 4 pistas de pádel. A continuación pasamos a detallar las diferentes zonas del edificio y su programa funcional: PLANTA BAJA VESTÍBULO – CAFETERÍA El acceso principal del edificio se produce a través de un voladizo que marca la entrada. Un gran vestíbulo amplía el espacio exterior, e invita a entrar al usuario mediante una fachada transparente y manteniendo el mismo pavimento de la plaza. El bar-cafetería usa el espacio diáfano que se evoca a la plaza para la zona de mesas, mientras mantiene la cocina y la barra en una franja de espacios servidores que ayuda a separarse del aparcamiento y de las zonas de instalaciones. En este grueso de espacios servidores también se encuentran los servicios, vestuarios y zonas para empleados. La altura libre es de 3,47 m.

APARCAMIENTO El acceso al aparcamiento se prevé a través del pasaje que conecta con la Av. Andorra. Éste tiene 6,20 m de anchura para permitir la circulación a pie de los usuarios y tiene una pendiente del 6%. Está semienterrado debido al desnivel entre la cota de calle y la plaza, pero mantiene una ventilación directa hacia el pasaje. El número de plazas de aparcamiento es de 85 y es posible una conexión directa a cota con el vestíbulo del edificio. La altura libre es de 3,47 m. ZONA DE INSTALACIONES Está ubicada tangente a la calle Guad el Jelú y contiene todas las instalaciones necesarias para las piscinas de planta primera: vasos de compensación, deshumectadoras, productos químicos. Además del sistema de calderas y de las bombas de agua para los bomberos (con acceso directo des del espacio de relación). La altura libre es de 3,40 m y 2,25 m debajo de los vasos de las piscinas. PLANTA PRIMERA En esta planta se desarrolla el programa principal del equipamiento. Se han tenido en cuenta las distintas necesidades de los usuarios y sus recorridos y usos habituales. VESTÍBULO – RECEPCIÓN El vestíbulo situado en planta primera recibe a los usuarios de las instalaciones deportivas. A él, se llega a través de una secuencia de dobles espacios en los que puedes leer el volumen del edificio en sección. Enlazando el doble espacio de la escalera con el del vestíbulo, se generan visuales en diagonal que permiten al usuario ver hacia el exterior, hacia las salas de actividades de la misma planta y hacia la sala de fitness de la planta segunda. Des de este vestíbulo se accede a la recepción -a través de la cual se llega al call center y a la administración- , al despacho del director y a la ludoteca. Se produce el control

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 20 ]

Projecte de acceso a la zona de socios mediante tornos. La recepción está colocada estratégicamente para tener un buen control visual. La altura libre es 4,46m. VESTUARIOS Todos los vestuarios están agrupados en un bloque central que ayuda a distribuir la planta. Están dispuestos de forma simétrica, dejando en el centro y eje vestuarios para niños y cursillistas. Para mejorar el confort visual y ocultar las instalaciones se dispone de un falso techo que reduce la altura libre a 2,70 m. SALAS DE ACTIVIDADES Se ha proyectado un espacio diáfano, que dé inicio se ha divido en cuatro grandes salas polivalentes coincidiendo con el ritmo de la estructura. Una de ellas – la más cercana a la Av. Andorra- para clases de Spinning y las otras previstas para usos diversos. La altura libre es 4,01 m. PISCINAS En la parte del edificio tangente a la calle Guad el Jelú se establece una secuencia de láminas de agua. Dos de ellas ubicadas en el espacio principal de 28x46 metros y 4,91 m de altura (a cota inferior de jácena). Una de 25 metros de longitud y 18 metros de anchura, que permiten 9 carriles. La profundidad es constante de 1,40m. Y otra más pequeña con una lámina de agua de 18x8 m. Por otro lado, y siguiendo con la secuencia de aguas, des de este recinto se accede a la zona de SPA con una superficie de 25,4 m2, un baño turco y una sauna. Su altura libre es inferior (3,26 m). Además también conecta con la terraza exterior donde se ha proyectado una piscina al aire libre y que a su vez, conecta con un solárium a través de una pasarela y escaleras ligeras.

PLANTA CUBIERTA: Se proyecta una cubierta transitable en la que se proponen 4 pistas de pádel de 10 x 20 m. PABELLÓN VOLEIBOL: Durante el periodo de tiempo en que se llevaran a cabo los juegos del mediterráneo en la ciudad de Tarragona, se prevé que el equipamiento deportivo de nueva construcción “Viding – Sant Jordi” albergue la actividad deportiva de

PLANTA SEGUNDA: SALA DE MUSCULACIÓN – FITNESS Esta sala ocupa toda la planta segunda. Tiene relación directa a cota con las actividades exteriores situadas en la cubierta de planta primera, encima de las salas de actividades. También se produce una conexión visual hacia las piscinas gracias a unos elementos vidriados situados entre jácenas. Su altura libre es 4,56 m.

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 21 ]

Voleibol en el recinto de la piscina. Por lo que es necesario realizar unas actuaciones provisionales en la parte de la estructura que corresponde al edifico APiscina, que permitan realizar la práctica deportiva del voleibol. Estas actuaciones consistirán en: • Ampliación de la altura libre del recinto de la piscina en unos 8,5 metros. • El relleno provisional de las piscinas. • La colocación de unas gradas provisionales perimetrales.

Nous sistemes

Lean Construction Juan F. Pons es Arquitecto Técnico y Master en Gestión de la Edificación. Inició su carrera profesional en 1997. A partir de 2008 inició su camino hacia Lean construction. En 2011 entrevistó por primera al finlandés y autor conceptual de Lean Construction, con quién hizo 3 estancias académicas en la Universidad de Salford, UK. También realizó una estancia académica con Glenn Ballard (autor conceptual del Last

¿Cuándo surgió Lean Construction y cómo está España y Cataluña con respecto a otros países? El término Lean Construction fue acuñado por los fundadores del Grupo Internacional de Lean Construction (IGLC) en 1993, mientras que en España no empezó a haber una difusión o interés real hasta 2010 con la creación del Spanish Group for Lean Construction. Así pues, cuando aquí apenas estábamos empezando, en otros países ya llevaban casi 20 años investigando, enseñando y aplicando con éxito Lean Construction. Actualmente existe un interés real y creciente en España y Cataluña gracias a diversas iniciativas que empezaron en 2010 y que están ganando impulso en los últimos 2-3 años. Algunos de las áreas geográficas con mayor número de iniciativas actualmente son América del Norte, Países Escandinavos, Norte de Europa, Australia y en América Latina, Chile y Perú. ¿Qué es Lean Construction? El “Lean Lexicon” define “Lean production” como un sistema de negocio, desarrollado inicialmente por Toyota después de la Segunda Guerra Mundial, para organizar y gestionar el desarrollo de un producto, las operaciones y las relaciones con clientes y proveedores, que requiere menos esfuerzo humano, menos espacio, menos capital y menos tiempo para fabricar productos con menos defectos y según los deseos precisos del cliente, comparado con el sistema previo de producción en masa. Lean Construction puede definirse como la aplicación del sistema Lean a todas las fases de un proyecto de construcción: diseño, ingeniería, contratación, marketing y ventas, ejecución, servicio de postventa, atención al cliente, puesta en marcha y mantenimiento del edificio, administración y gestión, logística, y relaciones con la cadena

Planner System) en la Universidad de Berkeley, California, y otra con Luís Fernando Alarcón (uno de los pioneros en la creación del Grupo internacional de Lean Construction), en la Universidad Católica de Chile. Juan F. Pons ha creado junto con el estudio de arquitectura Cel-Ras, Think In Lean, una marca española con proyección internacional, para la educación e implantación de sistemas Lean en la Construcción.

de suministro. Y lo podemos implantar tanto a nivel de proyecto como a nivel de empresa. A nivel práctico, Last Planner System (LPS) es una metodología de Planificación Colaborativa para la gestión y planificación de proyectos que se ha hecho muy popular y que facilita la implantación de Lean Construction. LPS nos permite reducir los plazos de entrega, reducir la variabilidad y por tanto la incertidumbre, suministrar flujo continuo y previsible de trabajo, optimizar los recursos, eliminar despilfarros, la identificación temprana de riesgos y oportunidades de mejora, y mejorar el ambiente de trabajo, entre otras ventajas. A su vez, otras herramientas procedentes del Lean manufacturing y del Sistema de producción Toyota como la Gestión Visual, las 5S, la estandarización de procesos, el mapeado y análisis de los flujos de valor (VSM), los PokaYokes o dispositivos a prueba de errores y las luces Andon, entre otras, son algunas de las herramientas que nos ayudan a implantar con éxito Lean Construction como filosofía y sistema de producción.

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 22 ]

Lean se aprende practicando

Si quieres aprender Lean, en primer lugar, debes recibir una buena formación, sobre todo a nivel práctico, e inmediatamente después, aprovechar cualquier oportunidad que tengas para implantar cualquier herramienta o concepto que hayas aprendido.

Más vale mejorar el 20% de algo que el 0% de todo, así que empieza ya y no esperes a saberlo todo, porque ese momento nunca llega Para comenzar con Lean es bueno que comprendas su origen, el por qué y para qué surgió. Lean Construction es una filosofía de producción que se alimenta de distintas fuentes, principalmente del Sistema de Producción Toyota, pero también del Kaizen japonés, el Lean manufacturing, así como las grandes ideas sobre el Management y la Calidad de algunos de los gurús americanos y japoneses de los años 60, 70 y 80 como Edward Deming, Kaoru Ishikawa, Shigeo Shingo o Norman Bodek, entre

Nous sistemes otros. Numerosas ideas y nuevos autores continúan apareciendo todos los años.

Lean está en constante evolución La industria de la construcción ¿es una industria tan diferente como creemos? Conozco bien las peculiaridades de la construcción que ya definió en su día Lauri Koskela —producto único, en un lugar diferente cada vez y con equipos diferentes— y las cual se encargó de desmontar en su tesis doctoral del año 2000. Diversas circunstancias me han llevado a trabajar como formador y consultor Lean en diferentes industrias además de la construcción, entre ellas la aeronáutica, automóvil, alimentación, mecanizados o el sector servicios, entre otras, y la realidad es que todas se consideran a sí mismas únicas, diferentes, cada una con sus respectivas peculiaridades, y así puedo constatarlo. Como os decía más arriba “solo conozco una forma de aprender Lean: practicando Lean”. Y qué pasa si no me sale bien a la primera, ¿qué hago?: “no conozco a nadie que no se haya equivocado nunca, hacer visibles los errores, rectificar y aprender de ellos forma parte del ADN de Toyota y de la filosofía Lean”.

La industria de la construcción tiene sus propias peculiaridades al igual que otras, pero esto no debemos utilizarlo como excusa para no aplicar Lean construction. Simplemente hay que saber adaptar y aplicar los mismos principios y las herramientas adecuadas

proyectista, el cliente, la constructora y las subcontratas principales. También es fundamental la transparencia, el trabajo en equipo, así como mantener una disciplina durante su implantación y un fuerte liderazgo basado en el coaching y no en el tradicional “mando y ordeno”. Herramientas como las 5S para la organización, la limpieza y orden en el lugar de trabajo son una buena base que contribuye al éxito de la implantación de Lean Construction. Además, las 5S son un primer paso para la estandarización de procesos, la disciplina, el trabajo en equipo y la Gestión Visual, que contribuye enormemente a la reducción de accidentes laborales, mejora de la productividad y aumento de la calidad. Además de las herramientas ya mencionadas, dos conceptos que han contribuido al rápido desarrollo de la implantación de Lean Construction en los últimos años han sido el Building Information Modeling (BIM) y el Integrated Project Delivery (IPD). El BIM está más orientado a la tecnología, al diseño y también a la planificación y la gestión de la información del proyecto entre todos los agentes intervinientes. En cambio, el IPD está más orientado a organizar las relaciones entre todas las partes interesadas del proyecto: diseñadores, promotores, contratistas y subcontratistas.

Algunos ejemplos e ideas para aprovechar al máximo Lean Construction: La planificación colaborativa es una buena forma de iniciar una implantación si estás a punto de empezar un nuevo proyecto. Para aplicar la metodología de Last Planner System con éxito debes involucrar a las personas y empresas que con sus decisiones pueden tener un impacto sobre el proceso constructivo y sobre todo aquellas que afectan directamente al camino crítico. Me refiero a que como mínimo hay que implicar al

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 23 ]

La unión de LEAN con BIM y IPD es lo que hace verdaderamente poderoso a todo este sistema de trabajo

En resumen, Lean Construction está formada por un conjunto de ideas, conceptos y herramientas para llevar a cabo lo que en realidad es una filosofía de producción e incluso una forma de pensar que representa una evolución que toma lo mejor de los dos sistemas anteriores (artesanal y producción en masa): fortalecer por igual los aspectos relativos a la tecnología, los procesos y las personas. En Think In Lean, la marca que he creado junto con un equipo de diseñadores, arquitectos e ingenieros, comprendimos hace tiempo que es la sinergia de la suma de LEAN+BIM+IPD lo que nos llevará a una verdadera revolución y un salto evolutivo respecto al Project management tradicional que todavía se viene aplicando. Nosotros estamos aplicando esta filosofía de trabajo a nuestros propios procesos internos y hemos creado una metodología educacional que permita también aprender a otros este sistema. El 9 y 10 de junio podréis disfrutar en Tarragona, de una nueva edición de The Flow Building Workshop a cargo de Juan Felipe Pons. Un taller formativo que ya ha cosechado éxitos tanto en España como en Reino Unido.

Schlüter ® -DITRA-HEAT-E Calentamiento para recubrimientos cerámicos en suelos y paredes Aplicaciones en suelos:

Se consigue una temperatura agradable rápidamente.

• Calentamiento agradable del pavimento cerámico en salas de estar y baños, como complemento a los sistemas de calefacción convencionales.

Se pueden definir individualmente las zonas que van a ser calefactadas.

• Como sistema adicional en edificios con poca demanda de calefacción (edificios pasivos).

Es ideal para proyectos de reforma por su baja altura.

• Como sistema de calefacción en segundas residencias, que se utilizan ocasionalmente.

Desolidarización con tecnología DITRA.

• Calentamiento de estancias con poca superficie.

Pavimentos cerámicos calientes también sobre soportes críticos.

Aplicaciones en paredes: • Calentamiento de zonas puntuales para el secado de toallas.

NUEVA LÁMINA DITRA-HEAT-TB La nueva lámina DITRA-HEAT-TB actúa como aislamiento a ruido de impacto y como barrera térmica, permitiendo un calentamiento más rápido del revestimiento cerámico en suelos y paredes.

• Calentamiento de paredes interiores de fachadas para la prevención de la aparición de moho, por ejemplo, en zonas de ducha. • Calentamiento de estancias de poca superficie. • En la rehabilitación de estancias pequeñas donde no se cambia el suelo.

www.schluter.es

Nº 271 R/11

Nº3 / 09-593

Distribuïdor oficial de:

Connectors per a forjats

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 24 ]

Soci protector

Muntadors certificats amb la marca ApTO per ITEC

Reportatge

HABITATGE D’EMPRESA A TARRAGONA

a creació de vivendes per part de les empreses pels seus treballadors no és quelcom recent sinó que es remunta a diferents èpoques de la història. Així, com exemple, tenim el cas dels cortijos a l’e economia latifundista andalusa. O a Catalunya, el fenomen de les colònies industrials durant els segles XIX i principis del XX. A les dècades de 1940-1950, en la etapa inicial del franquisme, es va fer obligatori, per les lleis de 1946 i de 1955, que las empreses de més de 50 treballadors fixos dediquessin fons a la construcció de vivendes pels seus empleats. La construcció de vivendes per part de grans empreses de subministrament i serveis d’aigua, gas i electricitat és poc coneguda. Malgrat això, mereix destacar el cas d’empreses com Fuerza y Riegos del Ebro a algunes poblacions de Catalunya durant la dècada de 1920-1930, que varen donar suport a la construcció de petites ciutats jardí. Als anys de la postguerra, a partir de 1953, la seva continuadora, FECSA, va construir un nombre important de

Part d’una façana dels blocs IQA a Torreforta, vista des del carrer Prades

vivendes pels treballadors, tant a Barcelona com a d’altres ciutats i pobles de Catalunya. Al 1969 es va plantejar a l’Hospitalet de l’Infant el conjunt de vivendes pels treballadors de la central

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 25 ]

nuclear de Vandellòs, conegut com el poblat d’Hifresa, dissenya’t per Antoni Bonet Castellana; es va inaugurar el 1975, i disposava d’escola i camp d’esports. Malgrat no formar un recinte tancat, ni tenir una estricta disciplina laboral i social, com en el cas de las colònies vuitcentistes, les seves similituds són evidents. El creixement demogràfic a partir dels anys 50, fruit essencialment de les immigracions, provocarà un desbordament del creixement dels perímetres urbans donant pas als barris-dormitori i transformarà els nuclis rurals pròxims a Tarragona i Reus en espais rururbans o periurbans. El 1961 va néixer la primera gran industria química situada al municipi de Tarragona, la companyia Industrias Químicas Asociadas (IQA, S.A.). IQA va ocupar una superfície de 80 ha i va generar 446 llocs de treball, a mitjans dels 60. L’esforç de l’Estat en matèria d’habitatge social no fou suficient per tal de fer front a la forta demanda d’una ciutat en ràpida expansió. A mitjans de 1964 es va iniciar la construcció del gegan-

Reportatge tesc complex petroquímic que comprendria les plantes de Industrias Químicas Asociadas (IQA) i de Dow Unquinesa (DUSA). Els projectes d’ambdues empreses es van realitzar a un emplaçament proper una de l’altre. Va sorgir amb certa força el fenomen dels “blocs d’empresa”, promoguts per IQA o Dow, al eixample de Torreforta. Aquests blocs de vivendes de tres i quatre plantes van arribar a disposar fins a finals dels 80 d’un economat i d’un bar social. Els “grups d’empresa” funcionaven a ple rendiment, cuidant les facetes socials, culturals i esportives. Com a dades d’interès molt significatives, convé mencionar aquests dos fets. D’una banda, l’il·lustre tarragoní, José Manuel Núñez (d.e.p.), va ocupar una d’aquestes vivendes d’IQA a Torreforta i va ser el fundador de la Confraria del Cristo del Buen Amor, de la Setmana Santa de la nostra ciutat. D’altre banda, el grup polític La Plataforma va tenir la

seva seu social a un dels baixos comercials d’aquests blocs. D’altres empreses, petites i mitjanes, com Butano i Seidenstiker (després Valmeline) al barri de El Pilar, i Alena, Disa, Enher i Asesa, al Parc Riuclar, varen promocionar diversos blocs de vivendes familiars pels seus treballadors. En aquesta mateixa línea, varies empreses petroquímiques han invertit en ajudes als seus treballadors per l’adquisició d’habitatges, tal com pot observar-se a algunes escales de blocs diversos del barri de La Granja (promogut, en el seu conjunt, per la antiga Caja de Ahorros Provincial de Tarragona), sent aquest fenomen molt més acusat encara a Vilaseca (treballadors d’Aiscondel, desplaçats des de Monzó). S’ha de tenir present que el 1960, a Tarragona treballaven a la construcció prop d’un 10% de la població ocupada, una data de molta importància que ens dona fe de la gran demanda de viven-

des generada per la immigració, així com pel muntatge de les primeres grans fàbriques dels polígons industrials. A finals dels anys 60, Tarragona estava agafant la seva configuració definitiva de la banda de ponent, amb la construcció dels barris El Pilar, Riuclar, La Granja i Icomar Més tard, a mitjans dels ans 70 i gairebé conclosa l’expansió industrial de la capital, comença un procés de recessió del mercat laboral i, com a conseqüència directa, una important frenada del creixement territorial, tot i que no demogràfic, ja que entre el 1970 i el 1981 Tarragona va tenir un creixement absolut del 39,4%, el segon en magnitud després de la dècada de 1960 a 70. En resum, durant les dècades dels anys 60 i 70 i degut a la intensa onada migratòria, van aparèixer els nous barris a ponent del riu Francolí, aprofitant les millors condicions topogràfiques. La zona de llevant, més accidentada i boscosa,

Un exemple del frondós enjardinament d’un blocs d’empresa de l’IQA a Torreforta

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 26 ]

Reportatge

Encreuament dels carrers Riu Fluvià i Prades a Torreforta, amb un bloc IQA al fons

s’ha anat consolidant i ampliant posteriorment amb urbanitzacions residencials alhora que han aparegut assentaments desendreçats, alguns inclús fruit de parcel∙lacions il∙legals en sòl no urbanitzable. D’aquesta manera s’ha anat consolidant un model territorial fragmentat amb una gran presència de nuclis urbans dispersos i poc estructurats. Un creixement poblacional que ha derivat en una manca de cohesió i vertebració de l’estructura territorial. Per tal de completar el ventall d’iniciatives de promoció de la vivenda, d’índole variada, s’ha de destacar l’augment considerable de la intervenció pública, des de finals dels anys seixanta. En aquest sentit, apareixen successivament barris com San Salvador (situat al nord del municipi), Riuclar i Camp

Clar. Les realitzacions de promotores privades, incentivades per l’Estat, són ressaltables en el cas d’Icomar i La Floresta. Sant Pere i Sant Pau van sorgir per iniciativa d’una cooperativa de vivenda i està situat, com San Salvador, al nord del terme municipal. Així, doncs, a la dècada dels anys seixanta i setanta, es produeix a Tarragona una marcada tendència per part d’algunes empreses de crear recursos econòmics, socials i culturals pels seus treballadors (paternalisme empresarial), invertint en serveis de benestar social i en ajudes per l’adquisició de la vivenda, reflectida. amb major o menor intensitat, als barris perifèrics de Tarragona. Aquest paternalisme empresarial es troba avui en dia transformat, metamorfosejat, podríem dir. El com-

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 27 ]

plex petroquímic tarragoní actúa aquí com una gran “Colònia Industrial” del segle XIX, adaptada a principis del XXI. Es tracta en aquest cas d’un paternalisme empresarial molt més subtil que el de dos segles enrere, però que es troba escampat tota la societat política i civil tarragonina. Mitjançant al seu mecenatge civil (cultural, social, esportiu…) té alletargada i estormeïda a una societat, abans crítica i reivindicativa, que ha deixat d’exigir un control mes rigorós de les seves activitats de risc. Federico Bardají Ruiz Antropòleg i autor dels llibres Els barris de Tarragona i Bonavista. Una biografía social

Vida social Els aparelladors celebren el seu tradicional sopar anual a La Pineda

a Pineda ha estat el municipi escollit enguany per acollir el tradicional sopar que organitza anualment el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. L’acte, que enguany ha canviat de paisatge per convertir-se en un sopar al costat de la platja, ha servit per homenatjar als qui col·legiats que porten més anys en la professió. Així, Juan Oliver va rebre una distinció especial, la insígnia d’or, pels seus 50 anys d’ofici i vuit aparelladors més van rebre la de plata pels seus primers 25 anys. Del lliurament de les distincions se’n van encarregar l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el president del Col·legi d’Aparelladors, Adolf Quetcuti. També es va tenir especial atenció amb els nous col·legiats, que s’han donat d’alta aquest últim any. Són una dotzena de nous professionals i han rebut, com marca la tradició del COAATT, un casc amb

Imatge dels col·legiats reconeguts durant el sopar

el distintiu de l’entitat col·legial. La nit es va complementar, a part del sopar, amb

una actuació de màgia, un rom cremat i un chill out per a tots els assistents.

Foto final del sopar del COAATT

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 28 ]

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 29 ]

Assessoria

NECESSITAT DE DOCUMENTAR ELS CANVIS PRODUÏTS EN FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES

uan s’inicia una obra, tenim entre mans l’execució material de la mateixa d’acord amb un guió arquitectònic que és el projecte. Un projecte hauria de ser complert i, a més, hauria de contemplar de forma pormenoritzada la justificació de les solucions constructives que s’han de dur a terme per assolir el fi desitjat. A la pràctica ens trobem en que no sempre disposem d’un guió complert i, és per això que, durant l’execució de les obres, s’han d’anar improvisant detalls o canvis que habitualment no queden degudament reflectits de forma documental. Així mateix, en el transcurs de l’obra el promotor ens pot demanar determinats canvis del que inicialment s’havia projectat. La majoria de demandes per danys constructius van acompanyades d’uns informes tècnics o dictàmens en els quals sovint s’argumenta com a causa generadora d’aquests danys que no s’ha seguit el guió originari. De vegades aquests dictàmens constitueixen una prova de càrrec que permet condemnar als tècnics i, especialment, a l’Arquitecte Tècnic o Enginyer de l’Edificació, tota vegada que el director de l’Execució Material és qui ha de vetllar perquè l’obra s’ajusti a les normes de la bona construcció i, a més, a les previsions tècniques del projecte. Actualment, vigent la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), en el seu articulat ja es contempla, concretament en el seu art. 12.3.d), la necessitat de documentar aquests canvis i, concretament, s’estableix com una obligació del Director d’Obra (arquitecte): “Elaborar, a requerimiento del promotor o con su conformidad, eventuales modificaciones del

proyecto, que vengan exigidas por la marcha de las obras siempre que las mismas se adapten a las disposiciones normativas contempladas y observadas en la redacción del proyecto”. Aquesta documentació, a més, és necessària per poder signar la certificació de final de obra, on es fa constar expressament que les obres en qüestió, s’ajusten a les previsions tècniques del projecte. En aquests cas, al projecte que ha estat modificat. A més, pels arquitectes tècnics aquesta documentació és imprescindible per poder estar correctament emparats davant d’una reclamació judicial i també coberts per les pòlisses de responsabilitat civil, ja que en alguns casos hem vist com a l’hora de tramitar alguna reclamació judicial, l’ens assegurador qüestiona el fet que s’hagi pogut apartar de les solucions constructives del projecte originari i, en aquest sentit, fan les seves reserves que poden comportar perjudicis importants pels arquitectes tècnics. Per tant, s’ha de ser escrupolosos a l’hora d’exigir o demanar que els canvis substancials del projecte originari quedin degudament reflectits en forma documental. Aquests canvis també s’haurien de fer constar, de forma encara que sigui resumida, a l’acta de recepció de les obres per part del promotor (art. 6 de la LOE). De vegades, sobretot en obres d’autopromoció, es produeixen canvis exigits pel promotor que van encaminats a l’abaratiment del cost de les obres i que poden comportar danys en forma de filtracions, humitats, etc. i, en alguns casos, els tècnics miren d’evadir la seva responsabilitat fent signar al promotor de les obres un document on es fa constar que els canvis s’han produït

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 30 ]

a instància del promotor i que, en cas de que es produeixin danys, s’exonera als tècnics de tota responsabilitat, comprometent-se a no reclamar res. Això no obstant, aquestes clàusules de possible exoneració acostumen a ser paper mullat, especialment en el cas de que es produeixi una transmissió de domini a favor de una tercera persona que és aliena al compromís inicial. Per altra banda, s’hauria d’aprofitar el domini de les tecnologies per poder tenir imatges i reportatges fotogràfics de l’abast i detall d’aquests canvis i, sobretot, verificar que les modificacions introduïdes no comporten en cap cas una disminució de la qualitat de les condicions d’habitabilitat dels futurs usuaris de l’edifici. Des d’aquesta assessoria fem una crida a la necessitat de documentar els canvis que es produeixen i dels quals en la majoria dels casos no en queda cap constància probatòria. Una altra mitjà per documentar els canvis, si és que l’arquitecte no procedeix a realitzar el projecte de final d’obra, a pesar de que l’hauria de fer, és documentar-ho en un informe intern i presentar-ho a visar al Col·legi professional a l’hora de signar el CFO. Aquesta documentació podrà servir com una prova anticipada en cas de que es produeixi una reclamació judicial. Tota precaució és poca davant dels intents de reclamacions judicials per possibles danys a la construcció. De totes formes, cada cas presenta les seves particularitats i, en aquest sentit, recomanem que quan es donin situacions com les que hem exposat, l’afectat contacti amb els serveis d’assessorament per establir els mecanismes més adients. F. Xavier Escudé Nolla Assessor jurídic

Tag

2n quadrimestre 2016 [ 31 ]