Tag 74-75 · 2n quadrimestre 2015

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Tel. 977 212 799 Fax. 977 224 152 www.apatgn.org

TAG 74-75

Rbla. President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona

ag

2n quadrimestre 2015 Any XX núm 74-75 Preu: 3 €

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral, Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

n institucions

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya / Germà Gordò, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya / Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona / Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona / José Antonio Otero, presidente del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España Pàgs. 2-6

n ELS PRESIDENTS DEL COL·LEGI

Julio Baixauli, Joan Prous, Francesc Díez, Josep Maria Buqueras, Marià Casas i Aurelio Manrubia Pàgs. 8-21

n REPORTATGE

El 75è aniversari del Col·legi (1940-1915) Pàgs. 22-45

n L’ESCUT DE LA PROFESSIÓ Pàgs. 46-48

n ASSESSORIA

COAATT, una passejada per la història Pàg. 49

n LA REVISTA Recull TAG. Construccions tipogràfiques i culturals Pàgs. 50-64 n EXPOSICIONS

Pàgs. 65-66

n FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Reflexió sobre accessibilitat i diversitat funcional Pàg. 67 n GABINET TÈCNIC 75 anys d’obra nova a les comarques de Tarragona Pàgs. 68-73 n URBANISME Ciudades felices verus smart cities Pàgs. 74-78 n COMUNICACIÓ El TAG i la globalització Pàg. 79

Nova Junta de Govern

Editorial Retrospectiva cap al futur

M

irar enrere no serveix de molt si no interpretem el present i preavisem el futur. Amb aquest esperit, hem encarat les noces de platí, la commemoració de 75 anys del Col·legi —es va formar a l’any 1940— i també del número 75 de la revista TAG —la primera edició va sortir al juny de 1983 i des d’aleshores s’ha publicat regularment. No ha estat fàcil el camí i el tram final ha estat especialment dur. Desitgem que el que esdevingui sigui apassionant i fructífer. La crisi ens ha obligat a un plus d’enginy, de formació, de saber, de professionalitat.

No comencem de zero ni tampoc de números negatius. La nostra institució ha resistit la crisi i la liberalització gràcies a la responsabilitat i l’amor a la nostra professió i el que representa. Som gent disposada a anar a peu d’obra, a picar també pedra. Com a professionals, juguem un paper clau en el procés de la construcció. Com a col·legiats ens veiem obligats a defensar les nostres competències, les que la llei i l’experiència ens atorga.

Una constatació ens fa veure el got mig ple. A més que venim de lluny —dels antics mestres d’obra de fa segles—, l’ofici d’aparellador o d’arquitecte tècnic o d’enginyer d’edificació té un avantatge: és polivalent. Les companyes i els companys col·legiats estem inserits en la societat com a professors, formadors, tècnics d’obra privada o civil, promotors, cooperants, responsables de seguretat, certificadors, taxadors... El COAATT és la nostra casa comuna. Parlem amb i de molts protagonistes.

Julio Baixauli

President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual junta@apatgn.org

COAATT

COAATT

Institucions

Institucions

Santi Vila Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

C

atalunya compta avui amb més de 100 organitzacions col·legials, de tots els sectors professionals, amb més de 200.000 afiliats. La seva ingent tasca d’assessorament i acompanyament als professionals, així com la seva ferma aposta per la internacionalització, ens diferencia i ens posiciona com a país.

El sector de la construcció està duent a terme un profund procés de reconversió i la tasca dels col·legis és clau per a preservar i difondre la funció social de la professió que passa, encara avui, per un moment crític. Comptem, però, amb un capital humà d’un altíssim nivell: els errors del passat no ens han de fer perdre de vista que l’expertesa adquirida pels nostres professionals els fa valorats arreu del món. Avui, empreses catalanes assessoren o construeixen edificis i infraestructures arreu del món, algunes de tan emblemàtiques com el metro de Riad i Panamà o la renovació del front portuari de Porto Alegre a Brasil.

El col·lectiu d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació està liderant la reconversió del sector amb iniciatives com el darrer congrés europeu BIM, organitzat a Barcelona el passat mes de febrer, que implica una renovació profunda dels instruments de treball i les tecnologies informàtiques de suport al conjunt del sector de la construcció. És un canvi profund en les formes de relacionar-se entre els actors implicats en els sectors de la promoció i la construcció en benefici últim de la qualitat dels serveis que oferiu a la societat. Aquesta revolució tecnològica requerirà un enèsim esforç col· lectiu, però és un tren que no podem perdre si volem garantir la competitivitat futura del sector.

Tag

Amb aquest objectiu l’ITEC n’ha pres testimoni creant la comissió “Construïm el futur”, una plataforma ambiciosa i d’àmplia representativitat que ha de debatre com els professionals i les administracions poden anar plegats per emprendre aquesta i d’altres modernitzacions.

Tarragona, com a segona àrea metropolitana del país, contribueix decididament a la dinamització de la nostra economia. La seva posició privilegiada, la intensa activitat universitària i el dinamisme dels seus sectors industrial i turístic, converteixen l’àrea de Tarragona en un dels principals pols d’activitat econòmica del país.

L’any 2014 representa un repunt en l’activitat urbanística municipal en aquesta àrea, un planejament que té en compte la conjuntura i les necessitats reals actuals. El conjunt de plans parcials aprovats que han entrat en vigor a l’àrea del Camp de Tarragona representen un potencial de 1.352 nous habitatges, el 45% del total del potencial al conjunt de Catalunya.

La implementació del corredor mediterrani, que avança malgrat les dificultats, li augura un futur encara més prometedor, contribuint a fer de Tarragona un espai econòmic, dinàmic i privilegiat, des d’on emprendre l’activitat professional.

Per tot això, us felicito per la feina feta aquests 75 anys i us animo a seguir contribuint a la modernització del país i a encarar el camí cap al centenari amb il·lusió i esperança.

2n quadrimestre 2015 [ 2 ]

Santi Vila i Vicente Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Institucions

COAATT

Germà Gordó Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya

CONSTRUIR O DESTRUIR

A

la vida s’hi pot haver vingut amb un ànim constructiu o amb un de més aviat negatiu, destructiu.

Són dues actituds diferents, que marquen molt totes les decisions d’una persona i que s’encomanen. Hi ha persones que tenen moltes raons per queixar-se, i per voler capgirar-ho tot i fins i tot castigar la mala sort que els ha tocat, i decideixen concentrar-se en aquestes raons per mantenir una actitud destructiva. Hi ha altres persones que tenen les mateixes raons, exactament les mateixes, però enfoquen la vida i els problemes amb una actitud positiva, constructiva. Deia Antoni Gaudí que “tots els països construeixen” i que “per això els grans polítics són anomenats constructors dels pobles”. I afegia que “sempre és millor treballar pensant en les properes generacions”. Crec que això té sentit en totes les professions, però especialment en les dels arquitectes, enginyers i aparelladors, que s’encarreguen de supervisar el bon funcionament d’una obra. Una obra com cal necessita bons fonaments, bona estructura, bons processos, estabilitat i rigor. Hi ha persones que no observen cap d’aquests requeriments en cap de les feines que fan. Són aquelles persones que, fins i tot sense voler-ho, poden causar destruccions molt difícils de contrarestar.

Enguany el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona compleix 75 anys. Què significa, això? Això ens remunta a l’any 1940, a la postguerra, a una època de destrucció. Durant aquells anys es van destruir il·lusions, projectes, realitats, institucions democràtiques, llengües, costums, identitats, famílies, esperances i concòrdies. La guerra ja ho va ser per si mateixa, però la postguerra va ser també devastadora. “Les revolucions”, deia Gaudí, “sempre tornen per destruir”. Ho deia amb referència als anarquistes que quasi van destruir el temple de la Sagrada Família durant la Setmana Tràgica; però fixin-se que molts anys després, justament durant la Guerra Civil, també els anarquistes van destruir el seu taller i van matar fins a dotze persones vinculades a l’obra. Les revolucions i les guerres, l’odi en general, no construeixen mai res. I malgrat tot, enmig de la foscor i de la destrucció, va aparèixer aquest Col·legi:

Tag

un exemple de vigor de la societat civil catalana, de tenacitat, d’”esperit del 12 de setembre”, en què la gent s’aixeca i s’ajuda mútuament per continuar endavant. Som una societat que ha hagut de fer estructures d’estat sense tenir estat, i una d’elles és la dels nostres col·legis professionals i la nostra xarxa d’entitats civils, que complementen en gran manera tot l’esforç que pugui fer l’Administració pública. Aquest Col·legi és un exemple d’aquesta tenacitat, d’aquest rigor, d’aquesta voluntat d’associar-se per aixecar projectes, per millorar, per construir.

Des de la Generalitat, i en concret des del Departament de Justícia, que avui encapçalo, hem lluitat molt els darrers anys per protegir aquest teixit col·legial de les intromissions i invasions competencials que es promouen des de Madrid, que pretenen uniformitzar-nos, centralitzar-nos i anul·lar la vitalitat de les nostres entitats. Nosaltres no creiem en regulacions artificials i imposades des de fora; nosaltres creiem en la força del teixit col·legial i en la col·laboració entre entitats i Administració pública. Nosaltres no som artificiosos; nosaltres creiem en la naturalitat de les coses. Creiem, per tant, en la bondat del fet que la gent s’associï amb llibertat i que a Catalunya, com a comunitat natural, li sigui respectada la competència plena sobre aquesta realitat. Perquè la coneixem millor que ells; perquè la coneixem millor que ningú. Creiem en la naturalitat perquè, i torno a Gaudí, “en la naturalesa hi ha la veritat”.

Construirem un país millor a través de la realitat associativa i col·legial, a través de la col·laboració frec a frec, a través de la superació de les nits fosques i destructives, a través de les ganes de construir i no a través de l’odi o l’artifici. No creiem en vosaltres, perquè creiem en nosaltres. Perquè creiem en una manera de fer que ja fa molt més de 75 anys que dura, i que en aquest cas podem celebrar com una història d’èxit, de bona feina i de cooperació molt estreta. Som un país que construeix i que es reconstrueix. Som un país amb fonaments sòlids, i que per això perdura. I creguin-me el que ara els dic: no hi ha cap revolució més indestructible que aquesta.

2n quadrimestre 2015 [ 3 ]

Germà Gordó i Aubarell Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya

COAATT

Institucions

Josep Poblet President de la Diputació de Tarragona

A

vui que es parla tant de transparència i accés a la documentació com a elements bàsics d’una societat democràtica i participativa, l’exemple que ens donen revistes com la TAG, del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, és exemplar. D’una banda la publicació dóna publicitat d’aquells acords que han de conèixer els seus socis i, d’’altra, ofereix coneixement històric, tècnic i professional de notable interès. Tant és així que, passada l’actualitat de la publicació, els seus exemplars continuen mantenint l’interès per aquesta perspectiva d’anàlisi i projecció històrica.

A les línies de transparència i d’accés a la documentació a les quals acabo de referir-me, cal afegir la del coneixement per tal de construir la figura del triangle amb el qual els antics representaven la imatge del progrés personal i social. Certament, mai no pot ser suficient la formació i el coneixement que rebem d’una escola o universitat, per forta o sòlida que pugui semblar, sinó que cal renovar-la, ampliar-la amb el temps a causa de la pròpia evolució i dinamisme de les coses. I és en aquest punt quan els col·legis oficials, a través de les seves publicacions, congressos, trobades o reunions professionals, han de posar-les a l’abast dels tècnics i interessats.

En aquest setanta-cinc aniversari del col·legi oficial em sembla que és bo recordar i remarcar aquests fet, el de la transparència informativa, l’accés a la documentació i la divulgació i promoció del coneixement. Es tracta de valors preferents de la gent d’avui, d’aquells que regeixen l’entitat, però també de tots aquells que, des de fa tres quarts de segle, l’han anat constituint i formant com un edifici més, en aquest cas de dret, coneixement, cultura i professionalitat. Valors tots ells intangibles, però tant o més sòlids, tant o més necessaris i segurs que els mateixos fonaments de formigó i pedra, murs i parets, bigues i sostres dels edificis reals.

Desitjo els majors èxits a l’entitat i la revista, en la confiança de seguir potenciant els valors de l’obra ben feta, sòlida i transcendent. Que sigui per molts anys!

Josep Poblet i Tous President de la Diputació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 4 ]

Institucions

COAATT

Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona actius de la nostra capital

E

ls homes i les dones són el gran actiu de la nostra capital, la força i l’ànima que la mou i estiba cap endavant la Tarragona mil·lenària, ja sigui a nivell personal o col·lectiu a través d’entitats diverses: professionals, socials, veïnals, etc.

Les persones són les que marquen un ritme de vida, les idees i les realitats. El Col·legi d’Aparelladors Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona forma part del dens teixit social que configura el tarannà i la memòria de Tarragona. I mai millor dit, que l’ajuda a construir des de fa 75 anys.

No es pot explicar l’urbanisme d’una ciutat, ni les grans obres civils i públiques, ni les petites grans obres, sense comptar amb l’experiència i la visió dels aparelladors, successors d’aquells mestres que “aparellaven” els elements d’una paret i d’una construcció, uns veritables tècnics amb uns ulls posats a la taula de projectar i uns altres al peu de l’obra fent-se.

Tarragona és una ciutat on hi conviu l’antic i el modern, no sempre fàcil però sí possible de compatibilitzar.

Veure els avenços en investigació i restauració arqueològiques —exteriors i interiors—, en els quals també haveu cooperat. Constatar també les intervencions urbanístiques dels darrers anys, més respectuoses amb l’entorn i la gent. És de justícia posar-ho en valor. Fem nostre aquell vers de J.V. Foix: “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Amb motiu d’aquest aniversari tan especial —en el que també participo de manera presencial i feliç—, vull felicitar a tots els vostres professionals i agrair la tasca feta per Tarragona per part del vostre col·lectiu, amb el qual des del govern municipal ampliarem els contactes i intercanvis.

Enhorabona a tots els col·legiats i col·legiades i gràcies per fer costat a la nostra estimada ciutat.

Josep Fèlix Ballesteros Casanova Alcalde de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 5 ]

COAATT

Institucions

José Antonio Otero Presidente del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España

M

e invita Julio Baixauli a que participe con los compañeros Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Tarragona en los actos conmemorativos del 75º aniversario de este Colegio.

La coincidencia de fechas con sesiones de Junta de Gobierno y Asamblea en el Consejo General me impide asistir, pero no quiero dejar pasar la ocasión de felicitar al Colegio de Tarragona y a todos los colegiados del mismo.

Conmemorar es traer a la memoria algo que pertenece al pasado, un pasado que, en este caso, tiene presente y futuro y que tuvo su origen en aquella Orden del Ministerio de Gobernación de 9 de mayo de 1940 que, además de crear el Colegio, obligaba a la colegiación de todos los Aparejadores.

Eran duros años de postguerra donde la dictadura nos quiso pronto dejar claro dónde estaba nuestra ubicación. La Orden de la Dirección General de Arquitectura de 18 de marzo de 1941, dictada para decretar las Normas de funcionamiento de los Colegios de Aparejadores, decía en su preámbulo: “La constitución y funcionamiento de los Colegios Oficiales de Aparejadores llenará el espacio que ha de mediar entre el sistema liberalmente caótico anterior al Movimiento y el que con carácter definitivo se instaure en la sindicación conjunta de todas las profesiones relativas a la edificación, con arreglo a los principios sindicales nacionales del nuevo Estado”.

La Orden disponía que, para cubrir todo el territorio nacional, se constituían 18 colegios, uno de los cuales, el de Cataluña y Baleares, tendría la capital en Barcelona y delegaciones en Palma de Mallorca, Lérida, Tortosa, Tarragona, Gerona y Mahón.

Tres meses después, se consiguió que el Gobernador Civil de la Provincia aprobara la constitución del Colegio de Tarragona y su Reglamento interno. Esta “independencia” solo duró cinco meses ya que en enero de 1941 pasó a ser Dele-

Tag

gación del Colegio Oficial de Cataluña y Baleares, situación que se mantuvo hasta finales de 1968 en que el Consejo General (entonces Consejo Superior), aprobó su constitución como Colegio, con Delegación en Tortosa.

Desde su constitución los Colegios de Aparejadores y la Federación que los agrupaba tuvieron diferentes cambios normativos, siempre respondiendo a una concepción tutelar e intervencionista del Gobierno.

En 1974 se promulga la aún vigente, aunque con reformas, Ley de Colegios Profesionales y con la llegada de la democracia recibimos, a través de la Constitución Española, el más sólido reconocimiento a estas instituciones colegiales.

Durante estos 75 años la profesión ha pasado por periodos de incuestionable prosperidad, con un altísimo nivel de ocupación por parte de los profesionales de la Arquitectura Técnica y otros, como el que nos está tocando vivir en la actualidad, de crisis del sector de la edificación, lo cual repercute tanto en los colegiados como en los propios Colegios.

Sin embargo, tales cambios no han impedido que el Colegio de Tarragona haya sabido adaptarse a su misión de defensa y promoción de nuestra profesión, fomentando iniciativas que recuperen la competitividad de los Arquitectos Técnicos y poniendo en valor el papel de los Colegios como vertebradores de la sociedad civil, protegiendo los intereses tanto de los colegios como de los consumidores y usuarios.

Esta conmemoración, decía, tiene presente y futuro, un futuro que deseo largo y próspero para la institución y todos sus colegiados a quienes envío mi más afectuoso saludo.

2n quadrimestre 2015 [ 6 ]

José Antonio Otero Cerezo Presidente del Consejo General de la Arquitectuta Técnica de España

L’entrevista

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 7 ]

COAATT

COAATT

Els presidents del Col·legi

Julio Baixauli Cullaré Primer, les persones Per què, personalment, vas escollir els estudis i la professió d’aparellador?

Jo ja era enginyer industrial i alguna relació hi havia entre les dues professions. Per tant, com ja controlava el tema, vaig voler fer-me arquitecte tècnic. Tenia ja els estudis inicials i fent les assignatures que em faltaven, vaig aconseguir-ho.

Quins motius el van impulsar a encapçalar, l’any 2003, una candidatura a la Junta del Col·legi?

Vaig pensar que era el moment de canviar la situació del Col·legi, que convenia una renovació per millorar moltes coses. A tot projecte i a tota entitat li arriba un punt en el que toca fer un gir per afrontar el futur en condicions. Tenia clar que calia fer-ho en aquell moment i per això vaig optar a la presidència.

Què han significat aquests tres mandats pel que fa al personal del Col·legi, al local, als equipaments?

Al seu moment es va ajustar la plantilla a les necessitats de l’entitat i es van fer les millores contractuals que calia fer. Ara mateix, estic molt content del personal administratiu i tècnic que té el col·legi i que —considero— és la base per aconseguir que tot funcioni. Pel que fa al local, es va renovar la seu perquè la que teníem queia a trossos.

Aquí on som ara s’hi han fet moltes millores distribuint els espais, climatitzant-los, millorant les xarxes, donant una sensació de modernitat. I després cal recordar que, quan es va canviar la distribució de la Rambla i vam veure que es perdrien aparcaments, vam decidir ampliar el nostre pàrquing. Com teníem la part del darrera en desús, que ens la volien llogar, va ser ideal trans-

formar-la en àrea d’aparcament i va ser un veritable encert. La gent que ve a fer cursos pot aparcar, i solucionem molts problemes també a tot el nostre personal.

Vull destacar, d’entre moltes de les activitats que hem dut a terme, que hem pres part en tres ocasions a les convocatòries que permetien als aparelladors aconseguir, a través d’un grau de la Universitat Jaume I de Castelló, la titulació d’enginyer d’edificació. Som l’únic col· legi de tot Catalunya que hem aconseguit aquesta fita i hem reunit els nostres aparelladors en diferents convocatòries.

Aquí una universitat privada va venir a oferir-nos el grau però demanaven més de sis-mil euros per alumne i a Castelló ens ha sortit molt millor de preu, menys de cinc-cents euros. Les classes s’han fet aquí. En un any, els qui han volgut han aconseguit la titulació. Ens vam convertir en extensió universitària.

Si parlem de la relació amb els professionals col·legiats i amb les institucions del territori, quin balanç en fa d’aquests tres mandats?

La relació amb els nostres col·legiats sempre ha estat distesa, franca i sincera. Entenc que no he estat un president per a ells, sinó més aviat un company.

Ocupar un càrrec és un fet temporal i considero les persones per sobre de totes les altres coses. El meu despatx sempre l’han trobat obert.

I la relació amb les institucions ha estat adequada. Òbviament hem vist canviar governs de la Generalitat i de molts ajuntaments però nosaltres, més enllà de mullar-nos amb ningú en concret, hem intentat tenir el contacte directe i encertat amb tothom en tot moment.

Ens portem bé amb totes les institucions

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 8 ]

i penso que hem posat al col·legi al lloc que li pertocava. Quan hem hagut de protestar, com en el cas de les taxes d’escombraries a Tarragona, no ens ha tremolat el pols i ho hem fet. I en altres ocasions hem tingut una entesa cordial.

Com veus la crisi econòmica i com ha afectat al sector?

Aquesta crisi ha estat molt greu i afectat tothom. Tampoc la polèmica Llei Òmnibus no ha ajudat gaire el nostre sector. Els diners que entràvem amb els visats, els hem perdut perquè la llei ha tret moltes de les obres i els ingressos del col·legi s’han reduït molt. Tot i que som una entitat semipública, i que donem servei a l’administració, hem tingut greus problemes derivats d’aquesta dura liberalització.

Les noves exigències tècniques, com ara el Codi Tècnic de l’Edificació, l’ITE o la certificació energètica, han millorat la qualitat de la construcció?

S’ha d’entendre que sí però també cal reconèixer que el Codi Tècnic es va implantar de cop i en un moment de crisi greu. Això no va posar les coses fàcils. Penso que les mesures impulsades són bones perquè es tiren endavant amb l’objectiu de potenciar la rehabilitació. Aquí encara no hem començat plenament amb el tema de rehabilitar però és el camí que cal seguir de cara al futur.

Una darrera qüestió. Com veu el present i el futur de la professió? És obvi que, quan acabi la crisi, les coses no seran com abans però també ho és que els aparelladors fan falta i seguiran fent falta perquè tot el món de la construcció rutlli. Nosaltres, com hem

Els presidents del Col·legi

COAATT

dit en tantes ocasions, som els tècnics de capçalera.

Em va preocupar la possible aprovació de la Llei de Col·legis professionals però, per sort, tant la catalana com l’estatal, estan aturades. No oblidem que aquesta llei afecta a totes les professions i que això els suposa un grup de pressió massa gran com per impulsar-la tenint-nos en contra. I pel que fa al nostre col·legi, com a entitat semipública que col·labora amb l’administració, li veig un bon futur.

De totes maneres, i pensant sempre en temps propers, estem a punt de posar en funcionament una fundació que tindrà com a objectiu donar assistència a l’aparellador i, de pas, salvaguardar el patrimoni del COAATT. Però d’això ja se’n parlarà.

REDACCIÓ TAG

Julio Baixauli, a la Rambla Nova de Tarragona

Capacitació d’anticipació Julio Baixauli (nascut a l’any 1943) és, a més d’aparellador, enginyer industrial i agent de la propietat immobiliària. A banda de la seva activitat professional, entre la que destaca la de director d’obres, concorre una altra faceta destacada en la seva vida: va ser president del Club Escacs Tarragona i un jugador de categoria (és mítica la seva victòria en una partida simultània al qui fou campió del món Karpov).

En els tres mandats democràtics com a president del COAATT ha tingut capacitat d’anticipació i de jugar bé amb els seus equips en moments decisius —des de resoldre moltes qüestions petites, sempre al costat dels companys, a haver de defensar amb fermesa la valora-

Tag

ció professional davant diferents organismes. Fa un any va ser president del Consell Català dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya. Persona inquieta i matinera, Julio és metàfora d’allò que va dir en el seu autoretrat el poeta Antonio Machado, un home en el buen sentido de la palabra, bueno.

Li hem fet l’entrevista en un dels llocs del que és soci, el Casino de Tarragona, al carrer de S. Antoni Maria i Claret, a prop de casa seva i del Col·legi, en una tarda molt lluminosa. Al costat, jubilats molt coneguts de la vida social tarragonina del darrer cinquantenni fan les seves partides d’escacs i altres jocs a diferents taules. El saluden afablement.

2n quadrimestre 2015 [ 9 ]

COAATT

Els presidents del Col·legi

Joan Prous Masdeu Tota la vida es faran i es rehabilitaran habitatges Per què decideix, al seu moment, estudiar per ser aparellador i exercir aquesta professió?

Als 14 anys ja vaig començar a treballar de manobre i llavors vaig aprendre l’ofici a l’empresa del meu pare, una constructora petita. Després vaig fer els estudis de delineant a l’Escola del Treball i, quan vaig acabar, el Pitu Cabòs que era un company meu va ser qui em va motivar. Ell s’havia presentat als exàmens d’ingrés de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona i em va comentar que estava molt bé. A l’any següent m’hi vaig apuntar jo.

Vaig fer la carrera i en aquell moment em vaig independitzar del meu pare, vaig muntar la meva empresa i anava operant tant a Barcelona com aquí. Mentre estudiava anava treballant i així vaig començar.

Amb el pas dels anys, va fer el salt i es va implicar més al decidir entrar a formar part de la Junta del col·legi d’aparelladors...

Abans, a les eleccions tothom es presentava pel seu compte, hi havia llistes obertes. Un dia vaig anar al Col·legi a fer un visat i em van preguntar perquè no em presentava. Això era el 1979.

Recordo que es presentava l’Emilio Sánchez Garcia com a president i també s’hi presentava el Marià Casas que ja ocupava el càrrec. Jo em vaig presentar com a tresorer i vaig sortir escollit.

El Marià va seguir sent el president i l’Emilio, que ja era comptador i optava a la presidència, va continuar de comptador. Més tard va entrar de president el Josep Maria Buqueras.

Vaig estar al càrrec el temps que tocava i després vaig marxar. Però anys després, em va venir a buscar l’Antonio

Sánchez i ens vam reunir amb calma per parlar del tema. Al final li vaig dir que, si no es presentava ningú més, em presentaria jo a la presidència. Van passar les setmanes i com ningú més va presentar candidatura, vaig decidir presentar-la jo per acabar sent president.

Va ser una presidència complicada o va ser un mandat dolç?

No, va ser molt tranquil·la. Des d’un primer moment vaig deixar clar que jo era un empresari i que allò ho faria per ajudar. A mi, la presidència em va costar diners. No puc parlar pels altres però puc assegurar que jo, particularment, mai me’n vaig aprofitar ni vaig treure cap benefici del Col·legi. Una prova d’això en són les dues auditories que guardo: la de l’últim mandat del Francesc Díez Ral i la del meu últim mandat.

I la diferència és que el patrimoni del col·legi va passat dels 200 als 2.000 milions de pessetes durant l’època de la meva presidència. Dit d’una altra manera, en 12 anys vaig multiplicar per 10 el patrimoni que vaig trobar.

Parlem més a fons del seu mandat. Durant els anys que vostè va presidir el COAATT, es van millorar alguns serveis com el Gabinet Tècnic i algunes publicacions, a més d’augmentar, el patrimoni amb la compra de diverses dependències.

Què en destacaria també?

A més d’incrementar el patrimoni, nosaltres vam fer cursos o jornades i vam editar llibres. A la meva època de president, a les reunions de junta ens ho fèiem tot nosaltres. A les nostres juntes, érem només aparelladors. Jo anava dos dies a la setmana a treballar allí, eh!

Dos dies cada setmana. Tot passava per

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 10 ]

les meves mans i tot estava controlat.

Aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació... quina creu que és millor com a definició?

Això dels noms tenia la seva importància quan no teníem la LOE, la Ley de Ordenación de Edificación, perquè estàvem en disputa constant amb el Col· legi d’Arquitectes.

Feies un esternut i no podies esternudar perquè es queixaven, feies una rehabilitació i ells et deien que tampoc la podies fer. Aleshores estàvem en litigi constant pel tema de les atribucions però la LOE va marcar un abans i uns després. I el tema de l’enginyer d’edificació, va sortir per aconseguir tenir un títol, una llicenciatura, per accedir al nivell A o B de l’administració.

A mi mai m’han preguntat mai si sóc aparellador o arquitecte tècnic. A mi m’han vingut a buscar per a fer una feina i l’he feta. Els tres, tant l’aparellador com l’arquitecte tècnic com l’enginyer d’edificació, fan la mateixa feina.

Per acabar, com veu el present i el futur tant de la construcció com dels aparelladors?

Tinguem clar que de construccions n’hi haurà tota la vida perquè tothom, d’una forma o d’una altra, vol viure sota aixopluc. Sempre hi haurà gent que necessitarà una casa nova i moltes altres cases que hauran de ser rehabilitades.

Una altra cosa és la bombolla immobiliària que hem tingut aquests últims anys i que ja es veia venir com acabaria. La gent que comprava els pisos no els podia pagar i el treballador de la banca ja ho sabia. Però com hi havia la teoria que allò que es comprava per 10, l’endemà valdria 12... tot era permès.

Els presidents del Col·legi

La nostra professió acabarà desapareixent. Les titulacions serviran per avalar projectes i responsabilitats de la gent que vulgui construir una casa o necessiti altres serveis, però no tindran cap altra utilitat. Hi ha professionals amb titulacions diferents que saben fer les mateixes funcions com ara els enginyers tècnics i els industrials. Succeeix alguna cosa semblant amb els arquitectes perquè durant anys se’ns ha volgut fer veure que eren els màxims representants de l’escalafó de la construcció. Miri, jo conec molts aparelladors que dibuixen molt millor que els arquitectes i tenen idees més bones que ells o poden fer millors projectes.

Però vaja, la professió tal i com la tenim pensada, desapareixerà. I els col· legis, com a tal, també. Els col·legis no tenen raó de ser si segueixen com ara, només poden subsistir com a col·lectiu que uneix, com a gremi.

REDACCIÓ TAG

COAATT

Joan Prous al seu despatx professional

Intensitat Joan Prous va ser president del 1991 al 2003, més que una dècada prodigiosa de l’economia i la construcció, si exceptuem l’any postolímpic. Aquest fet va possibilitar al Col·legi una generació de recursos tècnics i humans, que va possibilitar augmentar el patrimoni i els serveis. També es pot destacar els canvis de persones en les juntes i en la plantilla, més intensos que en d’altres períodes.

d

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 11 ]

Hem fet l’entrevista al seu despatx de treball reusenc, aprofitant un dels dies que baixa de la seva masia de Riudecols. Continua sent, com a la seva època col·legial, home de fort temperament i esperit crític. Potser influeix la seva procedència (prové de la base com a paleta en una empresa familiar) i la seva activitat com a empresari.

Un home fet a si mateix.

COAATT

Els presidents del Col·legi

Francesc Díez Ral Vam haver de defensar-nos Com vas entrar a la professió?

Jo als 16 anys vaig acabar el batxiller amb Plana i companyia a les obres de la Universitat Laboral, com a aprenent delineant. Després deuria ser quan tenia 21 anys o així que feien un pla especial de l’Estat, que tenia una subvenció de 30 milions de pessetes, em sembla, i vaig passar a treballar per l’Ajuntament, que havia de fer una sèrie d’obres. I llavors vaig estar a l’Ajuntament de Tarragona com a delineant, amb l’arquitecte Josep Maria Monravà López (responsable de l’urbanisme municipal des de 1939 a 1963), a qui considero el meu amic, el meu mestre i la persona que em va formar, a banda dels meus pares i de l’ambient familiar.

Després, quan ell es va jubilar de l’Ajuntament, me’n vaig anar a treballar com a responsable de delineació del despatx que tenia ell. Llavors, treballant amb ell, estudiava. Ell estava molt content que estudiés i em tolerava que arribés algun dia més tard i coses d’aquestes, però no que fallés a treballar, excepte els dies que anava a examinar-me, perquè jo ho feia per lliure. Jo hagués fet Arquitectura, però a Arquitectura eren obligades les classes presencials i aleshores jo no podia, perquè jo ja estava casat, fins i tot la filla gran ja havia nascut, i vaig fer Arquitectura Tècnica per lliure. I vaig treure notable a la carrera (ens ensenya el títol emmarcat). La qualificació no m’ha servit per a res. Ha, ha, ha!

Home, però vas entrar a la Diputació de Tarragona amb aquest títol. Eres “aparellador provincial”.

Sí, em feia molta gràcia aquest nom d’aparellador provincial.

I al mateix temps vas ser aparellador municipal de l’Ajuntament de Perafort. Era compatible?

Sí, al principi era compatible i al final no ho era i vaig deixar de dir-me aparellador municipal, però sí que em feien tots els encàrrecs. Vaig fer un munt d’obres a Perafort.

A la Diputació quan vas entrar?

Perquè allí devia optar més gent, no?

No, no t’ho creguis. Quan vaig acabar Arquitectura Tècnica, encara vaig estar un temps amb l’arquitecte Monravà fins que va plegar el despatx i, quan va plegar, abans que m’hagués d’indemnitzar, vaig demanar reincorporar-me com a delineant municipal perquè tenia la plaça reservada i la llei t’ho permetia. A l’Ajuntament hi vaig estar un any just. Resulta que em vaig trobar el Josep Maria Garreta, arquitecte de la Diputació, que em va dir: “escolta, no t’interessaria pas vindre a la Diputació, que s’ha jubilat en Vallhonrat?”.

I li vaig dir: “sí m’interessaria perquè jo estic ara aquí a l’Ajuntament treballant de delineant, sent arquitecte tècnic, i és una mica incòmoda la situació perquè ni et miren bé els delineants ni et miren bé els aparelladors o arquitectes tècnics que hi ha a l’Ajuntament”.

Precisament per aquesta incomoditat, vaig mirar unes oposicions d’agent de la propietat immobiliària a Madrid, que eren dos exàmens, un de tècnic i un de jurídic, i eren eliminatoris. I un cosí meu amb estudis jurídics em va dir d’anar-hi i vam anar-hi. Com que per això tenies permís, vam anar dues vegades a Madrid a examinar-nos, però sempre ens

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 12 ]

posaven un al costat de l’altre i jo li vaig xerrar l’examen tècnic i ell em va xerrar l’examen jurídic. I tenim un títol cada un i sempre hem dit que a nosaltres ens haurien de donar un sol títol per a tots dos. Ara tinc un títol gros, és bonic, és de l’època, és maquíssim. Aleshores per ser agent de la propietat immobiliària, o s’havia de ser llicenciat en Dret o arquitecte o enginyer o arquitecte tècnic o enginyer tècnic. No podies entrar sense tenir això. La veritat és que no he fet res mai, primer perquè no m’agrada. Potser hagués guanyat molts diners, però...

Tu has estat més en obres públiques i no tant en edificis d’habitatges, no?

Sí i n’he gaudit molt. La veritat és que en l’obra pública tu pots desenvolupar-te molt bé perquè el promotor ets tu també, el tècnic que està treballant per a l’Administració no és directament el promotor, però com si ho fos, perquè és el que vigila molt l’economia de l’obra i això és bonic i a mi m’agradava molt.

I m’agradava molt treballar per als pobles.

Va ser una època molt bona, hi havia diners per a obres.

Jo vaig agafar la Diputació havent-hi el Francesc Clúa encara, i vaig treballar molt amb el Gomis. La Diputació tenia recursos, van ser uns anys d’expansió.

Hi va haver molta presència de la Diputació als pobles, sobretot a les comarques que en deien deprimides en temps de Franco, que van ser la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Montsià, el Priorat. Allí quasi cada dia sorties.

Els presidents del Col·legi

COAATT

L’altre dia vam visitar un poble on tu vas ficar la mà, el d’Argentera. És així?

Va ser una de les obres en què els serveis tècnics de la Diputació vam intervenir. Vam fer la casa de l’Ajuntament. Es va enderrocar i es va tornar a reedificar. Vaig fer una cosa bonica perquè al poble jo havia dissenyat unes arcades i uns pilars de totxo vist i l’alcalde, que era un noi jove, em va dir: “escolti, ho podríem fer de pedra”.

“Home sí, però costarà més diners”. I em va dir: “no, ho fem nosaltres, tenim la pedrera aquí”. “Perfecte”. Millor pedra que totxo vist. Jo ho havia dissenyat amb totxo vist perquè ja era molt difícil.

Hi havia una estructura metàl·lica, la pedra amaga una estructura metàl·lica. El nucli dels pilars són peus drets d’acer i les bigues, per damunt de les arcades, també són d’acer. Jo havia d’aguantar l’edifici que hi ha a dalt, un edifici que ja existia, que es va reformar només, mentre es pujaven els pilars i es muntaven les arcades. Per això es va fer aquesta estructura metàl·lica.

I això d’accedir a la presidència del Col·legi d’Aparelladors Marià Casas va dimitir i em va venir a buscar i em va dir: “xec, has d’agafar la presidència”. Ell va estar uns anys molt importants. Les coses principals les va fer ell. Tot i això, jo senyalo el Marià que no hagués estat valent i que no hagués fet la seu del col·legi, que llavors estava a la venda, aquí a la Part Alta, a la cantonada on hi ha la botiga dels mobles. La seu del col·legi està una mica fora de l’ambient més urbà i històric. La seu del Col·legi d’Arquitectes està aquí dalt, el Col·legi d’Enginyers Industrials també. Llavors hagués estat el moment.

ça de la Font. Llavors el col·legi tenia diners. Pensa que estàvem manejant el 20% del compte d’arres. Qualsevol promotor havia d’ingressar el 10 o el 20%.

Però la seu d’ara del Col·legi és molt pràctica perquè hi ha aparcament i accessibilitat.

Sí, però llavors aquí fèiem un conveni, quedant-se el pàrquing de la pla-

I això no existeix ara?

No, els promotors es van queixar i van aconseguir que es tragués. Era una bestreta a favor del col·legiat, era una garantia que el col·legiat cobraria, com

Francesc Díez, a un dels balcons de casa seva, davant del Pretori

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 13 ]

a mínim, aquest 20%, però que l’administrava i el gestionava el col·legi.

I aquest percentatge sobre què?

De totes les obres, de tots els visats que es feien. Suposava un caudal de diners molt important. Era un tant per cent dels honoraris de l’arquitecte tècnic, que el retenia el col·legi. I aleshores encara no havíem entrat a la Comunitat

COAATT

Els presidents del Col·legi

Europea i els interessos estaven al 12, 13, 14, 15 per cent. Hi havia cua dels bancs per captar-nos. Quan arribaven aquestes festes, com la del pròxim dia, hi havia regals dels bancs. Els sortejàvem entre tots els col·legiats.

I com van ser aquells anys de la teva presidència?

Home, aquells anys vam fer un minicongrés sobre arquitectura perquè llavors els arquitectes tècnics estàvem molt marcats i cada accident que hi havia, s’anava a Fiscalia i l’arquitecte tècnic era demandat. I llavors vam començar a buscar els sistemes de millor defensa.

Vam fer que al Llibre d’ordres s’escriguessin totes les ordres que es donaven en la línia de la prevenció dels riscos laborals... Vam buscar un sistema. També vam fer uns cursos i van venir a fer conferències un fiscal, un magistrat. Ja érem a l’avinguda de Francesc Macià feia anys. No hi havia el local del costat, que em sembla que el van comprar després, el van eixamplar. Vam mantenir els premis culturals Vèrtex i Xamfrà.

Després els van treure. Vaig acabar el mandat just quan Burgasé em va dir si volia anar a l’Ajuntament de regidor al 1991. I llavors em va fer il·lusió perquè em semblava que ser un regidor de l’Ajuntament era una bona cosa.

Què és per a tu un aparellador, què ha estat fins ara i què ha de ser en el futur?

Un enginyer d’edificació. D’acord amb el Tractat de Bolonya, això ja no és enginyeria tècnica, és d’edificació.

Existeixen els diplomats i els diplomats en màster, però no hi ha més. Fins ara hi havia una cosa social. Jo podria fer els màsters que volguessis, afegits a la titulació oficial, que no em servirien per a res en el treball, perquè un arquitecte, havent fet arquitectura ja en tenia prou.

Ells estaven en el nivell A i nosaltres estàvem en el nivell B. En el moment en què són diplomatures al Tractat de Bolonya, canvien les coses. Jo que he treballat molt per a un arquitecte i he dibuixat molt, a mi m’agrada l’Arquitectura, o sigui, a mi m’agradaria més ser arquitecte que enginyer, però si parlem de la professió pura i dura, per a mi, el camp està en l’enginyer en l’especialitat d’edificació. A més, en el moment en què et compares tu amb el que passa fora, amb les carreres i titulacions que hi ha fora, ser enginyer d’edificacions és homologable, ser arquitecte tècnic no ho és. Per tant, per a mi, el futur està molt ben encarat.

L’arquitecte sortia amb la idea que a casa seva o al costat es posava un despatx i arribaven els clients. En canvi, un arquitecte tècnic s’havia de buscar la vida i era més difícil, en empreses constructores, sent cap d’obra, a l’Administració, professors de FP... Això, amb el Marià Casas, una vegada vam mirar tots els honoraris que gestionava el col·legi, els vam dividir per tots els aparelladors col·legiats i no en podia viure ningú. Un aparellador combinava feines, a l’obra i a la docència, l’altre combinava diverses empreses constructores. Llavors era una època dinàmica.

Jo vaig tenir una època molt bona perquè vaig treballar per a un promotor i li vaig fer tot. Feia un raig d’habitatges.

Cada any feia entre 70 i 100 habitatges i això donava diners.

REDACCIÓ TAG

És una professió molt àmplia, no?

Pots fer obra, formació, seguretat, etc.

Mà tècnica, mà política Francesc Díez Ral (1938) és un home que ha tingut una mà a la societat civil i una altra a l’Administració. En els dos àmbits ha estat delineant i aparellador. En un ha estat president del Col·legi i en l’altre conseller de l’Ajuntament de Tarragona i gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge. És un home que estima la seva professió, i l’urbanisme, i la ciutat i el país. Ha militat en tots aquests camps i li agrada compartir les seves vivències i les seves idees. És un home d’agradable i

Tag

inesgotable tertúlia. Aquest cop ha estat a casa seva, un model d’aprofitament de l’espai i respecte per la història, un immoble unifamiliar i cantoner situat al carrer de la Nau amb base romana i davant del Pretori —les vistes multilaterals sobre la part antiga i sobre la Mediterrània són maquíssimes. Cada cop la taula on dibuixa és més petita, però segueix fent traços en la memòria —personal i col·lectiva. A la mateixa sala, destaca un preciós armari secreter fet pel seu pare ebenista.

2n quadrimestre 2015 [ 14 ]

Els presidents del Col·legi

COAATT

Josep Maria Buqueras Bach Si el COAATT no existís, s’hauria d’inventar Vas entrar als 30 anys d’edat, el novembre de 1975, com a comptador del Col·legi i vas estar en diferents juntes fins el juliol de 1981 que vas ser escollit president, i ho vas ser fins el novembre de 1983.

Què et va motivar per a participar en aquestes juntes?

Vaig acabar la carrera l’any 1972 i tres anys després va haver-hi eleccions pels càrrecs de secretari i comptador.

Fins aquell moment a la Junta només hi havia quatre càrrecs i es renovaven cada quatre anys al 50 per cent. Recordo que hi va haver dues candidatures i va guanyar la nostra que era la no continuista. D’aquesta manera, es va completar la Junta presidida per Aurelio Manrubia amb Francesc Alsina com a tresorer, en Francesc Sas al càrrec de secretari i jo com a comptador.

Després, l’any 1976, van entrar Marià Casas i Enrique Suárez, president i tresorer respectivament. Amb la democràcia i la nova Llei de Col·legis Professionals, es van convocar eleccions. El nou marc legal contemplava que, qui volgués, no estava obligat a renunciar al càrrec. En aquells moments ja era una junta formada per vuit persones, les quatre responsabilitats ja esmentades i quatre vocals.

Els companys Joan Prous i Pilar Coca, tresorer i vocal, van continuar a la Junta. Per tant, les eleccions van ser amb llistes obertes. El Francesc Diez i jo vam presentar candidatures completes i altres companys es van presentar individualment, com l’Àngel Casas que també era candidat a la presidència. Vaig guanyar per cinc vots i Julio Baixauli, membre de la meva llista, va ser el més votat amb 73 vots.

Els altres integrants de la nova junta de l’any 1981 van ser Joan Milà i Josep Ramon Queralt, per part de la llista de

Josep Maria Buqueras amb el seu llibre El Modernisme a Tarragona, al despatx de Silva Editorial

Diez, i José Luis Sáez com a secretari i Àngel Granados que va ser comptador.

He d’afegir que la meva motivació venia perquè jo vaig heretar del meu pare la vocació de servei a la societat. Què

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 15 ]

millor que dedicar-la al meu propi col· lectiu professional?

Recentment, del 2003 al 2007, també he estat vicepresident.

COAATT

Els presidents del Col·legi

Què destacaries de l’activitat col·legial d’aquells anys?

Estàvem al començament de la democràcia i el col·legi creixia. A principis dels 80 vam patir una crisi al sector de la construcció que va afectar el Laboratori i el CEET (Centre d’Estudis de l’Edificació de Tarragona) que estaven al polígon del Francolí.

Sempre has estat una persona molt activa pel que fa a publicacions, com a promotor i com a redactor d’articles, treballs i llibres. No trobes que els aparelladors hauríem de publicar i intercanviar més coneixement sobre els seus camps d’actuació?

La meva àvia deia que jo havia de ser periodista. Des dels 16 anys que ja vaig començar a escriure al “Semanario Reus” on hi feia entrevistes a personatges importants com el tenista Andrés Gimeno o l’actor Jaime de Mora i Aragón entre d’altres. També hi escrivia reportatges i articles. Més endavant vaig estar al Diario Español de Tarragona. Per tant, gairebé era i és obligat que també col·labori en tot l’àmbit editorial i de publicacions del COAATT. Tot i que som tècnics, convé difondre els nostres coneixements i les nostres creacions. Hi ha companys que també escriuen i publiquen: Aleix Cort, Ramon Valls, Marià Casas, Antoni Bladé, Benjamí Català, Enric Casanovas,

Lluís Roig, Ramón Rebollo, entre d’altres.

Crec que el COAATT hauria de premiar els treballs de fi de carrera i fer-ne publicitat amb exposicions, conferències i publicacions. És una manera d’oferir a la societat l’esforç que aquesta fa amb els universitaris. Sobre aquest tema, permeteu-me que mostri el meu agraïment més sentit pel suport que sempre he rebut de les Juntes a les meves propostes editorials. El col·legi ha d’estar sempre a favor del col·legiat que ofereix un servei a la societat perquè, a mig termini, sempre hi ha un retorn. El COAATT ha d’estar orgullós que els seus col·legiats no es limitin estrictament a exercir la seva professió sinó que també fan altres accions demostrant que però no tan sols de pa viu l’home. Per altra part, l’activitat de la Fundació Tarragona Unida i actes consolidats com la Diada de Reis, són elements que honoren al col·legi i el fan més solidari i social.

Què representa per a tu la figura de l’aparellador, no només en el passat sinó també en el futur?

Considero que l’aparellador, l’arquitecte tècnic i l’enginyer d’edificació, ha estat, és i serà una figura clau de qualsevol procés constructiu urbà i industrial, in situ i prefabricats de qualsevol tipus. El ventall de sortides professionals que ens dóna la nostra titulació és molt ampli, polièdric, pluridisciplinar. Cada

titulat ha d’obrir-se camí d’acord al mercat laboral i les circumstàncies li macaran la seva trajectòria professional.

Crec que avui ja hem tocat terra i que més avall no hi podem estar. Hi ha certs indicis de recuperació en la economia del país i la construcció, sens dubte, és un motor clau en aquest repte vers un benestar social i el progrés de les nostres vides.

Què proposaries per a una millor viabilitat dels Col·legis professionals?

Com si fos l’espasa de Dàmocles, fa molts anys que escoltem que els col·legis desapareixeran i és cert que hi ha col·legiats que ho pensen i ho desitgen però crec que s’equivoquen perquè, si el COAATT no existís, s’hauria d’inventar. Bàsicament perquè tot col·lectiu, sigui quin sigui, necessita un òrgan que defensi els seus interessos professionals davant altres interessos comunitaris.

La unió fa la força i hem de fer pinya tots plegats per la defensa jurídica i administrativa, per la nostra formació permanent i perquè hem de fer marca.

Per aquestes tres raons fonamentals, el nostre col·legi ha d’existir i ha de donar aquest servei, seguretat i suport a tots els seus membres.

REDACCIÓ TAG

Il·lusió i energia L’energia humana prové moltes vegades de la il·lusió per fer coses. És el cas de Josep Maria Buqueras, un cicló o potser una “gota malaia” com el va qualificar afectuosament Ballesteros en un llibre de l’alcalde referint-se a la insistent i consistent lluita d’aquest aparellador i professor i polític d’origen reusenc per situar el Modernisme de Tarragona al mapa sociocultural i al lloc que li correspon. Buqueras, i no exagerem, és el màxim productor en divulgació de l’arquitectura

Tag

d’aquestes comarques. No va ser president molts anys però sempre ha col·laborat molt amb el Col·legi, ja sigui a diferents Juntes o a diferents events o amb els altres col·legiats.

Hem realitzat l’entrevista al despatx de Silva Editorial, amb la qual ha publicat articles i llibres, un raig que no cessa. Va ser fàcil transcriure la seva entrevista, portava escrites les respostes a les nostres preguntes.

2n quadrimestre 2015 [ 16 ]

Els presidents del Col·legi

COAATT

Marià Casas Hierro L’enginyeria englobarà la nostra professió Vas estar, en un primer període del juny del 1976 al 1981. Per què et vas presentar a la presidència del col·legi?

Perquè vam fer una reunió de gent jove de la època i vam pensar que era necessari fer una renovació no només de persones, sinó també de la forma en que es portava el col·legi. En aquells moments era com a una entitat de dret públic i era Administració. És a dir que la gent no podia anar contra el col·legi si no era a través d’un contenciós administratiu, érem com a una entitat administrativa de l’estat. Nosaltres tot això ho volíem canviar.

D’entrada, a la junta només hi havia quatre membres, no hi havia vocals ni representació del col·lectiu i nosaltres teníem moltes idees. A més, hi havia la funció social dels aparelladors. Nosaltres creiem que el dret de cuixa dels aparelladors havia d’acabar-se. L’obligatorietat era una cosa interessant i molt important però nosaltres dèiem que la professió havia de fer una altra funció, que els aparelladors havíem de ser els garants de l’edificació. Teníem assumit que la nostra professió havia de ser la que garantís la qualitat d’un producte que era l’habitatge i això, per exemple, va motivar que, en el moment que en vam poder decidir, muntéssim un laboratori d’assaigs. Un aparellador que ha de garantir el producte, si no té els instruments per fer els controls, ho té pràcticament impossible.

Al principi el teu equip eres tu, Francesc Sas, Josep Maria Buqueras i Enrique Suárez Soler. Érem els quatre i a partir d’una assemblea, vam decidir que hi hagués quatre vocals. Quan jo em vaig col·legiar, al juny de 1965 que es quan vaig acabar la “mili”, el local estava a la Rambla Nova, en un entresòl sobre el Bazar Moderno. En l’època del presi-

dent Corcuera, el local va canviar i es va comprar un pis a la Rambla Nova 106 bis, on hi havia el Banco Catalàn de Desarrollo. Com l’altre local es quedava molt petit, es va comprar aquella nova oficina. Quan vam entrar nosaltres ens vam trobar que el col·legi tenia pocs recursos econòmics i vam decidir i aconseguir generar-ne. El col·lectiu d’aparelladors de tota Espanya es va inventar les “arres” de manera que, cada vegada que un promotor volia fer un visat d’un encàrrec professional, havia de dipositar un 20 per cent dels honoraris professionals al col·legi.

Això era una mena d’aval, una bestreta...

Exactament. I això, amb el boom de la construcció d’aquells anys, va generar que tinguéssim una quantitat de milions que ens donava una rendibilitat molt important i ens va permetre fer totes les coses.

I de pas, suposo que quan fas pagar aquesta mena d’aval, obligues encara més a fer l’obra de veritat, oi? És una garantia...

Per exemple el José Luis Garcia estava en contra que hi hagués aquest dipòsit de garantia, ell i molts altres promotors, perquè li significava una despesa molt important. Els qui feien un xalet no tenien cap problema en pagar-ho tot però les grans promotores eren contraries a això. Quan va haver-hi alguna impugnació, nosaltres varem dir, com a argument, que la garantia era recíproca. Per un costat nosaltres ens garantíem el cobrament del 20 per cent i amb aquest 20 per cent li garantíem al promotor que quan acabés la promoció tindria el certificat final d’obra. En aquella època, els tècnics de la construcció o de l’habitatge, a banda de per la funció tècnica, valien molt per tota la tramitació administrativa, des de la llicència

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 17 ]

fins al final d’obra, eren fonamentals.

I, si en el transcurs d’una obra hi havia un aparellador que feia suspensió, desapareixia o es moria, nosaltres com a col·lectiu fèiem el certificat final de l’obra com d’ofici. Amb això tenia es donava una garantia de seguretat.

Durant la teva època, estant a la Rambla Nova 106 Bis, tu i el teu equip vàreu promoure un altre canvi de seu...

En un moment determinat vam considerar que aquell local de la Rambla no reunia les condicions per a la nostra activitat i vàrem buscar un local nou. En principi la idea era buscar un local a la Part Alta de Tarragona, semblant al que va fer el Col·legi d’Arquitectes, però van sorgir moltes dificultats per poder aconseguir una casa. I llavors vàrem veure una promoció del Núñez y Navarro al número 6 de Francesc Macià, que és on hi ha la seu actual, que tenia uns baixos molt grans i amb unes condicions molt raonables. Jo em vaig reunir a Barcelona amb el senyor Núñez i vam fer una permuta. Crec que va ser una operació molt positiva per al col·legi perquè, és cert que ens vam desplaçar una mica del centre de la ciutat, però avui es pot considerar cèntric. És un local molt pràctic, és gran, la gent de Tarragona i d’altres poblacions entra i surt fàcilment...

Sí és molt còmode. Bé, en aquells temps va ser quan vam muntar també el laboratori, al polígon Francolí, tocant a Pintures Minguet. Vam comprar un local, el vam adequar i el vam dotar de personal i de maquinària i altres elements necessaris per a fer el control de qualitat de l’edificació. En aquell moment aquest control no era pas obligatori i el laboratori era deficitari, sempre ho va ser.

COAATT

Els presidents del Col·legi

En aquella època ja es feia visat?

El visat és des de l’any 1940. Els col·legis, com a col·legis d’organització professional dels col·lectius, són de l’època de postguerra però les organitzacions professionals o els gremis eren molt anteriors. Nosaltres tenim antecedents de la paraula “aparellador” des del 1636. Surt com a un senyor dintre del procés edificatori. No oblidem que l’ofici d’aparellar és aquell que permet estudiar la forma d’encaixar les diferents peces per a formar un conjunt.

A la meva promoció hi havia una assignatura que es deia “estereotomia de la piedra, la madera y el hierro” en la que estudiàvem la forma de tallar els materials per a fer coses tan complexes com ara un nínxol esfèric. Ens feien fer exercicis molt complicats però sabíem la forma en què s’havien de treure les plantilles per tallar les pedres de formes diferents perquè, un cop tallades pels picapedrers, encaixessin. Això avui no se sabria fer.

Aquella era una època de renovació i no només professional, també social. Eren temps de la transició política. Com vàreu viure aquells moments, amb l’antic regim encara viu...

La meva junta es va trobar un dia, al col·legi, amb un escrit del governador civil de Tarragona de l’època, on se’ns demanaven explicacions del perquè la nostra delegació del col·legi a Tortosa havia estat la seu final del Congrés de Cultura Catalana. Ens vam espantar una mica però com hi havia una denúncia entremig i vam imaginar-nos que el governador civil es va veure obligat a fer l’escrit, vam decidir no contestar l’escrit i no va passar res. No vam tenir mai cap problema i després ja es va començar a normalitzar la cosa política. Pensa que quan vaig arribar al càrrec, vam intentar normalitzar lingüísticament el col·legi fent cursos en català per als col·legiats i per als empleats. Ens va tocar de professor el Josep Lluís Carod Rovira.

Llavors vam viure tot el procés perquè, a partir de la democràcia van canviar totes les lleis i és quan es fa una nova llei de col·legis professionals.

Marià Casas, a una de les seves galeries d’art “Contratalla” Aquesta nova llei ens obliga a reformar els estatuts i el reglament de regim interior. El col·legi de Tarragona, perquè ni Lleida ni Girona eren encara col·legis i només hi havia el nostre i el de Catalunya que els aglutinava a tots els altres, vam estar a moltes de les comissions per a redactar els estatuts tant de Catalunya com d’Espanya. Amb el Josep Bayerri ens hi vam passar moltes estones en aquestes comissions. Érem una comissió de tres: un de Menorca, Bayerri de Tortosa i jo. Recordo que vam decidir reunir-nos una setmana a Menorca i vam reformar tots els estatuts.

Després també cal parlar de les tarifes. Una de les coses conflictives va ser la reforma de l’organització professional a nivell d’estat amb l’obligatorietat d’intervenció per establir unes tarifes pròpies. Fins aquell moment, les tarifes per als aparelladors eren el 60 per cent del total que cobrés l’arquitecte per la direcció de l’obra. I sempre es parlava dels aparelladors com a “ayudantes del arquitecto”. Per pressió nostra i gràcies al vicepresident del govern, Alfonso

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 18 ]

Guerra, això es va canviar. Guerra era pèrit tècnic industrial i tenia sensibilitat amb el tema.

Parlant d’Alfonso Guerra, la meva anècdota és que quan vaig ser director de la Laboral i em va tocar ser president del Tribunal de les oposicions per consolidar tots els operaris que hi havia, i que no havien consolidat mai la plaça, vaig anar a Madrid a la Dirección General de Universidades Laborales. Allí, el director general em va dir: “¿Tú ya sabes que le fastidiaste la plaza de profesor de la Laboral a Alfonso Guerra?”.

Resulta que abans, a la Laboral primer hi entraves com a interí per concurs de mèrits i un dels que s’havia presentat va ser Alfonso Guerra. El director general em va dir que m’havien donat la plaça a mi en lloc de donar-li a ell però per motius que mai he sabut i que desconec.

Tornant al tema de les tarifes, vàreu aconseguir un avenç molt important...

En el decret de tarifes i de retribucions de les diplomatures, s’estipula que

Els presidents del Col·legi el document es fa perquè els diferents titulars de les diplomatures seran els màxims responsables dintre de la seva especialitat i sense cap mena de meritació. Això va mobilitzar a Madrid, al carrer, a totes les titulacions superiors que van sortir al carrer. I resulta que el Guerra trucava al Consejo de los Aparejadores y los Péritos Industriales dient: “¿Y los nuestros cuando van a salir?”.

Llavors, els col·legis professionals vam agafar a tots els estudiants que hi havia a les escoles d’aparelladors d’Espanya, i els vam pagar els autocars per anar a la manifestació a Madrid i un casc. Allí vam guanyar molt. Vam guanyar el reconeixement: tu eres un expert en una matèria determinada i, com a expert, ningú et podia fer la traveta. La idea era que el titular mitjà no depengués en cap moment del titulat superior.

I es va aconseguir.

Em consta que a tu t’agrada molt el tema de la divulgació cultural i per això, en la teva època, vàreu impulsar premis importants: el Vèrtex, el Xamfrà i el Signe.

Vèrtex era un premi d’història centrat en la conflictivitat del gènere humà.

El Xamfrà era sobre l’àmbit tecnològic i recordo que el primer premi va ser curiós perquè va haver-hi un senyor que va tenir la idea de fer unes provetes de ciment molt petites en lloc d’utilitzar les que es feien servir llavors, que eren molt grans. Els resultats que obtenia eren els mateixos i la despesa era molt menor, va ser un estudi que va tenir molta eficàcia. I el Signe era un premi d’arts plàstiques. Vam donar premis a artistes i escriptors molt importants.

Certament és un exemple per a un col·legi professional haver fet aquests premis. I Escaire, què és exactament?

Arran de la inquietud cultural que tenia el col·legi, vam decidir publicar una revista. La idea era publicar monografies de coses i per això el primer que es fa és el monogràfic de les capelletes votives de la Tarragona Medieval del Salvat i Bové. Es van anar fent algunes publicacions però després ja es va passar a l’Àbac, la revista oficial del col·legi.

Per acabar, com veus el present i on creus que cal encaminar el futur del col·legi?

Al voltant dels diferents canvis de titulació que ha sofert la professió, d’aparellador a arquitecte tècnic i enginyer d’edificació, estic en contra d’aquesta denominació. Si Bolonya ho demanda, perquè no hi ha aquestes titulacions nostres, ho puc arribar entendre. Però no és lògic que canviïn la titulació i hagis de fer un màster per tenir la nova titulació.

Això, sota el meu parer, és una guerra que ha perdut el col·lectiu professional i que ha estat d’escàndol.

Home polifacètic Mariano Casas és un nom destacat en la vida del Col·legi i en aquest territori. Home polifacètic. Ha estat professor de la Universitat Laboral i de la Universitat Rovira i Virgili, llicenciat en Belles Arts i artista, president de l’associació catalana i de la federació internacional d’Ex—libristes, membre de la Reial Acadèmia Catalana de les Arts de Sant Jordi, empresari de la construcció i de l’art, aparellador, etc.

Va presidir el Col·legi en una època de decisions estratègiques per a la corporació: canvi de local, normalització de la professió, generació de nous recursos, connexió amb la societat.

Hem realitzat l’entrevista rodejats per les obres d’art d’una de les seves galeries, Contratalla, al carrer Girona, de la ciutat Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 19 ]

COAATT

D’aparellador a arquitecte tècnic va ser fàcil perquè ja estaves col·legiat i t’enviaven el diploma. I ara hagués hagut de passar el mateix i no ha estat així.

Ara potser la professió és més polivalent que a la teva època, oi?

Home, les especialitats sempre han fet a les persones més polivalents. Aparellador era un títol únic i arquitecte tècnic tenia diverses especialitats però com no era rendible, es va modificar tot. I ara suposo que hi haurà un grau quan el grau és una cosa genèrica, no és una especialització. Al final, l’especialització serà a través dels màsters i cada màster valdrà 6.000 euros. El que no s’haurà pagat en matricules al llarg de la història per la carrera o el grau, es pagarà amb el màster. Penso que això ha estat molt perjudicial per al col·lectiu professional igual que el canvi d’ensenyaments dins del propi col·legi.

Nosaltres, en un moment determinat, vam pensar que organitzar cursos de formació per als professionals era imprescindible però que havíem de fer-ho mitjançant convenis amb la universitat.

El primer curs que es va fer, sobre economia de la construcció, es va fer amb un conveni entre el col·legi i la Universitat de Barcelona perquè la URV no existia encara. Recordo que el director del curs va ser el sr. Terceño i que uns dels assistents va ser en Ponç Mascaró, l’ex secretari de l’Ajuntament de Tarragona.

Els enginyers de camins, canals i ports, lluiten contra els arquitectes en tot allò que sigui planificació i urbanisme.

Si parlem d’enginyers edificació, tu has de saber tot el que intervé dins d’un edifici? Penso que hi ha d’haver una titulació genèrica i per altra banda cal que hi hagi especialistes en diferents matèries.

Per això penso que l’enginyeria englobarà la nostra professió i altres, i així ha de ser.

REDACCIÓ TAG

COAATT

Els presidents del Col·legi

Aurelio Manrubia Mirete Me gustaba mi profesión porque la busqué Tiene usted 91 años. ¿Cuándo estudió para aparejador?

Si no recuerdo mal a finales de los cincuenta, con más de treinta años de edad. Yo trabajaba en el Puerto de Tarragona, mi vida laboral regular discurrió siempre en la Junta de Obras del Puerto y, entonces, me motivé en estudiar y, así, por las tardes me iba a Barcelona. Todas las tardes no, no sé si una o dos veces a la semana porque, para la carrera nuestra de aparejador, en aquella época si trabajabas en un sitio de obras, podías ir menos, no estar cada día, podías ir una vez a la semana y te examinaban de lo que habían enseñado esa semana. Y yo, como trabajaba entonces en un lugar con nombre de Obras, me lo aceptaron como si fuera una empresa de obras. Yo recuerdo que a las seis terminábamos en el Puerto de trabajar y, después, me ponía a estudiar hasta las diez. Después, me iba a casa, cenaba, y me ponía a estudiar otra vez.

la esquina, es donde teníamos nosotros las oficinas. Después la trasladaron al propio complejo portuario.

¿Y en qué puesto trabajaba?

De administrativo. Tenía ilusión en progresar, claro, aunque supiera que sería duro. Lo hacía porque quería tener una carrera. Hasta entonces solo tenía estudios de colegio.

Suponemos que viviendas.

Sí, sobre todo viviendas, y en la última época fachadas por mi cuenta, hasta que ya perdí parte de la movilidad para subir por escaleras y andamios. Tengamos en cuenta que el ascensor se hace al final. Yo me dediqué a las fachadas, aparte de que es un elemento importante, porque subía bien al y con el andamio.

Cuando cumplí los 88 años iba a subir a un andamio y me di cuenta que ya no era lo mismo, que ya se había acabado. Y entonces lo dejé. Hace de eso tres años.

¿Cuándo se graduó como aparejador siguió en el Puerto, ya comenzó a hacer obras?

Sí. Empecé a hacer cosas que me cambiaron. El director de la Junta, don Eduardo Serrano Suñer, me puso con él e íbamos con Enrique Gómez de Membrillera (aparejador y primer presidente del Colegio) a todas las obras que se iban haciendo por el Puerto, a todos los trabajos. Y dejé ya de estar en la oficina como administrativo.

Nosotros teníamos la oficina entre la calle Anselm Clavé y la plaza de los Carros. Allí, en el edificio que hay en

¿Y usted también se jubiló allí, se jubiló en la Junta de Obras del Puerto?

Sí, aunque no me jubilé, me jubilaron. ¿Pero realizaba usted otras obras aparte del Puerto, algún encargo particular?

Sí. Había una disposición que todos los empleados de los centros oficiales podían trabajar desde las ocho hasta las tres y cuarto y por la tarde no hacer nada. Pero yo, cuando surgieron encargos particulares, acepté el reto y me fue estupendo. O sea hasta las tres y cuarto estaba en el Puerto y entonces me iba a casa, comía rápido, y a veces hasta comía por el camino, y me iba a hacer mis obras. Hice muchas en Tarragona y en Salou también.

Por lo que explica, no se hubiera jubilado nunca ni del Puerto ni del trabajo de aparejador.

Es que amaba mi profesión. Me gustaba porque la busqué. Cuando estaba en el Puerto me di cuenta que lo que me gustaba eran las obras y me dediqué a estudiar.

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 20 ]

Y en el 73 sucede usted en la presidencia del colegio a Elías Corcuera. Usted ya había sido miembro de la Junta desde el 70. Era usted el tesorero.

Bueno, había cuatro nombres y a mí me pusieron de tesorero.

Y del 71 al 73 siguió en la Junta y entonces entró usted de presidente. ¿Se lo pidieron o...?

Entonces estábamos al principio de la Rambla en un edificio muy pequeñito.

Corcuera tenía una voz muy buena y siempre cuando él hablaba, todos nos callábamos. Era aragonés, pero tenía propiedades en Salou y vivía de aquello, de los alquileres que tenía, entonces le dijeron que él fuera el presidente. Él no quería pero tanto insistieron que le hicieron presidente. Se puede decir que el presidente éramos él y yo porque casi todo me lo consultaba a mí. Y en cuanto se terminó su época, me nombraron presidente. Y luego yo tuve que dejar de ser presidente porque nos hacían ir mucho a Madrid, cada 15 o 20 días iba.

Y yo mientras estaba Eduardo Serrano de director del Puerto no pasaba nada.

Pero en cuanto se jubiló, a principio de los setenta, el que entró nuevo ponía mala cara cuando yo le pedía permiso para ir a Madrid por el Colegio. Entonces dejé de ser presidente. Lo dejé casi por obligación.

Incluso en el 75 volvió a ser presidente, pero ya con un equipo más renovado, con Buqueras, con Alsina, con Bayerri... Ya le tocó el cambio de la dictadura a la democracia, ¿no?

Sí, sí. Y en el cambio lo que hicimos es que en vez de ser cuatro como éramos siempre, se nombraron nueve miembros de Junta, cada uno con un trabajo determinado. Pero esta última

Els presidents del Col·legi

COAATT

Junta que yo presidí ya duró poco, medio año, que fue cuando entró Mariano Casas, hombre muy bueno. ¿Cómo era el colegio entonces? ¿Daba servicio también, era muy necesario?

Era necesario oficialmente, porque si no estabas en el colegio, no podías trabajar. Trabajaban tres chicas y luego entró también un chico.

En su época más activa en el Colegio habría menos competencia, menos aparejadores, estarían todos colocados.

De aparejadores siempre había pocos, hasta que, de repente, empezaron a estudiar y ser aparejadores. Había muchos arquitectos y pocos aparejadores y los arquitectos de aquella época, después cambió todo, siempre cuando había cualquier cosa —mi hija misma, que es arquitecto— decían “no te preocupes de nada, que te lo hace todo el aparejador” y era verdad. Entonces era obligado que hubiera arquitecto y aparejador, pero la gente solo nombraba al arquitecto. Cogían de aparejador al que sabían que le sacaban más provecho. Y entonces es cuando cambiaron las cosas porque cambió la ley.

Me acuerdo de que de presidente fui a Madrid, y en una de las reuniones discutí un poco sobre lo que decían sobre nuestro papel y el presidente general de todos los de España me vino y me dijo “no te metas en esto que ya lo tenemos preparado”. Y sí, salió una ley después, que también persiste ahora, una ley en la que nosotros ya no éramos solos aparejadores cuando había un arquitecto.

Ya no eran ustedes meros ayudantes del arquitecto, eran otra profesión.

Sí, éramos otra profesión, hasta el punto que casi eran los arquitectos los que tenían que venir a nosotros para hacer el trabajo. Y entonces es cuando yo me aproveché de eso y hice eso que he dicho antes de fachadas y muchas cosas que antes no podía, antes necesitabas a un arquitecto. ¿Y cómo ha visto usted la evolución de este territorio? Usted lo

Aurelio Manrubia en el jardín de su casa

conoce y, además, ha trabajado mucho, además de en Tarragona, en Salou.

Sí, he trabajado mucho en Salou.

Me acuerdo que venía mucha gente de Aragón aquí porque fue la época en que Zaragoza vivió una gran expansión de edificios que se les terminaba y ya vinieron aquí a Salou por trabajo

y/o por residencia. Me acuerdo de un promotor, entre Cambrils y Salou, de un edificio muy majo “con vistas al mar”.

Cuando terminó aquel, hizo otro y luego delante otro. Hizo tres y con la misma excusa, que tenían “vistas al mar”.

Finalmente acabaron tapándose.

REDACCIÓ TAG

Un referente Estamos ante una fuerza de la naturaleza y de la memoria. Hasta hace pocos años, y tiene 91, se subía a los andamios. Se acuerda mejor que los entrevistadores de muchos detalles y de nombres propios. Muestra un espíritu tranquilo y cortés, además de un humor muy fino. El encuentro con el TAG se produce un sábado por la mañana en el hermoso y amplio jardín de su casa con base de granito y diseñada por él mismo en un alto de la Móra, con vistas a los bosques,

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 21 ]

las montañas y el mar. Le escoltan dos eficaces y atentas mujeres, su esposa Esther Gibert —hija del violoncelista real Juan Gibert— y su hija Esther Manrubia —la cual ha desarrollado la mayor parte de su profesión de arquitecto en Madrid y reside actualmente en nuestra ciudad.

Aurelio no se hubiera retirado nunca. Representa un hito en la historia del colegio y de la profesión en Tarragona, un referente vivo.

COAATT

Reportatge

EL 75è ANIVERSARI DEL COL·LEGI (1940-2015) Presentació L’any 1940 es fundava el Col·legi d’Aparelladors de Tarragona. Enguany celebra, doncs, el seu 75è aniversari.

Les primeres cinc dècades de la història del Col·legi van ser ja analitzades en el llibre d’Antoni Jordà Fernández: Aparelladors i arquitectes tècnics de Tarragona. 50 anys del Col·legi, publicat pel Col·legi l’any 1991. Els darrers vinti-cinc anys de vida col·legial han estat intensos i dinàmics, però segurament requereixen més perspectiva històrica per poder avaluar encertadament tota la seva importància.

Tanmateix, el període 1990-2015 pot ser objecte d’una anàlisi dels aspectes més destacats de l’activitat col·legial. La publicació a partir del 1993 de la revista TAG és un bon instrument per endinsar-se en la vida de l’entitat. Hem seleccionat alguns dels fets més destacables de cadascun dels exemplars publicats fins avui, amb la intenció d’aportar dades i referències de l’actuació del Col·legi des d’una perspectiva no pas interna, sinó externa a la pròpia entitat.

Els anys noranta, nous problemes i noves propostes El mes de maig de l’any 1993 es publicava el número 1 de la revista col·legial TAG. En números posteriors tant el seu coordinador, Aleix Cort, com el conjunt dels col·laboradors, desgranaven la problemàtica professional d’aquells moments: augment preocupant de les reclamacions per responsabilitat civil, el Consell Català modificava la seva estructura, es debatia el Pla Territorial General de Catalunya, es reestructuraven els col·legis professionals, s’implantava

el Llibre de l’Edifici, i es comentava la proposta de desregularització dels col· legis professionals (tarifes, col·legiació, visats...), etc. També cridava l’atenció un controvertit document sobre les «Líneas básicas del anteproyecto de Ley de Ordenación de la Edificación» (que s’aprovaria finalment el 1999), sense oblidar que es preparava un nou pla d’estudis universitari per a la formació dels futurs arquitectes tècnics.

La professió a les comarques de Tarragona estava preocupada per aquests problemes, però també gaudia d’una època d’activitat entorn de grans projectes, com el que aleshores es denominava parc Bush o Tibigardens, i que després seria Universal Studios Port Aventura (TAG 22, juny 2001). Val a dir també que la iniciativa pública en inversions era considerable, i les entrevistes amb alcaldes, president de la Diputació, etc., així ho palesaven. Es traspuava en la revista un cert recel envers el Col·legi de Barcelona, amb una dosi d’escepticisme respecte el II Congrés professional celebrat a Granada el 1994 (el primer Congrés havia tingut lloc a Torremolinos el 1976). Aleix Cort deia després del Congrés que “el futur de la professió ve determinat pel treball diari, pel pes específic de les parts que han de sofrir-lo”, i no pas per les conclusions d’un Congrés.

La qualificació i la competència professionals El Col·legi ha tingut un gran interès en intentar defensar l’existència d’uns requisits acadèmics i professionals per a exercir la titulació: els canvis en l’en-

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 22 ]

senyament secundari de l’any 1994, amb l’establiment de noves titulacions de l’àmbit de la formació professional, preocuparen per la possible invasió competencial dels nous tècnics. En un altre nivell, la manca de precisió de la Llei 12/1986, sobre les atribucions professionals dels Arquitectes Tècnics, va provocar un seguit de contenciosos judicials que acabaven en resolucions diverses i contradictòries sobre el tema.

A partir de l’any 2009 (TAG 55, 4t trimestre 2009), la revista TAG oficialitza la nova denominació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

De fet, a començaments del 2009 s’havia declarat l’adequació a la legalitat de l’adaptació dels Estatuts del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Poc després, el president del Col·legi, Julio Baixauli, feia unes declaracions mostrant la seva preocupació pels riscos que afectaven tant la professió com la qualitat i la garantia en l’edificació: S’havia elaborat un projecte de Reial Decret sobre les obligacions de visat col·legial de treballs professionals com a conseqüència de l’aplicació de la Llei 25/2009, de 22 de desembre per la modificació i adaptació de la Llei al lliure accés i exercici a les activitats i serveis. Francesc Xavier Escudé i Nolla, Lletrat-assessor del Col·legi, reflexionava sobre el visat i la seva qualificació tècnica i jurídica (per exemple, TAG 58, 3r trimestre 2010; TAG 59, 4t trimestre 2010; TAG 60, 1r trimestre 2001). Val

Reportatge

COAATT

ELS PRESIDENTS DEL COAATT

Enrique Gómez de Membrillera

Manuel Marchena de la Rosa

Francesc Vallhonrat Cusidó

Elías Corcuera

Aurelio Manrubia Mirete

Marià Casas Hierro

Josep Maria Buqueras Bach

Francesc Díez Ral

Joan Prous Masdeu

Julio Baixauli Cullaré

Adolf Quetcuti Carceller

a dir que les col·laboracions del lletrat Escudé han sovintejat en tots i cadascun dels números de la revista, des del TAG 1 (maig-juny 1993), amb l’article titulat “Els llibres de la professió”, fins el TAG 73 (1r quadrimestre 2015), amb l’article “La qualitat té un preu”.

L’assessorament dels col·legiats Ha estat en tot moment una preocupació col·legial: articles en la revista, xerrades, orientacions, etc., ocupaven un lloc destacat en la vida del Col·legi.

Aquest assessorament incloïa qüestions jurídiques (a càrrec, com hem vist, de

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 23 ]

l’advocat Xavier Escudé), econòmiques i financeres (desenvolupades per l’assessor col·legial Joan-Carles Tomàs) sense oblidar les de tipus tècnic (a càrrecs dels directors del laboratori d’assaigs Julio Bielsa, Ignasi Vallvé), de seguretat i prevenció de riscos en la construcció, i

COAATT

Reportatge

Laboratori d’assaigs a una nau del Polígon Industrial Francolí (1979)

les relacionades amb els temes informàtics (a càrrec de Marcel Ramírez) doncs era l’època en què els despatxos entraven de ple en les noves tecnologies, i es començava a parlar de termes com “autopistes de la informació”, “nodus”, “internet”, “routers”, “hardware”, “software”, “CD-ROM”, etc.

A més, la creació el 1993 del Gabinet Tècnic, dirigit pel col·legiat Àngel Casas, pretenia satisfer qualsevol tipus de consulta relacionada amb els sectors de l’edificació, urbanisme, control de qualitat, consultes legals, etc.

Altres temes d’interès professional: de l’eufòria expansiva a la crisi, passant per l’”efecte 2000” A mitjan de la dècada dels noranta s’advertia sobre el possible excés de l’augment de la construcció (TAG 8, octubre 1995): El director general d’Ar-

Nou laboratori, i personal, al Polígon Constantí

quitectura i Habitatge de la Generalitat, Francesc Ventura, va advertir del perill que corria el sector de la construcció si l’espectacular creixement experimentat durant el primer semestre de 1995 es mantenia. La revista col·legial comentava la generosa expansió dels diversos PERIS en moltes localitats, tot advertint que “La construcció encara un futur incert... ja només falta saber d’on sortiran els diners per a dur-los a terme...” (TAG 10, maig 1996).

També preocupava a la professió la realització de grans obres, com el Palau Firal i de Congressos de Tarragona, projecte iniciat el 1992 i que finalment iniciava les obres el 1997. O també la restauració de la Prioral de Reus, iniciada el 1990 i que encara el 1997 restava pendent de finalització en la seva tercera fase. Altres obres, en canvi, no mereixien una atenció especial: del nou edifici del Palau de Justícia de Reus no-

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 24 ]

més es detalla la seva inauguració (TAG 13, desembre 1997).

D’altra banda, la candidatura de la ciutat de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat era ben vista per les expectatives de futur que podia generar el reconeixement de la UNESCO. L’aprovació el 1998 de la Llei del règim del sòl i valoracions també rebia atenció a la revista, que combinava aquests temes d’abast general amb d’altres relatius o específics de la professió: l’assegurança de responsabilitat professional; la incorporació al Règim de Seguretat Social de Treballadors per compte propi o Autònoms (RETA) o, alternativament, a PREMAAT (Previsió Mútua d’ Aparelladors i Arquitectes Tècnics), etc.

També preocupava, a nivell informàtic, l’efecte “2000” provocat pel canvi del mil·lenni. El responsable informàtic del Col·legi de llavors consi-

Reportatge derava que “l’usuari corrent gairebé no notarà el problema. Una altra cosa és que les grans organitzacions facin bé el seu treball”. (TAG 16, hivern 1999).

Poc després, ell mateix afirmava (TAC 17, primavera 2000), que “...en gran mesura tot aquest tema ha servit a les grans companyies de fabricació de components informàtics per desfer-se de tot el seu volum acumulat, ja que molta gent, en previsió que el seu ordenador podria tenir problemes, va optar per canviar-lo”. Més clar, impossible. També s’advertia sobre la tecnologia Bluetooth (TAG 21, març 2001): “...un nou tipus de comunicació que encara no saben on pot arribar, ni les possibilitats d’expansió que té. (Tampoc els riscos).”

L’any 2009 es centrava l’atenció en les xarxes socials (TAG 52, 1r trimestre 2009), de les que la revista definia com “un nou fenomen que està arrasant a Internet, cada vegada compta amb més adeptes a tot el món, i alguns dels experts més prestigiosos en temes informàtics i Internet asseguren que fins i tot pot arribar a canviar la nostra forma de comportar-nos socialment”.

L’any 2002, la revista encara aportava dades optimistes sobre l’activitat professional: “Arran de l’entrada en vigor de la nova Llei de Riscos Laborals, del futur desenvolupament del Reglament de la LOE i de la bona conjuntura del sector de la construcció, la demanda d’aparelladors ha crescut considerablement, de manera que l’atur afecta pràcticament només als recentment llicenciats que busquen la seva primera feina” (TAG 25, març 2002).

La crisi (previsible) de la bombolla constructiva va ser anunciada amb anticipació i claredat per un editorial de la revista (TAG 27, setembre 2002): per evitar-la, calia promocionar habitatges de qualitat i dimensionats a la demanda, una oferta adequada de sòl, combinar promocions privades i públiques, restauració i rehabilitació, més lloguer, construcció d’infraestructures, habitatge per a ús i no tant per a especulació, inversions immobiliàries atractives i normes urbanístiques modernes i realistes.

Anys més tard, s’insistia en el tema: “l’oferta de pisos ja supera la demanda a la demarcació de Tarragona. Els tipus d’interès ja no són tan avantatjosos. Al-

Seu del Col·legi a la Rambla Nova 106 (1976)

Oficines del Col·legi a l’avinguda de Francesc Macià, abans de la remodelació

Entrada a les oficines ja modernitzades

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 25 ]

COAATT

COAATT

Reportatge

Centre COAATT a un bloc del carrer Joan Miró

guns analistes indiquen que són signes ‘d’estabilització’. Altres ‘d’alentiment’.

Cap no gosa a dir ‘de crisi’, però realment vivim en un punt d’inflexió. Com a qualsevol ordre de la vida, aquest fenomen sòcio-econòmic pot tenir unes conseqüències positives: el mercat es normalitza, els preus no pugen irracionalment i els consumidors tenim una millor oferta. Mentrestant, els professionals ens preparem per a una major exigència en seguretat en els materials i procés d’obra i en qualitat pel que fa al producte final” (TAG 41, març 2006).

Poc després, la revista exposava el que era ben conegut: “Primer semestre de 2008, és la crisi. Al final del 2007 encara s’emetien informes no gaire clars en aquest aspecte, no tancaven el període expansionista del sector. Ara ja podem donar-lo com tancat, poder llegir aquell interval de bonança, treure conclusions que, sobretot, ens serviran per afrontar la nova situació” (TAG 51, 4t trimestre 2008).

A mitjan la primera dècada del segle XXI, el president del Col·legi, Julio Baixauli, feia una valoració de la situació de la professió en general i del Col· legi en particular (TAG 45, març 2007).

D’entrada, afirmava que “Una moderació del creixement dels preus seria recomanable per mantenir els actuals nivells de construcció i garantir d’aquesta manera la bona salut del sector”. A

Sala d’actes i cursos a la planta baixa del Col·legi

més, ressaltava la importància del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), ja que reforçava les funcions de l’arquitecte tècnic com a director d’execució i principal responsable de la bona execució de les obres, d’acord, evidentment, a les exigències de disseny i qualitat que l’arquitecte defineix als projectes. A més, el CTE implantava una nova figura, la del tècnic dedicat al control del manteniment dels edificis especificat al Llibre de l’Edifici, i es preveia la consolidació de la funció de l’arquitecte tècnic com a responsable de dissenyar el programa de qualitat, el pla de control de qualitat, que per la seva complexitat el redactarà molt probablement un arquitecte tècnic i s’incorporarà al projecte d’edificació de l’arquitecte.

En aquells moments, l’activitat de l’arquitecte tècnic es podia dividir en diversos àmbits: com a director d’execució d’una obra, i també com a responsable del control de qualitat i supervisor de la seguretat de les obres. També hi havia col·legiats involucrats en la redacció de projectes. En àmbits totalment diferents a l’obra, l’arquitecte tècnic s’orientava cap a tasques molt específiques com són l’elaboració d’informes, taxacions o certificats d’habitabilitat. Finalment, els certificats d’habitabilitat d’habitatge usat eren una de les intervencions professionals que més creixien.

Les dades dels informes i estudis

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 26 ]

del Gabinet Tècnic del Col·legi anaven dibuixant una lenta però cada vegada més propera i profunda crisi del sector de la construcció. De fet, a la revista s’afirmava que la crisi acabaria amb una especulació que ha sobredimensionat els preus. Caldria, doncs, fer habitatges més populars i accessibles, pensant també en la planificació i les infraestructures, evitant l’explotació del paisatge i els recursos naturals (TAG 47, 4t trimestre 2007). Els informes del Gabinet Tècnic publicats a la revista TAG es convertiran en un veritable baròmetre indicador de l’evolució de l’activitat econòmica del sector de la construcció.

Poc després, la junta del Col·legi advertia que “...moltes coses ja no seran com eren, ni millor ni pitjor, simplement diferents. Agents públics i agents privats són plenament conscients del que ha passat però no sempre és fàcil arribar a un camí futur encertat al cent per cent i, a més, consensuat”. Els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació (nou nom derivat dels plans d’educació i professionals ja vigents) hauran d’adaptar-se als nous sectors, alguns més clàssics, altres molt nous, com la rehabilitació d’espais, l’economia verda, les energies alternatives, la formació professional i continua, la coordinació de seguretat, l’arquitectura logística, els equipaments socioculturals i l’habitatge social (TAG 55, 4t trimestre 2009).

Reportatge

Biblioteca i Centre de Documentació del COAATT

L’any 2010 es va publicar el Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges. El Decret introduïa un sistema de control periòdic dels edificis d’habitatges —inspecció tècnica d’edificis—, per tal de garantir el deure genèric de conservació i manteniment dels propietaris dels immobles, amb l’objectiu de complir els nivells de qualitat exigibles als edificis d’habitatges plurifamiliars, el qual s’acreditarà mitjançant el certificat d’aptitud (TAG 60, 1r trimestre 2011).

La Junta del Col·legi manifestava l’any 2011 que la professió no era pas aliena a les conseqüències de la crisi econòmica. Es vivia en un “... canvi de paradigma de la professió, també afectada per una normativa de liberalització no sempre positiva per al control del producte. Haurem d’afinar més que mai. Només desitgem i treballem perquè aquesta reconversió ens faci més

COAATT

Aula d’informàtica

forts i donem un millor servei a la societat, un servei multifuncional” (TAG 61, 2n trimestre 2011). El Col·legi seguia considerant que “...el sector de l’edificació, l’obra civil i l’obra pública és un motor per liderar la recuperació del mercat laboral i per sortir de la crisi”.

Les expectatives es basaven en tres factors: El bon balanç del turisme, l’elecció de Tarragona (amb les seves subseus) com a seu dels Jocs Mediterranis 2017 i el traçat aprovat del Corredor de Mediterrani que converteix la nostra demarcació en un nodus de comunicacions ferroviàries (de passatgers i mercaderies) d’Espanya i Europa (TAG 63, 4t. Trimestre 2011).

Però les notícies eren cada vergada pitjors: s’informava que “...el problema és més global i el causant és el disseny del sistema econòmic” . Des del Col·legi es volia informar i preparar els professional: el Servei d’atenció i assessora-

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 27 ]

ment a consumidors i usuaris feia propostes per millorar l’habitatge, sense oblidar els temes i normes d’autoprotecció, de seguretat, de telecomunicacions, de producció, etc. (TAG 64, 1r trimestre 2012).

Tot plegat, el Col·legi demanava “conscienciar a la societat en què ‘edificar’ va més enllà de construir: elecció del sòl, urbanització, infraestructures i estructures, obres i adequació, sostenibilitat, manteniment (i demolició i/o reciclatge). I els professionals aparelladors hi desenvolupem i hi podem desenvolupar un paper important” (TAG 65, 2n quadrimestre 2012).

L’any 2012 es va aprovar la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació de la Llei d’Urbanisme, que per la seva importància va ser objecte d’estudi a la revista (TAG 66, 3r quadrimestre 2012). Els objectius de la modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme

Reportatge

COAATT

Sessió formativa amb altres col·legis sobre certificació energètica. Al Palau de Congressos de Tarragona

eren, entre d’altres, simplificar la regulació administrativa i promoure l’activitat econòmica, sense oblidar la crisi econòmica del sector de la construcció i de precarietat de les finances públiques.

El balanç dels darrers anys des del punt de vista del Col·legi, el podem copsar en les dades estadístiques del quadre inferior. Com es pot comprovar clarament, l’impacte de la crisis del sector de la construcció ha estat brutal, particularment en l’obra nova, ampliació i reforma o restauració. En canvi, hi ha un

creixement constant en les intervencions de reforç i consolidació i conservació i manteniment. L’esperança rau en què pràcticament tots els indicadors augmenten l’any 2014 respecte del 2013.

Planificació municipal i territorial La revista ha publicat de forma molt habitual entrevistes amb alcaldes de les comarques tarragonines i amb responsables de la Generalitat de Catalunya, especialment en l’àmbit de l’habitatge i urbanisme i planificació. Les seves

Núm. d’intervencions professionals per tipus d’obra 2008 Obra nova Ampliació Reforma o restauració

2009 2010 2011 2012 2013 2014

2.725 1.531 1.371 554

425

297

819

616

510

535

217

184

163

181

1.796 1.714 1.756 1.401 1.107 1.230 1.244

Reforç i consolidació Conservació i manteniment

5

5

8

17

25

46

41

29

40

43

65

157

229

279

Font: Memòria COAATT, 2014

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 28 ]

declaracions sobre el tema eren una font d’informació qualificada, deixant a banda les concrecions de projectes urbanístics locals que no sempre es desenvolupaven d’acord amb el calendari que manifestaven els alcaldes. La revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana interessaven, i molt, als professionals. El de Reus (TAG 13, desembre 1997) va tenir 296 al·legacions, de les que s’analitzaven les més destacades.

El Col·legi va participar en diverses fases de l’elaboració del Pla Estratègic del camp de Tarragona. El vicepresident Adolf Quetcuti afirmava que el Pla Estratègic “és un full de ruta que permetrà situar el nostre territori en un escenari ambiciós i que ha de comptar imprescindiblement amb tres àmbits de la societat: les administracions públiques, les institucions i la societat civil”. Després de diverses trobades, “es van concretar unes propostes concretes, que tot i ser bastant genèriques ens orienten vers aquesta transformació del Camp de Tarragona” (TAG 49, 2n trimestre 2008).

Reportatge

COAATT

continguts articles relacionats amb la planificació territorial, per exemple, el de Joan Jaume Iniesta Girona, membre del Grup d’Anàlisis Territorial i Estudis Turístics de la URV, sobre “Transformacions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006)” (TAG 42, juny 2006). Aquest autor ha continuat publicant col·laboracions sobre la temàtica, per exemple, “El Camp de Tarragona, noves perspectives, antics frens” (TAG 70. 1r quadrimestre 2014). També s’informava (TAG 30, 3r trimestre 2008) de l’inici del període d’informació pública del Pla territorial del Camp de Tarragona, valorat com “un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures”.

Exposició inaugural sobre accessibilitat al pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona

Visita a la Tarragona modernista. Antic Escorxador, ara rectorat de la URV

L’any 2001 s’obria en la revista amb un editorial sobre l’anomenat “Informe Roca” sobre la divisió territorial de Catalunya, tema d’interès col·legial: “Cal tenir en compte que la proposta implica també cessions de poder de l’Estat i la Generalitat cap als municipis, un poder

que es materialitza en decisions sobre molts aspectes de la vida local: un dels més importants és l’àmbit de l’urbanisme, amb la delimitació de les zones on es poden aixecar edificis” (TAG 21, març 2001).

La revista va incorporar en els seus

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 29 ]

La formació continuada El Col·legi realitzava periòdicament conferències sobre matèries tècniques (en especial, sobre Seguretat i Prevenció de Riscos Laborals), així com jornades i seminaris de formació permanent o continuada, algunes de les quals van assolir un èxit notable. La relació seria amplíssima, però citem a tall d’exemple algunes d’aquestes activitats formatives: Jornades Tècniques sobre Recobriments Ceràmics (novembre 1999); Jornada sobre la Responsabilitat Professional de l’Aparellador i l’Arquitecte Tècnic (2000), que va tenir continuïtat en anys posteriors; Curs d’Experts en Valoracions Immobiliàries (2000); Jornada Tècnica sobre residus de la Construcció; Jornades de debat sobre l’aplicació de la Llei d’ordenació de l’edificació-LOE (2001), amb una àmplia informació sobre el seu desenvolupament a TAG 21 (desembre 2001); Curs d’Acústica en Edificis (2002); Jornada sobre forjats amb formigó prefabricat (2003); Jornada sobre el nou Reglament de Baixa Tensió-RBT (2003); Jornada sobre la normativa de les infraestructures comunes de telecomunicacions-ICT (2003); Cursos sobre habitabilitat, fiscalitat i programes de gestió col·legials (2004); Cursos sobre seguretat a les obres, sobre materials constructius, sobre patologies de la construcció (2005); Jornada tècnica sobre energia solar fotovoltaica

COAATT

Reportatge

Un dels cursos de formació continuada al Col·legi

(2006); Trobada sobre els agents de l’edificació i el CTE (2008); XII Jornada Monogràfica sobre l’Habitatge (amb el suport del COATT) (2008); Jornada Tècnica sobre el Reglamento Técnico de Distribución y Utilización de Combustibles Gaseosos-RTDUCG (2009); Jornada sobre la Inspecció Tècnica dels Edificis d’Habitatges (2011); Jornada sobre la Implantació de l’assegurança triennal prevista a la LOE com a garantia als usuaris i com a mecanisme per equilibrar els costos de l’assegurança de responsabilitat civil entre tots els agents (2012); Jornada Tècnica sobre el Decret d’Habitabilitat i les responsabilitats legals del certificat d’Habitabilitat (2012); Jornada d’aparelladors, enginyers tècnics i administradors de finques sobre el Certificat d’eficiència energètica (2013).

Pel que fa als cursos de formació continuada, de bon començament s’organitzaven cursos de postgrau amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, com el curs “Tècnic expert en l’emissió de dictàmens pericials sobre patologies constructives” (2000-2001).

Amb els anys, l’oferta del Col·legi s’ha ampliat de forma considerable atenent

al grau d’acceptació rebut per part dels col·legiats. A tall d’exemple, durant l’any 2014 es van desenvolupar els següents cursos formatius: Especialista en rehabilitació; Càlcul d’estructures senzilles; Formació de tècnics competents per a l’elaboració de plans d’autoprotecció; Activitats sotmeses al règim de comunicació, etc. També cal afegir les propostes de cursos on line en la Formació de tècnics competents per a l’elaboració de plans d’autoprotecció, així com diversos cursos de formació instrumental en informàtica.

Val a dir que iniciatives formatives amb un format nou (el “Cafè Tècnic”) han tingut una acceptació i resultats prou acceptables.

Medi ambient, eficiència energètica i smart cities Les noves concepcions de l’organització mediambiental i la seva importància en el nostre món també afectaven els professionals: l’aprovació l’any 1994 de l’Ordenança general de medi ambient de l’Ajuntament de Tarragona, que repercutia indirectament en nombrosos aspectes de l’activitat constructiva. I la revista es feia cada vegada més ressò

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 30 ]

dels temes relacionats amb el reciclatge, aprofitament de l’aigua, etc. Es parlava ja de la “nova cultura del reciclatge” (TAG 8, octubre 1995), però l’any 2002 (TAG 25, març 2002), la revista continuava advertint sobre la gestió de residus de la construcció a Catalunya per tal d’assolir-ne una gestió satisfactòria.

En iniciar-se l’any 2000, el tema dels parcs eòlics adquiria un gran protagonisme, i l’editorial de la revista col·legial TAG 17 afirmava que “la utilització de les energies alternatives és, sens dubte, una aposta de futur... és evident que apostar pels parcs eòlics no vol dir fer-ho a qualsevol preu. Cal trobar un equilibri entre la instal·lació de parcs eòlics i la conservació dels espais naturals”. També es comentaven les implicacions de la recent Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i el seu Reglament, desenvolupat per Decret 136/1999, de 18 de maig.

La temàtica mediambiental incidia cada vegada més en l’activitat urbanística, especialment arran de l’aplicació de diverses Directives europees. La revista tractà la qüestió amb la col·labo-

Reportatge

COAATT

ració de Míriam Ferrer, llicenciada en Dret, sota el títol “Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica” (TAG núms. 34, 35 i 36, juny, setembre i desembre 2004). La mateixa autora destacava la importància i repercussions de la Llei 10/2004, de 24 desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’Urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local (TAG 37, març 2005). I també tractava dels “Paràmetres d’ecoeficiència de l’aigua als edificis” (TAG 39, setembre 2005), analitzant l’habitatge ecològic amb un objectiu en concret: l’estalvi d’aigua. A partir de TAG 52 (1r trimestre 2009), la revista inclourà diferents articles sobre sostenibilitat en la construcció.

D’altra banda, i en relació a l’eficiència en el consum d’energia, l’any 2010 es va aprovar una actualització de la Directiva 2002/91, sobre millora de l’eficiència energètica dels edificis i la certificació energètica, i s’introduïa el concepte de “edificis de consum quasi nul”.

Adolf Quetcuti amb el tinent d’alcalde de Tarragona, Javier Villamayor, en una sessió sobre edificis i ciutats eficients

El secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, a una jornada sobre la ITE que vam coorganitzar amb altres col·legis a l’hotel Ciutat de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 31 ]

COAATT

Reportatge

Diada de reis al Col·legi

La revista es feia ressò del moviment smart cities (TAG 68, 2n quadrimestre 2013), un concepte nou que definia i distingia les ciutats que aprofiten les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació per donar resposta als problemes i reptes que tenen plantejats.

El Col·legi tractaria el tema de forma continuada, especialment des del punt de vista de l’accessibilitat de les ciutats (TAG 70, 1r quadrimestre 2014).

Funcionament intern del Col·legi En iniciar-se la dècada dels noranta s’observava una actitud de cert enuig en una doble direcció: alguns col·legiats critiquen habitualment algunes actuacions de la Junta, i els membres de la Junta s’esforcen en demanar més col·laboració i més participació en els actes col·legials (assembles, etc.). També s’informava de la inauguració de la nova seu col·legial al Vendrell (TAG 21, març 2001). El 2002 es recuperava el servei de Biblioteca pels col·legiats.

L’any 2003 va ser un any de canvis: es creava la figura de Gerent del Col·legi (TAG 30, juny 2003), essent Míriam Ferrer la primera Gerent. Posteriorment (2004) fou nomenat gerent Pablo Fernández de Caleya Dalmau, que continua en l’actualitat al front de la direcció gerencial col·legial.

La renovació del president del Col· legi l’any 2003 permetia valorar l’actuació del president Joan Prous Masdeu després de 12 anys de gestió al màxim nivell. Ell mateix ho valorava així (TAG 30, juny 2003): “Jo li recomanaria [al proper president] que continués en aquesta línia que comentava d’entendre d’alguna manera el Col·legi com a una veritable empresa de serveis, i donar sempre un bon servei al col·legiat que s’acosti a les nostres oficines. També li aconsellaria que procuri aglutinar encara més el nostre col·lectiu professional, una cosa que jo possiblement no he aconseguit del tot durant aquests anys. I ho dic amb tota sinceritat.”.

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 32 ]

Les eleccions a Junta Directiva del Col·legi de l’any 2003 varen ser molt disputades (de fet, els votants pràcticament es van dividir meitat per meitat), i la nova Junta, encapçalada per Julio Baixauli Cullaré, es mostrava optimista davant els reptes del futur: afirmava que “Hem d’obrir el Col·legi a la participació”, i explicava les línies principals d’actuació on no hi sobrava ningú i apuntava la seva atenció per la formació i per les que seran les competències de l’arquitecte tècnic. De fet, l’editorial de la revista considerava que la conjuntura era bona: les xifres del sector de la construcció eren prou eloqüents, l’ocupació de la professió gairebé era plena i en camps diversos, el augment a les comarques de Tarragona de col· legiats era perfectament sostenible.”

(TAG 31, setembre 2003). Baixauli fou reelegit president del Col·legi el 2007 i el 2011.

Durant aquests anys, el Col·legi ha realitzat diverses innovacions inserides

Reportatge en un procés de modernització i informatització de l’entitat: Potser les més destacades, però no les úniques, han estat la implantació d’un nou sistema de gestió col·legial, altament professionalitzat, sense oblidar la integració dels sistemes interns de visats i comptabilitat, que permet la consulta de visats i altres gestions on line; la consolidació progressiva de la pàgina web com a font universal i interactiva de continguts, el sistema periòdic de publicacions i la meritòria tasca del Servei de dades estadístiques.

La revista informava d’esdeveniments singulars que afectaven els col· legiats. Així, es recordava a Elias Corcuera, president del Col·legi entre 1970 i 1973, en ocasió de la seva defunció (TAG 26, juny 2002): era definit com “aquell president del canvi”, en relació a l’etapa en que dirigí la corporació col· legial. O Marià Casas Hierro, (també president de 1976-1981 i 1983-1989) nomenant l’any 2005 membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (TAG 38, juny 2005) Els Col·legiats del COAATT Dones Homes

Total

20-30 anys

16

26

42

31-40 anys

38

103

141

41-50 anys

26

67

93

Més de 50 anys

10

198

208

TOTAL

90

394

484

Font: Memòria COAATT, 2014

Dues xifres destaquen en aquest quadre estadístic.

Primerament, un 18,5 % dels col·legiats són dones, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any 2007 (86 col·legiades sobre un total de 474, segons la Memòria 2007, amb un total del 18,1%). És una activitat professional, doncs, altament masculinitzada, com succeeix amb altres professions tècniques.

COAATT

Visita col·legial al Parc de la Torre d’en Dolça, a Vila-seca. Ens va saludar l’alcalde i president de la Diputació, Josep Poblet En segon lloc, la piràmide d’edat de la “massa social” del Col·legi: l’any 2014, el 37,8% dels col·legiats tenia menys de 41 anys, tot i que l’any 2007, aquest percentatge era encara superior (un 45,7 %). Això vol dir que el Col·legi ha rebut menys incorporacions en els darrers anys, segurament com a conseqüència de la crisi econòmica del sector de la construcció.

L’actuació solidària del Col·legi (2003) L’any 2003 el Col·legi creà la Fundació Tarragona Unida, amb la finalitat i àmbits d’actuació següents: proporcionar ajut humanitari a l’entorn de la construcció i oferir assessorament, formació i col·laboració tècnica amb d’altres ONG, entitats, associacions i particulars sense ànim de lucre. Segons s’informava a la revista (TAG 30, juny 2003).

La primera iniciativa que es volia endegar era una campanya per a la supressió de les barreres arquitectòniques en els comerços locals. D’altra banda, la Fundació volia establir contactes amb els municipis tarragonins, amb l’objectiu d’oferir la seva col·laboració a les àrees de Benestar Social. Finalment, l’entitat es proposava mantenir una línia de suport a l’ONG Medicus Mundi, per tal de construir un hospital a la selva amazònica de Bolívia, en concret, a la ciutat

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 33 ]

de Riberalta (TAG 31, setembre 2003).

El seu vicepresident, el col·legiat Ramon Valls, afirmava que “L’esperit de la nostra Fundació és intentar encaminar una petita part del nostre esforç cap a l’arrel del fracàs global, donant alguna cosa nostra als que ho necessiten, oposant-nos a la mort i donant esperança a la vida”. (TAG 34, juny 2004).

En els anys següents, les activitats de la Fundació i la seva presència social anirien augmentant, i la revista TAG se’n farà puntual ressò: campanyes de Nadal en favor de la infància, cooperació en projectes solidaris al Nepal, etc.

El nou Laboratori d’assaigs (2004) Creat el 1979, s’instal·là al polígon Francolí, i el 2004 canviaria la seva ubicació (passaria al polígon de Constantí) i assoliria una nova orientació.

Tal i com es deia a la revista TAG 35 (setembre 2004), es pretenia un canvi en la filosofia del centre i en la seva gestió, per tal d’esdevenir una veritable empresa de serveis, tant des del punt de vista estrictament financer com des del vessant humà i professional: Nova direcció, relleus en la plantilla i unes instal·lacions a punt seran l’eina bàsica per assolir aquest objectiu principal, sense deixar de banda les qüestions exclusivament tècniques, com ara l’ampli-

COAATT

Reportatge

Comunitat de Namlo (Nepal) on el col·legi va cooperar per construir una escola

ació dels elements en l’àmbit de l’acreditació o l’adequació del funcionament del centre a les noves normatives ISO. En definitiva, “noves idees, noves màquines i noves persones, doncs, per tirar endavant aquesta importantíssima eina de futur per al conjunt dels aparelladors i les aparelladores tarragonines.”

Tot plegat configuraria el Centre d’Investigació Tecnològica i Assaig de Materials (CITAM), un modern centre de prestació de serveis altament tecnificat i qualificat. Particular interès presenten els assaigs de patologies constructives tant durant l’execució de l’obra com en obres acabades i/o antigues. La seva utilitat radica en què aquests assaigs son determinants per indagar les possibles causes dels defectes i poder així determinar les accions correctores més adients.

La renovació de la seu col·legial (2006) Després de vàries dècades, la seu col· legial de la Rambla Francesc Macià necessitava una remodelació. El procés s’inicià a mitjan 2005, i el mes de desembre de 2006 foren inaugurades les noves instal·lacions. El disseny de la nova seu pretenia un millor aprofitament

de l’espai, obtenint més llum natural i artificial, amb la utilització de materials lleugers. Es volia aconseguir una interacció i visibilitat entre els diferents departaments, amb una bona ofimàtica i, en definitiva, la suma de millor qualitat de vida laboral i més servei als col·legiats i a la societat. El conjunt de la intervenció es plantejà en diverses fases i afectà a les dues plantes, baixa i planta primera, amb obres d’ampliació, reforma i reorganització de les instal·lacions. Afectà, en conjunt, uns 1.517 m2 (TAG 44, desembre 2006, i TAG 45, març 2007).

La Biblioteca Alexandra Fortuny, responsable de la Biblioteca del Col·legi, explicava que té el seu inici en una petita col·lecció de llibres al voltant dels anys 40, quan el Col·legi era encara una seu de la central de Barcelona. Posteriorment, la biblioteca aniria adquirint un fons bibliogràfic consolidat, amb uns fons cada vegada més especialitzats i orientats a la pràctica professional (TAG 42, juny 2006).

Recentment s’han incorporat noves seccions amb les darreres novetats sobre les matèries emergents (sostenibili-

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 34 ]

tat, construcció bioclimàtica, nous materials i tècniques de construcció...). Amb el suport de la col·lecció bibliogràfica i documental, i la incorporació de les noves tecnologies (sobre tot en forma de bases de dades, Internet...) que permeten avançar des dels tradicionals serveis bibliotecaris vers el disseny de serveis d’informació.

Per cert, la mateixa autora, Alexandra Fortuny, publicava un documentat article sobre l’escut heràldic de la professió d’aparellador (TAG 44, desembre 2006).

La revista TAG (1993) El nom de la revista, aportat pel col·legiat Aleix Cort, segueix sent una incògnita sobre el seu veritable significat.

Habitualment té unes seccions fixes sobre l’activitat col·legial, i altres que responen a preocupacions dels seus membres. El primer número, el president del Col·legi Joan Prous Masdeu exposava la tasca professional dels membres del col·legi “...dirigint una construcció, perfilant un detall, calculant a peu d‘obra un determinat element, així com tot un seguit de feines, tant de despatx com de camp o bé d’obra, que el fan mereixedor del reconeixement i del res-

Reportatge pecte d’aquells que han estat a prop i han pogut valorar-ne la correcta actuació” (TAG 1, maig-juny 1993).

No hi falten entrevistes amb autoritats locals, provincials i de la Generalitat, i també amb professionals. Josep M. Buqueras assumeix aquesta vessant comunicativa, i Aleix Cort la coordinació de la publicació, amb un posicionament crític envers els problemes de la professió. Hi trobem articles sobre temes diversos relatius a les obres de restauració de l’antic Hospital de Santa Tecla com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès), del Teatre Fortuny (Reus), Teatre del Liceu (Barcelona), etc. També hi ha una atenció per llocs i paratges singulars, que Antoni Cort comentava amb detall: castell d’Escornalbou, sant Miquel del Fai, el parc Samà, el monestir de Vallbona de les Monges, les coves de Collbató, la cova de la Font Major, la “Giralda” de l’Arboç del Penedès, etc.

Inicialment, la revista tenia solament 12 pàgines, i no incorporaria fotografies en color de forma habitual fins el TAG 4 (gener-març 1994). La redacció dels textos és en català, tot i que encara s’observen certes dificultats en la correcta utilització de la nostra llengua.

Inicialment, la feina de Pilar Febas com a correctora començaria a donar els seus fruits. Posteriorment, d’ençà la incorporació com a director de la revista de Santi Suárez-Baldrís (TAG 8, octubre 1995), s’observa una millora en quant a la varietat i disposició dels continguts, sense oblidar la seva maquetació. La revista tenia una periodicitat quadrimestral; l’any 1996 va patir una reestructuració que provocaria una aturada temporal en la seva publicació, i el TAG 12 (agost 1997) va modificar la portada, tipografia, maquetació i continguts, sota la direcció de TOC. A més, s’ampliava el número de pàgines a 24, que aniria augmentant fins arribar a 48. En aquest número, el seu editorial afirmava que “El núm. 12 de TAG és només una mostra del que vol ser la nova revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona: una nova eina de comunicació per al col·legi i per a Tarragona”. Els editorials, a partir d’ara,

COAATT

Pujada al cim de l’Aconcagua del company Marcos Soler Pérez

continuarien essent un toc d’atenció que el col·legi enviava als seus membres sobre temes importants o d’actualitat (prevenció de riscos laborals; recuperació i restauració del patrimoni; parcs eòlics).

La temàtica habitual de la revista feia referència a qüestions professionals: seguretat en la construcció, revestiments ceràmics (llarga sèrie d’articles a càrrec d’Antoni Bladé Recha, arquitecte tècnic i professor, que continuaria amb una altra sèrie dedicada a la construcció en època romana), materials de construcció, control d’obres, assessoria jurídica i fiscal, orientacions en l’àmbit informàtic, etc.

El número 15 va sortir més d’un any després del número 14; tot i això, es mantenia l’estructura i composició anterior. En aquesta nova etapa es donaria entrada a col·laboracions de professors universitaris (Pere Anguera, Salvador Rovira) que tractaven de la història i característiques d’edificis emblemàtics com el Teatre Fortuny, el Palau Bofarull i l’Hotel de Londres de Reus, o els habitatges de la noblesa a Tarragona ubicats al carrer dels Cavallers, d’en Granada i Major. També l’historiador i ex-alcalde de Tarragona, Josep M. Recasens i Comes, fou autor de diversos articles, tractant temes relatius a la història de la ciutat de Tarragona. El col·legiat Marià Casas Hierro, arquitecte tècnic

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 35 ]

i professor, aportava dades sobre “Les baldufes de Santes Creus”, referint-se als esgrafiats existents en les construccions properes al monestir esmentat (TAG 19, setembre 2000). Posteriorment, una sèrie d’articles sobre façanes esgrafiades aprofundirien en la temàtica, i es completaven amb aportacions més reflexives sobre “El dibuix i l’arquitectura tècnica” (TAG 35, setembre 2004).

Tanmateix, les pàgines més seguides de Marià Casas foren les que amb el títol “Anar fent memòria” resumien les seves experiències com estudiant, professor i aparellador (TAG 44, desembre 2006, i ss.).

Daniel Piñol Alabart, medievalista, analitzava els llibres i la difusió de la lectura a Tarragona (segles XIV-XV) (TAG 23, setembre 2001), així com els establiments emfitèutics (TAG 24, desembre 2001). Josep M. Sanet i Jové aportava dades en diversos articles sobre fets relacionats amb l’activitat portuària (especialment els pilots de la marina mercant), així com una aportació molt original sobre la participació de la King’s German Legion a la guerra del Francès en l’episodi de la fugida de les tropes napoleòniques el 1813. Per la seva banda, Benjamí Català Benach, arquitecte tècnic, aportava articles sobre construccions arquitectòniques que s’han conservat, així com sobre els re-

COAATT

Reportatge

llotges de sol, sovint oblidats i en desús.

Josep M. Buqueras Bach, arquitecte tècnic i professor, analitzava el modernisme a Tarragona, i molt especialment la tasca de l’arquitecte Jujol (TAG 28, desembre 2002). Posteriorment, publicaria nombrosos articles sobre l’arquitectura moderna de Tarragona (1880-1960) (TAG 48, 1r trimestre 2008, i ss.), i sobre l’arquitectura modernista. I a partir del 2012, publicà un conjunt d’articles sobre l’arquitectura modernista de Reus (TAG 65, 2n quadrimestre 2012).

A partir del TAG 18 (juny 2000), Nou Silva Equips es faria càrrec de la coordinació periodística de la revista,

tasca que desenvoluparà sense interrupció fins l’actualitat. La revista millora notablement en la seva composició formal, estructura interna i disposició dels continguts. Des de l’any 2000, la revista publicaria quatre números anuals, en periodicitat trimestral.

La revista TAG 50 (3r trimestre 2008) va ser un número “extra i especial” commemoratiu, editat amb una qualitat molt destacable, amb 68 pàgines. En aquest número es feia balanç dels números editats anteriorment en els 15 anys anteriors, amb col·laboracions d’anteriors presidents (alguns molt crítics amb la situació de la professió). També es feia un

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 36 ]

acurat estudi de les diverses etapes de la revista TAG, els canvis i evolució del seu format, maquetació, tipografia, contingut, etc., així com un índex complet dels continguts dels primers 50 números de TAG. Els números posteriors de la revista seguien incorporant una gran diversitat de col·laboracions: de tipus cultural, històric, tècnic i professional. Algunes es publicaven en diversos números, com la restauració del castell dels comtes de Sicart, de Vila-seca (TAG 53, 54 i 55, any 2009).

A la revista també es donava compte de publicacions dels col·legiats, com el

Reportatge

llibre Construir, de Marià Casas Hierro, on l’autor havia creat “un espai de trobada dels seus coneixements tècnics del món de la construcció i la seva passió pel vessant estètic i artístic” (TAG 36, desembre 2004); i anys més tard, publicava el llibre La fusta (TAG 41, març 2006). També fou destacada l’obra de l’artista i aparellador Ángel Martínez Lanzas, Cròniques d’un moment (2005), que es descrivia com “...un interessant recorregut per l’evolució tant política com artística de Martínez Lanzas, durant la Transició i bona part de la dècada dels anys vuitanta del segle passat” (TAG 38, juny 2005). El col·legiat Ben-

jamí Català Benach presentava la seva obra Bellesa rural al Baix Penedès (TAG 41, març 2006). L’any 2007, l’aparellador i professor Josep M. Buqueras Bach presentava el seu llibre La Laboral de Tarragona. Fonaments i construcció (TAG 45, març 2007). També Antoni Bladé Recha, col·legiat, publicà (TAG 61, 2n trimestre 2011) dues obres: La construcció clàssica, i La construcció del gòtic.

A partir de l’any 2012, la revista TAG passaria de tenir una periodicitat trimestral a quadrimestral.

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 37 ]

COAATT

Altres publicacions del Col·legi La política de publicacions del Col·legi s’ha diversificat amb el pas dels anys: junt amb la revista TAG, han aparegut altres publicacions en formats i temàtiques diferents.

L’any 2006 es publicava el número 1 del butlletí informatiu Enllaç que amb una periodicitat mensual pretenia ser un mitjà de comunicació molt àgil entre el Col·legi i els col·legiats. Els seu contingut era especialment tècnic, i es confeccionava amb el suport de tots els departaments del Col·legi. Val a dir que el butlletí també promocionava el Col·le-

COAATT

Reportatge

Recerca arqueològica del Temple d’August a la catedral de Tarragona

gi i difonia les seves activitats culturals, tècniques i institucionals.

La seva periodicitat inicial era mensual (dotze números anuals) i a partir de l’any 2013 serà bimensual (sis números anuals); l’any 2014 només es van publicar cinc números. Val a dir que la progressiva implicació del Col·legi en la xarxa on line ha provocat que les consultes de les publicacions per part dels col·legiats via internet siguin cada vegada més nombroses, la qual cosa resta progressivament utilitat a la seva edició en paper.

Junt amb el butlletí Enllaç, el Col·legi impulsa altres mitjans de comunicació

digital: l’informatiu digital RECORDEU, i evidentment les diverses Comunicacions COAATT als seus membres.

El Col·legi va impulsar una nova col·lecció de llibres, els Manuals professionals, veritables eines de consulta de tipus tècnic. De la part editorial, se n’encarregava Silva Editorial, que ja realitzava la producció de la revista del TAG. El primer volum editat fou el llibre La carga de fuego y el riesgo de incendio, de Fèlix González (2002). El segon volum és del mateix any, titulat Tratamiento del agua y prevención de daños en edificios (red sanitaria, calefacción, torres de refrigeración y piscinas), de Jorge Marcó.

El tercer volum també s’edità el 2002,

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 38 ]

amb el títol: El aislamiento acústico en edificios. Del proyecto al control técnico y administrativo, a càrrec de Josep M. Querol Noguera. El quart i cinquè volum es publicaren el 2004: Aislamiento térmico en la edificación, de Josep Solé Bonet, i La seguridad en las estructuras de fábrica, de Fructuós Mañà. L’any 2006 es publicava el volum sisè, obra col·lectiva de l’Asociación de Consultores de Estructuras, titulat Aprendiendo estructura a través de 11 casos inéditos.

Josep Solé Bonet publicava el 2008 El aislamiento térmico en la edificación. Limitación de la demanda energética DB HE1 e iniciación a la calificación energética, que era el volum setè de la col·

Reportatge

COAATT

Exposició sobre “Direcció o gestió de l’execució d’obra”

Exposició “Re-mirades. Copenhagen”

lecció. El volum octau era de Josep M. Querol Noguera, amb el títol Aislamiento acústico en la edificación. Proyecto, cálculo, control técnico y administrativo.

Adaptado al CTE DB-HR (2009). Els volums novè i desè van ser obra de Tomàs Ferreres i Lino Cuervo, Prevención de humedades, 2 vols. (2010).

Els “Quaderns Tècnics”, publicació pràctica i tècnica editada pel Col·legi a càrrec del Gabinet Tècnic es renovaran a partir del 2005, amb nous títols com

Fitxes tècniques bàsiques per a la supervisió de la seguretat a l’obra; Gestió de la prevenció a l’obra; L’amidament, Les bastides; Intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental; Assessorament en prevenció del coordinador de seguretat i salut, etc.

L’apartat de publicacions ha d’incloure, lògicament, la Memòria anual que el Col·legi publica per donar compte als seus membres i a la resta de la

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 39 ]

societat del conjunt d’activitats realitzades. Tenen un format i estructura que resumeix el que és el Col·legi, la seva composició, òrgans directius i estructura interna, guia dels serveis que presta, activitats desenvolupades, àmbit professional, àrea de formació, publicacions, vida col·legial, activitats de la Fundació Tarragona Unida, etc. La seva extensió, normalment entre seixanta i vuitanta pàgines, converteixen la Memòria en un instrument informatiu de primera magnitud. Val a dir que la Memòria permet a la junta col·legial retre comptes de la seva actuació, en un exercici de transparència comunicativa.

La web del Col·legi (1999) La primera versió de la plana web col·legial és de l’any 1999, i evolucionà ràpidament dotant de nous serveis a la web. L’any 2002 es va fer el primer gran canvi, amb la remodelació global de la web. El Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona va ser dels primers col·legis, juntament amb la de Barcelona, en tenir una web amb molt

COAATT

Reportatge

Aprofitant el sopar annual de germanor, homenatge del Col·legi als companys/es amb 25 i 50 anys de professió

Darrera Junta de Govern del COAATT (mandat 2011-2015)

de contingut. L’any 2004 es presentava la nova web del Col·legi, amb la finalitat de posar a l’abast del col·legiat les noves tecnologies, “i poder potenciar la nostra imatge professional i com a col· lectiu” (TAG 36, desembre 2004).

Avui no es pot entendre l’activitat del Col·legi sense la seva plana web, que dóna projecció professional i institucio-

nal a la seva actuació. Segons la Memòria 2014 del Col·legi, la plana web ha estat consultada per 12.907 usuaris que han visitat aquest lloc web al 2014, amb més de 51.000 visites. Les pàgines més visitades han estat, per aquest ordre: la plana inicial, l’Oficina virtual, els impresos de visats i l’assessoria de treball. Una altra dada interessant és

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 40 ]

que el 54,15% dels visitants són homes, i el 45,85% són dones: recordem que solament el 18,5% dels col·legiats són dones, per la qual cosa podem concloure que la dona col·legiada participa massivament de les noves tecnologies.

Finalment, destacar que el 61% dels usuaris de la plana web tenen menys de 34 anys, xifra lògica pel grau de forma-

Reportatge

COAATT

Sopar de germanor de 2014 al Seminari (Tarragona)

ció en tecnologia informàtica d’aquest segment de la població.

Balanç i perspectives de futur La crisi de l’activitat econòmica en els darrers anys ha afectat de forma contundent al sector de la construcció. Com a conseqüència directa, tots els actors que intervenen directa o indirectament en la seva activitat han patit la crisi d’una o altra manera. Els col·legiats del COAATT no en són una excepció, però també és cert que amb les xifres a la mà hom pot observar que gràcies a la seva qualificació professional han sabut adaptar-se als nous temps i orientar la seva activitat en sectors que fins aleshores eren poc coneguts.

Pel que fa al tema competencial, el COAATT i la resta de col·legis professi-

onals han estat amatents, i preocupats, davant els vents liberalitzadors i anti-reglamentistes provinents de la legislació europea, estatal, etc. La flexibilització dels controls tècnics i professionals previs a la realització de les obres no hauria d’abocar a la desaparició de la supervisió professional en temes tan importants com la seguretat i el control de la qualitat.

Finalment, també s’observa una continuada atenció corporativa a les atribucions i responsabilitats dels professionals, no tant per disputar amb ningú la seva qualificació i preparació tècniques, sinó per garantir l’exercici correcte i adequat de les funcions i atribucions que la legislació tradicionalment ha atorgat als professionals col·legiats.

El futur de la professió i del Col·legi

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 41 ]

es troba vinculat, evidentment, a l’evolució econòmica general de la nostra societat. Val a dir, però, que aspectes com la formació continuada i permanent, el suport i assessorament als col·legiats, i la prestació de serveis al conjunt del sector, poden ser elements claus en el manteniment renovat de l’estructura col· legial.

Dr. Antoni Jordà i Fernández Catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions Universitat Rovira i Virgili

COAATT

Reportatge CRONOLOGIA

DATA

FETS

01/08/1929

Es funda l’Associació d’Aparelladors d’Obres de Catalunya.

09/05/1940

S’aprova l’ordre del Ministerio de Gobernación amb la qual es creen els Col·legis Professionals.

01/07/1940

Constitució del Col·legi de Catalunya i Balears amb seu a Barcelona.

01/08/1940

Creació del Col·legi de Tarragona amb personalitat jurídica pròpia independent del Col·legi de Catalunya i Balears.

Aprovació Reglament intern per part del Col·legi de Tarragona.

11/08/1940

Acta de constitució del Col·legi de Tarragona, d’acord art. 3 de la citada Orden, i amb el Reglament intern presentat el 09/08/1940 al Gobernador Civil que és qui l’aprova.

29/09/1940

El Col·legi de Tarragona celebra reunió de Junta de Govern.

02/01/1941

El Col·legi de Tarragona celebra una Junta General extraordinària en la qual s’informa del 1º Congreso de Colegios Oficiales de Aparejadores, on va haver la resolució de constituir Col·legis Regionals, i per tant, la constitució del Col·legi Oficial de Catalunya i Balears, i les restants províncies seran delegacions, per tant, Delegació de Tarragona amb Subdelegació de Tortosa.

S’aprova mantenir conversacions amb els companys de Barcelona.

07/01/1941

El Col·legi de Tarragona celebra una Junta General a on el president informa de la creació del Col·legio Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears i la creació de la Delegació de Tarragona i Subdelegació a Tortosa.

Conseqüència, dissolt el Col·legi de Tarragona como tal.

02/12/1968

La Delegació de Tarragona celebra una Junta General a on se sol·licita la segregació. En aquesta reunió assisteix la cúpula del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears, que a la vista de la voluntat dels col·legiats de Tarragona, el president del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears dóna plens poders al president de la Delegació de Tarragona.

Desembre 1968

El Consejo Superior aprova la segregació de la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears.

El Col·legio de Tarragona amb personalitat jurídica pròpia inclou Tortosa.

16/12/1968

El Col·legi de Tarragona celebra una Junta General extraordinària en la qual s’informa que amb l’acord del Consejo Superior és suficient per a segregar-se.

01/01/1969

És efectiva la segregació.

1971

Es constitueix el Col·legi de Balears

1977

Es constitueixen els Col·legis de Lleida i Girona

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 42 ]

Reportatge

JUNTES DE GOVERN DEL COL·LEGI 11 d’agost de 1940

29 novembre 1962

Enrique Gómez de Membrillera, president Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari–tresorer Francesc Vallhonrat Cusidó, vocal

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca Serrat, administrador

15 de gener de 1941

10 setembre 1964

Enrique Gómez de Membrillera, president Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari–tresorer Francesc Vallhonrat Cusidó, vocal

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca Serrat, administrador (reel.)

1 de febrer de 1947

21 de desembre de 1965

Enrique Gómez de Membrillera, president–delegat Antonio Artusa Coma, secretari Enrique Suárez de Deza Piqueras, administrador

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Jaume Costa Sarsanedas, secretari Francesc Roca Serrat, administrador

10 de juny de 1949

18 de abril de 1968

Enrique Gómez de Membrillera, president–delegat Antonio Artusa Coma, secretari Enrique Suárez de Deza Piqueras, administrador

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Jaume Costa Sarsanedas, secretari Francesc Roca Serrat, administrador

2 de maig de 1952

28 de novembre de 1968

Manuel Marchena de la Rosa, president–delegat Francesc Vallhonrat Cusidó, secretari Josep M. Ripoll Sahagún, administrador

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Jaume Costa Sarsanedas, secretari Francesc Roca Serrat, administrador

12 de maig de 1955

9 de juny de 1970

Manuel Marchena de la Rosa, president–delegat Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari Josep M. Ripoll Sahagún, administrador

Elias Corcuera Esnaola, president Jaume Costa Sarsanedas, secretari Francesc Roca Serrat, comptador Aurelio Manrubia Mirete, tresorer

10 de juny de 1958 Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca Serrat, administrador 17 de novembre de 1959 Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca Serrat, administrador 29 de maig de 1961 Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Enrique Suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca Serrat, administrador

Tag

26 de novembre de 1971 Elias Corcuera Esnaola, president Jaume Costa Sarsanedas, secretari Francesc Roca Serrat, comptador Aurelio Manrubia Mirete, tresorer 15 de maig de 1973 Aurelio Manrubia Mirete, president Jaume Costa Sarsanedas, secretari Francesc Roca Serrat, comptador Francesc Alsina Vinyeta, tresorer

2n quadrimestre 2015 [ 43 ]

COAATT

COAATT

Reportatge Josep A. Llurba Farran, vocal (dimissió 22-1-1985) Josep M. Elias Angles, vocal

11 de novembre de 1975 Aurelio Manrubia Mirete, president Francesc Sas Planas, secretari Josep M. Buqueras Bach, comptador Francesc Alsina Vinyeta, tresorer Josep Bayerri Raga, vocal–pres. del. Tortosa Jesús Jardí Hernández, vocal Jaume Masip Sabaté, vocal Eduardo Martín Jiménez, vocal Pere Vidiella Borràs, vocal

23 de juliol de 1985 Marià Casas Hierro, president Jaume Plana Elias, secretari Vicens M. Juan Duran, comptador Francesc Sas Planas, tresorer Josep I. Cacho Pueyo, vocal Josep M. Elias Angles, vocal Jordi Granell March, vocal Ramon Serra Morlà, vocal

3 de juny de 1976 Marià Casas Hierro, president Francesc Sas Planas, secretari Josep M. Buqueras Bach, comptador Enrique Suárez Soler, tresorer

16 de juny de 1987 Marià Casas Hierro, president Francesc Díaz Ral, secretari (dimissió 23-11-1987) Vicens M. Juan Duran, comptador Francesc Alsina Vinyeta, tresorer Francesc Sas Planas, vocal Jordi Samper Quintana, vocal Marià Montoro Perelló, vocal (Secret. ac. 23-11-1987) Ramon Serra Morlà, vocal Joan Mercadé Porta, vocal (a partir de 18-12-1987)

23 de gener de 1979 Marià Casas Hierro, president Francesc Díaz Ral, secretari Emilio Sánchez García, comptador Enrique Suárez Soler, tresorer Glòria Llovera Mercadé, vocal Jesús Jardí Hernández, vocal Francesc J. Curto Benet, vocal Manuel Antonio Sánchez Gallego, vocal

27 de desembre de 1989

12 de juny de 1979 Marià Casas Hierro, president Francesc Díaz Ral, secretari Emilio Sánchez García, comptador (dimissió 16-2-1980) Joan Prous Masdeu, tresorer Manuel Antonio Sánchez Gallego, vocal Pilar Coca Torrell, vocal Carles Ferré Saperas, vocal (comptador 16-2-1980) Francesc Sas Planas, vocal 30 de juliol de 1981 Josep M. Buqueras Bach, president José Luis Sáez Reyes, secretari (dimissió 25-1-1983) Àngel Granados Roch, comptador Joan Prous Masdeu, tresorer Pilar Coca Torrell, vocal Julio Baixauli Cullaré, vocal (Secret ac. 25-1-1983) Joan Milà Rovira, vocal Josep Ramon Queralt Pie, vocal 1 de desembre de 1983 Marià Casas Hierro, president Jaume Plana Elias, secretari Vicens M. Juan Duran, comptador Francesc Sas Planas, tresorer Enrique Suárez Soler, vocal (dimissió 7-5-1985) Josep I. Cacho Pueyo, vocal

Tag

Francesc Díaz Ral, president Marià Montoro Perelló, secretari Vicens M. Juan Duran, comptador Francesc Sas Planas,tresorer Jordi Samper Quintana, vocal Ramon Serra Morlà, vocal Joan Mercadé Porta, vocal Josep A. Teruel Sánchez, vocal 25 de juny de 1991 Joan Prous Masdeu, president Lluis Borràs Calvo, secretari Joan Oliver Saladrigas, tresorer Jesús Valiente Delgado, comptador Albert Clarasó Segarra, vocal Ricardo Maldonado Bulnes, vocal Pilar Coca Torrell, vocal Joan Milà Rovira, vocal Joan Lluch Torres, vocal suplent

Canvis a la Junta 1993

Joan Prous Masdeu, president Lluis Borràs Calvo, secretari Joan Oliver Saladrigas, tresorer Pilar Coca Torrell, comptadora Albert Clarasó Segarra, vocal Joan Lluch Torres, vocal Joan Milà Rovira, vocal Francina Escoda Roca, vocal

Canvis a la Junta 1994

Joan Prous Masdeu, president 2n quadrimestre 2015 [ 44 ]

Reportatge Francina Escoda Roca, secretària Joan Oliver Saladrigas, tresorer Pilar Coca Torrell, comptadora Albert Clarasó Segarra, vocal Joan Lluch Torres, vocal Joan Milà Rovira, vocal José Ramón Marzo Martínez, vocal 9 de maig de 1995

Pilar Coca Torrell, comptadora Josep M. Juncosa Aragonès, vocal Montserrat Torrens Torrens, vocal Ramon Benedicto Gragera, vocal Santiago Torredemer Tomás, vocal Gemma Blanch Dalmau, vocal 10 de juliol de 2003 Julio Baixauli Cullaré, president Josep M. Buqueras Bach, vicepresident Montserrat Muñoz Madueño, secretària Josep Anton Teruel Sánchez, tresorer Lluís Borràs Calvo, comptador José Luis Hernández Osma, vocal Josep Marsal Sans, vocal Antonio Navarrete Sánchez, vocal Jesús Moreno Martos, vocal Romà Jordi Adam Andreu, vocal

Joan Prous Masdeu, president Carme Cárcamo López, secretària Joan Mercadé Porta, tresorer Pilar Coca Torrell, comptadora Joan Milà Rovira, vocal José Ramón Marzo Martínez, vocal Josep M. Juncosa Aragonès, vocal Abdon Aguadé Benet, vocal Agustí Valls Valkana, vocal

Canvis a la Junta 1997

28 de maig de 2007

Joan Prous Masdeu, president Cristina Gómez López, secretària Joan Mercadé Porta, tresorer Pilar Coca Torrell, comptadora Joan Milà Rovira, vocal Josep M. Juncosa Aragonès, vocal Abdon Aguadé Benet, vocal Agustí Valls Valkana, vocal

Julio Baixauli Cullaré, president Adolf Quetcuti Carceller, vicepresident Montserrat Muñoz Madueño, secretària Romà Jordi Adam Andreu, tresorer M. Teresa Solé Vidal, comptadora Josep Marsal Sans, vocal José Luis Hernández Osma, vocal Jesús Moreno Martos, vocal Francesc Xavier Llorens Gual, vocal Joan Ferré Menasanch, vocal

10 de juny de 1999 Joan Prous Masdeu, president Joan Milà Rovira, vicepresident Francina Escoda Roca, secretària Joan Mercadé Porta, tresorer Pilar Coca Torrell, comptadora Cristina Gómez López, vocal Josep M. Juncosa Aragonès, vocal Montserrat Torrens Torrens, vocal Ramon Benedicto Gragera, vocal Santiago Torredemer Tomás, vocal

30 de juny de 2011

Canvis a la Junta 2000

Joan Prous Masdeu, president Joan Milà Rovira, vicepresident Francina Escoda Roca, secretària Joan Mercadé Porta, tresorer Pilar Coca Torrell, comptadora Josep M. Juncosa Aragonès, vocal Montserrat Torrens Torrens, vocal Ramon Benedicto Gragera, vocal Santiago Torredemer Tomás, vocal Gemma Blanch Dalmau, vocal

Canvis a la Junta 2001

Joan Prous Masdeu, president Joan Milà Rovira, vicepresident Verònica Fernández Jornet, secretària Joan Mercadé Porta, tresorer

Tag

Julio Baixauli Cullaré, president Adolf Quetcuti Carceller, vicepresident Francesc Xavier Llorens Gual, secretari Romà Jordi Adam Andreu, tresorer M. Teresa Solé Vidal, comptadora Montserrat Muñoz Madueño, vocal Yolanda Fernández Vázquez, vocal José Luis Hernández Osma, vocal Gemma Blanch Dalmau, vocal Agustí Sevil Ferrer, vocal 13 de juny de 2015 Adolf Quetcuti Carceller, president Yolanda Fernández Vázquez, vicepresidenta Francesc Xavier Llorens Gual, secretari José Luis Hernández Osma, tresorer Gemma Blanch Dalmau, comptadora Marià Montoro Perelló, vocal Jordi Roig Rodamilans, vocal Pere Vinaixa Clariana, vocal Júlia Oriol Pasano, vocal Marc Anglès Pascual, vocal

2n quadrimestre 2015 [ 45 ]

COAATT

COAATT

L’escut

L’ESCUT DE LA PROFESSIÓ

G

airebé sense canvis de tal i com el coneixem avui en dia, diferents variacions i interpretacions de l’escut professional han estat la imatge del Col·legi des de la seva constitució l’any 1940, tot i que durant períodes concrets hagi hagut de conviure amb altres simbologíes —sobre tot franquistes— i diverses denominacions.

Aquesta continuïtat ve donada pel fet que tant la configuració de l’escut, com els elements representats són molt anteriors a la creació dels col·legis professionals, i provenen d’una llarga història al llarg de la qual ha estat el símbol que identificava els professionals de la construcció i l’edificació.

De fet la major part dels col·legis d’arquitectes tècnics han adoptat aquest escut —en diferents versions— com a distintiu gràfic, de la mateixa manera que ho han fet altres professions amb una història tant o més antiga que aquesta, com ara farmacèutics, metges o advocats, que d’aquesta manera reivindiquen la seva vinculació als principis professionals originaris més enllà de situacions administratives, dependències, o el reconeixement professional i l’estatus que puguin haver tingut al llarg de la història.

L’escut actual, està constituït per una sèrie d’elements que es poden destriar i organitzar cronològicament com una mena de mapa que dibuixa la història de la professió.

ELEMENTS CENTRALS: EL COMPÀS I EL NIVELL ROMÀ Des de l’antiguitat egípcia i romana ens han arribat vestigis en què diferents combinacions d’aquestes eines, han identificat els constructors, però és des de l’Edat Mitjana que la tradició occidental vinculada a la Francmaçoneria associa les eines de medició a l’ofici de construir i edificar.

En els seus inicis la Francmaçoneria agrupava mestres d’obres independents, que s’organitzaven en lògies, i que més endavant van acollir també els gremis de paletes i oficials. Aquesta va ser la primera associació professional amb objectius semblants als que tenen avui en dia els col·legis professionals: formació, protecció de la professió, transmissió del coneixement... i que qualificava també els professionals que podien exercir la professió mitjançant la superació d’exàmens teòrics i proves pràctiques. Aquesta primera època es coneix amb el nom de Francmaçoneria Operativa i s’identifica amb aquestes eines, imprescindibles per als professionals -raó de la seva permanència-, a les que s’atribueix un significat simbòlic més ampli: El compás És la més important de les eines de mesura, utilitzada des de l’antiguitat i associada a la idea de perfecció que la relaciona amb la divinitat constructora a la que s’atribueix la creació del cercle o cercles de l’Univers, on hi hauran totes

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 46 ]

les coses que existeixen. Aquesta imatge apareix citada al llarg dels temps en els textos: “Quan es formava el cel, allà era jo; quan assenyalava amb el compàs la superfície de l’abisme; quan fixava a dalt el cel...”

Salomó. Proverbis (8, 25-28) La idea del ‘Déu Arquitecte’ ha estat representada des del Renaixement amb una mà divina que subjecta un gran compàs per donar mesura a l’Univers en totes les seves facetes.

“El que amb el seu compàs va marcar els límits del món i regulà tot el què s’hi veu, i tot el què s’hi amaga” Dante Alighieri. La Divina Comèdia (Paradís, 19, 40-42) En el llenguatge simbòlic convencional, el compàs és l’emblema de les ciències exactes, del rigor matemàtic, i és el que permet donar forma a les idees sorgides de la fantasia imaginativa.

Tradicionalment apareix lligat a l’esquadra, i és amb aquests dos estris que

L’escut

s’aconsegueix traçar la perfecció que conté la quadratura del cercle, ja que la tradició considera que l’esquadra dóna la seva figura a totes les coses; forma l’angle recte, que forma el quadrat, que dóna lloc al cerle... En la mesura que indica vàries dimensions, la horitzontal i la vertical, l’esquadra simbolitza l’espai, però com que únicament dibuixa figures quadrades o angles, significa també la rectitud i el respecte a les lleis i les regles.

El nivell romà Antiga eina constituïda per una esquadra justa, del vèrtex de la qual penja una plomada que serveix per marcar la tangent de la vertical, indicant-ne la horitzontalitat.

Més enllà del seu caràcter instrumental, el nivell romà aporta a la simbologia de l’escut els conceptes d’equilibri en la construcció, de verticalitat com a eix de la rectictud moral i espiritual representada per la plomada, que uneix la terra i el cel, i d’horitzontalitat entesa com la igualtat de tots els agremiats.

ELEMENTS EXTERIORS: LA CORONA I LES BRANQUES DE LLORER I ROURE El Racionalisme i l’Empirisme del S.XVII, donen pas a la Il·lustració, que al llarg del S.XVIII imposa el domini de la raó en la configuració dels sistemes ètics, estètics, i científics, rebutjant qualsevol vinculació d’aquests amb concepcions tradicionals, supersticioses o dogmàtiques. En la transmissió del coneixement, la Il·lustració va crear les Acadèmies que, amparades per l’administració, van devenir les úniques escoles oficials.

L’aparició de les acadèmies provoca la separació funcional de la Francmaçoneria i l’arquitectura en perdre aquesta el control gremial, i les lògies començen a acceptar persones desvinculades del món de la construcció però amb l’afany intel·lectual de pertànyer a una comunitat que defensa i ampara el pensament filosòfic. Aquest és el neixement de la Maçoneria Especulativa que conserva el principi constructor, ara però centrat en l’home i el seu esperit. La finalitat de la Maçoneria ja no és construir temples, sino edificar el temple de la fraternitat universal a la glòria del Gran Arquitecte de l’Univers.

A Espanya, el precedent acadèmic ens situa al S. XVI: 1582: Felip II funda l’’Academia de matemáticas’ que comptava amb una càtedra d’arquitectura, fins que el 1634 s’integrà al ‘Colegio Imperial’

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 47 ]

COAATT

1757: Creació de la ‘Real Academia de Bellas Artes de San Fernando’, que expedeix el títol d’arquitecte i mestre de obres, i convalida els atorgats pels Gremis.

1775: Academia de Barcelona, instal·lada a la Llotja del Mar, que expedía un títol que només habilitaba per dissenyar i dirigir obres particulars.

1845: Creació de la ‘Escuela de Arquitectura’.

1937: Reordenació de les reials academies, desprès de la seva dissolució per la República, explicitant que ‘conservarán en lo sucesivo el título de Reales en alusión a su orígen histórico’ (Decreto 427/1937, Gazeta de 08/12/1937) La vinculació de la professió a l’academicisme, aporta a l’escut nous elements que pretenen d’una banda, mostrar la vinculació als estaments oficials i la seva categoria de referència científica, i de l’altre crear una unitat amb la resta d’acadèmies -mostrant la seva pertinença a un sistema formatiu- mitjançant la uniformitat dels escuts.

Paral·lelament, desapareix la simbologia maçònica per mantenir únicament els estris de mesura, que prenen una nova disposició, eliminant qualsevol al·lusió a la divinitat, l’espiritualitat i la cosmogonia.

A Espanya, cada reial acadèmia es distingeix amb una medalla que emmar-

COAATT

L’escut

ca els símbols propis de cada disciplina amb una branca de llorer i una de roure enllaçades per les tijes i coronades amb una corona imperial, símbols de la nova dignitat de les ciències aplicades.

Les branques de llorer i roure: Enmarcant l’escut dins un cercle simbòlic, són un element recurrent de l’emblemàtica institucional, el seu significat, en general és el de ‘victòria’ i ‘força’ en els seus sentits més amplis de permanència, rigor i autoritat, però també d’obediència i respecte a aquests principis.

La corona imperial Tancant el cercle dibuixat per les branques, ocupa el lloc privilegiat a la capçalera de l’escut, supeditant la resta d’elements a la dignitat reial que ordena i acull la professió mitjançant les acadèmies.

L’ESCUT DELS ARQUITECTES: TRADICIÓ I ACTUALITAT La professió d’aparellador o arquitecte tècnic ha passat per múltiples denominacions (des dels mestres d’obres als futurs enginyers en edificació) i ha hagut de lluitar pel reconeixement de les seves atribucions i per la desvinculació acadèmica i professional de l’arquitectura superior, ja que durant el S.XIX i la primera meitat del S.XX, l’ensenyament de l’arquitectura tècnica s’impartia a les aules d’arquitectura superior, als vespres, i com una titulació secundària o menor.

A partir del 1951, i lligat a la recuperació econòmica del país després de la postguerra, es dóna un nou impuls als estudis tècnics per tal de donar resposta a les necessitats de tècnics professionals que participin dels plans de desenvolupament econòmics del país. Es regulen les escoles tècniques amb els seus plans d’estudis específics, però no és fins el 1970 que l’arquitectura tècnica esdevé titulació universitària de primer cicle, impartida a les escoles universitàries.

Amb aquesta regulació, la professió recupera la seva independència llargament reivindicada i precedida per la creació dels primers col·legis professionals en la dècada dels quaranta, els quals ja havíen adoptat l’escut professional tal i com el coneixem i que ha esdevingut el símbol de la professió en reconeixement de la llarga trajectòria viscuda.

Posteriorment, amb el desenvolupament dels col·legis més enllà de les competències purament professionals i administratives, i els terrenys guanyats en els àmbits cultural, personal, social, etc., han donat lloc a que alguns col·legis adoptéssin distintius institucionals -logos- que els representen com a entitat, sense deixar mai del tot d’usar l’escut professional.

Alexandra Fortuny Redacció TAG

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 48 ]

BIBLIOGRAFIA Chevalier, Jean (dir.). Diccionario de los símbolos. Barcelona : Herder, 2003. ISBN: 84-254-1514-4 Fargas, Albert. Diccionari de la Francmaçoneria. Barcelona : Edicions 62, 2001. ISBN: 84-297-4929-4 Gonzalez Velayos, Eduardo. Aparejadores : breve historia de una larga profesión. Madrid : Consejo General de Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, DL 1979 Izquierdo García, Pilar. Historia de los Aparejadores y Arquitectos técnicos. Madrid: Dykinson, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid, 2005. ISBN 84-9772-607-3 Jordà i Fernàndez, Antoni. Aparelladors i arquitectes tècnics de Tarragona : 50 anys de col·legi. Tarragona : Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, 1991.

ISBN: 84-404-9112-3 Las Reales Academias del Instituto de España; [autores, Joaquín Calvo Sotelo ... (et al.)] ; [Consorcio para la Organización de Madrid Capital Europea de la Cultura 1992, Instituto de España]. Madrid : Alianza, 1992. ISBN: 84-206-9089-9 FONTS Escuts del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, obtinguts de: Actes col·legials: 1940/2005 Publicacions col·legials 1980/1995

Assessoria

COAATT,

una passejada per la història

L

a celebració dels 75 anys d’història, sigui quin sigui el fet que es commemora, constitueix, a més d’un record, un autèntic acte de justícia. Estem celebrant les noces de platí del nostre col·lectiu. Aquest fet, crec que és extraordinari.

Mirar enrere de vegades ens omple de nostàlgia, però en aquest cas, sobretot, ens ha d’omplir d’orgull perquè constatem que venim de lluny, perquè la història no s’improvisa, sinó que es fa de mica en mica, com un mosaic romà que es va fent pedreta a pedreta, fins aconseguir un conjunt harmoniós que gratament sorprèn a tots.

Des de l’any 1940, data de la creació o naixement del COAATT, fins ara, han passat moltes coses.

La prehistòria dels temps de la professió comença el 16 de juliol del 1935, data en què el Ministerio de Instrucción y Bellas Artes publica a la Gaceta de Madrid, el Decret de regulació de les atribucions de “la carrera de Aparejador”. En aquest Decret s’atribueix als aparelladors la tímida condició de “ayudantes técnicos en las obras de arquitectura”.

El temps, la preparació acadèmica i l’experiència pràctica dels anys d’exercici van anant consolidant posicions, reafirmant les atribucions i les competències professionals, fins que el 11 de febrer de 1971 el Ministerio de la Vivienda crea la nova figura de l’Arquitecte Tècnic i regula la seva activitat professional. Aquest va ser un important pas per la consolidació professional que finalment culmina amb la Llei 12/1986 de 1 d’abril “sobre atribuciones profesionales de los Arquitectos e Ingenieros Técnicos”. En el preàmbul de la Llei es justifica la seva promulgació per la necessitat del reconeixement de les facultats que li són pròpies, fent constar “su consolidación y la potenciación de su ejercicio independiente, sin restricciones artificiosas o injustificadas”. Per tant estem ja lluny de la definició que abans hem comentat feta l’any 1935 quan es parlava d’“ayudantes técnicos en las obras de arquitectura”.

Aquest va ser un gran pas endavant. L’any 1971, que es quan jo personalment em vaig implicar amb el Col·legi, recordo com si fos ara la satisfacció del secretari del Col·legi d’aquella època quan em va dir, “ara ja som arquitectes”.

Està clar que l’afirmació no era del tot exacta, però sí que venia a proclamar un recolzament legal molt important. A més, els Plans d’estudis de les Escoles Universitàries a partir d’aquesta data es van adequar a les noves circumstàncies.

El següent i definitiu pas era la consolidació de tot plegat amb la nova titulació d’Enginyer de l’Edificació, però en aquest cas, la lluita corporativa d’altres col·lectius professionals han dificultat i han aigualit la seva proclamació amb la interposició de recursos i l’obtenció de sentències contradictòries que qüestionen la plenitud de la nova titulació acadèmica.

Tag

COAATT

Això no obstant, el que sí és cert és que aquesta professió ha anat afermant-se cada cop més i només cal examinar la Llei 38/1999, d’Ordenació de l’Edificació, per veure la importància que té en l’actualitat.

Noves disposicions en matèria de Prevenció de Riscos Laborals, de solidesa, d’habitabilitat, de suficiència energètica, de verificació i intervenció obligada en les documentacions oficials d’acabament de les obres, en els Programes de Control de Qualitat, etc., han anat perfilant les noves característiques de l’arquitecte tècnic, configurant-lo com un professional de pes àmpliament qualificat.

Aquesta importància i reconeixement s’ha anat assolint poc a poc i gràcies a la intervenció del COAATT que, a més de la seva figura purament institucional i d’interlocutor davant de la resta de les Administracions, ha tingut, des de la seva creació l’any 1940, un paper fonamental de suport en tots els aspectes necessaris pels seus membres, convertint-se en una veritable empresa de serveis, sent un potenciador de les seves qualitats, intervenint molt activament en la formació post-graduada, en la creació del Centre d’Estudis de l’Edificació de Tarragona, la creació del Laboratori d’Assaigs l’any 1980, així com la creació d’un Servei d’Inspecció de les obres. També he de destacar per la seva ressonància l’organització del Premis de caràcter tècnic Vèrtex i el Premi Xamfrà de caràcter cultural, així com la promoció i edició de les obres que foren premiades assumint així, un paper de dinamitzador social.

El Col·legi neix el dia 1 d’agost de l’any 1940 com a Colegio Oficial de Aparejadores de la Provincia de Tarragona i queda dissolt per l´acord de la Junta de Govern del 7 de gener de l´any 1941 passant a formar part com a Delegació del Col·legi de Catalunya i Balears, fins que el dia 1 de gener de l’any 1969 es constitueix com a Col·legi Provincial de Tarragona i independent amb plena personalitat.

Durant aquest llarg trajecte, en el qual el COAATT ha anat realitzant les tasques de defensa professional, moltes persones que estaven plenament vinculades tant amb la professió com amb el mateix Col·legi ens han deixat per sempre, però el seu record perdura perquè sense la seva decidida intervenció, dedicació i entusiasme, aquest Col·legi no seria el mateix.

Per tant, ara que celebrem els 75 anys del COAATT també es el moment de fer un clar memorial a tots els Aparelladors i Arquitectes Tècnics que han format part d’aquesta gran família i que gràcies al seu esforç han fet possible que els nous Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació disposin ara d’una pista ben sòlida que els permet poder enlairar-se amb tota seguretat, per exercir dignament una professió imprescindible i de futur.

Un Futur avalat per 75 anys d’història.

Avui estem d’enhorabona i ens hem de felicitar per aquestes noces de platí.

F. Xavier Escudé i Nolla

2n quadrimestre 2015 [ 49 ]

Lletrat-assessor

COAATT

La revista

RECULL TAG Construccions tipogràfiques i culturals

L

a revista TAG —tal com la veiem ara— és, en certa manera, la companya del butlletí Enllaç i la successora d’altres publicacions del Col·legi en format revista i/o llibre: Butlletí, Escaire, Àbac, Quaderns Tècnics, Manuales Profesionales i d’altres.

La denominació o naming TAG va ser creat per l’aparellador i escriptor Aleix Cort i el número 1 va ser el de maig-juny de 1983. Des de l’any 2000, que es va fer càrrec l’equip de Nou Silva Equips i un consell de redacció del propi COAATT, ha sortit sempre de manera periòdica i es pot llegir en paper o consultar per internet.

La seva distribució arriba als professionals, a les entitats públiques, a les universitats i a les biblioteques i centres de documentació.

Pel que fa a continguts, ha alternat temes tècnics i culturals, entrevistes a persones de l’administració pública i del món privat o associatiu, estadístiques de la construcció, articles de divulgació i

ag

2n quadrimestre 2015 Any XX núm 74-75 Preu: 3 €

Portada de la revista 75, amb l’esgrafiat de Marià Casas a una paret de la seu del COAATT

d’opinió, anàlisis jurídiques, exposició de nous materials, investigacions sobre el patrimoni. Sempre, amb la construcció i la seva relació amb la societat i el territori com a màxim objectiu.

Pel que fa a l’aspecte formal, les portades sempre han destacat un element o un edifici d’aquestes comarques vell o nou però de valor. En tipografia, destaquen els tipus de lletra geomètrica Futura, Bauhaus, Avantgarde i Rotis Sans Serif.

Cap número no és igual i en totes s’ha treballat de valent, esforç que s’ha vist reconegut en la consulta —i no només dels aparelladors i persones de la construcció— i en el seu prestigi com a publicació regular (la majoria de revistes d’altres col·lectius només es queden en els primers números.

Per ampliar informació de l’origen d’aquesta i d’altres publicacions del Col·legi, consultar el número 50 (3r trimestre de 2008)

PRODUCCIÓ REVISTA MAQUETACIÓ

DISSENY GRÀFIC

PREIMPRESSIÓ

IMPRESSIÓ

PUBLICITAT DIFUSIÓ WEB TEXTOS I IMATGES

Revisió per:

RECEPCIÓ ORIGINALS

DISTRIBUCIÓ REVISTES

CORRECCIÓ

Consell de Redacció + Equip de producció + Junta COAATT

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 50 ]

La revista TAG 73 (4t quadrimestre 2014)

L’entrevista als alcaldes de Tarragona, Reus i Montblanc Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 2n semestre 2014 L’entrevista: Joan Martí Pla, alcalde de Perafort. Òscar Ramírez Fundació Tarragona Unida: Accessibilitat, llei 13/2014. Lluís Roig Actualitat: Recreacions 3D. Digivision Cultura: Maties Solé: artista, restaurador i museòleg. Josep M. Grau i Pujol Activitat col·legial: El projecte que dóna vida de nou a la Mussara Eficiència Energètica. Eficiencia energética y edificación. Mª José Arcas Espuña Patrimoni: La Casa de l’Ermità.

El Museu del Vermut.

Arquitectura modernista de Reus (9). Josep M. Buqueras.

El Col·legi: Un projecte per a dues ciutats: Tarragona i Tàrraco. Julio Baixauli Assessoria: La qualitat té un preu. Xavier Escudé

TAG 72 (3r quadrimestre 2014)

L’entrevista: Joan Aregio, Secretari d’Ocupació de la Generalitat. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 2n trimestre 2014.

Fundació Tarragona Unida: Accés a edificis públics. Lluís Roig Projecte de cooperació al Nepal Construcció: Entrevista a José Osuna, president de FEGCO. Òscar Ramírez Eficiència energètica: Rehabilitació i energia.

Bioconstrucció Patrimoni: Centre Tarraconense el Seminari.

Arquitectura Modernista de Reus (VIII).

Josep M. Buqueras.

Activitat col·legial: Exposició d’art de Xavi Pino. Leonardo Escoda

Arquitectura Modernista de Reus (VII). Josep M. Buqueras Activitat col·legial: Exposició de Sílvia González

Tag

TAG 69 (3r quadrimestre 2013)

TAG 70 (1r quadrimestre 2014)

TAG 71 (2n quadrimestre 2014)

L’entrevista: Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya. Manuel Rivera i Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 4t trimestre 2013 i 1r trimestre 2014 Ciutats accessibles: Turisme accessible i atenció al públic amb discapacitat i altres necessitats diverses. Lluís Roig Responsabilitat i aspecte legislatiu de l’accessibilitat. Lluís Roig Reforma de la plaça de l’Església de Bonavista. Raquel Casals Eficiència energètica: L’edifici 112 de Reus.

Daniel Fabregat Solar Decathlon Europe 2014. Équipe VIAUJI Assessoria: La LOPD. Eva Alonso Rodríguez Pèrits judicials Arquitectura: 1r Premi Fundació Alejandro de la Sota Patrimoni: Un passeig pel Montsant, la muntanya beneida. Manuel Rivera

COAATT

Jocs Mediterranis Tarragona 2017: Entrevista a Javier Villamayor, teniente de alcalde de Tarragona. Manuel Rivera Ciutats intel·ligents: Smart City: repensando el mundo desde la ciudad. Santiago Castellà Más allá de la moda, una Sociedad Smart.

Armand Bogaarts Ciutats accessibles: Smart Accessibility City.

Lluís Roig Diagnosi general de l’accessibilitat a l’entorn urbà. Lluís Roig Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 3r trimestre 2013 La professió: Entrevista a Jordi Sanuy. Direcció de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

De quan hi havia fissures i no esquerdes. Enric Casanovas El valor de la prueba pericial. F. Xavier Escudé Territori: El Camp de Tarragona, noves perspectives, antics frens. Joan Jaume Iniesta Patrimoni: Entrevista a Imma Teixell, arqueòloga municipal de Tarragona.

Manuel Rivera Arquitectura Modernista de Reus (VI). Josep M. Buqueras Espai al temps: El bergantí Paquete de Tarragona (1850). Josep M. Buqueras Activitat col·legial: Exposició de Roberto Martí i Pere Mora. Josep M. Sanet i Jové Campanya de Nadal de la Fundació Tarragona Unida.

2n quadrimestre 2015 [ 51 ]

L’entrevista: Pere Granados, alcalde de Salou. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 1r i 2n trimestre 2013 Certificació energètica: Jornada Consells SAACU: L’eficiència energètica del habitatges La professió: Les ITE’s i la bona medecina.

Enric Casanovas ACCESSIBILITAT: Encaminats a assolir un millor grau d’accessibilitat als edificis públics. Lluís Roig Urbanisme: Arquitectura a Altafulla i Torredembarra (1950-2010). Manuel Rivera Sostenibilitat: Els cops del mercat al medi ambient. Txiqui López Patrimoni: Furgar i restaurar la història.

Manuel Rivera Arquitectura Modernista de Reus (V). Josep M. Buqueras Espai al temps: Els Mallol (i II). Josep M. Sanet Activitat col·legial: Exposicions de Vicky Roldán i Adrià Vernet

TAG 68 (2n quadrimestre 2013)

COAATT

La revista

L’entrevista: Mercè Dalmau, alcaldessa de Cambrils. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 4t trimestre 2012 La professió: ITE a les comarques de Tarragona 2012/13. Ramón Rebollo ITE: Una nova visió de la Inspecció Tècnica d’Edificis. Jordi Sanuy Aguilar Actualitat: Nou edifici de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet Consells SAACU: Humitats als Edificis Activitat col·legial: Exposició: Miquel Borràs Molledo. Leonardo Escoda Planificació estratègica: Tarragona, una ciudad inteligente del Mediterráneo. Santiago Castellà Accessibilitat: Guia de Valls, Accessible Oci Fundació Tarragona Unida: Itineraris i espais practicables, una accessibilitat de 2n nivell. Lluís Roig En construcció: Torres Catalunya Espai al temps: Els Mallol (I). Josep M. Sanet Patrimoni: Arquitectura Modernista de Reus (IV). Josep M. Buqueras

Exposició “Conjuncions de Dalmau-Mora-Salvat. Josep Vicens i Planagumà Patrimoni: El valor de la Cultura. Elena Arranz Arquitectura Modernista de Reus (III). Josep M. Buqueras Subconstruccions. Criptopòrtics. Benjamí Català Espai al temps: Pilots de la marina mercant de Tarragona (i III). Josep M. Sanet

TAG 66 (3r quadrimestre 2012)

TAG 67 (1r quadrimestre 2013)

L’entrevista: Carles Pellicer, alcalde de Reus. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 3r trimestre 2012 La professió: Jornada de Responsabilitat Civil Urbanisme: La gestió territorial de la sostenibilitat al Camp de Tarragona. Lorena Beas Secall, Joan Jaume Iniesta Girona Actualitat: Solar Decathlon Europa 2012. M. Carme Canals Salas Bioconstrucció: Can Cargolí. Un espai per a la transformació ecosocial. Álvaro Pérez Otín Activitat col·legial: Campanya de Nadal de la Fundació Tarragona Unida.

TAG 65 (2n quadrimestre 2012)

L’entrevista : Roc Muñoz, alcalde de la Canonja Assessoria jurídica: Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació. F. Xavier Escudé Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 2n trimestre 2012 Fundació Tarragona Unida: Diario de un viaje de cooperación. José Luis Hernández Osma Urbanisme: Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme. Guillem Carrera Rey, Meritxell Anglès Bru Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge. La Inspecció Tècnica dels Edificis Activitat col·legial: Un llibre sobre els estudis d’Aparellador Exposició de Miquel Paton. Ramon Rosales Sostenibilitat: Energia 3.0 Espai al temps: Pilots de la marina mercant de Tarragona (II). Josep M. Sanet Pàgs. 32-33 Patrimoni: Arquitectura Modernista de Reus (II). Josep M. Buqueras

Tag

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 1r trimestre 2012 Consejo General de la Arquitectura Técnica de España: Entrevista: Jose Antonio Otero, presidente Rehabilitació patrimonial: Tipologia i normativa d’aplicació als béns patrimonials.

Jacqueline Pacheco Rodríguez La professió: Rellançament de la professió Control de qualitat: Els E.N.D. (Ensayos No Destructivos). Cipriano Becerra Cabrerizo Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge Activitat col·legial: Exposició de Roberto Martí Actualitat: VII Mostra d’arquitectura del Camp de Tarragona. Marià Casas Hierro Fundació Tarragona Unida: Accessibilitat universal Espai al temps: Pilots de la marina mercant de Tarragona (I). Josep M. Sanet Patrimoni: Arquitectura Modernista de Reus (I). Josep M. Buqueras

L’entrevista: Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 4t trimestre 2011 Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge. Fernando de Valdivia González Activitat col·legial: Blanc. Matemàtic - Art: Geometria de les estructures laberíntiques. Joan Antoni Blanc Actualitat: Plans d’Autoprotecció (PAU).

Normativa Telecomunicaciones. David Ferré Gutiérrez El sistema de producción Toyota. Juan Felipe Pons Achell Seguretat: Coordinador de Seguridad en ejecución de obra. José A. Ferrando Morellón Fundació Tarragona Unida: Projecte de cooperació a Dhuskun (Nepal).

Campanya de Nadal infantil.

Patrimoni: Arquitectura Modernista (14).

Josep M. Buqueras Espai al temps: El Gremi de Navegants de Tarragona (II). Josep M. Sanet

TAG 63 (4t trimestre 2011)

TAG 64 (1r trimestre 2012)

2n quadrimestre 2015 [ 52 ]

L’entrevista: Cèsar Puig, director de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Tarragona. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 3r trimestre 2011 Sostenibilitat: Crisi econòmica, una oportunitat per a un model urbà més sostenible.

Joan Jaume Iniesta Girona La professió: Consell Català de Col·legis Urbanisme: La Tabacalera Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge Actualitat: El nou Teatre Tarragona. Ramon Rovira i Roca

La revista Crisi i bombolla (2000-2009). Enric Suárez Soler Fundació Tarragona Unida Patrimoni: Arquitectura Modernista (13b).

Josep M. Buqueras Llaurades. Benjamí Català Benach Espai al temps: El Gremi de Navegants de Tarragona. Josep M. Sanet La filosofia medieval (1). Antoni Bladè i recha

TAG 61 (2n trimestre 2011)

TAG 62 (3r trimestre 2011)

L’entrevista: Joaquim Nin, delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 2n trimestre 2011 Els nostre Col·legi: Julio Baixauli, escollit com a president dels aparelladors Control de qualitat: L’arquitecte tècnic davant el nou reglament de productes de construcció europeu. Javier Parras Simón Activitat col·legial: Sopar de Germanor.

Novel·la de Ramón Valls Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge Urbanisme: El Tecnoparc de Reus.

El Parc de la Torre d’en Dolça (2). Josep M. Rofes i Sans Assessoria fiscal i jurídica: Fiscalidad de la afectación y uso del vehículo. Gabriel Porras Garcia Interpretació de l’estadística. F. Xavier Escudé i Nolla Patrimoni: Arquitectura Modernista (13).

Josep M. Buqueras

Jornada ITE: Entrevista amb Carles Sala, secretari d’Habitatge de la Generalitat.

Gemma Monreal Jornada sobre la ITE Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la construcció. 1er trimestre 2011 Els nostres col·legiats: Jaume Plana, més de quaranta anys de professió.

Llibre de Josep M. Sanet Urbanisme: El Parc de la Torre d’en Dolça, a Vila-seca. Josep M. Rofes Activitat col·legial: Visita al temple de la Sagrada Família. Jordi Bonet Armengol Visita al Centre 112, a Reus.

Espai al temps: D’una goleta negrera, 1834.

Josep M. Sanet Assessoria jurídica: Necessitat d’adaptació a les noves circumstàncies. Francesc X. Escudé Publicacions: Llibres sobre la construcció clàssica i del gòtic. Antoni Bladé Patrimoni: Arquitectura Modernista (12).

Josep M. Buqueras

L’entrevista: Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus. Albert Bonet Pérez Gabinet tècnic: Dades de síntesi, 4t trimestre 2010 La professió: Decret d’Inspecció Tècnica dels Edificis Arquitectura i paisatgisme: Disseny d’un espai verd: plaça edifici President. Belén Mutlló Pamies Actualitat: Rally fotográfico: el Modernismo.

Carlos Zornoza de Solinís El sector de la construcció a Europa Rehabilitació: Tècniques d’escalada per a la reparació i manteniment de les façanes Art: Estudi històric-artístic de la Catedral de Tarragona. F. Xavier Llorens Gual Espai al temps: Navegació depredadora al 1r terç del segle dinou. Josep M. Sanet Assessoria jurídica: El visat col·legial i la delegació de l’Administració. F. Xavier Escudé Patrimoni: La simbòlica medieval (2). Antoni Bladé Recha Arquitectura modernista (11). Josep M. Buqueras Cisternes romanes. Benjamí Català

TAG 59 (4t trimestre 2010)

TAG 60 (1r trimestre 2011) Reportatge: El Corte Inglés a Tarragona: un model constructiu Accessibilitat: El sistema normatiu per a la promoció de l’accessibilitat. Lluís Roig Gabinet tècnic: Dades de síntesi, 3r trimestre 2010 Assessoria jurídica: El visat obligatori, voluntari i el convenient. F. Xavier Escudé Nolla Actualitat: A la recerca del Temple d’August.

Josep Macias Solé, Andreu Muñoz Melgar, Imma Teixell Navarro Territori: El turisme patrimonial un nou impuls pel Camp de Tarragona. Joan J. Iniesta Cultura: Construir els ex-libris. Marià Casas

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 53 ]

COAATT

Espai al temps: Els corsaris colombians. Josep M. Sanet Patrimoni: Com cau una casa. Benjamí Català La simbólica medieval. Antoni Bladé Recha Arquitectura modernista (10). Josep M. Buqueras Un escultor reusenc. Ramon Ribera Gasol

TAG 58 (3r trimestre 2010)

L’entrevista: Jordi Navarro, director d’Adigsa i representat d’Habitatge de la Generalitat a Tarragona. Víctor Navarro Remesal La professió: Sobre el visat i la posició col·legial. Julio Baixauli Cullaré Un instrument de garantia. F. Xavier Escudé Homenatge als aparelladors amb 50 i 25 anys de servei.

Gabinet tècnic: Dades de síntesi, 1r tri- 2010.

La rehabilitació.

Activitat col·legial: Taula rodona amb els tècnics d’ens locals i comarcals.

J. Cabezas Rectoret, fotògraf.

Dues grans obres de recuperació a Vila-seca.

Antoni Gelabert: un xilògraf excel·lent. Marià Casas Hierro Viatges: El terratrèmol del 27 a Xile. Josep M. Serramià Fonol Acerca del terremoto en Chile. Juan E. Rodríguez Álvarez Espai al temps: Travessies perilloses. Josep M. Sanet Dades inèdites sobre la gent de mar.

Patrimoni: Jocs i joguines a l’antiguitat. Benjamí Català Arquitectura modernista (9). Josep M. Buqueras Les portes ferrades.

Sostenibilitat: Nueva directiva europea de eficiencia energética. José Manuel Domínguez Cardeira

COAATT

La revista

TAG 57 (2n trimestre 2010)

L’entrevista: Francesc Xavier Grau, rector de la URV Gabinet tècnic: Construcció industrialitzada Sostenibilitat: Proyecto Gaia (VI y VII) Luis de Garrido Rehabilitació: La restauració del Castell de Vila-seca (4). Rubén Heras Tuset, Miquel Orellana Gavaldà Formació: Espai europeu d’educació superior Activitat col·legial: Valoritzar Tarragona Viatges: Pujada a l’Aconcagua Espai al temps: Règim econòmic d’un bergantí-goleta transatlàntic. Josep M. Sanet Publicacions: Manual professionals Patrimoni: Raspall, l’arquitecte compromès amb els teatres. Amador Álvarez González El ferro forjat de Poblet (II). Antoni Carreras Casanovas Pobles i llogarrets abandonats. Benjamí Català Arquitectura modernista (8). Josep M. Buqueras

TAG 56 (1r trimestre 2010)

Gabinet tècnic: Dades de síntesi del sector Sostenibilitat: Proyecto Gaia (V). Luis de Garrido Enginyeria: Domótica e inmótica, una apuesta de presente Normativa: Principales novedades del nuevo reglamento técnico de gas. Enrique García, José M. Domínguez Activitat col·legial: Mostra fotogràfica. Josep M. Ribas Prous La professió: Per què el seu tècnic de capçalera?

Espai al temps: Nissagues marineres setcentistes (i IV). Josep M. Sanet Patrimoni: Vauban i els margeters bisbalencs. Benjamí Català Arquitectura modernista a Tarragona (7).

Josep M. Buqueras El ferro forjat de Poblet (I). Antoni Carreras Casanovas Assessoria jurídica: Malus. F. Xavier Escudé

TAG 55 (4t trimestre 2009)

L’entrevista: Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat Sostenibilitat: Proyecto Gaia (III) Luis de Garrido Programa Europeu GreenBuilding Assessoria jurídica: L’hora de la veritat. F. Xavier Escudé Assaig: Una nova arquitectura per al tercer mil·lenni. Manuel Rivera Accessibilitat: Model de detecció de barreres.

Lluís Roig Rehabilitació: La restauració del Castell de Vila-seca (3). Rubén Heras, Miquel Orellana Formigó armat per restaurar. Mariana Esponda Cascajares Patrimoni: Arquitectura modernista a Tarragona (6). Josep M. Buqueras “La tradició”. Una obra de l’escultor Agustí

Tag

Querol. Ramon Ribera Gasol Espai al temps: Nissagues marineres setcentistes (3). Josep M. Sanet

TAG 54 (3r trimestre 2009)

Activitat col·legial: Guia d’accessibilitat de Cambrils.

Assessoria jurídica: Actuacions professionals per encàrrec de les Administracions Públiques. F. Xavier Escudé Actualitat: Construmat, saló internacional de la construcció.

Transposición de la Directiva de Servicios y Ley Ómnibus Sostenibilitat: Proyecto Gaia (II). Luis de Garrido Rehabilitació: La restauració del Castell de Vila-seca (2). Rubén Heras Tuset, Miquel Orellana Gavaldà Laboratori d’assaigs: Acústica a l’edificació.

Lluís Comes Patrimoni: Arquitectura modernista a Tarragona (5). Josep M. Buqueras Espai al temps: El Gòtic (3). Antoni Bladé Nissagues marineres setcentistes (2). Josep M. Sanet

TAG 53 (2n trimestre 2009)

2n quadrimestre 2015 [ 54 ]

L’entrevista: Joaquim Margalef, director de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a Tarragona. Òscar Ramírez Assessoria jurídica: Renuncia Professional. F. Xavier Escudé Gabinet tècnic: Dades del sector a les comarques de Tarragona ‘08 Sostenibilitat: Entrevista a Margarita de Luxán.

Proyecto Gaia. Luis de Garrido Territori: El mapa mental, una visió qualitativa de l’espai urbà. Joan Jaume Iniesta Girona Rehabilitació: La restauració del Castell de Vila-seca. Rubén Heras, Miquel Orellana Patrimoni: L’evolució històrica de l’espai de la Catedral de Tarragona. Josep M. Macias, Joan J. Menchón, Andreu Muñoz, Immaculada Teixell Arquitectura modernista (4). Josep M. Buqueras Teules romanes. Benjamí Català Espai al temps: Nissagues marineres tarragonines setcentistes (1). Josep M. Sanet El Gòtic (2). Antoni Bladé

TAG 52 (1r trimestre 2009)

L’entrevista: Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalita. Josep M. Blasco Habitatge: XII Jornada monogràfica sobre habitatge Assessoria jurídica: Dictàmens pericials. F. Xavier Escudé Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (3). Antoni Civit Calleja Rehabilitació.

Sostenibilitat: El COAATT y la sostenibilidad.

José Luis Hernández Osma Construcció residencial industralitzada.

Montse Pujol Torrent Construcción prefabricada. Luis de Garrido Actualitat: Fons d’Inversió Local

La revista Patrimoni: Estudis històrics i rehabilitació.

Arquitectura modernista (3). Josep M. Buqueras Torres i masos. Benjamí Català Informàtica: Xarxes socials. Marcel Ramírez Cultura: Anar fent memòria (8). Marià Casas Hierro Espai al temps: El Gòtic. Antoni Bladé Alguns reusencs i el transport marítim. Josep M. Sanet

TAG 50 (3r trimestre 2008)

TAG 51 (4t trimestre 2008)

L’entrevista: Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona. Josep M. Blasco Habitatge: La nova conjuntura de l’habitatge.

Ajuts a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

El servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona.

Assessoria jurídica: Actuacions protectores. F. Xavier Escudé Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (2). Antoni Civit Calleja Patrimoni: Arquitectura modernista (2). Josep M. Buqueras Bastides. Benjamí Català Construcció i art: Casa Casanoves. Ramon Ribera Gassol Espai al temps: La construcció romana (18).

Antoni Bladé Els patrons de tràfic de Tarragona i la Guerra gran (1793-1795). Josep M. Sanet Inici de la Guerra del francès. Salvador-J. Rovira i Gómez

Els presidents: Julio Baixauli i Joan Prous 50 números del TAG. José Antonio Otero TAG 50 números de la revista del COAATT. Josep Beltran Per molts anys! Aleix Cort Fa 15 anys. Marcel Ramírez i Vives TAG de l’1 al 50 i del 50 a l’1. Gabinet Tècnic del COAATT Hem perdut 30 anys? Marià Casas Hierro 50 TAG Per què i què més? Josep M. Buqueras Bach La transformació de les professions. F. Xavier Escudé i Nolla Els cinquanta i un noms propis. Un nou disseny. Les portades: Misteri i evolució Territori: Aprovat el Pla territorial del Camp de Tarragona. / La metropolització del Camp de Tarragona. Joan Jaume Iniesta Patrimoni: Arquitectura modernista de Tarragona (1885-1920). Josep M. Buqueras Espai al temps: El gravat del Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira i Gómez Noves aportacions sobre els mestres d’aixa i calafats. Josep M. Sanet Les obres per a l’abastament d’aigües: Reus, segle XIX. Daniel Piñol

TAG 49 (2n trimestre 2008)

Tag

L’entrevista: Jordi Sánchez, president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Habitatge nou a Catalunya 2002-07 Territori: El Pla Estratègic del Camp. Adolf Quetcuti Activitat col·legial: Els agents de l’edificació i el CTE. Expo Zaragoza 2008 Assessoria jurídica: La usucapió de les servituds de desguàs, de pas i llum i vistes. F. Xavier Escudé i Nolla Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (1). Antoni Civit i Calleja Seguretat laboral: La Ley de Subcontratación. Ángel Cubo Mayo Construcció: L’art de la rehabilitació. Lluís Borràs Calvo Fundació Tarragona Unida: Concurs de dibuix: Ajudem la gent més propera Informàtica: L’administració electrònica. Xavier Jiménez, Pablo Fdez. de Caleya Espai al temps: La construcció romana (17).

Antoni Bladé Cultura: Anar fent memòria (6): Com un ou a una castanya. Marià Casas Hierro

COAATT

Espai al temps: Capitans de la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i jové L’ermita de la Roca a Mont-roig i la Guerra del Francès. Salvador-J. Rovira i Gómez Assessoria jurídica: In memoriam Francesc Alsina i Vinyeta. F. Xavier Escudé i Nolla Xarxa i sistemes: Proyecto INCANAC. José Luis Hernández Osma Gabinet tècnic: Aqüeductes romans. Benjamí català Benach Extracte del DB HR. Protecció enfront del soroll Cultura: Anar fent memòria (5): Los 7 machos. Marià Casas Hierro Activitat col·legial: Viatge a Copenhaguen.

Pere Socías Julbe Nou Manual Professional

TAG 47 (4t trimestre 2007)

TAG 48 (1r trimestre 2008)

L’entrevista: Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona Julio Baixauli, president del COAATT. Òscar Ramírez Entrevista a Julio Baixauli, President del COAATT Informàtica: Certificat digital idCAT Patrimoni: Arquitectura moderna de Tarragona (1880-1960). Josep M. Buqueras.

Marques de picapedrer i la construcció del dormitori dels monjos del Monestir de Poblet. M. Rosa Barbarà i Jordi Portal Liaño Laboratori d’assaigs: Assajos no destructius del formigó mitjançant ultrasons. Robert Garcia Garcia

2n quadrimestre 2015 [ 55 ]

L’entrevista: Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Jordi Martínez Caro Gabinet tècnic: Construcció d’obra nova a Tarragona (gener-juny 07).

La construcció romana. Antoni Bladé Activitat col·legial: Contribució solar fotovoltaica Seguretat: El coordinador de seguridad. Ángel Cubo Mayo Informàtica: Las nuevas amenazas de Internet (2). Marcel Ramírez Espai al temps: El Pou Franquès. Josep M. Recasens i Comes Aniversari de la mort d’Antoni de Martí Franquès. Salvador-J. Rovira Gómez Uns mercaders de Tarragona. Josep M. Sanet Documentació marítima del port de Salou.

Josep M. Grau Pujol Patrimoni: Interior del Pretori a mitjan del segle XIX. Benjamí Català Benach Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas Assessoría jurídica: Delictes contra l’ordenació del territori. F. Xavier Escudé i Nolla

COAATT

La revista

TAG 46 (juny 2007)

Espai al temps: Un exemple de reialista pur.

Salvador-J. Rovira Gómez Despeses de manteniment de l’església Prioral. Daniel Piñol Alabart Opinió: Dret de tanteig i retracte. Francesc Díez Ral Patrimoni: Pedreres de l’antiguitat. Benjamí Català Benach Laboratori: Geotècnia. CITAM Urbanisme: Oportunitat històrica per canviar de xip. Jordi Sánchez i Solsona La ciutat sostenible. Anna Ballesteros Ferrandis, Joan Jaume Iniesta Girona Assessoria jurídica: Les edificacions en sòl aliè. F. Xavier Escudé i Nolla La construcció romana. Antoni Bladé Gabinet tècnic: Dades de la construcció a Tarragona 2006-07.

Legislació: Especulació del sòl i dret de l’habitatge. Jordi Samper Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas Activitat col·legial Itarq: Viatge a Berlín. Pere Socías Julbe La nova junta Informàtica: Las nuevas amenazas de Internet. Marcel Ramírez

L’entrevista: Andreu Muñoz, president del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya Espai al temps: Els barons de la Torre d’en Dolça. Salvador-J. Rovira Gómez Dos capitans de la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i Jové La Laboral, 50 anys. Josep Maria Buqueras Informàtica: El Firewall de Windows XP. Jaume Cabré El col·legi: Ampliació i reforma de la seu col· legial a Tarragona. José Luis Hernández Osma Entrevista a Julio Baixauli, president del COAATT Activitats col·legials: Exposició Tarragona Accessible Legislació: Análisis de la Ley de Subcontratación en el sector de la construcción.

Yolanda Fernández Gabinet tècnic: L’habitatge nou a les comarques de Tarragona.

La construcció romana. Antoni Bladé Assessoria jurídica: “¿Gatillo fácil o legítima defensa?”. F. Xavier Escudé i Nolla Urbanisme: La funció del nucli històric en la ciutat mediterrània actual. Anna Ballesteros Ferrandis, Joan Jaume Inhiesta Girona Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas

Jordi Sánchez i Solsona Espai al temps: Els Verderol vuitcentistes.

Salvador-J. Rovira Gómez Laboratori: Geotècnia Laboratorio. CITAM Gabinet Tècnic: La construcció romana (13).

Antoni Bladé Seguretat: La sinistralitat a les obres. Míriam Ferrer Fernández Assessoria jurídica: Debemos condenar y condenamos... F. Xavier Escudé i Nolla Estadística: L’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del COAATT Informàtica: El misterioso archivosvchost. exe.

Patrimoni: L’ofici de picapedrer a Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño Opus vittatum a Tarragona. Benjamí Català Benach

L’entrevista: M. Lluïsa Expósito, consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona. Albert Bonet Cultura: Anar fent memòria de la professió.

Marià Casas Hierro Corporació: L’escut de la professió. Alexandra Fortuny Espai al temps: La vida privada a Reus, a l’Edat Mitjana. Daniel Piñol Alabart Urbanisme: Logis Penedès: jo m’hi apunto.

Tag

TAG 42 (juny 2006)

TAG 43 (setembre 2006)

TAG 44 (desembre 2006)

TAG 45 (març 2007)

Martínez Lanzas Medi ambient: La Sèquia Major de Vila-seca.

Jordi Samper Quintana

L’entrevista: Robert Benaiges, alcalde de Cambrils.

Informàtica: Correu brossa (SPAM). Jaume Cabré Espai al temps: Tarragonins vuitcentistes.

Salvador-J. Rovira Gómez Les causes pies i la redempció de captius.

Josep Maria Sanet i Jové Assessoria jurídica: La llei d’ordenació de l’edificació i la seva aplicació per part dels tribunals. F. Xavier Escudé i Nolla Gabinet tècnic: La construcció romana (12).

Antoni Bladé Els Ajuntaments i l’obra menor. L’habitatge nou a les comarques de Tarragona (2000-2006).

Patrimoni: Plaques arquitectòniques de terracota. Benjamí Català Monestir de Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño Solidaritat: Casas para los “sin techo”. Ángel

2n quadrimestre 2015 [ 56 ]

Projecció: Un Far per a Tarragona. Un projecte d’Ángel Martínez Lanzas Urbanisme: On vas, Penedès. Jordi Sánchez Solsona Espai al temps: Josep-Antoni de Castellarnau i el Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez Alumnes de nàutica de Tarragona (s. XVIII).

Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Masos i masies. Benjamí Català Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño Informàtica: Seguretat a les xarxes Wi-Fi sense fils. Jaume Cabré Gabinet tècnic: La construcció romana (11).

Antoni Bladé Assessoria jurídica: Necessitat de documentar els encàrrecs professionals. F. Xavier Escudé i Nolla Biblioteca: El centre de documentació: Biblioteca del COATT i els serveis d’informació. Alexandra Fortuny Planificació territorial: Transformacions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006). Joan Jaume Iniesta Girona Laboratori: Estudis geotècnics. Glòria Salvat Casamitjana Activitat col·legial

La revista TAG 41 (març 2006)

Espai al temps: La fundació de Tarragona en la historiografia. Josep Maria Recasens La baronia de la Montoliva. Salvador-J. Rovira Gómez Urbanisme: Ferrocarril, barrera o oportunitat? Jordi Sánchez Solsona Informàtica: PDF’s sense Adobe. Jaume Cabré Gabinet tècnic: El comportament al foc i els projectes d’activitat. Félix González Enrajolats i paviments ceràmics.

La construcció romana (X). Antoni Bladé Medi ambient: La il·luminació ornamenal dels carrers. Míriam Ferrer Fernández Patrimoni: Cups per a la verema. Benjamí Català Difusió: La nueva viga Óptyma de Precat.

Visita del Gremi de Construcció del Baix Camp.

Assessoria jurídica: Normes de precaució. F. Xavier Escudé i Nolla Vida social: II Concurs de dibuix de Tarragona Unida.

Formació: Jornades sobre el CTE i altres.

Dinamització: Els reis mags. Noves publicacions. Viatge a La Mancha

TAG 40 (desembre 2005)

Els nostres col·legiats: Aparelladors d’emergència. Òscar Franch Alsina (delegació del Vendrell) Espai al temps: Tarragonins vuitcentistes.

Salvador-J. Rovira Gómez Noves aportacions sobre esclaus a Tarragona. Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Voltes. Benjamí Català Gabinet tècnic: Aproximació a la UNE-EN 13374.

La construcció romana (9). Antoni Bladé La calidad al servicio de la construcción.

Jordi Freixe i Castaño Laboratori: Geologia: El Carmel.

Seguretat: Els accidents laborals de la construcció.

Assessoria jurídica: El coordinador en matèria de seguretat. F. Xavier Escudé i Nolla Planificació territorial: L’estalvi domèstic d’aigua, clau per a un sistema territorial sostenible. Joan Jaume Iniesta Girona, Elisenda Forés Informàtica: El correo no deseado (spam).

Cultura: Monestir de Sant Joan d’Ortega.

Josep Maria Buqueras

domesticats?. Xavier Escudé i Nolla Medi ambient: Paràmetres d’ecoeficiència de l’aigua als edificis. Míriam Ferrer i Fernández Planificació territorial: Estil de vida i consum d’aigua. Joan Jaume Iniesta Girona Informàtica: Google. Noves eines a la web.

Legislació: Les reformes en la llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Cultura: La fusta per jugar. Marià Casas Hierro Activitats col·legials

Tag

TAG 37 (març 2005)

TAG 38 (juny 2005)

TAG 39 (setembre 2005)

L’entrevista: M. A. Rosell, alcaldessa de Llorenç del Penedès.

Els nostres col·legiats: De l’escola a l’obra: els nous aparelladors.

Espai al temps: Al voltant de les pedres de Vic i del primer marquès de Tamarit.

Salvador-J. Rovira Gómez Dades per a un estudi dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (2).

Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Les sitges. Benjamí Català Gabinet tècnic: Energies Renovables (2).

La construcció romana (8). Antoni Bladé Assessoria jurídica: Col·legis professionals

COAATT

L’entrevista: Josep Poblet, alcalde de Vila-seca.

Els nostres col·legiats: Alex Cort, aparellador i escriptor.

Espai al temps: J.A. de Castellarnau, tresorer del Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez Dades per a un estudi dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (1).

Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Baluards o barris de les masies.

Benjamí Català Gabinet tècnic: Energies Renovables (1).

La construcció romana (7). Antoni Bladé Ara toca TEDI, El Test de l’edifici. Josep Maria Buqueras Activitat col·legial: Llibre de Martínez Lanzas.

Medi ambient: Desenvolupament sostenible.

Míriam Ferrer Fernández Assessoria jurídica: En guàrdia (sobre demandes). Escudé Associats, Advocats Informàtica: La web del Col·legi. Jaume Cabré Cultura, formació i societat: Marià Casas, nou acadèmic. Cursos sobre seguretat i patologia. Construmat. San Juan de Ortega.

Sopar de germanor.

2n quadrimestre 2015 [ 57 ]

L’entrevista: Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra.

Espai al temps: La història dels Saportella.

Salvador-J. Rovira Gómez Jeroni Girava: un tarragoní universal del segle XVI. Josep M. Recasens i Comes Patrimoni: La teulada. Benjamí Català Informàtica: Bluetooth o Wifi? Jaume Cabré Medi ambient: Modificació de la Llei d’Urbanisme. Míriam Ferrer Fernández Gabinet tècnic: La construcció romana (6).

Antoni Bladé Síntesi del Decret 455/2004.

Assessoria jurídica: La Llei és dura. F. Xavier Escudé i Nolla Gabinet tècnic: - Retrospectiva d’un element auxiliar Tribuna: Força, equilibri i seny (Les encavallades). Marià Casas Hierro Formació: Es dinamitzen més cursos.

Publicacions: Quaderns sobre prevenció, mides i bastides.

Vida social: Concurs infantil de dibuix. Festes i sortides.

TAG 36 (desembre 2004)

COAATT

La revista

L’entrevista: Helena Arribas, alcaldessa del Vendrell.

Els nostres col·legiats: Joan Batet Guasch.

Espai al temps: Escuts d’armes del Tarragonès: El del segon marquès de la Bàrcena a la Riera de Gaià. Salvador-J. Rovira Noves aportacions sobre captius a terres africanes, al segle XVIII. Josep Maria Sanet Patrimoni: Una casa del segle XVIII (1760) Benjamí Català Medi ambient: Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (III). Míriam Ferrer Fernández Gabinet tècnic: La construcció romana (5).

Antoni Bladé Estudis i treballs geotècnics. CITAM Informàtica: El Col·legi et presenta la Web de l’Arquitecte Tècnic. Jaume Cabré Assessoria jurídica: El llibre d’Ordres i Assistències. F. Xavier Escudé i Nolla Formació: Cursos al Col·legi Sobre una professió no sempre valorada.

Solidaritat: Cooperar per eliminar barreres.

Fundació Tarragona Unida

TAG 35 (setembre 2004)

L’entrevista: Manel Ramon Fuentes, alcalde d’Altafulla.

Reportatge: El nou laboratori d’assaigs Espai al temps: L’establiment del Banc de Tarragona (1854 – 1864) Salvador-J. Rovira Gómez Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII. Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Rellotges de sol. Benjamí Català Medi ambient: Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (II). Míriam Ferrer Fernández Tribuna: El dibuix i l’arquitectura tècnica.

Marià Casas Hierro Actualitat: Un “palau d’hivern” per als grans iots.

Assessoria jurídica: La cobertura de la responsabilitat professional. F. Xavier Escudé i Nolla Gabinet tècnic: - Retrospectiva d’un element auxiliar. Lluís Roig La construcció romana (4). Antoni Bladé Informàtica: - Gestors de descàrrega. Jaume Cabré

TAG 33 (març 2004)

TAG 34 (juny 2004)

L’entrevista: Dolors Batalla, alcaldessa de Valls.

Assessoria jurídica: Responsabilitat dels arquitectes tècnics assalariats. F. Xavier Escudé i Nolla Els nostres col·legiats: Antonio Navarrete, vocal del Laboratori d’Assaig.

El president del Port i la façana marítima.

Tribuna: L’arquitecte tècnic i el medi rural.

Aleix Cort La construcció. Marià Casas Espai al temps: La noblesa setcentista del Camp de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez Els Ricomà (II) i la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i Jové Medi ambient: Planejament urbanístic, edificació i medi ambient. Problemàtica (I).

Míriam Ferrer Fernández Patrimoni: Columbaris i colomars. Benjamí Català Gabinet tècnic: La construcció romana (3).

Antoni Bladé Novedades en el Dreamweaver. Marcel Ramírez i Vives Solidaritat i activitat col·legial: Manual de construcción de emergència. Fundació Tarragona Unida i Ramón Valls La Diada del Llibre L’assegurança decennal. Raquel Hernández

Tag

L’entrevista: Josep Lluís Cusidó, alcalde de Vallmoll.

Els nostres col·legiats: Ángel Martínez Lanzas, pintor i dissenyador del paisatge urbà.

Espai al temps: Donació de relíquies per part de nobles, els casos del Monestir de Poblet i el santuari de Misericòrdia (segle XVIII). Salvador-J. Rovira Gómez Els Ricomà (I), Aproximació a una nissaga tarragonina de capitans de la carrera d’Amèrica a cavall entre el segle XVIII i el XIX. Josep Maria Sanet i Jové Actualitat: - El agua de consumo humano. Nueva legislación y futuras normativas en desarrollo.

Informàtica: Microsoft Outlook Express.

Assessoria jurídica: Novetats en la responsabilitat professional en prevenció de riscos: la Llei 54/2003.

Gabinet tècnic: La construcció romana (2).

Patrimoni: Els camins.

Solidaritat: Josep M. Buqueras, secretari de la Fundació Tarragona Unida.

TAG 32 (desembre 2003)

2n quadrimestre 2015 [ 58 ]

L’entrevista: Lluís Badia, president de la Fundació Tarragona Unida.

Els nostres col·legiats: José Luis García, constructor promotor.

Espai al temps: - Els molins fariners de Santes Creus i del Molinet a la Riera de Gaià. - Iniciatives del municipi tarragoní per dotar la ciutat d’aigua potable.

Tribuna: Els paletes.

Patrimoni: Les eres.

Gabinet tècnic: - La construcció romana (1).

- Les humitats interiors per condensació.

Assessoria jurídica: Els contractes d’arrendament dels serveis professionals.

Informàtica: L’spam, o la publicitat inútil i molesta a la nostra bústia electrònica.

Sortim: El Montsant i les Muntanyes de Prades (1).

TAG 31 (setembre 2003)

Actualitat: Julio Baixauli Cullaré, nou president del Col·legi d’Aparelladors.

Solidaritat: Riberalta, una experiència en cooperació. Juliol 2002.

L’entrevista: Robert Ortiga, alcalde de les Borges i president comarcal del Baix Camp.

Espai al temps: Francesc Bonifaç, escultor vallenc aveïnat a Tarragona. – Algunes notes entorn dels penats de les obres del port de Tarragona.

Patrimoni: Marges i escales.

Gabinet tècnic: - Els revestiments ceràmics (i 11). Poliuretans produïts in situ Informàtica: Limpiar nuestro Explorer.

Assessoria jurídica: Elías Corcuera, in memoriam .

Activitat col·legial: Presentació dels Manuals Professionals. Opuscles sobre la normativa d’ICT. Sortim: Parc Natural del Delta de l’Ebre (2).

La revista TAG 30 (juny 2003)

L’entrevista: Roser Vives, alcaldessa del Masroig.

Actualitat: - Dolors Musté, directora de la Fundació Tàrraco Energia Local. – Joan Prous, president del Col·legi.

Espai al temps: - Segrest de Tripulants i possibles motins i desercions (1er quart del s.

XIX). - Els nobles del Camp al segle XVII. Perfil: Antoni Gaudí: - Gaudí geòmetra. Any Internacional Gaudí 2002, I ara, què?

Patrimoni: Coves, avencs, balmes i refugis.

Gabinet tècnic: - Els revestiments ceràmics.

– Notes de seguretat per a grúes torre.

Assessoria jurídica: La competència professional en demolicions i enderrocs .

Informàtica: Adéu al Netscape.

Activitat col·legial: - Presentem Fundació Tarragona Unida. – 2n Fòrum d’Administradors de Finques.

Sortim: Parc Natural del Delta de l’Ebre (1).

TAG 29 (març 2003)

Assessoria jurídica: La primera modificació de la Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació.

Espai al temps: - Dos austriacistes reusencs: els germans Josep i Francesc Grases. – Urbanisme, habitatges i vida quotidiana a la Tarragona medieval. – Venda i subhasta de vaixells al port de Tarragona el primer quart del s. XIX. Sector: El futur de la professió.

Activitat col·legial: - La responsabilitat de l’aparellador. – Jornada sobre forjats amb formigó. – Els primers auditors en prevenció. – Eines per al control d’obres.

Informàtica: Windows, el incorregible.

Gabinet tècnic: Els revestiments ceràmics.

Medi ambient: Crides del Montmell i Marmellar.

Sortim: El riu Ebre (III).

TAG 28 (desembre 2002)

L’entrevista: Pere Venrell, alcalde de Montral.

Patrimoni: Jujol i el Camp de Tarragona.

Espai al temps: - Més sobre el teatre setcentista de les comèdies de Reus. – Vaixells negrers despatxats des de Tarragona 1815-1820.

Gabinet tècnic: - Barreres arquitectòniques.

– Els revestiments ceràmics.

Oci: La botifarra, un joc àgil i lògic.

Medi ambient: El falcó, fauna a la ciutat.

Informe: - Accidents laborals. – La ventilación cortafuegos.

Activitat col·legial: - Cursos. – Edició d’un manual sobre acústica.

Sortim: El riu Ebre (II).

L’entrevista: Josep Bergadà, alcalde de Constantí.

INFORME: Contaminació acústica.

Tag

TAG 27 (setembre 2002)

L’entrevista: S. Bondia, alcalde de Duesaigües.

Patrimoni: - Corrals de Bestiar. – L’arquitectura modernista de Tarragona.

Espai al temps: - Més sobre el teatre setcentista de les comèdies de Reus. – Els corsaris a la mar de Tarragona durant la Guerra del Francès.

Gabinet tècnic: Els revestiments ceràmics.

Medi ambient: El codi tècnic de l’edificació i l’habitabilitat al soroll.

Assessoria jurídica: - Revestiments i responsabilitat civil.

Documentació: La Biblioteca.

Informàtica: ¿Qué sistema operativo escoger?

Activitat col·legial: - Interpretació dels estudis geotècnics. – II Manual professional sobre el tractament de l’aigua.

Sortim: El riu Ebre (I).

TAG 26 (juny 2002)

L’entrevista: Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet Actualitat: Retratar edificis. – La fotografia de Pep Escoda.

2n quadrimestre 2015 [ 59 ]

COAATT

Patrimoni: Un habitatge romànic: la casa d’en Bernat Jofre a la Bisbal del Penedès.

Història col·legial: A la memòria d’Elías Corcuera.

Espai al temps: - Dotze articles de Rovira i Virgili sobre el Camp de Tarragona. – La Legió Germànica del Rei, 1803-1816.

Gabinet tècnic: - Una façana qualsevol. – Els revestiments ceràmics.

Medi ambient: Residus de la construcció: reciclatge.

Activitat col·legial: Cursos sobre incendis, seguretat, fusta i patologies per l’aigua.

Documentació: La Biblioteca.

Sortim: Una ruta per la Terra Alta i els Ports de Beseit (II).

TAG 25 (març 2002)

L’entrevista. Antoni Marca i Ferrús, alcalde de Capafonts Actualitat. Nous col·legiats amb ‘mono’ d’obra Patrimoni. Abelles, arnes i corrals d’arnes.

Benjamí Català i Benach. Entorn del Castell nou de Torredembarra. Salvador-J. Rovira i Gómez. Els hostals de Tarragona a finals del segle XVIII. Josep M. Recasens i Comes. Un bergantí corsari negrer matriculat a Tarragona l’any 1819. Josep Maria Sanet i Jové.

Cojuntura. Els indicadors de l’activitat de la construcció a Catalunya 2001: desenvolupament moderat Gabinet Tècnic. Quien debe firmar el Plan y el Estudio de Seguridad. Yolanda Fernández Vázquez. On podem trobar seguretat. Jordi Toyos. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé i Recha Activitat col·legial. Nou Manual Professional: ‘La carga de fuego y el riesgo de incendio’. Torna el servei de Biblioteca.

Medi ambient. El futur de la gestió dels residus de la construcció a Catalunya

COAATT

La revista

Assessoria jurídica. Direcció d’obres i control de qualitat. F. Xavier Escudé Nolla Tribuna. Privación del derecho de voto. Salvador Martín Sánchez Sortim. Terra Alta i Ports de Beseit (I)

TAG 23 (setembre 2001)

TAG 24 (desembre 2001)

L’entrevista. Eduard Bonet i Simó. Alcalde de Vilaplana Actualitat. La LOE un any després: el futur de l’edificació a debat. El codi tècnic de l’edificació apareixerà el maig de 2002.

Enric Casanovas Ripoll Patrimoni. Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès. Benjamí Català Benach.

Espai al temps. Dotze personatges austriacistes de les comarques tarragonines.

Salvador-J. Rovira i Gómez. Formalitats per a viatjar a Amèrica des del Port de Tarragona, el primer quart del segle dinou. Josep Maria Sanet i Jové. Els establiments emfitèutics a l’Edat Mitjana al Camp de Tarragona. Daniel Piñol Alabart Assessoria jurídica. L’aplicació de la nova llei d’enjudiciament civil en l’àmbit dels processos judicials per defectes constructius.

F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé Recha. Garanties al consumidor que compra un habitatge. Necessitat d’un control tècnic, OCT’s (i II). Lluís Roig.

L’alta en la Seguretat Social i el visat de documents dels aparelladors Activitat col·legial. Taules de treball de seguretat. Anna m. Perelló Obradó.

Informàtica. Efecto EURO. Marcel Ramírez Cursos / Concursos Sortim. El priorat històric amb automòbil

L’entrevista. Josep M. Barreda, alcalde de l’Albiol.

Actualitat. Trobada i debat sobre la LOE. Seguretat. Grua torre: mesures preventives, instal·lació i seguretat general. Conxita Porres Espai al temps. Els llibres i la difusió de la lectura a Tarragona (segles XIV-XV).

Daniel Piñol Alabart.

Tarragona l’any 1865, segons un dietari de l’època. Salvador-J. Rovira i Gómez. Notícies de la inspecció de vaixells del port de Tarragona durant la segona dècada del 1800. Josep Maria Sanet i Jové Assessoria jurídica. La prova pericial en la nova llei d’enjudiciament civil. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Façanes esgrafiades (II). Marià Casas. La Sagrada Familia: hormigón blanco de altas prestaciones. Pere Borralleras, Carles Farràs Activitat col·legial. Diada del patró a Altafulla.

Lliurament de certificats del curs de pèrits.

Sortim. Els castells de la ruta del Gaià amb automòbil.

L’entrevista. Joaquim Canals, alcalde d’Almoster Actualitat. Port aventura: construir amb l’oci. Entrevista a Pere Segarra, professor de CC. Econòmiques de la URV. Aparelladors: quan el client és l’Ajuntament.

Espai al temps. Els Vidal i la seva casa del carrer dels cavallers, de Tarragona.

Salvador-j. Rovira i Gómez. Pau Font de Rubinat i el subministrament d’aigua al Camp. Pere Anguera Assessoria jurídica. Jurisprudència sobre atribucions professionals de l’aparellador.

Tarragona acollirà el primer debat sobre l’aplicació de la LOE. Gabinet tècnic. Façanes esgrafiades (i).

Marià Casas Hierro. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé i Recha Informàtica. Microsoft Windows XP. El nou sistema operatiu. Marcel Ramírez i Vives Cursos / Concursos Tribuna. Fachadas, breves notas a tener en cuenta. Salvador Martín Sánchez Activitat col·legial. Curs tècnic de postgrau.

Estada al Pirineu d’Osca.

Sortim. De Tarragona a Salomó en bicicleta de muntanya

TAG 20 (desembre 2000)

TAG 21 (març 2001)

TAG 22 (juny 2001) L’entrevista. Jordi Sánchez, alcalde de Calafell Actualitat. La proposta per a una nova organització territorial a Catalunya. // Francisco Enrique Gómez de Puig, arquitecte, creador del ‘Paralex’. // Aparelladors a l’aula Espai al temps. Antoni de Martí i Franquès i la carretera de Lleida (1804 / 1806).

Salvador-j. Rovira i Gómez // El menú dels expedicionaris que participaven en l’anada de les aigües» a la primera

Tag

meitat del segle XVI. Josep M. Recasens i Comes Assessoria jurídica. L’arquitecte tècnic i l’aplicació de les mesures sobre seguretat i higiene en el treball. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Garanties al consumidor que compra un habitatge: necessitat d’un control tècnic, OCT’s (I). Lluís Roig.// Els revestiments ceràmics. Antóni Bladé Vida social. Nova seu del col·legi al Vendrell.

Activitat col·legial Informàtica. Tecnologia ‘bluetooth’: la fi dels cables. Marcel Ramírez i Vives Cursos / Concursos Seguretat. El risc higiènic en la construcció.

Conxita porres Tribuna. L’administrador de finques. Salvador Martín Sánchez

2n quadrimestre 2015 [ 60 ]

L’entrevista. Benet Jané, alcalde del Vendrell Actualitat. Tematització: creativitat a la carta. El claustre de la catedral de Tarragona: 18 segles en 9 metres.

Espai al temps. Cal Miró o l’hotel de Londres: un edifici per al record. Pere Anguera // els pessebres dels Castellarnau (18481861). Salvador-J. Rovira i Gómez Assessoria jurídca. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat professional. F. Xavier escudé Nolla Informàtica. Portàtil o sobretaula. Marcel Ramírez Tribuna. El món del prefabricat. Antoni Bladé i Recha Activitat col·legial. Conceptos de valor en los locales comerciales. Jesús Morales González // Formigó i façana: durabilitat i conservació. Jornada sobre minimització de residus Sortim. Una ruta pel nord del Maestrat

La revista TAG 19 (setembre 2000)

L’entrevista. Antoni Sánchez, alcalde de l’Espluga de Francolí Escànner. La docència en la construcció. Antoni Bladé i Recha Actualitat. La restauració del campanar de la catedral de Tarragona // les infraestructures del futur a la Costa Daurada.

Seguretat. La càrrega de foc, una eina per a la prevenció d’incendis. Paràmetres de càlcul. Fèlix González Redondo Espai al temps. Les ‘baldufes’ de santes creus. Marià Casas Hierro. // el darrer litigi que la ciutat de Tarragona mantingué contra el prelat Joan de Montcada (1619-1622). Josep M. Recasens i Comes // Casa Castellarnau, de Tarragona. Salvador-J. Rovira i Gómez Tribuna. Protecciones colectivas para los trabajos en cubiertas. Tomàs Rodríguez Matobella Activitats de formació continuada. Enquesta Sortim. De rojals a poblet (a peu, en bici, en cotxe) Àlbum. Petit recull de campanars

Editorial. La salut als edificis L’entrevista. Pere Solanellas, alcalde de Riudecols Actualitat. Mobilitat laboral a la construcció Gabinet tècnic. Nou marc legal sobre la llicència d’activitats. Lluís Roig Informàtica. ‘I love you’: la peste als ordinadors. Marcel Ramírez i Vives Cursos dels pròxims mesos Espai al temps. Els Canals i la seva casa del carrer d’en Granada a Tarragona. Casa Bofarull, un casal setcentista a Reus.

Salvador-J. Rovira i Gómez Escànner. Seguretat ‘on-line’: les taules de treball. Departament de Seguretat del Col·legi La responsabilitat de l’aparellador, a debat a la URV. Xerrada d’UNEX sobre electrificació i telecomunicacions al Col·legi.

Seguretat. Coordinar la seguridad: control a pie de obra. José Antonio Ferrando Morellón Assessoria jurídica. Responsabilitat professional: consells pràctics. F. Xavier Escudé Nolla Tribuna. Productos BETTOR MBT de alta tecnologia para la reparación y protección del hormigón. Albert Berenguel Puigdomènech Eines. Disseny de fixacions amb ancoratges.

HILTI. Eva Peirón Restauració. Un monument anomenat Tarragona. Antoni Bladé i Recha Sortim. D’Albinyana a Bonastre en bicicleta

Tribuna oberta. Mitologia i centrals eòliques.

Albert Calduch Cursos La finestra. Dues captures de vaixells mercants a les costes tarragonines perpetrades per corsaris moros. Josep M. Recasens i Comes Actualitat. La responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edificació. Responsabilitats i garanties Divulgació. Continua l’emissió del programa ‘Un lugar para vivir’ de Radio 5 Todo notícias.

Assessoria Jurídica. L’aplicació de la nova Llei d’Ordenació de l’Edificació. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Comentaris sobre seguretat a l’obra. Lluís Roig El Col·legi. Taules rodones de seguretat Restauració. La investigació prèvia. Antoni Bladé Recha La finestra. La capella del Santíssim, dita també dels Tamarit o de la Marquesa, de l’església Prioral de Reus (segle XVII).

Salvador-J. Rovira i Gómez Imatges Sortim. Miravet, terra de cantiners

TAG 18 (juny 2000)

Tag

conservació del patrimoni cultural. Antoni Bladé Recha Gabinet Tècnic. La Llei de Propietat Horitzontal. Lluís Roig Assessoria Jurídica. El silenci administratiu en el procediment administratiu. F. Xavier Escudé Nolla Divulgació. La LOE, definitivament aprovada Formació El Col·legi. Jornada Técnicas sobre Recubrimientos Cerámicos Conferència sobre el bloc de ceràmica alleugerida TERMOARCILLA Sortim. El Congost de Montrebei

TAG 15 (Tardor 1999)

TAG 16 (Hivern 1999)

TAG 17 (Primavera 2000)

L’Entrevista. Sr. Ernest Aymaní Aula d’informàtica. On és l’efecte 2000? Marcel Ramírez Vives És notícia. La instal·lació de parcs eòlics, una qüestió polèmica

COAATT

Editorial. Efecte 31 de desembre Entrevista. Sr. Lluís M. Pérez. ‘Reus, en el futur, ha de ser forta i competitiva en l’aspecte econòmic i cultural’ Cursos de l’IES Pere Martell Actualitat. L’estatut del contribuent Aula informàtica. Efecte 2000. Marcel Ramírez La finestra. Els domicilis dels Nobles Tarragonins Setcentistes. Salvador-J. Rovira i Gómez Restauració. Introducció a la restauració: la

2n quadrimestre 2015 [ 61 ]

Editorial. La recuperació del patrimoni és cosa de tots És notícia. RETA o PREMAAT El Col·legi. Constituïda la nova Junta de Govern del Col·legi La finestra. El Teatre Fortuny. Plaça de Prim.

Pere Anguera i Nolla Sortim. Ermita de la Mare de Déu e Montferri Divulgació. La professió a la ràdio La professió. L’abast de l’assegurança de responsabilitat professional. F. Xavier Escudé Nolla Legislació. El Ple del Congrés dels Diputats aprova el dictamen del Projecte de Llei d’Ordenació de l’Edificació Tribuna oberta. El risc de fer obres il·legals Actualitat Assemblea General ordinària de col·legiats del 23/3/99 Conferència sobre la instrucció de formigó estructural EHE de 30/6/99 El Col·legi a la Fira de l’Habitatge de Tarragona el mes de maig

COAATT

La revista

TAG 14 (Estiu 1998)

Editorial. Llum verd a l’Euro Entrevista. Sr. Lluís Badia ‘El Port de Tarragona és un autèntic motor econòmic per a les comarques del sud de Catalunya’ El Port de Tarragona en xifres El Col·legi. Primera Jornada sobre la responsabilitat professional de l’Aparellador i l’Arquitecte Tècnic Cop d’ull. Aprovada la Llei del Sòl La mitjana de creixement econòmic de Catalunya se situa en el 3,9% durant 1997 Informàtica. Gestió de documents d’Arquitecte Tècnic. Vers. 3.0b Tribuna oberta. PREMAAT signa un conveni en matèria sanitària amb la Seguretat Social Els nostres edificis. Responsabilitat dels propietaris i el manteniment de les façanes Actualitat. Tarragona vol ser Patrimoni de la Humanitat Economia. La Comissió Europea dona llum verd perquè l’estat espanyol participi en l’euro a partir del gener del 1999 La professió. L’exercici professional de l’Arquitecte Tècnic a l’estranger Legislació. Aplicació de la disposició transitòria única del RD 1627/97. Comissió Mixta de Seguretat Docència. Cursos de l’Aula d’Informàtica per al segon semestre de 1998 Sortim. El Delta de l’Ebre El Quiosc

TAG 13 (Desembre 1997)

Editorial. Prevenir és curar Entrevista. Sr. Josep Masferrer ‘Els objectius de la federació de gremis són i han estat sempre ambiciosos’ El Col·legi, present a Expo-Comunitat 296 al·legacions al Pla General d’Ordenació Urbana de Reus L’exposició PREMAAT Guillén de Rohán a la UNESCO Reunió informativa al Col·legi sobre el RD 1627/97 ‘Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció’ Panorama. Mesures preventives en la utilització de la serra circular per a obres La intervenció de l’arquitecte tècnic El col·legi també va ser a Expro/Reus Presentada ‘Prevenció Gaudí’, empresa dedicada a combatre els accidents de la construcció El Sistema Iglú, una solució definitiva La Cambra de la Propietat Urbana concedeix els Premis Joan Sardà Sortim. Vall de Núria El quiosc

Editorial. Nova etapa Entrevista. Sr. Salvador Martin És notícia. Tarragona tindrà Palau Firal i de Congressos El Col·legi. Valls acull el Concurs Intercomarcal de Paletes Triangular de futbol al Nou Camp del Reus Deportiu. El Col·legi celebra les Jornades Esportives El Col·legi patrocina un mallot de la XXXVIII Volta Ciclista a Tarragona Homenatge. Sopar de Germanor i Homenatge als col·legiats amb 25 i 50 anys de professió Dia a dia. Obres a la Prioral de Sant Pere de Reus El món 3D al nostre abast Panorama. L’Euro: un dels grans reptes de l’economia europea Anàlisi ‘Determinació de les causes de la manca d’adherència i del trencament de peces de paviments exterior-interiors d’un complexe comercial de gran superfície’ Sortim. L’Espai Gaudí a les golfes i terrat de la Pedrera Noms propis. Sr. Andreu Fargas: ‘L’aparellador ha sabut posar les coses al seu lloc’ El quiosc

TAG 11 (Octubre 1996)

protegeix. Nou sistema de protecció per a caigudes d’altura Solucions Retalls Babiblònia 1700 a.C. breu repàs a la legislació sobre construcció

TAG 10 (Maig 1996)

PERIs arreu. Santi Suárez-Baldrís Entrevista. Fidel Fernández: aparellador de la República. Santi Suárez-Baldrís Falset revisarà les seves normes subsidiàries. Santi Suárez-Baldrís Subvencions a la minimització dels residus.

Montserrat Gelonch La diagnosi en el procés de rehabilitació. F. Xavier Escudé Prohibicions, fiances i desequilibris. F. Xavier Escudé Farmacèutics i advocats estrenen nova seu per als seus col·legis. Santi Suárez-Baldrís La construcció acara un futur incert Retalls

TAG 9 (Febrer 1996)

TAG 12 (Agost 1997)

Canvis demogràfics i aparelladors amatents. Santi Suárez-Baldrís CD-ROMs: millor esperar… Marcel Ramírez Materials i obres Protecció d’estructures de formigó a la intempèrie. Dept. Tècnic de BETTOR Perill: Amiant! Santi Suárez-Baldrís Entrevista. Botarell: el poble tranquil. Santi Suárez-Baldrís Seguretat i Higiene: La malla taronja no

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 62 ]

El Col·legi i la cultura. Santi Suárez-Baldrís

La revista Autopistes de la informació. Marcel Ramírez Més mesures contra la sinistralitat TEBAC: els batecs del teatre. Santi Suárez-Baldrís Guia per a diagnosis en formigó endurit. F. Ferran Gomà. Ignasi Vallvé La Selva rejoveneix el seu casc vell. Santi Suárez-Baldrís Entrevista a Ignasi Carnicer, alcalde de La Selva Les atribucions dels arquitectes tècnics. F. Xavier Escudé El Pla de l’Habitatge s’amplia quatre anys més Primers problemes de la Llei de Contractes La revolució natural de l’aigua. Carlos Daniel Blanco Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene (V). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

Retalls

TAG 8 (Octubre 1995)

Editorial. Fi d’any dinàmic. Joan Prous Tot instal·lant el nou Windows 95. Marcel Ramírez ADIGSA: deu anys de feina ben feta. Santi Suárez-Baldrís Planificació d’un estudi geotècnic. Ignasi Vallvé Alcón Sensible abaratiment dels pisos a Tarragona Salou, qui t’ha vist i qui et veurà!. Santi Suárez-Baldrís Restauren el pinacle de la Casa Navàs La nova cultura del reciclatge Acció negatòria, immissions i relacions de veïnatge. F. Xavier Escudé Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (IV). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

Retalls

TAG 7 (Juliol 1995)

Control de qualitat Retrat. Joan Milà i Rovira. Josep Mª Buqueras i Bach Importància sobre els certificats i documents de qualitat Problemes de recolzament a les parets Canvis en la política d’habitatges Ajuntament de Tarragona. Conselleria de Medi Ambient Entrevista. Josep Abelló i Padró Competències dels arquitectes. F. Xavier Escudé i Nolla Art de la calç Disposicions oficials Nova versió: Autocad 13. Marcel Ramírez El sistema monetari europeu (SME). Joan Carles Tomàs Badenes Nova junta de govern Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (III). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

Racons. La cova de la Font Major. Antonio Cort

Any post -post- olímpic: La Casa en Forma, també. Aleix Cort Premis Construmat’95 Retrat. Josep Mª Llasat i Roig. Josep Mª Buqueras i Bach El ciment aluminós o la seva implicació en patologies constructives. José Carlos Fernández Álvarez Taules d’informació i debat. Anton Armengol i Tua Conservació i Reparació d’Edificis. F. Alsina Entrevista. Fermí Pallisé i Martin Propera modificació legislativa. F. Xavier Escudé i Nolla Línies elèctriques aèries d’alta tensió Aula d’informàtica. Quin ordinador hem d’elegir? Marcel Ramírez La borsa de valors. Joan Carles Tomàs Badenes Ressenyes. La directora de la Generalitat defensa la formació professional de tercer grau Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (II). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

La “Giralda de I’Arboç”. Antonio Cort

Borses de treball. Asensio Gálvez Entrevista. Lluis M. Jacas i Fleix L’Assegurança de responsabilitat professional dels arquitectes tècnics, és realment una cobertura? Francesc Xavier Escudé Nolla Condicions acústiques en els edificis. Àngel Casas Aula informàtica: És legal? Marcel Ramírez Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció. Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

TAG 4 (Gener-Març 1994)

TAG 5 (Setembre 1994)

TAG 6 (Gener 1995) Reducció del nombre d’accidents a la construcció La pregunta. El món segueix girant. Aleix Cort La LOE, una llei rebutjada. Lara Trujillo Retrat. Jaume Jorba i Espelt. Josep Mª Buqueras i Bach Laboratori. El perquè dels estudis geològics.

Ignasi Vallvé Alcon Ressenyes. Cap a un nou model de sector.

Ramon Puig Criteris generals per a la redacció de projectes d’activitats classificadores. Vicenç López Reverté

Tag

COAATT

2n quadrimestre 2015 [ 63 ]

Reforma educativa, noves titulacions. Pilar Coca Torrell Crònica d’un viatge a Granada. Jesús Jardí Signes de recuperació? Aleix Cort Retrat. Jesús Jardí Hernàndez. Josep M. Buqueras Contaminació acústica.

Conveni entre el Departament de Treball i el Consell de Col·legis. Comissió de Seguretat i Higiene Entrevista: Vicenç Montserrat, alcalde de Castellvei. Aleix Cort Responsabilitat civil professional. Francesc Xavier Escudé Nolla Paviments: Gres. Àngel Casas AutCAD 12 for Windows 3.1: Nova versió.

Marcel Ramírez Compte, que per sota apreten. Pep Marsal El Liceu i el Fortuny – El Fortuny i el Liceu.

Josep Huguet i Monné Assessoria Financera. EL reconeixement del resultat econòmic en les empreses constructores. Joan Carles Tomàs Racons. El Parc Samà. Antonio Cort Estudi d’imatge sobre la professió. Aleix Cort

COAATT

La revista

TAG 3 (Octubre-Desembre 1993)

Execució d’obres públiques locals Perill per manca de protecció a les obres, F. Xavier Escudé Quina capacitat escollir Marcel Ramírez Accidents més freqüents a l’obra, Josep Anguera Habitatge intel·ligent, Josep Marsal Informació econòmico-financera empreses, J. Carlos Tomás Vallbona de les Monges, Antonio Cort

TAG 2 (Juliol-Setembre 1993)

Retrat, Josep M . Buqueres Entrevista. Lluís Tous Traité, Alcalde de Riudecanyes. La “Llei de Costes” i el tècnic, Joan LLuch Recuperació antic Hospital de Santa Tecla.

Medi ambient i Urbanisme, J. Carlos Fernandez Viatge a Sant Juan de Ortega, E. Genovés Recomanacions sinistres d’obra, F. Xavier Escudé.

Autocad 12, Marcel Ramírez Racons. Sant Miquel del Fai, Antonio Cort

TAG 1 (Maig-Juny 1993) Congrés 94, Jesús Jardí Assemblea, perquè ningú no t’estima?, Aleix Cort Retrat: Caries Ferrer i Saperas, Josep M. Buqueras Entrevista: Josep M. Nadal, Alcalde de Tarragona Salou: Ordenació platges de llevant i ponent. M. Teresa Gras Recuperació antic Hospital de Santa Tecla (II) Joan-F. Cabestany Control de qualitat, Ernest Valls

Festa del Patró. Cursets Informàtica. Horari i Oficines. Viatge Cultural a Sant Juan de Ortega Los retos del 92. José Antonio Otero Cerezo Rampa de Ilangament. Joan Prous i Masdéu Manteniment d’Edificis. Carles Puiggrós Les Iimitacions del laboratori. Julio Bielsa Els libres de la professió. F. Xavier Escudé i Nolla Entrevista. Josep Mariné, President de la Diputació de Tarragona .

Racons. El castell d’Escornalbou. Antonio Cort Serveis Aula d’lnformàtica. Marcel Ramírez

Tots els continguts del TAG els podreu trobar al web de la revista http://documentacio. apatgn.org/tag/revistatag.htm Congrés 94, Jesús Jardí El Pla Territorial General de Catalunya, Carles Ferrer

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 64 ]

Exposicions

COAATT

ART AL COAAT: Títols i noms Matemàtic - Art: Geometria de les estructures laberíntiques

MENT

TRAÇ

Roberto Martí

Joan Antoni Blanc

visió del món

conjuncions

Miquel Paton

Dalmau Mora Salvat

PINTURA

ESCULPIR LA PINTURA PARA DESCUBRIR LA IMAGEN

Mikel Borràs Molledo

Vicki Roldán

MIRADES

MORFOSI

Adrià Vernet

Roberto Martí i Pere Mora

MOSTRA DE CERÀMIQUES

MOSTRA DE CERÀMICA I ESCULTURA

Sílvia González

Tag

Xavi Pino

2n quadrimestre 2015 [ 65 ]

COAATT

Exposicions

Exposició “La natura dibuixada”, de Toni Térmens [Maig-Juliol 2015] La permacultura, de cultura permanent, és una manera de pensar, de concebre i d’actuar que podem aplicar a l’habitatge, la construcció, l’energia, l’ús de l’aigua, l’educació, la salut, l’economia, les relacions humanes…

S’utilitza principalment per al disseny de sistemes agraris i culturals, basats en una ètica de respecte de les persones i de la terra i d’un repartiment just dels recursos. En resum, parlem de treballar amb la natura i no contra ella.

Els seus dissenyadors, els australians Mollison i Holmgren proposen des dels anys 70 seguir uns principis en el moment de dissenyar les actuacions en aquests àmbits. Tals com per exemple: capturar, guardar i reciclar l’energia, deixar de produir residus, integrar més que segregar, respondre creativament al canvi, veure com dins el problema de vegades hi podem trobar la solució ... I un dels primers passos per realitzar aquests dissenys és l’observació i la imitació dels patrons de la natura.

El dibuix és una eina d’observació i de divulgació. Observar, dibuixar, estudiar i imitar els patrons de la natura han donat vida a invents i tècniques eficients i durables. Són invents que funcionen provocant relacions beneficioses i que deixen una petjada ecològica positiva... Els patrons són models, motlles, repeticions, formes, mapes, representacions de dades, que tenen algun ordre i direcció.

Us animo a buscar, observar, dibuixar i gaudir d’aquests patrons quan sortiu a passejar i en les il·lustracions de l’exposició La Natura Dibuixada, del Toni Térmens.

Cecile Thevenot www.permalbacultura.blogspot.com

Organitzen:

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 66 ]

Fundació Tarragona Unida

COAATT

Reflexió sobre accessibilitat i diversitat funcional

D

esprés dels anys transcorreguts des de que es va començar a sentir a parlar i gestionar les qüestions referents a l’accessibilitat, no es pot negar que, tot i la gran tasca que s’ha fet al llarg d’aquests temps en diferents àmbits en què aquesta es fa necessària, si ens aturem a pensar per un moment en el que això significa realment, el que es voldria aconseguir i allà on es voldria arribar, mal ens pesi, això no pot fer més que tornar-nos a la realitat d’on veritablement som en aquest aspecte. És a dir, ens adonarem que la societat de les nostres ciutats es troba a molta distància de l’accessibilitat que necessitem.

Entre els diversos aspectes en què la normativa sobre accessibilitat ha evolucionat, es troba en la forma o denominació que fa de les persones a què aquesta havia de “protegir o beneficiar”, i que passà del ben intencionat qualificatiu de minusvàlid a l’actual discapacitat. Tot i que ja fa molts anys que sentim parlar del Disseny Universal o Disseny per a tothom, potser ha estat aquest èmfasi que s’ha fet sobre les persones que es poden considerar incloses en aquest col·lectiu el que, a la llarga, ha portat a no entendre del tot o malinterpretar a qui realment van dirigits els beneficis d’una bona accessibilitat.

Si reflexionem per un moment i ens fixem en la població que circula pels carrers de les ciutats i pobles, fàcilment ens podrem adonar que existeix una marcada diversitat humana pel que fa a la “capacitat” de les persones. Aquesta diversitat no l’hem de veure tan sols referida a diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc, sinó a les característiques antropomètriques i funcionals de la població. Un aspecte, aquest, que no pot fer caure als dissenyadors en el fet i l’error de pensar en un model estàndard de població. Ans al contrari, atesa la diversitat de les persones no es l’excepció, sinó la regla general.

Però no hem de pensar, ni es pot posar tota la responsabilitat d’aquesta tasca a les espatlles dels tècnics i en el disseny universal com a base per assolir els nivells d’accessibilitat exigibles. Si més no, mentre que tots plegats no tinguem la idea clara de a qui va destinada aquesta “millora” de l’entorn urbà, edificacions, productes i serveis.

Plantegem aquesta reflexió des d’un altre punt. Es té en compta qui pot estar inclòs en aquesta diversitat funcional?

En som conscients que, ja de petits, tot just en néixer no som capaços de poder fer res pels nostres propis medis? Quelcom similar, però en el sentit invers, perquè cada cop perdem més facultats, passa quan ens fem grans. Ningú es pot escapar d’aquests graus de funcionalitat diferenciada, o hauríem de dir “discapacitat”? Comencem i acabem el recorregut de la nostra vida amb una capacitat funcional, que no podem considerar com a excel·lent, i que es podria mesurar o situar en els extrems d’una campana de Gauss. I al ben mig d’aquesta

Tag

H1

H1

H0

campana, aquest individu (inexistent) que sempre l’hem tingut a bé considerat com a estàndard.

Però aquest lloc que ocupa aquest individu dins la campana de Gauss, que equival al període de temps en el que gaudeix de “plenes” facultats, en són moltes les circumstàncies fortuïtes (accident, malaltia, embaràs, condicions de treball, etc.) que poden fer variar, temporalment o permanentment, la seva condició.

De tot això hauríem d’extreure que la “xifra” de persones que necessita un entorn accessible per a desenvolupar-se, fa que deixi de tenir sentit pensar en la necessitat d’haver de dissenyar per a un tipus d’usuari “estàndard o capacitat” que, en cap cas, representa a la majoria.

Oblidar-nos de l’usuari “estàndard” i pensar en la diversitat funcional de les persones, és el que ens permetrà preveure problemes que abans no vèiem i aportar solucions i millores que, d’altre manera, no seriem capaços de dissenyar. Perquè, si bé el món en què vivim es molt complex, no podem oblidar que, en molts aspectes, som nosaltres qui dia a dia el dissenyem i el construïm. Per tant, som també nosaltres els qui tenim a les nostres mans, no tan sols la possibilitat sinó també la responsabilitat, de fer possible que aquest disseny s’adapti a les circumstàncies actuals i estigui basat en quelcom tan important com és el principi d’inclusió de les persones. Sense oblidar que no som perfectes. Som reals. I aquesta realitat és el que marca la diferència de poder entendre com cal l’accessibilitat.

2n quadrimestre 2015 [ 67 ]

Fundació

Unida Lluís Roig

tarragona

Arquitecte tècnic i enginyer d’edificació

Gabinet tècnic

COAATT

75 ANYS D’OBRA NOVA

A LES COMARQUES DE TARRAGONA

E

l sector, en aquests 75 anys, ha patit multitud d’alts i baixos, situacions de tota mena lligades a la vida i l’evolució econòmica dels municipis de les comarques de Tarragona.

El municipis costers han evolucionat de manera molt diferent als de l’interior, i a la vegada d’una forma molt més tempestuosa que la marxa tranquil·la dels municipis més grans.

Per tal d’avaluar el comportament de la construcció residencial a les comarques de Tarragona als últims 75 anys, utilitzarem l’evolució de les capitals de comarca, tres municipis costaners representatius, i dos municipis que es podrien considerar característics dels que hi troben a prop de Reus o Tarragona.

Pel que fa als dos grans municipis, la construcció residencial segueix, els últims setanta cinc anys, un camí gairebé idèntic tant a Tarragona com a Reus. Són tendències prou similars.

Pel que fa al nombre d’habitatges, Tarragona, exceptuant curts períodes al 1974, al 1988 i especialment al període 2004 a 2009, ha construït entre 400 i 500 habitatges anuals més que Reus.

Tan sols entre 1960 i 1968, el nombre habitatges construïts a Tarragona fou molt superior als iniciats a Reus. Com podem veure a la gràfica, fins als 2.270 habitatges l’any 1968.

Pel que fa a la tendència global, entre 1940 i 1960, la construcció es manté en números molt baixos. No és fins a les

3.500 3.000 2.500

Reus Tarragona

2.000 1.500 1.000

0

1940 1942 1944 1946 1948 1950 1952 1954 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

500

Any de construcció Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 68 ]

Gabinet tècnic

COAATT

Nombre d’habitatges nous construïts a la ciutat de Tarragona Fins 1940

3.473

1940 / 1949

576

1950 / 1959

1.010

1960 / 1969

13.032

1970 / 1979

16.853

1980 / 1989

6.544

1990 /1999

8.861

2000 / 2009

10.802

2010 / 2014

589

Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre Barri de Campclar en construcció. Foto: Ajuntament de Tarragona dècades dels seixanta i setanta que es produeix un creixement importantíssim de la població, que la construcció es dispara i que apareixen nous barris al voltant de les dues poblacions.

Son dues dècades, especialment la dels seixanta, marcades per la forta immigració i una construcció de pèssima qualitat. Als vuitanta i fins al 1988, va haver-hi un descens sostingut que canvia al 1989 quan es comença a entreveure una nova recuperació del sector, que s’allarga fins al 2000 a Tarragona i fins al 2003 a Reus, i que culmina en la pèssima situació actual.

Gairebé la meitat dels habitatges que actualment existei-

xen a la ciutat de Tarragona es van construir entre els any seixanta i setanta; tanmateix, el nombre d’habitatges nous que es construeixen a Tarragona o Reus, actualment, són aproximadament els mateixos que es construïen a començaments de la dècada dels cinquanta.

El desmesurat creixement del sector, aquesta bombolla que es va produir entre 2004 i 2007, i que va culminar en una crisi que encara ens afecta profundament, és un fenomen que es va donar específicament en municipis petits com ara la Pobla de Mafumet o Constantí, situats al voltant de grans nuclis de població.

Habitatge residencial nou 2.500 2.000 1.500 1.000 500

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

0 -500

Reus

Tarragona

Font: Idescat i COAATT

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 69 ]

Gabinet tècnic

COAATT

Com podem veure a la gràfica anterior, no és un fenomen que hagi afectat especialment a Tarragona o Reus, però sí i molt a pobles com la Pobla de Mafumet, i en menor mesura a altres poblacions com ara Montblanc o Móra d’Ebre, que van assolir el màxim nombre d’habitatges iniciats entre els anys 2004 i 2006.

Valls i Falset també, però amb valors molt mes baixos, tenen un comportament més semblant a Reus. Totes dues poblacions assoleixen el màxim volum de construcció a finals de la dècada dels setanta, i arriben a valors també molt alts als seixanta i entre 1990 i 2004.

El comportament, les tendències i també el nombre d’habitatges construïts a Montblanc i Móra d’Ebre al llarg d’aquests setanta cinc anys és prou similar. És especialment significatiu que el gran boom del sector que es va produir a les dècades dels seixanta i setanta, no els va afectar gaire, no si més no, d’una forma tant important com ho va fer a Tarragona o Reus.

Hi ha un increment del nombre d’habitatges construïts, però es produeix cap a finals dels setanta, i amb uns valors màxims que es tornen a donar a començaments dels noranta.

Els tres van assolir al 2006 el màxim nombre d’habitatges construïts.

De les capitals de comarca, Móra d’Ebre és la que al llarg d’aquests setanta cinc anys ha tingut una evolució més homogènia. Si exceptuen el comportament del sector entre els

anys 2004 i 2006, la construcció d’habitatge residencial nou és molt regular amb petites pujades entre el 80 i el 82, i els 90 i 92.

Valls

Falset

Montblanc

Móra d’Ebre

Entre 1945 / 1959

291

143

118

97

Entre 1960 / 1969

1.215

240

216

78

Entre 1970 / 1979

2.177

254

482

299

Entre 1980 / 1989

1.067

175

485

329

Entre 1990 / 1999

1.579

118

361

344

Entre 2000 / 2010

2.219

235

851

820

Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre Tanmateix s’hi troben sovint situacions molts particulars.

Com podem veure al gràfic inferior, la construcció del grup conegut com el barri de les Sis-centes Vivendes de Constantí, l’any 1976 va multiplicar per tres el volum anual normal de construcció d’habitatge residencial del municipi.

La construcció d’edificació residencial a Constantí es desenvolupa essencialment a la dècada del setanta i menys al seixanta. Entre els anys 2003 i 2006 es va arribar a valors

500 450 400 350 300

Valls Falset Montblanc Móra d’Ebre

250 200 150 100

Any de construcció Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 70 ]

2009

2006

2003

2000

1997

1994

1991

1988

1985

1982

1979

1976

1973

1970

1967

1964

1961

1958

1955

1952

1949

1946

1943

0

1940

50

Gabinet tècnic

COAATT

Habitatge residencial nou 500 400 300 200 100 0 1990

1992

1994

1996

1998

2000

Valls

2002

2004

2006

2008

Montblanc

Falset

2010

2012

2014

-100

Móra d’Ebre

Font: Idescat i COAATT

700 600 500 400 Constantí 300 200

2012

2009

2006

2003

2000

1997

1994

1990

1986

1983

1979

1976

1973

1970

1967

1960

0

1955

100

1940

Nº d’habitatges

molt importants, gairebé els més alts des de la dècada dels anys 40. És una situació molt similar a l’evolució de la construcció d’habitatge residencial nou a la Pobla de Mafumet, una població especialment lligada al creixement de Tarragona i la construcció del complex industrial de Repsol al 1975.

L’evolució del sector de l’obra nova a la Pobla de Mafumet és una situació especialment característica del fenomen viscut pel sector entre els anys 2004 i 2007.

Com va passar a molts altres municipis situats al voltant de les poblacions més grans, la construcció va créixer desmesuradament fruit dels alts preus. Es va créixer, com vam veure, molt més del que el mercat podia absorbir realment.

Any de construcció

Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 71 ]

L’entrevista

COAATT

Habitatge residencial nou 600 La Pobla de Mafumet

500 Nº d’habitatges

400 300 200 100

Font: Idescat i COAATT

0 -100

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

Any de construcció

Als municipis costaners l’evolució de la construcció ha anat de la mà del naixement als any seixanta del turisme de masses.

Els habitatges, però especialment els apartaments turístics, van assolir uns valors molt importants entre mitjans seixanta i mitjans setanta.

En aquest període l’aspecte de la costa tarragonina canvia profundament. Es tracta principalment de segones residències de qualitat escassa i que s’utilitzen uns mesos l’any.

Cambrils

Salou

Vendrell

Calafell

Mont-roig de Camp

198

1.302

404

362

262

1945 / 1959 1960 / 1969

3.719

6.332

1.972

2.305

378

1970 / 1979

5.360

7.473

4.969

5.628

2.143

1980 / 1989

8.178

7.688

6.716

7.038

4.201

1990 / 1999

4.953

3.800

6.303

4.098

1.740

2000 / 2010

7.760

5.895

8.622

7.229

6.922

30.168

32.490

28.986

26.660

15.646

Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre 3.000 2.500 2.000

Cambrils Salou El Vendrell Calafell

1.500 1.000 500

Any de construcció

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 72 ]

2008

2005

2002

1999

1996

1993

1990

1987

1984

1981

1978

1975

1972

1969

1966

1963

1960

1957

1954

1951

1948

1945

0

Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre

L’entrevista

COAATT

Les dècades dels seixanta i setanta van marcar el punt més alt del sector. Com a la resta del país, a les comarques de Tarragona es tractava d’una economia que es trobava en vies de desenvolupament i que va apostar per solucions gairebé d’emergència per intentar oferir allotjament a un gran nombre de persones en el menor temps possible.

La segona etapa conclou entre el 2004 i 2007, i obre una de les crisis més importants del sector. Els nivells de construcció d’obra nova són similars als de començaments de la dècada dels anys cinquanta. Sí que ha tingut una repercussió menor als municipis grans, però al conjunt del municipis de les comarques, com podem veure a la gràfica anterior, ha estat realment molt important.

L’any 1989 es construeixen a Salou mes de 2.600 habitatges. I entre els anys 1985 i 1990, Cambrils, el Vendrell o Calafell, però especialment Salou, van assolir volums de construcció d’habitatge residencial molt importants. A la dècada del vuitanta es van construir entre set i vuit mil habitatges a molts municipis de la costa.

Des de començaments dels anys seixanta s’han construït entre 26 i 30 mil habitatges a Salou, Cambrils, el Vendrell o Calafell. Una xifres molt similars a la de molts municipis representatius del litoral tarragoní.

En el conjunt d’aquests setanta cinc anys podrien destacar dues etapes especialment per sobre de la resta: la dècada dels seixanta i part dels setanta, i el període entre 1996 i 2007.

Gabinet Tècnic

de

COAATT

Habitatge residencial nou 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

Cambrils

2004

2006

2008

2010

2012

-500

Font: Idescat i COAATT

El Vendrell

Salou

2014

Comarques de Tarragona 18.000 16.000 12.000 10.000 8.000 6.000

Nº d’habitatges

14.000

4.000 2.000 1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

Any de construcció

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 73 ]

2008

2010

2012

2014

0

Font: Idescat i COAATT

COAATT

Urbanisme

Ciudades felices versus Smart Cities Smart Cities: ¿una moda pasajera para un concepto casi eterno?

El término Smart City está de moda, muy de moda, aunque la mayor parte de nosotros no sepamos muy bien que significa (reconozcámoslo). Los proveedores de telecomunicaciones, los suministradores de energía y sistemas distribuidos, las empresas de transporte, el diseñador urbano, arquitectos, los expertos varios... me temo que tampoco lo saben. Sin embargo todos ellos alimentan la expectación creada por el casi mágico término (aunque como acrónimo S.M.A.R.T. describe algo muy diferente).

Los ayuntamientos empiezan a sumarse al entusiasmo, seguramente con la secreta esperanza de animar las inversiones y así recaudar algo más.

Pero, ¿Está justificado todo este alboroto? Es posible, pero las cosas aún podrían ser mucho mejores. Quizás las smart cities no sean, después de todo, la última palabra en cuestión de diseño de ciudades. Trataré de exponer aquí algunos de los términos más de moda ... y otros que no lo son tanto; incluso me permitiré presentar alguna sugerencia fruto de mi alocada imaginación.

Pónganse cómodos La Ciudad moderna La ciudad sería, sobre todo, el espacio donde tiene lugar la actividad política, económica, cultural, financiera, comercial, … pero por encima de todo, es donde conviven y se relacionan un gran número de personas (los ciudadanos), disponiendo de lugares concretos (como plazas y edificios públicos) que facilitan la comunicación y la vida social.

Tal vez la mayor diferencia entre las ciudades antiguas y las más modernas no sea tanto el concepto sino el tamaño de estas, pues el tándem energía-tecnología ha permitido que en mucho menos espacio se soporte la vida de muchísimas más personas, gracias al flujo constante de alimentos de lugares cada vez más alejados, así como de la también vital energía, producida igualmente en lugares muy distantes, a veces cientos de kilómetros.

La ciudad Virtual Hoy día a la ciudad real se suma la ciudad virtual, más flexible y colorida, pero también más plana, menos intensa, más previsible, y al fin también más aburrida (lo cual es un defecto imperdonable).

Ambas configuran una nueva realidad: los ciudadanos interactúan también de forma virtual, entre ellos, con la administración, con sus lugares de trabajo, entre colegas, clientes y empresas, etc.

La geolocalización es un punto de encuentro entre ambos mundos; las expectativas y necesidades de las personas y la oferta de la ciudad real (cultura, gastronomía, entretenimiento, así como servicios de toda índole).

La ciudad vista en un caleidoscopio En los últimos años, siguiendo con una línea que viene de tan lejos, casi como la propia existencia de las ciudades, se ha tratado de analizar la ciudad desde distintas ópticas para tratar de averiguar cómo hacer de ellas lugares mejores (en los distintos aspectos analizados, urbano, energético, aplicación de las NTICs, ciudades creativas, etc.).

Hoy cabe replantearse casi todo, y el concepto y utilidad de la ciudad no

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 74 ]

podía ser un elemento ajeno a tanto cambio.

Ciudades compactas y difusas Salvador Rueda ha sido de los estudiosos del urbanismo que más ha analizado el concepto de la ciudad compacta tan típica del área Mediterránea, en contraposición a la ciudad difusa característica de norteamérica y que propicia el uso del transporte privado obligando a desplazarse largas distancias a diario para casi cualquier actividad. La ciudad difusa implica más coches, más desplazamientos y más asfalto e infraestructuras para el tráfico rodado.

Ciudades inteligentes (SmartCities) Las ciudades inteligentes —en inglés americano—, o elegantes —en inglés británico— son un concepto que integra la utilización de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, la eficiencia energética, el e-gobierno (democracia participativa local) y la transparencia en la gestión (Open Data), la gestión de los residuos urbanos y el reciclaje, etc., configurando una estructura tecnológicamente avanzada de gestión que debería —teóricamente— producir un beneficio general.

No hace falta discurrir mucho — creo— para concluir que es un paso que podría ser (a veces) necesario... pero no imprescindible, ni mucho menos vital. Aunque las palabras eficiencia y sostenibilidad —entre otras igual de elegantes— se repiten incansablemente cual mantras sagrados, muchos de estos “proyectos” podrían no estar sustentados ni impulsados por unos razonamientos especialmente coherentes.

Urbanisme

COAATT

Jardines elevados

Ciudades en transición (Transition Towns) Estas ciudades son pequeñas y medianas localidades donde están experimentando nuevas formas de organización económica basada en unas estructuras más democráticas y en una tecnología menos dependiente de insumos de energía intensivos como los combustibles fósiles o la energía nuclear, El motivo de tales iniciativas es el reconocimiento del impacto potencialmente tremendo que producirá el supuestamente cercano cenit de la producción de los combustibles fósiles (Peak Oil) que ocasionará en unos años una carestía brutal de la

energía, y especialmente del gasoil y gasolinas, frenando drásticamente la globalización y el crecimiento económico. Estas ciudades se tratan de preparar adaptando estructuras de organización social menos dependientes de los combustibles fósiles y toman medidas en cuanto a reducir las necesidades de transporte, recuperar formas de producción agrícola ecológica, reducir la dependencia de la alta tecnología, etc.

Ciudades creativas Tampoco hay un consenso claro en cuanto a la definición de Ciudad Creativa, sin embargo coincidiríamos en

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 75 ]

que las ciudades han de ser polos de economía creativa, superando la economía industrial de igual modo que la economía industrial superó la economía agrícola-ganadera.

El mundo probablemente sea de los que sepan adaptarse mejor a los retos, y la economía industrial ya no puede hacer frente a estos retos. El crecimiento económico ya no es ni deseable ni factible, y ahora se impone el crecimiento en calidad de vida (sin crecimiento económico), lo cual no es ninguna utopía inalcanzable, es una estrategia inteligente, deseable y asumible.

Las ciudades creativas serían aque-

COAATT

Urbanisme

llas en las que se facilitan las nuevas formas de negocios (tecnológicos o no), negocios en malla, proyectos de índoles social y cultural, atrayendo profesionales y personas con talento que deberían ser apoyados, porque repercuten en beneficio de la comunidad.

Medio ambiente urbano esencialmente artificial La ciudad es demasiado a menudo sinónimo de asfalto, cemento y acero, además de automóviles, humo... e incluso demasiada gente junta en poco espacio. Por ello los espacios o zonas verdes se utilizan como un poderoso reclamo en las campañas electorales municipales ... con demasiada frecuencia con más descaro que honestidad. Sin embargo, no solo de jardines vive el urbanita; recientemente se está empezando a oír con cada vez más frecuencia de la existencia de huertos urbanos o huertos compartidos, lo cual es una buena noticia. Otra forma de introducir un pedacito de mundo vegetal en la ciudad son los jardines verticales.

Ser Sostenible, Innovador y Eficiente no es Suficiente... ni siquiera es lo más importante Se trata de ser coherentes, libres e informados (con opciones reales), poder ser felices (disponer de un standard de confort mínimo, de un ambiente lúdico-cultural rico, de un entorno saludable, bello, limpio). Se trata de ofrecer a la ciudadanía los elementos necesarios para que cada ciudadano pueda sacar lo mejor de sí, que desee ayudar y aportar su talento a la comunidad, además de que sea recompensado justamente por ello.

Las ciudades han de ser centros o polos de atracción del entorno, pero no es la única realidad ni es exclusiva de otras realidades: el entorno rural se debería contemplar desde una perspectiva de satélite de los núcleos urbanos, comunicados digitalmente, culturalmente, económicamente, etc.

El tiempo y la Vida Un flujo mayor de medios de transporte liberaría de la atadura a un cumplimien-

to horario estricto, mejorando la frecuencia y reduciendo proporcionalmente la intensidad (ocupación puntual).

El teletrabajo, los horarios flexibles, la reducción de las jornadas, la prestación de servicios telemáticamente, la información distribuida, la educación no presencial o mixta; todo ello permitirá no solo optar a una mayor calidad de vida del trabajador y estudiantes y profesorado, sino también a reducir la intensidad el transporte, suavizando su impacto sensiblemente. También la atención médica podría beneficiarse de una descongestión mediante ciertos diagnósticos previos online, Porque no vivimos para trabajar quizá deberíamos trabajar menos, para trabajar todos y en mejores condiciones. No necesitamos crecimiento, necesitamos coherencia, aplicar el sentido común, pensar más y actuar más reflexivamente. Si no lo hacemos así, por mucho que tratemos de controlar nuestra acción por medio de agendas, tecnología, velocidad y potencia de gestión de la información, el tiempo ( y con el la vida) se escurre inevitablemente de nuestras manos.

Crisis energética en la ciudad La ciudad también es una aglomeración de personas en un reducido espacio, ocupando en gran medida la dimensión vertical hasta extremos que rompen con cualquier tradición al respecto. Se ha recordado a menudo y por parte de numerosos expertos y técnicos, que en caso de no disponer de fluido eléctrico, ya sea para iluminación interior y exterior, bombeo de agua, ascensores, aire acondicionado, calefacción (aunque sea por gas) y transporte por “metro”, la situación se puede complicar hasta extremos mucho más dramáticos que en el entorno rural, donde no se da tal dependencia o no es tan acusada. Si a la interrupción del fluido eléctrico se sumara la del flujo de combustible la situación puede llegar a ser verdaderamente complicada, pues la urbe requiere de toda una red de suministro de alimentos, enseres, servicios, etc.

La granja moderna no sale mucho mejor parada en una análisis de si-

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 76 ]

tuación de emergencia, pues depende igualmente de insumos energéticos fósiles de forma intensiva, ya sea en forma de combustible para la maquinaria, fertilizantes, transporte, etc.

Ante ello, las iniciativas de las Transition Towns deberían tenerse en cuenta, así como la de otros movimientos más veteranos como la Permacultura, o de forma más general, el diseño de ciudades eco-eficientes o eco-sostenibles.

De poco servirá una red impecable de comunicación wifi y de fibra optica, así como enchufes para vehículos eléctricos, etc., si no se dispone de fluido eléctrico de una forma regular y éste se ve interrumpido frecuentemente, lo cual puede llegar a ocurrir en un futuro relativamente cercano.

Las ciudades posiblemente deberían disponer de sistemas de producción algo más descentralizados, pudiendo quizá incorporar sistemas de turbinas de gas, aerogeneradores (también de eje vertical) y colectores solares fotovoltaicos. Como el talón de Aquiles de la tecnología de energía renovable es la poca constancia y la dificultad de almacenamiento, una posibilidad que se está barajando es la utilización de hidrógeno (que tampoco es precisamente fácil de almacenar), producido a partir de la electricidad excedentaria.

Este puede ser útil no solo para producir energía de forma distribuida y en periodos de consumo punta, sino también para transporte, ya sea mediante motores de explosión como de pilas de combustible.

El quimérico movimiento perpetuo Hablar de tiempo es hablar de movimiento, pues el primero no se percibiría, o no tendría razón de ser, sin el segundo. Nos movemos de un lugar a otro continuamente, en parte por el diseño de ciudad extensa y enorme, por otro porque la tecnología nos ofrece esa opción, se nos tienta con innumerables atractivos de todo tipo y nos vemos en la necesidad de desplazarnos cada vez más lejos para ocupar un puesto de trabajo, que por otra parte suele resultar insatisfactorio desde el punto de

Urbanisme

COAATT

Reconstrucción de la Tarraco antigua (Digivisión)

vista de realización de aspiraciones, e incluso salarialmente.

Pero ante la incertidumbre que pesa sobre nosotros respecto a la seguridad de los suministros energéticos, cabe preguntarse si el clásico invento de la bicicleta no debería reinventarse completamente, al contrario de lo que hacen en países como china, donde las están sustituyendo a toda velocidad por motocicletas e incluso automóviles, justo ahora que el precio del petróleo alcanza niveles record de forma constante ( y no parece haber una vuelta atrás en esto).

Las bicicletas modernas son más ligeras y seguras, están mejor equipadas, y pueden incorporar sistemas de pedaleo asistido para ayudar en los repechos o para acelerar con mayor facilidad. Además de bicis, se están proponiendo sistemas de transporte y vehículos muy eficientes y económicos que deberían tenerse en consideración.

Los scooters eléctricos más modernos no solo rivalizan en diseño con los más modernos modelos de gasolina, sino que se venden a precios que ya suponen

amortizar sobradamente la sobre-inversión. Por otra parte, estos modernos scooters aportan comodidad, limpieza, elegancia, confort de marcha y una envidiable capacidad de aceleración, así como una más que suficiente autonomía. ¿Negocios sin dinero?

La palabra negocio (lo que no es ocio) describe todo aquello que hacemos con la finalidad de obtener algún tipo de beneficio práctico, no lúdico, pero no debería describir únicamente los negocios con fines lucrativos: todo aquello que produzca un beneficio personal o comunitario entraría también en la categoría de negocio, y por tanto, pueden llevarse a cabo con muy poco o nada de dinero. Los huertos comunitarios, los bancos de tiempo, los intercambios, ciertas asociaciones no lucrativas, etc. son ejemplos de negocios que se llevan a cabo con muy poco o casi nada de dinero. En las ciudades se da un caldo de cultivo idóneo para todo este tipo de actividades. En las ciudades “inteligentes” se debería tener en cuenta el factor hu-

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 77 ]

mano por encima de cualquier otra consideración, de lo contrario no son más que centros neurálgicos de mercadeo, finanzas y negocios que persiguen el lucro por encima de todo, y esto sabemos a dónde nos lleva en última instancia.

Ciudadanos Felices, el reto supremo Pero sobre todo ello, propondría un concepto de carácter más amplio e importante: la Ciudad Feliz, el lugar donde el ciudadano puede disponer de los elementos necesarios para desarrollar la plenitud vital, fisica, emocional, psicológica, lúdica, creativa,... Posiblemente no pueda haber una ambición mayor que ser feliz y desarrollar una vida trascendente.

Llegó la hora de las preguntas incómodas. ¿Entonces por qué no supeditar todas las demás propuestas a éstas de mayor rango e importancia? ¿Ha de ser siempre el beneficio económico un objetivo socialmente loable? ¿Por qué dejar en manos de una administración cortoplacista la estrategia de desarrollo de las ciudades? ¿O de unas empresas

COAATT

Urbanisme

cortoplacistas también y además centradas casi exclusivamente en maximizar el beneficio privado? (y a veces socializando las pérdidas al no contemplarse en el análisis económico las externalidades, esos factores no incluidos en la contabilidad de ganancias y costes de las principales actividades industriales, comerciales o financieras.

Al margen de ello; ¿Cómo puede orientarse la organización y el diseño de las ciudades para encaminarse a la consecución de tan ilusionante objetivo? Para que las ciudades sean lugares placenteros, vitales, cómodos, nutridos de experiencias felices, donde se puedan desarrollar negocios y actividades culturales altamente creativas, etc. Para todo esto tenemos que tener una cosa muy sencilla en la mente: las personas queremos obtener de la vida cosas en el fondo muy elementales, pero no por ello fáciles de obtener, además de seguridad; placer, juego y trascendencia. ¿Y qué significa esto?: Significa comodidades, emociones positivas, experiencias estimulantes, opciones, conexiones y vida comunitaria, cultura, entorno saludable, facilidad para desarrollar aspiraciones de carácter privado y comunitario como proyectos ambiciosos ya sea por su magnitud como por su alto grado de creatividad. ¿Cómo organizar algo así? Quizá, a partir de un consenso ilustrado lo más ampliamente representado se pueden establecer las directrices (como p.e. la continua reducción y mejora del tráfico motorizado o la estimulación de la venta de vehículos eléctricos y especialmente los de dos ruedas), pero las ideas deben poder fluir desde abajo hacia arriba, y a todos los niveles, sin barreras ni limitaciones excesivas.

Un caso concreto y cercano Una ciudad pequeña y mediterránea, como Tarragona, puede ser ejemplo de potencial por su tamaño, la población, el clima (sol y mar), el turismo, las comunicaciones, la cultura y, por consiguiente, su multiculturalidad.

Esta misma ciudad está rodeada de retos como su entorno industrial, la energía, el turismo de calidad, la diversificación de los sectores económicos, la

lucha para atajar la delincuencia desde la base de la pobreza y la exclusión social, la educación libre y libertaria...

Los factores a favor existen también.

Algunos, en común con otras muchas ciudades, depende de los retos y oportunidades pero existen. La música, el arte, el ocio, la tecnología amigable y limpia, la diversificación de las opciones de todo tipo, la diversidad cultural —étnica o sexual— la apertura hacia las opciones minoritarias y la teoría de la larga cola aplicada a conceptos como el Anarquismo Soft en base a una política participativa.

El área de Tarragona tiene sus potencialidades. Dispone de un inmejorable clima con sol, luz, bosques y el mar mediterráneo. Tiene cultura vinícola, una excelente gastronomía y playas estupendas. Se comunica a través de dos bellas y ricas lenguas (catalán y español), ofrece a las personas la proximidad con la arquitectura modernista ubicada en Reus pero tiene además su legado histórico romano. Es una ciudad con unas buenas comunicaciones (alta velocidad, aeropuerto, puerto marítimo) y a esto se le suma su tejido industrial y las centrales de energía o energía eólica de municipios cercanos.

Por supuesto que todo esto es mejorable si se llevan a cabo sinergias, se potencian los puntos fuertes y se refuerzan los débiles, eliminando los puntos negros. Para ello es necesaria la ayuda de todo el territorio, de sus agentes y de todas las personas que lo habitan.

Hay que fomentar la empatía y la colaboración entre los ciudadanos, desarrollar los elementos para la creatividad, educar en la multidisciplinariedad y no tanto en la superespecialización, aplicar la tecnología apropiada para cada problema en función de un análisis de coste-beneficio y no solo económico, sino también social.

Una smart city debe ser mucho más que una ciudad donde las NTICs se utilizan para gestionar los tributos o las multas. Tiene que ser una ciudad donde los impuestos sean más bajos y justos en relación con los ingresos y otros parámetros. Ante la pregunta de si es posible llevar a cabo todo esto con un gasto corto y en poco tiempo, la respuesta es clara y tajante: SÍ.

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 78 ]

Se consigue aportando mejores ideas y haciendo análisis de fondo, con la generación de diversos think tanks (tanques de ideas) que permiten generar grandes cambios a partir de pequeños pensamientos. Hablando de ellos, de pensamientos y reflexiones, me gustaría recordar ésta de Gary Hamel y Richard Florida: “Una de las grandes aberraciones de la historia de la humanidad fue el auge de la gran corporación industrial: aunque cumplía muy eficientemente con su cometido –consistente en procesar información y en transformar la mano de obra en productos de consumo–, en muchos sentidos también deshumanizaba y alienaba a las personas. Ahora es el momento de rectificar: tenemos que cambiar el rumbo de las organizaciones y transformarlas para que sean más humanistas y valoren al individuo y su libertad para expresarse a sí mismo.”

Una última consideración para finalizar. Las ciudades han sido durante demasiado tiempo una prolongación de las funciones productivas de la era industrial, ahora el ciudadano es un prosumidor potencialmente creativo y un votante informado. Necesita una ciudad nueva tanto como una forma de organización del trabajo nueva.”

Alberto Montiel Casas EidonLink

COAATT

Tag

2n quadrimestre 2015 [ 79 ]

COAATT

Comunicació

El TAG i la globalització

Internet ha esdevingut per a la nostra revista un mitjà de desenvolupament de comunicació global, que ha permès donar a conèixer al món una informació, durant molts anys, tant del caràcter específic de la feina de la professió com de la conjuntura puntual de cada moment del desenvolupament de la construcció a la nostra demarcació entre d’altres. Dins del seu contingut voldria destacar, en aquest número extraordinari, l’apartat Espai al temps que ha acollit una sèrie de treballs aliens al circuit col·legial que ha propiciat que per sempre més que la revista i la institució que l’edita formin part dels treballs de investigació, en diferents àmbits històrics i en moltes publicacions en el seu capítol bibliogràfic. Tot això ha estat possible gràcies a la visió cultural de les diferents juntes de govern durant tots aquests anys.

Voldria recordar, per tant, els col·laboradors que ens van lliurar els seus originals. En primer lloc citaré els ja traspassats: Josep Maria Recasens i Comes, historiador i exalcalde de Tarragona i a Pere Anguera i Nolla, catedràtic de l’URV. També

COAATT

Condicions

DESPATX 6

Col·legiat 170 €

No col·legiat 200 €

Col·legiat 225 €

No col·legiat 270 €

Superfície: 13,00 m2 Condicions Col·legiat < 5 anys 190 €

Redacció TAG

Un despatx professional al teu abast.

Tots els serveis a un preu molt assequible.

n Un nou espai de negocis que ofereix despatxos de lloguer. n Ubicat al C.Joan Miró, 4. n Ubicació molt pròxima a les dependències col·legials, just a l’entrada de Tarragona amb zones d’aparcament i espais públics a la vora. n L’accés és realitza des de zona enjardinada comunitària.

Característiques n Horari de 8:00 h a 22:00 h. n Zones comuns: sala d’espera, lavabos, sala de reunions. n Mobiliari: taula, cadires i armari amb clau per a cada despatx. n Serveis: línea ADSL, llum, calefacció i aire condicionat. n Portes amb clau. n Fotocopiadora (la despesa de les còpies anirà a càrrec de cada usuari). n Servei neteja i manteniment de les zones comuns. n Despeses comunitàries i impostos municipals. n Porter electrònic i rètol personalitzat a façana.

Superfície: 8,87 m2

Col·legiat < 5 anys 140 €

Josep Maria Sanet

últims espais disponibles

CENTRE

DESPATX 3

referenciar els professos Salvador-J. Rovira i Gómez, de l’URV, i Daniel Piñol i Alabart, de la Universitat de Barcelona, l’arxiver Josep Maria Grau i Pujol i el qui subscriu.

El Departament d’Informàtica del Col·legi ens ha facilitat les consultes que rep el TAG i per tant són un indicador de l’acceptació que té.

Concretament en un any (el darrer), ha tingut —i no només del nostre país sinó també de tots els continents del món— la revista TAG ha tingut més de deu mil visites. Gairebé tots els dies en té.

Una confirmació del que suara exposem ens ho referma la carta, que un broker de Nova York va adreçar al Col·legi no fa gaire, demanant informació sobre un avantpassat seu, un corsari al servei de Napoleó, que havia trobat en un article de la nostra revista sobre la gent de mar.

Tag

Condicions n El servei de neteja queda inclòs en el preu del lloguer. n El llogater serà responsable del bon ús de les instal·lacions tant privades com de les zones comuns. n No està permès modificar cap element de l’espai, tant sigui d’us comú com privat. Qualsevol modificació serà subsanada pel llogater abans de la finalització del contracte (pintures, decoració de les parets….).

Més informació i inscripcions: Telèfon 977 212 799 (extensió 6) www.apatgn.org · serveisexterns@apatgn.org

2n quadrimestre 2015 [ 80 ]

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral, Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Tel. 977 212 799 Fax. 977 224 152 www.apatgn.org

TAG 74-75

Rbla. President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona

ag

2n quadrimestre 2015 Any XX núm 74-75 Preu: 3 €