Tag 79 · 2n quadrimestre 2017

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2017 Any XXII núm 79 Preu: 3 €

Sergio Nasarre, director de la Càtedra d’Habitatge URV Els nous reptes de la Llotja i el Centre de Lectura de Reus Espais singulars: la rehabilitació del Castell del Paborde El COAATT a l’Anella Mediterrània, epicentre dels Jocs

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Façana del Centre de Lectura de Reus

n L’entrevista Sergio Nasarre, Director de la Càtedra d’Habitatge de la URV Pàgs. 4-6 n GABINET TÈCNIC Dades de síntesi. 1r Quadrimestre 2017 Pàgs. 7-9 n CULTURA El Centre de Lectura de Reus Pàgs. 10-11 n Fundació COAATT Accessibilitat: el PAMA versus el PMAU Pàg. 12 n REHABILITACIÓ La Llotja de Reus serà reconvertit en centre de promoció del Vermut Pàg. 13-14 n EDIFICIS SINGULARS El Castell del Paborde Pàg. 16-17 n Assessoria Àmbit competencial dels arquitectes tècnics Pàgs. 18 n REPORTATGE La futura Anella Mediterrània Pàg. 19 n DEMOGRAFIA Tendències en la població catalana i transformacions econòmiques Pàgs. 20-21 n PATRIMONI Ruta Jujoliana Pàg. 22-24 n ART Rafael Romero Pàg. 25 n ARQUITECTURA I TURISME Ferrari Land Pàg. 26-28 n ACTIVITAT COL·LEGIAL Aparelladors de tot Catalunya visiten Tarragona Pàg. 29

Editorial

Els àmbits competencials, una oportunitat de millora

L

a llarga època de recessió econòmica que va paralitzar el mercat immobiliari i el sector de la construcció ha motivat als professionals que treballen en aquests àmbits a ampliar les seves labors, reinventar en part l’ofici generant sinergies i moviment en aquelles intervencions professionals que abans tenien menys valor.

Per exemple, en temps de bonança, la societat -i els promotors immobiliaris- havien optat per construir obra nova deixant en un segon pla la rehabilitació. Amb l’arribada de la crisi es va invertir la tendència i la rehabilitació, precisament, ha salvat a gran part dels tècnics professionals que han de tramitar-la, projectar-la i executar-la.

Sortosament, també el temps ha ajudat a projectar un canvi perquè la realitat social ho ha forçat.

Abans, els aparelladors tenien molt limitades les seves competències i en poc temps, relativament, han guanyat terreny i les han ampliat. Definir què s’entén com a edificació, gràcies a la promulgació de la Llei 38/1999 i, especialment, a aquells articles on es reforça la figura de l’arquitecte tècnic, ha estat un pas gegant que beneficia al nostre, un sector cada cop més gran.

Ara hem de ser intel·ligents i ser conscients que aquests avanços, aquesta ampliació dels àmbits competencials, són una oportunitat immillorable per al nostre creixement i com a garantia de futur. Diferents sentències judicials avalen la nostra feina i rol professional, fan palès que podem intervenir en més processos i actuacions. Amb aquesta realitat, no podem deixar passar l’oportunitat de reivindicar-nos com el que som: professionals qualificats al servei d’una societat que, cada cop més, demanda expertesa i rigor.

Ens ho hem de creure, ho podem fer possible. .

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

SERGIO NASARRE Director de la Càtedra d’Habitatge de la URV L’habitatge és un dret fonamental i també un bé amb el que s’especula des de fa molts anys. I esdevé, també de pas, un símbol de riquesa a tot el món. Regular-ne els usos, saber quina fórmula és més adient quan es parla de lloguer o compra, i identificar els factors que provoquen les mancances de la població en aquest àmbit són algunes de les funcions de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili que impulsen diversos investigadors.

Aquesta institució, creada l’any 2013 amb seu al Campus Catalunya, ha participat fins ara en l’elaboració de diverses lleis autonòmiques i estatals. Els seus responsables cerquen la base del problema i busquen solucions

Sr. Nasarre, la Càtedra d’Habitatge de la URV neix l’any 2013.

A què respon la seva creació en aquell moment?

Recull la feina i bagatge d’un grup d’investigadors que fa molts anys que treballem al voltant del tema, alguns portem més de vint anys, i mai ens havíem aixoplugat sota una mateixa institució.

Teníem clar que calia fer una recerca en temes d’habitatge i que fos una recerca útil. Per això, en el meu cas, al 2010 que és quan vaig aconseguir ser catedràtic i això em va suposar tenir capacitat investigadora, vaig decidir que era el moment de posar en funcionament el nou element. I en aquest punt, juntament amb altres companys, va néixer la Càtedra d’Habitatge. El nostre interès era que aquesta institució servís de pont entre la URV i la societat. Tenim la sort de comptar amb un equip de persones joves, que són els qui tenen la major qualitat curricular, i això ens ajuda a tirar endavant el projecte.

Es posa en marxa enmig de la crisi que té al sector construcció com a element clau.

Recordo que al 2004 vaig anar a un congrés a Valladolid i quan vaig comentar que la situació es faria insostenible, vaig tenir la sensació de ser un marcià.

Quan vaig acabar la meva intervenció, un dels assistents em va dir que jo estava equivocat i que la gent estava encantada amb les seves cases, els seus crèdits i les seves hipoteques. I aquesta persona, que va sortir d’entre els més de 250 participants al congrés, era un alt directiu d’un banc que criticava, sense

per lluitar contra la situació de les persones anomenades “sensellar” que necessiten models més assequibles que la propietat i més estables que el lloguer. S’aposta per la prevenció dels problemes de l’habitatge, immersos en una perillosa bombolla, per evitar tragèdies majors que sempre acabarien petant a les mans dels més humils.

La constant i immensa tasca de la Càtedra d’Habitatge els ha comportat, fa ben poc, el reconeixement de la UNESCO i s’ha convertit en la primera Càtedra UNESCO d’aquesta temàtica al món. Per conèixer-la més a fons, hem convidat a parlar-ne al Sergio Nasarre, ànima mater del projecte i actual director.

Sergio Nasarre. Fotografia: Xavier Jurio

cap argumentació, la meva xerrada feta des d’un punt de vista científic.

A nosaltres, als científics, no ens fan cas quasi mai. Però si a sobre dones un raonament que no agrada quan les coses ven bé, acabem sent els esgarriats.

Aquell home a Valladolid entenia que

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 4 ]

jo havia arribat per trencar-los la festa, estava convençut que la gent era feliç pagant la seva hipoteca i tenint les seves cases, que l’estat estava content de com anaven les coses, que tot era de color rosa. I, de fet, aquell mateix dia que va passar això, a la nit quan el sopar, es va

L’entrevista brindar per una sentència del Tribunal Suprem amb la qual es carregaven la competència de les entitats de crèdit, de manera que s’eliminava la possibilitat que tenien les persones de buscar-se una altra hipoteca en un altre banc si no els convencia la seva, perquè la sentència deia que si el banc on estàs et fa una oferta equivalent, t’has de quedar. Això va ser un regal per als grans bancs, perquè la fuga de clients, que patien cap a altres entitats més dinàmiques, s’acabava. Aquell dia vaig veure que anava pel bon camí, i que com a investigador havia d’endinsar-me a fons en aquesta temàtica i dir la veritat.

Al 2004, si portaves la contrària explicant la realitat, eres una mena de marcià. I al 2013, quan vam inaugurar la Càtedra d’Habitatge, la llavors Directora General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento, Pilar Martínez López, va deixar clar que tant de debò la Càtedra hagués existit deu anys abans per haver-nos estalviat tants problemes.

Històricament, a Espanya l’habitatge ha estat un element que simbolitza riquesa i que, d’alguna forma, divideix les classes. Per què creu que s’ha generat aquest pensament?

A tots els països de la Unió Europea, la gran majoria de famílies viuen en propietat. A tots menys a Alemanya, on un 55% dels seus habitants viuen de lloguer perquè han creat tots els mecanismes per aconseguir que una família humil mai pugui ser propietària.

A molts altres països com el nostre, a tots aquells perifèrics que no són Alemanya, i parlo d’Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre, Malta, Romania, Polònia, Bulgària i tants altres, el problema és que tenim uns estats socials relativament febles si parlem del primer món. Això comporta que quan estàs en un moment de vulnerabilitat, com per exemple quan estàs malalt, a l’atur o bé jubilat, l’Estat té ajudes però en té molt poques i no compleix amb les teves necessitats. En aquest context de perillositat, és més que legítim que les persones vulguin que les quatre parets on viuen siguin seves. Espanya és el país d’Europa Occidental amb més taxa de propietat, però també el país d’aquesta àrea amb major taxa de propietat sense hipoteca. Pensa que el 40% de les famílies propietàries del nostre país són propietàries sense hipoteca. En aquest

Equip de la Càtedra d’Habitatge. Fotografia: Fernando Fernández

país, la mitjana de temps per pagar una hipoteca és de 13 o 14 anys i la gent s’emancipa cap als 30, de manera que als 44 o 45 anys, si tot va bé, ja tens la casa pagada. En canvi, el lloguer el pagaràs sempre, tinguis l’edat que tinguis, i se’t menjarà una part important del sou o de la pensió. Amb la propietat això no et passarà.

Un altre element important és que segons les últimes dades que tenim, a 47 de les 50 províncies de l’estat espanyol, és més car llogar que comprar.

Per tant, si et pregunto si tu apostes per la compra o el lloguer...

Jo aposto per la propietat compartida i la propietat temporal per aquells que no poden optar per un habitatge en propietat al cent per cent —per la seva situació laboral, econòmica o familiar— que ja està funcionant a països com els Països Baixos o Anglaterra en aquelles famílies de perfil mig o mig-baix que són les que ingressen entre 1.000 i 2.000 euros.

Cercar solucions certament no es fàcil. Quan hi havia l’època de les vaques grasses, es va especular molt amb l’habitatge. Se segueix especulant encara?

I tant. L’habitatge és un actiu súperpotent, perquè té un valor intrínsec pel que significa, pel lloc on està. Tingues en compte que l’habitatge és l’únic bé que és un actiu financer i un dret humà al mateix temps. Tot el problema que estem veient d’augment del lloguer a les grans ciutats, i a certes zones de ciutats més petites com la nostra, és el resultat de la Llei de Lloguers de 2013. A partir d’aquest marc, la recomanació és fer contractes de lloguer de 3 anys i no de 5 com abans. I això ho saben els pro-

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 5 ]

pietaris que recorden als llogaters que tenen cua de gent per llogar aquella casa i, per tant, et poden revisar el contracte a l’alça. L’especulació es pot vestir de moltes maneres, però és evident que existeix.

Actualment hi ha a l’estat espanyol 3,5 milions de pisos tancats.

Tenim un parc immobiliari que no es posa a l’abast de la població, pels motius que siguin i que són ben diversos. Què en fem de tots aquests pisos?

El primer motiu pel qual un pis no està al mercat és la manca de rehabilitació, perquè molts no tenen la seva cèdula d’habitabilitat i en gran part d’ells no s’hi pot viure. Es pot pensar que la culpa és dels propietaris, però no té perquè ser així. En molts casos, una rehabilitació et pot costar 20.000 euros i no tothom els té. Per tant, cal que hi hagi ajudes a la rehabilitació i que cada cop que es parli d’expansió d’una ciutat amb la construcció de nous habitatges, es tingui en compte per aquesta expansió tot el tema de la rehabilitació.

No és lògic expandir una ciutat i tenir el centre buit de persones i de comerços.

S’han de rehabilitar les cases, dotar-les d’ascensor o d’aparcament. Això implica una forta inversió, ho sé, però si no ho fem així, ens encaminarem cap a un model de ciutat nord-americana sense centres i la població expandida pels barris. No crec que això sigui desitjable. S’ha de rehabilitar per evitar que les nostres ciutats siguin ciutats sense ànimes.

A aquest factor clau, la rehabilitació, hem de sumar-hi la necessitat de fer un mercat de lloguer transparent per evitar que s’hi especuli, disposant d’unes tau-

L’entrevista les i uns barems que ens indiquin quan podem cobrar de lloguer d’un habitatge en funció del seu estat i la zona on es troba. Ara el mercat es molt volàtil i gens transparent, toca fer canvis i saber què et costarà rehabilitar la teva casa per llogar-la i en quant temps pots recuperar la inversió.

Recentment heu pres part al congrés Habitat III, de les Nacions Unides, sobre habitatge celebrat a Quito. Què heu explicat allí? I què heu après?

Va ser impressionat perquè pensa que ha estat un congrés amb 54.000 persones que se celebra cada 20 anys.

Allí he après que tenim una Agenda Urbana aprovada a Quito que s’ha d’implementar a tot el món a nivell “multile-

vel” —que vol dir començant per l’estat i seguint per l’àmbit regional i acabant pel local— on es redissenyen les ciutats del futur. El document és molt útil perquè, deixant a banda que parli de ciutats més segures o més eficients, hem detectat unes 25 disposicions que parlen sobre l’habitatge i de com afavorir el dret a l’habitatge de les persones.

Nosaltres hem seguit amb contacte amb els responsables d’Habitat III per saber de quina manera podem ajudar a fer realitat aquestes implementacions.

Cal aplicar les fórmules que es proposen perquè, curiosament, vam parlar amb gent que havia estat a l’últim congrés, el del 1996 a Ottawa, i ens deien que no havien notat cap canvi en aquests vint anys. Per tant, cal implementar les mesu-

res que inclou l’Agenda Urbana.

Fa ben pocs anys heu rebut el reconeixement per part de la UNESCO. Què us ha suposat aquest fet?

Com us ajuda a seguir treballant?

La UNESCO ens està dient que el que fem els hi agrada i ens dóna un segell de qualitat per garantir que seguirem en aquest camí, en esperona a tirar endavant. Fa ben poc que hem parlat amb la responsable de la UNESCO en l’àmbit de l’habitatge i li han agradat molt les propostes que li hem fet. Ens ha suposat de manera principal, i això és molt important, poder entrar a parlar amb ells directament. Òscar Ramírez Dolcet

Sergio Nasarre (Tarragona, 1974) és catedràtic de Dret Civil a la Universitat Rovira i Virgili, Magistrat Suplent a l’Audiència Provincial de Tarragona i membre del Grup Motor per a la redacció del Plan Estatal de Vivienda 2013-2016. Aquest grup té per objectiu l’impuls i elaboració de les línies bàsiques de la política d’habitatge d’Espanya en els propers anys, depenent de la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento.

Nasarre forma part de diversos grups d’investigació finançats, tant nacionals com internacionals, entre els que destaquen el projecte TENLAW sobre lloguers a Europa, un sobre desnonaments i sensellarisme per a la Comissió Europea i un altre sobre adquisició transnacional d’immobles per al Parlament Europeu. També és Doctor Europeu en Dret i Màster en Economia Immobiliària per la Universitat de Cambridge i, des de 2008, Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Cridat com a expert en temes d’habitatge i mercat hipotecari, tant pel Parlament de Catalunya com per la Comissió Europea, li ha estat concedit el premi ICREA per al període 2016-2020. És autor de tres llibres, coordinador de diverses obres col·lectives, ha escrit més de 80 treballs científics i ha impartit més de 100 conferències en 15 països sobre habitatge.

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 6 ]

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

1r quadrimestre 2017

Àrea col·legial (Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d'Ebre, l'Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà) La rehabilitació segueix marcant el ritme de creixement del sector de la construcció que incrementa també la seva activitat per altres vies. El primer quadrimestre d’aquest any no és pas negatiu i hem de tenir en compte un fet interessant: es fan més intervencions. Alguna cosa es mou.

Aquestes són les dades de la realitat, elaborades pel Gabinet Tècnic del COAATT.

ACTIVITAT PROFESSIONAL

1r quadrimestre

L’activitat entre el gener i l’abril de 2017 puja considerablement respecte 2016.

Les intervencions relacionades amb la rehabilitació, la redacció de projectes i direccions d’obra, juntament amb les memòries valorades, pugen entre un 12% i un 18%. Les direccions compartides amb arquitecte es mantenen i arriben a les 109 al primer quadrimestre.

Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat i la redacció d’estudis, també ofereixen uns resultats molt similars amb pujades de més d’un 30%.

Per municipis, la rehabilitació puja especialment a Cambrils, Reus i Salou i, en menor mesura, a Tarragona, on les obres iniciades són aproximadament les mateixes.

Globalment però, considerant el conjunt d’intervencions professionals, al començament de 2017, les intervencions pugen respecte del mateix període de 2016 un 8,25%. S’han realitzat 2.927 intervencions professionals.

LA REHABILITACIÓ En l’àmbit de la rehabilitació, al primer quadrimestre de 2017 es van encetar unes 304 obres, un 35% més que al mateix període de 2016.

En relació a l’ús de l’edifici, 228 es realitzen en edificis d’ús residencial i 75 en altres usos. Dins el context residencial, 76 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 152, en edificis.

1r quadrimestre 2016 Núm. obres de rehabilitació

225

2017 304

% 35,11 % Font: COAATT

Tipus d’intervenció

2015

2016

2017

%

4

2

5

150,00%

Redacció estudi bàsic seguretat i salut

120

86

125

45,35%

Coordinador durant l’execució de l’obra

141

133

171

28,57%

Redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució

2

5

5

0,00%

Redacció estudi bàsic i coordinador execució

54

63

84

33,33%

Projecte i Direcció

180

165

214

29,70%

5

10

7

-30,00%

Direcció d’Obra

100

81

96

18,52%

Direcció de l’execució material

100

98

109

11,22%

Projecte de legalització d’obra

10

2

2

0,00%

Legalització de direcció d’obra

1

1

2

100,00%

Redacció estudi seguretat i salut

Projecte

Legalització de l’execució material

0

2

3

50,00%

105

94

115

22,34%

Direcció de control de qualitat

3

9

8

-11,11%

Projecte d’activitats

75

66

68

3,03%

Plans d’emergència

1

0

0

Projecte i direcció de parcel·lació

0

1

0

-100,00%

Projecte de parcel·lació

9

6

2

-66,67%

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

Reparcel·lació

1

0

0

Memòries valorades

69

61

71

16,39%

Valoració d’immobles (taxació)

11

22

12

-45,45%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

2

2

1

-50,00%

Informes, dictàmens i reconeixements

101

95

100

5,26%

Actuacions pericials / arbitratges

5

5

6

20,00%

Certificats

33

57

83

45,61%

Certificats per a bastides

0

1

0

-100,00%

Certificats d’habitabilitat

1.358

1.361

1394

2,42%

Inspecció tècnica d’edificis

16

21

44

109,52%

Certificat d’eficiència energètica

290

248

190

-23,39%

Col·laboracions tècniques

3

5

2

-60,00%

Assessorament i gestió econòmica

0

1

2

100,00%

Amidament edificació

1

1

5

400,00%

Delimitar i/o replanteig d’edificació

1

0

1

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

1

0

0

2.802

2.704

2.927

8,25%

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 7 ]

Gabinet Tècnic Població

Obres iniciades 1r trimestre 2016

Obres iniciades 1r trimestre 2017

TARRAGONA

60

62

CAMBRILS

16

20

REUS

15

24

VILA-SECA

14

15

SALOU

9

21

CALAFELL

5

9

FALSET

5

3

VENDRELL, EL

5

5

MONT-ROIG DEL CAMP

4

3

SEGUR DE CALAFELL

4

6

TIVISSA

4

3

TORREDEMBARRA

4

2

ALTAFULLA

2

3

ALTRES

78

128 Font: COAATT

Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals a l’àrea col·legial relacionades amb la rehabilitació és de 702, un 32% més respecte del mateix període de l’exercici de 2016.

Ús edifici

Treballs

Ús edifici

Treballs

Unifamiliars entre mitgeres

54

Magatzems

8

Unifamiliars en filera

3

Burocràtics/oficines

4

Unifamiliars aparellades

5

Hotelers

3

Unifamiliars aïllades

13

D'esbarjo

1

Bloc entre mitgeres

73

Culturals

1

Bloc aïllat

28

Sanitaris

2

Residencial col·lectiu

1

Docents

1

Agropecuari

1

Religiosos

1

Industrial

1

Vestuaris i annexos

1

Comercials

22

Vestuaris i annexos

1 Font: COAATT

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Entre gener i abril de 2017, el nombre d’obres de nova planta coincideix amb els del trimestre anterior. El nombre d’habitatges nous, però, baixa gairebé un 60%.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, obre 2017 amb un descens del 60% respecte el mateix període de 2016, s’han iniciat 76 nous habitatges d’ús residencial.

1r quadrimestre 2016

1r quadrimestre 2017

%

Núm. Obres de nova planta

55

55

0%

Núm. Habitatges nous

187

76

-59.36% Font: COAATT

Tot i que el nombre d’obres és el mateix, la construcció en bloc aquest trimestre ha sigut gairebé inexistent.

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 8 ]

Sols s’han iniciat tres edificis que sumen en total 17 nous habitatges.

Gabinet Tècnic Habitatges nous visats-acabats 600 500 400

Núm. d’habitatges nous visats gener-abril

300

Núm. d’habitatges nous acabats gener-abril

200 100 0 2011

2012

2013

El bloc d’edificis suma el 22 % dels nous habitatges. S’han iniciat 3 nous edificis entre mitgeres.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa el 41%, l’aparellat i en filera, un 5% cadascun, i habitatge entre mitgeres més d’un 26%.

Tipologia constructiva

2014

2015

2016

Font: COAATT

2017

Respecte del nombre d’habitatges acabats, el quadrimestre es tanca amb un total de 98, molt per sobre dels 22 que es van finalitzar al 2016.

Del total d’habitatges acabats, gairebé el 70% són obres iniciades abans de 2013, i que han patit aturades en el

Habitatge unifamiliar

procés constructiu.

L’obra nova no residencial creix al voltant d’un 47% respecte dels valors de 2016. S’han iniciat 69, majoritàriament destinats a piscina, ús agrícola i magatzem.

Edifici en bloc

Unifamiliar

59 Entre mitgeres

En bloc

17 En filera

Total

76 Aparellades

4

Aïllades

31

20 Entre mitgeres

17

4 Aïllat

0

Font: COAATT

Ús Agropecuari

Obres

%

5

7,25%

Industrial

7

10,14%

Comercials

2

2,90%

Magatzems

11

15,94%

Culturals

2

2,90%

Docents

2

2,90%

Aparcament

1

1,45%

Piscines

37

53,62%

Vestuaris i annexos

1

1,45%

Instal·lacions esportives

1

1,45%

Total

69 Font: COAATT

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 9 ]

Cultura

El Centre de Lectura de Reus:

problema d’espai, necessitat de creixement

U

Imatge del primer pis del Centre de Lectura

Sr. Filella, quina és la situació actual d’espai al Centre de Lectura?

El Centre de Lectura té els seus espais molt ocupats i sobretot des de que va assumir la part docent, ara fa trenta o quaranta anys, perquè això ha motivat el naixement de les diferents escoles com la de dansa, la del teatre o la de música. Anualment movem entre 700 i 800 alumnes. Parlem d’un projecte que genera educació, matrícules i ingressos, i això ens obliga a tenir-ho tot en millors condicions de cara al futur.

El projecte d’ampliació ve donat per tot això, perquè si pensem en els problemes d’espai i en la possibilitat de posar en marxa més activitats futures, com ara assumir graus de teatre, de música o dansa, cal que plantegem el repte d’ampliar les dependències.

Quan neix la idea de fer l’ampliació?

Hi ha un projecte inicial que es va fer l’any 2009 i es va licitar el 2011 amb un pressupost de més de 3 milions d’euros que contemplava l’ampliació del Centre de Lectura pel carrer de la Concepció i un projecte de sala d’assaig pel Teatre Bartrina que es batejà amb el nom de El Cub. Això es fonamentava amb la cessió que el Centre de Lectura va fer al seu dia dels espais de l’actual Plaça del Teatre. Abans, aquells terrenys eren els

na de les entitats més emblemàtiques de la ciutat de Reus, el Centre de Lectura, necessita canvis urgents. La seva intensa activitat social, fonamentada per l’ús que fan de les seves dependències actuals els més de 2.000 socis que hi pertanyen, ha deixat petit l’històric edifici del carrer Major. L’entitat, que el proper 2019 celebrarà els seus 160 anys d’història, acull avui en dia als 300 alumnes de l’Escola de Dansa, als 200 de l’Escola de Música o als més de 70 de l’Escola de Teatre. Aquí cal sumar-hi els 40 inscrits als tallers d’escriptura, o els qui opten per aprendre anglès o italià, dos idiomes que mouen a unes altres 70 persones. Amb aquestes xifres i el mateix espai de sempre, els problemes són cada cop més importants i, per tant, toca buscar solucions.

jardins del Centre i per poder tirar endavant la rehabilitació i ampliació del Teatre Bartrina, vam cedir els terrenys l’any 1997. Amb aquesta operació, a més, es va recuperar urbanísticament aquesta part del Nucli Antic que era en un estat important de degradació. Per tant, el Centre de Lectura va cedir els jardins i el Bartrina a l’ajuntament sense cobrar, una cessió la del teatre que es va fer per trenta a canvi que poguéssim participar en la gestió d’aquest espai formant part del Consorci que es va crear entre ambdues parts, nosaltres i el consistori. És més, no només no cobrem sinó que aportem un 1% simbòlic del pressupost.

Amb aquest projecte, els 3 milions els finançava l’ajuntament. Nosaltres, en aquest espai de temps, hem anat comprant alguns espais del carrer de la Concepció. Amb l’acord que teníem, nosaltres utilitzàvem els espais comprats, l’ajuntament pagava els tres milions i gestionava la resta d’espais com el de la Plaça del Teatre. Aquest era l’acord que teníem fins que va arribar la crisi i va canviar el govern municipal l’any 2011. En aquest punt, el nou govern ens va comunicar que els tres milions eren molts diners i que no tenien recursos. El projecte va néixer en època de l’alcalde Lluis Miquel Pérez i més tard, ja amb l’alcalde Carles Pellicer, l’ajuntament

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 10 ]

L’actual Junta, amb el president Xavier Filella al capdavant, treballa en la recerca d’ajudes econòmiques que permetin l’ampliació de l’espai. Existeix un projecte de reforma i ampliació, creat fa vuit anys, però ara falten els diners.

Les intencions inicials del Centre de Lectura eren enderrocar dues cases de la seva propietat del carrer de la Concepció, annex al carrer Major, construint de nou als dos solars i en un tercer espai entre ambdues cases, que ara està buit, on s’hi contemplaven igualment uns soterranis.

Però la crisi, i altres factors que ara coneixerem, han provocat un canvi de mentalitat i de plantejament. Quines solucions hi ha ara per fer viable l’ampliació? Què costarà fer l’obra i qui té els diners? La conversa mantinguda amb Xavier Filella, President del Centre de Lectura, desvetlla i aclareix aquestes i altres incògnites.

El president Xavier Filella a l’escala d’accés principal

fins i tot ha qüestionat que els interessi la seva part, la de la Plaça del Teatre.

En el punt en què se’ns comunica que només participaran amb la part d’ampliació del Centre de Lectura, vam parlar amb l’autor inicial del projecte, l’arquitecte Anton Pàmies, per aprofitar el document però plantejant únicament l’ampliació pel carrer de la Concepció.

El replantejament de l’arquitecte es va enllestir al febrer del 2016 i redueix el

Cultura pressupost inicial de 3 MEUR a un d’1,5 MEUR, la meitat.

Com aniria el repartiment del finançament de les obres?

Un cop vam tenir el projecte, vam anar a l’Ajuntament de Reus i a la Diputació de Tarragona per demanar-los aportacions que possibilitin executar-lo.

Enguany, la Diputació ens ha destinat una partida de 250.000 € però el problema és que, de moment i que sapiguem o ens consti, l’ajuntament no ha previst cap partida explicita per al nostre projecte. Nosaltres no tenim recursos econòmics per aportar, anem solucionant el dia a dia i afrontant les nombroses despeses que tenim, però no ens podem hipotecar. Ara hem de mirar com solucionem les ajudes de les altres parts i, de manera especial, l’aportació

municipal perquè sempre ens hem basat en l’acord assolit al seu dia, que estableix la cessió dels terrenys a canvi de la injecció econòmica que necessita el nostre projecte d’ampliació.

Què canvia amb el nou projecte que es fa tenint en compte que es preveuen la meitat de diners?

Hem estat realistes i perquè l’opció plantejada sigui viable, hem renunciat a uns soterranis que havíem previst al solar que vam comprar i reduir la superfície construïda que havíem previst anteriorment. La manca de recursos ens obliga a pensar en fer les obres per fases, per aprofitar els diners de la Diputació que no ens permeten fer tota l’obra de cop, i podríem fer la pavimentació del terra del solar i mirar d’arreglar una de les dues cases que hi ha. Inicialment

Simulació de la reforma al carrer Concepció amb el nou edifici

havíem dit d’enderrocar les dues que inclou el projecte però ara veiem que una l’hem de mantenir, perquè la tenim en plena ocupació per activitats del Centre, i l’altra podríem mirar de rehabilitar-la en lloc d’enderrocar-la i fer-ne una de nova.

Parlar de terminis, imagino que és complicat.

Del tot. Ara ens interessa engegar quan abans la primera fase i a partir d’aquí ja no s’hauria d’aturar res. L’ideal seria posar en marxa aquesta primera fase enguany i enllestir-ho en dues fases més. I tot dependrà del que decidim finalment al voltant dels dos immobles del carrer de la Concepció. Si no els enderroquem i optem per la seva rehabilitació, el pressupost es redueix encara més i es fa més viable.

Estat actual del carrer Concepció amb el solar buit al fons

El Centre de Lectura de Reus va ser fundat l’any 1859 per part d’un grup de joves que es reunien periòdicament al Cafè de la Música per parlar de política, d’actualitat, de temes locals i de cultura. Es va fundar amb la intenció d’ensenyar a llegir a la població treballadora i als sectors més desfavorits de la societat.

La seva seu és l’antic casal dels Marquesos de Tamarit i va ser comprat el 1916 per Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre, i en va fer donació a l’entitat, costejant les despeses de la seva profunda reforma, que afectà la totalitat de l’edifici antic. És un conjunt que consta de diverses construccions de les que cal remarcar la principal, amb façana al carrer Major, construïda de nou, i el Teatre Bartrina, a l’interior de l’illa. L’edifici principal consta de planta baixa i tres pisos, el darrer endarrerit respecte a la línia de façana. La façana presenta una composició segons tres eixos verticals i una jerarquia en alçada seguint les pautes neoclàssiques.

L’altra construcció, el Teatre Bartrina, significa una curiositat en l’arquitectura teatral de principis de segle. Disposa d’un terra amb pendent graduable en funció de la destinació momentània del local. El 1956 el Centre va afegir a l’edifici la Casa de Cultura, on hi instal·là la sala de conferències i altres dependències de l’entitat.

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 11 ]

Fundació COAATT

Accessibilitat: PAMA versus PMAU

D

onada la complexitat dels entorns en general, productes i serveis, s’ha d’entendre que assolir una accessibilitat universal en un grau del cent per cent en una ciutat no deixa de ser una utopia, per no dir que és impossible. De la mateixa manera que tampoc és el mateix afrontar aquesta tasca en una ciutat gran que en un municipi petit. Però tot i així, en ambdós casos és del tot convenient utilitzar les eines i mètodes adients que permetin desenvolupar el treball amb suficients garanties per assolir el millor resultat possible. En aquest article, abordem dues eines molt importants com són el Pla d’Actuacions per la Millora de l’Accessibilitat (PAMA) i el Pla Municipal d’Accessibilitat Universal (PMAU).

Improvisar no sempre dóna bons resultats, com tampoc els donaria valer-se d’aquesta dinàmica de la improvisació per fer actuacions puntuals per a la supressió de barreres en l’àmbit que sigui.

Es per això que, al igual que tothom és conscient que l’execució d’un edifici ha d’estar precedida pel disseny i elaboració del seu projecte d’execució i d’altres documents complementaris, hem d’entendre que l’accessibilitat d’una ciutat no es pot improvisar i necessita del seu document específic, que no es altre que el Pla Municipal d’Accessibilitat Universal o PMAU. El contingut del Pla, ja sigui redactat de forma global o per etapes, amb els avantatges i inconvenients que cadascuna d’aquestes dues formes implica, ha de contemplar unes estratègies de treball molt concretes que no es poden obviar o plantejar a mitges.

• RECOLLIDA DE DADES, que ha d’incloure un inventari físic dels àmbits en els que s’ha d’actuar.

• AVALUACIÓ DE L’ACESSIBILITAT, amb els criteris bàsics que són d’aplicació al treball de camp.

• PROPOSTES D’ACTUACIÓ, amb indicació de les solucions que és necessari adoptar.

• VALORACIÓ, de les propostes adoptades • PRIORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS Malauradament, són molts els inconvenients que es poden trobar alguns municipis per afrontar una tasca com aquesta, ja sigui per manca de mitjans econòmics per contractar un encàrrec d’aquesta mena o, en alguns casos i equivocadament, per voler fer amb altres estratègies errònies.

Plantejar fer el Pla d’Accessibilitat en aquestes condicions no és la millor solució ja que, de bones a primeres, “coure al forn” un Pla d’Accessibilitat a mitges donarà un resultat “descafeïnat” i això és enganyar-se i, el que és pitjor, enganyar als ciutadans.

Es per això que, en aquestes circumstàncies, tot i que la Llei d’Accessibilitat obliga als ajuntaments a redactar el Pla Municipal d’Accessibilitat, no queda altre recurs que buscar solucions alternatives perquè, d’alguna manera, l’accessibilitat sigui tractada com cal.

La recollida de dades de l’inventari físic, i el que aquestes representen per posar en marxa la redacció del Pla d’Accessibilitat o un Pla d’actuacions per a la millora de l’accessibilitat, és la

part més important del document ja que d’aquest factor en depèn la resta.

En aquest inventari físic és molt necessari que s’hi inclogui un document que determini, a mode de protocol, el tràmit de requeriments, control i el seguiment d’intervencions generals. Aquestes, regularment se solen desenvolupar a la ciutat i són les obres a la via pública, la redacció i execució de nous projectes, els expedients d’activitats, les compres de mobiliari urbà i altres productes, l’ocupació d’espais públics per obres o esdeveniments lúdics, com poden ser fires, mercats, exposicions, etc.

Treballar en aquest document de protocols diversos i vetllar per la seva efectivitat i compliment significa que, mentre no es disposi dels PMAU i PAMA, esmentats anteriorment, o mentre aquests estiguin en procés de redacció, el cens de barreres físiques o en la comunicació —ferides urbanes— que ja hi pot haver a la ciutat, no es vagi engrandint encara més.

Element d’accessibilitat

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 12 ]

Rehabilitació L’edifici de la Llotja de Reus serà reconvertit en centre de promoció del Vermut.

Els espais interiors es respectaran i es preveuen obres menors de reforma

Q

uan a finals del 2016 va tancar portes la sucursal bancària que ocupava part de l’emblemàtic edifici on hi havia també la seu de la Llotja de Reus, situat a la Plaça de Prim, la Cambra de Comerç de la ciutat va tenir clar que era el moment d’anunciar el projecte en el que feia temps que treballava. Així, a principis d’aquest any es va fer el pas principal, anunciant per part del president de l’entitat cameral, Isaac Sanromà, que aquell cèntric espai era propietat de la Cambra.

Amb l’anunci de la compra, possible després d’una intensa negociació, es feia possible tirar endavant el projecte que s’havia pensat i preparat: convertir l’antiga Llotja en un centre de promoció de la marca Vermut de Reus. El perquè de tot plegat és ben senzill tenint en compte que la ciutat és considerada la

Sr. Sanromà, quan sorgeix la idea de la creació d’aquest espai dedicat al vermut i a què respon?

Quan va sortir l’oportunitat d’adquirir la Llotja, després d’una complexa negociació amb la propietat que ha anat canviant durant els últims anys, la nostra prioritat era dedicar l’espai a posar en valor els productes agroalimentaris de la zona i fer-ho de la manera més digna possible. Per això vam creure interessant centrar-nos en un producte genuïnament local que durant els últims anys ha experimentat un creixement que m’atreviria a qualificar d’espectacular com és el del Vermut que molta gent, fora vila, associa inequívocament amb la marca Reus. És per això que apostar per aquest producte era el que tocava. El nostre model, salvant les lògiques distàncies, és el de la cervesa Guinness a Dublín. Si busquem traslladar aquell model a Reus, l’aposta havia de ser necessàriament pel Vermut.

Caldrà fer moltes reformes interiors a l’espai actual per a crear el nou equipament? Què contempla el projecte o idea inicial a nivell de canvis estructurals?

capital del vermut estatal, per història i tradició. Els darrers anys ha anat a més i actualment existeix a Reus el que s’anomena “boom” del vermut.

La Cambra de Comerç de Reus té enllestit el projecte, sap què s’ha de reformar a l’interior de l’edifici, quina funcionalitat i usos tindrà, com es repartirà l’espai existent i de quina manera afrontar-ho tot a nivell econòmic i de participació per part d’altres estaments.

A nivell anecdòtic, cal recordar que l’edifici de la Llotja de Reus té doble entrada, des de la Plaça de Prim i el carrer Boule, i que es va anunciar la seva construcció al març de 1970. Dos anys després, el 28 de juny de 1972, es va inaugurar. Ara, 45 anys més tard, canviarà el seu contingut però es mantindrà el continent quasi intacte. Del projecte de reconversió en centre de promoció

Situació actual de l’interior de la Llotja de Reus

de la marca Vermut de Reus i dels seus terminis, en parlem amb el President de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà.

Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus

Una de les coses que més sorprèn al visitant quan descobreix la Llotja és la dimensió de l’espai i les seves prestacions. Si a tot plegat hi afegim la seva ubicació estratègica, ben bé al centre de la ciutat, la Llotja ofereix innegables prestacions. I és amb aquesta idea amb la que volem desenvolupar l’espai. No hi haurà canvis importants sobre l’estructura i s’actuarà bàsicament de manera

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 13 ]

superficial, aprofitant els espais que de manera natural ofereix l’equipament. En essència hi haurà tres zones: interpretació, degustació i actuació, que serà l’espai central, completament diàfan, que permetrà realitzar tota mena d’actes públics, com ara conferències, concerts o presentacions. Busquem un espai polivalent que pugui ser còmode per qualsevol de les activitats que hi tenim previstes.

Rehabilitació Quin cost té el projecte i qui assumirà el seu import?

Aquest és un projecte de la Cambra.

Però atenent l’impacte que pot tenir sobre la ciutat, creiem important buscar la implicació de l’Ajuntament. La Llotja estarà oberta a la ciutat i entenem que l’administració local hi pot apostar perquè de ben segur ajudarà a reforçar el posicionament de la marca de ciutat. La tercera via que contemplem és de l’operador privat que gestionarà algunes de les àrees de la Llotja i que, també, participarà del seu finançament. Pel que fa al cost encara no hem volgut donar xifres ja que estem tancant alguns serrells importants pel que fa a la definició final del projecte.

Les noves tecnologies tindran un paper important al futur centre de promoció de la marca Vermut de Reus. Què està previst fer-hi?

Seran un element principal. El visitant no trobarà pas un museu en el sentit clàssic. A Reus ja tenim d’altres propostes prou importants i significatives que estan en aquesta línia. Des del primer moment hem volgut definir un projecte que vol ser complementari al que ja existeix. El que busquem és provocar una experiència plena de sensacions. I el vehicle per aconseguir-ho serà l’ús d’innovadors sistemes tecnològics que permetran, en poc espai, generar aquestes emocions en el visitant. Ens interessa explicar, especialment, com s’elabora un aperitiu que ha definit tota una ciutat. I aquesta és una missió enormement visual i sensorial.

Quant temps poden durar les obres i quan calculeu que podria obrir portes el nou centre?

El nostre objectiu és que el centre pugui obrir portes durant l’any vinent. Com deia abans queden alguns “serrells” per resoldre, detalls per polir, i se’ns fa difícil concretar més. Però entenem que s’hauria d’executar en un termini relativament àgil per poder, també, obrir l’espai quan abans a la ciutat i aconseguir que la gent de Reus se’l faci seu. Certament és un espai pensat pel visitant,

Els espais interiors seran reaprofitats per al nou ús. Foto: Alfredo González

pel turista. Però voldrem que els primers prescriptors siguin els propis ciutadans.

Si volem convertir-lo en un referent, els nostres conveïns són imprescindibles per posar en valor l’espai i el que representa.

Què penseu que aportarà el centre a la ciutat de Reus i al conjunt del territori?

Per Reus pot ser un complement magnífic a l’hora d’enriquir l’atractiu de la visita turística a la ciutat. Juguem amb la centralitat de l’espai, que el converteix en un punt d’origen, destí o recorregut de qualsevol de les rutes turístiques que es programen a Reus. I té l’atractiu de posar en valor el vermut, amb tot el que això implica. És molt important, a més, aquesta volguda polivalència que ens permetrà obrir-lo per acollir qualsevol iniciativa ciutadana que vulgui fer ús de l’espai.

Està definit ja qui gestionarà el nou centre? Quin rol hi jugarà la Cambra? I l’ajuntament? Qui més en formarà part? Vermuts Miró?

Com subratllava anteriorment, aquest és un projecte de la Cambra.

Però per altra banda sempre hem estat convençuts de generar un escenari de treball que jugui amb un partenariat públic i privat. Buscarem la complicitat de l’Ajuntament, perquè és un projecte de ciutat, i també de l’operador privat que per la naturalesa del projecte ha de ser alguna de les marques que operen sota el segell del Vermut de Reus. En aquest sentit Vermuts Miró és un dels possibles candidats, per bé que no ens tanquem pas a cap opció. Aquest és un projecte generós que necessita de la implicació de tots. I sense aquesta volguda i necessària suma de voluntats no tindria cap raó de ser.

Per a Reus, on el comerç és alguna cosa més que una simple activitat econòmica, la Llotja té un pes específic cabdal. Cal tenir en compte que representa l’actualització del privilegi del Rei Jaume II, que el 22 de febrer de 1309 concedia a la ciutat la facultat de celebrar mercat cada dilluns. I aquesta és una tasca que durant anys ha persistit entre els comerciants, d’una àmplia zona de les nostres comarques, que es retrobaven a la Plaça Mercadal, primer, i a la Plaça de Prim més tard, per realitzar les seves transaccions comercials. D’aquí ve la importància d’aquest edifici des d’un punt de vista simbòlic.

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 14 ]

Xxxxxx

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 15 ]

Edificis singulars Actualitat

El Castell del Paborde, la joia del nucli antic de la Selva del Camp

E

l llegat històric i patrimonial que tenen moltes ciutats i pobles fa necessària la convivència entre aquells elements del passat que cal conservar i les noves construccions que cal iniciar per permetre el creixement urbanístic i el desenvolupament de la societat de cada nucli urbà.

Integrar edificacions històriques a la ciutat moderna no sempre és fàcil.

En molts casos, s’opta per restaurar les restes existents, sempre mantenint uns criteris de conservació del patrimoni, i habilitar-les com a espai de visita o dotant-les d’altres utilitats, per a usos culturals o d’espais de l’administració.

Aquest nou espai de la revista TAG, que hem anomenat Edificis Singulars, pretén descobrir totes les obres i accions de reforma o rehabilitació que s’han fet a l’àrea de Tarragona en aquells municipis on calia salvar el llegat i donar-li una utilitat. La nostra primera incursió ens porta fins al municipi de la Selva del Camp. Aquí, s’ha fet una aposta molt interessant de reconversió en espai cultural dels vestigis que encara sobrevivien del Castell del Paborde.

Es tracta d’una de les edificacions més simbòliques de la població. Ubicada al nucli antic, segons els informes del Departament de Cultura, podria estar edificat sobre l’antic poblat ibèric i, per tant,

Castell des de la Plaça de les Pletes

una de les edificacions que donen origen a la Selva del Camp. El castell és en una zona on també hi ha l’església renaixentista, la muralla i els Ponts, de manera que aquesta part del poble té una gran riquesa arquitectònica i històrica.

Recuperar el Castell per als veïns de la Selva era una aspiració de l’Ajuntament i el procés ha estat llarg però constant. Primer es van adquirir els terrenys per ampliar la Plaça i es va fer una actuació de consolidació de les restes. A partir de l’any 2003, es va decidir tirar endavant la recuperació del Castell amb el repte de convertir-lo en un autèntic fo-

cus d’atracció cultural i turística. Cal dir que el Castell es trobava en una situació de conservació molt precària perquè gran part de les seves parts edificades estaven en estat d’enrunament.

Les imatges que veureu en aquest especial del Castell del Paborde mostren l’estat dels elements patrimonials abans de la intervenció i el seu estat actual. Per conèixer més a fons com s’hi ha treballat durant aquests anys, hem conversat amb una persona que coneix molt a fons el projecte i les seves fases. És la Montse Daroca, tècnica municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de la Selva del Camp.

Montse Daroca, tècnica d’Urbanisme de l’Ajuntament de la Selva del Camp Montse, la rehabilitació o reforma va tenir dues fases. La primera va ser la consolidació de la Casa de l’Arquebisbe i la segona la del Celler Major. En que van consistir cadascuna de les dues fases?

La rehabilitació del Castell ha tingut diverses fases. Prèviament es va redactar l’Estudi històric i arqueològic del Castell que, junt amb el Pla director de rehabilitació de l’edifici, es van obtenir el màxim de dades històriques sobre el Castell que van permetre estudiar l’evolució constructiva i així ajudar a la seva correcta interpretació a l’hora de redactar els projectes de rehabilitació.

La primera fase va consistir en la realització de treballs de consolidació i pre-

servació de les restes conservades del Castell. Posteriorment es va reconstruir i rehabilitar el Celler Major, convertint-lo en un auditori. Aquest es va estrenar l’octubre de l’any 2007.

Finalment, l’any 2008 es van iniciar els treballs de rehabilitació del Celler Menor, a la Casa de l’Arquebisbe, el Nucli de Comunicació i la plaça de les Pletes. La primavera de 2011, va obrir les portes tot el conjunt.

Els criteris de rehabilitació i restauració que es van seguir van ser els de mantenir dempeus tots els elements històrics significatius, reforçant-los i completant-los i alliberant els espais originals dels afegits duts a terme sense cap intenció respectuosa, fent servir tècniques

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 16 ]

constructives gairebé idèntiques a les històriques, sense alterar la identitat del conjunt.

Al Castell ara hi ha diferents espais culturals. Quina distribució s’ha fet i en funció de què? S’han creat nous espais (compartiments) o s’ha aprofitat els existents amb l’estructura anterior i/o les restes que hi havia?

El Pla Director és el document que fixa els objectius, característiques, i directrius per a la intervenció que es durà a terme al Castell del Paborde i l’ús a que es destinarà. L’auditori del Celler Major acull actes institucionals, teatre de petit format, recitals, concerts de música i cinema, entre d’altres.

Edificis Actualitat singulars El Celler Menor i la Casa de l‘Arquebisbe estan ocupats per una exposició permanent d’interpretació local, a més d’exposicions temporals i altres actes. El Castell s’ha convertit en un centre cultural i turístic on hi trobem espais museístics i sales preparades per fer conferències, reunions, cerimònies civils, etc.

Inicialment es volia que la rehabilitació del Castell del Paborde dignifiqués la part alta del Nucli Antic de la Selva del Camp. S’ha aconseguit?

Sense cap mena de dubte, la rehabilitació del Castell i l’obertura de la plaça de les Pletes ha fet renéixer la part alta del Nucli Antic de la Sel-

va del Camp. El Castell s’ha convertit en un espai municipal polivalent i la plaça també acull activitats festives i culturals.

Actualment és l’espai municipal de caire cultural més concorregut i demanat per les entitats locals i per actes de representació d’organitzacions i associacions que es porten a terme a la Selva del Camp. S’ha potenciat de forma definitiva amb el trasllat de l’Oficina de Turisme a les seves dependències, i així és el punt de sortida de les rutes per descobrir la Selva del Camp.

Finalitzada l’obra es va preveure que el Castell disposés d’un programa interpretatiu centrat en ex-

Abans

plicar la història i reconstruir una ambientació medieval. S’ha fet aquest pas? Si no s’ha fet, està previst i quan?

Als espais de la planta baixa del Celler Menor i a la Casa de l‘Arquebisbe hi ha l’exposició permanent de la interpretació històrica local, amb recursos audiovisuals i restes arqueològiques originals trobades7 en diferents excavacions al terme municipal. Els audiovisuals recorden la lluita del poble per garantir l’abastiment d’aigua des de l’edat mitjana, ens parlen dels nostres personatges il·lustres, i dels oficis dels ollers i la pagesia...

Després

Foto aèria

Celler Menor

Si parlem de dades del cost del projecte, la reforma va superar els tres milions d’euros d’inversió. Al tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser objecte d’una subvenció de l’1% Cultural de l’Estat (2.500.000 Euros), i també es va disposar d’ajuts de la Generalitat de Catalunya (Pla d’Obres) i també del Pla de Barris (en la fase d’acabament i de museïtzació).

El projecte el van dirigir diversos arquitectes del Departament de Construccions Arquitectòniques de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC, junt amb els serveis tècnics municipals, Montserrat Daroca Ferran com a arquitecte tècnic i el Jordi Gatell Leiva com a enginyer tècnic.

L’estudi històric arqueològic va ser elaborat i redactat per Josep M. Vila Carabasa, arqueòleg, i el Pla Director el va desenvolupar l’empresa Stoa.

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 17 ]

Assessoria

Àmbit competencial dels arquitectes tècnics

A

ls inicis i en l’origen, les actuacions tècniques que podien realitzar els denominats aparelladors eren rigorosament restrictives, supeditades i subordinades a altres professionals que, en ocasions, continuen ostentosament autoproclamant-se com a “superiors”.

Amb el pas del temps, el canvi de la realitat social i, sobretot, amb els canvis legislatius i normatius produïts en els plans d’estudis, aquells que eren simples ajudants tècnics d’altres professionals s’han anat revaluant a l’alça sota la denominació més àmplia de l’arquitectura tècnica.

Així, amb la Llei 12/1986, d’1 d’abril reguladora de les competències dels arquitectes tècnics ja es proclamava que: “el espíritu de la presente ley no es el otorgamiento de facultades ajenas a la formación universitaria de los titulados, sino el reconocimiento de las que les son propias, su consolidación y la potenciación de su ejercicio independiente, sin restricciones artificiosas o injustificadas y sin que con ello se introduzcan interferencias en el campo de las atribuciones que puedan ser propias de otros técnicos titulados y en el caso de la edificación de los arquitectos.”

Per tant, estem davant d’un pas endavant perquè en el seu art. 2 de l’esmentada Llei ja es dóna un reconeixement legal a la facultat de projectar i dirigir dins de l’específica especialitat que és l’arquitectura tècnica. Aquest reconeixement de vegades és en exclusiva, com és el cas de la Direcció de l’execució material d’aquelles edificacions que precisen d’un projecte arquitectònic i, en altres ocasions, és concurrent amb altres titulacions acadèmiques.

Aquestes facultats i competències vénen a reinterpretar-se amb la promulgació de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, ja que és en aquest text on es defineix què és el que s’entén per edificació, element clau i supeditant de la competència del projectista segons l’ús o destinació del procés edificatori. A contrario sensu també especifica que és el que no es considera edificació i, en aquest sentit, es remet a totes

les intervencions parcials que no suposin una alteració significativa de la configuració arquitectònica inicial o que no afectin a elements d’especial protecció.

Segons la LOE, en els casos que es tracti d’edificacions destinades a un ús residencial, administratiu, sanitari, religiós, docent o cultural (article 2.1.a) LOE), s’exigeix un projecte forçosament arquitectònic, mentre que en el cas d’edificacions destinades a un ús aeronàutic, agropecuari, de l’energia, de la hidràulica, miner, de telecomunicacions, del transport terrestre, marítim, fluvial i aeri, forestal, industrial, naval, de l’enginyeria de sanejament i higiene i accessori a les obres d’enginyeria i explotació (art.

2.1.b) de la LOE), per projectar caldrà tenir la titulació d’enginyer, enginyer tècnic o arquitecte. Fora d’aquests casos, les altres actuacions poden ser objecte de la intervenció professional d’arquitecte tècnic per projectar la resta d’actuacions.

En aquest sentit, la realitat social del moment i la normalitat en la tramitació dels expedients per part de moltes administracions públiques venen a avalar amb l’ajuda de nombroses sentències judicials, especialment de l’ordre del Contenciós Administratiu, la competència dels arquitectes tècnics per intervenir en un ampli ventall d’actuacions i intervencions professionals. Així, podríem enumerar el reconeixement dels arquitectes tècnics per a la realització d’informes urbanístics o de legalitat urbanística en el si de l’Administració Pública o per ocupar la plaça de tècnic municipal d’urbanisme, per projectar la transformació d’un local d’ús comercial a oficina, per l’adaptació i conversió de local comercial a habitatge, el canvi de forjats per l’execució d’una nova teulada, les reformes i rehabilitacions d’edificacions ja construïdes -tan si són destinades a ús residencial com si són locals comercials-, obres de tancaments de façanes, piscines per a ús particular, coberts, garatges privats, pèrgoles, aparcaments en superfície, hivernacles, elements auxiliars, infraestructures en l’àmbit de la urbanització, treballs en el moviment de terres, consolidació d’elements estructurals, reforma i substitució de murs de

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 18 ]

tancament, encadellats, consolidació de forjats, canvi de bigues, execució d’escales interiors, distribucions interiors amb creació de nous espais habitables, projectes d’instal·lacions elèctriques de subministrament d’aigua, calefacció, fred, contra incendis, per intervenir com a director de l’execució material en obres en projectes redactats per altres tècnics no arquitectes, o per intervenir en expedients d’avaluació tècnica dels edificis o per fer-ho en el camp docent i en l’àmbit pericial.

Un exemple que evidencia en què els arquitectes tècnics tenen competència per elaborar el projecte d’obres, seria el d’instal·lació d’ascensors o elevadors, ja sigui per les parts internes, forçant i creant el forat necessari enderrocant prèviament part de les escales o bé per l’exterior. Així ho ha reconegut una reiterada jurisprudència en considerar que es tracta d’una intervenció parcial que no altera la configuració arquitectònica de l’edifici, no tractant-se d’una alteració significativa. Nombroses sentències (Tribunals Contenciós-Administratiu de València, Navarra i Cuenca) avalen aquest reconeixement.

L’arquitectura tècnica s’ha anat obrint camí al llarg del temps al marge de les guerres corporativistes d’altres professions que volen gaudir d’un monopoli professional que està renyit tant amb la legalitat com amb la realitat social del temps que estem vivint.

La consolidació i potenciació de l’arquitectura tècnica és essencial per tal que, cada vegada més, aquesta sigui reconeguda sense obstacles ni limitacions de cap classe.

Per tant, en aquesta època en què s’ha experimentat una disminució de projectes de nova edificació destinada a ús residencial, augmenta molt la seva importància la possibilitat de participar en altres tipus d’intervencions professionals que són, en definitiva, una clara alternativa a la lenta recuperació que s’està experimentant en l’àmbit de l’edificació i construcció clàssica.

F. Xavier Escudé Nolla Lletrat-assessor.

Publireportatge Reportatge

Coneixent a fons la futura Anella Mediterrània

A

mb l’arribada dels Jocs del Mediterrani 2018, la ciutat de Tarragona ha assumit, amb l’ajut de les diferents administracions, diversos reptes importants a nivell urbanístic amb la construcció de les noves instal·lacions esportives. El passat 15 de febrer, una nodrida representació del COAATT, integrada per una vintena de tècnics, van tenir l’oportunitat de veure “in situ” l’estat de les obres de l’Anella Mediterrània que, en un primer termini, acolliran els Jocs del Mediterrani Tarragona 2018. El segon objectiu, també molt clar, es acabar nodrint el nostre territori d’infraestructures esportives fins ara inexistents.

I de cara als jocs, cal crear-ne moltes i ben diverses. En alguns casos es construeix des de zero i en d’altres s’aprofiten estructures ja existents que s’estan reformant a fons. Succeeix així, per exemple, als terrenys de la futura Anella Mediterrània, que connectarà amb el futur centre d’Ikea, i dotarà aquesta zona dels barris de Ponent de més i millor mobilitat. Ara hi ha el vial Tarradellas que connecta Campclar amb Bonavista però que cal arranjar i ampliar. S’ha previst que a l’any 2018 hi hagi construït i operatiu el nou vial.

A l’Anella hi ha el camp de rugbi que utilitzarà el Club de Rugbi Tarragona, l’estadi d’atletisme que podran fer servir els usuaris del Patronat d’Esports de la ciutat i les entitats que vulguin, les pis-

Visita col·legial, vista del Pavelló. Foto web de Tarragona2018

cines de 25 metres que s’arranjaran i la de 50 metres que es farà nova i que, posteriorment, es posarà a disposició dels usuaris del Patronat i les entitats de la ciutat. L’Anella inclou també el Palau d’Esports, el Velòdrom o totes aquelles zones d’esbarjo i un llac artificial que serà per a l’ús de tothom. Pel que fa al finançament, l’Ajuntament de Tarragona ha aportat 12 milions d’euros per a la urbanització de tota la zona, mentre les estructures es construeixen amb les aportacions d’altres administracions com la

El conseller de l’Ajuntament delegat per als Jocs, Javier Villamayor, en un moment de l’explicació.

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 19 ]

reforma del velòdrom, que farà la Diputació de Tarragona; l’estadi d’atletisme, que es fa amb recursos de la Diputació i l’Estat, o la construcció de la piscina olímpica que assumirà l’Estat.

Pel que fa a la visita dels tècnics del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, cal remarcar que va ser molt interessant i que va dirigir la nostra companya Elena Pellicer, tècnica de l’obra. També ens van acompanyar el Pere Valls, membre de l’àrea corporativa dels Jocs del Mediterrani, tècnics responsables de les diferents parts de les obres, i el Tinent d’Alcalde del comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, que ens va explicar la part més genèrica del projecte. Allí, sobre el terreny, vam poder realitzar un recorregut per les obres d’urbanització, rebent les explicacions dels sistemes de recollida de pluvials o els acabats previstos per les pavimentacions entre d’altres aspectes, dades que han permès que entenguéssim la implicació del projecte en aspectes de sostenibilitat.

En general, la visita ens ha permès fer-nos càrrec de la ubicació de tots els elements dintre el territori. Ens ha quedat pendent únicament visitar l’obra del pavelló que intentarem realitzar més endavant.

Demografia

TENDÈNCIES EN LA POBLACIÓ CATALANA I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES Evolució de la població a Catalunya, període 1900-2015 8.000.000 7.000.000 6.000.000

4.000.000

Persones

5.000.000

3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

2001

2011

2015

Evolució població

Anys

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

L

a població i les seves dinàmiques han estat íntimament relacionades amb els canvis econòmics i tecnològics. De fet, aquesta vinculació es demostra ben antiga, ja quan l’home caçador recol·lector aconsegueix dominar l’agricultura i la ramaderia, s’inicien les primeres transformacions significatives de la humanitat. La possibilitat de gaudir d’aliment de forma més o menys estable i continuada provoca, per una banda el primer creixement important de la població i, per l’altra, l’assentament de les comunitats humanes en pobles, en ciutats.

Tanmateix, el punt d’inflexió més significatiu, el que es considera l’inici de la transició demogràfica moderna, es produeix amb la revolució agrícola i el començament de la revolució industrial.

En aquest sentit, des del segle XVII-XVIII tot va ser una cadena en moviment, les

millores de les tècniques agrícoles possibiliten obtenir més aliment i excedent de producció per comerciar i invertir, la població augmenta, no es necessita tanta mà d’obra al camp, èxode rural, etc.

Resultat, comença la revolució industrial i el primer període de gran creixement de la població a nivell mundial. No obstant, no va ser global a tot el planeta, com tampoc ho va ser a tots els països, va dependre del nivell de desenvolupament.

En tot cas, Catalunya és dels primers territoris de l’estat espanyol on es fan evidents aquests canvis com a zona pionera industrial. Tot i amb això, no és fins al segle XX, període de continuat creixement (veure figura), quan veritablement són més poderoses les transformacions.

De fet, a Catalunya s’observa ja aquesta pauta de creixement des de 1900 fins a la dècada de 1950, encara

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 20 ]

que moderat per trobar-se en períodes convulsos política i bèl·licament com ara la guerra civil. De totes formes, gràcies a les millores sanitàries i les condicions de vida, sobretot serveix per abandonar, pel que fa a l’elevada mortalitat infantil, les pautes de la societat tradicional.

Aquest procés continua en força a partir de la dècada de 1960, on la recuperació econòmica lligada al desenvolupament industrial origina un moment de plena ocupació, el que desencadena en l’anomenat “baby boom”, període de gran creixement natural, acompanyat a Catalunya amb un important episodi d’immigració d’altres punts de l’estat a la recerca de millors oportunitats laborals. El cicle temporal entre 1960-1980 és el moment de màxima expansió demogràfica, on la població catalana gairebé es duplica, concentrant-se en les ciutats i les zones industrials.

Demografia

Un espai històric i natural, la conca del riu Francolí, ocupat per àrees residencials i industrials. Vista des del Barri de Sant Salvador (Tarragona), al fons Repsol i el Complex Petroquímic Nord (als termes de la Pobla i el Morell) i, a l’esquerra, el poble de Constantí

Infografia del Camp de Tarragona, cada cop més relacionat amb el país i el món No obstant, la crisi del petroli i del sistema industrial tradicional a finals dels 70 atura la dinàmica poblacional durant gairebé dues dècades, comença un tram d’estancament demogràfic, que no canvia fins a finals del segle XX, amb un altre cicle econòmic positiu.

Tanmateix, la nova empenta demogràfica, tal i com es pot observar a la gràfica, es produeix aquest cop bàsicament per l’impuls de la immigració i més concretament l’estrangera. De fet, és un fenomen nou i únic a la història de l’Estat i de Catalunya, però de magnituds

significatives. Es passa de percentatges que a l’any 2000 no arribaven al 3% a superar el 15 % a l’any 2013 (idescat, 2016). Però la crisi actual l’ha aturat i està en regressió, s’ha perdut un 2% de població d’altres nacionalitats entre 2013 i 2015.

Per acabar, en l’actualitat el comportament demogràfic català presenta una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa, una població envellida i un estancament migratori o, fins i tot, pèrdua per la marxa dels joves a l’estranger. Això provoca inquietuds com ara

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 21 ]

la garantia del sistema de pensions. De totes maneres, tot són cicles i és d’esperar que un altre canvi econòmic també condueixi a un altre gir demogràfic, si fa una dècada la immigració va compensar la baixa natalitat catalana, pot perfectament tornar a passar aquest o altres processos que modifiquin les dinàmiques.

Joan Jaume Iniesta Girona Professor Facultat de Turisme i Geografia.

Universitat Rovira i Virgili

Patrimoni RUTA JUJOLIANA RUTA INTERIOR (3) VISTABELLA (LA SECUITA) ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR Josep Maria Jujol 1917 – 1923 Vistabella és un nucli agregat de La Secuita. És també una pedania, una entitat local menor sota la jurisdicció d’un alcalde pedani. A inicis del segle XX Vistabella no disposava d’església. Per iniciativa de Pere Mallafré, que va convèncer la resta dels veïns, es va decidir, el 1917, la construcció en un terreny donat per Josep Gils. Mallafré, conjuntament amb mossèn Joan Llovet es convertiren en els principals impulsors i va fer veure a la població que tractant-se d’una necessitat pública havia de ser finançada per subscripció popular. A la vegada Mallafré escollí l’arquitecte Jujol, que degut a les seves estades estiuenques a La Secuita, havia fet amistat amb veïns de Vistabella, per fer el projecte, per al qual comptà amb l’ajuda del mestre de cases Josep Brulles i del seu fill Ramon.

Jujol sols va estar condicionat per les reduïdes dimensions del terreny, del qual sabé treure’n partit, aconseguint donar grandiositat a un espai limitat. L’arquitecte Jujol fou l’única vegada que tingué l’oportunitat de projectar i veure construir un temple del principi a la fi. Home de profunda religiositat considerava que era una de les millors coses que podien passar a un arquitecte. Jujol anava cada cap de setmana a Vistabella per controlar la “seva església”, ja que durant la setmana exercia la càtedra a l’Escola d’Arquitectura a Barcelona i altres encàrrecs professionals.

Ignasi de Solà-Morales considera aquesta església com a obra monumental per excel·lència, és a dir, com una estructura dedicada a la divinitat en la qual desapareix la distinció entre els elements portants i els que són suportats.

El mateix Jujol descriu millor que ningú com dissenyà la seva obra: “L’església és un quadrat que conté quatre pilars.

D’ells, com les palmeres, arrenquen tots els arcs i a la seva espatlla es carreguen les voltes, de tal manera escalonades en altura, que les pressions es transmeten fins a terra sense medis correctius

Pòrtic i façana de l’església de Vistabella

del sistema usats en la construcció”. En l’estructura, basada en arcs parabòlics, apareix el deixeble i col·laborador de Gaudí, ja que és un sistema utilitzat per Gaudí, per superar els utilitzats per l’arquitectura gòtica que ell considerava coixa, per fer servir elements com els contraforts que contrarestaven el pes

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 22 ]

de les voltes. Era un sistema aconseguit mitjançant els arc parabòlics que, en aquest cas, estructuren el conjunt de l’edifici a partir de la gran volta que conformen. D’aquesta manera tenim un entramat constructiu en el qual tots els elements —la nau, la cúpula i el campanar— formen una unitat. És un espai

Patrimoni

Dibuix del projecte

Pintures i tipografies jujolianes

Detall del sostre a l’església modernista de Vistabella

centralitzat on s’ha eliminat la tradicional separació entre presbiteri, naus i capella. El quadrat de planta s’altera per donar cabuda a la capella baptismal, la sagristia, la capella del Santíssim i el pòrtic d’entrada.

El desplegament en alçada queda format per una massa pseudohexaèdrica, en irregular ziga-zaga en el coronament, que suporta els variats i inclinats plans de les cobertes, per damunt de les quals en sobresurt una allargada massa piramidal, conjunt de voltes, campanar i agulla, pedestal d’airosa creu que remata el conjunt. Es va aixecar amb els materials del lloc: amb la pedra per desbastar en va fer el paredat de la base, amb el maó l’obra de fàbrica i amb alabastres va suplir els vidres. Les naus, la cúpula, el campanar i l’agulla formen una total unitat constructiva; im-

possible delimitar on comença una per acabar l’altra. L’arquitecte Jujol publicà l’any 1923 un article: “No és cosa corrent fer la primera església d’un poble... fer una església és treballs d’àngels...”.

L’interior fou decorat pel mateix Jujol amb simple estucat, pintura i materials reciclats. El pintor Ramon Ferré omplia les siluetes de les fulles que prèviament havia pintat l’arquitecte i, amb una bondat i docilitat marcadíssimes, es va anar familiaritzant tant amb Jujol, que arribaren a estar molt compenetrats professionalment, cosa que fou l’inici d’una bona i llarga amistat. Van col·laborar també a Vallmoll i a Renau.

Les pintures enriqueixen les parets, les espècies eucarístiques adornen diferents llocs, no falten les típiques aus jujolianes amb les seves reminiscències japoneses. Les lletres, que tanta fama li

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 23 ]

donaren en la seva càtedra, s’hi troben amb una riquíssima varietat de models per totes les parets. És un Jujol en estat pur, amb les seves formes d’ameba i les frases dedicades a la Mare de Déu i al Sagrat Cor. La pedra és l’element ornamental dominant al seu exterior, cobrint escultòricament els nombrosos angles i perfils al voltant de tot el conjunt, que s’inscriu dins d’un gran triangle que té com a vèrtex, coronant-lo, el campanar central. Jujol, com Gaudí, dóna molta importància als recorreguts pels terrats, que confereixen un caràcter particular a la seva arquitectura i en potencien l’efecte plàstic i funcional. Aquest sistema de construcció elimina els teulats; l’arquitecte crea, en aquesta església, un doble sostre: d’interior, el de les voltes, i un altre d’exterior que protegeix l’interior dels elements atmosfèrics i, sobretot, de les humitats i el salnitre. Jujol havia previst que les voltes decorades amb pintures, i el sistema de doble sostre era la millor manera de protegir-les.

La barreja que fa dels materials com la pedra, el maó i el ferro, el caràcter constructiu i ornamental del maó, el predomini de la línia en les seves baranes que contrasten amb el caràcter “rústic” de l’edifici el relaciones amb l’arquitectura modernista, però Jujol posseeix una força tectònica, una estranya mescla de genialitat i cultura popular que el converteix en un personatge difícil de classificar o de situar en una tendència determinada.

L’arquitecte dissenyà també el mobiliari, com l’altar i la pila baptismal, dins d’unes línies geomètriques molt pures que contrasten amb l’ornamentació pictòrica de formes corbes, orgàniques: raïms, ocells i àngels que envolten tot l’espai. Com era costum, Jujol dissenyà alguns objectes com per exemple la llum, amb material de detritus —claus, fil ferros, cartró, i fustes— dins d’una gran llibertat i modernitat creativa que escapava a qualsevol plantejament de l’època i que alguns autors han relacionat, fins i tot, amb l’art “povera”, que és l’art franciscà. De la mateixa manera, en les parets del cor col·locà trossos d’escultures: mans, caps, raigs o flames com a elements ornamentals. Per les finestres utilitzà alabastre de Sarral, i en els vitralls trobem uns àngels que, al nostre entendre, resulten imatges estereotipades dins dels models propis del modernisme internacional.

Patrimoni En resum, tot i ser de dimensions reduïdes, l’església disposa d’altar major i capelles laterals, cor elevat, campanar i porxo d’entrada. Alguns la consideren la millor obra de Jujol.

L’avantprojecte està datat el juliol de 1918, sent inaugurada i beneïda l’església pel Cardenal de Tarragona, Dr. Vidal i Barraquer, el 25 d’abril de 1923. La rusticitat exterior contrasta amb el decorativisme interior. El temple de Vistabella és una de les obres més característiques i importants de Jujol, parròquia dedicada al Sagrat Cor i a Sant Bartomeu. La seva silueta piramidal s’enlaira d’una manera harmònica pel damunt de les teulades de la població i encaixa perfectament amb el medi agrari que l’envolta. A l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936, va ser cremat l’interior de l’església, on es va cremar tota la fusta, es van ennegrir les pintures, va desaparèixer el plafó de l’altar major i es va esquerdar la volta per culpa de l’excés de calor, amagant les delicioses filigranes jujolianes. Es van ennegrir les pintures, desapareixen elements ornamentals de ferro forjat, també a causa de l’escalfor del foc es varen esquerdar les voltes. Jujol ironitzà, quan va visitar l’església després de ser cremada pels milicians, dient “Han envellit la meva obra”. Els veïns van quedar molt afectats per aquest fet i van netejar les parets del sutge que les van ennegrir i recuperar tot el que van poder. Fins i tot algunes famílies havien amagat alguns elements ornamentals a casa seva, gràcies a ells avui podem contemplar la creu que presideix l’altar Major, alguns canelobres i un lampadari.

Aproximadament el 1945 hi va haver un fort vendaval, coneguda com la ventada de Sant Simplici que va fer caure part del campanar de l’església.

El 1970 hi va caure un llampec, mentre s’hi celebrava la missa dominical produint un gran ensurt als assistents i es van produir desperfectes en l’interior. L’estiu de 1975 es confia a la pintora Tecla Jujol, filla de l’arquitecte, la restauració de les pintures del presbiteri, després d’un

rigorós anàlisi de formes i tonalitats, aconseguint recuperar el mateix esplendor que havien tingut abans, encara que algunes actuacions són considerades per alguns no massa afortunades.

Recentment s’han iniciat noves intervencions.

L’església va ser restaurada l’any 2002 per l’arquitecta Neus Fonollosa i l’any 2011 va ser declarada per la Generalitat com “Bé Cultural d’Interès Nacional/BCIN”.

Per ampliar visions i anàlisis, recomanar el que han escrit sobre aquesta obra i el seu arquitecte —ambdós molt singulars—, entre d’altres arquitectes, professors i historiadors de l’Art: Josep Llinàs, Joan Bassegoda, Denis L. Dollens, Jan Molema, Guillem Carabí, Antonio Salcedo, Roger Miralles, Juhani Pallasmaa, el seu fill Josep Maria Jujol Jr., i de manera molt destacada Carlos Flores.

L’ARGILAGA (LA SECUITA) CASA DOMINGO Arquitecte desconegut Plaça Domingo, 1 Aquesta casa modernista possiblement fou realitzada per un mestre d’obres local. Partint d’una casa rural preexistent d’arquitectura tradicional, amb façana a tres vents. Hi ha dos pisos i una golfa, planta gairebé quadrada, parets gruixudes de paredat, una porta d’arc rebaixat a l’entrada i poques obertures als laterals. Les tres obertures de la façana principal i a la primera planta estan emmarcades per formes sinuoses sobre el parament lliscat. Tenim uns afegits senzillament decoratius i sorprenents pel seu volum i les seves formes exagerades, especialment les del cim, d’estil oriental.

El coronament ondulant dóna la volta a l’edifici i a uns elements exempts a les cantonades. Al mig del capcer i encastades dins un ull de bou, fetes en ferro, es poden llegir les inicials de la promotora: Vídua Domingo.

Casa Domingo, a l’Argilaga

Segons Marc Dalmau Vinyals (Diari de Tarragona, 13/08/2015, pàg. 22), malgrat que l’any 1931 es va decidir sol·licitar ajuts per erigir un nou col·legi d’acord amb el projecte d’Antoni Pujol Sevil, tot sembla indicar que aquesta escola mai es va arribar a construir (col·locació de la primera pedra el 16 d’agost de 1931). Dalmau escriu: “Mentrestant l’alumnat anava a escola a la casa modernista que hi ha a la plaça Domingo. Es feien les classes en una sala molt àmplia i se separaven els nens de les nenes a través d’un llençol penjat d’un costat a l’altre de la sala. Avui dia aquest edifici està a punt d’enfonsar-se”.

La Casa Domingo va acollir l’escola fins l’any 1959, el Diario Español” publicava el 19 de juliol de 1959 la notícia que el governador civil González-Sama va inaugurar sis importants obres, entre les quals hi havia la nova escola de l’Argilaga, que va costar 321.859,52 pessetes.

També fem referència a Ca Mañé, situada a la plaça de l’Església, que es tracta d’un edifici modernista.

Ca Mañé, a l’Argilaga

Textos i fotos: Josep Maria Buqueras Bach Arquitecte tècnic

BIBLIOGRAFIA ARNAVAT, Albert i CABRÉ, Tate. Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Diputació de Tarragona, 2011.

BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Pregó per la festa major de Sant Bartomeu, 22 agost de 2014.

BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, article en el Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879 – 1949). Estació de Recerca Bibliogràfica i

Tag

Documental “Margalló del Balcó”. Tarragona, 1999, p. 19 – 46.

DD.AA., Josep Maria Jvjol. L’església primera de Vistabella. Una mirada contemporània.

Editat per Guillem Carabí Bescós. Barcelona. 2012.

JUJOL JR, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010.

SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich.

Diputació de Tarragona, 2002.

2n 1r quadrimestre 2015 2017 [ 24 ]

Art

Rafael Romero, la plenitud del pensament nostàlgic

E

l pintor badaloní Rafael Romero és el protagonista de l’exposició que, de l’1 al 30 de juny, omplirà les parets de la sala d’actes multidisciplinar del COAATT. L’artista arriba per mostrar al públic la seva part més intima de la memòria, les nostàlgies i fa un viatge al record, aquell que, diu ell, ens permet a tots i també a ell arribar a la maduresa vital.

L’exposició ve de la mà del Taller d’Art de la Cinta Dalmau i ens permetrà conèixer a fons a un artista que va iniciar-se en l’art fa més de tres dècades.

Fins avui, Rafael Romero ha realitzat mig centenar d’exposicions individuals i més d’un centenar de col·lectives a institucions públiques i privades nacionals i internacionals. També ha participat a fires internacionals d’Art contemporani i ha estat guardonat una vintena d’ocasions a diferents premis nacionals d’arts plàstiques.

Si hem de definir l’obra amb detall, qui millor que el propi autor per fer-ne una diagnosi a fons i endinsar-s’hi. Afirma Romero que la incertesa del futur, sembla difuminar-se per tal de deixar pas als amples territoris del passat.

Vers aquest passat, majoritàriament idealitzat, ens dirigim en un Nostos, “tornar”, no exempt de “dolor”, Algos, quant a què allò que va ser, sabem i constatem, no tornarà a ser mai més.

Quadre de Rafael Romero

Rafael Romero

Aquests viatges de retorn, idíl·lics i selectius pertanyen potser a mecanismes prou practicats per tothom, ontològics trajectes que cadascú decideix individualment, però tanmateix, existeixen nostàlgies potser més universals, reflexions ètiques, filosòfiques, fins i tot espirituals que pertoquen en profunditat als aforaments més sensibles de l’ésser humà. La més important de les meves nostàlgies existencials, la que més em pesa, és la nostàlgia de plenitud i aquesta ve donada per sentir-se, segurament com tots nosaltres, un ésser incomplet, fràgil, efímer, caduc i infeliç.

Amb aquesta sèrie de pintures de l’ànima, Rafael Romero s’endinsa novament i plàsticament en aquesta reincident necessitat de superació del dol que li produeix la temporalitat i la finitud de les coses, dol, també s’ha de dir, pal·liat quan és conscient de viure intensament

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 25 ]

el present, l’únic espai temporal que té certesa.

Com a pintor i amb les seves iconografies, torna a l’Ítaca dels orígens a l’encantament, a la idealització de l’absent, a l’enigmàtica distància que separa l’ahir de l’avui. Extraordinàries, en definitiva, possibilitats de creació de mons ideals, sublimitats psíquiques que no són altra cosa que un gran NO a un món intolerable, doncs aquesta por als límits es fa més intensa en un món insensible i deshumanitzat, on aquests que vivim en la utopia, en el refugi anímic, aquests pobres, però dignes “obrers de les emocions” se senten veritablement sols davant tanta ignorància, tant refugi en el “tenir”, que no pas en l’ésser.

Nostàlgies per una plenitud, pau i felicitat, que haurà de venir... diu i afirma Rafael Romero.

Arquitectura i turisme Ferrari Land: com traslladar mitja Itàlia a Salou i Vila-seca

L’

esdeveniment de l’any a la Costa Daurada ha estat, sense cap dubte, la inauguració del Ferrari Land que acullen les instal·lacions de Port Aventura i que van tenir el seu tret de sortida oficial el passat 7 d’abril. Al Ferrari Land hi ha simuladors de la F1, una botiga plena d’objectes de Ferrari, una exposició de cotxes i una muntanya russa que és l’estrella d’aquest parc temàtic de l’automobilisme d’alta velocitat, una atracció que té el format de cursa i que porta les vagonetes a una alçada de 112 metres i als 180 quilometres per hora.

Però, a part d’això, a més del que serveix per cremar adrenalina i complir desitjos a través del shopping, el Ferrari Land ofereix al visitant una ambientació única que el transporta al país on va néixer la marca de cotxes del Cavallino Rampante, a Itàlia. Quan un entra a Ferrari Land es troba envoltat d’edificis que ja no ens semblen tan llunyans. No ens val viatjar a Roma per veure el Coliseu o a Venècia per gaudir de la Piazza San Marco i el seu famós campanar. Totes aquestes edificacions s’han reproduir, a escala 2:1, a la perfecció i després de molts mesos feina.

Imatge que mostra part de les edificacions reconstruïdes i la muntanya russa

Darrera del resultat que ara veiem, d’aquests trossos d’Itàlia a Salou i Vilaseca, hi ha un treball acurat de disseny.

La tematització l’espai ha estat possible a través d’un procés fet amb robots de mecanitzat i la tecnologia 3D. L’empresa Shu Digital ha dut a terme la digitalització 3D i l’aixecament dels edificis amb el mateix sistema. Per la seva part, l’empresa Tecmolde se’n ha encarregat de construir l’escenografia amb la seva tecnologia de mecanització. El resultat del treball de les firmes ha permès reproduir sis edificis emblemàtics italians amb una gran qualitat i un nivell d’acabats de màxima qualitat.

Per entendre millor aquest projecte hem parlat amb Lorenzo Escario.

Aquest aparellador d’ofici és el responsable de producció de l’empresa Tecmolde SL, la contractista de Port Aventura per dur a terme una part de la tematització del Ferrari Land. Hem conversat amb ell per conèixer molts més detalls del projecte i saber com neix i s’executa en tot moment. Ell, Escario, ens comenta que, un cop entregat els plànols i la documentació del paquet de tematització per part dels dissenyadors del parc temàtic, van començar els treballs de mo-

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 26 ]

delat del edificis en 3D amb la corresponent adaptació a l’escala aplicada.

Després, òbviament, ha calgut fer un estudi curós de l’enclavatge i de l’estructura. En aquest cas hi ha tres tipus d’edifici. Per un costat, els edificis sobre paret de façana que són el Pitti, la Scala, el Vecchio, el PB del Ducal i la part de darrera del Coliseu. Per aquestes estructures es tria un sistema de perfils verticals que permet fixar cada peça, de manera mecànica, al suport estructural.

Llavors hi ha els edificis a diferent pla a la paret de la façana que són la part alta del Palau Ducal i la zona exterior del Coliseu. Per aquesta zona, l’equip d’enginyeria va dissenyar una estructura auxiliar i des d’aquest punt es va dissenyar la fixació mecànica als perfils.

El tercer tipus d’edifici són aquells amb estructura metàl·lica i en aquest cas parlem del Campanile. S’actua quasi igual que en els edificis comentats abans i la diferencia és que aquesta estructura està dissenyada per la direcció facultativa i inclosa en el projecte i execució del parc complet.

Sobre l’adaptació dels elements, estructures i edificis al 3D, Lorenzo Escario ens comenta que hi hagut un gran

Arquitectura i Turisme

Alçat en 3D del Campanile, el Coliseu i la Scala

Alçat en 3D dels tres palaus: Ducal, Vecchio i Pitti

treball per part del director artístic per adequar les mides d’edificis reals a un edifici “escalat” en el qual hi ha una interacció directa amb les persones. No és fàcil, diu Escario, aconseguir l’aparença de construcció real a la vista mentre es respecten les proporcions de l’escala d’edificis existents i coneguts (i visitats) per a molts dels clients del parc temàtic.

Gràcies a les tecnologies aplicades en el procés de modelatge i el criteri artístic, acordat i aprovat entre l’empresa i els dissenyadors de la tematització, s’aconsegueix una sensació d’allò més realista possible.

Si parlem dels reptes tècnics que ha suposat crear tota aquesta àrea temàtica, un dels avantatges és l’experiència de més de 25 anys que té l’empresa al seu sector i el fet que ha treballat amb tots els materials i que no és la primera feia d’aquestes característiques que assumeix. Un dels reptes que recorda especialment Lorenzo Escario es l’alçada

Aspecte del Palau Ducal construït al Ferrari Land

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 27 ]

Arquitectura i turisme

El Coliseu de Roma i el Campanile de Venècia mai havien estat tan a prop

La multinacional de l’automòbil italiana ha recreat part de l’espectacle de la Formula 1 a Port Aventura

del Campanile que ha comportat fer un estudi molt detallat tant de la subjecció de peces, com del muntatge a aquesta altura i amb diverses zones de difícil accés per mitjans d’elevació.

Parlant del Campanile, cap recordar que quinze dies abans d’entregar tot el paquet de tematització, es va produir un accident a l’estructura i les flames van destruir part de l’edificació.

En poques hores es va destruir la feina

de cinc mesos de fabricació i muntatge.

Com es va acordar que la data d’inauguració no es variava, va tocar fer en només tres mesos la feina que abans havien fet en cinc. I es va aconseguir el repte. Lorenzo Escario recorda ara, mirant enrere, que en aquells moments van rebre el suport moral de moltes persones, empreses i organismes. La implicació de l’equip de treball va ser colossal, explica l’aparellador, i al final

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 28 ]

es va enllestir una obra de gran magnitud amb uns terminis més que ajustats.

Gestió, planificació i sobretot la creença en el projecte, són els elements que permeten treballar i fer realitat allò que primer naixia en un ordinador i ara poden palpar les mans.

Una part d’Itàlia ja viu a Port Aventura i fa felices a tantes persones que la veuen i gaudeixen cada dia. No és màgia. És la grandesa de la construcció.

Activitat col·legial Aparelladors de tot Catalunya visiten Tarragona

E

ls presidents de les 5 demarcacions dels Col·legis d’Aparelladors de Catalunya, acompanyats per membres de les juntes, van visitar el 28 de gener Tarragona convidats pel COAATT, i van tenir ocasió de conèixer part del patrimoni de la ciutat.

Els aparelladors a la façana de la Catedral de Tarragona

Els representants dels col·legis de Barcelona, Lleida, Girona i Terres de l’Ebre, i els de Tarragona com a amfitrions, van estar acompanyats per l’arqueòleg Andreu Muñoz qui els va fer de guia en la descoberta de la Sala de l’Exedra del Claustre de la Catedral que

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 29 ]

ha suposat, molt recentment, la integració del patrimoni romà a la vista del temple catedralici. Els aparelladors van gaudir d’altres monuments i elements històrics de la ciutat.

L’entrevista

Assessoria

Tag

2n quadrimestre 2017 [ 31 ]