Tag 83 · 3r quadrimestre 2018 by Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

3r quadrimestre 2018 Any XXIII núm 83 Preu: 3 €

Entrevista a Carles Sala, exsecretari d’Habitatge de la Generalitat La professió d’aparellador vista per dos dels col·legiats més veterans Dades de síntesi: El 2n quadrimestre es tanca amb bones dades Edificis singulars: El Castell de Rodonyà, una rehabilitació exemplar La masoveria urbana, pagar el lloguer amb reformes a la casa

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Piscina Hotel Olympus Palace

n L’entrevista (Pàgs. 4-7) Carles Sala Roca, secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya (2011-2018) n Col·legiats (Pàgs. 8-9) La veu de l’experiència i l’ofici d’aparellador n Gabinet Tècnic (Pàgs. 10-12) Dades de síntesi. 2n quadrimestre 2018 n Actualitat (Pàgs. 13-14) Pedro Soria, director comercial de TINSA n La professió (Pàgs. 15-16) Ventall professional de l’arquitecte tècnic n Serveis (Pàg. 18) iCOAATT, l’app que facilita el dia a dia col·legial n Nous sistemes (Pàgs. 19-21) Masoveria urbana, bons propòsits per millorar la societat n Construcció (Pàgs. 22-24) Una piscina transparent sobre el cel de Salou n Edificis singulars (Pàgs. 25-27) El Castell de Rodonyà, una rehabilitació exemplar n Patrimoni (Pàgs. 28-32) Tarragona i Ca la Garsa: una ciutat de ciutats n Fundació COAATT (Pàg. 33) Accessibilitat universal: Normes UNE n Activitat del sector (Pàgs. 34-35) CONTART 2018 n Projectes (Pàgs. 36-37) Un projecte on les persones guanyen la partida al carrer n Assessoria (Pàg. 38) Competències com a funcionaris municipals dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació n Activitat col·legial (Pàg. 39) Salou acull el sopar anual del COAATT n Reportatge (Pàgs. 40-41) Els drons: un futur que ja és aquí n Exposicions (Pàgs. 42-43) Félix Lozano, escultures de camp i del camp

Editorial

Després de la tempesta, arriba la calma

ecuperació i prudència. Són els dos elements claus que s’albiren ara a l’horitzó més proper del sector de la construcció. Les últimes dades que tenim, en aquest cas les del primer semestre d’aquest any 2018, conviden de nou a un cert optimisme perquè ens indiquen que hi ha una recuperació. Els darrers sis mesos ha augmentat de manera considerable la construcció d’habitatges de nova planta d’ús residencial i la resta d’obres en general. La rehabilitació, salvavides en temps de convulsions i duresa econòmica, ens ha seguit servint per mantenir la nostra activitat i hem estat capaços de seguir generant-ne en tants altres sentits. En aquesta revista hi ha documents que ens ajudaran a entendre molt bé què ha passat els últims anys i que se’ns prepara a curt termini. L’entrevista amb Carles Sala, que ha estat Secretari d’Habitatge de la Generalitat els últims set anys, ens desvetlla la necessitat de generar construcció d’àmbit social, insistir en la realització de les ITE i situar-nos com a tècnic de capçalera cada cop en més àmbits de la construcció. Una altra entrevista, al voltant del darrer informe de l’empresa Tinsa, posa de manifest que Tarragona és la província espanyola amb menys llicències de construcció i amb una mitjana de preu d’hipoteca de les més cares de l’Estat. Però el document també ens indica que la reactivació arribarà, lentament, i no quedarem a la cua nacional perquè l’estoc d’habitatges buits es va reduint i caldrà reiniciar de nou un bon ritme de construcció complementat per la reforma del parc immobiliari actual. Ens convé confiança, professionalitat i la defensa diària de la nostra professió que cada cop és més útil. Som els qui entrem a peu d’obra i coneixem tots els detalls de les accions que s’hi fan. Som, també, els tècnics que necessiten les comunitats de propietaris i els particulars, els únics preparats per fer una diagnosi d’un immoble en condicions. Ens hem convertit en un agent social necessari i aquest fet, el de saber que la societat ens necessita, l’hem de convertir en oportunitats constants. Rehabilitant, construint de nou o fent tràmits vinculats al nostre àmbit competencial ens mantindrà dempeus i ens proporcionarà la força que hem de tenir com allò que som: aparelladors, arquitectes tècnics, enginyers d’edificació, tècnics de capçalera i, per sobre de tot, professionals al servei de la societat en majúscules. LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

CARLES SALA ROCA Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya (2011-2018)

Després de set anys al capdavant de la Secretaria de l’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, el tarragoní Carles Sala va decidir fa uns mesos fer un pas al costat i deixar el càrrec i la seva trajectòria política. Enrere queda una època marcada per la crisi que ha afectat plenament al sector que treballa al voltant de l’habitatge i, especialment, a un sector de la població que necessita habitatge social, ajudes de l’administració i garantir-se una vivenda. Les polítiques de l’administració autonòmica en aquest sentit, focalitzades en el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, han estat clares en tot moment i han primat la generació d’espai habitables solidaris. La coneguda i polèmica ITE i el marc legal, en canvi constant, han estat altres cavalls de batalla de Carles Sala durant aquest extens període del qual en fa una diagnosi en aquesta entrevista.

Carles Sala a la seu de COAATT

Quin balanç d’aquesta etapa com a Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya aquests últims set anys? Ens ha tocat un matèria en un dels moments més complexos que es re-

corden en bastants dècades. Sempre que hi hagut una crisi al sector de l’habitatge es veia compensada per una aposta per l’habitatge públic, de l’HPO, i aquesta vegada les administracions no han pogut donar resposta

Sala i el president del COAAT, en un moment de l’entrevista

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 4 ]

per aquesta via. També ha estat una època de canvi de paradigma perquè hem passat de la preocupació de saber com donar accés a un habitatge a una preocupació de major, la de cercar formules per evitar que les persones que havien adquirit un habitatge no el perdessin. Aquesta emergència social ha copat gran part de les actuacions de les administracions al llarg d’aquests anys. Per tant, i fins fa un any, no hem pogut fer una programació estructural a llarg termini perquè la nostra preocupació és l’estat de la gent que ha sofert les conseqüències de la crisi. Va accedir vostè al càrrec entrant en plena crisi, que com deia, ha tocat de ple al sector construcció. Com estava el mapa, la situació de l’habitatge, quan va entrar i com està ara? He deixat enllestit, sobre la taula, el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge que programa en quines zones cal construir habitatge o bé on caldrà proveir actuacions d’habitatge per gent que hi tindrà problemes d’accés durant els propers quinze anys. Per tant, el dia a dia de la situació d’emergència se-

L’entrevista gueix i crec que tindrem una segona situació de col·lapse que afectarà a les administracions públiques, especialment per la venda dels paquets immobiliaris de les entitats financeres a fons d’inversió. Això ja s’ha produït en alguna entitat financera i hi ha alguns moviments de venda de paquets d’uns milers d’habitatges que, en molts casos, estan ocupats per famílies que reuneixen un requisits de vulnerabilitat perquè la situació de crisi se’ls ha agreujat. És clar, en aquests casos hi haurà una segona situació en la que caldrà veure de quina manera actuen els ajuntaments o la Generalitat resolen la situació d’aquestes persones. Per tant, ara mateix el full de ruta passa pel Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge. Aquest Pla contempla poca construcció nova i el reaprofitament dels habitatges que actualment estan tancats i, en molts casos, són en mans dels bancs? Al Pla es fa un llistat de municipis on cal garantir que en període de quinze anys hi haurà el que es coneix com a solidaritat urbana que es tradueix en tenir un 15% d’habitatges amb polítiques socials. Aquest document també estableix on caldrà fer actuacions de nova construcció o de renovació urbana. Ara es parla molt de la gentrificació i segurament que els últims anys molta gent s’ha autogentrificat perquè ha considerat que més comoditat i més confort significava marxar a nous espais llunyans dels centres de les ciutats. Conseqüentment, una renovació urbana és del tot necessària. A Catalunya hi ha, en números rodons, uns 3 milions d’habitatges i d’aquests, la meitat es van construir entre les dècades dels anys quaranta i finals dels setanta. Són habitatges que tenen una edat, amb cap millora en l’àmbit de l’accessibilitat en molts casos. En aquest sentit, el Pla parla en gran mesura del futur pensant en la rehabilitació de la ciutat construïda més que en la ciutat que s’ha de construir. Devorar territori nou, que ha estat la gran fotografia dels últims quaranta anys, és un error si no pensem en les noves tècniques constructives i els nous materials per aplicar-los als edificis construïts i amb models de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. És possible fer-ho. A Tarragona ciutat la Generalitat gestiona uns 700 habitatges públics amb lloguer social i és un dels municipis que hauria d’anar

L’habitatge social és cada cop més necessari

cap al conegut concepte de solidaritat urbana que comentava vostè abans. En quin punt es troba ara i quines mancances hi ha encara en aquest sentit? Com afecta això al parc immobiliari que hi ha tancat i buit a la ciutat? Es calcula que cap a l’any 2050, un 85% de la gent visqui a les grans ciutats i, per tant, a municipis com Tarragona, Reus, Valls o Vila-seca, l’esforç d’aquesta solidaritat urbana haurà de ser més important. Això comporta que l’estat, la Generalitat i també els ajuntaments, han de començar a pensar de quina manera han de dedicar més diners a polítiques d’habitatge. Els propers quinquennis, l’habitatge ha de passar a ser una de les principals preocupacions de les administracions públiques amb el mateix nivell de preocupació que poden tenir les polítiques de salut o les d’educació. Si parlem de dades concretes que estableix el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, a la ciutat de Tarragona es preveu que d’aquí a quinze anys hi hagi 59.005 habitatges principals enfront els 52.352 actuals. Això significa que haurà d’haver-hi un 15% d’habitatges que seran per a polítiques socials, o sigui un total de 8.850. Ara mateix, aquest número d’habitatges és del 9,2%. A Reus el número d’habitatges de polítiques social és del 9,3%, a Valls passa del 10% i a Salou i Cambrils, per exemple, és del 7% i el 8% respectivament. Ara mateix la compra-venda funciona molt bé i tothom parla del bon moment que es viu en aquest sentit, però també és cert que molta gent que compra ara és gent que ja té una propietat

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 5 ]

i que fa la compra per reposició, o en alguns casos són estrangers. Però en tot cas, en tots aquests moviments que ara són de nou positius, els joves no hi surten i això és un problema. Quin rol han de jugar les administracions per ajudar als més joves a aconseguir l’accés a l’habitatge? En aquest cas, les dinàmiques passen perquè hi hagi parc de lloguer, amb uns preus diferents als que s’apunten ara mateix. I aquí matiso que, per al propietari, el lloguer ara és menys rentable que abans. Hi ha un problema que ve dels anys cinquanta quan es va apostar per fer una societat on tothom fos propietari del seu habitatge mentre a altres parts d’Europa es va apostar, acabada la segona guerra mundial, per fer grans parcs d’habitatges públics amb regim de lloguer. A la dècada dels anys cinquanta, a Catalunya més de la meitat de la població de Catalunya vivia de lloguer però les coses van canviar. Els propietaris, amb certes limitacions que es van imposar com ara el contracte subrogat o el tema de la limitació del lloguer, s’ho van vendre tot mentre l’administració pública va apostar per fer milions d’habitatges de protecció oficial en regim de compravenda i no es van posar les condicions perquè hi hagués un parc de lloguer ampli. És clar, ara es diu que el lloguer està car, però si tu limites el preu del lloguer i no pots actuar amb el preu de compra-venda, el propietari s’ho acabarà venent i faràs més estret el mercat de lloguer. La solució té una alta dificultat i passa per molts factors, com ara bus-

L’entrevista car formules que permetin estimular als propietaris perquè posin més pisos en lloguer o canviar la llei de lloguer per aconseguir que ho facin sempre mirant que no hi hagi preus abusius. Tornant a la dada que abans ha esmentat, la del milió i mig d’habitatges construïts durant les dècades dels anys quaranta als setanta, parlem de la rehabilitació d’aquesta part del parc immobiliari. Les ajudes de les administracions en aquest sentit són poques i complicades d’instrumentar. Què hem de fer amb la rehabilitació i com cal incentivar-la? Reconec que les actuals ajudes a la rehabilitació no són el millor incentiu per a rehabilitar un immoble. A vegades penso que ajudaríem més en aquest sentit si aconseguíssim línies de finançament clares i fins i tot d’aval per part de l’administració en aquells casos en que toca fer una obra en una comunitat i el conjunt de propietaris ha d’afrontar la quota d’una propietari concret que no es fa càrrec de la seva part. Hauríem de mirar de buscar solucions perquè això, sovint, tira enrere molts projectes de rehabilitació. Després cal un canvi de cultura i abandonar aquesta idea que es fa una reforma també perquè el valor de l’immoble pujarà un cop s’acabin les obres. És millor deixar de pensar en els diners en aquests casos, no mirar quin retorn econòmic té aquella inversió que fas en un pis que no tens previst vendre. Sempre poso l’exemple de la cultura de l’eficiència energètica, perquè hi ha gent que es pregunta quan tardarà en recuperar a través de la factura de la llum els diners invertits en la reforma de les finestres velles o altres elements per on perdia energia. És clar, no saps quan tardaràs però no importa perquè hi guanyes en salut, benestar i confort. Amb això vull dir que cal pensar també molt més en la cultura del manteniment com a aposta personal i vital, no pas com a inversió econòmica i rèdit a treure. Si parlem de la cultura del manteniment, una de les eines que hi ha pogut col·laborar més ha estat la Inspecció Tècnica d’Edificis, la ITE. Creu que veritablement ha servit per conscienciar de la importància de rehabilitar? Realment ha estat una eina útil? Lamentablement, el ciutadà percep

La rehabilitació ha estat molt important en temps de crisi

la ITE com un paper més que et demana l’administració i això és dolent. No ens en hem acabat de sortir, no hem aconseguit fer entendre que la ITE és necessària perquè el tècnic de capçalera, com pot ser l’aparellador, pot recomanar als propietaris com mantenir en condicions el seu edifici. La ITE sense escarments no funciona i ara, amb el nou Decret de l’any 2015 i a través d’una campanya feta al 2017 amb l’enviament de més de 100.000 cartes a comunitats de propietaris, hem aconseguit que es comenci a notar el nombre d’inspeccions realitzades als habitatges. En tots els casos és important també el paper de l’administrador de finques i la seva vinculació amb la comunitat, de la mateixa manera que ho és la implicació del tècnic amb la mateixa comunitat per fer entendre als propietaris, de manera empàtica, quines actuacions convindrien en aquell edifici i que sovint els veïns no coneixen. Les ITE s’han disparat i les dades ho demostren. L’any 2014, que és l’any abans de fer-se el Decret, se’n van fer 2.020 a tot Catalunya. Aquest any 2018, només durant els sis primers mesos, se’n han fet més de 18.000. A la comarca del Tarragonès s’han fet 384 ITE en els primers sis mesos d’enguany que són més que totes les que es van fer l’any 2017. Això vol dir que la campanya ha funcionat i ara toca creure-s’ho per part dels professionals amb els quals hem parlat, ja siguin administradors, tècnics i propietaris. La ITE és una necessitat i una oportunitat perquè el parc im-

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 6 ]

mobiliari s’ha degradat molt i la inspecció ajuda a revertir la situació en part. Quines altres fórmules hi ha per potenciar-la encara més? Pensa que hi ha hagut poc suport per part dels ajuntaments en el moment d’ajudar als actors, com el COAATT, a incentivar als propietaris a passar la inspecció? La implicació municipal és molt important i de fet, el Decret del 2015 preveu aquesta col·laboració que esmentes. Ara es comença a parlar amb una vintena d’ajuntaments que estan interessats en treballar en àmbits de la realització de la ITE, en tenir una aplicació informàtica que els permeti saber quins immobles de cada municipi han passat la inspecció i, en definitiva, en poder intercanviar informació per anar més enllà. A Tarragona hi ha hagut ensurts a la Part Alta i a la Part Baixa, a Lleida també va haver-hi problemes a la part antiga, i cal tenir màxima col·laboració municipal. Les últimes dades del sector de la construcció conviden a l’optimisme, tot i que moderat, i es parla de recuperació lenta i reactivació. A l’optimisme també s’hi suma el temor, per l’experiència no massa llunyana, d’una nova bombolla immobiliària. Com ho veu vostè? Em preocupa que la gent no té els recursos per accedir a l’habitatge i que el col·lapse del sector, en quan a construcció i promoció de nou habitatge, ha durat deu anys. Cal mirar on es construeixen els nous habitatges, si es fan

L’entrevista en indrets on hi ha una demana acreditada, si és en compte els habitatges que ja hi ha construïts i on cal fer actuacions de rehabilitació. Estem a uns nivells de nova construcció molt llunyans a la construcció anual de 25.000 habitatges que seria una xifra normal – tenint en compte que vam passar dels 100.000 al seu moment- i venim d’uns anys en que se’n han fet només 3.000 o 4.000. Per tant, no em preocupa quants se’ns construeixin, sinó que a aquells que es construeixen no hi tenen accés la gent que està formant noves llars. Tornem a posar al focus d’atenció l’accés de la gent jove a un nou habitatge. Jo no crec que hi hagi cap nova bombolla, en cap moment i sobretot perquè hauria d’anar molt vinculada al finançament, i penso que estem molt lluny de que la poguéssim tenir. Ara, si que he de dir que apareix algun símptoma de mala pràctica quan, per poder tenir accés a un habitatge nou, hi ha una sobrevaloració que alguns professionals em situen entre el 15-20% de l’habitatge de segona mà que es posa en venda a canvi de poder accedir a l’habitatge nou. Quin rol han de jugar o poden jugar professionals com els aparelladors en aquesta funció de pedagogia de la lectura de la realitat i en la solució de problemes? El propietari està molt acostumat a

parlar amb l’administrador de finques però hauríem d’aconseguir que també parlessin amb el metge de capçalera del seu habitatge. Caldria aconseguir que la relació del tècnic no fos només amb l’administrador de la finca, que anés més enllà i tingués una connexió amb els propietaris i amb els presidents de les comunitats. Els administradors de finques, que són grans professionals, expliquen la seva visió als veïns però potser caldria que anessin acompanyats de l’aparellador, com a tècnic de capçalera, perquè se’ls expliqués què cal fer i, sobretot, què es pot fer. Ajudarà el fet que l’actual conseller, Damià Calvet, sigui de professió aparellador? S’entendrà més al sector, hi haurà més sensibilitat? Quedi clar que fins ara hi ha hagut aquesta sensibilitat, que l’hem tingut en tot moment. És cert que el Damià ho farà molt bé. El gran problema de tenir habitatge dins d’una Conselleria com la Territori o en Ministeri com el de Foment, és que sovint costa visualitzar les polítiques d’habitatge que, com he dit abans, haurien d’estar en l’àmbit i importància de la salut o l’educació. Amb tot, i sent conscient que cal donar una centralitat a la matèria de l’habitatge, estic convençut que el Conseller Calvet serà sensible a la vostra problemàtica i actualitat.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 7 ]

Set anys en el càrrec, al capdavant de la Secretaria d’Habitatge, donen molt de si. De quina actuació està més satisfet o orgullós? De la primera etapa en destaco un fet que mai serà titular a cap mitjà i que és aconseguir pagar un deute de 280 MEUR que hi havia a tots els promotors públics i privats que havien fet construcció de protecció oficial en la primera època de la bombolla. De la segona etapa en destaco dues qüestions: crear la mesa d’emergències l’any 2012 i l’impost de pisos buits un any després. I de la tercera etapa, haver pogut aconseguir més de 5.000 habitatges per dues vies. La primera és la via del conveni de cessió d’habitatges per part de grans tenidors –comprometent més de 4.000 habitatges per part de les entitats financeres- i el tanteig i retracte que ha permès adquirir més de 1.000 habitatges a un preu molt assequible, un mitjana de 55.000 euros. Pensem, per tant, que no tot l’habitatge social ha de ser de promoció de nova construcció on te’n aniràs cap als 90.000-110.000 euros per unitat. Amb el tanteig hem pogut adquirir molts habitatges i se’n podran seguir adquirint molts més fins l’any 2021 sempre per donar sortida a situacions d’emergència.

Òscar Ramírez Dolcet

Col·legiats

La veu de l’experiència i l’ofici d’aparellador El patrimoni més important del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona és l’humà, aquell que configuren tots i cadascun dels nostres col·legiats i col·legiades que van possibilitar el naixement de la nostra institució i l’han portat a ser allò que és ara. Des del més jove al més veterà han fet créixer el COAATT i han crescut professionalment a través dels serveis que n’han rebut. En tots aquests anys, la professió ha anat canviant i els aparelladors i arquitectes tècnics han hagut de renovar-se de manera constant. Fa uns anys no existien molts dels conceptes amb els que ara es treballa, la informàtica no era imprescindible i el tracte directe a peu d’obra era la via principal d’aprenentatge. Com s’organitzaven els qui ja trepitjaven bastides i havien de dirigir obres ara fa trenta, quaranta o cinquanta anys? Què en pensen de l’evolució de la professió? I del futur? Per sortir del dubte hem reunit en una mateixa taula a dos dels col·legiats en actiu més veterans del COAATT. El Josep Almirall (72 anys) va acabar la carrera l’any 1967.

Moment de la conversa amb els col·legiats Almirall i Solanas

L’Agustí Solanas (74 anys) va llicenciar-se un any abans. Amb ells conversem de tants factors, elements i experiències que abasta aquesta professió tan constructiva socialment i edificant a nivell personal.

Josep Almirall i Agustí Solanas. Col·legiats Per què es van decidir al seu moment a fer-se arquitectes tècnics? Josep Almirall: En el meu cas, el meu pare era constructor i vaig viure tot aquest món des de petit. A casa hi havia una petita empresa de construcció i al final em vaig decantar per estudiar al voltant de la professió. Fer la carrera d’arquitecte era més difícil, per altra part a casa la situació econòmica era la que era, i vaig decidir a fer la carrera d’arquitecte tècnic. Agustí Solanas: El meu cas és diferent. Jo estudiava als hermanos de Tarragona i el meu pare va aconseguir una beca per entrar a la Universitat Laboral. Vaig optar per la Formació Professional i vaig estar allí cinc anys, tres fent oficialia i dos fent mestratge, i això em donava dret a fer la carrera d’aparellador de manera directa perquè em convalidava el batxiller i el preuniversitari. I la carrera la vaig fer a Barcelona. I un cop acabada la carrera, com van aplicar els aprenentatges a la vida real? Què van els primers any i després? J.A: Els d’aquella època hem fet de

tot. Jo he fet de paleta, de manobre, de transportista i, fins i tot, he anat a concursos de paleta. Treballar de manera pràctica és el que t’ensenya però reconec que hi havia moltes assignatures de les que vàrem estudiar que no calia que ens les haguessin ensenyat perquè no tenien aplicació a la professió. A.S: He tocat totes les tecles possibles que menys la de funcionari. Vaig poder entrar al Consell Comarcal del Baix Camp però vaig desistir. He treballat en empreses constructores, despatxos d’arquitectes i de manera liberal. Coincideixo amb el Josep en el sentit que hi havia moltes assignatures que no servien per a res. Jo diria que, de la mateixa manera que als metges, quan surten de la Facultat, els hi fan fer un MIR, als aparelladors els haurien de fer una mena de MIR traduït en un any a peu d’obra. El d’aparellador és un ofici essencial i imprescindible en una obra, en el sector de la construcció. Què en pensen de la professió després de tants anys exercint-la? J.A: Potser ha canviat una mica el

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 8 ]

concepte però, des de sempre, l’arquitecte ha estat més “senyor” i l’aparellador era aquella persona que estava més en contacte amb el constructor, el promotor o el propietari del terreny on es construïa. L’aparellador té més coneixement pel que fa a l’execució d’una obra perquè hi està constantment a sobre — que no vol dir que hi hagi arquitectes que sàpiguen fer anar una paleta— i és una figura importantíssima. A.S: L’actuació de l’aparellador és del tot imprescindible perquè si no existís, els arquitectes no se’n sortirien. No estan preparats per l’execució d’una obra i per això, legalment, hi ha el director d’obra que coordina tota l’actuació. Penso que, des de sempre, hi ha hagut certes interferències perquè molts arquitectes –no pas tots- han aportat idees de bomber dissenyant coses que són irrealitzables i que repercuteixen en el cost que afecta al propietari. Quan l’arquitecte vol imposar la seva llei, sobrepassant les seves atribucions i envaint el terreny de l’aparellador, nosaltres hem tingut el problema que no hem sabut contrarestar-ho. Diguem que els hi hem

Col·legiats tingut por, pensant que allò que deien anava a missa. J.A: Ells et diuen “el disseny és aquest” però no aporten solucions per a executar-lo i no tenen en compte els problemes posteriors que es generen com ara humitats, façanes plenes de reguerots d’aigua que llisquen avall i no saben d’on venen. A.S: Sovint dissenyen elements constructius que a la pràctica és impossible fer-los o són massa costosos. Què en recorden de les primeres experiències que van tenir un cop acabada la carrera? A.S: Estàs una mica peix al principi. Tot i que hagis fet de paleta, amb un responsable per sobre teu que em mana, no pots comparar-ho amb el fet d’arribar a una obra sabent que tu ets el màxim responsable, has donar ordres, organitzar i parlar amb l’encarregat. Al principi va perdut i costa d’agafar el ritme. Depèn també si treballes amb una gran empresa o una empresa més familiar com la que deia el Josep Almirall. En tot cas, arribar i veure que has d’aixecar un edifici de moltes plantes et feia respecte. Després s’hi sumava que havies d’estar alerta perquè ningú, especialment els industrials, no et prengués el pèl. Eren moltes coses, moltes situacions noves a superar. De les primeres feines que vaig fer, et puc comentar que a La Mora, a Tarragona, vaig treballar amb l’arquitecte Joan Saragossa i vam començar a fer la urbanització i si no vaig fer 50 xalets no en vaig fer cap. Els venien a 500.000 pessetes cadascun i amb la parcel·la inclosa. Imagina’t, a qui va comprar en aquella època, quaranta anys després encara li surt a compte. J.A: En el meu cas, les primeres obres van ser habitatges unifamiliars i com portava a l’esquena molta pràctica en la construcció no em vas suposar cap trauma. En tot cas, parlant d’una sorpresa que recordo, va ser quan un dia em van trucar del Col·legi d’Aparellador per dir-me que una empresa de Castelló venia a Tarragona a construir un bloc de pisos i necessitaven un aparellador a peu d’obra. Recordo que vaig anar on s’aixecaria el bloc, al carrer Pere Martell, i allí sí que vaig patir perquè mai havia entrat en una obra d’un bloc de tants habitatges. Eren uns 20 pisos distribuïts en cinc o sis plantes i allí vaig saber què era patir en una obra gran.

Almirall i Solanas acompanyats d’Adolf Quetcuti, president del COAATT

Què en pensen de la funció que té el COAATT com a espai de suport, assessorament i centre on feu tots els tràmits que necessiteu? J.A: Reconec que actualment no faig servir els seus serveis però veig que es fan cursos de manera constant, en l’àmbit de la formació, que són vitals i necessaris perquè la gent ens posem o es posin al dia. A la que no llegeixes una llei que surt nova quedes desfasat perquè surt alguna esmena que la modifica o la complementa, i si estàs al dia de l’activitat del Col·legi no se’t passa res. A.S: Sempre he pensat i he dit que el Col·legi ha estat el tutor de tots els aparelladors i ha fet, fa encara, una tasca de formació en tot l’àmbit de la construcció. La tramesa d’informació sobre lleis noves o l’organització de cursos de formació, és del tot imprescindible. Tots els temes de coordinació de seguretat, cèdules d’habitabilitat, certificats d’eficiència energètica o les ITE els hem conegut a fons gràcies als cursets que es fan aquí. Diguem que el propi Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació s’ha anat reciclant amb el pas dels anys... A.S: És clar, per sort ha estat així. Ha col·laborat molt i sobretot en èpoques de crisi trobant feina per als col·legiats. Una eina fonamental ha estat el portal

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 9 ]

d’Obres Amb Garantia. El Col·legi ha estat en tot moment el nostre assessor, al seu moment ens va gestionar tot el tema de les mútues, ens va proporciona durant una temporada un assessor fiscal i ens ha facilitat eines per a tot el que necessitàvem. Com veuen l’ofici en aquests moments, de cara al futur, tenint en compte que estem en procés de superació d’una greu crisi que ha perjudicat molt al sector de la construcció? J.A: Si la gent té ganes de treballar es pot recuperar el temps perdut. Però s’han de tenir moltes ganes de treballar i no esperar a que vinguin a buscar-te al despatx o et trucaran coneguts per donar-te feines. S’ha de treballar fort. A.S: Actualment l’aparellador té un ventall molt més ampli de possibilitats de trobar feines diferencials vinculades a la seva feina i no únicament la d’ajudant de l’arquitecte en una obra. Entre que la crisi ha passat una mica, que hi ha un món de la rehabilitació potencialment molt important i en el que nosaltres hi hem d’intervenir de manera obligatòria, que l’obra va repuntant lentament i que la societat demanda pisos nous, la professió d’aparellador es pot salvar sempre i quan es continuï dignificant i es defensin els interessos dels seus professionals.

Òscar Ramírez Dolcet

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI. L’optimisme segueix sent creixent si mirem les dades del sector de la construcció del segon quadrimestre d’enguany. L’augment més que notable del nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial, l’increment de l’obra en general i la rehabilitació, que segueix sent aquell element que ens ha ajudat en temps durs, evidencien la progressió al sector. La nostra activitat no davalla i aquesta estabilitat que ens garanteix els darrers exercicis en que fem lectu-

2n quadrimestre 2018

ra del moment, convida a seguir pensant que, lentament, sortim de l’etapa complicada d’aquesta darrera dècada. Aquestes dades són les últimes que tenim i cal analitzar-les amb calma i rigor. Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. Només queden excloses de la província: Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.

L’OBRA NOVA RESIDENCIAL ES MULTIPLICA PER TRES Entre maig i agost de 2018, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial s’ha multiplicat gairebé per tres respecte el mateix període de 2017 i s’ha arribat als 322 habitatges nous. Respecte del nombre d’habitatges acabats, el quadrimestre es tanca amb un total de 102 habitatges acabats que són gairebé els mateixos que es van finalitzar al segon quadrimestre de 2017.

Habitatges nous visats-acabats 600 500

Habitatges nous visats gener-abril Habitatges nous acabats gener-abril

400 300 200 100 0

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU EXPERIMENTA UN INCREMENT DEL 187% L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, tanca el segon quadrimestre de 2018 amb un increment del 187% respecte el mateix període de 2017 i, tot i que el nombre d’obres de nova planta baixa al voltant d’un 2%, es mantenen les bones senyals de recuperació a la promoció de blocs d’habitatges.

Tag

2n quadrimestre 2017

2018

Núm. habitatges nous

112

322

187,50%

Núm. obres de nova planta

-2,53%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

3r quadrimestre 2018 [ 10 ]

Gabinet Tècnic LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC PUJA I DUPLICA L’UNIFAMILIAR Aquest quadrimestre la construcció en bloc puja i duplica l’unifamiliar. Entre maig i agost s’han iniciat 225 habitatges nous dins la tipologia de bloc. Pel que fa a la tipologia constructiva de blocs d’edificis, aquesta puja i supera ja el 70 % del total dels nous habitatges. Si ens centrem en l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa el 17%, l’unifamiliar en filera un 3%, i l’habitatge entre mitgeres més d’un 9%.

Tipologia constructiva Unifamiliar

En bloc

Entre mitgeres

En filera

Aïllat

132

Aparellades

Aïllades

Total

225

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

OBRA NOVA NO RESIDENCIAL Al segon quadrimestre de 2018 s’han iniciat 55 obres noves no residencials, majoritàriament destinades als usos de piscina, construccions agrícoles i magatzems. Ús

Residencial col·lectiu

Industrial

2n quadrimestre 2018

Comercials Magatzems 1

Sanitaris

D'esbarjo

Docents

Aparcament

Piscines

Vestuaris i annexos

Instal·lacions esportives

Total

LA REHABILITACIÓ

Al segon quadrimestre de 2018 es van iniciar 254 obres de rehabilitació. En relació a l’ús de l’edifici, 210 es van realitzar en edificis d’ús residencial i 44 en altres usos. Dins el context residencial, 70 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 140, en edificis. Per municipis, majoritàriament les obres de rehabilitació iniciades aquest quadrimestre es concentren en els municipis de Tarragona i Reus. Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 443, una mica per sota de les realitzades al mateix període de 2017.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

Població

Obres iniciades 2n quadrimestre 2018

TARRAGONA

CAMBRILS

REUS

VILA-SECA

SALOU

CALAFELL

FALSET

VENDRELL, EL

MONT-ROIG DEL CAMP

SEGUR DE CALAFELL

TIVISSA

TORREDEMBARRA

ALTAFULLA

ALTRES

114

TOTAL

254

3r quadrimestre 2018 [ 11 ]

Gabinet Tècnic L’ ACTIVITAT PROFESSIONAL ES MANTÉ ESTABLE L’activitat professional entre maig i agost de 2018 gairebé conserva valors respecte el mateix període de 2017. Les direccions compartides amb arquitecte arriben a les 145 i pugen un 35% respecte del mateix període de 2017. Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat, creixen més d’un 14%. Tipus d'intervenció

2n quadrimestre 2017

2n quadrimestre 2018

Redacció estudi bàsic seguretat i salut

112

113

Coordinador durant l'execució de l'obra

150

172

Redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució

Redacció estudi bàsic i coordinador execució

Projecte i Direcció

201

169

Projecte

Direcció d'Obra

Direcció de l'execució material

107

145

Projecte de legalització d'obra.

Legalització de direcció d'obra.

Legalització de l'execució material

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

115

Programa control de qualitat

Redacció estudi seguretat i salut

Direcció de control de qualitat

Projecte d'activitats

Plans d’emergència

Projecte i direcció de parcel·lació

Projecte de parcel·lació

Reparcel·lació

Memòries valorades

Valoració d’immobles (taxació)

Valoració de terrenys i solars (taxació)

Informes, dictàmens i reconeixements

108

102

101

Certificats per a bastides

Certificats d'habitabilitat

1369

1.204

Inspecció tècnica d’edificis

120

Certificat d'eficiència energètica

201

137

Col·laboracions tècniques

Assessorament i gestió econòmica

Amidament edificació

Delimitar i/o replanteig d'edificació

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

2.881

2.726

Actuacions pericials / arbitratges Certificats

TOTAL

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 12 ]

Actualitat

PEDRO SORIA Director comercial de TINSA Els informes que genera periòdicament Tinsa, multinacional líder en valoració i assessorament immobiliari, permeten fer moltes lectures de la realitat de l’habitatge a casa nostra. El document que recull les dades del segon trimestre de 2018, posa de manifest que a cinc províncies espanyoles no s’ha recuperat encara la meitat del valor de l’habitatge assolit ara fa deu anys i, entre elles, hi ha la província de Tarragona. Arreu de l’Estat i de mitjana, s’han aprovat en aquest període fins a 3,2 visats s’obra per cada 1.000 habitatges però a la nostra demarcació la xifra no arriba ni a menys d’un visat. A Tarragona el valor mitjà del metre quadrat dels habitatges és de 1.172 euros i la hipoteca mitjana és de 93.811 euros. La quota hipotecaria mitjana se situa en 443 euros i això suposa que destinem un 13% dels ingressos familiars al seu pagament. Sabeu, per exemple, que en vendre un pis o una casa a les nostres Imatge de Pedro Soria comarques es tarda, de mitjana, 12,6 mesos? Aquestes dades, i moltes altres que permeten saber com està el mercat i en quina direcció evoluciona són de l’informe Tinsa i per saber-ne tots els detalls hem parlat amb Pedro Soria que és el director comercial d’aquesta empresa a nivell estatal.

¿Qué balance se hace de la situación del mercado residencial tras estos seis primeros meses del año? ¿Permite pensar en un cierto optimismo? El mercado residencial en España está inmerso en una fase de recuperación selectiva y muy heterogénea, con zonas que ya están en clara recuperación y otras donde todavía está finalizando el ajuste. Las perspectivas para el mercado de la vivienda son positivas, dadas las buenas previsiones que existen en términos de crecimiento económico y de creación de puestos de trabajo, que son las dos palancas fundamentales que impulsan la demanda de vivienda. Este primer semestre se ha observado una activación del crecimiento de los precios en una segunda oleada de capitales, como son Sevilla, Valencia, Pamplona, Zaragoza o Granada, siguiendo los pasos de las dos grandes capitales (Madrid y Barcelona) y Palma de Mallorca, que son los enclaves donde la recuperación en términos de precios está más consolidada. El incremento en la compraventa de viviendas y la reducción progresiva de la oferta está llevando a un descenso de los plazos medios de venta, que es de 8 meses de media en España. La heterogeneidad que se observa en evolución de precios se da también en este terreno. La ciudad de Madrid destaca como el mercado más dinámico, con un tiempo medio de venta inferior a los tres meses (3,5 meses para el conjunto de

la Comunidad de Madrid), mientras que todavía hay 12 provincias, entre ellas Tarragona, donde el plazo medio de venta supera el año. Tarragona tiene el precio medio de 1.172 euros/m2 y es una de las provincias con el precio más alto. ¿Cuáles son las perspectivas de crecimiento? La situación en la provincia de Tarragona podría calificarse como de estabilización, con un nivel de precio medio sin grandes variaciones en los últimos tres años, donde se suceden ligeras oscilaciones propias de un periodo de ajuste. Es una provincia donde la concentración de stock pendiente de venta ha estado en los últimos años por encima de la media española, sobre todo en ciertos enclaves de costa. En el último año se ha observado un avance bastante positivo de absorción de stock, que si se combina con buenos datos de crecimiento económico y empleo, puede derivar en una reactivación paulatina del mercado residencial en la provincia. Respecto a las reactivaciones del sector, Tarragona sufre siempre un retraso. ¿Cómo es posible que seamos la provincia con menos licencias de construcción? ¿Se está creando una burbuja, una inflación de precios? Los datos que manejamos que ponen en relación el número de visados con el parque de viviendas existente (en el informe IMIE Mercados Locales del segundo trimestre) sitúan a la provincia

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 13 ]

de Tarragona entre las de menor dinamismo en actividad promotora, solo por delante de las provincias de Ourense y Lugo. La construcción de nuevas viviendas es normalmente la repuesta a una situación combinada de reactivación de la demanda y escasez de oferta. En un contexto de nivel de stock elevado, es normal que se retrase la reactivación de la construcción a la espera de que la sobreoferta se vaya absorbiendo. Tarragona es una de las provincias donde el plazo medio de venta supera el año, lo que indica que la oferta sigue siendo superior a la demanda. Al no existir tensión de oferta, los precios no reaccionan de forma significativa al alza, con lo que en ningún caso se vislumbra la posible creación de una burbuja en la provincia. ¿Qué influencia podría tener la segunda residencia? ¿Existe un mercado al alza? En el informe Vivienda en Costa 2018 de Tinsa, presentado hace apenas dos semanas, nuestra red técnica destaca que se perciben indicios de recuperación en el litoral de Tarragona. El número de visados creció en 2017 respecto al año anterior en todos los municipios costeros analizados en el informe y también el número de compraventas. La absorción de stock pendiente de venta en la costa ha sido significativa, lo que indica interés por parte del mercado para aprovechar el ajuste de precios que se ha producido en el mercado. En el informe de costa, nuestros técnicos

Actualitat apuntan que se percibe un incremento de la compra de viviendas en la Costa Dorada como inversión para explotarlas en régimen de alquiler. Dependiendo del tipo de parque inmobiliario, en ciudades grandes como Tarragona o Reus se ha experimentado una cultura de la rehabilitación que aumenta de manera significativa. ¿Qué valoración se hace? La rehabilitación es uno de los grandes temas pendientes. España cuenta con un parque inmobiliario con una antigüedad media bastante elevada. La rehabilitación permite volver a poner en el mercado oferta de viviendas en buenas ubicaciones de las ciudades que habían perdido interés o directamente estaban fuera de comercialización por deterioro y obsolescencia. La rehabilitación permite revalorizar los inmuebles, haciéndolos más eficientes energéticamente, siendo éste un aspecto que va ganando importancia en las decisiones de compra o alquiler, y que además viene obligado por las políticas europeas en materia de sostenibilidad. Es vital crear un marco estable y atractivo que impulse la financiación de los proyectos de rehabilitación para que esta práctica se consolide, no sólo a nivel de edificaciones, sino también en el ámbito de la recuperación de entornos urbanos. Tarragona y Reus parece que estarán en fase de reactivación a finales de este año. ¿Cómo se puede afrontar y se está afrontando la venta de los excesos que todavía son propiedad de los bancos en poblaciones periféricas? ¿A qué ritmo se están absorbiendo y que solución optaran para los no vendibles? Tarragona ha sufrido durante la crisis unos niveles de concentración de stock superiores a la media nacional, fruto de la intensa actividad de construcción durante los primeros años de los 2000. Ese stock se ha ido absorbiendo paulatinamente. Pese a todo, según nuestros datos, aproximadamente una quinta parte de las viviendas que se finaliza-

ron a partir de 2008 en la provincia de Tarragona estarían aún pendientes de ser vendidas o alquiladas. Como ocurre en otras provincias, hay que tener en cuenta que, seguramente, parte de ese stock existente no está en comercialización por la existencia de problemas de índole legal o de ocupación ilegal. En estos casos y en los del producto peor ubicado, la absorción será más lenta. Las opciones para darle salida pasarán por solucionar los problemas pendientes y que las entidades apliquen políticas comerciales adecuadas, que pueden ir desde el ajuste de los precios hasta soluciones buscar creativas para modificación del uso residencial a otros usos alternativos o mixtos. Tarragona es una de las provincias con las hipotecas más caras. ¿La poca oferta está aumentando los precios? ¿Cómo puede influir el cambio de tendencia de los bancos, que empiezan a conceder hipotecas llegando casi al 100%? No se están produciendo todavía incrementos significativos de los precios de la vivienda en Tarragona. Los bancos deciden en función de su política de riesgos y de su estrategia comercial cuánta financiación conceden, a quién y con qué condiciones, apreciándose en general que aunque se van introduciendo factores de flexibilización, aún se requiere un elevado nivel de solvencia (aportación de recursos propios) para la concesión de financiación, tanto al particular como al profesional (crédito promotor). En la salida de la crisis, la concesión de crédito ha estado limitada a los perfiles de comprador más solventes, con capacidad económica suficiente y empleos estables. Cualquier flexibilización en la concesión de crédito, sea en cuantía (porcentaje financiado sobre el precio) o en número de préstamos (mayor número de beneficiarios) se traducirá seguramente en un incremento de las compraventas, que es el primer paso necesario para la dinamización del mercado. Pero, como digo, la decisión sobre las políticas de concesión de créditos depende de cada entidad financiera.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 14 ]

El aumento de compra sobre plano está beneficiando la fase promotora, actuando los particulares de financiera para la construcción. ¿Los clientes / el mercado han supuesto el verdadero catalizador, más que la financiación de los bancos? La banca no quiere aumentar su riesgo inmobiliario (le penaliza en sus cuentas), pero al mismo tiempo necesita seguir dando crédito. La financiación de nuevas promociones está supeditada a que exista un nivel suficiente de preventas, como señal de la existencia de demanda real y como factor de viabilidad comercial del proyecto. En la medida en que haya compradores y buenos niveles de comercialización de obra nueva se allana el camino para la financiación de los proyectos. En los momentos iniciales de salida de la crisis, cuando los bancos estaban más reacios a conceder crédito, la fórmula de cooperativas (en la que los futuros propietarios hacen las aportaciones de capital) sirvieron para dinamizar muchos proyectos. A medida que vuelve la financiación para las propuestas con demanda probada y solvente, y que se han posicionado en el mercado promotoras que cuentan con financiación no bancaria (fondos de inversión), las cooperativas han perdido parte del protagonismo que tuvieron en los primeros estadios postcrisis. ¿Qué soluciones hay que aplicar para situar a la provincia de Tarragona en un estatus estatal medio? ¿Cómo se pueden mejoras los barómetros más negativos que tiene actualmente la provincia? Un mercado sano es aquel en el que oferta y demanda de vivienda mantienen un equilibrio adecuado. Actualmente, se detecta que la oferta es superior a la demanda. La normalización pasa por que el empleo, la evolución de los salarios y la economía a nivel local se vayan normalizando, y que la sobreoferta de vivienda que puede estar penalizando el mercado se vaya absorbiendo.

La professió

Ventall professional de l’arquitecte tècnic Els Arquitectes Tècnics, també anomenats Aparelladors o Enginyers d’Edificació, són uns professionals que, per la seva formació i capacitat legal, desenvolupen un paper fonamental en el sector de l’edificació. En l’actualitat, les seves principals intervencions són: • Direcció de l’execució material d’obres i responsable del control qualitatiu i quantitatiu de la construcció i la qualitat, en els següents grups d’obres • Projecte i Direcció d’obres i d’execució • Actuacions en matèria de Seguretat i Salut en obres • Redacció de projectes parcials, o aspectes concrets corresponents a les especialitats i competències de la professió • Gestor de projecte • Control de Qualitat • Empreses Constructores. Tècnic d’Empresa, Cap d’Obres • Peritatge Judicial • Informes, certificats, estudis, valoracions immobiliàries, aixecament de plànols • Exercici de la funció pública • Exercici de la docència Un dels aspectes més significatius de l’arquitecte tècnic són les diferents funcions que té a l’obra, i que segons el paper que desenvolupa, són sovint desconegudes per a la propietat o el constructor. L’arquitecte tècnic a l’obra desenvolupa un ampli ventall d’especialitats professionals, com són les feines de programació i gestió de la seguretat a l’obra, direcció i control tècnic d’obra (com a responsable únic o com una part de la direcció facultativa), treballs de control de qualitat, estudis tècnics i econòmics, assessories, etc. A aquestes intervencions s’afegeixen també les de gestió integral o de gestió de l’obra, Project Manager i Construction Management, i les de col· laboració dins empreses de construcció, el cap d’obra. Con a element comú a totes elles, l’arquitecte tècnic sempre té com a objectiu controlar qualitativa-

ment i quantitativament la construcció i la qualitat de la construcció, en relació al projecte i a la llicència concedida, i també en la majoria dels casos, fora del cap d’obra, el promotor contracta a l’arquitecte tècnic. Aquesta és la situació més comuna i adient, donat que si els honoraris els abona la constructora, no pot ser independent en la seva presa de decisions en obra, ni vetllar pels interessos del propietari d’una forma objectiva. Individualment i específicament en el cas del treball a l’obra hauríem de revisar cadascun les rols que pren. En el cas del cap d’obra, és el tècnic que nomena l’empresa constructora i que assumeix la representació de l’empresa davant el propietari i la direcció facultativa. Les funcions del cap d’obra són: - Signar l’acta d’inici d’obra. - Definir i organitzar la implantació de l’obra. - Participar en la contractació de les subcontractes i materials necessaris per a realitzar l’obra. - Elaborar i revisar els contractes, planificar els treballs i dirigir i coordinar totes les professions, proveïdors i subcontractes que estan al seu càrrec, i controlar que les subcontractes realitzen bé els seus treballs. - Assistir a reunions amb el Director d’Obra i el propietari, per resoldre dubtes, gestionar o negociar els canvis que sorgeixen, donar parte de l’avanç d’obra o resoldre problemes. - Realitzar els mesuraments dels treballs executats, per elaborar les factures a emetre al propietari. - Establir els mitjans necessaris per garantir la seguretat dels treballadors en obra i supervisar la seva eficàcia i compliment. - Portar un control detallat dels costos d’obra, per a complir els objectius econòmics marcats per l’empresa. Fora de la figura del cap d’obra, l’arquitecte tècnic pren responsabilitats

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 15 ]

diferents en relació al seu paper, responsabilitats diferents, que potser caldria aclarir. L’arquitecte tècnic, quan és el projectista, ha de redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s’ha establert en el contracte i lliurar-lo, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. Dins el control tècnic trobem dues figures: la direcció d’obra i la direcció d’execució d’obra. L’arquitecte tècnic fa de director d’obra quan la direcció facultativa està formada per un únic tècnic director, i habitualment en aquelles que ell mateix és el projectista. Es tracta habitualment d’obres de rehabilitació o de nova planta de naus o magatzems, en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. El director d’obra dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, d’acord amb el projecte que la defineix, la llicència d’edificació i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l’objecte d’assegurar la seva adequació al final proposat. És funció seva: • Verificar el replanteig i l’adequació de la fonamentació i de l’estructura projectat a les característiques geotècniques del terreny. • Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assajos i les proves precises. • Comprovar els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte. • Resoldre les contingències que es produeixen en la obra i consignar en el Llibre d’obra les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte. • Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que exigeixi la marxa de l’obra, sempre que les mateixes s’adaptin a

La professió les disposicions normatives contemplades i observades en la redacció del projecte. • Subscriure l’acta de replanteig o d’inici d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. • Elaborar i subscriure la documentació de l’obra executada per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. En el cas de la direcció d’execució d’obra, la direcció facultativa està formada per dos tècnics. Habitualment l’arquitecte tècnic realitza funcions de direcció d’execució en coordinació amb un arquitecte, que pren la funció de director d’obra. Es tracta d’obres de rehabilitació o gran rehabilitació, obra nova i ampliació, en les quals el projectista és un arquitecte. El director de l’execució de la obra, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l’execució material de la obra i controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de la construcció. • Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assaigs i proves precises. • Dirigir l’execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte i amb les instruccions del director de treball. • Consignar en el Llibre d’Ordres i Assistències les instruccions precises. • Subscriure l’acta de replanteig o d’inici de treballs i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades. • Col·laborar amb els altres agents en l’elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat. Finalment, i cada vegada més, l’arquitecte tècnic desenvolupa feines de control de la seguretat i salut. A l’obra el trobem també en la figura del Coordinador de Seguretat.

En aquest cas, i en representació de la propietat, les seves funcions són: • Aprovar el Pla de seguretat i salut elaborat pel contractista o contractistes, principals. • Verificar que s’apliquen els principis de l’acció preventiva. • Verificar que s’apliquen les prescripcions establertes en el Pla de Seguretat i Salut, sobretot pel que fa a la correcta execució de les mesures. • Disposar d’un Llibre d’Incidències en on realitzar anotacions de control i seguiment del Pla de Seguretat i Salut, així com les possibles paralitzacions. • Mantenir les corresponents reunions amb els diferents agents que intervenen, deixant constància documental de les mateixes, especialment les instruccions d’accés a l’obra que s’han de donar al contractista, abans del començament dels treballs, establint el corresponent protocol. • Informar-se per escrit dels riscos greus o molt greus al contractista, subcontractistes i treballadors autònoms, abans del començament dels treballs, per establir els mitjans de coordinació necessaris, entre ells. • Coordinador l’activitat per evitar que es realitzin treballs simultanis en els quals la seguretat dels treballadors depengui de la ubicació d’altres, evitant les interferències que puguin ser perilloses. En l’àmbit de la gestió, integral o de l’obra, podríem destacar dues figures, el project manager i el construction management.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 16 ]

Quan la propietat contracta un arquitecte tècnic que realitza la funció de project manager, aquesta delega en ell les funcions de planificar, gestionar, dirigir i coordinar tota l’obra, garantint així el correcte lliurament de l’obra en temps, cost i qualitat. Es tracta d’un càrrec de confiança de la propietat que té la funció de: • Interlocutor de la propietat davant els diferents agents del procés. • Seleccionar un projectista o elaborar el projecte. • Fer un estudi de viabilitat econòmic. • Seguir la redacció del projecte, eliminant errors i aportant solucions • Estudi de costos, planificació i organització de l’obra. • Dividir l’obra en lots per a contractar, en el cas que el propietari vulgui realitzar la reforma per oficis separats. • Gestió i coordinació de les diferents empreses en obra. • Mesura d’obra i certificacions. Revisió de les factures. • Gestionar llicències o permisos. • Realitzar informes de control periòdics. • Complir i vetllar per la qualitat i seguretat de l’obra. • Lliurar l’obra al client i gestionar els documents Quan la gestió es limita a l’execució de l’obra, llavors l’arquitecte tècnic pren el paper de construction management. Ramón Rebollo Gabinet Tècnic COAATT

Art i Construcció PRÉSTEC

ECO

PER A PROFESSIONALS

Ara disposes de fins a 120.000 euros per millorar l’eficiència energètica del teu negoci

Inverteix en estalvi responsable A quines millores pots destinar aquesta inversió?

Millores de l’eficiència energètica en habitatges i locals: Aïllaments tèrmics Calefacció eficient Il·luminació de baix consum Fonts d’energia renovable Etc. Compra de vehicle ecològic nou: Vehicle elèctric, híbrid, amb GLP, amb Gas Natural, etc. Adquisició d’electrodomèstics de classe energètica A o superior.

Quins són els beneficis d’invertir en eficiència energètica? Reduir fins a un 20% la tributació de l’IBI si aconsegueixes el certificat d’eficiència energética (per a edificis que acreditin un certificat energètic A) Reduir la despesa d’il·luminació fins a un 80% implantant la tecnologia LED Reduir la despesa de climatització fins a un 35% mitjançant aïllaments tèrmics específics i sistemes de calefacció i refrigeració més eficients Estalviar fins a un 50% en la factura de l’aigua

Vine a la nostra oficina de Tarragona a Marquès de Montoliu, 3, o truca al telèfon 977 25 30 36. El nostre equip de professionals t’atendran encantats!

Serveis

iCOAATT, l’app que facilita el dia a dia col·legial iCOAATT és la nova aplicació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Posa a l’abast del col·legiat tot un seguit d’informació necessària per l’activitat professional i aporta, de manera especial, la centralització de moltes gestions en un sol espai:

Jaume Cabré.

el telèfon mòbil. En uns temps on tot va ràpid, alleugerir les gestions i tenir-les totes a l’abast en un sol clic, és molt important. Sobre aquesta nova APP del Col·legi en parlem amb el Jaume Cabré, responsable dels Sistemes d’Informació del COAATT.

Responsable dels Sistemes d’Informació del COAATT

Per què us decidiu posar en marxa aquesta nova APP? Vam pensar que era necessari donar més difusió als continguts que tenim actualment al COAATT. Fins ara donàvem a conèixer aquesta informació a través de la pàgina web, per correu electrònic i a través de les xarxes socials. Com ja havíem detectat que els col·legiats reben inputs des de diferents fonts i una d’elles és el telèfon mòbil, vam aprofitar per posar en funcionament aquesta APP que conté dues calculadores i permet donar difusió directe amb notificacions diverses. Què ofereix iCOAATT al col·legiat? Per un costat, la calculadora dels drets d’intervenció professional que són els càlculs de visats, i una segona calculadora que es diu PR/PEM. A més, els col·legiats poden consultar les noticies que tenen també al lloc web i tenen a la seva disposició l’agenda col·legial.

Llavors hi ha l’apartat de notificacions que es reben via whatsapp i, per últim, els telèfons de contacte i e-mail de cada departament. L’aplicació és només per a col·legiats. Està tenint bona resposta fins ara, a nivell descàrregues? Es va posar en funcionament a meitats del mes de juny i portem més de 60 descàrregues, de manera que és una bona xifra. A data d’avui només ho tenim per sistema operatiu Android i en breu sortirà la versió en Iphone. Està previst posar a l’abast del col· legiat altres tipus d’aplicacions? Hem iniciat un nou projecte, que també serà una APP molt interessant, que ens permetrà dotar a l’usuari d’un seguit d’eines per gestionar les obres. Portarà una feina de mig any i, per dir-ho d’una forma entenedora, serà una mena de Dropbox col·legial on el tècnic podrà crear una carpeta on po-

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 18 ]

Jaume Cabré és el responsable de la nova aplicació del COAATT

drà emmagatzemar tota la informació d’una obra que iniciï i, per exemple, descarregar-s’hi les fotos que faci però ja readaptades a uns mida i qualitat concreta. A més a la nova aplicació hi tindran diversos llibres electrònics de consulta com el llibre d’incidències, el d’ordres i el registre de visites online. I, per acabar, l’APP els ajudarà amb la confecció d’un projecte perquè actualment, munten els seus projectes amb diferents eines, utilitzen l’Autocad per a fer els plànols, un editor de text per a redactar les memòries i fan els amidaments amb eines tipus Presto TCQ. Amb tot això acaben generant un PDF amb el programa Adobe Acrobat o altres editors. Doncs nosaltres els posarem al seu abast una aplicació on tindran un editor de la Memòria online per annexar-hi tota la documentació que vulguin. Un cop ho tinguin tot, l’aplicació online els generarà el corresponent PDF del projecte.

Nous sistemes

Masoveria urbana, bons propòsits per millorar la societat A Espanya hi ha molts pisos buits que no s’utilitzen i moltes persones que tenen dificultats per accedir a l’habitatge. Al sistema de compra o lloguer, que són els més tradicionals, se n’hi podria sumar un altre que beneficia a ambdues parts implicades en una operació d’aquestes característiques. Es tracta de la masoveria urbana, una aposta tan coherent com desconeguda que al nostre país té certa via lliure a nivell legal però topa amb una manca de pedagogia per fer entendre els seus avantatges. El COAATT ha estat impulsor d’un projecte de masoveria urbana amb una associació veïnal a un local del centre de Valls. Amb la masoveria urbana, el propietari del pis o casa aconsegueix mantenir en bon estat el seu immoble i per l’altra, el llogater no paga diners per viure-hi perquè a canvi d’utilitzar aquell espai, el rehabilita i al manté. És un contracte de futur si els interessats tenen confiança mútua. Així ho afirmen els defensors d’aquest sistema innovador i necessari en la nostra societat. La Rosa Maria Garcia Teruel, investigadora postdoctoral de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, coneix a la perfecció els pros i contres de la masoveria, la realitat que travessa actualment i els canvis que cal fer per implantar-la en condicions. Rosa Maria Garcia Teruel és tota una experta en masoveria urbana

Què s’entén com a masoveria urbana? Ens hem d’imaginar un lloguer tradicional però que en lloc de pagar diners, es paga fent una rehabilitació o un manteniment de l’habitatge. Així, una persona que no té liquiditat per pagar el lloguer de manera regular però té altres tipus de capacitats, pot pagar el lloguer d’aquesta manera, sense tenir els diners i pagant en espècie. Quina és la situació actual d’aquest sistema a Catalunya, a Espanya?. Quin país del món és pioner en aquest àmbit i on estem en relació a ell? No hi ha un país pioner en concret però sí que sabem que a Bèlgica i a França, des de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, ho van introduir a les seves respectives normatives de lloguers afegint un article on diu que l’arrendatari pot pagar fent obres de rehabilitació. Però també és cert que en aquests països, que van regular el sistema, no hi ha hagut moltes experiències i no ha arribat a ser una tercera forma d’accedir a l’habitatge, quedant-se allí de manera residual. Nosaltres, a nivell de marc legal, vam arribar més tard. Fins l’any 2007, a la Llei pel dret a l’habitatge de Cata-

lunya no s’havia fet cap referència a aquest tipus de lloguer. Va ser a partir de llavors quan les administracions públiques van començar a mostrar el seu interès i cal dir que, tot i que la masoveria urbana no sigui un mètode massa popular ni conegut, les administracions han fet molts esforços per intentar-la

desenvolupar. Fins i tot es pot dir que ens hem situat al mateix nivell dels països que ho van regular a principis dels anys noranta ja sigui en termes d’experiència o de promoció d’aquest tipus de lloguer. A altres països, com Anglaterra, es veuen programes similars a la masove-

El projecte de Canopy Housing, a Leed (Anglaterra), és un bon exemple de masoveria urbana

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 19 ]

Nous sistemes ria urbana però que no són exactament el mateix. A la ciutat anglesa de Leeds, per exemple, agafen a un grup de persones que van tots junts a rehabilitar pisos municipals i això, després, els dóna dret a accedir a un habitatge. Pel que comentaves fa un moment, el marc legal espanyol actual ajuda a possibilitar el sistema? L’any 2007 es va introduir el 3.K de la Llei pel dret a l’habitatge però aquesta llei només definia el concepte, per incentivar a les administracions públiques a utilitzar-ho. No hi havia res més sobre els drets i les obligacions de les parts o sobre la durada. Però l’any 2013 va haver-hi un pas important en aquest sentit quan es va introduir l’article 17.5 a la Llei estatal d’arrendaments urbans que permetia, per primer cop, que un arrendatari que pagués fent obres pogués estar igualment subjecte als drets d’un arrendatari normal i corrent. La pregunta és senzilla: això ajuda o no ajuda a desenvolupar el concepte de masoveria urbana? Diguem que la Llei pel Dret a l’habitatge només ens parla del concepte i la Llei d’arrendaments urbans té el problema que hi ha diversos drets de l’arrendatari que es contradiuen amb la pròpia masoveria urbana. Per exemple, ens deixa que l’arrendatari pugui deixar el pis lliurement i sense pagar cap indemnització a partir dels sis mesos del contracte. Aquesta possibilitat de marxar del pis no encaixa amb el concepte de masoveria urbana i la Llei d’arrendaments urbans ens porta a aquest i altres problemes. No s’ha fet cap canvi de marc legal i això, segurament, pot fer que les parts siguin desconfiades en el moment de tirar endavant un possible contracte de masoveria urbana. Aquestes són les úniques dificultats per l’aplicació de la masoveria urbana o n’hi ha més? Hi ha altres factors. La confiança entre les dues parts és un d’ells perquè el propietari pot tenir dubtes si pensa en la possibilitat que l’arrendatari marxi i li deixi l’obra començada. Igualment, hi ha problemàtica al voltant del finançament de les obres. És cert que un arrendatari pot tenir molta experiència i fer les obres sense problema, però un altre tema és el cost del material, perquè si no ha tingut diners per accedir a un lloguer normal, probablement no en tindrà per comprar els materials de la construcció. Aquests dos factors, a més del desconei-

xement de la pròpia figura que provoca desconfiança, complica la situació i l’aplicació del sistema. La desconfiança es pot generar també si ens preguntem si guanyen les dues parts per igual? El propietari té sempre la propietat i el pis en condicions mentre que el masover és allí temporalment... El masover pot arribar a pensar això perquè li ha dedicat un temps i, lògicament, l’esforç que li dedica fa que se senti la casa més seva i es pregunti, quan arribi el moment, perquè ha de tornar aquella casa. Realment això no hauria de passar perquè quan es fa un contracte de masoveria urbana, les parts calculen quin preu de lloguer tindria aquell pis en base a l’estat en que està quan fan el contracte. Si, posem per cas, s’acorda que el preu de lloguer seria de 200 euros i que el masover hi vol viure un any, es multiplica per dotze i se sap que són 2.400 euros. Llavors es calcula el preu de les obres que farà el masover sempre en relació a aquesta durada, establint una equivalència que ha de portar a tenir ben clar el concepte. El que no pot pretendre el masover —l’arrendatari— és adquirir i així la propietat. I el cost del material de les obres, qui el paga finalment? Si les parts no diuen el contrari, ho ha de pagar el masover. Ara, hi ha hagut casos en que s’ha acordat pagar-ho a mitges per allò que dèiem abans sobre la liquiditat de la persona que farà les obres. El que promouen les administracions públiques, quan parlem d’ajudes, són ajudes per als materials. Han reconegut que aquest és un dels problemes de la masoveria i han impulsat un programa que contempla subvencions per als masovers. Hi ha casos de masoveria urbana a l’àrea de Tarragona? Quins hi ha i on els localitzem? És difícil de comptabilitzar perquè hi ha la part pública i la privada. En l’àmbit públic, l’ajuntament de Valls ha intentat posar la masoveria urbana als seus programes d’habitatge però no tenim dades oficials. A la pràctica, sabem que hi ha molts casos però els contractes de lloguer quasi mai s’inscriuen al registre de la propietat urbana, se’ns fa molt complicat saber quants casos hi ha realment. Sabem que hi ha hagut experiències a les ciutats de Tarragona i Reus però no tenim res concretat. Quin perfil de persones, si n’hi ha

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 20 ]

un de concret i marcat, entren en aquest sistema de la masoveria urbana? És un perfil molt lliure. A través dels programes que han fet els ajuntaments, s’ha vist que s’hi ha interessat un públic molt variat que va des de persones que han treballat a la construcció fins a famílies que no tenen prou recursos per afrontar un lloguer de manera regular, passant per altres alternatives com ara gent jove que vol accedir a l’habitatge i veuen aquets sistema com una oportunitat. Crec que la idea, realment, seria per gent que té certa experiència en la construcció o en la rehabilitació. Perquè en cas contrari, potser no t’acaba sortint a compte aquest tipus de lloguer perquè has de pagar a algú que et controli i garanteixi que fa bé les coses. Jo recomanaria que fos gent que té experiència en la construcció o que el masover es garantís algun tipus de suport extern com, per exemple, dels tècnics dels ajuntaments perquè vagin controlant l’obra, facin els plànols o el pressupost de la compra dels materials. A Espanya, a Catalunya i també a Tarragona, hi ha milers de pisos buits i tapiats. Com enquadrem aquesta situació amb la masoveria urbana i com incentivem als propietaris dels pisos tancats? Per començar és un tema de desconeixement perquè molts propietaris no saben res de la masoveria urbana i es pensen que si no venen el pis o el lloguen, no poden fer-hi res més. Per suposat, per als propietaris tenir un pis buit és un gran problema perquè estan obligats a tenir-lo en bones condicions o poden ser responsables civils si cau un

Nous sistemes tros de façana o el mal estat de l’immoble danya a algú. A més, un pis tancat no els produeix cap tipus de rendiment, tot el contrari perquè han de pagar impostos i consums mínims de llum i aigua en el cas que els tinguin donats encara d’alta. Jo els diria que han de fer alguna cosa, independentment de si la solució final és la masoveria urbana. S’ha de mirar en tot moment l’estat de l’immoble i en casos on calgui fer una gran reforma no val la pena, però hi ha molts pisos buits que amb unes obres de rehabilitació ordinàries s’arreglarien molt. A partir d’aquest punt de partida, en el cas que el propietari vulgui, s’ha de mirar en cada municipi quins programes té l’ajuntament destinats a la masoveria urbana, quines ajudes atorga per temes de rehabilitació o saber si disposen d’algun tècnic municipal que ajudi a determinar l’estat de l’habitatge i les actuacions a realitzar. I els bancs, que tenen gran part de la propietat dels pisos tancats, quin rol han de jugar? Aquí tenim el problema que els bancs, normalment, volen fer els diners amb la mínima preocupació i pensen que la masoveria urbana és un mal de cap, perquè has de tenir una persona controlant que allò es fa bé. Penso que caldria incentivar-los a que ho facin i que l’administració els podria posar al seu abast alguna mena de recolzament per evitar que hagin de pagar un tècnic perquè valori l’estat de les obres i les inversions a fer. La informació i la incentivació són les claus en aquest cas. A més d’incentivar als propietaris i donar suport als bancs perquè participin dels sistema de la ma-

Amb la masoveria, el llogater paga la seva estada amb obres i reparacions

soveria urbana, quin altre rol ha de jugar l’administració en aquest cas? Els propis departaments d’habitatge de cada ajuntament, haurien de ser conscients que no existeix únicament la compra i el lloguer d’un habitatge, saber que si els arriba una persona que saben que no podrà pagar el lloguer però té experiència en la construcció, li poden aconsellar el sistema de la masoveria urbana. Per altra part, a les borses municipals d’intermediació entre propietaris i llogaters, hauríem de fer una opció de masoveria, veure quins dels pisos que tenen els propietaris no estan en bon estat

i aconsellar a les dues parts, masovers i propietaris, per aconseguir una bona entesa. Només això, que no costa diners i que és només un tema de voluntat, ajudaria molt. Hi ha ajuntaments que ja creuen en el sistema, tot s’ha de dir. I per altra part, podrien fer convenis amb algunes constructores perquè els hi aportin materials, destinar un tècnic perquè pugui ajudar a cada masover a valorar les obres a realitzar i, en el fons, ajudar a determinar quins pisos poden ser sotmesos a la masoveria i quins no. Òscar Ramírez Dolcet

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 21 ]

Construcció

Una piscina transparent sobre el cel de salou La renovació del parc hoteler és del tot indispensable si es vol fidelitzar el turisme que va actualment a la Costa Daurada i aconseguir-ne de nou. Tots els hotels tenen habitacions, piscines i serveis diversos, però millorar les instal·lacions i dotar-les d’una major excel·lència beneficia el propi establiment i també el sector globalment. Si parlem del municipi de Salou, una de les destinacions turístiques més conegudes internacionalment, cal citar l’exemple de l’Hotel Olympus Palace que, ara fa quatre anys, va començar a apostar per la renovació dels seus serveis. Es va començar renovant les habitacions d’una planta, després van seguir les d’altres plantes, s’hi ha anat sumant diferents intervencions com les d’insonorització i, aquests últims mesos, s’ha construït una piscina a l’àtic d’aquest hotel amb capacitat per a 600 persones i cinc plantes d’alçada. No és una piscina qualsevol. La de l’Olympus Palace és parcialment de vidre, transparent, elegant, connectada amb el mar que es veu al fons i mimètica amb el cel que es guaita mentre un s’hi banya. Ha estat una aposta gran i arriscada per les característiques de l’espai i l’adequació que ha calgut fer-hi. Finalment, mitjançant la labor realitzada per l’arquitecta tècnica Roser Gavaldà, directora d’execució de l’obra, la

Roser Gavaldà.

Imatge general de la nova piscina

piscina és una realitat i converteix aquest establiment hoteler en un espai diferenciat de la resta. Per conèixer amb més detall el projecte i la seva execució, hem conversat amb ella, la Roser, i també amb Dimitri Van Den Berghe, director de l’Olympus Palace.

Arquitecta tècnica directora d’execució de l’obra

En què ha consistit aquesta obra? Què hi havia abans a l’espai de la nova piscina i què hi troba ara el client? A l’àtic de l’hotel hi havia dos jacuzzis i la piscina que ocupava uns 20 metres quadrats. Tot això es va enderrocar i vam aprofitar per treure tot l’aïllament que hi havia a la coberta, duplicant la làmina impermeabilitzant que hi havia i es van realitzar diferents proves d’estanqueïtat per zones. A partir d’aquí, es va posar el paviment nou i s’ha construït una estructura mixta composta per jàsseres i biguetes metàl·liques, sobre les quals es recolza el forjat de xapa col·laborant, on es recolza la nova zona d’aigües i plataforma lateral (formada per un sistema unidireccional de pòrtics i biguetes de perfils tubulars). Les jàsseres, de l’estructura principal, consisteixen en perfils compostos per HEB-260 i UPN-260 i es recolzen sobre daus de formigó en massa i corresponents platines. Aquests daus possibiliten la impermeabilització i protecció

Van Den Berghe i Gavaldà, davant de la piscina

de la coberta. També s’han construït 4 pòrtics consistents en gelosies armades formades per perfils tubulars de secció rectangular i quadrada. A l’estar prop de la costa, s’ha protegit l’estructura de la corrosió de

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 22 ]

clorurs d’origen marí, mitjançant l’aplicació d’un projectat de revestiment protector. És innegable que la piscina és del tot imponent i que visualment és molt atractiva i innovadora.

Construcció El nou equipament té molts elements a destacar i detalls que cal referenciar, oi? Una de les característiques d’aquesta piscina és que té tres grans vidres, dos dels quals fan 5 metres de llargada i des de l’exterior pots veure la gent que hi ha dintre. Els vidres fan 1,20 metres d’alçada tot i que només hi ha visible 1 metre. Van venir directament d’Holanda i, per la seva envergadura, va suposar una operació delicada pujar-los fins l’àtic. A part d’això, la plataforma també consta d’un elevador per l’accés de persones amb mobilitat reduïda que podran arribar a la piscina on està previst col·locar-hi una grua. L’escalfament de l’aigua del jacuzzi s’aconsegueix a través de panells solars, amb la corresponent millora d’eficiència energètica de l’hotel, i hem acabat de guarnir tot l’espai amb una jardinera perimetral que abasta tota la zona de més de 250 metres. I una altra millora visual ha estat la col·locació d’una barana transparent i sense perfils, de manera que sembla que no hi hagi barana i aquesta unió entre el mar, el cel i la piscina que es buscava, s’ha aconseguit. La feina s’ha enllestit i darrera hi ha tot un procés llarg i delicat. Has tingut algun contratemps important, algun problema que ha costat salvar o afrontar? Sí, el fet que a l’estructura metàl· lica, s’haguessin de buscar estratègicament els pilars, sense que fossin visibles i que t’havies d’adaptar, globalment, a una estructura ja existent. Un dels grans handicaps d’aquest projecte, com a arquitecta tècnica, ha estat executar una estructura capaç de poder transmetre les càrregues directament als pilars de la planta inferior i no sol·licitar el forjat existent. L’objectiu d’aquesta actuació ha estat minimitzar tota possible actuació de reforç en el forjat de coberta.

Un dels moments de la construcció de la piscina

Si ara mirem el mapa hoteler de Salou, què creus que diferencia aquesta piscina de la resta d’equipaments similars d’altres establiments hotelers? Que està a 20 metres d’alçada, que conté 100.000 litres d’aigua i que està feta parcialment de vidre i pots veure l’interior. Amb totes aquestes particularitats, és evident que l’Hotel Olympus Palace de Salou s’ha convertit en un espai únic a la Costa Daurada. Hem de pensar que, pel que fa a la llum i el so s’han realitzat noves instal·lacions i se n’han modernitzat altres ja existents. Les millores en la il· luminació permeten que l’hotel destaqui en l’skyline de Salou i els canvis en les instal·lacions de so faciliten la creació de diferents ambients dins del mateix àtic. Això és un element d’atracció i distintiu més.

Dimitri Van Den Berghe. Per a l’Hotel Olympus Palace quina rellevància té aquesta nova infraestructura? Respon a un canvi d’imatge i generacional en la gestió interna de l’hotel i, sobretot, és l’element diferencial que ens permet aportar novetat als clients que ja tenim fidelitzats i sorprendre

Director Hotel Olympus Palace

als qui poden venir per primer cop, als nous clients. Per aconseguir el repte d’aconseguir nova clientela, has de donar un cop de geni i proposar-te canviar tot l’hotel encara que sigui de manera gradual i no de cop com fan altres establiments. Nosaltres no pertanyem a cap ca-

Tag

Què suposa, com a arquitecta tècnica, haver pogut executar aquest projecte? Personalment partia d’edificacions d’habitatges i de reformes d’hospitals o actuacions en algunes escoles, però mai havia tractat el sector hoteler. El fet que, amb petites-grans reformes puguis canviar tant la imatge d’un hotel i això incentivi a nous clients, et permet veure que la teva funció ha estat correcta i has aportat allò que se’t demanava. Per altra banda, he de dir que estic contenta perquè he vist que els òrgans de direcció de l’hotel han quedat contents amb la feina realitzada i m’han encarregat la següent fase de reforma que es farà a l’establiment hoteler. En aquest cas, la començarem a final d’any i serà la reforma integral de la planta baixa, de manera que em faré càrrec de la direcció d’execució del projecte.

3r quadrimestre 2018 [ 23 ]

dena hotelera, som un hotel familiar, i haurem fet els canvis amb previsió i un termini de temps prudent perquè vam començar la remodelació fa quatre anys i haurem acabat d’aquí a dos anys. Un cop haguem enllestit el procés, estem convençuts que podrem oferir un equipament modern i innovador —par-

Construcció

Estructura principal prèvia a la construcció de l’espai aquàtic

lo en conjunt— que no es podrà trobar per aquesta zona. En el fons, busquem donar més i millors serveis per als nostres clients que busquen tranquil·litat i un tracte proper i familiar. Renovar-se és molt important i a Salou encara més perquè és un municipi hoteler per excel·lència i amb una competència molt dura. La competència és ferotge i quan les coses van bé, van bé per a tots. L’any passat va ser del tot espectacular, un any de rècords perquè teníem un munt de turisme que ens havien deixat altres destinacions del Mediterrani on hi havia diversos conflictes i el turisme va apostar per les Canàries, Mallorca, la Costa Brava o la Costa Daurada. Enguany, tot i haver realitzat una inversió important, la temporada no ha estat com esperàvem ni volíem. Les situacions polítiques, la situació econòmica a algunes parts d’Europa i la reobertura de moltes de les destinacions que comentava —cas de Tunísia, Egipte o Turquia— ens ha tornat a pispar el turisme que ens havien deixat durant dos o tres anys. Abans comentava que l’Hotel Olympus Palace va iniciar la seva reforma fa quatre anys. Per tant, construir la nova piscina no és un fet puntual i respon a l’estratègia de renovació, oi? El Pla d’Actuació es va iniciar fa quatre anys i ja en aquell moment vam començar a parlar de la construcció de la piscina, amb la possibilitat que fos ben gran espectacular, i sabent que caldria demanar abans consells i opinions pel tema de les característiques de

càrrega. I quan ha arribat el moment hem fet la piscina, amb un temps d’execució acceptable si pensem que vam tancar temporada el 15 d’octubre de l’any passat i al dia següent ja teníem la grua muntada per les obres. Tingueu en compte que aquest Pla de reforma va començar, en gran part,

després de veure quines peticions, demandes i suggeriments ens feien els clients. Així vam saber que volien un canvi a les habitacions, que canviéssim les banyeres per plats de dutxa o que apostéssim per una major insonorització de l’establiment. Què en pensen els clients, que acaben sent els usuaris finals de l’equipament, de la nova piscina? El client repetidor, que és aquell que ha vist l’abans i el després, està espectacularment satisfet en un 99% dels casos dels canvis que estem fent i entenen que és el camí que hem de seguir. Ho hem canviat tot, dotant l’hotel de millor confort i comoditat, aportant pau i tranquil·litat amb la insonorització que hem fet, i mantenint els bons serveis que ja teníem de bon tracte i de bon menjar. Sobre la piscina, hem tingut molt bones opinions positives. A espais web de reserva com Booking o Trivago ja comencen a sortir comentaris molt bons parlant de la piscina, de la zona chill out o altres parts de l’hotel.

La nitidesa i transparència que ofereix la piscina és el principal element d’atracció del nou equipament

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 24 ]

Edificis Art i Construcció singulars

El Castell de Rodonyà, una rehabilitació exemplar Hi ha fragments d’història que recuperen aquella vida i utilitat que havien tingut segles enrere. El cas del Castell de Rodonyà és un clar exemple de la reconversió, readaptació de l’espai millor dit, que permet recuperar un element patrimonial cabdal i convertir-lo en una eina a l’abast —de nou— del poble. L’arquitecte tècnic Abdon Aguadé i Benet ens endinsa en aquesta recuperació del Castell que ha anat acompanyada d’una llarga i delicada intervenció arqueològica. En la primera part d’aquesta entrega de la secció Edificis Singulars hi trobareu totes les dades i detalls del monument i, en la segona, una entrevista amb l’arqueòleg responsable de Isidre Pastor que ha estat el responsable de la intervenció. El Castell de Rodonyà està situat a l’interior del municipi i les primeres referències daten del segle XI. Durant la seva llarga història s’ha anat modificant per adaptar-se a les necessitats de cada època. Actualment està catalogat com a bé cultural d’interès nacional BCIN. L’any 1919 l’Ajuntament compra l’edifici que es trobava en molt mal estat i habilita l’ala de llevant per destinar-ho a usos públics. La resta de l’edifici queda sense ús i es continua deteriorant. L’any 2016 l’Ajuntament de Rodonyà encarrega als serveis tècnics de la Diputació de Tarragona la redacció del projecte executiu de rehabilitació del Castell, amb l’objectiu de destinar l’espai a les oficines municipal i altres espais per a usos públics. Donada l’envergadura de l’obra i els recursos de que disposava l’Ajuntament, es va decidir dividir el projecte en diverses fases. En la primera fase es contempla estabilitzar els murs del Castell, la nova estructura i la cober-

Els treballs previs a la rehabilitació han estat intensos

Aspecte del castell abans de la intervenció

ta del Castell, excepte l’ala de llevant que continua en ús. En aquesta fase cal destacar la complexitat de la fonamentació, que es va realitzar amb micropilots. També amb una pantalla de micropilots es va executar un mur que permet accedir al soterrani amb ascensor. Abans d’iniciar la fonamentació va ser necessari un treball minuciós de detectar les nombroses sitges existents en el subsòl del Castell i que en el seu moment eren utilitzades per emmagatzemar diferents productes. La fonamentació es va

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 25 ]

modificar per esquivar-les i les sitges es van netejar i posar en valor. Els forjats són reticulats amb pilars de formigó. La coberta plana invertida i acabada amb grava. El pressupost total d’aquesta primera fase va ser de 435.855,03 € i es va executar durant l’any 2009. A la segona fase es preveu finalitzar l’espai estabilitzat a la fase 1 i s’executa entre els anys 2009 i 2010. En aquesta fase es fa la intervenció a les façanes que consisteix en el rejuntat exterior amb morter de calç i la reconstrucció dels marcs de les finestres.

Art i Construcció Edificis singulars Pel que fa als revestiments interiors, es combina l’estucat de calç a les zones nobles del Castell, amb la resta d’espais en què es manté la pedra vista. Las divisions interiors es fan amb panells de cartró guix i tancaments fixos i practicables de vidre. Amb aquesta fase, amb un pressupost de 548.832,28 €, es poden traslladar les oficines de l’Ajuntament, i per tant donar un ús a l’edifici. A a tercera fase s’intervé a l’ala de llevant i s’executa entre els anys 2015 i 2016. En aquesta zona era on s’havien realitzat més actuacions al llarg de la vida útil de l’edifici i on les restes de l’edifici estaven més malmeses. En el projecte es va preveure l’enderroc de construccions adossades a l’estructura del Castell, però durant l’execució de les obres, els treballs arqueològics van detectar en un dels espais a enderrocar l’existència de l’antiga capella del Castell. Això va obligar a modificar la situació de l’escala d’emergència per donar valor a l’espai de la capella. El pressupost d’aquesta fase ha estat de 331.645,43 €. En total el Castell té 1.861 metres quadrats construïts dels quals 1.029 són superfície útil. Actualment s’està treballant en el projecte de rehabilitació de l’antic celler, que és l’últim espai pendent de rehabilitació.

Exemple de la reforma, que combina història i obra nova, un cop acabades les obres

Abans de fer la reforma del Castell, s’ha fet un estudi intens per saber quins elements hi havia i ha calgut, òbviament, una àmplia tasca de recerca arqueològica per aconseguir que la reforma aconseguís mantenir els espais històric i convisqués amb els creats de nou. Hem conversat amb l’arqueòleg responsable d’aquesta part important de la rehabilitació, Isidre Pastor, per saber quina rellevància tenen les restes del castell i quin tractament s’ha fet sobre elles.

Isidre Pastor i Batalla. Quina importància/significació té, a nivell arqueològic, el Castell de Rodonyà? El fet que el Castell sigui el primer referent històric d’aquest nucli de població, com a centre administratiu, social i econòmic de l’antiga baronia de Rodonyà i que, a la vegada, l’actual edifici del Castell-palau en sigui el seu principal exponent del patrimoni arquitectònic, són dos factors que posen de manifest la rellevància que assoleix el programa de recerca arqueològica que s’hi ha portat a terme. Els resultats obtinguts han permès no tan sols recuperar l’esplendor de l’edifici sinó que també

Arqueòleg

han possibilitat aprofundir en el coneixement de la seva evolució arquitectònica. Quines actuacions s’han fet en aquest espai patrimonial en el marc de la seva reforma? L’abast i entitat de les actuacions arqueològiques realitzades han estat sistemàtiques i exhaustives. D’una banda, prèviament a la redacció del projecte arquitectònic de rehabilitació, aquestes tasques han comportat tant la contextualització històrica de l’edifici com l’estudi i documentació parietal de la seva arquitectura. D’altra banda, l’execució del projecte també ha comportat l’excavació arqueològica de tota la superfície del

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 26 ]

subsòl de l’edifici i dels àmbits afectats. I, així mateix, s’ha realitzat un control i seguiment arqueològic de tota l’execució del projecte constructiu. Tasques que han facilitat l’execució dels treballs constructius i, a la vegada, sistematitzar les tasques de registre i documentació històrica de l’obra arquitectònica. Què en pensa de l’actuació realitzada a través de les obres dels arquitectes i aparelladors? Sens dubte, ha estat gràcies a l’estreta col·laboració entre tots els membres de l’equip de tècnics del patrimoni arquitectònic que han participat de la projecció i execució de l’obra, el que ha

Edificis Art i Construcció singulars possibilitat assolir amb èxit el projecte de rehabilitació i posada en valor de l’edifici. La participació de la dinàmica de transversalitat i interacció disciplinar que s’ha establert entre aquests professionals a l’hora d’afrontar el projecte, ha sigut molt gratificant. Com també és grat que el treball d’equip que s’ha realitzat en el marc del projecte rehabilitació del Castell de Rodonyà hagi estat distingit amb el premi a la Salvaguarda del patrimoni arquitectònic, concedit per l’Institut d’Estudis Vallencs. Amb quines dificultats us heu trobat i com les heu salvat? Malauradament, amb les pròpies de les intervencions de rehabilitació i condicionament per a usos públics d’edificis del patrimoni arquitectònic catalogat. És degut a la dificultat que comporta, en molts casos, aplicar el que estableixen les disposicions de cada un dels marcs normatius en matèria de preservació del patrimoni i d’adequació als usos públics a l’hora de consensuar solucions arquitectòniques d’ús i funcionalitat respectuoses amb els valors patrimonials. Generalment, aquestes disconformitats normatives sempre van en detriment de l’accessibilitat, la funcionalitat o la posada en valor dels elements patrimonials. Si bé, la bona praxi dels professionals fa que es minimitzin aquestes contradiccions normatives i possibilita una coherència lògica de la recuperació del patrimoni arquitectònic. Com arqueòleg, què suposa l’actuació arqueològica realitzada? El fet d’haver participat activament

Elements patrimonials importants que formen part del Castell

d’un projecte de rehabilitació integral del patrimoni arquitectònic, des de la projecció a l’execució ha estat una experiència professional molt satisfactòria. Així mateix, ha estat molt interessant poder aportar els coneixements històrics sobre l’obra de l’edifici i copsar com aquests han estat essencials pel desenvolupament del projecte de rehabilitació arquitectònic. I, evidentment, com a historiador que centra una de les seves principals línies de recerca i estudi en el Castell de Rodonyà i per extensió de l’arquitectura medieval i moderna del Camp de Tarragona, ha estat una oportunitat excepcional coneixement.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 27 ]

Queda encara més feina a fer a l’espai del Castell? Excavacions, altres intervencions... Si, resta pendent d’execució la intervenció arqueològica de tot el recinte exterior del Castell. Una vegada rehabilitat l’edifici principal aquesta última fase del projecte contempla l’excavació de l’espai que l’envolta i que es correspondria amb l’antic pati d’armes i el sector on s’emplaçarien les dependències agropecuàries auxiliars i el celler. Per altra part, el nou arranjament urbanístic del sector del recinte del Castell que s’obra a la plaça del poble, també ha de comportar una excavació arqueològica que ha de permetre recuperar el fossat original.

Art i Construcció Patrimoni

Tarragona i Ca la Garsa: una ciutat de ciutats

Fragment dels arcs que es mantenen dempeus a Ca la Garsa

Tarragona és una ciutat de ciutats que conviu amb el seu llegat i creix de manera permanent. Aquest simbiosi entre passat i present, gens fàcil d’assolir en moltes parts del municipi, especialment a la Part Alta, demana solucions per garantir la protecció de cada element patrimonial. El llegat romà, el més popular i tal vegada el més visible a primer cop d’ull, no és l’únic d’importància de la vella Tàrraco. La ciutat amaga —o en molts casos la gent no ho mira— espais importants d’èpoques que va fer, també, una gran Tarragona. Ca la Garsa, l’element més important que ha sobreviscut dels temps de la presència dels jueus al Call de Tarragona, és ara l’excusa per parlar d’aquestes capes i subcapes ocultes o soterrades que els documents recorden i que els arqueòlegs i historiadors —una mena de metges de la Història que no sempre donen bons diagnòstics— volen salvar en les millors condicions. Hem reunit a dos experts en aquest àmbit. Marta Serrano, Doctora en Història de l’Art i professora d’Història de la URV; i Joan Menchon, arqueòleg municipal de l’ajuntament de Tarragona. Amb ells conversem al voltant de la història d’aquest edifici que és l’únic vestigi que es conserva a nivell arquitectònic de l’època jueva.

Marta Serrano i Joan Menchon. Ca la Garsa és el punt de visualització del patrimoni jueu més important que tenim a la ciutat de Tarragona ara mateix, però suposo que hi ha altres espais o elements de l’època. Què tenim exactament en l’actualitat de llegat dels jueus i el seu pas per la ciutat? Joan Menchon: a nivell arquitectònic només tenim Ca la Garsa però hem de deixar clara una cosa. Amb el tema dels calls jueus ens hem inventat un relat i ara exageraré una mica. Apareix una pica d’aigua en una zona on sabem que hi havia jueus i automàticament és una pica jueva, apareix un arc apuntat i automàticament és un arc jueu

o, es troben tres arcs seguits i ja és una sinagoga. I llavors ens inventem uns fantàstics barris jueus, calls jueus, amb edificis molt macos que són dels segles XV, XVI o XVII, però als jueus els van expulsar l’any 1.492. Vull dir que, amb tot això, hi ha una mica de màrqueting i de relat de justificació de moltes coses. Hem d’anar amb molta cura. Però no és el cas Ca la Garsa, que no és una edificació del segle XVI o XVII... Marta Serrano: No pas. Cala Garsa sabem, per la documentació històrica que Tarragona tenia un call jueu i que amb el rei Jaume I, l’any 1.234, es decideix a nivell de tota la Corona d’Aragó que s’han d’establir els calls

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 28 ]

Menchon i Serrano a Ca la Garsa, únic espai visible del Call Jueu

Art i Construcció Patrimoni jueus perquè vivien tots barrejats i hi havia conflictes, de manera que es va decidir que els jueus visquessin tots junts tot i que, com en moltes altres ciutats de la Corona d’Aragó, el de Tarragona no va ser un call jueu completament tancat. Hi ha documentació que ens recorda, constantment, que els cristians no poden viure al call i que els jueus sí que hi han de viure. Això ens indica que hi havia certa màniga ample. En tot cas, l’any de creació dels calls jueus és 1.234. J.M: el call jueu de Tarragona seria, més o menys, des de l’Arc de Sant Bernat fins la Plaça del Rei, muralla i Carrer de Santa Anna. En aquesta àrea, hi hauria una plaça de la jueria que seria, més o menys, la plaça dels Àngels; el seu forn de pa, la seva escola que és la seva sinagoga i els habitatges seus que tampoc serien massa diferents als dels altres. M.S: Ca la Garsa seria, veient els elements, una casa d’un potentat jueu. És molt interessant l’estructura que tenim, de doble sala d’arcs diafragmàtics, que estan superposades una sobre l’altra i cal dir que s’han conservat pocs arcs perquè sabem que alguna cosa va passar amb el propietari. És interessant per això, perquè hi ha arquitectura civil i en aquest cas jueva, d’una envergadura considerable i que aquí, a Tarragona, constatem des de finals del segle XII. Tenint en compte l’espai que heu acotat com a call jueu, perquè només queda dempeus aquesta part de Ca la Garsa? J.M: L’evolució humana ha estat important. Aquí al davant hi ha el Mercat de la Part Alta que és dels anys cinquanta. Això ens diu que hi ha hagut una transformació d’aquest espai amb la seva evolució i renovació arquitectònica. Però, a veure, aquí al costat tenim uns arcs i, segurament, un palau de l’època visigoda que s’ha transformat i reconvertit. Hi ha parets que formen part de Ca la Garsa i altres que formen part d’aquestes edificis. Per tant, en primer lloc hi ha hagut una transformació i, en segon lloc, hem de dir que encara no ens ho hem mirat. Estic convençut que el dia que comencem a repicar parets perquè s’hi facin actuacions, sortiran parets medievals i antigues, com quan s’han fet controls arqueològics al carrer de la Portella o al carrer Granada, on ha sortit tot això, arcs apuntats,

Dues ciutats, antiga i actual, conviuen a la Part Alta de Tarragona

parets de tàpia, murs del segle V, del segle VI o del XII.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 29 ]

Sempre diem que a Tarragona hi conviuen dues ciutats referenciant

Art i Construcció Patrimoni l’actual i aquella derivada del llegat romà, però en canvi realment hi ha moltes altres ciutats que estan amagades, altres parts de la història que només s’intueixen o, en alguns casos, que de moment es desconeixen. M.S: De fet nosaltres reivindiquem aquest passat medieval i, entre d’altres, el passat jueu. Realment quan estem a la Part Alta no estem en un patrimoni romà, estem circumdats per unes muralles que són romanes però estem observant una fossilització del passat medieval de la ciutat que la gent desconeix. Ens consta que l’ajuntament està fent moltes coses però el que es ven és la Tàrraco Romana. No ens oblidem que Tàrraco són vuit segles i que hi ha elements extraordinaris com les voltes del Circ. Amfiteatres n’hi ha molts però que estiguin davant del mar i tinguin una basílica visigòtica i una església basílica medieval no és massa habitual. Realment és un patrimoni molt singular. J.M: Tarragona està a la llista de Patrimoni Mundial pel conjunt arqueològic de Tàrraco a base de dos criteris que són, per un costat, una mostra singular de l’urbanisme d’aquella època i, per l’altra, que ens establim les portes a una cosa que hem d’explotar. És una ciutat molt interessant per veure l’evolució com a ciutat al llarg dels segles. Com deia la Marta, ciutats amb un amfiteatre n’hi ha moltes però que tinguin dues esglésies al seu interior, no. Ciutats amb un Circ roma n’hi ha un munt, però ciutats que dins del Circ tinguin cases medievals, cases modernes o cafeteries, n’hi ha molt poques. Ciutats que el recorregut del Culte habitual de l’Emperador amb les seves processons se substitueix pel Corpus, les processons de Santa Tecla, les de Sant Magí o el pilar caminant —i que estan passant pels mateixos llocs— només n’hi ha una i és aquesta. En resum, tenim una ciutat que no és ni romana, ni medieval, ni renaixentista sinó que tenim una ciutat del segle XXI que està feta de trossos, d’esquelets de moltes èpoques que es van reciclant i recol·locant. Penseu que és bo que es promogui només el coneixement públic del patrimoni declarat per la Unesco en detriment de l’altre patrimoni de la ciutat que passa a l’oblit?

El perímetre de Ca la Garsa conviu amb els patis de les cases del carrer Santa Anna

J.M: Jo ho diria d’una altra manera. Tarragona té diversos ganxos que cal aprofitar. Un és el patrimoni romà, l’altre és la gastronomia, hi ha la cultura tradicional i popular; i les platges. Cap apostar per tots ells perquè serveixin per explicar la resta. Un dels errors que té aquesta ciutat, i això ho dic a títol particular, és que tenim la dèria d’apostar per tot i si apostes per tot, segur que perds. Evidentment, el passat medieval de Tarragona té una potència extraordinà-

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 30 ]

ria. Agafa una foto aèria del centre històric i, aprofitant que hi ha tecnologia que et permet calcular els espais, mira els metres quadrats que ocupa la Catedral que, percentualment, és un disbarat amb comparació de la resta del centre històric. Això no passa a altres ciutats i per algun motiu serà, oi? M.S: Tenim el claustre medieval més gran de tota Europa, només ens supera, per un metre, Monreale (Itàlia). Tornem a Ca la Garsa. Perquè està com està l’edifici i perquè

Art i Construcció Patrimoni s’ha perdut tot allò que s’ha perdut? M.S: Que jo sàpiga, era d’un propietari o propietària que ho va vendre i ho va comprar un senyor que tenia unes finques i hi volia edificar. Llavors va començar a fer obres, enrunant, i un veí que mirava per la finestra a prop d’allí, va veure que sortia quelcom especial o diferent per la paret, de manera que va trucar a l’ajuntament i en aquell punt es van paralitzar les obres. J.M: Això és la llegenda urbana (somriu). El que tenim és un edifici al barri jueu, que no tenia catalogació i aquest era un dels problemes. Hi ha una llicència d’obres, s’hi fan els treballs però l’edifici estava en un estat de conservació molt dolent. Molts d’aquestes edificis medievals tenen una base amb murs de maçoneria de pedra i les muntades són de tàpia. Aquí el plantejament, durant molt temps, ha estat que el què val són els arcs i la pedra, perquè la tàpia s’ha de substituir ja que no aguanta. “Craso error”. Enderroques tàpia i altres elements que no t’interessen, i llavors què et queda? Un esquelet. Això és un error conceptual que ara, al cap dels anys, es comença a canviar. També succeeix que els codis tècnics d’edificació tenen molt ben calculada la resistència de les càrregues del formigó, del ferro i d’altres materials produïts industrialment. Però, és clar, qui calcula les càrregues d’una tàpia o d’una paret de carreus? Això també genera pors. El més fàcil, davant de situacions com aquesta i per un tema de responsabilitat civil i tècnica, és tirar-ho. Imagino que en aquest punt, es deurien generar tot un seguit de dubtes, oi? Si tens una part del patrimoni tan interessant i les coses no s’ha fet prou bé, quin camí és el correcte? Aquí, com deia abans, l’edifici no tenia la protecció legal que potser havia de tenir al seu moment. Pensem que l’administració no sempre té tots els mecanismes necessaris, però en tot cas, en aquest punt es va tirar una part de l’edifici i es van apuntalar les arcades amb tan poca gràcia que van caure. Estem parlant dels anys 2002 a 2006 aproximadament. Paral·lelament a això, hi ha un moment en que la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, a partir d’una lectura d’un document medieval, diu

L’actuació realitzada per l’Ajuntament ha permès mantenir els arcs i l’estructura bàsica de la casa

que allò era un Palau Reial. En aquest punt es genera una controvèrsia. L’ajuntament planteja que l’edifici, que ja s’estava desmuntant, sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per part de la Generalitat. L’administració autonòmica diu que no i l’ajuntament el declarar Bé Cultural d’Interès Local i s’inicia

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 31 ]

el procés d’expropiació que acaba al jutjat i que al final fa que l’edifici acabi en mans de l’ajuntament. En aquest punt et trobes amb un solar que té unes restes arqueològiques interessants que s’han de restituir, perquè els arcs han caigut, i amb la pregunta de què fas amb aquella edificació i les

Art i Construcció Patrimoni restes en aquell moment. La primera opció és deixar-lo com està però com l’has expropiat li has de donar utilitat pública. La segona opció passa per reconstruir o restituir el volum però llavors li ha de donar uns usos, hi has d’invertir i has de donar-li una funcionalitat. I la tercera opció és integrar-ho dintre de l’espai públic. I quan arriba aquell moment, també va arribar la crisi. Però al seu moment hi havia propostes sobre la taula per definir el futur de Ca la Garsa... M.S: Sí, perquè es parlava d’un Centre d’interpretació jueva... J.M: Se’n va parlar varies vegades. Aquests últims deu anys han servir per fer les coses de manera molt diferent. L’any 2010 a l’estat espanyol es van muntar de l’ordre de 2.500 centres d’interpretació de diferents tipus de patrimoni amb una inversió, cadascun, que podia anar del quart de milió als dos milions d’euros de mitjana. Al cap de quatre o cinc anys, el 99% estaven tancats. No s’havia fet mai l’estudi de càlcul econòmic per saber les necessitats de despesa, manteniment o personal. Quan parlem de fer un Centre d’interpretació, parlem de musealitzar les restes existents, refer l’edifici aprofitant l’estructura que té ara? de què estem parlant? J.M: Hi havia moltes idees però res concretat. Durant molt temps hi ha ha-

gut converses informals amb determinats grups, i alguns d’ells d’interès cultural jueu, que es mostraven interessats en invertir aquí, ajudar i fer projectes meravellosos però sovint eren projectes irreals. La pregunta és: hem de fer un projecte d’adequació de Ca la Garsa o hem de fer una projecte de posada en valor del Call Jueu? O potser ho hem d’integrar tot en un projecte de posada en valor molt més gran que és del Centre Històric? Em sembla que hem d’anar a l’últim, al més gran i que això tingui un paper a l’Auca. Abans d’arribar a això potser ens hem de plantejar què hem de fer amb la Part Alta quan sigui gran, fer un plantejament més estratègic. La URV i la Universitat de Girona impulsen conjuntament un projecte en el que hi col·labora la Càtedra Smart de la nostra universitat i la Fundació Smart, d’estudi de centres històrics catedralicis. Això és un rovelló i si a aquest li sumes un nou Pla Especial del Centre Històric que ara es treballa des de l’ajuntament, ja tenim dos varietats de bolets que ens serveixen. Si ara podem activar la continuació del Pla de canvi de paviments que es fa des la Generalitat de manera més o menys intermitent, aquest és un dels espais que s’hi ha d’activar. Aquests tres elements farien possible una regeneració de l’espai urbà, una intervenció arqueològica

i un estudi històric potent del què hi ha, i posar en solfa tot això. M.S: El que seria idea, si hi haguessin diners, és refer l’edifici que quedaria amb uns pòrtics similars als que hi ha al carrer Merceria. Quedaria maco i, com diu el Joan, seria un espai es pogués explicar un relat. J.M: Parles d’una inversió de dos o tres milions d’euros. M.S: És clar, però per fer alguna cosa mitges més val no tocar-ho. Sóc partidària d’intentar no tocar res fins que no es puguin fer bé les coses i es pugui mantenir. Ja tenim exemples de coses que s’han fet a mitges i no han funcionat. Marta, creus que caldria impulsar algun tipus de programa per posar en valor aquest patrimoni que no es coneix, ja no només als turistes de fora sinó als propis tarragonins? Tot allò que sigui potenciar el patrimoni de la ciutat per aquells que hi viuen ha de ser una voluntat traduïda en fets en tot moment. La qüestió és educar i conscienciar, aconseguir que les persones sàpiguen què tenim i ho cuidin i s’ho estimin. A la Part Alta hi ha un patrimoni que molta gent no coneix i el problema és que com no es coneix no es valora i llavors la pròpia zona no té la importància que li pertoca.

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 32 ]

Fundació COAATT

Accessibilitat universal: Normes UNE Què són? Són normes d’aplicació voluntària que contenen especificacions tècniques aprovades per un organisme de normalització reconegut. En el cas de l’estat espanyol, l’únic organisme és la Associació Espanyola de Normalització (UNE.es), que està integrat en les organitzacions europees e internacionals (ISO.org). Quines són? • Generals, que permeten garantir l’accessibilitat universal en tot l’entorn, tant en els immobles com en la prestació de serveis, i garantir la seva permanència en el temps mitjançant un sistema de gestió adequat.: · UNE 170001-1:2007: Accessibilitat global. Criteris per a facilitar l’accessibilitat a l’entorn. Part 1: Requisits DALCO. · UNE 170001-2:2007: Accessibilitat global. Criteris per a facilitar l’accessibilitat a l’entorn. Part 2: Sistema de gestió de l’accessibilitat global. · UNE-EN 63080:2017: Termes d’accessibilitat i definicions.

• Específiques, entre d’altres, com a exemple: - Àmbit TIC: · UNE-EN 301549 V1.1.2:2015: Requisits d’accessibilitat de productes i serveis TIC aplicables a la contractació pública a Europa. - Àmbit comunicació: · UNE 41501:2002: Símbol d’accessibilitat per la mobilitat. Regles i graus d’ús. · UNE 153101:2018 Lectura Fàcil. Pautes i recomanacions per a l’elaboració de documents. · UNE 170002:2009: Requisits d’accessibilitat per a la retolació. - Àmbit edificació i urbanisme · UNE 41500:2001 Accessibilitat a l’edificació i l’ urbanisme. Criteris generals de disseny. · UNE-ISO 21542:2012: Edificació. Accessibilitat de l’entorn construït. · UNE 41510:2001: Accessibilitat a l’ urbanisme. · UNE 41524:2010: Accessibilitat a l’edificació. Regles generals de disseny dels espais i els elements que formen l’edifici. Relació, dotació i ús. · UNE 41513:2001: Itineraris urbans accessibles en el cas d’obres al carrer. · UNE-EN 81: Regles de seguretat per a la construcció i instal·lació d’ascensors. Aplicacions particulars pels ascensors de persones i mixtes. - Part 41: Plataformes elevadores verticals per l’ús de persones amb mobilitat reduïda - Part 70: Accessibilitat als ascensors de persones, incloent persones amb discapacitat.

Tag

- Àmbit ciutats intel·ligents: · UNE 178105:2017: Accessibilitat Universal en les Ciutats Intel·ligents. Com podem certificar que la complim? Per tal de poder acreditar que complim amb les normes s’ha d’obtenir una certificació, que acostuma a durar un any i s’ha d’anar renovant. Esquemàticament el procés és el següent: 1. Fer una auditoria amb una empresa especialitzada. 2. Convé, d’acord amb l’empresa assessora, crear les estructures internes necessàries per poder assumir les càrregues de feina generades pel procés de certificació. 3. Implementar les solucions necessàries a tots el dèficits detectats. 4. Sol·licitar l’auditoria de certificació amb una entitat certificadora homologada (AENOR, APPLUS, IMQ, OCA, BUREAU VERITAS, TUV, DNV, SGS etc.) 5. Passar l’auditoria, normalment en dues etapes, una primera amb documentació i una segona ‘in situ’. 6. L’auditoria pot emetre un informe de mesures correctives, en tal cas, s’hauran d’executar. 7. L’entitat certificadora emetrà el certificat d’acompliment amb la norma. 8. Tornar-se a auditar, normalment cada any, per a poder mantenir la certificació. Convé crear les estructures internes necessàries per poder garantir el compliment continuat de la norma. Hem d’estar preparats Hem comentat que son normes d’aplicació voluntària, però cada vegada es fan servir més en operacions d’àmbit internacional, especialment europeu, convé anar estant preparats.

3r quadrimestre 2018 [ 33 ]

Jordi Planas Manzano Grup de treball TECNOLOGIA OBERTA de la Fundació COAATT

Activitat del sector

El CONTART 2018 dibuixa les línies de desenvolupament de l’edificació a l’Estat El Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ) va organitzar els dies 30, 31 de maig i 1 de juny el CONTART 2018, la setena edició de La Convenció de l’Edificació. Celebrada al Palau de Congressos de la capital aragonesa, la convenció va estar promoguda pel Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) i amb el suport de MUSAAT i PREMAAT. L’objectiu d’CONTART 2018 va ser avançar-se als enormes reptes que presenta el futur en matèries com rehabilitació, edificació sostenible, innovació, digitalització, la seguretat dels treballadors o la salut dels usuaris dels edificis. A més, es va pretendre posar en valor tota la producció científica-tècnica relacionada amb l’edificació que realitzen Universitats, Instituts d’Investigació i professionals independents. D’aquesta manera, la cita biennal més important del calendari del sector de l’edificació, es va organitzar en quatre grans àrees temàtiques: “Edificació 4.0. i innovació

Imatge aèria del pavelló que ha acollit el CONTART

en construcció“; “Rehabilitació d’edificis”; “Edificació sostenible i edificis de consum d’energia gairebé nul”; i “Ciència i tecnologia de l’edificació”. A continuació, us donem a conèixer un ampli resum de l’esdeveniment que ens han preparat els companys del Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ), a qui agraïm el seu esforç i capacitat de resum.

INAUGURACIÓN DE CONTART 2018 CONTART 218, se inauguró oficialmente a las 19.00 h del miércoles 30. El acto de bienvenida corrió a cargo de la directora general de Vivienda y Rehabilitación del Gobierno de Aragón, el coordinador general de Urbanismo y Sostenibilidad del Ayuntamiento de Zaragoza y el presidente del COAATZ. Tras ellos se llevó a cabo la ponencia inaugural de la mano de uno de los conferenciantes más solicitados del panorama español, Mago More, quien hablando de innovación disruptiva en su conferencia “El poder positivo del cambio” se metió en el bolsillo al auditorio Palacio de Congresos. Afirmó que “lo esencial en esta cuarta revolución digital que vivimos es que la gente abra la mente” y que “no existe sector tan tradicional o arraigado en lo antiguo como para no verse afectado por la tecnología”, por lo que nadie puede quedarse atrás. Otra ponencia relevante en este primer día fue la del coordinador de la Unidad de Edificación Sostenible de la S. G. De Arquitectura y Edificación del Ministerio de Fomento, Luis Vega, quien expuso las bases sobre la Normativa del Edificio de Consumo de Energía Casi Nulo (EECN) en España. Como su nombre indica, se trata de “edificios que consuman muy poca energía fósil”, y que gran parte de la energía necesaria sea renovable. Una mesa redonda muy esperada fue la de la importancia actual y futura de la figura del Quantity Surveyor. Jordi Gozálvez, presidente del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, dio las claves para saber más de esta profesión. Un QS es un profesional de la industria de la construcción con conocimiento y experto en costos de

Tag

Les xerrades i ponències del CONTART han acollit en tot moment a un públic molt nombrós

construcción y contrato, capaz de analizar una promoción o definir un mapa de riesgos. En España todavía no reconocemos demasiado a esta figura que en otros países como Reino Unido es tan importante. El tema estrella de la segunda jornada del CONTART fue la Construcción 4.0, que no es otra cosa que “aplicar todo el concepto de Industria 4.0 y las nuevas tecnologías a la construcción para intentar digitalizar el sector”. En esta Edificación 4.0 influyen muchos factores y herramientas, como la Realidad Virtual y Aumentada, el Internet de las Cosas (IoT) o la robótica. Carlos Balaguer, catedrático de Ingeniería de Sistemas y Automática en la Universidad Carlos III de Madrid, explicó que “los robots son y van a ser cada vez más importantes en la de la construcción”, y no solamente en la denominada “robótica tradicional” sino también en la “robótica colaborativa”: robots que colaboran con las personas y están conectados con el entorno, los cuales conllevan “mucha más seguridad y mucha más complejidad tecnológica”.

3r quadrimestre 2018 [ 34 ]

Activitat del sector RESULTADOS MUY POSITIVOS DE LA CONVENCIÓN DE LA EDIFICACIÓN Las conclusiones obtenidas de la Convención de la Construcción y Edificación son fruto del trabajo, participación y del ambiente que se pudo sentir en la celebración de este congreso. Aquí van las siguientes:

Imatge dels organitzadors en el moment inaugural

CIERRE Y ÉXITO DE CONTART 2018 Para su último día, CONTART 2018 guardaba uno de los platos fuertes: los estándares de edificación sostenible. Como no podía ser de otra manera, se ha hablado mucho de Passivhaus, pero también de otros sellos de calidad ambiental como BREEM, LEED o Certificación Verde. El objetivo de todos ellos es mejorar la eficiencia energética y el confort en los edificios. PREMIOS NACIONALES DE ACCESIBILIDAD El CGATE, en línea con su compromiso por la accesibilidad en los edificios, ha celebrado durante CONTART 2018 la ceremonia de entrega de la I edición de los Premios de la Arquitectura Técnica a la Accesibilidad en la Edificación, que se tenido lugar durante esta última jornada del congreso. El objetivo de estos galardones es distinguir el compromiso y las acciones, tanto individuales como colectivas y tanto públicas como privadas, que supongan un avance en la accesibilidad en la edificación. Se establecieron tres premios, con distintas dotaciones indicadas y en diferentes categorías. Los galardonados son Manuel Cano en la categoría de Investigación por el trabajo “Manual de Accesibilidad Universal en Centros de Trabajo”. El premio en la categoría de Innovación, dirigido a arquitectos que hayan contribuido a la innovación y adecuación de la accesibilidad en la edificación, ha sido para Antonio Gómez por el trabajo “Solución de rotura de barreras e instalación de ascensor en edificios existentes”. En la categoría de Mejor Iniciativa de Interés Público, el premio se ha concedido a la Consejería de Fomento y Vivienda de la Junta de Andalucía por su continua labor de eliminación de barreras arquitectónicas, plasmada en el “Programa Autonómico de Adecuación Funcional de Viviendas en Andalucía 2002-2018”. La Mención de Honor en la Categoría de Investigación a se entregó a Jesús Gumiel Barragán por el trabajo “Oficina Técnica de Accesibilidad de Extremadura”.

Tag

El president del COAATT, Adolf Quetcuti, va assistir al CONTART

1. La asistencia masiva a CONTART 2018, pone de manifiesto el interés de los Arquitectos Técnicos por asumir un rol protagonista, en esta nueva etapa de innovación en el sector de la edificación. 2. La adopción de estándares internacionales técnicos y éticos impulsan la excelencia profesional. 3. Unificar nuestra denominación e imagen corporativa mejoraría el reconocimiento de marca de la profesión. 4. Los Arquitectos Técnicos somos el perfil profesional idóneo para asumir el control económico de los proyectos constructivos como Quantity Surveyor, agente que analiza los riesgos de las inversiones inmobiliarias y asegura la viabilidad económica. 5. La innovación y la construcción 4.0 van a producir cambios constantes en nuestro sector que representan interesantes oportunidades para los profesionales, siempre atendiendo las necesidades del usuario. 6. Incorporar las nuevas tecnologías y el trabajo colaborativo, con la transformación cultural que implican, es el reto para afrontar por nuestros profesionales. 7. El compromiso histórico de la Arquitectura Técnica con la Seguridad y Salud en las obras de construcción se ve reforzado con la constante actualización normativa y formación continua. 8. Los procesos de certificación tanto de los edificios como de nuestros técnicos generan confianza en los usuarios. 9. Todos los agentes implicados, tanto en las obras de nueva construcción como en las de rehabilitación, liderados por el Director de Ejecución de Obra, afrontan el cumplimiento de las nuevas exigencias de Edificios de Consumo de Energía Casi Nulo. 10. Las nuevas edificaciones y rehabilitaciones van a estar construidas para ayudar a mejorar la salud y el bienestar de las personas que las habitan. 11. Ha quedado patente el creciente compromiso de la Arquitectura Técnica para garantizar la accesibilidad universal en los edificios, mediante su intervención en las obras.

3r quadrimestre 2018 [ 35 ]

Projectes

Un projecte on les persones guanyen la partida al carrer

Imatge del carrer Carles Buigas amb l’actuació que s’hi ha fet (Foto: Núria Salvadó)

Potser per aconseguir allò que reclamava l’escriptor Italo Calvino a “Les ciutats invisibles”, que les ciutats siguin de les persones i siguin elles mateixes les qui conquereixen el paisatge i els seus carrers, un grup de professors i arquitectes van dissenyar el canvi radical que va tenir lloc al municipi de Salou. Més concretament, al carrer Carles Buigas que va ser refet visualment amb una invasió, subtil i programada, de punts grocs, bidons i lluminàries. L’actuació urbanística, impactant i que no va deixar indiferent a ningú, era una prova pilot que finalment ha tingut molta repercussió mediàtica i ha aixecat molt interès al sector de l’urbanisme a nivell internacional. La intervenció a Salou va ser seleccionada com a finalista als S.ARCH The 5th International Conference on Architecture & Built Environment + AWARDs, que s’ha celebrat a la ciutat italiana de Venècia. La S.ARCH (ARCHitectura Sostenible), és una plataforma internacional on els professionals, investigadors i líders de la indústria es reuneixen i intercanvien coneixements i experiències sobre disciplines multidisciplinàries de l’arquitectura i l’entorn construït. Els premis S.ARCH pretenen reconèixer els nous desenvolupaments en arquitectura sostenible, on s’ha prestat especial atenció als esquemes de construcció/disseny que utilitzen recursos locals i solucions de disseny apropiades de manera innovadora. Finalment, el projecte del carrer Carles Buigas no es va endur el premi però el fet de ser finalista, en un certamen amb tants candidats i de caire internacional, és un triomf per als qui han impulsat la iniciativa salouenca. Hem volgut conèixer més detalls de tot plegat i per això hem conversat amb els principals responsables del projecte. Ells són Inés de Rivera i Daniel Lorenzo, ambdós professors associats de la URV; i Núria Salvadó, professora agregada de la UPC.

En què ha consistit la intervenció realitzada al carrer Carles Buïgas i quin objectiu perseguia? L’Avinguda Carles Buigas és un dels eixos principals de Salou per la seva posició central dintre de la zona de major concentració turística, la seva alta activitat comercial i intensa vida nocturna. I és, també, una artèria que és la continuació del passeig marítim, l’Avinguda Jaume I. Per encàrrec de l’Ajuntament, un grup de investigadors de la Escola d’Arquitectura de la URV i la UPC vam realitzar un seguit de treballs d’anàlisi i diagnosi urbana, amb els que entre altres coses, es va propo-

sar a l’Ajuntament fer una prova pilot en un tram de l’Avinguda, un assaig per avaluar l’acceptació per part de comerciants habitants i visitants, d’una nova “secció” del carrer. L’interès de la prova pilot és el d’afavorir la vida i l’ús de l’espai públic, convidant al vianant a utilitzar l’espai públic fora dels seus límits habituals, les voreres. En un entorn sotmès a una alta intensitat d’ús durant els mesos d’estiu, el projecte planteja la necessitat d’ampliar l’espai de vianants, donant prioritat a les persones versus els vehicles. La Prova Pilot té un caràcter clarament efímer i reversible, per la qual

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 36 ]

cosa es va plantejar una proposta que fos desmuntable, reciclable i fàcil i ràpida d’executar. Es van modificar 7.500m2 en un període de 3 setmanes, sense tallar el carrer, i amb un cost de 16euros/m2, preu substancialment inferior als 84euros/m2 de preu mitjà de reurbanització un carrer. En quan a la seva construcció, es va decidir limitar el nombre d’elements a 3 principals: pintura acrílica vial, bidó i llumenera. Aquest motiu inclòs al projecte era de simplificació dels processos de fabricació i posada en obra, que era compatible amb el objectiu de reconfigurar l’espai i amplificava

Projectes l’efecte de visibilització del canvi pel públic. Com es resoldrà finalment la peatonalització d’aquesta zona i què aportarà a la mobilitat del municipi? No ho sabem, aquesta resposta l’hauria de donar el consistori però no es tracta només d’una qüestió de mobilitat -segurament la mobilitat s’ha vist afectada en aquest tram durant els primers mesos i no sempre amb una bona acceptació- per això es va proposar fer una prova pilot. El que el projecte vol potenciar és la possibilitat al canvi, no només des d’un punt de vista de disseny urbà sinó de transformació en el context i els usos del carrer. Parlem d’una modificació de la secció del carrer, i per tant una millora en el entorn urbà, pot comportar una transformació en els usos i qualitat del comerç, la reducció de l’estacionalitat i a llarg termini, dotar a aquest entorn de la ciutat d’allò que en diem urbanitat… el confort urbà… Què en destaca el jurat que ha decidit fer finalista el projecte? Quins elements? De moment no tenim molta informació. El projecte va ser seleccionat a la categoria URBAN/LANDSCAPE PROJECTS de projectes/intervencions urbanes i finalment no vàrem guanyar però ser finalistes ha estat molt important. D’altra banda, el projecte es va presentar als premis FAD i també va ser seleccionat a la categoria d’Intervencions Efímeres. En tots els casos, si parlem dels elements principals del projecte, la nostra percepció és que més enllà de la seva concepció formal, la proposta defensa una ciutat que valora l’accessibilitat de veïns i visitants als espais públics en termes d’igualtat, celebrant a més la reconquesta del carrer pel vianant. Què suposa per Salou, i personalment per l’equip de gent que ha redactat i elaborat el projecte, rebre aquest recolzament? L’equip ha estat vinculat a l’àmbit de Carles Buigas amb més o menys intensitat des de l’any 2013, quan es va redactar el primer document d’anàlisi sobre el barri a partir d’un projecte de transferència amb l’Ajuntament de Salou, la Universitat Rovira Virgili i la Universitat Politècnica de Barcelona , i ens sentim molt implicats. Durant aquest temps, vàrem rebre un primer reconeixement sobre la recerca feta a la XIII

BEAU (Biennal Española de Arquitectura y Urbanismo), la qual cosa va ser molt il·lusionant i especialment per la multitud de gent que va formar part del procés i la implicació que hi va a haver per part de tots. Ara, aquest reconeixement a l’obra construïda significa un extra de motivació i un indicador de que el que s’ha fet té interès, no només al marc teòric sinó també en la seva materialització. La prova pilot a Carles Buigas es va plantejar com un projecte temporal de baix cost i caràcter festiu. La seva finalitat, més enllà de permetre la ocupació del carrer per part dels vianants, ha

estat la d’avaluar les impressions i l’ús d’aquest canvi de concepció. Esperem que la prova pilot serveixi també per donar l’empenta necessària pel desenvolupament d’una proposta de reurbanització i adequació de l’àmbit. Les condicions prèvies s’havien de millorar, i els reconeixements rebuts tant pel treball d’investigació com per la proposta de peatonalització temporal hauria de significar, no tant sols per nosaltres, sinó per a l’Ajuntament de Salou, que s’ha de seguir treballant en la mateixa línia. Els resultats són esperançadors i provoquen il·lusió. Estem molt contents.

La intervenció realitzada destaca per la seva visibilitat i impacte visual

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 37 ]

Assessoria COMPETÈNCIES COM A FUNCIONARI MUNICIPAL DELS APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

l’administració pública el personal funcionari es classifica en els grups A, B i C segons la titulació exigida per al seu accés, essent el grup A el més elevat, el qual a la vegada està dividit en dos subgrups, A1 i A2. Sovint es planteja el dubte de si els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació poden accedir al subgrup A1 o només al subgrup A2. Actualment l’article 76 del Real Decret Legislatiu 5/2015, de 30 de octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic respon aquesta qüestió i disposa textualment: “Para el acceso a los cuerpos o escalas de este Grupo (A) se exigirá estar en posesión del título universitario de Grado. En aquellos supuestos en los que la ley exija otro título universitario será éste el que se tenga en cuenta. La clasificación de los cuerpos y escalas en cada Subgrupo estará en función del nivel de responsabilidad de las funciones a desempeñar y de las características de las pruebas de acceso”. Per tant, segons aquesta normativa si es disposa del títol de GRAU en arquitectura tècnica o enginyeria de l’edificació es podria accedir al grup A, tant al subgrup A1 com al subgrup A2, sempre que les funcions del lloc de treball estiguin relacionades amb els coneixements propis de l’arquitectura tècnica. Així, l’accés a un o altre subgrup ja no depèn tant de l’una titulació determinada sinó de les funcions concretes del lloc de treball o de les característiques de les proves d’accés. El problema és que el títol de grau únicament el disposen aquells que hagin cursat un pla d’estudis posterior a l’entrada en vigor del RD 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials o hagin cursats els crèdits corresponents per obtenir el títol de grau. Per això, la Disposició Transitòria tercera de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, preveu que mentre no es generalitzi la implantació dels nous títols universitaris el Subgrup A1 estarà integrat per l’antic Grup A (llicenciats, enginyers i arquitectes) i el Subgrup A2 per l’antic Grup B (diplomats, arquitectes tècnics i enginyers tècnics). En base a aquesta Disposició Transitòria algunes administracions han allargat la limitació als arquitectes tècnics per accedir al subgrup A1. No obstant, donat el temps transcorregut, es pot mantenir que ja s’han generalitzat i consolidat els nous títols universitaris conforme l’Espai Europeu d’Educació Superior, com recull la sentència de 16 de maig de 2018 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (Sala de lo Contenciós Administratiu, Secció Sisena), sense que hi hagi cap llei que exigeixi una titulació diferent a la de Grau per accedir a aquests llocs de treball. Per això, no hi hauria cap impediment legal per a que els que ostentin el títol de grau puguin accedir als llocs de treball del subgrup A1 sempre que la seva titulació comporti el tenir uns coneixements acadèmics suficients per poder dur a terme les responsabilitats i tasques requerides en aquell lloc concret. Malgrat aquesta normativa, encara s’observa alguna dis-

Tag

funció entre la jerarquia i les categories de l’Administració i les titulacions sorgides del pla de Bolonya en algunes administracions. Afortunadament els tribunals cada cop reconeixen més el principi de la llibertat d’accés i neguen l’existència de monopolis professionals en base a un títol concret, sense que es puguin exigir altres requisits discriminatoris o restriccions no justificades que el tenir els coneixements suficients per a accedir a aquell lloc de treball. En aquest sentit, la recent Providència de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem de 7 de juny de 2018 inadmet a tràmit un recurs de cassació interposat pel Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries de 22 de juliol de 2016 que reconeixia la competència dels arquitectes tècnics en matèria d’urbanisme en entendre que per sobre del principi d’exclusivitat i monopoli competencial ha de prevaler el principi d’accés amb idoneïtat i indica: “las orientacions actuales huyen de consagrar monopolios profesionales en razón exclusiva del titulo ostentado y mantienen la necesidad de dejar abierta la entrada a todo titulo facultativo oficial que ampare un nivel de conocimientos técnicos suficiente (STS, Sala 3ª, de 15/04/2011, RC 2273/2009). Com a conclusió, podem dir que, pel que fa als arquitectes tècnics amb el títol de grau, no sempre trobem una correspondència de la seva titulació amb les categories professionals on pot treballar a l’Administració. Un graduat en arquitectura tècnica podria ocupar perfectament molts llocs de treball del subgrup A1, sempre que tingui coneixements tècnics suficients per a desenvolupar les funcions i responsabilitats pròpies d’aquell lloc en concret, havent de valorar cas per cas si té competències professionals o no i sense que es pugui excloure d’entrada i pel sol fet d’ostentar una titulació determinada l’accés a les categories superiors. Com diu la Sala Tercera del Tribunal Suprem a la sentència de 15 d’abril de 2011, s’ha de defugir dels monopolis professionals en base a un títol i deixar oberta l’entrada a tot títol facultatiu que acrediti un nivell de coneixements tècnics suficients.

3r quadrimestre 2018 [ 38 ]

Meritxell Escudé Bru Advocat

Activitat col·legial Salou acull el sopar anual del COAATT

Imatge dels col·legiats reconeguts en el transcurs del sopar

és d’un centenar de persones van assistir al sopar anual del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) que enguany s’ha celebrat al restaurant Lumine Hills ClubHouse de Salou. L’acte va tenir lloc el passat 15 de juny i ha servit per parlar sobre la professió, mantenir un contacte entre col·legiats i, especialment, per lliurar les insígnies als sis arquitectes tècnics i aparelladors que enguany compleixen 50 anys d’ofici, als 9 que celebren el primer quart de segle de professió i a la mitja dotzena de joves que s’han donat d’alta aquests últims dotze mesos de l’any. De manera simbòlica i com marca la tradició, als nous aparelladors se’ls va entregar un casc d’obra amb el logotip del COAATT. Els responsables del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, han esperonat a tothom a afrontar els nous reptes que es plantegen tot just ara que s’inicia lentament la recuperació del sector de la construcció i a generar sinergies de col·laboració entre ells, per aprofitar l’experiència dels qui porten més anys treballant o per treure rendiment de les noves tecnologies aplicades a aquesta professió tant important a nivell laboral i social.

Enguany s’ha escollit Salou per celebrar el sopar anual

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 39 ]

Reportatge

Els drons: un futur que ja és aquí

otografia, topografia, arquitectura, mineria , serveis d’emergència ... Cada vegada són més els àmbits professionals que fan servir vehicles aeris no tripulats, uns enginys que fins fa poc temps estaven reservats als militars. La història d’aquests artefactes es remunta a mitjans del segle XIX, quan Àustria va llançar un atac contra Venècia usant globus aerostàtics carregats amb explosius. Per descomptat, no hi havia manera de controlar el rumb d’aquells enginys, més enllà del fet de deixar-los anar amb vent favorable i esperar que es dirigissin cap al seu objectiu.

del punt de vista de l’avanç dels treballs com de la inspecció de les unitats d’obra, la logística dels treballs o la idoneïtat de les mesures de seguretat i higiene en el treball. Així mateix els drons ofereixen un potencial enorme per a l’execució de les tasques 3D, en anglès, “dangerous, dirty and dull” (tasques perilloses, brutes i avorrides). Finalment i no menys importants són les aplicacions que podran dur-se a terme combinant les capacitats dels drons amb altres tecnologies com la fabricació digital, els BIM (Building Information Models) i els nous materials de construcció, per exemple i molt especialment, per a la construcció dels gratacels del futur. Desde l’Empresa OFITEC-TR DRONE, oferim serveis de topografia, i des de fa uns anys els drons ocupen un lloc primordial a l’hora de la realització d’aquestes feines, que combinades amb la topografia clàssica (GPS, ESTACIÓ TOTAL, etc.) aconseguint generar MDT (models digitals del terrenys) amb unes grans precisions i fiabilitats.

L’any 1849 se li atribueix a l’exèrcit austríac la utilització de 200 globus aerostàtics no tripulats i carregats de bombes sobre la ciutat italiana de Venècia

Quan es parla dels drons ens pensem que amb una càmera ens van a distribuir els paquets de missatgeria o una pizza. Però el veritable impacte dels drons segons explica Estimar Hanspal, sènior vice president d’Autodesk, és que “és bonic parlar de que els paquets d’Amazon o els de menjar per emportar vindran a casa amb un robot, però l’impacte real està en la relació de B2B (empresa a empresa) per a les aplicacions industrials. En aquest moment és quan es pot observar el veritable “enlairament” de la democratització de la utilització dels drons “. L’ús de drons en obra civil o edificació està adquirint cada vegada més rellevància. Les opinions dels experts apunten que la utilització de drons serà generalitzada, almenys, en el mitjà termini. Les principals raons que justificarien la utilització de drons en construcció són diverses. Primer pel seu potencial per planificar, promoure o comercialitzar noves obres o projectes. Per exemple mitjançant tècniques de realitat virtual i models digitals 3D és possible reproduir la integració d’un projecte en l’entorn construït o les vistes que s’haurien de veure des d’una finestra o mirador d’un nou edifici. Des del punt de vista estrictament constructiu, la utilització de drons permetrà un millor seguiment de les obres, tant des

Tag

Exemples de MDT i Ortofoto Georreferenciada obtingudes amb tecnologia drone

La tecnologia dron, també es molt útil a l’hora de realitzar tasques de control d’edificacions i les seves patologies d’una manera ràpida i econòmica, reduint dràsticament el perill per les persones que realitzant les tasques.

3r quadrimestre 2018 [ 40 ]

Reportatge

Patologies detectades en una cinquena Planta amb tecnologia dron

Cal dir, però, que en el mon dels drons no tot són bondats, com desgraciadament sol passar bastant sovint, la legislació i la burocràcia no avancen a la mateixa velocitat que la tecnologia. A dia d’avui el problema més gran que ens trobem el professionals que ens dediquem al sector drone és que, tenint la tecnologia i tot fent un gran esforç per complir amb la nor-

mativa, molt sovint l’únic que es trobem són “pals a les hèlix”. Des de OFITEC-TR DRONE restem a la vostra disposició per qualsevol consulta o ajuda que us puguem oferir. Joan M. Tomas Ferré Arquitecte tècnic-Empresa OFITEC-TR DRONE

Joan M. Tomàs i Ferran Valero pilotant un dron

OFITEC TR DRON Representants: Joan M. Tomàs Ferré 617.240.882 / Ferran Valero Gils 609.186.252

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 41 ]

Exposicions

Félix Lozano, escultures de camp i del camp

Félix Lozano treballa amb elements vinculats al camp i té la terra com a punt de partida i evolució

élix Lozano va néixer a Sevilla i actualment viu i treballa a Vespella de Gaià, Tarragona. Als seus inicis, als anys 80, se centra en els olis sobre tela que més tard determinaran la seva futura obra pictòrica. Formes figuratives i abstractes, colors intensos i primaris, són el cor de la seva pintura combinant l’elegància cromàtica amb figures al·legòriques. Dins del marc artístic, Félix Lozano és un incansable investigador de les possibilitats dels materials alternatius. Així, el descobriment de l’extraordinària versatilitat i possibilitats del metacrilat i el polipropilè,

marcarà un punt de inflexió. Va començar a experimentar amb aquests materials de suport i va realitzar innovadores i sorprenents peces plàstiques amb la utilització de pigments, coles i vernissos. Totes aquestes obres han esta exposades en diverses galeries d’Espanya i Europa. A final del anys 90 començarà a inclinar-se per l’escultura. La base de suport per al desenvolupament escultòric es fonamenta en estris del camp, rovellats i oblidats. Allò que en el seu moment va donar vida a la terra de la comarca, tot llaurant-la i fent-la apta per als conreus, es recupera i transforma.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 42 ]

L’artista busca aquelles eines entranyables que van fer servir els nostres avis als trossos; les ha anat polint i donant forma fins a dotar-les d’una nova entitat. El resultat són peces amb gran caràcter que, tot i evocar-nos el lligam entre passat i present, sorgeixen com a figuracions amb identitat pròpia. El visitant de l’exposició podrà fer la dissecció mental de cadascuna de les peces que conformen una obra concreta, al mateix temps que veurà un conjunt integrat que sorgeix d’una evocació al passat transformat en una obra nova de caràcter escultòric.

Exposicions Són escultures amb cós i ànima. Una ànima que ens transporta al passat: els estris del camp convertits en formes humanes, animals o vegetals que bateguen i traspassen llindars cap a una figuració expressiva en la qual l’espectador es troba amb l’expressió artística i la seva pròpia vivència. La matèria de l’ànima, el ferro, abandona la seva fredor per a ser transformada en els cossos, carregats d’una força expressiva i plàstica al mateix temps. Alhora, la coloració dels pigments i vernissos acompanyen el sentit expressiu de la idea a nous camins de pensament. Formes rígides i definides es converteixen en subtils insinuacions, combinant la figuració conceptual amb l’expressionisme màgic. L’artista apunta als sentiments i provoca una altra manera d’observar allò representat amb la complicitat de la imaginació; la seva intenció aconsegueix sorprendre l’espectador. La seva trajectòria professional inclou nombroses exposicions ja sigui al territori espanyol com a diversos països europeus. També hi trobem instal·lacions permanents de les seves escultures, com

ara “Scala Dei” o “Els Ulls de Vespella”, i reconeixements institucionals com el Diploma de Reconeixement de Mèrit als Serveis Distingits, atorgat aquest any 2018 pel Consell Comarcal del Tarragonès, a proposta de l’Ajuntament de Vespella de Gaià.

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 43 ]

La sala d’actes del COAATT acull ara aquesta interessant mostra escultòrica de Félix Lozano, artista que treballa al camp i des del camp, que té en la terra la seva ànima iniciàtica.

El gas natural, un valor segur per als seus projectes És el moment d’avançar amb gas natural. Amb gas natural, l’energia preferida pel mercat, els seus projectes assoliran les millors qualificacions energètiques. Les tecnologies de molt alta eficiència que utilitzen gas natural, com la bomba de calor de gas (de compressió o d’absorció), l’equip híbrid elèctric-gas i la caldera de condensació, obtenen els majors estalvis d’ús, amb les menors inversions inicials.

900 500 404 www.nedgia.es