Tag 84 · 1r quadrimestre 2019

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2019 Any XXIV núm 84 Preu: 3 €

ONCE: 80 anys per l’accessibilitat de persones amb discapacitat visual El carrer Goya tindrà el primer ascensor privat construït a la via pública Dades de síntesi: 2018 va ser un bon any per al creixement del sector Edificis singulars: les cases indianes de l’Arboç i l’edifici de Colom Cohousing, una alternativa per viure la vellesa fora de les residències

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Façana principal de les Amèriques al carrer Major de l’Arboç

n L’entrevista (Pàgs. 4-7) Sara Gimeno. Directora de l’ONCE a Tarragona n CONSTRUCCIÓ I ACCESSIBILITAT (Pàgs. 8-10) Cases velles, idees noves i projectes amb futur n Gabinet Tècnic (Pàgs. 11-12) Dades de síntesi. Any 2018 n Actualitat (Pàgs. 13-14) Creix considerablement el nombre de recerques a internet relacionades amb la construcció i habitatge a Tarragona.

Tens clar quins documents necessites per a llogar el teu pis? n CONSTRUCCIÓ (Pàgs. 15-17) Los premios de Hilton tienen epicentro en Tarragona n PROJECTES (Pàg. 18-20) Gon-Gar: un espai en desús que torna a tenir vida n CONSTRUCCIÓ (Pàgs. 21-22) El COAATT i COASA posen en funcionament una nau de serveis a Constantí n FORMACIÓ (Pàgs. 23-24) La rehabilitació energètica en edificis n CURSOS (Pàgs. 25-26) Com certificar les instal·lacions de protecció passiva n NOUS SISTEMES (Pàgs. 27-30) Cohousing, una alternativa per viure la vellesa fora de les residències n NOUS CONCEPTES (Pàg. 31-32) Baukultur: generació regeneració de ciutats actuals i futures n Edificis singulars (Pàgs. 33-35) Les Amèriques, Colom i la història de l’Arboç n PATRIMONI (Pàgs. 36-37) L’art de la pedra seca, Patrimoni de la Humanitat n Patrimoni (Pàg. 38-39) Ruta Jujoliana Els Reis d’Orient visiten La Muntanyeta per setzè any consecutiu de la mà del COAATT

Editorial

2019: Any de reptes, propostes i canvis

H

em iniciat un any important havent complert els objectius col·legials que ens havíem marcat, amb la satisfacció de saber que el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona està sanejat i té per endavant reptes importants del tot assolibles.

Els darrers mesos han arribat acompanyats de dades positives al món de la construcció que refermen la recuperació, tot i que lenta, i l’augment de la confiança de la societat en la sortida de la pitjor part de la crisi dels últims anys. Per un costat, els últims dotze mesos s’han multiplicat per quatre el nombre de nous habitatges iniciats a les comarques de Tarragona que també han mantingut el bon nivell de rehabilitació que tan ens ha ajudat en moments durs. Per altra banda, s’ha comprovat a través del nostre portal Obres amb Garantia que ha crescut considerablement el nombre de recerques a internet relacionades amb la construcció i l’habitatge a Tarragona i que, per tant, la societat pensa de nou en la necessitat de fer obres, començant-te de noves o fent-ne de manteniment, i que hi ha un horitzó positiu.

A alguns punts de l’estat espanyol i en alguns sectors concrets es parla de nou de bombolla immobiliària però, per fortuna, no és el cas de la demarcació de Tarragona on el creixement és lent i sensat. Aquí, en tot cas, veiem com s’inicien nous projectes que donen ajuden a mantenir el teixit productiu i al nostre sector sense caure en el parany de l’especulació.

Ens sumem a les bones intencions del Subdelegat del Govern Central a Tarragona, Joan Sabaté, qui ha manifestat la necessitat de desencallar les infraestructures pendents al territori com ara posar en servei el Corredor del Mediterrani en el tram ara en proves que uneix Cambrils i la Secuita, en adjudicar les obres per ampliar l’A-7 entre La Mora i Torredembarra o en iniciar les obres del Túnel de l’Illa de l’A-27. Si avancem en grans estructures i el territori creix, tots els agents econòmics i socials que el configuren anirem a una i en sortirem beneficiats. Aquest hauria de ser, per tant, un any important i ple de decisions derivades dels successos i els fets que hi ha previstos. Entre ells, també les eleccions convocades per al proper 26 de maig a tots els ajuntaments i a nivell europeu. Allò que passa a les urnes és també reflex de la voluntat d’una societat cada cop més preparada per reclamar i aportar, per sumar i construir en bé del conjunt. Nosaltres, com a element que aporta en la cohesió del territori, hem de mantenir-nos operatius i receptius si volem garantir un bon futur. Aquí i així ens hi trobaran.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

La realitat dels problemes d’accessibilitat i la ceguesa de les administracions La societat actual és dinàmica, complexa i molt diversa. La formen persones de tot tipus que, en molts casos, pateixen problemes que no els permeten tenir una qualitat de vida plena o desenvolupar-se als espais comuns amb normalitat. Un exemple clar és el de les persones invidents i amb discapacitat visual perquè no se’ls ha facilitat, encara en ple segle XXI, un entorn adequat que els faciliti una mobilitat i accessibilitat del tot necessària per a ells. Les administracions, com a gestores dels espais i elements públics, haurien de ser les primeres a garantir la solució a un problema que, sigui per la lentitud del propi sistema o per manca de sensibilitat, no arriba malgrat les demandes dels col·lectius de persones perjudicades.

L’ONCE, Organització Nacional de Cecs Espanyols, celebra el seu 80è aniversari recordant com a missatge principal que és urgent garantir l’accessibilitat universal de la mateixa manera que s’ha d’aconseguir per a tothom una autonomia personal, la normalització laboral o l’atenció educativa en tots els àmbits. L’ONCE disposa d’un sistema de serveis que insisteix en la rehabilitació, perquè les persones cegues puguin remuntar les dificultats d’aquesta discapacitat i desenvolupar-se, tant en l’àmbit social i laboral com en el personal.

Amb tot, la tasca que realitza aquesta organització necessita com a complement indispensable un diàleg per part dels ajuntaments i les administracions superiors que es tradueixi en polítiques d’eliminació de les barreres i de generació de polítiques d’igualtat, dos conceptes que actualment són encara assignatura pendent. Per conèixer a fons la realitat existent, les mancances i les necessitats de les persones invidents o amb greus problemes visuals, hem conversat amb Sara Gimeno, Directora de l’ONCE a Tarragona.

SARA GIMENO Directora de l’ONCE a Tarragona* Què significa aquest aniversari dels 80 anys per a la vostra organització? És una evolució molt important si penses en l’origen que es produeix quan, diferents associacions de cecs d’Espanya es van organitzar, l’any 1938, per demanar autorització al govern i fundar l’ONCE. El govern d’aquell moment els hi va atorgar aquesta autorització perquè poguessin explotar els productes que, encara a dia d’avui, estem comercialitzant i que són els cupons o els rasques.

Aquesta és la forma per la qual l’ONCE rep els ingressos necessaris que després inverteix en tots els serveis socials que tenim per al nostre col·lectiu de persones amb discapacitat visual. Pensem que 80 anys enrere, les persones amb aquesta discapacitat estaven demanant almoina al carrer i que es van organitzar per donar un pas més per normalitzar-se i entrar a la societat com una persona més, aconseguint una feina digna. Aquest va ser

un gran pas i va donar peu a posar en marxa la resta de serveis, ja sigui a través del Braille, la rehabilitació per part dels tècnics per ensenyar a portar el bastó blanc o fer la recerca de les ajudes necessàries per a les persones que encara tenen una part de visió.

Per a les persones que tenim alguna discapacitat visual, el canvi en 80 anys ha estat del tot radical i és més positiu si ens comparem amb altres països on la situació d’aquestes persones és encara més compromesa i no tenen aquesta normalització ni la igualtat d’oportunitats per les que lluitem nosaltres com a grup.

El marc històric del naixement de l’ONCE és veritablement complicat doncs. Es posa en marxa en plena Guerra Civil, en època de molta fam i penúries, en una situació més que delicada...

Pel que se sap d’aquella època, la situació era molt precària per a tothom però encara ho era més si tenies problemes visuals. Hi havia petites asso-

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 4 ]

ciacions a diferents punts d’Espanya, com ara a Catalunya, al País València o a Andalusia, que van ser les que es van organitzar per aconseguir que, en aquell moment de convulsió política, se’ls dones aquella concessió política.

Durant aquests anys, en quin sentit s’ha avançat més a favor de les persones invidents, que tenen discapacitat visual?

L’entrevista Sobretot en temes d’accessibilitat física tot i que és un tema que costa.

Les lleis d’accessibilitat, i concretament la de Catalunya a la qual li falta el reglament de desenvolupament que és a punt de sortir, ens permetran dir obertament que estan incomplint. Fins ara també ho tenim, perquè hi ha lleis superiors que ja estableixen els criteris d’accessibilitat per a la igualtat de drets humans, a través de l’ONU, d’Europa o a nivell d’Espanya, però amb l’aprovació del desenvolupament de la llei catalana tindrem noves eines. Nosaltres incidim molt en la sensibilització de la gent per aconseguir que s’entengui que la discapacitat visual és un rang molt ampli. Hi ha una persona cega total i hi ha persones amb una deficiència visual greu a qui potser no veuràs, perquè no porta el bastó blanc, però que té unes limitacions de vista molt significatives. Els qui estem afiliats a l’ONCE, a més de les persones que tenen ceguesa total, tenim un 10% de visió que és molt limitat tot i que ja tenim les eines per caminar pel carrer i desenvolupar-nos en el nostre dia a dia.

Per tant, creus que encara falta sensibilització.

Sí, encara en falta molta. A nivell social, cal saber què implica una persona amb baixa visió. També hi ha el tema de la integració laboral perquè moltes empreses es pregunten com podrà desenvolupar un lloc de feina una persona que té problemes greus de visió. És obvi que si jo vaig a buscar una feina, sóc la primera que buscaré un lloc de treball que pugui ocupar amb funcions que pugui fer. Doncs, tot i amb això, encara hi ha moltes empreses que no volen contractar a aquella persona quan saben que té una discapacitat visual. Hi ha la por a allò diferent, a saber com treballar amb aquelles persones. En aquest cas, si convé l’ONCE treballa per adaptar aquell lloc de treball per aquella persona. Si necessita un magnificador de pantalla de l’ordinador o si ha d’utilitzar l’ordinador amb sintetitzador de veu, l’ONCE li instal·la sense cap cost per a l’empresa.

A aquest problema social, per sensibilitzar a la població, s’hi suma aquell de caire polític i administratiu o un marc legal que, segurament, no és el mes adequat.

Hem estat arrossegant una llei sen-

L’accés als Jutjats de Tarragona és un clar exemple de barreres arquitectòniques.

se desenvolupament molt de temps i això no facilita les coses. Nosaltres, parlo de companys de Barcelona però també de Tarragona, hem treballat amb el govern per poder donar cos a aquest desenvolupament però ha costat moltíssim perquè hi ha hagut molts canvis de govern i situacions complexes que no han afavorit que això sortís.

Imagino que en moltes ocasions s’han trobat en situacions en què han pensat que això, per a ells, no era el prioritari mentre nosaltres, fins que això no es publiqui, estem en una situació de desavantatge molt significativa. Si anem a la llei anterior, s’estan acceptant com a bones certes situacions que realment no faciliten l’accessibilitat i, per tant, com anem a remolc és del tot necessari que es canviï la situació legal.

Hem d’aconseguir que les lleis siguin d’obligat compliment, que quan no es compleixen determinades característiques físiques, d’ambient o tecnològiques —perquè nosaltres també parlem de l’accessibilitat als webs o als sistemes d’informació— es garanteixi la seva execució perquè la llei ho contempla.

D’alguna manera, sembla que les administracions no treballin per aquesta igualtat. Hi ha entitats, com el COAATT a través de la seva Fundació, que lluiten per la implantació dels corresponents plans d’accessibilitat però, ara mateix, no n’hi ha cap.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 5 ]

A Tarragona, el document del Pla d’Accessibilitat amb el que es va treballar va ser molt concís i tancat, destinat a unes persones molt concretes i això no és el Pla que necessitem.

D’alguna manera, es va fer un document per intentar garantir l’accés als qui arriben de fora però no per ajudar als qui viuen aquí. Ni Tarragona ni Reus tenen cap Pla d’Accessibilitat en aquests moments tal i com s’entén aquest document que si està fet a ciutats com Barcelona.

Quina resposta es rep per part dels ajuntaments quan reclameu la creació i implantació d’aquests plans?

Moltes vegades no hi ha resposta.

Quan es tracta de coses més fàcils d’aconseguir, com ara a nivell de semàfors sonors que ens ajuden molt a evitar un risc vital, hi ha una resposta ràpida però en altres casos no. Les pantalles d’informació que actualment està instal·lant l’EMT a les parades de bus, per exemple, haurien de ser accessibles i tenir veu però no la tenen.

Ho hem reclamat en diverses ocasions però encara estem amb reunions i no se’n sortim.

Hi ha altres riscs, com la senyalització de les obres...

Exacte, o les voreres que són uniformes i estan plenes de forats. Per nosaltres és molt habitual trobar-nos amb gent que ha ensopegat i ha caigut en un forat de la vorera. Nosaltres tenim el problema de la vista però en aquestes

L’entrevista situacions de risc i caiguda també hi ha persones grans i això els ajuntaments ho han de tenir en compte.

Et posaré un altre exemple. El Mercat Central de Tarragona, que han tardat tants anys en fer, té unes mesures d’accessibilitat molt limitades i és una obra nova. Puc entendre que les inversions a certs espais ja construïts i que cal adaptar poden costar a ajuntaments que tenen pocs recursos econòmics, però si es fa una obra nova i no tens en compte la llei que t’obliga a complir amb les mesures d’accessibilitat, és una clara falta de voluntat i sensibilitat. No s’explica que tinguem el Mercat Central recent acabat i un espai tan obert no disposi d’encaminaments. Abans, als voltants del Mercat hi havia un encaminament que et portava a creuar el carrer per on baixen els autobusos però no estava pintat al pas de vianants amb el risc que comporta. Si tu te’n refies del què està marcat al terra, creus que pots passar però els conductor no ho saben perquè no hi ha un pas de vianants. Les voluntats són molt importants i no sempre te les trobes.

Cal que les administracions facin una reflexió en aquest sentit, oi?

Amb els espais públics ja hi hauries de pensar, no caldria que l’ONCE o altres entitats t’ho haguessin de demanar.

Quan trobem punts difícils de superar els comuniquem a l’ajuntament però els criteris que tenen els tècnics municipals amb les necessitats de la vida real, no sempre coincideixen. Et pots trobar encaminaments al terra que no marquen

El Mercat Central de Reus presenta deficiències importants d’accessibilitat, com la inexistència de bandes a les escales d’accés o de semàfors adaptats a la rotonda que porta a l’edifici.

una línia recta i compliquen el passeig d’una persona que va amb un bastó.

Penso que els hem de sensibilitzar per aconseguir que es posin al nostre lloc.

Et trobes amb moltes limitacions.

Entres a un edifici públic i les pantalles per a demanar el torn no tenen veu i l’han de tenir. Les sol·licituds a les administracions publiques no estan en un format accessible, de manera que o t’ajuden ells o no ho pots fer.

No se us acaba la paciència?

Jo no en tinc gaire però reconec que si se’ns acaba la paciència tenim un problema. Perquè tot això ho estem fent per bona voluntat de les parts i és lamentable. Hi ha lleis que obliguen a tenir-ho tot d’una altra forma però com no hi ha sancions, no es fa. Des de l’any 2017, tota l’administració pública havia d’estar adaptada i no hem trobat cap canvi. Si hi penses, per entrar al Jutjat hi ha unes escales

Els voltants del Palau de Congressos de Tarragona són un obstacle per a les persones amb discapacitat visual. Les voreres, que no són continues, esdevenen un perill per a elles.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 6 ]

estupendes i un cop dins, si no vas acompanyat d’algú no t’hi pots moure.

Al final, totes aquestes mesures també serveixen per facilitar l’accés a tota la ciutadania i no tan sols a les persones amb problemes visuals.

Després hi ha l’àmbit privat. Vosaltres, per exemple, teniu una xarxa d’hotels adequats a persones cegues i amb discapacitat visual mentre la resta de la xarxa hotelera no està preparada. Imagino que també cal una adequació per part del sector privat.

Sí, evidentment perquè hem d’estar tots preparats per atendre a un col·lectiu divers i amb funcionalitats diferents. No hem de pensar que els clients que entraran al nostre establiment són persones perfectes i venen sense cap problema de sèrie. Cadascú té les seves necessitats, més evidents o menys conegudes, i hem d’estar preparats per atendre a la societat en un sentit divers i no únic.

Hi ha empreses que si ho intenten treballar i truquen per assessorar-se i saber com ho han de fer. En aquests casos nosaltres sempre els ajudem però no t’ho trobes massa sovint.

Quan trobem espais que estan adaptats, els marquem internament com a espai de bona pràctica i deixem clar que són accessibles. D’aquesta manera marquem els espais on sabem que t’atendran les necessitats que puguis tenir.

Una roda i una escala és el cas més evident dels problemes d’accessibilitat, però en el nostre cas hem fer un treball encara molt més intens perquè, segurament, el problema d’aquella persona no és tan evident de la vista.

L’entrevista Com caldria canviar al xip a la societat en general?

Nosaltres treballem molt amb les escoles, instituts o la universitat perquè creiem que la base està en donar aquesta informació de la diferència interpersonal a la societat en general. Ells, els més joves, aniran creixent i aniran portant el seu coneixement on treballin i als cercles on es moguin. Així és com cal construir la nova societat.

En l’àmbit de la construcció, perquè els aparelladors formen part clau del procés de construcció, també cal saber quines necessitats hi ha. Es parla de domòtica i de construccions cada cop més intel·ligents però cal garantir que tinguin accessibilitat.

I tant. S’ha de pensar en una casa en el sentit que sigui accessible per a tothom, ja sigui una persona sorda, amb discapacitat visual o una persona que només entén els pictogrames. Totes aquestes accions s’han de tenir en consideració perquè hem de ser conscients que la nostra és, com deia abans, una societat diversa. Demanem, en aquest cas als constructors i als aparelladors, que pensin en tot això i facilitin la tasca de fer-tot accessible per a tothom.

La visió permet interpretar de forma ràpida i global l’entorn i gràcies a ella es desenvolupen conductes motores que permeten estructurar i controlar l’espai. Això és quelcom que resulta fonamental per anar a un lloc concret, moure’s per un edifici i realitzar tot tipus d’accions que és, en definitiva, desplaçar-se i fer-ho de manera autònoma.

Les persones amb discapacitat visual han de substituir o complementar aquestes capacitats per habilitats perceptives específiques que es recolzen en un major ús dels altres sentits. Per facilitar el desenvolupament autònom, és imprescindible, a més, que els entorns disposin de mesures per a possibilitar l’orientació als espais, facilitar la localització de punts d’interès o objectes i minimitzar els perills o alertar de possibles riscos. També cal rebre de manera entenedora la informació disponible per a realitzar accions o prendre decisions i compensar les mancances per percebre els continguts que són purament visuals. Per tant, calen en tots els casos les mesures ja recollides a les diferents normatives i documents tècnics que contemplin aspectes visuals, auditius i tàctils. Només així, si l’administració –especialment- i l’empresa privada canvien d’actitud, serà possible el canvi necessari per a la igualtat social.

En aquest sentit, la Fundació COAATT del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona té sobre la taula el Pla d’Actuació per a la Millora d’Accessibilitat a Tarragona (PAMAT). En l’execució del treball de camp i la redacció d’aquest Pla que ja és a la recta final, hi han intervingut arquitectes tècnics que han analitzat l’estat actual i el grau d’accessibilitat en que es troben determinats carrers, edificis públics i parades de transport urbà de les línies de l’EMT a la ciutat de Tarragona. Aquest és un exemple clar de la labor que s’ha de fer per acabar amb les barreres i els problemes d’accessibilitat que garanteixi, de manera cabdal, la inclusió social.

Òscar Ramírez Dolcet

*Sara Gimeno, que en el moment de fer l’entrevista era la Delegada de l’ONCEa Tarragona, ha estat nomenada recentment Delegada Territorial de l’ONCE a la comunitat autònoma de La Rioja.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 7 ]

Construcció i accessibilitat

Cases velles, idees noves i projectes amb futur A la feixuga tasca que suposa fer els tràmits i demanar els permisos, s’hi ha sumat la sempre lenta burocràcia i problemes que han anat sorgint al llarg de tot aquest procés. L’any 2014 la Generalitat va aprovar la Llei 13/2014 d’Accessibilitat que permet la instal·lació d’ascensors als edificis d’habitatges preexistents. A partir d’aquell moment, els ajuntaments tenien dos anys per modificar els seus POUM i incloure-hi aquesta normativa. A Tarragona ciutat, no es va fer així i el termini es va acabar l’1 de novembre de 2016 sense els canvis realitzats. Tres setmanes més tard, el 28 de novembre, els veïns del carrer Goya van presentar la sol·licitud per construir l’ascensor. No va ser fins un any més tard, al desembre de 2017, quan l’ajuntament de Tarragona va modificar el seu Pla d’Ordenació Urbana municipal. El ple municipal va donar llum verd a la possibilitat d’ocupar les superfícies d’espais lliures o de domini públic per a instal·lar-hi ascensors, així com superfícies comuns d’ús privatiu, com vestíbuls , replans, sobrecobertes, sortints i porxos, tant si es situen en el sòl com el subsòl o al vol, quan no sigui viable, tècnicament o econòmicament, cap altra solució i sempre que quedi assegurada la funcionalitat dels espais lliures.

Imatge de l’estructura principal que s’ha enllestit fa molt poc. L’ascensor entrarà en funcionament aquesta primavera.

Que la població a l’estat espanyol s’està envellint és un fet. De manera paral·lela, també es fa vell el parc immobiliari. Els habitatges que les persones que ara han arribat a la tercera edat havien comprat quan eren joves, no estaven pensats pels efectes de la vellesa i els problemes d’accessibilitat i mobilitat que aquesta comporta. En molts casos, aquells blocs d’habitatges no estan preparats per acollir la instal· lació d’un element tan quotidià avui en dia —poc habitual 40 o 50 anys enrere— com és l’ascensor.

A la ciutat de Tarragona, els veïns

del número 12 del carrer Goya van decidir solucionar el problema iniciant un procés que permetés tenir un ascensor a la porta de casa i mantenir la qualitat de vida. Als dotze pisos que configuren el bloc de sis plantes, hi viuen sis persones que pateixen algun tipus de discapacitat. L’immoble, construït l’any 1962, no té espai per a la construcció de l’ascensor, de manera que l’única solució passava per construir aquest equipament a l’exterior de l’edifici. I així, els veïns van iniciar ara fa més de dos anys tots els tràmits per fer possible allò que aviat, aquesta primavera, serà una realitat.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 8 ]

L’espai que separa la porta d’entrada i l’estructura de l’ascensor garanteix l’accessibilitat de totes les persones.

Construcció i accessibilitat A principis del novembre del 2018, les obres de construcció de l’ascensor del carrer Goya, el primer de caire privat que es construeix a la via pública, van començar. La construcció de l’elevador ha comportat la pèrdua de dues places d’aparcament de la zona verda i comporta un canvi significatiu al paisatge habitual del carrer. Amb tot, soluciona la vida dels habitants del bloc.

Mentre s’estan fent les obres, hem visitat als veïns d’aquest edifici. El Jordi Pamies, veí del cinquè pis, ens ha explicat que “és una molt bona obra que a més revalua els pisos i que ha començat més tard del previst per la típica burocràcia que t’obliga a pagar taxes però no respon quan t’han de donar permisos”. L’únic problema que té aquesta obra, afegeix Pamies, és que es perden places d’aparcament en una zona on ja n’hi havia poques.

La Virginia Reverte, veïna del tercer pis, és clara quan ens comenta que “ens anirà molt bé tenir l’ascensor perquè avui en dia, tenir un pis sense ascensor és com no tenir res. Estem convençuts que l’obra acabada quedarà molt maca i aportarà molt a les nostres vides”.

La construcció s’ha fet tota en for-

migó i el futur ascensor comunicarà amb el bloc de pisos mitjançant dues passarel·les que connectaran amb part de la zona que ara ocupa la galeria de cada pis. Així, es foradarà la façana per situar la porta d’entrada per l’espai que ara ocupa aquesta part de la galeria.

Un dels problemes quan es fan certes obres als edificis, són els efectes que aquestes tenen en la seva accessibilitat. Aquí, la construcció de l’elevador de sis pisos d’alçada i connectat exteriorment amb el bloc d’habitatges, podria haver variat l’accessibilitat però finalment, com ens comenta Jordi Planas, col·laborador de la Fundació COAATT, no ha estat així. Planas ens explica que “en aquells casos on les obres ho requereixi, i per ajudar a les persones invidents, cal col·locar un sòcol que permeti seguir el dibuix de la façana o, si convé perquè el trajecte és recte, posar rajoles marcades per l’encaminament. En aquest cas de l’edifici del carrer Goya, podem dir que l’actuació és correcte perquè no s’ha empitjorat la situació que hi havia ni afecta a l’accessibilitat preexistent”.

Dues veus més ens serveixen per donar més contingut a aquest reportatge

L’accés al futur ascensor es farà des de l’actual galeria.

sobre l’ascensor del carrer Goya. Una és d’Àngel Pérez Simón, veí dels baixos de l’edifici i membre de la comunitat de veïns. L’altra és la del Josep Anguera, del Gabinet Tècnic del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. El primer, que fa 45 anys que viu aquí, analitza què suposa tenir el nou elevador. El segon dóna la seva visió més professional sobre l’obra en qüestió.

Àngel Pérez Simón. Veí Han hagut de passar certes dificultats administratives però al final les obres del futur ascensor s’han pogut fer.

Hem tingut problemes amb la Generalitat i l’ajuntament perquè, al ser el primer ascensor exterior que s’instal·la a la ciutat, ha calgut obtenir els permisos i no ha estat fàcil, a més de decidir la ubicació d’aquest nou equipament.

Que li suposa a vostè, personalment, la instal·lació d’aquest ascensor?

Per als veïns que viuen a partir del segon pis, és com si els hagués tocat la loteria perquè era del tot necessari eliminar les barreres arquitectòniques i més en una escala on la majoria dels qui hi vivim, ens hem anat envellint. En

el meu cas particular, com visc al baix, em suposa un greuge econòmic perquè no el necessito però entenc que calia posar-lo.

Moltes persones que es van comprar un pis sense ascensor quan eren joves, i que ha anat envellint, es troben ara en una situació similar a la dels veïns del bloc on vostè viu. D’alguna manera, aquesta obra de l’ascensor marca un pretendent.

Sí, hi ha molts altres casos de blocs de veïns com el nostre. Pensi que amb la instal·lació de l’ascensor es guanya qualitat de vida i benestar, s’eliminen las barreres i es veu la vida d’una altra manera. Això sempre és positiu.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 9 ]

El veí Àngel Pérez Simón, a peu d’obra.

Construcció i accessibilitat Josep Anguera. Gabinet Tècnic del COAATT A peu d’obra, què en penses de l’actuació que s’està realitzant? És una solució força encertada per complir les necessitats de l’edifici que al seu moment, anys enrere, no es van tenir en compte perquè no s’hi pensava. Aquest no és només un problema de la ciutat de Tarragona, el tenim a tot arreu.

L’envelliment de la població, paral·lelament a l’envelliment de l’edifici, és un fet usual que cada vegada més obliga a prendre mesures d’aquest tipus.

Aquesta és la millor obra que es podia fer des del punt de vista constructiu?

Vist des de fora, sí. Segur que sempre hi ha altres solucions però aquesta deu ser la més optima i també la menys costosa.

Si volem posar un ascensor dins a casa i ens hem de carregar cinc habitacions per planta, tenim ascensor però ens mengem l’edifici. Per tant, a primer cop d’ull si que és una obra optima.

L’obra d’aquest ascensor marca un precedent. Seria important que les administracions tinguin en compte aquesta actuació per donar més permisos?

La normativa existeix, de manera que es pot dir a tothom que s’ha fet aquesta actuació i que no ha passat res. Penso que sí, que aquest és un element a tenir en compte.

Josep Anguera durant la visita realitzada a la zona.

És lògic pensar que aquesta obra marca un abans i un després a la ciutat de Tarragona. Hi ha molts blocs d’habitatges construïts fa més de mig segle que pateixen del mateix mal que el bloc del carrer Goya. El cas dels veïns d’aquest edifici, que han vist com la vellesa limita la mobilitat de la persona, es repeteix al llarg de tot el terme municipal i és previsible, vista la viabilitat de l’obra, que altres comunitats veïnals vulguin seguir els passos iniciats per la dotzena d’habitants del carrer Goya.

En aquest punt hem d’assenyalar que els arquitectes tècnics estan habilitats legalment per poder dur a terme obres d’aquestes característiques. Així ho estableix la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Mérida amb data d’11 de febrer de 2016, confirmada posteriorment per la sentència de 30 de juny del mateix any estimant un recurs interposat pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Badajoz. La sentència reconeix de forma expressa la competència i facultats professionals en favor dels arquitectes tècnics per projectar i dirigir de forma unipersonal una obra adossada a un edifici preexistent, destinada a la ubicació i funcionament d’un ascensor. Per tant, com els arquitectes tècnics poden realitzar amidaments, càlculs, valoracions, taxacions, peritatges, estudis, informes, plans de treball i altres treballs similars, també poden projectar ascensors a la via pública com el del carrer Goya de Tarragona.

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 10 ]

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

Any 2018

L’ OBRA NOVA RESIDENCIAL ES RECUPERA SIGNIFICATIVAMENT El sector va tancar l’any 2018 amb un repunt important de la construcció d’habitatge residencial nou. Entre gener i desembre es van iniciar al voltant de 800 habitatges nous, més d’un 80% respecte de 2017. El número d’obres de nova planta iniciats puja també al voltant del 30%, especialment a la promoció de blocs d’habitatges. Valors que són la millor tendència després dels anys de la crisi de la construcció a les nostres comarques.

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

2017

2018

%

Número d’obres de nova planta

197

249

26,40%

Número d’habitatges nous

461

872

89,15%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

La inversió en noves promocions va arribar als 108 milions d’euros, uns valors similars als de 2010, i gairebé va doblar la realitzada anys anteriors.

Pressupost d’execució d’Obra nova 2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

120.974.458,65 €

56.541.771,95 €

63.793.606,26 €

22.335.048,78 €

42.988.155,00 €

51.742.215,01 €

64.631.088,09 €

64.012.820,66 €

108.157.848,35 €

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Respecte el nombre d’habitatges acabats, l’any es tanca amb un total de 306, un 17% més dels acabats al 2017.

Pel que fa a la tipologia d’edificació canvia també la tendència habitual dels últims anys. La construcció en bloc es va multiplicar per tres i ocupa més d’un 70% de les noves promocions. Al 2018 s’han iniciat 601 habitatges nous dins la tipologia de bloc.

La configuració més repetida és un bloc entre mitgeres, de planta baixa més 5 plantes pis. Pel que fa a l’habitatge unifamiliar va conservar valors tot i créixer un 3%, especialment en el cas dels habitatges unifamiliars aparellats i aïllats.

Tipologia constructiva

2017

2018

Unifamiliar

261

271

3,83%

En bloc

200

601

200,50%

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

114

107

-6,14%

En filera

24

10

-58,33%

Aparellades

9

12

33,33%

114

142

24,56%

Aïllades

Edifici en bloc Entre mitgeres

130

362

178,46%

Aïllat

70

239

241,43%

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 11 ]

Gabinet Tècnic A nivell comarcal s’observa que les millors dades es van donar al Tarragonès i Baix Camp. El Baix Penedès per contra, amb municipis com El Vendrell, Calafell, Segur de Calafell o Cunit, habitualment amb bons resultats, van continuar a la baixa i no van superar els 20 nous habitatges.

Habitatge residencial nou per comarques. Visat al COAATT Comarques

2016

2017

2018

Alt Camp

10

14

6

Baix Camp

142

142

235

Baix Penedès

100

64

27

Conca de Barberà

8

5

20

Priorat

2

4

3

Ribera d'Ebre

5

4

3

Tarragonès

223

178

445

TOTAL

490

411

739

En conjunt, i per primer Poblacions 2016 2017 2018 % cop des de 2005, les comarques de Tarragona Tarragona 125 55 276 401,82% han experimentat un 52 69 118 71,01% creixement significatiu Cambrils del nombre de noves 23 27 64 137,04% Reus promocions. És especialment la ciutat de Tarragona Torredembarra 13 31 66 112,90% la que més creix ja que aquí 34 3 22 633,33% el nombre és multiplica per Vila-seca quatre i arriba als 276. El nombre de llicències concedides des de l’ajuntament d’aquesta mateixa ciutat al 2018 puja fins a les 900. Augmenten també Cambrils, Reus, Torredembarra o Vila-seca, els municipis on l’activitat es va doblar o triplicar en comparació als anys anteriors.

L’ OBRA NOVA NO RESIDENCIAL L’obra nova no residencial baixa al voltant d’un 14% respecte dels valors de 2017. S’han iniciat 157 obres. Majoritàriament es tracta de construccions de piscines, construccions agrícoles i industrials i magatzems.

LA REHABILITACIÓ CADA COP MÉS RELLEVANT La inversió en rehabilitació al 2018 va pujar també fins als 113 milions d’euros, superant un 26% els 90 milions de 2016.

Es tracta de la major inversió a les comarques de Tarragona i que consolida un canvi de tendència cada vegada més important, on la rehabilitació agafa un paper significatiu.

Pressupost d’execució d’Obra nova 2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

71.795.331,17 €

80.522.450,39 €

35.574.838,19 €

25.708.494,46 €

24.255.774,14 €

80.579.941,22 €

90.340.529,08 €

87.359.717,40 €

113.301.976,00 €

En relació a l’ús de l’edifici, 216 es realitzen en habitatges unifamiliars i 386 en blocs d’habitatges. Es tracta de rehabilitacions de façanes, cobertes, interiors d’habitatges i millores d’accessibilitat d’habitatges. Fora de l’àmbit residencial s’han realitzat 53 reformes en locals i 35 en espais d’oficines. Per comarques, Tarragonès i Baix Camp estan al capdavant en número d’obres de rehabilitació.

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat professional al 2018 gairebé conserva valors respecte el mateix període de 2017.

Per intervencions, la realització d’inspeccions d’edificis es duplica, arribant fins a més de 400 edificis revisats al 2018.

Pugen també les direccions d’execució d’obres i la redacció de projectes de rehabilitació. Les intervencions relacionades amb la seguretat repeteixen valors respecte 2017 i la resta d’intervencions baixen entre un 15% i un 20%.

Potser l’aspecte més significatiu a l’activitat dels tècnics del COAATT, és l’increment de feines que es realitzen fora de Tarragona, més d’un 6%, especialment a la zona de Barcelona i Terres de l’Ebre, i en menor mesura, a la província de Lleida.

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 12 ]

Actualitat Creix considerablement el nombre de recerques a internet relacionades amb la construcció i l’habitatge a Tarragona

Cèdules d’habitabilitat, llicència d’activitat, reforma o taxació són termes que han experimentat un increment espectacular a les recerques online dels tarragonins aquest últim any, un fet que evidència que els ciutadans comencen a pensar en fer obres a casa, llogar els seus habitatges, saber quin valor té el seu pis o obrir nous negocis.

Així es desprèn d’un extens estudi elaborat pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) que compara les recerques fetes a través del portal Obres amb Garantia entre els anys 2017 i 2018. L’augment més notable el trobem quan es busca el terme “cèdula d’habitabilitat” perquè l’any passat el van buscar més de 22.000 tarragonins, un augment del 425% respecte l’any anterior.

La ciutadania s’interessa molt més que abans en conèixer tot allò relacionat amb el sector de la construcció i la seva activitat. Quasi 14.000 persones van buscar la paraula “taxació” al llarg de l’últim any, més de 17.000 van fer la recerca de “reforma” i més de 3.100 van optar pel terme “llicència d’activitat”. Aquestes dades analitzades a través del portal Obres amb Garantia són molt vàlides perquè aquesta eina del COAATT rep milers de visites i consultes anualment i és el principal referent de recerques

Tag

relacionades amb obres, gestions i tràmits relacionats amb els serveis de construcció que ofereixen, a través del propi portal, els aparelladors i arquitectes tècnics.

Aquest augment de les recerques online, que en global suposa un 60% de creixement de l’interès de la població durant els últims dos anys, evidencia també que l’inici de la lenta recuperació econòmica que s’està experimentant a nivell estatal ha portat cert optimisme.

Una davallada molt lleugera de cerques online a remarcar, ha estat la relacionada amb la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) tot i que aquesta respon, amb tota seguretat, a la informació que ha arribat sobre aquest tema a la societat en general per altres vies i al fet que els darrers anys s’han fet moltes més ITE que abans.

El portal www.obresambgarantia.com és un lloc web on els usuaris poden aconseguir fàcilment fins a 3 pressupostos per realitzar serveis relacionats amb la construcció amb totes les garanties professionals, ja que són oferts per arquitectes tècnics titulats, certificats i assegurats. Actualment acumula ja gairebé 1.500 sol·licituds de diferents intervencions que han demanat els usuaris i que han implicat uns 3.200 pressupostos enviats per diferents arquitectes tècnics col·legiats al COAATT.

1r quadrimestre 2019 [ 13 ]

Actualitat

Tens clar quins documents necessites per a llogar el teu pis?

Posar en lloguer un pis no és una decisió senzilla. No només cal trobar al llogater adequat. També és necessari enfrontar-se a una sèrie de tràmits i entregar a l’inquilí els pertinents documents. En cas contrari poden arribar importants sancions econòmiques.

En aquest escenari, són moltes les persones que deixen els seus pisos buits i inutilitzats pel fet de desconèixer els documents que necessiten entregar al seu llogater. Aquest fet comporta una important pèrdua d’ingressos mes rere mes. No deixis que a tu et passi el mateix. Descobreix els documents necessaris per llogar el teu pis.

1. Contracte de lloguer El document principal que rubrica l’acord entre el propietari d’un pis i el seu inquilí és el contracte de lloguer.

Les dades que com a mínim sol aportar són les següents: • Dades principals del propietari, del pis i del llogater • Termini en què s’acorda el lloguer • Com s’efectuaran les renovacions del contracte • Període mínim de validesa del contracte (i penalitzacions en cas d’incompliment) • Preu del lloguer i condicions de pagament • Obligacions o prohibicions de l’inquilí respecte el pis • Inventari de mobiliari del pis • Data, població i signatura de propietari i llogater 2. Cèdula d’habitabilitat Un altre document necessari per poder llogar el teu pis és la cèdula d’habitabilitat. No és altra cosa que un document administratiu que certifica que el pis reuneix les condicions bàsiques per poder-hi viure, en termes de salubritat, higiene i solidesa. Disposar de la cèdula d’habitabilitat permetrà, a més, donar d’alta els serveis de llum, gas o aigua.

Hi ha diversos tipus de cèdules d’habitabilitat, depenent principalment de l’antiguitat del pis: • De primera ocupació, quan és un pis de nova construcció

• De segona ocupació, quan es tracta d’un pis ja existent El document de la cèdula d’habitabilitat conté les següents dades: • Adreça i ubicació del pis • Superfície útil • Habitacions i espais que conformen el pis • Llindar màxim d’ocupació • Identificació del tècnic que ha dut a terme el certificat 3. Certificat d’eficiència energètica En darrer lloc, per llogar el teu pis també necessitaràs facilitar el certificat d’eficiència energètica. Tal i com mostra el nom, és el document que inclou la informació relativa a les característiques energètiques del pis.

Per certificar l’eficiència energètica es calcula el consum anual d’energia que es preveu necessari per satisfer la demanda energètica del pis en condicions normals d’ocupació i funcionament. A partir d’aquesta anàlisi, s’atorga al pis

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 14 ]

una etiqueta energètica. Aquesta etiqueta pot anar des de la lletra A, que determina que l’eficiència energètica és màxima, fins a la lletra G, que representa la mínima eficiència energètica.

Com pots aconseguir la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica?

Per tal de disposar de la cèdula d’habitabilitat i del certificat d’eficiència energètica és imprescindible contractar els serveis d’un arquitecte tècnic o aparellador amb amplia experiència en aquest camp. L’elecció del professional adequat serà vital per poder disposar d’aquests documents sense incidències i en el menor temps possible.

Obres amb Garantia, portal creat pel COAATT, és la millor elecció. Es posa a l’abast de la societat a més de 100 professionals titulats, certificats i assegurats, tots ells amb la garantia del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

Construcció

Los premios Hilton tienen epicentro en Tarragona El trabajo bien realizado tiene siempre su recompensa. La cadena hotelera Hilton premia anualmente aquellos proyectos de construcción o reforma de sus establecimientos y el pasado mes de septiembre reconoció a algunos de sus propietarios/desarrolladores en el Caribe y América Latina. La noticia es importante para el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona porque uno de los premios más importantes, el de Nueva Construcción del Año, se ha otorgado al Hampton by Hilton, hotel construido en Santo Domingo mediante un proyecto que ha coordinado la arquitecta técnica y miembro de la junta del COAATT, Yolanda Fernández.

Esta estructura hotelera se ha levantado en la Avenida de Las Américas del municipio de Boca Chica, en un solar de 6.435 metros cuadrados.

Fachada central del nuevo hotel de Hilton.

Dispone de 123 habitaciones, zona comercial y aparcamiento. Santo Domingo cuenta con una importante oferta hotelera (90.000 habitaciones en el año 2017) destinadas principalmente al turismo, pero se vio la oportunidad de abrir un hotel ejecutivo en las cercanías del aeropuerto internacional de Las Américas, del puerto Multimodal y de una importante zona industrial en pleno desarrollo. Para conocer más a fondo este proyecto, sus orígenes y desarrollo de la obra, conversamos con Yolanda Fernández.

Yolanda Fernández. Arquitecta técnica Yolanda, ¿cuáles son las principales características del hotel Hampton by Hilton de Santo Domingo?

El edificio se proyectó a cuatro vientos, con planta sótano, cinco plantas más planta cubierta distribuido todo en dos cuerpos paralelos separados entre sí 5,00 m y unidos por una pasarela. En total la superficie es de 6.210 metros cuadrados.

El programa funcional del hotel se desarrolló en una planta semisótano que alberga los depósitos de aguas, sistemas contraincendios, bombas, equipos y almacén general.

La planta primera está destinada a la recepción del hotel, zona de desayunos, zona de descanso y aseos, restaurante y todas las zonas administrativas, directivas y lavandería además de las conexiones con plantas superiores. En esta planta se encuentra también una zona comercial además del parking de superficie. La planta segunda cuenta con un grupo de habitaciones más salas de reuniones y terraza para eventos. Las plantas tercera y cuarta albergan habitaciones.

Y finalmente la planta quinta cuanta con otro grupo de habitaciones, gimnasio y la piscina del hotel. ¿De cuántas fases ha constado su construcción y qué se ha hecho en cada una de ellas?

Constructivamente el hotel cuenta con: Estructura: a base de pilares de hormigón armado H-280 y forjados bidireccionales. En este apartado es interesante añadir cómo el cálculo estructural para la actividad sísmica

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 15 ]

Momento de la construcción del establecimiento hotelero.

Construcció

Vista aérea de las obras del hotel en un avanzado estado de ejecución.

de la zona ha modificado los refuerzos y diseños del mismo.

Envolvente: para garantizar el confort térmico en esta latitud se diseñó una fachada tipo SATE (sistema de aislamiento térmico por el exterior). La composición exterior del cerramiento exterior es a base de bloques de hormigón de 5” (12,7 cm), ya que es difícil ver construcciones en este país realizadas con material cerámico tipo ladrillo.

Albañilería: Toda la tabiquería interior se ejecutó de forma prefabricada con paneles de cartón-yeso. Importante resaltar que por exigencias de la marca HILTON y por cercanía al aeropuerto, se puso especial énfasis en el aislamiento acústico del hotel por lo que se hizo un estudio especializado de este aspecto. Por tanto un sello distintivo de calidad con respecto a otras instalaciones hoteleras de la zona es el “silencio” de su interior, pese a estar delante de una autovía y al lado del aeropuerto.

Acabados: los acabados del interior del hotel son suelos de mármol en las zonas nobles, madera de roble en los aplacados en las zonas públicas, moqueta en las habitaciones y en los pasillos y como dato curioso todo el pavimento de la zona expuesta al sol como terrazas y piscina se ha revestido en Coralina que es una piedra natural con abundante presencia en la República Dominica cuya característica principal

es que permanece fría en su exposición al sol durante el día.

Carpintería exterior e interior: toda la carpintería interior ha sido desarrollada con madera de roble natural y bambú brasileño. La carpintería exterior es base de muros cortina en la pasarela y en el resto de cerramientos del edificio.

Instalaciones: la climatización se ha desarrollado de forma centralizada a base de enfriadoras de agua con compresores scroll de alta eficiencia y una potencia frigorífica de 422 kW cada uno. A partir de ahí todo va distribuido por conductos. Como dato curioso también en este capítulo, dado el elevado % de humedad relativa en República Dominicana, se tuvo que instalar una máquina de tratamiento de aire exterior, para evitar que cuando la temperatura exterior está por debajo de los 21-23 oC y la climatización deja de funcionar, la humedad ambiente se quede en el interior ¿Con qué dificultades os habéis encontrado?

Tanto en la fase de proyecto como en la etapa de construcción, hemos encontrado dificultades. La primera por una cuestión básicamente cultural, es decir, los tiempos no son percibidos de la misma forma en esta cultura, por tanto el compromiso en los plazos y en la calidad del trabajo no siempre es el

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 16 ]

deseable y es motivo de frustración en muchas ocasiones.

En la etapa de construcción pasa lo mismo, la percepción de la calidad de los trabajos no es la misma que se pueda tener aquí en nuestro país. Por tanto el conseguir que la calidad sobre todo en las terminaciones tenga un nivel aceptable, ya en sí es un trabajo y un esfuerzo importante.

Otras dificultades en otro orden secundario es el propio clima, en la construcción vivimos la presencia de dos huracanes en la isla, el IRMA y el MARIA, hecho que obligó a paralizar la construcción además de proteger todos los huecos del hotel con el consiguiente retraso en planning que esto supuso.

Ya más a nivel anecdótico, llama la atención que pese a ser un país de habla hispana, en el entorno de construcción han desarrollado una jerga tan específica que casi necesitamos traductor para entendernos. Se usan vocablos como charrancha (camilla), pañete (enfoscado), rollo (malla electrosoldada), plomero (fontanero), derretido (juntas pavimento), tope (encimera). ¿Cómo son los métodos de construcción allí? ¿Qué los diferencia de los nuestros?

Efectivamente los métodos de construcción son diferentes motivado en parte por la precariedad de su parque de maquinaria y de sus equipos así

Construcció como la escasa especialización y formación del personal en el sector de la construcción.

Solo en aquellos casos en donde la empresa es extranjera y han trasladado tanto su personal como sus equipos desde el extranjero puedes observar procesos constructivos similares a los que se utilizan aquí.

Desde el inicio de la obra, el suministro de la energía eléctrica es un drama; República Dominicana es un país dependiente energéticamente además de pobre hecho que provoca múltiples cortes de suministro en el día y por un periodo de tiempo indeterminado. Por tanto la previsión de generadores es importante y vital para desarrollar cualquier actividad. Los métodos de izado y elevación de cargas están aún por desarrollar por lo que se pueden ver cadenas humanas perfectamente coordinadas para transportar un palet de material de un punto a otro de la obra.

Otro hecho que llama la atención es la ausencia de una figura de supervisión y control como puede ser el arquitecto técnico. No existe esta titulación académica ni por ende esta figura en la obra. Los profesionales que ejercen la supervisión de obra o bien son arquitectos o bien ingenieros de obra civil. Este aspecto unido a la falta de encargados de obra hace que el control, la supervisión tanto a nivel de replanteos como de acabados se convierta en una tarea difícil de llevar. Como comentaba anteriormente no existe esa capa intermedia entre los proyectistas y la masa obrera que no entiende en profundidad los diseños que pueda contener un plano, entonces al no haber encargados de obra ni aparejadores, se hace difícil cualquier tarea relacionada con la supervisión.

Parte de la estructura interior durante el proceso de construcción.

Respecto a la normativa, también hay una gran diferencia con respecto a nuestro Código Técnico de la Edificación. Aún les queda mucho por desarrollar y avanzar en el control técnico normativo. Estas “indefiniciones” legales provoca que haya mucho margen a la hora de desarrollar cualquier elemento constructivo, es decir la Ley 687 del año 1982 creó el sistema de Reglamentación Técnica de la Ingeniería, Arquitectura y Ramas Afines, junto con una serie de Reglamentos Técnicos que van del R-001 al R-034 y abarcan todas las disciplinas técnicas pero de un modo global no específico. ¿Qué importancia tiene allí el sector de la construcción? ¿Hay burbuja inmobiliaria?

Imagen de una de las habitaciones y del comedor del hotel.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 17 ]

Como ocurre en las economías de muchos países, la construcción sigue siendo la actividad de mayor incidencia en el crecimiento económico de República Dominicana. Este sector ha presentado un crecimiento sostenido hasta 2013 hasta alcanzar una aportación al PIB del 19,8 % (Fuente: Banco Central Dominicano). En la actualidad, el sector aporta un 10% del PIB nominal del país dando trabajo a 290.000 personas lo que representa un 6,5% de la fuerza laboral del país. Actualmente la economía dominicana presenta movimientos dinámicos motivados por las políticas expansivas de liberación en el marco legal, aumento del crédito y del préstamo para la adquisición de viviendas y reducción de las tasas de interés en el mercado.

Projectes

Gon-Gar: un espai en desús que torna a tenir vida

Façana principal de Gon-Gar un cop s’ha enllestit la reforma.

El municipi de Benissanet ha experimentat un canvi paisatgístic interessant al seu centre. Ha estat mitjançant la reconversió d’una nau abandonada en espai d’oficines i la construcció annexa d’un volum destinat a taller i exposició. Parlem dels Tallers Gon-Gar, en aquest municipi de la Ribera d’Ebre, i d’un projecte que explicarem en detall perquè ha estat nominat al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe.

El jurat ha entès i valorat la feina realitzada per reconvertir un espai industrial en desús i dotar-lo de nou de la seva utilitat.

El projecte, com s’observa a les imatges, és molt atractiu. Els autors del projecte són Nua Arquitectes, un estudi amb seu a la ciutat de Tarragona que formen Ferran Tiñena, Arnau Tiñena i Maria Rius. A l’equip cal sumar-hi, a més, a la Teresa Arnal i a Noelia Cebrián, les dues arquitectes tècniques que han estat les directores de l’execució de l’obra.

Per conèixer amb tot detall què s’ha fet als Tallers Gon-Gar, què era aquell espai i en què s’ha convertit, conversem amb la Teresa Arnal.

Noelia Cebrián i Teresa Arnal. Arquitectes tècniques Què us suposa que el vostre projecte estigui nominat al Premi Mies van der Rohe 2019?

Suposa una satisfacció enorme.

Porto 26 anys de professió dedicats a l’execució d’obres i la meva companya en porta ja 19 i aquesta obra ha estat nominada aquest any també als premis Fad i als Premis Catalunya Construcció 2018 entre d’altres. Ha estat objecte de publicacions a revistes tècniques de renom aquí i arreu d’Europa, ressenyes a diaris i fins i tot una publicació xinesa n’ha destacat la intervenció. Els Amics de l’Ebre la van guardonar per la iniciativa empresarial i pel Projecte i Obra

Noelia Cebrián (esquerra) i Teresa Arnal (dreta) han dirigit l’execució de l’obra.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 18 ]

Projectes en sí. Ha estat un plaer treballar amb Nua Arquitectura i ha estat també un plaer que els promotors hagin apostat en nosaltres alhora de confiar-nos l’execució i la gestió i control econòmic de l’obra. Crec sincerament que els promotors, una empresa familiar formada per 4 germans de Benissanet i una llarga trajectòria dins el territori, han estat valents alhora d’emprendre un projecte tan arriscat i singular. Els arquitectes han sabut aprofitar magistralment la llum natural a la vegada que han aconseguit dignificar en majúscules un edifici destinat a taller mecànic agrícola. Ha estat una intervenció singular en molts sentits i ens hem sentit molt satisfetes humana i professionalment.

En què consisteix el projecte? Què us vàreu trobar i quina actuació heu realitzat a l’espai on heu treballat?

Per una banda s’ha reformat una antiga nau sense ús per allotjar les noves oficines a l’altell i la botiga-exposició de productes agrícoles a la planta baixa.

Per altra banda s’ha edificat de nou una nau de més de 600 m2 en mig de la trama urbana de Benissanet, edifici enclavat entre mitgeres amb dues façanes fent cantonada. No és habitual que un edifici amb aquest ús aconsegueixi una integració tan sorprenent i trencadora a la vegada.

Ha estat complicat reconvertir un espai industrial (era una nau) i dotar-lo de nous usos? Com heu formulat la lectura del projecte i com l’heu executada?

No ha estat difícil perquè el projecte definia molt bé l’essència de la intervenció. Tècnicament hem hagut de solucionar i preveure allò que l’aparellador ha de fer habitualment. Crec que hem estat necessàries i això posa en valor la nostra feina.

El projecte definia en un i altre espai, materials i acabats que eren versàtils en un i altre ús simplificant i a la vegada unificant la intervenció. Ha estat especialment interessant captar el resultat que pretenien els arquitectes i completar-ho amb les necessitats que la propietat volia assolir a les noves instal·lacions.

Quins avantatges oferia l’espai inicial on heu treballat i quins inconvenients tenia?

L’espai inicial de partida era, per una banda, una nau dels anys 50 reformada als 80 amb una volumetria molt interessant on s’ha buidat part del forjat que la

La reforma de l’espai, exterior i interior, ha estat radical i intensa.

dividia en dos espais no connectats per transformar-la amb un espai amb doble nivell on se situa la zona administrativa.

La fusta d’avet amb taulers tricapa és la protagonista en els tancaments interiors i el mobiliari integrat a l’arquitectura de la nova distribució. La llum natural ha estat l’aposta novedosa oferint un nou espai de treball molt còmode a la vegada que ofereix transparència entre els diferents espais del conjunt.

Per altra banda, al solar annex a la primera edificació, d’estructura metàl· lica projectava una agosarada geometria a les cobertes que ha estat un repte constructiu fent a la nau nova una dent

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 19 ]

de serra peculiar que traspua a la façana lateral. La façana al carrer principal juga amb composició de buits i plens donant un ritme que trenca l’horitzontalitat del conjunt.

Quins trets diferencials té el vostre projecte i, per tant, quins atractius especials aporta a nivell arquitectònic?

Un edifici industrial, un taller o un magatzem de tractors pot ser útil, còmode i estèticament fantàstic. Ens passem moltes hores treballant, o sigui que, si el lloc de treball, els vestidors on ens canviem o el despatx on fem factures i nòmines és còmode, atractiu

Projectes

Les noves dependències de Gon-Gar han guanyat molt en espai i lluminositat, a través d’una arriscada transformació.

i simpàtic, s’hi rendeix més i hi vas més content.

Ha estat un retorn a l’arquitectura agroindustrial que tan be aconseguia integrar arquitectura i utilitat i a més era agradable als ulls i dignificava l’entorn.

Com a arquitecta tècnica, quina ha estat la teva principal funció? Quin rol has tingut?

Hem estat les directores de l’execució de l’obra, les que hem portat el control econòmic , la seguretat i salut i el control de la qualitat. Arquitectura tècnica essencial, som arquitectes tècniques en execució, som aparelladores rurals. Podríem dir que hem intentat que el projecte de NUA s’hagi respectat al màxim amb el màxim de garanties constructives, pensant sempre amb el pressupost i amb el manteniment futur de les instal·lacions. Fent broma sempre diem que del que estem més satisfetes és de no tenir goteres. Si mireu les fotografies entendreu el perquè.

Creus que, en un moment on la rehabilitació és molt important, seria necessari recuperar espais semi-abandonats o en desús i dotar-los d’altre usos, com heu fet a Benissanet? És important mantenir i conservar el patrimoni construït sempre i quant els nous requeriments del nou ús puguin ésser assolits a un cost just. A l’entorn rural on nosaltres treballem aquesta premissa ha estat sempre cabdal. Hi ha un parc edificat interessant que mereix ser tractat amb respecte i habitualment, tot i

Perspectiva axonomètrica que mostra la composició de la planta dels tallers on s’ha intervingut.

no ser lo més fàcil d’executar, et reporta competències que altra arquitectura no aconsegueix.

Aquesta intervenció ha posat en valor un volum molt ben construït i mantin-

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 20 ]

gut que no tenia cap ús específic, d’altra banda ha aconseguit fer de transició entre lo nou i la resta d’instal·lacions existents , és a dir, la rehabilitació en aquest cas ha estat integradora.

Construcció

El COAATT i COASA posen en funcionament una nau de serveis a Constantí L’empresa COASA ha estat la responsable d’executar les obres del projecte licitat pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. L’any 2017, el COAATT havia guanyat el concurs per a la construcció d’una nau industrial per a les operacions de Correos Express i l’edificació s’ha aixecat als terrenys que el Col·legi té al Polígon Industrial de Constantí. Així, amb aquest procés de concurs i posterior licitació, ha estat possible dur a terme l’obra de la que us parlem a continuació.

Les obres van començar el novembre de 2017 i es van acabar abans de les previsions fetes.

Des del primer moment es va establir que l’equipament havia de ser el màxim versàtil possible, de manera que sense gaires adequacions futures pogués acceptar el màxim d’activitats possibles. Si ens centrem en les característiques de la construcció, cal destacar que no hi ha cap pilar intermedi, i que aquest factor s’ha resolt amb una jàssera prefabricada de formigó de casi 50 m de longitud.

La Nau s’ha equipat amb 54 espais de càrrega per a les furgonetes i s’ha deixat una obertura correguda de l’alçada de les portes a tot el perímetre la nau. Per garantir l’evacuació de les aigües de la nau, s’ha elevat el nivell del conjunt de la parcel·la per sobre del nivell en el punt d’accés de la mateixa.

Cal assenyalar que la neteja prèvia de la parcel·la va corroborar allò que els estudis geotècnics avançaven: que era terra cultivable i hi havia llims argilosos en fondària. En aquest punt es van fer dues actuacions, una geomètrica elevant tota la nau per tal de donar sortida natural a les aigües i evitar possibles i futures inundacions; i l’altre aprofundint la fonamentació fins a la capa resistent inferior.

Pel que fa a la fonamentació, es va excavar fins a la cota inferior resistent, amb una fondària mitja de 1,5 m sota sabata. Amb la mitgera pròpia es va treballar amb un mur de contenció simi-

Imatge de l’acabat final de la nau que s’ha dotat amb 54 espais de càrrega i tots els elements de servei necessaris.

Els acabats interiors de les oficines de la nau i les àrees de serveis són molt complets.

lar al posterior de 30 cm de gruix i fins a 3 m de alçaria. A la mitgera lateral es va treballar amb un mur preexistent de paret de bloc fet per la propietat veïna que es va recalçar i reforçar per les noves sol·licitacions fruit del reblert

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 21 ]

de terres. En aquest punt es pot dir que el mur de mitgera estava fet sense consens amb el COAATT i per evitar frecs de veïns es va assolir el que s’havia fet amb la millora esmentada.

La fonamentació està feta a partir

Construcció de sabates aïllades encadellades amb cadena armada perimetral i calces de fonament reomplerts amb morter tipus Grout per als pilars prefabricats. El prefabricat està fet per Prefrabricats Pujol a les instal·lacions de Mollerussa. Els pilars es planten i fixen amb formigó amb antelació a la maniobra de les jàsseres. L’elevació de les bigues es fa a través de dues grues de gran tonatge.

Posteriorment, la façana secundaria i els tancaments d’oficines es fan amb paret de bloc de formigó. Es presenten i accepten els tancaments de persiana metàl·lica que conformen les 54 places de vehicles i que donen un aspecte de centre de distribució a la nau. Les 54 persianes son manuals enrotllables, i per donar accés a vehicles a la plataforma interior es generen dues rampes amb porta seccional elèctrica de 3x4m.

Dos molls de descàrrega hidràulics per camió completen el sistema d’estiba de la nau. A la façana principal es conforma una porta de persones amb porter i accés remot i es conserva l’antiga porta d’entrada de vehicles de 4 m d’amplada en previsió de possibles maniobres.

La solera de la nau es resol amb una llosa de formigó armat amb mall 20x20x6 i formigó estès, vibrat i superficialment acabat. La coberta es resol amb dues pendents i panell de poliuretà PIR de prestacions aptes a les condicions prescrites per l’activitat.

Els acabats interiors de les oficines són ferms i simples alhora, paret de

Les 54 portes d’accés per a càrrega converteixen la nau en un espai de distribució perfecte.

bloc vist pintat, sostres registrables de guia vista 60x60 cm, vinílics a les zones humides i acústics a les zones d’oficines. Les instal·lacions de la nau es doten d’il·luminació amb lluminàries Leds d’alt rendiment i a les instal·lacions de les oficines s’hi creen 22 punts de treballs, amb presses de corrents, veu i dades, enllumenat amb pantalles Led, zona de menjador amb un office, vestuaris, zona de neteja, etc.

En pro d’una major eficiència energètica tot el conjunt de la instal·lació

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 22 ]

lumínica s’ha realitzat amb lluminària LED i la producció ACS es realitza amb el sistema de Captació Solar Smart Junkers amb uns alts valors de fracció solar que garanteixen la producció suficient per subministrar al conjunt de les necessitats de les instal·lacions.

El pati exterior s’ha asfaltat per transit mig, amb pendents de recollida d’aigua i embornals i buneres de tràfic mig. Les obres van acabar el 30 d’agost de 2018, un més abans del previst.

Rehabilitació Formació

La rehabilitació energètica en edificis La rehabilitació energètica dels edificis és un dels eixos principals del Pla de Transició Energètica de Catalunya. L’estalvi d’energia consisteix en aconseguir un ús racional de l’energia necessària per a l’ús dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguint que una part d’aquest procedeixi de fonts d’energia renovable.

A més, aquest tipus de rehabilitació és també un dels objectius de la Unió Europea. En aquest sentit, la Directiva europea 2018/844, que modifica la Directiva 2010/31/EU (relativa a l’eficiència energètica dels edificis) indica que “els Estats membres formularan polítiques i adoptaran mesures tals com l’establiment d’objectius, per estimular la transformació d’edificis que es reformen en edificis de consum d’energia gairebé nul.”

Un edifici de consum gairebé nul és aquell que ha reduït les seves necessitats energètiques al mínim sense disminuir el confort i que a més genera l’energia que necessita mitjançant fonts renovables. Tot i que no s’estableix un calendari d’aplicació, cal tenir en compte a l’hora de realitzar rehabilitacions integrals aquest ambiciós objectiu.

Les rehabilitacions que són necessàries per millorar la seguretat i la salubritat de l’edifici són oportunitats per a una intervenció global i afegir rehabilitacions amb criteris energètics. Per exemple, quan cal renovar una façana per motius estructurals, i per tant, cal instal·lar una bastida, incorporar també aïllament tèrmic a l’edifici només representarà un petit sobrecost respecte del total previst inicialment. La rehabilitació energètica dels edificis és responsabilitat de tots els agents de la societat: de l’àmbit professional (tècnics, promotors, constructors,...) però també dels propietaris dels edificis que poden contemplar aquestes millores en els seus projectes de rehabilitació.

Moment del curs de rehabilitació energètica.

Tag

A la seu del COAATT s’ha realitzat la tercera edició del curs que tenia com a objectiu formar a tècnics especialistes en rehabilitació energètica d’edificis, tant residencials com terciaris. L’organització del curs es basa en transmetre als alumnes tot el coneixement possible en quan a mesures passives i arquitectòniques (com per exemple els aïllaments, façanes ventilades i SATE, la substitució de finestres, les proteccions solars i les millores de l’estanqueïtat), com també les mesures actives i instal·lacions (conèixer en profunditat com funcionen les instal·lacions dels edificis, sobretot les de climatització i ventilació, que són les que més consumeixen). I també es fa èmfasi als sistemes de gestió d’energia i a diferents softwares i eines de càlcul per tal de poder realitzar aquests estudis.

El casal cultural de la Pobla de Mafumet va ser l’espai a auditar.

Com a pràctica, es va realitzar una auditoria energètica d’un edifici municipal, concretament el casal cultural de La Pobla de Mafumet. El treball de camp va consistir en auditar energèticament l’edifici, aplicant tots els conceptes i procediments ensenyats durant el curs. Els edificis terciaris d’aquest tipus tenen associats grans consums energètics, la majoria de vegades pels grans equips de climatització, ventilació i enllumenat.

Així doncs, és bàsic entendre com funcionen aquests sistemes, com estan instal·lats, com estan regulats i controlats,i com estan mantinguts. Analitzant aquests punts fonamentals es pot determinar el comportament energètic d’aquestes instal·lacions.

Finalment es va realitzar una simulació amb profunditat de l’edifici amb el programa CE3X, detallant per complet les instal·lacions.

Els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació són els tècnics més capacitats per a dur a terme les rehabilitacions energètiques, ja que tenen un gran coneixement del tema constructiu i patologies dels edificis. Per tant, al finalitzar el curs, els alumnes adquireixen un aprenentatge complementari molt necessari en aquests treballs, com són tots els coneixements tècnics de les instal·lacions.

1r quadrimestre 2019 [ 23 ]

Formació

La majoria d’edificis terciaris tenen sistemes de climatització similars, fonamentalment bombes de calor, refredadores d’aigua, fan-coils, xarxes de conductes d’aire i UTA’s. Així doncs, és imprescindible conèixer el funcionament d’aquestes instal·lacions per tal de poder avaluar el seu estat de funcionament i comportament energètic real en l’edifici, a més a més de saber introduir-los als programes de certificació de manera correcta.

Una vegada qualificat l’edifici, ens trobem en una part molt important de l’estudi, que és la interpretació i anàlisi dels resultats. La majoria dels tècnics es conformen simplement en fer la certificació i a entregar els resultats, sense prestar gens d’atenció al seu anàlisi. Aquest punt és molt important i és potser el que aporta més valor afegit als informes de certificació.

Saber interpretar i entendre els resultats permet desenvolupar les accions de millora energètica que més s’adaptin a les necessitats energètiques de l’edifici.

Les mesures a aplicar als edificis són sovint econòmiques i garanteixen un important estalvi.

Les primeres mesures de millora sempre han de ser aquelles que tinguin un impacte en la demanda energètica de l’edifici, és a dir, aquelles que facin que l’edifici necessiti menys energia. Normalment aquestes mesures són mesures passives i arquitectòniques. I és en aquest cas on s’han d’analitzar molt

Tag

bé els resultats, per poder actuar sobre aquelles zones de l’edifici que tinguin una demanda energètica major i aplicar la mesura concreta que més efectiva sigui.

Les segones mesures a realitzar serien totes aquelles que redueixin el consum energètic de l’edifici, és a dir, mesures que afecten a les instal·lacions i equips. Normalment els equips estan funcionant fora de les condicions nominals i de màxim rendiment, ja sigui per falta de manteniment o, com acostuma a passar, per desconeixement del funcionament i mala regulació. Per tant, moltes vegades la solució és més senzilla del que sembla, i explicant als usuaris què tenen muntat, com funciona i com es regula, es poden obtenir grans millores en el funcionament de les instal·lacions, amb el conseqüent estalvi energètic, econòmic i millora del confort. I aquestes accions són “accions low cost”. És molt important conèixer les instal·lacions, però també explicar-les als usuaris i responsables dels edificis, ja que finalment són ells qui les fan funcionar.

Les càrregues internes d’un edifici passen desapercebudes en la majoria d’auditories energètiques, i es desconeix que els programes de certificació permeten definir-les amb molt de detall. Pensem que tant les persones, com els equips electrònics, com l’aportació d’aire exterior per ventilar són càrregues internes que poden arribar a afectar molt a la demanda energètica de l’edifici.

CONCLUSIONS Els programes de simulació energètica són unes eines molt potents de càlcul per a poder estudiar els edificis i el seu comportament energètic i poder aproximar-lo a les situacions reals que podrà tenir de funcionament. Saber treballar de manera adequada amb aquest programes ens dóna molta informació útil per a poder entendre com el funcionament energètic de l’edifici.

El consum energètic és una variable molt important a l’hora de dissenyar un edifici, i poder estudiar en la màxima profunditat possible tot el seu contingut ens desplegarà tot un ventall d’anàlisi energètic molt important sobre l’edifici per a poder optimitzar-lo en tots els aspectes necessaris.

Joan Ramírez Guasch · Enginyer i consultor energètic

1r quadrimestre 2019 [ 24 ]

Cursos

Com certificar les instal·lacions de protecció passiva

El passat 3 d’octubre es va dur a terme una jornada tècnica al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.

Organitzada pel CLUSTER de Seguretat contra incendis i la col·laboració dels Col·legis d’Enginyers Industrials, Col·legi d’Enginyes Tècnics Industrials i de Bombers de la Generalitat.

Allí es va fer una presentació de la Instrucció Tècnica Complementària SP 136:2017, que es va complementar amb la presentació de la Guia de bones practiques per a la protecció passiva contra incendis i amb una taula rodona, amb diferents aplicadors i l’opinió dels principals agents.

Cal dir que la instrucció s’estructura en dos parts, objecte i resolució, amb dos annexes.

L’OBJECTE de la instrucció és definir el contingut del certificat d’instal·lació dels productes de protecció passiva que s’instal·lin en edificis o infraestructures sotmesos a processos d’edificació, reforma, ampliació o posada en funcionament.

Així com en els productes de protecció activa, el Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI) estableix les condicions d’instal·lació i funcionament, així com el certificat de l’instal·lador i/o aplicador, en el cas dels productes de protecció passiva no hi ha una norma/reglament que ho reguli de forma específica, fent del tot necessària una regulació com la que aporta la ITC SP 126:2017, de forma que es pugui acreditar la traçabilitat documental que juntament amb les condicions d’ús i manteniment, permetran millorar les garanties de seguretat per a l’usuari final de l’edifici.

Per tal d’assegurar i preservar les garanties en al instal· lació i aplicació de productes de protecció passiva, així com reforçar l’actuació tant dels instal·ladors com d’altres agents que desenvolupen la tasca d’execució i control final de la protecció contra incendis, La RESOLUCIÓ fixa el contingut dels certificats i els docu-

Tag

ments per acreditar l’actuació professionals d’instal·lació dels productes de protecció passiva, que es relacionen a l’Annex 1. Per la qual cosa s’estructura en dos annexos principals: - Annex 1, on es relacionen els grups de productes inclosos a l’abast de la instrucció.

- Annex 2, on es detalla el contingut dels certificats per a cadascuns d’aquests productes.

Fent referència, per altra part a: - Les especificacions tècniques harmonitzades (normes UNE, EN, o els ETA).

- La necessitat de certificar la correcta i adequada instal· lació d’acord amb les especificacions tècniques de les normes harmonitzades, reglamentació tècnica o informes d’assaigs. L’expedició de la certificació l’ha de realitzar l’empresa instal·ladora o aplicadora, o a decisió pròpia, la direcció facultativa de l’obra.

- Productes de protecció passiva amb interacció amb altres sistemes de protecció activa, cas en el que la correcta integració recaurà en la pròpia Direcció Facultativa o el tècnic especialista en qui es delegui.

- La definició de la temperatura crítica Qcr, dels diferents elements estructurals, en cas d’estructures metàl·liques, que correspon a la direcció facultativa.

- La temperatura d’inici de la carbonització de la fusta, que es considerarà de 300oC d’acord amb la UNEENV 13.381-7.

- L’existència d’altres documents i guies de suport com: 1. Guia de validació documental contra incendis.

2. Document de suport DA DB-SI-1. Justificación de la puesta en obra de productos de construcción en cuanto a sus características de comportamiento ante el fuego.

3. Marcado CE ¿Cómo se comprueba?

1r quadrimestre 2019 [ 25 ]

Cursos Desprès d’un apartat de Definicions, es donà pas a l’Annex 1 – Llista de productes o sistemes de protecció passiva, que els agrupa en tres grans famílies: A) Limitació de la propagació d’incendis (portes tallafoc, sistemes de compartimentació mòbil, tancaments resistents al foc, conductes i comportes, segellat, per limitar la propagació al foc per coberta o per façana).

B) Millora de la reacció al foc d’elements de revestiment o de mobiliari (millora de la reacció al foc: de revestiments sòlids i de superfícies tèxtils i millora de la reacció i resistència al foc de cables).

C) Protecció d’estructures enfront l’acció del foc protecció: amb plaques o panells, amb pintures intumescents o ablatives, amb morter i amb llanes minerals).

I relacionats amb les famílies de productes anteriors, l’Annex 2 – Contingut mínim del certificat de l’instal·lador o aplicador incorpora els models de certificats: A) Certificat d’instal·lació de productes de limitació de la propagació d’incendis.

B) Certificat d’aplicació de productes de millora de la reacció al foc.

C) Certificat d’instal·lació o d’aplicació de productes de protecció d’estructures.

En que consten: - Les dades de l’instal·lador o aplicador o del tècnic competent - La identificació de l’obra, on s’ha d’indicar el tipus d’element, la seva localització a l’obra i les seves prestacions (EI, classe o R – REI, temperatura crítica,...).

- La certificació pròpiament dita, amb les dades de la

Tag

persona que certifica (instal·lador/aplicador/tècnic competent), que indica: 1. Que el producte compleix les prestacions definides al projecte 2. Que la instal·lació o aplicació s’ha dut a terme seguint les instruccions de la DF, del fabricant o dels assajos 3. Que es garanteix la funcionalitat (si s’escau).

4. La documentació tècnica que s’acompanya (marcat CE, declaració de prestacions, informe d’assaig número i data,...)

L’aplicació de la ITC SP 136 ja s’ha incorporat als informes de prevenció.

Pel que fa a la GUIA DE BONES PRÀCTIQUES, es tracta d’un document que estableix els paràmetres a seguir en el procés d’aplicació i instal·lació d’un sistema de protecció passiva, essent una eina per implementar les bones pràctiques, en el fet que estableix els controls i comprovacions necessaris per assegurar la correcta instal·lació.

- Defineix com realitzar la instal·lació durant tot el procés (entrada obra, durant l’obra i en el manteniment).

- Documenta mitjançant registres que s’ha de realitzar de forma correcta (punts de control, mètodes de control i criteris d’acceptació).

- Enumera la documentació final necessària per a la realització del certificat.

Félix González Redondo Arquitecte Tècnic i Cap de la Unitat de Prevenció de la Regió d’emergències de Tarragona

1r quadrimestre 2019 [ 26 ]

Nous sistemes

Cohousing, una alternativa per viure la vellesa fora de les residències La vellesa no perdona i els seus efectes, dissortadament, comporten problemes de mobilitat i dependència. Sempre hem associat la tercera edat només amb les residències però els conceptes canvien, fruit de la forma de pensar de la societat madura actual, i les propostes per afrontar la maduresa i l’envelliment es diversifiquen. És aquí quan neix el concepte del cohousing que explicarem a fons a continuació. Com a punt de partida, el cohousing no és només un projecte de la gent gran perquè també s’hi inclouen persones d’altres edats que planegen el seu futur d’una manera diferent. El cohousing és un tipus de comunitat que es configura amb habitatges privats i un espai important de serveis comuns. La generen i gestionen els propis residents i això els permet fer un model a mida. Són els propis usuaris els qui conviuen i coope- Imatge del panel guanyador, obra d’Alberto Morell i Manuel de Lara, que defineix com serà Brisa del Cantábrico. ren, col·laboren en tot i tenen atenció mèdica, reduint despeses i disposant d’un espai fins els últims dies.

Arreu d’Espanya hi ha diferents propostes de cohousing, ben variades depenent del projecte i a qui s’adreci. Si parlem del que s’enfoca a la tercera edat, hem de mirar cap al nord, a Cantabria.

Allí va nàixer el projecte Brisa del Cantábrico que, en un futur cada cop més proper, serà una realitat al municipi de San Miguel de Meruelo. La Cooperativa que impulsa aquesta Ciutat Residencial disposa d’un terreny rústic de 90.000 metres quadrats que, amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana del municipi que s’aprovarà aquest proper estiu, serà qualificat com a urbanitzable. Un cop s’aprovi el canvi, tindran cinc anys per desenvolupar aquest projecte social però això no els fa patir perquè ja tenen més de 400 socis, una part molt important dels diners i el projecte fet i aprovat. Nosaltres hem conversat amb Nemesio Rasillo, la persona que ha impulsat i liderat des del seus inicis Brisa del Cantábrico. Amb ell descobrim tots els secrets d’aquesta proposta que, de ben segur, serà un referent a nivell estatal.

Nemesio Rasillo Sr. Rasillo, ¿De dónde nace en su momento la idea de llevar a cabo el proyecto? ¿En qué otros proyectos se fijan para conocer más a fondo el cohousing?

Vengo de una experiencia con mi madre que fue gran dependiente durante 8 años. La atención a las personas dependientes es dura y desgasta a las familias y de esta experiencia aprendí que la vejez había que organizarla de otra manera y por lo tanto no podía estar centrada exclusivamente en la familia. Las personas que nos vamos haciendo mayores tenemos que dejar vivir la vida a nuestros familiares y por eso el mayor regalo que podemos hacer a nuestros hijos es hacernos cargo de organizar nuestra vejez sin involucrarlos a ellos. Además, no nos tienen que colgar una medalla simplemente es

algo que nos corresponde hacer.

Personalmente visité en el año 2.012 los proyectos que estaban en funcionamiento en España que habían sido autopromovidos y eran autogestionados a nivel de Cooperativa sin ánimo de lucro en el que los socios no tenían la propiedad del espacio, tan solo el uso y disfrute a perpetuidad y heredable. Actualmente están funcionando en España 11 proyectos de estas características.

Disponen ustedes ya de un terreno donde se construirá la futura ciudad Residencial Brisa del Cantábrico. ¿Cómo se va a distribuir el espacio? ¿Cuántas viviendas habrá? ¿Qué espacios comunes?

El espacio se distribuye en 180 viviendas en planta baja de 50 m2 útiles con porche y jardín; 20 apartamentos

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 27 ]

Nemesio Rasillo, impulsor de Brisa del Cantábrico.

en planta baja para invitados (familiares y amigos) y socios que aun se ven

Nous sistemes viviendo de forma permanente; y 2 Unidades de convivencia en planta baja para los grandes dependientes de 10 habitaciones individuales cada unidad, habitaciones de 24 m2 con porche y jardín terapéutico de unos 1.500 m2.

Por otra parte, habrá 4.000 m2 de espacios comunes para compartir en dos plantas: espacio para nietos, cafetería,

nos a vivir de forma permanente y no se permite como segunda vivienda ya que nos interesa desarrollar un grupo humano con permanencia en el tiempo. La primera fase se iniciará en este año y estará finalizada a finales del año 2021. Un dato interesante, el 64 % de nuestros socios residen fuera de Cantabria.

formar parte del grupo de socios de pleno derecho. Para entendernos, el socio de pleno es el que decide cuando irse a vivir y para conocer sus intenciones hemos pasado una encuesta cuyos resultados arrojan que la edad media para residir está en torno a los 70 años.

Mapa de ubicación de la futura Ciudad Residencial Brisa del Cantábrico, en el municipio de Meruelo.

cocina, comedor, salas multiuso, administración, sala del silencio, biblioteca, sala de ordenadores, peluquería, gimnasio, piscina terapéutica, taller de bricolaje y espacios para profesionales de la sanidad. Además, disponemos de 10.000 m2 de terreno rústico para zona de huertos, invernadero y granja (gallinas y ovejas). ¿Tienen ya todo el capital necesario para ejecutar el proyecto que han previsto o, en todo caso, se irán ejecutando diferentes fases?

Contamos con lo más importante, el capital humano (en este momento 406 socios de pleno derecho) y además el dinero necesario para llevar a cabo la inversión (19-20 millones de euros). Es un proyecto autofinanciado, cada persona ponemos en concepto de aportación a capital social 37.200 euros, como al final estaremos participando más de 500 socios de pleno derecho, conseguimos autofinanciar la inversión a realizar.

El proyecto se desarrollará en 5 fases. En la primera se construirán aproximadamente la mitad de las viviendas (para los que quieren venirse a vivir ya) y los espacios comunes. En nuestro proyecto elegimos cuando ir-

Comentaba que se han sumado al proyecto más de 400 socios hasta el momento. ¿Están contentos con la respuesta? ¿Se han marcado un límite de socios?

Hemos elegido un modelo basado en el equilibrio de edades, de forma que entre 50 años (edad mínima para residir de forma permanente) y 86 años (84 en los hombres y 88 en las mujeres) estemos participando en cada año de nacimiento 14 personas.

De esta forma conseguimos que no más de un 18 % seamos dependientes a la vez (grados I, II y III). Esto permite tener diferentes ventajas ya que genera un espacio apetecible para vivir (el 82 % son personas autónomas), un espacio de fácil relevo generacional (a la edad de fallecer nuestros hijos rondarán los 60 años y además como los padres seremos de distintas edades, también se repetirá con nuestros hijos) y, por otra parte, será espacio sostenible económicamente al controlar el porcentaje de personas dependientes.

Además de los 406 socios actuales, tenemos 90 socios colaboradores expectantes a la espera que se produzcan vacantes para algún día entrar a

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 28 ]

Una vez construida Brisa del Cantábrico, ¿Cómo se imagina la convivencia en esta sociedad cooperativa que crearan? ¿Qué rol tendrá cada persona de cada franja de edad? ¿Cómo se hará realidad del concepto de cohousing?

La convivencia es un tema que, como todo en la vida, hay que trabajarla. Partimos de una situación ventajosa, que pasa por asumir que nos incorporamos voluntariamente a una comunidad que pretende envejecer juntos realizando diversas actividades relacionadas con el envejecimiento activo y el voluntariado.

Es verdad que habrá conflictos y tendremos que aprender a resolverlos, también tendremos que trabajar en la toma de decisiones y aprender a asumir sus resultados.

En nuestro espacio van a estar conviviendo del orden de 250 personas, cada cual con su experiencia y conocimiento acumulado a lo largo de sus años. Lo que pretendemos es poner en común y de forma desinteresada esa experiencia y conocimiento, de forma que cada cual actúe de monitor enseñando a los demás en aquello que domina.

Nous sistemes Uno de los objetivos es potenciar el voluntariado para trabajar la parte afectiva, no para cambiarnos los pañales que para eso están los profesionales. Sirvan de ejemplo alguna de las posibles actividades a realizar: estar pendiente de lo que le ha podido ocurrir a mi vecino que no levanta las persianas de su casa a la hora en la que lo hace normalmente, acompañarle al médico, acercarle la comida si está malo y hacerle un rato de compañía, traerle de la farmacia una medicina, darle un paseo en la silla de ruedas a un compañero que está en la Unidad de convivencia, ayudar a un compañero en la realización de gestiones con la administración, bancos, etc.

En el caso de Brisa del Cantábrico, se generarán las unidades de convivencia que son el elemento diferenciador de otros proyectos de cohousing existentes en España. ¿En qué consisten estas unidades?

Desde un principio teníamos claro que nuestro proyecto sería un espacio

para toda la vida en el que no tendríamos que abandonar caso de presentarse una dependencia importante.

A mi juicio, una de las razones por las cuales cuesta desarrollar este tipo de iniciativas, se debe a que los proyectos no contemplan la construcción de espacios arquitectónicos para que los grandes dependientes puedan permanecer en sus instalaciones hasta el final de la vida. A un socio no podemos decirle que si necesita ser atendido las 24 horas por problemas cognitivos, no se preocupe que le vamos a ayudar en su propia casa. Esta solución es inviable económicamente.

En nuestro proyecto las personas con dependencia leve y moderada dispondremos de la ayuda de un servicio propio de atención domiciliaria cifrado en 2 horas diarias de atención personal repartido en varias visitas al día. El objetivo es aguantar en las viviendas el mayor tiempo posible.

Las personas que requiramos una atención las 24 horas seremos atendidas en las unidades de convivencia por

profesionales. Son 2 pequeñas mini residencias de 10 habitaciones individuales cada una que tratan de reproducir un entorno hogareño en el que podemos encontrar: cocina, comedor, salas de estar, porche y jardín terapéutico. Y lo más importante, disponer de un modelo de atención centrado en las personas donde se nos respete nuestros gustos y preferencias. ¿Debe colaborar la administración —ya sea autonómica o local— en este tipo de proyectos o es mejor la gestión privada?

La Ley 39/2006, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia solamente contempla el envejecer en nuestra propia vivienda o en una residencia al uso que tenga plazas concertadas con la Administración.

Esta tercera alternativa para las personas que residen en un cohousing no tiene encaje legal en la Ley 39/2006 y lo que le estamos pidiendo a la Administración, a través del Imserso, no es un trato de favor, simplemente que

La creación de espacios verdes centrales, y otros de comunes, es uno de los elementos principales del proyecto.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 29 ]

Nous sistemes

Alzado de planta de la vivienda Tipo 1, donde residirian algunos de los usuarios.

no nos penalicen por el hecho de haber elegido esta opción y que nos reconozcan como una entidad que pueda gestionar de forma conjunta las prestaciones de dependencia reconocidas a nivel individual a sus socios con derecho a las mismas.

Las distintas administraciones, poco a poco van entendiendo que no somos un problema y que aportamos soluciones. Hacemos un copago importante al hacernos cargo de las inversiones en instalaciones que de otra manera tendría que hacer la administración, directamente o a través de los convenios con entidades privadas concertadas. No tenemos ánimo de lucro. ¿Cree usted que el cohousing es un elemento importante de cara al futuro más cercano y especialmente en países como España

donde el envejecimiento de la población está siendo cada vez más relevante?

Hay varias razones para pensar que este tipo de iniciativas, auto promovidas, auto diseñadas y auto gestionadas van a ser una alternativa que poco a poco van a ir ganando mercado a las alternativas tradicionales.

Los mayores del siglo XXI no queremos envejecer como lo hicieron nuestros antepasados, queremos hacerlo con autonomía e independencia y recibir un trato digno. Un espacio en el que se potencie la ayuda mutua y la solidaridad. Es una solución más económica para envejecer que hacerlo a nivel individual o en una residencia tradicional. La economía de escala es una ventaja muy importante. Si somos capaces de desarrollar un senior

cohousing mediante fórmulas imaginativas (gestión de edades, cesión de uso, gastos de dependencia en grupo, etc) podemos desarrollar iniciativas al alcance de personas con limitados recursos económicos. De no hacerlo así, la inversión a realizar se duplica y estaríamos desarrollando iniciativas para una élite económica.

Si además las distintas administraciones ven en estas iniciativas un instrumento que les puede ayudar en el desarrollo de la Ley 39/2006 (recordar que La Ley reconoce un derecho), no dudo en pensar que va a ser una alternativa con bastante recorrido.

Òscar Ramírez Dolcet

A Tarragona també hi ha cohousing Un dels projectes de cohousing destacats a nivell estatal és a la comarca del Baix Penedès i, més concretament, al municipi de Santa Oliva. Aquest projecte d’habitatge col·laboratiu, anomenat La Muralleta, es va posar en funcionament l’any 1999 i des del 2012 hi ha construïdes les 16 cases de la primera fase. Els seus usuaris disposen de zones comunes i cada casa té al seu voltant diversos horts, arbres o plantes. Actualment projecten la segona fase del projecte a través de la nova junta que ha entrat recentment. El canvi de persones ha estat, precisament, el motiu pel qual no hem pogut parlar d’aquest projecte en aquesta revista.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 30 ]

Nous conceptes

Baukultur: generació regeneració de ciutats actuals i futures Les ciutats i els seus entorns creixen a ritmes vertiginosos i, sovint, sense les mesures necessàries que garanteixin conceptes tan cabdals com la sostenibilitat, l’ordre o el respecte al paisatge o el patrimoni. Es construeix sense parar i sense una política coherent que obligui, en certa mesura, o incloure en un mateix marc l’urbanisme, l’arquitectura i la mà de l’home en ambdós àmbits. Aquí, en aquest punt, neix el concepte de la Baukultur que explicarem en aquest espai.

Com a punt de partida, podem dir que la Baukultur busca que, quan es construeix, els aspectes ecoLa Quinta de Sant Rafael, exemple que combina patrimoni, natura i espai modern. nòmics, tecnològics, socials, ecològics i culturals es tinguin en compte; posa èmfasi també en la necessitat que la construcció tingui respecte cap al medi ambient i el patrimoni històric. Per tant, situa com a camps de treball importants totes aquelles polítiques que assegurin que es contamina menys, es respecta l’arquitectura històrica ja existent i s’apliquen les accions encaminades a l’eficiència energètica. A Espanya, una de les persones que més coneixen la Baukultur, és l’arquitecte Juan Miguel Hernández de León.

La seva extensa trajectòria professional i, especialment, un extens estudi sobre urbanisme, paisatge i arquitectura, l’han portat a identificar-se com un dels portaveus i màxims defensors de la Baukultur. Per això conversem amb ell, amb la voluntat d’unir tots els elements que permetin dibuixar en quin punt som i cap a on s’encamina aquest concepte multidisciplinari.

Juan Miguel Hernández de León Sr. Hernández, ¿Cuándo nace el concepto de Baukultur y en qué contexto?

Este concepto tiene dos claros precedentes; el del “Memorándum de Viena” (2005), donde por recomendación de la UNESCO se reconoce a la Ciudad Histórica como un sitio no solo poseedor de valores, sino también en constante transformación, con lo que propone un enfoque integrado que vincule a la arquitectura contemporánea, así como introduce el concepto de “Paisaje Histórico Urbano”, que implica una noción de lo patrimonial holística, que incluye el territorio, el paisaje, y la coexistencia del hombre con la tierra y de los seres humanos en relación con la sociedad. Este documento tiene su continuidad natural en la “Declaración de Davos” de 2018, ratificada por una serie de países europeos, entre ellos España, donde aparece el concepto de Baukultur. La Baukultur, un término sin equivalencia en lenguas distintas del alemán por lo que ha sido así transcrito en las distintas traducciones del documento, viene a significar algo que engloba a todas las actividades humanas

que intervienen en los cambios del entorno natural; y, por tanto, aunque no sólo, a la arquitectura, a los espacios públicos, y a las infraestructuras que organizan el territorio, entendiendo que contribuyen a la identidad cultural y a su patrimonio.

Alemania y Austria son los países donde la Baukultur tiene más importancia o, como mínimo, donde el concepto ha cuajado. ¿Qué se ha hecho allí hasta ahora?

Es lógico que en estos países se produzcan las primeras iniciativas que deben responder a las propuestas normativas que integren a esta nueva sensibilidad y le acompañen los necesarios recursos de inversión. Quizás sea el caso de Viena el más ejemplar en este sentido. ¿Cuál es, a día de hoy, la aplicación del concepto Baukultur y de sus políticas en nuestro país?

Pienso que de manera tímida se va incorporando el concepto de paisaje urbano en los gestores de la política de gestión patrimonial o urbanística, pero los hechos demuestran que no se entiende del todo el concepto, por lo que

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 31 ]

Hernández de León es un gran defensor de la Baukultur.

queda una enorme tarea de sensibilización y pedagogía. ¿Qué comunidades o cuales son las ciudades que confían más en su aplicación y desarrollo?

No me atrevo a emitir una opinión que estaría basada en sensaciones superficiales. Hay que analizar y conocer a fondo las políticas concretas que se aplican o que se están gestando. Aun-

L’entrevista Nous conceptes que resulta lógico que las iniciativas correspondan a aquellas que tienen un fuerte sentido de su identidad.

Hablemos del rol de las administraciones. Para aplicar mejor el concepto de la Baukultur, teniendo en cuenta que las políticas de mejora deben empezar desde las bases de cada ciudad, ¿es mejor si se lidera territorialmente, dando potestad a cada ayuntamiento con la supervisión de una administración superior? ¿o es mejor que sean, por ejemplo, las comunidades autónomas las que lideren el proyecto? ¿Qué administración debe ejercer el liderazgo?

Considero que son dos instancias distintas y a cada una le corresponde su papel concreto: las ciudades deben liderar el patrimonio específico, son las que mejor conocen y defienden su identidad, pero las comunidades deberían liderar los planes regionales que hagan compatible la coexistencia de intereses en el ámbito territorial y complementen los recursos necesarios. ¿Qué ejemplos de proyectos, y en que ciudades, podemos citar a nivel estatal?

La Declaración de Davos tiene una existencia muy reciente, de hecho es del 2018. Podría citar proyectos, en Barcelona, en Bilbao o en Madrid, entre otras ciudades que responderían de alguna manera a la sensibilidad que está implícita en la Declaración, pero son actuaciones ajenas al nuevo compromiso.

Cuando se habla de la necesidad de incrementar los gastos en las infraestructuras de las ciudades para rehabilitar el paisaje urba-

En la ciudad de Reus también hay ejemplos de espacios donde se puede trabajar desde el concepto Baukultur.

no, ¿Hay mucho camino a recorrer en España?

Hay un problema endémico, la iniciativa privada tiende a las nuevas promociones o intervenciones en el tejido urbano, dejando a la responsabilidad de la administración municipal o regional la rehabilitación del patrimonio existente. Hay que modificar el proceso, y potenciar la exigencia sostenible del paisaje urbano en su totalidad, adoptando las medidas que permitan acciones concertadas. ¿Se ha pecado en nuestro país de abusar de una construcción en masa sin primar conceptos como la sostenibilidad del panorama arquitectónico?

Vuelvo un poco a lo que le decía hace un momento. Aun así hay que insistir porque hoy no tiene sentido la construcción masiva que solo se corresponde con una concepción estrictamente mercantil: la ciudad, el territorio, el paisaje de una “cultura del habitar”

exige, más allá de las burbujas inmobiliarias, una recuperación sensible del paisaje urbano y territorial, y la sostenibilidad aporta un amplio campo para la intervención de futuro.

Conscientes de qué se debe hacer, y qué se ha hecho hasta día de hoy, ¿cuál debe ser un calendario mínimo a establecer y qué rol juegan en esta clase de proyectos de Baukultur los arquitectos, los aparejadores y los gestores de las administraciones públicas?

Parece lógico establecer un calendario urgente que conjugue la organización de los territorios, basados en el consenso y el diálogo entre los gestores de las administraciones públicas, los técnicos (arquitectos, aparejadores e ingenierías), y la ciudadanía, que tiene el derecho político que le concede la auténtica democracia.

Òscar Ramírez Dolcet

Arquitecte i constructor del pensament Actualment, Juan Miguel Hernández León és president del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM) des de 1974 i Doctor Arquitecte des de 1982, és Catedràtic de Composició de la mateixa escola des de 1987 i actualment coordinador del Clúster de Patrimoni del Campus Internacional de Excelencia Moncloa. Va fundar i dirigir la Revista Pasaje de Arquitectura y Crítica (Premi Santiago Amón de la difusió arquitectònica) i actualment és director de IluminacioEdifici Townsend, a San Francisco, exemple de Baukultur. nes, revista d’arquitectura i pensament. Col·labora habitualment en diverses revistes especialitzades com Arquitectura y Arte. A més, és director científic de les col·leccions Textos de Arquitectura, de l’Editorial AKAL; i Arte y Arquitectura, de l’Editorial ABADA. Pertany a diferents Comitès Científics de revistes indexades.

Hernández León és autor de diversos llibres: Arquitectura Española Contemporánea: La otra modernidad, Conjugar los vacíos, La casa de un solo muro y Autenticidad y Monumento, Del mito de Lázaro al de Pigmalión o Ser paisaje.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 32 ]

Edificis Art i Construcció singulars

Les Amèriques, Colom i la història de l’Arboç Hi ha municipis que tenen capítols històrics apassionants i l’Arboç és un dels exemples més destacables a les comarques de Tarragona. En primer lloc perquè va ser arrasat quan la guerra i després reconstruït gràcies a famílies benestants i per una situació econòmica favorable derivada de molts condicionants. I en segon lloc, perquè aquesta reconstrucció va convertir aquesta localitat —que actualment té poc més de 5.500 habitants— en un dels racons amb més riquesa patrimonial arquitectònica per metre quadrat.

Si anem enrere, ens hem de situar a principis del segle XI quan la Guerra del Francès va passar factura a l’Arboç on es van cremar més de 200 cases. Posteriorment, la Guerra Carlina va acabar de destruir el municipi i no va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX quan les coses van canviar. Es va produir una important pujança econòmica al poble derivada per la fil·loxera que va afectar de ple a França beneficiant als agricultors penedesencs que van veure com el preu del seu vi es multiplicava. S’hi va sumar l’arribada de Cuba de Josep Gener i Batet, arbocenc que havia anat a fer les Amèriques i va tenir èxit gràcies al negoci del tabac. De nou a l’Arboç, va fer construir el Palau que porta el seu nom i va portar prosperitat perquè va fer arribar l’aigua potable i va urbanitzar el passeig del municipi. Això va suposar un pol d’atracció important per aquesta localitat, com també ho va ser la construcció de l’estació de ferrocarril —i la conseqüent vida que generava— o la presència d’una potent industria de puntes de coixí. Tot plegat va comportar que es construïssin un munt de cases noves i que el comerç es revifés.

I aquí entra en joc l’immoble que centra aquest espai dels Edificis Singulars, una casa històrica i ben especial que, a més, guarda un secret (tot i que ben visible) a la seva terrassa. Parlem de l’edifici de les Amèriques, situat al número 43 del carrer Major que és el vial del nucli antic de l’Arboç que concentra les principals cases de rellevància arquitectò-

Detall de la façana de l’edifici i la seva majestuosa balconada.

Tag

La façana principal de les Àmeriques destaca al carrer Major de l’Arboç.

nica, i amb estils ben variats, d’aquest municipi de la comarca del Baix Penedès.

Les Amèriques, negoci dedicat a la venda de peces de roba i alguns complements de la llar, data de l’any 1922 i és un edifici de tres plantes imponent. El pis central destaca per una gran balconada que recorre tota la façana i té cinc portes balconeres decorades amb relleu. El segon pis té tres portes balconeres, una balustrada de pedra i dibuixos típics de l’època a cada llinda. Les golfes tenen tot un seguit d’obertures el·líptiques i la terrassa té l’element més peculiar i que, sense cap dubte, dóna més popularitat a la casa: la figura de Cristòfol Colom que, feta amb fusta de caoba, és la maqueta a escala de l’estàtua de Colom que hi ha a Barcelona.

Inicialment, la figura del navegant descobridor era propietat del Sr. Gener i Batet qui, posteriorment, la va donar a Josep Maria Jané —fundador de la botiga de Les Amèriques— com regal de noces. Això va ser l’any 1951 i, un cop se li va col·locar el dit índex que li havien tallat durant la Guerra Civil, va ser col·locat a la terrassa de la casa on encara guaita avui en dia en silenci tot esperant que, cada dos o tres anys, el repintin i renovin.

Al contrari del que es podria pensar, l’edifici de les Amè-

1r quadrimestre 2019 [ 33 ]

Art i Construcció Edificis singulars

Les portes balconeres estan decorades amb relleus.

Els balcons de la part interior presenten uns forjats interessants.

riques no porta aquest nom perquè el seu fundador tornés d’allí carregat de bitllets. Li va posar el Josep Maria Jané perquè el seu germà sí que havia provat de creuar el toll per provar de fer fortuna.

Hem volgut conèixer a fons més detalls sobre el negoci i l’edifici que l’acull. Per això hem conversat amb el net del fundador, que també es diu Josep Maria Jané, que és qui actualment porta l’establiment.

Josep Maria Jané Sr. Jané, on hem de buscar els inicis d’aquest comerç i en quin context?

L’actual edifici de les Amèriques és el segon lloc on s’ubica aquest comerç de roba que va començar la seva història al número 11 del carrer Plateria, al costat del carrer Major que és on ara hi ha el negoci. El meu avi i la meva besàvia van fundar la botiga. El negoci va anar bé i anys després va comprar aquesta casa del número 43 del carrer Major, coneguda com Cal Colom. Llavors la van tirar a terra i es va construir l’actual edifici l’any 1922.

Quins canvis s’han fet en aquest edifici, a nivell d’estructura o altres obres, d’ençà que es va construir?

Inicialment això era una casa amb

la seva cuina i menjador a la part de darrera; i un espai per la botiga a la part davantera. Les obres més importants es van fer l’any 1982, ajuntant dues cases més que hi havia al carrer Els Missers amb aquesta. Es va conservar la façana i les plantes però la paret mestra que hi havia es va substituir per dues columnes que van de dalt a baix, amb dues grans jàssenes que aguanten un pis que hi ha a dalt. Va ser una obra una mica complexa.

L’escala que comunica els pisos, que ara és independent i exterior, també es va modificar perquè abans s’entrava als pisos de dalt des de la botiga. De la planta de carrer, on hi ha ara la botiga, tot és nou excepte la cambra de bany que és la mateixa d’aquells anys anteriors.

Tag

1r quadrimestre 2018 3r 2019 [ 34 ]

Josep Maria Jané, net del fundador, davant de l’edifici.

Edificis Art i Construcció singulars Quina rellevància creu que té aquesta casa a nivell arquitectònic?

Al conjunt del carrer Major hi ha cases modernistes molt maques. Podríem dir que aquesta és una mica més eclèctica, perquè està feta una mica més tard i té un estil més neoclàssic. Jo en destacaria la balconada que fa cantó al carrer Major i els finestrals que tenen molta bellesa i són de l’època. Està clar que és una casa que no deixa indiferent a ningú.

L’element que desperta més atenció és l’estàtua de Colom de la terrassa. Quina història hi ha al seu voltant?

L’estàtua de Colom és una maqueta de la figura que hi ha al Portal de la Pau que va comprar el Senyor Gener Batet, un indià del poble de l’Arboç. La va comprar i la va posar sobre el seu estand a l’Exposició Universal de 1888 que es va fer al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Quan va acabar aquest esdeveniment, no sabien què fer amb aquesta estàtua de fusta de 2,10 metres, i la va guardar a les caballerisses del seu Palau de l’Arboç.

El Josep Maria Jané, fundador de les Amèriques, sempre va pensar que la figura de Colom quedaria bé al seu edifici i la volia comprar però no hi havia manera. Llavors, quan es va casar el Senyor Gener Batet li va regalar com a regal de noces. Des d’aquell moment Colom és a la terrassa de les Amèriques i, de manera periòdica, l’estàtua es va pintant cada dos o tres anys.

La figura de Colom, datada al 1888, corona la terrassa de l’imponent edifici de les Amèriques i li dóna encara més bellesa al centre de l’Arboç.

Hi tornarem i ben aviat Ens queda pendent dedicar un espai a altres edificis singulars del centre de l’Arboç del Penedès. Aquest municipi és ple de cases històriques molt importats que visitarem en breu en aquesta revista. Veurem amb calma i detall espais com Cal Freixes, Casa Figuerola, la Casa Romagosa o Can Balcells, Ca l’Amiguet, Ca la Casimira, Ca l’Escarrà o la famosa Giralda que és una replica exacte de l’original que hi ha Sevilla. Tot plegat, perquè és nombrós i monumental, ens obliga a tornar —i serà amb plaer— a aquesta vila penedesenca que ha sabut mantenir-se en el temps tot i les cicatrius que la història li ha anat deixant en la memòria del temps.

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 35 ]

Patrimoni

L’art de la pedra seca, Patrimoni de la Humanitat L´art de la pedra seca ha passat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO perquè “ els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus”. A més a més d´aquesta important funció pràctica l´hi podríem afegir molts altre motius estètics, històrics i culturals per haver merescut rebre aquesta distinció.

Hi ha moltes persones que fa anys ens vàrem adonar del valor d´aquest patrimoni de les nostres comarques. A l´any 2001 la revista TAG del Col·legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona va incloure un article meu sobre les barraques de pedra seca al Baix Penedès. Fins llavors jo havia escrit i dibuixat un parell de llibres de masies de la Bisbal del Penedès i el Montmell. En les meves sovintejades caminades per aquesta zona interior de la comarca em vaig anar adonant de la senzilla bellesa del territori que, en bona part, està formada i realçada per una obra immensa de construccions i treballs realitzats en pedra seca al llarg de centúries : marges, barraques, pous, rases i camins empedrats, trones d´arbre, arneres...

A mi no em venia de nou perquè, sobretot de jovenet, havia ajudat al meu pare anant a la vinya i gairebé en cada peça de terra teníem marges i alguna barraca. Per a mi era un paisatge tan natural, tan normal del camp que no li donava cap importància. Va ser, però, quan acabava el meu treball sobre masos i masies, quan vaig veure que ho havia de completar amb el dibuix i descripció de tot allò que embolcallava aquells edificis rurals i adornava totes les partides del terme. Al llarg dels segles s´havia fet un treball ingent per conrear i culturitzar el territori.

La meva afició a l´arqueologia em va portar a escorcollar i recórrer totes les partides del terme i algunes zones veïnes amb la troballa de rastres de molts emplaçaments ibèrics i romans.

Això em va fer veure la llarga continuïtat de molts camins i peces de terra que evidencia la pauta d´antigues centuriacions romanes. Aquests espais, en

La barraca Jaume de la Cota, a Mont-roig del Camp, és un clar exemple de construcció en pedra seca.

ser una zona on abunda la pedra, van ser delimitats i anivellats en marges i s´hi va disposar una gran quantitat de barraques de pedra.

De totes les obres de pedra seca que moblen i omplen el camp de moltes comarques tarragonines, les barraques són els elements més destacables. Són rústegues i senzilles, però boniques.

Són tan discretes i mimètiques i estan tan ben integrades a l´entorn on s´han bastit, que la seva presència i rural bellesa no ofèn mai el paisatge.

De bell antuvi totes semblen iguals, però quan es comparen s´hi troben diversos models: de planta quadrada amb les cantoneres atalussades o de planta circular. La majoria tenen un portal d´entrada i un sol espai interior, encara que n´hi ha algunes que són dobles i disposen d´una estança pel pagès i un estable. Fins i tot n´he trobat una al Montmell de tres estances.

Entre el pagès i el margener triaven la situació on calia col·locar la barraca : arrecerada en un marge, en un racó de la parada o feixa de terreny, vora el camí, adossada a un pedregar, adaptada a una coveta, vora el pas o baixador de les marjades de manera que fos accessible des de qualsevol punt de la peça de terra...

El portal normalment sempre mira de cara al sud. He trobat algunes bar-

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 36 ]

raques i també pallisses que tenen la planta orientada de manera que poden servir de gnòmons o rellotges de sol, ja que quan la façana on hi ha la porta d´entrada queda ombrada, és migdia.

Un tret diferencial que em va servir per classificar les barraques i que trenca la monotonia o repetició del mateix model constructiu és la forma del portal d´entrada i de la llinda o llindes que suporten la part del mur que gravita sobre seu. He pogut classificar-les en catorze models diferents.

La majoria de portals de barraques estan formats amb una llinda o llosa de pedra plana o amb arcs de diverses formes. De vegades es triava una solució que designava el bon coneixement del margener, disposant un arc de descàrrega sobre la llinda del portal. Això es feia sobretot sobre portalades amples o en barraques de molta alçada.

Algunes d´aquestes construccions deuen ser molt antigues, ja que l´art de fer treballs en pedra seca s´ha conreat en aquesta zona des de temps immemorial. La majoria de barraques, però, hauríem de datar-les als segles XVIII , XIX i primer terç del XX, degut al fet que el gran increment de la demografia obligà a eixarmar tots dels costers i turons per plantar-hi sobretot garrofers i oliveres.

Patrimoni D´aquesta manera es van construir una gran quantitat de barraques de pedra i centenars de quilòmetres de marges, a més a més de pous, camins i rases empedrades, trones d´arbres, arneres, escales... A totes les comarques de Tarragona hi ha barraques, però també se´n troben a tota la conca del Mediterrani en els llocs on abunda la pedra com a Itàlia o Grècia entre molts d´altres.

Al meu poble de la Bisbal del Penedès, al Baix Penedès, ens vam proposar d´inventariar i catalogar totes les barraques del terme. Doncs, malgrat que n´han desaparegut moltes o perquè han tingut la mala sort de quedar dins d´alguna urbanització o han estat anorreades per les extenses i monòtones plantacions agrícoles actuals o per altres causes, hem comptat 412 barraques al terme. Es troben en diferents estats de conservació. Algunes estan molt senceres i d´altres només en queden restes. Això evidencia la proliferació d´aquests refugis i que gairebé no hi havia cap peça de terra, sobretot a la muntanya i als costers, que no disposés

A la carretera de Farena, prop del Pinetell, hi una altra cabana de pedra seca en un òptim estat de conservació.

d´una barraca de pedra. Esperem que el reconeixement per part de la UNESCO del valor i la singularitat de les obres rurals de pedra seca de la conca mediterrània, ajudi a las conservació i

manteniment d´aquest tret tant propi de les nostres comarques tarragonines.

Benjamí Català Benach Especialista en patrimoni rural

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació ha publicat aquests darrers anys dos llibres sobre el patrimoni rural i les construccions de pedra seca. Ambdues obres les va escriure Benjamí Català i, en cas que us interessi, les podeu adquirir a les nostres oficines. Es tracta dels llibres “Restes, rastres, runes i records” i “Bellesa rural al Baix Penedès”. Igualment, teniu més informació de les dues obres a la nostra web www.apatgn.org en la secció de publicacions.

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

1r quadrimestre 2019 [ 37 ]

Patrimoni RUTA JUJOLIANA RUTA INTERIOR (6)

Part de la façana principal de l’ermita del Lloret.

RENAU ERMITA DE LLORET 1926 Des del segle XVII Renau tenia l’ermita de la Mare de Déu de Lloret, que va ser substituïda per una nova construcció l’any 1704. Hi havia una casa annexa pels ermitans que la cuidaven, però va arribar el dia que es va quedar sense servidors. Això va provocar amb el pas del temps la ruïna de la casa i també certa degradació de l’ermita.

L’any 1925 el poble, amb noranta habitants, decidí restaurar-la i confien el projecte a Jujol, que en aquell moment estava fent l’ermita del Roser de Vallmoll i havia fet ja l’església de Vistabella.

Jujol entrega el 20 d’octubre de1925 un croquis i dibuixos parcials, que serviren per fer el rosetó al picapedrer. Es van reparar la teulada i les parets, que són de tàpia i també es va retocar la façana. Un rústec ull rodó existent damunt

la porta, Jujol el convertí en una rosassa estrellada de sis puntes, l’estel de David.

La petita espitllera que donava llum a la desproporcionada golfa fou allargada, vertical i estreta, convertint-la en un tall esvelt, semitravessat per quatre pedres treballades, amb lleugeres incisions als extrems i al mig, que recorden la forma d’una creu molt estilitzada.

Jujol volgué retallar en formes capricioses la paret que s’aguantava dreta i que correspon a la casa de l’ermità.

El seu perfil arquitectònic és molt jujolià en la part dreta de l’edifici i en l’espadanya del campanar, que fou enriquit amb unes formes retallades, a ambdós costats, d’estil barroc, molt propi de les ermites de la comarca.

El pintor valmollenc Ramon Ferré Montseny realitza la decoració interior amarada de color, que li confia Jujol.

Però és el mateix arquitecte qui dibuixa l’ornamentació de les parets, i qui dóna les instruccions oportunes sobre formes i colors i el pintor queda com a únic

Tag

3r quadrimestre 2018 [ 38 ]

responsable dels resultats, que foren del grat de l’arquitecte, ja que amb la seva ingenuïtat i senzillesa la considerava la més adequada a la rusticitat del lloc. La coberta de volta està dividida en tres trams i està decorada de color blau, el típic blau jujolià, com un cel quallat d’estels, sobre el qual destaquen els nervis que estructuren la volta, pintats de blanc amb petits cercles vermells. La idea de Jujol es veu sobretot en l’Esperit Sant que hi ha sobre la trona.

A les parets veiem els arrambadors, de perfils irregulars i curvilínies amb decoració vegetal. Destaca també la decoració del púlpit amb rombes i els plafons pintats de color ocre vorejats d’inscripcions.

L’altar de fusta constava d’un tabernacle de tres cossos amb pintures de Santiago Tarragó Lafau, pintor nascut a Belltall el 1907. Aquest tabernacle l’any 2002 ja existia i, per tant, les pintures van guanyar en visibilitat, simbolitzant el trasllat de la casa de la Mare de Déu

Patrimoni des de Natzaret a Loreto. La imatge gòtica de la Mare de Déu va ser restaurada i enriquida amb una corona força adient.

El poble de Renau va aconseguir una restauració digna de l’ermita, amb una decoració molt efectista i sense fer massa dispendi, que ja preveien d’acord amb l’economia i la generositat amb que acostumava treballar Jujol.

Textos i fotos: Josep Maria Buqueras Bach Arquitecte tècnic Interior de l’ermita amb l’obra del pintor Ramon Ferré Montseny.

BIBLIOGRAFIA ARNAVAT Albert i CABRÉ, Tate. L’arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011.

BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, article del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). Editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona, 1999, p. 19 – 46.

JUJOL I GIBERT, Josep M. (fill) Jujol, Arana i Bru dins del Recull Josep Maria Jujol i Gibert

(1879 – 1949). Tarragona, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1999, p. 47 – 55.

JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010.

LLINÀS, José. Josep Maria Jujol. Köln, Benedikt Taschen, 1992.

SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich.

Edita Diputació de Tarragona. 2002.

Els Reis d’Orient visiten La Muntanyeta per setzè any consecutiu de la mà del COAATT

Per setzè any consecutiu, els usuaris de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, que té la seu a La Muntanyeta, han rebut enguany la visita dels Reis d’Orient i els seus patges que els han portat regals per a tots. Com ja és tradició, la visita és una iniciativa del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i de la Fundació Tarragona Unida que depèn de la mateixa entitat col·legial.

Primer es van entregar els regals als usuaris i usuàries de La Muntanyeta i després, els Reis d’Orient van fer un regal especial per a l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral. En aquest cas, ha estat un forn i una vitroceràmica que farà possible realitzar els tallers de cuina que s’han preparat des de La Muntanyeta.

Després de la visita aquest espai, els Reis d’Orient es van traslladar fins la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Allí van entregar els seus regals a 118 nens i nenes, fills i filles dels col·legiats i col·legiades. Va ser a través de la campanya “1 dibuix x 1 regal” en la que els més petits lliuren un dibuix als Reis d’Orient i reben a canvi un regal.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 39 ]

PRÉSTEC

ECO

PER A PROFESSIONALS

Ara disposes de fins a 120.000 euros per millorar l’eficiència energètica del teu negoci

Inverteix en estalvi responsable CONDICIONS PREFERENTS PER ALS MEMBRES DEL COL·LEGI D'APARELLADORS, ARQUITECTES TÉCNICS I ENGINYERS D'EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

A quines millores pots destinar aquesta inversió?

Millores de l’eficiència energètica en habitatges i locals: Aïllaments tèrmics Calefacció eficient Il·luminació de baix consum Fonts d’energia renovable Etc. Compra de vehicle ecològic nou: Vehicle elèctric, híbrid, amb GLP, amb Gas Natural, etc.

Adquisició d’electrodomèstics de classe energètica A o superior.

Quins són els beneficis d’invertir en eficiència energètica?

Reduir fins a un 20% la tributació de l’IBI si aconsegueixes el certificat d’eficiència energética (per a edificis que acreditin un certificat energètic A) Reduir la despesa d’il·luminació fins a un 80% implantant la tecnologia LED Reduir la despesa de climatització fins a un 35% mitjançant aïllaments tèrmics específics i sistemes de calefacció i refrigeració més eficients Estalviar fins a un 50% en la factura de l’aigua

Vine a la nostra oficina de Tarragona al carrer Marquès de Montoliu, 3, o truca'ns al telèfon 97 725 30 36. El nostre equip de professionals t’atendran encantats!

Som present. Som futur.