Tag 85 · 2n quadrimestre 2019

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2019 Any XXIV núm 85 Preu: 3 €

Entrevista a Adolf Quetcuti, reescollit president del COAATT El BIM: beneficis, aplicació i sortides laborals de futur Dades de síntesi del primer quadrimestre de 2019 Edificis singulars: El Convent de les Arts d’Alcover Neix Port Aventura Dreams, un projecte solidari i necessari

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Claustre del Convent de les Arts, a Alcover.

Imatge de Joan Alonso

n L’entrevista (Pàgs. 4-5) Adolf Quetcuti. President del COAATT n Gabinet Tècnic (Pàgs. 6-9) Dades de síntesi. 1r quadrimestre 2019 n Professió (Pàgs. 10-11) BIM, treball col·laboratiu per afrontar el futur al sector n Actualitat (Pàgs. 12-13) Tarragona registra un augment de rehabilitacions i lentitud en la venda de pisos n Projectes solidaris (Pàgs. 14-15) PortAventura presenta un ambiciós i necessari projecte solidari que obrirà portes passat l’estiu n Edificis singulars (Pàgs. 16-19) El Convent de les Arts: d’espai religiós a punt de trobada cultural n SEGURETAT (Pàgs. 20-21) Un casc intel·ligent que evita riscos al treball garantint molta seguretat n Fundació COAATT (Pàgs. 22) EL PAMAT (1): Concepte del projecte i objectius a assolir n Tecnologies (Pàgs. 23-24) Eurecat treballa en la generació de nous elements tecnològics per resoldre mancances del sector de la construcció n Projectes (Pàgs. 25-26) La Muralleta, projecte de cohousing quilòmetre zero n Assessoria (Pàgs. 27-28) Pericia, algo más que conocimiento n Patrimoni (Pàgs. 29-30) Ruta Jujoliana n Activitat col·legial (Pàgs. 31-32) La Fundació COAATT se suma al Torneig de golf solidari a PortAventura n Exposició (Pàgs. 33-34) Esteban Munné: Univers Personal n El COAATT (Pàg. 35)

Editorial

LA CONTINUÏTAT DEL PROJECTE

E

l Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona ha celebrat de nou unes eleccions per escollir presidència i junta de govern. En aquest cas, es dóna continuïtat a un projecte iniciat fa quatre anys que pretén, com així ha estat fins ara, enfortir el col·lectiu i dotar-lo de més i millors competències, defensant-lo davant les administracions, les institucions i la societat en general.

Els darrers quatre anys no han estat gens fàcils des del punt de vista dels professionals d’un sector, el de la construcció, obligat a mantenir-se dins d’un sector productiu molt tocat per aquella crisi dels inicis de la segona dècada del segle XXI que, ara sembla llunyana, però que encara cueja i ens toca de ple.

Amb tot, però, el COAATT ha aguantat aquests anys durs de recuperació lenta consolidant les feines realitzades, defensant als seus col·legiats, oferint la millor cara davant del futur i cercant nous àmbits laborals on els nostres professionals hi poden tenir cabuda.

Aquesta continuïtat del projecte que us comentem, la protagonitza un Col·legi amb els comptes sanejats, una aposta pels canvis tecnològics que ens permetin modernitzar i impulsar laboralment a tots els col·legiats i col·legiades, la inversió en aquelles aplicacions que siguin facilitadores de feina i, com hem fet els últims anys, l’esforç diari per consolidar espai com el portal Obres Amb Garantia que són sempre útils, eficaços i necessaris.

Si afirmen que tenim per endavant temps d’optimisme, no és cap utopia ni són paraules buides. És la realitat que ens arriba amb una recuperació lenta però segura i continuada. És, també, l’evidència que la lluita per la qualificació del nostre col·lectiu i la defensa de les competències són cavall de batalla de l’equip que es posa al capdavant d’aquest Col·legi els propers quatre anys.

En aquest nou exemplar del TAG hi trobareu elements que us ajudaran a entendre, en part, cap a on ens hem d’encaminar a curt termini. El BIM com a metodologia de treball, l’anàlisi de l’informe de TINSA com a element referencial del creixement o el reportatge sobre noves aplicacions que ajuden a millorar l’ofici, en són tres exemples clarificadors, tres mostres de la importància que té el nostre sector com a generador d’oportunitats.

Ara, es tracta només de creure’ns que podem seguir endavant i, sobretot, de saber que teniu al vostre abast un equip humà que ja us ha defensat els últims quatre anys i vol seguir fent-ho els propers. Construïm plegats en pro del nostre ofici.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

ADOLF QUETCUTI President del COAATT Quin balanç en fa d’aquest mandat al capdavant del COAATT? En principi, i un cop revisat el que hem fet al llarg d’aquests quatre anys, és un balanç positiu. En primer lloc perquè hem potenciat, en tot allò que hem pogut, els serveis al col·legiat; s’ha crescut en la implantació de serveis i eines digitals —es poden realitzar molts dels tràmits per la via no presencial—; s’han desenvolupat aplicacions per a mòbils, tabletes i altres suports; s’ha treballat en la difusió i consolidació de la marca professional “OBRES AMB GARANTIA”; s’ha aprofundit en el pla d’acció comunicativa, que ens ha fet estar presents en els mitjans; hem consolidat l’equilibri de l’economia interna, amb noves vies de finançament, especialment externes; hem redistribuït l’actual seu col·legial i l’hem adaptat a fi d’optimitzar els recursos humans i físics, de la manera més eficient i econòmica; ens hem coordinat i hem afavorit la cooperació amb el Consell Català i amb el Consejo General, a efectes de promocionar i proporcionar eines comunes als col· legiats que permetin l’estalvi de costos; i s’ha activat la Fundació COAATT. Vostè cita moltes accions en les que s’ha treballat en aquest mandat. De què n’està més satisfet?

El que més em satisfà és el rendiment que s’ha pogut donar al patrimoni immobiliari, un dels punts prioritaris de la junta. S’ha fet una gran inversió patrimonial i de recursos, amb la construcció de la nau logística en uns terrenys que no tenien cap retorn pel COAATT, a més s’ha adequat l’antiga nau del CITAM, a Constantí, per fer un lloguer important amb una empresa internacional, ambdues amb lloguers a 10 anys vista i s’ha aconseguit treure una bona rendibilitat al nostre patrimoni.

Ha estat una època de molt rigor en la gestió econòmica i contenció de la despesa que, finalment, ha donat el seus fruits.

Si, és ben cert que la crisi de la construcció ja porta una dècada que ha afectat molt a la professió, i tal i com ja s’havia iniciat en les juntes

anteriors, calia controlar molt especialment la despesa i que aquesta es pogués continuar reduir, o almenys mantenir-la al llarg de la legislatura. Ara, fent una anàlisi de les dades d’aquests quatre anys, podem dir amb satisfacció que fou l’any 2016, quan es va arribar al límit inferior de despesa, pràcticament equilibrada amb el pressupost d’ingressos. A partir d’aquest any i en els successius, la despesa ha

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 4 ]

pogut anar creixent molt discretament, doncs els ingressos també ho han fet, de manera molt moderada. L’objectiu per a rendibilitzar el nostre patrimoni, a partir d’enguany, s’haurà assolit i així es podran realitzar i oferir millors serveis al col·legiat sense que impliqui un increment de quotes.

Queda per resoldre la sempre complicada (delicada) relació amb les administracions que no acaben

L’entrevista d’anar a una ni ajuden massa al sector. Com ho veu?

Penso que, de la mateixa manera que el nostre col·lectiu ha patit, i està patint encara, aquesta brutal crisi econòmica i constructiva, també l’administració la pateix i si li afegim la crisi, a nivell polític, ens porta a pensar que encara ens queda molt recorregut per arribar a una arrancada sòlida i continuada en el nostre sector. Hem de tenir la il·lusió i l’esperança, que tots aquests obstacles es resolguin i que les administracions comencin a pensar en inversions de l’àmbit de serveis que reactivin d’una vegada per totes aquest motor laboral i econòmic que és la construcció La defensa de les competències professionals ha estat i segueix sent un dels seus principals cavalls de batalla. Què s’ha fet en aquests 4 anys i quin camí queda per recórrer?

D’entrada, atendre a les demandes, que raonadament, ens hagin pogut fer els col·legiats. Per altra banda hem acudit a aquells serveis tècnics municipals o d’altre àmbit, quan ha convingut, per aclarir o defensar aquelles actuacions per a les quals estem plenament capacitats i emparats per la legislació. Val a dir, però, que aquesta defensa no s’ha acabat, i serà imprescindible, que tant des del col·legi, com del Consell Català i del CGATE, la reivindicació col·lectiva i ferma de la professió d’arquitecte tècnic i d’aquest sector, que tanta influència econòmica suposa per a l’economia del país.

Aquest mandat ha estat també centrat en la defensa del col·legiat i la difusió de la professió. En quines línies s’ha treballat per aconseguir-ho?

Cal tenir present, que el moment laboral, encara és molt complex i hi ha molta competència, ja no només entre el nostre col·lectiu, si no amb altres professionals que també estan afectats per la manca de feina. Això fa que des del col·legi hàgim apostat per un tècnic molt polivalent i compromès, que anomenem el “TÈCNIC DE CAPÇALERA”, que doni professionalitat a qualsevol dels possibles i variats treballs i que asseguri al client unes bona capacitat de diagnosi i resolució.

La consolidació del portal d’Obres Amb Garantia és un clar exemple de l’aposta per la professió.

Doncs la veritat, és que si. S’ha continuat en la millora del portal, que ja representa un canal d’entrada habitual de feina per als nostres tècnics i que en aquests darrers anys s’ha incrementat la demanda des d’un total de 220 que tinguérem a l’any 2015, fins les 513 que hi hagueren l’any passat, gairebé un 230% més. El portal és una eina per captar, dinamitzar i donar feina als tècnics del COAATT, mitjançant internet i les xarxes socials, oferint professionals de proximitat amb la supervisió directa del COAATT. El sector de la construcció es recupera lentament i l’obra nova comença a créixer. Això dóna un cert optimisme que, després de tot el viscut, feia falta, oi?

Ja era hora que fóssim capaços d’il·lusionar-nos amb el mercat d’habitatges de nova construcció. Des de l’any 2010 en que el nombre d’habitatges nous acabats, estava al voltant dels 2400, va anar caient ràpidament fins l’any 2016, en que es passà al voltant dels 250, aproximadament una desena part. Des de llavors el nombre d’habitatges nous acabats ha tingut un creixement molt suau però continuat.

La dada interessant és el número d’habitatges nous visats, que des de l’any 2013, que va tocar fons en un nombre de 196, ha anat creixent fins els 921 que es van visat l’any passat. Senyal que el mercat comença a créixer i això ens ha de permetre ser optimistes en quant l’evolució de la recuperació del sector.

Els darrers anys, la rehabilitació ha ajudat molt a la supervivència del sector. Cal incidir de manera especial en aquest fet: que la rehabilitació, per tant el manteniment, han de ser una línia d’acció a potenciar? És més que evident que la rehabilitació ha permès, en molts casos, la supervivència de col·legiats, que amb mot d’esforç i d’ajustaments han realitzat obres de restauració i rehabilitació del mercat d’habitatge usat. Les obres de rehabilitació tot i que també varen sofrir una davallada, observem que va ser menys accentuada que l’obra nova, però a partir del 2013 ja va tenir un repunt constant que s’ha tancat amb una dada del 55% més a l’any 2018. Per tant, cal seguir en la idea del tècnic de capçalera, que permeti a la propietat tenir un professional

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 5 ]

preparat i capacitat per conèixer i resoldre problemes i patologies dels habitatges o dels edificis d’habitatges.

La formació segueix sent clau per resistir i no quedar-se enrere?

En qualsevol àmbit professional, la formació ha de ser constant i continuada al llarg de la vida laboral. En el nostre cas, i atenent a la greu crisi que ens ha tocat i ens toca resistir –en aquest període excessivament llarg-, ha permès que molts arquitectes tècnics hagin decidit dedicar part del seu temps a la formació, havent realitzat graus, postgraus o màsters per tal de continuar estant al dia, en la professió.

Però també és cert que en altres casos, la manca de feina i, conseqüentment dels ingressos, ha provocat no poder afrontar aquests tipus de formació.

Crec que si aquesta tendència al creixement de la construcció de nous habitatges es consolida, caldrà ajudar a reprendre la professió a alguns que durant aquest temps per raons obvies de feina han hagut d’encaminar el seu esforç a altres activitats laborals.

Cap a on encamina el futur l’aparellador i arquitecte tècnic? Quines vies de noves oportunitats hi ha a l’horitzó més proper?

Els darrers anys, la demanda de titulacions vinculades a l’edificació i l’arquitectura han sofert una notable disminució. Malgrat això, en aquest temps han aparegut nous àmbits laborals, que obren perspectives laborals interessants per als arquitectes tècnics: rehabilitació energètica, construcció sostenible o els treballs elaborats amb sistemes BIM (Building Information Modeling), que suposarien la necessitat de professionals del sector de l’edificació amb aquestes noves atribucions.

Què queda pendent de fer? Què caldrà sumar al nou programa de treball?

Creiem que cal consolidar tot allò que s’ha aconseguit fins al moment, i d’una manera molt especial en l’aspecte econòmic, i incidir més en temes de dinamització de l’activitat administrativa, interacció entre el col·legi i els col·legiats, potenciar l’àrea de formació, reforçar l’àrea d’activitats i cultura, impulsar la participació dels col· legiats, intensificar les actuacions en defensa dels interessos del col·lectiu i potenciar el traspàs d’experiència.

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

1r quadrimestre 2019

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

Les noves dades referents al sector són, de nou, moderadament optimistes. El creixement de l’obra nova residencial i no residencial o el manteniment de la recuperació de la rehabilitació conviden a pensar en una bona dinàmica. Si el sector privat aposta per la reactivació i el públic, tot i que amb major lentitud, el segueix, es garantirà major seguretat —del tot necessària— en la construcció. Aquestes que veureu són les dades del primer quadrimestre d’enguany.

L’OBRA NOVA RESIDENCIAL PUJA UN 9% Entre gener i abril de 2019, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial puja al voltant d’un 9% i arriba als 263 habitatges nous.

Respecte del número d’habitatges acabats, el quadrimestre es tanca amb un total de 174 habitatges acabats, gairebé el doble dels finalitzats al mateix període de 2018.

300 250 200 150 100 50 0

2015

2016

2017

Habitatges nous visats

2018

2019

Habitatges nous acabats

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona —COAATT—, tanca el primer quadrimestre de 2019 amb un increment d’obres del 5%, respecte del mateix període de 2018.

1r quadrimestre 2017

2018

2019

%

Número d’obres de nova planta

85

76

80

5,26%

Número d’habitatges nous

107

241

263

9,13%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 6 ]

Gabinet Tècnic LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC PUJA La construcció en bloc i la d’habitatge unifamiliar són molt similars aquest quadrimestre.

Entre gener i abril s’han iniciat 143 habitatges nous dins la tipologia de bloc.

Pel que fa a la tipologia constructiva dels habitatges unifamiliars, l’aïllat ocupa el 21%, l’unifamiliar en filera l’1% i l’habitatge entre mitgeres més d’un 20 %.

Tipologia constructiva Unifamiliar

En bloc

Entre mitgeres

53

Entre mitgeres

103

En filera

5

Aïllat

40

Aparellades

5

Aïllades

57 Total

143

Total

120

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’OBRA NOVA NO RESIDENCIAL CREIX UN 10% Al primer quadrimestre de 2019 s’han iniciat 74 obres noves no residencials. Majoritàriament es tracta de piscines, construccions d’ús industrial i magatzems.

Obres iniciades Ús

1r quadrimestre 2017

1r quadrimestre 2018

1r quadrimestre 2019

Agropecuari

5

8

5

Industrial

6

4

7

Comercials

2

2

3

Magatzems

11

2

7

Hoteler

0

1

0

D'esbarjo

0

1

1

Aparcament

0

1

1

Piscines

36

48

49

Instal·lacions esportives

1

0

1

Total

61

67

74

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 7 ]

Gabinet Tècnic EL SECTOR DE LA REHABILITACIÓ CONTINUA A L’ALÇA Al primer quadrimestre de 2019 es van iniciar 345 obres de rehabilitació, un 10% més que al mateix període de 2018.

En relació a l’ús dels edificis, 263 es realitzen en edificis d’ús residencial i 82 en altres usos. Dins el context d’ús residencial, 104 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 159, a blocs d’habitatges.

La rehabilitació puja de forma generalitzada i en especial a municipis de la costa com: Vila-seca, Calafell, Salou o El Vendrell.

Els municipis de Tarragona i Reus presenten pujades al voltant del 25%, respecte 2018.

Número d’obres de rehabilitació Població

1r quadrimestre 2017

1r quadrimestre 2018

1r quadrimestre 2019

%

Tarragona

59

70

89

27,14%

Cambrils

19

16

18

12,50%

Reus

24

21

27

28,57%

Vila-seca

20

6

14

133,33%

Salou

19

13

18

38,46%

Calafell

9

5

10

100,00%

Falset

3

6

6

0,00%

Vendrell, El

5

6

8

33,33%

Mont-roig del Camp

3

5

7

40,00%

Segur de Calafell

6

4

4

0,00%

Tivissa

3

0

4

Torredembarra

4

6

4

-33,33%

Altafulla

2

1

1

0,00%

Altres

122

154

135

-12,34%

Total

298

313

345

10,22%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 620, gairebé les mateixes que al mateix període de 2018.

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat professional, entre gener i abril de 2019, baixa al voltant d’un 6% respecte el mateix període de 2018.

Per intervencions, hi ha un increment notable de les direccions d’obra i de les memòries valorades. En l’àmbit de la documentació es trasllada cada vegada més del projecte a la memòria valorada.

Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat creixen més d’un 6%, així com també creixen les coordinacions combinades amb l’estudi de seguretat.

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 8 ]

Gabinet Tècnic 1r quadrimestre Població

2017

2018

2019

5

9

10

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut

125

136

157

Coordinador durant l’execució de l’obra (Inclou l’aprovació dels plans)

171

194

207

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució (inclou aprov.)

5

13

28

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic i coordinador execució (inclou aprov.)

84

74

63

Projecte i Direcció

214

235

230

Projecte

7

15

9

Direcció d’Obra (Aparellador Exclusivament)

96

79

105

Direcció de l’execució material.(Aparellador i Arquitecte)

109

141

147

Projecte de legalització d’obra

2

4

3

Legalització de direcció d’obra

2

1

2

Legalització de l’execució material

3

3

2

115

116

108

Estudi de programa de control de qualitat

1

7

8

Direcció de control de qualitat

7

18

24

Projecte d’activitats

68

61

48

Plans d’emergència

0

2

4

Projecte de parcel·lació

2

5

9

Reparcel·lació

0

2

0

Memòries valorades

71

54

84

Revisió de preus i ajust pressupost

0

0

1

Valoració d’immobles (taxació)

12

22

17

Valoració de terrenys i solars (taxació)

1

3

5

Informes, dictàmens i reconeixements

100

105

127

Actuacions pericials / arbitratges

6

5

3

Certificats

83

91

79

Certificats per a bastides

0

0

2

Certificats d’habitabilitat

1.394

1.258

1.169

Inspecció tècnica edificis

44

218

61

Certificat eficiència

190

124

102

Col·laboracions tècniques

2

1

1

Consultes tècniques/diligències

0

0

1

Assessorament i gestió econòmica

2

0

1

Amidament edificació

5

2

3

Amidament terrenys i solars

1

1

2

Delimitar i/o replanteig d’edificació

0

0

1

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

0

1

0

2.927

3.000

2.823

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

TOTAL

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 9 ]

Professió

BIM, treball col·laboratiu per afrontar el futur al sector

Rendering del BIM City Westside Hospital, exemple de la creació a través del BIM

El concepto BIM es cada vez más frecuente en nuestra sociedad y, especialmente, en aquella que se mueve en el ámbito de la construcción. Para empezar, BIM responde a las siglas de Building Information Modeling pero, profundizando más en la idea, el BIM es un método de trabajo que se define en el contexto de la cultura colaborativa y de la práctica integrada, y supone una profunda transformación que afecta a todos los procesos de diseño, constructivos y de gestión. El BIM integra a todos los agentes que intervienen en el proceso de edificación: arquitectos, arquitectos técnicos, ingenieros, constructores, promotores, managers, etc., y establece un flujo de comunicación trasversal entre ellos. Para conocer más a fondo el concepto, sus potencialidades y como aplicarlo a nuestro sector, conversamos con un experto en la materia, el arquitecto técnico David Muñoz.

David Muñoz. Arquitecto técnico de JSS y experto en BIM ¿Qué es BIM? ¿Cómo definimos el concepto?

BIM no deja de ser un metodología de trabajo colaborativa para la creación y gestión de diferentes proyectos en el sector de la construcción, donde el objetivo es centralizar toda la información en un modelo de información digital. ¿De qué manera ayuda el BIM a los proyectos de arquitectura, ingeniería y otros ámbitos laborales?

En fase de diseño las ayudas principales serian poder trabajar multidisciplinarmente y detección de errores en el diseño que de manera tradicional eran difícil de detectar.

Si se trabaja correctamente con metodología BIM la producción y el control del trabajo aumenta considerablemente. ¿Qué tipo de empresa se puede beneficiar más del BIM? Todo tipo de empresa puede llegar a beneficiarse: grande, mediana y pequeña, pero hay que saber enfocarlo muy bien, cada empresa es diferente.

Actualmente esta metodología está más desarrollada en la parte de Arquitectura, Estructura e Instalaciones, que en la parte de Edificación. ¿Cuáles son sus mayores ventajas?

Trabajo multidisciplinar con diferen-

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 10 ]

David Muñoz

Professió tes agentes de la construcción, Detección de errores, Aumento en el control total del proyecto y Coordinación El BIM supone generar un entorno colaborativo. ¿Es fácil o supone un hándicap?

Dentro de una misma empresa es relativamente fácil, cuando estás colaborando con diferentes empresas hay que marcar muy bien las directrices para que todo funcione correctamente. ¿Están todos los profesionales del sector de la construcción que se pueden beneficiar preparados para el salto tecnológico que les supone el BIM? No, actualmente hay gente en el sector que dependiendo de la ciudad escuchan BIM y lo asocian a algún software o ni eso, queda mucho trabajo que hacer, pero el que más interés debería mostrar es el mismo profesional, al fin y al cabo es su profesión y la metodologia BIM ya no es futuro sino presente. ¿Cuál es el papel de un arquitecto técnico en el uso del BIM? Dependiendo de a donde se enfoque, actualmente se está utilizando mucho en diseño, en obra también pero con dificultades, ya que en la fase de diseño hay que corregir muchas cosas para que esa información se pueda aprovechar.

Y actualmente nosotros como profe-

sionales deberíamos tener conceptos de las dos fases, ya que según el tipo de proyecto podemos intervenir en ambas fases.

Si nos ceñimos a la realidad y vamos a la parte de obra, contra más información y más facilidades tengamos para llevar la fase de obra, mejor. Pero si no sabemos leer esa información y nuestro promotor o cliente quiere trabajar con esta metodología de trabajo, estamos perdiendo competencia en el sector. ¿Cómo se implanta el BIM en la obra pública? ¿Qué dificultades puede encontrar su aplicación?

El 11 de diciembre de 2018 el gobierno de la Generalitat de Catalunya hizo el mandato BIM donde especifica unos términos a partir de 2019 dependiendo de la tipología de obra y del presupuesto será obligatorio trabajar con BIM. Las dificultades que se pueden tener es que las mismas instituciones públicas no tienen personal cualificado para gestionar los proyectos ni trabajar con dicha metodología.

Quien debería de establecer unas directrices y estándares del BIM deberían ser las propias instituciones públicas poniéndose de acuerdo y así facilitar el trabajo.

Cuando vas a según que tipo de promotor privado ya tiene su propia manera de trabajar, ya que no tenían

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 11 ]

ningún standard al que acogerse y se han tenido que crear el suyo propio.

La dificultad que tiene la obra pública es su personal, hay factores como el personal, la edad y el interés personal de cada persona que es algo difícil de controlar una vez tienen una zona de confort.

Como casi siempre, los países del norte de Europa lideran su implantación. En España, ¿en qué situación estamos respecto a ellos?

Es cierto que los países nórdicos lideran su implantación porque ya llevan años de experiencia trabajando con BIM pero también tienen problemas similares a los nuestros, de hecho este año en el BIMSUMMIT 2019 Barcelona, nos han visitado los países nórdicos para explicarnos su experiencia, su forma de trabajar y su forma de pensar, que eso es lo que más nos diferencia de los países nórdicos.

En España estamos en una situación de plena expansión, pero que queda mucho trabajo por hacer. Creo que se debería haber trabajado en una base ‘’standard’’ a la que todos nos podamos acoger desde el principio porque ahora hay masividad de información y eso puede ser un problema para el que no tiene conocimiento y capacidad de elección, y es ahí donde deben entrar las instituciones públicas.

Actualitat Tarragona registra un augment de rehabilitacions i lentitud en la venda de pisos El último informe elaborado por la sociedad TINSA referente a la situación del mercado residencial en España, documento que hace una amplia radiografía de todos los elementos a tener en cuenta, sigue situando a la provincia de Tarragona en una situación de menor crecimiento en la reactivación. En el informe hay datos significativos, como el que indica el crecimiento de la cultura de la rehabilitación en esta provincia que contrasta con el tiempo de demora en la venta de la vivienda. Analizamos a fondo este informe conversando con Rafael Gil, Director del Servicio de Estudios de TINSA.

El sector es reactiva lentament i creix a molts punts d’Espanya molt per sobre de Tarragona

RAFAEL GIL. Director del Servicio de Estudios de TINSA Se observa, en muchas provincias españolas, un importante incremento del precio de la vivienda, con porcentajes que en algunos casos son de dos cifras. ¿Qué lectura se puede hacer de este factor?

Los incrementos sustanciales de precios se concentran en unas pocas ciudades, a pesar de que varias provincias acumulen en tasa interanual subidas de dos dígitos. Ya se percibe ralentización en las subidas de precio de Madrid y Barcelona, tomando el relevo otras plazas principales, especialmente del litoral. En términos generales se está moderando ligeramente el encarecimiento de la vivienda.

Rafael Gil

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 12 ]

Actualitat

La ciudad de Tarragona, junto a otras capitales españolas, está en esos porcentajes altos pero en cambio no está entre las provincias con mayor liquidez en el tiempo de venta de la vivienda. ¿Es bueno, por consiguiente, ese aumento del precio de la vivienda?

La liquidez comentada se refiere a la provincia, que en todo caso estaría en consonancia con datos provinciales de demanda y precio (el incremento de precios en la provincia de Tarragona no ha sido muy acusado en el último año). En general, aumentos moderados de precio en un contexto de paulatina mejora de la demanda (número de transacciones) favorecen un ciclo alcista más prolongado y suave, menos proclive a futuros ajustes abruptos.

Tarragona tiene el precio medio de 1.190 euros/m2 y es una de las provincias con el precio más alto. ¿Cuáles son las perspectivas de crecimiento?

En la provincia de Tarragona prevemos un crecimiento de precios bastante contenido, en línea con el que se ha producido en los últimos años.

Se sigue tardando mucho en vender una vivienda, en el caso de

Tarragona son 11,4 meses, y esta cifra no invita al optimismo. ¿Cómo se puede mejorar, de qué factores depende?

El grado de liquidez siempre depende de la conjunción de precio con el nivel de demanda en relación con la oferta disponible: la reducción del tiempo medio de venta vendrá dada, por tanto, por un incremento relativo de la demanda residencial en un contexto de precios ajustados.

Respecto a las reactivaciones del sector, Tarragona sufre de nuevo un retraso. ¿Cómo es posible que seamos una de las provincias con menos licencias de construcción?

Especialmente en el interior de la provincia la construcción de obra nueva lleva años en casi absoluta atonía, a pesar de la mejoría de la demanda; esta variable, unida al modesto incremento de precios en los últimos años, indican que la reactivación del mercado en la provincia de Tarragona es menos intensa que en otros enclaves del litoral peninsular levantino.

En ciudades grandes como Tarragona o Reus se ha experimentado este último año, y también el primer trimestre de 2019, una cultu-

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 13 ]

ra de la rehabilitación que aumenta de manera significativa. ¿Qué valoración se hace?

La rehabilitación es una solución al problema del excedente de viviendas acumulado durante los años de crisis, actualizando el parque residencial y minorando la oferta difícilmente comercializable, representando además la única alternativa en ubicaciones céntricas con ausencia de suelo edificable. ¿Qué mecanismos tenemos en esta provincia para situarnos en un estatus medio? ¿Cuáles son las soluciones para mejorar?

La provincia de Tarragona puede beneficiarse de haber mejorado la actividad de la demanda residencial sin experimentar un aumento excesivo en precios, resultando un esfuerzo financiero medio de las familias más asumible que en otras provincias de la costa mediterránea. Si bien distinguiendo claramente las principales ciudades y la costa respecto al interior —menos activo—, la contención en precios comentada junto con una oferta de nuevo producto escaso resultan en un mercado sin una recuperación vigorosa, pero con garantías de estabilidad en los próximos trimestres.

Projectes solidaris PortAventura presenta un ambiciós i necessari projecte solidari que obrirà portes passat l’estiu Amb l’objectiu de fomentar el valor d’oci en la teràpia de recuperació, ha nascut PortAventura Dreams village, un espai de prop de 9.000 metres quadrats que s’està construint a l’interior del ressort del parc temàtic. La iniciativa, impulsada directament per la Fundació PortAventura, pretén oferir una experiència única i diferent als nens i adolescents que pateixen malalties greus. Les obres de construcció del futur complex terapèutic i solidari ja són en marxa. El projecte té el suport de partners de primer nivell i podria ser una realitat el proper mes de setembre. Fa ben poc s’ha presentat a la societat i nosaltres en coneixem més detalls a continuació, conversant amb el president de la Fundació PortAventura, Ramon Marsal.

Imatge de la presentació de PortAventura Dreams

RAMON MARSAL. President de la Fundació PortAventura Sr. Marsal, què es busca amb la creació de PortAventura Dreams?

Quins són els objectius essencials?

La Fundació PortAventura ja té obertes diferents línies d’acció social per a la millora de la vida de nens en risc d’exclusió social per motius de discapacitat, salut o econòmics, sempre a través de l’entreteniment i la diversió.

Ara fem un pas més i construïm aquest village que acollirà a nens malalts i a les seves famílies.

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 14 ]

Projectes solidaris

Imatge virtual de la plaça central que donarà forma al projecte de PortAventura Dreams

La creació respon a un compromís de la pròpia Fundació PortAventura i és pionera a Europa. Què suposa aquest fet?

Suposa que anem pel bon camí i que volem seguir treballant per generar un valor real per a la societat a través d’un projecte que faci menys complicada la malaltia per al nen i per la seva família que, no ho oblidem, és una peça clau en la recuperació.

A quin tipus d’usuari acollirà?

Quins nens i/o adolescents en seran usuaris?

S’atendrà a menors d’entre 4 i 17 anys que pateixin o hagin patit malalties greus i se’ls hi aportarà una teràpia de recuperació a través de l’oci. La previsió és que puguin gaudir del programa PortAventura Dreams unes 200 famílies cada any. L’elecció de les famílies es farà mitjançant un comitè format per metges i assistents socials dels hospitals col·laboradors que són, per exemple, l’Hospital Infantil Universitari Niño Jesús de Madrid, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona o l’Hospital Vall d’Hebrón.

Creu Roja també s’ha sumat al projecte.

També s’han sumat diversos partners que, en aquests tipus de projectes són del tot necessaris...

Exacte. Tenim diversos donants fundadors que ajuden a fer possible el futur PortAventura Dreams. Hi ha El Corte Inglés, la Fundació Barça, Fundació Cruyff, Fundació La Caixa, Fundació Probitas, LH, Mango i Mediapro.

Què se’ls oferirà als residents a PortAventura Dreams?

Les famílies escollides tindran una estada de sis dies totalment gratuïta en un habitatge unifamiliar completament adaptat i situat dins al village. A més, podran accedir als tres parcs de PortAventura World i tindran la possibilitat de gaudir d’experiències exclusives per a famílies amb la dinamització de voluntaris de la Fundació PortAventura.

Han estudiat a fons els beneficis dels qui s’hi estaran, però... quins seran?

S’ha concebut el projecte com un espai lúdic i d’interacció que té com a objectiu generar un efecte positiu sobre la recuperació des d’un punt de vista psicològic. A més, tindrà la seva continuïtat, un cop les famílies hagin acabat la seva estada al village, amb un estudi psicològic pioner que està previst dur a terme a l’Hospital Vall d’Hebrón.

Sobre les obres, quantes fases es

contemplen i quin és l’estat actual de les mateixes?

La previsió és que s’inauguri el proper mes de setembre i que l’espai ocupi prop de 9.000 metres quadrats dins del PortAventura World. El village tindrà sis habitatges de 130 metres quadrats cadascun i es podrà acollir de manera simultània a sis famílies. Pel que fa a la inversió, supera els 4 milions d’euros.

Quines altres accions hi ha previstes des de la Fundació?

La Fundació PortAventura és l’entitat que canalitza i impulsa totes les accions socials de PortAventura World com a part de la seva proposta de Responsabilitat Social Corporativa. Des de 2011 ha concedit ajudes per valor de més de 6.300.000 euros a través de diferents projectes propis o en col·laboració amb altres entitats, i ha convidat a més de 68.000 nens i joves en risc d’exclusió a gaudir de PortAventura World.

El projecte contempla la construcció d’habitatges unifamiliars, àrees comunes i zones verdes

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 15 ]

Art i Construcció Edificis singulars El Convent de les Arts (Alcover): d’espai religiós a punt de trobada cultural

Visió general de l’entrada principal del Convent de les Arts

La recuperació d’espais històrics en desús, i sovint en un estat de manteniment precari, és del tot necessari per mantenir el nostre patrimoni arquitectònic i promoure la cultura. Aquesta simbiosi és perfecta a l’antic Convent de Santa Anna i la seva església annexa, que es poden veure a la sortida d’Alcover. Històricament va fer sempre una funció residencial però el temps, i esdeveniments que coneixerem, el van portar a una situació precària. Ara fa deu anys, l’Ajuntament d’Alcover va decidir recuperar l’edifici a través d’un Pla Director. L’arquitecte tècnic Joan Alonso, acompanyat pel també arquitecte tècnic Joan Batet, van formar part molt important de la intensa reforma realitzada que va permetre donar vida, de nou, a un recinte que ara és tot un referent cultural del nostre territori. Conversem, per conèixer tots els detalls, amb Joan Alonso.

Joan Alonso Joan, en quin estat us vàreu trobar l’espai del Convent de les Arts i què se us va demanar de fer-hi?

El convent va patir un incendi i saqueig el 10 de setembre de 1822. Al produir-se la desamortització de l’any 1836, l’edifici va passar a ser propietat municipal i els terrenys agrícoles adjacents a mans de particulars. El convent es destina a diverses activitats: hospital de pobres, habitatges particulars per a famílies necessitades, escola i fàbrica de teixits. Les darreres van ser de caserna de la Guàrdia Civil a partir de l’any 1920 i dipòsit municipal de vehicles abandonats. Des de l’any 1973 queda desocupat, patint un procés general de ruïna amb enderrocs progressius. Resten en peu els ràfecs

Joan Alonso ha estat un dels principals responsables de l’execució de les obres

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 16 ]

Edificis Art i Construcció singulars

La reconversió dels espais en desús, com la sala principal que ara acull els espectacles culturals, és molt notable

d’inici de les cobertes, façanes, murs estructurals i poques restes ornamentals d’estucs, pintures murals, cornises, pilastres i d’altres elements ornamentals.

Davant del perill de desaparició de l’edifici, en estat pràcticament irreversible pel seu estat ruïnós, l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcover planteja iniciar la recuperació del conjunt conventual amb la redacció d’un Pla Director. Es proposa recuperar els seus valors patrimonials i reutilitzar-lo amb finalitats culturals compatibles amb les estructures arquitectòniques, continuant una de les finalitats inicials de la fundació del convent: ser focus de cultura, art i signe d’identitat d’Alcover.

Com vàreu reconduir la demanda en funció dels elements constructius que teníeu?

L’edifici té l’adequada dimensió per allotjar trobades d’orquestres, grups artístics, de dansa i teatre. Les dimensions i característiques arquitectòniques de l’antiga església conventual permeten situar en aquest espai una sala polivalent per a actes culturals. La resta de dependències conventuals es proposen per a tallers, activitats de grup i habitacions per a residència temporal d’artistes.

La intervenció no es queda amb una idea romàntica de deixar l’antic convent com unes “restes en estat permanent de degradació”, que perden els seus valors artístics i arquitectònics i no contempla deixar les estructures existents com a una arquitectura mutilada sense els seus elements constitutius, “despulles arquitectòniques” que no

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 17 ]

permetrien una comprensió dels seus valors arquitectònics com unitat.

La seva restauració en la doble vessant arquitectònica i funcional proposa recuperar el significat de l’arquitectura i conservar la capacitat evocadora, emblemàtica i poètica del seu passat, amb uns plantejaments projectuals que permetin conservar la seva fàbrica, llegir una construcció mutilada i recuperar la seva arquitectura amb un nou ús col·lectiu Quines actuacions principals s’hi van fer? En quines fases es va dividir i quines van ser?

Durant els anys 2010 i 2011 s’executa la Primera etapa del Pla Director, amb la rehabilitació estructural del conjunt i de l’església, de la que sols quedaven en peu part dels seus murs perimetrals i voltes. La conservació dels murs de les façanes generals del convent i la traça dels forjats i cobertes existents semi enrunats, permetia recuperar la globalitat de l’edifici, aturar la degradació de la seva estructura arquitectònica i mantenir les restes existents.

S’han reforçat els pocs forjats aprofitables i construït els nous en els nivells dels antics seguint el mateix sistema constructiu de jàsseres, bigues de fusta i revoltons d’obra. S’han incorporant uns nous accessos verticals tenint en compte el programa funcional definit en el Pla Director.

Als inicis de l’any 2012 s’inicia la Segona etapa amb la rehabilitació de l’antiga església com a sala polivalent per activitats artístiques i culturals, el claustre i part de les dependències de la planta baixa que donen servei al nou espai cultural. Queda pendent la rehabilitació funcional de la resta de dependències de l’antic convent que es destinaran per estades temporals per la creació d’art, dansa i música.

Les excavacions arqueològiques han aportat noves dades històriques, descobrir criptes i paviments antics i mostrar sistemes constructius utilitzats en la construcció de l’edifici. L’estudi i l’analítica dels carreus, morters, estucs i pintures murals de l’edifici assenyalen els materials constructius utilitzats en les diferents fases del seu procés constructiu. La conservació i restauració de les restes de pintura, estucs, elements ornamentals i arquitectònics de l’església han permès aturar el seu progressiu deteriorament, deixant les mutilacions i llacunes que presentaven en el moment de las seva recuperació.

Art i Construcció Edificis singulars

L’estat del claustre era molt precari. Ara, amb les obres realitzades, torna a ser un espai que convida al passeig i la calma

Quins problemes us vàreu trobar en el moment de preparar el projecte o, per altra banda, en el procés de construcció/reforma de l’espai?

La creació del Convent de les Arts contempla els reptes d’introduir noves tecnologies adequades als requeriments funcionals del nou centre cultural, l’aportació d’energia renovable amb criteris sostenibles, la reversibilitat dels nou materials introduïts i la restauració amb tècniques constructives tradicionals.

La nova plaça d’entrada davant l’antiga església es crea com un atri exterior d’accés al Convent de les Arts, regularitzant la topografia del lloc en fort desnivell, amb un espai soterrat destinat a instal·lacions de grans dimensions evitant envair els espais històrics del conjunt. L’intercanvi d’aire es produeix a través d’elements que sobresurten damunt de la plaça i són suport de bancs i de la retolació del centre cultural.

Les cel·les, que eren un espai històric al recinte religiós, van suposar un problema o un element amb el qual poder jugar?

L’any 1602 el nou edifici de convent ja tenia claustre, sala capitular, llibreria i les cel·les per acollir als monjos. El convent va patir un incendi i saqueig

La reforma dels espais principals, però també aquells secundaris, han dignificar el convent i l’església que estaven en desús

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 18 ]

Edificis Art i Construcció singulars el 10 de setembre de 1822. L’arquitectura dels temples franciscans va assumir propostes de notòria senzillesa constructiva, fent servir mà d’obra escassament especialitzada. Una de les seves topologies de major èxit era la nau única amb simples murs de carreus que suportaven cobertes amb arcs diafragmàtics i voltes ceràmiques amb llunetes. Respecte als espais conventuals, els franciscans hereten la distribució benedictina amb el claustre com a eix regulador de les diferents estances conventuals.

De la distribució interior no quedava res, sol les façanes denoten la situació de les cel·les, pel ritme dels forats de finestra gran i petita, que el Pla director respecta i conserva en els nous espais residencials que es projectin definitivament.

Quines característiques té ara, un cop executat el projecte, el Convent de les Arts? Què és el més destacable?

La rehabilitació de l’antic convent franciscà de Santa Anna d’Alcover per a “Convent de les Arts” ha representat assumir el repte d’introduir noves instal·lacions amb criteris d’eficiència energètica, necessàries pel funciona-

ment i compliment de requeriments normatius, en un edifici de valors patrimonials destinat a ús públic, amb uns criteris de: aturar la progressiva degradació d’un edifici en perill de desaparició mantenir les parts de valor patrimonial encara utilitzables. identificar les noves parts construïdes de les antigues amb un llenguatge arquitectònic propi. introduir criteris de sostenibilitat i eficiència energètica en un edifici històric. retenir la imatge de l’antic Convent en el paisatge d’Alcover i la vall del riu Francolí. transformar els antics espais conventuals amb un nou espai per la cultura i l’art i conservar la capacitat evocadora del seu passat.

L’acústica de la sala a estat un dels grans assoliments de la intervenció, essent molt celebrat per la majoria de músics que han actuat i lloc de gravació escollit per molts d’ells.

Es pot donar per acabada la feina o en un futur es podrien contemplar més fases d’adequació o de millora?

Es previst continuar adequant els espais ja rehabilitats a nous usos relacionats amb el mon de la cultura i complementaris a l’actual ús d’auditori.

En breu s’iniciarà una nova fase i que consistirà en l’adequació d’una planta com espai residencial temporal a artistes que fan estada de preparació d’un espectacle. Sense preses, l’antic convent de Santa Anna s’anirà adequant els seus espais, consolidant un projecte que el fes de nou focus de cultura, art i signe d’identitat d’Alcover.

Com a arquitecte tècnic, què t’ha suposat poder estar al capdavant d’aquesta obra?

Des dels seus orígens al segle XVI el Convent de Santa Anna ha sigut un espai identitari i significatiu per la vila d’Alcover. La seva rehabilitació als inicis del segle XXI com a Convent de les Arts, pot representar una novetat i singularitat en les actuals demandes socials i culturals del país. Formar part de l’equip interdisciplinari que a portat a terme la seva restauració ha estat d’un valor incalculable d’aprenentatge i una experiència valuosa que em permet afrontar nous reptes com a director d’execució en obres de fort caràcter patrimonial.

Fixa tècnica de les dues fases executades FASE I-Projecte obres d’urgència de consolidació, rehabilitació estructural i cobertes de l’antic convent de santa anna d’alcover. 1a etapa del pla director.

Finançament: 1% cultural Ministeri de Foment i Ajuntament d’Alcover Promotor: Ajuntament d’Alcover Arquitectes: Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà, Jordi J. Romera

Arquitecte Tècnic: Joan Batet Empresa Adjudicatària: Constecnia Pressupost: 1.904.952 Euros

Fase II-Projecte de rehabilitació per a equipament cultural de l’antic Convent de Santa Anna d’Alcover, 2a etapa del pla director Finançament: 1% cultural Ministeri de Foment i Ajuntament d’Alcover Promotor: Ajuntament d’Alcover Arquitectes: Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà, Jordi J. Romera Arquitectes Tècnics: Joan Batet i Joan Alonso Empresa adjudicatària: Ute Azuche 88, Sl Y Construccions Josep Arenas Sl Pressupost: 2.185.043 Euros Col·laboradors: Marc Figuerola, arquitecte

Tag

Mireia Cervantes, arquitecta Ester Canals, estudiant d’arquitectura Joan Forns, fotògraf Ruben Pellejà, arqueòleg Antoni Conejo, historiador Josep Gil, enginyer climatització Luis Conde, estudi acústic Joan Cámara, il·luminació (Luxiform) David Ferré, enginyer yècnic en telecomunicacions Marta Ruiz, geòloga (Darder&Geòlegs)

2n quadrimestre 2019 [ 19 ]

Seguretat

Un casc intel·ligent que evita riscos al treball garantint molta seguretat El concepte de seguretat és canviant i, amb el pas del temps, abasta canvis molt importants. En un futur no massa llunyà, un casc a l’obra no serà simplement un element de plàstic com el tenim concebut. La start-up Engidi, amb seu a Barcelona, ha anat molt lluny en la reconversió d’aquest objecte senzill en un element que podrà informar sobre els riscos que pateix qui el porta. Un dispositiu creat per aquesta start-up i que s’acobla al casc, possibilita el monitoratge d’indicadors importants com ara l’augment de la temperatura del treballador o possibles caigudes o accidents. A continuació, conversant amb Ignacio Massana que és director d’operacions d’Engidi, sabrem tot allò que cal sobre aquest projecte.

Ignacio Massana. Director d’operacions d’Engidi

Ignacio, què motiva la creació d’aquest prototip?

Quan realitzava pràctiques de la universitat centrades en la prevenció de riscos laborals en obres d’edificació vaig poder veure de primera mà els alts riscos als quals estaven exposats els treballadors: caigudes, impactes, altes temperatures, convivència amb maquinària pesada...

En les obres es veu la realitat i no la teoria de la universitat. Les formes de treballar i els mètodes empleats no són els teòrics.

Per altre banda vaig poder comprovar la mancança d’elements tecnològics

enfocats en la prevenció d’accidents laborals específicament dissenyats pels treballadors. Va ser en aquest moment quan em vaig decidir per crear un dispositiu electrònic que pogués ajudar en el dia a dia dels treballadors de tot el món.

Com a creadors, què creieu que aporta en l’àmbit concret de la seguretat en la construcció?

Fins el dia d’avui els Epis no han evolucionat, l’aportació de tecnologia a la construcció suposa la revolució de la seguretat coneguda fins ara.

El dispositiu que hem dissenyat és una gran eina pels encarregats dels ris-

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 20 ]

cos laborals que facilita el control de la seguretat de l’obra sense tenir la necessitat d’estar in situ.

El dispositiu NGD-One monitoritza els treballadors enviant alarmes en temps real en cas d’emergència amb la localització i l’alçada a la que es troba per poder reduir els temps de reacció.

Les principals funcions a monitoritzar són: L’estrès tèrmic, el check in/out, els impactes greus, percentatge d’us del casc i el botó d’accionament voluntari en cas d’accident.

Quins són els riscos d’accident més habitual que heu detectat i com els pot evitar el vostre prototip?

Seguretat Els riscos més habituals són: caigudes, impactes i despreniments.

El nostre dispositiu monitoritza les caigudes i els impactes tant greus com lleus. Actualment, no prevenim l’impacte i la caiguda directament. És necessari recol·lectar més dades d’incidents per crear patrons de comportament per tal de prevenir accidents. En un futur proper. Actualment informem en temps real en cas d’impacte o caiguda. També prevenim indirectament, és a dir, fem heatmaps d’impactes lleus. És a dir recopilem tots aquells impactes lleus, tots aquells que aparentment no tenen importància ja que no creen lesions físiques sobre el treballador. Serveixen d’estudi per determinar quines tasques, zones i treballadors són més propensos a tenir un incident.

L’estrés tèrmic o cops de calor també és un risc considerable sobretot els mesos d’estiu. NGD-One monitoritza aquesta constant enviant notificacions en temps real quan el treballador arriba a nivells considerats de perill.

A qui l’heu mostrat i quines sensacions ha causat? Què us han dit?

Hem testat el dispositius en els següents sectors: Construcció civil i d’edificació, portuari i en mineries de cel obert.

Fins el dia d’avui no ens falten voluntaris. Nosaltres no tractem dades personals. Quan entenen que NGD-One no és una eina de control sino de seguretat té una gran acollida en els sectors testats..

Els agrada que l’empresa inverteixi en millorar la seguretat. És molt positiva l’actitud dels treballadors a l’hora de testar un producte que els pot salvar la vida.

Per les grans empreses el nostre servei suposa la revolució de la gestió en prevenció de riscos laborals. Oferim eines tecnològiques que els permet digitalitzar la prevenció en riscos laborals, disposar dels històrics de dades dels treballadors per entendre les causes d’un accident i sobretot la tecnologia e informació en temps real en cas d’emergència per reduir els temps de reacció.

Quina inversió us ha suposat a Engidi la creació del prototip i l’estudi previ? Com heu afrontat aquesta inversió?

El nostre primer prototip va ser possible gràcies a guanyar el premi organitzat per MBT (20.000 €) i per una aportació dels socis.

Però hem arribat fins al dia d’avui gràcies a ajudes estatals i europees i per l’entrada a Engidi del fons d’inversió de Telefónica-Wayra.

Quan deixarà de ser prototip i passarà al següent estatus? De què o de qui depèn?

Deixarà de ser prototip quan acabem de validar les millores realitzades.

Ens hauria agradat vendre el nostre servei fa un any però en el món de la seguretat laboral cal ser molt precís i no es pot permetre un fals positiu.

Un altre motiu és la obtenció de les certificacions i regulacions europees.

Aquest punt té un alt cost, sobretot quan parlem d’ATEX (normativa Oil&Gas).

Tenim previst realitzar els primers 10.000 dispositius al llarg del 2020.

A qui s’oferirà i quin preu calculeu que tindrà?

S’ofereix a empreses industrials que

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 21 ]

Imatge del dispositiu que ha creat Engidi i que es col·loca al casc per monitoritzar-lo

tintguin com a prioritat estratègica la seguretat i vulguin ser pioneres en l’adopció de noves tecnologies.

S’ofereix tant al sector de la construcció com d’altres verticals del sector industrial com poden ser: oil&gas-portsmineria de cel overt-industria-plantes de gestions de residus...

El preu del servei és un pagament per ús que varia en funció del nivell de perillositat de l’espai de treball. Oscil·la entre 1 a 3 €/dia per treballador.

Treballeu en altres projectes similars relacionats amb el sector de la seguretat o la construcció? Teniu previst fer-ho?

Sí, estem constantment creant. La intenció és desenvolupar tota una sèrie de dispositius per la seguretat, tant en models B2B com per B2C.

Fundació COAATT EL PAMAT (1): Concepte del projecte i objectius a assolir L’accessibilitat, ben entesa, és una assignatura pendent a Tarragona. Aquesta afirmació respon a la realitat i és fruit de comprovar com la ciutat té moltes mancances que són fàcils de resoldre.

Al darrer número d’aquesta revista, la llavors directora de l’ONCE a Tarragona, Sara Gimeno, ja alertava del problema i demanava major sensibilitat política als gestors municipals i a la pròpia administració. En una societat com la nostra, que és dinàmica, complexa i molt diversa, costa satisfer a tothom però està molt clar que hi ha uns elements comuns que afecten i beneficien al conjunt.

Una ciutat accessible és signe de modernitat, transmet valors d’humanitat, permet atreure més turisme, admet de manera adequada l’augment de persones de la tercera edat i, especialment, col·labora amb una major autonomia dels qui l’habiten. Per això, la Fundació COAATT ha creat el PAMAT, Pla d’Actuació per la Millora de l’Accessibilitat de Tarragona. Aquest document en matèria d’accessibilitat i supressió de barreres a l’espai urbà i edificis públics, i potenciat a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, dibuixa la ciutat necessària.

En l’execució del treball de camp i la redacció d’aquest Pla hi estan intervenint arquitectes tècnics per analitzar l’estat actual i el grau d’accessibilitat en que es troben determinats carrers, edificis públics i parades de transport urbà de les línies de l’EMT. Al final, l’objectiu que es persegueix és proposar criteris per avaluar les prioritats a les actuacions sobre accessibilitat demandades a l’ajuntament, establir les actuacions normatives mínimes necessàries per evitar l’increment de la inaccessibilitat de la ciutat i proposar dos elements claus: un manual pràctic per posar a l’abast de les persones no tècniques la normativa vigent i una ruta accessible que permeti exhibir tot el compendi de les bones pràctiques.

Com a exemple més evident de la utilitat del PAMAT, hi ha els resultats de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Tarragona a la Fundació COAATT que conclou que la majoria dels carrers

més transitats de la ciutat no compleixen amb les normes d’accessibilitat.

El diagnòstic forma part d’aquest del Pla Municipal d’Actuació per a la Millora de l’Accessibilitat a Tarragona, PAMAT. Part de les conclusions del treball de camp van ser presentades per Lluís Roig, responsable de la Fundació, en una jornada per a veïns el passat mes de març. Entre els resultats més destacables hi ha el fet que per a l’estudi es van triar 16 carrers del centre que es van dividir en 167 trams. De tots ells, només 15 van ser classificats com accessibles i 8 no necessiten una actuació per adaptar-se a la norma. El pla es refereix a l’accessibilitat com les condicions d’un espai per a garantir «la utilització autònoma, segura i amb comoditat a totes les persones».

Un dels problemes freqüents a les voreres ni tan sols tenia a veure amb les característiques de les mateixes, sinó amb l’ús que se’ls dóna. Un exemple clar és que hi ha d’haver un espai reservat per al pas de persones d’1,80 metres comptats des de la paret cap a la calçada. Tanmateix, és fàcil veure en els exemples com moltes terrasses posen taules enganxades a la paret, obstruint així l’espai reservat. El mateix succeeix amb expositors de diaris, catifes, testos, pissarres amb el menú del dia, etc.

També s’han trobat molts errors a l’hora de col·locar el paviment en relleu que s’indica a les persones cegues

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 22 ]

que s’acosten a un pas de vianants o a una escala. En alguns casos el paviment no hi era, no tenia el dibuix adequat o no era d’un altre color com mana la normativa. Un capítol a part mereixien les arrels dels arbres, que la llei obliga a cobrir, o els forats que queden després de retirar senyals i que després no es tapen. De fet, el pla recomana actuar de manera immediata en 21 dels trams estudiats perquè hi ha elements que posen en risc la seguretat dels vianants.

Pel que fa a passos de vianants la situació no és millor. Es van analitzar 472 i en 437 casos el paviment de senyalització, un cop més, no era el correcte; en 187 el pas no arribava fins a la calçada. En aquest cas també hi ha 16 passos catalogats com de ‘prioritat 1’ per motius de seguretat. El pla ordena les actuacions a realitzar per prioritats i calcula, de manera orientativa, que es necessitarien 568.005,77 euros per fer accessibles les voreres i passos de vianants analitzats.

Tarragona no compta encara amb un pla d’accessibilitat que abasti tota la ciutat i els seus serveis, però s’espera que el PAMAT ofereixi una orientació sobre les actuacions més immediates.

La Fundació COAATT el va donar al desembre a l’Ajuntament que ara ha de decidir com l’utilitza. No es pot oblidar, mai, que l’accessibilitat és un assumpte cabdal a les societats com la nostra que cada vegada estan més envellides.

Tecnologies Eurecat treballa en la generació de nous elements tecnològics per resoldre mancances del sector de la construcció El Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat treballa de manera constant en la generació de nous elements tecnològics que aportin solucions als diferents sectors productius. Recentment, i en el marc del projecte Built2Spec ha creat una aplicació que permet fer controls d’aïllament acústic dels edificis des del mòbil i, per altra part, ha apostat per l’ús de drones en la inspecció estructural d’edificis.

Anem a pams. L’aplicació mòbil permet, a un cost molt baix i alta eficàcia, fer inspeccions de l’aïllament acústic sense que calgui utilitzar el clàssic sonòmetre. Només cal un smartphone i un micròfon extern. Per saber-ne més detalls, conversem amb Marcel Janer, cap de Línia d’Investigació d’Ultrasons d’Eurecat i amb el Dr. Carles Rubio, responsable de la participació d’Eurecat en el Projecte Built2Spec i Cap del Laboratori d’Anàlisi i Caracterització de Materials d’Eurecat.

Marcel Janer i Carles Rubio

Janer i Rubio han treballat, amb el equip, per possibilitar aquesta nova aplicació

Quines aplicacions concretes permet aquesta aplicació i a quins professionals es dirigeix especialment?

Està enfocat a aplicacions de mesura i determinació de l’aïllament acústic en edificació i es dirigeix a consultors acústics, arquitectes i enginyers. Tanmateix, permet obtenir els resultats de forma ràpida i senzilla, sense necessitat d’utilitzar un sonòmetre convencional i això fa que sigui accessible també per a persones amb poca experiència.

Entre els seus avantatges, hi ha la reducció dels costos que comporta

actualment una inspecció d’aïllament. En què es tradueix aquest abaratiment?

La possibilitat d’utilitzar el mòbil per a fer les funcions de sonòmetre i l’ordinador o tauleta per a les funcions de càlcul fa que l’assaig d’aïllament sigui més econòmic que en condicions normals en què s’utilitzen instruments d’un preu molt alt.

Quin és el grau de fiabilitat de l’aplicació? Quins són els resultats de la mateixa una vegada s’han fet les proves?

Ara mateix tenim una aplicació beta

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 23 ]

que encara no serviria per a certificació, però sí que pot arribar a servir per a una inspecció prèvia a una certificació.

De què dependrà la seva comercialització?

Dependrà de l’interès per part del mercat en aplicacions relacionades en fer mesures de l’aïllament en edificis. En aquest sentit, la implicació d’empreses fabricants de sonòmetres o empreses que fan estudis ambientals serà rellevant per seguir avançant en el desenvolupament del producte.

Qui tindrà al seu abast la compra de l’aplicació? Es concentrarà en un col·lectiu professional concret?

Quin cost aproximat tindrà?

El projecte Built2Spec just acaba de finalitzar i ara estem a la fase d’avaluar de quina manera es poden comercialitzar les tecnologies innovadores que s’han desenvolupat, amb la finalitat que els professionals de la construcció puguin auto-inspeccionar les edificacions mitjançant sistemes intel·ligents econòmics i sostenibles i en temps real.

L’aplicació podrà estar a l’abast de tothom que desitgi tenir-la, doncs no cal una expertesa per fer-la funcionar. El cost encara està per definir, però no s’allunyarà d’altres aplicacions per a sistemes Android o iOS.

Tecnologies Daniel Serrano Ara passem a la segona innovació d’Eurecat que, en aquest cas, proposa l’ús de drones per fer inspeccions estructurals de les obres i generar una reconstrucció en 3D mitjançant una càmera convencional i els sensors amb que està equipat el drone.

El sistema agilitza els tràmits per obtenir la reconstrucció d’un edifici en 3D ja que en qüestió de minuts, amb el vol del drone, es disposa de les mesures que calen. En aquest cas, per ampliar tots els detalls d’aquest sistema que, com dèiem, forma part del projecte Built2Spec, parlem amb Daniel Serrano, responsable de Sistemes Autònoms d’Eurecat.

Tindrà aquesta aplicació una continuïtat? Es treballa en alguna altra que ajudi, igualment, el sector de la construcció o altres sectors?

Com a centre tecnològic multidisciplinar, Eurecat treballa en múltiples aplicacions enfocades a una gran varietat de temes. En el cas de la construcció, per exemple, també hem dissenyat una eina d’optimització de rehabilitacions energètiques (IESD).

Amb quin objectiu es posa en marxa aquest projecte?

Built2Spec aborda la necessitat de reduir les diferències d’eficiència energètica que sovint es donen entre el disseny d’un edifici i la seva construcció final. El projecte, en el qual hi participen 20 socis europeus, aporta tecnologia innovadora als professionals de la construcció perquè puguin autoinspeccionar les edificacions mitjançant un sistema específic de control de qualitat.

Què permet mesurar, referenciar, i com aporta els resultats?

Eurecat, en cooperació amb alguns socis, ha desenvolupat un dron i eines per a la inspecció aèria d’un lloc de construcció. La utilització d’aquestes eines per a la inspecció aèria automatitza la generació de reconstruccions tridimensionals altament realistes que poden servir per comparar el model “as-planned” extret

del sistema BIM (de l’anglès Building Information Modeling) contra el model “as-built” generat pel pilot. En concret, el dron desenvolupat per Eurecat permet digitalitzar una infraestructura, és a dir, a partir de les imatges aèries capturades generar una reconstrucció 3D densa altament realista. En aquest cas, la tècnica utilitzada es coneix com a fotogrametria.

Amb la reconstrucció 3D obtinguda, es poden fer estudis de la georeferenciació de l’obra, comparant la previsió inicial amb la construcció definitiva. També, es poden fer estudis de volum comparant la previsió original de l’obra amb la construcció real.

Quins avantatges ofereix el sistema en comparació amb les formes de mesurar existents?

El principal avantatge que presenta l’ús de drons per a l’obtenció d’una reconstrucció 3D de l’obra és la versatilitat i la rapidesa. Es tracta d’un mètode que permet capturar dades en situacions difícils com, per exemple, dades en altura o en totes les perspectives 360 de l’estructura. A més, destaca per ser de fàcil desplegament, ràpida execució i relativament econòmic, ja que funciona per mitjà d’una càmera convencional i els propis sensors del dron i es pot reutilitzar en diverses operacions.

Va adreçat al sector públic i privat? Qui en pot sortir més beneficiat?

L’ús de drons estudiat en el marc del projecte Built2Spec és aplicable, tant en el cas del sector públic com del privat. La finalitat és dotar d’un seguit d’eines intel·ligents als promotors de la construcció, tant públics com privats, perquè puguin assolir fàcilment els requeriments europeus d’eficiència energètica i, en darrer terme, aconseguir construccions més sostenibles amb un cost molt menor.

L’heu donat a conèixer al sector?

Quina resposta ha tingut?

El projecte va finalitzar el mes de desembre i ara estem en la fase d’avaluar les opcions de comercialització i veure de quina manera pot arribar als professionals de la construcció.

Què penseu que aporta a la societat —al sector de la construcció en concret— aquest sistema?

L’ús d’aquesta tecnologia és una aportació del camp de la robòtica a la construcció, un sector que s’està modernitzant ràpidament i que està oferint multitud d’aplicacions de robòtica autònoma. En particular, el sistema dron permet fer un escaneig sota demanda per monitoritzar al llarg del temps l’evolució de l’obra i connecta, per tant, de forma molt natural amb la tecnologia BIM. En aquesta línia, l’ús de drons és una eina que permet reduir les diferències que generalment hi ha entre el disseny i la construcció final de l’edifici.

Sobre Eurecat Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya (membre de Tecnio), aplega l’experiència de més de 650 professionals que generen un volum d’ingressos de 51 milions d’euros anuals i dóna servei a més de 1.500 empreses. R+D aplicat, serveis tecnològics, formació d’alta especialització, consultoria tecnològica i esdeveniments professionals són alguns dels serveis que Eurecat ofereix tant per a grans com per a petites i mitjanes empreses de tots els sectors. Amb instal·lacions a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Amposta i Vila-seca, participa a 160 grans projectes consorciats d’R+D+i nacionals i internacionals d’alt valor estratègic i compta amb 81 patents i 7 spin-off. El valor afegit que aporta Eurecat accelera la innovació, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida de cada empresa. Més informació a www.eurecat.org

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 24 ]

Projectes

La Muralleta, projecte de cohousing quilòmetre zero Un dels exemples més clars del cohousing, sistema d’habitatge del qual en vàrem parlar a la revista TAG anterior, el trobem a les comarques de Tarragona. Al municipi de Santa Oliva, comarca del Baix Penedès, hi ha 16 habitatges que formen part del complex La Muralleta. Els seus habitants tenen més de 60 anys i són persones que no volen envellir a la clàssica residència de la tercera edat.

Per això formen part d’aquesta cooperativa d’habitatges que, a més de les cases dels seus socis, té espais comuns i, en aquest cas concret, un ampli hort on els usuaris poden plantar, cuidar i collir les seves verdures, fruites i hortalisses.

A Espanya els projectes de cohousing s’estenen lentament i molt sovint, sense el suport de les administracions, tot el contrari del què passa a paEls usuaris de La Muralleta, treballant a l’hort d’aquest espai ïsos com Holanda, Alemanya, el Regne Unit, Estats Units, Canadà o Itàlia.

La Muralleta és, doncs, un clar exemple de superació i lluita per part dels seus socis. La finca té més de 10.000 metres quadrats i a cada usuari se li ofereix casa, hort i, si ho necessita, serveis de neteja i atenció. Hem volgut conèixer més a fons quina és la història d’aquesta cooperativa d’habitatges i en quin punt està ara mateix. I per això hem conversat amb el seu portaveu actual, l’Antonio Valle.

Antonio Valle ¿Cómo nace, en su momento, la idea de impulsar el proyecto de La Muralleta?

Tal como decimos en el resumen de la Web, el proyecto surge de un grupo de amigos, cuya iniciativa es de José Caballero, principal socio fundador. En ese momento (1999) el proyecto se inspiraba en los cohousing de los países nórdicos. La idea era de autogestionarse la vejez, a través de un sistema de convivencia basado en la solidaridad y la cooperación. Otro de los objetivos era no ser una carga para los hijos. ¿Para conocer más a fondo el sistema de cohousing, se fijaron en algún proyecto concreto?

Sí, después de visitar algunos centros de características similares a la idea que se tenía en aquel momento, se tomó como referencia uno de los centros pioneros en España, el de Los Milagros, situado a las afueras de Málaga. ¿Qué ha sucedido hasta ahora?

Zona comunitària on els socis poden contactar amb la natura

¿Qué se ha hecho a nivel de construcción y cuanta gente vive ahora en La Muralleta?

Llevamos 18 años desde la compra de los terrenos. Desde entonces el

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 25 ]

proceso burocrático y de obtención de permisos ha sido largo y arduo. Actualmente hay construidas y adjudicadas 16 viviendas de 60 m2, en las cuales sólo tres viven de forma permanente el

Projectes

Les zones verdes són un dels elements més vitals de La Muralleta

resto fines de semanas largos y temporada estival. Hay espacios comunes a medio construir, pendiente de los ingresos de nuevos socios. Las obras y patrimonio común han sido financiadas por los socios actuales. El proyecto inicial consta de 16 viviendas de 60 m2 y 16 apartamentos de 33 m2, previstos en una segunda fase y Los Comunes albergaban la idea de residencia. En la actualidad se está debatiendo un nuevo enfoque del proyecto sin residencia, pero con instalaciones donde desarrollar la convivencia y servicios propios de la edad. ¿Cómo es el funcionamiento? ¿Cuánto hay que pagar y que derechos y obligaciones existen?

Debido a que el proyecto no está acabado y existen discrepancias en el enfoque, por lo que está paralizada la segunda fase y como consecuencia la entrada de nuevos socios, no están acabadas las instalaciones que le dan carácter de cohousing. No obstante, se funciona por comisiones para abordar el mantenimiento de la finca, espacios verdes y difundir el proyecto. Y para mantener la cohesión del grupo se hacen comidas y celebraciones periódicas. El precio global por socio está en torno a 150.000 € para la primera fase; la segunda está por determinar.

Actualmente se paga una cuota promedio de unos 100 € mensuales por gastos de suministros y gestoría. No se dispone de ningún otro servicio.

Está abierto a personas mayores

de 55 años y en régimen de cooperativa. ¿Cómo se garantiza, a nivel generacional, el futuro de La Muralleta?

El proyecto está abierto a personas de entre 50 y 75 años, que comparta la filosofía del cohousing. Estamos constituidos en cooperativa de viviendas en régimen de propiedad. Con la propiedad de las viviendas está garantiza la herencia a los hijos y los Estatutos y Reglamento Interno recoge las condiciones respecto al uso de los espacios comunes compartidos. ¿Disponen ya de todo el capital necesario para seguir ejecutando el proyecto que han previsto o, en todo caso, en qué punto tienen el futuro crecimiento?

El sistema de ingresos es autofinanciación, por lo que los socios de la primera fase han asumido parte del capital que corresponde a los socios de la segunda fase. Por tanto, para poder continuar ejecutando las obras pendientes son imprescindibles los ingresos de nuevos socios. ¿Hay un perfil determinado de habitante de La Muralleta? ¿Cuál es?

El perfil actualmente de los socios es heterogéneo. Eso es debido a la incorporación espaciada en el tiempo y los cambios en la evolución de enfoques respecto a la idea de cohousing. ¿Cómo es la convivencia en este espacio? Cuéntenos como funciona…

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 26 ]

La convivencia en general es buena, pero existe dos formas de entender el proyecto. Esto hace que haya conflictos internos que nos impide avanzar en la culminación del proyecto. ¿Ha colaborado la administración, ya sea autonómica o local, en La Muralleta? ¿Cree que debe colaborar? ¿De qué manera?

La administración no ha colaborado en nada desde el punto de vista económico. Hay cierta colaboración por parte del equipo de gobierno municipal porque entienden que este proyecto enriquece al municipio. De todas formas no ha influido en el proceso burocrático, urbanístico u obtención de permisos, ya que el proceso ha sido lento y arduo. ¿Cree usted que el cohousing es un elemento importante de cara al futuro cercano y especialmente en países como España donde el envejecimiento de la población está siendo cada vez más relavante?

Por supuesto, pero la experiencia de los centros, en este sentido, demuestra que es muy difícil llevarlo a cabo porque la administración no lo contempla con una ley específica y aplica las normativas de la ley convencional de residencias. Eso hace que se encarezca muchísimo el funcionamiento de este tipo de centros, razón por la cual se está organizando el colectivo frente a la administración.

Assessoria

Pericia, algo más que conocimiento “Nuestro peor problema de comunicación es que no escuchamos para entender, sino que escuchamos para contestar” Anónimo

Esta simple frase encierra en sí misma todo un tratado de buenas prácticas.

En numerosas ocasiones, quizás por precipitación, por falta de tiempo, o por las prisas nos quedamos en la superficie de lo observado. Craso error, pues las apariencias nos llevan en un sinfín de casos a ver lo que no es, a apreciar lo que no existe o a creer ver lo que nos importa, dejando atrás esos pequeños detalles que son los que nos llevarán a un conocimiento acertado.

El arte de peritar requiere de una buena labor de investigación y no de una simple observación superficial pues ello delimitará, hacia lo concreto, la posibilidad de conocer lo ocurrido y en consecuencia calificará al fin y a la postre la menor o mayor profesionalidad del perito y por ende su prestigio. ¿Consecuencias? No creo que sea necesario apuntarlas.

Lo simple será sencillo, pero no quiere decir que sea fácil. Al igual que una pequeña mancha en la piel puede llevarnos a descubrir algo más importante, una simple humedad puede ser

la demostración de que hay algo detrás de mayor importancia. Y estamos hablando de situaciones del día a día, ¿Qué ocurrirá en casos más graves?

Observe y llegue hasta el final, no se canse antes.

Realmente, la labor del perito es en todos los casos pero especialmente en el jurisdiccional, de vital importancia.

Antes, como colaborador del abogado a quien deberá dar las pautas de lo acontecido y facilitarle el cómo abordar el pleito. Durante el juicio, pues deberá exponer con claridad su informe y estar preparado para la avalancha de preguntas del juez y de la parte contraria. Es, de alguna manera, la figura principal. Sin perito no hay demanda y sin peritaje el juez no puede sentenciar en su justa medida. Por cierto, acostúmbrese a conocer la sentencia y saber que parte de su trabajo resultó decisiva.

Dice Ramón Rodríguez Arribas, ex magistrado del TC (1) que: Solían decir los antiguos abogados que en los pleitos lo importante es tener éxito en la

prueba; en efecto, los medios de prueba son los instrumentos que la ley pone a disposición de las partes y del órgano jurisdiccional para acreditar los hechos alegados en un conflicto judicializado, así lo expresaba ya el aforisma romano “da mihi factun dabo tibi ius” El Diccionario de la RAE define que pericia es “Sabiduría, práctica, experiencia y habilidad en una ciencia o arte”. Tengámoslo presente. Pero, ojo, no caigamos en el error de creer que todo profesional, por serlo es ya un buen perito No, nada más incierto y puede que creerlo sea el mayor y más directo camino hacia el fracaso. Vuelva a leer la definición.

Lamentablemente, durante los pasados años en los que la actividad profesional decayó de forma alarmante, muchos profesionales se lanzaron al mundo de la pericia como mal menor y modo de supervivencia. La experiencia, sacada de los innumerables momentos que hemos pasado en las horas de formación que desde la revista “PERITAR” hemos impartido, es que

(1) Rodríguez Arribas, R. “La prueba del técnico en el proceso contencioso- administrativo”. Revista PERITAR Núm. “0” año 2015 www.rdu.es

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 27 ]

Assessoria no todo vale y que siempre es necesario desarrollar cualquier actividad profesional desde el conocimiento, la práctica, la experiencia y la habilidad… ¿le suena?

Decía antes, que el peritaje es un arte y así es. No cien por cien escénico, no cien por cien artístico, pero sí en cuanto a que hay que saber ser perito. No por ser buen lector, se es ya un buen rapsoda. Hay que tener en cuenta que peritar es descubrir lo que ha ocurrido, analizarlo y sobre todo, saber relatarlo en el informe. Luego hay que escenificarlo, ser convincente, claro, limpio en cuanto al lenguaje, saber manejar los tiempos y ser concreto en las conclusiones. Al igual que una obra teatral tiene planteamiento, desarrollo y fin, la actividad pericial también ha de seguir estas pautas si queremos un resultado positivo. Tenga en cuenta que ha de convencer al juez, inexperto, generalmente, en los temas que se tratan pero espectador principal máxime cuando es quien sentencia.

Ello ha de implicar que el perito no actúe mecánicamente aplicando lo que sabe de forma directa sin más, es necesario que adopte una posición personal respecto al caso y exponga su criterio, razón esencial del por qué se le solicitó la pericia.

Plantéese la situación y busque los intereses de cada caso. Dejemos los conocidos del abogado y sobre todo de la parte que promueve el pleito.

Céntrese en los suyos. Póngase en una situación cenital respecto al caso y analícelo desde fuera. Como perito le han colocado en una posición principal dominando la escena y es su momento de éxito si consigue dar con la clave de la

situación. Ello redundará en su prestigio profesional.

Sea coherente y no se venga arriba, sentenciado situaciones. No todo es blanco o negro, si fuera así no se necesitaría un perito. La famosa frase “sin ningún género de duda” debe desterrarla pues cualquier soplido puede derribarla al momento. Dice Fernando Verdú en su artículo UNA FRASE DESAFORTUNADA EN EL LENGUAJE PERICIAL: “SIN NINGÚN GÉNERO DE DUDA” que “Si el perito está en posesión de la verdad, sin ningún género de duda, ¿cómo va a poder ejercerse la sana crítica judicial?”.

Todo aparejador, arquitecto técnico o ingeniero de la edificación, tiene ya recorrido un gran camino de cara a ser un buen perito, pero no olvide lo dicho hasta ahora. El peritaje bien podría ser una asignatura importante en la carrera, pero lo cierto es que se deja al estudio de cursos de especialización posteriores y es la experiencia la que en la mayoría de los casos le llevarán al desarrollo “científico” de la “profesión” de perito. En cualquier caso no olvide que los pilares básicos de un buen perito son: 1.- Profesional 2.- Independiente 3.- Imparcial Los tres van unidos, son inseparables y han de aplicarse en todos los casos. Son garantía de éxito.

Dejo para estos dos últimos apartados, un par de temas de suma importancia. El primero, Responsabilidad.

Vengo hablando de que el perito ha de ser profesional y ello implica que no ha

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 28 ]

de tomarse como un juego su compromiso de ser un colaborador del órgano judicial. Los peritos pueden llegar a ser responsables penalmente dependiendo de su actuación; No es para tomárselo a broma.

Y para dulcificar un poco lo anterior, defendamos una causa antigua, reivindicativa y para mi justa, como es la contraprestación económica. Un, llamarle clamor es mucho, pero si un lamento generalizado, se escucha en cuanto sale el tema de las contraprestaciones económicas, sobre todo en la periciales encargadas por el órgano judicial, en muchos casos impuestas de antemano. Imagino que es por economía y no procesal precisamente, pero creo que no se pueden poner puertas al campo. Un trabajo, el que sea, ha de ser remunerado en su justa medida lo que implica que tampoco hay que salirse de lo correcto a la hora de fijar cantidades. Como en todo actuación profesional la dificultad, la experiencia, la dedicación, el esfuerzo, etc… son evaluables y en consecuencia monetarizables. La virtud ya sabe dónde está, así que adapte sus honorarios a la misma y reivindique su justa apreciación y mucho menos rebaje sus honorarios por conseguir un cliente, no es la mejor fórmula.

Por último les dejo una idea para que la evalúen pues se da más veces de las que parece.

Tu mejor próximo cliente puede ser tu actual parte contraria. ¿Por qué será?

Por Francisco J .Alegría Director de la revista PERITAR (www.rdu.es)

Patrimoni RUTA JUJOLIANA RUTA INTERIOR (7) BRÀFIM FONT BROLLADOR DE L’ERMITA Josep Maria Jujol - 1926 El rector Mossèn Josep Porta i Blanc comprovava que en el santuari de Loreto no hi havia aigua a disposició del públic i en canvi l’ermità disposava d’una gran cisterna. Per això encarregà una font a Jujol que mitjançant un motor elèctric s’alimentés de la cisterna. Jujol projecta un esvelt pedestal de pedra de planta octogonal sobre el qual es recargola una serp. Sobre aquest pedestal tenim una mena d’ocell/ cigne amb les ales obertes i un gran coll. És tracta d’un original au de cos cilíndric i coll allargat, i capçada amb una creueta graciosa, tot això de ferro. A partir d’un cilindre metàl·lic aprofitat, afegeix el peu, les ales, a que ell mateix dóna forma i el llarg coll amb el diminut cap de l’animal sostenint l’equilibrada creueta. Tot plegat ens dóna la impressió que tenim un animal espantat per la presència de la serp.

El pedestal és un cant a Maria, és clarament simbòlic, al·ludeix per la seva forma octogonal a la immortalitat, al triomf de la virtut sobre el pecat, de la Mare de Déu damunt la serp. S’hi pot llegir , en lletra clàssica: “Ave Maria”, en forma d’anagrama “Mala nostra pelle”, “Bona

cuncta posce”, “MCMXXVI”. La serp infernal de que ens parlen les Escriptures, es retorça en la part baixa. En el seu moment hi havia un polsador que accionava el motor que feia pujar l’aigua fins a l’aixeta, mentre que l’ocell sobresortia quan l’aixeta estava tancada. Al cap d’un any l’enginy va deixa de funcionar, degut a les filtracions que aparegueren a la cisterna.

L’any 2010 l’historiador Jujol, escriu que “actualment queda en peu el pedestal de pedra, havent-ne rebaixat la base que el rodeja per a convertir-la en estany, al tombant del qual s’han col·locat unes granotes de ceràmica per les que brolla l’aigua, (que el dia d’avui ve des del poble), en lloc de fer –la sortir pel moixó de Jujol.

La primera font del Santuari de Loreto, ha passat a ser, doncs, un sortidor mutilat.”

Quant Jujol dissenyà aquesta font ja feia 2 anys que era professor d’escultura a l’Escola del Treball de Barcelona. Per tant, va ser una oportunitat per poder fer una obra més lliure i, sobretot, a l’aire lliure.

Més endavant, el 1939, el rector encarrega a Jujol la construcció del altar de l’ermita de la Mare de Déu de Loreto, destruït en la Revolució del 1936. El 3 de novembre del mateix any ja estava el projecte acabat. La mesa de l’altar, exempta, les

Detall de la font dissenyada per Jujol

parets decorades amb unes treballades franges amb inscripcions marianes, uns bancs adossats al perímetre de tot el presbiteri. Tot plegat amb un marc estil gòtic, ja que tot l’edifici és d’estil neogòtic.

El cert és que finalment no va fer l’obra i el projecte va quedar en l’oblit.

Ja li va passar a Jujol altres vegades, que després de fer-ne tots els estudis no li confiessin a ell el treball definitiu.

CASA DE LA VILA Plaça de la Vila, 1 Cèsar Martinell Brunet - 1923 Edifici de planta trapezoïdal, amb façanes a la plaça de la Vila i al carrer Major.

Té planta baixa i dues plantes altes. En cadascuna de les plantes de la plaça tenim dos balcons correguts en cada planta, amb dos portes balconeres rectangulars, que tenen en el seu tancament un dibuix de ferro i al carrer Major hi ha tres finestres, en cadascuna de les plantes.

Hi ha un terrat transitable que té una barana en el seu perímetre, separat per una cornisa, i en la façana principal hi ha una barana que té un plafó central sinuós, que en el seu interior podem llegir “Casa de la Vila 1929, amb trams calats als costats i també al carrer Major.

Els materials emprats són bàsicament el maó i la pedra als baixos, que tenen.

Façana de l’ajuntament de Brafim

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 29 ]

Patrimoni CASA JENER Avinguda de Catalunya, 7 1911 Edifici de planta baixa i tres plantes pis.

La façana és totalment simètrica. La porta d’accés està ornamentada amb elements florals i disposa d’una inscripció amb la data 1911, que són els elements modernistes, i les inicials «J. A.». La resta de la decoració és clàssica. A les dues primeres plantes altes tenim dues finestres, una d’elles balconera, i quatre al tercer pis.

Els materials bàsics constructius són la pedra arrebossada i pintada amb imitació d’encoixinat. A destacar el treball a les fustes de les portes.

També hem de fer referència, pel

La casa, datada l’any 1911, mostra una imatge molt senyorial a peu de carrer

seu interès, a les cases situades al carrer Major, números 5 i 62, al camí

d’Avall, 17, i a l’avinguda de Catalunya, 29.

CELLER DE LA COOPERATIVA. VINS PADRÓ Avinguda de Catalunya, 64-70 1898 El celler va ser fundat l’any 1886 per dos germans, Joan i Daniel Padró Valldosera, encara que es considera que l’activitat va començar molt abans, ja que s’han trobat documents antics que així en deixen constància. La història de Vins Padró s’escriu al llarg de cinc generacions, en què el treball i la dedicació dels avantpassats perdura fins avui dia.

Ara és la nova generació qui afegeix els nous coneixements i els aplica en l’elaboració del vi i la cura de la vinya.

Detall de la façana principal de Vins Padró

Imatge general de l’edifici que encara manté la seva activitat

BIBLIOGRAFIA ARNAVAT Albert i CABRÉ, Tate. L’arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011.

BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, article del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). Editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona, 1999, p. 19 – 46.

JUJOL I GIBERT, Josep M. (fill) Jujol, Arana i Bru dins del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879 – 1949). Tarragona, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1999, p. 47 – 55.

JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010.

SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.

Tag

2n quadrimestre 2019 2018 [ 30 ]

Activitat col·legial La Fundació COAATT se suma al Torneig de Golf Solidari a PortAventura

El torneig de golf de PortAventura ja és un clàssic que ha arribat a la seva cinquena edició

Moment del lliurament dels premis del torneig

La Fundació PortAventura va celebrar el passat 25 de maig la cinquena edició del seu Torneig de Golf Solidari a les instal·lacions del Lumine Golf & Beach Club. L’esdeveniment esportiu, que ja s’ha convertit en una de les cites anuals

Tag

més importants per a la Fundació, comptava enguany amb la col·laboració de la Fundació COAATT que s’ha sumat a aquest iniciativa social tan necessària com a coorganitzador.

2n quadrimestre 2019 [ 31 ]

Activitat col·legial El Torneig va tenir lloc, un cop més, als camps de golf de Lumine Golf & Beach Club, situats en un entorn incomparable, a la vora del mar i envoltats de naturalesa mediterrània. Enguany i com novetat, es van realitzar dos tornejos simultanis, oferint als jugadors la possibilitat de triar camp en el qual jugar.

A més, es va realitzar, amb l’ajuda del ACCIC (Associació Catalana de Cardiopaties Congènites) un bateig de golf per a nens amb cardiopaties, ja que està demostrat que aquest esport, el golf, per la seva naturalesa, és idoni per a les persones amb aquestes malalties del cor.

La recaptació integra obtinguda en el torneig (12.145 €) es destinaran al CAE Marinada, que atén persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental en règim de residència i també com a centre diürn d’atenció especialitzada.

En el cas de la Fundació COAATT, els beneficis aniran destinats a la Fundació Rosa Maria Vivar, un centre diürn terapèutic que neix de la necessitat de proporcionar a totes les persones amb Alzheimer del territori un espai excel·lent per al tractament no farmacològic, basat en les teràpies més innovadores d’estimulació cognitiva.

Adolf Quetcuti, president del COAATT, va assistir al lliurament dels premis del torneig

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 32 ]

Exposició Gabinet Tècnic

Esteban Munné: Univers Personal Del 24 d’Abril al 28 de Juny de 2019

Munné és el protagonista de la nova exposició del COAATT

Nascut a Barcelona el 1950, va començar, molt jove, a treballar en diverses agències de publicitat de Barcelona i de les Illes Balears. Primer com a aprenent de dibuixant i posteriorment com a creatiu i director d’Art, fins que, el 1975 va decidir donar el pas i muntar el seu propi estudi de disseny gràfic a Barcelona.

A la fi dels anys 80, els seus coneixements professionals i el seu interès per l’estètica en tots els vessants, l’introdueix en el món de l’ interiorisme i la decoració, especialitzant-se en la decoració de joieries i rellotgeries.

La seva important cartera de clients, amb grans marques internacionals com Lotus, Festina, Camel, Laura Biagiotti,

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 33 ]

Octavio Sardà, per posar alguns exemples, li permet realitzar projectes de decoració a Hong Kong, Brussel·les, París, Basilea, Milà, Londres, Madrid i un llarg etcètera. Paral·lelament, i per donar resposta a les demandes d’alguns dels seus clients, es decideix a desenvolupar les seves capacitats artístiques i comença a presentar les seves

Exposició

Moment de creació pictórica de l’artista al seu estudi

obres pictòriques i escultòriques en diverses sales d’exposicions.

La primera va tenir lloc a Barcelona al 1985, a la ja desapareguda Sala Regás, on va presentar peces de gran originalitat i contingut estètic (aquesta va ser la definició que van reproduir alguns dels mitjans locals) i amb un notable èxit, que el va impulsar a seguir treballant i investigant en el món de la pintura i l’escultura.

Des de llavors, ha exposat en diverses sales de Barcelona, Cornellà del Llobregat, Palma de Mallorca, Madrid, Brussel·les, Màlaga, l’Ampolla (Tarragona) i Tortosa.

Les seves múltiples experiències en el món de l’ interiorisme, han influït, des dels inicis de la seva carrera, en una visió de l’obra artística com una peça fonamental en la decoració.

Com irrenunciable senyal d’identitat artística, actualment, segueix utilitzant la tècnica del “collage” a força de materials diversos (cartró, cordes, terra, pedres, metalls, etc.), i treballant

amb pintures acríliques sobre bastidors de fusta. Amb això aconsegueix unes peces de gran impacte visual i artístic que, seguint els cànons del més genuí art contemporani, posseeixen el valor afegit de ser capaços d’adaptar-se, pel seu contingut, dimensions i gamma cromàtica a les necessitats concretes de l’ambient al qual es van a integrar, expressant així la voluntat de l’autor de crear un espai propi i singular. Obres que expressen les sensacions més íntimes, plasmades en una amalgama de colors, formes i textures en funció dels seus propis referents conceptuals.

Paral·lelament, i en la permanent recerca d’una més completa expressió artística, va començar a treballar en peces escultòriques realitzades en fusta i completades amb altres materials nobles, fonamentalment ferro que es tradueixen en un resultat extremadament potent i visual.

Actualment i des de l’any 2017, Esteban Munné, ha establert la seva residència a l’Ampolla (Tarragona) des

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 34 ]

d’on segueix treballant i preparant noves exposicions sota l’enorme influència del Delta de l’Ebre, una influència que l’ha canviat personal i artísticament, convertint aquest entorn en el seu propi “Univers Personal”.

El COAATT

EN RECORD D’ANA SANTOS

Des del COAATT expressem la nostra tristesa per la pèrdua d’Ana Santos Gorraiz, col·laboradora de la revista TAG durant molts anys, que va traspassar el passat 10 d’abril del 2019.

La recordarem sempre en els seus dissenys i maquetes d’aquesta revista i d’altres col·laboracions amb el nostre Col·legi d’Aparelladors. Descansi en pau.

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

2n quadrimestre 2019 [ 35 ]

Fons d’Inversió de Caixa d’Enginyers

Som

ISR

Inversió Socialment Responsable

Invertir és compatible amb contribuir a una economia responsable. La gamma de Fons d’Inversió ISR (Inversió Socialment Responsable) de Caixa d’Enginyers inverteix en companyies que tenen en compte el seu impacte en el medi ambient i són capdavanteres en la lluita contra el canvi climàtic.

Fonengin ISR, FI

CE Environment ISR, FI

Si ets membre del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona rebràs assessorament personalitzat i t'ajudarem a fer realitat els teus projectes.

Vine a visitar-nos, estem molt a prop teu. T'esperem a la nostra oficina de Tarragona a Marquès de Montoliu 3, o truca'ns al telèfon 977 253 036, estem a la teva disposició de dilluns a divendres de 8:30 a 19:00h. Els nostres professionals estaran encantats d'atendre't.

Tots els fons d'inversió tenen com a entitat gestora a Caixa Enginyers Gestió, SGIIC, SAU, com a societat dipositària Caixa d'Enginyers, S. Coop. de Crèdit, i estan registrats en la CNMV (Fonengin ISR, FI - nº 354 | CE Environment ISR, FI - nº 5142). Pots consultar el fullet informatiu i el document Dades Fonamentals per a l'Inversor registrats en la CNMV a qualsevol oficina de Caixa d'Enginyers, a www.caixaenginyers.com o a www.cnmv.com. Els fons d’inversió no són dipòsits i comporten risc d’inversió, inclosa la possibilitat que, en períodes concrets de càlcul, es produeixin minusvàlues.

Pots consultar els criteris dels nostres fons ISR a www.caixaenginyers.com/ca/web/fondosinversion

Som present. Som futur.