Tag 89 · 1r quadrimestre 2021

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2021 Any XXVI núm 89 Preu: 3 €

El portal Obres amb Garantia, vist pels presidents de Saragossa i Mallorca Dades de síntesi: 2020 ha estat un any dur i diferent però el sector ha resistit Es paralitza el POUM de Tarragona: els experts en urbanisme opinen Les obres d’ampliació del Centre de Lectura de Reus ja estan en marxa Edificis Singulars: una passejada per l’arquitectura de l’Arboç del Penedès

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis i lloguer d’espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, COMUNICACIÓ I PUBLICITAT Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORIA JURÍDICA I RC Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA Fotografia de portada (Òscar Ramírez): la Giralda de l’Arboç

n L’entrevista (Pàgs. 4-6) Victor Martos i Daniel Tur n Gabinet Tècnic (Pàgs. 7-10) Dades de síntesi. Evolució de la construcció al 2020 n Obres amb garantia (Pàgs. 11-12) Atenció a consumidors i usuaris de proximitat, a Tarragona n Actualitat del sector (Pàg. 13) Moltes de les empreses del Camp de Tarragona opten per contractar tècnics i constructors de casa n Urbanisme (Pàgs. 15-18) Tarragona sense POUM: quin futur ens espera?

El COAATT entra a formar part de la Càtedra d’Habitatge de la URV n Construcció (Pàgs. 19-23) El nou hospital Joan XXIII, cada cop més a prop.

El Centre de Lectura inicia la seva necessària ampliació per garantir el seu futur n Masoveria urbana (Pàgs. 25-26) La Turba i el COAATT fan realitat el concepte de la masoveria urbana n Edificis singulars (Pàgs. 27-28) L’Arboç del Penedès: del modernisme a la Giralda o quan l’art envaeix els carrers n Patrimoni (Pàg. 29) Tarracròpolis ja és part del present i de la història de la ciutat de Tarragona n Professió (Pàg. 30) El tècnic de capçalera, eina clau a la construcció i a la societat n Patrimoni (Pàgs. 31-33) Ruta Jujoliana (8) n Activitat col·legial (Pàgs. 34-35) Reconeixement als 50 i 25 anys de professió i benvinguda als nous col·legiats.

Moren Aurelio Manrubia i Jesús Jardí, ex-membres de la junta del COAATT. Tot i la pandèmia, els Reis d’Orient arriben a la Muntanyeta.

Dos nous llibres d’Aleix Cort

Editorial Malgrat tot, seguim aquí i seguim creixent

P

oc ens podíem imaginar que hagués passat tot el que hem viscut i que tinguem per endavant allò que ens espera. L’any 2020 ha estat diferent, estrany, dur, complicat, inexplicable, surrealista i tantes altres coses. Hem hagut d’aprendre què és no poder sortir al carrer i tenir prohibit anar a treballar. Hem hagut de tancar l’empresa, deixar el lloc de feina i esperar noves ordres d’una administració que s’ha vist superada, desbordada i lligada de mans i peus.

I un cop més, tot i la gravíssima dificultat d’aquesta vegada, ens en hem sortit mitjanament bé. El nostre sector ha aguantat el cop que ha suposat paralitzar l’activitat pel confinament i tornar a la feina sota mínims, ha superat aquella situació caòtica que suposava haver de fer coses noves sense tenir experiències anteriors en les que basar-se. Hem entès que calia estar on se’ns digués en tot moment però sense quedar-nos aturats.

Perquè, i aquesta és la part més positiva del pèssim 2020, en cap moment hem deixat de formar-nos i d’aprendre. Des del COAATT hem cregut en la necessitat de donar cobertura formativa als nostres col·legiats i col·legiades a través de cursos i aules online gratuïtes que els han facilitat la formació, aprenentatge i creixement per afrontar allò que arribés després.

De la mateixa manera que vàrem fer gratuïtes aquelles quotes dels primers mesos de confinament o que vam estar oberts i amatents totes les hores del dia que fossin necessàries per donar atenció a tots els professionals que aixopluguem com a òrgan col·legial. El temps ha demostrat que la nostra aposta ha funcionat i que es va actuar de la millor manera possible.

Acabat el confinament i amb retorn a una certa “nova normalitat” hem vist com les dades de construcció a l’obra nova i en el camp de la rehabilitació han augmentat perquè continua havent-hi una necessitat de la millora del parc immobiliari existent i la generació de nous espais d’habitatge. Les persones necessiten, com s’ha notat especialment arran del confinament pel Covid19, sentir-se còmodes a l’espai que les acull, a casa seva. Això suposa més obres per a rehabilitar, la millora de l’eficiència energètica i la revisió de les estructures i zones habitables per garantir un major nivell de vida. El benestar ja no és quelcom secundari per alguns i ha passat a convertir-se en essència del dia a dia en tots els casos.

Si entenem que el 2020, amb tot allò que ha significat de dolent, ens deixa també una part positiva a analitzar amb calma i realisme, veurem com ara, el nostre és una ofici més necessari encara. De nosaltres depèn, de manera individual però sobretot com a col·lectiu, aconseguir tirar endavant explicant a la societat què podem fer per ella i demostrant-ho amb la professionalitat que tenim. Que el 2021 sigui un any més dòcil i més “constructiu” en tots els sentits.

LA JUNTA DEL COAAT

L’entrevista

Obras con Garantía: la experiencia de Zaragoza y Mallorca Una casa necesita reformas, cambios, un lavado de cara. Por necesidad o por placer, tenemos que hacer obras periódicamente o realizar aquellos trámites que nos permitirán saber que nuestro hogar es seguro y está en condiciones. Del mismo modo que vamos al médico para tener una buena salud, para garantizar que estamos sanos, debe estar sano y saneado el espacio que habitamos para evitar males mayores y problemas graves. Cuando hablamos de obras debemos saber que, si queremos que duren y tengan garantía, estas las tienen que hacer siempre los profesionales cualificados. Las chapuzas acaban costando caros.

Por ello, el Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Tarragona, el COAATT, creó en 2015 el portal Obras Con Garantía (www.obrascongarantia.com). Entrando en esta página, solo tenemos que matizar qué obra debemos hacer y poner nuestros datos. De manera rápida y sin compromiso, recibiremos tres propuestas de tres profesionales cualificados con sus correspondientes presupuestos. Sólo habrá que mirar qué propuesta nos interesa más y, hecha la selección, encargar el trabajo. Este servicio funciona y es una realidad.

Desde que entró en funcionamiento, centenares de personas ya han hecho obras en casa o trámites administrativos a través de él. Contactan aquellos que quieren reformar el baño, la cocina u otras estancias de su vivienda; las personas que necesitan una obra nueva en casa, en un almacén o en un garaje; o aquellas que tienen que cambiar un local comercial o una oficina. También se piden los presupuestos cuando hay que hacer una tasación, una cédula de habitabilidad, un informe pericial, un certificado de eficiencia energética o una Inspección Técnica de Edificios.

Viendo el buen funcionamiento del servicio y ante la necesidad de dar respuesta a la sociedad más cercana, se han sumado a esta iniciativa el Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ), que lo hizo en agosto de 2019; y el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Mallorca (COAATMCA) que se sumó en junio de 2020.

Para conocer al detalle porqué se unieron en su día al portal www.obrascongarantia.com y saber qué balance hacen hasta el momento de este servicio, hemos entrevistado a los dos presidentes de ambos Colegios.

Victor Martos.

Presidente Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ)

El portal Obras con Garantía nace en Tarragona en 2015 y ha ido creciendo hasta convertirse en una herramienta de consulta muy importante.

¿Por qué se ha sumado vuestro colegio al portal y sus servicios?

Dentro del plan estratégico que se desarrolló en nuestro Colegio Profesional, vimos que había necesidades de clientes por cubrir. Y el campo del comercio electrónico en nuestro sector no tenía casi porcentaje de explotación. Estas dos variantes nos hicieron captar la nueva necesidad de una ciudadanía que cada día está más falta de tiempo. De ahí que gracias a este servicio los usuarios de esta plataforma pueden solicitar intervenciones profesionales en el ámbito de la edificación, las cuales van a ser ofertadas y prestadas por los arquitectos técnicos de Zaragoza. ¿Cómo han acogido los profesionales de este colegio el portal que les pone a su alcance una posibilidad de captar nuevos clientes?

Esta plataforma entre nuestros colegiados fue muy bien acogida, dada la naturaleza emprendedora que caracteriza a nuestro colectivo. Trata de poner la figura

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 4 ]

del arquitecto técnico aparejador en el centro de la actividad en la ejecución de la obra y es un papel que ya desarrolla habitualmente.

Teniendo en cuenta que se dirige a un público general ¿qué creéis que aporta al conjunto de la sociedad? ¿Qué papel puede tener esta plataforma?

Se pretende dar un servicio, que desde el Colegio hemos detectado que demanda la sociedad, mediante un canal actual, sencillo, preciso y transparente. En el que el cliente va a tener la garantía de una buena actuación, ya que los profesionales que van a ejecutar el trabajo son colegiados, por tanto, el Colegio es garante de dicho servicio. ¿Creéis que puede servir para potenciar la imagen del colectivo de aparejadores y para que la gente vea a estos profesionales como los más eficaces para solucionar los problemas derivados de las obras

L’entrevista y las gestiones relacionadas con ellas?

Una de las finalidades de este proyecto es impulsar, aún más, los valores de calidad, garantía, fiabilidad y profesionalidad que caracteriza hoy en día a la figura del arquitecto técnico, aparejador. Al mismo tiempo que busca fomentar el actual posicionamiento del arquitecto técnico, aparejador, como experto en edificación, en rehabilitación edificatoria, como emisor de informes, … ante la ciudadanía.

Obras con Garantía tiene también como objetivo acabar con aquellas obras sin control profesional que se realizan sin garantías, profesionalidad ni facturas. ¿El nivel de intrusismo no profesional es alto en vuestra provincia? ¿Hasta qué punto afecta?

Es muy alto, principalmente en lo relativo a las obras más pequeñas. Es un gran problema porqué además de ser una competencia desleal, no se tienen en cuenta la prevención de riesgos laborales, ni el pago de impuestos, etc. ¿Pensáis que se necesita un mayor control de las administraciones locales para hacer el seguimiento de ciertas obras? ¿Cuáles serían las soluciones para acabar con el intrusismo?

Reforzar los departamentos de inspección y colaborar con los Colegios profesionales para poder llevar de un modo efectivo este control. ¿Qué objetivos esperabais conseguir, inicialmente, cuando os decidisteis a sumaros al proyecto e implementar Obras con Garantía en vuestra provincia?

Básicamente cubrir unas necesidades de la ciudadanía, de inmediatez en el servicio, ya que en un periodo mínimo de tiempo puede obtener tres presupuestos de profesionales acreditados mediante su colegio profesional. Sin olvidar la superación de las limitaciones geográficas que en una provincia como la de Zaragoza, sabemos que existen.

Al mismo tiempo que se pretendía afianzar al aparejador arquitecto técnico como experto en distintas actuaciones profesionales. ¿Cuáles de ellos habéis logrado finalmente?

Cuando se emprende un camino como este, en un mundo digital que tanto avanza en un mínimo lapso, se comienza a caminar sabiendo que será una travesía lenta, pero en la que nos mantenemos avanzando. Somos conscientes de que el servicio que se ofrece es de calidad y que estamos cubriendo una necesidad. Así que re-

Daniel Tur.

sumiendo estamos progresando adecuadamente. ¿Hasta qué punto consideráis importante que colegios profesionales de un mismo sector se unan, como en este caso?

Como se suele decir, la unión hace la fuerza. Independientemente de la provincia donde uno de nuestros profesionales desarrolle su actividad, la profesionalidad, la calidad y la garantía en sus actuaciones deben estar al nivel de las exigencias de nuestros clientes. La figura de un arquitecto técnico aparejador no es diferente en un lugar o en otro, por eso hay que remar siempre todos en la misma dirección para no crear dudas ni dificultades a nuestro colectivo. ¿En qué líneas de trabajo se podrían generar más sinergias entre los Colegios de Aparejadores?

Por ejemplo, podríamos empezar por denominarnos todos de la misma manera.

Existen dos términos que describirían la figura de nuestro colectivo. Aparejador y Arquitecto Técnico, y en cada colegio profesional escogen una de ellas, igualmente ocurre con cada uno de los profesionales.

Por otra parte, incentivar la puesta en marcha de iniciativas colaborativas como Obras Con Garantía, que creo que refleja en un solo proyecto toda la esencia de los Colegios profesionales en España.

Presidente del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Mallorca (COAATMCA)

El portal Obras con Garantía nace en Tarragona en 2015 y ha ido creciendo hasta convertirse en una herramienta de consulta muy importante. ¿Por qué se ha sumado vuestro colegio al portal y sus servicios?

Porqué nos parece una herramienta muy útil por muchas razones. La principal viene implícita en el nombre de la herramienta: Obras con Garantía. Porqué con esta web podíamos ofrecer al usuario garantías de que está contactando con profesionales solventes y preparados.

Pero, a la vez, nos parece una herramienta decisiva porqué permite poner al aparejador o arquitecto técnico en el centro del proceso constructivo y, además, nos permite estar presentes en un espacio tan importante como es Internet. ¿Cómo han acogido los profesiona-

les de este colegio el portal que les pone a su alcance una posibilidad de captar nuevos clientes?

Muy bien. En estos momentos, con sólo unos meses de implantación en Mallorca ya tenemos casi un centenar de colegiados activos en Obras con Garantía. Además, la puesta en marcha de la herramienta en la isla ha coincidido con toda la problemática generada por la COVID-19, por lo que está sirviendo de gran ayuda para incrementar las posibilidades laborales en el sector de la construcción en este momento de crisis. En cualquier caso, y más allá de las actuales circunstancias, esperamos que Obras con Garantía sea una herramienta que permita a nuestros colegiados aumentar su capacidad de contactar con nuevos clientes.

Teniendo en cuenta que se dirige a un público general ¿qué creéis que

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 5 ]

L’entrevista aporta al conjunto de la sociedad? ¿Qué papel puede tener esta plataforma?

Aporta algo muy importante a la sociedad: garantía de calidad y de un trabajo bien hecho. Sabemos que, a veces, una reforma, una rehabilitación o cualquier tipo de obra, genera mucha preocupación a quien debe acometerla porqué no sabe muy bien a quién acudir y qué le van a ofrecer. Obras con Garantía permite aliviar al ciudadano que necesita de nuestros servicios. Acceder a varios presupuestos de manera sencilla y sin compromiso. En cualquier momento.

Y lo que es más importante para su tranquilidad: con el aval que le proporciona el Colegio de Aparejadores. ¿Creéis que puede servir para potenciar la imagen del colectivo de aparejadores y para que la gente vea a estos profesionales como los más eficaces para solucionar los problemas derivados de las obras y las gestiones relacionadas con ellas?

Sin duda. Como he comentado anteriormente, Obras con Garantía pone al aparejador en el centro del proceso constructivo. Estamos mejorando y destacando nuestra imagen. Haciendo saber a quién debe acometer una obra de cualquier tipo que aquí estamos para gestionar todo los relacionado con sus necesidades, solventando sus problemas y haciendo que sus necesidades se resuelvan evitándole problemas. Creo que esta herramienta es fundamental para decir a la sociedad que somos sus técnicos de cabecera.

Obras con Garantía tiene también como objetivo acabar con aquellas obras sin control profesional que se realizan sin garantías, profesionalidad ni facturas. ¿El nivel de intrusismo no profesional es alto en vuestra provincia? ¿Hasta qué punto afecta?

La garantía en una actuación profesional es fundamental para ofrecer a los clientes un trabajo de calidad. En ese sentido, la plataforma ofrece una serie de mecanismos que nos permiten como Colegio dar una mayor tranquilidad al consumidor. La mejor carta de presentación de Obras con Garantía constituye ese compromiso, por el cual podemos asegurar ante la sociedad que la plataforma ofrece profesionales formados y cualificados, que además están colegiados, disponen de un seguro de responsabilidad civil y deben visar todas las actuaciones que allí se contraten,

además de posicionar al propio Colegio como un mediador entre las partes, en caso de necesidad. ¿Pensáis que se necesita un mayor control de las administraciones locales para hacer el seguimiento de ciertas obras? ¿Cuáles serían las soluciones para acabar con el intrusismo?

En el COAAT Mallorca creemos que la colaboración con las administraciones es fundamental en muchos sentidos. Nuestra experiencia así nos lo ha enseñado, pues en todas aquellas actuaciones en las que hemos podido apostar por la colaboración público-privada, los resultados han sido siempre positivos y enriquecedores. En ese sentido, la calidad de las actuaciones profesionales sin duda gana cuando hay una mayor implicación y Obras con Garantía puede ser una plataforma interesante para la contratación por las administraciones o vinculada a procesos de concesiones de ayudas a propietarios o comunidades, donde la búsqueda de presupuestos y procesos de selección son más estrictos. ¿Qué objetivos esperabais conseguir, inicialmente, cuando os decidisteis a sumaros al proyecto e implementar Obras con Garantía en vuestra provincia?

Uno es evidente: mejorar las posibilidades de trabajo de nuestros colegiados, pero, además, era importante que entrásemos en Internet. Que los usuarios pudieran encontrarnos en la web fácilmente.

Cualquier día y a cualquier hora. Porqué es el futuro y ahí hay que estar. Internet es el canal donde la demanda de servicios e información crece constantemente.

Más de la mitad de la población utiliza Internet para comparar productos, precios y servicios. Estar presente o no en Internet puede ser la clave para afrontar con éxito el futuro que nos espera como colectivo profesional. ¿Cuáles de ellos habéis logrado finalmente?

Es pronto, quizás, para hacer un balance fiable. Llevamos con Obras con Garantía apenas medio año. Pero es evidente que los objetivos marcados van por buen camino. Estamos recibiendo ofertas a buen ritmo. Nuestros colegiados están respondiendo muy bien y está claro que hemos entrado en un mercado en el que no estábamos presentes. Creo que hemos acertado y esperamos a llevar un año completo para poder hacer una valoración más real. Pero los inicios son, sin duda, prometedores.

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 6 ]

¿Hasta qué punto consideráis importante que Colegios Profesionales de un mismo sector se unan, como en este caso?

Fundamental. La unión hace la fuerza, ¿no? Estamos en un mundo global. Las batallas por cuenta propia requieren mucho esfuerzo y dan escasos resultados. Aunando esfuerzos y compartiendo experiencia podemos mejorar mucho. Obras con Garantía es una gran herramienta ideada por Tarragona, pero la incorporación de los Colegios de Zaragoza y Mallorca la mejoran. Le dan más fuerza. Y más aún le darán otros Colegios que puedan ir incorporándose a la plataforma. Ojalá pronto Obras con Garantía pueda ser no sólo un referente en nuestras comunidades, sino en todo el territorio español. Debemos trabajar para convertirlo en el portal de referencia en petición de servicios por internet en el ámbito de la edificación. ¿En qué líneas de trabajo se podrían generar más sinergias entre los Colegios de Aparejadores?

En cualquier campo que podamos establecer sinergias siempre será positivo.

Precisamente este año, nuestro Colegio ha puesto en marcha una iniciativa, en la que hemos contado con el apoyo del gobierno autonómico, que consideramos muy interesante para avanzar en la calidad de nuestro trabajo. Es el Sello de Calidad para los visados de los estudios de ESS y EBSS, una iniciativa conjunta de los Colegios Profesionales de Aparejadores de Mallorca, Menorca e Ibiza y Formentera para la mejora de la seguridad en las obras de construcción.

Un Estudio de Seguridad y Salud que disponga de un visado colegial con SELLO DE CALIDAD garantiza un incremento de los estándares habituales de previsión de seguridad laboral desde el inicio de un proyecto de construcción. Es decir, certifica una correcta identificación de riesgos laborales y propuesta de medidas correctoras adaptadas a las particularidades de cada obra, lo que debe suponer ventajas tanto para los profesionales que reciben este servicio colegial como para sus clientes.

Creemos que es una iniciativa exportable a otros Colegios y que, por supuesto, estamos dispuestos a compartir. Esperamos poder ampliar esta iniciativa a otras actuaciones profesionales más allá de la redacción de ESS y EBSS.

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. Evolució de la construcció al 2020 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’obra nova residencial ha patit més els efectes econòmics desencadenats per la pandèmia, que no pas el sector de la rehabilitació.

Tot i que els nombre d’obres iniciades és gairebé el mateix, 263, respecte 2019, el nombre d’habitatges iniciats baixa un 48% al Camp de Tarragona i Baix Penedès. Entre gener i desembre de 2020 s’han encetat al voltant de 662.

La inversió en noves promocions passa dels 145 als 88 milions d’euros, un 39% menys. Valors en qualsevol cas similars als de 2018, tot i la desacceleració inèdita derivada de la incertesa d’aquest 2020.

La rehabilitació ha superat la crisi sanitària sense rebre els mateixos efectes negatius. El nombre d’obres iniciades gairebé iguala a les de 2019. Un total de 981 obres a la nostra àrea d’actuació, és el que correspon a les comarques del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Ribera d’Ebre, només un 5% menys. Però el seu impacte econòmic ha estat inferior, la inversió en rehabilitació supera els 76 milions d’euros, un 26% menys que al 2019.

Pel que fa a l’activitat professional, l’espai dedicat a l’obra: control de qualitat, redacció de projectes o seguretat, ha suportat molt millor la situació i iguala els valors de 2019.

Baixa per contra, al voltant d’un 15%, l’activitat dels perits, taxadors o els tècnics dedicats a la gestió immobiliària.

En tot, l’impacte de la crisi sanitària ha resultat important, però com hem vist afectant en major mesura a l’obra nova, més que a la rehabilitació. Els nostres tècnics han estat pendents i preparats per les diferents fases de l’estat d’alarma, adaptant-se constantment a les diferents mesures a adoptar, ajudant en tot moment a que s’apliquessin les mesures de seguretat imprescindibles per garantir la seguretat de les persones i del personal de les obres. A més es van posar mecanismes d’atenció i suport als ciutadans, a més de als nostres tècnics, sense aturar en cap moment aquestes tasques.

L’important són les empentes detectades dels últims mesos, que corroboren l’informe Euroconstruct, que corregeixen en positiu les tendències previstes sobre els efectes de la crisi sanitària.

Detallem l’evolució de cadascuna de les tipòlogues de feines.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU. Baixada de Reus i Tarragona enfront la pujada de Cambrils Entre gener i juliol de 2020, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial puja al voltant d’un 10% i arriba als 610 habitatges nous iniciats.

Respecte el nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 272 habitatges nous acabats, un 19% més respecte al mateix període de 2019.

2.000 1.500 1.000 500 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Núm.d’habitatges nous visats

Núm. d’habitatges nous acabats

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 7 ]

Gabinet Tècnic Obres de nova planta. Habitatge residencial visat al COAATT Sup. Total

Núm. Habitatges

PEM

Obres

2010

223.752,89

1.240

120.974.458,65 €

243

2011

109.285,57

588

56.541.771,95 €

172

2012

129.080,71

566

63.793.606,26 €

116

2013

41.824,66

196

22.335.048,78 €

102

2014

89.127,58

371

42.988.155,00 €

126

2015

78.791,02

448

51.742.215,00 €

167

2016

105.579,90

554

64.631.088,00 €

215

2017

110.710,03

461

64.012.820,66 €

197

2018

202.096,02

739

117.494.990,13 €

234

2019

247.501,16

1.282

145.718.726,78 €

250

2020

131.200,00

662

88.485.811,00 €

263

La diferència observada entre el nombre d’obres iniciades i el nombre d’habitatges és relació directa del tipus d’habitatge construït.

Al 2020 mentre que la construcció d’habitatges unifamiliars puja un 40%, la construcció en bloc baixa fins al 70%. L’autopromoció privada s’enfila més que mai en contraposició al sector empresarial de la promoció d’habitatge, que sembla especialment dubitatiu davant la situació d’incertesa econòmica i social generada per la pandèmia.

Les dades d’habitatge nou a nivell municipal deixen entreveure dues situacions especialment contraposades, condicionat també a la vegada pel comportament que hem vist abans dels promotors immobiliaris. Mentre que Tarragona passa dels 520 als 99 habitatges, Cambrils passa dels 92 al 2019, als 112 iniciats aquest 2020.

Cambrils, habitualment el segon municipi de la província, puja al 2020 un 19% respecte 2019 i per primera vegada supera a Tarragona al capdavant de municipis de la província. El nombre d’habitatges iniciats a Cambrils supera en un 13 % als de Tarragona. La inversió en obra nova supera els 18 milions d’euros i creix respecte 2019 un 32 %.

Baixen també les dades a la resta de municipis, més d’un 50% a Reus, i conserven valors els municipis del Baix Penedès, tot i que l’activitat és en l’actualitat testimonial.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Tipologia constructiva

2019

2020

Unifamiliar

248

348

40,32%

1.034

314

-69,63%

En bloc

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

102

144

41,18%

En filera

14

21

50,00%

Aparellades

3

2

-33,33%

129

181

40,31%

Aïllades

Edifici en bloc Entre mitgeres

462

231

-50,00%

Aïllat

572

83

-85,49%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Habitatge residencial nou Poblacions

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Tarragona

75

98

125

55

281

520

99

Cambrils

59

21

52

69

120

92

112

Salou

41

29

37

58

25

36

2

Reus

13

12

23

27

69

76

38

Roda de Berà

2

1

11

4

5

9

12

Alcover

2

0

0

9

4

2

9

El Vendrell

11

9

69

39

19

12

17

Vinyols i els Arcs

3

1

11

10

10

10

21

Almoster

2

1

0

2

1

3

1

La Febró

0

0

0

0

0

0

0

Segur de Calafell

1

2

0

2

0

8

3

Altres poblacions

11

274

226

186

205

514

348

TOTAL

220

448

554

461

739

1.282

662

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 8 ]

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres

Gabinet Tècnic La rehabilitació ha suportat molt bé la situació crítica que vivim actualment. L’activitat sols ha patit un lleuger descens del 5% respecte 2019, i la inversió una mica més, al voltant d’un 25%. S’ha realitzat una inversió de 76 milions d’euros.

Per municipis el comportament és similar arreu. Un lleuger decents general amb pujades a Cambrils, Valls o Vendrell, on tot i les condicions el nombre d’obres creix, i també la inversió realitzada.

Obres de rehabilitació per municipis. Visat al COAATT

Obres de rehabilitació. COAATT Poblacions

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Tarragona

153

179

169

214

215

238

217

Reus

42

69

70

90

84

106

74

Número d’obres

Rehabilitació

2010

864

71.795.331,17 €

Salou

41

45

49

50

41

53

46

2011

740

80.522.450,39 €

Cambrils

23

51

37

55

39

51

58

2012

565

35.574.838,19 €

Falset

13

9

14

13

14

12

6

2013

598

25.708.494,46 €

Mont-roig del Camp

13

20

20

18

8

19

13

2014

620

24.255.774,14 €

Calafell

16

18

17

1

22

41

32

2015

778

80.579.941,22 €

Barcelona

7

11

13

22

24

16

17

2016

867

90.340.529,08 €

Tivissa

2

10

8

4

4

5

1

2017

977

87.359.717,40 €

Valls

7

9

7

18

24

15

17

2018

964

138.451.129,72 €

El Vendrell

15

10

9

19

25

15

17

2019

1042

103.544.973,16 €

Altres poblacions

288

347

454

473

464

471

483

2020

981

76.439.557,16 €

TOTAL

620

778

867

977

964

1.042

981

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Finalment l’obra nova no residencial registra valors similars als de 2019 i un comportament molt esperançador especialment pel que fa a la inversió en apartaments turístics i el sector hoteler. Aquí també Cambrils destaca per les grans inversions que s’estan realitzant i les que han de començar molt aviat.

Destí de l'obra

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Residencial col·lectiu

0

0

0

0

0

0

7

Agropecuari

9

15

18

18

13

10

8

Industrial

5

9

8

20

18

13

13

Comercials

3

2

2

5

2

8

4

Magatzems

16

23

16

19

13

23

13

Burocràtics/oficines

1

0

0

0

0

1

3

Hotelers

0

3

0

1

1

4

4

D'esbarjo

3

4

1

1

5

4

2

Culturals

0

1

0

0

1

1

1

Sanitaris

1

1

0

0

1

5

2

Docents

5

3

3

0

2

4

1

Religiosos

1

0

0

0

0

0

0

Aparcament

0

3

1

2

1

2

1

Gasolineres

0

0

0

1

0

0

1

Transport públic

0

1

0

2

0

0

0

Piscines

63

67

64

94

100

124

152

Camps d'esports

0

0

1

1

0

2

0

Vestuaris i annexos

0

2

0

1

0

1

1

Locals o edificis esportius

0

15

11

20

1

0

0

Instal·lacions esportives

0

0

0

0

1

3

0

Funerari

2

3

3

1

0

1

1

Monumental %

0

0

0

0

0

0

0

109

152

128

186

159

206

207

39,45%

-15,79%

45,31%

-14,52%

29,56%

0,49%

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 9 ]

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Gabinet Tècnic L’activitat professional al 2020 reflecteix una situació històrica com fou el confinament entre març i juny. El podem veure al gràfic de sota. Especialment la segona setmana d’abril vam arribar a caigudes de més del 63% de l’activitat.

Aquí el comportament ha sigut molt desigual. Pel que fa a l’activitat professional, l’espai dedicat a l’obra: control de qualitat, redacció de projectes o seguretat, ha suportat molt millor la situació i iguala els valors de 2019. Baixa per contra, al voltant d’un 15%, l’activitat dels perits, taxadors o els tècnics dedicats a la gestió immobiliària.

Activitat professional 2019-2020 250

Intervemcions professionals

200

150

100

50

0

2

7

12

17

22

Intervencions 2019

27 Setmanes

32

47

52

NAU INDUSTRIAL · NAU AGRÍCOLA-RAMADERA EDIFICACIÓ INDUSTRIALITZADA · OBRA PÚBLICA EDIFICACIÓ I FORJATS · PETIT PREFABRICAT TERRATZO, PAVIMENTS I URBANITZACIÓ CIMENT · ÀRIDS · FERRALLA · FORMIGÓ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Visita la nostra web www.prefabricatspujol.com

Tag

42

Confinament

Núm. visats 2020

Registra’t i accedeix a la part tècnica

37

1r quadrimestre 2021 [ 10 ]

Obres amb garantia

OBRES AMB GARANTIA (OAG).

Atenció a consumidors i usuaris de proximitat, a Tarragona El portal web Obres Amb Garantia és una eina per captar, dinamitzar i donar feina als tècnics del COAATT, mitjançant internet i les xarxes socials, oferint professionals de proximitat i garantit amb la supervisió directa del COAATT en tots els processos.

El lloc web ‘Obres Amb Garantia’ (OAG), al 2020, ha patit especialment els efectes del confinament. Les obres van estar aturades durant les dates de confinament i es va aprofitar el posicionament i la captació amb usuaris finals, i es va acondicionar un nou servei de consultes directes i informació de la situació de les obres en les dates de confinament. Tot i així, s’ha assolit un bon nivell de feina a la demarcació de Tarragona, amb més de 337 peticions de pressupost i més de 60 visites diàries.

El servei compta actualment amb més de 100 tècnics inscrits i la mitjana de tècnics interessats a pressupostar oscil·la entre 12 i 17, per cadascuna de les ofertes.

Respecte a l’enviament dels pressupostos al clients, un aspecte imprescindible per al bon funcionament del servei d’Obres Amb Garantia, també s’ha millorat molt. Al 2020 s’han enviat 817 pressupostos d’honoraris, més del 80 % dels sol·licitats. Un objectiu clau per consolidar la plataforma ‘Obres amb Garantia’ i potenciar la imatge de qualitat i professionalitat dels tècnics i els serveis d’OAG.

Tipus de treball

La representació sobre el total de peticions de cadascuna de les categories s’ha modificat molt al 2020. Creixen les feines vinculades tant amb la reforma i l’obra nova, amb més d’un 2,50%, respecte 2019. L’obra nova puja fins a més del 6% i la reforma a més del 10% del total.

La intervenció que més creix és l’informe pericial, que passa del 5% al 10,30% sobre el total. Baixen per contra del 50% al 40% les peticions de certificats d’habitabilitat i certificats d’eficiència. Quatre de cada deu peticions són una d’aquest tipus. La resta d’intervencions conserven valors respecte l’any passat.

Les peticions de pressupost acceptades pels clients superen el 20% del total. I en el cas concret de les cèdules, certificats d’eficiència, informes o taxacions, arriben al 40%. Són valors dinàmics que aniran apropant-se a les dades superiors del 2019, que van ser del 25%, un cop es vagin concretant les feines de desembre.

El volum global d’honoraris generats als arquitectes tècnics per part de la plataforma aquest any (segons les dades del portal de moment) és de l’ordre de 30.000 euros, un 50% menys que l’any 2019, principalment per la dificultat de concreció de feines durant l’època del confinament.

Anem a veure l’evolució de les feines a la zona de Tarragona:

Comportament OAG 2020

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Peticions

Tècnics interessats

PRESSUPOSTOS enviats al client

Magatzem

6

38

14

Bany

6

29

9

Casa

21

323

46

21

Cèdula d’habitabilitat + Certificat d’eficiència

139

2.243

360

22

21

Cuina

4

18

8

6

2

6

Comunitat de propietaris

5

62

13

0

0

2

3

Demolicions

4

36

4

21

19

17

33

15

Excavacions

0

0

0

0

3

0

3

5

6

Façanes i cobertes

8

70

18

0

2

5

4

3

7

4

Garatges

3

15

6

Reforma Habitatge

0

15

16

29

33

44

37

Informe pericial

35

210

77

Taxacions

1

3

34

27

24

49

31

Inspecció tècnica d’edificis/IEE

21

282

49

Piscina

0

1

1

1

0

7

9

Llicència d’activitat

10

78

26

Enderrocs

0

1

0

2

1

4

4

Locals comercials i oficines

5

39

8

Coordinador de seguretat

1

1

0

0

0

0

1

Piscina

9

56

23

Urbanització

0

1

2

1

0

3

0

Seguretat en l’obra

1

6

3

Legalització

3

2

1

0

0

0

0

Taxacions

31

258

82

Piscina

0

0

0

0

3

0

0

TOTAL

76

220

373

462

487

519

337

Habitatges

29

315

71

337

4.078

817

Cèdula d’habitabilitat + Cert. Eficiència Energètica

66

132

162

199

213

260

139

Comunitat de propietaris

0

4

8

13

10

11

5

Documentació tècnica

0

0

1

0

0

0

0

Informe pericial

4

11

26

25

28

31

35

Inspecció Tècnica d’Edificis

0

38

82

130

132

39

Obra Nova Casa

1

3

6

11

14

Obra Nova Magatzem

0

1

2

1

Obra Nova Garatge

0

0

3

Locals comercials i oficines

0

5

Reforma bany

0

Reforma Cuina

Tag

TOTAL

1r quadrimestre 2021 [ 11 ]

Obres amb garantia L’EXPANSIÓ D’OBRES AMB GARANTIA (OAG) A ALTRES INDRETS: ATENCIÓ A CONSUMIDORS I USUARIS DE PROXIMITAT, A TARRAGONA, ZARAGOZA I MALLORCA La novetat d’aquest any 2020 és la incorporació al projecte ‘Obras Con Garantía’ de nous Col·legis professionals que sentien la necessitat d’afrontar un nou repte de modernització en la seva relació amb els ciutadans i de captació de feines per als seus col·legiats a través d’internet.

D’aquesta forma, des d’agost de 2019, els ciutadans de Zaragoza i, des de juny del 2020, el ciutadans de Mallorca poden demandar tècnics especialistes a través de la plataforma ‘Obras con Garantia’, que va realitzar una important transformació tecnològica per a poder acollir altres tècnics, diferenciar-se territorialment i realitzar una captació personalitzada a cada àrea d’actuació.

D’aquest repte, en aquests temps difícils, va sorgir un important interès pels tècnics de Mallorca i Zaragoza incrementant-se així els tècnics adherits a la plataforma en 254. I l’adequada campanya de captació de feines, blog, i posicionament als diferents indrets d’internet i xarxes socials ha donat com a fruit la captació de 855 peticions de feina, suposant un increment importantíssim del posicionament de la marca dels aparelladors Obres amb Garantia / Obras con Garantía, arribant a ser un referent en les tres demarcacions on es poden cercar feina a través d’internet.

El conjunt de l’activitat arriba en aquest cas a les 855 peticions i més de 2.100 pressupostos enviats.

El Col·legi de Zaragoza és el que presenta una major activitat al 2020, per les peticions d’Inspeccions Tècniques d’Edi-

Tag

ficis. Una mica per sota es troba Tarragona i seguidament Mallorca, que sí es queda molt per sota en el nombre de les peticions, degut a que es van incorporar al projecte OAG a meïtats d’any.

Peticions

Tècnics interessats

PRE enviat

COAATM (Mallorca)

123

2.427

306

COAATT (Tarragona)

337

4.078

817

COAATZ (Zaragoza)

386

8.493

984

Total general

855

15.086

2.128

Col·legi

Les peticions de pressupost acceptades pels clients, a Tarragona i Zaragoza són molt similars. Les dades ronden el 2021%. En el cas de Mallorca les peticions acceptades pels clients superen el 35%, dades que milloraran amb les peticions concretades i acceptades del mes de desembre. I en el cas concret de les cèdules, certificats d’eficiència, informes o taxacions, arriben al 40%. Són valors una mica per sota dels de 2019 i 2018, a la vegada una situació raonable si considerem l’increment molt important de peticions relacionades amb obres que allarguen tot el procés de contractació i la situació de confinament d’aquest any tan especial.

El volum global d’honoraris aproximat que la plataforma ha generat, en el cas de Mallorca és el que millors resultats presenta, on es superen els 21.000 euros amb pocs mesos de funcionament i Zaragoza els 58.000 euros, aquest passat 2020.

Globalment, la plataforma ha generat més de 80.000 euros en ingressos pels col·legiats i col·legiades.

1r quadrimestre 2021 [ 12 ]

Actualitat del sector

Moltes de les empreses del Camp de Tarragona opten per contractar tècnics i constructors de casa Les inversions realitzades al sector de la construcció per empreses del sector privat i Administracions públiques del Camp de Tarragona, evidencien que, majoritàriament, aquestes confien en el personal tècnic i els constructors de les nostres comarques. Així ho constata el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) en base a les dades del seu registre.

Des del COAATT es recorda que ara, més que mai, cal que el territori reinverteixi i cregui en les seves potencialitats internes, confiant en els professionals, tècnics i empreses del mateix territori.

Així, segons el registre del nostre Col·legi, el Port, la Diputació de Tarragona, els ajuntaments i els Consells comarcals, gairebé sense excepció, contracten els serveis tècnics i de seguretat d’arquitectes tècnics o enginyers d’edificació de la demarcació amb els seus processos de licitació. La inversió realitzada per aquestes administracions i institucions durant l’any 2019 ronda els 100 milions d’euros si tenim en compte les xifres des de l’any 2018.

Els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat o el Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes, Adif o Correos, les licitacions acaben contractant habitualment responsables tècnics i empreses de la demarcació. Hi ha empreses públiques, com l’Hospital Universitari Joan XXIII, que no ho feia de manera habitual però que últimament si que ha realitzat inversions en empreses i tècnics de la zona. Per altra banda trobem Infraestructures de la Generalitat, que no ha adjudicat les seves intervencions a empreses del territori.

Excepcionalment, hi ha administracions com l’Ajuntament de Vila-seca, en el cas de la rehabilitació de la Cooperativa Agrícola que ha comptat amb una inversió important; la Bisbal del Penedès o el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, que han optat per utilitzar els serveis tècnics de professionals de fora de la província en determinades adjudicacions de consideració.

Pel que fa a l’empresa privada, les dades són similars a les de les administracions públiques. Del total d’inversions registrades al COAATT, aproximadament un 75% del total, amb

Tag

un import de uns 756 MEUR, les porten a terme constructors i arquitecte tècnics de les comarques de Tarragona.

Port Aventura Entertainment i Mediterranea Beach & Golf Comunnity, són dues de les empreses més importants de les comarques de Tarragona amb inversions que superen els 20 MEUR que no confien gairebé mai en serveis tècnics de la seva àrea geogràfica més propera. El mateix es podria dir de Sabadell Real State Development, tot i que en aquest cas el nivell d’inversió seria inferior.

Una situació que ha canviat totalment és la de l’empresa d’abast nacional Mercadona. Des de finals de 2019, la confiança en el personal tècnic i empreses del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre ha anat augmentant i cada vegada ha invertit més diners en el desenvolupament de projectes a les nostres comarques comptant amb tècnics i empreses constructores de la zona.

Una situació similar la trobem a empreses com CaixaBank, Rapejun, Metrovacesa o Solvia, amb gairebé 50 milions d’inversió i amb un ampli recolzament de les empreses del sector de la construcció locals i el seu personal tècnic.

Mas Maneguet és un cas molt particular perquè tot i que el volum de la inversió no és comparable, es tracta d’una empresa tarragonina que inverteix a la província però decideix triar equips tècnics de fora en la seva inversió milionària.

En el cas del sector químic, l’actuació de l’arquitecte tècnic va dirigida a tasques de manteniment en les edificacions però principalment en la seguretat. En aquest cas hi ha empreses com Covestro o Bayer que aposten decididament pel factor territorial, altres com Ercros que ho fan al 50 %, o multinacionals com Dow Chemical Iberica que no tenen en consideració les empreses i tècnics d’aquesta zona en cap cas.

Des del COAATT es recorda que existeix una eina creada per aquest Col·legi que posa a l’abast de tothom, des de grans empreses a particulars, els serveis de professionals tècnics i empreses del territori. Es tracta del portal www.obresambgarantia.com que el COAATT va posar en funcionament l’any 2015 on es cerquen projectes del territori i s’ofereixen a tècnics propers, tècnics km 0 que estan preparats per afrontar qualsevol de les obres que el territori necessita i de manera competitiva en tots els sentits.

1r quadrimestre 2021 [ 13 ]

Urbanisme

Tarragona sense POUM: quin futur ens espera?

El passat 17 de novembre la ciutat de Tarragona rebia una dolentíssima noticia per al seu creixement futur i desenvolupament urbà. Dit de manera senzilla, la ciutat es quedava sense Pla d’Ordenació Urbana (POUM). Explicat més al detall, això succeïa després que la Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem decidís desestimar el recurs de cassació que s’havia presentat per part de l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya contra una sentencia de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sentencia esmentada anul·lava també el POUM per l’omissió d’un tràmit substancial, Tot això ve de més enrere i neix arran d’un recurs presentat per la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH) i antiga CAMPSA, sobre els terrenys que té en propietat a la vora del riu Francolí i el tractament urbanístic que els hi atorga el POUM. L’empresa CLH assegurava que a l’aprovació del POUM no es va demanar un informe preceptiu a l’administració estatal d’hidrocarburs, ja que entenien que els seus terrenys es tractaven d’unes instal·lacions d’emmagatzematge de reserves estratègiques d’hidrocarburs, pel que era imperatiu que se sol·licités l’informe, tal com estableix la llei. Com aquest informe no es va demanar per part de l’ajuntament ni de la Generalitat, les disposicions administratives que vulneren les lleis són considerades nul·les de ple dret, ja que suposa l’omissió d’un tràmit substancial en l’elaboració de planejament urbanístic.

En conseqüència, i amb la paralització del Pla d’Or-

denació Urbana, aprovat el 2013, es posa fre a moltes inversions que ja estaven a punt d’iniciar-se, que estaven dissenyades i molt avançades. La paralització del POUM significa, per exemple, que també es paralitzen diversos projectes com el Pla Parcial Culubret, el PMU 34 conegut com el Pla Gimnàstic de Tarragona-Arrabassada o el projecte de la Budallera.

Ara mateix, i mentre tot el conflicte es ressol judicialment, la ciutat i el seu creixement són en mans d’allò que dictamina el POUM anterior, el de l’any 1995. El problema, òbviament, és que aquell document que tenia utilitat fa un quart de segle, no s’adapta a les lleis urbanístiques d’àmbit general actuals, un fet que obliga a redactar un nou pla urbanístic. I això, tenint en compte que elaborar un POUM comporta uns quants anys de feina, és tot un problema.

En aquest punt, es formulen de manera automàtica diverses qüestions: la falta d’un informe pot paralitzar la feina dels últims 14 anys? Que succeirà amb les llicències en tràmit? Com farem front al creixement de la ciutat del 2020 basant-nos amb un document de 1995? De quina manera afectarà tot això a Tarragona com a ciutat, com a territori?

Hem anat més enllà fent aquestes i altres preguntes a dos professionals experts en l’àmbit de l’urbanisme. En primer lloc hem entrevistat a Alfred Ventosa, advocat urbanista; i a Joan Llort, arquitecte expert en urbanisme. A continuació podeu llegir ambdues entrevistes que, esperem, us ajudin a esclarir part d’una situació que ara mateix està envoltada de confusió i, sobretot, d’incertesa i dubtes.

Alfred Ventosa. Advocat urbanista Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat?

El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM, per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs.

Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament

a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi.

Què implica per una ciutat suspendre / anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 15 ]

14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran?

Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per a un municipi el POUM

Urbanisme és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació.

La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs.

Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre.

Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius.

Ara, Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn?

No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que sí és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres.

Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió?

El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços.

Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat.

Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop?

La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa —en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària—, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostres responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui dia m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants.

Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 16 ]

sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona.

Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment?

Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur.

Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que sí generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i qui s’estanca i s’envelleix.

No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilita a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu.

Quina ciutat pensa que cal plasmar amb un nou POUM? Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap.

Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el

Urbanisme paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius: a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política

“conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva degradació. b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.)

d) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador.

Joan Llort. Arquitecte expert en urbanisme Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat? És un fet que la sentència és ferma i el que cal es adoptar les mesures necessàries per minorar els efectes tan greus i negatius que comporta.

Què implica per una ciutat suspendre / anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran?

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, és el conjunt de normes que tenen per objecte establir quins son els drets així com les obligacions de tots i cadascun dels agents, públics i privats, que intervenen en la gestió del territori municipal.

Els hi atorga drets i els hi marca límits amb la doble finalitat de garantir el sòl necessari per atendre les necessitats que cadascun dels usos reclamen i en segon lloc ha de respondre amb eficiència a preservar el sòl assegurant que tan sols se’n posa en servei el que es necessita en cada moment i que la seva ubicació respon al model de ciutat que l’administració amb competències urbanístiques, l’Ajuntament, creu adequat.

Segons la llei té vigència indefinida alhora que recorda la necessitat de revisar-ne el model quan aquest s’ha exhaurit o bé quan es donen noves circumstàncies que justifiquen la seva revisió.

Les llicències tant les que es troben a tràmit com les que es presentin a partir d’ara es poden atorgar si donen compliment al contingut del Pla General de 1995 que és el planejament vigent des de la notificació de la sentència del Tribunal Suprem.

Ara, Tarragona es desenvoluparà i s’articularà, amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn?

En aquests 18 anys de diferència entre els dos plans els models urbanístics i el marc que els regula han canviat molt.

Catalunya l’any 2002 va aprovar la seva primera Llei d’Urbanisme la qual ha estat objecte de diverses modificacions durant el període 2002-2020. Aquest nou marc jurídic respon clarament a una nova manera d’entendre la gestió de TOT el territori i atendre temes cabdals entre els que cal assenyalar per la seva importància la seguretat de les persones i els seus béns, la necessitat de preveure habitatge assequible a l’abast de tothom i molt especialment la preservació del sòl com a bé escàs.

Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió?

Un anàlisi demogràfic de la població en el moment de redactar el nou document i l’establiment de les previsions de futur durant un període estimat de vigència del nou document són dades essencials per a dur a terme l’inici dels treballs de revisió.

En relació al model demogràfic i les seves necessitats cal fer diverses consideracions, en primer lloc que el model d’unitat familiar és un fet canviant i és evident que fenòmens externs a l’urbanisme com els que estem actualment vivint provocaran canvis en aquest sentit,

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 17 ]

Foto El Punt Avui

no senzills de preveure amb antelació, el nombre mig d’ocupants per habitatge ha anat disminuint al llarg dels darrers anys, seguirà sent així?, no ho sabem, caldrà estar atents a allò que ens diguin els demògrafs.

Cal tenir en compte allò que alguns experts en urbanisme han anomenat el coeficient de ròssec que no és altra cosa que el coeficient pel qual s’ha de multiplicar la demanada estimada, atès que es donen esdeveniments que fan que part del sòl previst pel creixement natural no es pugui dur a terme. Com és fàcil d’intuir no hi ha un coeficient de ròssec establert ni un procediment per a calcular-lo.

Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop?

El que el Text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya preveu per donar resposta àgil en moments com l’actual en el que el planejament ha esta anul·lat o bé al fet de que el model vigent ha esdevingut obsolet i cal substituir-lo és la possibilitat de que el Conseller, amb competències en matèria d’urbanisme actualment el conseller del departament de Territori i Sostenibilitat, dicti uns Normes de planejament de caràcter transitori, la llei els hi atorga una validesa màxima de tres anys, que esdevenen el marc jurídic-urbanístic durant aquest període temporal.

Urbanisme

Aquest Normes de planejament han de dictar-se a l’empara d’un consens entre l’Ajuntament i la Generalitat i han de servir per atendre les necessitats immediates sense tenir que referir-se a un pla, el de 1995, que responia a un model que no és el que avui convindríem en acceptar com a apte.

Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació?

Les eines son les pròpies de l’urbanisme, la gestió pública àgil i la planifi-

cació temporal de les necessitats. En un període tan curt com és el de les Normes el que demanen els diferents agents és l’agilitat i la seguretat i això s’assoleix bàsicament amb un actuació pública en aquells sector que a criteri de l’administració actuant responen al model de ciutat que vol implantar i potenciar.

Quina ciutat pensa que cal plasmar amb un nou POUM? Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se?

La ciutat ha de respondre a tres conceptes clars i indissociables, la ciutat ha de ser complexa, compacta i cohesionada, sense que l’ordre amb els que s’anunciïn sigui important Ha de ser complexa pel que fa als usos, ha de preveure la coexistència dels diferents usos en un mateix entorn, la presència exclusiva de l’habitatge no és un model defensable. El comerç, els artesans, els petits tallers, els professio-

nals de tota mena i tants altres són usos que hem vist implantats en els nostres eixamples històrics i que no hem sabut potenciar i mantenir.

Ha de ser compacta, perquè és la única manera de poder dotar-la dels serveis públics necessaris. El transport públic, l’ensenyament, la salut, la cultura tan sols són possibles si tenen al seu voltant una població estable que respongui a densitats de població adequades.

Sense aquest pes demogràfic la ciutat no pot econòmicament atendre i oferir els serveis que els seus ciutadans li reclamen.

I ha de ser cohesionada per tan sols així assolir el nivell social i d’oportunitats desitjables. La previsió de sòls per acollir l’habitatge assequible cal atendre-la sector a sector i barri a barri alhora que cal preveure actuacions de millora i transformació per aquells indrets avui ja consolidats en els que el model desitjable no és el que s’hi dona.

El COAATT entra a formar part de la Càtedra d’Habitatge de la URV El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ja forma part de manera oficial com a partner de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte oficial de benvinguda es va fer el passat 25 de novembre via online i amb l’assistència, entre altres, de la Rectora de la URV, Maria José Figueras; el director de la Càtedra d’Habitatge, Sergio Nasarre; i els presidents d’altres òrgans col·legials de Tarragona.

Durant el seu discurs, el president del COAATT, Adolf Quetcuti, ha destacat la importància en aquesta nova època de potenciar els llaços i interaccions en un món cada cop més necessitat d’aliances i en constant evolució. Quetcuti ha matisat que “la Càtedra d’Habitatge ha esdevingut un revulsiu en el món de l’edificació on, des d’un punt inicial jurídic, ha arribat a aconseguir una rellevància a nivell internacional i en multitud de disciplines. Una de les quals, la part tècnica, vinculada a la gestió de l’obra, la rehabilitació, la millora en definitiva dels habitatges que entenem que pot aportar una visió pràctica, a més de nodrir-nos com a col·lectiu de la visió global de la Càtedra envers l’habitatge, el seu esdevenir, la seva evolució i visió estratègica, per aprendre, evolucionar i millorar en tot el possible.”

Durant l’acte d’entrada del COAATT a la Càtedra també s’ha recordat que aquest òrgan col·legial compta amb més de 80 anys d’història i que és una entitat que representa, defensa i valora el territori, que també s’ha hagut de reinventar perquè

Tag

Moment de la sessió online celebrada per la Càtedra d’Habitatge de la URV

ja no valen els criteris, valors i simbolismes anteriors a la crisi iniciada al 2007. El COAATT és una entitat fortament arrelada i vinculada al territori però, igualment, ha anat generant sinergies per crear una xarxa de Col·legis arreu de l’Estat i una altra integrada exclusivament per Tècnics de kilòmetre 0.

Pel que fa a la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, va ser creada pel Consell de Govern de la Universitat l’any 2013 i és el resultat de la investigació i projectes sobre habitatge que es venien fent en l’àmbit jurídic des de 1996 per part del Grup de Recerca d’Accés a l’habitatge. La Càtedra té com a objectiu crear una plataforma estable en recerca, docència i transferència de coneixements en matèria d’habitatge des d’un punt de vista interdisciplinari i internacional. És la primera Càtedra UNESCO d’habitatge del món.

1r quadrimestre 2021 [ 18 ]

Construcció El nou hospital Joan XXIII, cada cop més a prop Amb el projecte executiu sobre la taula, la licitació de les obres del futur hospital Joan XXIII de Tarragona arribarà en pocs mesos i llavors serà el moment per començar a solucionar una assignatura històrica.

Que la ciutat de Tarragona té una necessitat urgent d’un nou centre sanitari que doni cobertura real a la població és més que evident.

El creixement d’una àrea geogràfica ve marcat en tots els sentits i ha d’anar acompanyat també del creixement en serveis, un factor que ara no s’ha tingut. El nou hospital aportarà solucions i dignificarà un servei sanitari que els últims anys s’ha salvat més gràcies a l’esforç del personal del centre hospitalari que no pas per l’estat de les instal·lacions.

El nou edifici central, de 40.000 metres quadrats, substituirà l’actual i acollirà les àrees assistencials, quirúrgiques, ambulatòria o de suport clínic. El nou equipament sanitari suposarà una ampliació dels Recreació virtual del nou Hospital Joan XIII al seu entorn serveis actuals, i sales com els quiròfans gairebé es duplicaran ja que dels actuals 10 es passarà a 18. El nou Joan XXIII mantindrà l’esperit d’Hospital Universitari, i es basarà en els tres pilars d’assistència, docència i recerca. Els treballs de construcció del nou edifici no afectaran l’activitat diària que actualment es duu a terme a Joan XXIII, donat que només es traslladaran els serveis al nou equipament un cop hagin acabat les obres.

Per saber-ne tots els detalls hem mantingut una conversa amb Òscar Peris, Delegat Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Òscar Peris. Delegat Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Sr. Peris, la construcció del futur Hospital Joan XXIII és una assignatura pendent i una necessitat per al territori. Què significarà finalment l’inici de les obres que marcaran el principi d’una futura realitat tan esperada?

En breu deixarà de ser una assignatura pendent. Després de superar el període d’aplicació del 155 vàrem reprendre el treball per tirar endavant el projecte del nou Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Hem de reconèixer que la pandèmia de la COVID19 ha retardat el lliurament del projecte executiu que en breu el tindrem damunt de la taula.

La construcció del nou Hospital Joan XXIII suposarà la modernització tant pel que fa a infraestructura com pel que fa a tecnologia d’un dels hospitals de referència del Camp de Tarragona. Un centre que, a més, no hem d’oblidar que també és referent per al territori de les Terres de l’Ebre.

Un cop tinguem el projecte executiu damunt de la taula, s’iniciaran els tràmits de licitació per fer l’obra. Actualment, per anar avançant, ja es realitzen les “cates” geològiques, així com els estudis arqueològics previs. Tot això són mostres que per al govern és una prioritat.

Què creu que suposarà per a la ciutat de Tarragona, especialment, i pel conjunt de la demarcació aquest nou equipament?

Millorar. Millorar pel que fa a infraestructura, no només per als usuaris, sinó també per als professionals. Oferir un nou entorn que ens permeti realitzar l’activitat adequada als nous models sanitaris. Pensem que el model sanitari està canviant. Cada cop hi ha més cronicitat i cada cop, l’atenció hospitalària és més quirúrgica i menys d’estada, en comparació al que estem acostumats en èpoques passades.

El nou Hospital Universitari Joan XXIII també ha de ser una oportunitat per a la retenció del valor que té el coneixement dels professionals. El nostre sistema sanitari cada cop ha de funcionar i funciona en xarxa, no només entre els hospitals del territori, sinó també amb hospitals de Barcelona. Oferir l’oportunitat de col·laboració als professionals és una forma de retenir experiència i també d’incrementar-la.

Amb la construcció del nou Joan XXIII, Tarragona es situarà al mateix nivell que la resta del sistema sanitari català?

Tarragona ja està al mateix nivell

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 19 ]

que la resta del sistema sanitari català.

No podem dir que els pacients de Tarragona s’atenen diferent que els d’altres llocs de Catalunya perquè no és veritat.

Tarragona compta amb el mateix nivell de qualitat i assistència que la resta del país. És obvi que hi ha intervencions que es realitzen a Barcelona per una qüestió d’expertesa, a l’igual que a Tarragona se’n fan de les Terres de l’Ebre.

El sistema sanitari català és complet i cada territori té la seva qualitat en el mateix nivell que els altres. Pensem que la distribució sanitària també té a veure amb el nombre de pacients i amb l’expertesa dels professionals. No és el mateix fer una intervenció al mes que fer-ne cent.

Construcció

Imatge de com quedarà en un futur la part central interior del nou Hospital Joan XXIII

Tenint en compte la sobredimensió per espai i ús que se li ha donat finalment a només una part de les dependències del darrer hospital construït a les comarques de Tarragona, parlem de l’Hospital Sant Joan de Reus, es tindrà en compte aquest fet i es garantirà que el futur Joan XXIII sigui un equipament sostenible en tots els sentits?

Els equipaments es construeixen també segons les dades i previsions demogràfiques de quan es planifiquen. El futur Hospital Universitari Joan XXIII serà sostenible. Aquí no es tracta de fer una nova guerra de campanar amb Reus, un espai que actualment ha donat resposta a la pandèmia precisament també a la seva capacitat. A l´igual que l’ha donat el Joan XXIII. No hem d’entrar en comparacions estèrils. Reus i Tarragona han de col·laborar com ho estan fent ara des de comitès oncològics, l’hemodinàmica amb equips compartits o d’altres molts serveis.

Assistència, docència i recerca són tres línies de treball que ha tingut històricament el Joan XXIII. Es mantindran? Es potenciarà alguna d’elles?

Per descomptat, com hem estat comentant el que ha d’aportar el nou equipament és potenciar precisament el que ja tenim consolidat. Insisteixo a dir sempre que l’hospital és universitari i per tant ha de continuar mantenint aquest gran valor de formació de la mà de la universitat i de la mà de l’oferta investigadora.

Crec, sincerament, que totes elles en sortiran reforçades, i els beneficiaris seran tant els professionals com els usuaris.

Serà possible compaginar les obres del futur hospital sense alterar l’activitat diària de l’actual equipament hospitalari?

Com sempre, fer unes obres suposa un trasbals, unes incomoditats que no podem evitar: sorolls, trànsit de vehicles amb materials etc. Serà absolutament compaginable l’activitat diària amb la construcció del nou hospital. Pensem que l’actual hospital consta de dos edificis i que el nou centre s’annexarà a aquests.

No crec que en un principi sigui complicat seguir l’activitat diària excepte, com he comentat, en les petites molèsties que puguin causar qualsevol obra.

Quins terminis finals es barallen pel

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 20 ]

que fa a l’inici d’obres, execució d’aquestes i la inauguració final?

Esperem tenir el projecte executiu damunt la taula a finals d’any. Un cop aquí, s’haurà de realitzar la licitació i l’execució de les obres, tant pel que fa a l’obra civil com pel que fa a les instal·lacions.

No m’agrada fixar una data, els concursos públics poden estar condicionats per diferents situacions com al·legacions de participants en les ofertes o d’altres que poden fer que el període sigui més o menys breu.

El que sí que tinc clar és que els tràmits continuen amb la programació establerta, tret del condicionant de la pandèmia de la COVID19. No podem deixar de banda que la pandèmia encara és amb nosaltres i que aquest pot ser un dels fets que pugui alentir, i especifico, només alentir el calendari del nou hospital.

A nivell sanitari, quines altres actuacions hi ha previstes fer a curtmig termini a les comarques de Tarragona?

No deixem de banda la programació i construcció de diferents equipaments que són necessaris. S’està treballant en el CAP La Granja, amb la cessió feta dels terrenys per part de l’Ajuntament.

Durant els dos darrers anys han entrat en funcionament diferents nous CAP i consultoris com puguin ser els de la Canonja, Els Pallaresos o la Pobla de Montornès.

Actualment, ens estem centrat en el Pla d’Enfortiment de la Primària, després de la pandèmia. Però abans veníem d’haver anunciat un Pla de Reforç important a tot Catalunya per a l’equipament de tecnologia i estructura en els diferents equips d’atenció primària.

El que no es pot dir és que el nostre Govern no hagi tingut en compte i no hagi prioritzat el nostre sistema de salut.

Construcció El Centre de Lectura inicia la seva necessària ampliació per garantir el seu futur Les obres d’ampliació d’una de les principals institucions socials i culturals de Reus, el Centre de Lectura, ja ha començat. Aquesta és una molt bona notícia perquè amb l’actuació prevista, l’entitat guanyarà l’espai que necessita per atendre a la seva actual massa social i a la que, en previsió, pot arribar per sumar-se al gruix de persones que fan alguna o altra activitat al Centre de Lectura.

El Centre de Lectura ha dividit aquest projecte en dues fases. La inicial, contempla la construcció del nou edifici i de la planta baixa. Aquest projecte, amb un pressupost de prop de 530.000 € i adjudicades a l’empresa reusenca COASA, ha suposat la implicació financera de tres agents: el propi Centre de Lectura, que vendrà una casa que no s’utilitzava i que estava en lloguer; la Diputació de Tarragona, que aportarà 250.000 € i, finalment, l’Ajuntament de Reus que encara no se saps quina quantia aportarà. Per a la segona fase, corresponent a l’habilitació de les plantes 2 i 3, s’ha enviat una sol·licitud a la Generalitat de Catalunya perquè financi part de el cost.

Més enllà d’utilitzar l’edifici com un lloc per donar cabuda als més de 400 alumnes que congreguen les activitats extraescolars, també es preveu traslladar el cafè-restaurant del Centre de Lectura, ara ubicat al hall, al nou edifici. L’espai actual del restaurant serviria com a ampliació de la Biblioteca, on hi ha més de 300.000 volums.

Les obres d’ampliació del Centre de Lectura es fan al bellmig del Nucli Antic de la ciutat de Reus

Pel que fa a l’empresa COASA, aquesta disposa de l’acreditació ISO9001 e ISO45001 i compta amb sis tècnics al seu departament de construcció que acrediten una adequada solvència per donar resposta a les necessitats constructives del projecte.

Daniel Asensio, CEO de COASA, ens explica que “aquesta obra té una gran dificultats amb els accessos degut a l’angostura de la ubicació al mig del centre històric de Reus. És una característica que condiciona l’execució i obliga a una planificació molt acurada dels treballs, abastament i serveis. Hem pogut disposar d’una grua torre que es fa indispensable per a l’execució i que està instal·lada a terrenys municipals

El gruix de les obres del Centre de Lectura és a punt de començar però altres intervencions menors ja s’han realitzat

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 21 ]

adjacents, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Reus. Aquest mitjà es fa imprescindible per al subministrament de ferralla, formigó, els diferents materials d’obra i per l’inici de l’obra d’encofrats, estructura, coberta, o façanes”.

Val a dir que de manera prèvia a l’inici de les obres i a la fonamentació, ha calgut fer rases arqueològiques i excavacions a la zona. La intervenció dels arqueòlegs ha permès localitzar elements de poca rellevància, que s’han datat i registrat, com ara mines i pous de captació d’aigua, cubs d’oli o de vi, aljubs, pous cecs i restes d’oficis a les cases enderrocades. Un cop fet l’estudi de tot allò localitzat s’ha determinat que les obres ja podien començar.

De fet, com confirma Daniel Asensio des de COASA, les feines de fonamentació i estructures “comencen amb el nou any i el nostre equip treballarà a fons per poder complir amb les necessitats i les expectatives del projecte, comandats i coordinats per l’equip directiu del mateix”.

Per donar encara més rellevància a l’actuació a la qual se sotmet el Centre de Lectura i el seu entorn urbanístic, conversem amb l’arquitecte tècnic Josep Borràs, director de l’execució de l’obra. Si fins ara hem explicat com es vestirà l’edifici per ampliar-lo, toca aportar llum a la part més tècnica per saber quins immobles hi ha i com quedaran afectats i modificats.

Construcció Josep Borràs. director de l’execució de l’obra Sr. Borràs comencem parlant de la primera fase de les obres. Com les podem definir i explicar a nivell tècnic?

El propòsit de la Fase 1 és poder alçar tota l’estructura, cobrir aigües, fer els tancaments provisionals de la façana al carrer, habilitar tota la planta baixa de l’ampliació i reformar la planta baixa de l’anomenada Casa de les Escoles per tal de poder disposar de diverses aules (fins i tot s’hi destinarà l’espai previst pel futur Cafè del Centre) i dels nous lavabos d’homes i adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, que cal construir de nou.

Totes les finques tenen l’accés pel carrer de la Puríssima Concepció i limiten amb edificis del Centre de Lectura, construïts en diferents anys. La finca núm. 4 és propietat del Centre de Lectura, correspon al que coneixem per Casa de les Escoles i ja va ser objecte d’importants reformes a principis dels anys vuitanta. L’edifici té cinc plantes damunt rasant i el seu estat de construcció no és massa bo. El projecte contempla la reforma profunda de la seva planta baixa per tal d’ubicar-hi els nous serveis d’homes pel públic del Teatre Bartrina i pels socis de la pròpia entitat promotora, així com la prolongació de la caixa d’escala de les plantes superiors per tal de poder oferir una sortida directa al carrer de la Concepció en cas d’emergència. A més una part es destinarà a la cuina del cafè o bar, si bé mentre aquest no s’executi podrà servir com a magatzem auxiliar o per a altres usos a decidir.

En el moment d’iniciar les obres d’aquesta primera fase i, com abans havia passat amb les diver-

ses finques del carrer Concepció, es troba un nou solar, oi?

Exacte. Totes les finques (entre els números 4 i 12) són propietat del Centre de Lectura de Reus. La superfície del solar on projectar l’ampliació (núm.

6 a 12) és d’uns 275 m2 una vegada reculada la nova edificació a l’alineació establerta pel Pla General i el Pla Especial de Reforma Interiors (PERI) del Barri Vell. Tot aquest àmbit resta qualificat com d’equipament, segons aquest planejament vigent.

La finca núm. 14 es coneix com la Casa de Cultura, cedida per l’Estat al Centre de Lectura pel seu ús cultural, després que l’entitat cedís el solar als anys cinquanta. Actualment està molt avançat el tràmit per a revertir-la de l’Estat al Centre de Lectura. La seva façana és d’estil neogòtic i això presenta cert interès per la qual cosa es planteja la seva conservació atès que forma part ja del context del nucli antic. En tot cas, aquest edifici resta connectat en totes les plantes amb altres dependències del Centre de Lectura i fins i tot amb el vestíbul nou del Teatre Bartrina i amb l’escala principal d’aquest mateix vestíbul al qual s’hi accedeix des de la Plaça del Teatre.

Al final doncs, una part molt important de l’obra passa per omplir el buit existent entre la Casa de les Escoles i la Casa de la Cultura.

Sí, i la proposta ho fa disposant una façana de la mateixa altura que la Casa de Cultura (PB i 2P), sense elements sortints però amb certa textura al projectar les seves obertures, i amb un front de planta baixa molt envidrat i reculat un metre respecte l’alineació del carrer. La planta tercera, també admesa pel PERI, es recula molt del pla de façana, que-

dant amagada pel pla inclinat de la coberta de xapa de zinc.

Pel que fa a la planta baixa, com que també es manté la cota del vestíbul del Teatre i com que és inferior en uns 70 cm. respecte la rasant de carrer de la Concepció, cal disposar una rampa dins del cafè per facilitar l’accés adaptat des del carrer de la Concepció, a més que des del referit vestíbul. La proposta continua amb l’aparició d’una planta tercera, amb façana a l’interior d’illa però també oberta a les sales de dansa de la planta segona, mitjançant unes vidrieres transparents amb elements de ventilació natural.

I llavors hi ha la planta baixa que és la que cal habilitar completament.

Sí, perquè és en aquesta planta on s’ha de poder disposar de vàries aules i el nucli de lavabos sota la casa de les Escoles, destinant també a aula provisional l’espai que ocuparà finalment el cafè del Centre, amb accés pel carrer de la Concepció i des del vestíbul del Teatre Bartrina.

Les aules (de 39,80 m2. i 29,60 m2.) i el futur cafè (d’uns 82 m2. a més dels 19 m2. de l’espai reservat a cuina-rebost), se situen a la mateixa cota (117,92) del vestíbul del teatre i connectaran en una nova fase, el carrer de la Concepció amb aquest mateix vestíbul.

A l’escala s’hi podrà arribar gràcies a fer una obertura al fons del vestíbul del Teatre Bartrina, arribant a un vestíbul d’uns 24 m2., preàmbul d’accés tant a aquesta nova escala com a la planta baixa de la Casa de Cultura, millorant així molt l’actual accés, un estret pas darrera la cabina de projecció de cinema.

Entre la caixa d’escala i la façana al carrer es disposa una sala reservada per a diverses instal·lacions. L’escala es projecta com a “protegida” als efectes normatius del DB-SI, per tal de poder evacuar més persones amb menys amplada del graonat. Pel que fa a les reformes en planta baixa de la Casa de les Escoles, es contemplen totes en aquesta fase 1.

Evidentment, en un reportatge que parla del Centre de Lectura i d’unes obres que ja havíem comentat al seu moment, quan tot el projecte era simplement més embrionari, hem volgut conèixer de primera mà com es viu des d’aquesta entitat tot el procés, conversant amb el seu actual president, Lluís Miquel Pérez.

Disseny de la façana del carrer de la Puríssima Concepció

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 22 ]

Construcció Lluís Miquel Pérez. President del Centre de Lectura Sr. Pérez, les obres actuals es fan per autèntica necessitat d’espai de l’entitat. A quin punt arriba aquesta manca d’espai i cap a on ha de créixer el Centre de Lectura?

Les obres obeeixen a la necessitat de dotar les diferents Escoles del Centre de Lectura d’espais adequats i suficients per al desenvolupament de les seves activitats docents. Actualment les aules son esparses per tota la seu de l’entitat, que no deixa de ser un conglomerat de diversos edificis, a diferents nivells, la qual cosa dificulta l’accessibilitat dels alumnes. A més ens trobem que en algunes especialitats, ja sigui de dansa, de teatre i d’altres, ens hem vist obligats a tancar la matrícula per falta d’espai.

La ubicació d’aquesta ampliació, amb façana al carrer Concepció permetrà una nova accessibilitat, que també podrà utilitzar-se pels usuaris del Cafè del Centre que estarà ubicat a la plana baixa del nou edifici.

El projecte inicial d’ampliació del Centre de Lectura és de l’any 2009 amb un projecte molt més ambiciós que al final ha calgut reconsiderar.

Es ben cert, el projecte al que us referiu era molt més gran, abastava gairebé tota la Plaça del Teatre, amb un cub de façanes vidriades, que dotaven d’una gran lluminositat a l’interior que, alhora estava connectat amb els solars on ara es farà la intervenció, més reduïda, d’aproximadament uns mil metres quadrats. El projecte anterior pretenia donar cabuda al denominat Centre d’Arts Escèniques de Reus, que ja no existeix. Es va contractar la seva construcció, fins i tot es va posar la primera pedra però, el projecte que pretenia ser una mena d’Institut del Teatre, a Reus, no va reeixir.

Què comporten aquestes obres per a la institució a nivell d’avantatges, un cop estiguin enllestides?

Donar resposta a les mancances abans esmentades, de falta d’espai, d’actualització de les condicions d’ús, d’insonorització, d’accessibilitat, de supressió de les barreres arquitectòniques amb la dotació d’ascensors, etc. És a dir tenir uns espais moderns per a la docència en arts escèniques, que és el veritable objectiu i, alhora obrir el Centre creant una altra façana, amb el seu propi accés.

Arribem al mig del Covid, amb èpoques de paralització de tota l’activitat i altres amb una activitat a ralentí... es podran complir els terminis marcats inicialment?

Afortunadament la construcció és un sector de l’activitat econòmica que no s’ha vist gaire afectat. Hem tingut molta cura en el procés d’adjudicació, creant una mesa de contractació ad hoc, on han primat, com no els criteris econòmics, així com altres de tècnics, de durada de les obres, etc...

L’objectiu és poder començar el curs vinent utilitzant les noves dependències.

Un cop feta aquestes obres, hi ha prevista una segona fase traduïda en altres obres per ampliar o millorar el Centre de Lectura?

Per ampliar no. No tenim més solars i per tant no podem ampliar més la seu de l’entitat. Millorar si, i a més necessàriament, l’edifici és centenari i les tasques de manteniment, de renovació de determinades instal·lacions són imprescindibles.

Tag

A la imatge s’observa l’actual entrada al Cafè del Centre que ara es traslladarà a un altre punt de l’edifici

Fa temps que des de la Federació d’Ateneus de Catalunya s’està treballant perquè les entitats ateneístiques que disposen d’edificis històrics, estiguin a o no considerats com a BCIL’s, puguin accedir a finançament regular per tal de fer front a les inversions de manteniment del seu patrimoni.

Aquesta és la reforma d’una de les principals institucions de Reus i una de les més antigues. Què suposa el Centre de Lectura actualment en l’àmbit de la societat i la cultura reusenca?

Penso que la incidència del Centre en la societat reusenca s’ha d’observar des de diferents vessants. Per una banda l’estrictament cultural amb la seva oferta de conferències, exposicions, de les escoles de diferents matèries, del cineclub i, molt principalment la seva biblioteca que compta amb gairebé tres-cents mils volums i te una vocació patrimonial, comptant amb més d’una vintena d’incunables i de llibres editats en els darrers segles, a més de comptar amb les adquisicions de les novetats que sorgeixen en el panorama editorial. Per altra el Centre no ha perdut mai la seva dimensió cívica, interessada i de vegades protagonista dels esdeveniments socials de la ciutat, essent un espai de sociabilitat on es transmeten, es debaten, idees i projectes, sempre impregnats de catalanitat i d’avenç social.

Aquesta és la raó de ser del moviment ateneístic i, d’una manera prou destacada del Centre, servir a l’individu en el seu gaudi per la cultura i fer de pont entre el jo individual i el jo col·lectiu, o sigui acompanyar-lo en el procés de socialització.

1r quadrimestre 2021 [ 23 ]

pots fer on ça an fi n co de eb w u te El garanties! es im àx m s le b am es rm fo obres i re

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

stos grat o p u s s E r p 3 a s in f a sol·licit

uïts!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Masoveria urbana La Turba i el COAATT fan realitat el concepte de la masoveria urbana No és el primer cop que parlem del concepte de “masoveria urbana” en aquesta revista. Fa un parell d’anys, conversant amb la Rosa Maria García Teruel, investigadora postdoctoral de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, explicàvem els pros i contres de la masoveria. Per explicar-ho amb pocs trets bàsics, ens hem d’imaginar un lloguer tradicional però que en lloc de pagar diners, es paga fent una rehabilitació o un manteniment de l’habitatge. Així, una persona que no té liquiditat per pagar el lloguer de manera regular però té altres tipus de capacitats, pot pagar el lloguer d’aquesta manera, sense tenir els diners i pagant en espècie.

En aquell article de l’any 2018 ja avançàvem que el COAATT estava impulsant un projecte de masoveria urbana amb una associació veïnal a un local del centre de Valls. L’exemple que hem donat abans, traduït al nostre cas, és ben senzill. El Col·legi d’Aparelladors tenia un local en propietat i va arribar a un acord amb els responsables del Casal Popular La Turba, entitat nascuda l’any 1996 i formada per diversos col·lectius vallencs, de manera que aquests es feien responsables de

Part exterior del local propietat del COAATT ara sota les mans de la Turba

l’adequació i manteniment del local. L’acord ha funcionat i, per tant, s’exerceix la masoveria urbana. Per conèixer tots els detalls de les obres realitzades i de com evoluciona el projecte, conversem amb Medir Cucurull, membre del Casal Popular La Turba.

Medir Cucurull. Membre del Casal Popular La Turba Sr. Medir, què us sembla l’acord al qual vàreu arribar al seu dia amb el COAATT i que ha permès fer, a través del que es coneix com a masoveria urbana, la reconversió d’un espai com el que ara ocupa La Turba?

Els darrers anys La Turba ha necessitat més espai per atendre les necessitats de les seves seccions i activitat social, que ha anat creixent. Fa temps que buscàvem i intentàvem acords amb algun dels propietaris dels baixos del C/de la Zeta, on tenim la seu social, i que des de sempre han estat buits. Finalment el 2018 un soci comú amb el COAATT ens va posar en contacte i immediatament vam arribar a un acord de masoveria urbana que ens va solucionar bastant la vida: no tan sols hem accedit a un local que millora la qualitat de l’espai que teníem, ja que ara estem a peu de carrer i abans el teníem dividit en 3 plantes, sinó que ho hem pogut fer amb unes condicions econòmiques assumibles per a nosaltres. La nostra entitat té capacitat per afrontar una reforma d’un local a partir de valoracions, perquè

A l’interior del local és on més s’observen els canvis estructurals realitzats

Tag

compta amb una base social compromesa amb representació de forces oficis; malgrat això hem hagut de fer una forta inversió monetària inicial, però que repartint-ho en el global dels anys del contracte representa una quantitat assumible, millor que no pas un lloguer estàndard. En resum a mig/llarg termini representa un estalvi i sobretot una oportunitat d’enderrocar una de les tantes parets que tapien baixos i d’obrir una nova porta al Centre Històric.

D’això últim és del que estem més contents, d’haver donat vida a una plaça que té gairebé tots els baixos tancats, i contribuir a la rehabilitació del malmès Centre Històric de Valls.

L’entitat té un compromís fundacional amb el barri antic i aquest ja és el tercer local tancat que s’obre amb la nostra activitat.

També representa un avantatge per la propietat. Sense cap necessitat d’inversió inicial, i en lloc de tenir un espai tancat amb els problemes que això pot representar, al cap d’uns anys tindrà un local amb unes condicions molt més favorables per poder-ne fer ús, fer un nou contracte de masoveria o llogar-lo si s’escau.

En quin estat estava el local quan vàreu signar el conveni amb el COAATT i quines obres hi heu fet?

El local estava tancat des que es va construir aquesta promoció el 1995 i només tenia el paviment. Hem hagut d’enderrocar algunes de les parets que el tapiaven per obrir-hi les obertures per portes i finestres i reforçar les altres. S’ha instal·lat tota la fusteria: una porta doble, una gran vidriera lateral i dos fixes superiors. Hem fet tota la instal·lació elèctrica i d’aigua, hi hem posat un lavabo (enrajolat, fals sostre, inodor, pica...) i recentment també hem instal·lat una pica d’acer inoxidable.

Finalment s’han enguixat i pintat parets i sostre i equipat el local amb mobiliari que necessitàvem.

Com s’ha distribuït el local? Quina funcionalitat li heu donat?

1r quadrimestre 2021 [ 25 ]

Masoveria urbana Compta amb un lavabo i un magatzem obert a un únic espai diàfan, la sala principal. No hi hem fet particions perquè a banda de reunions i petites activitats, ens permet acollir actes de mitjà format a l’hivern, com són xerrades, passi de vídeos, dinars, celebracions, etc. A l’estiu acostumem a fer-ho tot a l’aire lliure i el local es converteix quasi en un continu de la plaça que tenim al davant, gràcies a la porta gran que hi hem obert. Això ens permet organitzar actes de gran format a la plaça amb tota la logística necessària dins el local. Aprofitem al màxim aquesta distribució en les grans celebracions locals com la gran festa de la Calçotada, Sant Joan, Santa Úrsula o esdeveniments propis com l’Ecofira.

A part de La Turba i les seves seccions, el local acull altres entitats que hi estan vinculades com El Bou de Valls, el grup feminista La Marruixa, el col·lectiu juvenil Eixabuc, el sindicats COS i SEPC o l’Associació Llumull. Actualment el Grup de Consum La Bajoca és qui més ús fa de l’espai perquè durant el confinament ha tingut un creixement sorprenent i hem hagut d’omplir les parets d’estanteries. És per això que estem buscant de nou solucions a la manca d’espai i en breu reubicarem algunes activitats en un altre local.

El local del COAATT ara mateix és una caixa de sorpreses, perquè tant t’hi pots trobar nens ballant el Bou petit, una reunió formal i seriosa, joves pintant una pancarta al terra o tot una estesa de cistelles de verdures i productes agroecològics. Té una flexibilitat i adaptació total.

Creus que caldria apostar més sovint per la masoveria urbana com a opció que beneficia als qui necessiten un espai i als qui el tenen però no li poden donar un ús i/o volen tenir-lo adequat i en funcionament?

Això és una evidència clara que no es pot discutir, no només amb la masoveria urbana sinó amb qualsevol sistema alternatiu de tinença de propietats com el dret d’ús. En casos com el centre històric de Valls no és una opció sinó una necessitat, ja que el mercat tradicional de compra-venda i lloguer no funciona en aquests llocs i la degradació del barri és una taca d’oli que en breu ho afectarà tot: no hi haurà res obert, tot estarà mig enderrocat i el que quedi quedarà ofegat en un no-lloc sense vida. Deixant de banda els grans tenidors i propietaris

Tag

La feina prèvia a l’adaptació del local ha estat dura però els resultats, com s’observa a la imatge inferior, salten a la vista

irresponsables, a qui simplement s’hauria d’expropiar seguint l’experiència de Barcelona o bé pujar-los l’IBI fins al màxim, tenim a alguns petits propietaris “enganxats” amb propietats inviables, que es podrien entendre amb persones amb capacitat per assumir reformes tant de locals com d’habitatges. En tot cas la dificultat és d’organitzar un circuit clar que connecti propietaris i masovers i hi aporti garanties: aquest podria ser el paper de l’administració o d’entitats com el COAATT. Consideres que les administracions haurien d’apostar també per la masoveria urbana? Perquè creus que no estan per aquesta labor?

El Pla Local de l’Habitatge de Valls, que s’està aplicant tard i parcialment, contempla la masoveria urbana però no s’ha dut a la pràctica. L’Ajuntament va fer una prova pilot i com diuen que va sortir malament, la va descartar. El contracte entre el COAATT i La Turba et diu el contrari. És qüestió de voluntat política, com tot.

1r quadrimestre 2021 [ 26 ]

Edificis Rehabilitació singulars L’Arboç del Penedès: del modernisme a la Giralda o quan l’art envaeix els carrers

El carrer Major concentra desenes de cases d’època plenes de bellesa a l’Arboç

Us havíem promès que un dia tornaríem a parlar de la rellevància arquitectònica que té el municipi de l’Arboç del Penedès i molt especialment al carrer Major que és l’arteria comercial d’aquesta població.

Hi havíem estat a principis de l’any 2018 per conèixer a fons l’edifici de les Amèriques i vàrem tenir temps d’observar part de la resta del conjunt patrimonial de la vila, format per immobles com l’edifici modernista de Cal Freixes, Ca l’Escarrà, Ca l’Amiguet, Ca la Casimira o, ja fora del carrer Major, l’edifici de Cal Suriol o l’emblemàtica i popular Giralda de l’Arboç.

La llista del patrimoni arquitectònic d’aquest municipi de només 5.500 habitants la formen més d’una setantena d’edificis la majoria dels quals estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català i han estat inclosos també al registre de Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN) o al de Bens Culturals d’Interès Local (BCIL).

Pertanyen a èpoques variades, des del romànic medieval al gòtic tarda, passant pel barroc o, en la majoria de casos, al modernisme i l’eclecticisme. El recorregut que hem triat ens permetrà descobrir a fons els sis edificis citats anteriorment.

Cal Suriol

El primer el trobem al número 1 del

carrer de Sant Julià. Es tracta de Cal Suriol o Cal Marquet, un edifici modernista de principis del segle XX projectat per l’arquitecte Josep Bertran Miró.

L’edifici té tres plantes i s’estructura en dos cossos de diferents alçades. Així els dos cossos comparteixen la planta baixa, i mentre un presenta dos pisos al damunt, rematats per un terrat amb barana ondulada d’obra i una torre mirador cilíndrica de coberta ceràmica de tipus cònic, l’altre cos d’edifici presenta potser la part més remarcable de l’edifici ja que té una galeria lateral oberta d’arcs esglaonats de maó, recolzats sobre columnes helicoidals i amb terrassa a la part superior. És remarcable el treball de ferro forjat a les baranes del terrat i la reixa que tanca la part frontal de la casa. L’edifici utilitza també la ceràmica de colors en forma de trencadís, en garlandes florals que decoren les parts altes dels paraments.

nica barana que combina la pedra i el ferro forjat i amb dues portes balconeres.

La segona planta consta de dos balcons amb una base un pèl ondulada i una barana de ferro. Aquesta casa fa cantó i pel que fa a la façana del carrer Pau Casals, també de tres plantes, cal destacar que els baixos tenen tres portalades i unes finestres més senzilles que les del carrer Major.

A nivell històric, Cal Freixes va ser seu d’un esdeveniment luctuós ja que davant d’aquest edifici va ser assassinat Mossèn Rafael Ribot l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil. Una placa commemora aquest fet i s’hi pot llegir: “Aquí morí el Rnd. Rafael Ribot, rector de Castellet el dia 8 d’agost de 1936”.

Ca la Casimira

Cal Freixes

Ara ens desplacem ja al carrer Major on, com hem dit, hi ha el gruix dels edificis catalogats de l’Arboç del Penedès. Ens aturem al número 31, davant de Cal Freixes que és una casa modernista imponent i molt coneguda perquè acull, als seus baixos, una de les pastisseries més populars de la vila. En aquest cas, és un edifici de tres plantes inaugurat l’any 1912. Els baixos tenen dues grans portalades d’arc decorades amb dibuixos d’alt relleu de motius vegetals. El primer pis, té una gran balconada amb una bo-

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 27 ]

Dues cases més enllà, al número 35 del carrer Major, ens trobem amb l’edifici de Ca la Casimira. Construït l’any 1890, és un edifici modernista de tres plantes amb els baixos renovats ja que han estat seu de diversos comerços, com ara una merceria. A nivell arquitectònic, direm que la planta noble té una tribuna tancada amb fusta, tota ella decorada amb rajoles de diversos colors que descriuen uns dibuixos florals. Hi ha també una barana i unes pilastres a sobre. Predominen els colors verds i daurats.

La segona planta té una tribuna sense tapar i s’hi observa una barana amb rajoletes decorades mitjançant motius vegetals i florals. D’ella hi parteixen sis pilastres que sostenen una volta de canó

Edificis singulars Rehabilitació col·locada de forma horitzontal. L’edifici queda rematat per una estructura corba que té un ull de bou al mig i unes boniques baranes laterals en forma de mitja esfera. Es pot afirmar que Ca la Casimira és una interessant mostra a mig camí entre el modernisme i l’art decó, que estat restaurada amb gran encert. No hi ha cap dubte que, pels seus colors, és un dels edificis que més destaquen visualment del carrer.

la dreta van ser ocupats per la primera merceria de Ca la Casimira anomenada “Cal Seixanta-cinc” que més tard es traslladà a la casa del costat. Més tard s’hi instal·là també la de la Mercedetes, on s’hi venia roba.

en que hi va començar a residir Pau Sicart, conegut compositor de sardanes.

Des del 1986 hi viu la neta del Doctor Escarrà. Com a complement, comentar que actualment el primer pis de la casa és un apartament turístic.

L’edifici de la Giralda s’alça altiu a l’Arboç del Penedès

Ca l’Escarrà

Ca l’Amiguet

Entre mig dels dos edificis que us hem comentat, al número 33 del carrer Major, hi ha Ca l’Amiguet, immoble construït l’any 1887 i exemple clar de l’eclecticisme. Destaca per ser un edifici de grans proporcions. Té quatre plantes separades per cornises i els baixos tenen tres grans portalades. Dues estan ocupades per botigues i la central és el punt d’accés a la casa.

La planta noble presenta, al centre, una gran balconada de ferro forjat i dues mènsules que sostenen un timpà. A cada banda hi ha una tribuna de planta poligonal feta de pedra i decorada per motius vegetals. La segona planta consta al centre d’un balcó amb porta balconera d’arc semicircular i a cada costat i sobre les tribunes de la planta noble hi ha un balcó de base poligonal amb barana de pedra. La tercera planta presenta tres cossos verticals que contenen cadascun una finestra coneguda com a coronella.

A nivell històric, en el seu origen era una casa senyorial. Posteriorment els baixos es llogaren com a botigues i la resta de l’habitatge fou ocupat per diverses famílies. Els propietaris, malgrat tot, s’han reservat el pis noble. Els baixos de

La nostra passejada segueix i l’última casa que visitarem al carrer Major és la del número 41. Es tracta de Ca l’Escarrà, una casa construïda l’any 1903. De fet aquest és el nom amb que es coneixen quatre cases de l’Arboç. A part de l’esmentada del carrer Major, que és la que ens interessa comentar en aquest reportatge, les altres tres estan al carrer Jussà.

Però si tornem a la nostra, la del carrer Major 41, podem comentar que és un edifici de quatre plantes separades per cornises.

Els baixos són presidits per una gran portalada d’arc de mig punt emmarcada per dues pilastres adossades, de les quals arrenquen dues mènsules que sostenen la tribuna del pis superior. La planta noble consta d’una gran tribuna amb columnetes de pedra de capitell jònic col·locades damunt d’una barana de pedra que presenta una decoració vegetal. La segona planta té també una tribuna del mateix tipus, però en lloc de columnetes té pilastres. La tercera planta té una galeria amb barana de pedra decorada mitjançant elements geomètrics i vegetals. Tota la façana està decorada amb carreus regulars i al terrat de la casa s’hi pot veure una torratxa de vuit cares acabades amb punxa.

Aquest edifici va ser propietat del Doctor Escarrà des dels seus inicis, 1903, i fins als anys quaranta, moment

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 28 ]

El nostre recorregut acaba en un dels espais més emblemàtics de l’Arboç, la famosa Giralda. Les obres van començar l’any 1899 sobre uns solars que abans havien estat unes hortes. El constructor de l’edifici va ser Joan Roquer Marí, fill de la família Roquer que tenien casa davant de l’església. El Joan Roquer es va casar amb una barcelonina i van fer el seu viatge de nuvis a Andalusia on van veure l’autèntica Giralda de Sevilla. Enamorats d’aquella peça arquitectònica única, Roquer va decidir invertir els seus diners en la construcció de la fidel reproducció. Les obres es van acabar l’any 1902 i el cost va ser d’unes 650.000 pessetes d’aquella època.

L’edifici és d’estil àrab. Està format per una torre, rèplica de la Giralda, i per una estructura quadrangular de tres plantes i oberta pel centre on es pot veure el pati dels lleons i les habitacions de la casa. A mà esquerra, comunicant amb el pati dels lleons, hi ha la rèplica del Saló dels Ambaixadors de l’Alhambra de Granada. Tot aquest conjunt està rodejat per un enorme parc natural tancat mitjançant una tanca de pedra. Pel que fa a l’habitatge cal dir que tots els baixos de l’edifici són bodegues. Damunt hi ha la planta baixa, el pis noble i per últim un quart pis dedicat al servei de la casa. Els materials són també els mateixos que s’utilitzaren per a la construcció de l’original.

Resumint, hem fet una passejada autèntica per un municipi riquíssim en patrimoni, arquitectura i història. Si aneu a l’Arboç del Penedès no us quedareu pas indiferents. Moltes de les seves cases us deixaran bocabadats i, en conjunt, l’art us farà gaudir mentre observeu cada casa amb els seus detalls.

Patrimoni Tarracròpolis ja és part del present i de la història de la ciutat de Tarragona El Museu Bíblic de Tarragona ha estat la seu de la inauguració aquest passat 14 de desembre de la sala Tarracròpolis, un nou espai que permet fer una interpretació històrica, a través d’un recorregut de 23 segles, de l’acròpolis de la ciutat com ja havíem avançat al darrer número d’aquesta revista.

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) s’ha sumat a aquest projecte com a un dels col·laboradors i a partir d’ara realitzarà tasques diverses a l’adequació d’aquells espais que determinin els responsables del projecte. A l’acte inaugural d’aquest nou espai històric, hi ha assistit una representació dels col·laboradors i impulsors, des de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; als corresponsables del Tarracròpolis, els arqueòlegs Andreu Muñoz i Josep Maria Macias.

Adolf Quetcuti, president del COAATT va aprofitar el seu torn de paraula el dia de la inauguració oficial de Tarracròpolis, per a recordar que “la col· laboració d’aquest Col·legi en aquelles tasques de suport a la rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic i artístic de la ciutat, fa anys que existeix, com va existir quan es van fer les excavacions al subsol de la nau central de la Catedral de Tarragona l’any 2010 on el COAATT hi va fer els sondejos mecànics per confirmar el gruix de la solera i que, posteriorment, van derivar en la confirmació de la troballa de la cimentació del Temple d’August”.

Al nou espai d’interpretació hi ha una col·lecció d’epigrafies amb inscripcions d’èpoques diverses, monedes,

La presentació del projecte “Tarracròpolis” va tenir lloc al Museu Bíblic i amb la presència del seus responsables i entitats col·laboradores

gravats històrics i dues maquetes. Una altra novetat és que les peces epigràfiques es poden veure de manera virtual a través d’un codi QR. No cal oblidar que la Casa dels Concilis, seu del Museu Bíblic de Tarragona, és també un espai que acull estructures romanes, altres de l’edat mitja i, descobert mes recentment, un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

També han assistit a l’acte de presentació de la nova sala Tarracròpolis la directora del Museu Diocesà de Tarragona, Sofia Mata de la Cruz; el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Marti Pla i Pla; o representants de ICAC, la Fundació Privada Mutua Catalana o dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

Moment de la intervenció del president del COAATT, Adof Quetcuti, per explica de quina forma col·laborarà el COAATT

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 29 ]

El projecte Tarracròpolis, gestat l’any 2019 i evolucionat amb calma fins arribar al seu punt actual, planteja una creació no només de continguts sinó d’un relat, al voltant de quatre productes diferenciats: • Un museu virtual de l’acròpolis de Tàrraco integrat per models tridimensionals, documentació fotogràfica i informació textual.

• Un espai d’interpretació permanent a les instal·lacions del Museu Bíblic Tarraconense: el recinte formarà part de les instal·lacions consolidades pel MBT, ubicat a uns 30 metres de la catedral de Tarragona.

• Un itinerari de visita senyalitzat: una ruta urbana senyalitzada mitjançant codis QR que permetran l’accés a part dels continguts del museu virtual.

• La publicació d’una guia ciutadana i una guia científica amb els continguts generats durant el desenvolupament del projecte.

Aquests objectius requereixen de la participació de professionals de la historiografia, l’arqueologia, l’arquitectura, la topografia, la història de l’art, la informàtica i la comunicació, entre altres ciències. És per tant un projecte multidisciplinari i que compta amb el suport de nombroses institucions del territori tarraconense.

Professió El tècnic de capçalera, eina clau a la construcció i a la societat Cada cop és més necessària la presència d’una figura professional que aporti garanties, seguretat i professionalitat cada cop que cal fer una gestió vinculada a la construcció, ja sigui a peu d’obra coordinant totes les actuacions grans o en aquelles de menor mesura però que, igualment, requereixen que les coses es facin bé.

Per això, la figura del tècnic de capçalera és indispensable com sempre hem defensat des del COAATT. Avui us ho expliquem amb més detalls i més arguments, sobretot pensant en els estudis del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació que, a nivell estatal, imparteixen fins a 24 universitats.

Per començar hem de matisar que l’arquitecte tècnic és un professional que destaca per la seva versatilitat i l’àmplia varietat de sortides laborals que ofereix al sector de l’edificació i la construcció. Una de les professions que pot desenvolupar l’arquitecte tècnic té relació amb el manteniment d’edificis. Per la seva complexitat tècnica, hi ha operacions que és convenient que es resolguin per part de professionals qualificats per garantir el bon funcionament del comportament de l’edifici a llarg termini. L’arquitecte tècnic assessora i inspecciona a les comunitats de veïns en tot allò relatiu a la seva estructura, instal·lacions o seguretat, entre d’altres aspectes. És l’encarregat de gestionar el Llibre de Manteniment de l’edifici, de realitzar les inspeccions necessàries a l’immoble, d’aportar les millors solucions per a problemes que puguin sorgir (esquerdes, despreniments, humitats, etc.), realitzar obres i reformes, redacció de projectes etc. així com millorar en general l’habitabilitat i confortabilitat dels residents a la comunitat. De fet, s’aconsella que totes les comunitats de propietaris comptin amb un tècnic de

capçalera per qüestions legals però també per seguretat i estalvi.

En aquests moments en que la rehabilitació dels edificis està a l’alça, perquè convé renovar el parc immobiliari que fins ara havia estat tancat i forma part del mercat, i en que la construcció d’obra nova comença a aixecar el vol —tot i aquests mesos del 2020 de completa paràlisi del sector— s’evidencia que l’arquitecte tècnic guanya importància i és un ofici amb molt de futur.

Les úniques formacions universitàries que et permeten exercir la professió de tècnic de capçalera expert en manteniment d’edificis són les que t’habiliten per exercir la professió de l’arquitecte tècnic.

El Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació és molt útil perquè permet una formació universitària de qualitat i amb moltes especialitzacions enfocada a l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme, l’edificació i la construcció. Els qui cursen el Grau, tenen totes les possibilitats de formar-se en una professió versàtil i dinàmica, arribant a poder desenvolupar mil professions dins de la professió.

L’alumnat aprèn les noves tecnologies aplicades a la construcció per encarar millor els reptes de futur; treballa en un sector clau per a l’economia i amb prestigi internacional; i contribueix a reduir la petjada energètica gràcies a la rehabilitació d’edificis antics.

Font: www.arquitecturatecnicayedificacion.es/ca/

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 30 ]

Patrimoni RUTA JUJOLIANA (8) MONTFERRI SANTUARI DE MONTSERRAT Josep Maria Jujol 1926 – 1935 / 1985 - 1999 Montferri és un poble de gairebé 400 habitants, situat a l’interior del triangle Tarragona/Vendrell/Valls amb un paisatge dotat d’un intemporal equilibri entre topografia, natura i conreus, en el que es troben la majoria de les obres rurals de Jujol. Montferri era ben conegut per l’arquitecte ja que la seva àvia materna, Magdalena Vives, hi havia nascut i crescut fins el seu casament. A més, parents seus hi vivien i la bona relació entre els cosins era freqüent.

El santuari de la Verge de Montserrat es va iniciar el mes de novembre de l’any 1925 i es va interrompre l’any 1930, per falta de recursos i mort el pare Vives, Jujol es va acomiadar de les obres inacabades, hom diu que va trencar en un plor inconsolable. Llavors Jujol ja tenia els cinquanta anys, per tant estava en una etapa professional amb molts coneixements i experiències que permetien gestar una obra singular i personal. La idea de construir-lo fou del jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que vivia a la Cova de Sant Ignasi de Manresa i era familiar de Jujol. La família Vives va cedir el terreny, batejat com Montferri pels romans, a uns 380 metres del poble , en un turó d’uns 50 metres d’alçada. El poble volia crear el seu propi Montserrat, perquè la muntanya estava bastant allunyada i era un lloc molt difícil de traslladar-s’hi. El capellà Vives demanà a la seva família que donés un turó de la seva propietat, envoltat de camps de vinya, per aixecar-hi l’ermita. La col· locació de la primera pedra va tenir lloc el 15 de novembre de 1925. Tot seguit començaren les obres amb la col·laboració desinteressada dels vilatans que, per torns, ajudaven els paletes en les seves tasques.

Moment de la construcció del Santuari

Santuari de Montserrat. Montferri

L’emplaçament en la proa d’una colina rocosa és privilegiat. La possibilitat de concebre i construir un edifici de nova planta destinat al culte marià va ser, sens dubte, per a Jujol una ocasió excepcional de mostrar els seus coneixements i sensibilitat al servei de les seves profundes conviccions religioses. A Montferri van coincidir l’emplaçament, el destí de l’obra, els mitjans precaris amb que contaren, les circumstancies personals i la dolorosa interrupció, que van significar que el santuari de la Verge de Montserrat és una obra cabdal i paradigmàtica en relació amb la trajectòria de Josep Maria Jujol, segons l’arquitecte Josep Llinàs. L’avantprojecte jujolià era majestuós, impressionant, les

A les obres hi van prendre part molt voluntaris

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 31 ]

formes montserratines i les parets llises que sorgeixen entre elles, contrasten amb gran vistositat. L’avantprojecte el va retocar bastant en fer el projecte definitiu.

Davant la manca de mitjans materials i econòmics, Jujol pren la decisió de resoldre la totalitat de l’obra realitzant blocs fets “in situ” amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment, arena i carbonet de rebuig procedent de la propera estació de Salomó, que amb carros del voluntaris anaven a buscar aquesta escòria llançada per les restes de combustió de les locomotores. Amb aquestes tres matèries primes i dos paletes d’ofici, però amb el sistema de prestació personal, eren ajudats per tot el veïnat que, dirigits i engrescat per P. Vives, formaven diferents torns de treball.

La precarietat existent va fer utilitzar somiers abandonats com armat, com a estructura interna de les parets que devien limitar el recinte, en el mur de tancament. Precisament la flexibilitat del matalàs de filferro és recollida i assumida en la forma de les parets. Jujol treballà amb dos mòduls bàsics. Per a l’erecció de parets, arcs parabòlics i voltes, es realitzava a partir d’un únic mòdul constructiu de 10x15x30 cm., que es fabricava a peu d’obra amb rudimentaris caixons de fusta a manera d’encofrat.

Les obertures i finestrals s’executaven a partir d’un altre mòdul perforat en forma de cor, triangular, que, agrupat de sis en sis, formava combinacions en xarxa hexagonal, eren estrelles hexagonals de

Patrimoni gran vistositat plàstica i una gran solidesa de construcció. Les innombrables voltes de la coberta se sostenen damunt els arcs parabòlics que arrenquen dels pilars. Els pilars i els arcs estan reduïts al màxim, a la secció mínima per a dotar-los d’una major esveltesa. La gran avantatge d’usar arcs parabòlics fa innecessari la construcció de contraforts.

Detall de l’obra realitzada a la part superior de l’estructura

El missioner Josep Maria Jané explica que a les nits els veïns de Montferri es reunien per a construir amb els maons i les totxanes. Cada dia una família del poble prestava la seva particular ajuda, traslladant-se al turó per posar-se a les ordres dels paletes.

Les obres es van anar desenvolupant fins el 1930 i van quedar definitivament aturades passada la Guerra Civil. El primer impulsor, el pare Vives, era mort, i la resta de membres de la Junta d’Obres va renunciar-hi davant les dificultats econòmiques. Es coneix el descoratjament de Jujol quan en visites posteriors a la Guerra reconeixia l’estat de progressiva ruïna del Santuari.

1984 l’alcalde Josep Maria Jané i el seu germà Joan Maria, missioner combonià, comencen a cercar els recursos i de nou amb tot el poble, van reprendre el projecte. A partir de recaptes, venda de loteria, aportacions d’algunes administracions s’aconsegueix una base econòmica i amb la contribució desinteressada d’operaris i tècnics i també amb el material subministrat, molts cops, a preu de cost, es van reiniciar les obres l’any 1985. Entre 1987 i 1990 es varen fer sobretot els treballs de neteja i consolidació. Sense canvis en els materials continua amb total fidelitat el projecte de Jujol. El mòdul bàsic constructiu segueix sent els blocs prismàtics ja esmentats, és el mateix de fa cinquanta anys. Bé és cert, que també es va utilitzar tecnologia actual, combinada amb mètodes tradicionals. Per al muntatge dels arcs i les voltes, per exemple, s’empraren cintres de fusta, de gran complexitat, la qual cosa fou necessari utilitzar fins a 30 tones d’aquest material. Els treballs s’han anat desenvolupant amb diferents etapes: cobriment de les voltes, erecció de les agulles, col·locació de la creu en el cimal, benedicció de les campanes, etc.

Plànols originals del Santuari, fets per Jujol

El Santuari en ple procés de construcció

Durant moltes dècades l’edifici va restar inconclús i va estar sotmès a les inclemències climàtiques. L’estructura del cambril es va enderrocar degut a una forta ventada. La paret perimetral, amb els seus arcs, columnes i parets, ha anat resistint, però, els anys d’intempèrie, demostrant-nos la seva solidesa.

Durant molts anys hem contemplat la singularitat de les restes entre la pineda circumdant.

Els germans Jané i Coca impulsen les activitats de represa i continuació. L’any

Moment de la construcció de la torre del Santuari

Sota la direcció de l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell i de l’enginyer Josep Maria Llauradó l’any 1990 es va continuar la seva construcció. També va participar l’arquitecte holandès Jos Tomlow, especialista amb Gaudí i el constructor Josep Cendrós. El dies 29 i 30 de maig de 1999 es va consagrar el Santuari i beneir la imatge de la Verge de Montserrat, pel Pare Abad Sebastià M. Bardolet.

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 32 ]

Sols es conserven tres plànols del projecte. La planta de l’edifici ens mostra un contorn de forma allargada, acabat amb un triangle que conté el cambril de la Verge. Aquesta planta irregular té forma de vaixell orientat cap a la muntanya sagrada i està integrada per un conjunt de 59 triangles, cinc rombes, vuit quadrilàters, quatre trapezis i un estel de vuit puntes, que han donat com a resultat, una vegada finalitzada l’obra, un conjunt espacial amb 42 pilars, dels quals 23 són perimetrals i tots sostenen arcs parabòlics d’alçada creixent, des de fora cap a l’interior de l’edifici. A més hi ha 33 cúpules de formes montserratines, amb una torre central que fa 33 metres i és una al·legoria a l’edat de Crist en morir. A l’església de Vistabella, d’una grandària no gaire més petita, el cobriment gairebé es resol a partir d’una gran volta. Aquí, el gran nombre d’aquests elements, en part, estaria justificat per la necessitat de donar suport a cadascuna de les “roques”, al·lusives a Montserrat, de la coberta de l’edifici.

Des de lluny, senyalen el Santuari dues esveltes agulles, una de setze metres sobre el cambrils i l’altra de vint-i-set metres, coronant tot el conjunt.

Patrimoni Antonio Salcedo fa referència a la relació existent entre aquest Santuari i l’esbós de l’arquitecte expressionista alemany Otto Kohtz (1880-1956). També l’arquitectura expressionista que ens dóna Wolfgang Pehnt està perfectament aplicable a l’obra de Jujol. Aquesta arquitectura apel·la al tacte, al sentit sinestètic, a la vegada que desperta associacions heterogènies tant en el temps com en l’espai.

L’edifici es té que entendre com una entitat escultòrica, en la qual es tractava d’igual manera l’espai interior i l’exterior.

prop del presbiteri, però la coberta és independent i sensiblement més reduïda. En l’exterior aquesta cúpula està coronada per l’anagrama de Maria. Sota el cambril, clarament fora del temple, trobem la sagristia. Es tracta d’una peça necessària, però a la vegada era accessòria.

Escala d’accés interior

Els vitralls atorguen monumentalitat i dimensió a l’edifici

L’espai està molt ben resolt amb la solució conjunt cúpula, que dóna a l’edifici religiós aquest aire innovador que fa evolucionar l’arquitectura religiosa. Des del punt de vista litúrgic és perfecte: la gran cúpula de conjunt inclou en el seu interior el presbiteri i el lloc dels fidels, corona tot ell a l’exterior amb la Creu, símbol de Crist. Adossat a l’ absis tenim un altre recinte amb cúpula: el cambril de la Mare de Déu, que forma part del temple. És perfectament visible des de l’interior, és

El cambril s’organitza una mica a banda. La seva posició respecte al terreny té un punt sorprenent, i no per falta d’espai, sobre un sobtat desnivell i suportat per grans arcs parabòlics oberts a l’exterior. Configuren una cantonada a manera de proa d’una nau. Una interpretació simbòlica d’aquestes formes, portaria a considerar la Mare de Déu com a guia en la navegació per la vida en el vaixell de l’Església. En la planta el veiem dibuixat en forma octogonal, a l’interior del triangle de la zona nord.

Aixecant-se damunt d’aquest polígon, adquireix una volumetria una mica autònoma respecte al cos de la nau i queda ressaltat pel fet de disposar d’agulla pròpia. Roman adossat a la resta de l’edifici, d’una manera semblant a com ho està el cambril del Carme de Tarragona respecte a la nau principal de la seva església. Sota la seva cúpula vuitavada, hi ha el recinte de la Verge, perfectament visible i accessible des de l’interior.

Més avall, en el nivell principal, conté la sagristia, sota una magnífica cúpula i disposa d’una sortida a l’exterior a manera de balcó, en la mateixa proa del Santuari. D’aquest posició s’abasta una àmplia panoràmica del camp circumdant.

Vista de Montferri del tot acabat

Quan estem a l’interior crida l’atenció l’abundància de nervadures. Els blocs utilitzats en la construcció d’aquests nervis, han estat col·locats en posició alternada, longitudinal-transversal, fet que produeix un aspecte espinat que encara els fa més evidents. Si ens col·loquem en el centre de la nau, just sota el punt de màxima altura, percebrem tots els volums que en l’exterior eren emergents, com a múltiples concavitats que des del centre de la volta més alta van eixamplant l’espai interior a mesura que baixen cap a terra. Allí, mirant cap a l’altar veurem com l’espai s’amplia i flueix per tot l’entorn de la taula. Aquesta sensació d’engrandiment és màxima en l’espai superior, el cambril, que esdevé, així, el veritable focus d’atenció de tot l’interior.

Un esclat de línies arquejades i els plans inclinats de les escales, conflueixen en l’àmbit que ha d’acollir la imatge de la Verge. Tot plegat tenim arcs de gran esveltesa, tots i cadascun d’ells estan rematats per sengles gablets, la qual cosa imprimeix un fort caràcter goticitzant a l’edifici, remarcat per la verticalitat de les agulles.

Text i fotos: Josep Maria Buqueras Bach.

Arquitecte tècnic

BIBLIOGRAFIA ARNAVAT, Albert i CABRÉ, Tate. Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011.

BENACH i FIGUERAS, Joan. El Santuari de Montferri de Josep Maria Jujol, en el Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949) editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, Tarragona, 1999, p. 87-96.

BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, en el Recull de Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949) editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, Tarragona, 1999, p. 19-46.

JUJOL I GIBERT, Josep M. (fill) Jujol, Arana i Bru dins del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). Tarragona, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1999, p. 47-55.

JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010.

SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 33 ]

Activitat col·legial Reconeixement als 50 i 25 anys de professió i benvinguda als nous col·legiats Enguany, degut a la pandèmia que estem visquent, no hem pogut celebrar com és tradició el sopar anual del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), esdeveniment en el qual s’aprofitava per al lliurament anual d’aquestes distincions.

Malgrat tot, durant el mes de desembre (dies 15, 17 i 18 de desembre de 2020 respectivament), hem volgut retre un petit homenatge a la Sala d’Actes del COAATT, en reconeixement als col·legiats que enguany compleixen els seus 50 i 25 anys de professió i donar la benvinguda a la professió i al COAATT als nous col·legiats i col·legiades que enguany comencen a formar part del nostre Col·legi. Aquest acte es va realitzar seguint

totes les mesures de prevenció establertes per la COVID-19.

Als col·legiats que enguany celebraven els seus 50 i 25 anys de professió, se’ls va fer entrega de les insígnies commemoratives, i als nous professionals col·legiats se’ls va fer entrega d’un casc d’obra i un metre amb el logotip del COAATT, a més de diverses publicacions tècniques.

A més, tots els col·legiats homenatjats van rebre també una mascareta amb el logo del Col·legi.

Les insígnies han estat lliurades pel president del COAAT Tarragona, Adolf Quetcuti, la vicepresidenta, Yolanda Fernández, i el vocal de Patrimoni i Fundació COAATT, Marià Montoro. Enhorabona a tots!

COL·LEGIATS QUE CELEBREN L’ANIVERSARI PROFESSIONAL I NOUS COL·LEGIATS: 50 ANYS: Juan Magre Cardona, Joan Alegret Vidal, Pere Vidiella Borras, Ángel Casas Sánchez, Francisco Tuero González, Antoni Roca Jordi i Eduardo Hernando Talo 25 ANYS: Orlando Rubio Llaneza, Carlos Bayona Bordas, Antonia Lorente Molina, Joan Manel Vives Papiol, José Carlos

Quero López, Santiago Torredemer Tomás, Cristina Gómez López, M. Cristina Casabona Ferré i Miquel Grifoll Vaquero NOUS COL·LEGIATS Marc Gené Genovès, Javier Lozano Lozano i David Pintaluba Vallvé

Moren Aurelio Manrubia i Jesús Jardí, ex-membres de la junta del COAATT

El passat 1 de novembre de 2020 ens va deixar, a l’edat de 96 anys, el Sr. Aurelio Manrubia Mirete que va ser president del COAATT des del 1973 i fins 1976.

Abans d’ocupar el càrrec ja havia estat membre de la Junta com a tresorer i durant molts anys va ser una persona lligada al dia a dia del Col·legi. Els qui vulgueu conèixer millor tota la seva trajectòria professional, podeu llegir l’entrevista que li vàrem fer l’any 2015, en motiu del 75è aniversari del COAATT, al TAG especial Aurelio Manrubia i Jesús Jardí publicat per aquella ocasió. Des d’aquí enviem el nostre condol a la seva família.

Per altra part, el passat 9 de gener ens va deixar a l’edat de 78 anys el Sr. Jesús Jardí Hernández. Ell va ser membre de la Comissió Econòmica del COAATT i exvocal de la Junta de Govern entre els anys 1975 i 1979. Va destacar sempre per ser un col·legiat molt participatiu i involucrat a l’activitat del Col·legi.

Tag

1r quadrimestre 2021 [ 34 ]

Activitat col·legial Tot i la pandèmia, els Reis d’Orient arriben a la Muntanyeta La pandèmia ha fet canviar moltes coses i, entre elles, algunes de les activitats nadalenques tradicionals. Les cavalcades de les ciutats o els pobles s’han substituït per altres actes més succedanis i aquelles activitats vinculades a la visita dels Reis d’Orient a certs espais, s’han hagut de suspendre o adaptar.

Així, la tradicional rebuda que els Ses Majestats fan als nens i nenes a la seu del COAATT, enguany no ha estat possible. Malgrat tot, s’ha treballat per fer arribar els regals a casa de tots els petits i petites.

Espai que el COAATT ha cedit als patges Reials d’Orient

En el cas de l’acte de lliurament dels regals que els Reis d’Orient fan als usuaris de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, amb seu a la Muntanyeta, sí que ha estat possible realitzar aquesta visita per dissetè any consecutiu. S’han pogut entregar regals a cadascun dels usuaris i usuàries a més de fer el lliurament especial que, any rere any, els Reis fan a la pròpia associació. Enguany el regal han estat 3 butaques entapissades amb reposapeus, un mobiliari que com sempre està adequat a les necessitats del Centre.

Des del COAATT i La Fundació COAATT us agraïm la vostra participació i col·laboració en aquesta Diada de Reis tan atípica, i esperem que puguem celebrar moltes més Diades de Reis tos junts!

Els Reis d’Orient arriben a la Muntanyeta

Dos nous llibres d’Aleix Cort Celebrem veure que els escriptors són prolífics i aporten qualitat al món cultural. Quan, a més de ser escriptors, són també arquitectes tècnics, el plaer és doble. Us parlem de les dues últimes obres que ha publicat l’Aleix Cort, dos treballs diferents i interessants.

Comencem parlant de “Vida”, un llibre que abasta totes les vessants d’aquesta paraula tan vital, tan necessària. A través dels textos de l’Aleix i de les il·lustracions de l’artista Jordi Abelló, neix la vida, es transforma, se’n parla des del punt de vista científic, d’aquell més poètic, amb una visió metafòrica i una ullada metafísica. La unió dels dos porta a la creació d’una obra de molta qualitat literària, artística però també editorial. El blanc pren el protagonisme que només comparteix amb la subtil invasió del vermell amb que s’escriu el títol, VIDA, tot harmonitzant en aquesta simbiosi de Cort i Abelló.

La primera tirada del llibre és de 25 exemplars numerats i una obra signada per Jordi Abelló. La segona part del projecte passa per la publicació del llibre en format digital. Des d’aquí, la nostra enhorabona a l’Aleix.

L’altra obra que ens presenta també ell, de recent creació, és “És quan plou que ballo sol”, una aproximació a l’obra i vida de J.V Foix a través del ball, un dels recursos més coneguts i utilitzats per l’Aleix que és tot un expert en la matèria.

Com es matisa a la descripció del llibre, la intensa relació que Foix mantingué amb el ball es projecta en tots els seus

Tag

Portades dels dos nous llibres publicats per l’Aleix Cort, arquitecte tècnic i escriptor

treballs i en alguns dels seus versos més celebrats, com el que dona títol al llibre. El ball i la dansa li van permetre abordar, amb ritme, els temes que més li interessaven com el pas del temps, la relació amb les dones, la importància de l’Instant, l’Amor o el desig. Aleix Cort parla de tots aquests elements i hi posa ritme.

1r quadrimestre 2021 [ 35 ]