Tag 90 · 2n quadrimestre 2021

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2021 Any XXVI núm 90 Preu: 3 €

Entrevista: Josep M. Cruset, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona Gabinet Tècnic: creix l’habitatge residencial i augmenta la rehabilitació Reforma de l’Orfeó Canongí, una nova vida per a un espai històric La Vil·la dels Munts, un monument únic en constant conservació Joves aparelladors i la seva visió del COAATT

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

De l’1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

De l’1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis i lloguer d’espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·le gi d ’Ap a re lla d ors, Arqui te cte s Tè cni cs i Engi ny e rs d ’Ed i fi caci ó d e Ta rra gona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, COMUNICACIÓ I PUBLICITAT Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORIA JURÍDICA I RC Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Fragment de l’edifici de l’Autoritat Potuària Foto: Port de Tarragona

n L’entrevista (Pàgs. 4-6) Josep Maria Cruset n Gabinet Tècnic (Pàgs. 7-9) Dades de síntesi. 1r quadrimestre 2021 n Obres amb garantia (Pàg. 10) Les ajudes d’Europa en matèria de rehabilitació energètica d’edificis obligaran a passar la ITE n Igualtat de gènere (Pàg. 11) Una enquesta apropa la realitat de les dones arquitectes tècniques i la igualtat de gènere al seu sector n Construcció (Pàgs. 13-15) L’Orfeó Canongí tornarà a lluir com als seus inicis, amb més espai i major funcionalitat.

Tot els mesuraments a un sol clic i en un sol mòbil n Construcció (Pàgs. 16-17) Port Aventura Dreams: d’aquell projecte a aquesta realitat n Eficiència energètica (Pàg. 18) La UE treballa en la reconversió dels edificis en espais més verds i intel·ligents a curt termini n Professió (Pàg. 19) Les sortides laborals del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació n Actualitat (Pàg. 20) Construint un hospital postpandèmic n Nous sistemes (Pàg. 21) Reconvertir el plàstic en maons per construir escoles a l’Àfrica n Tecnologia (Pàg. 22) Fotogrametria. Una tècnica molt útil en la intervenció d’edificis existents n Edificis singulars (Pàgs. 23-24) L’Edifici de l’Autoritat Portuària torna a guarnir el paisatge de la ciutat de Tarragona n Patrimoni (Pàgs. 25-27) La Vil·la dels Munts: de la descoberta a l’estima per un espai ple de bellesa.

Construcció dels pous de gel del Camp de Tarragona n VIDA col·legial (Pàgs. 29-33) Joves aparelladors en un món canviant i una societat exigent.

El viatge de la Janina: una mirada enrere a vint anys de feina a la Xina n Fundació COAATT (Pàgs. 34-35) Redescobrint Youtube

Editorial Superem amenaces, generem oportunitats

L

a crisi del Covid-19 ens està deixant nous horitzons d’aprenentatge de manera constant. Com sempre que hi ha un daltabaix i es trenca la quotidianitat, es generen oportunitats que cal aprofitar i, sobretot, cada persona de manera individual i cada col·lectiu com a ens aglutinador d’un conjunt, han d’aturar-se un instant, fer la diagnosi del moment i concloure on són i cap a quin lloc cal anar.

El confinament de l’any passat i les nombroses restriccions a les que hem estat sotmesos els darrers dotze mesos, són un clar símptoma que la “normalitat” que enteníem com a “normal” un any enrere, és un passat que no tornarà i que ha donat pas a un panorama nou. De nosaltres dependrà que aquest sigui engrescador o catastrofista, que sigui negre o tinguem una bona paleta de colors per anar trobant a cada moment i en cada situació els matisos.

El treball online que s’ha fet a nivell col·legial per part del COAATT, posant al servei de tot el nostre col·lectiu les eines que es necessitaven, apostant fort per la resolució de tràmits a través de la xarxa d’Internet o per la via telefònica, és un nou exemple de la nova normalitat que ara conviu amb tots nosaltres, aquella que ens assenyala més distància social però amb la garantia de no perdre productivitat, eficàcia i eficiència laboral.

Igualment, la pròpia societat ha entès durant aquest llarg procés, i especialment els mesos de clausura a casa pel fet d’haver de conviure permanentment entre quatre parets que en gran part desconeixíem, que els habitatges que ens acullen i on dipositem part de la nostra vida, necessiten protecció. Ara ens toca transformar aquest pensament global en una realitat que passa per generar una bona cultura del manteniment.

Si les persones saben que a casa cal fer-hi obres per viure-hi millor i més segurs, els agents implicats en generar aquesta cultura del manteniment ens hem de posar tots a una.

Reclamem de nou un cop de mà de les administracions per superar un fet que acabarà sent un problema. Si els ajuntaments no ens ajuden a instar als propietaris dels habitatges a passar la tan necessària ITE, l’estat del parc immobiliari emmalaltirà encara més i hi haurà perill d’esfondrament de moltes cases.

Si les administracions no vehiculen de manera efectiva les ajudes per a la rehabilitació o l’eficiència energètica, traduint-les en un programa de subvencions real i que s’utilitzi, estarem alimentant una situació complicada que hem de superar. Nosaltres, com a tècnics de capçalera i experts en la resolució de les deficiències dels habitatges, com a òrgan arrelat al teixit social que ha de vetllar pel benestar global, posem els nostres coneixements i eines a l’abast de qui ens necessiti.

Ho hem fet sempre, conscients de la nostra responsabilitat, amb l’objectiu de sumar i créixer. L’Arquitecte Tècnic és una peça clau a l’inventari popular, l’especialista a tenir en compte quan hom pensi en habitatge, seguretat i garantia. Celebrem que pertanyem a aquest bon ofici.

LA JUNTA DEL COAAT

L’entrevista

La crisi del Covid no ha aturat el Port de Tarragona que es prepara per créixer molt en molt poc temps Un dels òrgans més vius de la ciutat és, amb diferència, el Port de Tarragona. El creixement constant de les seves instal·lacions es compagina amb nous projectes que permeten diversificar els seus serveis i potenciar aquells que ja controla i que, en alguns casos, lidera a nivell estatal. La futura Zona d’Activitats Logístiques, la construcció de la terminal intermodal de Guadalajara, l’ampliació del Moll de Balears per a rebre més i millors creuers o la petició a Adif perquè en un futur les mercaderies passin per l’interior i no pel centre de la ciutat, és una part de la nòmina de temes amb que es treballa des d’aquesta institució. El Port és Tarragona, batega de manera permanent a nivell empresarial i conviu amb la ciutat a la perfecció a través d’una simbiosi que sempre ha existit i s’ha cuidat per ambdues parts.

En aquesta entrevista amb el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, intentarem descobrir tots els elements esmentats i altres fets que formen part d’aquest múscul econòmic tan imprescindible pel nostre territori.

Josep Maria Cruset. de Tarragona

President de l’Autoritat Portuària

Josep Maria Cruset va arribar al càrrec de president del Port de manera oficial el 23 de novembre de 2018

Sr. Cruset, va arribar vostè a la presidència de l’Autoritat Portuària al novembre del 2018. Quin balanç en fa fins ara?

En aquests dos anys i mig hem centrat molt l’esforç en avançar aquells temes claus i estratègics pel Port que, a partir d’aquest any 2021, permetran deixar el Port preparat per a la pròxima dècada o dècada i mitja perquè veurem la materialització dels projectes sobre el terreny i amb obra.

Qüestions com la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que feia més de 20 anys s’estava intentant tramitar i no s’havia pogut portar a aprovació; o la terminal intermodal a Guadalajara que estava en una situació similar, són temes on m’he abocat amb la mentalitat de continuar a partir d’on estava aturat un expedient, quin informe pendent tenia o quin tràmit faltava en cada obra per aconseguir que es comencés a moure tot.

Tag

Imatge aèria del Port de Tarragona i les seves instal·lacions

El seu inici de mandat va anar dins la normalitat però després tot es va complicar amb l’arribada del Covid-19 que ha canviat el món en molts sentits, que ha aturat l’activitat a molts sector o a d’altres l’ha alentit. El 2020 va ser un any complicat marcat per una davalla del tràfic portuari en general que després es va aconseguir recuperar. En definitiva, ha estat una època certament convulsa.

Molt convulsa però com m’agrada fer lectures positives de les coses, crec que en aquesta crisi, com a mínim a la comunitat portuària, hi ha una actitud diferent a la crisi viscuda el 2008 i els anys successius. Hem aconseguit articular una mentalitat de combat en positiu, en el sentit de tenir el convenciment que ens sortirem, de trobar en aquesta realitat alguns recorreguts que no hauríem fet, i això s’ha anat transmeten cap a tota la comunitat.

D’aquí, per exemple, que haguem aconseguit tancar la nova línia regular amb Turquia, en la qual feia temps hi batallàvem i ara, en aquest marc de noves oportunitats que obre el Covid-19, l’hem acabat confluint i ja portem més de dotze setmanes d’escala operant des del Port de Tarragona. Aquesta diferència de mentalitats és la que també s’ha notat en la recuperació de tràfics a finals del 2020 i principis de 2021.

Allò que al principi era una reducció del tràfic del 30%, ha acabat sent una reducció del 19% i això ens ha permès tancar l’any sense pèrdues.

Per tant i vist el seu optimisme, si li faig dibuixar un horitzó del 2021, podríem dir que no hi ha punts negres o grisos, que es veu la llum...

El 2021 ens portarà molt a prop de la recuperació de la normalitat dels tràfics i el 2022 estarem en un any normal de tràfic portuari. A més, tinguem en compte que en aquest període estem paint una altra realitat, que no té res a veure amb el Covid-19, que és el tancament de totes les centrals tèrmiques

2n quadrimestre 2021 [ 4 ]

L’entrevista que consumien carbó, perquè aquest carbó passava pel Port de Tarragona. Fins fa pocs anys, a les instal·lacions del Port es movien 7 milions de tones de carbó, de manera que hem crescut perquè ara estem movent anualment uns 32-33 milions de tones però sense el carbó que movíem abans.

Per tant, aquest resultat té una component addicional en el sentit que hem recuperat el volum de tràfic havent digerit, a més, la pèrdua d’una dels tràfics estructurals que tenia el Port.

Parlem d’inversions perquè hi ha previstes obres molt importants. Una d’elles és la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) que hauria d’estar enllestida d’aquí a dos anys. Pel que sabem, a més, hi ha moltes empreses interessades en aquest projecte.

Amb el nostre calendari temporal a la mà, haurien d’estar acabades a finals de l’any 2023. Estem en fase de redacció de projectes executius i aquí el que hem fet és l’execució per fases de les diferents parts de la infraestructura de la ZAL per no allargar el període d’execució d’obres.

La ZAL té la urbanització pròpia de la ZAL, porta aparellada la recuperació de la Xarxa Natura 2000 que està al costat i que és un compromís ambiental vincular a aquesta zona; i porta vinculats també els accessos viaris per garantir que la generació de més mobilitat que tindrà la ZAL no satura les infraestructures viàries d’aquesta zona del Camp de Tarragona. Diguem que hem anat empaquetant aquestes diverses qüestions que configuren la urbanització de la ZAL per aconseguir que cadascuna d’elles tingui vida pròpia i pugui avançar-se en el temps sense dependre de la que porti el ritme més lent. Això ens facilita arribar al final de 2023 amb l’obra feta, perquè de l’altra manera anàvem cap a finals de 2024 o començaments de 2025.

segon component perquè, si tu vols treure mercaderies de tota conurbació urbana que representa Madrid, el lloc on ens pots acostar més en aquest punt de consum és Guadalajara. De Guadalajara cap a l’interior ja hi ha Cercanías Madrid i no existeix allò que tècnicament es diu “disponibilidad de surco” per fer passar més trens dels que ja hi passen. Per tant, aquesta terminal passa a ser totalment estratègica des del punt de vista de la demanda d’aquelles empreses que vulguin apropar-se com més millor a Madrid. Si aquesta terminal intermodal la gestiona el Port de Tarragona, quan tu vulguis treure o entrar mercaderies que han d’anar a Madrid i les vols acostar al màxim, les entraràs per Tarragona perquè saps que és qui t’oferirà la màxima proximitat a aquest centre de consum que representa el centre de la península ibèrica.

El projecte són 150.000 metres quadrats amb 8 vies ferroviàries i 15 milions d’euros d’inversió. Actualment hi ha tots els projectes executius redactats i, com a la ZAL, hem separat en dues fases l’execució de les obres. El moviment de terres està aprovat, licitat i adjudicat de manera que les obres ja han començat; mentre la part del projecte del formigó i el pati de vies, està acabant la seva tramitació davant els organismes ferroviaris i quedarà pendent de començar quan acabi el moviment de terres. Si res falla, la tindrem en servei a finals del 2022.

Hi ha també, com a obra important, la del Moll de Balears per a l’arribada de creuers.

Exacte, al Moll de Balears és on hi va la terminal de creuers i a les obres els hi falten un parell de mesos per quedar enllestides.

Això vol dir que ja tenim uns 40.000 metres quadrats de moll aflorat de l’aigua i operatius. Després queda una segona fase que de moment no te planificació perquè, ara mateix, no hi ha necessitat d’utilitzar-la. Abans els creuers arribaven al Moll de Llevant que té un calat de 16 metres de profunditat i ens limitava molt el tipus de creuer que podíem rebre. Ara, al de Balears, disposem d’un calat de 20 metres i ens obrim a acollir vaixells més grans.

Foto del terreny que ocuparà la futura terminal intermodal de Guadalajara

Una altra obra de molta rellevància és la terminal intermodal de Guadalajara que abasta, de manera primordial, el transport ferroviari. En què consistirà aquest espai i com estan les obres ara mateix?

Aquest és el clàssic projecte que, fins que no es veu executat i es visualitza el seu efecte, costa comprendre la seva rellevància perquè és una actuació poc habitual de veure i perquè, geogràficament, ens cau lluny del nostre territori.

En l’àmbit del transport de mercaderies per ferrocarril, que és el present i el futur del transport de les mercaderies, el Corredor de Henares, que és la línia ferroviària que va des de Madrid capital fins a Tarragona, és el Corredor de mercaderies més gran de la península ibèrica.

Només amb això ja desperta prou interès. Però hi ha un

Tag

Terrenys que ocuparà el Moll de Balears amb el nou espai destinats a creuers

Hi ha inversions menors, a nivell d’aportació pressupostària, que en canvi tenen molta rellevància a nivells diversos. Parlo de la rehabilitació de l’edifici de l’Autoritat Portuària que és un espai que sempre ha generat debat.

Hi havia generat un debat intens sobre si calia enderrocar-lo i deixar lliure aquell espai o fer-hi una obra de recuperació de l’edifici. La veritat és que ara que l’obra està acabada, el debat ha desaparegut. Pel que sabem, la ciutadania diu que l’edifici ha quedat preciós i el volen com està.

2n quadrimestre 2021 [ 5 ]

L’entrevista És un edifici molt singular que té un valor afegit per la ciutat i és un element icònic del seu skyline.

Fa més d’un any que es va demanar a Adif que s’iniciessin els tràmits per fer passar el tràfic de mercaderies per l’interior ferroviari. Com està ara aquesta demanda realitzada?

Adif hi està treballant. Fa poc parlava amb el coordinador del Corredor del Mediterrani i em confirmava que estan en la fase d’estudi tècnic d’alternatives. Per tant, les diferents peticions que tenen i no només la del Port de Tarragona, es tenen en compte i s’analitzen. A l’última reunió que vàrem mantenir, els tècnics que hi havia presents ens deien que estaven en aquesta fase d’estudi. A dia d’avui és complicat saber quin calendari portarà tot això, però ara el més important és que hi hagi consens territorial en que les mercaderies han de passar per l’interior i els passatgers han de passar per la costa. Crec que el consens majoritari hi és per part de la Generalitat, els governs municipals o del Port de Tarragona. És evident que el Port té el seu creixement particular i que, per tant, aquest no va de forma paral·lel al de la ciutat i al seu POUM. Però, al voltant del Pla d’Ordenació que s’ha suspès a Tarragona ciutat, li afecta d’alguna manera al Port?

Per a nosaltres té molt poca afectació. Estem en un contacte fluid amb la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona per garantir que el Pla Especial d’Usos Portuaris, que és aquell document que ens dona la nostra normativa urbanística, sigui tingut en compte íntegrament i sigui reproduït a la normativa temporal que hi hagi en tot moment.

En l’àmbit de la sostenibilitat, hi ha el compromís del Port de Tarragona d’incrementar la seva producció d’energia solar per arribar a assolir el 26% del consum energètic del Moll de Costa. Com està ara mateix aquesta aposta?

Estem fent les obres de l’adequació estructural de la coberta de l’edifici del Museu que és on hi posarem la instal·lació solar per donar el subministrament elèctric a tot el Moll de Costa i arribar a l’objectiu marcat. Estem en fase d’execució i dins d’aquest any 2021 això quedarà resolt i fet.

Ja tenim altres instal·lacions de generació d’energia elèctrica i en aquest àmbit d’innovació, l’any 2022 farem la prova de generar, amb una escala de prova important, una comunitat energètica al port. En una zona concreta, posem en contacte als concessionaris que hi ha per aconseguir que fent la instal· lació de plaques fotovoltaiques, hi hagi generació d’energia suficient per als qui estiguin en aquella zona concreta.

El Port de Tarragona ha estat sempre molt vinculat i lligat a la pròpia ciutat de Tarragona. S’ha mantingut entre les dues parts, i des de sempre, un diàleg amable i entenedor. Quin estat de salut travessa ara aquesta relació? És una molt bona relació i de fet, amb l’ajuntament i amb l’alcalde, ens reunim mensualment per parlar de temes que tenen relació entre la ciutat i el Port. Defensem temes en comú quan és necessari. Ara, per exemple, amb el paper negociador amb Adif que hem tingut ambdues parts i en aquest cas perquè ens hem sumat a la reclamació que fa la ciutat per tenir les vies lliures de mercaderies i amb passatgers.

El Port de Tarragona està realitzant moltes millores per aconseguir la sostenibilitat a moltes de les seves dependències

Parlem dels 150 anys del Port que van ser molt importants tot i que, per culpa del Covid-19 i el confinament, van quedar com a molt diluïts. Quina importància li dona vostè a aquest bon aniversari del Port?

A la celebració del 150è aniversari hi vàrem arribar molt just perquè era el 28 de febrer i el 14 de març es decretava l’estat d’alarma. Vist ara, així en perspectiva, podem pensar que el Covid-19 no s’haurà endut per endavant els 150 anys de l’imaginari de la gent. Ens quedem amb les noticies publicades sobre el tema i amb aquell acte de celebració on hi van prendre part unes 800 persones.

Quedava la segona part que era aquella orientada a la ciutadania, aquella part més lúdica que volíem fer a l’estiu i a la qual no hem renunciat. Tenim a l’horitzó que, quan el Covid-19 ho permeti, farem alguna acció més dedicada a la ciutadania per tancar d’alguna manera la celebració del nostre aniversari.

En molts àmbits del Port de Tarragona i de les seves empreses, hi ha col·legiats del COAATT exercint feines de seguretat i salut, manteniment i altres tasques. Abans, per exemple, parlàvem de l’edifici de l’Autoritat Portuària i el responsable de les obres és en Daniel Vera, un dels nostres col·legiats. En quins àmbits o en quins temes pot col·laborar el Port de Tarragona amb el COAATT? En aquests temps que estem vivint, la nostra aportació ha estat mantenir el calendari d’obres i Inversions que teníem. Com teníem els recursos econòmics per fer-ho, i estratègicament són actuacions importants pel present i el futur de la nostra organització, no havíem de caure en la decisió fàcil de deixar-ho tot parat tot un any i pendents del que passés.

Penso que és una manera de col·laborar amb el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics perquè la injecció de diners al sistema d’obra pública de la construcció, de retruc té traspàs cap a la totalitat del sector. A partir d’aquí, i com fem amb tot el territori, qualsevol cosa que pugui ser d’interès per al Col·legi i que tingui coincidència amb els objectius empresarials del Port, ens hi trobareu i ens hi teniu a la vostra disposició.

Fotografies del reportatge: Port de Tarragona

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 6 ]

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 1r quadrimestre 2021 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU CREIX SIGNIFICATIVAMENT Entre gener i abril de 2021, el nombre d’habitatges de nova planta sembla estancat i conserva valors des del 2018. L’obra nova baixa voltant d’un 1% i arriba als 259 habitatges nous iniciats.

Respecte el nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 195 habitatges nous acabats, un 20% més respecte al mateix període de 2020.

600 500 400 300 200 100 0

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Núm.d’habitatges nous visats

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Núm. d’habitatges nous acabats

Les obres d’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre gener i abril de 2021, pugen mes d’un 11%, respecte el mateix període de l’any 2020.

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

%

Número d’obres de nova planta

106

120

11,67%

Número d’habitatges nous

262

259

-1,15%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC OCUPA GAIREBÉ EL 60% DEL TOTAL D’HABITATGES NOUS INICIATS

Al primer quadrimestre de 2021, l’habitatge en bloc puja més d’un 10%. S’han iniciat un total de 153 habitatges nous dins la tipologia de bloc, dels quals 123 es troben dins la tipologia de bloc entre mitgeres i 30 dins la tipologia de bloc aïllat. Amb un increment especialment important en el cas del bloc entre mitgeres, on hi ha un creixement del 44%, respecte el mateix període de l’any 2020.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, en total baixa un 13%, respecte el mateix període de 2020.

Tipologia constructiva

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

%

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

34

16

-52,94%

En filera

14

2

-85,71%

Aparellades

0

4

Aïllades

75

84

12,00%

Total

123

106

-13,82%

Edifici en bloc Entre mitgeres

85

123

44,71%

Aïllat

54

30

-44,44%

Total

139

153

10,07%

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 7 ]

Gabinet Tècnic Per comarques, on més creix l’obra nova residencial és al Tarragonès, on gairebé puja un 30%.

La resta de comarques mantenen, sense gaires variacions destacables, gairebé les mateixes dades que a l’any anterior.

Habitatge residencial nou per comarques Comarques

Gener - Abril 2020

Altres habitatges realitzats per tècnics de Tarragona a:

Gener - Abril 2021

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

Alt Camp

6

3

Barcelona

13

10

Baix Camp

95

89

Girona

1

0

Baix Penedès

65

49

Lleida

1

0

Conca de Barbera

3

2

Terres de l'Ebre

2

1

Priorat

3

1

TOTAL

17

11

Ribera d'Ebre

3

0

Tarragonès

70

104

TOTAL

245

248

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

LES OBRES DE REHABILITACIÓ INCREMENTEN GAIREBÉ UN 40% El sector de la rehabilitació, entre gener i abril de 2021, canvia la tendència i puja gairebé un 40% respecte el mateix període de l’any anterior. Al primer quadrimestre de 2021 s’han encetat 345 obres de rehabilitació.

Obres de rehabilitació · Gener - Abril 2021

Número d’obres de rehabilitació

Per comarques, la pujada és generalitzada i especialment important, al Tarragonès.

També s’observa com gairebé es duplica el nombre de col·legiats que participen en obres de rehabilitació de fora el Camp de Tarragona.

2020

2021

%

247

345

39,67 %

Obres de rehabilitació per comarques Comarques

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Altres obres de rehabilitació realitzades per tècnics de Tarragona a:

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

Alt Camp

11

17

Barcelona

11

27

Baix Camp

66

70

Girona

2

6

Baix Penedès

18

23

Lleida

2

7

Conca de Barbera

10

18

Terres de l'Ebre

15

19

Priorat

6

18

TOTAL

30

59

Ribera d'Ebre

10

20

Tarragonès

96

120

TOTAL

217

286

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

ACTIVITAT PROFESSIONAL

Globalment, l’activitat creix al voltant d’un 35% respecte el primer quadrimestre de 2020, i iguala els resultats de 2019, tot esperant una normalització que sembla no arribarà fins a finals d’any, i uns ajuts en rehabilitació i promoció d’habitatge que semblen encallats i no acaben d’arribar mai.

Els projectes i direccions de rehabilitació pugen més d’un 80%. És el sector que més creix, molt per sobre de les direccions amb arquitecte, que entre gener i abril de 2021 pugen al voltant d’un 5%.

Un dels efectes més evidents al sector de la construcció, i que ha desencadenat el llarg confinament i les restriccions del contacte social, és el creixement espectacular del nombre de piscines d’ús privat que es construiran. Els projectes de noves piscines creixen més d’un 157%, respecte 2020 o 2019.

La piscina tipus es una petita instal·lació entre 25 o 30 m2 i un cost entre els 10.000 i 15.000 euros, ubicada al jardí d’un habitatge unifamiliar, majoritàriament a un municipi de costa. Mont-roig del Camp és el municipi on més creixen, així com també a Tarragona i Calafell.

Un altre aspecte important que es desprèn de les dades sobre el primer quadrimestre, i que mostra les expectatives del sector turístic, en un estiu amb aparences de recuperació, és el creixement de sol·licituds de certificats d’habitabilitat per a la petició de cèdules. La cèdula és imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 40% aquest primer quadrimestre, confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, si més no, del lloguer turístic de cara a l’estiu de 2021.

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Intervenció professional

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

%

Estudi Seguretat i Salut

8

3

-62,50%

Estudi Bàsic Seguretat i Salut

120

236

96,67%

Coordinador Seg. execució de l’obra

192

214

11,46%

Coordinació Seguretat + ESS

12

14

16,67%

Coordinació Seguretat + EBSS

46

66

43,48%

Projecte i Direcció

171

309

80,70%

Projecte

13

9

- 30,77%

Direcció d'Obra

87

107

22,99%

Direcció de l'execució material

140

147

5,00%

Projecte de legalització d'obra

5

4

-20,00%

Legalització de direcció d'obra

0

1

-

Legalització de l'execució material

1

1

0,00%

104

126

21,15%

Estudi de programa de control

6

7

16,67%

Direcció de control

19

19

0,00%

Projecte d'activitats

32

44

37,50%

Plans d'emergència

3

1

-66,67%

Documentació tècnica

8

12

50,00%

Projecte de parcel·lació

8

6

-25,00%

Reparcel·lació

3

0

-100%

Relacions valorades

1

0

-100,00%

Memòries valorades

51

36

-29,41%

Valoració d'immobles

20

33

65,00%

Valoració de terrenys i solars

0

1

-

103

150

45,63%

Actuacions pericials / arbitratges

3

7

133,33%

Certificats

70

76

8,57%

Certificats per a bastides

1

4

300%

Certificats d'habitabilitat

745

1.058

42,01%

Inspecció tècnica edificis

32

23

-28,13%

Certificat eficiència

52

66

26,92%

Col·laboracions tècniques

2

0

-100%

Amidament edificació

3

2

-33,33%

Amidament terrenys i solars

1

0

-100%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

0

1

-

2.062

2.783

34,97%

Estudi de programa i direcció de control

Informes, dictàmens i reconeixements

TOTAL

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 9 ]

Obres amb garantia Les ajudes d’Europa en matèria de rehabilitació energètica d’edificis obligaran a passar la ITE La implantació de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) a Catalunya no ha funcionat i en molts aspectes ha estat un autèntic fracàs vistos els resultats obtinguts. Així de contundent ens mostrem des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació en el moment d’analitzar tot el procés d’instauració del document que haurien de tenir tots els habitatges amb certs anys d’antiguitat per tal de garantir al màxim la seva seguretat i bon estat de conservació. Amb tot, confiem amb el moment actual que ha de venir acompanyat d’una recuperació del sector com a motor econòmic i amb les ajudes plantejades que poden anar del 35% al 100%.

Actualment, la implantació de la ITE és especialment dolenta ja que la campanya iniciada el 2017 per l’Agència de l’Habitatge va durar escassament un any i no va servir per a motivar als agents que han de col·laborar a garantir la implantació de la pròpia inspecció. Els primers en fallar han estat els ajuntament que s’han desentès del tema i no han instat als propietaris dels immobles a passar la ITE. A més, els ajuts econòmics a les comunitats de propietaris dels edificis que havien de passar la inspecció han estat minses i la informació que se’ls ha donat, quasi bé nul·la.

Des del Col·legi s’espera que aquesta situació es capgiri i les administracions locals passin a tenir un paper més actiu, col·laborador.

L’any passat, per evidenciar el fracàs del sistema, el nombre d’inspeccions es va desplomar un 40% a les comarques de Tarragona. Com a conseqüència de no passar la ITE, es produeixen despreniments a les façanes o esfondraments de la coberta on han d’acabar intervenint els serveis tècnics dels ajuntaments.

El problema és molt greu perquè la manca de conservació i manteniment és la causa de la majoria de les lesions que apareixen als edificis d’habitatges on mai s’hi fan obres per a mantenir l’estructura i sempre s’espera a realitzar grans inversions per a la rehabilitació quan l’edifici ja està molt malmès.

A aquesta manca de cultura del manteniment s’hi suma una situació econòmica difícil per a les comunitats que pateixen dèficits econòmics des de finals de la dècada anterior amb el corresponent envelliment del parc immobiliari. És imprescindible fomentar la implantació de la Inspecció Tècnica d’Edificis i disposar d’un Manual d’Ús i Manteniment que permeti programar a temps les tasques de conservació oportunes.

Tot sembla indicar que una part de la situació contrària actual podria canviar si finalment es realitzen les inversions previstes en matèria de rehabilitació procedents dels fons europeus que el govern espanyol hauria de distribuir al llarg d’aquest any 2021 mitjançant programes autonòmics o directament de caire estatal.

Així, les previsions de l’Administració passen per augmentar notablement les inversions dirigides a millorar l’envolupant tèrmica, l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i instal·lacions d’il·luminació. Recordem que actualment tan sols hi ha oberta la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació energètica en edificis existents, el programa PREE, gestionada a Catalunya per l’Institut Català d’Energia.

Tag

També des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’espera obrir noves convocatòries en breu amb dotacions que podríem multiplicar per deu les del passat 2020, i que anirien dirigides al foment de la rehabilitació, les millores en accessibilitat i fomentar la implantació de la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges.

Per tant, amb més ajudes sobre la taula hi ha moltes possibilitats de rehabilitar i millorar el parc d’habitatges i fer-lo més sostenible i més eficient a nivell energètic. Des del COAAT esperem que cap peça del mecanisme falli, o sigui que si les administracions europees i estatal inicien l’atorgament de les ajudes i les d’àmbit local col·laboren com cal, els propietaris haurien de començar a passar les ITE i a realitzar millores als seus edificis.

No cal oblidar que la ITE serà un informe imprescindible per poder accedir als ajuts ja que l’Administració voldrà conèixer l’estat general de cada edifici abans de promoure qualsevol inversió. Un altre document, el certificat d’eficiència energètica, serà també imprescindible per tal de sol·licitar ajuts per a la millora energètica dels edificis.

Cal recordar que des d’aquesta institució col·legial proporcionem tècnics qualificats per respondre a les consultes en matèria de rehabilitació, Inspecció Tècnica de l’Edifici, la certificació energètica i la resta d’actuacions per a l’habitatge.

El portal www.obresambgarantia.com posa a l’abast de tota la societat tota informació necessària en aquest sentit i permet cercar tècnics de proximitat que són els qui fan tots els tràmits i inspeccions esmentades.

2n quadrimestre 2018 [ 10 ]

Igualtat de gènere Especial COVID Una enquesta apropa la realitat de les dones arquitectes tècniques i la igualtat de gènere al seu sector

La igualtat de gènere dels aparelladors i els arquitectes tècnics ha millorat molt els darrers anys segons l’informe elaborat pel Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) en base a una àmplia enquesta realitzada a quasi 1.400 aparelladors i aparelladores.

L’estudi ha permès fer una diagnosi a fons sobre la igualtat en un sector que, tradicionalment, havia estat sempre dominat pels homes. Actualment, un 79% dels arquitectes tècnics col· legiats a nivell estatal són homes, un percentatge que els darrers anys ha anat minvant perquè cada cop s’han sumat més dones a aquesta professió. La presència femenina a les Juntes de Govern dels Col·legis és del 27%, una dada que podria semblar baixa però que no ho és tant si tenim en compte el percentatge de dones col·legiades, un 21%.

Preguntats sobre si creuen que la igualtat entre homes i dones a la professió ha millorat molt, poc o bastant, un 43% de les dones creu que bastant i un 6% opinen que molt. Una altra pregunta interessant és la referent a les preferències que tenen els promotors o clients quan han de parlar amb un professional arquitecte tècnic. Així, un 57% de les dones enquestades creuen que els clients consideren l’home com a primera opció, un percentatge molt divers entre els homes enquestats ja que un 69% asseguren que el client tria de manera indistinta a qui contractar una obra o projecte.

Un indicador per poder mesurar la igualtat entre homes i dones és aquell que posa sobre la taula el salari mitjà. A la professió, el sou mitjà dels professionals de l’Arquitectura Tècnica és de 1.600 €. Amb les dades de l’enquesta, es pot afirmar que les dones cobren un 17% menys que els homes.

Si bé en la franja de sous que van dels 1.500 a 2.000 euros mensuals hi ha molta igualtat, aquesta es redueix en la franja econòmica dels 1.000 a 1.500 euros i es fa molt

Tag

notable a favor dels homes quan la mitjana de la nòmina va dels 2.000 als 3.000 euros mensuals. Com més diners es guanyen mensualment, més disminueix el percentatge de dones respecte als d’homes. Una altra valor a tenir en compte és aquell que indica que el salari mitjà dels professionals amb fills al seu càrrec és superior al d’aquells que no els hi tenen i en aquest es nota el factor de l’edat perquè, a major antiguitat, millor salari.

Altres dades interessants de l’enquesta, que ha tingut com a referència també a col·legiats i col·legiades de la província de Tarragona, són les que conclouen que un 62% de les dones pensen que hi ha igualtat a l’hora de valorar una opinió professional per part d’un client deixant a banda el sexe del professional; o que un 52% dels homes i un 52% de les dones creuen que cal realitzar accions conduents a estudiar la situació actual i capgirar-la per aconseguir encara una major igualtat. En aquest sentit, la promoció de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a la professió és una de les demandes que fan tot els enquestats i enquestades.

L’apartat de l’enquesta feta pel CGATE centrada només en les opinions de les dones aporta altres elements que cal tenir molt en compte: un 56% de les col·legiades assegura que alguna vegada se l’ha jutjat pel seu físic o aparença en una obra, un 68% afirmen no rebre un tracte diferent per ser dona i, pel que fa a la conciliació, un 77% de les dones estan satisfetes amb el temps dedicat a la seva professió tot i que un 68% admeten que el temps dedicat a la família o a la vida personal és insuficient.

El Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) ja ha anunciat la propera creació del “Observatorio de Género del sector” que ajudarà a conèixer encara més a fons la situació de la dona a l’Arquitectura Técnica.

2n quadrimestre 2021 [ 11 ]

pots fer on ça an fi n co de eb w u te El garanties! es im àx m s le b am es rm fo obres i re

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

stos grat o p u s s E r p 3 a s in f a sol·licit

uïts!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Construcció

L’Orfeó Canongí tornarà a lluir amb més espai i major funcionalitat Cada municipi té els seus espais i edificis emblemàtics, immobles històrics que són part de la memòria del propi poble. Si preguntem a la Canonja, entre els seus habitants, la gran majoria ens adreçarà a l’Orfeó Canongí. Es tracta d’un indret molt especial, d’estil neoclassicista i obra d’Antoni Pujol Sevil que es va inaugurar l’any 1930 sota la batuta de l’entitat que porta el mateix nom.

Malgrat els temps difícils per a l’associacionisme, un cop acabada la guerra el 1939, l’activitat social no es va aturar a l’Orfeó Canongí i això, en part, va salvar l’edifici ja que no es va tancar ni va entrar en cap etapa de degradació aquells anys. Es va tancar el 1943 per ordre de l’alcalde i els socis van perdre el control de la direcció però es va aconseguir que el local es mantingués obert.

La resta de la història ha estat la de qualsevol altre edifici gran en un municipi on la massa social de les entitats ha anat a menys, on el pressupost propi d’una entitat no permet fer un adequat manteniment de la seva seu quan aquesta és un edifici de les dimensions de l’Orfeó Canongí. Calia fer-li un rentat de cara integral per garantir la seguretat de tota l’estructura i guarir les ferides del temps.

L’estat de l’immoble era deficient i eren necessàries les obres de manteniment i millora, amb l’eliminació de les instal· lacions obsoletes, les millores de seguretat, dels accessos i de l’accessibilitat.

L’edifici, ara de propietat municipal i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), presentava nombroses deficiències de caràcter normatiu, que feien que no fos apte per continuar amb l’activitat de sala de teatre o sala de concerts. Per

Render de com quedarà el futur Orfeó Canongí quan estigui remodelat

aquest motiu, fa uns mesos van iniciar-se les obres de reforma i ampliació que han de convertir aquest històric immoble en un indret de nou ple de vida i amb futur.

El projecte planteja també la necessitat d’una ampliació de l’edifici de l ‘Orfeó en una finca adjacent per a equipaments públics pel POUM, i que l’Ajuntament també ha adquirit. Sense renunciar a la autenticitat, potència, i imatge de la façana principal, el projecte proposa l’estratègia de restaurar-la, per tal de no pervertir la seva originalitat i buscar que l’accés principal al teatre sigui des del nou edifici, donant el protagonisme de la façana principal a l’ús social del casal i l’orfeó.

El nou edifici annex pretén alinear-se amb el carrer i generar una correcta transició dels edificis residencials amb alineació a vial i l’orientació del casal.

L’edifici històric tindrà una nova coberta de teula àrab, correctament aïllada tèrmica i acústicament. Per minimitzar costos energètics es proposa la ubicació de 23 plaques solars damunt la

caixa escènica que produiran 7,7 Kw elèctrics, que acompanyats del sistemes d’il·luminació eficients permetrien un ús molt sostenible del conjunt de l’edifici en el seu funcionament habitual.

Per tant, es proposa la rehabilitació de l’edifici històric mantenint els seus valors patrimonials, mantenint l’essència del Casal tradicional amb el seu caràcter eclèctic, de manera que el teatre sigui reconegut com un referent de memòria històrica pels canongins. En total, es rehabilitaran 981 metres quadrats pertanyents a l’immoble ja existent i es construiran uns altres 785 m2.

Les obres haurien de durar uns 17 mesos i el proper any haurien de quedar enllestides. El pressupost inicial per aquest projecte, que s’ha atorgat via concurs al despatx de Reus FiguerolaGavaldà-Romera, és de 800.000 euros.

Per entendre la dimensió de l’obra i el gruix de tot el projecte, hem conversat amb Miquel Orellana, arquitecte municipal de la Canonja.

Miquel Orellana. Arquitecte municipal de la Canonja Miquel, què suposen aquestes obres en un edifici històric com l’Orfeó per al municipi de la Canonja?

Suposen posar en valor l’arquitectura de la Canonja que presenta un interès arquitectònic i històric. És un reconeixement al patrimoni arquitectònic de la Canonja, el qual representa els valors d’un municipi que es referma en la seva identitat, un cop recuperada la municipalitat.

L’actual estat de l’edifici de l’Orfeó instava a fer-hi obres de manera urgent. Fins a quin punt hi ha deficiències a l’immoble. Quines són les principals?

L’edifici presentava sobretot deficiències de caràcter normatiu, que feien impossible poder continuar amb l’actiMiquel Orellana es l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de la Canonja

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 13 ]

Construcció vitat de sala de teatre, amb un aforament de 350 persones, amb tot el que suposa actualment el compliment de les normatives de protecció contra incendis.

També tenia altres patologies, com humitats, afectacions a la façana, presència d’amiant a la coberta... El cúmul de totes aquestes circumstàncies obligava a una rehabilitació en profunditat.

Quins són, a grans trets, els canvis externs i també interns inclosos en el projecte que cal executar?

El projecte que s’està executant és el resultat del concurs d’arquitectura que l’Ajuntament va convocar, i que va guanyar el despatx de Reus, Figuerola-Gavaldà-Romera, especialistes en restauració del patrimoni. El canvi més important és l’aposta per la construcció d’un nou edifici adjacent a l’existent, i que dona façana al carrer Marina.

Aquest nou edifici serveix per situar allò que en l’antic no hi cap, accessos, escales adequades, ascensors, en definitiva tots aquells elements que l’edifici de l’Orfeó no podia suportar per la seva pròpia catalogació i necessitats de conservació, però que són elements indispensables per poder tenir una sala de teatre actual.

Tenint en compte que aquest edifici el va comprar l’ajuntament, canviarà l’ús o els usos que tenia. Com?

Detalls dels elements interiors de l’edifici quan van començar les obres

Tècnicament es va efectuar una permuta, entre l’Entitat Orfeó Canongí i l’Ajuntament. L’entitat disposarà de l’ús de la planta baixa de l’edifici antic, com a seu social amb el bar-restaurant, i l’Ajuntament es queda l’ús de la sala de teatre a la planta primera i la resta d’edificis annexes. Ha estat una manera de no projectar un nou teatre, sinó aprofitar-ne un d’existent, amb una capacitat més que suficient per la població de la Canonja, i de passada posar en valor l’edifici històric.

Els usos que s’hi preveuen són els

originals, sala de teatre, bar-restaurant i seu social. De fet són els que consten a la fitxa de catalogació de l’edifici, els quals no es poden canviar, doncs podrien resultar incompatibles amb les característiques del bé.

Sobre la vostra previsió, quan quedaran enllestides les obres i es podrà gaudir de nou de l’Orfeó Canongí?

Es treballa amb la previsió que l’edifici pugui entrar en funcionament a principis de l’any 2023.

Conversem també amb els dos arquitectes tècnics que estan dirigint aquestes obres canongines tan rellevants. José Ignacio Cacho Cervelló és CEO C&C de l’empresa SYGATI i Màster en Project Management. Aleix Sanz Capdevila és també Màster en Prevenció de Riscos Laborals i BIM Expert.

José Ignacio Cacho Cervelló. CEO de SYGATI i Aleix Sanz Capdevila. BIM Expert Què suposa per a vosaltres poder fer les obres d’un espai tan històric com és l’Orfeó Canongí?

Quan per primer cop, vam accedir a l’Orfeó ens va envair un sentiment contradictori, per una part, llàstima de veure un edifici amb història molt degradat per falta de manteniment i alhora un repte molt important, el de conservar elements antics i combinar-los amb moderns. És molt important el fet de poder tornar a aquest edifici el protagonisme que va tenir en la seva època i condicionar-ho a les necessitats actuals per tal que la població torni a gaudir d’aquest espai, combinant el sistemes construc-

tius passats i presents, aconseguint un edifici sostenible en matèria energètica, tant en instal·lacions com en elements arquitectònics, incorporant maquinària nova, sistema d’energia renovable amb geotèrmia, aïllament de l’envolvent, incorporar la fusta com element d’acabat en façana, substitució de la coberta de fibrociment per panell Sandwich i teula, reforç de les encavallades de fusta originals, i millorar l’acústica de la sala i l’escenari, barrejat amb la recuperació constructiva dels elements que fan d’aquest Orfeó singular: façana, encavallades, motllures, ornamentació de fals sostre, accés, etc., sense perdre de vista que es tracta d’un edifici protegit i

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 14 ]

José Ignacio Cacho i Aleix Sanz són els responsables de les obres de remodelació

catalogat. També s’ha tingut en compte l’accessibilitat incorporant un ascensor en la zona d’ampliació posterior de

Construcció l’escenari i del nou volum alineat amb el carrer.

En què consistirà el gruix de les obres i en quantes fases l’heu dividit i en quina esteu?

El projecte de rehabilitació està previst que s’executi en una única fase, actualment estem en la fase estructural de reforç de les estructures existents, en especial, de les encavallades de la coberta, zona d’escenari i la nova estructura dels edificis annexes que es construeixen al voltant.

Quins són els perills que us temeu que poden sorgir? Em refereixo a anomalies que requereixin molta feina.

Al tractar-se d’una construcció antiga les encavallades de fusta poden estar danyades per tèrmits o podrides per la humitat i fins que no es fa un estudi i diagnosi acurada, no es poden donar per bones. També caldrà veure l’estat dels fonaments i tancaments, que a simple vista es veuen correctes, però també caldrà comprovar, i en cas necessari consolidar el seu estat.

Un dels principals problemes de l’actual edifici són les barreres arquitectòniques. Com ho solucionareu?

L’antiga sala de teatre de l’Orfeó Canongí, vista des de la caixa escènica

Les barreres arquitectòniques en qualsevol edifici d’aquella època no s’havien previst, passa una mica com amb l’eficiència energètica, és ara quan es té consciència en aquests aspectes. L’accessibilitat està prevista mitjançant els accessos des del carrer amb els diferents nivells d’accés a l’edifici, i entre les diferents plantes mitjançant dos aparells elevadors.

Com afrontareu els reptes que se us

proposen al projecte per a la millora de la funcionalitat de l’immoble?

En aquest tipus d’obres hem de ser curosos amb el tema de les instal· lacions, que és important pel confort de l’usuari. També és molt important el fet de poder gaudir dels espais amplis, adaptats i condicionats pels diferents usos. Des de la zona de bar, teatre, administratiu, etc...

Tot els mesuraments a un sol clic i en un sol mòbil En plena època de creixement de les tecnologies i la seva innovació, certes creacions són molt ben acceptades per la seva utilitat. La competència obliga a fer una renovació constant dels aparells mòbils però també de les seves aplicacions que cada cop es dirigeixen a sectors molt concrets. L’empresa Caterpillar ha estat la responsable de crear un mòbil molt útil per als arquitectes, aparelladors i enginyers. Es tracta del Cat S61, un smartphone que aglutina diverses eines molt útils a nivell laboral per al sector de la construcció i l’enginyeria.

El nou mòbil de Caterpillar no és només una roca pel que fa a resistència.

L’últim model de telèfon no és el màxim del mercat en potència, però té unes característiques molt interessants ja que disposa d’una càmera tèrmica amb streaming per al sector industrial, un mesurador làser per distàncies i sensors que mesuren la qualitat de l’aire.

Pel que fa a les seves capacitats termogràfiques, el mòbil té una càmera tèrmica integrada que pot treballar en format d’imatges o en streaming. Detecta l’energia tèrmica invisible a una distància de fins a 30 metres i captura i mesura qualsevol canvi de temperatura en forma d’imatge tèrmica o vídeo.

Si parlem de la mesura de les distàncies, l’aplicació Measure del Cat S61 utilitza el làser incorporat al dispositiu i la càmera posterior per establir la profunditat i calcular les distàncies. Com hem dit, una altra de les capacitats interessants del mòbil és mesurar la temperatura, la humitat o els nivells de contaminació de l’aire interior en un entorn tancat. Així, disposa d’un sensor de qualitat de l’aire que ens alertarà de la presència d’alts nivells de contaminants.

Amb l’aplicació Air del dispositiu, es poden veure ràpidament els nivells d’humitat en un entorn determinat i tancat. També, per posar un exemple, es pot utilitzar per ajudar a entendre quan una paret acabada d’arrebossar, està a punt per pintar.

Per tant, el nou mòbil de Caterpillar us pot ser molt útil en el vostre dia a dia. De vosaltres dependrà el seu ús.

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 15 ]

Construcció

Port Aventura Dreams: d’aquell projecte a aquesta realitat

Aquestes imatges mostren el procés de construcció de Port Aventura Dreams que es configura en tres parts molt diferenciades

De Port Aventura Dreams en vàrem parlar en aquesta revista fa un parell d’anys, però llavors només era un projecte pendent d’executar. Ara, el somni s’ha fet realitat i el parc temàtic més famós d’Espanya acull aquest espai solidari i d’oci. Perquè Port Aventura Dreams és això, una zona impulsada directament per la Fundació PortAventura, que pretén oferir una experiència única i diferent als nens i ado-

Joan Albert Belmonte.

Albert, La creació de Port Aventura Dreams era un compromís de la Fundació PortAventura que s’ha fet realitat com a obra social i solidària. Que et suposa a tu, a nivell personal però també professional, haver dirigit aquestes obres?

Qualsevol actuació en l’entorn empresarial de Port Aventura esdevé una experiència professional única i molt enriquidora. Treballar colze a colze amb l’equip tècnic que ha conformat la consecució d’aquest projecte ha estat una oportunitat a nivell personal. A més, l’ús al que es destinen les instal·lacions executades, ha suposat un estímul extra per assolir el resultat final.

El disseny plantejat al projecte tenia les seves peculiaritats. Ha estat fàcil desenvolupar-lo?

El disseny del projecte presenta 3 parts molt diferenciades entre sí. La primera té a veure amb l’edificació principal del complex. Edificada únicament en planta baixa, respon a una edificació d’ús ad-

lescents que pateixen malalties greus a través de teràpies de recuperació mitjançant l’oci.

Ara, per entendre tot el procés de la construcció de P.A Dreams i els detalls més interessants, conversem amb el director de les obres, l’arquitecte tècnic Joan Albert Belmonte, propietari del despatx AB Arquitectura de la Canonja.

Director de les obres de PA Dreams

ministratiu, de restauració i d’equipaments varis, on s’hi desenvolupen interiorment la recepció, sales de reunions, restaurant amb cuina, cambres higièniques i vestidors. A aquest edifici s’hi accedeix a través d’una zona enjardinada i dotada d’infraestructures d’il·luminació, pavimentació, decoració, vegetació, etc.. A través de l’edificació principal s’accedeix a la zona exterior i a l’interior del complex, on s’hi desenvolupen les edificacions que conformen els allotjaments dels usuaris. En total s’hi alcen 6 allotjaments que contornegen un espai circular on el nucli esdevé un espai verd amb pèrgoles de fusta i parcs infantils, concatenats entre ells en forma radial.

L’execució del projecte representa un repte immens pels terminis d’execució tant ajustats en que es presenta en primera instància; tres mesos de termini d’execució màxim, fet que comporta una planificació d’execució molt estudiada i detallada per a cada unitat d’obra a executar, per tal de disposar-les de ma-

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 16 ]

nera molt optimitzada entre elles, tant en la fase inicial (moviment de terres, escomeses, fonamentacions i estructures) com en la fase d’instal·lacions i acabats.

Hi ha habitatges unifamiliars per a les famílies però també equipaments comuns i zones diverses. Per tant, és una obra complexa que ha requerit de la diversificació dels processos de construcció, oi?

Exacte; el repte més important ha estat la consecució dels terminis fixats,

Construcció molt exigents per les diferents unitats d’obra a executar tant en la urbanització com en les edificacions, fet que ha suposat la realització d’un estudi i un seguiment de la planificació i produccions d’obra molt exhaustius en tot moment, per tal d’evitar-ne desviacions temporals irreversibles.

A més de la consecució dels terminis fixats, l’execució de les obres estava marcada per un altre objectiu molt ambiciós, l’obtenció de la certificació Breeam, que impulsa una construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Així doncs podria resumir que els principals esculls d’aquesta obra foren, en primera instància la consecució dels terminis fixats i per altre costat l’obtenció de la certificació Breeam d’execució sostenible, ambdós assolits amb èxit.

Quines són les principals particularitats d’aquesta obra? En el sentit d’elements a tenir en compte, detalls de la construcció...

A nivell constructiu aquesta obra té tres unitats molt diferenciades. En primer lloc hi ha el gruix de les obres d’urbanització i espais exteriors, que requeriren una especial atenció en la fase de moviment de terres i traçat d’instal·lacions principals així com durant l’execució dels espais enjardinats i la doble pèrgola circular a base d’una estructura de fusta laminada. En segon lloc se situa la construcció de l’edifici principal, a base d’una estructura muraria de murs de bloc de formigó massís i armat i forjats de plaques alveolars pretensades amb solera armada.

L’última unitat la completen les edificacions d’allotjament de les famílies.

Comprenen 6 edificis executats amb elements verticals a base de panells de formigó prefabricat que conformen els tancaments verticals de l’edificació així com els elements de recolzament del forjat a base de plaques alveolars de formigó pretensat. Les 6 edificacions s’alcen únicament en planta baixa amb una coberta de les mateixes característiques que la que conforma l’edificació principal.

Els acabats exteriors de totes les edificacions segueixen l’estil del Far West del Parc, amb acabats verticals a base de lames de fusta disposats horitzontalment formant un aspecte plisat en tota la superfície de les façanes dels edificis, totes elles acabades amb uns colors on predominen els tons suaus que doten al conjunt d’un aspecte harmònic i relaxant.

En resum podria dir que tècnicament ha estat una obra complexa per la diversitat d’unitats d’obra a executar, la minuciositat i detall dels acabats en tota la seva magnitud i sobretot per la consecució de les fites marcades.

Us heu trobat amb alguna dificultat no prevista? Quina o quines? Com les heu solucionat?

En termes generals ha estat una obra executada en un temps rècord, amb una planificació molt definida i estudiada, així com tots els processos constructius que conformen l’execució de projecte.

En aquest sentit l’obra deixava poques possibilitats de generar controvèrsies imprevistes durant l’execució.

Hi ha prevista una continuïtat d’aquest projecte o una ampliació de cara al futur per donar acollida a més famílies o disposar de més zones comunes?

No en tenim constància de cap ampliació del complex en si mateix. Únicament resta pendent l’obtenció definitiva de la certificació Breeam donat que a més de justificar-ne la sostenibilitat en els processos d’execució, als 2 anys posteriors al Certificat Final d’Obra es realitza una auditoria de l’obra executada i en funcionament per tal d’atorgar-ne definitivament el certificat.

Moment de la construcció de l’estructura principal i d’alguns dels edificis que formen el complex de PA Dreams

Registra’t i accedeix a la part tècnica

NAU INDUSTRIAL · NAU AGRÍCOLA-RAMADERA EDIFICACIÓ INDUSTRIALITZADA · OBRA PÚBLICA EDIFICACIÓ I FORJATS · PETIT PREFABRICAT TERRATZO, PAVIMENTS I URBANITZACIÓ CIMENT · ÀRIDS · FERRALLA · FORMIGÓ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Visita la nostra web www.prefabricatspujol.com

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 17 ]

Eficiència energètica La UE treballa en la reconversió dels edificis en espais més verds i intel·ligents a curt termini

El parc immobiliari europeu, únic i heterogeni, expressa la diversitat cultural i la història del continent però també està envellit. Més de 220 milions d’edificacions, que representen el 85% del parc immobiliari de la UE, es van construir abans del 2001. El 85-95% dels edificis avui existents continuaran drets el 2050.

La majoria d’aquests edificis no són eficients energèticament. N‘hi ha molts que depenen de combustibles fòssils per escalfar i refrigerar i utilitzen tecnologies antigues i aparells que malgasten. La pobresa energètica continua sent un repte important per a milions d’europeus. En general, els edificis són responsables del 40% del consum energètic total de la UE i del 36% de les seves emissions de gas d’efecte hivernacle.

La crisi de la Covid-19 també ha fet fixar l’atenció sobre els nostres edificis, destacant la importància que tenen per a les nostres vides i la seva fragilitat. Al llarg de la pandèmia, la llar ha estat el punt neuràlgic de la vida quotidiana de milions d’europeus: una oficina per al teletreball, una guarderia o una aula per a la canalla i els alumnes, un centre de compres en línia o de descàrrega d’entreteniment de molta gent. Les escoles s’han hagut d’adaptar a l’ensenyament a distància. La infraestructura hospitalària ha estat sotmesa a greus tensions.

Els negocis privats han hagut de reajustar-se al distanciament social. Alguns dels efectes de la pandèmia poden continuar a llarg termini creant noves demandes sobre els nostres edificis i el seu perfil energètic i de recursos, cosa que se suma a la necessitat de renovar-los a fons i a gran escala.

Mentre Europa vol superar la crisi de la Covid-19, la renovació ofereix una oportunitat única per repensar, redissenyar i modernitzar els edificis per fer-los aptes per a una societat més ecològica i digital i mantenir la represa econòmica.

Dins el Pla Objectiu Climàtic 2030, la UE proposa reduir per al 2030 les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55% en comparació amb el 1990. L’eficiència energètica és un component essencial de l’actuació, ja que el sector de la construcció és un dels àmbits en què cal fer encara més esforços. Per assolir l’objectiu de reducció d’emissions del 55% el 2030, la UE hauria de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels edificis un 60%, el consum

Tag

final d’energia un 14% i el consum d’energia per a calefacció i refrigeració un 18%.

La inversió en edificis també pot donar una empenta molt necessària a l’ecosistema de la construcció i a l’economia en general. Les obres de renovació requereixen molta mà d’obra, creen llocs de treball i inversions vinculades a cadenes de subministrament sovint locals, poden generar demanda d’equips d’alta eficiència energètica i de recursos i aportar valor a llarg termini a les propietats. El 2030 es podrien crear 160.000 llocs de treball verds addicionals al sector de la construcció de la UE mitjançant una onada de renovacions. Això pot ser molt valuós per a un sector en què més del 90% dels operadors són pimes, molt afectades per l’impacte econòmic de la crisi de la Covid-19.

La UE ha d’adoptar una estratègia integrada i global que impliqui un ampli ventall de sectors i actors sobre la base d’aquests principis bàsics: • “L’eficiència energètica, primer”, com a principi rector horitzontal del bon govern climàtic i energètic europeu i enllà, tal com descriu el Pacte Verd Europeu i l’estratègia de la UE sobre integració de sistemes energètics, per assegurar-nos que només produïm l’energia que realment necessitem.

• Assequibilitat. Fer que els edificis sostenibles i eficients energèticament siguin a l’abast de tothom, en particular de les llars amb ingressos mitjans i baixos i de les persones i de les zones vulnerables.

• Descarbonització i integració de les energies renovables.

La renovació d’edificis hauria d’accelerar la integració de les energies renovables, especialment de fonts locals, i promoure un ús més ampli de la calor residual.

• Anàlisi i circularitat del cicle de vida. La minimització de la petjada dels edificis demana eficiència de recursos i circularitat, combinats amb la transformació de parts del sector de la construcció.

Atenent el baix perfil de risc de les inversions en eficiència energètica i les perspectives de demanda que propiciarà l’onada de renovacions, l’oferta conjunta del finançament privat i els serveis innovadors per a la renovació serà una proposta empresarial cada vegada més atractiva.

Per concloure doncs i segons la previsió de la Unió Europea, en deu anys els edificis d’Europa tindran un aspecte ben diferent. Seran els microcosmos d’una societat més resilient, més ecològica i digitalitzada, que funcionarà en un sistema circular i reduirà les necessitats d’energia, la generació de residus i les emissions pertot i reaprofitarà el que correspongui.

Els sostres i les parets augmentaran la superfície verda de les nostres ciutats i milloraran el clima urbà i la biodiversitat. Dins les seves parets, els edificis acolliran electrodomèstics intel· ligents i digitalitzats, que aportaran dades en temps real sobre com, quan i on es consumeix l’energia.

Les estratègies de barris uniran persones i comunitats. Els edificis consumiran menys energia, seran més habitables i seran més saludables per a tothom. Les ciutats esdevindran més ecològiques i estaran millor connectades amb la natura.

2n quadrimestre 2021 [ 18 ]

Professió Les sortides laborals del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació Fa uns mesos, al TAG número 87, us havíem avançat algunes de les sortides professionals que té el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació deixant a banda, està clar, aquelles principals que ja coneixem i que passen per estar a peu d’obra o vinculat de manera molt directe a ella.

El Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació, que s’imparteix a 23 universitats a nivell estatal, permet trobar moltes vies laborals i avui en concretem algunes.

Gestor d’Actius Immobiliaris L’Arquitecte Tècnic com a Gestor d’Actius Immobiliaris, principalment dirigeix els seus serveis a empreses, entitats financeres, fons o family offices. Entre els serveis més comuns es troben els següents: • Serveis legals i jurídics sobre l’adquisició o la venda de béns immobles.

• Assistència tècnica per a la contractació d’obres.

• Dictàmens, valoracions d’obres i peritatges d’obra pública.

• Tasques d’inscripció de titularitat dels béns als quals aspira una companyia o un tercer.

• Regularització d’impostos o altres compromisos similars que hagin estat adquirits per part de les companyies a posseir la titularitat d’un bé immoble.

• Valoració d’immobles a través d’un estudi de cada un dels actius immobiliaris que vulguin comprar-se o vendre.

• Negociació, gestió o intermediació en conflictes en què estigui pel mig un o diversos béns immobiliaris.

Taxador Immobiliari Una taxació és la valoració d’un bé, seguint uns criteris prèviament establerts i metodologia. Les taxacions estan subjectes a una normativa legal. Les més habituals són: taxació de pisos, valoracions de cases, taxació de finques i taxacions judicials o hipotecàries.

Segons l’objectiu per al que es vol obtenir el preu de l’immoble, es pot recórrer a una valoració o a una taxació.

Normalment sol·liciten valoracions o taxacions clients particulars, societats i administradors. Les diferències entre

aquestes dues modalitats són les següents: • Valoració: és l’obtenció del valor de béns immobles susceptibles de transferir la seva propietat per qualsevol dels mitjans legals establerts, seguint una metodologia concreta. Normalment es fan valoracions per fixar o estimar un preu de cara a llibres comptables, determinar un patrimoni, etc.

• Taxació: fixar oficialment el preu màxim o mínim d’un immoble. Es recorre a una taxació quan es desitja obtenir el valor real del mercat, bé per utilitzar l’immoble com a garantia hipotecària, per al repartiment d’una herència, etc.

Es pot valorar o taxar qualsevol tipus de propietat immobiliària: habitatges (cases, pisos, xalets, etc), locals comercials, edificis, trasters, places d’aparcament, terrenys o solars (urbans o rústics).

Al fer la valoració o taxació s’haurà de tenir en compte diferents aspectes que,

encara que poden variar segons el tipus de propietat, vindrien a ser els següents: • Superfície: metres quadrats i distribució.

• Estat: conservació, reformes i qualitat de les reformes.

• Ubicació: segons la ubicació el preu és diferent, encara que tingui les mateixes característiques. El taxador té en compte la situació geogràfica, la proximitat a zones d’oci o conflictives, la proximitat de serveis bàsics com escoles, centre de salut o supermercats, etc.

• Estat de l’edifici: si està rehabilitat, si té ascensor, estat de la façana, de les zones comunes i de les instal· lacions.

• Orientació, ventilació i finestres: orientació de l’habitatge en funció del lloc en el qual es troba, llum natural i vistes. També es té en compte la qualitat de les finestres quant a si proporcionen un bon aïllament enfront de sorolls exteriors i també com a protector del fred i de la calor.

Conclusió: Formar-se com Arquitecte Tècnic és mirar cap al futur, és apostar per una professió polifacètica que evoluciona constantment gràcies al fet que està molt lligada als avenços tecnològics que es van produint en el sector. Pel que constantment sorgeix l’oportunitat de formar-se en nous models de treball, noves tecnologies, tècniques i eines que milloren el dia a dia de la professió.

Font: https://www.arquitecturatecnicayedificacion.es

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 19 ]

Actualitat Construint un hospital postpandèmic

La Xina va construir dos hospitals amb 1.500 llits cadascun en cinc dies

Fa pocs mesos, en el marc de l’exposició “Doce fábulas urbanas” que es va poder veure a Matadero, a Madrid, l’estudi d’arquitectura OMA, amb abast internacional i delegats a mig món, va presentar el projecte “El hospital del futuro”, una mostra que va constituir un manifest audiovisual que qüestiona l’actual disseny dels Espais Sanitaris i reflexiona sobre una creixent medicalització dels llocs habitats. L’any passat, quan l’inici de la pandèmia hi va haver el col·lapse dels centres hospitalaris, els hotels i les escoles es van transformar en veritables hospitals.

Una data clau en la palpitant història global va ser l’últim dia de l’any 2019, quan les institucions sanitàries de Wuhan, a la Xina, van informar al món dels primers 27 casos de pneumònia amb etiologia desconeguda, el que més tard va ser el SARS-CoV-2 i posteriorment Covid 19. Els nous “amfitrions” del nou virus no eren els qui morien cada dia, eren els pacients que el progrés mèdic va aconseguir mantenir en vida duran set-

manes i mesos. Com hi havia col·lapse hospitalari, altres centres que abans no havien format part de l’àmbit sanitari, ara atenien les malalties intransmissibles com el càncer, l’afecció cardiovascular, els problemes respiratoris o la diabetis.

Com a conseqüència de tot això, molts hospitals es van diluir en una espessa xarxa d’atenció domiciliària que assegurava la qualitat de vida del malalt crònic.

Dit d’una altra manera, quan el Covid 19 passés, o passi, estava clar que existirien els hospitals post-pandèmia.

Els impulsors del projecte gràfic de “Doce fábulas urbanas” asseguren que de cop i volta, a molts països s’ha demostrat que els procediments quirúrgics i els avenços científics han generat un declivi de les unitats de cures i el model modern ha envellit de cop. Com més recent és l’hospital, menor resulta la seva vida útil, sostenen els responsables d’OMA, perquè “les epidèmies es repeteixen, les infeccions persisteixen i, donada la globalització, sempre ha existit el risc d’una cosa semblant a l’anomenada grip espanyola que ara es diu Covid-19” Només quan es van patir problemes reals per acollir a tants contagiats, es va arribar a la conclusió de la utilitat que haguessin tingut els vells hospitals si no s’haguessin enderrocat, tancat o abandonat.

La instal·lació a Matadero de Madrid llança aquest i altres interrogants que, recolzats en imatges d’arxiu televisiu, es queden sense resoldre. Potser l’hospital

del futur sigui autosuficient, com un hivernacle, i produeixi tot el que necessita per a la seva activitat. O potser funcioni com un no-lloc, perquè s’imposi el tractament individualitzat del pacient. La maquinària podria alliberar el personal de tasques rutinàries com la neteja o la cuina. Qui sap: l’únic evident és que l’hospital del futur estarà en constant transformació, com un teatre que s’adapta a cada funció.

L’estudi, mitjançant el seu muntatge, reclama d’alguna forma la generació d’una gran pluja de projectes que defineixi què cal fer amb els centres sanitaris, hospitals especialment, quan el sistema decideix que ha d’acabar-se la seva funció. I, de la mateixa manera, tenint en compte que ara moltes cases són els propis “centres sanitaris”, és necessari redissenyar com han de ser, quines especificacions han de tenir, com han de donar servei realment a nivell social. El món es repensa constantment i més encara en l’àmbit que abans era més segur i ara és el menys confortable, la casa pròpia.

L’hospital del futur segons la proposta presentada a Matadero, Madrid

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 20 ]

Nous sistemes Reconvertir el plàstic en maons per construir escoles a l’Àfrica La nostra societat té diversos problemes que cal solucionar quan abans per garantir que el planeta pugui tirar endavant i un d’ells és la gestió dels residus plàstics. Per moltes campanyes que es fan, la quantitat de plàstic que utilitzem a diari és encara massa elevada i urgeix donar utilitat i nous usos a aquest element.

La incapacitat per reciclar un volum que s’acosti al que es produeix en tot el planeta comporta conseqüències tan greus al nostre ecosistema que des de fa temps es parla d’una “emergència climàtica”. Segons estimacions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), cada minut es compren un milió d’ampolles de plàstic, mentre que cada any es fan servir uns 500.000 milions de bosses del mateix material. Vuit milions de tones d’aquests residus acaben als oceans a l’any.

Si ens centrem més en les afectacions que aquestes xifres tenen per a la nostra salut, tenim el cas de Costa d’Ivori. Les estimacions situen en tan sols un 5% el total del plàstic que es recicla a tot el país, un fet que, a més de tenir un efecte greu en el medi ambient, està directament relacionat amb problemes de salut com la diarrea, la malària o la pneumònia.

Per aquesta raó, UNICEF s’ha unit amb l’empresa Conceptos Plásticos, una empresa social colombiana especialitzada en projectes innovadors de reciclatge, per oferir una solució imaginativa que, a més, ajuda a pal·liar un altre problema, la manca d’escoles. El que es fa és convertir aquest plàstic rebutjat en escoles. Aquest projecte és possible amb la creació de la primera fàbrica de Costa d’Ivori especialitzada en la creació de maons 100% realitzats amb plàstic reciclat, una iniciativa pionera mitjançant la qual els residus surten dels carrers i els abocadors i s’empren per proporcionar un futur millor als nens del país.

Els maons realitzats amb aquest material són incombustibles, són un 40% més barats i un 20% més lleugers. També presenten una major durabilitat que els materials de construcció tradicionals. Els maons, que es produeixen a la ciutat de Abijan, s’acoblen fàcilment, com peces de Lego, el que facilita la construcció en zones en què la necessitat d’aules per donar cabuda als alumnes és urgent.

Imatge dels canvis fets a Costa d’Ivori (foto El País)

Per poder col·laborar amb iniciatives com aquesta que contribueixin a reduir la gestió dels nostres residus entre altres coses, UNICEF ha llançat el programa “Units pel canvi climàtic”, una nova forma de col·laborar per abordar una de les grans emergències de la societat global. El cas de Costa d’Ivori és la punta de l’iceberg de tot el que es pot fer. Aquesta fàbrica serà pionera en la creació de solucions intel·ligents i escalables per a les principals dificultats educatives a les quals s’enfronten els nens i les comunitats d’Àfrica. A més té un triple potencial perquè proporciona més escoles per als nens de Costa d’Ivori, aconsegueix que hi hagi menys residus plàstics en el medi ambient i genera vies d’ingressos addicionals per a les famílies més vulnerables. La primera escola realitzada amb maons procedents de plàstic reciclat ja ha estat inaugurada en Sakassou, un petit poble d’una zona remota a dues hores de Abijan. En aquesta zona, els nens i nenes abans es veien obligats a caminar més de set quilòmetres al dia per anar a l’escola. S’espera que en aquest nou centre escolar l’any vinent hi hagi 30 classes més que puguin acollir a uns 1.400 alumnes.

Però no només els estudiants es beneficiaran d’aquest material per a la construcció. Una vegada que la fàbrica de Abijan funcioni a ple rendiment, s’hi reciclaran 9.600 tones de residus plàstics a l’any, el que també suposarà una font d’ingressos per a dones en situació de pobresa que podran accedir al mercat laboral. De la mateixa manera, els maons fets amb plàstic reciclat s’utilitzaran per a la creació d’altres edificis a més d’escoles, proporcionant una alternativa ràpida, assequible i duradora per a diferents construccions.

Des d’UNICEF es fa una crida mundial per entendre el problema. Els nens i nenes no són responsables del canvi climàtic però en moltes ocasions són els que més pateixen les conseqüències. En molts llocs del planeta l’aire que respiren, l’aigua que beuen i el menjar que ingereixen està condicionada pels efectes provocats per les generacions anteriors. Al voltant del 90% de les malalties que es poden atribuir a aquesta emergència global, com el còlera, la malària o el dengue, afecten a nens i nenes menors de cinc anys.

Construcció d’una escola a Costa d’Ivori

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 21 ]

Tecnologia Fotogrametria. Una tècnica molt útil en la intervenció d’edificis existents Segons la gran enciclopèdia catalana, la fotogrametria és: “el conjunt de tècniques que permeten, mitjançant la càmera fotogràfica, de deduir, d’una projecció cònica de l’objecte, les seves dimensions i la seva situació.” Amb aquesta definició ja podem entendre perquè aquesta tècnica pot ser de gran utilitat per als arquitectes i arquitectes tècnics.

La fotogrametria ens permet a partir de fotografies aconseguir, per exemple, plànols de façanes en les que podrem realitzar els nostres amidaments o incorporar-los al projecte.

El concepte de fotogrametria és tant antic com la mateixa fotografia i ja el trobem descrit per Lambert al 1759, però no va ser fins al 1851 que es van aconseguir els primers plans exactes a partir de fotografies de la mà de Laussedat.

A partir d’aquí, va anar evolucionant des de plans de façana a topogràfics mitjançant la fotogrametria en els avions i ara recentment hem assistit a l’ universalització de la mateixa amb la generalització de les càmeres de fotografia (normalment als mòbils) i els programes informàtics que automatitzen els treballs fotogramètrics.

Per a realitzar una fotogrametria el que necessitem és simplement una càmera fotogràfica i realitzar fotografies d’un mateix objecte des d’angles diferents, amb un solapament entre les diferents fotografies del 30%. Els programes informàtics actuals el que faran és detectar punts de característiques similars en aquestes fotografies. Aquests punts estaran en diverses fotografies al existir un solapament. Això permetrà al programa realitzar una triangularització de la posició de les càmeres i llavors acabarà de col·locar a l’espai la resta de punts per generar un núvol de punts. Un programa molt utilitzat per a fer les fotogrametries, de pagament, es diu “Metashape”. De gratuïts tenim, per exemple, el programa “Meshroom”. És important entendre que la fotogrametria només pot reconstruir aquelles parts que veu, per exemple si estem fent una façana des del terra, tot lo que quedi amagat per balcons, cornises o cobertes, no sortirà a la reconstrucció 3D, per això és important saber que és el que necessitem d’informació i veure com podem planificar les imatges per obtenir la major informació necessària. Si coneixem alguns punts coneguts d’aquest model, com poden ser les mesures totals de la base de la façana i

els introduïm al programa, automàticament es recalarà tot i ens permetrà saber qualsevol altra distància del model.

Els punts d’aquest núvol de punts tindran a més un color que agafaran de la fotografia, amb això ja podrem veure un model tridimensional en color de l’objecte. No obstant, el treball en núvol de punts no és òptim per a l’obtenció de plànols, per això aquests mateixos programes ens converteixen els núvols de punts en malles, fent un triangulació dels mateixos i aplicant el color que tenien els punts.

Exemple de núvol de punts façana carrer Santa Anna, Tarragona (Font pròpia)

Aquestes malles es poden utilitzar per aplicar les pròpies fotografies i treure alçats, el que s’anomena ortofotografies, de l’edifici o per fer talls al mateix i poder obtindre plantes o seccions que podrem utilitzar per a fer la nostra intervenció en un edifici existent.

Exemple ortofotografia carrer Santa Anna (Font pròpia)

Com veieu, la fotogrametria és un tècnica relativament accessible i que ens pot facilitar molt la vida quan hem d’intervenir en edificis existents. Per això, animo als que la puguin necessitar a familiaritzar-se amb ella i aplicar-la als seus projectes.

Text i fotografies: Ivá n Fe rná nd e z Pi no.

Arquitecte, Arquitecte Tècnic i Màster en Arqueologia Clàssica – Expert en Patrimoni Arquitectònic i Rehabilitació.

Exemple de funcionament de fotogrametria (Font: Wikipedia)

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 22 ]

Edificis Rehabilitació singulars L’Edifici de l’Autoritat Portuària torna a guarnir el paisatge de la ciutat de Tarragona El perfil de la ciutat de Tarragona, allò que coneixem com a skyline, no seria mai el mateix sense la presència de l’edifici de l’Autoritat Portuària, un immoble projectat als anys 70 que aixeca passions i critiques, que sempre ha estat motiu de conversa i que ara, després d’uns anys en que ha estat tancat i es parlava fins i tot del seu enderroc, ha estat rehabilitat a fons per tenir una nova vida mantenint la seva peculiar forma.

La necessitat de nous espais per a personal de l’Autoritat Portuària com els serveis tècnics i administratius de Salvament Marítim o els serveis de Port Control, van ser un dels motius que van portar a repensar-se la utilitat d’aquest immoble que, per altra part, té un important valor patrimonial, arquitectònic i històric.

Ha fet falta un any i mig d’obres per arrodonir una actuació de rehabilitació integral que s’ha clos amb uns resultats excel·lents.

L’edifici de l’Autoritat Portuària sembla acabat de fer. Ens entrevistem amb Daniel Vera, arquitecte tècnic i responsable de la Direcció d’Infraestructures i Conservació del Port de Tarragona.

L’edifici de l’Autoritat Portuària, actualment, un cop han acabat les obres

Daniel Vera.

Arquitecte tècnic i responsable de la Direcció d’Infraestructures i Conservació del Port de Tarragona

Daniel, parlem d’un edifici amb una imatge certament peculiar que sempre ha generat debat. Quina significació té en l’skyline portuari i en el conjunt de la ciutat?

L’edifici va ser una obra colpidora en el seu temps a Tarragona pel seu estil arquitectònic molt marcat per les formes anguloses i l’ús de materials com el formigó vist de manera massiva. La presència d’un edifici amb una alçada molt important i aspecte tan característic a primera línia de mar van fer que fos un punt d’atracció visual com a entrada al port.

El Port ha apostat durant els darrers anys per revitalitzar i fer valdre la façana marítima de Tarragona. Aquest edifici s’afegeix a l’escenari que comença des de la vila marinera del Serrallo, el

Moll de Costa com a Rambla cultural de la ciutat, el Passeig Marítim del Miracle i la passarel·la del Port que connecta el centre de Tarragona amb el mar.

Després de 18 mesos d’obres i quasi 5 milions d’euros d’inversió, les obres estan acabades. Quin ha estat el gruix de l’actuació?

Hem de considerar que l’obra ha estat una rehabilitació integral de tot l’edifici amb l’objectiu principal de mantenir l’essència arquitectònica i l’adequació dels espais interiors i, sobretot fer un edifici sostenible basat en l’eficiència

energètica, habitabilitat, bones comunicacions i seguretat.

Les obres han tingut en compte factors com la situació on està ubicat i les condicions atmosfèriques a les quals està exposat així com el fet d’estar al costat del mar protegint-lo de la intempèrie i del salnitre de la mar.

Hi havia perills estructurals després del temps que portava tancat l’edifici?

No hi ha hagut en cap moment perill estructural per a la integritat de l’edifici.

Però, cal afegir que sí que havíem

Imatge de l’emblemàtic edifici als anys vuitanta

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 23 ]

Edificis singulars Rehabilitació

L’interior de l’immoble ha estat transformat a fons, definint de nou espais i els accessos

detectat i estudiat com estava afectant l’agressivitat de l’ambient marí sobre els elements de formigó i els problemes més greus als que ens enfrontarien de no fer una rehabilitació total. Vam detectar que la degradació cada vegada era més ràpida i, per tant, havíem de prendre i es feia necessària una intervenció per a protegir el formigó de la façana. Estructuralment el formigó de l’interior de l’edifici estava en perfecte estat.

Ha calgut fer especialment actuacions per a reduir el consum energètic. Com s’ha resolt aquest tema?

Una de les premisses a l’hora de definir el projecte de rehabilitació va ser tenir un edifici amb consums minimitzats per a la màxima eficiència energètica. Per dur a terme un edifici ‘sostenible’ o de baix consum energètic, hem incorporat un sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior al 100% de la fa-

çana, la instal·lació de vidres d’alt rendiment tèrmic així com les instal·lacions de sistemes de clima d’alta eficiència energètica.

Des del Port estem força satisfets amb els nivells que assolim vers aquest tema d’eficiència energètica. A causa de les polítiques d’eficiència energètica i sostenible que hem dut a terme a l’edifici vam aconseguir una subvenció d’1.606.450 € del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Un fons que prioritza l’eficiència energètica, la reducció d’emissions de CO2 en l’edificació i a les infraestructures i serveis públics.

A nivell de seguretat i de comunicacions, què s’hi ha fet?

Les comunicacions de l’edifici són una de les peces troncals per a la seva funcionalitat. En un edifici d’oficines del segle XXI les comunicacions són cabdals. Hem de tenir en compte que en una de les plantes s’emplaçaran els

L’edifici de l’Autoritat Portuària destaca per la forma peculiar del seu disseny i per tenir unes de les millors vistes de la ciutat

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 24 ]

serveis de Port Control que requereixen comunicacions segures i estables en qualsevol condició.

L’edifici està equipat amb sistemes redundants de fibra i ràdio pel control de les instal·lacions portuàries.

Les comunicacions i els sistemes d’informació del Port són claus per donar un servei de qualitat, eficient i eficaç.

Els nous usos seran de caire administratiu i per a serveis portuaris.

Com quedarà distribuït l’espai de l’edifici a partir d’ara?

La planta soterrània és la planta de serveis d’instal·lacions de l’edifici i de suport del manteniment. A la planta baixa estaran els serveis de recepció, dues sales de formació i una sala polivalent. Les plantes primera i segona són aquelles destinades a oficines de lloguer, modulables en funció de les necessitats de l’arrendatari; la tercera i quarta es destinen a personal de la part institucional del Port mentre la cinquena serà per a espais auxiliars com Port Control i els serveis administratius de Salvament Marítim. La planta sota coberta emplaçarà els llocs de control del tràfic, com Port Control i Salvament Marítim.

Quan entrarà en funcionament i estarà al 100% de la seva activitat?

Actualment s’estan executant les obres d’urbanització i s’està en fase d’adjudicació del subministrament de l’equipament del mobiliari. La previsió és que a finals de primavera o principis d’estiu es doni per finalitzada totalment la rehabilitació.

Rehabilitació Patrimoni La Vil·la dels Munts: de la descoberta a l’estima per un espai ple de bellesa L’any 1931, mentre un pagès llaurava el seu tros a Altafulla, la reu se li encallà en una pedra grossa. Va voler arrencar-la però llavors va comprovar que la pedra no estava sola, que allí hi havia un mur, tota una paret i, al final de tot, una altra construcció. El pagès va convidar a Mossèn Joan Serra Vilaró, home culte com pocs, a fer-hi una visita i aquest, acompanyat del vicari de Masricart i un Procurador van descobrir que allò eren unes termes romanes i una casa també de l’època.

A partir d’aquí, la resta de la història és més coneguda. Van iniciar-se les excavacions a la zona i aquestes s’han mantingut amb el temps. Amb els anys s’ha anat descobrint una de les Vil·les aristocràtiques en millors condicions de conservació de la Hispània romana.

Evidentment que, al marge de la descoberta del pagès ja es coneixia la existència d’aquest espai, però és cert que les feines per recuperar de nou la realitat del jaciment i situar-lo a la llum pública, s’han fet des Imatge aèria de la Vil·la dels Munts amb el mar mediterrani al fons del meitats del segle passat.

La Vil·la dels Munts és part del conjunt que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 2000 i està sota la tutela directa del Museu Nacional Arqueològic Tarraconense (MNAT). Aquest és un espai cada cop més estimat pels altafullencs i altafullenques que se’l senten seu i el visiten. Avui ens preguntem com està ara mateix l’estat de descoberta i conservació d’aquest majestuós monument. Volem saber-ne molts detalls i que, aquells que en tenen la seva gestió, ens ho expliquin. Els nostres convidats són Mònica Borrell, directora del MNAT, i Josep Anton Remolà, conservador del MNAT.

Mònica Borrell (directora del MNAT) i Josep Anton Remolà (conservador del MNAT)

Moment d’una de les activitats teatralitzades que es fan al recinte

La vil·la dels Munts és un dels monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO fa 20 anys.

Per dotar-lo de la rellevància que es mereix, quina significació té aquest espai a nivell històric?

J.A. Remolà: A nivell històric aquest jaciment arqueològic té una gran rellevància per la seva relació amb la ciutat romana de Tàrraco. La seva espectacularitat és un clar reflex del luxe de les residències aristocràtiques en l’àmbit rural. Ens il·lustra una part de la societat minoritària però important a nivell polític, social i econòmic.

Tag

Es va començar a recuperar, amb diverses campanyes d’excavació, a meitats dels segle XX. Quin era el seu estat inicial en aquells anys i, sobretot, que s’hi ha anat fent amb el decurs dels anys?

J.A. Remolà: Després del seu abandonament en un moment incert d’època visigoda aquest espai va esdevenir camp agrícola. A mitjans del segle XX es van documentar uns magnífics mosaics que van ser el punt de partida d’un llarg procés que ha portat fins al seu ús actual com a equipament museogràfic.

L’estat de conservació d’aquesta vil·la ha permès obtenir moltes dades històriques i ajudar a construir un relat sobre els seus orígens, evolució i declivi. Quins elements han ajudat més en aquest sentit? Què ha aportat més llum: els mosaics, les estructures dels habitatges...?

J.A. Remolà: Quan parlem d’un jaciment arqueològic és convenient renunciar a una excessiva compartimentació que no afavoreix el coneixement científic. S’han de considerar globalment tots els elements, directes i indirectes. Des de les pintures murals als grafits sobre vasos de terra sigillata i des dels mosaics a l’estatuària. L’excepcional riquesa arquitectònica i decorativa de la vil·la permet mostrar diferents aspectes de la realitat que va viure la vil·la entre els segles II i III de la nostra era.

Els programes de difusió del monument a la societat, a través de visites teatralitzades i tantes altres activitats, han ajudat molt a facilitar la comprensió sobre el monument. Las societat és ara prou conscient de la seva rellevància?

2n quadrimestre 2021 [ 25 ]

Patrimoni Rehabilitació

Espai que s’ha excavat els darrers mesos per donar continuïtat al projecte dels Munts

Mònica Borrell: Quan parlem de patrimoni, crec que mai no hi ha prou consciència de la seva rellevància. Fins i tot crec que no hi ha consciència que aquest llegat és públic, és una mica de tots. Que és el que ens explica com som avui.

Des dels museus, la nostra feina és obrir-lo i compartir-lo amb tothom.

Els darrers mesos s’hi han fet algunes excavacions que tindran com a colofó final la publicació d’una monografia de síntesi. Què s’hi ha fet exactament i que s’ha conclòs?

J.A.Remolà: En els darrers mesos s’està treballant intensament en la finalització d’un projecte de publicació nascut l’any 2005 i en el que hi col·laboren experts en cadascun dels àmbits temàtics. La finalitat és donar una visió global de la vil·la considerant tota la documentació possible, des de les primeres indagacions (1948) fins als treballs arqueològics relacionats amb l’adequació del gran edifici de banys (2017).

Aquesta actuació se suma al programa de conservació i restauració del conjunt de la Vil·la que és continuat.

Quines accions s’hi fan doncs de manera periòdica?

M. Borrell: Als Munts s’hi fa una feina continuada de neteja i manteniment i en coordinació amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya estem desenvolupant un pla de conservació preventiva del conjunt de les estructures. De tota manera els recursos sempre són pocs per a un jaciment de les característiques i del nivell de protecció legal que té.

Encara a Altafulla, a pocs metres de la Vil·la hi ha les Termes de Mar que són una extensió de l’espai. Està previst fer-hi cap actuació en aquesta zona? Quina?

J.A.Remolà: Amb l’actual delimitació del recinte arqueològic l’edifici anomenat “banys de la platja” sembla quedar

fora del conjunt quan, en realitat, en formava una part indissoluble. Des del gran edifici de banys situat al sud del jardí, el recorregut continuava fins a la platja on es va erigir aquesta edificació. Les restes han d’integrar-se i recuperar el seu contingut com a bé arqueològic. A tal fi s’han fet passes per a la seva restauració i adequació.

La pandèmia ha permès generar una altra forma de veure el patrimoni, utilitzant xarxes socials i especialment canals audiovisuals com YouTube on s’ha difós part de la realitat del patrimoni català com ara museus i monuments. Aquesta és també una realitat que ha arribat per quedar-se?

M.Borrell: Les circumstàncies que estem vivint actualment han posat de relleu i han potenciat els recursos digitals dels museus i la seva difusió a través de xarxes socials. Ja fa uns anys que el patrimoni ha incorporat la tecnologia per a l’estudi, la conservació i la difusió, però és evident que la limitació de la visita física i la voluntat de comunicar-nos i arribar a la gent que estava a casa ha portat a donar-ne més visibilitat i, en conseqüència, a explorar nous formats. En els propers anys veurem més i millors recursos convivint amb l’experiència de la visita presencial.

Fins a quin punt és bo veure però no palpar de prop?

Pensa que podrien generar-se activitats complementàries (presencials i virtuals) un cop es retorni a una “certa normalitat”?

M.Borrell: Espero que aquestes circumstàncies de confinament i limitacions en les relacions socials acabin el més aviat possible i de forma positiva. La visita als museus i al patrimoni és eminentment una experiència física, vivencial. No només en relació a allò que vols conèixer, sinó perquè molt sovint és una activitat que fem en companyia, amb la família o participant d’activitats amb altra gent. Forma part del nostre vessant social. Ara estem coixos.

Arribarà la nostra societat a donar la significació que es mereix al llegat que té més proper i que, sovint, desconeix? Cal fer encara més incisió en aquest sentit, per aconseguir un major coneixement del que tenim més a prop? De quina forma?

M.Borrell: Com deia abans, mai no n’hi ha prou en difondre el patrimoni i la cultura. És un esforç que s’ha de renovar constantment, adequant-ho a les circumstàncies i als interessos de cada moment. I no només des de l’àmbit del patrimoni, sinó que és el conjunt de la societat que ha de contribuir a posar en valor la cultura en la seva globalitat, com a dret a reconèixer el nostre passat, i també a expressar-nos en llibertat i construir la societat del present.

El centre d’interpretació de la Vil·la aporta molts detalls abans de començar la visita que, després i amb calma, es fa per tota la part exterior

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 26 ]

Rehabilitació Patrimoni Construcció dels pous de gel del Camp de Tarragona

Pou de La Ginoteta

Pou de Batlle Vell

Catalunya va iniciar el procés econòmic de la Revolució Industrial al segle XVIII on els canvis socials, el desenvolupament rural, les manufactures tradicionals, la nova indústria del cotó i l’exportació de productes van consolidar l’economia comercial. Aquest procés va ser estimulat per Carles III, que, gràcies al suport de la independència dels Estats Units, va establir un fort vincle basat en l’economia incipient. La guerra de 17931795 va provocar la comercialització de productes estrangers a Catalunya; la independència colonial va induir la indústria catalana al comerç espanyol. Fins a principis del segle XIX, Espanya va iniciar canvis significatius per reestructurar la situació social i industrial. Els productes de la terra com el vi, els licors o els fruits secs es van comercialitzar al costat dels productes industrials catalans. La indústria catalana va iniciar la revolució de la terra.

El comerç a Catalunya està condicionat per l’orografia muntanyosa. Aquest fet complica les connexions terrestres com els trens. El port de Tarragona va facilitar l’exportació de productes terrestres i, en particular, la de vi al segle XIX. La comercialització de productes terrestres va desenvolupar un comerç secundari com el comerç de gel, considerat un producte de luxe que podia ajudar en la teràpia mèdica.

El comerç de gel es pot estudiar a través de l’acord municipal i les restes arqueològiques1. L’estudi d’acords mostra que la ciutat de Reus té gel d’edificis frigorífics naturals de Prades i Vimbodí; La ciutat de Tarragona era propietària de dos edificis de gel2, i va rebre gel de Montblanc, Vilaverd, Estret edifici de gel, Batlle Vell, Vall de Lladrons, i La Pascuala. La ciutat de Cambrils va rebre gel de Mussara, Arbolí, La Febró, Sussagna, Guixeres i Mas dels Frares.

Els únics pous que estan en bones condicions per poder-se estudiar són els de La Ginoteta d’Alforja, el de Santa Coloma de Queralt, Batller Vello de Vilaverd i l’edifici de gel del Catllar.

El pou de gel de La Ginoteta es troba a la comarca del Baix Camp i està situat a 393 metres d’altitud. Es localitza a

Pou de Santa Coloma

la part ombrívola de la muntanya. Els documents consultats ens mostren que hi ha edificis de gel en aquesta ubicació des de 1619. L’estructura està semi-enterrada i té una coberta circular de planta amb volta. La porta d’accés està orientada al sud-oest precedida d’una habitació.

El pou de gel de Santa Coloma de Queralt està situat a la comarca de la Conca de Barberà, a l’ombra de la carretera de Molins i datat entre 1707 i 1710. La porta d’accés està orientada al nord i l’edifici va ser restaurat el 1979. Tota l’estructura de l’edifici està completament enterrada.

El pou de gel Batlle Vell està situat a la comarca de la Conca de Barberà, la construcció va ser ordenada el 1616 per Joan Batlle i està situada a la part ombrívola de la muntanya. La porta d’accés està orientada al sud. L’edifici està semisoterrat, de manera que aproximadament el 50% de l’edifici està en contacte amb l’exterior.

El pou de gel del Catllar va ser construït al costat nord, fora de les muralles del castell, el 1687. Va ser excavat en roca natural i es va cobrir amb una cúpula de pedra.

Es pot deduir de l’estudi geomètric, que el pou de gel Batlle Vell i el del Catllar mantenen una relació quadrada entre el diàmetre i l’alçada. En el cas de la Ginoteta té una ràtio d’1,37 i en el cas de l’edifici de Santa Coloma té una ràtio d’1,5. A més, l’edifici de gel del Catllar té una relació quadrada també amb l’altura de la volta.

D’altra banda, a l’edifici de gel La Ginoteta i Batlle Vell, s’interpreta que la volta va ser construïda en una altra fase de construcció ja que les voltes són rebaixades. La volta del pou de Santa Coloma s’ha d’entendre per separat ja que es tracta d’una falsa cúpula, de manera que a causa del sistema constructiu està més estilitzada, mantenint una proporció d’1,13 entre l’alçada de la volta i la del cilindre (TR Patrimoni (@psr) - Sketchfab) Se rgi o Coll Pla , Agustí Costa Jove r Personal docent i investigador de la URV

1- Cristobal E, Martin Escorza C, (2003). El comercio y los pozos de nieve en la Calahorra durante los siglos XVII a XIX y su relación con los cambios climáticos. Kalakorikos: REVISTA PARA EL ESTUDIO, DEFENSA, PROTECCIÓN Y DIVULGACIÓN DEL PATRIMONIO HISTÓRICO, ARTÍSTICO Y CULTURAL DE CALAHORRA Y SU ENTORNO. nº 8, 2003, págs. 151-168.

2- Grau i Pujol JM (2010). Els pous de gel de la Pasquala de Montblanc (segle XVIII). El Foradot 61.

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 27 ]

Edificis singulars Rehabilitació

Juntos construimos los cimientos del futuro www.lafargeholcim.es www.clickandgolh.es

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 28 ]

Vida col·legial Joves aparelladors en un món canviant i una societat exigent Hem parlat en diverses ocasions de les oportunitats i sortides laborals que té al seu abast un arquitecte tècnic un cop ha acabat els seus estudis i ha d’iniciar-se professionalment. Hi ha qui centra els seus esforços en la direcció d’obres, altres aposten per treballar només assessorant en projectes enllestits o creant-ne de propis; i hi ha aquells que compaginen aquestes tasques amb la part de gestió administrativa resolent tràmits. Sigui som sigui, un cop enllestit el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació, el panorama laboral és divers.

Però, perquè es tria aquesta titulació? Per què algú es decideix a ser aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació? I, posats a formular preguntes, troben respostes a les seves demandes laborals els nostres col·legiats entre els diversos serveis que posa al seu abast el COAATT? Quins els són més útils?

En aquesta edició del TAG, mitjà que a més de tenir edició impresa disposa de la seva versió online, hem conversat amb tres joves aparelladors. Fa poc temps que es dediquen a la professió i volem conèixer perquè van iniciar-s’hi i com la veuen ara, des de dins. El Javier, el David i el Marc són un exemple clar del futur del nostre ofici.

Javier Lozano Lozano

Què et va portar a estudiar Arquitectura Tècnica i a dedicar-te a aquest ofici? Et ve de família, de la infància, per amics…?

Hi ha diferents motius pels quals em vaig decidir a estudiar aquesta carrera.

El meu pare treballava al sector. Un dels amics de la família, al que jo admirava molt, es dedicava a aquesta professió. La principal raó, però, és que sempre m’ha agradat el dibuix i el disseny arquitectònic. Vaig estudiar un cicle formatiu de grau superior de delineació i, després de dedicar-me professionalment durant un temps, vaig veure que, a banda de treballar amb l’Autocad, volia aprendre més del sector de la construcció.

Fins a quin punt creus que és im-

portant pertànyer a un Col·legi professional? Com et vàrem rebre al COAATT? Què esperes de nosaltres o en què creus que et podem ajudar?

Quan surts de la carrera veus que has adquirit molts coneixements tècnics, però és positiu comptar amb l’experiència i assessorament d’altres professionals per iniciar-se en la professió. Per aquest motiu m’he col·legiat, per tenir un acompanyament i poder rebre, en cas necessari, assessorament i suport en les tasques que em siguin encomanades. La rebuda al col·legi va ser molt cordial, des del començament em van assessorar molt bé, i sempre que ho he necessitat han respost amb rapidesa.

Quina visió tens del nostre Col· legi professional? Quins serveis/ departaments has utilitzat més o creus que utilitzaràs més (Formació, Assessoria Jurídica, plataforma serveis telemàtics, Gabinet Tècnic, Visats...)?

La meva visió del COAATT és positiva, crec que es fa una bona tasca i hi ha una bona atenció envers els col· legiats. De moment, el servei que més he fet servir és el de formació. Després d’haver-me dedicat uns anys al sector industrial, trobo adient complementar la meva formació universitària, per iniciar-me en el sector totalment actualitzat.

De fet, crec que la formació permanent és indispensable.

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 29 ]

Coneixes els nostres mitjans de comunicació: Recordeu, Enllaç, TAG...? Ens segueixes a les xarxes socials?

Segueixo, sobretot, les publicacions que rebo per mitjà del correu electrònic i les publicacions de Facebook.

Coneixes o has realitzat alguns dels cursos formatius que us oferim des del COAATT? Sí, els conec, i estic molt satisfet de les formacions fetes fins ara. Vaig fer, en primer lloc, un curs sobre certificats d’eficiència energètica. Actualment, segueixo la formació sobre la metodologia BIM, amb Revit. Estic molt interessat a realitzar tots els nivells d’aquesta formació, crec que és una eina molt útil.

Coneixes el servei d’“Obres amb Garantia” que us ofereix el COAATT? Saps que Obres amb Garantia ofereix prop de 500 sol·licituds de feina/any? Necessites aquest servei o penses utilitzar-lo en un futur?

Sí, el conec gràcies a les informacions rebudes al col·legiar-me, i en un futur pròxim m’hi inscriuré. Crec que pot ser una bona eina per obrir-se pas i començar en aquesta feina; de fet, espero d’aquesta plataforma que m’ajudi a trobar projectes de treball interessants.

Com veus l’estat actual de la professió? Com creus que el COAATT et pot ajudar més?

Vida col·legial La professió ha passat per moments delicats amb les recents crisis. Jo mateix, vaig acabar els estudis d’arquitectura tècnica poc després de l’esclat de la bombolla econòmica, on el sector de la construcció era un dels més afectats, per això vaig decantar-me

per treballar com a delineant en el sector industrial. Ara que afrontem un nou repte, a causa de la situació actual, crec que hem de ser positius i mirar endavant, cap als signes de recuperació del sector.

Com a nou col·legiat del COAATT,

no he tingut oportunitat de fer servir tots els seus departaments, així que crec que encara és una mica aviat per respondre la pregunta. De moment, la meva relació amb el Col·legi és satisfactòria, no li puc demanar més.

Marc Gené Genovès

Què et va portar a estudiar Arquitectura Tècnica i a dedicar-te a aquest ofici? Et ve de família, de la infància, per amics…?

Professionalment des de ben petit tinc la referencia del meu avi Esteve Genovés, col·legiat núm. 15. Recordo que al voltant dels 14 anys em va portar per primera vegada a visitar una obra i vaig veure lo interesant que podia ser la nostra professió.

Suposo que allò em va encaminar cap el món de d’arquitectura i la construcció.

Fins a quin punt creus que és important pertànyer a un Col·legi professional?. Com et vàrem rebre al COAATT? Què esperes de nosaltres o en què creus que et podem ajudar?

Crec que pertànyer a un Col·legi professional és primordial per tal de tenir el suport tècnic, administratiu, i personal en el dia a dia de la professió.

Des del primer dia sents ple suport de tots, ja que quan acabes la carrera i arribes a l’ampli món laboral és possible arribar una mica insegur. Però gracies al suport i la seguretat que es transmet des del col·legi, aquestes inseguretats desapareixen.

Crec que el col·legi pot ser un punt d’unió amb altres professionals del sector on es possible crear una gran xarxa “win to win” per a tots.

Quina visió tens del nostre Col· legi professional? Quins serveis/ departaments has utilitzat més o creus que utilitzaràs més (Formació, Assessoria Jurídica, plataforma serveis telemàtics, Gabinet Tècnic, Visats...)?

Com bé diu el nom, la visió que tinc del Col·legi és professional, sé que és un gran punt de recolzament tant tècnic com personal. Crec que és important utilitzar sobretot els serveis del Gabinet Tècnic, Visats, i no perdre el contacte amb el servei de Formació per no deixar d’aprendre dia a dia.

Coneixes els nostres mitjans de comunicació: Recordeu, Enllaç, TAG...? Ens segueixes a les xarxes socials?

Tant el butlletí Enllaç i la revista TAG, han estat per casa del meu avi quan era petit, i des que em vaig voler dedicar a la professió quan anava a casa seva sempre tenia un moment per fullejar-los.

Avui dia es fàcil seguir l’actualitat del Col·legi gràcies a les xarxes com LinkedIn o Twitter.

Coneixes o has realitzat algun dels cursos formatius que us oferim des del COAATT? Normalment estic atent a la publicació de noves convocatòries de cursos, encara que hi ha d’interesants, no he tingut l’oportunitat de realitzar cap en el COAATT. Actualment estic acabant un Màster que juntament amb la feina quasi no em queda temps per res més. En quan tingui la oportunitat m’inscriuré en algun ja que crec que és important realitzar una formació continuada durant tota la vida laboral per no deixar d’aprendre i millorar professionalment.

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 30 ]

Coneixes el servei d’“Obres amb Garantia” que us ofereix el COAATT? Saps que Obres amb Garantia ofereix prop de 500 sol·licituds de feina/any? Necessites aquest servei o penses utilitzar-lo en un futur?

Ho vaig conèixer en entrar per primera vegada al web del Col·legi al final de la carrera, la veritat desconeixia que ofereix al voltant de 500 sol·licituds de feina al any, crec que és una eina que és possible que utilitzi en el futur, encara que actualment treballo per compte aliena, i per sort estic bastant estabilitzat, però no descarto en el dia de demà treballar per compte propi i llavors serà una gran eina per la recerca de contractes.

Creus que “Obres amb Garantia” us pot beneficiar particularment als més joves, tenint en compte que acabeu la carrera i us permet entrar al mercat laboral de forma immediata?

Clar que sí! Quan surts de la carrera sembla que et llences cap a un abisme, al món laboral. Pels que decideixen començar a treballar per compte propi, és una eina que millora molt les coses.

Juntament amb el Col·legi poden donar aquesta seguretat que no tens al sortir de la carrera.

Com veus l’estat actual de la professió? Com creus que el COAATT et pot ajudar més?

Crec que ser Arquitecte Tècnic és una professió molt maca, pel meu punt de vista és una de les professions més polivalents que hi ha, i els coneixements d’organització i control d’obres es pot aplicar a tots els àmbits professionals i/o personals. Amb la crisi del coronavirus va haver una gran aturada de tot, però espero i desitjo que es pugui agafar força un altre cop per a tots.

Vida col·legial David Pintaluba Vallvé Què et va portar a estudiar Arquitectura Tècnica i a dedicar-te a aquest ofici? Et ve de família, de la infància, per amics…?

L’arquitectura i la construcció sempre m’han fascinat. Segurament perquè vinc de família de paletes.

Fins a quin punt creus que és important pertànyer a un Col·legi professional?. Com et vàrem rebre al COAATT? Què esperes de nosaltres o en què creus que et podem ajudar?

Pertànyer al col·legi professional és primordial, per l’ajuda de grans professionals que podem rebre i per l’assessorament que fan.

Coneixes els nostres mitjans de comunicació: Recordeu, Enllaç, TAG...? Ens segueixes a les xarxes socials?

Sí.

Coneixes o has realitzat algun dels cursos formatius que us oferim des del COAATT? Alguna classe gratuïta Coneixes el servei d’“Obres amb Garantia”? Saps que Obres amb Garantia ofereix prop de 500 sol· licituds de feina/any? Necessites aquest servei o penses utilitzar-lo en un futur?

Conec el servei, però a curt termini no crec que l’utilitzi.

Creus que “Obres amb Garantia” us pot beneficiar particularment als més joves, tenint en compte que acabeu la carrera i us permet entrar al mercat laboral de forma immediata?

I tant, ho trobo una idea genial. Ajudar els recents graduats en trobar feina és genial.

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 31 ]

Vida col·legial El viatge de la Janina: una mirada enrere a vint anys de feina a la Xina Mai saps quants tombs donarà la vida ni quantes voltes donaràs tu pel món. Les circumstàncies marquen el destí de moltes persones com la Janina Valls, arquitecta tècnica que per motius de feina del seu marit, ha estat residint a diversos països. On més temps ha arrelat va ser a la Xina. Quasi dues dècades aprenent l’idioma, els costums però, sobretot, exercint la seva feina en un país on algunes coses són radicalment oposades a les que hem aprés.

Ara, de tornada a Tarragona, la Janina ha tingut temps de parlar amb nosaltres per a recordar-ho tot, a través d’una extensa entrevista que podria omplir la meitat de les pàgines d’aquesta revista però que, per motius d’espai, hem comprimit amb la intenció que segueixi sent interessant i ben entenedora.

Foto de la Janina amb el seu marit durant l’etapa xinesa que ha durat quasi dues dècades

Janina Valls. Arquitecta tècnica Janina, després de voltar per diversos països, amb el teu marit, vàreu acabar estan de manera quasi fixa a la Xina, perquè hi passàveu temporades llargues. Allí hi has passat quasi 20 anys. Explica’ns millor com hi vas arribar? Quins motius t’hi varen portar?

Quan el meu marit Lluís estava fent el projecte de final de la carrera d’enginyeria tècnica, li van oferir portar la direcció de la instal·lació d’una fàbrica de Cola Cao a l’Equador.

Aquí va començar tot perquè a ell li va créixer el desig de quedar-s’hi i a mi també em va entusiasmar la idea d’anar descobrint món i aprendre d’altres cultures.

Un bon dia a una empresa de Barcelona li calia una persona per instal·lar-se uns quants anys a Madras, actual Xenai, al sud de l’Índia, per portar a terme un interessant projecte de reorganització industrial d’una fàbrica que la companyia tenia allí. Immersos en aquest món tant colorista i complicat de l’Índia on s’entrellaçaven les feines i els astres, la calor i les humitats infernals, en Lluís, va decidir de tornar a la Xina, de nou. A mi tornar-hi no en feia cap gràcia, doncs a l’Índia, jo tenia molt bones perspectives de futur i el Tianjin que vaig conèixer l’any 90 no m’augurava res de bo.

Ara que ja has tornat de nou aquí, quin balanç general en faries d’aquesta època xinesa?

Veure, in situ, al llarg tant sols de 30 anys, des de l’obertura fins que en vaig marxar, com es poden fer ciutats de cap a peus amb gaire bé tots els ets i uts en un temps insòlit que ha donat benestar, personal i social, laboral, de salut, d’escolarització i d’habitatges mercès a la tossudesa de l’estat, les municipalitats i l’ingent esforç que en mica en mica al veure les avantatges ha fet la gent, estudiants inclosos. Això demostra que si els plans no es tomben cada 4 anys per un canvi de partit en el govern i es poden fer projectes a llarg termini pensants pel benestar de la seva gent i no de les seves poltrones de poder en els partits, ben segur que aniríem molt millor. Ho han demostrat els xinesos i el seus governants, es increïble.

Has estat vivint a la ciutat portuària de Tianjin. Com era

Tag

la vida allí? A què vas tardar més en acostumar-te i què et va ser més fàcil?

Tianjin està travessat per canals de comunicació fluvial que foren les autopistes d’aigua de l’època imperial. El motiu del meu desgrat de tornar a la Xina fou perquè allí tot era del govern, o del municipi tant el sòl com els edificis, i la impossibilitat de moviments dels seus, per tant ningú podia comprar un habitatge ni fer-s’hi cap mena de reparació o millora.

També tenia molt present la manca d’habitatges i hotels per estrangers i calia viure en habitacions d’hotels xinesos, impensable, hauria perdut el seny. Recordava també, com de feixuga era la mobilitat. No podia tampoc treure’m del cap, la pudor insuportable dels antics canals de comunicació fluvial que travessen la ciutat, convertits en abocadors del clavegueram de 6 milions de persones, l’ambient fètid feia caure d’esquena Malgrat tot això, la pitjor part se l’emportaven les façanes, emmascarades pel sutja de les calefaccions de carbó que, la gent bonament emmagatzemaven en el sota escala dels edificis.

A nivell laboral, a la Xina hi has fet diverses tasques sempre vinculades al teu ofici d’arquitecte tècnic.

Entre altres, ajudaves als ex-pàtries a condicionar les seves cases. De fet, havies de condicionar molt aquells espais?

Gairebé tots els clients foren expatriats. Jo els hi feia el projecte contactant amb una constructora que tenia molts arquitectes en els seus despatxos, me’n destinaven un o jo l’escollia, tal com l’anomenaven allí, un homòleg. Jo l’hi entregava els plànols sols amb les anotacions i especificacions dels materials en hanzi’s i ell ho ajustava a la normativa d’habitatges.

Els projectes d’interiorisme no necessitaven cap aprovació i els dissenys o redissenys d’algun artefacte per alguna fàbrica o mobiliari o bé jardineria d’interior, tampoc.

Quina importància tenen allí conceptes com l’eficiència energètica, les energies alternatives aplicades a les llars...?

2n quadrimestre 2021 [ 32 ]

Vida col·legial

La Janina, com a arquitecta tècnica i directora de les obres, ha hagut de conèixer i entendre als treballadors xinesos i els seus hàbits en la construcció

Podies veure plaques a tots els edificis, fins i tots al més vells. Tenien comptadors amb targeta de prepagament i, quelcom a copiar seria que, instal·laven dos conductes, per tant dos comptadors d’aigua: un per l’aigua potable i l’altre no tractada per als inodors. També havien minimitzat la contaminació pel carbó, tenien dividits els barris per donar servei d’aigua calenta per la calefacció a un bon grapat d’urbanitzacions des de centrals que funcionaven amb geotèrmic o amb carbó però minimitzant els seus efectes tant a l’atmosfera com en la manipulació. El govern promovia els parcs eòlics amb els inconvenient de retocar i modificar camins, carreteres de muntanya, traslladant habitatges si era el cas.

Hi ha molt de control allí en l’àmbit de l’edificació?

Quin paper juga un aparellador o arquitecte tècnic en aquell país?

Tianjin havia quedat devastada per una forta sacsejada, l’any 1976, en la que unes 200.000 persones van perdre-hi la vida, pel que n’extremaven els controls. Per això els edificis eren concebuts com un ens indeformable.

Quelcom a tenir en compte es que, els que feien els controls de qualitat eren d’un gabinet estatal, municipal, o de zona industrial.....depenent d’on construïes, certificaven si les especificacions es complien.

A qui li pugui interessar, vull destacar que ni en aquest país ni en cap altre existeix la figura de l’arquitecte tècnic. Tan sols aquí. I tampoc els col·legis professionals.

Quan dones unes pautes basades en els teus coneixements occidentals a treballadors o operaris amb una mentalitat tan diversa, ho entenen? Els sembla bé? Et fan cas?

El primer cap d’obra amb qui vaig intentar treballar a Tianjin, no feia cas de les meves observacions, indicacions i el vaig fer fora. Desprès parlant amb l’arquitecte, que em feia d’home bo, el meu homòleg, va “posa els punts sobre les is” i tot va rutllar.

Els treballadors venien de molt lluny i no podien tornar a casa cada dia, ni cada mes, molts fins finalitzar les gegantines urbanitzacions, per això calia habilitar als voltants casetes, barraques i al cap d’uns anys s’hi instal·laven contenidors perquè poguessin viure i resistir tanta precarietat. Un altre

gran problema fou la ma d’obra, no existien tants operaris ni especialitzats per donar abast a tanta construcció, ni per les fàbriques.

Sabem que tens moltes anècdotes perquè dues dècades donen molt de sí. Ens en expliques alguna?

Com les portes dels habitatges en construcció eren obertes pel tràfec d’operaris, entrava a xafardejar sense problemes a les obres veïnes. En una em va cridar molt l’atenció veure que al costat d’una tauleta de nit hi havien plantat un inodor. Creia hi faltava una separació sòlida, però no, es va quedar igual.

Hi tornaries a viure allí o ara que has tornat ja no ho trobes a faltar?

En vaig tenir suficient, no m’agrada com manipulen les informacions fan passar mentides per veritats i a ningú els importa, venint de la pobresa anterior als 90 sols volen atrapar diners.

On sí tornaria per quedar-m’hi és al Japó perquè la mentalitat, malgrat tots siguem diferents, és més interessant culturalment.

De les moltes fotos que té la Janina dels seus 20 anys a Xina, ha fet tria i ens mostra algunes imatges com aquesta. En aquest cas, es tracta de Pingyao, una població emmurallada declarada Patrimoni de la Humanitat

Tag

2n quadrimestre 2021 [ 33 ]

Fundació COAATT Redescobrint Youtube

En aquest passat, estrany i pandèmic any 2020 hem tingut l’oportunitat d’observar el nostre entorn d’una manera diferent, més distant... Ens hem hagut d’acostumar a altres maneres de fer les coses i hem fet servir intensivament eines que abans, potser, tan sols fèiem servir ocasionalment.

En aquest context hem fet una troballa, hem tornat a descobrir YouTube com a font d’informació d’interès, d’entreteniment i, fins i tot, d’informació tècnica.

Inicialment, és un sistema per emmagatzemar i veure vídeos de forma gratuïta, però pot ser molt més per tothom, també pel col·lectiu al que el nostre grup de treball s’adreça, el de les persones amb dificultats visuals, que d’alguna manera es pot expandir al de la gent gran.

No hem d’oblidar que YouTube és la segona web més visitada del món i la segona aplicació més instal·lada en tota mena de dispositius.

Durant anys, havíem descartat l’ús de YouTube, pensant que el seu contingut era fonamentalment visual, inaccessible, amb molta joventut fent coses de joves, amb continguts estrambòtics sense cap garantia, etcètera. Però, com en moltes altres coses, la qualitat del producte es pot seleccionar segons l’entitat que l’ha produït. Aquest és un dels sistemes per trobar vídeos de qualitat.

da molt potents. TED va començar el 1984 amb conferències que tractaven sobre Tecnologia, Entreteniment i Disseny (vet aquí les inicials del seu nom), i que avui abasta qualsevol tema, des de la ciència fins als negocis, fins als problemes globals en més de 100 idiomes.

Els ponents que han participat en esdeveniments TED inclouen alguns dels grans noms del nostre temps. Alguns dels ponents del TED són Bill Gates, Jane Goodall, Elizabeth Gilbert, Sir Richard Branson, i molts d’altres de primer nivell.

Fa una dotzena d’anys es van crear els TEDx, que amb el mateix esperit, facilitava que una ciutat pogués organitzar jornades de xerrades tipus TED. Els esdeveniments TEDx estan organitzats localment de forma independent i voluntària per un equip de persones que us permeten gaudir d’una experiència similar a la de les conferències TED a tot el món. Fins 2019 es celebraven uns 3.000 esdeveniments anuals.

Totes les xerrades TED i de tots els TEDx es pugen a YouTube i es procuren subtitular al màxim dels idiomes possibles.

A YouTube hi ha més de 158.000 xerrades enregistrades en més de 133 països, amb més de 5.100 milions de visualitzacions. És el canal número 81 pel nombre de subscriptors i el número 541 pel que fa al nombre de visualitzacions. Cada dia es veuen més de 3,3 milions de xerrades.

Això ens dona una font d’informació molt valuosa, curada pels equips de les organitzacions i que ens poden proporcionar milers d’idees que ens poden fer veure el món que ens envolta de manera una mica diferent de tal com el veiem abans.

TEDx

Posem el cas de les conferències TEDx, que en les nostres contrades s’organitzen a tres ciutats: TEDxAmposta, TEDxReus i TEDxTarragona.

TED (ted.com) és una fundació nord-americana dedicada a la difusió d’idees “que val la pena difondre”, en general en forma de xerrades curtes, no més de divuit minuts, i a la vega-

Tag

Fonts fiables Hi ha altres continguts de molta utilitat pel nostre cas, com audiollibres i pel·lícules, amb audiodescripció, però és francament sorprenent el gran número de xerrades, conferències, jornades, congressos, etcètera, que podem trobar.

Molts d’aquests vídeos no contenen imatges o si en tenen, no impedeixen la plena comprensió del missatge. A partir d’aquests continguts no accessibles, però si “practicables” les persones amb dificultats visuals poden aconseguir entendre un alt percentatge del seu contingut, i aquesta satisfacció és superior a no haver-los escoltat.

Com hem dit abans, la millor manera de garantir un contingut de qualitat és conèixer la font i aquí ens trobem que, avui en dia, la majoria d’entitats tenen el seu canal i comparteixen el seu contingut. Podem trobar font d’informació valuosa cercant, en l’idioma que preferiu, sobre:

2n quadrimestre 2021 [ 34 ]

Fundació COAATT • • • • • • • • •

Acadèmia Agència Arxiu Ateneu Cambra de Comerç Cercle Club (de Roma) Clúster Col·legi professional

• • • • • • • •

Conferència Fundació Institut Museu Observatori Palau Teatre Universitat

talla. Cosa que s’aconsegueix, però no sense un gran esforç.

La presentació està plantejada en dos grans blocs: • Primer expliquem els conceptes fonamentals, la terminologia i la filosofia de YouTube d’aplicació a tots els dispositius.

• I, en segon lloc descrivim les pantalles i l’operatòria de la versió web.

Gairebé tots els mitjans de comunicació hi tenen presència amb més o menys encert. Sense descuidar un ingent nombre de persones i associacions que exposen les seves aficions, on tocarà estriar per la qualitat del seu missatge, cosa que en aquest cas en pertoca a nosaltres.

Difusió Tot aquest redescobriment per la nostra banda, ens va motivar per compartir-ho, i ho vam fer en la tercera trobada de desenvolupadors i usuaris del lector de pantalla NVDA de parla hispana, celebrada a mitjans d’octubre 2020. Fins ara hem participat en totes les trobades des de la seva fundació.

Aclarirem que un lector de pantalla és un programari que dicta a la persona amb dificultat visual el contingut de la pantalla perquè pugui treballar amb un ordinador “escoltant” la pan-

Tag

Formació Un cop presentada la ponència, ens vàrem adonar que un àudio de dues hores no tenia utilitat formativa. Donada la importància d’aquesta font de continguts ens vam plantejar el repte de transformar-la en un altre format de més utilitat formativa. Hem desenvolupat una metodologia innovadora fent servir microàudios amb el suport de la pàgina web, que esperem podrem publicar, encara que sigui parcialment, dins d’aquest semestre.

Autors: Jord i Montse rra t Na va rro i Jord i Pla na s Ma nz a no Grup de Treball TECNOLOGIA OBERTA de la Fundació COAATT

2n quadrimestre 2021 [ 35 ]

Si ja emprens accions per cuidar el medi ambient,

per què no ho fas també amb les teves inversions?

Caixa d'Enginyers ha subscrit el compromís de dur a terme les seves activitats sota principis ètics, de transparència i de bon govern, afins a una societat cada cop més conscienciada amb la sostenibilitat del nostre món.

Entre les aliances i adhesions a les quals Caixa d’Enginyers s’ha sumat, en destaquem les següents:

Estem adherits a aquesta organització internacional, la qual promou que les empreses de tot el món mesurin, gestionin, difonguin i, en última instància, redueixin, les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Som membres de la iniciativa d’inversors més gran a escala mundial, que treballa amb la finalitat que les 100 empreses que generen més emissions de CO2 emprenguin les mesures necessàries per reduir l’impacte negatiu que provoquen en el medi ambient i, així, aturar el procés del canvi climàtic.

I, dia rere dia, continuem ampliant la nostra oferta de productes i serveis ISR, compromesos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per a l’Agenda 2030.

Des de 2014, Caixa d’Enginyers Gestió està adherida als principis d'inversió responsable (PRI en anglès) d'àmbit internacional com a iniciativa per promoure l'aplicació de criteris extra financers en la presa de decisions d'inversió.

El 2018, la nostra Entitat s’ha convertit en una organització neutra en carboni, per la qual cosa compensa el 100% de les seves emissions de CO2, alhora que ha desenvolupat un pla per reduir-les.

Perquè un bon retorn per al soci i, alhora, per a la societat, és possible.

Inversió responsable, impacte positiu.

PRI és una organització que té com a iniciativa promoure l'aplicació de criteris extra financers en l'elecció de les companyies de l'univers d'inversió. Els seus principals partners són la UNEP Finance Initiative i la United Nations Global Compact, ambdues organitzacions vinculades a les Nacions Unides.

Clean CO2 és la marca de gestió i compensació de carboni de Lavola, que mostra el compromís amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic de les organitzacions, permetent una reducció efectiva de les emissions de gas hivernacle produïdes per l’activitat de les empreses, a través de la seva neutralització amb projectes de reducció d’emissions.