Tag 91 · 3r quadrimestre 2021 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

3r quadrimestre 2021 Any XXVI núm 91 Preu: 3 €

Entrevista amb Francisco Martín, director general d’Habitatge La ruralització i el despoblament: realitat de pobles i ciutats La realitat de les cases prefabricades en l’àmbit normatiu Els objectius de l’ONU del 2030 quant a construcció El Museu Arqueològic de Tarragona es renova cara al futur

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·le gi d ’Ap a re lla d ors, Arqui te cte s Tè cni cs i Engi ny e rs d ’Ed i fi caci ó d e Ta rra gona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org Assessorament legal i Responsabilitat Civil Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Edifici en rehabilitació a Tarragona. Foto:fons d’arxiu

n L’entrevista (Pàgs. 4-7) Francisco Javier Martín Ramiro n Gabinet Tècnic (Pàgs. 8-10) Dades de síntesi, gener-agost 2021 n Obres amb garantia (Pàg. 11) Els edificis després de la pandèmia de la COVID-19 n Actualitat (Pàg. 13-14) Dones i construcció, una simbiosi cada cop més ferma i més igualitària n Formes de vida (Pàgs. 15-17) Canvi de plans, canvi de casa: la ruralització ja és aquí n Construcció (Pàgs. 18-21) Pros, contres i realitats de les cases prefabricades. Las casas con tecnología sostenible con las que pagarás tres veces menos en tu factura del hogar n Tecnologia (Pàg. 21-24) Els objectius del 2030 sota el prisma de l’arquitectura tècnica. Portal de la Producción Científico-Técnica de la Arquitectura Técnica y la Ingeniería de la Edificación. Una mirada a nuestra realidad n ACTUALITAT col·legial (Pàgs. 25-27) Congrés nacional sobre habitatge col·laboratiu i territori. El desafiament ambiental, climàtic i social al sector de la construcció n Edificis singulars (Pàgs. 29-31) La reforma del MNAT: Nova vida a l’edifici que guarda més secrets de Tarragona n Patrimoni (Pàg. 32) Construcció d’una cabana de pedra en sec al Parc Ecohistòric del Pont del Diable n ASSESSORIA (Pàg. 33) La responsabilitat dels arquitectes tècnics en les obres de rehabilitació i reforma n Fundació COAATT (Pàgs. 34-35) Pictogrames als passos de vianants o com donar visibilitat a una realitat latent i desconeguda

Editorial Un camí ple de plans cap a l’expertesa

’activitat al sector de la construcció està creixent de manera notable els darrers mesos i això fa albirar aquell optimisme que sempre hem mantingut, fins i tot en moments delicats. L’informe de construcció d’Espanya del segon trimestre d’aquest any, elaborat per RICS i el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, posen sobre la taula les dades positives i ens diuen que el camí de la recuperació el lidera el sector residencial sense deixar de banda la rehabilitació, coixí de salvament en aquelles èpoques més convulses. El mateix informe ens posa de manifest que el nostre sector ara va just de ma d’obra qualificada, un fet que ha de significar un toc d’atenció i una crida a l’acció. Hem d’animar als joves encara indecisos pel seu futur laboral a apostar pels estudis d’arquitectura tècnica i hem de posar a l’abast els nostres col·legiats i col·legiades totes les eines perquè puguin arribar a totes els camins que es poden recórrer amb la titulació.

L’entrevista central d’aquesta revista TAG és amb Francisco Javier Martín Ramiro, Director general de Vivienda y suelo del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA). Ens ha explicat a fons i amb detall totes les possibilitats de feina que se’ns presenten amb l’aprovació del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de España i us animem a que llegiu amb atenció l’entrevista per a descobrir les possibilitats que us avançàvem. Si hi ha opcions de futur a l’horitzó més proper, no ens hi tanquem i tinguem la capacitat de formar part dels mecanismes que envoltaran l’execució del Plan. Tant de bo aconseguim sumar als nostres reptes més propers l’execució en condicions del Decret Llei que obliga als propietaris dels habitatges i de les comunitats a passar la Inspecció Tècnica d’Edificis, la ITE que tothom coneix però que poca gent compleix. Reiterem a les administracions, una vegada més, que la salut del parc immobiliari depèn només de la capacitat que tinguem entre tots de fer complir les normatives. Girar-se d’esquena al problema es tradueix en permetre que les cases envelleixin, perdin en seguretat i puguin provocar mals majors qualsevol dia. Toca posar pressió sobre la propietat dels habitatges abans que lamentar possibles tragèdies. Aquest edició del TAG ens porta altres temes a considerar com la igualtat de gènere al nostre sector on, cada cop, hi ha més presència de dones. El nombre de col·legiades ha augmentat aquesta última dècada a nivell de Catalunya però és ben cert que falta aconseguir que la igualtat sigui en tots els sentits com ens expliquen algunes de les col· legiades que s’han incorporat recentment al COAATT. Sabíeu que les últimes cinc altes al nostre Col·legi són totes dones? Celebrem aquesta dada com toca però fem també la lectura corresponent. Resumint, el nostre camí més proper està ple d’oportunitats que hem d’aprofitar, té projectes interessants que requereixen la nostra presència, ens incita a créixer per augmentar la nostra expertesa i posar a l’abast de la societat aquella excel·lència professional que ens caracteritza. Som-hi!

LA JUNTA DEL COAAT

L’entrevista Martín Ramiro:

“los arquitectos técnicos tienen la enorme oportunidad de liderar una actividad y un sector que tiene un enorme recorrido de futuro” El pasado mes de abril el Consejo de Ministros aprobó el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de España que contempla invertir los 140.000 millones de euros procedentes de fondos europeos entre 2021 y 2026. Dentro de este paquete económico, una parte debe ir destinada a las ayudas a la rehabilitación y a la regeneración urbana. Es un hecho que, en estos tiempos actuales, marcados por el Covid-19 y una economía débil en gran parte de España, concentrada además en una franja de la población que ya sufrió las consecuencias de la crisis del 2008, han potenciado la necesidad de reformar viviendas ya existentes y no de adquirir otras de nuevas. Sí, la rehabilitación ha sido parte del balón de oxígeno que ha sustentado a parte del sector de la construcción estos dos últimos años especialmente. Pero para que el parque inmobiliario se rehabilite son necesarias ayudas de las administraciones para abordar las reformas. De ahí que sea importante hablar ahora de esta inversión incluida en el Plan aprobado por el Consejo de Ministros y concretar todos sus aspectos con alguien que conoce el documento a la perfección. Hoy conversamos con el Sr. Francisco Javier Martín Ramiro, Director general de Vivienda y suelo del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA). Imagen de un edificio de Tarragona en plena restauración

Francisco Javier Martín Ramiro.

Director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA)

Sr. Martín, si nos centramos en el ámbito del Plan de Rehabilitación de Vivienda y Regeneración Urbana, se prevé una inversión superior a los 6.800 MEUR. ¿De qué manera se llevará a cabo esa inversión y qué plazos hay marcados? La componente 2 del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, que se instrumenta mediante un Plan De Rehabilitación y Regeneración Urbana, es una componente que incluye varios programas liderados tanto por el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), como por el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) y el IDAE, y por otra parte la gestión de los fondos contará con un gran protagonismo tanto de las comunidades autónomas y ciudades de Ceuta y Melilla, como de las entidades locales. Concretamente, de los seis programas que conforman esta componente el MITMA, a través de la Secretaría General de Agenda Urbana y Vivienda gestionará cuatro: el Programa de Rehabilitación para la Recupe-

ración Económica y Social en Entornos Residenciales, dotado con 3.420 millones de euros, el Programa de Impulso a la Rehabilitación de Edificios Públicos (PIREP), dotado con 1.080 millones de euros, el Programa de Ayudas para la Elaboración de Proyectos Piloto de Planes de Acción Local de la Agenda Urbana Española, dotado con 20 millones de euros y el Programa de Construcción de Viviendas en Alquiler Social en Edificios Energéticamente Eficientes, dotado con 1.000 millones de euros. Los otros dos son el ya conocido programa de rehabilitación energética de edificios (PREE) con 300 millones de euros, que ha sido ya puesto en marcha por el IDAE, y el Programa de Regeneración y Reto Demográfico, dotado con 1.000 millones, que reserva este presupuesto para localidades de menos de 5.000 habitantes y que gestionará el MITECO. Asimismo, para implementar las reformas fiscales previstas en la componente tendentes a la consecución de un entorno más favorable a la rehabilitación, y que supondrá una serie de deducciones en el IRPF, se está preparando el correspon-

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 4 ]

Imagen de Francisco Javier Martín Ramiro en su despacho del MITMA en Madrid

diente Real Decreto Ley, en el que además estamos intentando identificar algunas cuestiones adicionales, importantes para la aplicación de estos fondos. ¿Será el propio gobierno central, a través del MITMA, quien convoque las ayudas y las conceda o se instará a las comunidades a coordinar esta gestión?

L’entrevista Los mecanismos de gestión dependerán de cada programa, pero como digo el protagonismo de las administraciones autonómicas será fundamental. A semejanza del PREE, que ya está en funcionamiento, en el caso de la rehabilitación de entornos residenciales la gestión será íntegra de las CCAA, a excepción lógicamente de las deducciones fiscales, pero también aquí la participación de los ayuntamientos será fundamental, tanto en la identificación e impulso de los denominados “Entornos Residenciales de Rehabilitación Programada” como en el apoyo al resto de Programas, por ejemplo el de las oficinas de rehabilitación, o el Programa de Ayuda a la Construcción de Viviendas en Alquiler Social en Edificios Energéticamente Eficientes, donde la aportación de suelos municipales será, con toda seguridad, esencial. Para articular estas inversiones estamos ultimando el Real Decreto mediante el cual se regularán y fijarán el marco jurídico común para su gestión. Una vez aprobado el mismo, será posible trasferir el crédito a las comunidades autónomas y las ciudades de Ceuta y Melilla para que éstas saquen las correspondientes convocatorias. También el Programa de impulso a la rehabilitación de edificios públicos (PIREP) tendrá una parte importante de su financiación transferida a las CCAA a través de convenios bilaterales, mientras otras cantidades se asignarán a los ayuntamientos mediante concurrencia competitiva. El reparto de estos fondos entre las diferentes comunidades autónomas y ciudades de Ceuta y Melilla se ha acordado ya en el marco de la Conferencia Sectorial de Vivienda, Urbanismo y Suelo. La mitad del grueso económico citado, concretamente 3.420 millones de los 6.820 previstos, se destinará al Programa de Rehabilitación para la Recuperación Económica y Social en Entornos Residenciales. Esto se traduce en las ayudas a la mejora de gran parte del parque inmobiliario español, con una partida añadida de 300 MEUR del Programa de Rehabilitación Energética, que ahora mismo es el principal punto de demanda a nivel nacional. ¿Se crearán bases para que beneficien a la mayoría de las tipologías de edificios a rehabilitar o se acotará el tipo de ayuda dependiendo de la antigüedad de los inmuebles —aquellos

que deben pasar la ITE, por ejemplo— para conseguir realmente una mejora del parque? Para conseguir los ambiciosos objetivos incluidos en la Componente del Plan, es imprescindible diseñar mecanismos flexibles que sean capaces de llegar a todo el territorio y a todas las tipologías, pero estimulando el máximo ahorro energético que en cada caso sea posible. Para ello, los fondos se articularán a través de una serie de líneas que posibiliten diferentes niveles de intervención, tanto en cuanto a la escala como en la profundidad de la misma. Es imprescindible dotar de escala a la rehabilitación para poder acometer no solo la renovación edificatoria, sino también la regeneración urbana tan necesaria en nuestras ciudades, en coherencia con la Agenda Urbana Española. Por otro lado, la consecución de los objetivos planteados en el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima y en la ERESEE a 2030 solo podrá conseguirse si elevamos la escala de la rehabilitación, mediante la definición de lo que denominamos Entornos Residenciales de Rehabilitación Programada. Pero este objetivo debe necesariamente compatibilizarse con otras escalas de intervención, con intervenciones a nivel de edificio e incluso de vivienda, dentro del planteamiento de rehabilitación por fases que contempla la Directiva europea (UE) 844/2018. En lo relativo a la profundidad de la intervención, y aun cuando el planteamiento de la rehabilitación siempre debe hacerse desde una perspectiva integral que atienda todas las necesidades del edificio, la Comisión Europea exige un mínimo de ahorro energético del 30% en términos de consumo de energía primaria no renovable, por lo que las ayudas se graduarán en función de los resultados energéticos obtenidos con la cada actuación concreta. El objetivo es que el nivel de profundidad de la intervención venga determinado por cuestiones técnicas y no económicas, y que se alcance en todos los casos el nivel óptimo de intervención. Las intervenciones así planteadas a nivel de edificio podrán obtener ayudas entre el 40 y el 80% de la inversión subvencionable, en función del ahorro energético conseguido. Pero para dar respuesta a diferentes planteamientos de actuación, o incluso de ejecución por etapas, en la línea del pasaporte energético, también se finan-

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 5 ]

ciarán actuaciones a nivel de vivienda, posibilitando así, de un lado, que en aquellos casos donde todavía no se hayan alcanzado acuerdos en la comunidad, los propietarios puedan acometer actuaciones para mejorar la eficiencia energética de sus vivienda, y de otro que se realicen aquellas actuaciones que mejoran la eficiencia energética del edificio, pero que se relacionan con elementos que podíamos considerar privativos de cada vivienda. Teniendo en cuenta que, históricamente, las grandes actuaciones se acaban concediendo a empresas de gran calado e infraestructura en detrimento de otras que coexisten en el territorio y están igualmente capacitadas, aunque de menor tamaño ¿Cómo se garantizará el control de los objetivos marcados y que pueda realizarse una buena distribución de los mismos? La adecuada distribución de los fondos radicará, además de en un diseño flexible y prestacional como el que estamos planteando, en la activación de la demanda, facilitando la toma de decisiones y la financiación en las comunidades de propietarios, así como la búsqueda de sinergias entre la rehabilitación energética y las obras obligatorias de conservación, las de accesibilidad, etc. En esta línea de acción cabe destacar dos elementos importantes dentro del Plan. Por un lado, la dinamización de la rehabilitación exigirá la existencia de agentes que permitan alinear los intereses de los propietarios con las posibilidades que ofrece este Plan, que exploren diferentes fórmulas adaptadas a las distintas necesidades, y que hemos denominado de forma genérica agente o gestor de la rehabilitación. Este gestor podrá, mediante mecanismos de cesión de cobro o similares, solicitar, percibir y gestionar las ayudas en nombre de los destinatarios últimos de las ayudas: los propietarios. Y como instrumento para facilitar la decisión y la actuación de estos agentes, se estimula mediante una ambiciosa subvención el desarrollo del denominado Libro del Edificio existente para la rehabilitación que, de forma coordinada con la Inspección Técnica de Edificios, el Informe de Evaluación del Edificio y el Certificado de Eficiencia Energética, aporte a los propietarios información adecuada que les oriente en el necesario proceso de renovación de sus edificios.

L’entrevista

La rehabilitación de viviendas ha sido un salvavidas para el sector de la construcción y seguirá ayudando mucho estos próximos años

El Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Tarragona cree y ha apostado por la regeneración urbana, la rehabilitación y la revisión de los edificios mediante las inspecciones técnicas de edificios, que no han acabado de implantarse, ni se han realizado campañas para el fomento de su aplicación ¿Considera que la implementación de las ITE ha fracasado? ¿Cómo se debe formular la obligatoriedad de realizar el ITE o la certificación energética si hasta ahora no ha acabado de funcionar? ¿Cómo llevaran a cabo un programa de concienciación social eficaz para lograrlo? Precisamente el Libro del Edificio existente pone el acento en las posibilidades de mejora del edificio, que deben ser evaluadas por el técnico, quien además deberá desarrollar un plan de actuaciones para la renovación del edificio que permita alcanzar su óptimo nivel de mejora, mediante una intervención priorizada y valorada económicamente. En buena medida, esta iniciativa recoge la idea del “pasaporte energético”, incluido en la Directiva (EU) 844/2018, pero lo dota de una mayor generalidad, ya que consideramos que con independencia de cuál sea el motivo detonante de la rehabilitación, ésta debe realizarse con una visión integral, que englobe los diferentes requisitos básicos contemplados en la Ley de Ordenación de la Edificación, y de ahí la necesidad de desarrollar el plan de actuaciones (a partir de diagnosis completas del edificio), valorando las posibles sinergias y sobre todo

eliminando posibles contradicciones. El recorrido de esta iniciativa va más allá de la duración temporal del plan y pretende ser un elemento fundamental para activar la demanda de una rehabilitación energética significativa y de alta calidad en los edificios, que permita cumplir los objetivos europeos e impulse la actividad de este sector de actividad en el medio y largo plazo, proporcionando además a las administraciones información útil para la planificación de futuras políticas y ayudas a la rehabilitación. ¿Cuáles serán los principales incentivos fiscales o las ayudas directas que se contemplarán en el ámbito de la rehabilitación? Las subvenciones que ya he descrito se complementarán con la implantación en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF) de deducciones de las cantidades invertidas en obras de rehabilitación en las que se consigan determinados objetivos energéticos, lógicamente verificables a través de la certificación energética. También estas desgravaciones, igual que en el caso de las ayudas directas, se plantean a nivel de vivienda y de edificio, graduándose su cuantía en función de la escala de intervención entre el 20 y el 60%, y tienen la virtud de que no precisan la gestión administrativa de publicación de convocatorias, resolución de concesión de subvenciones, etc, por lo que su operatividad será inmediata una vez sean aprobadas, esperamos dentro del tercer trimestre de 2021. Desde el Ministerio se plantean la creación de la figura de un agente rehabilitador que tendría entre sus funciones hacer de elemento de conexión entre los propietarios y la administración. ¿Puede avanzarnos quien debería desarrollar estas funciones y qué potestades tendría? El planteamiento de esta figura es completamente abierto, ya que es un agente casi inexistente en la actualidad, y debemos estimular lo más posible su aparición y consolidación. Por tanto, podrá ser gestor o agente de la rehabilitación cualquier persona física o jurídica, o entidad pública o privada que pueda realizar actuaciones de impulso, seguimiento, gestión y percepción de ayudas públicas (mediante mecanismos de cesión de derecho de cobro o similares), acceso a la financiación, elaboración de documentación o proyectos técnicos u otras actuaciones

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 6 ]

necesarias para el desarrollo de las actuaciones de rehabilitación o mejora. Evidentemente, a efectos de la solicitud o gestión de ayudas públicas, la actuación de estos agentes y gestores exigirá únicamente la aportación de un acuerdo de la propiedad, comunidad de propietarios o agrupación de comunidades de propietarios, que les faculte y autorice a actuar como tales. Evidentemente, los técnicos con alguna experiencia en gestión podrán aportar mayor valor añadido a esta figura, pero también empresas o gestores ya familiarizados con la rehabilitación. En lo referente a la escala de la intervención en la rehabilitación, han previsto trabajar desde tres ámbitos ligados pero que se pueden jerarquizar para ordenarlos: trabajo a nivel de barrio, a nivel de edificio y de vivienda. ¿Cómo ejecutarán estos tres ámbitos y qué roles puede tener la administración autonómica y, especialmente, las administraciones locales? Efectivamente, es imprescindible dotar de escala a la rehabilitación para poder acometer no solo la renovación edificatoria, sino también la regeneración urbana tan necesaria en nuestras ciudades, en coherencia con la Agenda Urbana Española. Por otro lado, la consecución de los objetivos planteados en el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima y en la ERESEE a 2030 solo podrá conseguirse si elevamos la escala de la rehabilitación, mediante la definición de lo que denominamos Entornos Residenciales de Rehabilitación Programada. Hablando de nuevo de los 300 MEUR previstos para la rehabilitación energética, es obvio que hay que reducir el consumo de gran parte de las viviendas españolas. ¿Qué cotas de reducción se han marcado desde el MITMA y como se llevarán a cabo? El ahorro medio que se ha previsto en el global de la componente se ha situado en el 40% de reducción del consumo de energía primaria no renovable. Para ello se diseñan distintos modelos de ayudas, pero siempre estimulando los máximos ahorros que técnicamente puedan alcanzarse en un coste razonable. Las ayudas más intensas se producen, por tanto, lógicamente, a nivel de edificio estableciendo tres escalones: entre el 30% y el 45% de ahorro en consumo, entre el 45% y el 60% y por encima

L’entrevista

El gobierno central tiene previsto invertir más de 6.800 MEUR en su Programa de Rehabilitación de Vivienda y Regeneración Urbana

de 60%. Este último nivel es lo que en el documento guía para la aplicación de la Directiva 844/2018 se define como “intervención profunda” y es al que debemos aspirar en la medida en que se pueda. Además, fieles a la filosofía ya recogida en los planes estatales de vivienda, con el objetivo de garantizar una adecuada calidad energética de la envolvente térmica del edificio, para que la actuación pueda ser subvencionable se exigirá un determinado nivel de ahorro en demanda en los climas C, D y E. ¿Como reactivo económico, piensa que el sector de la construcción podrá convivir con la mejora energética? El sector de la construcción hoy en día ya ha asumido sobradamente el componente energético de los edificios como un “input” tan importante como la seguridad de utilización, la habitabilidad o la salubridad, por lo que no creo que sea un problema sino una oportunidad de consolidar la modernización de un sector que ha evolucionado en el camino correcto en la última década. De hecho, cuando planteábamos las

Según Martín Ramiro, los aparejadores pueden liderar la actividad y el sector de la construcción

últimas modificaciones del Documento Básico de Energía del CTE, teníamos la pretensión que en corto plazo el sector superase sobradamente sus prescripciones, y hoy podemos decir sin dudarlo que se ha conseguido ese objetivo, y en gran medida también porque los técnicos han integrado perfectamente esta prestación en su capacitación profesional. Usted es un ferviente defensor de la creación de las oficinas de rehabilitación como elementos que deben coordinar y facilitar la gestión de las ayudas a pie de territorio y más concretamente a pie de barrio. ¿Quiénes deben formar parte de estas oficinas, de qué manera se deben estructurar? Es imprescindible, y no se trata en absoluto de algo nuevo, pero las oficinas de rehabilitación tienen que jugar un papel fundamental en la implementación del Plan. Se promueven con el objetivo de coordinar, informar y facilitar la gestión de las ayudas y la prestación de servicios que contribuyan a facilitar la implementación y la gestión integral de los proyectos de rehabilitación energética en el ámbito residencial al servicio de los ciudadanos, comunidades de propietarios, empresas y agentes rehabilitadores en general. La importancia de esta iniciativa ya fue puesta de manifiesto en la Estrategia a largo plazo para la Rehabilitación Energética del parque Edificado en España (ERESEE) y ha quedado patente en las diferentes iniciativas llevadas a cabo por comunidades autónomas y ayuntamientos, como las desarrolladas en Navarra, Galicia, Comunitat Valenciana, Extremadura o País Vasco, por citar algunas. Se prevén oficinas de rehabilitación vinculadas a los Entornos Residenciales de Rehabilitación Programada (ERRP) que se desarrollarán en el programa de rehabilitación a nivel de barrio para facilitar la gestión y desarrollo de los mismos. Los Colegios profesionales, expertos en edificación, como entidad semipública, cercana a los profesionales y vinculada con la sociedad y el territorio de manera directa, entendemos que podríamos realizar un plan mucho más activo en las políticas de mejora constructiva ¿Han contemplado la figura de estos como catalizadores y difusores de los planes y campañas de difusión? ¿Qué mensaje y objetivos podemos lanzar para ayudar en el cumplimiento de los

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 7 ]

objetivos? Sin duda alguna los Colegios profesionales relacionados con la edificación tienen un papel fundamental. Ya lo están siendo en el propio diseño y ajuste de todos estos instrumentos para el despliegue de los fondos, pero además son verdaderos garantes de la capacitación de sus colegiados para poder desarrollar el enorme reto que se nos presenta. Pero además se configuran cada vez más como elementos intermedios con la ciudadanía, que podrán colaborar con las administraciones en labores de información, concienciación, e incluso de gestión de tareas que les puedan ser encomendadas. Ya hemos sido testigos de iniciativas exitosas en la publicación de guías y otras herramientas, como la reciente calculadora energética desarrollada por el Consejo Superior de la Arquitectura Técnica. ¿Qué papel cree que deben tener los aparejadores y arquitectos técnicos, como profesionales cualificados y técnicos de cabecera del sector de la construcción, y los colegios profesionales en las oficinas de rehabilitación y, también, en todos aquellos procesos donde intervengan las administraciones y se necesiten elementos de apoyo, de consulta o de cohesión? En la línea anterior, los arquitectos técnicos tienen la enorme oportunidad de liderar una actividad y un sector que no solo está consolidando su vigencia presente, sino que tiene un enorme recorrido de futuro. Los arquitectos técnicos, en particular, vienen desempeñando ya en las últimas décadas un rol destacado no solo en el ámbito más técnico del sector de la edificación, sino que también han desarrollado su formación y su capacitación hacia la gestión, y este bagaje será esencial en figuras como el agente o gestor de la rehabilitación que pretendemos impulsar. En cualquier caso, la rehabilitación residencial es la actividad, dentro del sector de la construcción, con mayor capacidad de desarrollo en los próximos años, por lo que los aparejadores y arquitectos técnicos podrán desempeñar un papel protagonista que no deben desaprovechar. Òscar Ramírez Dolcet Responsable del Departamento de Prensa del COAATT

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. GENER-AGOST 2021 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU SEGUEIX CREIXENT Entre gener i agost de 2021, el nombre d’habitatges de nova planta sembla estancat i conserva valors respecte 2020. L’obra nova baixa al voltant d’un 3 % i arriba als 456 habitatges nous iniciats. Respecte el número d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 646 habitatges nous acabats, gairebé tres vegades més que al mateix període de 2020.

1.000

GENER-AGOST 2021

800

Núm.d’habitatges nous visats Núm. d’habitatges nous acabats

600 400 200 0

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

Les obres d’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre gener i agost de 2021, pugen més d’un 17%, respecte el mateix període de l’any 2020. Gener - Agost 2020

Gener - Agost 2021

Número d’ obres de nova planta

179

211

17,88%

Número d’ habitatges nous

470

456

-2,98%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES UNIFAMILIARS OCUPA MÉS DEL 52% DELS HABITATGES NOUS INICIATS

Entre gener i agost de 2021, l’habitatge unifamiliar puja més d’un 11%, respecte el mateix període de 2020. S’han iniciat un total de 238 habitatges unifamiliars nous. Per contra, pel que fa a l’habitatge en bloc, s’han iniciat un total de 218 habitatges nous, tots ells dins la tipologia de bloc entre mitgeres, representant una caiguda de més d’un 14 %. Un canvi especialment important en el cas dels blocs aïllats, dels quals no hi ha registres al 2021.

Tipologia constructiva

Gener - Agost 2020

Gener - Agost 2021

Unifamiliar

214

238

11,21%

En bloc

256

218

-14,84%

Total

470

456

-2,98%

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

10,96%

En filera

-93,33%

Aparellades

126

154

22,22%

7,92%

Aïllades

Edifici en bloc Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Entre mitgeres

202

218

Aïllat

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Per comarques, on més creix l’obra nova residencial és a la Conca de Barberà i al Baix Camp, on gairebé puja un 8%. A la resta de comarques es mantenen, sense gairebé variacions destacables, les mateixes dades que l’any anterior.

Habitatge residencial nou per comarques Comarques

Gener - Agost 2020

Altres habitatges realitzats per tècnics de Tarragona a:

Gener - Agost 2021

Gener - Agost 2020

Gener - Agost 2021

Alt Camp

Barcelona

Baix Camp

194

210

Girona

Baix Penedès

Lleida

Conca de Barberà

Terres de l'Ebre

Priorat

TOTAL

Ribera d'Ebre

Tarragonès

145

115

TOTAL

442

432

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

EL SECTOR DE LA REHABILITACIÓ MANTÉ LA TENDÈNCIA A L’ ALÇA Número d’ Obres de Rehabilitació

El sector de la rehabilitació, entre gener i agost de 2021, manté la tendència a l’alça i puja més d’un 13%, respecte el mateix període de l’any anterior. S’han encetat un total de 718 obres de rehabilitació.

Gener - Agost 2020

Gener - Agost 2021

633

718

13,43%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Per comarques, la pujada és generalitzada per tot arreu, i especialment important a la Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp i també al Tarragonès. Obres de rehabilitació per comarques Comarques

Altres obres de rehabilitació realitzades per tècnics de Tarragona a:

Gener - Agost 2020 Gener - Agost 2021

Gener - Abril 2020

Gener - Abril 2021

Alt Camp

2,70%

Barcelona

33,33%

Baix Camp

149

168

12,75%

Girona

40%

Baix Penedès

1,64%

Lleida

300%

Conca de Barbera

25%

Terres de l'Ebre

17,39%

Priorat

72%

TOTAL

40%

Ribera d'Ebre

5,56%

Tarragonès

227

236

3,96%

TOTAL

563

620

10,12%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’ACTIVITAT PROFESSIONAL DEL SECTOR RETORNA A VALORS DE 2019

Globalment, l’activitat creix al voltant d’un 33 %, entre gener i agost de 2021, i iguala els resultats de 2019, tot esperant uns ajuts a la rehabilitació i promoció de l’habitatge que semblen encallats i no acaben d’arribar mai. Els projectes i direccions de rehabilitació pugen més d’un 50%. És el sector que més creix, molt per sobre de les direccions amb arquitecte, que entre gener i agost pugen al voltant d’un 19%. Un dels efectes més evidents al sector de la construcció, i que ha desencadenat el llarg confinament i les restriccions del contacte social, és el creixement espectacular del nombre de piscines d’ús privat que es construiran. Els projectes de noves piscines creixen més d’un 251%, respecte 2020 o 2019. La piscina tipus és una petita instal·lació entre 25 o 30 m2 i un cost entre el 10.000 i 15.000 euros, ubicada al jardí d’un habitatge unifamiliar, majoritàriament a un municipi de costa. Mont-roig del Camp és el municipi on més creixen, així com també Tarragona i Calafell. Un altra aspecte important que es desprèn de les dades fins al mes d’agost, i que mostra les expectatives del sector turístic, és el creixement de sol·licituds de certificats d’habitabilitat per a la petició de cèdules, que pugen més d’un 40%, respecte el mateix període de 2020. La cèdula és imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 40% confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, si més no, del lloguer turístic de cara a 2022.

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 9 ]

Gabinet Tècnic Intervenció professional

Gener - Agost 2020

Gener - Agost 2021

Estudi Seguretat i Salut (ESS)

-61,90%

Estudi Bàsic Seguretat i Salut (EBSS)

231

363

57,14%

Coordinació Seguretat durant l’execució de l’obra

364

437

20,05%

Coordinació Seguretat + ESS

16%

Coordinació Seguretat + EBSS

123

57,69%

Projecte i Direcció

326

498

52,76%

Projecte

-10%

Direcció d'Obra

174

188

8,05%

Direcció de l'execució material

276

329

19,20%

Projecte de legalització d'obra

Legalització de direcció d'obra

Legalització de l'execució material

300%

Estudi de programa i direcció de Control de Qualitat

201

277

37,81%

Estudi de Programa de Control de Qualitat

33,33%

Direcció de Control de Qualitat

2,17%

Projecte d' activitats

42,62%

Plans d' emergència

-33,33%

Documentació Tècnica

57,14%

Projecte i direcció de parcel·lació

Projecte de parcel·lació

30,77%

Reparcel·lació

-50%

Relacions valorades

-100%

Memòries valorades

-23,16%

Valoració d'immobles

64,29%

Valoració de terrenys i solars

198

309

56,06%

85,71%

147

183

24,49%

Certificats per a bastides

550%

Certificats d'habitabilitat

1.584

2.214

39,77%

Inspecció Tècnica Edificis (ITE)

-46,84%

Certificat eficiència

101

125

23,76%

Col·laboracions tècniques

-28,57%

Amidament edificació

-25%

Delimitar i/o replanteig d'edificació

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

4.134

5.512

33,33%

Informes, dictàmens i reconeixements Actuacions pericials / arbitratges Certificats

TOTAL

Font: Col·legi d’ Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 10 ]

Obres amb garantia Els edificis després de la pandèmia de la COVID-19 La pandèmia de Covid-19 ens ha tancat a casa durant molt més temps del que haguéssim pogut imaginar, posant a prova la nostra paciència i demostrant-nos que un habitatge és molt més important del que pensem si hi hem de fer vida sovint. Tot això ha portat a fer un pensament i una petita revolució pel que fa a la nostra manera d’entendre la nostra relació amb els edificis i noves funcionalitats que els usuaris requeriran o necessitaran. Tenim els metres que tenim, un espai concret, però hem de saber com concretar-lo per a fer-lo més còmode, eficient i segur. Per això, des d’Obres amb Garantia hem volgut crear aquest article, amb un clar format d’investigació científica, que pretén analitzar quines seran les millores que han d’incorporar els edificis i els habitatges en l’era post COVID-19. El primer que cal tenir en compte és tot allò que estigui relacionat amb l’habitabilitat del propi habitatge. En aquest sentit, preneu nota de les millores que cal fer: • Sistemes de ventilació controlada en els edificis, de manera que es tingui constància del nivell de CO2, formaldehid i altres gasos o contaminants presents en l’ambient. • Estaran dotades amb configuracions constructives i d’instal·lacions que proporcionin un saludable binomi de temperatura i humitat, sota qualsevol circumstància climatològica. Referent a això cal destacar que la temperatura recomanada és de 20 a 24 ºC per les habitacions habitables (saló, cuina, etc.) i de 18-22 ºC per als dormitoris, i la humitat s’ha de situar en un rang entre el 40 i 60%. • Estaran dotades d’equipaments de lectura en temps real que proporcionaran a l’usuari dades dels paràmetres que determinen si l’ambient és saludable o no a l’interior de l’habitatge, ja que durant el període de confinament ha hagut molt problema en aquest sentit. Cal destacar que, segons diversos estudis, l’ambient interior dels habitatges presenta aire de molta pitjor qualitat que l’ambient exterior en ciutats. • La llum natural tindrà més protagonisme a l’interior dels nous edificis. • Es donarà pas als materials que no emetin components nocius i es penalitzaran els que tinguin algun tipus d’emissió nociva.

Tag

El segon punt que cal tenir en compte és el relacionat amb les millores relatives a funcionalitat i distribució dels espais dels nous habitatges. En aquest cas, les millores serien aquestes: • Es potenciaran els espais a l’aire lliure com terrasses de major superfície en els edificis, per a això serà necessari adaptar els nous plans urbanístics. • Els espais destinats al teletreball tindran un gran protagonisme i seran aspecte crucial a l’hora de la decisió de compra d’habitatge. • Les estades seran més versàtils, amb usos flexibles que podran variar al llarg d’un dia, amb una gran connectivitat entre tots els punts de la casa. • Es distribuiran els espais de manera que es potenciïn els espais a l’exterior. • Els edificis seran més interactius i reaccionaran directament davant d’un gran nombre d’estímuls exteriors. • Ús generalitzat de la intel·ligència artificial i la internet de les coses. I llavors hi ha les millores relatives a la seguretat de l’habitatge, que també cal tenir molt en compte per allò que dèiem a l’inici: i si ens toca viure de nou una llarga temporada tancats entre aquestes quatre parets? En aquest cas, cal que fem el següent: • Es generalitzaran els sistemes que previnguin l’entrada de patògens i es tindrà molt més control sobre la humitat interior, per la relació que poden tenir amb la propagació de virus i bacteris. • Es modificaran les sobrecàrregues de certs punts dels edificis per permetre usos lúdics dins d’aquesta pretesa versatilitat d’espais. • Es generalitzaran els mecanismes accionats amb control de veu o altres sistemes “Touchless”. Vols que t’ajudem? Com sabem que ara has vist un munt de millores a fer i tindràs més d’un dubte, et volem posar les coses el més fàcil possibles. Per això et proposem que utilitzis el nostre portal Obres amb Garantia (www.obrasconbgarantia.com) que és un espai on podràs solucionar totes les obres i actuacions que hagis de fer i posant-les en mans de professionals. Perquè a l’hora de posar en marxa una reforma és molt important escollir els professionals que la portaran a terme i que ens ajudaran a la seva planificació. En aquest sentit, confia sempre la rehabilitació del teu habitatge a un arquitecte tècnic. Els nostres tècnics professionals t’assessoraran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas i faran que la reforma del teu habitatge sigui tot un èxit. A Obres amb Garantia hi trobaràs més de 200 professionals col·legiats que t’ajudaran en tot el que necessitis. I a més, tot això amb la garantia del Col·legi Professional d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència. Cada cop que hagis de fer una obra a casa i gràcies a aquest portal, demana fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora als tècnics i tria el millor pressupost.

3r quadrimestre 2021 [ 11 ]

pots fer on ça an fi n co de eb w u te El garanties! es im àx m s le b am es rm fo obres i re

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

stos grat o p u s s E r p 3 a s in f a sol·licit

uïts!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges! Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma. Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona. A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Actualitat Dones i construcció, una simbiosi cada cop més ferma i més igualitària La primera dona aparelladora col· legiada a l’Estat espanyol, Elvira de Azúa, ho va fer al Col·legi de Barcelona l’any 1931. Des d’aquella fita històrica fins els nostres dies, ha plogut molt i és cert que cada cop han estat més les dones que han apostat per aquesta professió. Per a fer-nos una idea del moment actual, hi ha les dades: actualment a Catalunya, les dones representen un 29% del col· lectiu de professionals de l’arquitectura tècnica. Si ho mirem per edats, a la franja de majors de 55 anys la proporció es dispara a favor dels homes que són un 89% però, en canvi, si mirem a la franja de menys de 35 anys que és aquella que ens evidencia el canvi sofert els últims anys, hi ha un cert equilibri perquè les dones són un 43% del col·lectiu. Aquestes dades s’han donat a conèixer fa poc, el passat 8 de març, en el marc de la presentació oficial de la Comissió d’Igualtat de Gènere de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya. Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, es presentava aquest nou òrgan que va posar sobre la taula un ampli estudi de la realitat de les dones a la professió. Aportem més dades: un 25% exerceixen la professió de manera liberal, un 21% treballen a empreses de construcció, un 17% en un despatx professional i un altre 17% ha optat per l’administració pública. Amb tot, hi ha una dada molt significativa perquè en el cas de les dones que exerceixen a despatxos professionals, l’estudi apunta que les diferències més importants s’observen entre els majors de 55 anys, on els homes ocupen llocs de direcció mentre que les dones d’aquesta franja d’edat estan més distribuïdes en altres activitats. En canvi, les dones directives es troben en major proporció en la franja de 36 a 55 anys, mentre que entre els joves (dones i homes) no hi ha tantes diferències. Per tant, un dels reptes de futur de les arquitectes tècniques és arribar als llocs de decisió de les empreses i recuperar el 17% més de sou que ara guanya un home enfront una dona en aquest sector. Hi ha molta feina a fer

però com el col·lectiu de dones creix en aquesta professió, cada cop el problema serà més visible i la solució es tindrà més a l’abast. En tot això, la Comissió d’Igualtat de Gènere de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya hi tindrà un pes molt important. Per cert que, des del COAATT celebrem que dues companyes col· legiades nostres formin part de la Comissió. Es tracta de la Yolanda Fernández Vázquez, vicepresidenta del COAATT; i la Gemma Blanch Dalmau, comptadora d’aquest mateix Col·legi. Sense deixar de banda les dades i les evidències d’aquesta realitat, cal assenyalar que segons un informe recent del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, l’any 2010 un 29% de les persones que es van col·legiar eren dones mentre que al 2020, deu anys després, el percentatge havia crescut fins el 32%. És una pujada molt lleugera però que, any rere any, es manté en augment. Al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona s’ha produït els darrers temps un fet molt curiós i que té relació amb el tema que ens ocupa en aquest article. Les últimes cinc persones que s’han col·legiat aquí són Ana Jose Boa Rivero, Aura Roca Gayete, Anna Pelegri Castro, Anna Ordoño Agne, i Oyindamola Oladipo Oladipo. Com haureu notat, les cinc són dones. Pot-

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 13 ]

ser tendiríem a pensar que aquesta situació és paradigmàtica però, tenint en compte tot el què hem explicat, comença a entrar dins d’una bona normalitat. Ens interessa saber què va moure a totes elles, a aquestes cinc dones, a ferse arquitecta tècnica. Volíem saber com han afrontat la feina ara que ja estan llicenciades, si coneixen els serveis que se’ls ofereix com a col·legiades i com veuen el seu futur més immediat ara que comencen a l’ofici. Per això hem conversat amb l’Anna i l’Oyindamola, dues de les protagonistes. L’Anna Pelegrí ens explica que la d’arquitecte tècnic no és una professió arrelada a la seva família que es dedica de manera majoritària al sector hoteler. Reconeix que ara, com ja ha acabat els estudis i ha treballat a diverses empreses, ho tenen més assimilat tot i que al principi no era així. I ens posa el cas del seu avi, perquè quan ella tenia 18 anys li va dir que aniria a passar un estiu treballant a una obra de construcció i ell li va respondre que allò no era feina per a ella. Als pocs dies, l’avi passar a fer-li una visita i va comprovar que ella, l’Anna estava allí i era ben feliç. Amb tot, a l’Anna li preguntem altres qüestions interessants per saber com s’ha mogut i espavilat en aquesta primera etapa.

Actualitat

Anna Pelegri Castro

Anna, què et va portar al seu moment a fer-te arquitecte tècnic? Perquè vas triar aquesta carrera? He estudiat varies coses relacionades amb la construcció. Alguns cicles de tècnic i tècnic superior i arquitectura. Penso que el saber no ocupa lloc i si t’agrada, t’interessa i et pots organitzar, és una bona opció poder compaginar tots els punts de vista. Vaig tenir la possibilitat de fer simultaneïtat d’estudis entre la carrera d’arquitectura superior de la URV i la carrera d’arquitectura tècnica a la UdL, i estudiava assignatures de les dues carreres a la vegada. Va ser una experiència enriquidora a la vegada que esgotadora, ja que m’havia d’organitzar molt bé per a poder arribar a tot. I així és com em vaig anar introduint al món de l’arquitecte tècnic. Va ser una mica “oportunitat” de la vida i vaig tirar-me a la piscina. No m’ho havia plantejat mai fins aleshores. Un cop enllestida la carrera, cap a on vas decidir orientar el teu ofici? En quins àmbits treballes més o en quins t’has especialitzat? He estat treballant tant per l’administració, com per constructores i organismes com l’Autoritat Portuària de Tarragona en programes de pràctiques o contractes de treball per obra que m’han donat l’oportunitat de veure diferents perspectives del sector. Crec que és aviat per dir cap a on he decidit orientar el meu ofici amb el poc temps que porto graduada. No soc una persona que tanqui portes a quasi res, i tinc ganes d’aprendre i anar veient com va el mercat. Actualment, estic treballant en una constructora dins de la divisió de construcció desenvolupant diferents tasques en les obres que tenen a la ciutat de Lleida i Saragossa.

Has començat ja a utilitzar els serveis que ofereix el COAATT als seus col·legiats i col·legiades? Quins creus que són més útils? No, encara no he “investigat” massa. M’agradaria poder fer algun curs que em pugui complementar el proper any. Penso que el Col·legi et pot ser molt útil en el moment que surts de l’escola i no saps ni per on començar... i també per estar actualitzat en molts dels recursos que són necessaris a la nostra professió. Com veus, ara mateix, el futur de la construcció tenint en compte tot el que ens envolta amb el Covid i la recuperació econòmica lent que pateix Espanya? Per sort, crec que el sector, en general, no s’ha vist molt afectat a nivell tècnics. A nivell feina, demanda, preus... es nota més la falta d’industrials qualificats i matèria prima com el ferro, que no pas la falta de treball.

L’Oyindamola Oladipo, la segona convidada per parlar de la seva entrada al COAATT i a la professió, ens comenta que des de ben petita ja es quedava fascinada per les varietats, formes i colors de les cases. Potser per aquest motiu, diu, va encaminar els seus estudis cap a l’arquitectura tècnica tot i que reconeix que li queda encara molt per descobrir. També ens explica que és cert que les dones han d’esforçar-se més per a demostrar la seva vàlua i fer-se respectar tot i que, els darrers anys i segons l’Oyindamola, s’està aconseguint que la construcció no sigui un sector que es vegi enfocat només de cara als homes. Com en el cas de l’Anna, li fem també altres demandes.

Oyindamola Oladipo

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 14 ]

Oyindamola, un cop enllestida la carrera, cap a on vas decidir orientar el teu ofici? En quins àmbits treballes més o en quins t’has especialitzat? No ha estat gens fàcil escollir una especialització però m’he format en Seguretat i Salut; i en fer tot tipus de certificacions tècniques. Has començat ja a utilitzar els serveis que ofereix el COAATT als seus col·legiats i col·legiades? Quins creus que són més útils? He començat a utilitzar les diferents plataformes que ens ofereix el COAATT a tots els col·legiats i col·legiades. Estic encantada amb Obres amb Garantia perquè és una plataforma que ens ajuda a entrar al món laboral sense la necessitat d’haver de tenir cartera de clients. És l’eina que utilitzo més al llarg del dia i em sembla genial que a través d’ella ens podem començar a fer un nom en aquest sector tan complex i competitiu. Com veus, ara mateix, el futur de la construcció tenint en compte tot el que ens envolta amb el Covid i la recuperació econòmica lent que pateix Espanya? Crec que el futur del sector és brillant. Tot i el què ha succeït amb la pandèmia i el Covid-19 amb l’economia, estic convençuda que a partir d’ara tindrem molta més feina perquè les persones hem vist la necessitat d’ampliar/renovar/construir les nostres cases per a sentir-nos-hi a gust si arriben de nou situacions semblants on calen confinaments.

És interessant veure i saber que les dues col·legiades veuen viable el futur del sector i hi troben diverses oportunitats laborals. Pel que fa al seu futur com a arquitectes tècniques, l’Anna ens diu que poder treballar en una professió que t’apassiona és una sort i que, per tant, espera poder tenir aquesta sort de poder anar treballant en els futurs projectes que vagin sortint a curt i mig termini. L’Oyindamola es veu, a mig termini, fent-se un nom al sector gràcies a les eines que posa a la seva disposició el COAATT. A mig termini, afegeix, es veu ampliant les seves competències i especialitzacions per a poder formar part d’un gran projecte.

Formes de vida

Canvi de plans, canvi de casa: la ruralització ja és aquí Fa pocs mesos vaig llegir que la ruralització ja és una realitat i ha arribat per quedar-se, com tants altres conceptes nous que ens han imposat el darrer any i mig, amb l’arribada del Covid-19, el confinament i la pandèmia. Dins d’aquesta “nova normalitat” o navegant entre onada i onada de la malaltia, moltes persones han decidit canviar de vida i, algunes d’elles, fins i tot de forma de viure. La ruralització, per entendre-ho de manera senzilla, és el gest d’abandonar la ciutat per anar a viure a espais més petits i menys urbans. En molts casos es tracta d’aprofitar la casa familiar que porta dècades tancada, o que només s’utilitza a l’estiu, per a convertir-la en primera residència. Les dades no menteixen en aquest sentit. A la comarca de l’Alt Camp, les intervencions de rehabilitació s’han duplicat els últims dos anys però especialment al 2020. Al Baix Camp l’augment ha estat del 35% en el mateix període, a la Conca l’increment frega el 23% i al Priorat passa del 20%. La gent vol marxar de la gran ciutat per anar al poble, així de senzill com a titular tot i que després, a la pràctica, res sigui tan fàcil. La “España Vacía” es buida més lentament gràcies a aquest fenomen que, malauradament, segueix contrastant amb el de la despoblació. De la mateixa manera que uns fugen de les grans ciutats per anar a l’entorn rural, el degoteig d’habitants dels pobles petits que s’han quedat sense serveis i incomunicats que trien buscar una vida millor o diferent a nuclis més poblats, es manté. Hi ha municipis petits que han vist que amb Internet encara podrien sobreviure fent projectes concrets per potenciar la seva economia i atraure població, però la gran majoria estan condemnats a la lenta desolació que es produeix quan moren els pares i els fills no volen per a ells l’entorn on han hagut de viure els seus genitors. Davant d’aquests dos panorames se’ns obren molts interrogants que cal resoldre amb ajuda. En aquest cas, amb la del Joan Alberich, geògraf del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, provarem de formular totes les preguntes necessàries que ens portin a entendre el perquè de la ruralització i el despoblament.

Joan Alberich. Geògraf del Departament de Geografia de

la Universitat Rovira i Virgili Joan, hi ha dos fenòmens, com a mínim, que cal tenir en compte a nivell demogràfic i pel que fa a usos o preferències de les persones. Per un costat es parla de la ruralització que protagonitzen les persones que deixen les ciutats per anar a viure a indrets més petits i menys urbans. Quin perfil de població podria ser aquest i a què respon aquest canvi que realitzen? En efecte, una de les tendències que ja fa anys que s’observen en la major part dels entorns urbans dels països occidentals és el d’una certa desconcentració de la població, des dels municipis més centrals cap a la perifèria, que implica, normalment, un moviment des dels municipis més poblats cap a uns altres de més petits. En termes generals, el factor que explica aquest moviment és el preu de l’habitatge, que tendeix a presentar una distribució concèntrica, de manera que és més elevat a les zones centrals que no pas a la perifèria. Així,

el perfil de persones que protagonitzen aquest moviment és, majoritàriament, el de parelles joves-adultes, i d’un cert nivell econòmic, que veuen en aquesta estratègia una possibilitat de millorar les seves condicions d’habitatge per un preu que, d’haver mantingut la residència a la ciutat central, no hauria estat possible. L’altre fenomen, molt més conegut, és la despoblació que pateixen molts municipis perquè els seus habitants han optat per marxar a llocs més poblats. En aquest cas, el problema sembla ser més greu. Fins a quin punt ho és? Encara que pugui semblar una contradicció amb el que s’ha comentat en la resposta anterior, trobem, efectivament, el procés de despoblació de certs municipis, especialment els menys poblats. M’explico: el fenomen de desconcentració de la població que s’ha esmentat anteriorment i que es podria resumir gràficament amb el lema «del centre a

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 15 ]

El geògraf i professor Joan Alberich

la perifèria i del gros al petit» no es compleix per a tots els rangs de municipis segons la seva grandària: els més petits, els menys poblats, en queden força al marge, ja que no es consideren prou atractius per a que hi vagi a viure població nova. Per dir-ho així, no tots els municipis petits creixen per la desconcentració de la població, sinó aquells que ofereixen certs atractius (serveis, activitat comercial...), i això no acostuma a passar en els més petits. Ans al

Formes de vida

Hi ha imatges tan reals com evidents del problema que pateixen tants pobles de l’estat quan es parla de despoblament i l’envelliment de la població que s’hi ha quedat a viure. Aquest és un municipi de Castella Lleó

contrari: aquest tipus de municipis, situats sovint en entorns rurals i amb poques perspectives econòmiques, veuen com la seva població jove tendeix a emigrar-ne, atrets per les majors perspectives laborals que ofereixen els municipis de grandària mitjana i gran. Què diferencia realment a aquests dos tipus de població que busquen un canvi radical d’hàbits i què els aproxima o els posa més en comú? Com es pot deduir de les respostes anteriors, el perfil sociodemogràfic dels protagonistes dels canvis residencials esmentats és lleugerament diferent: mentre que els qui opten per marxar de la ciutat són joves de perfil jove-adult (entre els 35 i els 45 anys), els qui marxen dels pobles són més joves, sovint per a acabar la seva etapa formativa i ja difícilment hi tornen per la manca de perspectives laborals que hi ha. En el cas de la despoblació, el problema sempre ha estat la pèrdua de serveis mínims essencials (com ara els serves mèdics, educatius i assistencials) als petits pobles que han reduït la qualitat de vida. S’ha culpat molt sovint a les administracions autonòmiques i al govern central de no implementar mesures per a frenar el problema. Fins a quin punt en tenien o tenen la culpa o la solució? El despoblament és un problema de difícil solució. La dinàmica regressiva en la xifra d’habitants de molts municipis (i totes les conseqüències que se’n deriven: la pèrdua de serveis, equipaments,

activitats comercials...) ve de lluny i actuar-hi és una tasca complexa. L’Administració Pública és tan sols un agent més en aquest panorama, on també hi intervé, òbviament, l’elecció individual de la ciutadania i altres agents econòmics (privats) i socials. És evident que han de ser els organismes públics qui liderin les polítiques dirigides a revertir aquests processos, però sense un consens entre tots els agents els resultats no podran ser els desitjats. En el cas de la ruralització, en molts casos s’ocupen cases de petites poblacions que eren segona residència o havien estat però fa anys que estaven tancades. Lògicament, parlem de poblacions que encara tenen certa vida o molta vida a més de serveis bàsics. A què respon realment aquest fenomen? Com s’ha dit anteriorment, la ruralització no afecta per igual tots els municipis: en termes generals, tan sols creixen aquells que, donada la seva certa dimensió, són capaços d’oferir certs equipaments i serveis a la població nouvinguda. A més, cal tenir en compte que, en molts casos, la nova població no acostuma a treballar al propi municipi, sinó que s’ha de desplaçar al seu lloc de treball (sovint el mateix que abans del moviment migratori), de manera que un factor que juga un paper clau en tot aquest procés és el de l’accessibilitat. I els municipis més petits, sovint més aïllats territorialment, són els qui, en conseqüència, esdevenen menys atractius en aquest sentit.

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 16 ]

Hi ha qui diu que el Covid i la necessitat de viure amb un contacte menor amb grans nuclis per evitar els contagis, ha estat el detonant de la situació o hi ha col·laborat bastant. Aquesta teoria és creïble o hi ha altres condicionants reals i de pes? En realitat, el fenomen de la desconcentració de la població ja s’observa des de finals dels anys noranta del segle passat, en què les perspectives residencials de la població (alimentades per una sensació de falsa bonança econòmica, que s’acabà abruptament amb la crisi de l’any 2008) van afavorir un nou model d’ocupació residencial del territori, caracteritzada per la dispersió del poblament. Sorgiren, així, complexos residencials (alguns com a segon habitatge, i altres com a habitatge principal) en què, teòricament, el contacte amb la natura, o amb entorns paisatgístics de major qualitat, eren més grans. Malgrat que encara és aviat per valorar quin ha estat l’impacte de la situació generada per l’epidèmia, tot sembla indicar que el mercat immobiliari presenta, novament, certs moviments en aquest sentit: d’una banda, transformant antigues segones residències en habitatges principals, de l’altra, rehabilitant habitatges en desús en nuclis rurals. Aquesta nova moda de la ruralització, ajuda a reequilibrar de nou un territori ple d’espais rurals buits? Vull dir en el sentit que les àrees despoblades segueixen estant així i, com a molt, només algunes poblacions que començaven a patir pel despoblament han acabat salvant el moment. És evident que, entre els efectes positius de la dispersió de la població, el tantes vegades anomenat «reequilibri territorial» és un dels principals. En termes generals, però, és difícil revertir una situació que, com s’ha dit, ve heretada d’una dinàmica emigratòria que ja fa força dècades que dura. Tan sols els municipis que ofereixin atractius reals i perdurables en el temps podran trencar una tendència al despoblament. Hi ha perill que el preu del lloguer, que ha creat l’actual bombolla amb el seu perill d’explosió, augmenti de forma notòria als immobles de les petites poblacions on ara van a viure els ruralitzadors? És evident que el preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, juga un

Formes de vida paper clau en tot aquest procés, però, tal i com s’ha comentat, no és l’únic factor. En tot cas, ja és conegut que es tracta d’un factor que obeeix, potser com qui més, a la cèlebre equació entre l’oferta i la demanda i, en aquest sentit, potser, efectivament, caldrà esperar un progressiu augment del seu preu en aquells municipis on la pressió immobiliari sigui major. El paper que han de jugar les administracions quin ha de ser? Calen polítiques de màxima cohesió social o ja és massa tard per evitar capgirar segons quines situacions? L’Administració Pública té el deure de liderar les polítiques i les iniciatives per tal d’intentar revertir el despoblament de certs entorns rurals. I ho ha de fer des d’una òptica transversal, des del punt de vista territorial (de manera mancomunada, defugint la simple visió localista que pot tenir un cert ajuntament) i econòmic. Per aquest motiu, l’Administració Pública no pot endegar aquest procés tota sola: tan sols amb la implicació de tots els agents econòmics (la iniciativa privada) i socials es podran dur a terme mesures transversals a mig i llarg termini per trencar la dinàmica negativa de les darreres dècades. Tenim el cas del municipi sorià de Noviercas on un grup d’arquitectes joves ha rehabilitat un immoble municipal i ha guanyat un dels emblemàtics premis Mies van der Rohe. Aquesta obra ha posicionat el poble de nou al mapa i la fama aconseguida ha esperonat a molts dels seus habitants a quedar-s’hi i salvar el municipi. Fins a quin punt poden ser interessants iniciatives

En aquest municipi del nord de Catalunya, els últims mesos hi ha arribat nova població procedent de la ciutat de Barcelona

on treballen conjuntament arquitectes i arquitectes tècnics per aconseguir gestos com el de Noviercas? Com s’ha acabat d’apuntar, la implicació i la intervenció de tots els agents econòmics i socials és clau per a aconseguir resultats satisfactoris. Evidentment, els especialistes en la gestió del territori (i estic pensant, òbviament, en arquitectes, geògrafs, ambientòlegs...) són qui han de dissenyar i liderar projectes innovadors i prou singulars per oferir productes que aportin un valor afegit a certs territoris enfront uns altres. Tan sols els territoris que siguin capaços de destacar-se en aquest «aparador» per sobre de la competència (en un «mercat» en què els territoris competeixen entre sí per atreure nous «clients», podran encarar amb cert optimisme el seu futur.

Dos nens , arribats amb la seva família a un petit poble de Cantabria, passegen pels carrers del seu nou espai de creixement

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 17 ]

La que ara es coneix com a “España vacía”, està realment condemnada a seguir buidant-se o hi ha opcions per capgirar la situació? Malgrat que m’agradaria ser optimista, la realitat és que les dinàmiques vers la despoblació venen de lluny i, en certa manera, es retroalimenten. D’aquesta manera, la pèrdua de població jove no tant sols deriva en una disminució en la xifra de població de certs territoris, que afecta al nombre de serveis disponibles, sinó que el canvi en les estructures demogràfics que implica, degenera, per una banda, en un progressiu però imparable envelliment de la població, i per l’altra, porta a un descens de la fecunditat, que no fa res més que agreujar els problemes anteriors. Trencar aquesta espiral autodestructiva negativa serà, en alguns casos, impossible, tal com ja s’està veient en bona part de l’interior del territori peninsular. Tan sols en aquells que disposin, en primer lloc, d’atractius i oportunitats econòmiques, elements paisatgístics de qualitat i atractius turístics singulars; en segon lloc, de polítiques públiques decidides, valentes i innovadores, que potenciïn la creació tant de llocs de treballs com d’equipaments i de serveis; en tercer lloc, d’un parc immobiliari a preu relativament assequible, i, finalment, d’una certa accessibilitat territorial, presentaran les condicions idònies per revertir la dinàmica negativa. És una equació complexa, però no impossible de resoldre’s. Òscar Ramírez Dolcet Responsable del Departamento de Prensa del COAATT

Construcció Pros, contres i realitats de les cases prefabricades La instal·lació de cases prefabricades, de fusta, formigó, acer o altres materials, és una alternativa que cada vegada més compradors consideren. El mercat ofereix un ampli ventall de preus, superfícies i qualitat d’acabats, sense importar el tipus d’estructura i de si es tracta d’una estructura fixa o mòbil. Al voltant de les cases prefabricades s’hi ha anat generant una informació que destaca els seus avantatges però que en molts casos seria errònia, com quan s’ha dit que el tractament urbanístic era diferent al d’una casa normal. Amb la pandèmia, ha crescut molt la demanda d’habitatge unifamiliar i, curiosament, ha crescut més notablement el nombre de consultes vinculades a les cases prefabricades. Per això, amb la intenció de resoldre dubtes, matisar aquesta temàtica i posar-nos al dia, hem conversat amb Ramon Rebollo, membre del Gabinet Tècnic del COAATT.

Ramon Rebollo. Ramon, tothom coincideix en indicar que les conseqüències de la pandèmia han fet créixer la demanda d’habitatge unifamiliar i, en conseqüència, també la de les cases prefabricades. És certa aquesta dada i, si ho és, com es tradueix en dades a les nostres comarques? Les dades de les que disposa el Col· legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona sobre construcció d’habitatge unifamiliar nou al 2020 i 2021, no reflecteixen un increment apreciable. Més aviat, l’autopromoció conserva valors i oscil·la cap als del 2019 prepandèmia, i 2020 i 2021 en pandèmia, que es tradueix en 80-85 habitatges nous entre gener i juny. A les dades no podem distingir entre una construcció prefabricada o tradicional, però en el seu conjunt, l’autopromoció experimenta un creixement d’aproximadament d’un 2% respecte del valors de 2019 o 2018. Las consultes rebudes pel Col·legi sobre l’autopromoció, en canvi, si s’han disparat al 2020 i 2021. La plataforma Obres amb Garantia, l’espai de consulta majoritari dels particulars, rebel·la un interès per les possibilitats que ofereix la construcció d’habitatges prefabricats. El preu és l’aspecte que atreu l’atenció d’una gran part dels interessats. Amb què beneficia al propietari el fet de tenir una casa prefabricada? Menys costos i menor temps de construcció? Menor inversió

Gabinet Tècnic del COAATT en manteniment de cara al futur? Quina diferència real hi ha en cada cas? La construcció prefabricada ofereix al propietari dos grans beneficis: el temps d’execució i la qualitat de la construcció. Si la construcció d’un habitatge unifamiliar d’una manera tradicional es dilata normalment uns 12 mesos, una construcció prefabricada es finalitza en uns quatre o cinc mesos. El temps de construcció és sense cap mena de dubte el factor clau en la tria d’aquest tipus de construcció. En altres usos on el temps de construcció és especialment important, un hotel, un hospital o un edifici comercial, utilitzar un sistema prefabricat és molt sovint imprescindible. La qualitat és un altre factor, no tant determinant com el temps, però si molt important també. Una construcció prefabricada es realitza majoritàriament en taller i per part de personal especialitzat. Es tracta d’un ambient controlat, un sistema molt acotat i estandarditzat, que repercuteix en un millor control dels materials i l’execució. El preu, que és sovint el principal element d’atracció d’un propietari, no és un element diferenciador. Si optem per la compra hem de valorar aspectes associats i que no inclou el preu del fabricant. El preu d’una casa prefabricada, que sempre s’havia destacat com a un dels trets diferencials, tampoc és tan diferent al de construir-se una casa d’obra.

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 18 ]

El preu és molt sovint el primer factor que atreu a molt propietaris, però si comparem el preu de construcció d’un habitatge realitzat de manera tradicional i un altre prefabricat d’unes característiques similars, en el millor dels casos aquest no varia gaire, entre un 5% o un 10%, i a més cal considerar altres despeses. Abans de la compra hem d’aclarir si el preu inclou despeses com la cimentació, la redacció del projecte i direcció de les obres, la llicència d’obres, estudi geotècnic i topogràfic, el moviment de terres, el desbrossament del solar, l’escomesa dels serveis d’aigua i llum, la gestió de residus i la construcció de murs si foren necessaris. Un altre aspecte molt important des d’un punt de vista econòmic, si optem per una construcció prefabricada, especialment si és de fusta, no tant en el cas de prefabricats de formigó o acer, és el cost del manteniment. A diferència del que usualment es pensa, les construccions de fusta requereixen de constant seguiment i d’atenció perquè la durabilitat no sigui un problema. Per descomptat, aquest aspecte dependrà molt de la qualitat dels materials i del procés de construcció en si. Sempre s’ha parlat dels avantatges burocràtics i fiscals que tenien aquest tipus de cases perquè es deia que no necessiten llicències ni certs tràmits que sí són obligats en el cas de construir una casa clàssica. Però això, pel que sembla, no deixa de ser una mena de llegenda

Construcció urbana. Expliquem-ho millor: què es demana en cada cas i quins serien els avantatges d’una casa prefabricada envers les altres cases? Cal aclarir que valorem el seu ús com a habitatge, i no altres com per exemple el recreatiu o l’ús agrícola. En primer lloc és important saber que tant si es tracta d’una casa de fusta com una de convencional, totes dues han de satisfer els requisits generals de seguretat, funcionalitat i habitabilitat. Han de complir normes d’eficiència energètica, condicions mínimes d’habitabilitat, prestacions enfront d’incendis, etc. El material o la tipologia constructiva en cap cas pot significar una minva de prestacions. El seu tractament urbanístic també és idèntic, com en aquells casos en que no es requereix una cimentació, cas de les conegudes com a mòbil home, que són considerades “edificació” Per tant, i molt important, la seva condició de casa prefabricada no ens permet instal·lar-la en un sòl no urbanitzable o rústic. Si es tracta d’una finca en sòl urbanitzable, la seva condició no l’eximeix de complir la normativa urbanística i les ordenances municipals. Això és per la seva condició d’edificació i que requereix llicència per a la seva instal·lació. I ara diferenciem entre una casa prefabricada i una mòbil home. Quines diferències hi ha i quins avantatges suposa aquesta segona opció que destaca per no estar cimentada al terra? Des d’un punt de vista urbanístic, no hi ha un tractament diferent. Totes dues

necessiten una llicència de l’ajuntament per instal·lar-se. Això significa que, tant l’una com l’altre, s’instal·len amb caràcter estàtic en l’espai i amb vocació de permanència. Si el que volem és un habitatge, una primera o segona residència, administrativament les mobil home no podran tenir en cap cas cèdula d’habitabilitat ja que al tractar-se d’un “mòdul amb rodes”, no es pot considerar edificació fixa i per tant no s’entenen incloses dins de la definició d’habitatge. Al final, les prestacions de seguretat, habitabilitat i salubritat acaben sent les mateixes o hi ha quelcom que ens hagi de fer decantar cap a un tipus de casa o una altra? Com hem comentat abans, no importa que el tipus de construcció sigui tradicional o prefabricat. Tots els habitatges han d’oferir unes prestacions mí-

nimes de seguretat, d’habitabilitat i de salubritat. Si volem comprar una casa prefabricada, és imprescindible comprovar-ho. Molt sovint el preu baix significa una pèrdua de prestacions que fa impossible un tractament legal com a habitatge. Quin paper juga un Arquitecte Tècnic en la construcció d’una casa prefabricada? La missió de l’arquitecte tècnic en aquest tipus de construccions és verificar les condicions de qualitat de l’habitatge, de les instal·lacions i el seu funcionament. Un propietari que vulgui comprar una casa prefabricada hauria de consultar-ho des de l’inici, abans de comprar, per evitar situacions indesitjables: un solar inadequat, una casa que no és el que sembla o que no és el que volem, etc.

Registra’t i accedeix a la part tècnica

NAU INDUSTRIAL · NAU AGRÍCOLA-RAMADERA EDIFICACIÓ INDUSTRIALITZADA · OBRA PÚBLICA EDIFICACIÓ I FORJATS · PETIT PREFABRICAT TERRATZO, PAVIMENTS I URBANITZACIÓ CIMENT · ÀRIDS · FERRALLA · FORMIGÓ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Visita la nostra web www.prefabricatspujol.com

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 19 ]

Construcció Las casas con tecnología sostenible con las que pagarás tres veces menos en tu factura del hogar Dónde en la vivienda Passivhaus con 4 habitantes en todo el año 2020, se consumieron 574,2 kWh en calefacción, refrigeración y agua caliente sanitaria, frente a los 3.660,60 kWh que se consumieron en una vivienda eficiente construida en 2018. ¿Y el coste? El sobrecoste de construir una vivienda Passivhaus frente a una que no lo es “puede estar en torno a un 5-6% del precio de construcción en viviendas en bloque y en unos 10.000-11.000 euros en unifamiliares”. No obstante, es un gasto que se amortiza con el ahorro a largo plazo.

Exemple d’un habitatge Passivhaus o casa passiva

Ante la pregunta de si es posible ahorrar en gastos según la vivienda en la que vives, los arquitectos técnicos han realizado estudios recientes en viviendas reales que así lo corroboran. Existe una forma muy efectiva de conseguir bajar tu gasto a final de mes: apostar por viviendas más sostenibles y construidas de manera más eficiente. Eso es exactamente lo que hacen las llamadas ‘casas pasivas’. Passivhaus es un estándar de construcción que viene de Alemania y que lleva ya varios años implantándose en España. Los expertos explican que hay una diferencia de unas 3 veces y media en el gasto anual del hogar. “Las viviendas tienen cuatro ‘partes de consumo’, es decir, cuatro grandes áreas de gasto energético: calefacción, aire acondicionado, agua caliente y electrodomésticos. Si bien en el último punto no se apreciarán grandes cambios si optamos por una casa Passivhaus, en los tres primeros sí, llegando incluso a notar una bajada del coste anual de más de tres veces menos”. Según estudios realizados, una vivienda al uso de 150 m² tiene un gasto anual de alrededor de 2.500 euros, mientras que en una ‘casa pasiva’ serían unos 800 euros al año. No obstante, los expertos hacen hincapié en que, si bien la relación de gasto es ‘solo’ de 3 a 1, si hablamos de consumo energético la diferencia es mucho mayor, llegando a ser ocho veces menos —esto es debido a que en electricidad gran parte de lo que se paga es la potencia y esto es un gasto fijo—. En un ejemplo real medido con datos recientes se obtienen los siguientes resultados para una vivienda de Zaragoza.

Vivienda Passivhaus

Vivienda bioclimática

2020

2018

kWh Calefacción

94,00

2.625,00

kW·h refrigeración

97,90

85,30

kW·h ACS

382,30

950,30

Tag

Imatge d’una casa sostenible construïda ara fa una dècada

¿En qué consiste el estándar Passivhaus? Para que se pueda cumplir el estándar Passivhaus, las casas deben construirse siguiendo cinco principios. En primer y segundo lugar, uno de los puntos clave es el aislamiento: tanto, por un lado, de la vivienda en general, para la que se instalan espesores de aislamiento de unos 1520 centímetros; como, por otro lado, para ventanas y puertas, que son de altas calidades y tienen un mayor aislamiento térmico —también acústico—. El tercer principio tiene que ver con el cuidado de los puentes térmicos para evitar las fugas. Los puentes térmicos —el suelo o el techo, por ejemplo— pueden tener una incidencia de hasta el 25% de la pérdida de calor en el hogar por puntos débiles. En cuarto lugar, se prioriza la hermeticidad al aire. El estándar Passivhaus consigue que las viviendas sean prácticamente herméticas al paso del aire, lo que es “lo más complicado” de conseguir cuando estás construyendo una obra. Una casa al uso construida en la actualidad podría estar en 5-6 renovaciones por hora, mientras que en una ‘casa pasiva’ el límite es 0,7. Es decir: entra aproximadamente una décima parte de aire en un hogar con este estándar. Por último, dado que tenemos una casa tan hermética, es necesario renovar el aire de otra manera. Se instala ventilación controlada con recuperación de calor, con ella se consigue aire siempre limpio dentro de la vivienda, pero sin que entren corrientes que provocan disconfort y pérdida de calor, y además es un aire filtrado libre de polen, lo que ayuda a mejorar las alergias.

3r quadrimestre 2021 [ 20 ]

Construcció El aire limpio es muy importante para nuestra salud. Según informes realizados por el propio Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ), una pareja en una casa al uso duerme con una concentración de CO2 en su habitación en torno a 3.5004.000 partes por millón, mientras que en una vivienda Passivhaus no se sobrepasan las 1.000 partes por millón. Esto, hablando en un lenguaje sencillo, significa que en el primer caso estás respirando gran cantidad de aire que ya has respirado previamente o que ha respirado la persona con la que estás.

Aragón, Navarra y el País Vasco han sido las comunidades pioneras en nuestro país en implantar el estándar Passivhaus, si bien ahora es un sistema que se está utilizando en toda España. Se adjunta gráfica de las mediciones de concentración de CO2 entre una vivienda Passivhaus y una vivienda normal. La gráfica naranja muestra los datos de la habitación principal de la vivienda Passivhaus. En la vivienda ordinaria, se han detectado niveles de CO2 cuando están durmiendo las personas de casi 4.000 ppm, mucho menos saludables que los 1.000 ppm de pico que se alcanza en el dormitorio de la habitación de la vivienda pasiva.

Comparativa concentración de CO2 entre estancia 1.1 (vivienda 1) y estancia 2.1 (vivienda 2)

Luci o d e la Cruz Pé re z Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ)

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 21 ]

Tecnologia Els objectius del 2030 sota el prisma de l’arquitectura tècnica Els professionals de l’Arquitectura Tècnica, tenint en compte el paper que juguen a la societat en l’àmbit del desenvolupament, construcció, manteniment i rehabilitació del parc immobiliari construït, tenen capacitat directa d’actuació en molts dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) desenvolupats per les Nacions Unides i que tenen ara com a termini d’aplicació l’any 2030. Des del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, es consideren que són objectius assumibles en molts casos i especialment quan parlem de l’Objectiu número 7 que fa referència a energia assequible i no contaminant per a garantir l’accés a una energia segura, sostenible i moderna per a totes les persones. L’Organització de les Nacions Unides descriu aquest objectiu com el propòsit de garantir l’accés a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna per a tothom. L’energia ha de ser assequible ja que, en l’actualitat, gairebé el 40% de la població mundial encara utilitza combustibles de biomassa tradicional per al seu ús domèstic, com cuinar, rentar o netejar. Aquests combustibles de baixa qualitat poden afectar la salut de les persones a causa d’una alta contaminació de l’aire interior. És per això, que les grans diferències en l’ús de l’energia es deuen entre altres factors al desigual poder adquisitiu i baix nivell de desenvolupament de molts països. Complementàriament aquesta energia haurà de ser fiable per garantir un subministrament constant sense talls en el proveïment, per la qual cosa, es fomenta el desenvolupament de les infraestructures així com la bona gestió d’un sistema de distribució estable. Per això, l’electricitat, el transport automatitzat i la tecnologia de la informació seran eines fonamentals per al desenvolupament d’una societat moderna que, gràcies a les noves fonts i sistemes energètics, sigui capaç de satisfer les necessitats de manera fiable i assequible. L’última faceta d’aquest Objectiu de Desenvolupament Sostenible sobre Energia assequible i no contaminant, és la sostenibilitat. Per assolir aquest objectiu serà imprescindible invertir en fonts d’energia netes i renovables, així com millorar la productivitat energètica, ja que aquesta representa al voltant del

60% de les emissions mundials d’efecte hivernacle. Feta aquesta diagnosi, cal que el sector de la construcció i l’edificació tinguin en compte unes dades molt rellevants: • Més del 40% de la població mundial, 3 mil milions de persones, depenen de combustibles contaminants i insalubres per a ús domèstic. • A Espanya el carbó suposa el combustible fòssil que més CO2 emet, aconseguint el 17% de les emissions totals. El petroli suposa a Espanya, el 42% de l’energia primària i arriba al 52% de les emissions de CO2. El gas natural aporta el 20% de l’energia i genera el 15% de les emissions de CO2. • El 2015, més del 20% de l’energia es generava a través de fonts renovables. • Dels 25.920.000 d’habitatges que hi ha a Espanya 13.640.000 són anteriors a l’obligatorietat de compliment de la primera norma que va establir uns requisits mínims pel que fa a condicions tèrmiques d’edificis. A més, 10.180.000 d’habitatges són anteriors a l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, el 2006 o el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, el 2007, per la qual cosa es considera que no compleixen amb els estàndards de qualitat suficients per a valorar a aquests habitatges com eficients. I ara, amb les dades explicades, arriba la pregunta clau: què pot fer l’Arquitectura Tècnica per col·laborar en capgirar la situació i complir amb l’ODS de les Nacions Unides? • Realitzar un diagnòstic clar, concís i integral de l’edifici avaluant no només el seu comportament energètic sinó el seu estat de conservació, així com el seu compliment en matèria d’accessibilitat. • Prestar serveis de planificació, gestió i control de l’execució de l’obra preservant la qualitat d’allò que s’ha executat. • Aplicar criteris d’eficàcia i eficiència energètica en la intervenció d’edificis construïts. • Assessorar i escollir els millors materials i sistemes que siguin respectuosos amb el medi ambient.

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 22 ]

• Realitzar les tasques de Direcció de l’Execució de l’Obra que li són assignades per llei fent èmfasi en totes les accions que tinguin relació amb l’eficiència energètica de l’edifici. Des del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, com a representant nacional i internacional de la professió, hi ha el compromís d’afavorir el compliment dels objectius europeus en matèria de rehabilitació energètica dels edificis en els quals l’arquitecte tècnic és peça fonamental per fomentar la cultura de reducció de la dependència energètica, promovent la disminució de la demanda, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la millora del confort dels habitatges en favor del benestar i la salut dels seus ocupants. Des del CGATE, s’estan realitzant diverses estratègies i accions encaminades a afavorir la rehabilitació del parc d’habitatges construït. Així, s’ha desenvolupat una “Calculadora Energètica” que permet a qualsevol usuari transformar la informació que conté el Certificat d’Eficiència Energètica d’un habitatge en un cost econòmic anual d’energia. D’aquesta manera, transforma les dades del Certificat, corresponents al consum d’energia primària no renovable, en energia final i monetitzant aquesta en funció del tipus de combustible. Aquesta iniciativa respon a la necessitat de conscienciar els usuaris dels avantatges de la rehabilitació energètica. A més, s’ha elaborat una guia, anomenada “Edificis i Salut: 7 claus per a un edifici saludable”, creada per experts d’edificació i salut i de caràcter totalment gratuït per a la seva difusió entre tots els agents del procés d’edificació.

Tecnologia Portal de la Producción Científico-Técnica de la Arquitectura Técnica y la Ingeniería de la Edificación. Una mirada a nuestra realidad

INTRODUCCIÓN La visualización de datos y el uso de múltiples herramientas se ha convertido en un punto clave para cualquier empresa, colectivo o particular, para comunicar y llegar a más áreas de la sociedad. En este proceso, el visualizar la información va unido a la forma física y virtual de mostrarlos, para que se puedan entender y usar esos conocimientos. Además, estamos frente a una avalancha de datos que, en vez de dar respuestas a nuestra necesidad de información, nos la ocultan muchas veces en las búsquedas qué realizamos,

dando demasiado ruido que no nos interesa. El uso de las páginas web se ha demostrado como el vehículo ideal para recopilar esa información, exponerla y unificar y aclarar conceptos. Por ello, es la herramienta básica con la que, en nuestro caso, hemos pensado para recoger muchos datos diseminados de la AT-IE que, pese a su gran interés, quizás no están del todo visibles. Y por eso hemos creado el Portal de la producción científico técnica de la Arquitectura Técnica e Ingeniería de Edificación de España. https://jdafbd. wixsite.com/pcientificjda

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 23 ]

La filosofía, es siempre la misma. Tener un portal en donde el técnico de construcción, sea AT o no, pueda tener englobado el máximo de datos que le interesan. METODOLOGÍA Desde que se empezó la página web en el 2016, se ha ido visualizando tanto la información de la producción científica, como de la parte profesional. En el lado de investigación y docencia, se ha ido actualizando tanto las Universidades, Escuelas, Repositorios y Bibliotecas universitarias de AT. Y los distintos Observatorios de la AT (https://di-

Tecnologia gibug.ugr.es/handle/10481/62860), han tenido su espacio en esta página. En el otro lado de la moneda, el mundo profesional, se han ido recogiendo tantos los Colegios, Consejos territoriales y el Consejo Nacional (CGATE) tanto en sus sedes, las herramientas o aplicaciones que han creado y las revistas colegiales. Otro apartado es nuestro repositorio RIARTE, creado por el CGATE, iniciativa con gran éxito y única en el mundo profesional. En él se van incorporando los documentos de investigación y profesionales más importantes con autoría de AT. Y es una sección que, en el Portal, vamos a ampliar mucho más. Además, cada año la aportación de las entidades implicadas es mayor lo cual nos sirve para corregir y mejorar la información aportada. DESARROLLO Y RESULTADOS La página web se ha estructurado en esos dos apartados que hemos explicado con antelación, docencia-investigación y mundo profesional, no excluyentes sino complementarios. 1. Así en el apartado Investigación-Docencia se divide en: 1.1. Observatorios. Se exponen los datos resumidos del Observatorio 2020 y de los anteriores (2015-2019) 1.2. Universidades donde se imparte AT 1.3. Bibliotecas universitarias 1.4. Repositorios universitarios 1.5. Herramientas universitarias: cursos online gratuitos 2. En el del mundo profesional: 2.1. Consejos y Colegios profesionales 2.2. Revistas colegiales 2.3. Herramientas y aplicaciones de los Colegios Profesionales y MUSAAT 3. Y en varios, enlaces con el repositorio RIARTE y con citas de interés Pasamos a desarrollar de forma resumida estos apartados:

1. Investigación-Docencia:

1.1. Observatorios de la AT Se presenta un resumen del Observatorio que se viene haciendo cada año sobre la producción científica de los AT. Tantos las Universidades como los autores se ven reflejados respecto a número de docentes,

doctores, producción científica, variables cuantitativas (número de documentos en WOS, SCOPUS y CSIC) y cualitativas (Índice H, número de citas, visualizaciones, tipología de documentos, etc.). También aparecen rankings tanto de Universidades como de autores AT. 1.2. Universidades donde se imparte AT. Relación de Universidades públicas y privadas en España donde se imparte la carrera de AT o afín, junto a las Escuelas en donde está la carrera (página web, y enlaces). 1.3. Bibliotecas universitarias. Bibliotecas de aquellas Universidades donde se imparte AT. Generales o de Centro. 1.4. Repositorios universitarios. Repositorios de aquellas universidades en donde los AT tienen depositados documentos (docentes, de investigación, de divulgación, técnicos, etc.) 1.5. Herramientas universitarias. Cursos online gratuitos. El movimiento OpenCourse en las Universidades, de reciente andadura, ofrece multitud de cursos online gratuitos de múltiples temas y muy interesantes.

2. Mundo profesional:

2.1. Consejos y Colegios profesionales Relación de todos los Consejos (Nacional y territorial) y los Colegios profesionales de AT en toda España. Enlace a la página de cada Colegio. 2.2. Revistas colegiales Creemos que las grandes olvidadas y una referencia obligatoria como fuente de información del devenir de la AT. Ya hace más de 100 años que comenzaron los boletines de la profesión y son pieza fundamental para visualizar el trabajo profesional de los AT. Merece la pena el repaso de todas ellas porque ofrecen una información actual y contrastada sobre obras, materiales, instalaciones, normativa, etc. En el repositorio RIARTE hemos registrado los artículos de estos últimos 10 años y forman un corpus documental de primer orden. Muy recomendable. 2.3. Herramientas y aplicaciones de los Colegios Profesionales y MUSAAT Desde hace años, los Colegios han ido adaptándose a los retos que ha planteado la sociedad y el mundo técnico en general, y ofrecen diver-

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 24 ]

sas aplicaciones para los colegiados y la sociedad en general. Nos encontramos enlaces a Documentos y Apuntes (Apuntes técnicos, Agenda de la Construcción Sostenible, Biblioteca Digital, Covid-19, Hojas informativas, monografías de interés), a información técnica (Agenda de la Construcción sostenible, Calculadora ventilación antiCovid, Vademécum de construcción, Manuales de diagnóstico o energía) o plataformas para cursos o servicios al ciudadano (Tu edificio en forma, Unión Profesional, Servicio al ciudadano), aplicaciones informáticas o plataformas de videoconferencias o de cursos online en toda España. Un gran servicio que ofrecen los Colegios y que está disponible para los técnicos.

3. Repositorio RIARTE y citas de interés

Ya se ha comentado antes, que RIARTE, es el repositorio de la Arquitectura Técnica, creado hace casi tres años y que se ha convertido en referente en el mundo de la construcción por sus contenidos y el uso cada vez más amplio por los usuarios. Con casi 2.000 documentos técnicos-científicos con autoría de AT, es un gran contenedor del corpus documental de la AT. Producción científica, artículos colegiales, comunicaciones de CONTART, Tesis Doctorales, Informes institucionales y patentes, son una fuente de información que cada día se usa más. Con más de 290.000 visitas reales en estos 3 años, ha ido creciendo en importancia en el mundo de la construcción y ofrece a los usuarios una base de datos de primer nivel. Y en un apartado auxiliar, se va a seguir ampliando las citas de la AT en Congresos, Jornadas o Simposios previstos. FUTURAS LÍNEAS DE TRABAJO Próximamente se ampliará el apartado RIARTE y se pondrá un enlace a un canal de Telegram en donde se vuelcan noticias de interés de la profesión, además de intentar mejorar la usabilidad y la sencillez de su manejo.

Autor: Joa quí n Ma nue l Durá n Álva re z Departamento de Construcciones Arquitectónicas. Universidad de Granada jdaeuat@ugr.es

Actualitat col·legial Congrés nacional sobre habitatge col·laboratiu i territori

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV ha organitzat el Congrés nacional sobre habitatge col·laboratiu i territori en forma virtual els dies 16 i 17 de juny de 2021. El Congrés és fruit del Projecte I+D coordinat “Habitatge col·laboratiu” del Ministeri d’Economia i Competitivitat que tenen els Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, la Dra. Esther Muñiz Espada, el Dr. Ángel Urquizu Cavallé i la Dra. Estela Rivas Nieto. I a més a més va desenvolupar treballs que són objecte de preocupació en l’informe “España 2050”, al que va contribuir el director de la Càtedra, el Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar. Durant aquest dos dies es van acollir més de 50 ponències multidisciplinars (presentació de “papers”) procedents de 25 universitats i institucions diferents amb l’habitatge com a protagonista. El congrés es va dividir en quatre panells temàtics i una taula rodona. Els panells tractaven l’accés a l’habitatge, l’habitatge col·laboratiu i els consumidors, la fiscalitat de l’habitatge col·laboratiu i la cohesió territorial i l’habitatge. A cada panell hi havia una ponència marc per contextualitzar la temàtica i després es donava pas a la presentació dels papers amb la particularitat que cada paper tenia un discussant, és a dir, un altre participant li feia comentaris, suggeriments i propostes. I la taula rodona tractava experiències reals amb professionals de l’habitatge col·laboratiu, on van participar la Cooperativa Entre Patios, la Cooperativa La Muralleta, la Cooperativa Sostre Cívic i Cooperativa Obrera de Viviendas. El primer panell sobre l’accés a l’habitatge va començar amb la ponència del Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar sobre l’habitatge després de dues crisis; i els papers (tant de panell 1a com el panell 1b) han tractat els següents temes: - Les cooperatives d’habitatges en règim de cessió d’ús en el continuum de formes de tinença immobiliària. - L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: eines i criteris per a la seva implementació a escala municipal. - El cohousing sènior. - El potencial de l’habitatge col·laboratiu a Xile: abordant els dèficits d’habitatge. - Les cooperatives d’habitatges: un moviment col· laboratiu que neix a Europa i s’estén a Llatinoamèrica com a solució al dèficit d’habitatge social. - Smart property i noves tecnologies per a l’habitatge del s. XXI. - L’habitatge col·laboratiu a través de la “tokenización” de drets en la tecnologia blockchain. - La ciència de dades aplicada a l’estudi de la jurisprudència. - The Berlin rent cap in the context of the German federal system.

Tag

- Els arrendaments compartits: el silenci legislatiu i el conflicte jurisprudencial. - És la normalització de l’okupació el “remei” al problema de l’accés a l’habitatge? - L’accessibilitat com a element fonamental del dret a un habitatge adequat. - L’habitatge assequible i social a nivell europeu: reptes, lliçons apreses i recomanacions. - I els instruments jurídic-financers de foment a l’estalvi per a l’accés a l’habitatge en propietat. El segon panell sobre l’habitatge col·laboratiu i els consumidors va començar amb la ponència del Dr. Pablo Amat Llombart sobre els consumidors en l’habitatge col·laboratiu; i els papers (tant de panell 2a com el panell 2b) han tractat els següents temes: - Ona o tsunami? Efectes del Covid-19 en el mercat de l’habitatge. - Progressió dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través de l’activitat de les Plataformes digitals d’allotjament d’ús turístic en temps de la COVID-19. - La responsabilitat de l’amfitrió pels efectes introduïts en els habitatges d’ús turístic. - La protecció del consumidor en la contractació d’habitatges turístics a través de plataformes en línia. - L’habitatge col·laboratiu com a mitjà de protecció de les persones vulnerables: el cas de la covivienda (o cohousing) de titularitat pública els residents de la qual són majors o discapacitats. - Els protocols i mesures de prevenció enfront del COVID 19 en habitatges d’ús turístic. - El règim jurídic de l’arrendament d’habitatge amb finalitats turístics: normativa sectorial i estatutària. - Paris la cité… airbnb! El cas Cali Apartments en el TJUE. - El Plan Vive a Andalusia i habitatge col·laboratiu. - Els aspectes sociològics de l’habitatge col·laboratiu a Espanya. - L’empresa turística i els condohoteles en l’economia col·laborativa després de la pandèmia. - I els condohoteles com a habitatge col·laboratiu.

El tercer panell sobre fiscalitat de l’habitatge col·laboratiu va començar amb la ponència del Dr. Ángel Urquizu Cavallé sobre l’habitatge col·laboratiu i els convenis per a evitar la doble imposició; i els papers han tractat els següents temes:

3r quadrimestre 2021 [ 25 ]

Actualitat col·legial - L’habitatge col·laboratiu i la tributació indirecta: anàlisi dels arrendaments d’habitatges d’ús turístic. - La fiscalitat local del cohousing o habitatge col· laboratiu. - L’anàlisi de l’obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques. - El rol de les plataformes digitals intermediàries en la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turísticque en la lluita contra el frau fiscal. - L’optimització fiscal en el projecte Empty Homes Collaborative. - Les mesures fiscals per a evitar la despoblació. - El cohousing sènior des d’una perspectiva tributària. - Les llars compartides i impostos. - La ineficàcia dels poders públics per a resoldre el problema de l’accés a l’habitatge. - I els problemes cadastrals en seu judicial: últimes interpretacions. I el quart i últim panell sobre la cohesió territorial i l’habitatge va començar amb la ponència de la Dra. Esther Muñiz Espasa sobre els reptes legislatius per a l’espai rural; i els papers (tant de panell 4a com el panell 4b) han tractat els següents temes: - Cap a una major presència i protagonisme del món rural. - L’accés a l’habitatge contingència de territoris despoblats.

- La generació de capital social en les polítiques públiques d’habitatge. - Els reptes de la política rural de la Unió Europea i la cohesió territorial. - L’habitatge com a element diferencial: territori en xarxa i polítiques per a l’equilibri i la cohesió de la província de Tarragona. - Pandorahub: una xarxa de reactivació rural i repoblació a partir del treball en remot, l’emprenedoria amb impacte i l’habitatge alternatiu. - Els habitatges turístics i les comunitats en propietat horitzontal: dels problemes de gentrificació a la limitació dels habitatges d’ús turístic. - La problemàtica que planteja l’arrendament turístic en règim de propietat horitzontal: en particular, els danys a la comunitat de propietaris i els seus possibles responsables. - Una xarxa de suport per a ciutats inclusives i sostenibles. - El disseny d’espais de convivència en els veïnats. - I la metodologia per a la gestió social de projectes d’habitatge. Dra . Este la Ri va s Ni e to Professora de Dret Financer i Tributari i Subdirectora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV

Tota la informació del congrés i el resum dels abstracts dels papers presentats es troba en: http://housing.urv.cat/es/congreso-nacional-sobre-vivienda-colaborativa-y-territorio/

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 26 ]

Actualitat col·legial El desafiament ambiental, climàtic i social al sector de la construcció Salou ha acollit aquest passat mes de juny la tercera edició del Saló Construïm, Jornada de networking convocada per l’Open Energy Institute i l’Ajuntament de Salou, en la qual es posen sobre la taula els pilars de la nova economia. La trobada, a la qual hi varen assistir un centenar de representants de sectors productius diversos, va tenir lloc a la Sala Europa del Teatre Auditori de Salou. De les intervencions inicials del Saló Construïm 2021, se’n desprèn que ara mateix el repte urbà gira a l’entorn de com actualitzem i modernitzem les nostres ciutats, tenint en compte que tenim al davant un desafiament ambiental, climàtic i social que és Moment de la taula rodona a la qual va participar Jordi Roig en el marc del Saló Construïm Futur inexorable. Diverses taules rodones van configurar aquesta tercera edició del Saló Construïm i en una d’elles hi va prendre part Jordi Roig Rodamilans, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Ell, millor que ningú, ens pot explicar com va anar aquella jornada i què se’n extreu com a conclusió final i objectius de cara al futur.

Jordi Roig Rodamilans. Junta de Govern del COAATT Jordi, la tercera edició del Saló “Construïm futur” ha consolidat un espai que analitza les últimes tendències en matèria d’edificació i rehabilitació. Què et sembla l’existència d’aquesta àgora de debat? Totes les àgores de debat són importants. Algunes poden fer arribar les conclusions a les zones de decisió i fer-se realitat, per això cal escoltar totes les opcions. I aquesta tercera edició, a la qual has assistit, què creus que ha aportat? Consciència d’una realitat. Ja fa molts anys que existeix el missatge de conscienciació respecte l’impacte de la nostra presencia dintre del món, i això que cada vegada hi ha més estudis que avalen que amb el ritme actual i les costums que tenim és insostenible. No cal esperar fins qui sap quan, és evident que el més net no és el que més neteja, sinó aquell que menys embruta. El Saló pretén en tot moment lligar el terme de la construcció amb les estratègies lligades als models smart Building i smart green cities que passa per treballar per la sostenibilitat, el medi ambient i també les conseqüències derivades de la pandèmia. De quina manera es lliga tot això per aconseguir eines eficaces? Preu, consciència i direcció. Són les claus, i per aquest ordre, per tal d’alinear a la societat que en definitiva es la que compra, utilitza i disposa de les ciutats i habitatges. Qui té un paper més important en tota aquesta gestió, la part privada o les administracions públiques? S’han d’alinear totes. Una sola part no podrà motivar el canvi. Si tenim en compte que les claus són : - El preu, que seran les parts privades qui ho liderin. - Consciència, interiorment cadascú gestionarà el canvi. - Direcció, liderant les administracions publiques. Una de les taules convocades al llarg de la jornada del Saló, va ser la de rehabilitació, sostenibilitat i economia circular que vas tenir l’honor de presentar. Com vas plantejar-la i quins són els resultats obtinguts?

Tag

Vam fer una reflexió sobre la quantitat exagerada de residus que reciclem a la nostra llar, plàstics, cartró,... és necessari tants envasos?, no ho podem fer d’una altra manera? Però una de les dades més impactants és que el 40% dels residus que es tracten a Catalunya són de la construcció. La rehabilitació, pel que s’està comprovant, és part del futur de la construcció perquè ha estat important quan la crisi econòmica del 2008 i s’ha mantingut com a un element indispensable d’estalvi per al propietari i suport laboral i productiu per al sector de la construcció. Quina és la veritable rellevància que té? INDISPENSABLE. I per què?, doncs per un tema de gestió d’habitabilitat de les nostres ciutats. El creixement no sols és fer nous polígons d’habitatges en moments d’expansió econòmica. Cal omplir de vida el centre de les ciutats existents i modular amb els usos que calgui, per facilitar el gaudi dels habitatges existents i que actualment tenen deficiències en accessibilitat, aïllaments, falta de confort i algunes deficiències estructurals i/o ornamentals. Quina aposta creus que ha de fer l’administració pública en aquest sentit? Mesurar, verificar i actuar en funció de les necessitats i realitats canviants de la ciutat i dels seus habitants. Sols cal fer una visualització dels plans urbanístics, abans una planificació urbanística durava 50 anys, ara 10 anys, però necessitem una planificació viva. Entenc que es difícil però sembla que és la realitat, les ciutats estan més vives que mai. Com ajuda tot plegat a l’economia circular per la qual s’aposta cada dia més? La economia circular no és el futur. Aviat ho veurem com a part integral de les nostres vides, l’adaptabilitat i resiliència que tenim està clara, sols cal veure que no hi ha ningú que surti de casa sense mascareta. Les claus per facilitar la transformació són: Preu, consciencia i direcció.

3r quadrimestre 2021 [ 27 ]

Edificis singulars Rehabilitació

Juntos construimos los cimientos del futuro www.lafargeholcim.es www.clickandgolh.es

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 28 ]

Edificis Rehabilitació singulars La reforma del MNAT: Nova vida a l’edifici que guarda més secrets de Tarragona

Fotografia de la part central de l’edifici del Museu Arqueològic on s’observen, per exemple, totes les noves finestres que s’han canviat

L’any 2018, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona tancava portes. Era del tot necessari perquè l’edifici, construït fa tres quarts de segle, havia de sotmetre’s a una reforma intensa per posar-lo al dia i donar-li més vida les dècades següents. Ara, tres anys després, gran part de la reforma s’ha executat tot i que no serà fins l’any 2022, un cop s’hagi enllestit el projecte de museografia, quan les portes es tornaran a obrir al públic. Entremig, durant aquests tres anys, han passat moltes coses dins d’aquest emblemàtic immoble que saluda al mar amb elegància sempre en companyia de la majestuosa estàtua de Cèsar August. Les intervencions realitzades, de les que en parlarem àmpliament en aquest reportatge, han volgut dotar l’edifici d’una instal·lació de climatització de la qual actualment no disposava. A més, s’ha completat amb un sistema de ventilació controlat que permet renovar l’aire sense pèrdues tèrmiques excessives i en les condicions de qualitat que es requereixen. El projecte també ha possibilitat reformar la instal·lació elèctrica i construir un nou centre de transformació a l’interior de l’edifici. A més, s’ha renovat la coberta i s’han substituït totes les finestres exteriors per al correcte aïllament de l’edifici. L’immoble s’ha adaptat a la normativa vigent en matèria contra incendis i accessibilitat. Aquesta és, a grosso modo, la gran reforma realitzada que conté, òbviament, molts altres detalls que no sempre es coneixen i avui ens explicarà Aleix Sanz Capdevila, arquitecte tècnic i director d’execució de les obres de reforma.

Aleix Sanz Capdevila. Arquitecte tècnic i director d’execució

Aleix Sanz ha dirigit l’execució de les obres de reforma del MNAT

Aleix, a què han respòs les obres de reforma del MNAT? Quin era l’estat de l’edifici que ha obligat a fer-hi les actuacions realitzades? El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. Va ser construït l’any 1942, i des de la data, únicament s’havien realitzat obres menors de manteniment, sense variar la configuració ni les instal·lacions inicials; per tant, existien una sèrie de carències i deficiències que han estat necessari so-

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 29 ]

lucionar, que fonamentalment han estat la falta de climatització i la necessitat d’adaptar a les normatives l’accessibilitat i la protecció contra incendis. Algunes de les deficiències que tenia, com l’adaptació a la normativa d’accessibilitat i la protecció contra incendi, són derivades de la no exigència del compliment d’aquestes normes quan es va construir l’immoble, el 1942, però altres han anat sorgint pel pas del temps oi?

Edificis singulars Rehabilitació S’ha realitzat una renovació integral de la il·luminació en tot l’edifici, adaptant-lo als nous usos en funció de l’activitat a desenvolupar a cada sala, utilitzant aparells de baix consum, per tal d’aconseguir una millor eficiència energètica de l’edifici.

Amb les noves obres, els espais del Museu Arqueològic han guanyat en lluminositat i transparència

En la fase de projecte, es va realitzar un estudi de l’estructura per analitzar les possibles patologies que poguessin afectar el seu estat de conservació, obtenint com a conclusions la presència de carbonatació en el formigó. La solució de reparació ha comportat enderrocar tots els falsos sostres i il·luminació, per a poder accedir a la cara inferior dels forjats, i aplicar un tractament inhibidor de la corrosió. La reparació generalitzada de la cara inferior dels forjats ha tingut una doble finalitat, per una part reforçar les zones deteriorades, i per una altra actuar de forma preventiva sobre la resta, per tal de frenar el procés d’oxidació de les armadures de l’interior del formigó. El problema de la climatització i de l’aïllament de l’edifici, que era una de les queixes principals dels seus usuaris, com s’ha solucionat? S’ha aïllat l’edifici i s’ha substituït total la fusteria existent per una fusteria d’acer amb trencament de pont tèrmic, i amb un envidrament amb càmera d’aire, millorant substancialment les condicions tèrmiques de l’envolvent. Interiorment, s’han retirat els petits aparells de climatització individual i dispersos, col·locant unes consoles distribuïdes de forma homogènia per les diferents sales, alimentades des d’una unitat central col·locada en coberta, que permet calefactar i refrigerar segons les necessitats estacionals. També s’ha instal·lat un sistema de

ventilació, controlant la renovació necessària de l’aire, per tal d’aconseguir, sense pèrdues tèrmiques, unes condicions òptimes de qualitat de l’aire.

Per aconseguir certs canvis, ha calgut actuar a consciència sobre l’estructura original

Una altra solució que ha calgut buscar ha estat aquella per a la millora de la il·luminació interior. Què s’hi ha fet? Aprofitant la reforma s’ha adaptat tota la instal·lació elèctrica a la normativa actual, i s’ha construït un nou centre de transformació.

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 30 ]

Les escales d’accés a les diverses plantes de l’edifici han estat sotmeses a un canvi integral i molt important

S’han col·locat elements necessaris per a la implantació de la museografia, com són: carrils electrificats en sostres per a la posterior inserció de focus, bases d’endolls en el paviment per tal de diversificar millor les sales del museu, i aparells de projecció i audiovisuals, aconseguint que les sales siguin més versàtils i adaptables a les diferents exposicions temporals que es realitzin en un futur. Ara, a més, el MNAT disposarà d’una nova sala d’actes. Com és el nou espai? La sala d’actes s’ha reformat integralment, eliminant la tarima i canviant la pendent del paviment, adaptant-lo a la normativa d’accessibilitat; també s’han renovat els revestiments de paraments i sostre amb un enllistonat de fusta per tal d’aconseguir una millor acústica, així com la nova instal·lació d’enllumenat i climatització. Quins eren els principals reptes als quals us afrontàveu vist l’estat de l’edifici i les múltiples reformes a realitzar-hi? L’edifici del MNAT, és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), a l’interior del qual hi ha la muralla romana, i diversos mosaics romans exposats en paviments i parets, que han tingut que con-

Edificis Rehabilitació singulars

Externament, l’edifici del MNAT no evidencia masses canvis ja que el gruix de les obres s’ha fet a la part interna

viure a l’edifici mentre s’han realitzat les obres de rehabilitació, per tant, un dels principals reptes ha estat protegir-los, per evitar que la pols i les humitats habituals de les obres no els facin malbé, creant sales amb unes subestructures per a controlar la humitat, i l’exposició. Els treballs en la coberta han estat un altre repte, atès que justament en la planta inferior hi ha dos dels mosaics més importants que té el museu. Les obres en aquesta zona s’han planificat en funció de les èpoques de pluja, i s’han programat tots els treballs per agilitzar-los i ferho en el menor temps possible. Els treballs de reforç estructural, l’execució d’una nova escala de recorregut d’evacuació situada a l’absis, l’adaptació a la normativa d’accessibilitat i contra incendis, encabir un ascensor que

La convivència de les restes museïtzades i l’espai de visita del públic s’ha garantit per donar comoditat al recorregut

complís amb accessibilitat, la renovació de la sala d’actes, etc... són d’altres reptes que la Direcció Facultativa compost per un equip pluridisciplinari format per Arquitectes, Enginyers, Arquitectes Tècnics i Restauradors: Rubén Heras i Miquel Orellana (Soffito Arquitectura), Agustí pujol, Sergi Triquell, Iñaki Cacho, Gemma Blanch i Esther Martinez. Els últims anys s’ha dit que un dels problemes de l’edifici era precisament la manca d’espai per acollir totes les peces i objectes que cal tenir exposats de cara al públic com aquells que han d’estar al magatzem o a la zona de restauració. S’ha aconseguit solucionar aquesta assignatura pendent? L’actuació realitzada en l’edifici ha estat una reforma, no una ampliació, i

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 31 ]

per tant no s’ha ampliat la superfície, però malgrat aquest handicap, la nova distribució d’espais, i la versatilitat que s’ha donat amb les noves instal·lacions, així com la supressió de les barreres arquitectòniques, s’ha aconseguit una millora significativa donant més amplitud a les diferents sales d’exposició, que de ben segur que es veurà reflectit en les futures propostes museístiques. Les obres van començar al setembre del 2019. Quan es donaran oficialment per enllestides i quan podrà obrir portes de nou el MNAT a la Plaça del Rei? El passat 14 de juliol es va signar l’Acta de Recepció, i actualment s’està treballant amb el projecte de museografia, per tant no es podran obrir les portes al públic fins l’any 2022.

Patrimoni Construcció d’una cabana de pedra en sec al Parc Ecohistòric del Pont del Diable La pedra en sec ha estat una tècnica constructiva utilitzada des de fa segles a la ciutat de Tarragona i al seu entorn encara tenim bones mostres d’aquest art. A partir de la inclusió de la tècnica de construcció de pedra en sec a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO el 2018, aquest element ha rebut un impuls considerable que ha provocat que “Limonium”, amb la col·laboració del COAATT, la Fundació Rovira i Virgili i amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, fomentessin un curs de construcció d’una cabana de pedra en sec a les immediacions del Parc Ecohistòric del Pont del Diable. El curs de construcció de pedra seca formava part d’un projecte més ampli titulat “Programa de recuperació de l’art de la pedra seca a Tarragona”, que es va presentar a la convocatòria “Atorgament de subvencions amb caràcter extraordinari a empreses i professionals del sector cultural de la ciutat de Tarragona”. El Decret 2020/11811, de 6 de novembre, resolia la concessió al projecte d’un ajut de 6.000 euros, el màxim possible. Dels prop de 80 projectes presentats, el de la pedra seca va ser el que va assolir la millor puntuació de tota la convocatòria, juntament amb dos més. Dins del curs, format per professors experts en la matèria i alumnes amb interès en la tècnica sense necessitat de coneixements previs, es va realitzar una part teòrica de coneixements sobre la matèria i situació actual a les nostres terres; i una part pràctica de construcció en que es va desenvolupar una cabana amb una volumetria de 1,10 d’alçada

Moment de la construcció de la cabana de pedra seca seguint els sistemes tradicionals

per 1,6 metres de diàmetre amb planta circular, amb un gruix de mur de 30 centímetres i un gruix de volta de 20 centímetres, generant una volumetria interior de 0,9 metres d’altura per 1 metre de diàmetre. La superfície total construïda va ser de 2,3 m2. Per a la construcció es va utilitzar la tècnica tradicional de construcció de pedra en sec, protegida per la UNESCO el 2018, mitjançant la qual únicament s’usarà un material, en aquest cas pedra de la cantera de Maspujols. La volumetria de pedra requerida va ser de 2,5 m3. El procés de construcció s’inicià amb la classificació de les pedres de cantera amb diferents mides. Aquest fet va requerir d’una superfície de 15 m2 per permetre el treball. Aquesta classificació permet visualitzar les pedres que es necessiten en cada moment, sobretot

Foto de l’equip de professors experts en la matèria i els alumnes interessats en la tècnica de la pedra seca

Tag

les de mides grans. Si són molt grans es trencaran però amb mirament de fer-ho amb la forma que ens faci falta en cada moment. Els petits fragments i terres que acompanyen el material de pedrera s’utilitzen per al reblert interior dels murs, cosa que aporta una gran estabilitat al conjunt, a l’impedir el moviment de les pedres i permetent aïllar l’interior de l’exterior. Per a la construcció de la cobertura s’utilitzà la tècnica de falsa cúpula. Aquesta consisteix en anar aproximant filades de pedres, eminentment planes, que surten cap al centre de la construcció però que a la vegada queden suportades per la filada exterior i que no poden caure perquè el diàmetre de la construcció és cada vegada més petit. Sergio Coll Pla, Ivan Fernández Pino

Finalment, la cabana va quedar enllestida amb un resultats òptims com es veu en aquesta imatge

3r quadrimestre 2021 [ 32 ]

Assessoria La responsabilitat dels arquitectes tècnics en les obres de rehabilitació i reforma

Sovint se’ns planteja quin és el règim jurídic de la possible responsabilitat professional dels arquitectes tècnics com a conseqüència de la seva intervenció en obres de rehabilitació i reforma i si aquest règim difereix del previst a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació. En primer lloc, hem de recordar que, segons l’article 2.2.b) de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, els arquitectes tècnics tenen competència per a projectar i dirigir, per si sols i amb plena competència, les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total; o en les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o no tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Pel que fa a les obres de rehabilitació o reforma que sí suposen una alteració de la configuració arquitectònica dels edificis en els termes anteriorment esmentats, els arquitectes tècnics també hi podran intervenir en la seva condició de directors de l’execució segons reconeix l’article 13 de la LOE. En segon lloc, cal analitzar quin és el règim d’aplicació per tal de clarificar dintre de quin termini el propietari o promotor ens pot exigir responsabilitat pels possibles danys derivats del procés constructiu, tant si hem actuat com a projectistes, com a directors de l’obra o com a directors de l’execució. Sobre aquest punt, s’han de distingir dos supòsits: a) Si el propietari que planteja la reclamació és el promotor que va contractar els nostres serveis, serà d’aplicació la normativa sobre els contractes. En aquest sentit, l’article 121-20 del Codi Civil de Catalunya estableix un termini de prescripció de deu anys per a l’exercici de les accions contractuals. b) Si el propietari que planteja la reclamació és diferent al promotor amb qui van signar el full d’encàrrec pro-

Tag

fessional, com pot succeir quan l’immoble s’ha transmès a una tercera persona, aquest nou propietari ja no tindrà les accions contractuals i, en tot cas, podria exercitar les accions de responsabilitat extracontractual amb un termini de prescripció de tres anys (art. 121-21 CCCat.). En aquest supòsit, també pot ser d’aplicació el règim de responsabilitat de la LOE quan la rehabilitació o reforma tingui la consideració d’edificació segons el que estableix el seu article 2.2, apartats b) i c), és a dir, quan es tracti d’obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que alterin la configuració arquitectònica dels edificis o tinguin el caràcter d’alteració total en edificacions catalogades o que disposin d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental historicoartístic. En aquests casos, haurem de tenir en compte els terminis de garantia d’un, tres i deu anys, segons la naturalesa dels danys (acabats, execució/instal·lacions o estructurals que comprometin l’estabilitat de l’edifici, respectivament) i un termini de prescripció de dos anys des de que apareix el dany constructiu (articles 17 i 18 LOE). Per últim, quan no tenim contracte amb el reclamant i a l’obra no és d’aplicació la LOE per les seves característiques, seguirà essent vigent l’article 1.591 del Codi Civil, amb un termini de garantia de deu anys, més els terminis de prescripció que varien segons la legislació catalana i espanyola. Per tant, es recomana i s’insisteix en la conveniència de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil professional amb la cobertura i temporalitat suficient per poder protegir-nos davant de possibles reclamacions que poden succeir-se durant uns amplis terminis després de finalitzar l’obra.

3r quadrimestre 2021 [ 33 ]

Meritxell Escudé Advocat

Fundació COAATT Pictogrames als passos de vianants o com donar visibilitat a una realitat latent i desconeguda El món actual necessita que es doni visibilitat a cadascun dels problemes que es pateixen, que es parli de les malalties, que s’informi dels molts síndromes amb que viuen diagnosticades milers de persones i dels quals, la societat en general, en té un ampli o total desconeixement. Hi ha moltes entitats del tercer sector, fundacions, ong’s, associacions i col·lectius que intenten destapar els ulls de la majoria per fer un crit d’atenció i escolta sobre aquestes problemàtiques silenciades. El passat mes d’abril, es van crear al barri tarragoní de Torreforta els primers passos de vianants senyalitzats amb pictogrames ARASAAC amb l’objectiu de facilitar l’autonomia de les persones amb autisme. Les ciutats han de ser inclusives, properes i amables a totes les persones que hi viuen i no tan sols per a uns quants. Per això, aquesta acció que van realitzar a Torreforta el Servei de Teràpia Ocupacional de la Fundació Estela i la Fundació Topromi, amb la col· Foto de l’equip d’usuaris de les fundacions i monitors que han pres part a la iniciativa laboració de les Conselleries de Capacitats Diverses i Territori de l’Ajuntament de Tarragona, és un punt de partida que a priori hauria de tenir una continuïtat ja que s’ha elaborat una relació de passos de vianants que, com aquells dos primers, han de reconvertir-se en zona segura per a persones que necessiten els pictogrames. Per endinsar-nos més en aquesta matèria, hem conversat amb Blanca Ferrer, directora del Servei de Teràpia Ocupacional de la Fundació Estela. Ella ens desvetlla detalls que ens passen inadvertits quan parlem de síndromes com l’autisme i d’una realitat que la majoria de persones desconeixen i haurien de tenir en ment.

Blanca Ferrer.

Directora del Servei de Teràpia Ocupacional de la Fundació Estela

La psicòloga Blanca Ferrer és la directora del Servei de Teràpia Ocupacional de la Fundació Estela

Blanca, la iniciativa de pintar els passos es va fer en el marc del Dia Mundial de l’Espectre Autista. Com va anar la jornada? Sí, la jornada va anar de primera. Tot i les restriccions en les activitats col· lectives a causa de la pandèmia, vam saber trobar accions conjuntament per tal de poder seguir fent l’esforç d’estar presenta a la comunitat. De fet, la jornada, es va estendre a tota una setmana sencera on les diverses entitats que hi formem part, vam programar diferents actes que es van anar celebrant de manera individual, però que després, aprofitant les vies telemàtiques, vam compartir.

Les entitats que treballeu en l’àmbit de la discapacitat us reuniu de manera periòdica per a generar activitats conjuntes. Què poseu sobre la taula aquell dia i quins punts en comú compartiu que us permeten crear acció conjunta? La idea principal que posem damunt la taula és sempre la necessitat de la conscienciació de la població general de les dificultats que aquest col·lectiu troba en la interacció amb la societat. Cal una feina constant i insistent que expliqui de manera clara i realista de qui són, com són, i el difícil que és per a molts desenvolupar-se en un món individualista, estressant i molt sovint, ignorant. Perquè vàreu escollir la pintura de pictogrames? Els pictogrames són una eina de comunicació bàsica entre aquest col·lectiu, amb dificultats de comunicació oral i escrita. Aquest sistema els permet relacionar, de manera que puguin tant entendre com expressar idees concretes, com objectes, animals o idees abstractes, com serien sentiments o pensaments. És una eina per transformar la realitat en imatges. Vam escollir doncs aquesta acció, ja que és la manera de facilitar la integra-

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 34 ]

ció i la normalització de la vida d’aquestes persones a la nostra societat, i que passa per “traduir” aquells recordatoris que hom sabem de manera “normal” per anar pel carrer. Posar els pictogrames al passos de vianants, no només facilita l’autonomia d’aquest col·lectiu, sinó que a més, és una manera visible de recordar i de fer pedagogia a la resta de la societat, de que hi ha persones que necessiten d’aquest tipus de comunicació.

Actuació de pintada dels pictogrames al barri de Torreforta

Fundació COAATT Tornant al dia de la pintada. Com vàreu organitzar la jornada i quines sensacions us van marcar més d’aquella acció? La jornada va passar per diverses fases, totes elles molt enriquidores. No només recollia la inquietud de les diferents entitats que puguem estar sensibilitzades per aquests col·lectius, sinó que a més, vàrem involucrar els mateixos protagonistes. A partir del moment en que es va donar el tret de sortida a aquesta iniciativa, dues entitats vam agafar el compromís de fer-ho realitat amb usuaris dels nostres serveis, alguns d’ells amb aquestes dificultats, però prou motivats per poder aportar també el seu gra d’arena. Així doncs, ens vam repartir els espais a pintar, i amb el material que ens va facilitar l’Ajuntament de Tarragona, vam organitzar unes “brigades” de pintors. Prèvies explicacions per part del monitoratge, material adequat per no embrutar-se i moltes ganes de fer una feina ben feta, vam destinar uns matins a fer-ho realitat. Les sensacions principals recollides passen per diversos nivells. Des de la il· lusió dels propis nois i noies al sentir-se partícips actius d’una acció necessària, i pel despertar de la curiositat dels propis vianants del carrer que preguntaven què era allò que estaven fent, creant així la oportunitat de divulgació, fins la mirada estranya i ignorant d’altres persones que ho veien però que no respectaven el missatge de “no xafeu, recent pintat”. Sensacions oposades que posen de manifest la necessitat de seguir fent accions com aquesta. Torreforta va ser escollit com a espai per a la prova pilot de les pintades dels pictogrames però hi ha un ampli llistat de passos a pintar a tota la ciutat. N’heu fet o està previst fer-ne més de pintades? Sí, s’han fet realitat a altres indrets com poden ser als passos de vianants del barri de Bonavista, davant de l’escola d’educació especial Estela, i de la Llar residència de la mateixa fundació, així com davant la casa Sant Josep, al centre de Tarragona. Poc a poc, i bona lletra... La gent d’a peu que aquell dia circulava per la zona, us preguntava quelcom o demanava més informació? Sí, el fet que un grup de nois i noies estiguessin pintant els passos de vianants, va despertar curiositat entre aquests. Com deia, alguns s’ho miraven estranyats, però molts, preguntaven interessats i encurio-

sits. Va ser una gran oportunitat per tal de poder explicar i fer aquesta pedagogia de la que parlàvem, tant necessària, del perquè d’aquella acció. Comentaves abans que els pictogrames són una forma molt important de comunicar-se entre les persones diagnosticades amb autisme. Creus que la societat està realment conscienciada d’aquesta realitat? Creus que s’ha difós prou bé què significa tenir certs síndromes i s’ha aportat prou informació sobre els mateixos? Sincerament crec que no. S’ha fet, i s’està fent molta feina en aquesta direcció, però queda molt de recorregut per endavant. Com passa sovint amb qualsevol col·lectiu que tingui necessitats especials, fora de la normalitat de la majoria, s’oblida molt ràpidament si realment no et toca d’a prop. Cal insistir i anar modificant i matisant la informació de manera que si no s’entén prou bé d’una manera, es formuli d’una altra. Això implica una tasca de revisió continua, insistent i ser persistent. Fer-se present en tot moment als ulls de la societat i no deixar-ho en l’oblit. Consideres que aquesta societat, cada cop més tecnològica i menys de contacte humà, està preparada realment per seguir donant visibilitat a aquesta realitat els propers anys? No m’agrada generalitzar perquè sempre hi ha gent disposada a mantenir aquest contacte humà tant necessari i que ens caracteritza com a espècie, però sí és cert que la tecnologia i els missatges tant idealitzats i falsos que sovint ens aporta aquest canal, si no s’encamina a la direc-

ció correcte, pot ser un entrebanc. Així doncs, el que hem de fer, és aprofitar-lo en positiu, per tal de convertir-la en un canal de comunicació útil per al col·lectiu. Això vol dir utilitzar-lo també per a difondre el missatge per conscienciar de les necessitats d’aquests col·lectius, així com de la informació necessària que apropi el coneixement de les característiques específiques a la població en general. Tens la sensació que part de la societat viu d’esquena a la realitat per por a saber afrontar la seva relació humana amb una persona amb Asperger, autista o amb discapacitats diverses? Com deia abans, no sempre és així, però no podem eludir que sí, que molt sovint tinc aquesta sensació. El que no toca d’a prop, molesta. Vivim en una societat individualista, on els problemes o les dificultats dels altres no ens importen. Queden “lluny”. Quines altres accions heu pensat que es poden fer en un futur amb el col·lectiu de persones amb les quals treballeu? Hi ha moltes coses per a fer i que poc a poc, però amb bona lletra, es van fent. Una de les principals, per exemple, podria ser la d’apostar per la inserció laboral. És una tasca pendent de molta conscienciació per part de la societat tan particular com empresarial. Requereix d’un procés complex, que passa per la formació i preparació de la mateixa persona amb necessitats especials, fins a la de crear oportunitats per part de la societat de poder acceptar i permetre que aquestes persones puguin desenvolupar una vida laboral digna i enriquidora.

De moment s’han pintat amb pictogrames els passos de vianants de Torreforta però la intenció és realitzar aquesta acció a moltes altres punts de la ciutat

Tag

3r quadrimestre 2021 [ 35 ]

PROFESSIONALS

Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund Finançament especíﬁc

Previsió per a un bon futur

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE.

Préstec ECO Professional: ﬁns a 120.000 euros per millorar l'eﬁciència energètica del teu negoci.

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos. Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats especíﬁques i amb el millor servei postvenda.

caixadenginyers

caixaenginyers