Tag 92 · 1r quadrimestre 2022

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2022 Any XXVII núm 92 Preu: 3 €

Entrevista a Daniel Roig, president d’APCE a Tarragona Dades del Gabinet Tècnic: resum del 2021 i previsions Especial rehabilitació: parc immobiliari i Next Generation El cohousing per a sèniors o com fer la maduresa més amable Fauna i espècies protegides a les obres. Realitat i solucions

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

De l’1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

De l’1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·le gi d ’Ap a re lla d ors, Arqui te cte s Tè cni cs i Engi ny e rs d ’Ed i fi caci ó d e Ta rra gona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org Assessorament legal i Responsabilitat Civil Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Imatge de construcció en una ciutat espanyola.

Propietat: Avanti Comunicació

n L’entrevista (Pàgs. 4-6) Daniel Roig Nolla n Gabinet Tècnic (Pàgs. 7-9) Dades de síntesi. Evolució de la construcció al 2021 n Obres amb garantia (Pàgs. 10-11) Atenció a consumidors i usuaris de proximitat, a Tarragona n Actualitat (Pàgs. 13-15) Rehabilitació: realitat i futur per al parc immobiliari espanyol n Noves tecnologies (Pàg. 16) iOBRA, l’app de gestió de visites d’obra del COAATT n Col·legiats (Pàg. 17) Apostar per les xarxes, creure en elles n Construcció (Pàg. 18-19) Romero Vallejo: casas amables para gente madura que se siente joven n Rehabilitació (Pàgs. 20-21) Una casa, un balcón.

Les segones residències davant del mar, una realitat no sempre perfecta n Medi ambient (Pàg. 22) Gestió Natural n Edificis singulars (Pàgs. 23-24) Ca l’Orga, futur Centre d’Interpretació de l’Oli de l’Alt Camp n ASSESSORIA (Pàg. 26) La competència professional per a emetre informes i certificats sobre seguretat, salubritat i habitabilitat d’edificis residencials n Patrimoni (Pàgs. 27-31) El pou de gel de la Catedral de Tarragona.

Ruta Jujoliana (9) n Fundació COAATT (Pàgs. 32-33) Història i patrimoni amb visites a Reus i Tarragona.

El COAATT col·labora amb el Banc d’Aliments n Actualitat col·legial (Pàgs. 34-35) Homenatge als anys de professió i benvinguda als nous col·legiats.

Els regals dels Reis d’Orient a la Muntanyeta i per als més petits del COAATT. Marià Casas Hierro aprofundeix en l’àmbit dels esgrafiats amb nou llibre

Editorial Que la feina feta ens porti a l’expertesa per la qual hem treballat

T

ot i els temps actuals, amb incertesa global per la pandèmia del Covid i les diferents variants que van sorgint, acabem d’iniciar un any que ens obliga a ser optimistes tot mirant el nostre horitzó més proper al nostre sector. Aquest serà un any de canvis i d’oportunitats en molts sentits. Les previsions i els estudis més recents parlen de recuperació lenta però progressiva a la construcció, d’un creixement constant que ens ha de portar a la consolidació de la feina i a bons resultats.

El darrer informe Euroconstruct 2021 diu que Espanya creixerà més lentament però amb més solidesa que països veïns com Itàlia o Portugal al llarg d’aquest 2022, un creixement que tornarà a portar-nos a dades similars a l’època prepandèmia. Hi ha bones perspectives per a l’obra nova i es preveu un ritme bo si parlem de la rehabilitació.

Al mateix horitzó hi ha l’efecte que provocaran al nostre sector els fons europeus Next Generation que, en el cas d’Espanya, suposaran una injecció econòmica de més de 6.900 MEUR a través del Plan de Rehabilitación de Vivienda y Regeneración Urbana. Ara toca moure fitxa al govern central per aportar els diners a les comunitats i atorgar-los la seva gestió per aconseguir que la inversió arribi quan abans i s’estengui a quants més habitatges sigui possible.

Hi ha 3.420 MEUR per al Programa de rehabilitación para la recuperación económica y social en entornos residenciales, una dada molt significativa i necessària perquè cal rehabilitar els habitatges individuals però, molt especialment i amb urgència, els blocs d’habitatges comunitaris que pateixen greus mancances i deficiències però no es reformen per la manca de liquiditat de les pròpies comunitats de veïns i pel fet que, sovint, els qui habiten en aquests blocs d’habitatges tenen un nivell adquisitiu baix. Per tant, les ajudes del Next Generation obren les portes a la reforma de tota aquella part del parc immobiliari en més mal estat.

El 2022 serà un any on hi haurà una demanda creixent de tècnics com els aparelladors i arquitectes tècnics per afrontar el creixement que us comentàvem, marcada per l’augment de feines que tindrà lloc. En aquest sentit, i com hem estat formant-nos i actualitzant-nos fins i tot en èpoques de pandèmia i confinament, hem d’estar tranquils perquè sabem que tenim un bon nombre de professionals que podran atendre les demandes d’aquests temps més propers. Haver treballat per aconseguir crear la figura del tècnic de capçalera, haver generat eines de formació i assessorat a tothom a través dels nostres serveis, fa que estiguem convençuts que podem fer front a allò que ens ve.

Hi ha bones expectatives de futur i si tenim mecanismes per assumir-les i sortir reforçats en aquest moment, és gràcies a l’esforç de tots i totes els col·legiats que heu volgut beneficiar-vos de les eines que teníeu a l’abast amb el convenciment que, rere una tempesta ve la calma perquè totes les èpoques d’incertesa acaben desembocant després en temps més amables. Rebem aquest 2022 amb il·lusió i la certesa que la nostra feina, ben feta, ens portarà com altres vegades a l’expertesa i l’excel· lència per la qual sempre hem treballat.

LA JUNTA DEL COAAT

L’entrevista Daniel Roig Nolla:

“Els Col·legis han de canalitzar part de la gestió dels Next Generation per descongestionar a l’administració” L’informe Euroconstruct té com a objectiu fer una diagnosi del sector de la construcció i marcar les previsions de creixement o desacceleració del mateix. L’últim informe, recentment publicat, preveu un horitzó de continuïtat en la recuperació del mercat. A alguns països, com Espanya, els atorga un creixement més lent però més segur. El document també diferencia els factors derivats de l’obra nova dels de la rehabilitació.

Sembla haver-hi un acord en parlar de recuperació, deixant a banda el seu ritme perquè cada font té la seva versió, i creiem necessari abordar el tema en aquest moment clau, com és l’arribada dels fons europeus Next Generation. Per afrontar totes aquestes temàtiques, conversem amb Daniel Roig, president per Tarragona de l’Associació de Promotors de Catalunya, APCE.

Daniel Roig Nolla.

President per Tarragona de l’Associació de Promotors de Catalunya Sr. Roig, revisant el darrer informe d’Euroconstruct, es pot afirmar que a mig termini es preveu una recuperació del sector a nivell europeu, tot i que no al mateix ritme a tots els països. Quina primera valoració se’n pot fer d’aquest document?

L’informe Euroconstruct assenyala grans tendències a mig termini. Les previsions que es puguin fer de cara al 2022 o el 2023, dins del nostre territori, tenen poc impacte i aporten poca informació.

De totes maneres, coincideixo amb el que diu l’informe, que el COVID bàsicament ha estat un parèntesi i que ara estem igual que abans de la pandèmia.

No podem amagar que el sector viu ple de dubtes. Tenim dubtes perquè hi ha els ERTOs que de moment s’estan allargant i no sabem com s’acabarà. Hi ha altres països d’Europa que han fet subvencions a fons perdut. Altres on el sector públic ha entrat al capital privat per salvar les empreses. Per tant, podem dir que en certa manera s’està adulterant l’economia real. Espanya té una inflació important que ens està afectant i no sabem què passarà d’aquí un o dos anys, si això s’aturarà o bé s’apujaran els tipus per frenar-la. Patim una pujada de costos de la construcció inesperada i exagerada. I per arrodonir-ho, també hi ha hagut un augment de l’endeutament del país per finançar el dèficit que no sabem com es tornarà. Per tant, tenim moltes incerteses.

El mateix informe diu que, si ens comparem amb països similars com ara Portugal o Italià, per

exemple, tot sembla indicar que aquest últim creixerà molt més que nosaltres i que Portugal en teoria també ens passarà per davant.

En canvi, França i Alemanya creixeran menys que nosaltres. No és rellevant. En general, Espanya és un mercat bastant madur a nivell immobiliari, segurament més que Itàlia i que Portugal, de manera que és normal que no hi hagi tanta oscil·lació.

No crec que sigui una dada que ens hagi de preocupar perquè aquests altres països, possiblement, tenen unes problemàtiques bastant diferents a la nostra.

Potser indica que nosaltres hem fet bastantes coses relativament bé. Tenim un mercat més estable del què els hi pugui haver passat a Portugal o a Itàlia, on la recuperació immobiliària ha arribat més tard i l’ impacte del COVID a nivell immobiliari ha estat més alt.

Sota el seu parer doncs, l’afirmació que també està dins de l’informe, on s’indica que el creixement d’Espanya serà mes lent però en canvi durarà més o serà major, és fiable o no és fiable?

Crec que és fiable. Després de la crisi immobiliària del 2008 s’han corregit molts excessos que precisament generaven moltes oscil·lacions al mercat i van generar l’última bombolla. El sector de la construcció ha canviat molt respecte al 2008. Si parlem de l’obra nova, avui les entitats bancàries només concedeixen préstecs si hi ha prevendes, si el solar està finançat amb fons propis, i si darrera hi ha un promotor experimentat.

El risc es redueix sensiblement. Alhora,

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 4 ]

Daniel Roig, al seu despatx

obliga a les empreses a estar molt més capitalitzades i professionalitzades.

Aquesta combinació permet consolidar fermament el sector i fer-lo molt més resistent a aquests sotracs tipus COVID o als cicles immobiliaris.

El sector està molt més madur i per això tenim creixements més lents però més sostinguts. Les xifres de producció estan molt allunyades dels màxims del 2007, gairebé estem al 20%. A ningú li agradava el sector tal i com estava abans de la crisi. Al final, és el que requereix el sector i el que demanem els empresaris, els arquitectes, els aparelladors, els constructors, els fabricants: creixements més sostinguts en el temps encara que siguin, percentualment, més continguts perquè permet planificar molt millor i treballar d’una manera molt més sòlida a llarg termini.

Si analitzem indicadors o estadístiques, també cal tenir present que les realitats del territori són molt diverses. Quan es parla d’Espanya, bàsicament es parla de Madrid, Barcelona i la Costa del Sol. I sobretot Madrid. Estadísticament, el pes d’aquestes àrees desvirtua els resultats i fa que no es ponderi adequadament. A Catalunya, l’àrea metropolitana suposa el 75% del total, i la seva realitat

L’entrevista no té gaire a veure amb Girona, Lleida o Tarragona. Per cada habitatge que es construeix a Tarragona, a Barcelona se’n fan dotze.

Hi ha un element clau que són els fons europeus, els Next Generation, que representen una injecció econòmica molt necessària després del viscut al darrer any i en el cas també de la construcció, de la situació de ralentí de la post crisi del 2008 a la que esta sotmesa el sector. Com veu l’aplicació d’aquests fons a hores d’ara?

Els fons estan orientats en dos línies.

Per una banda tenim la qüestió de la rehabilitació energètica i, per l’altra l’habitatge social.

Pel que fa a la rehabilitació energètica, jo hi veig dos problemes principals.

Primer, un problema de pressupost, perquè rehabilitar energèticament acostuma a ser una inversió que requereix un esforç de diners importants i aquí els fons hi poden intervenir i seran decisius. En segon lloc, hi ha un problema de gestió i aquesta és la clau. La majoria de les rehabilitacions energètiques s’han de fer en blocs d’edificis plurifamiliars, i aquests blocs d’edificis estan en divisió horitzontal. S’han de posar d’acord tots els propietaris del bloc, i això no és tant senzill d’aconseguir com tampoc ho és forçar a aquells que potser no poden.

Impulsar aquestes rehabilitacions és un gran repte.

La construcció nova a Espanya té bones perspectives

Respecte a l’habitatge social, això pot suposar un canvi de tendència. L’arribada d’aquests fons obliguen a l’administració pública a actuar decididament en polítiques d’habitatge social i a aprofitar l’oportunitat. La gran preocupació que tinc és que no es consolidin aquestes actuacions a llarg termini i només serveixin per actuacions ocasionals. Els fons europeus són uns ingressos extraordinaris que duraran uns pocs anys, però la solució al problema de l’habitatge social requereix inversions durant dècades.

Conceptualment no es pot pretendre re-

soldre un problema estructural amb fons extraordinaris. Si volem donar resposta a la demanda d’habitatge social, l’import d’aquests fons s’haurien d’incorporar als pressupostos públics: és un gran repte que com a societat tenim per endavant.

Quins rols i quina rellevància han de tenir els col·legis professionals en tots aquests processos com en els Next Generation?. Quin paper han de jugar?

Crec que els Col·legis han de canalitzar part de la gestió dels Next Generation per descongestionar a l’administració. Precisament, si volem celeritat, els Col·legis hi poden jugar un paper molt important. Les bases ja preveuen algun tipus de partida per a oficines tècniques de gestió dels propis fons. Penso que pels Col·legis ha de ser gairebé una obligació que s’involucrin fortament en aquesta gestió dels Next Generation.

Evidentment, s’hauria de concretar amb l’administració pública d’alguna manera, però penso que són els actors ideals i els més formats per a fer tota aquesta tasca i evitar que recaigui sobre una administració pública que té pocs mitjans.

Parlem dels dos elements clau que marquen el dia a dia de la construcció. Per un costat hi ha l’obra nova, que es va recuperant lentament, i per l’altre hi ha la rehabilitació que en gran part ha salvat al sector en moments molt delicats.

Quines perspectives de creixement hi ha a les comarques de Tarragona en ambdós casos?

L’obra nova a Tarragona s’ha anat recuperant molt lentament, més que no pas altres zones del país, com l’àrea metropolitana. Des del 2014 i fins el 2021 ha anat tenint un creixement gradual però sòlid i s’han anat recuperant els indicadors de producció. Les compravendes d’habitatge nou es mantenen estables i la demanda d’habitatge nou s’ha recuperat. La majoria de compradors d’obra nova són perfils d’habitatge de millora, que vol dir que venen el seu pis actual, que ja tenen pagat, i en compren un de més gran i més ben situat. Aquest pis de segona mà que ha comprat algú altre, normalment es reforma i es destina a l’ús propi o al lloguer. La clau per l’habitatge d’obra nova és que el mercat de segona mà funcioni, i això actualment està passant. A les ciutats de Tarragona i Reus, els volums de compravendes d’habitatge usat estan en màxims històrics.

Si parlem de rehabilitació, cal dis-

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 5 ]

tingir entre petita o gran. Una cosa és la petita rehabilitació, que sempre es va fent, i que consisteix en rehabilitar un pis o una casa: aquesta està en un moment àlgid d’activitat. Ho comprovem pel gran volum de llicències concedides.

El problema que tenim a Tarragona és la gran rehabilitació, que passa per actuar en edificis de pisos que actualment ja tenen gairebé 60 o 70 anys. Cal pensar que molts d’aquests edificis es van fer als anys seixanta i setanta i que els seus ocupants actuals sovint no disposen de recursos suficients per invertir en millorar l’edifici. Són barris o carrers sencers de Tarragona, Reus, Cambrils, Constantí o Vilaseca, que requereixen d’inversions molt importants que només pot afrontar l’administració, via pressupostos o via fons europeus.

De fet, al 2004 es va posar en marxa la Llei de Barris per part de la Generalitat. No sé si va ser un intent tímid o una bona temptativa per fer-ho, però al final va quedar en no res ja que es van fer obres en una part important, però ni molt menys allò que s’havia previst.

Va ser una bona temptativa però no del tot ben enfocada. També s’ha de recordar que no s’hi va destinar tot el pressupost que s’havia compromès i moltes actuacions van quedar a mitges. Tot i així, hi ha alguns barris on es va intervenir. Per exemple, a Reus es va intervenir al Barri del Carme. Van ser actuacions centrades principalment en l’espai públic: voreres, places, serveis. On no es va invertir gaire amb la Llei de Barris va ser precisament en els habitatges perquè eren privats, i a la llarga s’ha constatat que la millora de l’espai públic no s’ha traduït en una gran millora del parc d’habitatges disponible. Per això crec que no es va enfocar del tot bé. Aquí és on aquests fons poden entrar. És una gran oportunitat.

Com agents del territori vinculats directament a la construcció, quina importància tenen els promotors dins l’obra nova i dins de la rehabilitació?

Pel que fa a l’obra nova, la importància és màxima perquè al final és qui inverteix i qui coneix les dinàmiques del sector. El problema d’avui és que han desaparegut molts promotors locals, de caràcter familiar i estretament vinculats al territori. Cada ciutat tenia els seus promotors que coneixien molt bé la ciutat, coneixien cada carrer, les voreres. Eren

L’entrevista capaços d’anar fent inversions i així les ciutats anaven millorant. Això ha canviat molt arran de la crisi del 2008 i el número de promotors s’ha reduït sensiblement sense que n’hagin aparegut de nous. Alguns d’aquests buits empresarials els han ocupat empreses promotores foranies, i en major mesura les grans promotores cotitzades que pertanyen a fons d’inversió.

Respecte a la rehabilitació, la nostra rellevància a Tarragona és molt baixa.

Com hem dit abans, els blocs d’habitatges són dels veïns que hi viuen i per tant són ells els qui han d’actuar com a agents.

Només podem actuar si hi ha grans edificis d’habitatges que tinguin un propietari únic i això no és habitual a Tarragona.

En el cas dels aparelladors, quina rellevància han de tenir sota el seu parer?

Si parlem de l’obra nova, la necessitat de tenir un aparellador és inqüestionable. El problema que ens estem trobant és que hi ha mancança de professionals capacitats per afrontar els edificis plurifamiliars, que són una especialització per si mateixa. Es requereixen coneixements tècnics però també de gestió, contractació, planificació, coordinació, control de costos, lideratge, integració d’equips etc. Quan els promotors parlem d’obra nova, parlem bàsicament de blocs d’habitatges. Els requeriments són molt menors si parlem d’unifamiliars.

Pel que fa a la rehabilitació, el binomi arquitecte-aparellador és el gran protagonista. Vol dir actuar a petita escala, amb solucions constructives molt específiques, adequades, concretes i a costos limitats.

La rehabilitació segueix sent molt important per al sector

Una preocupació que hi ha per part dels aparelladors o per part del sector, és la poca agilitat de l’administració local en el moment d’aconseguir les llicències.

En aquest sentit cal fer una crida perquè col·laborin més i redueixin aquests terminis?

Sí, totalment d’acord. Es fa difícil comprendre que es pugui allargar tant el temps de concessió d’una llicència, tot i que hi ha Ajuntaments millors que d’altres. Entenem que no és una voluntat expressa per part de l’administració pública. Si es demoren tant, és perquè no tenen mitjans suficients. Aquí és on entra el paper dels Col·legis. Ja hi ha altres llocs on els ajuntaments han signat convenis amb els Col·legis per a què aquests puguin absorbir part d’aquesta gestió i reduir els terminis dràsticament.

Un altre element que marca el creixement de les ciutats, és el pla d’ordenació urbana, el POUM. Reus el té desenvolupat però Tarragona el té, des de fa poc temps, paralitzat. Parlem de dues ciutats on les diferències es marquen en el fet que l’habitatge nou a Tarragona costi un 50% menys que a Reus.

A Tarragona els pisos costen més perquè els solars costen més. I costen més per dos motius: perquè hi ha més demanda a Tarragona que a Reus, i perquè Tarragona cada vegada té menys sòl disponible.

Tarragona ha decidit entrar en una fase de repensar els seus creixements.

Des del sector privat només podem demanar que, independentment de la decisió, que sigui el més ràpid i el més consensuat possible. Des del sector privat podem fer grans aportacions perquè el nou POUM sigui un èxit. L’última vegada, Tarragona va tardar 10 anys en redactar-lo i aprovar-lo. Si ara es torna a entrar en un període similar, segur que no només Tarragona, sinó tot el territori perdrà oportunitats. I no ens podem permetre que la nostra capital, motor de tracció del Camp en molts aspectes, no tingui ni el dinamisme ni la potència que tots volem que tingui.

Pel que fa a Reus, té el POUM en procés de desplegament des de fa vint anys.

Hi ha hagut temptatives per endegar la redacció d’un nou Pla d’Ordenació, però no es percep una voluntat política clara per tenir-lo a curt termini. Tampoc pensem que hi hagi la necessitat de fer-lo o, com a mínim, no és tant urgent. Els POUM són documents molt complexos que cosifiquen la ciutat durant molts anys. Són eines molt útils per reflexionar sobre la ciutat i preveure actuacions a llarg termini, però sovint queden ràpidament desfasats pel dinamisme de la societat actual.

Des del COAATT es té clar que el territori ha de treballar plegat per

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 6 ]

aconseguir el creixement desitjat i, si és possible, fer-ho amb mà d’obra d’aquestes comarques. En aquest sentit, preocupa que les grans promocions que s’anuncien sovint a les comarques de Tarragona arribin sempre acompanyades d’empreses i de tècnics que són de fora, i per tant no es confiï en els professionals del territori. Què en pensa?

Penso que això és una conseqüència del teixit empresarial que tenim. Com he dit anteriorment, la majoria dels promotors eren locals, tenien els seus tècnics locals i, per tant, no venien gaires empreses de fora a fer promocions. Els tècnics estaven sempre vinculats al promotor.

Hem de pensar que moltes d’aquestes empreses que venen a fer promocions a Tarragona no són empreses estàndard, sinó que darrere sovint hi han fons d’inversió. Aquests fons d’inversió no tenen segurament la mateixa sensibilitat pel territori que pot tenir el promotor local, perquè al final el promotor local és un ciutadà més que viu en aquell entorn.

No és una cosa exclusiva de Tarragona, això està passant a tot l’estat espanyol i a tot Catalunya. Veig complicat que això es pugui revertir. Aquests fons d’inversió encarreguen projectes a grans grups d’arquitectura i enginyeria que ho gestionen tot. No tenen seu a Tarragona sinó a les grans capitals, properes als centres de decisió d’aquestes grans empreses. Per tant, veig complicat que aquesta situació es pugui revertir d’alguna manera.

Parlem del portal Obres amb Garantia que es va crear l’any 2015, per part del COAATT. A través d’ell és pot demanar pressupost per fer obres de qualsevol tipus, o tràmits de qualsevol caire i es reben tres pressupostos de tres aparelladors que estan dins del servei. És un dels mecanismes de difusió de la figura del tècnic de KM 0 que fa anys que reivindica el Col·legi. Coneix el portal? Què li sembla?

Conec el portal i penso que la iniciativa és molt positiva. Hi ha empreses privades que ho fan, i em sembla bé que el Col·legi també hi competeixi. És una peça més en cercar la màxima competitivitat del tècnic local, proper i que coneix la realitat del territori. És una magnífica idea.

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. Evolució de la construcció al 2021 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’activitat professional dels arquitectes tècnics i enginyers d’edificació a Tarragona s’incrementa al 2021 gairebé un 26% respecte 2020, uns valors en recuperació i similars ja als de 2009.

El nombre d’habitatges nous visats a la zona de la nostra demarcació al 2021 arriben fins als 832 i pugen més d’un 25% respecte 2020. Representant més de 103 milions d’euros d’inversió.

La inversió en habitatge residencial nou creix especialment a les poblacions de Reus, Salou i Roda de Berà. Tarragona i Cambrils baixen respecte 2020 un 35% i un 50% respectivament. Reus supera a Tarragona per primera vegada i gairebé multiplica per tres el nombre d’habitatges registrats al nostre Col·legi professional.

També l’obra de rehabilitació puja un 8% respecte l’any anterior. Entre gener i desembre de 2021 s’han visat 1.060 obres, el nombre més important des de 2008, amb una inversió que supera els 85 milions d’euros a la nostra demarcació.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU. Baixa a Tarragona i Cambrils però puja a la resta de poblacions El nombre d’obres destinades a la construcció d’habitatge nou puja també respecte 2020, més d’un 20% i arriba a les 314, un valor semblant ja a les visades al 2009. El nombre d’habitatges, com hem vist abans, arriba als 832, un 25% més que al mateix període de 2020.

I la inversió supera els 103 milions d’euros, un 17% superior a la realitzada l’any passat.

2.500 Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica

2.000 1.500 1.000 500 0

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Núm.d’habitatges nous visats

2016

2017

2018

2019

2020

2021

Núm. d’habitatges nous acabats

Obres de nova planta. Habitatge residencial visat al COAATT Núm. Habitatges

PEM

Obres

%

2010

1.240

120.974.458,65 €

243

2011

588

56.541.771,95 €

172

-52,58%

2012

566

63.793.606,26 €

116

-3,74%

2013

196

22.335.048,78 €

102

-65,37%

2014

371

42.988.155,00 €

126

89,29%

2015

448

51.742.215,00 €

167

20,75%

2016

554

64.631.088,00 €

215

23,66%

2017

461

64.012.820,66 €

197

-16,79%

2018

739

117.494.990,13 €

234

60,30%

2019

1.166

135.478.625,75 €

250

57,78%

2020

662

88.485.811,00 €

263

-43,22%

2021

832

103.092.853,24 €

314

25,68%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Per tipologia, la construcció en bloc puja més d’un 40% respecte 2020, mentre que el visat de l’habitatge unifamiliar supera lleugerament el 12%.

L’autopromoció és, tot i créixer menys que la construcció en bloc, molt important al 2020. Aquest any s’han visat un total de 390 nous habitatges construïts en autopromoció.

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 7 ]

Gabinet Tècnic Tipologia constructiva

2020

2021

%

Unifamiliar

348

390

12,07%

En bloc

314

442

40,76%

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

144

139

-3,47%

En filera

21

21

0,00%

Aparellades

2

10

400,00%

181

220

21,55%

Aïllades

Edifici en bloc Entre mitgeres

231

294

27,27%

Aïllat

83

148

78,31%

Les dades d’habitatge nou a nivell municipal segueixen, excepte en el cas de Tarragona i Cambrils, una tendència a l’alça general.

Destaquen aquest 2021, els municipis de Reus, Salou o Roda de Berà. Reus per exemple supera per primera vegada a Tarragona i multiplica per tres el nombre d’habitatges visats en un any a la ciutat de Tarragona.

Per contra, Cambrils baixa prop d’un 50% respecte 2020, i amb 53 nous habitatges visats gairebé iguala els valors de Tarragona amb 63 nous habitatges, visats al 2021.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Habitatge residencial nou Poblacions

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

%

Tarragona

75

98

125

55

281

520

99

63

-36,36%

Cambrils

59

21

52

69

120

92

112

53

-52,68%

Salou

41

29

37

58

25

36

2

101

4.950,00%

Reus

13

12

23

27

69

76

38

179

371,05%

Roda de Berà

2

1

11

4

5

9

12

57

375,00%

Alcover

2

0

0

9

4

2

9

14

55,56%

El Vendrell

11

9

69

39

19

12

17

30

76,47%

Vinyols i els Arcs

3

1

11

10

10

10

21

25

19,05%

Almoster

2

1

0

2

1

3

1

3

200,00%

La Febró

0

0

0

0

0

0

0

0

-

Segur de Calafell

1

2

0

2

0

8

3

2

-33,33%

Altres poblacions

11

274

226

186

205

514

348

305

-12,36%

TOTAL

220

448

554

461

739

1.282

662

832

25,68%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica

REHABILITACIÓ. El nombre d’obres de reforma i rehabilitació supera ja a les d’abans de la crisi La rehabilitació ha suportat molt bé tant la greu crisi del sector del 2008, com la situació de crisi de la Covid-19, que vivim actualment. L’activitat al 2021 continua a l’alça i el nombre d’obres de rehabilitació puja més d’un 8%, respecte 2020. La inversió supera els 84 milions d’euros, un 10% més que al 2020.

En conjunt, al 2021 s’han visat 1.060 noves obres de rehabilitació, un valors que ja superen als obtinguts al 2008, i les previsions d’una forta inversió pública al 2022 fan preveure uns resultats excepcionals el proper any.

Obres de rehabilitació COAATT Número d’obres

PEM

2010

864

71.795.331,17 €

2011

740

80.522.450,39 €

-14,35%

2012

565

35.574.838,19 €

-23,65%

2013

598

25.708.494,46 €

5,84%

2014

620

24.255.774,14 €

3,68%

2015

778

80.579.941,22 €

25,48%

2016

867

90.340.529,08 €

11,44%

2017

977

87.359.717,40 €

12,69%

2018

964

138.451.129,72 €

-1,33%

2019

1.042

103.544.973,16 €

8,09%

2020

981

76.439.557,16 €

-5,85%

2021

1.060

84.784.460,55 €

8,05%

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 8 ]

%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Gabinet Tècnic Per municipis, excepte Salou, Mont-roig del Camp i Calafell, l’activitat creix de manera general. Destacant els municipis de Reus, Valls o El Vendrell. En el cas de Tarragona, l’activitat, com és habitual, és molt superior a la resta de municipis, tot i que el creixement és del 3%, es queda una mica per sota de la mitja

Obres de rehabilitació per municipis. Visat al COAATT Poblacions

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

% 2020 / 2021

Tarragona

153

179

169

214

215

238

217

224

3,23%

Reus

42

69

70

90

84

106

74

98

32,43%

Salou

41

45

49

50

41

53

46

27

-41,30%

Cambrils

23

51

37

55

39

51

58

58

0,00%

Falset

13

9

14

13

14

12

6

8

33,33%

Mont-roig del Camp

13

20

20

18

8

19

13

7

-46,15%

Calafell

16

18

17

1

22

41

32

22

-31,25%

Barcelona

7

11

13

22

24

16

17

67

294,12%

Tivissa

2

10

8

4

4

5

1

5

400,00%

Valls

7

9

7

18

24

15

17

20

17,65%

El Vendrell

15

10

9

19

25

15

17

21

23,53%

Altres poblacions

288

347

454

473

464

471

483

503

4,14%

TOTAL

620

778

867

977

964

1.042

981

1.060

8,05%

ACTIVITAT PROFESSIONAL

L’activitat professional puja per sobre del 25%, respecte l’any 2020. Al 2021, gairebé el 40% del treballs d’arquitectes tècnics i enginyers d’edificació són certificats d’habitabilitat. Aquest any s’han visat gairebé 3.400, un 30% més que el 2020.

Pugen també significativament els treballs de direcció d’obra, tant de rehabilitació com d’obra nova, al voltant d’un 7%. I, en el cas del control de seguretat a les obres, la pujada arriba a més del 8%.

La redacció de projectes de rehabilitació també puja més d’un 8%, respecte 2020, i arriba a valors ja molt significatius.

Al 2021 s’han visat uns 730 projectes relacionats amb la reparació de façanes, cobertes, distribucions interiors, instal·lació d’ascensors o petits reforços.

PREVISIONS I DADES A NIVELL ESTATAL

Respecte a altres demarcacions, les dades del Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE) a nivell estatal són similars a les de la nostra demarcació, on la pujada dels visats d’habitatge nou s’ha incrementant un 28%, respecte l’any passat. Respecte a les obres de reforma i rehabilitació l’augment encara és més superior al nostre creixement, amb un 23% respecte el 2020.

Les tendències marcades pel recent informe d’Euroconstruct, format per 15 agències especialistes en construcció, i de la que forma part l’ITEC, preveu una pujada per l’aplicació dels Fons Europeus, on es podrien millorar les dades del 2018 en més del 15%. Tant la nova construcció pel seu creixement natural, com encara més la rehabilitació per l’empenta dels Fons Next Generation enfocada en la rehabilitació energètica, i la seva estela de visualitzar la necessària posada al dia de les nostres llars, que apunta cap uns creixements de fins al 20% respecte el 2018.

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 9 ]

Obres amb garantia OBRES AMB GARANTIA (OAG). Atenció a

consumidors i usuaris de proximitat, a Tarragona

El portal web de captació de feines, “Obres amb Garantia” (https://obrascongarantia. com/ca ), al 2021, supera lleugerament 600 Sol·licituds realitzades les dades de 2020 i també la barrera de 500 les 350 sol·licituds de pressupostos.

Les 352 sol·licituds realitzades 400 durant aquest darrer any, consoliden les 300 peticions de pressupostos a la plataforma, 200 encara que no s’han recuperat les dades 100 d’abans de la crisi sanitària.

Respecte a l’enviament dels pressu0 2015 2016 2017 postos al clients, un aspecte imprescindible per al bon funcionament del servei d’Obres Amb Garantia, també s’ha millorat molt. Al 2021 s’han enviat 874 pressupostos d’honoraris, més del 83% dels sol·licitats. Un objectiu clau per consolidar la plataforma ‘Obres amb Garantia’ i potenciar la imatge de qualitat i professionalitat dels tècnics i els serveis d’OAG. Tipus de treball La representació sobre el total de peticions de cadascuna de les categories s’ha modificat al 2021. Creixen més d’un 7% els certificats, informes pericials, taxacions i les llicències Casa d’activitat. L’obra nova conserva valors respecte 2020 i ronda Garatge el 8% del total de les sol·licituds realitzades. Tot i això, l’obra Magatzem/Nau nova és cada vegada més significativa dins de les peticions Piscina rebudes per OAG. La sol·licitud de pressupostos per actuacions de rehabilitació, Habitatge en canvi, baixa mes d’un 7% respecte 2020, però encara conti- Bany nua essent un 13% sobre el total de peticions.

Cuina En resum, els tipus de treball que més creixen al 2021 són els informes pericials, les taxacions, les llicències d’activitat i les feines relacionades amb l’obra nova: direccions d’obra i coordinacions de seguretat.

Les cèdules d’habitabilitat continuen al capdavant dels tipus de treballs sol·licitats, aproximadament un terç del total, un resultat que es repeteix des del començament d’OAG, al 2015.

Sol·licituds per tipus de treball 2015

2016 4,08%

2017

8,02%

19,65% 11,60% 12,62% 13,26% 15,80% 19,94% 12,89%

Certificats/ Informes

73,99% 79,00% 80,84% 78,53% 73,03% 66,76% 73,07%

Altres treballs

0,58%

5,78%

8,96%

2021

Rehabilitació

3,37%

5,39%

2020

5,78%

4,44%

4,84%

2019

Obra nova

5,33%

2,10%

2018

4,34%

6,02%

2018

2019

2020

2021

COMPORTAMENT OAG 2021 Núm. de sol·licituds

Pressupostos presentats

Mitja número de pressupostos per sol·licitud

% Pressupostos per sol·licitud

25

56

2,24

74,67%

0

0

0

0

0

0

0

0

3

8

2,67

88,89%

24

62

2,58

86,11%

0

0

0

0

0

0

0

0

Comunitat de Propietaris/ Accessibilitat

6

10

2

66,67%

Piscina

2

6

3

100%

Locals comercials i oficines

3

8

2,67

88,89%

Magatzem/Nau

3

7

2,33

77,78%

Cèdula habitabilitat/Certificat d’antiguitat

60

152

2,53

84,44%

Inspecció Tècnica Edificis/

22

55

2,5

83,33%

Certificat Eficiència Energètica

31

78

2,52

83,87%

Taxacions

37

91

2,46

81,98%

Informe pericial

53

130

2,5

83,33%

Excavacions

1

2

2

66,67%

Enderrocs

2

6

3

100%

Llicència activitat

18

36

2,12

70,59%

Façanes/Cobertes

8

22

2,75

91,67%

Cèdula habitabilitat + Certificat Eficiència Energètica

53

142

2,68

89,31%

Seguretat a l’obra TOTAL

1

3

3

100%

352

874

2,51

83,73%

Altre dada important, són les peticions de pressupost acceptades pels clients, que superen el 22% del total, un 2,70% més que al 2020, i d’aquestes aproximadament el 75% ja s’han visat/registrat. Dades provisionals perquè encara es poden acceptar i registrar alguns dels pressupostos enviats a finals d’any 2021 (el temps d’acceptació de pressupostos supera el mes habitualment).

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 10 ]

Obres amb garantia Més específicament, % Sol·licituds acceptades pel client les cèdules, certificats d’eficiència, informes i 35,00% 27,75% 26,40% taxacions, són els treballs 30,00% 25,00% 22,10% 21,68% 21,32% que més s’accepten pels 25,00% 19,65% clients. Els pressupostos 20,00% acceptats arriben a ser el 15,00% 10,00% 30%, un èxit en el món de 5,00% la captació de feines per 0,00% portals d’internet. A més, 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 (provisional) a nivell d’honoraris dels tècnics destaquen l’augment del preu mig de cèdules en prop d’un 5%, les taxacions en un 9% i els informes pericials en un 12%.

Les taxacions són el treball que ha evolucionat millor. Si al 2020 sols un 6% del pressupostos presentats s’acceptava, al 2021 el percentatge arriba a més del 30%.

Evolució preu mig pressupostat més significatiu

Cèdula d’habitabilitat.

Certificat antiguitat

% Representatiu sobre el total de sol·licituds (Tarragona)

2020

2021

%

124,99 €

131,07 €

4,86%

Inspecció tècnica edificis

591,17 €

Certificat eficiència energètica

166,19 €

159,40 €

-4,09%

Taxacions

320,29 €

348,35 €

8,76%

Informe pericial

713,57 €

796,24 €

11,59%

Llicència activitat

1.045,17 €

936,40 €

-10,41%

Façana/Coberta

1.585,92 €

2.164,80 €

36,50%

221,43 €

238,82 €

7,85%

Cèdula d’habitabilitat.

Certificat eficiència energètica

524,60 €

-11,26%

L’expansió de ‘Obras con Garantía’ (OCG) a altres indrets, des de fa més d’un any, ha fet que a nivell global disposem de més tècnics i que s’hagi aconseguit captar gairebé 1.000 peticions de pressupostos a través de www.obrascongarantia.com, assolint la fita provisional de prop del 22% sobre les peticions de pressupostos aprovats. D’aquesta forma el portal web apropa els tècnics locals a les cerques de treball per internet, una eina digitalitzadora per a la professió que suposa una captació de feina diferent que els Col·legis ofereixen als seus professionals col· legiats.

El volum global d’honoraris aproximats que la plataforma ‘Obras con Garantía’ ha generat per al conjunt de col·legiats i col·legiades dels tres Col·legis professionals que formen part (Zaragoza, Mallorca i Tarragona), aquest passat 2021, ha estat de més de 150.000 €, superant amb escreix els 80.000 € generats l’any 2020. Aquestes dades són en base a les sol·licituds acceptades pels clients i els pressupostos aprovats que ens han informat els col·legiats i col·legiades.

Tag

Tipus de treball

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

Obra nova

5,78%

4,08%

2,10%

4,84%

5,39%

8,96%

8,02%

Casa

4,62%

2,19%

2,10%

3,37%

4,24%

6,07%

7,16%

Garatge

0,00%

0,94%

0,00%

0,00%

0,39%

0,87%

0,00%

Magatzem/Nau

0,58%

0,63%

0,00%

1,05%

0,39%

0,87%

0,00%

Piscina

0,58%

0,31%

0,00%

0,42%

0,39%

1,16%

0,86%

Rehabilitació

19,65% 11,60%

12,62%

13,26% 15,80% 19,94% 12,89%

Habitatge

11,56%

4,70%

6,78%

8,42%

8,48%

8,96%

6,88%

Bany

0,58%

0,94%

0,00%

0,63%

0,96%

1,73%

0,00%

Cuina

0,58%

1,57%

0,93%

0,63%

1,35%

1,16%

0,00%

Comunitat de propietaris / Accessibilitat

2,89%

2,51%

3,74%

2,11%

0,96%

1,45%

1,43%

Piscina

0,58%

0,00%

0,23%

0,21%

0,96%

1,45%

0,57%

Locals comercial i oficines

2,89%

1,57%

0,70%

0,63%

1,93%

1,45%

0,86%

Magatzem/Nau

0,58%

0,31%

0,23%

0,42%

0,00%

0,87%

0,86%

Certificats/Informes

73,99% 79,00%

80,84%

78,53% 73,03% 66,76% 73,07%

Cèdula d’habitabilitat / Certificat antiguitat

32,95% 26,33%

30,84%

32,00% 31,41% 21,68% 17,19%

Inspecció tècnica edificis

21,39% 21,32%

28,27%

28,42%

7,51%

6,36%

6,30%

Certificat eficiència energètica 14,45% 12,23%

9,35%

5,89%

8,86%

8,38%

8,88%

Taxacions

2,89%

11,29%

6,31%

5,05%

9,44%

8,96%

10,60%

Informe pericial

2,31%

7,84%

6,07%

5,47%

5,97%

10,40% 14,90%

Altres treballs

0,58%

5,33%

4,44%

3,37%

5,78%

4,34%

6,02%

Excavacions

0,00%

0,31%

0,23%

0,00%

0,58%

0,00%

0,29%

Enderrocs

0,58%

0,00%

0,47%

0,21%

0,77%

1,16%

0,57%

Llicència activitat

0,00%

5,02%

3,74%

3,16%

4,43%

2,89%

4,87%

Façana/Coberta

0,00%

0,00%

0,00%

0,21%

1,16%

2,89%

2,29%

Cèdula d’habitabilitat / Certificat eficiència energètica

0,00%

0,00%

0,00%

1,68%

9,83%

10,98% 15,19%

Seguretat i salut

0,00%

0,00%

0,00%

0,00%

0,00%

0,29%

0,29%

TOTAL

173

319

428

475

519

346

352

1r quadrimestre 2022 [ 11 ]

pots fer on ça an fi n co e d eb w u te El garanties! es im àx m s le b am es rm obres i refo

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

OS GRAT T S O P U S S E R P 3 A S IN F SOL·LICITA

UÏTS!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Actualitat Rehabilitació: realitat i futur per al parc immobiliari espanyol

Exemple de com poden evolucionar els habitatges amb canvis estructurals i de seguretat

La majoria de cases que tenen un ús quotidià d’Espanya tenen més de 40 anys, un fet que implica que la gran majoria no siguin eficients energèticament, ni accessibles per a la gent gran o de mobilitat reduïda ja que tenen dissenys i distribucions obsoletes.

En total, a Espanya hi ha més de 25,2 milions de cases, de les quals el 51,2% es van construir a partir del 1981. Dit d’una altra manera, hi ha prop de 13 milions d’habitatges que es podrien beneficiar dels 4.420 milions d’ajuts destinats a la rehabilitació residencial i l’habitatge social previstos pels fons Next Generation anunciats per la Unió Europea.

A Espanya, la llista de les ciutats més envellides l’encapçala Barcelona ja que un 84,5% dels seus immobles tenen aquesta catalogació. Bilbao (78,2%) i Sant Sebastià (68,8%), ocupen les següents dos posicions d’una llista on Madrid, amb el 67,3% d’habitatges construïts a principis dels anys 80, ocupa el quart lloc. Per contra, Ciudad Real (34,3%), Càceres (37,4%) i Badajoz (38,1%) tenen els habitatges més joves del país. A la província de Tarragona hi ha 534.401 habitatges dels quals un 52,5% tenen menys de 40 anys d’antiguitat.

L’antiguitat porta lligada tot un seguit de deficiències o mancances que avui en dia es consideren indispensables per a la qualitat de vida en l’habitatge.

Les principals deficiències dels habitatges espanyols són, en ordre, la manca

d’ascensor, poc espai exterior, absència de rampes i falta d’aïllament tèrmic. Tot això, diuen els experts, evidencia el dèficit d’immobles energèticament eficients i que són poc o gens accessibles a les persones amb mobilitat reduïda.

Per altra part, amb motiu de la celebració de Rehabilita, Setmana de la Rehabilitació del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATEEB), es donava a conèixer unes dades encara més preocupants: l’1,8% dels edificis espanyols destinats a habitatge es troba en estat de conservació ruïnós i el 9,3% en estat dolent i deficient. Segons es desprèn dels indicadors presentats pel Col·legi, ens trobem amb un parc de 963.326 edificis, que representen un total de 1.915.804 immobles, que haurien de realitzar obres de conservació amb urgència. Façanes i cobertes són els elements més deteriorats dels edificis mentre la situació és millor en les instal· lacions d’aigua, sanejament, electricitat i en els acabats. Les instal·lacions de gas i aparells elevadors són les que es troben en millor estat perquè quasi el 80% estan en condicions òptimes.

Pel que fa a la situació energètica, el consum d’energia final del sector domèstic a Catalunya s’ha incrementat entre el 1990 i el 2019 en un 67%.

Aquest creixement té diferents causes i entre elles l’augment de la població a Catalunya. Si es calcula l’increment del consum d’energia sense tenir en compte el de la població, s’obté que el consum

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 13 ]

d’energia a Catalunya en el sector domèstic en el mateix període ha estat del 31%, una dada que incompleix els objectius de reducció d’emissions de CO2 marcats per la UE, que planteja una disminució del consum respecte l’any 1990 i fins el 2030, del 23%.

Ara mateix, totes aquestes dades que fan una radiografia real del nostre parc immobiliari, queden lligades, supeditades i vinculades als fons europeus Next Generation i la distribució que l’Estat en faci a les comunitats autònomes i l’aplicació que aquestes realitzin finalment.

Així, ja s’ha aprovat el Reial Decret que regula les línies d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges i la promoció d’habitatge social assequible en funció dels fons Next Generation. Per tant, s’implementaran les principals inversions del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), dotades amb 4.420 milions d’euros. L’objectiu global és assolir al segon trimestre del 2026 la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació en habitatge, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions a Espanya.

La rehabilitació ha estat molt important aquests últims anys i segueix creixent arreu del país

El Reial Decret preveu sis programes d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges i la reurbanització d’espais públics en barris amb necessitats de transformació; el suport a les oficines de rehabilitació; la rehabilitació d’edificis; la millora de l’eficiència energètica d’habitatges; la redacció de projectes de rehabilitació i l’elaboració

Actualitat del Llibre de l’Edifici Existent (LEE) a més de la promoció d’habitatges de lloguer social a edificis energèticament eficients.

La Rehabilitació com a motor d’autotransformació de les ciutats Recentment, el COAATT ha pres part al webinar sobre “Habitatge i ciutat mediterrània: costa, justícia climàtica i llegat cultural”. Ho ha fet a través del nostre company de Junta Jordi Roig, i amb l’objectiu de posar al dia la realitat de les ciutats i la convivència que aquestes tenen entre el seu llegat històric, el parc d’habitatges habitat i en constant creixement i aquella altra part del parc que ara està inoperativa, tancada i sense ús.

Partint de la premissa que els éssers humans ens agrupem en ciutats per tenir més seguretat i millors serveis; i que els assentaments humans han necessitat sempre acords per a garantir l’equilibri del grup i l’estabilitat necessària per a la convivència, la ciutat s’ha d’entendre com a un fenomen viu i permanent.

Si veritablement s’entén així, existeix també en nosaltres el sentiment de la nostàlgia que notem cada cop que passegem per certs punts de la nostra o altres ciutats i ens sorprèn un habitatge concret. Qui no s’ha preguntat mai qui deuria viure anys enrere en aquella casa, de quina manera hi vivia o, anant més lluny i ja pensant en la pròpia construcció, intentant pensar com es deuria aixecar aquell immoble des del no res per deixar-lo com es veu.

Rehabilitar amb essència, des de la nostàlgia, no és pas impossible si apliquem conceptes com l’eficiència energètica i mantenim el seu valor històric, arquitectònic i artístic. Hi ha guardons, com els Premis Pritzker o els Mies Van der Rohe, que premien a arquitectes o urbanistes que tenen aquesta tendència a protegir el patrimoni existent a les ciutats i donar-li la màxima amplitud i rellevància per evitar-ne el seu desús.

Els arquitectes Lacaton i Vassal, que han guanyat els dos premis esmentats, són un clar exemple del què estem dient amb la seva filosofia de fer renéixer els edificis existents per incrementar la qualitat de vida a l’interior de les ciutats.

La validesa de les seves idees ha estat verificada a través de l’economia perquè edificis que havien de ser abatuts i reconstruïts, han aconseguit, amb pressupostos considerablement menors, recuperar-ne la integritat física,

la funcionalitat dels serveis i augmentar la superfície dels habitatges amb ampliacions cap a l’exterior. D’aquesta manera han aconseguit que les cases tinguin més qualitat i varietat d’espais, incorporant terrasses, jardins d’hivern i miradors que les enriqueixen significativament. Han possibilitat transformar estrictes normatives urbanístiques a ciutats patrimoni a normatives que contemplen les seves propostes d’una forma estricta per a la sostenibilitat de la ciutat i els seus habitants. Conservar allò que serveix no és qüestió de pobresa, és qüestió d’intel·ligència i de sostenibilitat.

Al País Basc hi ha un altre exemple de la importància de rehabilitar per aconseguir l’autotransformació de les ciutats que comentem més a fons en aquesta mateixa revista. Allí, veient la rellevància que han tingut les terrasses i els espais exteriors durant el confinament de la pandèmia, el govern i les empreses han decidit unir-se en la necessitat de recuperar aquest tipus d’espais per potenciar-los i, fins i tot en els casos dels pisos que no els tinguin, crear-los.

Això és tradueix amb el compromís que, molt aviat, els propietaris d’habitatges del País Basc que emprenguin una rehabilitació integral als seus edificis hauran d’afegir terrasses o balcons, sempre que la morfologia de l’immoble ho permeti. Cada veí rebrà una subvenció de fins a 5.000 euros per habitatge.

Per aconseguir aquestes i altres moltes fites que facilitarien rehabilitar i que la pròpia rehabilitació esdevingués aquest motor per l’autotransformació que dèiem, cal marcar uns paràmetres.

Aquests passen per saber en quin estat tenim els edificis a través de la ITE, garantir el confort i el benestar fent complir

el Codi Tècnic d’Edificació (CTE) i disposar de programes d’ajudes.

Si parlem de la Inspecció Tècnica d’Edificis, ITE, es regula administrativament des de l’any 2010, amb una modificació posterior del 2015 que amplia els àmbits d’accessibilitat i consum energètic com a dades informatives. Els resultats que pretenia la ITE són escassos i propers al fracàs.

A data d’avui, a Tarragona ciutat només han passat la ITE poc més d’un terç (33%) dels edificis que haurien d’haver passat la revisió obligatòria. D’aquest 33%, un 50% presenten problemes de filtracions d’aigua.

La meitat de les cobertes analitzades requereixen obres de reparació, i més del 70% pateixen problemes de fissures o esquerdes per defectes a l’estructura. Un dels problemes més estesos és l’estat dels revestiments de façanes i patis. Un 65% dels edificis analitzats presenten desperfectes a les façanes. Les lesions en estructura poden ser a zones concretes de l’habitatge, zones exposades a humitat constant o altres causes, però el risc per a les persones és evident.

El més greu és que el 95% dels edificis que van fer la ITE van detectar la urgència de la realització d’obres, qüestió que agreuja el deteriorament dels edificis.

La manca d’inversions, tant pel que fa a l’impuls de la ITE com a les obres de rehabilitació necessàries, són un dels principals problemes. Ara tenim una gran oportunitat amb les ajudes europees que s’han anunciat i que haurien d’arribar quan abans. Serà a través d’elles que es podrà enfocar la feina cap a la rehabilitació de barris, cap als plans de regeneració de nuclis urbans on calen polítiques de cohesió i habitabilitat. Hi ha un fet urgent i evident: l’administració ha d’agilitzar i facilitar el repartiment ràpid i efectiu dels fons europeus.

La imatge de les grues sobre els cels de les poblacions torna a ser habitual

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 14 ]

Actualitat

Part del parc immobiliari espanyol necessita ser sotmès a una profunda rehabilitació

Si ens centrem en la necessitat de garantir el confort i el benestar, amb el compliment del CTE o Codi Tècnic d’Edificació, hem de plantejar-nos si les rehabilitacions es fan per luxe o necessitat. Òbviament, la segona alternativa és que ha d’obeir als principis però sense oblidar mai que, com ja deien els savis romans com Vitruvi, l’arquitectura descansa sobre els principis de la bellesa, la fermesa i la utilitat. Els tres principis units funcionen però avui en dia hi ha habitatges que no els compleixen tots. Un clar exemple el trobem quan toca rehabilitar els centres històrics de les ciutats on cal una intervenció sobre un grup d’habitatges i s’abandona el caràcter individual.

Realitzar una intervenció en un centre històric o un edifici catalogat suposa una gran motivació alhora que un gran repte.

Sobretot si parlem de tramitació de la documentació i de les normatives a seguir.

A Tarragona, qualsevol intervenció al centre històric requereix llicència

d’obres. Això és perfectament comprensible perquè el primer objectiu de les obres en aquesta àrea és que no es malmeti cap element patrimonial. Però si a això hi afegim que la tramitació a la ciutat és molt lenta i que ha de passar tant per l’ajuntament com per al Departament de Cultura de la Generalitat, ens trobem molt sovint amb el fet que, per a una intervenció molt petita com podria ser la reparació d’unes esquerdes d’arrebossat a la façana, el canvi d’un bany, o la col· locació d’un ascensor en un buit d’escala existent, podem trigar fins a un any a obtenir el permís amb el perjudici que això comporta per a obres que poden ser necessàries per als propietaris.

Aquestes normatives també ens poden fer impossible realitzar les actuacions necessàries en edificis per a un correcte ús. És molt difícil realitzar actuacions de confort tèrmic o accessibilitat a centres històrics davant la impossibilitat de realitzar modificacions a façanes, o instal·lar màquines o plaques solars a zones visibles des de l’exterior.

Una altra peculiaritat típica dels centres històrics és que qualsevol intervenció porta aparellada possibles molèsties o problemes als edificis adjacents, no només perquè moltes vegades comparteixin mitgera, sinó perquè hem trobat casos en què s’havia de realitzar un reforç estructural en un edifici de diverses plantes però la planta baixa no pertanyia al mateix immoble. Aconseguir el permís dels propietaris és viable però els problemes en aquests casos són donats per qui ha d’assumir els costos. Al

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 15 ]

final, l’assumpte econòmic no se soluciona i el cas arriba a la via judicial.

Aquest és una evidència més que la rehabilitació, per més necessària que sigui, sempre pot portar problemes i no està exempta de conflictes i polèmiques.

En tot cas, com a darrer punt i molt important, rehabilitar suposa injectar diners a les obres i és aquí on cal tenir en compte totes les ajudes possibles que arribin des de les administracions. El passat mes d’abril el Consell de Ministres va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya que preveu invertir els 140.000 milions d’euros procedents de fons europeus entre el 2021 i el 2026.

Les actuacions subvencionables són incloses a sis programes d’ajudes a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri, al de suport a les oficines de rehabilitació, al de les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici, al de la millora de l’eficiència energètica en habitatges, al de l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i al de la construcció d’habitatges de lloguer social a edificis energèticament eficients.

Dels 140.000 MEUR esmentats abans, 6.800 estan destinats a la rehabilitació i regeneració urbana amb els programes d’ajudes esmentats. Ara és el moment d’instar a les administracions central i autonòmiques a reclamar quan abans els diners dels fons europeus per posar-nos tots plegats a treballar en aquesta direcció correcta que suposa la rehabilitació si volem transformar realment les nostres ciutats.

Noves tecnologies iOBRA, l’app de gestió de visites d’obra del COAATT Amb l’objectiu de facilitar les tasques quotidianes dels tècnics del COAATT en la totalitat dels àmbits professionals, millorar la gestió de la documentació i tramitació de totes les seves gestions amb tots els actors del sector, ha nascut l’app iOBRA. iOBRA és una nova eina informàtica per a mòbils, desenvolupada pel COAATT, per a facilitar la visualització, el seguiment, l’elaboració i la custòdia de la documentació d’una obra i de qualsevol intervenció, que incorpora la gestió dels Llibres Electrònics de Visites, d’Incidències i d’Ordres, destacant la seva facilitat d’ús i l’aprofitament de les eines tecnològiques del mòbil.

Cal destacar que per la utilització com a Llibre d’Incidències Electrònic s’han seguit les especificacions tècniques facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Així el seu resultat acomplirà tot el que la normativa exigeix i, a més, s’utilitzaran les recents eines tecnològiques dels dispositius mòbils, facilitant la presa de dades, la geolocalització i la comunicació de les incidències que milloraran i agilitzaran la gestió dels llibres.

Aquests llibres restaran accessibles per a tots els col· laboradors i tècnics necessaris i estaran protegits amb les mesures de seguretat adients. Així, podem dir, que ha estat creada com una aplicació que facilita la gestió i afavoreix la comunicació i la interrelació entre els diferents agents implicats a l’obra, la qual cosa es tradueix en una millora de les condicions de seguretat i salut.

Això comporta la necessitat de la geocalització (ubicar el dispositiu a l’obra) en el moment de fer les diferents anotacions al Llibre d’Incidències i en qualsevol format com veu, fotografies, vídeos i documents.

També permet l’enviament de les anotacions als agents interessats, la visualització per aquests, així com la verificació de que les han vist i/o aprovat. La nova eina destaca per la facilitat d’ús, així un cop donada d’alta el client i l’obra, i la documentació que es cregui necessari a través de la versió mòbil o versió web al ordinador, es podran donar d’alta els col·laboradors que intervindran amb les necessàries categories i nivells d’accés.

A partir d’aquest moment es podran realitzar anotacions al Llibre de Visites de forma senzilla (veu, vídeo, foto, àudio, document o text), però només es podrà omplir l’anotació com

Tag

a Llibre d’Incidències un cop s’hagi visat/registrat el Treball al Col·legi Professional, garantint la proximitat a l’obra mitjançant el control de georeferència, i la seva seguretat i custodia durant la seva execució i desprès del tancament, un cop finalitzat el treball de coordinació.

Per tal de permetre la visualització a diferents agents autoritzats (Inspecció) existirà a l’obra un “ fulletó” codi QR, que la persona autoritzada situada a l’obra facilitarà a l’agent autoritzat, per la seva fàcil i immediata visualització.

Si es vol fer ús com a Llibre d’Obra se segueixen els mateixos paràmetres que el Llibre d’Incidències, en referència a l’obertura i tancament per part del Col·legi Professional, així com el sistema d’anotacions i comunicacions amb els diferents agents.

Com a Llibre de Visites, com ja hem vist, permetrà fer el mateix que els anteriors però s’activarà simplement pel col· legiat i servirà com a seguiment, control i repositori de documents i anotacions, de tots els esdeveniments ocorreguts en el transcurs del treballs de construcció, propis de la direcció de l’execució de l’obra.

Cal dir que l’aplicació té un apartat de documents, propi per cada obra que el col·legiat doni d’alta, que permet l’emmagatzematge digital de la diferent documentació utilitzada per l’execució d’una obra. Des de l’inici d’aquesta en fase de projecte fins a l’emissió del CFO i tancament dels treballs.

Aquesta nova aplicació es va presentar primer als Inspectors de Seguretat i Salut Laboral de Catalunya el passat 16 d’abril per, posteriorment, ser presentada en format de prova pilot amb la col·laboració d’alguns col·legiats especialistes en Coordinació de Seguretat i Salut, el passat mes de juliol. El 20 d’octubre es va presentar als companys i companyes de la resta de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya; i el 2 de novembre va tenir lloc la presentació a tots els col·legiats del COAATT interessats en aquesta app.

Cal destacar que, per garantir la utilització com a Llibre d’Incidències Electrònic, s’ha comptat amb l’assessorament de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Treball Afers Socials i Famílies. Per als interessats/des en més informació sobre iOBRA, es poden adreçar al COAATT per telèfon al 977 212 799 o per email a gabtec@apatgn.org

1r quadrimestre 2022 [ 16 ]

Col·legiats Apostar per les xarxes, creure en elles Tenen oberts perfil a Facebook, estan presents a Twitter i els trobareu a Linkedin. Saben que una bona web és la millor targeta de presentació, que Internet és un espai que si gestiones bé, acaba sent imprescindible. Parlem dels col·legiats actius a la xarxa, professionals que li saben treure suc i que fonamenten gran part del seu negoci en ella. El Carlos Trinchán, des de Mora d’Ebre; i el Jonatan Sánchez des del Vendrell, són dos clars exemples de professional autònom que es mou per tots els canals possibles, fins i tot per la ràdio perquè els dos tenen programa online. Hem volgut conèixer més a fons el perquè d’aquesta aposta per Internet i els fruits que en recullen. Així són, així ens ho expliquen.

Carlos Trinchán Viñes Què signifiquen les xarxes socials en el teu dia a dia com a professional?

Les xarxes socials, són la principal eina de publicitat que utilitzo per a donar visibilitat als treballs que realitzo com arquitecte tècnic i de retruc, promocionar la meva activitat professional d’una forma diferent a la que entenem com a tradicional (radio, premsa, etc).

Quins inputs reps de les teves interaccions? Com es tradueix en volum de feina la tasca que fas tu a les xarxes venent la teva marca o el teu nom?

Les interaccions amb els usuaris van creixent dia a dia i tinc la sensació que es va perdent la vergonya a interactuar amb les meves publicacions i poc a poc, vaig rebent més comentaris sobre els continguts que genero i publico.

He realitzat encàrrecs professionals que m’han arribat per les xarxes. Els clients m’han arribat a través d’una visita a la meva web o han vist les publicacions que he fet a les xarxes, però a nivell de retorn, encara és aviat per treure conclusions.

Segueixes les xarxes socials del COAATT? Evidentment. Soc seguidor dels continguts que es publiquen des del COAATT dels quals hi trec molt aprofitament.

Utilitzes els serveis online que ofereix el Col·legi?

Quins utilitzes?

Si que els utilitzo. Destacaria el visat digital, formació i Obres amb Garantia.

Què trobes a faltar per millorar aquests serveis del COAATT? Crec que el COAATT està realitzant una bona tasca divulgativa. Un altre tema a estudiar, seria com fer que les publicacions del COAATT tinguin mes abast. Difícil, però no impossible.

El futur laboral dels arquitectes tècnics passarà obligatòriament per estar present a les xarxes?

La publicitat i el futur professional de molts sectors passa per tenir presència en les xarxes. No se si falta molt, però el que tinc clar és que les xarxes han vingut per a quedar-se i la seva presència en el nostre dia a dia, està creixent de forma exponencial. També soc dels que opinen que els mitjans tradicionals de publicitat, com són la premsa, revistes, la ràdio, no desapareixeran i no els hem de perdre de vista.

Jonatan Sánchez Romero Què signifiquen les xarxes socials en el teu dia a dia com a professional?

Són eines de comunicació que faciliten l’aprenentatge, la comunicació entre professionals i la visibilitat de la teva empresa.

Quins usos els hi dones? En quins àmbits hi treballes?

Potser la resposta seria per tot. Per comunicar-me amb persones i empreses, per fer consultes, per denunciar situacions que considero injustes, per compartir experiències i informació i per mantenir-me informat.

Ets autodidacta o has aprés amb algun curs?

Per a mi va ser determinant, i l’inici de tot plegat, la xerrada que va organitzar el COAATT amb Montserrat Peñarroya. Tret d’això he anat fent camí pel meu compte tot i que tinc intenció de formar-me una mica més el proper any 2022. Em segueixo formant sempre que tinc ocasió i ho puc combinar amb el temps de que disposo.

Utilitzes els serveis online que ofereix el Col·legi?

Quins utilitzes?

Sí, penso que no li he tret tot el profit encara, però faig servir Obres amb Garantia, el visat digital, la documentació de l’àrea tècnica, etc.

Què trobes a faltar per millorar aquests serveis del COAATT?

Tag

Potser millorar i fomentar la interacció entre col·legiats, com s’ha aconseguit en el canal d’Arquitectos Técnicos de Slack.

Som un gremi, però no actuem pas com a tal.

El futur laboral dels arquitectes tècnics passarà obligatòriament per estar present a les xarxes? A curt termini o encara falta per arribar a aquest punt?

No és el futur, ja és el present. Tenint en compte que el tema de l’habitatge està generant debat de manera constant, sigui a les xarxes o als mitjans de comunicació, com també en el nostre dia a dia, podeu dir-me un perfil professional millor que el nostre per opinar?

Quin consell donaries a un company d’ofici que encara no es mou per les xarxes?

Que comenci. Que tingui paciència. Els resultats no són immediats ni molt menys. Com a la resta de feines, els resultats es noten amb el pas del temps, a mig termini. T’ho has de prendre com una feina més. No és un hobby on comparteixo una foto a una xarxa social i ja està. Has de provar de connectar i d’obtenir certa visibilitat, sent generós, aportant contingut i compartint coneixement.

1r quadrimestre 2022 [ 17 ]

Construcció Romero Vallejo: casas amables para gente madura que se siente joven Los tiempos han cambiado velozmente estos últimos años. Se trata de un cambio de hábitos, de formas de pensar, maneras de vivir y la forma de envejecer en todas sus vertientes. Porqué a esa edad en que uno debe pensar qué paisaje querrá ver en su día a día de madurez, tiende a imaginar algo bello, útil y cómodo.

La edad madura es aquella en la que todavía se es joven y este factor, lo han tenido en cuenta nuestros invitados en esta entrevista. El estudio Romero Vallejo, liderado desde Toledo por Sara Romero y Mariano Vallejo, se dedica especialMariano Vallejo y Sara Romero en su estudio de arquitectura mente a crear proyectos de cohousing para seniors. Saben que esta parte de la de Toledo población, que en España es cada vez mayor en porcentaje por el envejecimiento que está afectando a todo el país, necesitan viviendas con servicios comunes, casas amables que protejan a sus habitantes.

El proyecto Canónigos para gente joven, la apuesta de la Casa Mirador del Valle o Vitápolis, urbanización para seniors, son parte del timón de proa de esta empresa, estudio, epicentro de las buenas ideas que hoy conoceremos a fondo conversando con sus protagonistas.

Sara Romero y Mariano Vallejo. Estudio Romero Vallejo ¿Desde cuándo os dedicáis a los proyectos de cohousing para seniors y porqué apostasteis en su momento por ellos?

Prácticamente desde los comienzos de nuestra actividad profesional como oficina en Barcelona, en el año 2002.

Comenzamos a desarrollar este tipo de proyectos desde muy jóvenes, tendríamos unos veinticinco años, sin un plan de partida, sino como una respuesta a las necesidades de nuestro entorno.

En realidad, nuestro acercamiento al cohousing fue una consecuencia de nuestra manera de entender la arquitectura y su relación con la sociedad. Nos creímos, desde jóvenes, la capacidad y posibilidades que tiene, para hacer más felices a las personas. Poder disfrutar de un entorno arquitectónico de calidad, que fuera accesible económicamente, con una configuración del programa a la carta, que permitiera tener privacidad, pero al mismo tiempo disfrutar de zonas comunes, crear o diseñar una manera de vivir más allá de unas simples viviendas, eran retos de partida que siempre pensamos teníamos que asumir. ¿Cómo ha cambiado el mercado inmobiliario y la oferta de vivienda desde aquellos años iniciales hasta la actualidad?

Desde un punto de vista tipológico la oferta inmobiliaria, en general, sigue siendo bastante convencional. Empiezan a aparecer, en materia de vivienda plurifamiliar, complejos residenciales dónde se da una cierta importancia a

las zonas comunes, como complemento a la vivienda.

Los cambios sociales acelerados que vivimos imponen nuevas respuestas a un mercado inmobiliario tradicional. No se trata únicamente de construir casas con más o menos dormitorios. En muchas ocasiones los servicios que ofrece tu entorno doméstico son tan importantes, o más, que la propia vivienda.

En este contexto comienzan a surgir en España, algunas iniciativas de cohousing o senior living, donde en nuestro caso, el proyecto Vitápolis, la oferta residencial compuesta por viviendas con zonas comunes se complementa con una relación servicios socio-asistenciales a la carta, diseñada por nuestro equipo de gestión, que pretende como objetivo fundamental mejorar la calidad de vida de las personas adultas y su entorno familiar.

Imagen exterior e interior del proyecto Vitápolis elaborado por el estudio Romero Vallejo

Una de las ventajas de los proyectos cohousing es que los usuarios

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 18 ]

tienen diversos servicios comunes que en otro tipo de vivienda no se plantea. ¿Cuáles son esas necesidades reales que vosotros sí tenéis en cuenta?

En el caso del senior cohousing o los seniors living, una de las necesidades fundamentales que tienen los usuarios (que tenemos todos) es poder socializar con naturalidad, en un entorno activo y atractivo, que los dignifique como personas. Es un compendio de necesidades emocionales y, por otro lado, necesidades socio-asistenciales. La apariencia del edificio, el programa de las instalaciones, su localización y la oferta de servicios asociados a él, giran en torno a estos factores fundamentales. ¿Es complicado conseguir una casa “amable”, un espacio donde realmente te sientas cómodo y sin carencias?

Como la misma pregunta indica, no se trata únicamente de diseñar un espacio arquitectónico, si no que se trata más bien de diseñar una manera de vivir. Diseñar continente y contenido de manera simultánea.

El primero tiene que ser atractivo para el usuario. Además, debe de estar muy definido y cerrado de partida para evitar imprevistos en el presupuesto. El segundo tiene que estar “vivo”.

Tiene que haber una organización en el centro, económica, administrativa, socio-asistencial, pero al mismo tiempo el usuario (si le apetece) tiene que tener un papel activo y poder participar.

Construcció Vosotros defendéis la idea que “la vivienda no es la casa” cuando habláis del cohousing. Explicadnos qué significa esta idea y como la traducís en vuestros proyectos.

Para nosotros, la idea de vivienda está más relacionada con un estado emocional, mientras que la casa tiene que ver más con un fundamento tipológico, o un espacio físico.

La vivienda es un espacio, que aparte de cumplir unos principios funcionales te aporta o satisface, una parte importante de tus aspiraciones vitales dentro del entorno doméstico, es decir, permite o hace posible una manera de vivir. No tener preocupaciones con el “qué pasará”, no ser una carga para los hijos, no tener miedo, poder seguir disfrutando de la vida con las limitaciones que tu cuerpo te permita, vivir en un entorno agradable, seguir aprendiendo, etc.

La idea de confort, de seguridad, que asociamos a las viviendas de este tipo de proyectos tiene que ver más con estos conceptos que los qué normalmente tenemos asociados a “la casa” con carácter general.

un anhelo de cualquier persona con ganas de vivir. Otra cosa es el papel de la administración entorno a este fenómeno. ¿Qué elementos hay que tener en cuenta cuando se ejecuta un proyecto de cohousing? ¿Hasta qué punto son necesarios los espacios grandes, la luz…?

Pues, en primer lugar, aunque resulte un poco “frío”, lo más importante es tener una base económica, jurídica y socio-asistencial que dé garantías de viabilidad al proyecto de cara al futuro.

A partir de aquí y en paralelo, podemos empezar a trabajar en los aspectos tangibles del proyecto, programa, diseño o apariencia de los espacios, actividades a desarrollar…etc.

En el desarrollo del programa y diseño de la propuesta arquitectónica, el dimensionamiento óptimo de las zonas comunes es fundamental. También es vital el tipo y coste de servicios que se quieren ofertar.

Otro de los retos que plantea este tipo de proyectos es encontrar el equilibrio óptimo entre funcionalidad y apariencia. Diseñar espacios accesibles y conseguir que estéticamente sean atractivos es fundamental desde un punto de vista emocional y vital.

La luz es uno de los elementos con los que trabajan en el estudio Romero Vallejo como se observa en estas dos imagenes

Estamos en un país que se envejece rápidamente porqué durante años descendió la natalidad y la población ha ido creciendo. Esto se traduce en la necesidad de tener muchos espacios de cohousing. Pero, ¿está nuestra sociedad preparada para este concepto o hay que hacer más pedagogía para explicar sus ventajas?

La población, en general, está muy preparada para este tipo de proyectos.

El futuro está lleno de incertidumbres para todos y más para estos colectivos, donde el “reloj biológico” comienza a aparecer con mayor intensidad. Poder vivir con las menores preocupaciones posibles y con la mejor calidad de vida es

Espacio del Mirador del Valle Segura, uno de los proyectos estrella del Estudio

La Casa Mirador del Valle, uno de vuestros proyectos estrella, ¿sería un ejemplo de ello?

En nuestra arquitectura, la luz natural es siempre uno de los aspectos más importantes (si no el que más) que condiciona el desarrollo de los proyectos.

Su presencia condiciona el programa y es la génesis de la mayor parte de los espacios exteriores asociados al edificio que surgen en el programa, patios en sus diferentes tipologías, porches, voladizos…etc.

En este proyecto, además, uno de los principales retos, dado su ubica-

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 19 ]

ción en un entorno histórico con gran presencia en la ciudad, era encontrar un equilibrio en la propuesta arquitectónica, que pudiera poner en valor el contexto, pero al mismo tiempo no perdiera la identidad propia de una intervención contemporánea, tanto en su formalización exterior como en la distribución y configuración de los espacios interiores.

Hablemos del complejo Vitápolis.

Se trata de 35 viviendas, zonas comunes, un precio asequible y una cuota económica. ¿En qué estado está Vitápolis y cuáles son las previsiones de hacerlo realidad?

El edificio Vitápolis se acabó hace ya casi dos años. Con la pandemia, los trámites administrativos para su entrega se prolongaron casi 8 meses y desde septiembre del 2020 los usuarios pueden disfrutar de las instalaciones que se han convertido en un nuevo referente en la ciudad, tanto por la propuesta arquitectónica como por lo que representa.

La gestión a lo largo de las “olas pandémicas” sucesivas ha sido un éxito, sin una sola incidencia registrada en el centro. Los usuarios pudieron estar atendidos, entrando y saliendo de las instalaciones con las mismas restricciones que cualquier otro ciudadano, pero con un sistema de prevención y gestión que ha permitido mantener su calidad de vida sin incidencia alguna. ¿Tenéis inversores que apuesten por el proyecto? ¿Os está resultando difícil vender la idea?

Estamos ya trabajando en diferentes líneas y estamos siempre abiertos a los nuevos retos que plantea la sociedad.

Actualmente, estamos estudiando algunas propuestas con colectivos ya consolidados para el desarrollo y promoción de su sénior cohousing y por otro lado estamos trabajando con inversores y promotores para el estudio y realización de nuevos sénior living.

Habéis centrado gran parte de vuestro trabajo en Toledo, donde estáis ubicados. ¿Tenéis previstos proyectos en otras ciudades? ¿En cuáles?

En la actualidad trabajamos en un proyecto en la zona norte de Madrid, y en otro en Andalucía. Otros proyectos están por concretar, pero mantenemos reuniones permanentes con los agentes interesados.

Rehabilitació Una casa, un balcón La pandemia del Covid nos ha demostrado hechos importantes que se traducen en formas de vivir y convivir que deben cambiarse si es posible. Cuando el país se confinó, muchas personas encontraron en las terrazas y en los balcones de sus casas ese espacio al aire libre que les salvaba de estar las 24 horas del día encerrados en cuatro paredes, una situación que sí sufrieron otros muchos ciudadanos que no disponen de estos elementos exteriores.

Las cosas empiezan a cambiar. En el País Vasco, el nuevo Decreto de Habitabilidad que impulsa el gobierno autonómico y que en breve acabará su fase de tramitación para ser aprobado, establece que en cada vivienda de nueva creación tendrá que haber un espacio exterior de, como mínimo, 4 metros cuadrados y 1,5 metros de fondo. Esta nueva normativa va más allá, y dicta que en los edificios antiguos donde sea posible técnicamente, se deberán incorporar también estos espacios. Además, los balcones y terrazas ya no se computarán como superficie útil para favorecer su inclusión en las futuras viviendas. Según establece el futuro Decreto, cada vecino recibirá una subvención de hasta 5.000 euros por vivienda.

A nivel social, está es una muy buena noticia. Para el sector de la construcción, también. Solo falta que la administración no paralice este proyecto con su ampulosa burocracia que, a menudo, es la principal traba para impulsar proyectos y leyes útiles para el conjunto de la sociedad. Los ayuntamientos deberán adaptar sus ordenanzas municipales como paso previo y dar luz verde así a esta propuesta.

Diseño del arquitecto Luis Quintano para dotar de balcones a los edificios

Las soluciones para crear espacios exteriores donde no los hay, es decir para poner terrazas en edificios que no las tienen, ya existen desde hace unos meses. Las hay diversas, como la propuesta llamada Bloomframe que convierte una ventana en balcón, desplegándose y dando lugar a un espacio de tres metros cuadrados. Pero la propuesta que ha triunfado en las redes sociales y en los portales inmobiliarios es la que ha inventado el arquitecto español Luis Quintano. Su proyecto se llama STAYHOME y está pensado para todo tipo de vivienda ya que se adapta a cada casa y vecino.

Queremos conocer más a fondo esta propuesta y a su artífice, el arquitecto Luis Quintano, con quien hablamos de los inicios de la idea y, especialmente, de su aplicación de cara al futuro.

Luis Quintano. Arquitecto Luis, como siempre, todo queda pendiente de los pasos que se hagan a nivel de la administración.

Hablamos de cambios legislativos y urbanísticos. ¿Cuál es la situación actual en España en este sentido?

Actualmente en España la normativa más avanzada al respecto ha sido desarrollada en el País Vasco, aunque ya se empiezan a ver actuaciones en el mismo sentido en otras Comunidades. Además de la necesidad de normativas que fomenten la introducción de terrazas en el urbanismo nacional, hay que tener en cuenta un estudio de las compatibilidades con otras normativas como los planes generales municipales y la ley de propiedad horizontal.

En mi opinión, un buen ejemplo han sido los planes de accesibilidad que han permitido la introducción de ascensores para eliminar las barreras arquitectónicas de los edificios de viviendas existentes, donde se ha tenido que adaptar la legislación para posibilitar la instalación de estos elementos. Sería importante también

que la administración favorezca todos estos cambios.

En tu caso, el año pasado ya presentaste tu propuesta de terraza prefabricada que ha tenido mucho impacto en las redes. ¿Cómo te nació la idea y en qué punto está tu proyecto?

Mi propuesta fue una de las finalistas en el concurso de ideas “Arquitectura para el Día Después” organizado por ASEMAS, donde se pedía a los arquitectos reflexionar sobre la adecuación de las viviendas y ciudades a la pandemia por el coronavirus.

La idea surge a partir de mi propia experiencia durante el estado de alarma, ya que no tengo terraza en mi vivienda y la eché mucho en falta como vía de escape durante esos días de encierro. La terraza supuso durante esos meses el elemento principal de socialización entre los ciudadanos, se transformó en el verdadero espacio público de esos días.

Otra referencia fundamental fue la búsqueda de un sistema constructivo que

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 20 ]

Luis Quintano

permitiera a cada usuario la customización, para adaptarse a sus necesidades y sus preferencias de interrelación con los otros vecinos. De ahí surge la inspiración de un modelo tipo mobiliario “DIY” (Do It Yourself), donde a través de la combinación de distintas piezas, el usuario puede configurar la terraza a su gusto.

Por último, quiero mencionar una referencia cinematográfica que siempre estuvo en el proceso, la película “La ventana indiscreta” de Hitchcock, donde el

Rehabilitació protagonista por causa de un accidente se ve obligado a permanecer en casa. Las fachadas de los vecinos se convierten en un telón de fondo de múltiples historias, como pasó en los días confinados. ¿Cuáles son los inputs que has recibido hasta ahora? ¿Hay posibles inversores para llevar a cabo tu proyecto?

Hasta ahora he recibido muy buenos inputs sobre el proyecto, tanto de la administración como de los ciudadanos interesados en el sistema. Estoy en contacto con empresas constructoras interesadas, pero aún no hay nada cerrado. Estoy en fase de búsqueda de inversores para el desarrollo del proyecto. ¿Crees que tu proyecto u otros similares, que pretenden crear espacios abiertos como es una terraza donde no los hay, podrán ser una realidad en un futuro cercano?

Estoy totalmente convencido de que la arquitectura del futuro va a crear espacios exteriores cumpliendo las nuevas necesidades que hemos visto tras la pandemia.

No creo que esto se vaya a limitar sólo a las viviendas sino también a los espacios dotacionales, recreativos u oficinas.

Detalle del diseño elaborado por Quintano que tanta aceptación ha tenido a nivel social y en las redes

¿En qué otros proyectos o diseños estás trabajando ahora mismo?

Actualmente resido en Madrid, pero he trabajado también en Montevideo y Marrakech.

En la actualidad colaboro en el desarrollo de viviendas de obra nueva y de reformas, poniendo en valor cada detalle y el diseño personalizado de cada estancia. Mi experiencia en Marruecos, participando en proyectos como el Hotel Park

Hyatt, me ha conectado a la importancia del interiorismo en la percepción de los espacios.

También he colaborado en el desarrollo de proyectos singulares como bibliotecas y viviendas de protección pública, al mismo tiempo que he participado en diferentes concursos de arquitectura como “Sahara Eco House” (2018), “Bangkok Fashion Hub” (2015), “Helsinki Central Library” (2013) …

Les segones residències davant del mar, una realitat no sempre perfecta Més de 465.000 habitatges construïts a Catalunya durant la dècada dels anys seixanta pateixen problemes d’aluminosi i, en molts casos si aquests estan a primera línia de mar o propers a ell, també sofreixen de carbonatació, un canvi químic en el formigó encara que aquest no sigui aluminós. Parlem d’edificis que sovint tenen un ús de segona residència i que, en el cas de les comarques de Tarragona, són a poblacions com Salou, Cambrils, la Pineda, l’Ametlla de Mar o l’Hospitalet de l’Infant entre altres.

Aquesta franja, la de costa, va experimentar un creixement molt notable aquells anys i ara és la que pateix més patologies.

El problema ve perquè aquells anys hi va haver una gran demanda de l’ús del ciment aluminós, que permetia accelerar la fabricació de bigues i s’emprava regularment en les construccions. I ara, que coneixem els perills de les construccions que tenen aluminosi, cal cercar solucions però sobretot i en primer lloc, alertar del problema.

El COAATT, a través del seu president, Adolf Quetcuti, ho ha fet a diversos mitjans de comunicació afegint, a més de

donar les dades dels edificis afectats que esmentàvem anteriorment, que l’ús del ciment aluminós no es va limitar únicament a zones costaneres, sinó que es va fer servir en les construccions compreses en aquells anys també en municipis com Tarragona i Reus.

Els efectes que produeix el ciment aluminós en l’estructura d’un edifici sí que són més greus en zones amb ambients agressius, com ara els marins. Aquí hi hem de sumar la falta de manteniment que accelera també especialment els processos patològics i aquesta acceleració del procés de les lesions fa que el nombre d’obres de reparació estigui per sobre de la mitjana.

L’existència de ciment aluminós no representa un problema sempre que l’estructura rebi un manteniment adequat.

La falta de protecció de les armadures i l’increment de la porositat, fa que aquest tipus d’estructures siguin especialment vulnerables a atmosferes agressives com els ambients marins o zones industrials. Òbviament, Salou o la Pineda tenen un ambient marí, agressiu pel seu alt contingut en sals i, independentment de si és de ciment

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 21 ]

imatge dels típics apartaments turístics construïts a Salou i Cambrils ara fa quatre o cinc dècades

aluminós o no, en aquests municipis les patologies de les estructures de formigó seran més freqüents. En aquests dos municipis hi ha un nombre important de patologies en façanes i estructures de balcons a causa de l’agressivitat de l’ambient.

En aquests indrets, de manera lògica, cal de manera més urgent fer revisions al seu parc immobiliari, traduïdes en Inspeccions Tècniques d’Edificis, les ITE, per a determinar el nivell de deteriorament i aplicar fórmules per acabar amb el problema. La cultura del manteniment comença a l’espai que habitem, ja sigui aquell que ocupem tot l’any o aquell altre que ens permet canviar de paisatge i zona en altres èpoques de l’any. El nostre benestar també depèn de l’estat de salut de l’espai que ens acull.

Medi ambient Gestió Natural Rehabilitar un edifici antic sovint suposa trobar-se, a les teulades i als terrats, nius d’aus que s’han refugiat allí. En aquest punt, el problema passar a ser com compatibilitzar la supervivència de la fauna protegida amb les obres que s’han de fer.

A l’administració li preocupa pertorbar o fer fracassar la nidificació de les espècies d’aus protegides, de manera que cal evitar al màxim fer intervencions i obres durant l’època de cria, que

és des de finals d’hivern fins mitjans de la primavera.

El Codi Penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d’espècies protegides que poden anar de 401 euros fins a 2.000 euros en casos de fets greus, i de 2.001 euros fins a 20.000 euros en casos molt greus.

Per saber a fons què cal fer en cada cas, fins on arriba la responsabilitat de qui fa la troballa i el nivell de protecció

de les aus, conversem amb Artur Degollada, Director tècnic de l’associació Gestió Natural.

Artur Degollada. Director tècnic de l’associació Gestió Natural Artur, què ha de fer la persona o empresa que hagi de fer unes obres i es trobi amb aquesta presència d’ocells?

Primer, corroborar o no la presència d’aquestes espècies, realitzant una inspecció per part de personal qualificat. Si el resultat és positiu, doncs l’administració no donarà permís d’obres fins que finalitzi la cria. Cal tenir present que no val la pena arriscar-se a una multa, ja que qualsevol veí pot denunciar que s’estan fent obres en llocs amb presència de nius.

Si les obres són de força major, què es fa en aquests casos?

Moltes vegades, entre la preparació de l’obra, materials, permisos, etc passa el temps igualment i no cal precipitar-se en començar en plena època de cria. Si per força major s’han de fer les obres, no es pot tirar pel dret, i abans de començar, caldrà argumentar bé aquesta força major, perquè el permís l’han de donar igualment.

Es pot donar el cas que es traslladi un niu perquè l’obra requereix ferse i no hi ha més solució?

Si, pot donar-se aquesta situació. No només estan protegits els individus, sinó també els seus nius. Fora de l’època de cria, això sempre, mentre hi hagi cria no es pot fer, si l’obra ho requereix, es poden instal·lar nius alternatius en altre part de l’edifici, com a compensació pels nius destruïts per les obres. Això també requerirà el preceptiu permís de l’administració, previ informe positiu del tècnic especialista en fauna.

Tots els ocells, nius i refugis de fauna que es troben són protegits o hi ha alguna catalogació especial?

No tota la fauna està protegida. En molts casos es tracta de coloms, gavians o

pardals, ocells comuns en edificis i que no estan pas protegits. Però això tampoc significa que es puguin matar les seves cries, la Llei de Protecció dels Animals no permet el sacrifici ni el patiment de qualsevol animal, protegit o no. Però per contra, els seus nius, un cop finalitzada la cria, si que es poden eliminar, tapar, etc. En el cas d’espècies protegides, els nius no es poden eliminar, sinó és per força major, i/o col·locant nius alternatius, com he dit abans. Les espècies protegides més usuals en edificis són els falciots, ballesters, orenetes, etc. A vegades també hi poden viure algunes rapinyaires, tot i que és molt menys freqüent, com xoriguers, falcons, òlibes, etc.

Els coloms, que són amb diferència l’espècie més criticada per l’alta població que hi ha i per la poca higiene que els acompanya, també és una espècia protegida?

No, els coloms no estan pas protegits, i es poden eliminar perfectament els seus nius, tapar-los, posar barreres per a que no entrin, etc. Però recordeu, mai en plena època de cria, això seria una salvatjada. Si es fa en època de cria, també ens podem arriscar a una denúncia.

Quin percentatge de casos de troballa de nius o refugis creieu que es comunica realment a l’administració o a entitats com la vostra si tenim en compte les nombroses obres de rehabilitació que hi ha?

No cal espantar-se. A les inspeccions que realitzem no sempre hi ha presència de nius d’espècies protegides. Realment la presència d’espècies protegides sol ser baixa. Però no cal arriscar-se, i cal verificar-ho prèviament, amb una inspecció i el corresponent certificat que ho avali, perquè cada vegada hi ha més persones conscienciades de la importància de pro-

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 22 ]

Artur Degollada

tegir aquestes espècies i també cada vegada és més fàcil i ràpid comunicar fets prohibits a l’administració.

Quin valor tenen realment aquestes espècies, per què tenen la classificació de protegides i arriben a imposar sancions per la destrucció dels seus nius?

Antigament la presència d’aquestes espècies a pobles i ciutats era molt més comuna. Però ara, desprès d’uns anys de rehabilitacions sense miraments o de construir edificis “estèrils”, la població d’algunes espècies ha minvat molt. Això implica uns perjudicis, no només a les espècies, sinó també a les persones.

Ens queixem sovint de mosquits, de plagues d’insectes, com per exemple les paneroles, de rosegadors i altres plagues, algunes d’elles noves o importades. Doncs bé, una sola parella d’orenetes es menja 1.500 mosquits diaris (uns 300.000 en un estiu). Els ratpenats, que també estan protegits i viuen sovint en edificis, es mengen 700 mosquits o arnes en una sola nit (i també cacen paneroles al terra o volant). Ja veiem que aquestes espècies protegides no són realment una molèstia pels edificis, sinó tot el contrari, ja que fan una vida més còmoda pels usuaris dels habitatges, i així cal veure els seus nius, no com un problema.

Edificis Rehabilitació singulars Ca l’Orga, futur Centre d’Interpretació de l’Oli de l’Alt Camp Les naus agrícoles de Ca l’Orga, a l’EMD vallenca de Picamoixons, tenen una nova i millor vida. El Consell Comarcal, amb el cofinançament dels fons estructurals de la Unió Europea FEDER, ha invertit més de 2,1 MEUR en la reconversió d’aquest espai, que estava en una fase de deteriorament molt important, en el futur Centre d’Interpretació de l’Oli de l’Alt Camp.

L’edifici constitueix un referent de l’arquitectura agrícola catalana del segle XIX, de manera que en el fons la seva nova utilitat va molt lligada als seus orígens. A partir d’ara, un cop enllestides les obres, donarà a conèixer la producció de l’oli mitjançant el mètode tradicional al trull que és una tasca de gran valor industrial, cultural i històric. A l’obra s’han reproduït

fidelment les bigues originals de les encavallades de fusta, un dels seus elements més emblemàtics, i també s’ha donat una nova vida a les seves façanes on s’ha eliminat parcialment la paret de totxo existent. Ara, les dues naus estan perfectament connectades i el seu interior, a doble alçada, forma un doble espai diàfan que permet apreciar l’impressionant encavallat del sostre.

L’Arquitecte Tècnic Ramón Benedicto ha estat el Director d’execució d’obres d’aquesta intervenció que avui protagonitza aquesta secció dels Espais Singulars. Conversem amb ell per saber a fons què s’ha fet a Ca l’Orga i què significa la intervenció realitzada.

Ramón Benedicto. Director d’execució d’obres

Ramon Benedicto

Ramon, quina és la realitat de l’edifici de Ca l’Orga de Picamoixons? Quina és la seva història i en quin estat estava abans d’iniciar-se l’actual intervenció?

La finca on es troba “Ca l’Orga” està situada en el llindar urbà de Picamoixons, fet que li atorga una situació privilegiada de vistes sobre els camps de conreu que voregen el riu Francolí, i que a la vegada gaudeix del privilegi de trobar-se pràcticament al mig del nucli urbà.

Va ser a l’any 2003 que l’Entitat Municipal Descentralitzada de Picamoixons va iniciar les gestions per a la compra del conjunt de Ca l’Orga.

La decisió es va prendre arrel de l’estat de deteriorament i abandonament en que es trobava l’edifici, un edifici representatiu pel poble de Picamoixons, que poc a poc veia com un dels seus pocs patrimonis arquitectònics podia

perdre’s en el temps sinó s’intervenia d’alguna forma. Va ser per aquest motiu que a l’any 2005 i a través d’una subvenció atorgada por la Generalitat de Catalunya l’EMD de Picamoixons comprava el conjunt. D’aquesta forma un llegat històric per la població passava a mans de l’entitat, que amb pocs recursos econòmics iniciava la compra d’un edifici emblemàtic per posteriorment destinar-lo a un equipament per a la població de Picamoixons. L’edifici es trobava en desús des de feia més de 15 anys.

L’edifici de Ca l’Orga i les seves naus adossades, estan declarades en la seva totalitat com a BCIL, a la vista de les característiques de la casa pairal, casa senyorial de Josep Maria Orga i Sans (Diputat Orga a les Corts Generals 1898 i 1901), masia tradicional catalana construïda entre el segle XVIII y el segle XIX, on actualment s’hi

ubica l’ajuntament de l’EMD i les seves naus adossades on s’ubicarà el museu i el centre d’interpretació de l’oli.

El projecte que lidera, coordina i representa el Consell Comarcal de l’Alt Camp, està emmarcat dins l’eix prioritari 6 del FEDER, té per objectiu la restauració, recuperació i revalorització de part del seu patrimoni històric i cultural per a l’ampliació de l’oferta turística cultural i patrimonial de la comarca. N’és la redactora del projecte i directora de l’obra l’arquitecta Olga López Domènech.

Part de la rehabilitació l’heu fet seguint l’estructura original de l’edifici i una altra part és tota nova. Explica’ns-ho amb més detall.

Les obres de rehabilitació de les naus de ca l’Orga, bàsicament, han consistit en el buidat de les dues naus conservant els seus elements més representa-

Imatge de la primera nau abans i després de les actuacions realitzades aquests darrers mesos

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 23 ]

Edificis singulars Rehabilitació tius. L’espai interior és diàfan, buscant l’austeritat pròpia d’aquestes construccions agrícoles. S’ha recuperat el totxo manual vist de les parets mitgeres i el paviment de rajola ceràmica de la nau 2. A la nau 1 es realitza un paviment de formigó lliscat.

S’han reconstruït les cobertes de les naus reproduint l’estructura original, també s’han reforçat fonaments, enderrocat elements, refet i sanejat revestiments, recuperat i refet paviments i substituït tancaments.

Seguint la informació existent s’han reproduït les encavallades de fusta amb el tirant inferior metàl·lic, les bigues de fusta, els rastrells de fusta, la solera de rajola ceràmica, s’ha incorporat un aïllament tèrmic i s’ha col·locat la teula àrab d’acabat.

Mitjançant panells fenòlics i una gelosia de fusta es realitzen els compartiments interiors de magatzem i banys.

La mateixa gelosia s’utilitza per la configuració de l’espai de rebuda i per una barana interior de protecció del desnivell existent entre la cota d’accés per la façana principal i la cota d’accés per la façana posterior.

S’hi han incorporat dos banys i noves instal.lacions elèctriques, d’aigua i desguàs. Tot adaptat a la normativa actual.

Al final s’han creat dos espais diàfans que permetran convertir l’edifici en el futur Centre d’Interpretació de l’Oli. Com serà aquest equipament destinat a l’oli? Quines són les principals funcionalitats?

Les naus es projecten com a un espai diàfan i gairebé sense compartimentar.

El programa funcional exigeix la conne-

La reforma realitzada a l’altra nau, com en el cas de la primera, evidencia que calia fer un treball intens per reconvertir l’espai de Ca l’Orga

xió entre les dues naus a nivell de planta baixa i també de connexió visual a nivell del que havia sigut la planta pis.

L’accés al centre d’interpretació de l’oli es produeix per el carrer de Sant Isidre (nau núm. 2), a través d’una zona de recepció, donant després lloc a la zona principal d’exposició, a la crugia de la meitat de la nau es produeixen les dues obertures que connecten amb la nau 1 i que donen pas a una zona de projecció.

A la part posterior de les dues naus es produeix un canvi de nivell d’aproximadament 50cm. més alt, aquest canvi es manté donat que és la cota d’accés pel carrer posterior del Diputat Orga. El canvi de nivell provoca la creació d’espais lligats a les naus i que s’incorporen, antigament quedaven desvinculats i eren petits magatzems amb accés des del carrer posterior.

A la nau 1 es projecta un espai polivalent de treball, descans, degustació i amb vistes a la resta de la nau. El canvi de cota a la nau 1 s’aprofita per fer un cos de serveis, amb un bany amb accés des de la nau i un bany amb accés des de la cota del carrer Diputat Orga.

Es crea un petit magatzem o sala po-

livalent junt a la façana principal de la nau 1.

Què ha estat el més complicat de tota aquesta intervenció a l’edifici, a l’espai?

Sens dubte la coberta ha estat la part de l’obra més complicada donades les condicions existents. La poca ortogonalitat de les mitgeres va fer que la major part dels cavalls fossin diferents, la considerable alçada de treball i el fort pendent de la pròpia coberta van alentir la marxa de l’obra.

Us heu trobat amb problemes importants i no previstos?

No hem trobat problemes de consideració tret dels habituals en totes les obres i un cert retard en el subministrament de la fusta, cavalls, bigues, etc.

Es contemplen actuacions també al voltant de l’edifici?

Resten pendents per a una propera fase els treballs d’urbanització del carrer de Sant Isidre.

Es diu que al juny del proper any podrien quedar les obres enllestides al 100%. Es compliran aquests terminis? Què falta encara per fer?

Les obres estan acabades, només resten pendents petits repassos.

Abans de les obres, Ca l’Orga tenia greus deficiències estructurals que s’han acabat solucionant fins aconseguir la consolidació de l’edifici, com s’observa a la foto de la dreta

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 24 ]

Juntos construimos los cimientos del futuro www.lafargeholcim.es www.clickandgolh.es

Assessoria La competència professional per a emetre informes i certificats sobre seguretat, salubritat i habitabilitat d’edificis residencials Recentment, el 13 de desembre de 2021, la Sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual confirma la reserva d’activitat a favor dels arquitectes tècnics i arquitectes per a emetre certificats per l’obtenció de llicències de segona ocupació d’immobles destinats a ús residencial.

La sentència resol el recurs interposat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, així com pel Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España contra la sentència que havia dictat la Sala Contenciós Administrativa de l’Audiència Nacional el 15 d’abril de 2019, a instàncies de la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia, que considerava que els enginyers tècnics industrials també eren competents per elaborar informes tècnics d’edificis o emetre certificats per obtenir una llicència de segona ocupació d’un habitatge. L’Audiència Nacional basava la seva decisió en la Llei 17/2009, sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici i en la Llei 20/2013, de Garantia d’Unitat de Mercat.

En aquesta sentència el Tribunal Suprem considera que, si bé és cert que en l’àmbit de les professions titulades ha de prevaldre el principi de llibertat d’accés sobre el d’exclusivitat i monopoli competencial, aquesta llibertat d’accés ha

de realitzar-se amb el criteri d’idoneïtat, per la qual cosa caldrà valorar en cada cas la capacitació que confereix una determinada titulació i la seva formació en relació a l’exigència i complexitat de l’activitat que es tracti.

Concretament, en el cas dels certificats per obtenir la llicència de segona ocupació, donat que els mateixos tenen per objecte acreditar que l’immoble s’ajusta a les condicions exigibles per l’ús residencial a què es destina, el facultatiu autor del certificat haurà de tenir els coneixements i preparació necessaris per acreditar que l’immoble s’ajusta a la normativa urbanística i al projecte d’edificació i que reuneix les condicions de seguretat i salut pròpies d’un ús residencial.

En aquest cas, el Tribunal Suprem declara encertadament que amb la Llei 38/1999, d’Ordenació de l’Edificació el legislador ja va realitzar aquesta valoració sobre la idoneïtat de cada professional en relació als usos dels immobles (art.

2 en relació als articles 10, 12 i 13 de la LOE), quedant clar que la competència per elaborar projectes, dirigir l’obra i dirigir l’execució d’edificacions d’ús residencial queda reservada de forma exclusiva a arquitectes i arquitectes tècnics.

Encara que l’emissió d’un certificat per obtenir una llicència de segona ocupació o certificats relatius a la seguretat, salubritat o habitabilitat d’edificis resi-

dencials no impliqui pròpiament la redacció d’un projecte, la direcció d’obra o la direcció de l’execució, sí que el tècnic es pronuncia sobre el compliment de les exigències del projecte, la normativa urbanística o les exigències de seguretat i habitabilitat, motiu pel qual l’emissió d’aquests certificats i informes s’ha de reservar als professionals que estan qualificats per avaluar aquestes qüestions, és a dir, els arquitectes tècnics i arquitectes, sense que hi puguin concórrer els enginyers tècnics industrials.

Per tant, des de l’assessoria jurídica valorem molt favorablement aquesta resolució judicial que reconeix la competència de la professió de l’arquitectura tècnica per a aquests tipus d’informes i certificats relatius a edificacions d’ús residencial.

Meritxell Escudé Brú

Registra’t i accedeix a la part tècnica

NAU INDUSTRIAL · NAU AGRÍCOLA-RAMADERA EDIFICACIÓ INDUSTRIALITZADA · OBRA PÚBLICA EDIFICACIÓ I FORJATS · PETIT PREFABRICAT TERRATZO, PAVIMENTS I URBANITZACIÓ CIMENT · ÀRIDS · FERRALLA · FORMIGÓ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Visita la nostra web www.prefabricatspujol.com

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 26 ]

Rehabilitació Patrimoni El pou de gel de la Catedral de Tarragona

Imatge del Claustre de la Catedral de Tarragona on es pot veure in situ, observant amb deteniment, el pou de gel protagonista d’aquest article

Tarragona és una de les ciutats de Catalunya amb més riquesa arqueològica. El subsòl sobre el que s’assenta consta de diverses capes, essent la Catedral un dels edificis amb més interès per estudiar l’evolució de la ciutat. Al Claustre de la Catedral hi ha una cisterna d’origen i característiques incertes (Figura 1). És probable

Imatge del pou de gel ubicat en un dels extrems del pati

que fos anterior a la construcció de la Catedral i és idònia per l’emmagatzematge de neu o gel, comerç important en temps de la pre-industrialització de Catalunya. Els pous de gel van aparèixer al segle XVI, tot i que el període de màxima construcció fou el període dels segles XVIII-XIX. El comerç del gel, i en menor quantitat de la neu, estava regulat. A Tarragona, arribava el gel dels pous de producció de l’Estret (Vilaverd), del Batlle Vell (Vilaverd), de la Vall dels Lladrons (Montblanc) i de la Pasquala (Montblanc) (Grau i Pujol, J.M. (2010)), però no hi ha constància documental de la ubicació del pou de gel de la ciutat de Tarragona.

Ramón Amigó Angles cita en el seu llibre “El tràfic amb el fred al camp de Tarragona (segles XVI-XIX)”, que el reverend Salvador Ramon i Vinyes indica

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 27 ]

que a la Catedral hi ha la cisterna del gel procedent dels pous de la Mussara, Prades i Montblanc. El mateix autor indica les dimensions i ubicació dintre de la catedral.

A l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili hi ha una línia d’investigació en patrimoni arquitectònic, des d’on es treballen diferents aspectes com la geometria, la construcció o les condicions ambientals. En aquest context, hem fet un aixecament de la cisterna amb l’objectiu d’esbrinar les seves característiques geomètriques mitjançant la tècnica de la fotogrametria. El model tridimensional s’ha obtingut a partir de 40 fotografies, les quals han definit un núvol de 316.682 punts i la malla resultant ha generat 622.929 triangles.

Pel que fa a la composició, es tracta d’una sala de dos naus separades

Patrimoni

per tres arcs de mig punt. Per la dificultat en l’accés a les naus només s’ha pogut documentar una d’elles des de la trampa d’accés de 60 cm x 60 cm. La sala té unes dimensions de 3,80 m d’ amplada per 15,56 m de llargada per 6,34 m d’altura i un volum de 5.366,453 m3, coberta amb

una volta de canó. En quant a la geometria, les relacions proporcionals son 1 a 4 en planta i 1,70 en alçada.

L’altura de la imposta correspon amb la semidiagonal del quadrat, mesura ortogonal derivada d’aquest, amb lo que les mesures proporcionals deriven del quadrat (Figura 2).

Respecte a l’ús com a nevera o pou de gel de distribució, cal comentar que es tracta de la sala amb més inèrcia tèrmica del complex catedralici, fet que l’aproxima a les condicions de la resta de pous de gel.

A mode de conclusió, hem de dir que aquesta sala pot complir les funcions de nevera de gel tot i el difícil accés documentat.

Aquests estudis han sigut desenvolupats amb la suport del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, gràcies al projecte Col·labora pel Paisatge, i amb el finançament del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i el Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural i amb la col· laboració de Mn. Antonio Martínez Subías, Canonge responsable de Patrimoni Artístic.

Dr. Sergio Coll Pla, Dr. Agustí Costa Jover, Dr. Josep Maria Puche Fontanilles, Ivan Fernández Pino

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Patrimoni RUTA JUJOLIANA (9) Al TAG número 44, que correspon al 2n. Quadrimestre de l’any 2016, Any XXI, vaig començar aquesta RUTA JUJOLIANA per les poblacions de l’interior: La Canonja, Constantí, Vallmoll, Vistabella (La Secuita), Els Pallaresos, Renau i Montferri.

Ara ens endinsarem a fer el recorregut per la costa. Partirem de la ciutat de Tarragona anirem primer al nucli de Ferran, després passarem per Bonastre, Creixell, Roda de Berà, per acabar a El Vendrell, capital de la comarca del Baix Penedès.

TARRAGONA En el recorregut modernista per la ciutat de Tarragona ja vaig fer esment a les obres més emblemàtiques de Jujol, com són el Teatre Tarragona i la Casa Ximenis, ara aquí sols descriuré les obres religioses jujolianes.

ESCULTURES I ORNAMENTS DEL GREMI DE PAGESOS Església de Sant Llorenç, carrer de Sant Llorenç, 24 (1926-1947) Ramon Gibert Mosella era membre del Gremi de Pagesos de Sant Isidre i va vincular el seu cunyat, l’arquitecte Josep Maria Jujol, amb l’església de Sant Llorenç. L’any 1942 va col·laborar en el pas del Sant Sepulcre, que és de fusta policromada i va abillat amb una capa d’or fi. Com a fuster hi participà Lluís Àvila, i el daurador fou Enric Roca. La signatura de l’arquitecte es troba als peus del Sant Crist, on també posà inscripcions en llatí.

L’any 2010 s’hi va fer una restauració.

Mare de Déu del Carme del convent dels Pares Carmelites, que mai va bastir-se perquè resultava massa costós. L’havia dissenyat, amb estil romànic, l’arquitecte Ramon Salas, però la proposta va ser desestimada, ja que diferia de l’estètica gòtica que tenia l’església.

El cambril i el cimbori, que van ser projectats per l’arquitecte Josep Maria Jujol, han sobreviscut a tots els infortunis històrics que ha sofert el convent.

El cambril, aixecat el 1918, es perfila com una agulla que descansa sobre una base poligonal formada per obertures apuntades, acabades en uns coloms que el vigilen. L’interior s’ha reformat, i cap a l’any 1963 es va adossar a l’absis una nova nau. Aquesta reforma no està integrada en l’obra original.

Cambril de la Mare de Déu del Carme

Imatge del Sant Sepulcre de Tarragona

CAMBRIL DE L’ESGLÉSIA DELS PARES CARMELITES Carrer de l’Assalt, 11 / carrer d’August, 41 L’any 1910 el senyor Cobos deixava 500 duros per construir el cambril de la

LA CAPELLA DE SANT FRANCESC (Església de Sant Francesc) Rambla Vella, 28 (1926) La capella de Sant Francesc ocupa un espai petit perquè només té 6 metres d’alçada, 4 d’amplada i 5,5 de fondària, i està coronada per una volta de creueria. Està decorada amb pintures i esgrafiats dissenyats per Jujol i realitzats per Pau Cornadó. Compta amb

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 29 ]

una làmpada de ferro forjat de Jujol i construïda a la serralleria de Ramon Magarolas. Jujol aplicà a la capella diversos elements propis del seu imaginari, com ara aus i estels. Així, a la capella prevalen els daurats, que s’escampen pels panys de paret que delimiten aquest espai religiós, per damunt de l’arc de mig punt d’accés a la capella i pels angles que hi ha a l’aresta de cada volta.

Els panys de mur que sostenen aquesta volta es decoren per unes garlandes que conclouen en uns petits cartells de fons vermell, que són una font d’informació molt important. Un d’aquells cartells dóna a conèixer la data d’execució de l’obra, l’any 1926, i l’altre ens avisa que aquest any fou el setè centenari de la mort del sant.

CAPELLA DEL SAGRAT COR (ANTIC CONVENT DE LES GERMANES OBLATES) Portal del Carro (1908-1926) L’ordre de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor va fundar la seva residència de Tarragona l’any 1882, tocant al Portal del Carro de la muralla. La finalitat d’aquesta congregació era la formació i instrucció de joves extraviades o en perill de ser-ho. Sembla que Jujol va entrar en contacte amb la comunitat a través d’una família protectora de l’obra. Calia millorar la humil capella. No se sap si va fer l’altar, però sí que va construir una reixa de fusta per separar el recinte de les residents i els fidels externs a la casa que assistien als actes litúrgics de la capella. Aquesta consta d’una sola nau, als peus de la qual hi ha el cor.

Sostre de la Capella del Sagrat Cor

Patrimoni LÀPIDES SEPULCRALS DE LA FAMÍLIA GUINOVART I BALCELLS Les famílies tarragonines també s’adscrigueren a la moda d’engalanar i fer més luxosa l’arquitectura per a la ciutat dels morts. La delicadesa i sensibilitat que l’arquitecte aplicava als seus dibuixos es transmetien després a la superfície de les làpides que li encomanaven. A la làpida de la família Guinovart hi podem veure, a l’esquerra, dues figures, una d’un àngel amb una mà assenyalant el cel i l’altra d’una dona mirant l’àngel.

A la dreta, en dues línies i lletres minúscules, les paraules «Família Guinovart», i verticalment hi ha una sanefa amb motius vegetals. L’any 1930 l’arquitecte Jujol va realitzar també una làpida sepulcral per a la família Arana, i encara es conserven altres arquitectures que formaven part del conjunt.

Jujol va dissenyar la làpida sepulcral de la tomba de la família Balcells, situada al terra de la capella de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral. Està formada per tres lloses quadrades, emmarcades per una sòbria i retallada sanefa de la mateixa pedra grisa. Amb lletres molt regulars, però indiscutibles de Jujol, hi podem llegir «Família Balcells de Suelves» en una llosa. A la central, dins d’un cercle, hi veiem l’escut nobiliari de la família i, distribuïdes al voltant, les lletres «R.I.P.». A la tercera llosa, la llista dels difunts, inclosos els dels dos germans vivents aleshores, deixant un espai per col·locar-hi la data de l’òbit.

de trencaaigües, amb forma d’arc pseudo flamíger. Al pis principal hi ha un balcó amb baranes de forja. A l’ampit del terrat hi ha inscrit l’any 1911 i les inicial J i C, a banda i banda.

Façana de la casa de la plaça del Castell

BONASTRE ESGLÉSIA PARROQUIAL (19401947) L’arquitecte Jujol coneixia prou bé Bonastre, ja que la seva mare hi havia nascut i encara hi tenia família. Segons el seu fill, sembla que fou el seu cosí Josep Vilanova i Sanromà qui el proposà al rector mossèn Josep Català per a les obres de reconstrucció. El Reverend Dr. Josep Sanabra i Sanromà, prevere arxiver diocesà del Bisbat de Barcelona, fill del poble i resident a la capital catalana, que sempre es considerà parent de Jujol i formava part de la Junta de Reconstrucció, també secundà la idea d’encarregar a Jujol diferents treballs.

SAGRARI DE LES CARMELITES VEDRUNES Carrer de Santa Joaquima de Vedruna, 10 (1939-1943) En un inici aquest sagrari va ser ideat per a la capella del Col·legi del Sagrat Cor, situat al carrer d’August, 7, que malauradament va desaparèixer. Pau Ruiz va ser l’artesà que va realitzar aquesta peça d’orfebreria. Adolf Iglesias, membre d’una coneguda nissaga de pintors que es dedicaren a obres decoratives, com ara esgrafiats, rètols, daurats, etc., va restaurar aquest sagrari abans de portar-lo al nou emplaçament.

FERRAN CASA DE LA PLAÇA DEL CASTELL Carrer Castell de Ferran, 24 (1911) Casa de planta baixa i una planta. Té tres obertures per planta. Les portes dels baixos estan emmarcades per una mena

barcelonès Josep Maria Martisella. Jujol dibuixà la decoració de la indumentària i, amb el seu estil personal, com si fos un miniaturista gòtic, pintà a tot el tombant de la base de la imatge versicles evangèlics al·lusius a la santa. L’any 1941 fou col·locada a l’altar.

L’any 1942 es beneí la pica baptismal quadrada, que és un conjunt format per un sinuós pedestal de planta rectangular que ens recorda un capitell i descansa en diagonal a la base, tallada en marbre de Tarragona, l’anomenada pedra de Santa Tecla.

El sagrari, que es va inaugurar el 1944, és una peça cilíndrica de ferro amb coberta semiesfèrica i porta de mig punt. Jujol es va inspirar en les sulfatadores dels pagesos per a realitzar aquest sagrari. La porta està clavetejada amb reblons que li donen un aspecte segur i sòlid. Tenim uns serafins exempts que estan adossats a l’arranjament de la coberta i dels quals en surten unes cintes de sobris moviments, que sostenen per damunt del sagrari una plataforma circular per posar-hi la creu o la custòdia, segons els requeriments. La porta està decorada amb un mogut anagrama de Jesús, tot ell acolorit amb tonalitats rogenques i daurades, i suaus decoracions vegetals de tons blaus, verds i grocs.

Sagrari, inaugurat el 1944

Detall de la pica baptismal quadrada de Bonsatre

La primera obra que dirigí fou la imatge de santa Magdalena, titular de la parròquia, talla que esculpí l’escultor

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 30 ]

L’any 1945 es construí l’ostensori, que està format per unes barres de fusta tornejada i unes retallades estovalles blanques amb brodats del mateix color, que foren confeccionades i brodades per les germanes de l’arquitecte, Teresina i Mercè Jujol. L’any 1964 va ser esquarterat. Fins l’any 1947 Jujol va dirigir petites obres complementàries que s’anaven realitzant segons l’economia parroquial, com ara les grades del baptisteri. Quedaren pendents les baranes del presbiteri, la decoració mural i altres detalls. El reverend Josep Artigues i Viñeta és qui va posar més interès en les obres.

Patrimoni CREIXELL CAMPANAR DE SANT JAUME Plaça de l’Església, 4 (1917-1919) L’arquitecte diocesà Ramon Salas Ricomà va elaborar un esbós per rematar el campanar de l’església parroquial amb uns arcs metàl·lics per situar-hi una nova campana que s’havia previst col·locar. Al rector mossèn Ramon Martí i Capdevila la idea no li agradava i, com que era admirador de Jujol, el va cridar per millorar alguns aspectes de l’església. Des de la construcció del Teatre del Patronat Obrer de Tarragona (el Metropol), Jujol mantenia una molt bona relació amb clergues diocesans. Mossèn Martí convocà el poble a una reunió després de la missa dominical per parlar de les obres a realitzar.

Passada l’hora fixada, els únics assistents eren el rector i Jujol, que rebé l’encàrrec i feu un primer croquis el 1916, i el projecte definitiu el tingué acabat l’any següent.

sada amb Pere Pascual Llopis, els qual coneixien personalment a l’arquitecte tarragoní Jujol. Com volien fer millores al mas i com coneixien des de l’any 1933 a l’arquitecte Jujol li encarregaren les reformes de la finca el 1935. D’antuvi Jujol s’entusiasmà amb les possibilitats de fer obres útils i vistoses, però mantenint l’aspecte senyorívol de l’edifici, a la vegada que l’estil campestre.

Imatge de l’oratori de Mas Carreras, a Roda

Dues imatges del campanar de Sant Jaume, al Creixell

RODA DE BERÀ MAS CARRERAS (1935/19411946) El Mas Carreras era propietat de la senyora Bonaventura Carreras Oliva, ca-

Aquesta amistat va fer que l’arquitecte tarragoní passés diverses temporades al mas fent reformes, primer a la casa de camp i posteriorment a la seva capella adjacent. En aquest cas ens centrem en el petit oratori privat construït a inicis del segle XX a la vora d’una masia avui en dia desapareguda. L’arquitecte Josep Maria Jujol va treballar en la capella neogòtica durant els anys quaranta del segle passat. La seva intervenció va consistir en l’ampliació de la construcció amb un absis sostingut per columnes de pedra de Santa Tecla i la decoració pictòrica i ornamental de l’interior, que és molt imaginativa i acolorida. Una imatge de la Mare de Déu de Lourdes presideix una façana de marcat estil neogòtic, amb florons als pinacles laterals, arcs apuntats en les finestres i el portal, i un petit campanar d’espadanya al capdamunt. L’interior de la capella causa un gran impacte visual per la decoració de les parets. L’absis compta amb vuit petits vitralls romboïdals de diversos colors.

Per sobre d’aquest absis, una imatge del Sagrat Cor presideix el conjunt.

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 31 ]

EL VENDRELL ESGLÉSIA PARROQUIAL Josep Maria Jujol Gibert L’any 1929 el rector de Montferri, mossèn Joan Guilera, va ser traslladat al Vendrell, i tan aviat com va prendre possessió cridà el seu admirat amic, l’arquitecte Josep Maria Jujol. El primer encàrrec va ser millorar la capella del Santíssim Sagrament o del Sagrat Cor. El 1930 Jujol presenta el projecte, que consisteix a col·locar unes proporcionades columnes per al baldaquí, els quals capitells sustenten una representació de les espècies eucarístiques, d’execució molt jujoliana.

A més hi ha un altar amb un sagrari, un baldaquí i una imatge del Sagrat Cor. Passada la Guerra Civil, Mn. Guilera, en carta del 17 de febrer de 1939 dirigida a Jujol, li demana que sigui l’arquitecte de la reconstrucció. Projecta l’altar major i els altars de la Puríssima, Sant Josep, Santa Anna, el Sant Crist i la restauració de l’altar del Santíssim Sagrament. Sorgeixen també altres elements complementaris: la pica de l’aigua beneïda, la creu de la Santa Missió, el rosetó i diversos objectes menors. A la capella del Santíssim hi afegeix nous elements com el sagrari, els llums i la imatge del Sagrat Cor. El 1943 realitza el confessionari, a manera de càtedra, solemne moble de siluetes retallades.

Sens dubte, l’obra més important és l’altar major. En principi era un projecte molt atrevit. La primera construcció va ser la mesa de l’altar i el paviment del presbiteri, d’una qualitat extraordinària, que és una autèntica catifa de marbres i ciments de colors, i que es complementa amb les peces retallades.

L’altar és una veritable obra de Jujol, que coincideix amb el que ell havia planificat, dibuixat, dissenyat i començat. Jujol havia deixat sobre paper l’altar de la Puríssima, a excepció de la mesa. És una obra pòstuma que va dirigir la seva filla Thecla, entre 1960 i 1963, per encàrrec de les germanes Magrinyà, admiradores de Jujol i confrares de les Filles de Maria.

Els anteriors capítols de la Ruta Jujoliana es poden trobar als TAG’s números 77, 78, 79, 80, 81, 84, 85 i 89 Text i fotos: Josep Maria Buqueras Bach.

Arquitecte Tècnic.

Fundació COAATT Història i patrimoni amb visites a Reus i Tarragona Una de les activitats que més èxit tenen entre els nostres col·legiats i col·legiades són les visites culturals que, arran de la pandèmia de la Covid-19, es van haver de suspendre. Ara, però, hem tornat a l’acció i aquest últim trimestre d’any s’han organitzat dues sortides molt interessants.

Reus Ocult 2021: “Portes que importen” • Dissabte, 2 d’octubre de 2021 El COAATT ha col·laborat en la celebració de l’edició d’enguany del Reus Ocult. Una iniciativa de l’Associació Espais Ocults (espaisocults.cat) que es basa en difondre el patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat de Reus amb visites guiades a espais que normalment no són visitables i que ens permeten redescobrir la ciutat des d’un altre punt de vista.

Aquest activitat s’ha hagut d’adaptar a la situació sanitària que estem vivint, realitzant una ruta exterior i amb aforament limitat, prioritzant així la seguretat dels assistents.

Així doncs, el matí de dissabte, dia 2 d’octubre de 2021, vàrem realitzar la Ruta “Portes que importen”. Les portes són un element arquitectònic, però tam-

bé psicològic. La porta, des de la més sumptuosa a la més modesta, és la frontera que ens protegeix, ens aïlla, ens allunya o ens permet acollir quan s’obre de bat a bat. Si ens centrem en l’aspecte arquitectònic, la porta, un cop flanquejada d’una gambada, deixa d’existir perquè ens ha donat pas a una estança, un recinte... Però és la porta que ho ha permès!

El recorregut realitzat va posar el fo-

cus en portes que no apareixen en els circuits habituals, o que formen part de construccions que les amaguen. En alguns casos la porta ha sigut la protagonista, i en altres, l’excusa necessària per donar sentit a un edifici.

Visita guiada Necròpolis i Conjunt Paleocristià del Francolí • Dissabte, 13 de novembre de 2021 El matí de dissabte, dia 13 de novembre de 2021, es va organitzar una nova activitat cultural. En aquesta ocasió va consistir en la visita guiada al jaciment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona i al conjunt de restes arqueològiques conservades al Parc Central i que formarien part del conjunt d’aquest barri suburbà.

La visita ens va donar a conèixer com seria un dels barris fora muralla

de la ciutat de Tàrraco, on trobem carrers, habitatges, estructures industrials, i també restes d’un conjunt funerari molt important que ha permès fer una aproximació a les creences, els rituals i els costums en època romana en relació a la mort alhora que reflexionar sobre els presents en l’actualitat.

La Necròpolis Paleocristiana de Tarragona és un dels cementiris tardoromans (segles III-V dC) millor coneguts i conservats de l’imperi romà i amb la seva visita ens hem pogut endinsar en el suggeridor món de la mort (i també de la vida) de

fa uns 1.500 anys a Tàrraco i conèixer com era la gent que va viure a l’antiga ciutat de Tàrraco. Com es deien? Quin ofici tenien? Quants anys vivien? Quines eren les seves creences? En definitiva, una porta oberta per entendre com era la vida a la nostra ciutat en època romana.

Cal dir que ambdues activitats, totalment gratuïtes, van ser de caràcter exclusiu per a col·legiats i col·legiades del COAATT i obertes a familiars i amics. Des del Col·legi us agraïm la bona rebuda d’aquestes activitats lúdiques i culturals que van ser tot un èxit de participació.

Visita al Reus Ocult, al voltant de la Prioral de Sant Pere

Els aparelladors, visitant la Necròpolis

Moment de la visita a la plaça del Teatre, en ple nucli antic reusenc

Un altre moment de la visita al recinte romà i, en aquest cas, a la part més museïtzada

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 32 ]

Fundació COAATT El COAATT col·labora amb el Banc d’Aliments El temps de pandèmia ens ha demostrat que la pobresa s’ha incrementat arreu d’Espanya i que el nombre de famílies afectades per la manca de feina de tots els seus membres ha crescut notablement. Els menjadors socials estan saturats perquè l’impacte desolador dels temps de Covid, sumats a la situació que ja travessaven moltes famílies, fa que, segons el darrer informe de Càrites, a Espanya hi hagi 11 milions de persones en risc d’exclusió social i, d’aquestes, més de 2,5 milions estiguin en situació de pobresa severa.

Si ens apropem més a la realitat, sobretot a nivell geogràfic, a la província de Tarragona hi ha actualment més de 16.500 famílies vulnerables que demanen ajudes per pagar el rebut del consum elèctric. Això significa que un 5% de les llars de les nostres comarques pateixen pobresa energètica. Al nombre de persones que ja vivien en situació de precarietat laboral sense capacitat d’estalvi, amb sous baixos i treballs de baixa intensitat o contractacions temporals i marginals, s’hi ha sumat un nombrós grup de famílies que abans no necessitaven ajuda però que ara, per la pèrdua constant de poder adquisitiu, han de recórrer a aquestes vies de suport.

Afortunadament, la tasca de les conegudes com a entitats del tercer sector, fan possible l’atenció a aquest sector de la població desprotegit i amb manca de recursos. Entre elles, hi ha el Banc d’Aliments de les Comarques de Tarragona que, des de fa 18 anys, treballa per integrar a tota la societat i per aconseguir aliments bàsics a través del voluntariat, les aportacions

Imatge del Banc d’Aliments de Reus i el seu magatzem principal

de les persones a través de les seves campanyes i aquelles que arriben directament des del fons europeus.

Conscients de la importància d’aquesta tasca, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, a través de la Fundació COAATT, ha col·laborat enguany amb la campanya del Banc d’Aliments encarregant-se del transport de 10 palets amb 7.000 litres de llet, des del Banc d’Aliments de Lugo al Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona.

Des del COAATT i la Fundació COAATT us convidem a col·laborar també a vosaltres amb aquestes entitats del tercer sector que realitzen una tasca del tot necessària per aconseguir, amb la suma de tots, una societat justa, igualitària, sense escletxes socials i amb igualtat d’oportunitats.

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 33 ]

Actualitat col·legial Homenatge als anys de professió i benvinguda als nous col·legiats Enguany, degut a la pandèmia que continuem vivint, novament no hem pogut celebrar com és tradició el sopar anual del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), esdeveniment que s’aprofitava per al lliurament anual d’aquestes distincions.

Malgrat tot, el dimecres dia 15 de desembre de 2021, a la tarda, vàrem voler retre un petit homenatge a la Sala d’Actes del COAATT, en reconeixement als col·legiats i col· legiades que enguany compleixen els seus 50 anys de professió i donar la benvinguda a la professió i al COAATT als nous

col·legiats i col·legiades que enguany comencen a formar part del nostre Col·legi.

Aquest acte es va realitzar seguint totes les mesures de prevenció establertes per la Covid-19.

El president i els membres de la Junta de Govern del COAATT van lliurar les insígnies commemoratives d’or, als tècnics que enguany celebren els 50 anys de professió, i es va donar la benvinguda als nous col·legiats i col·legiades, fent-los-hi entrega del casc d’obra institucional, així com de diverses publicacions tècniques. Enhorabona a tots i totes!

Els col·legiats homenatjats pel seu 50è aniversari professional, aquest any 2021, han sigut: Jordi Mor Bono Vicenç Miquel Juan Duran Jordi Capell Vargas Joan Milà Rovira Jaume Sirisi Castellví Albert Aguila Coll Antonio Forcada Fornes I, els col·legiats i col·legiades als quals hem donat la benvinguda, aquest any 2021, han sigut: Anna Pelegrí Castro Anna Ordoño Agne Oyindamola Oladipo Oladipo Edgard Márquez Nadal Oriol Moncunill Hurtado Jaume Silva Bertran Guillermo Granero Folgado Erica Torrents Alos Per altra part, el dijous, dia 16 de desembre de 2021, abans de la celebració de l’Assemblea General Ordinària COAATT, vàrem continuar amb els actes d’homenatge i reconeixement als nostres col·legiats i col·legiades.

En aquest cas va tocar el torn als tècnics que enguany han complert els seus 25 anys de professió,a qui el president i els membres de la Junta de Govern del COAATT van lliurar les insígnies commemoratives de plata.

L’acte de lliurament d’insígnies s’ha realitzat a la Sala d’Actes del COAATT, seguint totes les mesures de prevenció establertes per la Covid-19. Enhorabona a tots i totes!

Els col·legiats/des homenatjats pel seu 25è aniversari professional, aquest any 2021, han sigut: Joan Ramón Gázquez Roig Jordi Castellví Buqueras Maria Pau De Francisco Martínez Yolanda Fernández Vázquez Jordi Fernández Palau Jonatan Sánchez Romero Josep Maria Armora Casado Francisco Javier Roman Martín Miguel Ángel Balleste Buchaca Marc Solé Arqué Carlos Muñoz Martínez

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 34 ]

Actualitat col·legial Els regals dels Reis d’Orient a la Muntanyeta i per als més petits del COAATT La pandèmia ha dificultat, per segon any, fer amb normalitat aquelles activitats en les que ens acompanyen els Reis d’Orient com l’entrega de regals en grup a la Sala d’Actes del COAATT o la recepció amb els usuaris i monitors de la Muntanyeta.

En el primer cas, els més de 140 nens i nenes, tots ells fills, filles i/o nets i netes dels col·legiats i col· Moments del lliurament dels premis als fills i filles dels col·legiats i col·legiades. Enguany, per les normes Covid, legiades, han anat pasha calgut canviar l’activitat i fer-la en un altre format sant per les instal·lacions del Col·legi de manera individual per a recollir els seu regal nadalenc.

Pel que fa a l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, que té la seu a la Muntanyeta, l’acte de lliurament ha tingut lloc, com marca la tradició, el 6 de gener però en aquesta ocasió, sense cap gran festa amb tots els usuaris del centre i els monitors reunits en un sol espai.

El COAATT i la Fundació COAATT ha regalat a cadascun d’ells un petit regal, un kit de colònia i crema hidratant, i ha fet dos regals molt necessaris per al centre de l’associació. Concretament, els han regalat un altaveu portàtil sense fils i amb Bluetooth que els servirà per a les diferents activitats que es fan amb els residents. També els han obsequiat amb un micròfon amb cable per als altaveus de manera que s’ha completat l’equip de so.

Els Reis d’Orient del COAATT i la Fundació COAATT ja fa disset anys que pugen a la Muntanyeta el 6 de gener per comMoment del lliurament del regal que, tradicionalment, els Reis d’Orient del COAATT i la partir una estona amb els qui hi viuen i treballen.

Fundació COAATT lliuren als responsables de la Muntanyeta

Marià Casas Hierro aprofundeix en l’àmbit dels esgrafiats amb nou llibre “Frescos, estucos y esgrafiados” és el nom del nou llibre que, en format digital, ens presenta el nostre col·legiat Marià Casas Hierro. L’any 1981, Casas ja va realitzar amb el COAATT l’edició d’un llibre que en aquella ocasió abastava el terreny dels esgrafiats.

Aquell primer treball investigava i donava a conèixer l’origen, les tècniques, els materials, els motius ornamentals i les aplicacions dels esgrafiats com a elements decoratius murals.

Ara, 40 anys després i amb més investigació realitzada per Marià Casas sobre aquesta matèria, l’artista ha fet una edició actualitzada que recull els nous avenços, intentant aportar una mica més a allò que s’ha dit sobre els esgrafiats i algunes idees o criteris de com intervenir i conservar les pintures sobre murs, els estucs i els esgrafiats sense pertorbar la seva existència.

“Frescos, estucos y esgrafiados” és un treball de divulgació que es concreta en donar informacions i, sobretot, a crear sensibilitat en defensa d’un patrimoni que, sota el parer de Maria Casas Hierro, està molt maltractat.

Tag

1r quadrimestre 2022 [ 35 ]

Portada del llibre sobre esgrafiats que ha publicat el nostre col·legiat Marià Casas Hierro

PROFESSIONALS

Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund Finançament específic

Previsió per a un bon futur

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE.

Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.

Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.

caixadenginyers

caixaenginyers