Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona
Entrevista a Marina Berasategui, nova Secretària d’Habitatge
Dades del Gabinet Tècnic: visió global de l’any 2022
Estudi sobre el paper de les dones als òrgans col·legials
La realitat de l’eficiència energètica al parc immobiliari
Edificis singulars: rehabilitació de la Muralla de Valls
SEU COL·LEGIAL
Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org
Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona
Horari d’hivern:
De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:
De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost
Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org
Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org
Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org
Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h
SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org
Edita: Col legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA
Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona
Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org
Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.
Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez
Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: silvaeditorial@gmail.com
Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977 212 799 (ext. 5)
Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org
Dipòsit legal: T-800-93
ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342
Foto de portada: edifici en construcció
n L’ENTREVISTA (Pàgs. 4-6)
La millora del parc immobiliari, el lloguer jove o l’habitatge social, reptes de la nova Secretària d’Habitatge n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 7-11)
Dades de síntesi. Evolució de la construcció al 2022 n ACTUALITAT (Pàgs. 12-13)
La realitat de l’eficiència energètica de l’habitatge a la ciutat de Tarragona n HABITATGE (Pàgs. 15-17)
La importancia de los criterios de habitabilidad en el derecho a la vivienda. El caso de Cataluña.
Cases colador: quan els edificis són molt ineficients n CONSTRUCCIÓ (Pàgs. 19-21)
EGURTEK, la cita per als professionals de la construcció que aposten per la fusta.
La petjada de les comarques tarragonines als Premis Catalunya Construcció
n ACTUALITAT (Pàg. 22)
El paper de les dones als òrgans col·legials, a debat i amb propostes de futur
n EDIFICIS SINGULARS (Pàgs. 23-24)
La Muralla de Sant Antoni de Valls, exemple de convivència del passat i la ciutat actual n PATRIMONI (Pàgs. 25-27)
El modernisme a Tarragona n ASSESSORIA (Pàgs. 29-31)
Nuevas deducciones en IRPF por obras de eficiencia energética en viviendas. Reserva competencial a favor dels professionals de l’Arquitectura Tècnica n NOVES TECNOLOGIES (Pàg. 32)
La sensòrica a la construcció: beneficis plens d’intel·ligència n FUNDACIÓ COAATT (Pàgs. 33-34)
Quadern Tècnic: Apunts bàsics sobre accessibilitat. Professionalitat a la implementació de l’accessibilitat: arquitectura i urbanisme. La Fundació COAATT col·labora estretament amb Mans Unides
n ACTIVITAT COL·LEGIAL (Pàg. 35)
El Romànic lluminós a les comarques tarragonines. El Modernisme a les terres de Tarragona
2023:
que acabem d’iniciar ens convida a moltes coses i ens posa al davant molts horitzons i reptes. Com indica el titular d’aquesta editorial, aquest serà un any on hem d’actuar amb prudència sense que això signifiqui perdre l’optimisme que sempre cal tenir. Prudència perquè les tendències al sector de la construcció estan a l’alça tot i que a l’últim informe EUROCONSTRUCT, presentat el passat mes de novembre, ens recorda que la guerra entre Rússia i Ucraïna té la seva afectació i la millora del sector no és tan bona com es voldria. Amb tot, però, aquest document situa el creixement d’Espanya una mica per sobre de la mitjana de la resta d’Europa, preveient una pujada sostinguda i principalment en l’àmbit de la rehabilitació i residencial. És aquí on creiem que cal tenir esperança.
Esperança perquè tenim com a eina de suport els fons Next Generation que la Unió Europea ha posat a l’abast de tothom i que han de servir per a la millora de l’eficiència energètica, i conseqüentment del nostre parc immobiliari, si volem complir amb els requisits i demandes d’una comunitat i una societat que necessiten aplicar la cultura del manteniment com a element clau per un millor estat del benestar.
Els fons europeus són una oportunitat única i un tren que no hem de perdre. És necessari seguir fent pedagogia entre les comunitats de propietaris i els particulars sobre la necessitat de tenir els immobles en condicions i amb les mesures que eviten perills i mals majors a nivell estructural. Tothom ha de saber que a través dels Next Generation es pot aconseguir gran part dels diners necessaris i en aquest sentit, també hem de ser prescriptors d’aquesta idea i del projecte en global.
Aquesta, a més, és una oportunitat única que se’ns posa al davant per a millorar les nostres relacions amb l’Administració. En poques altres ocasions hem tingut tan a prop la possibilitat de demostrar que sabem fer de pont de transmissió entre el ciutadà d’a peu i la tramitació burocràtica que, sovint o quasi sempre, és el fre per evitar que es demanin ajudes o subvencions.
Tot això, aquesta feina feta des de la prudència i amb esperança, ens comporta únicament donar continuïtat a la labor desenvolupada aquests últims anys. Hem situat a l’arquitecte tècnic al rol social que li corresponia, hem dotat a la societat de mecanismes que els lliguen amb nosaltres. Ara ens toca assumir un pas més, ser aquell interlocutor que l’Administració requereix i que els ciutadans i ciutadanes necessiten. Com sempre, des de la cohesió i sumant, podem.
Garantir un bon estat del parc immobiliari i el seu bon ús, generar polítiques per a promoure habitatge social i el seu accés; o aprofitar els fons Next Generation de la Unió Europea per aconseguir la millora de l’eficiència energètica, són alguns dels reptes que té per endavant la nova Secretària d’Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, de manera més immediata i a mig termini.
Els problemes de l’habitatge, especialment els derivats de la manca d’aquest entre certs sectors de la població i de les polítiques que col·laborin a capgirar la situació, són al punt de mira de la reusenca que va ser regidora d’Urbanisme i Mobilitat del seu ajuntament fins que, el passat mes d’octubre, va ser nomenada en el nou càrrec. Amb ella volem conversar sobre diverses temàtiques de gran importància en l’àmbit de l’habitatge i la construcció
Sra. Berasategui, com afronta aquest nou repte professional i què li suposa a nivell personal assolir-lo?
A nivell professional és un repte que afronto amb la voluntat de posar al servei dels ciutadans del país i del Govern de la Generalitat la meva experiència, en els darrers anys centrada en la gestió pública municipal de matèries relacionades amb l’urbanisme i, per tant, també amb l’habitatge. Encapçalar la Secretaria d’Habitatge és una responsabilitat d’importància, i per tant personalment és un estímul, sobretot perquè ens trobem en una situació complexa pel que fa a les estratègies i als instruments que des de les administracions podem posar en marxa per a millorar tots els aspectes que influeixen en fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, especialment per a la població amb més dificultats d’accés, com les persones i col·lectius vulnerables o les i els joves del país. Té al capdavant reptes molt importants perquè toca definir com està el parc immobiliari català, en quin estat es troba i quin tipus d’accions cal fer al seu voltant. Quina diagnosi en fa a primer cop d’ull?
Un primer diagnòstic, ràpid, de la situació actual ens porta a destacar tres elements clau. En primer lloc, que hem de fer un salt important pel que fa al parc d’habitatge de lloguer social, tant de titularitat pública com de titularitat privada o d’entitats socials, per portar-lo de l’actual 2% cap a la mitjana europea superior a l’11%.
En aquest sentit, hem de fer més esforços per a facilitar la promoció d’habitatge de lloguer social —els fons europeus són una finestra d’oportunitat que cal aprofitar—, per a, en primer lloc, tenir més habitatges per a respondre millor a l’emergència habitacional, i alhora incrementar les oportunitats d’accés a l’habitatge avançant amb pas ferm per a aconseguir els objectius quantitatius plantejats al Pla Territorial Sectorial d’Habitatge que aviat s’aprovarà definitivament. En segon lloc, ens trobem que cal que el mercat de lloguer sigui més competitiu. No pot ser que hi hagi estudis que indiquin que llogar un habitatge pot acabar essent més car que optar per la compra, i per tant hem de fer tot el possible perquè s’incrementi l’oferta d’habitatge de lloguer i els preus es continguin, especialment a les ciutats amb un mercat de lloguer més tensionat.
Finalment, el tercer aspecte rellevant té a veure amb la qualitat del parc d’habitatges i la seva eficiència energètica. Ara tenim la via dels fons europeus per a donar la volta a la situació i aconseguir que les comunitats de veïns inverteixin en sistemes actius i passius que millorin l’eficiència energètica dels edificis i dels habitatges, ja sigui amb millores en l’aïllament de les façanes, instal·lant sistemes de climatització més eficaços, o amb l’aposta per energies netes com la solar. Tot això ha de permetre millorar la qualitat general del parc d’habitatges, a banda de contribuir, òbviament, a la reducció de la petjada ambiental del parc, un aspecte important en la lluita contra
el canvi climàtic i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. El sector de la construcció ha estat els darrers anys treballant amb força per la seva supervivència i ha tingut, com a element valuós, la rehabilitació que és la que ha permès fer gran part de la feina i tirar endavant. Fins a quin punt segueix sent rellevant segons el seu departament la implantació de polítiques enfocades en aquest sentit?
La rehabilitació en els propers anys ha d’anar agafant cada cop més pes específic, i això serà així pels FNG, però hem d’intentar que aquests serveixin per un canvi de model de cooperació entre els propietaris i l’administració que ha d’estar basada en la confiança i el compromís mutus.
El nostre Col·legi professional ha cregut sempre en la regeneració urbana, essent una de les principals feines la rehabilitació. Creu que, a hores d’ara i vist el nombre d’habitatges en desús que hi ha a Catalunya, és més necessari incentivar la rehabilitació i reaprofitament d’aquesta part del parc, com marca el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, o cal potenciar encara la nova construcció?
Les dues estratègies són complementàries. La rehabilitació i el reaprofitament dels habitatges a tot el territori és prioritari per tal d’optimitzar la ciutat construïda d’acord amb els principis de desenvolupament sostenible. En aquest
La millora del parc immobiliari, el lloguer jove o l’habitatge social, reptes de la nova Secretària d’HabitatgeMarina Berasategui al seu despatx a Barcelona.
sentit, per assolir l’objectiu de solidaritat urbana en els municipis de demanda forta i acreditada, el PTSH preveu que es desenvolupin prop de 80.000 actuacions en el parc existent. Ja sigui a través de l’adquisició d’habitatges o la seva mobilització cap el lloguer social.
A més, el PTSH preveu el desplegament de diferents plans específics, un dels quals estarà centrat en la rehabilitació en les seves vessant estructural, funcional i ambiental.
Tot i això la nova construcció haurà de jugar el seu paper per al desenvolupament de sectors, ja siguin de reforma interior (Plans de millora urbana) com de nous creixements urbanístics ja aprovats (Plans Parcials urbanístics).
Per altra banda, també hi poden haver noves construccions en entorns urbans que tinguin edificis molt degradats enfront dels quals és necessari l’enderroc i la nova promoció. Deixant a banda els Next Generation, una de les assignatures pendents segueix sent ajudar als joves a aconseguir l’accés a l’habitatge. Quines polítiques hi ha en funcionament en aquest àmbit i quines accions hi ha previstes? Quin rol han de jugar les administracions per ajudar als més joves a aconseguir l’accés a l’habitatge?
Tenim els mecanismes d’ajut econòmic al pagament del lloguer, sobre els quals podem fer un anàlisi detallat sobre què funciona i què no funciona. Aquesta és una via, però no l’única. Les persones joves han de disposar d’una oferta molt més àmplia d’habitatge que s’adapti a les seves necessitats d’emancipació, ja que amb més oferta d’habitatge pensat per a joves hi ha d’haver preus més assequibles en tots els règims de tinença. Cal aconseguir evitar que l’emancipació només sigui possible si es comparteix habitatge, cosa que actualment passa en molts casos: l’any 2021, segons l’Observatori de l’Emancipació, el 34% dels joves emancipats havien pogut emanci-
par-se perquè compartien habitatge amb persones sense relació de parentiu, ja que mentre fer-ho sols els podia implicar fins al 80% dels ingressos destinats només a pagar el lloguer, fer-ho compartint els deixava la despesa en el 25% dels ingressos mensuals. Tot això passa en un país on la taxa d’emancipació juvenil és extremadament baixa, amb només un 18% dels joves emancipats l’any 2021 i una mitjana de quasi 30 anys en el moment d’emancipar-se, per damunt de la mitjana europea, situada als 26 anys, i a una distància enorme de la mitjana de països com Suècia, amb 19 anys, o Dinamarca, amb 23 anys. Per tant, resulta obvi que, com dieu, l’accés dels joves a l’habitatge és una de les nostres assignatures pendents. Però també cal assenyalar que el problema té a veure no només amb la configuració i el comportament del mercat de l’habitatge, sinó també amb l’elevada precarietat laboral i salarial que pateixen els joves. D’aquesta manera, cal avançar transversalment — administracions, agents econòmics i socials, i sector de l’habitatge— per actuar en paral·lel sobre les qüestions estrictament relacionades amb el mercat de l’habitatge (oferta disponible, preus, facilitats de finançament, etc.), però també sobre aspectes econòmics i laborals que sense cap mena de dubte han de millorar (salaris, temporalitat, capacitat d’estalvi, etc.). Si parlem del Bo Lloguer Jove, podem afirmar que està funcionant? A quin nivell a les comarques de Tarragona?
De les 39.347 sol·licituds que es van presentar s’han concedit a Catalunya 9.753 ajuts, dels quals 992 (un 10,2%) s’han concedit a comarques de la demarcació de Tarragona. El Bo lloguer jove és un ajut lineal, de 250 euros mensuals, per a tots els joves que compleixin requisits, independentment del lloguer que paguin i dels ingressos que tinguin. No és un criteri equitatiu ni d’equilibri ja que sabem que, a banda de les diferències territorials que hi ha pel que fa a les rendes del lloguer dins de Catalunya, aquestes diferències són encara més destacades si es comparen amb altres comunitats autònomes. És un ajut que venia de l’estat estructurat d’aquesta manera i que per tant s’ha gestionat des de l’Agència de la manera més diligent possible.
Per això, el mes d’octubre la Generalitat va obrir una altra, amb concurrència competitiva, per poder prioritzar i estudiar tots els expedients de les per-
La rehabilitació segueix sent cabdal per al sector ara mateix
sones joves sol·licitants en funció d’uns paràmetres ponderables per tal que els 29 milions d’euros destinats, arribin als joves que més ho necessiten i no als qui han entrat abans la sol·licitud. L’import final de l’ajut no és lineal, com en el cas de Bo lloguer jove, sinó que pot ser d’un mínim de 20 euros mensuals i un màxim de 250 euros mensuals, en funció dels ingressos de la unitat de convivència i l’esforç econòmic que els suposa el pagament de lloguer.
Tornant a la rehabilitació, estem immersos en el procés dels ajuts europeus Next Generation que aposten per aquest sentit i potenciant l’estalvi energètic. Com està funcionant el sistema d’ajudes?
La implantació en general ha estat lenta i resulta costosa, per la seva complexitat. Des del primer moment hem estat treballant colze a colze amb tots els agents del sector, però la presa de decisions a nivell de comunitats de propietaris sempre és difícil i no tant ràpida com necessitaríem.
El COAATT es troba desbordat de consultes i ha dedicat recursos en la seva difusió i ajuda en la tramitació, i sembla que no flueix encara per les excessives tramitacions. Creu que falta més informació, major agilitat, per a que sigui el gran dinamitzador de la rehabilitació i el gran impuls de millora energètica els ajuts Next Generation?
Tots els agents estem dedicant esforços i recursos a la difusió, promoció i divulgació, però el canvi és enorme. Hem de passar de rehabilitar energèticament 1.000 habitatges a l’any, a 20.000 anuals. Aquesta xifra ens dona una mica l’odre de magnitud del repte i del salt que representa, i això d’un dia per altre no es fa. Quin rol creu encara que han de jugar o poden jugar professionals com els arquitectes tècnics/ aparelladors en aquesta funció de pedagogia per conscienciar de la importància de rehabilitar?
El rol del tècnic i el del administradors de finques, són bàsics, essencials. Això
va ser una de les primeres conclusions davant el repte dels FNG: necessitem els professionals que ho impulsin i que, a més a més, siguin facilitadors de tota la tramitació administrativa. Hem de professionalitzar la tramitació de les subvencions, per la seva complexitat i perquè un president de comunitat de propietaris no té perquè saber-ne. D’aquí el conveni amb els col·legis creant les OTR, per fer difusió, impuls i tramitació dels ajuts. L’assignatura pendent, entenem que segueixen sent les ITE. Se n’han fet molt poques i els col·legis d’arquitectes tècnics, com el COAATT, ens hem sentit poc acompanyats per les administracions. Com es pot donar un nou impuls, molt més decidit que fins ara, per capgirar la situació per mentalitzar de la necessària revisió i manteniment dels nostres edificis i habitatges?
Bé, que se n’han fet molt poques no és massa cert. Des del nou decret del 2015 s’han fet 77.251 edificis fins a finals octubre d’enguany (5.133 demarcació Tarragona). Això és més d’un milió d’habitatges, és més del 25% del parc de Catalunya sencera, i això just en set anys i una pandèmia pel mig... no és poca cosa.
És cert que una part dels edificis inspeccionats presenten deficiències, però
aquesta precisament era l’estratègia del nou decret, impulsar la rehabilitació, no únicament fer ITE, i ara els FNG, en aquest sentit, resulten un estímul molt important que ens ajudarà a fer un impuls important en la rehabilitació. Considera que la creació del Llibre de l’Edifici hauria de ser obligatori per aconseguir que tots els habitatges tinguessin feta una diagnosi real del seu estat i, conseqüentment, disposessin d’un Pla d’Actuació i Millora?
És que el llibre de l’edifici ja és obligatori des del moment que s’efectua la ITE, com també posteriorment aprovar un Pla d’Actuació. Prova d’això és que el DECRET 67/2015 portava per a títol el “foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici”, i ja estipula que la propietat aprovi un pla d’actuació i confecció per anar documentant el llibre de l’edifici.
Ara amb els FNG es pretén potenciar i accentuar això, però de fet a Catalunya anem avançats en aquesta regulació.
Fins a quin punt és important, com a eines d’ajuda de l’administració, el paper que estan jugant òrgans com els col·legis d’aparelladors i
arquitectes tècnics fent d’oficines tècniques on s’informa i ajuda els beneficiaris de les ajudes europees?
Com ja remarcava abans, el paper dels col·legis professionals: aparelladors, arquitectes i administradors de finques, és important, i per això es va signar un conveni amb els 3 col·legis, per a potenciar el seu paper en sentit ampli. Quin rol hauria d’arribar a tenir, sota el seu parer, l’arquitecte tècnic com a tècnic de capçalera i figura consultiva? Quina rellevància tenen els col·legis professionals des del prisma de l’administració, i quin paper creu han de jugar, o poden jugar en el futur?
El rol del tècnic és bàsic, el concepte tècnic de capçalera o de referència, és molt important, però cada vegades més ho serà també el treball en equips pluridisciplinaris amb aparelladors, arquitectes, enginyers, administradors o gestors. Són tots ells, i ja no parlem de especialitats més específiques, com experts en estructures, en mediació, en sostenibilitat, o en gestió i finançament; fan que les especialitzacions agafin rellevància, i el treball en equip sigui cada cop més necessari. L’expertesa i la rehabilitació són dos aspectes que cada cop seran més clau en el futur de la construcció.
Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.
L’activitat professional dels arquitectes tècnics i enginyers d’edificació a Tarragona s’incrementa al 2022 gairebé un 13% respecte 2021, uns valors en recuperació i similars ja als anteriors a 2008, segons las dades del COAATT.
El nombre d’habitatges nous visats a la zona de la nostra demarcació al 2022 arriben fins als 1.202, que representa més d’un 30% respecte a 2021, i que impliquen més de 160 milions d’euros d’inversió.
L’habitatge residencial nou creix especialment a les poblacions de Cambrils, Salou i Calafell, i baixa significativament a Reus, que l’any 2021 havia crescut significativament.
Destacar també la rehabilitació que, aquest 2022, ha tingut un increment del 4,8% respecte l’any anterior. Entre gener i desembre de 2022 s’han comunicat més de 1.000 obres, el nombre més important des de 2008, amb una inversió que supera els 45 milions d’euros. Evolució habitatge residencial nou 1.934
El nombre d’habitatges de nova construcció, comunicats durant el 2022, arriba als 1.202 habitatges, valors similars al 2009. Això representa un 30,51% més que al mateix període de 2021, amb una inversió que supera els 160 milions d’euros, un 42% superior a la realitzada l’any passat.
Els nombres d’habitatges acabats cau al 2022 per primer cop des de 2016 i no arriba als 400 habitatges nous.
Any Número obres Número habitatges PEM % Núm. habitatges
2012 127 666 61.371.477,66 € 2013 117 241 27.017.657,86 € -63,81%
2014 118 273 33.256.511,98 € 13,28%
2015 153 342 40.796.728,92 € 25,27%
2016 194 509 59.032.046,82 € 48,83%
2017 169 373 46.167.658,95 € -26,72%
2018 271 872 107.535.301,35 € 133,78%
2019 226 1.231 140.125.106,92 € 41,17%
2020 284 695 99.665.692,15 € -43,54%
2021 371 921 113.494.378,48 € 32,52%
2022 461 1.202 160.032.641,53 € 30,51%
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Com podem apreciar al gràfic de la pàgina següent, l’obra nova residencial es recupera de la caiguda sobtada produïda al 2020 per la crisi sanitària. La recuperació tant en nombre d’obres com en nombre d’habitatges es realitza de manera sostinguda i no s’aprecien els possibles efectes inflacionistes del moment.
General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Per tipologia de construcció, la realitzada en bloc puja més d’un 42% respecte 2021, mentre que el comunicat de l’habitatge unifamiliar supera lleugerament el 18%, respecte l’any anterior. L’autopromoció, tot i créixer menys que la construcció en bloc, és molt important al 2022. Aquest any s’han comunicat un total de 411 nous habitatges construïts en autopromoció.
Tipologia habitatge Núm. habitatges % 2021 2022
Unifamiliars entre mitgeres 177 170 -3,95%
Unifamiliar en filera 77 111 44,16%
Unifamiliar aparellada 10 5 -50,00%
Unifamiliar aïllada 187 247 32,09%
Plurifamiliar entre mitgeres 422 655 55,21%
Plurifamiliar aïllada 48 14 -70,83%
2022 14 655 247 5 111 170 Plurifamiliar aïllada 100200300400500600 Plurifamiliar entre mitgeres Unifamiliar aïllada Unifamiliar aïllada Unifamiliar en filera Unifamiliar entre mitgeres
2021
TOTAL 921 1.202 30,51% Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Les dades d’habitatge nou a nivell municipal segueixen, excepte en el cas de Reus, una tendència a l’alça generalitzada. Aquest 2022 destaquen, els municipis de Cambrils, Salou i també Tarragona. Reus per exemple passa dels 180 a 40 al 2022, o Cambrils dels 54 als 193. Tarragona sembla recuperar una mica l’activitat i passa dels 63 al 2021, als 86 al 2022. Tot i això perd un lloc a la llista dels 10 municipis amb major activitat. Passa del tercer lloc al 2021, al quart al 2022, darrera de Cambrils, Calafell i Salou.
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
L’activitat al 2022 continua a l’alça i el nombre d’obres de rehabilitació puja més d’un 4%, respecte 2021. La inversió supera els 45 milions d’euros, i baixa respecte 2021 un 45%
En conjunt, al 2022 s’han comunicat 1.000 noves obres de rehabilitació, un valors que ja superen als obtinguts al 2008, i les previsions d’una forta inversió pública al 2023 fan preveure uns resultats millors el proper any.
Any Núm. obres % Núm. obres PEM
2012 581 22.707.529,27 €
2013 566 -2,58% 26.873.676,13 €
2014 603 6,54% 21.160.638,90 €
2015 702 16,42% 38.232.152,69 €
2016 697 -0,71% 32.521.274,92 €
2017 757 8,61% 52.321.052,85 €
2018 654 -13,61% 41.152.120,80 €
2019 870 33,03% 52.222.394,53 €
800
600
400
200
20152016201720182019 201420132012 202020212022
60 40 20
1.000 milions d'euros
50 10
30
2020 839 -3,56% 54.346.893,52 € 2021 958 14,18% 62.664.639,57 € 2022 1.000 4,80% 45.757.936,83 € Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
L’activitat per al professionals de l’arquitectura tècnica a la nostra demarcació puja per sobre del 12%, respecte l’any 2021. Al 2022, gairebé el 42% del treballs d’arquitectes tècnics i enginyers d’edificació són certificats d’habitabilitat. Aquest any s’han comunicat gairebé 4.639, un 14% més que el 2021.
Any Intervencions Professionals %
2012 5.977 2013 7.884 31,91% 2014 8.227 4,35% 2015 8.124 -1,25% 2016 8.548 5,22% 2017 8.513 -0,41% 2018 8.490 -0,27% 2019 8.527 0,44% 2020 7.745 -9,17% 2021 10.055 29,83% 2022 11.334 12,72%
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Globalment la tendència és creixent i va a l’alça, especialment des de 2020. Hem passat de les 7.700 a les 11.300 intervencions professionals, aproximadament, en dos anys.
Un altre factor cada vegada més important és el pes sobre el conjunt de les intervencions que realitzen tècnics de fora de la província, a Tarragona. Aquest valor creix de forma sostinguda des de 2019. En poc més de 10 anys hem passat d’un 4% o 5%, a més d’un 28% (al 2022) d’intervencions realitzades per tècnics de fora de la demarcació.
7.884 8.227 8.124 8.548 8.513 8.490 8.527 7.745
5.977
12.000 20152016201720182019 2014 2013 2012 202020212022
11.334 31,91%4,35%-1,25%5,22%-0,41%-0,27%0,44%-9,17%29,83% 12,72%
10.055 Intervencions
Professionals % Lineal
3.000 8.000 6.000 2.000 1.000 4.000 5.000 7.000
2012
20152016201720182019 2014 2013
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Pugen significativament les direccions compartides amb arquitecte i les coordinacions de seguretat. Un 27% i un 21% respectivament. Aquest fet es produeix bàsicament pel creixement de l’habitatge d’obra nova.
Certificat Habitabilitat 3.239 827 4.066 3.406 1.233 4.639 14,09%
Coordinació Seguretat 578 336 914 588 517 1.105 20,90%
Projecte i Direcció 681 51 732 545 196 741 1,23%
Dir. + Arq. 459 212 671 464 392 856 27,57%
EBSS 492 197 689 412 264 676 -1,89% Informes 443 85 528 387 194 581 10,04%
Control Qualitat 383 6 389 341 96 437 12,34%
Direcció Obra 281 168 449 286 129 415 -7,57%
CEE 185 44 229 265 187 452 97,38%
Certificats 279 56 335 243 127 370 10,45% Memòria 115 19 134 154 12 166 23,88%
EBSS + Coordinació Seg. 164 4 168 97 11 108 -35,71%
ITE 68 68 88 12 100 47,06%
Activitats 126 3 129 87 34 121 -6,20%
TOTALS 7.866 2.094 10.055 7.727 3.095 11.334 12,72%
Dels resultats es desprèn una dada especialment significativa. La pujada dels CEE i les ITEs, des de l’estiu de 2022, quan es van obrir les sol·licituds d’ajudes per a la millora de l’eficiència energètica dels habitatges, dins dels Fons Next Generation.
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE)
Com estan els edificis de Tarragona a nivell energètic? Compleixen amb un mínims? Tenen moltes mancances? Tenim un parc immobiliari preparat per allò que marquen les actuals normatives? El següent informe ens permetrà respondre aquestes preguntes i altres que ens podem formular quan pensem en habitatge i eficiència energètica.
Cal dir, perquè aquest és un punt clau, que ja estan obertes les diferents convocatòries d’ajuts a la rehabilitació, finançades pels fons Next Generation, i dirigits a reduir el consum d’energia dels habitatges.
Els fons modifiquen les condicions d’altres convocatòries. Si fins ara el finançament distingia entre obres de manteniment, millores d’accessibilitat i eficiència energètica; aquesta convocatòria integra qualsevol intervenció dins el paraigües de la reducció de consum d’energia, com a mínim d’un 30%.
Això vol dir que les actuacions de millora, com per exemple les d’accessibilitat o la instal·lació d’ascensors, seran subvencionables sempre que les obres també incloguin la millora de l’aïllament de les façanes, el canvi de finestres o les instal·lacions, i aconseguim una reducció del 30% de consum d’energia com a mínim.
L’estudi elaborat pel COAATT mostra que més del 50% dels edificis presenten greus mancances en matèria d’eficiència
energètica, i per tant un gran potencial de millora. Aquest estudi està basat en les dades del ICAEN, del Cadastre i les dades pròpies del COAATT.
A Tarragona hi ha 8.142 edificis d’ús residencial, 4.274 unifamiliars i 3.418 blocs d’habitatges. En total sumen 64.483 habitatges, dels quals, més del 92%, 59.759, els trobem en blocs i la resta en forma d’habitatges unifamiliars. Un 92% dels tarragonins viu en una comunitat de propietaris i sols el 8% resideixen en una habitatge unifamiliar.
Per districtes, a les urbanitzacions de Llevant i la Mora és on trobem una major concentració d’habitatges unifamiliars, 1.991. El bloc d’habitatges és el més representatiu al barri de Bonavista, amb 603 edificis.
Als barris de Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i Campclar, hi ha uns 18.000 habitatges. Són les zones amb una major concentració. Sant Salvador i Bonavista és on menys habitatges hi troben.
Pel que fa a les condicions d’eficiència energètica, un 51% del total dels edificis presenten greus deficiències. Això és així perquè es tracta d’edificis construïts entre els anys 1950 i 80, un període on no existia encara cap regulació sobre l’eficiència als habitatges i on localitzem les pitjors condicions d’exigència constructiva.
Bonavista és el barri amb un major nombre de construccions d’aquesta època. Se’n van construir 421. Al districte de Torreforta i Camp Clar, que inclou el barris de Camp Clar, Verge del Pilar, L’Albada, La Floresta, Torreforta, Icomar, la Granja, Parc Riuclar, Mas del Sevil i Riuclar, hi trobem 350 edificis. A Sant Salvador i les primeres construccions de Sant Pere i Sant Pau tenim el mateix problema. En total 33.104 habitatges presenten greus carències en matèria d’eficiència energètica.
Si revisem els certificats d’eficiència fets fins ara als habitatges de Tarragona, 14.589 en total, veiem que els districtes de Llevant, La Mora, Sant Pere Sant Pau, i Torreforta i Campclar, són les zones amb un major nombre d’inspeccions, un 20% i un 14%, respectivament, i les qualificacions energètiques dels habitatges més dolentes, F o G, les trobem als districtes de Bonavista, Torreforta i Campclar, Part Alta i Barri Marítim.
Del conjunt dels resultats de l’estudi realitzat es desprèn que en més del 90% dels habitatges inspeccionats, la qualificació és E, F o G, uns resultats que deixen en evidència greus mancances en matèria d’eficiència energètica.
Per tal d’avaluar el manteniment adequat dels edificis podem utilitzar un marcador directament relacionat, el preu per m² dels habitatges, un valor també vinculat estretament amb el poder adquisitiu de la població.
Segons dades de la plataforma Idealista, al mes d’abril les urbanitzacions de Llevant són la zona de Tarragona amb un preu per m² més alt, uns 2.009 €/m², i els barris de Torreforta, Campclar i Sant Salvadors els que tenen un preu més baix, entre el 53% i el 50% per sota de Llevant. Els barris de Ponent tenen un preu per m² que oscil·la entre els 940 i 970 €/m².
En resum, doncs, observem que més d’un 50% del parc d’habitatge, uns 3.800 edificis, presenten deficiències greus en matèria d’eficiència energètica i podrien assolir amb facilitat una reducció del consum superior al 30%, que és el mínim demanat des de l’Administració.
També s’observa que als barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, i sempre en relació al
A Ponent, com mostra el mapa, la situació és preocupant atès que són barris de construcció antiga
preu dels habitatges i les condicions socioeconòmiques de la població, són les dues zones que presenten més mancances.
Hi ha més de 1.000 edificis que podríem optar al ajuts a la rehabilitació energètica i assolir fàcilment una millora important. Són edificis que no disposen d’aïllament a les façanes o la coberta, que tenen finestres o balconeres que no ofereixen unes prestacions acceptables. És el moment de la rehabilitació dels nostres edificis i habitatges.
Per a més informació sobre els fons Next Generation o per cercar un tècnic, teniu l’email subvencions@apatgn.org o la plataforma www.obresambgarantia.com
L’àrea de Llevant tampoc se salva de tenir un parc immobiliari suficientment apte a nivell d’eficiència energètica
Un dels punts on les qualificacions energètiques dels habitatges són més dolentes, és la Part Alta de Tarragona
A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!
Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.
Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.
A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.
Amb la confiança de:
El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!
la Edificación (Generalitat Valenciana, 2020), el 40% de los encuestados consideraba que sus viviendas no estaban adaptadas, no contaban con espacios al aire libre o suficiente aislamiento térmico y acústico. Además, el 70%, incluía otras características fundamentales como disponer de espacio de teletrabajo, vistas desde la vivienda, o contar con más espacios compartimentados. Esta situación brinda la oportunidad para reflexionar sobre la habitabilidad y las regulaciones vigentes en esta materia para asegurar un marco legislativo suficiente que sea capaz de garantizar unas viviendas preparadas para afrontar coyunturas similares en el futuro.
de una misma comunidad autónoma.
Para analizar esta normativa y poder hacer un estudio comparativo se han clasificado los parámetros regulados en cinco grupos conceptuales clave para la habitabilidad: programa, accesibilidad, ventilación e iluminación natural, dimensiones de los espacios, dotación de la vivienda y sostenibilidad. De todos éstos, se han revisado y estudiado especialmente los referentes al programa de vivienda, la dimensión de los espacios y la accesibilidad.
Las políticas de vivienda más mediáticas suelen poner el foco sobre factores como el precio, el tipo de tenencia o la fiscalidad, pero existen otras medidas menos conocidas destinadas a regular el propio derecho a preservar: la vivienda. La calidad y la conservación del inmueble son fundamentales para satisfacer este derecho, simplemente porque si una vivienda no tiene un mínimo de calidad y confort ya supone una carencia, independientemente del precio o la seguridad jurídica de su tenencia. Además, la Federación Europea de Organizaciones Nacionales que trabajan con Personas sin Hogar (FEANTSA) considera la vivienda inadecuada un tipo de exclusión residencial y la recoge en la clasificación ETHOS (de sus siglas en inglés: European Typology on Homelessnes and Housing Exclusion), el indicador de referencia en Europa para clasificar los grados de la exclusión residencial (García y Brändle, 2014, 192).
El pasado aislamiento y confinamiento domiciliario, provocado por la pandemia de la COVID-19 ha puesto de manifiesto las carencias del parque inmobiliario y su incapacidad para satisfacer las necesidades de sus usuarios. Según la encuesta “Nuestras viviendas en tiempos de COVID-19” realizada por la Vicepresidencia segunda y Consellería de Vivienda y Arquitectura Bioclimática del Instituto Valenciano de
La investigación realizada sobre la habitabilidad, la calidad y la resiliencia de las viviendas en el marco del Trabajo de Fin de Postgrado de Políticas de Vivienda de la Universidad Rovira i Virgili “Propuesta normativa en materia de habitabilidad para la Comunidad de Madrid” ha permitido ahondar en las diversas estrategias de regulación de la habitabilidad a nivel autonómico y municipal, mediante un estudio comparativo de las regiones de Galicia, País Vasco, Cataluña y Madrid. El caso de la Generalitat de Catalunya muestra una estrategia normativa exigente a nivel autonómico y que apuesta por la accesibilidad y la flexibilidad. Estas normas están recogidas en el Decreto 141/2012, de 30 de octubre, por el que se regulan las condiciones mínimas de habitabilidad de las viviendas y la cédula de habitabilidad.
Esta normativa no solo define claramente los criterios básicos de habitabilidad, además establece a nivel de toda Catalunya una homogeneidad en la calidad de la vivienda, evitando la posible dispersión y superposición de criterios que supondría que ayuntamientos y municipios tengan que regular en esta materia, como ocurre en otras comunidades por falta de normativa autonómica. Este aspecto es sumamente importante porque son las autonomías las competentes en materia de vivienda, tienen los recursos y la capacidad para abordar y definir estos parámetros mínimos y que no deberían por qué diferir entre municipios
El programa básico de la vivienda consiste en una estancia única que incluya equipo de cocina y un baño con una superficie mínima total de 36 m2. Esta superficie mínima se encuentra en una media de las normativas estudiadas, pero incluye un condicionante muy interesante que es la obligatoriedad de que esta estancia única pueda compartimentarse en una zona de dormitorio igual o mayor a 8 m2. Este simple condicionante mejora extremadamente la distribución de la estancia única y da la posibilidad al usuario de desarrollar diferentes actividades.
Este decreto de habitabilidad, al contrario que otros estudiados, no define la superficie mínima de las estancias (a excepción del dormitorio) estableciendo únicamente dimensiones críticas, como poder inscribir formas geométricas de determinadas dimensiones para garantizar una proporción adecuada. Por ejemplo, para la estancia de estar-comedor se establece un ancho mínimo de 2,80m donde al menos existan 2,20m en contacto con la fachada. Al no especificar superficies mínimas, aunque la proporción de espacio sea óptima, es posible que algunas estancias queden muy reducidas.
En el caso de los dormitorios sí se establece una superficie mínima de 6 m2 (la cual es bastante inferior que en otras normativas estudiadas) además de poder inscribirse un cuadrado de 2,60 m de lado para la primera habitación y de 2 m para la siguientes, cuando haya tres o más dormitorios en la vivienda, pero si solo hay dos o menos habitaciones, estás podrán tener un cuadrado de 2m de lado. Cada dormitorio debe contar con espacio para el almacenamiento, en las habitaciones de más de 6 m2 éste será
de los criterios de habitabilidad en el derecho a la vivienda. El casoAna Duque és arquitecta i membre de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV
cho, independientemente del número de dormitorios de la vivienda como sucede en varias de las normativas estudiadas. Llama la atención que una normativa exigente en materia de accesibilidad no lo sea también en la dimensión de las estancias, fijando estándares algo más elevados como ocurre en la normativa gallega o vasca.
de dimensiones iguales o superiores a 0,60 m de fondo, 1 m de ancho y 2,20 m de alto; mientras que en las de 8 m2 o más, el ancho mínimo será de 1,50 m.
La accesibilidad tiene bastante presencia en la norma, considerando exigible a todas las viviendas espacios practicables para personas con movilidad reducida, aunque éstas no estén dirigidas específicamente para este colectivo. Estas consideraciones son muy interesantes, porque dotan a las viviendas de resiliencia y flexibilidad, de modo que sean capaces de dar respuesta a necesidades futuras o inesperadas de los ocupantes sin que ellos tengan que hacer reformas o cambiar de vivienda para afrontar una situación que haya reducido su movilidad. Se exige que el programa mínimo, o una estancia común, una privada y un baño tengan la definición de espacios practicables. En estos espacios practica-
Bibliografía citada:
bles debe inscribirse un círculo de 1,20 m de diámetro libre de obstáculos, así como delante de las puertas, las cuales deben dejar un paso libre de 0,80 m y los pasillos un ancho mínimo de 1 m.
Para analizar gráficamente si las dimensiones de las habitaciones son suficientes, se ha delineado dos habitaciones: una en la que se pueda inscribir el cuadrado de 2 m de lado con 6 m2 de superficie; y otra en la que se inscriba un cuadrado de 2,60 m de lado. En ambas se ha añadido el almacenamiento mínimo exigido, un paso libre de 0,80 m y un círculo de 1,20 m libre de obstáculos para que se consideren practicables. A primera vista (ver imagen) parece insuficiente que en una vivienda de dos dormitorios ambos puedan tener unas dimensiones tan reducidas de 6m2 y quizás tenga más sentido exigir siempre que la primera habitación tenga 2,60 m de an-
Existe un estudio basado en el Anexo I de estas normas: Condiciones mínimas de habitabilidad de las viviendas de nueva construcción, pero es destacable que el decreto además incluye otros anexos para regular Condiciones mínimas de habitabilidad de las viviendas preexistentes y de las viviendas resultantes de las intervenciones de rehabilitación, interviniendo sobre los estándares de vivienda de todo el parque de Cataluña, tanto las existentes como las futuras.
El estudio comparativo realizado concluye que una normativa unificada a nivel autonómico, como la del caso de Cataluña, es la que mejor puede garantizar unos estándares básicos homogéneos en la misma región. Ésta es una política de vivienda que dotará de mayor calidad a todo el parque residencial catalán, ya que también se aplica sobre las viviendas preexistentes, de modo que éste pueda procurar con mayor eficacia el derecho a una vivienda digna y adecuada, reduciendo la exclusión residencial provocada por la vivienda inadecuada.
FOESSA (2019) VIII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España, Cáritas Española editores, 598 págs. Enlace: https://www.foessa.es/main-files/uploads/ sites/16/2019/06/Informe-FOESSA-2019_web-completo.pdf [Consulta 29 de agosto de 2021].
gArCíA, olgA y Brändle, Gaspar (2014) “Relevance of the use of ETHOS in the Assessmento of Housing Exlusion: Proposals for Discussion from the Spanish Case”, en European Journal of Homelessness, Volume 8, No. 2, December, 191-208. Enlace: https://www. feantsa.org/download/think-piece-3-31667846462499663954.pdf [Consulta 29 de Agosto de 2021].
Generalitat Valenciana (2020) Encuesta sobre el impacto del confinamiento por COVID-19 en la vida doméstica. Informe de Resultados, Vicepresidencia segunda y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática, Dirección General de Innovación Ecológica en la Construcción, Instituto Valenciano de la Edificación, 49 págs. Enlace: https://descargas.five. es/calab/informes/Informe_Nuestras%20viviendas%20en%20tiempos%20de%20COVID_190620_web.pdf [Consulta 29 de agosto de 2021].
Gairebé el 30% de l’energia consumida a Catalunya té lloc als edificis però, on va a parar tota aquesta inversió? La resposta no és molt complicada: un edifici perd aproximadament un 25% de l’escalfor o l’aire fred per les façanes, un 18% per les finestres, un 7% pel terra, un 30% per la coberta i el 20% restant es perd durant l’operació de ventilar.
Una segona pregunta: Com són els nostres habitatges? Les característiques d’eficiència energètica del parc d’habitatges són també molt dolentes ja que més d’un 50% dels edificis s’han construït entre 1950 i 1981, quan no existia cap regulació tècnica al respecte. Aproximadament, més de 110.000 habitatges no disposen d’aïllament a les façanes, la coberta o les mitgeres. Uns 58.000 encara no disposen de finestres amb doble vidre i més de 78.000 habitatges utilitzen calderes poc eficients o no en tenen.
Això, traduït en diners vol dir que el consum mig d’un d’aquests habitatges és de 3.370 kWh/any, el que suposaria aproximadament uns 950 €/any. Com es pot apreciar, el potencial de millora dels habitatges és molt important. Especialment significatiu als edificis construïts abans de 1980, on es poden assolir retallades d’entre un 50% i un 75% actuant sobre els tancaments i les installacions.
Però per si encara tenim dubtes, una altra qüestió: Val la pena millorar l’eficiència energètica dels nostre edifici, és rentable, la recuperaré? Per què ens limitem a pintar la façana i no fem una millora més profunda?
Tinguem present que una obra dirigida a millorar l’eficiència energètica del nostre edifici redueix la demanda
energètica d’aquest, rebaixa el consum energètic de l’edifici, augmenta el confort tèrmic i acústic, resol problemes d’humitats i de corrents d’aire, i si, evidentment revaloritza l’edifici al mercat immobiliari.
Per actuar podem fer tres coses: reduir les pèrdues d’energia, millorar l’eficiència de les instal·lacions de calefacció refrigeració i aigua calenta sanitària; i finalment implantar sistemes de producció d’energia, per exemple planells solars fotovoltaics.
A l’hora de començar, l’ordre de les actuacions, especialment si la comunitat no pot afrontar inversions elevades, és el ja indicat, de manera que en primer lloc hem d’aïllar adequadament façanes, patis i cobertes, i substituir finestres i balconeres. Aconseguirem reduir les pèrdues de calor o fred al mínim i així ja no llançarem per la finestra el nostres diners.
En segon lloc hauríem de substituir els equips de calefacció, refrigeració i aigua calenta, per altres d’alt rendiment: bombes de calor, aerotèrmica o similars.
Finalment, podem generar una part de l’energia que consumim. Per poder fer-ho necessitem espai a la coberta i una bona orientació. Hem d’avaluar la nostra demanda, saber quanta en podem produir. Ens val la pena? No podem oblidar que són uns equips que requereixen un manteniment anual. L’arquitecte tècnic que ens ha assessorat fins ara, ens ajudarà també aquí.
El problema ve quan les comunitats, o també els particulars, pensen que només cal pintar la façana o fer petites reparacions. Arreglar el bany o la cuina, canviar el terra o fer més gran la saleta,
ens sembla imprescindible, però conservar la façana o la coberta és llençar el diners.
Muntar la bastida per pintar i reparar aquell balcó de la cinquena planta és car. Aprofiteu per aïllar aquesta façana per l’exterior, eviteu costos addicionals i maldecaps. Els ajuts a la rehabilitació en podrien cobrir com a mínim un 40% de la despesa. Podem incloure altres actuacions: instal·lar un ascensor, reparar l’estructura, les obres de la coberta que ningú vol fer. Recordeu que qualsevol ajut està ja supeditat a millorar l’eficiència energètica dels edificis.
Els blocs d’habitatges amb més de 45 anys han de passar la ITE o Inspecció Tècnica d’Edificis, han de disposar d’un certificat d’eficiència i han de tenir un Llibre de l‘Edifici existent. Tots tres documents estan dissenyats per avaluar l’estat de l’edifici i les potencials millores.
La redacció del Llibre de l‘Edifici existent està coberta actualment per les administracions. És el punt de partida per saber quins problemes tenim i quines mancances hi ha. Necessiteu un punt de vista general, imparcial i expert. Pot ser el mateix arquitecte tècnic que redacti el Llibre de l’Edifici o potser un altre però no afrontem unes obres o un pla d’actuació pel nostre compte.
A www.obresambgarantia.com posem a disposició de tothom més de 250 professionals col·legiats que ajudaran en tot allò que es necessiti. Comptem amb la garantia del Col·legi Professional d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació corresponent i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.
ta”, “Últimes obres amb fusta”, “Arquitectura vernacular”, “Arquitectura en fusta” i “Geometria, materialitat i sistematització”, entre altres.
Així mateix, les Jornades Tècniques van atreure un bon nombre d’assistents interessats en conèixer l’actualitat dels quatre grans blocs temàtics: “Estratègia de desenvolupament de la bioeconomia forestal circular d’Euskadi”, “Workshop BASAJAUN”, “BEHS Bas Egur Hezkuntza Sarea” i el projecte “Interreg Sudoe EGURALT”. Per la seva banda, la “Zona Expo”, amb 70 firmes participants, va mostrar les solucions més noves i les darreres tendències en construcció en fusta. A més, l’Speakers’ Corner es va consolidar com a espai de presentació de novetats, i s’hi van donar a conèixer productes i serveis molt diversos.
Bilbao ha acollit un any més el Foro internacional de Arquitectura y Construcción en Madera – EGURTEK, que és una cita obligada per als professionals de la construcció en fusta. La novena edició d’aquest esdeveniment va tenir lloc els dies 19 i 20 d’octubre, reunint en un sol espai a arquitectes, enginyers i altres representants del sector constructiu amb l’objectiu de donar a conèixer novetats i els projectes internacionals més importants realitzats en fusta.
Més de 80 ponents de prestigi internacional van poder compartir les seves experiències amb tots els assistents a aquest fòrum que va comptar amb una zona expositiva amb més de 50 participants, jornades tècniques, trobades entre associacions del sector i la presentació de panells amb les obres dels premis EGURTEK, entre altres activitats.
EGURTEK ha mantingut al llarg de les vuit edicions anteriors el seu compromís amb el sector i la seva aposta per parlar en primer pla d’un recurs natural molt rellevant com és la fusta, convertint-se cada any en el centre de l’arquitectura i de la construcció en fusta. El dinamisme d’aquest àmbit, molt ben posicionat en el marc de la construcció sostenible i amb un pes econòmic cada vegada més gran, s’ha vist reflectit a les diferents àrees de què ha disposat el certamen: Congrés i Jornades Tècniques, Zona Expo i Premis.
Les possibilitats que ofereix la fusta en la construcció van quedar constatades durant els dos dies al Congrés, l’únic de l’Estat dedicat a l’arquitectura i la fusta. Hi van mostrar els seus treballs professionals de prestigi nacionals i també de països com Àustria, Països Baixos, Portugal o Dinamarca.
Entre ells destaquen els i les arquitectes Laura Álvarez (Laura Álvarez Architecture), Lone Wiggers (CF Moller Architects), Sheila Blanco i Iñaki de Prim (Blancodelprim Arquitectura Ecopasiva), Jonathan Tuckey (Jonathan Tuckey Design), Elisabeth Ábalo i Gonzalo Alonso (Estudio ÁbaloAlonso), Carlos Castanheira (Carlos Castanheira Architects), Iñaki Archanco (BOA Arquitectura Sostenible), Maria Barcina (BXD Arquitectura), Stefan Prins (Powerhouse Company) i Vittorio Salvadori (Cree Buildings).
Les ponències van centrar l’anàlisi amb títols com ara “Estratègies de construcció en fusta”, “Treballar amb fus -
EGURTEK 2022 va acollir també la cerimònia de lliurament dels seus VI Premis, una iniciativa que ha anat adquirint rellevància fins a esdevenir una cita ineludible per a professionals del sector. El Premi Especial Fusta LocalBasque Quality va recaure en el projecte Casal Porta Trinitat, de Manuel Sanchez-Villanueva i Carol Beuter; El Premi Especial Bois/Egurra/Madera (BEM) va ser per al treball Last Chance For A Slow Dance, de Beñat Saratxaga i Gentzane Goikuria; El Premi Edificació se’l va endur Habitatges Socials de Marta Peris i José Manuel Toral; A la categoria d’Interiorisme, els arquitectes Óscar Andrés i Iván Andrés van guanyar amb la proposta Casa Pris, i el Premi Disseny de Producte va ser per a Mesa Laga, de l’autora Silvia Ceñal. Finalment, a la categoria de Publicació, el premi es va lliurar a Tectónica.Archi, presentat per l’arquitecte José María Marzo, i a la Revista Aitim, presentat per l’arquitecte José Enrique Peraza.
Al final, EGURTEK ha aconseguit un any més sensibilitzar sobre les qualitats de la fusta i promoure’n l’ús com a material de construcció sostenible per impulsar l’intercanvi comercial, dos reptes que són els principals del fòrum, una trobada que permet als assistents explorar les múltiples perspectives d’aquest àmbit de la construcció en fusta en evolució constant, molt ben posicionat en el marc de la construcció sostenible i amb un pes econòmic cada vegada més gran.
Els Premis Catalunya Construcció, que convoca anualment el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CAATEEB), han tingut de nou una rellevant presència de les comarques de Tarragona en la seva última edició, la dinovena. L’objectiu de la convocatòria és reconèixer l’esforç dels equips de professionals i empresaris que, amb el seu treball i trajectòria, contribueixen a la millora de la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat de la construcció.
Amb totes aquestes premisses de partida, el jurat analitza cadascuna de les propostes presentades que, en el cas de l’edició del 2022, han estat un total de 83. D’aquestes, en una primera fase se’n van escollir 38 i posteriorment només una vintena han arribat a la fase final per lluitar per una de les cinc categories que es premien. El lliurament va tenir lloc el passat 27 d’octubre al Museu Marítim de Barcelona, en el transcurs de la Nit de la Construcció, i els premis consisteixen en la reproducció d’una escultura dissenyada pel poeta Joan Brossa i un diploma acreditatiu.
Segons el jurat, tot parlant de les candidatures finalistes, la tipologia i dimensió dels treballs en aquesta edició ha estat diversa i aquests han representat una bona mostra de la qualitat de les
obres aconseguida pels equips tècnics durant els anys 2020 i 2021, un període que ha estat ben difícil per a tothom, tant per a les persones com per al dia a dia professional.
Parlant de la presència de les comarques tarragonines en aquesta edició dels Premis Catalunya Construcció, entre la vintena de candidatures finalistes, quatre d’elles estaven formades per alguns dels nostres col·legiats i collegiades. Des del COAATT volem donar la nostra enhorabona a totes les candidatures finalistes i molt especialment als qui han aconseguit el màxim reconeixement guanyant.
En la categoria de Direcció integrada de projecte, hi havia el del Centre logístic Fedefarma a Palau Solità i Plegamans, integrada per l’arquitecte tècnic Toni González García. En la categoria de Coordinació de seguretat i salut, el projecte de Rehabilitació Casa Grases a Major de Sarrià, tenia a l’arquitecta tècnica Iolanda Gaya Pedrola a l’equip responsable.
Els arquitectes tècnics Josep Ferrando, Aleix Sanz i Iñaki Cacho formaven part del projecte del Centre Social El Roser de Reus, que optava al premi en la categoria de Rehabilitació funcional. Per últim, la candidatura de Rehabilitació Patrimonial tenia entre els finalistes
Què et suposa haver pres part a l’equip que ha aconseguit aquest premi a la rehabilitació patrimonial?
Per a mi és un reconeixement que m’omple i em fa sentir molt bé; però no seria just si no el comparteixo i el vull fer extensiu a la Direcció de Recop Restauracions Arquitectòniques i al meu equip d’obra, destacant especialment a l’encarregat, el Cap de Producció i l’administratiu de l’obra . Heu actuat sobre una part d’un edifici històric molt rellevant, l’església de Sant Andreu del Palomar. Quin era el seu estat i quina intervenció calia fer-li?
En primer lloc ens hem de situar en un context temporal, el qual i arran d’uns despreniments del revestiment de
rajoles a l’any 1995 es varen detectar i documentar l’aparició de les primeres esquerdes en l’envoltant de la cúpula de l’església. Era necessari actuar però s’han produït molts problemes. Per la manca de finançament per afrontar les obres, van passar 10 anys abans no es va tenir el conveni amb la propietat (Arquebisbat), l’ajuntament i la Generalitat. Un cop adjudicades, l’empresa adjudicatària va fer fallida i amb la crisi econòmica del 2008 es van paralitzar les obres fins que al 2017, amb el conveni actualitzat, es podien reprendre però llavors va arribar l’1 d’Octubre i es va tornar a paralitzar tot. Les qüestions administratives i de finançament no es van resoldre finalment fins la tardor del 2019 podent-se executar el projecte que
el projecte de Restauració de la cúpula de l’Església de Sant Andreu del Palomar, amb un equip integrat, entre altres, per Josep M. Navarro Garcia.
Precisament aquest projecte va ser l’únic dels quatre esmentats amb presència tarragonina que es va endur el Premi Catalunya Construcció en la seva categoria. Hem volgut saber amb detall en què consistia el projecte realitzat i com va ser la seva execució, quins detalls destacaven del mateix i, a nivell personal, què se sent quan es guanya un premi com el Catalunya Construcció. Per això tot seguit parlem amb l’arquitecte tècnic Josep M. Navarro Garcia.
llanterna o cupulí de l’església; i contemplava una actuació prioritària consistent en un reforç estructural d’aquesta cúpula amb un gunitat de formigó armat a la cara interior de la cúpula. Parlem d’un element, la cúpula, molt delicat per la seva composició i antiguitat. Com s’han fet les obres, com s’ha treballat directament sobre la cúpula?
Primer cal que ens situem amb la definició de cotes i fixem com a cota zero el paviment de la Planta Baixa de l’església. A 44 metres se situa la cota de treball de l’interior de la cúpula i a 66 metres la part més alta de l’àmbit de treball on hi ha la creu metàl·lica superior i de coronament de la cúpula.
No vaig tenir massa temps en poder resoldre la qüestió inicial que tenim tots els caps d’obra abans d’iniciar una obra i és: com faré aquesta obra? Des del moment en que la Direcció de l’empresa en va designar en aquesta obra i fins que es van iniciar les obres, vaig disposar d’unes dotze setmanes per a poder resoldre, en termes generals, el que diem la implantació de l’obra. Però calia tenir en compte moltes altres qüestions que en altres tipus d’obres poden semblar fàcils i potser tenir algun factor o element a favor. En aquesta concretament tenia pràcticament tots els elements en contra. Una d’elles era com accedirien els treballadors i professionals a l’interior de la cúpula perquè a les visites prèvies a l’inici de les obres vaig accedir per l’únic accés existent, que era a través d’una escala interior amb els dos primers trams més o menys acceptables, mentre la resta fins dalt era amb una escala de cargol molt estreta, amb una petjada molt curta i realment molt incomoda. D’aquesta manera, vaig descartar l’ús d’aquesta escala per l’accés diari dels operaris i professionals de l’obra, deixant-la només a un ús molt restringit per a evacuació d’emergència.
Per tant, vàrem implantar l’inici/arrancada de la bastida a l’àmbit on estava previst al projecte però lleugerament desplaçada i modificada degut a l’existència d’una construcció annexa a l’església. També vam implantar una plataforma horitzontal “campament base” a la cota de 42 metres amb una superfície suficient per a poder tenir espai destinat per aplec de materials d’ús diari així com d’estris i mitjans auxiliars. Des d’aquest campament s’accediria a l’interior de la cúpula per una de les finestres
de ventilació, la qual era de dimensiones reduïdes però factible d’accedir.
Des d’aquesta plataforma es va realitzar el muntatge de la bastida perimetral de l’envoltant de la cúpula, la qual es recolzava únicament a les plataformes existents de l’inici de la cúpula i des d’aquesta cota de recolzament es podia fer el muntatge de bastida en sentit ascendent, fins a cobrir l’envoltant de la part superior de la cúpula (creu metàl·lica) i en sentit descendent i penjada (literalment) un total de tres trams (6 metres d’alçada).
I per altra part, vàrem resoldre l’elevació de materials amb un muntacàrregues de gran format amb càrrega màxima de 1.500 kg i ús permès per a un màxim de deu persones. Us heu trobat amb algun impediment o moment delicat del procés important? Quin?
Atès que el projecte d’execució estava formulat amb diferents hipòtesis de composicions de gruixos i donada la impossibilitat per part del redactor del projecte de tenir una accessibilitat i una visual de l’estat real dels diferents apartats o actuacions previstes, ens va comportar que des de l’inici del muntatge de la bastida, i a mesura que s’anava avançant, ens comportava realitzar diàriament un anàlisis constant entre el propi projecte, la realitat física i l’execució de l’obra.
Destaco, per exemple, que un cop acabat el muntatge de la bastida es va poder comprovar el gran nombre de peces diferents de ceràmica existent, amb molta complexitat i riquesa de colors, i es van haver de inventariar i quantificar. Durant el procés de desmuntatge de les rajoles, es va comprovar el seu estat amb un grau molt elevat de descomposició, amb pèrdues de la capa de vidriat i pèrdues de desfullament de la pròpia ceràmica i amb patologies d’adherència. El projecte contemplava un aprofitament de les rajoles existents en un 60% i després de
l’anàlisi detallat, l’aprofitament real va ser d’un 5% .
Per altra part, també destaco que en la restauració de la pròpia cúpula interior, el projecte contemplava la formació d’una capa estructural de formigó projectat armat de 5 cm de gruix. Després de l’anàlisi detallat vaig realitzar un càlcul de la sobrecàrrega que implicava aquesta aplicació, atès que l’aplicació d’un gunitat armat que pogués cobrir aquest armat implicava aplicar un gruix mínim de 8 cm.
Aquesta reflexió va comportar la decisió de modificar, no el concepte de capa estructural armada, sinó la seva composició, que va ser amb una capa armada de calç hidràulica armada amb una malla de fibres de basalt i de filferros d’acer inoxidable amb connectors també d’inoxidable fixats a la base de les voltes ceràmiques, seguint un procés constructiu aplicat habitualment en reforços de cúpules a Italià segons criteris d’aplicació del fabricant itàlia Kerakoll. Precisament, un dels elements de reconeixement del Jurat en el moment de concedir-vos el premi, ha estat la complexitat de l’obra. Havies treballat mai en un projecte similar?
A nivell de complexitat sí. Vaig tenir l’orgull, com a tarragoní, de dur a terme la Rehabilitació del Mercat Central de Tarragona com a Director d’Execució. Quina experiència en treus de tot plegat?
Doncs que generalment totes les obres amb una certa complexitat tenen una solució que les fa viables, tant constructiva com econòmicament, i t’has d’envoltar d’un equip de la teva confiança, començant per l’encarregat de l’obra (clau per a dur una actuació d’aquest tipus amb èxit) i seguint pel Cap de producció i la selecció dels principals industrials.
Queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la igualat però, sortosament, la situació canvia en molts sectors i àmbits. Una dada: el 56% de les persones collegiades a Catalunya són dones.
Aquesta s’extreu de l’estudi “Les dones parlen” realitzat per l’Associació Intercol·legial i presentat al Col·legi Notarial de Catalunya no fa massa.
La dada en qüestió és una de les principals conclusions que s’han donat a conèixer en el marc de la jornada “Les dones com a agents de canvi dels collegis professionals i de les entitats”, organitzada pel Departament de Justícia, la Comissió de Dones i d’Igualtat de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya i el Col·legi Notarial de Catalunya.
La trobada ha servit per posar de manifest el protagonisme creixent de les dones en l’àmbit professional i també dins els col·legis professionals. L’estudi “Les dones parlen” també posa de relleu que les dones membres de col·legis professionals fan una valoració positiva d’aquestes corporacions. Cal destacar l’increment de dones als òrgans de govern dels col·legis professionals, ja que segons l’estudi, al 2022 el 86% dels col·legis tenen dues o més col·legiades en la Junta de Govern. Al 2019 aquesta xifra era el 81%. També cal destacar que actualment un de cada tres col·legis professionals està presidit per una degana o presidenta.
L’estudi conclou que les dones professionals són dinamitzadores en general de la vida col·legial i de promoure canvis en favor de les polítiques d’equitat dins el seu sector. També parla del fet que ha augmentat el nombre de comissions de gènere en els col·legis, passant del 31% al 53%. Tanmateix, les professionals collegiades que han participat en aquest estudi també consideren essencial incloure la perspectiva de gènere en el discurs i praxis dels col·legis professionals.
Les professionals enquestades per a l’estudi han aportat exemples i testimonis de l’existència de situacions problemàtiques en l’exercici professional, de factors externs limitadors per a desenvolupar una carrera professional exitosa i de l’existència de barreres autoimposades o bé establertes socialment i que deter-
minen la manera de compaginar la vida professional amb la familiar, que recau majorment en les dones professionals collegiades.
El document també planteja un seguit de mesures per tal d’avançar en l’equitat de gènere dins els col·legis professionals. En aquest sentit, proposa incloure continguts sobre la perspectiva de gènere a les ponències, jornades i altres activitats dels col·legis professionals; utilitzar llenguatge inclusiu en totes les comunicacions, canviar la denominació dels col·legis professionals si és necessari, constituir comissions de gènere, impulsar la creació d’observatoris sobre l’equitat de gènere o promoure programes de mentoring i coaching per a facilitar el desenvolupament de la carrera professional.
Altres mesures que es consideren importants són programar activitats formatives en matèria de gènere i que afavoreixin la predisposició de les dones a assumir un rol de lideratge; implementar un sistema de quotes per assegurar la paritat en els càrrecs de lideratge en el propi col·legi, promoure usos socials del temps vetllant perquè els horaris, la formació continuada i altres activitats programades pels col·legis facilitin la vida personal i familiar.
També és important revisar els suports i incentius per a la maternitat de les mútues dels propis col·legis, implementar protocols per a actuar davant de discriminacions de gènere i donar a conèixer la seva existència i funcionament; posar en marxa un espai d’atenció psicosocial per a dones víctimes d’assetjament i al-
tres tipus de violències i sensibilitzar, a més de conscienciar a les persones collegiades sobre aquests temes i també sobre la necessitat d’assumir una major corresponsabilitat en les tasques i el rol de cura de familiars.
Malgrat totes les millores que encara falten per assolir, l’estudi “Les dones parlen” mostra que la situació de la dona professional col·legiada ha progressat en comparació amb l’estat descrit en el primer estudi impulsat per la Intercollegial, sota el títol “Les dones professionals a Catalunya”, i que es va presentar el febrer de 2020.
Pel que fa a La jornada “Les dones com a agents de canvi dels col·legis professionals i de les entitats”, on es va presentar l’estudi que hem comentat, es va estructurar en dues taules. En la primera, titulada “Instruments institucionals pel canvi” es va analitzar la paritat i el nom dels col·legis professionals i de les entitats. Les ponents van coincidir en què les dones són conscients de la importància de la nomenclatura per donar importància al gènere i per fer un món més inclusiu.
En la segona taula, titulada “Instruments de l’organització pel canvi” es van exposar els serveis necessaris dels collegis professionals i de les entitats amb perspectiva de gènere. Les participants d’aquesta taula van exposar el baix índex de dones professionals exercents en carreres de caràcter científic i tecnològic. Per això van apel·lar a què es facin polítiques per visibilitzar el talent femení per revertir aquesta situació en generacions futures.
l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; i un pressupost final de més de 482.000 euros més IVA.
Val a dir que l’execució d’aquesta obra representa la primera gran obra en el projecte de ciutat per a la progressiva recuperació de les antigues muralles medievals de Valls, declarades en el seu conjunt Bé Cultural d’Interès Nacional.
Així, el projecte a la Muralla de Sant Antoni contempla, a més de la recuperació de les restes, la urbanització d’aquesta zona, actualment sense ús, generant un nou espai públic enjardinat i accessible a la ciutadania que es convertirà en un punt de trobada amb vistes a la muralla.
L’actuació sobre el patrimoni, per a la seva millora i conservació, és cabdal a les ciutats que volen conviure amb la història i el present, amb el llegat del passat i l’urbanisme actual d’uns nuclis poblacionals que no paren de créixer i es desenvolupen a través de les polítiques que han de resoldre tots els possibles escenaris.
Valls fa temps que va decidir apostar per la convivència d’aquestes dues ciutats que avancen plegades a través de l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat l’any 2019, principal instrument d’ordenació integral del territori que té en compte cap on creix el municipi però també quines mesures cal prendre sobre el patrimoni històric vallenc.
Una de les actuacions realitzades més recentment, iniciades fa nou mesos, han estat les obres de la muralla de Sant Antoni, primer gran projecte de recuperació de les muralles medievals de la ciutat que ha comptat amb una subvenció de
L’arquitecte tècnic Joan M. Tomàs és el director d’execució d’aquestes obres que volem comentar en aquest espai dedicat a la que considerem arquitectura i edificació singular.
El tram de la muralla en que s’ha intervingut és d’uns 50 metres i va paral·lel al carrer de Muralla de Sant Antoni. Aquest tram queda limitat per l’extrem sud amb el carrer Tomàs Caylà i per l’extrem nord amb el mur de contenció que tanca el terraplè de Sant Joan, que correspon a l’antic cementiri del segle XVI i a part de la torre de la muralla medieval del segle XIV.
En el mur s’han trobat tres estrats molt ben diferenciats:
El primer de terra, consistent amb el suport del mur. Originalment consistia amb la base sobre la qual es va construir el mur de la muralla i antigament era el nivell de les terres existents. La intervenció sobre aquest tram consta de l’execució d’un gunitat per tal d’estabilitzar les terres.
El segon consta d’un mur de maçoneria original de la muralla del segle XIV. Aquest tram té moltes cicatrius degut a l’ús
industrial i reformes realitzades amb el pas dels anys. La intervenció consisteix en ajuntar de nou la pedra existent i netejar de restes de bigues i altre elements tot el parament, per tal de deixar-lo en condicions de durabilitat.
El tercer tram està format per un mur de tàpia original de la muralla del segle XIV. La intervenció en aquest tram consta de l’estabilització i restitució de les zones malmeses.
Quines eren les principals dificultats del projecte?
La dificultat més important és decidir la solució del tractament de cada punt de la muralla per tal de garantir l’estabilitat del conjunt, però evitant que perdi l’aspecte original.
Això que sembla una obvietat, implica moltes proves de tipus de calç, colors i textures dels morters utilitzats, ja que en cada zona necessita una granulometria concreta, però sense canviar el color perquè es pugui veure una uniformitat del conjunt.
Quina actuació s’ha fet a la Muralla de Sant Antoni?
consistit?Joan
El nou espai projectat, és una plaça formada per tres nivells. Això dona un esponjament a la zona i també s’aconsegueix un espai lúdic per a l’ús del poble.
Cal destacar dos aspectes de la plaça. El primer, que quedarà a la vista un paviment de còdols de riu que podrien datar-se, segons l’historiador Frances Murillo, a l’entrada del corral de la vila que ja estava en funcionament al segle XVII.
El segon és el paviment de la plaça que està format per maó massís manual col·locat a sardinell, donant un aspecte molt elegant al conjunt.
Les obres a aquest tram de la muralla tindran continuïtat a altres trams i altres espais històrics de Valls?
Com s’ha aconseguit consolidar aquest tram de la murallat tenint en compte que era un dels principals reptes del projecte?
Els tres trams d’estrats de la muralles es varen estabilitzar de tres formes diferents.
Al primer tram corresponent al terreny, s’ha realitzat un gunitat amb morter de calç, amb un armat amb malla de fibra de vidre d’alta resistència, per tal de garantir l’estabilitat.
Al segon tram corresponent als murs de maçoneria, s’han repicat les juntes i s’han reomplert fins a nivell de la pedra o inferior, depenent de cada tram, per tal de ressaltar diferents aspectes del mur.
Al tram de tàpia, s’han protegit les part superiors de la tàpia amb morter de calç, donant pendents per tal d’evacuar les aigües de pluja i també s’han restituït zones molt malmeses per tal de garantir l’estabilitat i durabilitat del conjunt. Al final, amb una capa de veladura s’ha uniformat el color de les zones noves, per tal d’igualar-lo a les existents.
Amb les obres s’ha creat un nou espai públic i enjardinat accessible per al públic. Què s’ha fet exactament?
El tram de muralla és independent de la resta de trams que es coneixen, per tant aquesta intervenció no hi ha la possibilitat de que tingui una continuïtat. Quedarà així, amb una fase única de recuperació.
La ciutat de Valls, aposta clarament per la convivència de la ciutat actual i el llegat del seu passat
fou en la següent dècada quan aquest estil apareix també amb els arquitectes belgues Víctor Horta i Henry Van de Velde, el francès Hector Guimard, l’escocès Charles Mackintosh, l’alemany August Endell i els austríacs Otto Wagner, Josef Hoffmann i Joseph Maria Olbrich. El triomf internacional d’aquest estil fou l’Exposició Universal de París de 1900. Els orígens catalans els trobem a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, creada el 1871 i dirigida per l’arquitecte Elies Rogent. Molts arquitectes coetanis van deixar la seva petjada amb edificis institucionals, religiosos, sanitaris o residencials, utilitzant materials de construcció clàssics com el maó i altres nous, com el ferro.
L’any 2016 la revista CERCHA, en el seu núm. 127, va publicar un reportatge sobre el Modernisme de la ciutat de Tarragona elaborat per l’arquitecte tècnic Josep M. Buqueras Bach. Ara al TAG us presentem la versió catalana d’aquell document.
Vinculat al ritme europeu i a la revolució industrial, el Modernisme català és un moviment amb personalitat pròpia. Fruit de la seva vitalitat artística i cultural són alguns dels edificis més bells d’una època que, a la vegada, reivindica la seva presència actual. El Modernisme és un moviment produït a Occident a finals del segle XIX i el primer terç del XX. A Europa
es coneixia com Art Nouveau (França), Modern Style (Anglaterra), Jugendstil (Alemanya), Sezession (Austria), Liberty (Itàlia). Es tracta d’un estil bàsicament derivat del prerafaelisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i detalls decoratius, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme per les formes.
L’origen rau a Anglaterra, on les influències dels Arts and Crafts i del ressorgiment gòtic havien donat ja, envers 1870-1880, un estil que era el preludi contingut d’un art nou. Fins la segona meitat del decenni dels vuitanta no van aparèixer les primeres obres modernistes —Gaudí i Domènech i Montaner a Catalunya, Sullivan als Estats Units— i
Al diari català Avenç apareix per primera vegada l’any 1884 la paraula Modernisme. Van ser uns pintors desconeguts en aquell moment —Ramon Casas i Santiago Rusiñol— que presentaren les seves obres, molt controvertides per la crítica, a la nova sala Parés del carrer Petritxol de Barcelona. Era l’època dels primers assajos del reusenc Antoni Gaudí —que col·loca aquest moviment en l’avantguarda de l’art internacional amb obres com el Palau Güell (1886-1991)— i de Lluís Domènech i Montaner —amb el restaurant de l’Exposició Universal de 1888, Castell dels Tres Dragons. Aquest camí decorativament fantasiós i estructuralment innovador, fou seguit molt aviat per altres arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol, Antoni M. Gallisà, Bonaventura Bassegoda, Jeroni F. Granell o Pere Falqués, entre altres. Paral·lelament, Domènech Esta-
pà i Enric Sagnier conreaven un eclecticisme amb influència modernista de gran espectacularitat.
El Modernisme català també ha de ser interpretat com un exponent de l’abast i la fecunditat del moviment de Renaixença que, durant els darrers lustres del segle XIX i primers del XX, experimenta Catalunya. En 50 anys aquí es va construir el que a altres països van fer en cinc segles, quelcom sols comparable al gòtic català dels segles XIV i XV. Aquest moviment va seguir el ritme europeu vinculat a la revolució industrial, amb una personalitat pròpia: actualització de la llengua, fundacions acadèmiques, universitat, recerca científica, ensenyament, museus, direcció econòmica i una expressió artística que es concentra, segons la frase de Lluís Domènech i Montaner, “en busca de una arquitectura nacional”. L’historiador Alexandre Cirici i Pellicer va escriure que tot plegat era “la vindicació de lo
gòtic, del barroquisme, de lo musulmà, de lo bizantí, de l’art dels víkings i els anglosaxons”. La revolució industrial existent generava un debat: mantenir l’academicisme clàssic o explorar noves idees experimentant l’aprofitament dels materials que amb la industrialització van ser nous, no sols per la seva utilitat espacial, sinó també per les seves possibilitats expressives. Aquesta segona opció, que es la que va triomfar, pretenia actualitzar els repertoris figuratius, les tipologies arquitectòniques i els elements decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques i materials industrials i a la sensibilitat moderna.
L’arquitectura és la disciplina reina del Modernisme català, que partia d’una voluntat de trencar, de superar cànons acadèmics tradicionals, de cercar conceptes i formes noves i originals, mirant cap el futur. Gràcies a la constant investigació s’aplicaven nous materials i tècniques, mentre que, per un altre
costat, existia una recuperació acurada de les antigues tradicions artesanals del ferro, el vidre, l’ebenisteria o la ceràmica. En aquest moviment arquitectònic, l’obrer és un autèntic artesà i l’artesà es converteix en un artista total. La llum natural i totes les possibilitats de ventilació són una constant, a la vegada que les noves tecnologies se sumen amb saviesa: gas, llum elèctrica, aigua corrent i clavegueram. A més és una construcció imaginativa, suggestiva i colorista, que reivindica altres estils diferents i aquesta barreja dona com a resultat una arquitectura que podem definir amb paraules com naturalisme, línies corbes, originalitat, wagnerianisme i exotisme, tot plegat sense respectar lleis teòriques.
Els protagonistes del Modernisme arquitectònic són Antoni Gaudí, amb la seva concepció abstracte, escultòrica i naturalista; Lluís Domènech i Montaner, que organitza un complert grup d’artesans i industrials, i Josep Puig i Cadafalch, que té una percepció més historicista. El tres tenen obra a la coneguda “manzana de la discordia”: Cases Batlló, Ametller i Lleó Morera, al passeig de Gràcia barcelonès (entre el carrers Aragó i Consell de Cent). Als tres arquitectes esmentats hem d’afegir a Josep Maria Jujol, qui va posar el color a l’obra gaudiniana —Casa Batlló i el banc sinuós del Parc Güell, amb el seu trencadís— al ser un arquiartista global ja que, a més d’arquitecte, va ser dibuixant, pintor, escultor i artesà, amb una creativitat polièdrica.
El Modernisme és un moviment intellectual impulsat per la nova burgesia, que es consolidà en ciutats com Glasgow, Brussel·les, Nancy, Berlín o Barcelona durant el darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX i, que tendeix a
infiltrar les idees noves o modernes en les lletres, l’art i la sociologia. Cada regió desenvolupa la seva pròpia expressió, a la recerca d’un estil europeu, abandonant els models històrics per donar pas a formes lliures i creatives, inspirades en la natura. El Modernisme abasta tot el territori i tots els àmbits de l’activitat humana i s’imposa com un estil de la burgesia en ciutats vinculades a la indústria i el comerç. Habitatges, torres d’estiu i edificis públics; però també les fàbriques, les colònies industrials o les cooperatives agràries s’identifiquen amb les formes abstractes del Modernisme.
Amb més de 2.500 anys d’antiguitat, l’any 1896 Tarragona tenia uns 20.000
habitants, que, al 1923, arribarien als 27.000. Als inicis del segle XX, i respecte a ciutats properes com Reus o Valls, Tarragona tenia poques fàbriques. Al tradicional predomini de les rendes clericals i les servituds imposades per la guerra, hem de sumar les activitats comercials generades a partir de la consolidació del port, que reben un nou impuls amb l’arribada del ferrocarril, així com la implantació de delegacions de l’administració pública, al ser capital provincial. Fins la segona dècada del segle XX, la ciutat continuava entregada al moviment del seu port i de l’exportació agrícola. En paral·lel, es constituí una burgesia, decisiva per al creixement de la urbs.
El Modernisme es va iniciar a Tarragona a finals del segle XIX, fou se-
nyorial, refinat, auster, poc amant de transgressions estètiques i manifestà un eclecticisme més suau. Al igual que a altres ciutats, a la segona meitat del segle XIX, Tarragona inicià l’eixample de la seva trama urbana més enllà dels límits imposats per unes muralles que l’havien envoltat, gairebé des de la seva fundació i que sempre havien condicionat el seu creixement i fisonomia, dificultant la integració en un sol nucli de població. L’eix vertebrador va ser la Rambla.
Entre 1860 i 1890 es va urbanitzar la Rambla i el carrer Unió, que enllaçava la Part Alta i la zona portuària. Des de finals del segle XIX i, fins la dècada de 1920, Tarragona va ser objecte de tres plans d’eixample, dels quals els traçats defineixen el dibuix actual dels seus carrers principals.
La nueva deducción por obras de eficiencia energética en viviendas aplicable en las próximas declaraciones de renta se ha aprobado por Real Decreto-ley 19/2021, de 5 de octubre, de medidas urgentes para impulsar Ia actividad de rehabilitación edificatoria en el contexto del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (actualmente, Ley 10/2022, de 14 de junio).
Es un incentivo temporal que pretende mejorar Ia eficiencia energética de los edificios residenciales y viviendas.
Una de las medidas que se contemplan en el Real Decreto-ley 18/2022, de 18 de octubre, por el que se aprueban medidas de refuerzo a la protección a los consumidores de energía y de contribución a la reducción del consumo de gas natural en aplicación del “Plan + seguridad para tu energía (+SE)”, es la ampliación de la vigencia temporal de las deducciones del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF) por obras de mejora de la eficiencia energéticas en viviendas que se aplican sobre las cantidades invertidas en obras de rehabilitación que contribuyan a alcanzar determinadas mejoras de la eficiencia energética de la vivienda habitual y en los edificios residenciales, acreditadas a través de certificado de eficiencia energética.
La medida está financiada con cargo al Mecanismo de Recuperación y Resiliencia (MRR) aprobado por la Unión Europa y forma parte de la inversión C02. I01del PRTR, “Programa de rehabilitación para la recuperación económica y social en entornos residenciales”.
¿En qué consiste Ia nueva deducción por obras de eficiencia energética?
Se han aprobado 3 deducciones temporales que se aplicaran sobre las cantidades invertidas para Ia mejora de Ia eficiencia energética realizadas en:
• La vivienda habitual
• Viviendas alquiladas para satisfacer Ia necesidad permanente de vivienda del inquilino.
• Aquellas que se encuentren en expectativa de alquiler (siempre que se alquilen antes del 31 de diciembre de 2023)
• Y en edificios residenciales
Acreditadas mediante certificado de eficiencia energética expedido por el téc-
nico competente después de Ia realización de las obras, respecto del expedido antes del inicio de las mismas.
Serán validos los certificados expedidos antes del inicio de las obras siempre que no hubieran transcurrido 2 años o más entre Ia fecha de su expedición y Ia del inicio de las obras.
Es una deducción estatal, por lo que su importe de restará solo de Ia cuota íntegra estatal del IRPF.
A los efectos de aplicar Ia deducción por obras de eficiencia energética, se consideran cantidades satisfechas por las obras realizadas las necesarias para su ejecución, incluyendo:
• Los honorarios profesionales, costes de redacción de proyectos técnicos, dirección de obras.
• costes de ejecución de obras o instalaciones.
• Inversión en equipos y materiales
• Otros gastos necesarios para su desarrollo
• La emisión de los correspondientes certificados de eficiencia energética.
No se considerarán dentro de estas cantidades los costes relativos a Ia instalación o sustitución de equipos que utilicen combustibles fósiles (carbón, petróleo o gas natural).
Para tener derecho a practicar Ia deducción, el pago debe efectuarse directamente a quien realice Ia obra y no podrá ser en efectivo.
Ayudas recibidas para estas obras No se considerarán dentro de Ia base de deducción las cantidades subvencionadas a través de ayudas públicas.
Las Comunidades Autónomas deberán informar sobre los certificados de eficiencia energética registrados y las resoluciones definitivas de ayudas que hayan sido concedidas por obras de mejora de Ia eficiencia energética de viviendas, junto con Ia relación de referencias catastrales a las que se refieran.
Deducción por obras de mejora en eficiencia energética en viviendas
Deducción del 20%
Se podrá aplicar una deducción del 20%
de las cantidades pagadas por las obras que reduzcan Ia demanda de calefacción y refrigeración en, al menos, un 7% según certificado de eficiencia energética.
Base máxima de deducción: 5.000 euros anuales.
Deducción del 40% Se podrá aplicar una deducción del 40% de las cantidades satisfechas por las obras que:
• reduzcan el indicador de consumo de energía primaria no renovable en, al menos, un 30%
• mejoren Ia calificación energética para obtener una clase A o B
Acreditado mediante certificado de eficiencia energética expedido por el técnico competente después de Ia realización de las obras, respecto del expedido antes del inicio de las mismas. Este certificado debe ser expedido antes del 1 de enero de 2023.
Base máxima de deducción: 7.500 euros anuales.
Requisitos comunes para Ia deducción por obras de eficiencia energética Inmueble en el que se realizan las obras: • Vivienda habitual
• Viviendas alquiladas para satisfacer Ia necesidad permanente de vivienda del inquilino • Aquellas que se encuentren en expectativa de alquiler (siempre que se alquilen antes del 31 de diciembre de 2023)
No da derecho a deducción
No darán derecho a practicar esta deducción las cantidades pagadas par las obras realizadas en:
• La parte de Ia vivienda afecta a una actividad económica.
• Plazas de garaje, trasteros, jardines, parques, piscinas e instalaciones deportivas y otros elementos análogos. Periodo de realización de las obras Para tener derecho a aplicar esta deducción las obras y el pago deben realizarse entre el 6 de octubre de 2021 y el 31 de diciembre de 2023 (plazo ampliado por el Real Decreto-ley 18/2022, de 18 de octubre).
Periodo de aplicación de Ia deducción por obras de eficiencia energética
La deducción se aplica en Ia declaración correspondiente a Ia fecha de expedición del certificado energético.
Deducción por obras de eficiencia energética en edificios residenciales
Se podrá aplicar una deducción del 60% de las cantidades pagadas por propietarios de viviendas en cuyo edificio se hayan realizado obras que: • Reduzcan el indicador de consumo de energía primaria no renovable en, al menos, un 30% • Mejoren Ia calificación energética del edificio para obtener una clase A o B.
Acreditado mediante certificado de eficiencia energética expedido por el técnico competente después de Ia realización de las obras, respecto del expedido antes del inicio de las mismas.
Este certificado debe ser expedido antes del 1 de enero de 2025.
Se asimilarán a viviendas las plazas de garaje y trasteros que se hubieran adquirido con estas.
No darán derecho a deducci6n las obras realizadas en Ia parte de Ia vivienda que se encuentre afecta a una actividad económica.
Para tener derecho a aplicar esta deducción las obras y el pago deben realizarse entre el 6 de octubre de 2021 y el 31 de diciembre de 2024 (plazo ampliado por el Real Decreto-ley 18/2022, de 18 de octubre).
Base máxima de deducción: 5.000 euros anuales
La deducción se aplica en Ia declaración correspondiente a Ia fecha de expedición del certificado energético.
Las cantidades pagadas no deducidas por exceder de Ia base máxima anual de deducción (5.000 €) podrán deducirse, con el mismo limite, en los 4 ejercicios siguientes, sin que en ningún caso, Ia base acumulada de deducción pueda exceder de 15.000 euros
Ayudas para Ia mejora de Ia eficiencia energética que no tributan ‘Normalmente debes tributar por las subvenciones que te han concedido. Pero el Real Decreta-ley 19/2021 exceptúa de tributación las ayudas reguladas en las siguientes normas:
• Real Decreto 691/2021, de 3 de agosto, por el que se regulan las sub-
venciones a otorgar a actuaciones de rehabilitación energética en edificios existentes, en ejecución del Programa de rehabilitación energética para edificios existentes en municipios de reto demográfico (Programa PREE 5000), incluido en el Programa de regeneración y reto demográfico del Plan de rehabilitación y regeneración urbana del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, así como su concesión directa a las comunidades autónomas.
• Real Decreto 737/2020, de 4 de agosto, por el que se regula el programa de ayudas para actuaciones de rehabilitación energética en edificios existentes y se regula Ia concesión directa de las ayudas de este programa a las comunidades autónomas y ciudades de Ceuta y Melilla;
• Real Decreto 853/2021, de 5 de octubre, por el que se regulan los programas de ayuda en materia de rehabilitación residencial y vivienda social del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.
El Real decreto-ley también aprueba Ia creación de una línea de avales ICO para Ia cobertura parcial, por parte del Estado, de Ia financiación de las obras que contribuyan a Ia mejora de Ia eficiencia energética.
Podrán beneficiarse los propietarios y las comunidades de propietarios que vayan a realizar estas obras.
Las entidades de crédito pueden ofrecer prestamos con un plazo de devolución de hasta 15 años.
Normas comunes a las anteriores deducciones
a) La base de la deducción está constituida por las cantidades satisfechas, mediante tarjeta de crédito o débito, transferencia bancaria, cheque nominativo o ingreso en cuentas en entidades de crédito, a las personas o entidades que realicen tales obras, así como a las personas o entidades que expidan los citados certificados, debiendo descontar, en su caso, las cuantías subvencionadas a través de un programa de ayudas públicas o que vayan a serlo en virtud de una resolución definitiva de la concesión de tales ayudas. Las cantidades satisfechas mediante entregas de dinero de curso legal no dan derecho a practicar la deducción.
A estos efectos, se consideran cantidades satisfechas por las obras realizadas aquellas necesarias para su ejecución, incluyendo los honorarios profesionales, costes de redacción de proyectos técnicos, dirección de obras, coste de ejecución de obras o instalaciones, inversión en equipos y materiales y otros gastos necesarios para su desarrollo, así como la emisión de los correspondientes certificados de eficiencia energética. No se incluyen los costes relativos a la instalación o sustitución de equipos que utilicen combustibles de origen fósil. En el caso de la deducción señalada en el apartado 3), en que las obras se lleven a cabo por una comunidad de propietarios, la cuantía susceptible de formar la base de la deducción de cada contribuyente se determina por el resultado de aplicar a las cantidades satisfechas por la comunidad de propietarios el coeficiente de participación que tenga en la misma.
b) Los certificados de eficiencia energética deben haber sido expedidos y registrados con arreglo a lo señalado en el RD 390/2021. A efectos de acreditar el cumplimiento de los requisitos exigidos, serán válidos los certificados expedidos antes del inicio de las obras siempre que no hubiera transcurrido un plazo de dos años entre la fecha de su expedición y la del inicio de estas.
c) Reglamentariamente, podrán establecerse obligaciones de suministro de información a las CCAA respecto de los certificados de eficiencia energética registrados y las resoluciones definitivas de ayuda que hayan sido concedidas por obras de mejora de la eficiencia energética de viviendas, junto con la relación de números de referencia catastrales a los que se refieran.
d) Las anteriores deducciones se restan de la cuota íntegra estatal una vez aplicadas las deducciones por inversión en empresas de nueva o reciente creación, por actividades económicas, por donativos y otras aportaciones, por rentas obtenidas en Ceuta o Melilla, y por actuaciones para la protección y difusión del Patrimonio Histórico Español y de las ciudades, conjuntos y bienes declarados Patrimonio Mundial (LIRPF art.68.1 a 5).
gABriel porrAs gArCíA Assessoria FiscalAbans de l’entrada en vigor de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació existien nombroses sentències que validaven una reserva professional a favor dels arquitectes tècnics i arquitectes per a l’emissió d’informes d’avaluació de l’estat de conservació dels edificis residencials i actuacions anàlogues.
Posteriorment, la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat va proclamar els principis de lliure accés i exercici de les activitats econòmiques, preveient únicament la possibilitat d’establir determinats límits i restriccions a la lliure concurrència de les professions quan aquests límits estiguin motivats per una necessitat d’interès general i siguin proporcionats. En base a aquests principis, la Secretaria del Consejo para la Unidad de Mercado (SECUM) i la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) han denunciat diverses restriccions per l’accés i exercici de determinades activitats professionals en l’àmbit de la construcció.
Concretament, la CNMC ha recorregut resolucions de diferents Ajuntaments que no admetien intervencions professionals d’enginyers industrials o enginyers tècnics industrials en edificis d’ús residencial, com les inspeccions tècniques d’edificis, informes d’avaluació d’edificis o certificats per a llicències de segona ocupació. La CNMC considerava que aquests informes no tenen la naturalesa de projectes d’obra, de direcció d’obra, ni de direcció de l’execució i que, per tant, no quedarien inclosos en les reserves d’activitat que estableix la Llei d’Ordenació de l’Edificació.
No obstant, gràcies als recursos de cassació interposats pel Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, recentment el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió en diverses sentències (13 de desembre de 2021 i 18 de gener de 2022), unificant la doctrina i tancant la porta a nous conflictes competencials. En aquest sentit, el Tribunal Suprem considera que, encara que aquests tipus d’informes no són pròpiament les tasques enumerades a la Llei d’Ordenació de l’Edificació (projecte, direcció o direcció de l’execució), per conèixer l’estat de conservació d’un edifici i les mesures correctores necessàries, cal estar qualificat per poder projectar o dirigir la construcció d’aquests edificis. Reconeix expressament que, a diferència dels professionals de l’enginyeria industrial, els arquitectes tècnics ostenten la formació i coneixements necessaris per a intervenir en edificacions destinades a usos residencials.
Així, la sentència 31/2022 de la Sala de lo Contenciós del Tribunal Suprem, de 18 de gener, justifica la reserva d’activitat en favor d’arquitectes tècnics i arquitectes al·legant una raó d’interès general, com és la seguretat de les persones i conclou:
“En los aspectos de habitabilidad se trata de proporcionar bienestar a las personas, a través de la protección contra el ruido, aislamiento térmico o la accesibilidad para las personas con movilidad reducida; todo ello dentro del marco de responsabilidad sobre la conservación de las edificaciones, que permite establecer una reserva legal a favor de unas profesiones tituladas específicas, al tratarse de actuaciones estrechamente vinculadas a la seguridad de las personas, siendo necesario y proporcionado que las realicen los técnicos especializados en la proyección, construcción y rehabilitación de edificios de viviendas.
La atribución de competencias a técnicos distintos de los especialmente habilitados para intervenir en edificios de uso residencial según la LOE, conlleva un detrimento de la salvaguarda de una razón imperiosa de interés general, como es la seguridad de las personas.
En este sentido, la jurisprudencia de esta Sala reserva a los arquitectos y arquitectos técnicos la competencia para suscribir los informes de evaluación de edificios de carácter residencial”.
D’aquesta forma, el Tribunal Suprem estableix el criteri que han de seguir les administracions a l’hora de controlar les competències dels facultatius en aquest tipus de treballs, oferint una major seguretat jurídica en l’àmbit de les atribucions professionals en el sector de la construcció i garantint també més seguretat per al ciutadà en relació als habitatges, extrems tots ells favorables per la professió de l’arquitectura tècnica.
Meritxell esCudé Brú Assessoria Jurídica
cada cop més importància i major penetració de mercat aplicant també tecnologia d’intel·ligència artifical (IA).
Monsec és una solució pel seguiment a distància de l’enduriment del formigó en projectes de construcció. Mitjançant sensors sense fils, Monsec realitza mesuraments de paràmetres clau a l’interior de l’encofrat i ofereix informació precisa en temps real sobre la resistència i maduresa del formigó.
rosió, el PSV-TE. Amb aquesta metodologia s’aconsegueix estimar la velocitat de corrosió de forma molt precisa i de manera no invasiva. L’obtenció dels diferents paràmetres permeten als tècnics estimar la vida útil de l’estructura i obtenir paràmetres fisicoquímics d’interès per a avaluar la durabilitat.
Els darrers anys, el sector de la construcció ha vist avanços tecnològics motivats per la Indústria 4.0. Cada cop són més les solucions tecnològiques enfocades a simplificar els processos i mètodes de treball, fer-los més eficients o reduir l’impacte ambiental. Aquests avanços tecnològics prenen diferents formes, sent una d’elles la sensòrica.
L’ús de sensòrica als processos de construcció és capaç d’aportar beneficis a tota la cadena de valor. Witeklab es dedica a desenvolupar aquest tipus de sensòrica i de la seva gama de solucions destaquem Monsec i Corrochip, que estan enfocades a diferents fases del procés de construcció, des de la millora en eficiència, seguretat i reducció de costos, fins a la capacitat de prevenció i detecció de patologies estructurals, en un entorn que cada vegada preocupa més al sector de la construcció com és el conegut Structural Health Monitoring (SHM). No tan sols de les grans infraestructures, sinó en el sector general de la construcció. Aquí la sensòrica IoT de Witeklab ha fet un gran recorregut i té
El sensor comunica les dades mitjançant senyal de ràdio en banda UHF a la Monsec Station situada a la rodalia. Aquesta rep les dades enviades pels sensors, les emmagatzema internament i les envia a un servidor web. Les dades es mostren a l’aplicació tant gràficament: amb gràfiques de temperatura (Tf), humitat relativa (HRf) i resistència de compressió (Rc), com en taules amb paràmetres en funció de temps. També s’il·lustra una estimació futura de l’estat del formigó, de manera que es puguin realitzar previsions d’actuacions posteriors.
Una bona predicció de l’estat d’enduriment a temps real, permet estalviar en lloguers d’encofrats, reduir temps de tancament de ponts i carreteres, poder prendre decisions oportunes en mescles, tot a partir d’una mesura proporcionada en les condicions reals d’obra. La tècnica utilitzada pels sensors Monsec ofereix molts avantatges per a millorar el procés de construcció, tant de grans infraestructures com edificació.
Corrochip és un sistema de sensors embeguts que empra un nou mètode de determinació de la densitat de cor-
El gran avantatge del sistema Corrochip és que és capaç d’obtenir la velocitat de corrosió en remot, a temps real i de manera precisa. Per tant, el sistema permet fer un seguiment de l’estat de l’estructura a mitjà i llarg termini de forma no invasiva convertint-se en una eina molt útil per a avaluar la seguretat estructural i estalviar costos d’inspecció i manteniment. A més, Corrochip pot ser implementat en una estructura d’obra nova o ja executada, proporcionant els paràmetres crítics necessaris per a avaluar l’estructura en temps real i de manera remota. Les dades recopilades s’envien a un servidor en el núvol, on es visualitzen gràficament els valors d’intensitat (icorr), potencial (Ecorr) i velocitat de corrosió (vcorr) junt amb altres paràmetres d’interès com la pèrdua de radi d’armadura, temps crític i resistència elèctrica del formigó, entre altres.
El monitoratge estructural és una activitat que està guanyant major interès en les últimes dècades per la seva gran utilitat. Els sensors embeguts com Corrochip permeten avaluar la durabilitat estructural i gràcies al seu llarg temps de vida (100 anys), possibiliten un seguiment continu de la corrosió a molt llarg termini, allargant la vida útil de l’estructura.
Més informació a www.witeklab.com
Aquesta nova publicació, elaborada per la Fundació COAATT, conté la base documental que ha servit per a portar a terme, des de la plataforma virtual del Departament de Formació del COAATT, el Curs d’Accessibilitat, que al igual que el material monogràfic, ha estat estructurat com segueix:
Accessibilitat (I): “Marc reglamentari”
Accessibilitat (II): “Conceptes generals”
Accessibilitat (III) “Entorn urbà”
Accessibilitat (IV) “Edificació”
Accessibilitat (V) “Pla d’Accessibilitat Universal Municipal”
En el que hem considerat adient anomenar com a “apunts”, recull aspectes de l’accessibilitat en aquests cinc apartats diferenciats que, si bé de forma resumida, aporta informació i contempla aspectes prou importants a tenir en compte. Al mateix temps, ha de servir de base als professionals per a fomentar el seu interès en la recerca d’aspectes més concrets referents a aquesta característica del nostre entorn.
No ha estat voluntat ni es volia aportar noves idees sobre el què és o representa per a moltes persones l’accessibilitat. Però, d’una forma resumida es recull i tracta diferents aspectes per intentar fer entendre, de forma clara i senzilla, el significat
d’aquesta característica de l’entorn que tenim tan a prop i que tant ens afecta a tothom. Això, acompanyat de detalls tècnics, gràfics i literals, que tenen a veure amb cadascun dels àmbits on l’accessibilitat s’ha de tenir molt en compte a l’hora de dissenyar o reformar els diferents espais i edificis d’una ciutat.
Esperem que sigui una eina d’utilitat per a tothom i que serveixi per a facilitar les tasques en l’exercici de la professió amb prou garanties de professionalitat, dins l’àmbit de l’accessibilitat.
És tan sols amb aportacions d’aquesta mena, com és la intenció d’aquests apunts, i la implicació de tothom, que podem fer que l’accessibilitat es tingui en consideració i sigui tractada amb la importància i respecte que es mereix. Aconseguint així que hi pugui haver menys “disharmonia” entre la diversitat funcional de les persones i el seu entorn més proper. Donat que, no hem d’oblidar que són els espais —inadaptats— els que dificulten i limiten la mobilitat de les persones.
Totes les anàlisis sobre el creixement demogràfic, tant a nivell nacional com a nivell internacional, que s’han fet als darrers anys confirmen que per l’any 2050 l’evolució de la població haurà derivat a que l’edat majoritària estarà compresa en una franja de entre 70 i 80 anys. No hi pot haver cap mena de dubte que, davant d’aquest escenari, la societat haurà d’estar sotmesa a profundes transformacions, no tan sols en diferents aspectes socioeconòmics, si no que cal tenir present com pot afectar això al conjunt d’edificis i zones urbanes consolidades.
Avui en dia encara continuem parlant de l’accessibilitat com l’assignatura pendent, un fet que s’arrossega des de fa molts anys. Per això, actualment encara hem de saber que prop d’un 4% de les persones amb mobilitat reduïda no poden sortir de la seva llar, i dins d’aquest percentatge, el 42% tan sols ho pot fer de forma ocasional. Tot això degut a la manca de sistemes implementats que estiguin adaptats a l’edifici i al traçat urbà que puguin fer possible el seu ús a totes les persones.
Dit en altres paraules, un mal disseny que crea barreres arquitectòniques.
Però això no ho trobem tan sols en edificis o entorn urbà més o menys antics. Avui dia, per exemple, podem continuar veient situacions de manca d’accessibilitat en l’àmbit urbà, on han de coexistir de manera totalment inadequada recorreguts per a vianants i zones de vehicles, bicicletes i patinets, etc..
Les Lleis fonamentals que regeixen la normativa d’accessibilitat al territori espanyol són, entre d’altres;
• La Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE)
• Codi Tècnic d’Edificació (CTE)
• Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes
• Llei 51/2003 igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal • TMA/85/2021 condicions bàsiques d’accessibilitat (....) espais públics urbanitzats
Tot i així, continuen existint i es segueixen construint nombroses edificacions (tant públiques com residencials) i espais urbans, que presenten barreres arquitectòniques. Cosa que no passaria tant, si en el moment de projectar, els tècnics tinguessin presents 2 principis fonamentals:
- Pensar més en el què i com s’ha de fer DISSENY UNIVERSAL
- Per a qui està dissenyant TOTHOM
És evident que la supressió de barreres arquitectòniques (que en són moltes) i la implementació de l’accessibilitat universal implica transformacions substancials a les ciutats tal i com les coneixem actualment, i per aconseguir-ho com cal, no tan sols serà necessari modificar profundament les normes urbanístiques de desenvolupament, per a que l’accessibilitat pugui ser implementada. També a l’hora de dissenyar i projectar s’han de saber i voler fer servir les eines que ja es tenen a l’abast, per a que aquesta implementació es faci amb encert i l’accessibilitat resulti digna per a tothom.
No pot ser aquesta una bona manera de començar i un valor afegit que pot demostrar la vàlua i professionalitat dels tècnics projectistes?
roig Alonso (Fundació COAATT)
La Fundació COAATT del Collegi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ha signat un Conveni de collaboració amb Mans Unides per a una causa solidària, el patrocini del Concert de Gòspel amb el grup “Gospel Viu Choir”, celebrat al Teatre de Tarragona el passat mes de novembre.
Mans Unides és una ONG de desenvolupament, catòlica i de voluntaris. Treballen per donar suport als pobles del Sud amb projectes per millorar les seves condicions de vida i en la sensibilització de la nostra societat. Fa més de 63 anys que lluiten per un món més just. Treballen en estreta col·laboració amb 58 països del Sud per combatre la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’educació.
Aquest any acompanyen tres projectes en línia amb els ODS: Lluitar contra la violència de gènere a Freetown (Sierra Leone), Millorar la formació i promoció de la dona a Bamako (Mali) i Enfortir la governança ambiental i el dret a l’aigua a Apurímac (Perú).
Si t’agrada la seva feina i vols col·laborar amb el teu temps, fes-te voluntari. També pots aportar el teu granet de sorra, fent-te soci, enviant un email a tarragona@mansunides.org i, en cas que vulguis fer un donatiu, l’IBAN és aquest que et facilitem: ES20 2100 0006 39 0200703422 Per Bizum, el número és el 33439.
Les experiències viscudes al visitar gran quantitat de temples clàssics i medievals van estimular a l’arquitecte tècnic Antoni Bladé Recha a voler conèixer el món de les energies subtils. L’aprenentatge de la Geobiologia li va ensenyar que no hi ha màgia, sinó Física.
I així, va iniciar el seu recorregut personal pel Romànic Lluminós de les comarques tarragonines que ara ha traduït en un llibre molt especial i de gran qualitat on convida al lector/a a descobrir el llegat que els Mestres d’Obra medievals van saber plasmar i van deixar per a la posteritat.
Al llarg de 390 pàgines, el llibre d’Antoni Bladé, fill de Riba-roja d’Ebre, ens presenta en diversos capítols el concepte de “la llum”, ens introdueix al Romànic Català, ens parla de la simbòlica romana, les energies, la geobiologia, les geopaties, els temples de llum i, per acabar i com a colofó, del propi Romànic lluminós. Us aconsellem molt l’adquisició d’aquesta obra.
Aquest llibre proposa un passeig visual pel modernisme i el noucentisme (1880-1928) de les comarques tarragonines a través d’unes 200 d’imatges, algunes més que centenàries, i també de fotografies impossibles de fer ara. Per què? Perquè el seu entorn ha canviat radicalment; per tant, són el testimoni d’una època ja passada.
Gràcies a les imatges dels arxius de l’editorial, de les cedides per particulars, entitats i arxius comarcals i locals, i als textos que les acompanyen, coneixeràs el patrimoni arquitectònic d’un període, la Belle Époque
A la vegada, el llibre reflecteix l’urbanisme i la vida social a través d’edificacions, indústries, establiments, seus d’entitats i, sobretot, carrers i places que han estat espais de convivència dels nostres avantpassats i que et farà reivindicar el present, conèixer i estimar aquesta herència, i lluitar per protegir el seu futur.
Us convidem, doncs, a realitzar un viatge en blanc i negre complementat amb peus de fotografia breus, que permeten contextualitzar i interpretar un passat ja intangible. Un viatge al record d’un passat enriquidor, immortalitzat gràcies a l’art de la fotografia.
Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund
El teu dia a dia, més còmode i fàcil
Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE
Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.
Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.
Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.
Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.
Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.
Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.
Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.
Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com
Volem
et centris en allò que realment t’importa: el
Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci