Tag 97 · 3r quadrimestre 2023

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2023 Any XXX núm 97 Preu: 3 €

Entrevista a Xavier Llorens, nou president del COAATT Dades del Gabinet Tècnic: gener-agost 2023 Els fons Next Generation, oportunitat per a la millora del parc immobiliari Cent anys de la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana Nova edició de la Nit de l’Arquitectura Tècnica

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost GERÈNCIA Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org SECRETARIA Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org VISATS Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz comunicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT LEGAL I RESPONSABILITAT CIVIL Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT fundacio@coaatt.org

Junta de Govern Consell de Redacció Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: silvaeditorial@gmail.com Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977 212 799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

President Francesc Xavier Llorens Gual Vicepresidenta Maria Teresa Solé Vidal Secretari José Ignacio Cacho Cervelló Tresorer Pere Vinaixa Clariana Comptador Albert Canals Galofré Vocals Josep Dalmau Cartañà Ferran Ferré Casaprima Aleix Sanz Capdevila Elena Pellicer Casajuana Judith Torrente Torrente president@apatgn.org junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Foto de portada: Casa Sandra i Mario.

Projecte de NUA Arquitectures.

n L’ENTREVISTA (Pàgs. 4-5) Xavier Llorens: “Cal tornar a aconseguir que el COAATT sigui un lloc de suport per a tot el col·lectiu i que hi hagi el sentiment de pertinença” n LA NOVA JUNTA DE GOVERN DEL COAATT (Pàgs. 6-7) Qui és qui a la nova Junta de Govern del COAATT n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 8-12) Dades de síntesi. gener-agost 2023 n OBRES AMB GARANTIA (Pàg. 13) Obres amb Garantia inclou des d’abril del 2022 les peticions relacionades amb el programa d’ajudes europees “Next Generation” n NEXT GENERATION (Pàgs. 15-16) La geotèrmia l’energia de la terra.

El 80% de les segones residencies de les comarques de Tarragona presenten problemes de manteniment n ACTUALITAT (Pàgs. 17-18) La rehabilitación energética n ARQUITECTURA (Pàgs. 19-20) NUA arquitectures, la recompensa a la feina ben feta n CONSTRUCCIÓ (Pàgs. 22-23) GICSA, exemple de bona trajectòria i expertesa al sector de la construcció n EDIFICIS SINGULARS (Pàgs. 24-25) Cent anys de la descoberta d’una joia arqueològica encara viva n NOUS CONCEPTES (Pàgs. 26-28) La geobiologia com a element de millora de la nostra qualitat de vida a casa.

L’oportunitat en les comunitats energètiques n HABITATGE (Pàg. 29) La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili organitza el 6è Curs d’Estiu sobre la Llei estatal d’habitatge n ASSESSORIA (Pàgs. 31-32) La importància de documentar el seguiment de les obres n ACTUALITAT COL·LEGIAL (Pàgs. 33-35) L’ICAC aporta més llum sobre el Circ romà en un llibre on hi col·labora el COAATT. Els aparelladors i arquitectes tècnics celebren el seu sopar anual i homenatgen als més veterans

Editorial Nous temps, reptes emocionants i ganes de treballar

C

elebrades les eleccions i amb la nova Junta de Govern ja treballant a ple rendiment, hi ha marcat un full de ruta que té, com a repte essencial, la potenciació del COAATT en tots els seus àmbits, la millora de la professió i aconseguir que el nostre col·lectiu se senti part d’ell i n’estigui orgullós.

No podem amagar que el nostre exercici professional s’ha renovat i transformat molt aquests últims anys per adaptar-se, i s’ha aconseguit, a tots aquells canvis que han tingut sempre l’objectiu de la defensa dels interessos de tot el nostre col·lectiu. Ara, mirant l’horitzó més proper, sabem que cal aconseguir un lideratge dins del nostre sector si volem jugar un paper clau i ser actors protagonistes dels canvis.

Sense renunciar a la tradició i història del nostre ofici, tenint un paper constructiu, hem de posar-nos al costat de la innovació i les noves tecnologies. Han arribat per quedar-se i formen part del nostre dia a dia. Ens hem d’obrir a aquest espai ple d’oportunitats que ens espera i cal controlar per no perdre força ni desconnectar-nos de la realitat. Per això volem, també, un Col·legi adaptat als temps actuals que ofereixi als seus col·legiats i col·legiades totes les vies possibles de comunicació a peu de despatx.

De la mateixa manera, el COAATT té per endavant una altra fita important que passa per unir l’experiència i les ganes d’aprendre, posant en contacte als col·legiats més veterans amb aquells acabats de llicenciar-se i que encara no tenen recorregut professional. No es tracta de fer un relleu generacional, és una entesa entre la tradició i la innovació que ha d’acabar sumant a favor de tots els qui la viuen. Són moments en que toca estar al costat de tots els arquitectes tècnics, destinant més recursos i temps a millorar eines imprescindibles com les memòries tècniques, manuals d’ajuda o fitxes, apostant fortament pel Gabinet Tècnic i generant sinergies amb altres Col·legis professionals. Òbviament, el panorama que tenim per endavant és engrescador. Hi ha els fons Next Generation que són una boníssima oportunitat per a reformar el nostre parc immobiliari, un repte que es tradueix en feina per al nostre col·lectiu que, com hem fet aquests últims anys, ha de treure pit recordant que un arquitecte tècnic és el veritable tècnic de capçalera, una peça clau en tot allò que es mogui al voltant de la construcció, la rehabilitació i el sector de l’habitatge.

Hem de ser valents, creatius, realistes i generosos per tirar endavant aquest repte en el qual confiem perquè els veritables protagonistes sou i sereu vosaltres.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista Xavier Llorens: “Cal tornar a aconseguir que el COAATT sigui un lloc de suport per a tot el col·lectiu i que hi hagi el sentiment de pertinença” Després del procés electoral celebrat el passat 13 de juny, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona té un nou president i una nova Junta de Govern per als propers quatre anys.

La candidatura encapçalada per Xavier Llorens Gual va ser la guanyadora i el nou equip ja treballa en l’aplicació de les principals línies del seu programa. Per endavant hi ha reptes a assumir i situacions a resoldre per aconseguir la millora del col·lectiu, realitats que passen per afrontar la manca de tècnics al sector, la presència territorial i la potenciació de la relació amb les administracions.

Llorens, recentment escollit també president de la Junta de Govern del Consell Català de l’Arquitectura Tècnica, té una àmplia experiència en el món de la construcció i en la rehabilitació d’edificis, a més d’estar especialitzat en la Gestió de projectes immobiliaris. Ara afronta amb optimisme i il·lusió aquest nou repte Xavier Llorens, el nou president del qual en parlem a continuació. del COAATT

Xavier Llorens Gual. Nou president del COAATT Com a arquitecte tècnic i coneixedor del funcionament del COAATT, per haver estat ja a la Junta de Govern, què li suposa haver guanyat les eleccions i ser el nou president del Col·legi? És una satisfacció personal molt important, que no deixa de ser un reconeixement al treball realitzat tots aquests últims anys, en què he format part de les diverses Juntes que hi ha hagut. El fet de rebre aquest suport per part del col·lectiu, dels companys i companyes d’ofici, em fa sentir content però entenc també que assumeixo un compromís i una responsabilitat davant de tothom, de manera que ho intentaré fer el millor possible. És evident que l’exercici professional de l’arquitectura tècnica ha sofert una gran transformació en aquests últims anys, la darrera dècada especialment, i el nostre Col·legi s’ha d’adaptar a aquests canvis si vol complir precisament amb la defensa dels interessos de la nostra professió.

Ha format un equip ben divers que ha donat forma a la candidatura presentada i que ha resultat guanyadora. Què en pot dir dels seus companys i companyes de Junta?

Com defineix al seu equip de col· laboradors més estret? És un equip de treball magnífic, que té l’experiència d’alguns com membres de junta, però també incorpora gent jove amb idees fresques i actuals, els quals han estat escollits pels seus diferents perfils professionals i crec, estic convençut, que així podem arribar a tot l’àmbit de la nostra professió. Tots ells i elles són co-

neixedors de les diferents problemàtiques actuals a l’hora d’exercir la nostra professió. Per això, també, quan vaig decidir qui m’havia d’acompanyar en aquest equip, vaig optar per aglutinar al major nombre de professionals liberals, assalariats, tècnics de l’administració, empresaris, constructors... amb el repte de donar resposta als nous temps.

Quins són els principals reptes que té per endavant a partir d’ara, en aquest mandat?

Estem en un moment de canvi i cal tornar a aconseguir que el COAATT sigui un lloc de suport per a tot el col·lectiu i que hi hagi el sentiment de pertinença per part de tots els companys i companyes. Això ho aconseguirem obrint taules de debat amb diferents perfils i apropant, d’alguna manera, a tot el col·lectiu, perquè l’exercici professional ha canviat molt. Els nous temps requereixen tenir una gran capacitat d’aprenentatge continu. Nosaltres volem potenciar el sentiment d’il·lusió i orgull de pertànyer al Col·legi.

Una de les propostes del programa de treball que va presentar a la campanya parlava d’engrandir el col·lectiu impulsant un procés d’integració al COAATT dels diferents àmbits, camps, sectors i especialitats de la professió. Com es farà això? Quines línies d’actuació hi ha previstes en aquest sentit?

Abans el COAATT era un Col·legi de professionals que feien direccions d’obra i coordinacions, però ara el perfil ha canviat i tenim un ventall de possibilitats molt més gran. Per això cal fer

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 4 ]

les taules de debat que deia abans, de la mateixa manera que hem d’intentar que vinguin nous perfils i expliquin les seves experiències, abastant quantes més possibilitats al nostre exercici millor.

La nostra intenció és fer trobades amb tots els perfils professionals, directors d’execució, caps d’obra, coordinadors, project managers, directius d’empresa o funcionaris entre altres. Pensem que ens cal ser més participatius per aconseguir defensar els interessos dels nostres col· legiats i col·legiades davant de tercers.

Una altra de les accions anunciades al programa passa per la creació d’una vocalia especifica d’acompanyament al nou col·legiat. Es tracta de posar en contacte als nous col· legiats amb aquells més veterans?

Quines sinergies creu que en poden sortir?

Ens hem fixat que a la gent més jove, degut a les actuals circumstàncies, els ha estat molt difícil entrar al mercat laboral de la construcció, de manera que crec que cal fer cadenes d’engranatge, unint l’experiència i la joventut, per ajudar-los a fer aquestes primeres passes. Al final aquesta vocalia passa per tenir gent voluntària que vulgui fer aquest seguiment, ajudant a aquesta gent jove. El Col·legi els ajudarà eximint-los del pagament de la quota col·legial els primers anys, fent cursos gratuïts i d’altres maneres.

Pot ser complicat establir aquesta sinergia entre els més veterans i els més joves, o és factible?

Sí, perquè s’ajunten les ganes de treballar amb l’experiència de la feina

L’entrevista feta. Amb tot, hem de tenir en compte diversos factors. Per un costat, estem en un moment en què es parla de la industrialització, dels nous impactes existents en l’àmbit de la construcció. I per l’altra, hi ha el fet que l’experiència és tornar a la tradició de la construcció tal i com la feien els mestres d’obra. Penso que el conjunt d’ambdós, la innovació amb la tradició, hauria de fer que els nous companys i companyes que es formaran puguin triar cap a on volen anar.

Quina creu que és la realitat de la professió, dels professionals que en formen part, en el conjunt del territori? Quin rol social creu que té l’arquitecte tècnic ara mateix?

Estic convençut que vivim un moment de la professió molt òptim. Els nostres companys tenen una sèrie d’habilitats, actituds i aptituds que els permeten adaptar-se al moment i a la situació. Aquesta adaptabilitat ens permet redirigir moltes de les coses que estan passant com ara en temes de rehabilitació energètica, construcció industrialitzada, innovació, tot un ventall assolible perquè estem molt preparats. Tal i com estem creixent, com a col·lectiu, estem molt alineats amb les noves realitats i necessitats competencials.

Un dels problemes actuals és la manca d’arquitectes tècnics, entre altres motius pel baix interès dels joves que han de començar una carrera universitària en aquest Grau i el fet que no es cursi al nostre territori.

Què en pensa d’aquest tema i quines solucions considera que hi ha?

Es va voler canviar la denominació de la professió a Enginyers d’Edificació per equiparar-nos amb Europa, però altres professions ho van entendre com una amenaça a les seves atribucions. I això va generar un conflicte amb el nom. Ara s’ha fet un pas endavant i, fins i tot a nivell del Consell, s’ha parlat i establert que som Col·legis d’Arquitectura Tècnica. Això focalitza molt més el nom i la professió.

Pel que fa a la manca de professionals, en som conscients i hem tingut diverses converses amb la Universitat Rovira i Virgili per fer-los veure que existeix aquest problema i que cal posar-hi remei.

Penso que és viable que a Tarragona es puguin cursar els estudis d’Arquitectura Tècnica, perquè hi ha demanda i perquè totes les demarcacions de Catalunya tenen aquests estudis universitaris i nosaltres no hem de ser menys.

Les demandes de treball de professionals de l’arquitectura tècnica no

paren. El futur de la professió és esperançador? Com el veu a curt i mig termini?

El sector de la construcció i l’edificació es troba en un magnífic moment. Els professionals tenim molta feina. Crec que hem de reflexionar i abordar els desafiaments i dubtes d’una professió en constant transformació i que tots ho saben, canviarà encara més en els propers anys.

Sens dubte ens esperen uns anys apassionats, de canvi constant i accelerat, les noves maneres de construir, d’entendre el món de la construcció i el procés constructiu, ja son aquí. I en aquest nou context de complexitat en el qual estem immersos, demana noves solucions en les maneres de treballar, però sobretot demana noves competències. Uns professionals que coneixent les noves dificultats, sàpiguen adaptar-se i desenvolupin noves i diferents competències per liderar els reptes de futur.

Entre les assignatures pendents hi ha millorar la lentitud de les administracions en l’atorgament de llicències i resolució de tràmits burocràtics.

Es posarà èmfasi en aquest sentit?

Hi tant, l’entesa entre el Col·legi i l’Administració és primordial.

Actualment el Parlament català ha aprovat una modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que estableix que serà la Generalitat qui habilitarà els col·legis professionals i les altres Entitats per actuar a tot Catalunya enlloc d’haver de fer-ho a cada ajuntament particular. Aquesta mesura, que permetrà agilitzar la concessió de les llicències d’obres i avançar en la digitalització dels expedients de llicències urbanístiques municipals, ha estat impulsada pel Consell Català de l’Arquitectura Tècnica, i altres Col·legis professionals, amb el recolzament del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i de l’administració local (l’Associació Catalana de municipis mitjançant la seva Fundació Municipalista d’impuls territorial). Per aquest motiu, ja s’ha parlat amb diversos Ajuntaments del territori i estem oberts a tots aquells que vulguin establir aquesta col·laboració amb nosaltres.

Sobre la taula hi ha diversos temes a resoldre. Un d’ells és la gestió dels fons Nex Generation, l’altra és l’impuls de la rehabilitació. Com creu que cal resoldre cada cosa?

L’impuls de la rehabilitació d’habitatges ens ofereix una ocasió única per fer els nostres habitatges més confortables,

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 5 ]

Foto de la nova Junta de Govern del Consell de l’Arquitectura Tècnica

més saludables, més accessibles, més eficients energèticament i més ben connectats digitalment. Tanmateix, el suport a la renovació d’edificis ajudarà a estimular l’activitat econòmica i la recuperació.

La rehabilitació dels habitatges és també una forma d’ajudar a preservar el territori, el paisatge i la biodiversitat. D’una banda perquè promoure la millora del parc construït ens permetrà augmentar i millorar l’oferta d’habitatge sense nous desenvolupaments. De l’altra, perquè a través de la rehabilitació dels edificis d’habitatges podem accelerar la transició ecològica dels municipis de la demarcació: des de la implantació d’energies renovables, a la millora de l’eficiència energètica, passant per la promoció de l’economia circular, el reciclatge urbà i la recuperació i reutilització de materials, que pot desencadenar una transformació a gran escala de les nostres ciutats i del nostre entorn urbà.

Quin paper creu que el Col·legi ha de tenir a les administracions? I amb la resta d’entitats del territori?

Hem de ser un vas comunicant perquè, com a col·lectiu professional, podem aportar experiència, dades i professionalitat. Però ens hem de creure moltes coses a nivell de territori,Tarragona és una de les demarcacions de Catalunya amb més projecció. La logística, la química, el turisme, els serveis, converteixen les comarques de Tarragona en un punt d’atracció important, on els tècnics tenim molt a dir i fer en aquest desenvolupament. Per tant, amb tots aquests factors a favor, i si les administracions creuen en nosaltres, tenim un paper territorial importantíssim.

Com a recent escollit president del Consell de l’Arquitectura Tècnica, quines línies creu que ha d’agafar aquesta entitat a nivell català?

Hem d’aconseguir de nou un sentiment de pertinença als col·legis professionals però, sobretot, l’orgull de pertànyer a la nostra professió. Hem de posicionar l’Arquitectura Tècnica com a referent en l’art de construir, ser protagonistes en el sector i en la societat en general.

La nova Junta de Govern del COAATT Qui és qui a la nova Junta de Govern del COAATT FRANCESC XAVIER LLORENS GUAL - PRESIDENT Col·legiat 1280. Nascut a Torredembarra i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Es va formar com a director tècnic de varies promotores i constructores d’àmbit local. Durant uns anys va treballar al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, especialitzant-se en la fiscalitat de les operacions immobiliàries, per a posteriorment fundar Llorens i Associats Project & Construction Management, despatx d’arquitectura tècnica especialitzat en la gestió de projectes immobiliaris. Actualment treballa al Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes de Tarragona on supervisa els projectes i obres de referència de la ciutat, portant també la direcció de les mateixes.

MARIA TERESA SOLÉ VIDAL - VICEPRESIDENTA Col·legiada 1241. Nascuda a Amposta i resident a Salou. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Inicia la seva trajectòria professional treballant per diferents empreses dedicades al sector dels serveis d’oci, al Project Management i en l’actual empresa, des de fa quasi 12 anys, a la gestió tant de les inversions i manteniment d’un complex residencial que comprèn altres negocis com són camps de golf i Beach Club. Entre altres responsabilitats, la del sistema de gestió ambiental ISO 14001 i EMAs, aportant els valors d’eficiència energètica i sostenibilitat mediambiental que lidera l’actual projecte d’aquesta empresa.

JOSÉ IGNACIO CACHO CERVELLÓ - SECRETARI Col·legiat 1297. Nascut i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Ha realitzat Màster Project Management en Edificació i Urbanisme, Postgrau BIM Expert Revit 360 Project & Construction Management i Postgrau Construction Manager. Actualment és Tècnic de la Unitat de Rehabilitació i Millora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i Soci /Administrador de la societat C&C SYGATI, S.L.P. Guanyador del 2n Premi a la “II Edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica a actuacions en Ciutats Patrimoni Mundial” i del premi de la XII Biennal Alejandro de la Sota, entre d’altres.

PERE VINAIXA CLARIANA - TRESORER Col·legiat 1304. Nascut i resident a Reus. És Arquitecte Tècnic. Director Tècnic i soci de Construccions Vinaixa S.A., fundada l’any 1946, dedicada principalment a l’obra pública, urbanitzacions, carrers, rehabilitació i edificació d’obra nova. Administrador, Director Tècnic i soci fundador de Constru-Reus 2000 S.L. dedicada a la promoció, edificació i rehabilitació d’edificis. Soci fundador del Gabinet d’Arquitectura Tècnica de Rosa i Clariana associats, dedicat a l’assessorament tècnic de projectes d’interiorisme, rehabilitació, direccions d’obra i coordinacions de seguretat. Secretari general del Gremi de la Construcció del Baix Camp.

ALBERT CANALS GALOFRÉ - COMPTADOR Col·legiat 1316. Nascut a Albinyana i resident a El Vendrell. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Va iniciar la seva trajectòria professional en un despatx d’arquitectura a Tarragona, gestionant projectes arquitectònics i realitzant direccions d’obra. Col·laboracions puntuals amb empreses de gestió d’obres. Actualment exerceix per compte propi, especialitzat en la rehabilitació d’edificis, i sobretot en la rehabilitació energètica.

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 6 ]

La nova Junta de Govern del COAATT

JOSEP DALMAU CARTAÑÀ - VOCAL Col·legiat 1335. Nascut i resident a Montblanc. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Durant 14 anys exercint la professió en una empresa Promotora-Constructora, des de l’any 2015, amb despatx propi actuant com a liberal, i des de 2023, també com a Societat Professional. Realitza tot tipus de projectes i direccions d’obra conjuntament amb col·laboradors de confiança. Especialitzat en temes relacionats amb els càmpings, i col·laborador de TÜV Rheinland.

FERRAN FERRÉ CASAPRIMA - VOCAL Col·legiat 1432. Nascut i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic, graduat en Ciències i Tecnologies de l’Edificació i Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals.

Ha exercit sempre com a liberal prestant serveis tant al sector públic com el privat.

Col·labora activament amb empreses constructores i amb entitats relacionades amb el món immobiliari. Fa més d’una dècada va obrir T77 Arquitectura Tècnica i Serveis Immobiliaris per donar servei professional a peu de carrer amb la incorporació de la gestió de béns immobles.

ALEIX SANZ CAPDEVILA – VOCAL Col·legiat 1447. Nascut i resident a Reus. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Ha realitzat Postgrau BIM Expert i Màster PRL. És Tècnic multidisciplinar, col·laborant professionalment en totes les fases constructives d’una obra: Projecte, Direcció d’Execució i manteniment. Aposta per la formació continuada i per les noves tecnologies. Guanyador del 2n Premi a la “II Edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica a actuacions en Ciutats Patrimoni Mundial”.

ELENA PELLICER CASAJUANA - VOCAL Col·legiada 1585. Nascuda a Reus i resident a Alforja. És Arquitecte Tècnic i Project Manager. Es va formar com a Cap d’obra en els seus inicis realitzant el Postgrau de Cap d’obra i treballant en empresa constructora. A continuació va exercir de Directora d’execució, Coordinadora de Seguretat i salut i de Project & Construction Manager. Actualment és Responsable d’estudis i d’obres de la zona de Tarragona a l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques, S.L., empresa especialitzada en la conservació, la rehabilitació i la restauració del Patrimoni històric dins l’àmbit de Catalunya.

JUDITH TORRENTE TORRENTE – VOCAL Col·legiada 1687. Nascuda i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació amb un Màster d’ordenació del territori i d’Urbanisme i delineant. Ha compartit experiències professionals dins de l’administració i en constructores en edificació, rehabilitació i manteniment. A més, de liberal fent diferents projectes i direccions d’obra. Actualment segueix en continua formació i treballa al Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes de Tarragona.

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 7 ]

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. Gener-agost 2023 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’activitat constructiva creix a la nostra demarcació en aquest primer període de 2023. La rehabilitació continua creixent i l’habitatge nou baixa significativament.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU BAIXA UN 20% RESPECTE L’ANY ANTERIOR Entre gener i agost de 2023, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial baixa al voltant d’un 20% respecte el mateix període de 2022 i arriba als 655 habitatges nous iniciats.

Habitatge residencial nou visat/registrat a Tarragona. Evolució gener-agost 2022

2023 176 154

158

141

139

111 77 75

65

86

73

64

55

39 37 20

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Font: COAATT i CGATE

Segons els registres d’obres visades/registrades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre gener i agost de 2023, el nombre d’obres de nova planta destinades a habitatge baixa respecte el mateix període de 2022 un 13%, i també baixa més d’un 20% el nombre d’habitatges iniciats.

La inversió baixa un 10% i arriba als 96 milions d’euros, gairebé onze menys dels comptabilitzats al mateix període de 2022.

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Habitatge residencial nou (gener-agost) Gener- Agost 2022

Gener- Agost 2023

%

Número d’obres de nova planta

306

267

-12,75%

Número d’habitatges nous

815

655

-19,63% Font: COAATT i CGATE

2022

2023

%

Gener

16.304.779,80 €

10.764.263,11 €

-33,98%

Febrer

6.495.472,70 €

6.942.243,31 €

6,88%

Març

10.822.246,44 €

13.980.140,53 €

29,18%

Abril

9.057.360,49 €

4.441.712,55 €

-50,96%

Maig

22.082.068,09 €

11.719.303,37 €

-46,93%

Juny

15.031.977,69 €

19.834.974,07 €

31,95%

Juliol

16.560.247,62 €

20.146.036,36 €

21,65%

Agost

11.338.284,46 €

8.412.475,03 €

-25,80%

Total

107.692.437,29 €

96.241.148,33 €

-10,63% Font: COAATT i CGATE

Inversió habitatge residencial nou a Tarragona gener-agost 25.000.000 € 2022

2023

20.000.000 €

15.000.000 €

10.000.000 €

5.000.000 €

0€

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 9 ]

Juny

Juliol

Agost

Gabinet Tècnic LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC BAIXA MÉS D’UN 30% I ARROSSEGA A LA BAIXA ELS RESULTATS Entre gener i agost de 2023, s’han iniciat un total de 133 habitatges nous dins la tipologia constructiva en bloc, dels quals cap es troba dins la tipologia de bloc aïllat i 133 dins la tipologia de bloc entre mitgeres. L’habitatge en bloc baixa un 30%, respecte el mateix període de l’any 2022.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar iniciat, 522 habitatges, baixa un 16% respecte el mateix període de 2022.

Entre mitgeres

En filera

Aparellades

Aïllades

Bloc entre mitgeres

Bloc aïllat

Gener-Agost 2022

111

76

274

164

176

14

Gener-Agost 2023

172

54

140

156

133

0

Per municipis, dels 10 més representatius, Mont-roig del Camp i Reus són les úniques poblacions on creix el nombre d’habitatges. En el cas de Mont-roig és multiplica per 6. A Reus la pujada arriba al 23%. La resta de poblacions queda molt per sota de les xifres d’anys anteriors, tal i com es pot veure a la taula següent.

Habitatges iniciats a les principals poblacions Població

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

gener-agost 2022

gener-agost 2023

Calafell

156

102

Cambrils

167

118

Cunit

43

16

Mont-roig del Camp

10

58

Reus

39

48

Roda de Berà

7

6

Salou

26

9

Tarragona

52

12

Vendrell, El

9

22

Vinyols i els Arcs

17

2

LA REHABILITACIÓ PUJA MÉS D’UN 9% El sector de la rehabilitació, entre gener i agost de 2023, creix al voltant d’un 9%, respecte el mateix període de l’any anterior. Entre gener i agost de 2023 s’han encetat 759 obres de rehabilitació.

La rehabilitació continua la tendència positiva des de l’any 2008. A mig termini gairebé s’han doblat el nombre d’obres. La inversió econòmica també s’ha multiplicat, passa dels 12 milions d’euros, als gairebé 60 entre gener i agost de 2023, un 37% més que el mateix període de 2022.

Tot i el bon comportament, aquestes dades encara no incorporen les inversions que els fons Next Generation per a la rehabilitació energètica han de suposar.

Obres de rehabilitació gener-agost 2022

gener-agost 2023

%

694

759

9,37%

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 10 ]

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Gabinet Tècnic 2022

2023

%

Gener

6.619.324,54 €

11.704.762,08 €

76,83%

Febrer

7.863.385,48 €

6.304.385,21 €

-19,83%

Març

4.008.428,97 €

5.133.464,32 €

28,07%

Abril

3.708.403,74 €

8.822.006,78 €

137,89%

Maig

5.613.800,02 €

6.574.667,87 €

17,12%

Juny

3.896.462,93 €

6.137.689,53 €

57,52%

Juliol

6.252.007,40 €

6.409.514,90 €

2,52%

Agost

5.233.415,24 €

8.210.561,13 €

56,89%

Total

43.195.228,32 €

59.297.051,82 €

37,28%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Inversió rehabilitació a Tarragona gener-agost 14.000.000 € 2022

2023

12.000.000 € 10.000.000 € 8.000.000 € 6.000.000 € 4.000.000 € 2.000.000 € 0€

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

En el cas dels 10 municipis més representatius, pugen a Cunit, Cambrils, Tarragona i Valls, i baixa a Reus, Salou, Calafell o El Vendrell.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Obres de rehabilitació principals poblacions Població

gener-agost 2022

gener-agost 2023

Calafell

156

102

Cambrils

167

118

Cunit

43

16

Mont-roig del Camp

10

58

Reus

39

48

Salou

26

9

Tarragona

118

137

Valls

14

16

Vendrell, El

10

15

Vila-seca

15

24

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 11 ]

Gabinet Tècnic L’ACTIVITAT PROFESSIONAL A LA NOSTRA DEMARCACIÓ PUJA MÉS D’UN 6%

Globalment, l’activitat entre gener i agost de 2023 creix al voltant d’un 14 % respecte el mateix període de 2022, continuant la tendència positiva i ja per sobre de les 7.400 intervencions.

El projecte i direcció, la redacció de projectes d’obres associades a la rehabilitació creixen al voltant d’un 4% respecte 2022. Les direccions compartides amb arquitecte i associades a la direcció d’obra nova o gran rehabilitació, baixen un 9% entre gener i agost.

Un altre aspecte important que es desprèn de les dades de 2023, i que mostren les expectatives del sector turístic en un estiu amb aparences de recuperació, és el creixement de sol·licituds de certificats d’habitabilitat per a la petició de cèdules. La cèdula és imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 6 % entre gener i agost, confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, principalment pel lloguer turístic.

Evolució intervencions professionals gener-agost 2022

gener-agost 2023

%

Certificat Habitabilitat

2.960

3.148

6,35%

Certificat Eficiència Energètica

245

618

152,24%

Coordinador durant l'execució de l'obra

577

571

-1,04%

Informes, dictàmens i reconeixements

393

459

16,79%

Direcció de l'execució material (Arquitecte Tècnic i Arquitecte)

452

409

-9,51%

Projecte i Direcció

360

375

4,17%

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi Bàsic Seguretat i Salut

322

331

2,80%

Direcció d'Obra (Arquitecte Tècnic exclusivament)

273

284

4,03%

Certificats

238

271

13,87%

Memòries valorades

111

142

27,93%

6.962

7.426

6,66%

Total

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org Tag 3r quadrimestre 2023 [ 12 ]

Obres amb Garantia OBRES AMB GARANTIA INCLOU DES D’ABRIL DEL 2022 LES PETICIONS RELACIONADES AMB EL PROGRAMA D’AJUDES EUROPEES “NEXT GENERATION” Entre gener i agost de 2023, el nombre de sol·licituds realitzades al portal web “Obres amb Garantia” (https://obrascongarantia. com/ca ) arriba a les 423, un 29 % més que al mateix període de 2022.

La plataforma afegeix, des de finals d’abril de 2022, l’opció de sol·licitar l’estudi de viabilitat dels ajuts “Next Generation” a la rehabilitació energètica. Una opció destinada a comunitats, administradors i propietaris, interessats en sol·licitar-los i que, en molt poc temps, és el treball més sol·licitat a la plataforma per sobre dels certificats d’habitabilitat o els CEE.

Principals peticions obresambgarantia.com

gener-agost 2023

Cèdula d'habitabilitat + CEE

Cèdula d'habitabilitat

CEE

Subvencions Next Generation EU

75

69

54

52

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 13 ]

pots fer El teu web de confiança on garanties! màximes obres i reformes amb les

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

OSTOS G P U S S E R P 3 A S IN F A IT SOL·LIC

RATUÏTS!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 14 ]

Next Generation LA GEOTÈRMIA L’ENERGIA DE LA TERRA Una font d’energia inesgotable, constant i eficient que ens ofereix el subsol La geotèrmia de molt baixa temperatura amb l’ajuda d’una Bomba de Calor Geotèrmica pot ser utilitzada per climatitzar habitatges, hospitals, oficines, centres lúdics i esportius, piscines, hivernacles i edificis públics o xarxes de climatització de districte, com a sistema únic o de forma hibrida amb altres energies renovables. Es tracta d’una font energètica renovable, neta i d’alta eficiència que està disponible 365 dies a l’any i 24 hores al dia. És per tant l’energia dins de totes les fonts renovables que proporciona un factor de càrrega o d’ús més elevat durant l’any, ja que no depèn de la disponibilitat d’altres recursos naturals com el vent o el sol. Amb un mateix equip la geotèrmia és capaç de subministrar calor, fred i aigua calenta sanitària, amb alts i constants rendiments al llarg de l’any gràcies a l’estabilitat tèrmica del subsol. La geotèrmia és la tecnologia de major eficiència que disposem i a més presenta l’avantatge que es pot hibridar i per tant la fa imbatible en els edificis respecte altres tecnologies.

L’energia fotovoltaica està sent l’energia puntal en el nou model energètic a Catalunya. Amb una tecnologia ja consolidada, és l’energia òptima per a l’autoconsum elèctric. Addicionalment, els sistemes d’emmagatzematge d’energia elèctrica amb bateries, associats a instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, faciliten que l’usuari pugui millorar el seu aprofitament i la seva gestió. Però més enllà del concepte d’autoconsum elèctric, les necessitats tèrmiques dels edificis (calefacció i refrigeració i producció d’ACS) segueixen sent una part molt important de la despesa energètica (60% de la depesa ener-

gètica és d’energia tèrmica en comparació al 40% de despesa en energia elèctrica). És precisament en aquesta part de consum d’energia tèrmica, que els sistemes geotèrmics són la solució més eficient. La combinació de les dues tecnologies, la fotovoltaica aportant l’electricitat que consumeix la bomba de calor geotèrmica, permeten assolir un autoconsum integral, esdevenint un tecnologia fonamental per assolir els objectius de descarbonització. En zones urbanes, el paper de les xarxes de climatització de calor i fred equipades amb energia geotèrmia i combinades o no amb altres renovables o excedents de calor i fred és la solució que s’espera que jugarà un rol important en el futur proper.

La geotèrmia a Catalunya ha donat un gir important els darrers anys i ha pres un gran impuls gràcies en part al Grup de Treball de Geotèrmia (GTG) del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i a altres actors importants al nostre país com l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que impulsen l’estudi, l’avaluació i difusió d’aquest recurs arreu del territori. El GTG el formen un conjunt de gairebé 50 entitats i empreses expertes en Geotèrmia. L’objectiu principal del GTG és difondre la geotèrmia com a font d’energia renovable per assolir els objectius ambientals i de transició energètica a Catalunya. També fomenta la innovació i la collaboració entre els agents geotèrmics per generar noves oportunitats i impulsar de forma conjunta el sector de les energies eficients al nostre país.

El sistema de climatització d’origen renovable més eficient Telèfon: 620 578 066 Correu: geotermia@clusterenergia.cat Web: https://clusterenergia.cat/web/geotermia/ Twitter: @GeotermiaC

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 15 ]

Next Generation El 80% de les segones residencies de les comarques de Tarragona presenten problemes de manteniment

Dues mostres de blocs d’apartaments turístics i residencials construïts a Cambrils i Salou que s’haurien de sotmetre a revisió

A la majoria de municipis costaners del litoral tarragoní, el nombre d’habitatges de segona residència suposa entre el 50% i el 70% del total de la població i molts d’ells, per antiguitat, necessiten reformes per reduir el consum energètic. En base a les dades de l’IDESCAT, més del 80% de les segones residències presenten problemes de manteniment i importants deficiències en matèria d’eficiència energètica.

Per això, des del COAATT es vol recordar que existeixen els fons europeus Next Generation i que són una oportunitat per resoldre aquest problema i que els propietaris dels habitatges i les comunitats de veïns s’hi poden acollir per aconseguir importants subvencions.

El Programa 3, concretament, estableix ajudes econòmiques per a la millora de l’eficiència energètica si les actuacions previstes a fer milloren en un 30% la pròpia eficiència de l’immoble. Els interessats només s’han de posar en contacte amb un tècnic qualificat, com els

arquitectes tècnics, per poder analitzar quines són les actuacions que es poden realitzar a tot el conjunt de l’edifici i aconseguir la millora.

La realitat és que les segones residències tenen un alt nivell d’ocupació durant els mesos d’estiu, i que moltes comunitats de propietaris d’aquests apartaments aprofiten per fer les reunions de comunitat. El problema és que la baixa ocupació i la manca d’interès o complicació dels propietaris en fer millores per la seva curta estada, fa que sovint aquests edificis no es millorin i desenvolupin lesions importants a l’estructura o a les instal·lacions. A això s’hi ha de sumar que l’Administració exclou normalment les segones residències de les campanyes anuals d’ajuts a la rehabilitació.

Si ens centrem en els principals municipis de la Costa Daurada, a Roda de Berà el 70% dels edificis existents són de segona residència, a Salou, Calafell o Cunit suposen més del 60%; i a altres

Població

Primeres residències

Segones residències

Núm.

Habitatges total

% Habitatges secundari

Altafulla

1.861

2.724

4.585

59,41%

Calafell

10.092

16.889

26.981

62,60%

Cambrils

12.622

18.128

30.750

58,95%

Cunit

5.010

8.003

13.013

61,50%

Reus

40.586

9.281

49.867

18,61%

Roda de Berà

2.482

6.009

8.491

70,77%

Salou

10.793

20.473

31.266

65,48%

Tarragona

52.391

13.320

65.711

20,27%

Torredembarra

6.198

8.199

14.397

56,95%

Vendrell, el

14.397

16.629

31.026

53,60%

Vila-seca

8.401

9.224

17.625

52,33%

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 16 ]

localitats com Altafulla, Torredembarra, Cambrils, el Vendrell o Vila-seca, la xifra és superior al 50% i en alguns casos arriba quasi al 60%.

Molts propietaris d’aquests pisos es plantegen fer millores per reduir el consum a l’hora de climatitzar l’espai on viuran l’època més calorosa de l’any i on l’aire condicionat ha passat a ser imprescindible per poder gaudir de les vacances.

El problema és que el cost que suposa aquesta actuació els frena i molts pensen que, pel fet de no ser domicili habitual, no poden accedir a les subvencions. Des del COAATT matisem que sí es poden demanar aquestes ajudes però que, per aconseguir-les, sempre és millor actuar de manera conjunta tots els veïns que viuen en un bloc per a demanar la subvenció per a tot l’edifici.

Les opcions o motius per demanar les subvencions són variades: millorant l’aïllament de façanes o cobertes, actuant sobre els buits com ara les finestres; canviant els ponts tèrmics o punts per on es filtra la calor, com ara els contorns de les finestres; tractant les instal·lacions i incorporant energia renovable, per exemple amb plaques solars; o fins i tot posant tendals per evitar la incidència solar.

Des del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació recordem que la societat disposa del portal www.obresambgarantia.com on els particulars i les comunitats poden sol·licitar assessorament tècnic, la gestió de tràmits administratius o ajudes; a més de pressupostos per a les obres a realitzar.

Actualitat La rehabilitación energética.

La modificación de las características del hueco, un cambio que hace necesaria la intervención del arquitecto técnico desde el origen de la intervención Tras la publicación de las ayudas europeas generadas por los fondos Next Generation, la rehabilitación energética de edificios existentes es una práctica cada vez más común en muchos países de nuestro entorno, convirtiéndose en unas de las principales intervenciones en nuestra comunidad autónoma, que debe ser aprovechada para que los arquitectos técnicos se conviertan en los “técnicos de cabecera” de la comunidad de propietarios.

Con el fin de reducir el consumo de energía de los edificios y mejorar su eficiencia energética, el cambio de los elementos que conforman el hueco (vidrios, carpintería, capialzado) se ha convertido como veremos a continuación en una de las medidas más efectivas de la rehabilitación energética, ya que puede reducir significativamente la demanda de energía de los edificios y, por lo tanto, incrementar el ahorro energético con el objetivo de acercarnos a los requisitos dispuestos por Europa.

En consecuencia, con lo expuesto, en este artículo se van a dar respuestas a las preguntas más habituales a las que nos enfrentamos los profesionales que nos dedicamos a la rehabilitación, cada vez más demandados para cualquier tipo de intervención en el edificio existente, tanto para las que reforman más del 25% de la envolvente como para las que intervienen en un porcentaje menor. ¿Qué significa la rehabilitación energética?

La rehabilitación energética implica un conjunto de medidas que tienen como objetivo disminuir el consumo energético de los edificios existentes. Entre estas medidas se incluyen la mejora de la envolvente térmica del edificio (fachadas, cubiertas, cerramientos, etc.), la instalación de equipos y sistemas más eficientes (calefacción, aire acondicionado, iluminación, etc.) y la optimización de los sistemas de control y gestión energética.

De todos los cambios descritos con anterioridad, la sustitución de los elementos que conforman el hueco es una de las medidas más habituales e importantes

que se pueden realizar en nuestra zona climática ya que reduce significativamente las tres formas de transmisión de calor. ¿Cómo se actúa contra la transmisión de calor con el tratamiento del hueco?

Para responder a esta cuestión debemos tener claro entre otros los conceptos calor y temperatura. Para la intervención en edificios existentes es fundamental distinguirlos; siendo la temperatura una magnitud física que se refiere a la sensación de frío o calor al tocar los elementos que conforman el hueco y el calor una transferencia de energía de una parte a otra de un cuerpo, o entre diferentes cuerpos, producida por una diferencia de temperatura.

Cuando dos cuerpos tienen distintas temperaturas y se ponen en contacto entre sí, se produce una transferencia de calor desde el cuerpo de mayor temperatura al de menor temperatura, esta transferencia de calor se puede realizar por tres mecanismos físicos distintos, sobre los que debemos de actuar cuando intervenimos en los ele-

mentos que encontramos descritos en los huecos del inmueble en rehabilitación, siendo en estos elementos donde la intervención se hace más notoria y donde la actuación en la que interviene

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 17 ]

La rehabilitación energètica en los bloques de viviendas es clave

un arquitecto técnico genera un mayor ahorro económico. ·

La conducción. Consiste en la transferencia de calor entre dos puntos de un cuerpo que se encuentran a diferente temperatura sin que se produzca transferencia de materia entre ellos. Para evitar esta transferencia de calor, en función de la zona climática los elementos que conforman el hueco deben tener en su conjunto un valor de transmitancia energética menor al indicado en la tabla 3.1.1.a del DB HE 1 que se muestra a continuación.

En el caso de que el hueco forme parte del escaparate de una unidad de uso con actividad comercial este valor se podrá incrementar en un 50 %, dato este que permite disminuir el coste de

Actualitat rehabilitación en estas unidades de uso.

Es importante indicar que el mayor cambio de exigencia se ha introducido en el hueco, por lo que el valor de transmitancia térmica Ulim se ha convertido en el valor de referencia en el control de recepción del producto. ·

La radiación, se define como el calor emitido por un cuerpo debido a su temperatura, en este caso no existe contacto entre los cuerpos, ni fluidos intermedios que transporten el calor. Simplemente por existir un cuerpo A (sólido o líquido) a una temperatura mayor (carpintería, capialzado…) que un cuerpo B existirá una transferencia de calor por radiación de A a B (recinto interior), siendo esta la transferencia de calor a evitar mediante la disposición de elementos que generen sombra en el hueco.

Para conseguir la exigencia indicada en la tabla 3.1.2 del DB HE1, que exige un valor inferior a 2.00 Kwh/ m2mes, que se muestra a continuación, se deberá intervenir en los huecos en la rehabilitación de los edificios.

Este parámetro de control solar cuantifica una prestación del edificio que consiste en su capacidad para bloquear la radiación solar y presupone la activación completa de los dispositivos de sombra móviles.

Sin embargo, debe tenerse en cuenta que para el cálculo del consumo energético del edificio, el valor efectivo del control solar, dependerá en menor medida de la eficacia de las protecciones solares móviles, debido al régimen efectivo de activación y desactivación de las mismas, y más del resto de elementos que intervienen en el control solar (sombras fijas, características de los huecos, etc.),

que deben, por tanto, proyectarse adecuadamente y estudiarse desde el origen, siendo el arquitecto técnico el profesional necesario para llevar a cabo este análisis.

La convección, se vincula a la propagación del calor en el aire.

Se trata de un sistema de transferencia que lleva la energía térmica de una zona a otra. Puede ser natural, producida solo por las diferencias de densidades de la materia; o forzada, cuando la materia es obligada a moverse de un lugar a otro, lo que ocurre cuando el aire pasa a través de los elementos que conforman el hueco.

Las soluciones constructivas y condiciones de ejecución de los elementos de la envolvente térmica asegurarán una adecuada estanqueidad al aire, que garantiza el ahorro tras la rehabilitación del edificio. Particularmente, se cuidarán los encuentros entre huecos y opacos, puntos de paso a través de la envolvente térmica y puertas de paso a espacios no acondicionados con el objeto de evitar estas pérdidas. ·

Para evitar estas pérdidas, en las intervenciones en los edificios se deberá garantizar la permeabilidad al aire (Q100) de los huecos que pertenezcan a la envolvente térmica, para ello el valor de Q100 de los

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 18 ]

elementos que conforman el hueco no superarán el valor límite de la tabla 3.1.3.a-HE1.

Como se puede apreciar el cambio en la exigencia al hueco es importante ya que en las zonas climáticas correspondiente a la provincia de Tarragona hemos pasado de la exigencia de permeabilidad al aire en zonas climáticas B de 50 m3/h m2 a 27 m3/h m2, y en la zonas climáticas C y D de 27 m3/hm2 a 9 m3/h m2. ¿Cómo afectan los cambios normativos al control de recepción de los productos que conforman el hueco?

Todo lo indicado con anterioridad hace que la figura del arquitecto técnico sea de vital importancia en cualquier intervención en edificios existentes, por pequeña que sea. La rehabilitación energética, cada vez más compleja, necesita la intervención técnica tanto en la redacción del proyecto/memoria para la prescripción de los productos a disponer como en la dirección de ejecución de obra, que se convierte en una acción necesaria para garantizar la consecución de las ayudas.

Los cambios en las exigencias normativas obligan a recepcionar carpinterías (perfiles/vidrios) y capialzados con unas exigencias de U lim [W/m²K], q sol;jul,lim [kWh/m²·mes] y Q100,lim [m3 /h·m 2 ] mayores, difíciles de conseguir en las prescripciones del Catalogo de Elemento Constructivo, que obligan al arquitecto técnico a tener que advertir estos datos en las fichas de productos.

José Moriana Pericet Arquitecte.

Director tècnic de Cemosa.

Professor especialista en rehabilitació energètica.

Arquitectura NUA ARQUITECTURES, LA RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA A la societat actual, altament competitiva, no és fàcil destacar i arribar a fer-ho comporta constància en una feina d’excel· lència i exercida amb professionalitat. L’estudi NUA arquitectures, amb seu a la ciutat de Tarragona, ha guanyat el premi Europe 40 under 40 que reconeix la vàlua dels millors arquitectes europeus.

La Maria Rius, el Ferran Tiñena i l’Arnau Tiñena, els tres socis de l’estudi, van iniciar aquest projecte conjunt ara fa deu anys, després de formar-se abans en urbanisme, disseny gràExterior del projecte als Taller Gon-Gar”, obra de l’estudi NUA, a Benissanet fic i restauració de monuments entre altres. La feina constant, amb projectes molt innovadors i arriscats, els ha portat a rebre aquest guardó que és un premi, també, per a tot l’equip de col· laboradors que tenen. Entre ells, l’arquitecte tècnic Sergi Capdevila, col·legiat al COAATT, que ens ha fet de pont per possibilitar aquesta entrevista amb els integrants de NUA. Amb ells parlem del guardó rebut però també de la trajectòria feta fins ara.

El Ferran, l’Arnau i la Maria, els tres fundadors de NUA

Què us suposa rebre aquest reconeixement del Europe 40 under 40?

Il·lusió, alegria i satisfacció per la feina feta durant aquests primers 10 anys, i un bon record per totes les persones que han compartit experiències en els diversos projectes amb nosaltres, des dels companys d’estudi fins als clients, promotors, arquitectes tècnics, constructors, instal·ladors, serrallers, fusters, fotògrafs, etc. Amb un especial agraïment a tots aquells que en algun moment han confiat en nosaltres.

Quins motius us han donat els seus responsables per atorgar-vos aquest premi i què en penseu?

Com vàreu pair la notícia?

Suposem que els hi ha interessat l’enfoc sobre com pensem i projectem arquitectura, i també les millores en els edificis, el teixit urbà i la ciutat. Sobretot l’atenció als projectes des d’una visió multiescalar, que engloba des de l’urbanisme al detall, el disseny a totes les escales mitjançant estratègies sensibles amb la memòria dels llocs i el medi ambient. Projectes on busquem donar respostes als canvis socials i culturals de les ciutats i els territoris

contemporanis a través d’intervencions que tenen com a objectiu principal millorar la vida de les persones.

La notícia la vàrem entomar amb un gran somriure.

El premi arriba en un moment dolç per NUA. Enguany fa 10 anys que vàreu fundar l’estudi.

Quin balanç en feu d’aquesta dècada, de la trajectòria feta?

Una dècada de molt esforç, molta dedicació i energia vital, perseverança dia a dia d’una feina i un món dur i exigent.

Dècada on hem tingut la sort de poder viure intensament la nostra feina, on hem viatjat i conegut molts professionals i referents, on ens han invitat a donar conferències a diferents llocs, on hem acompanyat als alumnes impartint classes a diverses universitats, hem pogut desenvolupar investigacions personals, escriure articles, fins hi tot ens acaben de publicar un llibre. Una dècada molt intensa on han passat moltíssimes coses.

Imatge de l’actuació realitzada a Mas Nil, a Tarragona

Com recordeu els vostres inicis?

Va ser en un pis del carrer Portalet, oi? Expliqueu-nos-ho.

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 19 ]

Vàrem començar al menjador de casa a Tarragona, on teníem 4 cavallets i una taula, i vam convertir una casa en un estudi-taller on es dormia i treballava.

Separats, ja que no tots vivíem a Tarragona, compaginant-ho amb altres feines, treballant moltíssimes hores, NUA era feina, hobbie, vida... era quasi tot.

Diuen que els inicis sempre són durs, en el nostre cas es va sumar que just estàvem en una crisi, era el 2013, i no hi havia gens de feina, no teníem contactes professionals ni personals que ens poguessin donar alguna cosa a fer, i havíem de començar totalment de 0, no ens coneixia ningú. La situació era crítica però teníem molta il·lusió, convenciment i ganes de tirar endavant el projecte de NUA. Els primers anys van ser molt durs, i vàrem fer molts sacrificis personals. A poc a poc es va anar assentant el projecte i l’any 2016 vàrem obrir l’estudi, i vam desocupar el menjador, i la casa per extensió. Per a nosaltres va ser un moment d’assentar el projecte i començar a plantejar el futur de NUA des d’una òptica més estructurada i professionalitzada.

La gent s’imagina a un arquitecte com una persona tancada en un despatx, fent càlculs i números.

Però vosaltres opteu per conèixer a fons els espais que haureu de reformar o iniciar de nou.

Quin mètode de treball us caracteritza?

Nosaltres primer escoltem als clients i als futurs habitants dels nostres projectes, els quals hem de conèixer en pro-

Arquitectura funditat per poder projectar espais que estiguin adaptats a les seves necessitats i somnis. A la vegada ens desplacem diverses vegades, en diferents moments, als espais o paisatges (rurals o urbans), els que sempre diem que són els altres clients, on hem d’intervenir per escoltar-los també a ells, conèixer-los, sentir-los, captar el color de la llum, els vents dominants, les olors, l’horitzó, etc. Amb tota aquesta informació, tant analítica com sensorial, comencem a treballar a l’estudi, estudiant la història, el territori o el clima des d’un punt de vista més teòric i comencem a projectar.

Projectem pensant amb el temps i la història davant, com una presència i permanència que determina i caracteritza el lloc, incorporant sempre el disseny passiu com a adaptació als factors climàtics, valorant molt la integració total del projecte en l’entorn, com una peça més en continuïtat amb el context, també des del punt de vista material, on busquem treballar amb materials naturals i locals, per reduir la petjada energètica dels processos. És un procés interactiu d’anada i tornada, molt lent, on vas millorant i completant el disseny fins a intentar arribar a diferents equilibris i solucions que facin viable econòmica i constructivament el projecte i aportin harmonia, confort i alegria als espais, tant interiors com exteriors.

Una altra de les moltes actuacions arquitectòniques realitzades per l’estudi NUA

Us ha arribat ja aquell projecte que voldríeu fer, del qual heu parlat algun cop? Quin voldríeu fer que no hagueu fet?

No ens ha interessat mai especialitzar-nos en res i començar a repetir solucions. Ens interessa investigar programes i necessitats noves, diferents llocs, territoris i històries, de manera que entenem que sempre tindrem un projecte pendent per fer i que ens estarà esperant. Sobretot

ens interessen els projectes experimentals, on no hi hagi apriorismes formals o espacials, i on els promotors vulguin treballar amb nosaltres amb ganes de divertir-se i d’arribar a resultats especials i concrets, investigar altres maneres de viure. És molt més esforç i molta més intensitat i diversió per a nosaltres, però aporta una altra cosa als habitants, o als nostres clients, al mateix preu.

Vosaltres aposteu molt per la rehabilitació que ha estat, sortosament, la qui ha salvat en part al sector de la construcció aquests darrers anys. Per què feu aquesta aposta?

Per a nosaltres, a nivell de projecte, no hi ha diferència entre la rehabilitació i la construcció nova, ja que entenem que sempre actuem sobre una preexistència que s’ha de respectar, ja sigui natural o construïda, i ho treballem amb la mateixa il·lusió i energia. Tot i això, si que entenem que en un moment de sensibilitat ecològica com l’actual, el primer que hem de fer com a societat, i també promoure com a gremi, és rehabilitar i restaurar el parc construït que tenim. En un sentit abstracte, no té sentit construir de nou quan tens edificis construïts buits pendents de ser habitats.

En relació als projectes de NUA, el fet que haguem afrontat moltes rehabilitacions no és una decisió o aposta nostra, sinó més bé un tema contextual, del moment que ens ha tocat viure i desenvolupar la nostra vida laboral. No hem pogut escollir, tot i que ho gaudim molt.

Com creieu que es pot animar als propietaris dels habitatges tancats a optar per la rehabilitació i posar aquests pisos i cases al mercat immobiliari?

Potser defugint de la idea de mercat immobiliari i pensant en parc immobiliari. No tot és compra-venda o lloguer, dues opcions que segons les circumstancies poden no interessar. Tenir habitatges tancats sempre és una pèrdua, social i econòmica. Hi ha altres opcions vàlides que poden aportar beneficis tant als propietaris com als nous habitants i que socialment també són molt beneficioses. Parlem per exemple de la masoveria urbana o els habitatges cooperatius en cessió d’ús, que són alternatives que poden permetre activar habitatges tancats, i promoure altres maneres d’habitar.

Creiem que també és feina de l’administració i òrgans públics ajudar, asses-

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 20 ]

sorar, mediar entre els diferents agents i trobar sortides viables a aquestes situacions que perjudiquen greument el teixit social i construït de les nostres ciutats. És important actuar des dels diferents fronts urgentment, tenim gran part dels pobles i ciutats buits, amb molta gent que no pot o no sap on viure.

Molt sovint, els arquitectes treballeu colze a colze amb els arquitectes tècnics. Quina relació establiu ambdós professionals en un projecte? Quines són les vostres experiències amb ells?

Nosaltres pensem des del primer dia en el fet de projectar com un sistema obert, on tots els professionals que intervenim en el procés formen part del mateix equip i col·laborem conjuntament per assolir el mateix fi, dissenyar el millor projecte possible, incorporant totes les sensibilitats i coneixements.

Les nostres experiències són en la majoria de casos molt positives, ja que la majoria de gent amb la que treballem també vol treballar amb nosaltres.

Quin paper creieu que tenen els arquitectes tècnics en l’àmbit de la construcció? Quin rol creieu que juguen i/o haurien de jugar?

Creiem que són molt necessaris en molts àmbits, des del coneixement constructiu i dels materials, al control de qualitat del procés. La definició conjunta del projecte amb arquitectes tècnics/ques ens aporta una mirada experimentada més centrada en aspectes constructius i materials que ens ajuda a millorar en la definició global de projecte i a millorar el seu control d’execució, corresponsabilitzar-nos i acompanyant-nos en els diferents moments del procés.

Ara, a NUA, teniu sobre la taula diversos projectes. En què esteu treballant exactament?

Actualment sobre la taula tenim diversos projectes en diferents fases d’execució, públics i privats, d’obra nova i rehabilitació, alguns en fase d’avant projecte i d’altres en fase d’obra, però també d’altres acabats en fase de publicació i difusió. Ens agrada i ens diverteix tenir projectes de tot tipus a la vegada.

A dia d’avui estem treballant en diversos habitatges unifamiliars i plurifamiliars, edificis d’oficines, projectes patrimonials, un parell d’equipaments, projectes d’espai públic, d’arquitectura efímera i exposicions... una mica de tot.

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 21 ]

Construcció GICSA, exemple de bona trajectòria i expertesa al sector de la construcció Nascuda l’any 2005, l’empresa constructora GICSA és avui en dia un dels principals referents al seu sector, amb una àmplia trajectòria de projectes realitzats arreu de Catalunya. Dedicada a l’obra civil, residencial i industrial, des de la seva fundació ha realitzat més de 250 obres públiques i privades. La prevenció, amb el respecte al medi ambient i el repte d’assolir sempre els màxims estàndards de qualitat, la fan una empresa amb un idiosincràsia ben pròpia.

En aquesta entrevista amb Josep Maria Torné, gerent de GICSA, coneixerem tots els detalls de l’evolució d’aquesta empresa, el recorregut realitzat i el mapa de ruta més proper que tenen establert.

Josep Maria Torné, al seu despatx de GICSA

Josep Maria Torné. Gerent de GICSA Sr. Torné, quins són els orígens de GICSA i en quin moment social i econòmic neix?

GICSA neix l’any 2005, a cavall entre l’adopció de l’euro i l’esclat de la bombolla immobiliària i de la construcció en general. Eren uns anys sorprenents.

GICSA la van fundar professionals que treballaven en l’àmbit de l’enginyeria civil i l’edificació residencial i industrial. Quines mancances hi havia en aquells moments en aquest àmbit i què va suposar l’arribada d’aquesta empresa?

Allò que més caracteritzava els directius de les empreses constructores i promotores d’aquells anys és que, en una bona part, no tenien cap mena de formació acadèmica. Va ser identificant aquesta realitat que dos excompanys d’estudis, força qualificats, i amb experiència professional tant a empreses constructores com a oficina tècnica, varen veure una oportunitat clara per ser rellevants en el sector.

En el seu cas concret, com a cofundador de l’empresa, com ha estat aquest creixement professional?

La inestabilitat del sector que hem patit, sobretot des del 2008, ha estat una ruta fantàstica per a l’aprenentatge professional i personal. Haver de defensar una empresa nouvinguda en un sector maleït ha estat un autèntic repte que ens ha ocupat i ensenyat molt.

L’empresa ha anat consolidant-se per acabar situant-se com una de les principals del nostre territori. Quines han estat les claus per assolir-ho?

Des de l’any 2008 fins el 2020, exceptuant els anys 2011 a 2014, l’empresa va anar facturant entre 10 i 12 milions d’euros. Aquest volum era còmode per l’empresa i donats els daltabaixos de l’economia en aquell període, es va adoptar una via conservadora i per defugir dels riscos propis del creixement.

Això no obstant, l’any 2020, coincidint amb la inauguració de la nova seu de l’empresa a Port Tarraco, ens vàrem proposar créixer, i ho hem fet. Una part d’aquest creixement és conjuntural i està basat en els fons Next Generation i en les obres pròpies dels períodes electorals, però una part important ho ha estat gràcies a un gran esforç de comunicació que venim fent des de 2021 i que ens ha permès entrar en nous sectors com l’hoteler i reforçar-nos en els sectors residencial i industrial.

L’empresa ha dut a terme treballs molt importants a indrets com Ferrari Land

Quines són les principals obres que s’han fet durant aquest temps, les més destacables sota el seu parer?

Personalment tinc un gran record de la construcció, i redacció de projecte,

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 22 ]

d’una sitja i fàbrica de ciment al Port de Tarragona, però també han estat importantíssimes les construccions que hem fet a Port Aventura, amb qui treballem des de 2010, el Pavelló de Ponent de Salou o la més recent remodelació de la Rambla Jaume I de Cambrils. Ara bé, cadascuna de les 350 construccions que hem fet durant aquests divuit anys han estat especials per nosaltres.

Una de les actuacions més destacades de GICSA, les obres de la Rambla Jaume I de Cambrils

Moltes de les obres que s’ha fet han estat aquí, al nostre territori, però també hi ha feina feta a l’estranger? Quina?

Els anys de la crisi vàrem provar de treballar a diversos països, Abu Dhabi, Nigèria, Algèria i Líbia. Per una cosa o altra vàrem anar-los descartant i tan sols vàrem formalitzar l’opció de Líbia.

L’any 2011 hi vàrem treballar construint l’estructura d’un hotel a la ciutat d’Ubari. A més, uns mesos després d’iniciada aquesta obra, el govern libi ens va adjudicar la construcció d’un barri a la ciutat de Sirte. Malauradament, la revolta d’aquell 2011, que va enderrocar el go-

Construcció vern d’en Gadafi, va posar fi a aquesta fantàstica experiència.

Actualment tenen moltes actuacions en procés, moltes obres iniciades. Quines destacaria?

Ara mateix tenim gairebé trenta obres en procés. Totes són destacables però m’agradaria ressaltar la construcció d’un conjunt industrial a Reus amb gairebé 15.000 m2 de sostre, les obres de construcció del nou polígon logístic de Montblanc amb un pressupost d’adjudicació de més de 9 milions d’euros i les de construcció d’un port sec a Guadalajara, de més de 20 milions d’euros de pressupost.

Les instal·lacions esportives també són un camp d’actuació de GICSA

Imagino que totes les obres són diferents però GICSA abasta molta varietat, des d’adequacions de piscines a ampliacions de llars de jubilats o, anant més enllà, l’ampliació del parc aquàtic de Port Aventura; passant per la construcció de naus industrials, hotels, pavellons poliesportius, fàbriques o aparcaments. On se senten més còmodes i on posen els límits, si és que en posen?

Límits no en posem en cap lloc i ens sentim amb força i capacitat per tirar endavant obres de qualsevol tipologia.

Una bona prova és el catàleg d’obres realitzades que es pot consultar al web de l’empresa www.gicsacons.com. En quant a la comoditat, la tipologia d’obra que més hem fet ha estat la de remodelació o urbanització viària, però on ens toca créixer i per on tenim els equips especialment formats i preparats és per l’edificació residencial, comercial i industrial. I és per això que els arquitectes tècnics tenen una destacada presència i són tan importants a casa nostra.

A la construcció, com a tots els sectors, hi ha un mercat ple d’oportunitats i molta competència malgrat GICSA és una empresa molt potent al seu sector. És complicat assolir els reptes que es plantegen, en el sentit d’aconseguir totes les obres que es voldrien fer? Quines són les principals amenaces a atendre i lluitar?

La capacitat de fer del sector de la construcció és superior a la inversió pública i privada, cosa que suposa un limitació important al creixement i una pressió en els preus. Però, a curt termini, la principal amenaça del sector ho és el relleu generacional, que no es produeix a causa del baix nivell de salaris sobretot als nivells més bàsics. Això, ara mateix, ja té repercussions importants a les obres.

A les obres i als projectes, el rol de l’arquitecte tècnic és molt important. Fins a quin punt és rellevant, per a vostè que ho és, aquesta figura?

Els arquitectes tècnics són els professionals òptims per l’exercici de les tasques de cap d’obra o cap de producció, no obstant això, les ocupacions que efectivament realitzen són tan diverses que la falta d’aquests professionals a les empreses constructores és patent. A

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 23 ]

GICSA en som sis i estaríem encantats de poder-ne ser més.

Podria o hauria de tenir encara més rellevància en els processos constructius un aparellador o arquitecte tècnic?

Incrementar el nombre d’arquitectes tècnics per tal de cobrir les necessitats suposaria una major rellevància de la professió ja que augmentaria el nombre d’arquitectes tècnics a llocs de màxima responsabilitat i ajudaria a dignificar una professió que, algunes vegades, i per culpa tant d’una càrrega excessiva de treball com de submissió a d’altres professionals, ofereix unes expectatives inferiors al valor i la capacitat real de l’arquitecte tècnic.

I quin paper considera que té un Col·legi com el d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, sobre els professionals a qui representa i en la societat en general?

La figura d’un Col·legi professional és clau i insubstituïble. I és així per dos aspectes importants com són la defensa de l’individu i la defensa del col·lectiu.

A més, alguns Col·legis, i aquest n’és un màxim exponent, tenen una participació extremadament activa en el suport de l’activitat, formació continuada i introducció al mercat laboral de l’arquitecte tècnic així com en el posicionament i ajuda a la societat, amb opcions tan interessants com Obres amb Garantia.

Des de GICSA volem contribuir en aquesta tasca de suport que fa el Col· legi i ens hem compromès a proporcionar-li tot un seguit d’eines, de creació pròpia, que faciliten la tasca diària de l’arquitecte tècnic. En són alguns exemples el dimensionament òptim de petites estructures metàl·liques, d’estintolaments, nusos metàl·lics o murs.

Edificis singulars Actualitat Cent anys de la descoberta d’una joia arqueològica encara viva La ciutat de Tarragona és una font inesgotable de riquesa patrimonial, històrica i arqueològica. A cada pas que donem hi ha, sota els nostres peus, una part del llegat d’allò que va ser segles enrere, en èpoques sempre importants i en alguns casos molt rellevants. La descoberta de part d’aquest llegat, que posteriorment ha aflorat a peu de carrer, ha permès mostrar l’esplendor d’aquesta urbs.

Ara fa 100 anys, al juliol de 1923, s’iniciaven els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, la popular Tabacalera, i en aquell procés es va posar al descobert un dels espais arqueològics més emblemàtics de la ciutat, la Necròpolis Paleocristiana. Hi havia un cert coneixement que en aquella zona s’hi podien localitzar restes romanes i això, en aquella època, va aixecar una certa expectació.

Feta la troballa, inicialment van ser els enginyers de la Fàbrica de Tàbacs els qui van coordinar les excavacions, comprovant la rellevància de les restes que anaven apareixent i veient la dimensió de la descoberta. Amb el pas del temps, s’hi han documentat 2.051 tombes i se sap, per exemple, que en una d’elles van ser-hi les restes dels màrtirs Fructuós, Eulogi i Auguri.

La Necròpolis Paleocristiana, l’àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l’Occident romà, és un dels elements que forma part de la llista que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 2000. Enguany, en el marc del centenari de la seva descoberta, des del Museu

Imatge de les excavacions de 1923. Arxiu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona/ Col·lecció J. Serra i Vilaró

Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) que és qui gestiona aquest espai monumental, s’han preparat activitats ben diverses.

La dramatització de textos clàssics llatins i un tast d’aliments dels banquets dels ritus funeraris, una exposició fotogràfica als jardins de la Necròpolis; o activitats de reconstrucció històrica a càrrec de Thaleia i de l’Associació Cultural Sant Fructuós, són algunes d’aquestes accions de la celebració. Per parlar sobre aquest centenari i la importància de la Necròpolis com a Espai Singular, conversem amb Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Mònica Borrell. Directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Mònica Borrell, directora del MNAT

Quina significació té aquest centenari de la Necròpolis pel conjunt de la ciutat i en l’àmbit de la història?

Aquest centenari ens ajuda a recordar el valor patrimonial del conjunt

arqueològic del Francolí i alhora el valor patrimonial de la intervenció i de la construcció del museu, inaugurat el 1930. De tant en tant ens calen aquestes celebracions per cridar l’atenció i posar de relleu un patrimoni com aquest entre la ciutadania.

Fent una mirada enrere, què va suposar ara fa un segle la descoberta d’aquest monument i espai?

La Necròpolis té una importància en molts nivells. D’una banda, la descoberta de tot un sector de la Tàrraco suburbana, més enllà del recinte emmurallat, que amb l’avanç de la recerca hem pogut conèixer millor. La troballa en sí de l’àrea cementirial i la zona de culte cristià. La recuperació d’una extraordinària col·lecció, entre la que destaca l’epigràfica, però que també ens ha proporcionat peces tan emblemàtiques com la Nina d’Ivori. I evidentment, el llegat del museu i la preservació de l’entorn.

La ciutat, en conjunt, és realment

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 24 ]

conscient de la rellevància que té la Necròpolis a nivell històric i patrimonial? Sap la majoria de gent la joia que té a quatre passos de casa?

A Tarragona el patrimoni és molt present en el dia a dia i té una centralitat especialment significativa per a bona part de la ciutadania. Perquè tinguem consciència d’aquesta singularitat i rellevància hem de tenir cura del patrimoni, invertir en la seva conservació i coneixement i sobretot fer-ne partícips la gent.

Quin són els principals valors que cal conservar-ne de la Necròpolis i com es pot potenciar de cara al futur?

Ara fa poc vam fer una jornada en què traslladàvem aquesta pregunta a un seguit d’investigadors i gestors vinculats al patrimoni i es va posar de relleu aquestes múltiples dimensions de la Necròpolis: el fet que haguem conservat un museu i un conjunt testimoni de la museografia dels anys 30; el potencial

Edificis Actualitat singulars

La descoberta de la Necròpolis, ara fa cent anys, va ser tot un esdeveniment a la ciutat. Arxiu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona/ Col·lecció J. Serra i Vilaró

per poder explicar la història de Tàrraco dels suburbis fomentant un discurs més ampli, vinculat al barri del Port, la zona del Parc Central i les àrees arqueològiques del conegut com a PERI 2; el potencial per buscar nous discursos, noves temàtiques i nous recursos per apropar la història a la gent.

S’ha anunciat ja que hi ha un projecte per a la rehabilitació integral del conjunt de la Necròpolis. Què contempla aquest? Què està previst fer-hi?

La situació de la Necròpolis exigia una intervenció global, que és el que estem encarant actualment, que ha de contemplar la restauració dels elements patrimonials adequant-los a les necessitat de visita actuals (discursos, recursos, accessibilitat...) seguint criteris de sostenibilitat, tal com exigeixen els fons europeus i el context en què es trobem actualment. La rehabilitació ha de contemplar la restauració dels edifi-

cis (museu i coberta del jaciment especialment), la reordenació d’accessos i jardins, i la protecció de la col·lecció i del jaciment. Estem parlant les diferents àrees de la Generalitat i el Ministerio de Cultura amb l’Ajuntament perquè som conscients que el projecte s’ha de sumar a la potenciació de la zona i del conjunt del patrimoni de la ciutat. Tenim molt identificades les necessitats, i la redacció del projecte executiu ens permetrà fixar l’abast de la intervenció.

Imagino que, com quasi sempre, serà complicat actuar sobre un espai que és inclòs a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Això endarrerirà els temps de la feina?

El finançament del projecte prové de fons Next Generation, que no només tenen un calendari molt estricte —la feina ha d’estar efectivament executada el 30 de juny de 2026—, sinó que també tenen una tramitació i criteris d’inversió

Imatge de la zona que acull la Necròpolis, amb la Tabacalera al fons, els anys posteriors a la descoberta. Arxiu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona/ Col·lecció J. Serra i Vilaró

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 25 ]

molt acotats. I, efectivament, intervenim en un BCIN. En la planificació dels treballs s’han de tenir en compte els requeriments que això comporta i la previsió de tramitació de llicències i de la Comissió de Patrimoni, per exemple. Tots aquests són terminis que sempre hem de tenir en compte, afegits als temps efectius de redacció de projectes i d’execució d’obres.

Es parlava d’una inversió de 7 milions d’euros, l’inici de les obres per l’any 2024 i la finalització per al 2026. Es mantenen aquests terminis i la xifra pressupostada?

No ens movem un pam d’aquests paràmetres.

Per a celebrar aquest aniversari tan especial, s’ha creat un calendari d’activitats obertes a tot el públic però també per als experts en patrimoni, arqueologia i altres camps de treball en l’àmbit de la història. Què s’ha fet i què queda per fer principalment?

La Necròpolis té una activitat habitual, tant per als centres educatius com per al públic en general, inserida en el marc general del MNAT i que enguany s’ha potenciat. Jo destacaria la programació feta amb Tàrraco Viva, que va incloure nous espectacles de recreació i una exposició fotogràfica in situ, que ara a l’estiu i a la tardor continua amb la col·laboració d’altres equipaments com la Biblioteca de Tarragona. Encara tenim uns mesos per endavant per gaudir d’aquestes activitats especials.

La Necròpolis Paleocristiana de Tarragona és un dels cementiris tardoromans millor coneguts i conservats de l’imperi romà.

Arxiu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona/ G. Jové

Nous conceptes La geobiologia com a element de millora de la nostra qualitat de vida a casa La Terra i els qui hi vivim, estem connectats de moltes formes.

Sense arrelar-hi, el trànsit temporal que hi experimentem, ens porta a estar com més còmodes millor i en aquest sentit, hi ha diverses ciències i mètodes o disciplines que ens ho faciliten.

Una d’aquestes disciplines és la geobiologia, que aprofundeix en la relació entre els éssers vius i el nostre planeta.

La geobiologia, com indica la pròpia paraula, beu de ciències com la geologia i la biologia, però també de la física o les neurociències. A Europa, els primers en investigar sobre aquest camp a finals del segle XIX van ser el metge anglès Havilland, l’alemany Van Pohl, el doctor austríac Hager i el metge alemany Hartmann. A principis del XX, amb les descobertes fetes per ells, van ser molts més els qui van començar a descobrir el concepte de la geobiologia.

Aquesta disciplina, com ja hem dit, lliga tot allò que relacioni la salut amb el benestar de les persones i el seu entorn. Més concretament, el seu hàbitat. Per tot això, se la coneix també com la ciència de l’hàbitat. Des de fa segles l’home ha estat capaç d’entendre la influència del magnetisme de la Terra a la nostra salut, detectar zones geopatògenes i decidir quin és el lloc més sa per viure. Igualment, ha estat conscient de les radiacions naturals que emanen del terreny i dels seus efectes a la salut, i ha pogut detectar-les per mètodes de biosensibilitat.

Avui dia el concepte de la geobiologia ha avançat molt i la salut geoambiental recull tots aquests coneixements adquirits a base d’anys, els integra amb el saber científic actual i els materialitza en protocols concrets per abordar de manera holística la influència que exerceix en nosaltres l’entorn i identificar els factors i els paràmetres que són perillosos per a la salut. Així, gràcies a l’ajuda de geomagnetòmetres, detectors de camps elèctrics, magnètics i variacions de la radioactivitat natural, és possible determinar de forma contrastada la millor ubicació d’una persona al seu hàbitat (habitatge o oficina) i així evitar situar-la en àrees d’influència perjudicial que poguessin provocar efectes nocius en la salut.

El subsol sobre el qual estan construïts els nostres habitatges i oficines, o sobre el que planegem construir un immoble, pot afectar l’entorn electromagnètic de la superfície. Sota el terra que trepitgem hi pot haver falles, diàclasis o esquerdes; hi pot haver diferents tipus de materials en contacte entre si, provocant reaccions físiques i químiques o radiacions que afloren a la superfície; hi pot haver corrents d’aigua subterrània, aqüífers o masses d’aigua, de manera que els camps geofísics a l’ambient poden variar. En suma, hi ha un conjunt de factors geofísics que poden influir en el nostre hàbitat, provocant variacions al camp magnètic i elèctric del nostre entorn.

La influència de les radiacions pot incidir en el desenvolupament de malalties a tots els nivells, especialment en el sistema nerviós central i immunològic. En una prospecció de geobiologia es fan servir les tècniques tradicionals de rabdomància o radiestèsia -amb varetes o pèndols- juntament amb moderns aparells que poden mesurar i quantificar la informació trobada.

Un estudi de geobiologia detecta els llocs amb geopaties on les emissions de radiacions poden afectar la nostra salut per limitar-los o evitar-los. També analitza les radiacions artificials (camps elèctrics, magnètics i electromagnètics) per valorar-ne

la intensitat i, si cal, recomanar diferents solucions per minimitzar-ne la influència. Aquest aspecte va acompanyat del criteri que segueixen les instal·lacions biocompatibles.

Concretem el tema de les radiacions perquè és important.

La radioactivitat és una qüestió amb què estem més familiaritzats i que també s’analitza a l’estudi geobiològic. Avui dia tothom és conscient que la radioactivitat en grans quantitats no és bona, però no tothom sap que aquesta pot provenir de les capes més superficials de la Terra i, per tant, és molt convenient mesurar-la. Al nostre país hi ha diverses zones de risc perquè tenen unes emissions força elevades de gas radó, que és un gas radioactiu i està classificat com a cancerigen per l’OMS. Però no ens hem de preocupar més del compte. Si el gas radó emana a l’aire lliure (a part que és inodor, incolor i insípid) es dilueix i no ens afecta. El problema sorgeix si s’acumula a l’interior dels habitatges, cosa que de vegades passa a causa de la manca de ventilació i pel fet que molts habitatges antics no tenen cap barrera per evitar les filtracions d’aquest gas radioactiu a l’interior. Actualment hi ha nombroses solucions per evitar que el gas radó s’acumuli als nostres habitatges. Es poden fer servir làmines, càmeres d’aire o sistemes de ventilació molt eficients.

Aquest tema és tan important que està regulat per la normativa.

Tornant al tema central que ens ocupa en aquest article, ara que coneixem més a fons el concepte de la geobiologia, és important saber-ne més sobre els usos i solucions que ens pot aportar al nostre dia a dia, al nostre habitatge. El més ideal és que, abans d’iniciar la construcció d’una casa, es pugui fer un estudi geobiològic que puguin ajudar a l’arquitecte, arquitecte tècnic i al propi promotor de l’obra a prendre les mesures més adequades quan toqui fer el disseny i, posteriorment, la construcció. Dins d’aquests paràmetres, els estudis més habituals són el topogràfic, que aporta informació sobre la mida, relleu i límits exactes de la parcel·la; i el geotècnic, que ens diu com és la composició i la resistència del terreny. El més desconegut, tal vegada, és el geobiològic que consisteix en una anàlisi de totes les forces electromagnètiques artificials i naturals, així com de tots els agents ambientals i de l’entorn que es puguin trobar a la nostra parcel·la i que ens afectaran després, un cop visquem a casa nostra. Encara que la seva realització no està tan extensa com hauria de ser, les propietats i aspectes que analitza afecten en major o menor mesura la salut de l’ésser humà. Per tant, semblaria raonable que aquest estudi, que s’encarrega preci-

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 26 ]

Nous conceptes

sament de prevenir malalties o patologies provinents del propi entorn proper, tingués com a mínim la mateixa importància i protagonisme que els estudis topogràfic i geotècnic.

Després un cop fet aquest estudi, i aquí fem aquest incís per entrar en aquest argument un concepte més popular, existeix el conegut feng shui. Perquè, un cop fets els estudis anteriors i si volem establir veritablement el nostre habitatge perfecte a l’espai perfecte, és també interessant fer un estudi feng shui, permet optimitzar els espais i les seves característiques (forma, proporció, llum, color, fluïdesa…) per posar-los al servei dels objectius, les metes o les maneres de viure de cada persona. Un estudi de feng shui és una eina que unifica les característiques psicològiques, energètiques, fisiològiques i de confort definides per l’espai construït perquè estiguin al servei de les necessitats concretes de cada usuari. En el cas de reformes o obres noves, l’estudi de feng shui és una variable que cal considerar per a la distribució i l’organització dels espais. Si conservem la distribució, ens centrarem en descriure les possibilitats intrínseques dels espais i les optimitzacions que es poden aconseguir mitjançant l’ús, la distribució dels mobles, el tipus d’il·luminació, les formes o el color.

Amb tot això comentat, introduïm el concepte de la bioconstrucció que engloba els estudis que hem comentat que caldria fer i va encara més lluny. Lligada de manera obligada a l’arquitectura sostenible, la bioconstrucció s’entén com a forma de construcció respectuosa amb els éssers vius i el medi ambient. És un tipus d’estil arquitectònic sostenible que té com a objectiu

aconseguir la integració de l’edifici amb el seu entorn, minimitzant-ne l’impacte. Per dur a terme aquest tipus de construcció cal conèixer completament l’entorn natural i cultural on es construirà l’edifici. Només així serà possible aconseguir una adaptació al paisatge, a la societat i als costums locals. La bioconstrucció no és nova com a concepte. La construcció tradicional, anterior a la proliferació del formigó, ferro i acer, es feia de forma artesanal amb terra, pedra o fusta. Eren recer suficient per als seus llogaters i, de fet, moltes d’aquestes construccions les podem veure actualment en llogarets i pobles, algunes en bones condicions.

Si parlem de bioconstrucció, ens referim a una construcció que dona una resposta pràctica i ètica a les qüestions mediambientals, així com a l’impacte humà en el consum dels recursos naturals; que busca el menor impacte ambiental maximitzant la viabilitat del projecte financer de la construcció; i que se centra a minimitzar els possibles impactes de l’edifici en la salut i la qualitat de vida dels seus ocupants durant el seu ús i operació.

Per tant, cal apostar per l’arquitectura biosaludable, concepte que uneix l’arquitectura i les característiques de l’immoble amb el benestar i la salut de les persones que hi viuran. Hi ha elements que denoten aquest fet, alguns estan a primera vista i altres no. El més important per als experts és que la casa estigui lliure de radiacions, en ubicacions amb poc soroll i abundant llum natural. La disposició de les habitacions hi juga un paper molt important ja que en un projecte biosaludable s’organitzen en funció de l’orientació de l’habitatge i les hores de sol a l’estiu i a l’hivern. Igualment, els colors clars contribueixen a mantenir la calma i cal sempre intentar projectar espais tan oberts com sigui possible, per difuminar les barreres constructives entre les zones enjardinades i l’interior.

Però, tot això ve després del què hem dit, perquè el primer és determinar la necessitat de saber que realment volem una casa on viure-hi còmodes perquè, abans de construir-la, hem fet el corresponent estudi geobiològic. La geobiologia és necessària, útil per a les nostres vides i cal tenir-la molt en compte en els processos constructius. Fer un estudi geobiològic no ha de semblar-nos estrany en cap moment, tot el contrari. D’ell en dependrà en part el nostre futur i la nostra salut.

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 27 ]

Nous conceptes L’OPORTUNITAT EN LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES

Transició energètica, emergència climàtica, empoderament de la ciutadania... són termes habituals que trobem en els mitjans de comunicació i en l’àmbit polític.

Però, en el dia a dia, els tècnics ens barallem amb projectes executius, certificats d’eficiència energètica, tramitacions de nous subministraments, permisos d’obres i un llarg etcètera de tasques. Per això acostumem a mirar amb recel els grans titulars dels mitjans de comunicació.

Una nova terminologia, les comunitats energètiques, està apareixent amb força en l’entorn energètic. Però, què són les comunitats energètiques i en què ens afectarà? Serà una oportunitat per a nosaltres o un mal de cap?

Resumint (i molt) el seu origen i amb un raonament tècnic el que trobem és el següent: Portem quasi dues dècades on, cada cop més ràpid, estem fent una transició des de sistemes energètics centralitzats (on el paper dels consumidors finals era un paper passiu) cap a una concepció descentralitzada.

A les nostres cases i les nostres empreses podem generar la nostra energia i abastir de “combustible” els nostres vehicles.

La descentralització porta associada una dificultat de gestió tècnica i un nou potencial: El consum i la generació serà intermitent i podem tenir el govern sobre el mateix.

Aquest fet ja fa anys que es va constatar a nivell europeu i va portar a moure fitxa amb diferents directives que busquen que la ciutadania i les pimes passin a tenir un paper actiu en el mon energètic. D’aquest embrió neixen les iniciatives conegudes com comunitats energètiques que promouen accions com l’autoconsum compartit o cooperatives de carsharing elèctric.

Però per a dur a terme aquest tipus d’iniciatives, a més de la voluntat política, empresarial o ciutadana cal un lideratge tècnic clar. I és aquí on els professionals tenim un repte i una oportunitat.

I com podem participar en una comunitat energètica? El primer que cal tenir present és que en l’actualitat la majoria de comunitats energètiques el que promocionen són instal· lacions fotovoltaiques compartides. Consisteix en realitzar instal·lacions fotovoltaiques que comparteixen la seva energia més enllà del punt on físicament es connecta.

Això implica tenir coneixement de com s’han de realitzar les instal·lacions, com repartir l’energia, com realitzar la governança,… En tot això els col·legiats i col·legiades poden aportar una proposta de valor.

Per adquirir aquest coneixement el COAATT ha iniciat la seva participació en la Comunitat energètica del Polígon de Constantí on té una nau en propietat amb Correos com inquilí.

La Comunitat energètica de Constantí en la seva fase de pilot arrenca amb 13 cobertes de diferents empreses del polígon. La capacitat de generació és d’ aproximadament un 10% del consum elèctric del polígon.

Per a tirar endavant el projecte s’ha demanat una ajuda amb fons Next Generation. Però sense ella també resulta un projecte atractiu amb una rendibilitat raonable considerant que la vida de les instal·lacions és de 25 anys.

La comunitat energètica requereix de serveis tècnics en la seva constitució, en l’execució i en l’operació i manteniment.

Des del Col·legi es tindrà una visió de primera mà que podrà transmetre als seus membres de manera que puguin reproduir l’experiència, ja sigui en l’àmbit de polígons o en zones urbanes. Cal tenir present que pel compliment dels objectius del 2030 serà imprescindible l’impuls de comunitats energètiques i al ser aquestes d’àmbit local segurament acabarem tenint una comunitat energètica a cada polígon, a cada poble i a cada barri.

Cal que els tècnics acceptem aquest repte i el convertim en una oportunitat per a créixer professionalment i donar nous serveis als nostres clients.

Héctor Loriente Soci fundador de Cefiner i tècnic promotor de la comunitat energètica de Constantí

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 28 ]

Habitatge La Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili organitza el 6è Curs d’Estiu sobre la Llei estatal d’habitatge La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el 6è Curs d’Estiu “La Llei d’habitatge, a fons”, que va tindre lloc a la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), partner de la Càtedra, el proppassat dijous 13 de juliol de 2023, amb la participació de més de 75 persones inscrites.

La inauguració del Curs va comptar amb el Sr. Francesc Xavier Llorens Gual, President del COAATT, el Dr. Héctor Simón Moreno, Professor Agregat de Dret Civil i Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV i el Dr. Juan Antonio Duro, Vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals de la URV, i a continuació es va donar pas a la primera sessió.

La primera ponència va anar a càrrec del Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, Catedràtic de Dret Civil de la URV, que va donar una visió general de la Llei estatal d’habitatge i va posar de manifest que és difícil que faciliti l’accés a l’habitatge doncs les mesures que preveu precisament dificultaran aquest accés (un exemple clar és el règim de control de la renda, doncs hi han evidències científiques que demostren que no ha funcionat en cap país ni ciutat on s’ha implementat), alhora que beneeix les situacions d’okupació i preveu un sistema de control de la propietat privada.

Aquesta llei, va concloure, és el resultat de 15 anys de polítiques erràtiques d’habitatge i una oportunitat perduda.

Tot seguit, el Dr. Héctor Simón va analitzar el règim dels desnonaments i les situacions d’okupació i va lamentar que la Llei no hagi implementat mesures estructurals amb la finalitat d’agilitzar els procediments judicials (per exemple, per impagament de la renda del contracte de lloguer, per recuperar la possessió de l’habitatge per una okupació o el procediment d’execució hipotecària) i per lluitar contra l’okupació d’habitatges. Ans al contrari, la Llei 12/2023 incorpora requisits difícils de complir per als grans tenidors abans d’interposar una demanda (com el deure d’acreditar la vulnerabilitat de la persona ocupant)

que dilataran el procediment, confia en una solució (la provisió d’habitatge per l’Administració) que en la pràctica no existeix i es tenen en consideració les situacions d’okupació, que mai es poden emparar en el Dret a l’habitatge al ser considerada internacionalment una situació de sensellarisme i que amaguen la ineficiència de les Administracions Públiques a l’hora de facilitar l’accés a un habitatge.

La Dra. Núria Lambea Llop, investigadora i Sotsdirectora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, va inaugurar la segona sessió tot analitzant el règim de l’habitatge social i la voluntat de la Llei 12/2023 de crear, augmentar i consolidar un parc d’habitatge social i assequible amb diferents instruments, per exemple urbanístics o mitjançant la qualificació permanent dels habitatges de protecció oficial. La llei, però, presenta dos problemàtiques rellevants: d’una banda, la terminologia, que no s’ha harmonitzat seguint els models europeus amb conceptes de difícil comprensió; de l’altra, que no s’ha aprofitat la possibilitat de crear un marc legal mínim per a les persones proveïdores i gestores d’habitatge social, que només es menciona a la llei però no es desenvolupa en profunditat. Per la seva part, la Dra. María Paula Rodríguez Liévano, investigadora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, va tractar el règim dels professionals immobiliaris i la protecció dels consumidors, doncs la llei preveu que la persona interessada en la compra o arrendament d’un habitatge que es trobi en oferta podrà requerir, abans de la formalització de l’operació i del lliurament de qualsevol quantitat a compte, determinada informació, com el certificat d’eficiència energètica de l’habitatge o les condicions d’accessibilitat de l’habitatge i de l’edifici. La Dra. Rodríguez va posar sobre la taula alguns riscos o mancances de la Llei 12/2023, per exemple que no diferencia qui és el consumidor doncs pot ser el propietari o el necessitat demandant d’habitatge segons qui contracti el servei. La segona sessió va concloure amb la participació del Sr. Juan López-Asiain Martí-

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 29 ]

Moment de la celebració del curs organitzat per la Càtedra a la seu del COAATT

nez, Responsable del Gabinet Tècnic del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) i professor de la Universitat Politècnica de Madrid, que va centrar la seva intervenció en la rehabilitació i l’eficiència energètica. El Sr. López-Asiain va explicar les implicacions de la futura Directiva d’Eficiència Energètica de l’Edificació, que pretén que tots els edificis d’habitatges existents a la Unió Europea tinguin una qualificació energètica mínima per al 2030, el que pot tenir repercussions a l’hora de comprar o llogar un habitatge. Les implicacions per a Espanya, on més del 80% dels edificis i habitatges reben una qualificació energètica E, F o G, són rellevants, més encara tenint en compte les dificultats per a que les comunitats de propietaris i els particulars demanin les subvencions que s’ofereixen en el marc del Fons Next Generation de la Unió Europea, una oportunitat que, segons el ponent, no s’ha de deixar perdre atenent, per exemple, al finançament al que es pot optar i els beneficis fiscals que es poden obtenir.

A continuació va tenir lloc un interessant debat entre els assistents i la taula rodona que va cloure el Curs, on el Sr. Francesc Xavier Llorens va reiterar la necessitat d’impulsar la rehabilitació i eficiència energètica des de les Administracions Públiques.

Héctor Simón Moreno Profesor Agregat de Dret Civil Director de la Cátedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili

HOLCIM Y LA ARQUITECTURA CONSTRUYE PROGRESO CON NOSOTROS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

www.holcim.es/ecopact-hormigon-sostenible

www.holcim.es www.clickandgoh.es/#secProyectos

@HolcimEspaña / @Holcimbydesing

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 30 ]

Assessoria LA IMPORTÀNCIA DE DOCUMENTAR EL SEGUIMENT DE LES OBRES En el transcurs o amb posterioritat a una intervenció professional en una obra poden sorgir determinats conflictes amb el promotor, amb altres agents de la construcció, tercers adquirents, propietaris de finques veïnes de l’obra o, fins i tot, amb l’Administració.

Així, poden presentar-se problemes en la seguretat de l’obra, produir-se accidents, danys a colindants, aparèixer defectes constructius o discussions sobre el pagament dels honoraris professionals, entre d’altres.

Una manera efectiva d’acreditar el correcte exercici professional durant el procés constructiu és documentar qualsevol actuació que es realitzi en el transcurs del mateix.

L’ordenament jurídic no només ofereix mecanismes per a fer-ho, sinó que obliga a utilitzar determinats documents: el Llibre d’Ordres i Assistències i el Llibre d’Incidències.

Pel que fa al Llibre d’Ordres, el Decret 462/1971, de 11 de març de 1971 del Ministerio de la Vivienda, disposa en el seu article 4 que en tota obra d’edificació serà obligatori el Llibre d’Ordres i Assistències, en el qual els tècnics hauran de fer constar les incidències, ordres i assistències que es produeixin en el desenvolupament de l’obra. La Llei 38/1999, de 5 de novembre d’Ordenació de l’Edificació també recull l’obligació del director de l’obra i del director de l’execució de consignar al Llibre d’Ordres les instruccions precises per la correcta interpretació del projecte (articles 12 i 13).

En quan al Llibre d’Incidències, la seva utilització es regula a l’article 13 del RD 1627/1997, de 24 d’octubre, essent una eina fonamental per al Coordinador de seguretat i salut en fase d’execució per al seguiment de l’aplicació del Pla de Seguretat a l’obra.

La importància d’aquests documents és clau davant d’una possible reclamació o denúncia, ja que en un procediment judicial constituiran el mitjà probatori per excel·lència per poder acreditar els fets que han tingut lloc durant el procés constructiu i la correcta actuació dels tècnics intervinents, essent vital que es conservin juntament amb la documentació restant de final d’obra.

D’aquesta forma, quan el propietari d’un immoble demanda al tècnics per l’existència de deficiències constructives, correspon als agents constructius demandats acreditar que l’actuació professional ha estat correcta i diligent per poder aconseguir la nostra absolució.

Nombroses sentències han exonerat els tècnics gràcies a les anotacions del Llibre d’Ordres o de les actes de visites, on consten, no només les fases de l’obra o les visites que s’han realitzat, sinó les instruccions concretes que s’han donat, les modificacions del projecte, petits croquis de determinats elements cons-

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 31 ]

tructius, ordres per a la subsanació de deficiències o la realització de proves d’estanqueïtat, entre d’altres. La presa de fotografies també ajuda a acreditar el seguiment de l’obra i les solucions tècniques adoptades, especialment en aquelles parts de l’obra que queden ocultes.

En el cas de procediments derivats d’accidents laborals, també moltes de les sentències absolutòries obtingudes s’han basat en les anotacions que constaven al Llibre d’Ordres o al Llibre d’Incidències en matèria de mesures de seguretat, o perquè gràcies a aquests

Assessoria documents s’ha acreditat que l’obra no havia començat oficialment o bé s’ha verificat la insistència dels tècnics en matèria de seguretat. En aquest cas no és suficient que es faci constar de forma lacònica “s’insisteix en el compliment de les mesures de seguretat”, sinó que s’han de senyalar els punts concrets que es necessiten corregir. A més, és important recollir la signatura de la persona a qui es donen aquestes ordres.

També en els casos de reclamacions d’honoraris, la documentació que acre-

diti les actuacions concretes realitzades impedirà que el client pugui negar-se a abonar els honoraris pactats al·legant un suposat incompliment de les nostres obligacions.

Per tant, des d’aquesta assessoria jurídica hem d’incidir una vegada més en la necessitat de que es documenti tot el seguiment de l’obra, tenint al nostre abast múltiples mitjans per a fer-ho.

Sobre el particular, volem destacar la iniciativa del COAATT creant l’eina tecnològica iOBRA, una plataforma

que facilita l’ús dels diferents llibres que s’utilitzen a l’obra en format digital. Els llibres electrònics, Llibre de Visites, Llibre d’Incidències i Llibre d’Obra, permeten visualitzar, seguir, elaborar i custodiar la documentació d’una obra i de qualsevol intervenció de forma senzilla aprofitant les prestacions dels actuals dispositius electrònics.

Meritxell Escudé Brú Assessoria Jurídica

Què és iObra?

L’app iOBRA és una eina tecnològica que té com a objectiu facilitar a l’arquitecte tècnic les tasques quotidianes de qualsevol intervenció professional en les seves visites i comunicacions. Ens servirà tant per a una petita presa de dades al fer una cèdula o ITE com per fer el seguiment en l’execució d’una obra. Així mateix ens facilitarà la comunicació amb els diferents actors participin a l’obra, tant per la gestió de la documentació com pel control de les visites realitzades. iOBRA incorpora, en format electrònic, els diferents llibres que l’arquitecte tècnic utilitza durant l’execució d’una obra, Llibre de Visites, Llibre d’Incidències i Llibre d’Ordres, per al control i desenvolupament de l’obra, destacant la seva facilitat d’ús i l’aprofitament de les eines prestacions dels actuals mòbils.

Els llibres electrònics que incorpora iOBRA han estat realitzats amb l’assessorament de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i les especificacions tècniques facilitades al respecte, complint tot el que la normativa exigeix en aquesta matèria.

Els llibres electrònics, Llibre de Visites, Llibre d’Incidències i Llibre d’Obra, permeten visualitzar, seguir, elaborar i custodiar la documentació d’una obra i de qualsevol intervenció.

www.iobra.net

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 32 ]

Actualitat col·legial L’ICAC aporta més llum sobre el Circ romà en un llibre on hi col·labora el COAATT la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia. Una part destacable és que l’alumnat i el professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.

Portada del llibre editat per l’ICAC sobre el Circ, un espai emblemàtic de la ciutat

La difusió dels elements arquitectònics i patrimonials que configuren una ciutat com Tarragona, plena d’història i un llegat esplèndid, és essencial per donar a entendre a la societat l’espai que viuen i trepitgen. El COAATT sempre ha col·laborat en aquells projectes que possibiliten aquesta difusió i, en aquest cas, us volem parlar d’un llibre en el qual hi hem aportat el nostre gra de sorra.

Es tracta de “El circ romà de Tarragona. Monument i ciutat” que ha impulsat l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i del qual en són autors Josep Maria Macias, Josep Maria Puche, Pau Solà-Morales, Josep Maria Toldrà, Ivan Fernández, Anna Ferré i Josuè Andreu.

El llibre és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota

Plànol del Circ al seu pas per la plaça de la Font de Tarragona

Òbviament, el llibre té el seu atractiu perquè parla d’un monument emblemàtic de la ciutat de Tarragona. Amb una superfície de quatre hectàrees, l’omnipresència del Circ romà de Tarragona converteix aquest monument en una realitat patrimonial immanent a una part significativa del centre històric contemporani de la ciutat. Des del segle V, el Circ ha experimentat un procés de transformació que, des del punt de vista urbanístic, va acabar al segle XIV amb l’expansió de la ciutat.

El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic. Amb totes aquestes dades i dates, a quin bon tarragoní o amant de la història i el patrimoni de qualsevol lloc no li agradaria llegir aquest llibre? El recomanem al 100%.

ai168200502542_aaff_pujol_COAATT.pdf 1 20/04/2023 17:37:06

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 33 ]

Actualitat col·legial Els aparelladors i arquitectes tècnics celebren el seu sopar anual i homenatgen als més veterans

El sopar anual del COAATT va canviant d’ubicació en cada edició i enguany va tenir lloc a Reus

Imatge dels presidents del COAATT: Quetcuti (president sortint) i Llorens (president entrant)

Un any més, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), ha reunit als seus col·legiats i col·legiades en un acte especial on es parla de la professió i es comparteixen experiències.

La nit de l’Arquitectura Tècnica, celebrada el passat mes de juny, ha aplegat enguany a 140 persones a la Masia la Florida de Reus, i ha servit, com marca la tradició, per donar la benvinguda a la professió als nous col·legiats i col·legiades o per homenatjar als arquitectes tècnics que enguany celebren els seus 50 i 25 anys de professió.

L’acte es va iniciar amb la rebuda de tots els assistents i un aperitiu als jardins de la Masia al so en directe de violí. A continuació, es va donar inici al sopar en una haima amb màgia i regals d’experiències per als assistents.

L’acte d’homenatge i l’entrega dels guardons commemoratius als 50 i 25 anys de professió de l’arquitectura tècnica, així com la benvinguda als nous col·legiats/des que han passat a formar part d’aquest Col·legi professional, va esdevenir el moment emotiu de la vetllada. De manera simbòlica i com marca la tradició, als nous professionals col·legiats se’ls va entregar el casc d’obra del COAATT. Com a cloenda, l’actuació musical que va ser l’encarregada de tancar la vetllada d’inici d’estiu.

La Nit de l’Arquitectura Tècnica 2023 ens deixa moltes imatges i, entre elles, aquestes que us compartim.

50 anys de professió

25 anys de professió

Francesc Díez Ral

Yolanda Gaya Pedrola

Luis Borrás Calvo

Jorge Manuel Molina Aragonès

Jordi Royo Bieto

Joan M. Tomàs Ferré

Matías Soriano Alsina

José Ignacio Cacho Cervelló

Joaquín S. Cañiz Chica

Francesc Gálvez Pedret Pere Vinaixa Clariana

Benvinguda professional i col·legiació

Jordi López de la Franca Nolla

Patricia Arroyo Montesinos

Óscar Herranz Mateo

Natanael Suárez Bustos

Diego Ramírez Macías

Juan Jose Lamiel Cañadas

Imatge dels col·legiats reconeguts pels 50 anys de professió

L’acte va servir també per donar la benvinguda als nous col·legiats

Imatge dels col·legiats reconeguts pels 25 anys de professió

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 34 ]

Actualitat col·legial

La Masia La Florida, a Reus, ha estat enguany l’indret escollit per acollir al col·lectiu que aglutina el COAATT en un acte que, a més de ser una tradició, serveix per posar en comú experiències laborals i tenir un moment de contacte distés per parlar de tantes altres coses

Tag 3r quadrimestre 2023 [ 35 ]

PROFESSIONALS

Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund Finançament específic

Previsió per a un bon futur

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE.

Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.

Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.

caixadenginyers

caixaenginyers