Edificis singulars Actualitat Cent anys de la descoberta d’una joia arqueològica encara viva La ciutat de Tarragona és una font inesgotable de riquesa patrimonial, històrica i arqueològica. A cada pas que donem hi ha, sota els nostres peus, una part del llegat d’allò que va ser segles enrere, en èpoques sempre importants i en alguns casos molt rellevants. La descoberta de part d’aquest llegat, que posteriorment ha aflorat a peu de carrer, ha permès mostrar l’esplendor d’aquesta urbs. Ara fa 100 anys, al juliol de 1923, s’iniciaven els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, la popular Tabacalera, i en aquell procés es va posar al descobert un dels espais arqueològics més emblemàtics de la ciutat, la Necròpolis Paleocristiana. Hi havia un cert coneixement que en aquella zona s’hi podien localitzar restes romanes i això, en aquella època, va aixecar una certa expectació. Feta la troballa, inicialment van ser els enginyers de la Fàbrica de Tàbacs els qui van coordinar les excavacions, comprovant la rellevància de les restes que anaven apareixent i veient la dimensió de la descoberta. Amb el pas del temps, s’hi han documentat 2.051 tombes i se sap, per exemple, que en una d’elles van ser-hi les restes dels màrtirs Fructuós, Eulogi i Auguri. La Necròpolis Paleocristiana, l’àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l’Occident romà, és un dels elements que forma part de la llista que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 2000. Enguany, en el marc del centenari de la seva descoberta, des del Museu
Imatge de les excavacions de 1923. Arxiu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona/ Col·lecció J. Serra i Vilaró
Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) que és qui gestiona aquest espai monumental, s’han preparat activitats ben diverses. La dramatització de textos clàssics llatins i un tast d’aliments dels banquets dels ritus funeraris, una exposició fotogràfica als jardins de la Necròpolis; o activitats de reconstrucció històrica a càrrec de Thaleia i de l’Associació Cultural Sant Fructuós, són algunes d’aquestes accions de la celebració. Per parlar sobre aquest centenari i la importància de la Necròpolis com a Espai Singular, conversem amb Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Mònica Borrell. Directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Mònica Borrell, directora del MNAT
Quina significació té aquest centenari de la Necròpolis pel conjunt de la ciutat i en l’àmbit de la història? Aquest centenari ens ajuda a recordar el valor patrimonial del conjunt
arqueològic del Francolí i alhora el valor patrimonial de la intervenció i de la construcció del museu, inaugurat el 1930. De tant en tant ens calen aquestes celebracions per cridar l’atenció i posar de relleu un patrimoni com aquest entre la ciutadania. Fent una mirada enrere, què va suposar ara fa un segle la descoberta d’aquest monument i espai? La Necròpolis té una importància en molts nivells. D’una banda, la descoberta de tot un sector de la Tàrraco suburbana, més enllà del recinte emmurallat, que amb l’avanç de la recerca hem pogut conèixer millor. La troballa en sí de l’àrea cementirial i la zona de culte cristià. La recuperació d’una extraordinària col·lecció, entre la que destaca l’epigràfica, però que també ens ha proporcionat peces tan emblemàtiques com la Nina d’Ivori. I evidentment, el llegat del museu i la preservació de l’entorn. La ciutat, en conjunt, és realment
Tag 3r quadrimestre 2023 [ 24 ]
conscient de la rellevància que té la Necròpolis a nivell històric i patrimonial? Sap la majoria de gent la joia que té a quatre passos de casa? A Tarragona el patrimoni és molt present en el dia a dia i té una centralitat especialment significativa per a bona part de la ciutadania. Perquè tinguem consciència d’aquesta singularitat i rellevància hem de tenir cura del patrimoni, invertir en la seva conservació i coneixement i sobretot fer-ne partícips la gent. Quin són els principals valors que cal conservar-ne de la Necròpolis i com es pot potenciar de cara al futur? Ara fa poc vam fer una jornada en què traslladàvem aquesta pregunta a un seguit d’investigadors i gestors vinculats al patrimoni i es va posar de relleu aquestes múltiples dimensions de la Necròpolis: el fet que haguem conservat un museu i un conjunt testimoni de la museografia dels anys 30; el potencial
