Al vespre, assegut a la seva butaca, en Guillot passa l’estona fullejant llibres de botànica antics buscant-hi la pròxima planta amb què guarnirà casa seva.
-Ai, ves! En aquesta pàgina hi falta la imatge!
La milesclats daurada és una planta de la família de les Benamagades. És una espècie poc comuna, només creix a la muntanya. Ara com ara, no se n’ha pogut documentar cap exemplar. -Aquesta flor ha de ser una meravella com n’hi ha poques! Demà me’n vaig a la muntanya a buscar-la!
À BOT
NICA
Abans de ficar-se al llit, en Guillot es prepara la motxilla amb els cinc sentits posats per no deixar-se res:
un mapa
NOTES
entrepans de patĂŠ de raĂŻm (els seus preferits)
un quadern
un llapis
un sac de dormir ben calentĂł
una gorra (amb dos forats per a les orelles)
una llanterna
una cantimplora plena d’aigua
una brĂşixola
un impermeable
una tenda de campanya petita
Quan el dia despunta, al bosc hi regna la calma i el silenci. NomĂŠs alguns ocells es desperten i piulen.
En Guillot observa els arbres i les plantes dels marges del camí. Són espècies que ja coneix.
Sap el nom de tots i cadascun dels arbres que va trobant:
Aquest és un avet...
...aquest, un roure...
...aquest, un faig... ...i aquest d’allà, un avet roig.
El freixe…
...i, finalment, el làrix. ...el famós auró…
DesprĂŠs de caminar una llarga estona pel bosc, en Guillot i en Llop arriben finalment a un gran prat costerut, cobert de flors multicolors.