fem camí nº 49 by Angel Perez

fem camí

PUBLICACIÓ CIENTÍFICA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES/S DE TARRAGONA

Número

MAIG-AGOST

Vivències compartides

especial

Tres anys de trajectòria en recerca, formació i comunicació

2013

sumari

en aquest número...

fem camí 49

visibilitat ARTICLE 4 Cómo ayudar a otros/as compañeros/as y ciudadanos en general. JORNADES 6 Experts en cures de ferides celebren a Tarragona una jornada de difusió d'experiències.

recerca

EL PÒSTER 7 Recomanacions dietètiques per a pacients amb tractament d'hemodiàlisi. TREBALLS 8 Educación sanitaria en enfermería: actividad que previene la aparición de efectos secundarios producidos por aines. 11 Avaluació objectiva de l'autoadministració de col·liris en pacients de ≥ anys diagnosticats de glaucoma o d'ull sec. 24 Perfil de les dones demandants d'interrupció voluntària de l'embaràs. EL PÒSTER 27 Diseño de una rúbrica para evaluar las competencias de investigación en Enfermería Pediátrica. TREBALL 28 Avaluació de l'adherència terapèutica al tractament amb inhaladors en malalts de MPOC majors de 75 anys. NOTA: Els treballs d'aquesta secció són transcripcions literals, i per raons d'espai s'ha prescindit d'alguna/es part/s dels mateixos (annexos, agraïments, bibliografia, etc). Podeu consultar els treballs sencers amb els corresponents annexos i referències bibliogràfiques per internet, a www.codita.org (Secció Investinf - Publicació de treballs - Treballs publicats).

formació CONGRESSOS 34 i Congreso Español de la Mama · IV Congreso Nacional de Enfermería y Salud Escolar · Jornada d'Infermeria Oncològica. PRESTACIONS 35

especial ACTIVITATS 17 Tres anys de trajectòria en Recerca, Comunicació i Formació.

fem camí PUBLICACIÓ CIENTÍFICA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES/S DE TARRAGONA consell d’administració. Presidenta: Anna M. Pedraza. Vicepresident: Miquel M. Oliveras. Tresorer: Josep M. Nàcher. Secretària: M. Jesús Almagro. Vocals: M. Carme Fabra, Irene Castellnou. redacció. Directora: Anna M. Pedraza. Directora tècnica: M. Carme Fabra. Assessores: Aurora Gómez, Gemma Muñoz. Assessor Administratiu: Àngel Pérez. Assessora Ortogràfica: Tere Díaz. Fotografia: José Lorente Gabinet de Comunicació: Álvaro Montecinos editor. Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona. Dipòsit Legal T-960-2010. ISSN 2014-2706 (edició digital) El Col·legi no es fa responsable de les opinions expressades pels articulistes.

Aquests últims anys hem estat al front del Col·legi i hem tingut la satisfacció de poder representar a un col·lectiu mereixedor de tots els reconeixements. Circumstàncies alienes a la nostra voluntat han portat a que sigui convenient donar per finalitzada una etapa i començar-ne una altra de nova, però com la història demostra sempre hi ha coses que perduren i d’altres que canvien amb el trenar del temps. Ens agradaria compartir amb vosaltres tot allò que hem après en aquests anys. Explicar-vos les nostres vivències per reduirles a unes poques conclusions. D’aquesta manera oferim a les infermeres i infermers un saber i un coneixement de que és, que s’ha fet i de qui ha estat responsable en la gestió durant aquest període; perquè ja se sap que el que no es dóna ni es comparteix es perd. I això no ho volem. Són moltes les dificultats que hem trobat en el camí. Les més insalvables han estat les desavinences entre certs membres de la Junta que han dut a un enfrontament que fins i tot, en ocasions, ens ha impedit seguir amb la tasca fixada. També ens hem vist pressionats i escarnits i tot això ens ha conduit a un desgast personal que ens ha fet decidir avançar les eleccions. Malgrat tot, hem posat fil a l’agulla fins el darrer moment i hem procurat ser fidels als tres puntals que des d’un començament varem proposar: la visibilitat, la formació i la investigació. Pel que fa a la visibilitat us podem dir que les infermeres i infermers de Tarragona i Terres de l’Ebre hem estat presents en tots els llocs on se’ns ha ofert participar, ja sigui des d’associacions professionals i d’usuaris fins el mateix Departament de Salut. Durant aquests anys hem tingut a bé treballar i contribuir en totes les demandes realitzades, distribuint les tasques de la millor manera possible en funció de cada necessitat. Pel que fa a la formació hem realitzat un total de 165 activitats dividides en jornades, cursos de formació i de prescripció. Han passat 4.838 col·legiats i hem anat incrementant la formació de forma exponencial des de l’any 2010. Pel que fa a la investigació, s’ha ajudat sempre amb dotació econòmica a tota Jornada o Congrés que s’ha dut a terme a Tarragona i Terres de l’Ebre. L’any 2011 es va posar en marxa INVESTINF, l’objectiu del qual no és altre que animar-vos en la realització de treballs de recerca, doncs som sabedors dels molts entrebancs que trobem els professionals a nivell Institucional. Sempre heu tingut a disposició vostra l’ajut i guia des del Col·legi per poder-los materialitzar i aquests han pogut presentar-se en les dos Jornades de recerca que vam portar a terme i que tan bona acollida van tenir. En aquets dos anys s’han presentat un total de 79 treballs i s’han donat 8 premis a la recerca infermera. Hem actualitzat la pàgina web, i es va obrir un bloc i l’observatori en el moment del inici de la crisi, perquè tots

nosaltres, infermeres/res “a peu de llit” poguéssim denunciar abusos i situacions d'intrusisme de tasques i competències. S’ha continuat amb les tres comissions existents: ajuda humanitària, deontologia i publicacions i s’han posat en marxa dues més: la de teràpies naturals i la de farmacologia. S’ha fet un gran esforç reduint la quota a la meitat per ajudar al sector del col·lectiu que pateix l’atur, així com el 80% en la formació. Se us ha convidat sempre a formar part del Col·legi i a col·laborar en les àrees en les que sou més experts i expertes. Després d’una revisió i reflexió profunda de tot allò que hem portat a terme us posem sobre la taula les conclusions a les que hem arribat: Hem fet molta feina i s’ha augmentat la que ja estava feta, però resta molt camí. Precisament perquè estem en època de crisi no podem renunciar a cap de les fites assolides, ni restar-hi importància, si no estaríem mortes com a professió. Hem de pensar en positiu: ara estem on hem volgut estar sempre i reconegudes acadèmicament (grau, especialitat, màster, doctorat). Tenim excel·lència i empoderament, tot i que encara ens falta molt de camí per avançar en el reconeixement professional i en els llocs de treball específics. La professió necessita confiar en ella mateixa. No podem estar al costat d’una companya i no reconèixer la feina que fa. Per favor, apropeu-vos al Col·legi i feu-lo democràtic, feu que se senti la vostra veu. I en aquest apropament valoreu, demaneu i no jutgeu sense conèixer. Ajudeu a la Junta entrant a construir la infermeria i no pas a enfonsar-la. Estem envoltades per un col·lectiu poderós, que ha dominat la sanitat històricament i que per primera vegada s’ha trobat cara a cara amb professionals d’infermeria amb un nivell de coneixements equiparable. El Col·legi ha lluitat molt durament per aconseguir aquesta realitat i no podem consentir tornar a ser "ajudant de", com pretenen alguns estaments. Per altra banda tenim col·lectius emergents que amenacen, moltes vegades guarits per la pròpia política, amb envair competències infermeres. Ha estat tasca prioritària nostra defensar aquestes competències i davant les autoritats hem demostrat que som més rentables i donem més qualitat que qualsevol altre col·lectiu. Cal, doncs, seguir guanyant batalles perquè la guerra no es perdi. És indispensable no desaprofitar energia destruint als companys ni desqualificant-los. Volem oferir per aquests motius tot el recolzament a la Junta entrant. Nosaltres vetllarem perquè els valors de la professió que hem defès no es perdin en interessos particulars i us convidem a tots vosaltres a fer-ho també.

La Junta de Govern

editorial

Comiat

visibilitat

ARTICLE

Cómo ayudar a otras/os compañeras/os y ciudadanos en general Carmen Toledo Peinado

Soy Carmen Toledo peinado, enfermera con una trayectoria laboral de más de 35 años. Los primeros realizados en el ámbito asistencial hospitalario y actualmente en Atención Primaria, pues siempre me ha interesado la parte preventiva de la salud y por este motivo no he parado de formarme, ya que considero que nuestra profesión ha de ser de formación continua para estar a la vanguardia y poder ofrecer un servicio de calidad a la población. También, dicha inquietud para aprender ha sido originado por mi estado de salud, ya que he padecido una Fibromialgia desde los 34 hasta los 54 años. Se me ofreció una ayuda con unos complementos nutricionales naturales que hicieron cambiar por completo mi calidad de vida, reduciéndome paulatinamente el dolor, y las complicaciones que conlleva esta enfermedad. Al padecer durante tantos años de Fibromialgia soy consciente del sufrimiento ocasionado por dicha enfermedad, ya que lo he padecido en mí misma, con el deterioro a diferentes niveles: A nivel físico, en articulaciones, causando artritis y consecuentemente a la larga artrosis. En músculos, rigidez, sobre todo a nivel de cuello, asociándose el tan invalidante síndrome vertiginoso, inflamación y dolor punzante, como si te estuvieran clavando alfileres, sobre todo en la inserción del músculo con el tendón. Además de roturas espontáneas. En

columna, artrosis y las consecuentes hernias discales, lumbalgias y discopatía. En metabólico, la mala absorción de nutrientes causada por las diarreas o estreñimiento, que alternan esta enfermedad. En digestivo por las pesadas digestiones, aerofagias acompañadas de los molestos cólicos intestinales. En el sistema inmunológico por las bajadas de las defensas, que la más mínima infección que padezcas, notas un cansancio extremo. A nivel psicológico, causando depresión por el estado tan invalidante en que te sientes la mayoría de los días al levantarte, que eres incapaz de moverte, debido a la rigidez en todo tu cuerpo y el dolor generalizado, más aumentado en los días que hay cambios atmosféricos, algún trauma familiar, social o una disputa simplemente con tus hijos. A nivel cognitivo, porque te cuesta memorizar cosas simples del día a día y también por la dispersión de tu mente que es incapaz de poder concentrarte en tu trabajo diario ó estudio que intentas realizar. Notas un embotamiento mental. Me gustaría ayudar a compañeras/os o personas que estén pasando con estos problemas de salud ó fatiga crónica, que va muy asociada. Las compañeras/os interesadas/os en cómo estoy superando esta enfermedad, podéis poneros en contacto conmigo a través del teléfono: 665 643 702 ó a través del correo electrónico: carmetope89gmail.com

902.153.130 - 953.24.55.00

recerca sumari

CURSOS DE FORMACIÓN A DISTANCIA Y ON-LINE

www.logoss.net / formacion@logoss.net BLOQUE GERIATRÍA MODALIDAD: A DISTANCIA CUIDADOS ENFERMEROS ESTANDARIZADOS AL ANCIANO

BLOQUE PEDIATRÍA MODALIDAD: A DISTANCIA LA ENFERMERÍA ANTE LOS PROBLEMAS ENDOCRINOLÓGICOS, DIGESTIVOS Y RESPIRATORIOS EN PEDIATRÍA

4,3

créditos

Duración: 45 horas

ROL ENFERMERO EN EXÁMENES DE SALUD DEL NIÑO SANO Y VACUNACIÓN

3,5

créditos

Duración: 45 horas

ROL DE ENFERMERÍA EN URGENCIAS PEDIÁTRICAS, PSICOPATOLOGÍA INFANTIL Y EL NIÑO MALTRATADO

3,0

créditos

3,0

créditos

Duración: 40 horas

CUIDADOS ESTANDARIZADOS DE ENFERMERÍA A ANCIANOS EN SITUACIONES DE RIESGO CARDIOVASCULAR

OFERTA

Si te matriculas simultáneamente en los bloques PEDIATRÍA y GERIATRÍA, el precio de estas 6 actividades es de 170,00 € (ahorro 30 €) y además te obsequiamos con una magníﬁca TABLET 7”, un PULSIOXÍMETRO, una TOALLA DE PLAYA y una SOMBRILLA. Oferta válida hasta el 22 de septiembre de 2013 (inclusive) o ﬁn de existencias (un lote de regalos por alumno). Si te acoges a esta oferta, los regalos de los bloques de PEDIATRÍA y GERIATRÍA no son acumulables con el lote de la oferta.

VALORACIÓN TEÓRICA ENFERMERA, ADMINISTRACIÓN DE MEDICAMENTOS Y CUIDADOS DE LAS ÚLCERAS POR PRESIÓN EN PACIENTES GERIÁTRICOS

2,9

créditos

Duración: 35 horas

BLOQUE POLITRAUMATIZADO MODALIDAD: A DISTANCIA

BLOQUE NEONATOLOGÍA 1 MODALIDAD: A DISTANCIA

ATENCIÓN INICIAL AL PACIENTE POLITRAUMATIZADO

CUIDADOS DE ENFERMERÍA EN PATOLOGÍA GESTACIONAL, RECIÉN NACIDO E INFECCIONES NEONATALES

Duración 200 horas

LA CERTIFICACIÓN DE ESTE CURSO ESTÁ EXPEDIDA POR LA UNIVERSIDAD PÚBLICA REY JUAN CARLOS

Duración 200 horas

LA CERTIFICACIÓN DE ESTE CURSO ESTÁ EXPEDIDA POR LA UNIVERSIDAD PÚBLICA REY JUAN CARLOS

Precio conjunto de estas 2 actividades: 125 euros

Precio conjunto de estas 2 actividades: 130 euros

(incluye envío urgente del material)

(incluye envío urgente del material) LAS ACTIVIDADES DE ESTA PÁGINA ESTÁN ACREDITADAS POR LA COMISIÓN DE FORMACIÓN CONTINUADA DE LAS PROFESIONES SANITARIAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID (SNS) O POR LA UNIVERSIDAD PÚBLICA REY JUAN CARLOS

Todas las actividades aquí expuestas son de enseñanza no reglada y sin carácter oﬁcial, careciendo de valor académico. Si deseas consultar fechas de realización, números de expedientes o contenidos temáticos puedes hacerlo en: www.logoss.net

SOLICITA YA GRATUITAMENTE Y SIN COMPROMISO NUESTRO CATÁLOGO COMPLETO DE CURSOS, EL CUAL INCLUYE LA FORMA DE MATRICULARSE, OFERTAS Y PROMOCIONES O DESCÁRGATELO EN: www.logoss.net

OBSEQUIOS: - MATRICULÁNDOTE EN EN CUALQUIERA DE LOS BLOQUES DE POLITRAUMATIZADO O NEONATOLOGÍA 1, RECIBIRÁS DE REGALO: UNA MOCHILA DE URGENCIAS, UNA CADENA Y UNAS TIJERAS. - MATRICULÁNDOTE EN EL BLOQUE DE GERIATRÍA, RECIBIRÁS DE REGALO: UN MP4 DE 4 GB. - MATRICULÁNDOTE EN EL BLOQUE DE PEDIATRÍA, RECIBIRÁS DE REGALO: UN PULSIOXÍMETRO Y UNA TOALLA DE PLAYA. PARA TODOS LOS CURSOS UN PACK O REGALO POR ALUMNO. OFERTAS VÁLIDAS PARA AQUELLAS MATRICULAS QUE FORMALICEN EL PAGO ENTRE EL 24 DE JUNIO Y EL 22 DE SEPTIEMBREDE 2013 (AMBOS INCLUSIVE) O FIN DE EXISTENCIAS.

ACTUACIÓN DE ENFERMERÍA ANTE LOS PRINCIPALES TRAUMATISMOS DE UN POLITRAUMATIZADO

COMPLICACIONES EN EL PARTO Y ASISTENCIA ENFERMERA DEL RECIÉN NACIDO

Promoción válida desde el 24 de junio hasta el 22 de septiembre de 2013 (ambos inclusive)

Duración: 45 horas

(incluye envío urgente del material)

Duración 230 horas

3,6

créditos

Precio conjunto de estas 3 actividades: 100 euros

Duración 210 horas

Duración: 35 horas

visibilitat

jornades

Experts en cures de ferides celebren a Tarragona una jornada de difusió d’experienciès

Les ferides cròniques i les nafres representen un problema de salut prevalent i que afecta a la qualitat de vida dels pacients que les pateixen. Optimitzar les accions adreçades a aconseguir el millor tractament ha de permetre redundar en uns millors resultats en el maneig d’aquest grup de patologies. Els professionals d’infermeria són el col·lectiu que habitualment realitza el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les nafres i ferides cròniques, així com estableix les mesures profilàctiques adreçades a evitar el seu desenvolupament. Aquestes premisses, que s’identifiquen amb les línies d’actuació descrites en el Pla de Salut de Catalunya 2012-2015, han empès la Direcció d’Atenció Primària de l’ICS al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre a organitzar la I Jornada d’Expertesa en Cures de Ferides, adreçada a professionals de la salut implicats en el maneig de ferides cròniques i nafres, que té lloc avui 22 de maig al Col·legi de Farmacèutics amb l’assistència de ponents de les comarques de Tarragona, de Barcelona, Alacant i La Rioja. La jornada, que compta amb

l'assistència d'uns 250 inscrits, també aborda l’aplicació de les noves tecnologies en el marc d’aquest problema multidisciplinar. Així doncs, experts en cures de ferides aborden a Tarragona les novetats del sector i els nous tractaments per millorar la qualitat de vida dels pacients. Es calcula que al conjunt de l’Estat hi ha unes 100.000 persones afectades per úlceres o nafres cròniques. Avui s’han tractat temes de màxima actualitat relacionats amb nous tractaments per la cura d’infeccions, de l’anomenat peu diabètic o úlceres venoses a les cames. Aquesta és la ferida més habitual i que requereix una atenció constant. Els Centres d’Atenció Primària de l’ICS al Camp de Tarragona han aprofitat per donar a conèixer un programa pioner que han impulsat, la Telecura, que està liderat per l'infermera Glòria Rovira. Les infermeres que atenen aquests pacients tenen un especialista de referència i, en casos més complexos, aquest visualitza la fotografia que se’ls envia per valorar la ferida i marcar unes pautes per tractar-la.

recerca

EL PÒSTER

Nota: El Col·legi d'Infermeres i Infermers no es responsabilitza de la legibilitat d'aquest cartell.

recerca

TREBALLS

Educación sanitaria en enfermería: actividad que previene la aparición de efectos secundarios producidos por aines Esperanza Uriz Solá, Mª Teresa Uriz Solá

INTRODUCCIÓN El dolor es un síntoma frecuente y complejo que esta presente durante la evolución de casi todas las enfermedades músculo esqueléticas que afectan a gran parte de la población, constituyendo un hecho muy determinante en la calidad de vida de las personas. El dolor en ocasiones, puede producir trastornos emocionales tales como la ansiedad y la depresión. Dentro del abanico de posibilidades que existe para controlar el dolor, el más utilizado es el tratamiento farmacológico con antiinflamatorios no esteroideos (AINES) que nos ayudaran a modificar las características del dolor disminuyéndolo o calmándolo, pero estos son fármacos que con frecuencia producen efectos adversos principalmente en los sistemas gastrointestinal y renal. Uno de los abordajes terapéuticos y el más utilizado en la actualidad para disminuir los efectos secundarios que pueden producir el tratamiento con AINES, es la introducción concomitante de fármacos gastroprotectores, lo que puede conllevar al abandono de la medicación por parte del paciente al sentirse excesivamente medicado. La alternativa terapéutica que se ha realizado en este estudio, es la basada en una intervención de enfermería proporcionando información a los pacientes sobre los efectos secundarios que puedan derivarse tras la administración del fármaco y como disminuirlos mediante medidas físicas en el caso de que se produzcan. Con esta intervención de enfermería se quiere conseguir la reducción de ingesta de fármacos concomitantes, que las personas no se sientan tan medicadas y como consecuencia disminuir las tasas de abandono de la medicación. Esta alternativa viene determinada en la evidencia de que la participación de las personas en el tratamiento de su enfermedad es un factor importante para obtener unos resultados óptimos y la educación sanitaria es un elemento importante de la intervención terapéutica y preventiva en diversos problemas de salud tanto agudos como crónicos.

OBJETIVO Valorar la efectividad de la intervención educativa de enfermería realizada para reducir los efectos secundarios que podían derivarse tras la administración de AINES. METODOLOGÍA Se realizó un estudio cuasiexperimental (estudio de intervención, prospectivo, randomizado y no ciego), en el periodo de tiempo comprendido desde el 1 de Febrero al 30 de Junio del 2011. La población objeto de estudio fueron todos aquellos pacientes que eran atendidos en el servicio de RHB de la Mutua de Accidentes donde se realizo el estudio, que presentaban dolor y el médico rehabilitador había prescrito tratamiento analgésico con AINES (Diclofenaco 50mg/3 veces/24h o similares). Se consideró criterio de exclusión, aquellos pacientes que a pesar de presentar dolor y ser tratados con AINES no pudieron en realizar el test de STAI y BDI por su bajo nivel de instrucción o aquellos pacientes que tenían dificultad con el idioma. Se reclutaron de forma aleatoria simple un total de 120 pacientes, de los cuales 60 pertenecían al grupo control y 60 pacientes pertenecían al grupo experimental. A ambos grupos de estudio la enfermera les autoadministraba los instrumentos designados para medir el grado de depresión(Beck Depression Inventory) y el de ansiedad (State Trait Anxiety Inventory), posteriormente a los pacientes que pertenecían al grupo experimental, la enfermeras autoras del estudio realizaban una intervención educativa proporcionándoles información estructurada e individualizada sobre los efectos secundarios que pudiera ocasionar el tratamiento con AINES y la forma de prevenir y minimizar estos efectos. Finalizada la intervención se le daba a la persona la hoja informativa que anteriormente se le había explicado. El efecto de la intervención educativa fue evaluado a los 7-10 días después de haber iniciado el tratamiento pautado con AINES. Todos los pacientes incluidos en el estudio eran entrevistados por la enfermera mediante un cuestionario de elaboración propia que le proporcionaba información sobre la aparición de efectos secundarios durante el tratamiento

RESULTADOS-CONCLUSIONES Completaron el estudio un total de 120 pacientes, de los cuales 60 pertenecían al grupo experimental y 60 al grupo control. Tal como puede verse en la tabla 1, la edad media de los pacientes incluidos en el estudio fue de 35.8 años (DT: 11.9), siendo 73% varones y el 27% mujeres. No existían diferencias estadísticamente significativas entre ambos grupos de estudio por edad y/o sexo, a pesar de que existía un mayor porcentaje de mujeres en el grupo control (36%) que en el grupo experimental (18%), así como mayor porcentaje de hombres en el grupo experimental (82%) que en el grupo control (64%). TABLA 1 Variable

Grupo Control Grupo Exper.

Global

Edad Sexo

36.4 64% varones 36% mujeres

35.8 (DT: 11.9) 73% varones 27% mujeres

35.1 82% varones 18% mujeres

Distribución por edad y sexo de la población de estudio. Educación sanitaria en enfermería: Actividad que previene la aparición de efectos secundarios producidos por AINES. Tarragona 2011.

recerca

prescrito y si ello le había llevado al abandono o no de la medicación. El efecto de la intervención se valoró mediante las pruebas de x2, t de Student y pruebas no paramétricas considerando diferencias significativas cuando p<0.05

Comparando las puntuaciones obtenidas en las escalas y subescalas de los tests STAI y BDI, no observamos diferencias significativas entre los pacientes asignados al grupo control y al grupo experimental. (Ver tabla 2) TABLA 2 Variable

Grupo Control Grupo Exper.

Global

STAI STAIE STAIR BDI

44.50 23.84 20.65 7.65

41.03 (DT: 17.8) 22.05 (DT: 11.5) 18.98 (DT: 9.2) 7.80 (DT: 5.2)

37.27 20.10 17.16 7.96

Comparación de las puntuaciones obtenidas en los test STAI y BDI entre los grupos control y experimental. Educación sanitaria en enfermería: Actividad que previene la aparición de efectos secundarios producidos por AINES. Tarragona 2011.

recerca 10

En relación a la medida del efecto de la intervención realizada por la enfermera, proporcionando información estructurada a los pacientes sobre los efectos secundarios que puede producir el tratamiento con AINES y como disminuirlos en el caso de que se produzcan, observamos globalmente una incidencia media de 0.78 efectos secundarios por paciente, resultando que la intervención realizada por la enfermera fue claramente efectiva para reducir la presencia de efectos secundarios puesto que la incidencia media fue de 0.33 efectos secundarios por paciente en el grupo experimental frente a 1.19 efectos secundarios por paciente entre aquellos que habían sido asignados al grupo control a los cuales no se les había efectuado ningún tipo de intervención (d.s. p< 0.05). Del mismo modo observamos que el porcentaje de pacientes que referían algún efecto secundario fue del 50% en el grupo control frente a un 16.7% en el grupo experimental (d.s. p< 0.05).

do lugar las náuseas (entre ambas suman más del 80% de las causas que provocan el abandono de la medicación). Otro resultado a destacar fue que a pesar de que se comprobó una clara relación entre los niveles de ansiedad y/o depresión con la aparición de efectos secundarios, la efectividad de la intervención de enfermería se mantuvo patente en el grupo experimental a pesar de que en este grupo la prevalencia de pacientes con trastornos depresivos era mayor que en el grupo control. GRÁFICO 4

En la tabla 3 puede verse la frecuencia de aparición de los diferentes tipos de efectos secundarios en ambos grupos de estudio, siendo la frecuencia mayor en el grupo control que en el grupo experimental. TABLA 3 Variable

Grupo Control

Grupo Exper.

Global

Gastralgias Náuseas Estreñimiento Dolor abdominal Flatulencia Inapetencia Diarrea Nº efectos secund.

38% 20% 20% 12% 16% 4% 4% 1.19

6% 8% 8% 8% 0% 0% 0% 0.33

22% 14% 14% 10% 8% 2% 2% 0.78 (DT: 1.35)

Frecuencia de aparición de los diferentes tipos de efectos secundarios en ambos grupos de estudio. Educación sanitaria en enfermería: Actividad que previene la aparición de efectos secundarios producidos por AINES. Tarragona 2011. La intervención de enfermería fue también altamente efectiva para reducir las tasas de abandono de la medicación. Globalmente abandonaron la medicación por presentar efectos secundarios un total de 24 pacientes (20%), siendo la tasa de abandono del 40% en el grupo control frente a un 8% en el grupo experimental (d.s. p< 0.05). Las causas más frecuentes del abandono del tratamiento con AINES fueron en primer lugar las gastralgias y en segun-

Promedio de efectos secundarios aparecidos tras 7-10 días de tratamiento con AINES (Diclofenaco o similares) en función de los niveles basales de ansiedad del paciente. Educación sanitaria en enfermería: Actividad que previene la aparición de efectos secundarios producidos por AINES. Tarragona 2011 Delante de los resultados obtenidos en el estudio, se confirma la hipótesis de que los pacientes que reciben una información estructurada previa a la administración de analgésicos, presentan menos efectos secundarios y menos tasas de abandono del tratamiento que aquellos pacientes que no han recibido la misma información. Así mismo se confirma que los pacientes que presentan determinados rasgos de trastornos emocionales tales como la depresión y la ansiedad, presentan mayor número de efectos secundarios y mayor tasa de abandono del tratamiento. A la vista de los resultados y considerando los beneficios que se han derivado de la intervención de enfermería realizada, podemos concluir que la educación sanitaria debe contemplarse especialmente como una actividad imprescindible antes y después de la prescripción de AINES, especialmente en aquellas personas que el profesional de la salud detecte algún síntoma o signos de trastornos emocionales tales como la depresión o la ansiedad.

recerca

TREBALLS

Avaluació objectiva de l’autoadministració de col·liris en pacients de ≥65 anys diagnosticats de glaucoma o d’ull sec Maria Carmen Martorell-Hallado, infermera CAP Sant Pere i Sant Pau

INTRODUCCIÓ La vellesa està considerada com un període en el que la persona experimenta nombrosos canvis, l’estil de vida i el sistema social i familiar, influeixen contínuament en les diverses àrees de funcionament. En alguns contextos, la vellesa s’ha associat a la pèrdua constant de capacitats (principalment relacionades amb l’aspecte físic); en aquests casos, els estereotips de la cultura occidental front a l’envelliment ha portat a què les persones experimentin certa por a l’arribada d’aquesta etapa de desenvolupament, que fins i tot pot portar a l’aïllament social. D’aquesta manera es ressalta la importància de l’existència dels sistemes de suport social, familiar i de la salut. En molts casos es produeix una disminució progressiva del funcionament biològic, que comporta que l’adult major experimenti transformacions que puguin arribar a la pèrdua de l’autonomia, això es tradueix en la necessitat de dependre dels altres i deriva en un impacte familiar i social (1) Malgrat l’anterior, hi ha autors que consideren que les persones en aquesta etapa es troben en la plenitud de les seves facultats i en un moment ple de possibilitats per a un mateix i per a la pròpia comunitat. La funcionalitat s’evidencia en el moment en què l’adult major té totes les facultats per a realitzar les activitats de la vida diària (AVD) i pot enfrontar les demandes de l’ambient vivint de manera independent (2) En relació a l’edat, s’ha observat que les habilitats funcionals van disminuint, degut principalment a l’aparició de diferents malalties cròniques, deteriorament cognitiu i canvis psicosocials, que impedeixen o limiten la realització de diverses activitats quotidianes. En l’estudi realitzat per Martínez i Pérez (3) a Cuba, es va torbar un 69,6% de les persones majors de 60 anys pateixen almenys una malaltia crònica, mentre que el 13,9% presenta alguna alteració dels òrgans dels sentits, que repercuteix en la realització d’aquestes activitats. En el cas d’un estudi presentat per Manton & Vaupel

als EEUU , les dades reporten que en els majors de 85 anys es presenta un augment de la disfunció entre el 35 i 40% (3) Si s’origina una pèrdua de les habilitats funcionals normals, la persona i els seus rols es veuen afectats, i el nivell de socialització tendeix a disminuir. És quan apareix el concepte de discapacitat, definit per Bejarano (4) com un estat en el que es troben les persones que, per raons lligades a la pèrdua de capacitat física o intel·lectual, requereixen de l’assistència o ajuda per a realitzar les AVD, com vestir-se, banyar-se. Aquesta situació ocasiona sentiments de frustració, inutilitat i tristesa per la pèrdua de control sobre la vida pròpia. Per tant, la disminució de la capacitat funcional d’afrontar de manera més positiva quan l’adult major disposa d’un entorn segur, vincles familiars, un ingrés econòmic estable i accés a l’atenció de salut. En una societat on cada cop és més freqüent que els fills visquin a més distància i que treballin, fa que en nombroses ocasions afecti profundament a la família i a la manera d’aconseguir adaptar-se a aquesta situació. (5) Un altre aspecte fonamental, i amb el qual existeix una forta relació, és el nivell de socialització que tingui l’adult major. La participació en els sistemes socials tendeix a disminuir en la vellesa, reforçant la marginació social i ocasionant la pèrdua de satisfacció provinent d’aquest sistema. Llavors, el procés de socialització es veu afectat en aquesta etapa per la disminució inicial del contacte familiar i amistats, relacionada amb les limitacions que apareixen a nivell de salut i que poden perjudicar el contacte amb altres. La interacció social es converteix en un factor de protecció per a la salut, tenint en compte que implica vincles estrets amb altres i un nivell d’activitat constant. A més, genera l’involucrament a grups socials, permetent distribuir equilibradament el seu temps i contribuint a millorar la seva qualitat de vida. Depèn de les xarxes de suport, entenent aquestes com aquelles relacions significatives que una persona estableix quotidianament i al llarg de la seva vida, específicament amb familiars més propers, amics, parella.

recerca 12

En avançar l’edat, tots els tipus de memòria (a curt, mitjà i llarg termini), han de romandre amb pocs canvis respecte a l’adult jove, a excepció de la memòria immediata, que és la que més es ressent amb l’envelliment. Però si que es pot trobar un cert alentiment amb el procediment de totes les àrees cognitives, sense que suposi una disminució de les mateixes, ja que es pot esperar que la resposta final es trobi intacta, encara que més lenta. Les funcions cognitives afectades, són principalment: - La memòria a curt, mitjà o llarg termini - Les àrees del llenguatge - Les habilitats manuals - Les funcions cerebrals de resolució de problemes Altres problemes que sorgeixen en avançar l’edat són els que afecten a la visió i a l’audició, aquests sentits són de vital importància en la vida de les persones grans perquè condicionen la correcta relació amb els altres. Davant l’aparició del mínim signe d’alarma, com visió borrosa o disminució de la visió o dificultats auditives s’ha d’acudir a l’especialista per a diagnosticar la causa de l’alteració sensitiva i poder posar el tractament adequat el més aviat possible. Una mala visió és causa de caigudes, de por a sortir al carrer, i de falta de relació amb l’entorn i el fet de no ser capaç d’escoltar o entendre les converses afecta a la capacitat de participar en diverses activitats socials i produeix un sentiment d’aïllament. El fet de que amb l’envelliment vagin sorgint més patologies cròniques fa que es prescriguin més fàrmacs que molts cops provoquen efectes no desitjats i/o no s’administrin de manera correcta i per tant que no s’obtinguin els resultats esperats. La Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) diu que la despesa farmacèutica dels majors de 65 anys és 3,3 cops superior a la dels menors de 65 anys. En un recent estudi realitzat en un Centre de Salut d’Oviedo s’estableix que el nombre de fàrmacs consumits entre els majors de 65 anys és de 3,1 i que un 32,9% de pacients van presentar problemes derivats del consum, identificats com interaccions (54,8%), ús inadequat (36,9%) o ambdós (8,3%). Els tractaments farmacològics que es prescriuen per a les diverses patologies oculars són majoritàriament en forma de col·liris. Per col·liri s’entén qualsevol formulació farmacològica líquida, d’un o més principis actius, que es destina a la instil·lació sobre la mucosa ocular, amb l’objectiu de tractar diverses afeccions d’aquesta mucosa incloent les parpelles, la conjuntiva i la còrnia. La classificació que fa la Real Farmacopea Española (RFE) de les presentacions oftàlmiques és la següent: - Col·liris (poden ser dissolucions, suspensions o emulsions)

- Banys oculars - Preparacions oftàlmiques semisòlides - Implants oftàlmics - Injeccions intraoculars Les solucions són les preparacions més utilitzades per al tractament local de les malalties oculars. Són de fàcil instil· lació, no interfereixen amb la visió, provoquen poques reaccions cutànies i no afecten a la mitosi de l’epiteli corneal. La principal desavantatge és que no romanen en contacte amb l’ull per molt temps; un 90% de les solucions aquoses s’eliminen d’aquest òrgan un o dos minuts després de la seva aplicació. El temps de contacte de les gotes amb la superfície externa de l’ull depèn de diversos factors: - Quantitat de llagrimeig i de parpelleig. Quan augmenten, l’eliminació de la medicació és més ràpida. - Grau d’injecció de la conjuntiva - Integritat de la superfície corneal - Viscositat de la medicació La hiperèmia conjuntival augmenta l’absorció del fàrmac, la medicació es pot retenir més temps si hi ha solucions de continuïtat amb la superfície. S’ha de tenir en compte que les superfícies de la conjuntiva i de la còrnia només poden retenir entre 20-30mcl de líquid. Una mitjana de les gotes té un volum de 50-70mcl. L’esterilitat de les solucions per a ús oftàlmic és fonamental. Es poden emmagatzemar en envasos multidosi quant van dirigits a la utilització per part de només un sol pacient i quant la superfície ocular està intacta. És obligatori que els envasos utilitzats per aquestes preparacions oftàlmiques se segellin amb un tancament que garanteixi l’esterilitat al mateix temps que evidenciï la seva alteració. Quan es destinen per a utilitzar-se en intervencions quirúrgiques es recomanen envasos unidosi, estèrils i mancats de conservants. La Real Farmacopea Española (3ª edició) recull que les preparacions multidosi se subministren en envasos que permetin administrar la preparació gota a gota. Els envasos contindran com a màxim 10ml de la preparació, llevat en excepcions autoritzades i justificades. Els ungüents tenen diverses avantatges sobre les solucions: romanen en contacte amb l’ull durant més temps, el que fa que tinguin un efecte més perllongat, menys absorció cap als conductes llagrimalls i particularment els que serveixen com a transportadors d’antibiòtics són més estables que les solucions. El desavantatges és que poden produir una pel· lícula a l’ull i obstruir la visió, poden causar reaccions tipus dermatitis de contacte amb major freqüència i poden inhibir les mitosis de l’epiteli corneal. En conseqüència, un augment del temps de contacte no significa necessàriament un augment de la disponibilitat bi-

mulla les estructures oculars) surti de l’espai que el conté. Com a conseqüència, es produeix un augment de la pressió intraocular i un dany al nervi òptic. Però també existeix un tipus de glaucoma en el que el nervi òptic es produeix en pressions oculars normals. També pot estar associat a altres factors com la pressió arterial baixa i altres malalties vasculars. A partir dels 60 anys hi ha més risc de patir glaucoma, però és recomanable fer revisions cada dos anys a partir dels 40. Afecta aproximadament a un milió de persones a Espanya. L’ull sec és una alteració de la pel·lícula llagrimall, el dany existent a la superfície ocular interparpebral està associat a símptomes i desconfort ocular. Al voltant d’un 5% de la població adulta, requereix atenció mèdica per molèsties d’ull sec. Però un 30% d’aquesta mateixa població, té símptomes quan se sotmet a situacions de sobrecàrrega habituals: aire condicionat, lents de contacte, fàrmacs… La llàgrima està composta per tres capes: - Externa o lipídica: segregada per les glàndules de Meibomi i Zeiss. La seva funció és retardar l’evaporació de la capa aquosa. - Mitja o aquosa: segregada per les glàndules llagrimalls principal i accessòries (Krause i Wolfring). Les seves funcions són: subministrar O2, eliminar detritus a la còrnia, proporcionar una superfície òptica llisa i acció antibacteriana. - Interna o mucinosa: segregada per les cèl·lules caliciformes i glàndula de Henle i Manz. La seva funció és convertir l’epiteli corneal hidròfob en una superfície hidròfila, que pugui ser humitejada pel component aquós. Les causes de l’ull sec poden ser degudes a l’alteració qualitativa o quantitativa de qualsevol de les tres capes de la pel·lícula llagrimall. És més comú en gent gran ja que amb el llarg dels anys es produeixen menys llàgrimes. Caldria reflexionar sobre si els oftalmòlegs al prescriure tractaments en forma de col·liri són conscients de la dificultat que pot generar a cadascun dels pacients posar-se la gota directament sobre la superfície ocular. Tal i com s’ha descrit anteriorment, la vellesa provoca un deteriorament en les habilitats psicomotrius del pacient i al mateix temps una possible afectació de la visió. Aquestes habilitats són importants a l’hora d’instil·lar-se una gota dintre de l’ull, però malauradament hem de contemplar que els col·liris són comercialitzats en uns flascons petits i que precisen d’una orientació, aproximació i pressió determinada. Poca bibliografia es troba respecte l’eficiència en l’aplicació dels tractaments en forma de col·liri en gent gran. És per això que es presenta aquest estudi per avaluar les habilitats i destreses dels pacients d’edat ≥ 65 anys amb tractament crònic amb aquest fàrmacs.

recerca

ològica. Les recomanacions que han de donar els professionals d’infermeria són les següents: - Mai compartir col·liris ni pomades oftàlmiques, són d’ús personal. - La zona d’aplicació de l’envàs no ha de contactar amb cap estructura (ulls, dits). - Conservar l’envàs ben tancat, en un lloc fresc i sec i protegit de la llum. Únicament es conservarà al frigorífic si així ho indica el prospecte. - Un cop oberts tenen una durada limitada, generalment un mes, és aconsellable posar la data en que s’obren. - No perllongar el tractament més temps del que indica el metge Segons el Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos, s’han de seguir 6 passos per a una correcta instil· lació: 1. Rentar-se les mans 2. Inclinar el cap enrere 3. Pressionar lleugerament la parpella inferior cap avall 4. Aplicar la gota al sac conjuntival 5. Tancar l’ull i pressionar lleugerament amb el dit el llagrimall uns segons. 6. Si es té preinscrit més d’una gota, s’ha d’esperar almenys 5 minuts entre les administracions. Les intervencions d’infermeria han d’anar dirigides tant al tracte directe amb el pacient com en la família: - Cal proporcionar educació sanitària adequada tant de la patologia com de la tècnica correcta per realitzar el tractament. - Disponibilitat per a resoldre els dubtes tant a tractament com a patologia - Control del compliment estricte del tractament, per a disminuir les complicacions i pal·liar la simptomatologia. - Detectar els possibles problemes per prevenir complicacions - Realitzar les proves diagnòstiques específiques d’infermeria. Test de Schirmer (determina la quantitat de fracció aquosa llagrimall present al sac conjuntival del pacient) En determinades patologies oculars les formulacions oftàlmiques necessiten aplicar-se de manera crònica, persistent i sobretot correctament per a que siguin eficaç i poder conservar la integritat de la visió, ja que aquest és un dels sentits més apreciats per la població. Exemples típics d’aquests tipus de malalties són el glaucoma i l’ull sec.(10) El glaucoma engloba un grup de malalties que provoquen un dany progressiu del nervi òptic (que uneix a l’ull i al cervell). A mesura que avança l’edat augmenta la incidència i el camp visual va disminuint. Si no es tracta a temps, es pot perdre la visió completament. Generalment, aquest procés passa perquè el pacient té dificultats per a què l’humor aquós (líquid transparent que

recerca

HIPÒTESI L’edat és un factor que influeix en l’aparició de complicacions en el moment de l’autoadministració de col·liris, la correcta aplicació d’aquests tractaments oculars es presenta com una complexa activitat que dificulta l’eficàcia del fàrmac. OBJECTIUS

Objectiu principal - Avaluar mitjançant mètodes de gravació les habilitats i destreses dels pacients de ≥ 65 anys diagnosticats de glaucoma o d’ull sec i sense alteracions visuals i/o patològiques rellevants amb tractament crònic amb col·liris i que s’autoadministrin almenys un cop al dia un col·liri en un període mínim d’un any. ● Objectius secundaris - Valorar la necessitat de mirall per a l’autoinstil·lació del col· liri - Valorar si necessiten més d’un intent per l’autoadministració del col·liri - Valorar si es netegen les mans previ la realització de la tècnica - Valorar si empitjora la manera de realitzar la tècnica en pacients ≥75 anys respecte els pacients entre 65 i 74 anys - Comparar la totalitat de pacients amb glaucoma i amb ull sec MATERIAL I MÈTODES Es va realitzar un estudi observacional prospectiu, es van incloure un total de 100 pacients diagnosticats de glaucoma o d’ull sec d’una edat ≥ a 65 anys a qui es va gravar en càmera de vídeo per a valorar l’autoadministració de col·liris. No es va portar a terme cap estimació del volum de la mostra. Es seleccionà una mostra de pacients que havia de contemplar els següents requisits: gaudir d’una agudesa visual superior a 0.5, tenir una correcta visió binocular i ser consumidor de fàrmacs en forma de col·liri en una freqüència diària i de més d’un any d’evolució. Es va descartar sistemàticament a tots els pacients amb dèficit de visió monolateral, mínima destresa psicomotora en extremitats superiors, demència i aquells diagnosticats de novo que precisaren tractament amb col·liris. Els pacients que s’ajustaven als anteriors criteris van ser fonamentalment els que presentaven patologies cròniques com el glaucoma i l’ull sec, per tant van ser pacients afectes d’aquestes dues patologies els que varem incloure sistemàticament en l’estudi. El protocol d’investigació va estar sotmès als principis de la Declaració de Helsinki i va ser aprovat pel comitè d’ètica. Tots els pacients varen signar el consentiment informat i la cessió de les imatges per a l’exposició de l’estudi.

Desprès d’informar als respectius pacients de la innocuïtat de la prova, se’ls hi va explicar que s’havien d’aplicar una gota als ulls de la mateixa manera que ho feien a casa mitjançant uns envasos semblants als que utilitzaven diàriament els quals contenien una solució estèril de llàgrimes artificials i no cap producte farmacològic; durant la realització de la tècnica es gravava la sistemàtica de l’aplicació i la dinàmica de la gota al contactar amb l’ull. Es van utilitzar dos tipus diferents de fàrmacs comercialitzats en forma de llàgrimes artificials; un en presentació monodosi (Acuolens, Alcon SA®, Kayersberg Francia i l’altre en forma de flascó multidosi de 5ml (Systane®, Alcon SA®, Hünenberg, Switzerlan) en funció del tipus de flascó que el pacient utilitzava rutinàriament. Posteriorment el pacient era traslladat a un gabinet que disposava de lavabo, sabó de mans, paper eixugamans i càmera digital, se li cedia dos tipus diferents de butaques per intentar simular el context habitual d’aplicació del fàrmac. Es va proporcionar una llum ambiental òptima i es va facilitar la utilització d’una cambra de bany adjacent per si necessitava l’ajuda d’un espill. En el moment d’iniciar la dinàmica d’instil·lació, el pacient era gravat amb una càmera de vídeo (Everio Dock, JVC, Victor Company of Japan) a una distància aproximada d’un metre i amb la funció automàtica de vídeo. Un únic investigador va ser el responsable de les gravacions i interpretacions dels resultats. Es van realitzar 100 gravacions, les dades de les quals van ser avaluades en l’anàlisi. Durant la gravació s’enregistraven les següents variables: 1. Utilització de mirall 2. Neteja prèvia de mans 3. Contacte del flascó amb la parpella o globus ocular 4. Posició del pacient per instiŀlar-se la gota ( assegut, dret, estirat al llit) 5. Nombre de gotes que aplicava el pacient 6. Si pressiona el flascó per tal de fer caure la gota 7. Si s’ajuda dels dits per separar la parpella 8. Número d’intents, considerats com aproximacions abans d’instil·lar la gota 9. Localització de la gota instil·lada (sac conjuntival, angle extern, angle intern, parpella, nas, galta o altres localitzacions) 10. Contacte de la gota en la superfície ocular (si contacta plenament, parcialment o no contacta) 11. Nombre de gotes instil.lades Es van considerar diferents variables a partir de les classificacions de Hennessy i cols. La primera variable contemplava l’èxit en l’aplicació de la primera gota que parteix de tres nivells on el primer és l’absència de contacte de la gota amb la superfície de l’ull, el segon és el contacte de la gota i també la punta del flascó amb la mucosa de l’ull i el tercer nivell és

Anàlisi estadístic En l’anàlisi estadístic descriptiu es van calcular les diferents mitjanes i proporcions observades amb els seus corresponents intervals de confiança (IC) al 95%. Per a l’anàlisi bivariant les variables contínues van ser comparades mitjançant T de Student i les variables categòriques mitjançant la proba de Chi Quadrat o el test de Fisher segons va ser necessari. L’anàlisi es va efectuar mitjançant el programa SPSS versió 15.0. RESULTATS Es van estudiar un total de 100 pacients amb una edat mitja de 74,2 (DE 7,5), predominaven les dones en un 68% i un 32% eren homes, un 64% del total estaven diagnosticats de glaucoma i un 36% d’ull sec. En quant a la manera d’aplicar-se el col·liri un 16% utilitzava el mirall, un 16% es rentava les mans abans de realitzar la tècnica i un 28% tocava

amb el flascó a la superfície de l’ull o annexes, un 40% no premen el flascó per fer caure la gota, un 8% no s’ajuda dels dits per separar les parpelles, un 72% separa la parpella inferior, un 8% separa la parpella superior i un 12% separa les dues parpelles al mateix temps. En quant a la postura que adoptaven, un 72% s’instil·lava les gotes assegut amb el cap inclinat enrere, un 20% dret i un 8% estirat al llit. Un 44% només va realitzar un intent per aplicar-se la gota i un 56% dos intents, en el primer intent en un 48% dels pacients la gota anava fora de l’ull, en un 32% contactava plenament amb la superfície de l’ull i en un 20% només contactava parcialment, en els pacients que van realitzar el segon intent un 36% contactava plenament i un 64% parcialment. Les zones on queia la gota en el primer intent era en un 32% al sac conjuntival, en un 32% angle extern de l’ull, en un 8% angle intern, en un 8% nas, en un 12% galta i en un 8% altres zones, en el segon intent queien en un 28,6% al sac conjuntival, en un 35,7% a l’angle extern, en un 21,4% en l’angle intern i en un 14,3% en la parpella. En quant al nombre de gotes instil·lades, un 52% s’instil·lava una sola gota, un 16% dos gotes, un 12% tres gotes i un 20% quatre o més gotes. Si comparem els pacients amb glaucoma respecte als pa-

recerca

la correcta aplicació de la gota sense contacte del flascó amb la superfície de l’ull. La segona variable fa referència al correcte contacte de la totalitat de la gota amb la superfície de l’ull.

15 N JUNOMÉS Y A DE AGO ST

OFERTA EXCLUSIVA PER MEMBRES

I FAMILIARS DIRECTES DEL

Promoció vàlida fins 31/08/13. No acumulable a altres ofertes.

¡ACOMIADA´T ARA D´ULLERES I LENTS DE CONTACTE!

“Per fi noto els petits detalls sense necessitat d´ulleres” Roberto Rubio

Promoció CIRURGIA REFRACTIVA LÀSER

750€/ull El preu inclou totes les revisions posteriors fins l´alta.

Consulta mèdica preoperatòria

35€

FINANCIACIÓ A 12 MESOS SENSE INTERESSOS (Consultar condicions)

Tarifa General: 995€/ull. Excepte Lasik/Lasek Z-100. Tarifes vàlides per a tractaments dels dos ulls.

[ CIRURGIA REFRACTIVA LÀSER ] [ VISTA CANSADA ] [ CATARACTES ] IMPRESCINDIBLE PRESENTAR en la 1ª visita a Clínica Baviera.

Resta de consultes i serveis 10% dte. Excepte anells i lents intraoculars.

Reus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60 · Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32 L Í D E R A E S PA N YA E N O F TA L M O L O G I A AVA N Ç A D A

TA R I F E S I P R O M O C I Ó VÀ L I D E S N O M É S A L E S C L Í N I Q U E S D E C ATA L U N YA

DEMANA LA TEVA 1ª CONSULTA MÈDICA 902 130 100 / clinicabaviera.com

recerca 16

cients amb ull sec, s’observa que en afectats de glaucoma només un 6,3% utilitzaven mirall, un 25% es netejava les mans abans de realitzar la tècnica, un 18,8% tocava amb el flascó l’ull o annexes, un 37,5% no premia el flascó per fer caure la gota, un 6,3% no s’ajuda dels dits per separar les parpelles, un 75% separa la parpella inferior, un 12,5% separa la parpella superior i un 6,3% separa les dues parpelles al mateix temps, un 75% se les autoadministrava assegut, un 12,5% dret i un 12,5% estirat al llit, un 50% va realitzar dos intents en el primer intent en un 37,5% dels pacients la gota anava fora de l’ull, en un 37,5% contactava plenament amb la superfície de l’ull i en un 25% només contactava parcialment, en els pacients que van realitzar el segon intent un 62,5% contactava plenament i un 37,5% parcialment, les zones on queia la gota en el primer intent era en un 37,5% al sac conjuntival, en un 31,3% angle extern de l’ull, en un 12,5% nas, en un 12,5% galta i en un 6,3% altres zones, la zona on queia la gota en el segon intent era un 25% sac conjuntival, 37,5% angle extern, 25% angle intern i 12,5% parpella un 56,3% s’instil·lava una gota, un 12,5% 2 gotes, un 18,8% 3 gotes i un 12,5% 4 o més gotes. En diagnosticats d’ull sec es va observar que un 33,3% utilitzaven mirall, cap es netejava les mans abans de realitzar la tècnica, un 44,4% tocava amb el flascó l’ull o annexes, un 44,4% no prem el flascó per fer caure la gota, un 11,1% no s’ajuda dels dits per separar les parpelles, un 66,7% separa la parpella inferior i un 22,2% separa les dues parpelles al mateix temps, un 66,7% se les autoadministrava assegut, un 33,3% dret i cap estirat al llit, un 66,7% de pacients va realitzar dos intents en el primer intent en un 66,7% dels pacients la gota anava fora de l’ull, en un 22,2% contactava plenament amb la superfície de l’ull i en un 11,1% només contactava parcialment, en els pacients que van realitzar el segon intent un 66,7% contactava parcialment, les zones on queia la gota en el primer intent era en un 22,2% al sac conjuntival, en un 33,3% angle extern de l’ull, en un 22,2% en l’angle intern, en un 11,1% galta, en un 11,1% en altres zones, la zona on queia la gota en el segon intent era un 33,3% sac conjuntival, 33,3% angle extern, 16,7% angle intern i 16,7% parpella, un 44,4% s’instil·lava una gota, un 22,2% 2 gotes, un 33,3% 4 gotes o més. Si comparem les persones de 65 a 74 anys amb les de ≥ 75 anys, es va poder observar que un 76,9% de pacients estudiats eren dones de 65 a 74 anys, un 23,1% homes de 65 a 74 anys, un 58,3% dones de ≥75 anys i un 32% homes de ≥75 anys. En quant a patologia, un 69,2% de pacients entre 65 i 74 anys eren diagnosticats de glaucoma i un 30,8% d’ull sec i de ≥75 anys eren diagnosticats un 58,3% de glaucoma i un 41,7% d’ull sec. Podem observar diferències significatives en quant a la

utilització del mirall, cap dels pacients de ≥75 anys utilitzava el mirall. També podem observar diferències significatives en quant a la neteja prèvia de mans, cap pacient de ≥75 anys prèviament a la realització de la tècnica es netejava les mans. Del grup de pacients de ≥75 anys, un 33% tocaven amb el flascó la superfície de l’ull o annexes, un 58,3% no premia el flascó, un 16,7% no separaven les parpelles, un 58,3% separa la parpella inferior, un 8,3% la superior i un 16,7% les dues al mateix temps, hi ha diferències significatives en quant a la posició, un 83,3% s’autoadministra el col·liri assegut, cap dret i un 16,7% estirat. En quant a intents un 41,7% realitza un sol intent i un 58,3% en realitza un segon, en el primer intent en un 33,3% dels casos la gota contacta plenament, en un 16,7% parcialment i en un 50% va fora de la superfície de l’ull, les zones on cau la gota són 33,3% sac conjuntival, 25% angle extern, 8,3% angle intern, 8,3% nas, 8,3% galta i 16,7% altres zones, en el segon intent en un 42,9% contacta plenament, les zones on cau la gota és cap al sac conjuntival, 28,6% angle extern, 42,9% angle intern i 28,6% parpella. En quant al nombre de gotes un 58,3% s’apliquen una sola gota, un 16,7% tres gotes i un 20% quatre o més gotes. En quant als pacients de 65 a 74 anys, un 30,8% utilitzen mirall, un 30,8% es netegen les mans abans de la realització de la tècnica, un 23,1% tocava amb el flascó la superfície de l’ull, un 76,9% prem el flascó, un 84,6 separa la parpella inferior, un 7,7% separa la parpella superior i un 7,7% les dues al mateix temps, un 61,5% s’autoadministra les gotes assegut i un 38,5% dret. En quant a intents un 53,8% realitza un segon intent, en el primer intent en un 46,2% la gota cau fora de la superfície de l’ull, en un 30,8% contacta plenament en l’ull i en un 23,1% contacta parcialment, en aquest intent les zones on cau la gota són en un 30,8% al sac conjuntival, en un 38,5% a l’angle extern, en un 7,7% a l’angle intern, en un 7,7% al nas i en un 15,4% a la galta. En el segon intent en un 28,6% la gota contacta plenament amb la superfície de l’ull i en un 71,4% parcialment, en les zones on va a parar la gota s’aprecien diferències significatives respecte als pacients de ≥75 anys, ja que en aquest grup d’edat en un 57,1% la gota va a parar en el sac conjuntival i en els pacients de 65-74 anys en el segon intent mai va anar a parar al sac conjuntival,. En quant al nombre de gotes en un 46,2% en cau una, en un 30,8% dos, en un 7,7% tres i en un 15,4% quatre o més. Si realitzem una comparació per sexes podem observar que cap home utilitza mirall i un 23,5% de les dones si en utilitzen, un 25% dels homes es netegen les mans previ l’aplicació de les gotes i les dones només un 11,8%. En quant a l’aplicació del col·liri, un 12,5% dels homes toquen amb el flascó la superfície ocular i les dones toquen en un 35,3%, un 75% dels homes premen el flascó per fer

ESPECIAL

Tres anys de traject貌ria en recerca, formaci贸 i comunicaci贸

Mem貌ria d'activitats formatives Activitats del Gabinet de Premsa

especial

FORMACIÓ

Memòria d'activitats formatives GRÀFIC EVOLUCIÓ ACTIVITATS FORMATIVES (2010-2011-2012)

ACTIVITATS FORMATIVES 2010-2011-2012 2010

2011

2012

100

CURSOS JORNADES I XERRADES TOTAL ALUMNAT CURSOS I JORNADESXERRADES

342

1146

70 CURSOS FORMACIÓ CONTINUADA I PRESCRIPCIÓ I TIC

PRESCRIPCIÓ I TIC TOTAL D'ALUMNAT CURSOS PRESCRIPCIÓ I TIC TOTAL D'ALUMNAT ACTIVITATS

858

116

1579

473

458

2437

1619

JORNADES, XERRADES

40 30 20 10 0 2010

2011

2012

ACTIVITATS FORMATIVES gener a maig 2013

ACTIVITAT Sales de Schüssler 10 sessions - 4 hores per sessió

HORES

NUM. ALUMNES

ACREDITACIÓ

AVALUACIÓ (1 a 5)

Curs d’informàtica inicial-bàsic

4,6

Mobilitzacions i immobilitzacions bàsiques en el pacient traumàtic (dues edicions)

CCFCPS -

4,9

Curs d’abordatge de les malalties cròniques per a infermeria

CCFCPS 3,4 crèdits

3,8

Curs d’alimentació nutrició en malalts crònics

CCFCPS 1,8 crèdits

3,8

Taller d’interpretació radiogràfica per a infermeria

CCFCPS 3,7 crèdits

4,6

Taller d’interpretació radiogràfica per a infermeria (Delegació de Tortosa)

CCFCPS 3,7 crèdits

4,6

Curs de Reiki sistema japonès – tercer nivell

Curs de Reiki sistema japonès – tercer nivell (Delegació de Tortosa)

Del 31 de gener al 21 de novembre 2013 Del 5 a 19 de febrer de 2013

26 i 28 de febrer de 2013

Del 19 al 7 de maig de 2013

Del 4 al 25 d’abril de 2013

Del 13 al 17 de maig de 2013

Del 21 de maig al 6 de juny de 2013

Del 8 de maig al 28 de juny de 2013

HORES

NUM. ALUMNES ACREDITACIÓ

AVALUACIÓ (1 a 5)

Xerrada “Optimitza els teus recursos i aconsegueix els teus objectius amb PNL”

Xerrada “Estrès i immunitat”

Xerrada “Neurologia de la serenitat i el ioga”

Jornada d’emprenedoria per a infermeria “Crea i planifica la teva pròpia empresa”

especial

XERRADES I CONFERÈNCIES gener a maig 2013

14 de gener de 2013

18 de febrerbde 2013 4 de març de 2013

7 de març de 2013

ACTIVITATS FORMATIVES gener a maig 2013 NUM. ACTIVITATS

NUM. ALUMNES

CURSOS

159

JORNADES I XERRADES

122

PRESCRIPCIÓ I TIC

TOTAL D'ALUMNAT DE TOTES LES ACTIVITATS

324

GRÀFIC EVOLUCIÓ ACTIVITATS FORMATIVES gener-maig 2013 100

90 80 70 60 50

Nº ACTIVITAT Nº D'ALUMNES

40 30 20 10 0 Cursos

Jornades i xerrades

Prescripció i TIC

Total d’alumnes totes activitats

GRÀFIC ACTIVITATS FORMATIVES gener-maig 2013

Cursos Jornades i xerrades Prescripció i TIC Total d’alumnes totes activitats

especial

COMUNICACIÓ

Activitats del Gabinet de Premsa Resum d'activitats i tasques del Gabinet de Premsa de CODITA, des de desembre de 2012 fins a maig del 2013.

20 GABINET DE PREMSA Encàrrec de funcions: − Donar suport i assistir a la presidència del Col·legi en l'exercici de les seves funcions en matèria de mitjans de comunicació. − Dissenyar la política de comunicació interna i externa del Col·legi − Coordinar la comunicació interna del Col·legi. − Coordinar les relacions dels membres de la Junta de Govern amb els mitjans de comunicació. − Fer l'anàlisi, la difusió interna i la repercussió del contingut informatiu dels diferents mitjans de comunicació. − Transmetre notes de premsa i comunicats i preparar entrevistes, reportatges i rodes de premsa. − Elaborar els informes que li siguin encarregats sobre aquest àmbit d'actuació. − Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada expressament. TASQUES Tasques realitzades des de desembre de 2012 a maig de 2013: Pla de Comunicació: Dissenyar el Pla de Comunicació del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona.

Comunicació interna Butlletí “Fem camí...” - Dissenyar i elaborar el Butlletí intern “Fem camí...” - Preparar i elaborar els articles de les activitats internes del Col·legi per la seva publicació. Els articles que s’han publicat són els següents: - VII Jornades d’Infermeria de les Terres de l’Ebre. - Xerrada: Estrès cel·lular, estrès sistèmic. - Reunió de treball amb el conseller, Boi Ruiz. - Premi a la millor comunicació. - II Jornada Formativa sobre SIDA. - Entrevista a Mossèn Josep Cabayol. - Exposició de vestits de la Història de la Infermeria. - I Concurs de dibuix infantil - Última hora... El col·legi disposa d’un espai propi a Tarragona Ràdio. - Entrevista amb Úrsula Schreiber. - L’atur es triplica en infermeria - Anna M. Pedraza i Elena Barberia, noves patrones de la Fundació Ad Qualitatem. - Xerrada sobre PNL. - Entrevista amb Ana Rita da Silva Meireles. - Jornada d’emprenedoria Infermera. - Festa del col·legiat!. - I Jornada d’emprenedoria. - Entrevista a Cristina Rey Reñones.

Revista “Fem camí...” Preparar i elaborar els articles i editorials necessaris per la seva publicació. Els articles que s’han publicat han estat els següents: - L’emprenedoria: repte de futur. - Festa del col·legiat. Memòria Dissenyar i elaborar la Memòria 2012 del Col·legi. Comunicació externa Ràdio Preparar i elaborar la informació a tractar en el programa de Ràdio “Espai infermer” a Tarragona Ràdio. Els temes tractats han estat els següents: - Salut sexual - Jornades d’emprenedoria Infermera” - Esclerosi múltiple - Festa patró de la infermeria. - Risc cardiovascular. - Envelliment i salut. - Salut mental. - Situació actual del Col·legi. - Campanya “Salva vides: rentat les mans”. - Tabac.

- Reunió extraordinària de Presidents de Col·legis a Aranjuez. - Elements principals de la ponència presentada pel Dr. Walter Sermeus a les Jornades de Treball de l’organització Col·legial, celebrades del 15 al 17 de març de 2013. - Important Acord Marc. - En memòria de Josep M. Sagués. - 25è Congrés quadriennal del CIE (Congreso Internacional de Enfermería). - Barcelona acollirà en el 2017 el 26è Congrés Internacional d’Infermeria. - Resum tercera jornada, 20 de maig, del 25è Congrés del CIE. - Resum quarta jornada, dimarts, 21 de maig del 25è Congrés del CIE. - I Jornada d’Expertesa en Cures de Ferides. - Resum cinquena jornada, dimecres, 22 de maig del 25è Congrés del CIE - El Consell Internacional d’Infermeria concedeix el premi mundial a la innovació sanitària a la plataforma infoenfermería del Consell General d’Infermeria d’Espanya. - I Jornada d’Expertesa en Cures de Ferides

especial

- Resposta a l’article del 22 d’abril al Diari Més Tarragona. - Infermers i infermeres del Joan XXIII es concentren cada dimarts. - Entrevista a Gemma Rivera.

Facebook Preparar, elaborar i mantenir activa la pàgina del Col·legi a Facebook

Premsa Preparar, elaborar i transmetre notes de premsa, articles d’opinió.

Butlletí Salut Informa de la Regió Sanitària Camp de Tarragona Preparar i elaborar els articles per la seva publicació. - La història de la infermeria a través del seus vestits.

Web Preparar i elaborar articles per penjar a la pàgina principal del web oficial del Col·legi. - Reunió d’urgència davant la greu situació que travessa la professió.

Grup de Treball dies Saludables de Salut Informa de la Regió Sanitària Camp de Tarragona Preparar i elaborar la I Jornada de Salut Informa: Com millorar la salut de les persones. Preparar i elaborar el informe d’avaluació de la Jornada.

recerca

L'ANY 2017 BARCELONA ACOLLIRÀ EL 26È CONGRÉS INTERNACIONAL D'INFERMERIA

COL·LEGI OFICIAL d’infermeres i Infermers de tarragona

Av. Pau Casals 13, 5è · 43003 · Tel: 977 239 519 · Fax: 977 220 908 www.codita.org

DISCUSSIÓ El compliment inadequat de la prescripció farmacològica per al glaucoma i ull sec és un obstacle important per al tractament d’aquestes patologies, els metges no poden determinar quins pacients s’adhereixen a la teràpia prescrita i la manca de compliment es pot confondre amb una teràpia ineficaç, aquesta confusió pot portar a un canvi de fàrmac o a mesures terapèutiques més agressives com el làser o la cirurgia. Hem trobat que molts pacients manquen de destresa ma-

nual per a l’autoadministració de gotes igual que en l’estudi presentat per Tsai et al (11), que van observar que un 37% dels pacients s’instil·laven dos o més gotes, en el cas del nostre estudi eren el 48%. Una sobredosificació, com s’observa en aquests estudis, és una pràctica nociva ja que el risc d’efectes secundaris a medicaments augmenta i també suposa una despesa innecessària. Respecte als pacients que tocaven en la punta del flascó a la superfície ocular o annexes en el nostre estudi eren un 28%, semblant a l’estudi presentat per Kholdebarin et al(12) que era d’un 28,8% i a l’estudi de Tsai et all que era del 25,4%, en canvi en un estudi realitzat per Kass et al (13) era en un 50% i en l’estudi per Brown et all era d’un 53%(14). Aquest fet comporta que es pugui contaminar la resta de col· liri del flascó o que es pugui produir una lesió a l’ull. En el nostre estudi vam poder observar que només un 16% es netejaven les mans abans de la realització de la tècnica, segons l’estudi realitzat per Stone et al (15) se les netejaven un 1,7% i en l’estudi presentat per Tsai un 36,4%. En el nostre estudi un 92% s’ajuda dels dits per a separar les parpelles, un 72% separa la parpella inferior, un 8% la parpella superior i un 12% les dues parpelles al mateix temps. En l’estudi presentat per Tsai s’ajuda dels dits per separar les parpelles un 79,7% i separa la parpella inferior un 64,2%, la parpella superior un 9,7% i les dues parpelles un 20%. Pel que fa a la posició per a l’instil·lació de la gota, en el nostre estudi, un 72% se l’autoadministra assegut, un 20% dret i un 8% estirat, en l’estudi presentat per Tsai un 37,8% assegut, un 36,4% dret, un 31,6% estirat i un 8,1% varia. El mirall en el nostre estudi es utilitzat en un 4% dels pacients i en l’estudi de Tsai en un 16,3%. S’ha de tenir en compte que els resultats es poden veure alterats degut a que els pacients no realitzen la tècnica en el seu context habitual sinó en un gabinet i són gravats en càmera de vídeo per un professional d’infermeria. Aquest estudi té algunes fortaleses: l’escàs nombre d’estudis sobre aquesta temàtica i l’objectivitat de la metodologia (gravacions en vídeo). CONCLUSIONS Aquest estudi ens demostra que la pràctica d’instil·lació de col·liris en alguns pacients ancians pot ser potencialment perjudicial per l’administració de més d’una gota del fàrmac i que la mala conducta pot contaminar el medicament i/o produir lesions a la superfície ocular. Els resultats obtinguts concorden amb altres estudis i això suggereix la necessitat d’instruir millor als pacients en el moment de receptar-los col·liris. Actualment hi ha manca d’un mètode per avaluar l’èxit en el tractament amb col·liris.

recerca

caure la gota i de les dones només un 52,9%, dels homes un 62,5% separen la parpella inferior, un 25% la parpella superior i un 12,5% les dues parpelles, en el cas de les dones, no separen cap parpella un 8%, separen la parpella inferior un 72%, la parpella superior un 8% i les dues parpelles al mateix temps un 12%. Pel que fa a la postura que adoptaven per instil·lar-se la gota, els homes se la instil·laven asseguts en un 100%, les dones en un 58,8% assegudes, en un 29,4% dretes i en un 11,8% estirades al pla del llit. pel que fa al nombre d’intents un 50% d’homes realitzaven un segon intent i de les dones un 58,8%, en un primer intent en els homes la gota anava a parar fora de la superfície ocular en un 37,5%, contactava plenament amb la superfície de l’ull en un 25% i parcialment en un 37,5%, en el cas de les dones, no contactava en un 48%, contactava plenament en un 32% i parcialment en un 20%. Les zones on anava a parar la gota en el primer intent era en els homes en un 25% en el sac conjuntival, en un 62,5% en l’angle extern i en un 12,5% en altres zones, en les dones en un 35,3% en el sac conjuntival, en un 17,6% en l’angle extern, en un 11,8% en l’angle intern, en un 11,8% al nas, en un 17,6% a la galta i en un 5,9% en altres zones. En el cas del segon intent anava a parar en els homes en un 0% al sac conjuntival, en un 50% a l’angle extern, en un 25% en l’angle intern i en un 25% en la parpella i en les dones en un 40% en el sac conjuntival, en un 30% en l’angle extern , en un 20% en l’angle intern i en un 10% en la parpella. Pel que fa al nombre de gotes instil·lades, en el cas dels homes en un 62,5% eren una, en un 12,5% dos, en un 12,5% tres i un 12,5% ≥quatre i en el cas de les dones en un 47,1% eren una, en un 17,6% dos, en un 11,8% tres i en un 23,5% ≥quatre. Si per a realitzar la tècnica adequadament s’acceptava com a correcte instil·lar una sola gota, caure al sac conjuntival i no tocar amb la punta del flascó a l’ull i annexes, podem dir que només un 28% dels pacients realitzaven la tècnica correctament i si a més afegim que s’havien de netejar prèviament les mans, la tècnica només era realitzada correctament per un 4% dels pacients estudiats.

recerca

TREBALL

Perfil de les dones demandants d’interrupció voluntaria de l’embaràs Anna López-Bertrán, Alba Pallise-Cardellach A, Maria Salado-García, Silvia Pedrido-Reino

INTRODUCCIÓ El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva (Ley Orgánica 2/2010 de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo) que regula legalment la pràctica de l’avortament, canviant el terminis i els motius autoritzats. Actualment són: dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de la dona, dins de les primeres vint-i-dues setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l’embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. A partir de les vint-i-dues setmanes de gestació, quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida o una malaltia incurable. Aquest canvi legislatiu ha suposat que els motius d’avortament es considerin per terminis i no per supòsits, fomentant el dret de la dona a decidir i reduir el número d’embaràs no desitjats. Per altra banda, se suposava que el caràcter d’obertura facilitadora d’aquesta llei davant l’avortament voluntari, donaria com a conseqüència un augment d’IVE’s, és per aquest motiu pel que varem proposar-nos fer aquest treball de revisió de la demanda actual. En aquest estudi només ens referirem a aquelles interrupcions que es realitzen a petició de la dona fins a les 14 setmanes de gestació. Aquests casos ens arriben a la consulta de la llevadora quan la dona es realitza un test d’embaràs amb resultat positiu i no desitja continuar amb la gestació. És aquest mateix professional el que s’encarrega d’informar de les possibilitats de la nova llei i derivar a la pacient al servei de ginecologia pertinent, segons les setmanes de gestació en la que es troba la dona. Si són menys de 7+5 setmanes d’embaràs pot oferir-se la possibilitat d’un avortament farmacològic, realitzat de forma ambulatòria. Després d’aquestes setmanes, s’ha de derivar a Barcelona a les clíniques concertades amb el govern per realitzar un avortament per aspiració (també anomenat quirúrgic). El nombre d’avortaments ha tingut un increment progressiu en les dos últimes dècades fins l’any 2007 en que s’han mantingut xifres estables. Una de les causes que hi ha contribuït son els canvis poblacionals que hem viscut com el fenomen migratori, a més dels canvis en valors i comportaments

sexuals en la població. Els immigrants residents a Catalunya representen actualment el 20% de la població i, en les dones en edat fèrtil (de 15 a 44 anys), la proporció d’immigrants ha passat del 3,7% de l’any 2000 al 21,4% del 2008 (1,2). Hi ha diversos estudis europeus que comparen les característiques dels avortaments entre dones autòctones i immigrants. Un d’ells dut a terme a Suècia l’any 2003 (3), va concloure que les dones immigrants tenien més embarassos i avortaments previs que les dones nascudes al propi país, però que aquest fet es relacionava més amb el nivell socioeconòmic que amb el fet de ser immigrant. En diverses publicacions a Espanya s’analitza la contribució de la immigració al creixement del nombre observat d’IVE (4,5,6,7). A Catalunya trobem un estudi de l’any 2008 que compara les diferències entre el perfil reproductiu de les dones autòctones i immigrants residents a Catalunya que com a conclusions aporta una taxa d’avortament entre 1,4 i 3 vegades superior entre les dones immigrants.(8) Un altre investigació (9) realitzada en tres comunitats autònomes paral·lelament (entre d’elles Catalunya) conclou que la influència de la immigració en la demanda de l’IVE es relacionen amb la vulnerabilitat d’aquest grup de població (econòmica, social, de coneixement i ús del sistema sanitari). Amb aquest resultats també coincideixen un estudi que es va realitzar l’any 2009 a Barcelona en el que trobaren una major taxa d’avortament entre les dones immigrants que provenen de països desafavorits, tenint a veure amb el nivell socioeconòmic i de coneixements més baix i en la pràctica de l’ús dels anticonceptius.(10) Segons l’estudi realitzat per el departament de Salut l’any 2011, el 47,9% de les IVE realitzades a Catalunya, correspon a dones residents a Catalunya d’origen estranger, és a dir, gairebé la meitat de les IVE’s realitzades al nostre territori corresponen a dones nascudes a l’estranger. Els països de procedència de les dones residents d’origen estranger més freqüents són, per ordre: Bolívia, Marroc, l’Equador i Romania. Marroc, que el 2010 era el tercer país més freqüent, ha passat a ser el segon. Aquest mateix informe ens revela que l'edat mitjana de les

Tenint en compte aquestes dades ens proposem: 1) Analitzar les característiques socials i demogràfiques de les usuàries que demanden una IVE a la consulta d’atenció primària del nostre ASSIR (País de naixement i edat). 2) Definir el perfil reproductiu de totes les dones que han demanat informació per realitzar-se una IVE al centre, des de la posada en marxa de la nova llei. (número de fills vius, presència d’avortaments anteriors) Aquestes dades permetran conèixer la prevalença d’avortament del nostre centre de salut i poder interpretar els resultats perquè en un futur ens plantegem altres reptes com saber els motius fonamentals que porten a les dones a realitzar-lo i poder incidir-hi en aquestes causes per prevenir-ho. Aquest perfil es podrà utilitzar per fer programes de planificació més complerts i pertinents que ens donin eines per arribar a la població que té majors dificultats i així poder prevenir l’embaràs no planificat. MATERIAL I MÈTODES Es tracta d’un estudi de tipus descriptiu transversal realitzat a l’ASSIR de Tarragona. Les dades s’han recollit del programa informàtic E-CAP, havent realitzat una revisió de totes les històries de dones que han estat derivades o s’han realitzat un IVE al nostre centre. La mostra consta d’un total de 670 històries revisades compreses entre les dates del juliol del 2010 fins al juliol de 2012. Els criteris d’inclusió foren dones de 15 a 45 anys que havien sol·licitat la realització d’un IVE a la consulta de la llevadora del ASSIR, entre el període de 06/2010 fins 06/2012, registrades a la història clínica com a demanada d’IVE, incloent també les registrades amb diagnòstic d’extracció menstrual, avortament provocat, avortament mèdic, amenorrea i amenorrea secundària (diagnòstics utilitzats per altres professionals mèdics per incloure el procés de l’IVE en la història informatitzada) Els criteris d’exclusió són les dones no registrades a la his-

tòria clínica, o amb diagnòstics anteriorment citats que correspon a un motiu de consulta diferent a un IVE. En aquest informe es defineix com a “immigrants” les dones que han nascut a l’estranger i que resideixen a Catalunya, independentment del temps de residència que portin a la comunitat. Les dones que han nascut a l’Estat espanyol s’anomenen “autòctones”.

recerca

dones que han avortat és de 28,6 anys, amb una desviació estàndard (DE) de 7,1 anys. La majoria de les dones que s’han sotmès a una IVE tenen entre 25 i 34 anys. Gairebé la meitat de les dones no té cap fill i una quarta part en té un. El 64,0% de les dones no s’ha sotmès a cap IVE anteriorment. La taxa global d’avortament de les dones de 15-44 anys residents a Catalunya del 2011 ha estat de 13,98 per mil . La taxa d’IVE de les dones de 15 a 44 d’origen estranger és del 26,59, taxa que ha disminuït un 10,1% respecte del 2010. El grup d’edat que presenta la taxa més elevada és també el de 20 a 24 anys en les immigrants. Al camp de Tarragona les dones autòctones tenen una proporció superior d’IVE’s si ho comparem amb altres regions sanitàries de Catalunya, en proporció al grup d’immigrants.

Les variables recollides han estat les següents: - País de naixement (Espanya/ Magrebí/ Àfrica subsahariana/ Àsia/ Llatina / Europa de l’est/ Resta d’Europa/ Altres /No consta). Quantitativa nominal. - Edat (número). Quantitativa discreta. - Tipus avortament (Farmacològic/ Quirúrgic/ No consta). Qualitativa nominal. - Número de fills vius (0/ 1/ 2/ 3/ 4 o més). Qualitativa ordinal. - Presència d’avortaments anteriors (Si/No/No consta). Qualitativa nominal. Les variables han estat introduïdes i processades a través d’una base de dades pròpia tipus Excel confeccionada exclusivament per l’estudi, on s’ha respectat l’anonimat i confidencialitat de les històries clíniques. L’estratègia de recerca s’ha realitzat a través de les bases de dades Pubmed, Cuiden Plus, Cuidatge y Cochrane. S’ha limitat a articles de 10 anys d’antiguitat com a màxim i s’han utilitzat com a paraules clau: avortament, immigració, dones, interrupció voluntària de l’embaràs. Amb anglès abortion, immigrant, women, induced abortion. RESULTATS El número total de histories revisades han estat 670. El 59% de les IVE’s corresponen a població autòctona, davant al 41% que corresponen a població immigrant. La procedència per ordre de freqüència ha estat en primer lloc Llatino Amèrica seguida de la magrebí i en tercer lloc països d’Europa de l’est. Aquests tres emplaçaments suposen un 32 % de les IVEs realitzats al centre. (Taula 1) El grup d’edat que més ha sol·licitat el avortament ha estat el de 30 a 34 anys, seguit pel grup de 25 a 29 anys, que sumats suposen un 47% dels avortaments. La mitja d’edat del total de les dones ha estat de 29’2 anys, sent l’amplitud de 30 anys, amb l’edat mínima de 15 i l’edat màxima de 45. Un 67% dels avortaments han estat quirúrgics, front el 23 % dels farmacològics, això s’explica perquè l’entrada del procés farmacològic s’implantà al ASSIR un any més tard del inici d’aquest estudi (juliol del 2011). Pel que fa al nombre de fills anteriors un 35% de les dones no en té cap i un 20% en té un. La resta de mostra, un 24%, en té 2 o més. (Taula 5)

recerca 26

Un 23% de les dones tenia un episodi d’avortament anterior. (Taula 6) Pel que fa al número d’avortaments per any, veiem que s’ha mantingut estable ja que les dades que s’exposen son 6 mesos del 2010, 12 mesos del 2011 i 6 mesos del 2012. CONCLUSIONS L’impacte de la immigració en la demanda de la realització d’IVEs es constata en el nostre estudi, ja que trobem que un 41% pertanyen a aquest col·lectiu. Això és probablement degut a que la població femenina fèrtil procedent de països estrangers ha anat en augment els últims anys, inversament a la població autòctona. Si comparem el nostre resultat amb l’estudi del departament de salut de la Generalitat de Catalunya, obtenim que a la nostra àrea la taxa d’IVE del col·lectiu immigrant comparada amb la d’autòctones es més baixa que la global de Catalunya, que suposa un 47’9%. L’ús del servei de l’ASSIR per part de la població immigrant és accessible i acceptat pel col·lectiu, però és necessari fer aquest tipus d’estudi per conèixer els perfils de les dones ateses i comparar-lo amb la població autòctona. En estudis posteriors seria convenient definir les diferències de perfil entre aquests grups de dones i poder estudiar quines son les causes que les porten a realitzar avortaments, per poder desenvolupar mesures preventives i fer una planificació de serveis més acurada a les seves necessitats. Altres conclusions que podem extreure d’aquest estudi descriptiu es que el número d’avortaments sol·licitats s’ha mantingut estable des de la posada en marxa de la nova llei. També que la franja d’edat que demanda amb més freqüèn-

cia aquest servei són les dones d’entre 25 i 34 anys, i no el grup adolescent, pel que s’haurien de destinar mesures preventives i de planificació familiar dirigides a aquest grup de població per poder reduir el número d’embarassos no planificats. Aquestes dades coincideixen amb l’informe realitzat a Catalunya l’any 2011 (11) parcialment ja que a la nostra zona el primer grup per ordre de demanda és el de 30 a 34 anys i el segon el de 25 a 29, sent a l’inrevés en aquest estudi. Pel que fa al número de fills veiem que un 35% de les dones no en tenia, pel que ens pot fer pensar que tenir fills anteriorment no és un motiu relacionat amb la realització d’un IVE, sinó que probablement hi ha altres causes d’origen socio-econòmic que s’haurien d’explorar en estudis posteriors. Un 23% de la mostra ja tenia un IVE previ pel que es fa palesa la necessitat d’analitzar les raons que porten a aquestes dones a repetir aquest procés i de realitzar-los un seguiment posterior al procés per insistir amb les mesures preventives. Aquest estudi coincideix amb la bibliografia consultada (3,4,5,7,8,9,10,11) ja que el perfil observat de les nostres usuàries és similar als informes trobats, tot i que hi ha poques referències que ens permetin la comparació de totes les dades, ja que en la majoria d’estudis realitzats a Espanya no consta el país d’origen de les dones. Cal seguir explorant el perfil de les usuàries que accedeixen a la consulta d’infermeria i llevadora per poder millorar l’oferta de serveis i adequar el personal (en formació i quantitat) a les necessitats de la població.

VOLEU ESTAR INFORMATS? Feu-nos saber qualsevol canvi en la vostra direcció, telèfon de contacte o adreça electrònica a: codita@enfermundi.com a fi de tenir-vos sempre informats.

recerca

EL PÒSTER

Nota: El Col·legi d'Infermeres i Infermers no es responsabilitza de la legibilitat d'aquest cartell.

recerca

TREBALL

Avaluació de l’adherència terapèutica al tractament amb inhaladors en malalts de MPOC majors de 75 anys Elsa Pla-Canalda

INTRODUCCIÓ La guia clínica SEPAR-ALAT (Sociedad Española de Pneumología y Cirugía Toràcica) de diagnòstic i tractament de la MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) defineix la MPOC com una malaltia crònica que es caracteritza per la presència d’una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri, que s’associa a una reacció inflamatòria anòmala que afecta a les vies aèries, parènquima i artèries pulmonars (1). La prevalença en el nostre entorn de les malalties respiratòries cròniques és elevada, sobretot la de la MPOC, que afecta al 9% de la població, segons l’estudi IBERPOC (2). La MPOC és un trastorn que causa gran morbiditat i mortalitat. S’estima que, cada any, moren a Espanya més de 18.000 persones a causa de la MPOC, essent la cinquena causa de mort entre el homes, amb una taxa anual de 60 morts per 100.000 habitants, i la setena per a les dones, amb una taxa anual de 17 morts per 100.000 habitants (3). A més a més, la OMS indica que en el 2030 la MPOC seguirà essent la causa del 7,8 % de totes les morts i representarà el 27% de les morts relacionades amb el tabac (4). La distribució de la MPOC depèn fonamentalment de dos factors: els efectes relacionats amb l’exposició tabàquica i l’envelliment progressiu de la població. A Espanya, estem a la capçalera d’Europa en tabaquisme, en la població adolescent, i, entre els primers del món en la població femenina (5-6). A més, la població espanyola s’està envellint, amb un corresponent increment de la població en risc de desenvolupar obstrucció irreversible del flux aeri (7). Per aquest motiu, a Espanya hi haurà una verdadera epidèmia de MPOC durant els pròxims anys, definida com un número de casos en l’espai i en el temps superior als esperats. Aquest fet, tenint en compte que els malalts que pateixen MPOC presenten una limitació progressiva de les seves activitats de la vida diària i requereixen, a més a més, múltiples ingressos hospitalaris per episodis d’agudització (l’agudització de la MPOC és la causa més freqüent d’ingrés en els serveis de Pneumologia) provocarà un augment considerable de les despeses hospitalàries en els pròxims anys. De fet, a l’any 2020, s’espera que la

MPOC ocupi el cinquè lloc a l’escalafó mundial de malalties amb major impacte econòmic. A Espanya, el cost econòmic de les pràctiques assistencials en relació a la MPOC, durant l’any 1998, es va estimar entorn als 201.000 milions de pessetes (8). Per tant, sembla obvi que cal millorar el tractament del MPOC i la seva adherència, per millorar la qualitat de vida dels pacients i abaratir els costos hospitalaris. El tractament de la MPOC segons la SEPAR consisteix a: deixar l’hàbit tabàquic si són persones fumadores, vacunar-se contra la grip anualment, l’oxigenoteràpia i els fàrmacs (9). El tractament farmacològic dels malalts amb MPOC comprèn bàsicament medicació inhalada (10), essent els broncodilatadors els que tenen major importància, ja que augmenten el diàmetre dels bronquis, i faciliten així l’entrada d’aire. Aquest tractament millora la qualitat de vida dels malalts. Tanmateix, molts estudis han demostrat que un 60% dels malalts amb MPOC no s’adhereixen al tractament prescrit i d’aquests, fins a un 85%, utilitzen els inhaladors incorrectament (11), fet que fa disminuir significativament l’eficiència dels inhaladors i, per tant, fa empitjorar l’estat de salut del malalt. Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’adherència terapèutica es defineix com la magnitud amb què el malalt segueix les instruccions mèdiques (12). Ara bé, hi ha molts factors que modulen l’adherència. És per aquest motiu que altres autors com Libertat Martín Alfonso defineixen l’adherència terapèutica com un fenomen complex, el qual està condicionat per múltiples factors de diferent naturalesa (13). A més a més, és considerat també un comportament humà, modulat per comportaments subjectius i, per tant, també ha de ser comprès i abordat en aquesta dimensió. Així, Dimaretto i Dinicola defineixen adherència com “una implicació activa i voluntària del malalt amb una pauta de comportament acceptada de mutu acord, amb la finalitat de produir un resultat terapèutic desitjat” (13). En aquesta definició es té en compte el factor psicològic del tema en qüestió i pressuposa que ha d’haver-hi un enteniment per part del malalt en relació a les necessitats del tractament i de les seves possibilitats, per a l’obtenció d’una acció apropiada.

activats per la inspiració o acoplats a cambres d’inhalació; també hi ha els inhaladors de pols seca, sistema de dosi única o multidosi i els nebulitzadors (22). Aquesta gran varietat d’inhaladors provoca que un elevat percentatge de malalts crònics amb MPOC no presentin una adequada adherència al tractament i més específicament en la tècnica d’aplicació dels inhaladors (23). Per tal d’evitar-ho cal un adequat coneixement tècnic i unes instruccions clares sobre com s’han d’utilitzar aquests inhaladors que en molts casos no es donen correctament (21). Així doncs, l’educació sanitària que rep el malalt respecte a la correcta aplicació dels inhaladors és vital per a assegurar la seva efectivitat. L’estudi EDEN posa de manifest que l’ús de dispositius d’inhalació per part dels malalts respiratoris podria millorar amb un programa adequat d’ensenyament, fet que milloraria notablement els símptomes i la seva qualitat de vida (24). En aquest sentit, el rol de la infermera és molt important, ja que és l’encarregada de donar l’educació sanitària en la correcta aplicació dels inhaladors i per tant pot identificar els factors que poden influenciar negativament en el bon aprenentatge per part del malalt en la tècnica d’aplicació dels inhaladors (25). OBJECTIU GENERAL Avaluar l’adherència terapèutica al tractament amb inhaladors en malalts amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) majors de 75 anys en el servei d’HD de l’HTVC. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Avaluar si el malalt amb MPOC major de 75 anys ingressat en el servei d’HD se sap administrar la dosi pautada d’inhaladors. 2. Identificar si el malalt amb MPOC major de 75 anys ingressat en el servei d’HD utilitza la tècnica correcta d’aplicació dels inhaladors. 3. Conèixer si el malalt amb MPOC major de 75 anys ingressat en el servei d’HD de l’HTVC ha rebut educació sanitària en referència a l’aplicació correcta dels inhaladors abans de l’ingrés. 4. Identificar quins coneixements té el malalt amb MPOC major de 75 anys ingressat en el servei d’HD sobre la seva malaltia. 5. Descriure el perfil del malalt amb MPOC major de 75 anys ingressat en el servei d’HD de l’HTVC. METODOLOGIA DISSENY: TIPUS i ÀMBIT D’ESTUDI El tipus d’estudi serà descriptiu transversal prospectiu. El període d’estudi serà des de l’1 de juliol de 2013 fins al 31 de desembre de 2014, amb una durada de 18 mesos, a la unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’HTVC (Hospital

recerca

L’adherència terapèutica engloba dos conceptes: compliment de dosis i forma d’administració i persistència en la duració del tractament prescrit (14). En pacients amb MPOC, l’adherència terapèutica es veu afectada per múltiples factors, associats amb les característiques de la medicació per a la MPOC i les característiques del propi pacient. Així, el règim terapèutic, és a dir, la polifarmàcia, la freqüència de dosificació i la via d’administració són factors que influeixen en el nivell d’adherència. També l’edat del pacient té un paper clau en el grau d’adherència terapèutica, ja que amb l’augment d’edat s’aguditza la comorbilitat, la polifarmàcia, la dificultat per llegir la lletra petita i fins i tot la utilització d’alguns inhaladors. A més, la percepció del malalt sobre la seva malaltia comporta, molts cops, la discontinuïtat del tractament a causa de la remissió dels símptomes (15) o de l’associació dels esteroids amb desagradables efectes secundaris. La falta d’adherència terapèutica constitueix un problema de salut pública important, la qual cosa comporta conseqüències que van des de tractaments innecessaris, proves addicionals, augment de les visites al professional sanitari fins a una major incidència en la mortalitat i ingressos hospitalaris (16). Diferents estudis han demostrat que en els països desenvolupats, l’adherència terapèutica entre aquells malalts que pateixen una malaltia crònica no sobrepassa el 50% (12). A més a més, l’adherència al tractament en malalties cròniques respiratòries és de les més baixes en comparació amb altres com la hipertensió o la dislipèmia (17-18). La major part dels malalts que són ingressats en el servei d’HD (Hospitalització Domiciliària) de l’HTVC (Hospital Tortosa Verge de la Cinta), són malalts fràgils o crònics majors de 75 anys amb MPOC. Buchner defineix la fragilitat com “l’estat en què la reserva fisiològica està disminuïda, i porta associat un risc d’incapacitat”(19). L’exarcerbació de la malaltia crònica MPOC sol ser majoritàriament la causa del seu ingrés. L’adherència terapèutica en el malalt de MPOC és complexa, per això cal que els malalts amb MPOC rebin tanta informació com sigui possible sobre l’ús correcte dels seus inhaladors. Aquesta informació ha d’incloure l’acció dels fàrmacs, els seus possibles efectes secundaris, la utilització de l’inhalador precís, la tècnica correcta i quan acudir al metge en cas d’empitjorament dels símptomes (20). L’administració de fàrmacs per via inhalatòria han contribuït a la millora dels pacients amb malalties respiratòries com la MPOC. Aquests fàrmacs tenen l’avantatge de ser administrats a dosis molt petites, per poder arribar exclusivament al lloc on han de desenvolupar la seva acció farmacològica (21). Un inhalador és un dispositiu utilitzat per subministrar un medicament en forma de partícules de pols o líquid a l’organisme a través dels pulmons. Existeixen diferents tipus d’inhaladors: els de cartutx pressuritzat, els quals poden ser convencionals,

recerca 30

Verge de la Cinta Tortosa). L’HTVC és un hospital comarcal que consta de 250 llits. Una de les seves unitats és la unitat d’Hospitalització Domiciliaria que pertany al servei de Medicina Interna (MI) de l’hospital. La unitat d’HD consta de dotze llits virtuals i el seu àmbit d’actuació comprèn una isocrona de 50km abarcant les comarques del Baix Ebre i del Montsià. SUBJECTES D’ESTUDI S’inclouran tots els malalts majors de 75 anys que estan diagnosticats de MPOC i que utilitzen inhaladors ingressats al servei d’Hospitalització Domiciliària de l’HTVC. Criteris d’inclusió. Tots aquells malalts diagnosticats de MPOC amb utilització d’inhaladors amb una edat superior a 75 anys i que tinguin un episodi obert a la unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’HTVC. Criteris d’exclusió. Tots aquells malalts no diagnosticats de MPOC amb o sense utilització d’inhaladors amb una edat inferior a 75 anys i que no tinguin un episodi obert a la unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’HTVC. Grandària de la mostra. S’estudiaran tots els malalts majors de 75 anys que estiguin diagnosticats de MPOC amb utilització d’inhaladors i que tinguin un episodi obert a la unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’HTVC. VARIABLES PRINCIPALS I SECUNDÀRIES Les variables principals de l’estudi són: • Adherència al tractament amb inhaladors. (Segons el test validat de Morisky-Green) (Figura 2). Variable dependent. • Grau de coneixements sobre l’ús dels inhaladors. (Segons la guia SEPAR) (Figura 6). Variable independent. Les variables secundàries independents són: • Sexe. Variable qualitativa dicotòmica. • Edat. Ha d’ésser superior a 75 anys. Variable quantitativa discreta. • Tipus inhalador. Registrarem el tipus d’inhalador que utilitza el malalt: cartutx pressuritzat, pols seca o nebulitzador. Variable qualitativa policotòmica. • Educació sanitària prèvia a l’ingrés respecte a l’ús dels inhaladors. Preguntarem als malalts si han rebut educació sanitària respecte al correcte ús dels inhaladors abans de l’ingrés al servei d’HD (Hospitalització Domiciliària). Variable qualitativa policotòmica. • Personal sanitari que li ha proporcionat aquesta educació sanitària. Preguntarem al malalt, en el supòsit que hagi rebut educació sanitària prèvia a l’ingrés, de quin professional l’ha rebuda. Aquests professionals poden ser el metge o la infermera. Variable qualitativa dicotòmica. • Coneixement sobre la MPOC. Identificarem els coneixements que té el malalt sobre la seva malaltia. Això ho por-

tarem a terme a través del test de Batalla, que avalua el coneixement del malalt sobre la seva malaltia, en aquest estudi la MPOC. Variable qualitativa policotòmica. Variables secundàries dependents són: • Verificació en l’aplicació correcta dels inhaladors. Registrarem si el malalt utilitza correctament els inhaladors o no, segons la guia SEPAR. (Figura 6). • Dosis oblidades. Preguntarem al malalt si alguna vegada es deixa de prendre la medicació o no s’administra els inhaladors com estan pautats (test Morisky-Green). Variable qualitativa dicotòmica. • Hora indicada. Li preguntarem al malalt si fa els inhaladors a l’hora indicada (test Morisky-Green). Variable qualitativa dicotòmica. • Suspensió del tractament. Preguntarem al malalt si quan desapareixen els símptomes deixa de prendre la medicació, encara que no estigui indicat pel metge (test MoriskyGreen). Variable qualitativa dicotòmica. • Efectes secundaris. Li preguntarem al malalt si deixa de prendre la medicació pel efectes secundaris que alguna d’elles li provoca ( test Morisky-Green). Variable qualitativa dicotòmica. Totes aquestes variables, excepte la verificació en l’aplicació correcta dels inhaladors, formen part del test validat de Morisky-Green que mesura l’adherència al tractament. RECOLLIDA DE DADES Activitats • Informació al malalt sobre el projecte que volem portar a terme. • Signatura d’un full de consentiment informat per part del malalt. • Confeccionar un qüestionari de registre que contindrà, a més del test de Morisky-Green i de Batalla, altres variables quantitatives i qualitatives objecte d’estudi. Aquest qüestionari es facilitarà als malalts el dia que rebran l’alta del servei d’Hospitalització a Domicili. Serà portat a terme per la infermera del servei que registrarà totes les dades. El qüestionari es realitzarà al domicili del malalt. • Avaluació, a través d’observació directa per part de la infermera, del servei d’Hospitalització a Domicili, de com el malalt s’aplica els inhaladors, tenint com a referència la guia pràctica per al malalt publicada per la SEPAR (Sociedad Española de Neumología y cirugía torácica). Aquesta observació es farà el dia de l’alta del servei al domicili del malalt. Instruments TEST DE BATALLA. Qüestionari a través del qual, mitjançant preguntes senzilles, s’analitza el grau de coneixe-

es i percentatges. També es realitzarà un anàlisi bivariable per a establir relacions entre les variables estudiades mitjançant la proba Xi-quadrat de Pearson o el Test de Fisher, quan la distribució mostral així ho indiqui. S’acceptarà com a significatiu un valor de 0,05 o menys en el contrast de la hipòtesi. Per al tractament de les dades s’utilitzarà el programa estadístic SPSS Stadistics Standard 19.0.

TEST MORISKY-GREEN. Mètode que està validat per a diverses malalties cròniques. Consisteix en quatre preguntes de resposta dicotòmica SI/NO, que reflecteixen la conducta del malalt respecte al compliment terapèutic. Es pretén valorar si el malalt adopta actituds correctes en relació al tractament de la seva malaltia (MPOC); s’assumeix que si les actituds són incorrectes el malalt és incomplidor. Aquest test té l’avantatge de proporcionar informació sobre les causes de l’incumpliment. Les preguntes s’haurien de realitzar combinades amb la conversa i de manera cordial. El malalt és considerat com a complidor si respon de forma correcta les quatre preguntes, és a dir, NO/SÍ/NO/NO.

RELLEVÀNCIA DELS RESULTATS La realització d’aquest projecte serà útil per a: - Identificar aquells malalts, majors de 75 anys, amb MPOC que no tenen una bona adherència al tractament amb inhaladors.

GUIA PRÀCTICA SEPAR. La SEPAR (Sociedad Española de Neumología y cirugía Torácica), dintre de l’àrea d’infermeria i fisioteràpia, ha publicat una guia pràctica per al malalt anomenada “Controlando la EPOC”. També és un instrument que pot ser utilitzat per a l’educació. Es pot trobar informació i consells pràctics sobre la MPOC. D’aquesta guia és d’on el personal d’infermeria extraurà tota la informació de com s’apliquen correctament els inhaladors i nebulitzadors per a després poder-ho avaluar, a través de l’observació, en el malalt. QÜESTIONARI. Aquest qüestionari ha estat elaborat per recollir tota la informació necessària per portar a terme aquest estudi. Inclou les escales validades de Batalla i Morisky-Green, les quals ens serviran per a avaluar els coneixements que té el malalt sobre la seva malaltia i el compliment terapèutic, a més a més d’altres variables que també són importants per a una posterior explotació de dades. ANÀLISI DE LES DADES (estadístic) Les respostes dels qüestionaris s’introduiran a una base de dades d’Excel, i seran analitzades pel programa SPSS versió 19.0, programes que faciliten una més fiable introducció de les dades i una més ràpida detecció d’errors amb les dades introduïdes. Es depuraran les dades per detectar codis invàlids i inconsistències. L’anàlisi estadístic es realitzarà mitjançant un estudi descriptiu de totes les variables incloses, i expressarà els resultats de les variables quantitatives en forma de mitja, desviació típica (màxima i mínima) i en forma de freqüènci-

recerca

ments que el malalt té sobre la seva malaltia, assumint que un major coneixement de la malaltia per la seva part representa un major grau de compliment. Una resposta incorrecta qualifica al malalt com a incumplidor. Les preguntes del test de Batalla es poden modificar per poder aplicar-se a altres malalties cròniques. En el nostre cas l’aplicarem a la MPOC.

- Identificar aquells factors que estan influint a aquesta mala adherència al tractament amb inhaladors. - Recollir evidència i així, en futures investigacions, dissenyar estratègies d’intervenció en aquells factors que estan influenciant a aquesta mala adherència. Algunes d’aquestes estratègies podrien anar, en primer lloc, dirigides a la detecció de la no adherència al tractament, essent una de les poblacions diana el malalt major de 75 anys amb MPOC i que utilitzi inhaladors. Els mètodes disponibles per a mesurar l’adherència al tractament es classifiquen en: mètodes objectius directes (determinació del fàrmac en algun fluid biològic), mètodes objectius indirectes (recompte de comprimits, monitors electrònics acoplats a l’envàs del medicament (MENS), valoració de l’assistència a les consultes programades, etc), mètodes subjectius (judici del metge, tècniques d’entrevista, qüestionaris que analitzen el grau de coneixement, qüestionari de Morisky-Green, etc). - En segon lloc, també hauria d’haver-hi estratègies per a millorar aquesta adherència al tractament; en concret, al tractament amb inhaladors. Aquestes podrien incloure: recordatoris per a mantenir la efectivitat, tant al cuidador com al malalt, prescripció raonable, minimitzar el número de fàrmacs prescrits i simplificar la pauta posològica, millorar la informació a la visita mèdica o d’infermeria i a l’alta hospitalària, seguiment amb trucades recordatòries domiciliàries, etc. - Poder avaluar, en futures investigacions, la relació d’aquesta mala adherència amb l’augment de les reaguditzacions en aquests malalts. - Avaluar si hi ha una falta de coneixements en relació al personal sanitari que ha donat l’educació sanitària, respecte a l’ús dels inhaladors.

recerca

TREBALL

Adolescentes con cáncer: reincorporación escolar Helena Mañé Olivella

RESUMEN Con la realización de este trabajo me he propuesto analizar una realidad concreta, la que presentan adolescentes con cáncer cuando reinician la escolarización en el marco geográfico de Cataluña. Es el resultado de diferentes experiencias, tanto a nivel enfermero surgidas por la práctica, como la realización del máster en Enfermería Escolar y el hecho de ser madre de una de estas adolescentes. Estas visiones me han ayudado a entender la realidad desde una perspectiva diferente y comprender que el adolescente con cáncer puede tener problemas de adaptación en su reincorporación escolar. También me hace ver a la enfermera como la profesional que puede estar presente y guiar esta reincorporación desde los centros educativos. La adolescencia en si ya es una etapa convulsa de la vida, si se añade el hecho de una enfermedad como es el cáncer, nos encontramos ante una situación realmente difícil. Marco como objetivo principal: “Conocer la realidad de un adolescente enfermo de cáncer, en el momento de su reincorporación escolar y establecer si es la enfermera escolar la persona que puede facilitar este proceso”. Se analiza el tema partiendo de tres vertientes diferentes, por un lado el adolescente enfermo, por otro padres/madres y por último los compañeros de aula. En una primera parte, se revisan los conceptos más importantes de la adolescencia, se analiza la situación actual del cáncer en Cataluña, se repasa la legislación existente y se define la figura de enfermera escolar. En una segunda parte, se tratan todas las cuestiones rela-

Tens una idea?

cionadas con el método científico que nos proporcionará un enfoque cuali-cuantitativo del tema, escogiendo como instrumento tres cuestionarios para cada grupo de la muestra. Se ha investigado principalmente el significado de la enfermedad, las relaciones personales, la problemática de la reincorporación y la necesidad de la enfermera escolar en los centros educativos. Como resultados más destacados: la alta valoración del trabajo de la enfermera en el ámbito hospitalario, que la enfermedad supone el cambio de vida y valores, en un alto porcentaje existen dificultades de adaptación en la reincorporación escolar y la alta aceptación de la figura de la enfermera en la escuela en este caso. Como conclusión más relevante: La labor que puede desempeñar una enfermera en la escuela para la reincorporación escolar de un alumno afectado de cáncer es importante. Desde dar asistencia en caso de encontrarse mal en su jornada escolar, darle apoyo o tan solo escucharlo, hacer de puente entre la escuela, los progenitores y el hospital, gestionando la información del paciente en todos los lados, también informar a los profesores de lo que conlleva la enfermedad del alumno y preparar a los compañeros de clase antes de la reincorporación del enfermo, explicándoles la situación, los posibles cambios que percibirán y como pueden favorecer a su adaptación. Se constata la importancia que tiene el centro educativo en la vuelta a la normalidad del adolescente. Finalmente se plantea nuevas líneas futuras para mejorar la adaptación de estos adolescentes.

Contacta amb nosaltres, T'AJUDEM A REALITZAR-LA INVESTIF@codita.org

recerca

formació

ACTIVITATS

Congressos i jornades

I CONGRESO ESPAÑOL DE LA MAMA

IV CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERÍA Y SALUD ESCOLAR

JORNADA D'INFEREMERIA ONCOLÒGICA

formació

Prestacions ATENCIÓ ALS COL·LEGIATS Horari d'atenció Col·legial:

Seu de Tarragona: De dilluns a divendres de 8:00 a 20:00h de manera continuada Adreça: Av. Pau Casals 13, 5è 43003 TARRAGONA Tel. 977 239 519 Fax: 977 220 908 www.codita.org Correu electrònic: codita@enfermundi.com Delegació de Tortosa: De dilluns a dijous de 15:00 a 19:00, divendres de 9:00 a 13:00 C/ Ramon Berenguer IV, nº67, baixos. 43500 - TORTOSA. Telèfon: 977 442 999 Fax: 977 442 999 Correu electrònic: coditor@codita.org

Room Leader www.roomleader.es/ acceso-profesionales.html

Berga Resort www.bergaresort.com 93 821 12 50

COMISSIÓ INVESTINF •Empar Valdivieso •Mireia Llauradó •Cristina Rey •Núria Martín •Mª Jesús Almagro COMISSIÓ TERÀPIES NATURALS •Josep Nàcher Piñol •Susana Sabaté Claros •Gemma Gracia Tolsa •Montserrat Nolla Benavent

Publicacions col·legials Butlletí informatiu Revista fem camí

Clínica Baviera www.clinicabaviera.com 977 251 932

Sanitas www.sanitas.es

Gimnàs Femení Woman Center www.gimnasfemeniwomancenter.com 977 200 218

Medicorasse www.med.es Orion Fitness www.orion-fitness.com 977 226 457

Melia Hotels Internacional www.melia.com

STUDI FOTOGRÀFIC Jose Lorente Photography www.fotolorente.com 667 603 326-666 277 277

Regal www.regal.es 93 489 06 77

Servei de Biblioteca i Documentació de la URV www.urv.cat

COMISSIÓ PUBLICACIONS •Sra. Anna M. Pedraza •Sra. Mª del Carme Fabra •Sra. Aurora Gómez Domínguez •Sra. Gemma Muñoz COMISSIÓ DEONTOLÒGICA •Sr. Miquel Oliveras •Sra. Gemma March •Sra. Mª Teresa Cubí •Sra. Mª Goretti Gatell •Sra. Magda March •Sra. Carmen Farré •Sra. Carmen Claramunt •Sra. Carmen Nieto •Sra. Maria F. Jiménez •Sra. Josefa Salmerón

FIsIoTherapy® CENTRE DE FISIOTERAPIA www.fisio-therapy.es 977 222 251

Holos Salut Íntegra www.salutholos.com 977 245 380

Comissions

COMISSIÓ D’AJUDA HUMANITÀRIA •Sr. Miquel Oliveras •Sra. Olga Pérez •Josep M. Nàcher •Sonia Ponce •Mª del Roser Bautista

Alba Clínica Dental www.albaclinicadental. com 977 213 775

Previsión Sanitaria Nacional www.psn.es

Hotel Husa Imperial Tarraco www.hotelhusaimperialtarraco.com 977 233 040

ESCOLA BRESSOL PETIT GLOBUS www.petitglobus.com 977 110 620

Asociación de Hostelería Navarra www.visitnavarra.info/ codita 948 268412

LOGOSS Formación continuada www.logoss.net 902 153 130 953 245 500

TAXI SALVAT Principal 609 48 68 48 Emergència 661 37 34 27

AQUÓPOLIS COSTA DAURADA www.costa-dorada. aquopolis.es 977 370 258 Residencia de la 3ª edat LES ALZINES www.bastondeoro.com 977 251 338

reiki · masaje terapéutico · flores de bach · reflexología

Cobquecura

formación y terapias

PROMOCIÓN PARA COLEGIADOS:

COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE TARRAGONA

30% DESCUENTO en FORMACIÓN

“Envejecemos en el momento en que dejamos de aprender. El secreto de la eter�a juvent�d está en seg�ir aprendiendo”

Ramón y Cajal, 15, 4º 2ª · TARRAGONA · Tel .977 224 052

info@centrocobquecura.com · www.centrocobquecura.com

Per a poder gaudir dels avantatges anunciats a la revista heu de presentar el vostre carnet de col·legiat. En cas que no el tingueu, passeu-lo a recollir pel Col·legi o contacteu amb el mateix, per a fer-ne un de nou.

COL·LEGI OFICIAL d’infermeres i Infermers de tarragona

Av. Pau Casals 13, 5è · 43003 · Tel: 977 239 519 · Fax: 977 220 908 www.codita.org