42 minute read
Borgues Blanques
Demostracions gastronòmiques dels Germans Torres i el guanyador de Masterchef a la 59a Fira de l’Oli
LES BORGES BLANQUES
Advertisement
La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues va recuperar la seva presencialitat en la 59a edició. El certamen va iniciar-se el divendres 21 al diumenge 23 de gener amb un doble format presencial i virtual i una seixantena d’activitats, entre les quals van destacar els nombrosos xoucookings que van anar succeint durant tot el certamen. Enguany van comptar amb la participació dels prestigiosos i mediàtics xefs Sergio i Javier Torres, a càrrec del restaurant Cocina Hermanos Torres; de la ‘influencer’ gastronòmica Dolors Mateu, que també fou proclamada ambaixadora de l’Oli de Qualitat de Catalunya amb el periodista Pepe Antich; del guanyador de Masterchef 2021, Arnau París, i de Xavier Benet, cap de cuina de l’Hostal Benet de les Borges, entre altres cuiners, que van posar tot el seu talent per elaborar les millors propostes culinàries amb oli d’oliva garriguenc. El certamen es pot visitar de manera virtual a través de firaoli.cat, un espai amb vídeos, continguts i un Marketplace en què visitants virtuals d’arreu del món poden encara accedir als comerços electrònics de les diferents persones expositores.
FOTOS: MARINA RÚBIES
La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, va inaugurar l’edició d’enguany el divendres, 21 de gener a les 11 hores, a l’Espai Gastronòmic del Pavelló de l’Oli. En l’acte també es va lliurar el Premi Cultura de l’Oli 2022 a l’INS Josep Vallverdú, per la seva tasca de difusió i pedagogia a través dels cicles sobre oli i vi. La consellera Cervera també va participar en l’homenatge a la memòria garriguenca, celebrat a la plaça Europa a les 13 hores, que servirà per honorar la tasca de la gent gran de les Borges i de la comarca. La Fira d’enguany va comptar amb nombroses demostracions, presencials i en línia. Aquestes van anar a càrrec, entre altres, de l’Escola d’Hostaleria de Lleida, els cuiners de l’Hostal Jericó de Lleida, dels guanyadors i guanyadores de tot Catalunya a la primera edició dels Premis Josep Lladonosa, així com de diversos restaurants, cellers i productors del territori. Es van dur a terme diversos tallers gastronòmics per a infants, maridatges d’oli, degustacions de productes agroalimentaris, demostracions culinàries i experiències en camps d’oliveres, entre altres propostes lligades a la gastronomia.
LES BORGES BLANQUES 73 subvencions per promoure el comerç, l’habitatge jove i la teleassistència
AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES
L’Ajuntament ha atorgat aquest 2021 un total de 73 subvencions entre les veïnes i els veïns i un total de 60 ajuts per a les diferents entitats, associacions, agrupacions i iniciatives del municipi que les han sol·licitat. En concret, les ajudes al veïnat han tingut un import de 36.253,50 euros i han servit per ajudar a finançar la implantació i la renovació d’establiments comercials i negocis a la capital de les Garrigues, per incentivar la contractació de personal, així com la transformació digital del comerç i la restauració borgenca. Igualment, el consistori ha ofert subvencions, d’una banda, a les persones joves del municipi per a la rehabilitació dels seus habitatges i, de l’altra, destinades a les persones grans per finançar el servei de teleassistència. Pel que fa a les subvencions a entitats, s’han atorgat 163.985 euros a 60 associacions i iniciatives sollicitants. En concret, la línia d’ajuts per transformar digitalment el comerç i la restauració, dotada amb 15.000 euros, ha comptat amb set sollicituds, totes concedides per un import total de 4.590,24 euros. Aquesta subvenció ha servit perquè fessin el seu salt al digital una acadèmia, una botiga de productes per a nadons, un interiorista, una botiga de roba, una herboristeria, una botiga d’informàtica i una bodega, que han pogut implementar o renovar les seves pàgines web.
ALT PIRINEU I ARAN La Regió Sanitària supera les 125.000 vacunes administrades
La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ha administrat ja 125.392 dosis de vacunes contra la COVID-19 tant als punts de vacunació com en els centres d’atenció primària. Actualment, un 74,3% de la població ja té la pauta completa de vacunació i un 36,5% de ciutadans ja estan vacunats amb la dosi de record. Fins al moment s’han administrat un total de 54.631 primeres dosis, 47.332 segones dosis i 23.429 dosis de record. El rècord de persones vacunades en un sol dia es va produir el 2 de juliol de 2021, amb 1.583 dosis administrades, entre primeres i segones. A més a més, cal tenir en compte que al voltant de 700 persones residents a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran s’han vacunat a Andorra. Aquest fet podria incrementar el percentatge d’immunitzats al voltant d’un 1%. Per col·lectius, el 98,5% de les persones institucionalitzades tenen la pauta completa, seguides de prop pel personal de residències, amb un 96,4%. Així mateix, quasi un 95%
SERVEI CATALÀ DE SALUT
del personal d’assistència primària i hospitalària ja compta també amb la pauta completa. Per edats, els majors de 80 anys són també els que encapçalen la vacunació, amb un 93,4%. Per contra, el percentatge de vacunació més baix amb dosi completa es dona en la franja d’entre 30 i 40 anys, que no arriba al 70%. Per la seva banda, gairebé el 40% de nens d’entre 5 i 11 anys, els darrers a incorporar-se al procés de vacunació, ja han rebut la primera dosi. Al voltant d’un centenar de persones han participat, fins ara, en la vacunació al conjunt de la Regió. Es tracta de professionals sanitaris que inclouen des d’infermeres i infermers a administratius i administratives passant per auxiliars i tècnics d’infermeria de les 6 comarques que configuren la Regió, que són el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Vall d’Aran i la Cerdanya. La dispersió de la població ha dificultat especialment la vacunació en aquest territori, ja que ha obligat els professionals a desplaçar-se a nuclis poblacionals poc habitats, allunyats de les poblacions més properes i concorregudes i habitualment amb població envellida.
La Manreana organitza una trobada d’artistes d’street art de Ponent
JUNEDA (Garrigues)
La Manreana Parc acollirà, dins dels caps de setmana temàtics que programa mensualment, la primera trobada d’artistes d’street art, que tindrà lloc a les instal·lacions de Juneda el cap de setmana del 19 i 20 de març. Es dirà «13 comarques», ja que la intenció és que els artistes participants plasmin totes les comarques de la província de Lleida al llarg dels tres anys en què es preveu que es faci la trobada. De moment, la primera edició la protagonitzaran quatre artistes, que il·lustraran quatre comarques a les parets del recinte: Cactus Soup farà les Garrigues, Llukuter el Segrià, Kamma Marlo el Pla d’Urgell i Swen Art el Pallars Sobirà. Els artistes mitjançant visites a les comarques i amb la col·laboració de les diferents oficines de Turisme dels consells comarcals viuran i comprendran de l’essència de les respectives comarques i els seus actius i característiques principals i així poder-los
LA MANREANA PARC
plasmar, posteriorment, en la seva obra. La iniciativa l’organitzen, a més de la mateixa Manreana, les artistes visuals Lily Brick i Laura Justribó i compta amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La mateixa organització ofereix la possibilitat a muralistes joves que a partir d’avui dia 17 de gener participin, en el marc de la mateixa iniciativa «13 comarques», en un concurs per a menors de 18 anys, amb la idea que la persona escollida faci un cinquè mural al costat dels artistes consolidats, amb la tècnica i el disseny lliures. En aquest cas, la temàtica no se centra en una comarca en concret sinó en la província en general. Els joves artistes que hi vulguin participar han d’enviar al correu: info@lamanreana.com i fins al 20 de febrer les dades de contacte, imatges de cinc dibuixos o peces que hagin realitzat i el disseny pel mural que voldrien fer. El 25 de febrer, l’organització farà públic per les xarxes socials l’artista seleccionat per un jurat que està format per Jaume Graus, Lily Brick, Matías Tolsà i Laura Justribó. El guanyador tindrà cobertes les despeses de material i l’estada del cap de setmana a la Manreana per ell i tres persones i rebrà un taller personal a càrrec de Lily Brick. El festival de cinema de terror i ciència ficció de les terres de Ponent arribarà el cap de setmana del 28 al 30 de gener l’Espai Macià i el Casal Marino, on s’acolliran més de 20 projeccions de curtmetratges. Es tracta d’una secció del certamen que apropa les obres del festival a altres pobles, com ja es va fer l’any anterior per tal de fer arribar les projeccions del festival més enllà de Tàrrega, seu del festival des del naixement des de l’any 2014. El festival s’iniciarà el divendres a la tarda a l’Espai Macià, amb cinc curtmetratges i un debat amb Ramon Bochaca, director del Galacticat, i Núria Palau, alcaldessa de la vila. El dissabte s’ha programat un taller d’’stop-motion’ per a infants, a més d’altres projeccions i debats amb persones de l’organització del Galacticat i del consistori que s’allargaran fins al diumenge a la tarda. El Galacticat ja ha recorregut pobles com Penelles, Mollerussa i fins i tot viles de l’Aragó, i ara arriba a les Borges Blanques amb la intenció de tenir continuïtat en les pròximes edicions.
LES BORGES BLANQUES (Garrigues)
El festival Off Galacticat recorre les terres de Lleida
TURISME CATALUNYA
PONENT La pel·lícula ‘Alcarràs’, seleccionada per a la Berlinale
Alcarràs, la segona pellícula de la directora Carla Simón i la productora Avalon, ha estat escollida per a la Berlinale per fer la première mundial, formant part de la secció oficial. La Berlinale és el festival internacional de cinema, que enguany se celebra a Berlín entre el 10 i el 20 de febrer. El film narra el procés de transformació econòmica del camp lleidatà, i ha estat rodada en localitzacions com Sucs i altres de les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell. La Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, ha donat suport a aquest llargmetratge, el segon de la cineasta, que es va rodar durant l’estiu passat. El rodatge va comptar amb un gran nombre de meritoris lleidatans i d’arreu de Ponent en les files d’equip tècnic i alguns departaments de producció. “Que la realitat del camp lleidatà tingui presència en un esdeveniment mundial com la Berlinale ja és un premi per a tots nosaltres”, ha escrit Joan Talarn a les seves xarxes socials, desitjant a Carla Simón “que amb el teu treball fet a ‘Alcarràs’ tornis a repetir la carrera d’èxits que vas iniciar a Berlín amb ‘Estiu 1993’”. Amb aquella òpera prima, l’any 2017, Carla Simón, va obtenir el premi de la seva secció (Generation
AVALON
K-Plus) i el premi a la millor òpera prima de tot el festival. A partir d’aquí, va guanyar cinc premis al Festival de Màlaga (entre ells, Millor Pel·lícula), representant espanyola als Oscars el 2018, tres premis Goya, quatre Feroz, cinc Gaudí i infinitat de reconeixements arreu del món. La productora té prevista l’estrena d’‘Alcarràs’ als cinemes espanyols durant aquesta primavera.
CERVERA (Segarra)
La Coral Infantil Nova Cervera compartirà activitats amb la cantant i pedagoga Dàmaris Gelabert
El diumenge dia 30 de gener, en el marc de la cloenda de la celebració dels 50 anys de l’entitat, la Coral Infantil Nova Cervera comptarà al llarg de tota la jornada amb la presència de la cantant i pedagoga Dàmaris Gelabert. La coral i Gelabert compartiran activitats amb els membres de l’entitat, així com amb el conjunt de cerverins i segarrencs, i totes aquelles persones que vulguin acompanyar a l’entitat en el marc de la celebració. Al matí, les instal·lacions de la seu de l’Agrupació Coral de Cervera s’obriran per oferir un taller familiar, obert a tothom, de sensibilització musical adreçat a infants de 0 a 2 anys. La Dàmaris Gelabert, a través de la música i el cant, cercarà el gaudi sensorial dels infants i adults participants. Al migdia, seran els mateixos cantaires de la Coral Infantil, des dels de tres anys fins als de cicle inicial (els grups d’Escatxics, Barrufets i Petits), els que comptaran amb un taller amb Gelabert. A través del joc i el cant, prepararan el concert que compartiran amb ella unes hores després. A les sis de la tarda serà el torn, al Gran Teatre de la Passió, de l’espectacle És l’hora de l’orquestra. El certamen, que aplegarà damunt l’escenari a la Dàmaris Gelabert, l’Orquestra Simfònica del Vallès i els cantaires (infants i joves) de la Coral Infantil Nova Cervera, totes elles i ells sota la batuta del mestre Xavier Puig Ortiz. Tot un extraordinari esdeveniment per a petits i grans, ple de música, cants i alegria, i on la Pau assolirà un
CORAL INFANTIL NOVA CERVERA
FiraTàrrega impulsa els processos de creació a través de l’espai Territori Creatiu
TÀRREGA (Urgell)
DANI HERNÁNDEZ. ARXIU FIRATÀRREGA MARINA RÚBIES
Amb la presentació de Territori Creatiu, FiraTàrrega dona l’impuls definitiu al seu espai d’acompanyament per als processos de creació i producció escènica. Una aposta que ha anat madurant els darrers anys i que s’ha demostrat plenament vàlida per a garantir l’aterratge de noves produccions escèniques al mercat escènic professional i en molts casos també l’accés a la seva internacionalització. Territori Creatiu se centra en el valor del procés, un trajecte que incorpora suport econòmic i tècnic, estades de residència creativa, assajos oberts i que se surt de la lògica de la immediatesa incorporant conceptes com la recerca i la innovació, l’assaig i l’error, l’acompanyament, la capacitació professional, la participació ciutadana i la generació de complicitats amb altres organitzacions de cara a la coproducció dels projectes. En aquest sentit, FiraTàrrega posa a disposició de creadors i professionals la seva expertesa i el coneixement sectorial acumulat en 40 anys d’experiència treballant en arts escèniques, arts de carrer i espai públic. Territori Creatiu el formen els apartats Hivernem, Suport a la Creació, Stalkers i In Situ - (Un)CommonSpaces. 23 propostes artístiques de Catalunya, Euskadi, França, Xile o Mèxic integren aquest Territori Creatiu 2022. Dels projectes amb signatura catalana, tres arriben desde terres lleidatanes. Tot plegat suposarà gairebé la meitat de la programació de FiraTàrrega que aquest 2022 tindrà lloc del 8 a l’11 de setembre.
JUNEDA (Garrigues)
Fonoll publica una novel·la inèdita de Pedrolo que va ser prohibida per la censura
L'editorial Fonoll ha publicat una novel·la inèdita de l'autor Manuel de Pedrolo. Es tracta de 'Visita a la senyora Soler', una de les obres considerades "perdudes" de Pedrolo que durant molts anys es va guardar a l'arxiu d'Alcalá d'Henares i que al seu dia va ser prohibida per la censura. L'experta en l'autor i encarregada de fer el pròleg, Anna Maria Soler, ha explicat que el llibre s'enfoca la sexualitat des de les dificultats que una noia de 27 anys té per accedir-hi a finals dels anys 50 del segle passat. Segons Vilallonga, es tracta d'un llibre amb un "feminisme clar". Fonoll també publica aquest primer trimestre de l'any un
EUROPAPRESS
llibre sobre Guillem Viladot, escrit per Teresa Ibars. Vilallonga ha destacat el fet "extraordinari" de poder publicar una novel·la inèdita de Pedrolo i de poder incloure l'informe de la censura en l'edició. Es considera una de les novel·les perdudes de l'autor de l'Aranyó i després de molts anys, era l'única que quedava per publicar. Segons Vilallonga, el tema que tracta la novel·la "causa gràcia" i és agradable de llegir perquè enfoca la dificultat d'accedir al sexe per part d'una noia que es diu Jordina i té un somni recurrent sobre aquesta qüestió, tant quan està desperta com quan està dormida.
BALAGUER (Noguera)
Lliurament del XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell a l’escriptora Maria Barbal
L’escriptora Maria Barbal va rebre el dissabte 22 de gener el XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell. Es tracta d’un premi que cada any atorga la Paeria de Balaguer, reconeixent a persones i a entitats que per la seva força cultural, la seva original trajectòria, i la gran capacitat de comunicació de la seva feina i obra, fan que siguin exemples per fer més gran i més rica la xarxa natural i real dels països de parla catalana i dels seus ciutadans. L’acte de lliurament va ser a la sala d’actes del Casal Cívic del Miracle a les 12 del migdia. Es va realitzar una lectura de textos del seu llibre ‘Pedra de tartera’, una lectura acompanyada de dansa. També Maria Barbal va signar el Llibre d’Honor de la ciutat. En l’edició del 2021 els guardonats van ser La Bressola i l’escriptora, que se li va decidir donar el premi, ja que és un exemple de compromís amb la llengua i que a través de la seva literatura està fent
GENCAT
LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA 'El ventre del mar’, una obra repleta de poesia
Agustí Villaronga retorna amb força després de la seva última obra, l'adaptació d''Incèrta Glòria' de Joan Sales. En aquesta secció ja vam recomanar la seva mítica pel·lícula 'Pa negre'; tot i que convé seguir-li la pista per la seva habilitat a l'hora de plasmar monstres creats per la societat, i en 'El ventre del mar' torna a repetir metodologia des d'una multitud de disciplines artístiques.
Sinopsi
La fragata Aliança, de la Marina francesa, embarranca davant les costes del Senegal. Com que els bots disponibles per a l'evacuació no són suficients per acollir tots els tripulants, es construeix un rai, una precària embarcació, on obliguen a pujar 147 homes. El pla previst és que els pots remolquin la bassa fins a la riba, així i tot, el pànic i la confusió s'apoderen del comboi i tallen la soga de remolc, abandonant la bassa a la seva sort. Thomas i Savigny, dos dels sobrevivents, relaten en un judici la seva experiència, que els va enfrontar en dos bàndols des d'un bon inici que estaran marcats per l'odi i la violència.
Crítica
El director parteix d'un fet real que Théodore Géricault va plasmar en el reconegut qua dre 'La balsa de la Medusa', que es pot visitar al Louvre. Així és com adapta un text d'Alessandro Baricco, que li permet relacionar passat i present tot aportant una visió reivindicativa sobre la crisi migratòria del Mediterrani. Villaronga utilitza diverses capes narratives no comunes en el cinema, com són la pintura, el documental i la poesia per enriquir la proposta; tot i que a vegades, aquesta mixtura pot dificultar la connexió amb la pel·lícula. És una obra contundent i complexa, que a vegades treu l'espectador de la història perquè descriu la transformació dels dos personatges protagonistes de manera alterna, sense recaure massa en la trama més global, que fa referència al naufragi. Però , cal reconèixer plenament que es tracta d'una porposta enormement poètica en tots els estrats, ja sigui des de la fotografia, el guió, la interpretació i la trama.
On la puc trobar?
La podeu veure als cinemes i a Filmin.
Ponent Coopera acompanya 81 nous projectes en sis comarques
LLEIDA (Segrià)
Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida, ha tancat el quart any d’activitat acompanyant 81 nous projectes que volien constituir-se com a cooperativa per desenvolupar la seva activitat econòmica a les sis comarques de Ponent (Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues). Pel que fa a la constitució de projectes d’economia social, finalment es van crear 7 noves cooperatives i es van generar 29 nous llocs de treball al llarg del 2021, dels quals 12 van ser insercions laborals de dones. Aquestes noves cooperatives són Al centro la vida. Bar Centro de Maldà, La Xefra Cooperativa Agroalimentària, Obrint Portes, Mengem Garrigues, La Closca, Stagelab i Cooperativa d’Excedents d’Energia Renovable. Els acompanyaments per a la creació de nous projectes cooperatius en el territori no són l’única activitat que du a terme al llarg de l’any, tot i que sí que són algunes de les més visibles i que generen directament ocupació. En concret, Ponent Coopera, durant aquest any passat va dur a terme 300 accions de promoció del cooperativisme i l’economia social, en les quals van participar 1.747 persones. D’aquestes 300 activitats, 95 van ser virtuals per adaptar-se a la
PONENT COOPERA
situació provocada per la Covid-19. Pel que fa a altres eixos de treball de l’Ateneu, com l’àmbit formatiu, es van dur a terme 41 formacions en cooperativisme i 42 tallers d’introducció al cooperativisme. Es va continuar fent accions per donar a conèixer l’economia social, tant entre l’administració local, com entre assessories i gestories. També es va treballar amb organitzacions sindicals.
SEU D’URGELL (Alt Urgell)
Acord amb pensionistes pel preu de la llum
El divendres 21 de gener, una representació del col·lectiu de pensionistes jubilats de l’Alt Urgell de CCOO va ser rebuda per l’Alcalde, Francesc Viaplana. Va transcórrer la reunió amb l’aspiració d’arribar a acords que ajudin a encarar els problemes que provoca el continu augment de la factura de l’energia elèctrica i el nou sistema de preus segons hora de consum que ha establert PEUSA. S’acordà que l’ajuntament de la Seu d’Urgell traslladarà a l’empresa PEUSA-Hidroelèctrica del Valira la petició que la informació per als clients sigui precisa i entenedora, per tal que es puguin preveure amb la màxima claredat les despeses, atesa la complexitat del nou sistema. També l’ajuntament de la Seu traslladarà la petició dels pensionistes jubilats de CCOO per oferir un marc d’ajuts contra la pobresa energètica segons els graus de vulnerabilitats dels consumidors afectats. També, per la seva part, els pensionistes de CCOO de l’Alt Urgell, es reserven el dret a altres actuacions tendents a reivindicar les millores més factibles.
MUNTANYA D’ALINYÀ (Alt Urgell)
La Fundació Integra Pirineus, una dècada promovent la inserció de persones en risc d’exclusió
Fa més d’una dècada que Integra Pirineus està en actiu. Durant aquests anys, s’han posat en marxa diferents projectes amb un objectiu comú: promoure la inserció social i laboral de les persones en risc d’exclusió, especialment aquelles que tenen una discapacitat intel·lectual o trastorns de salut mental. En aquest sentit, el treball forestal ha tingut un paper cabdal perquè ha permès inserir un gran nombre de persones, tant en l’àmbit laboral com social, oferint-los un treball remunerat i digne. Aquesta labor ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Catalunya La Pedrera, que permet desenvolupar la tasca forestal a la Muntanya d’Alinyà cedint la gestió de l’aprofitament i millora forestal de la finca a Integra Pirineus. Aquesta col·laboració ha permès desplegar una gran tasca en l’àmbit social i mediambiental que queda reflectida en xifres: 21.400 tones de fusta extretes i 10.000 de biomassa produïda, 7.000 jornals invertits amb una mitjana de 4-5 persones treballant de forma diària i més de 50 en aquests 10 anys. S’han executat 409,21 hectàrees a través de diferents tipus d’actuacions com: tallades selectives, franges de prevenció contra incendis o arranjaments de camins, entre altres.
FUNDACIÓ INTEGRA PIRINEUS
LLEIDA (Segrià)
Tallers de tinença responsable de mascotes per l’alumnat d’ESO
COL·LEGI DE VETERINARIS DE LLEIDA
Al voltant d’uns 1.000 alumnes d’instituts de Lleida han participat en els tallers de tinença responsable d’animals de companyia ‘El Xipi va a l’Institut’, una campanya que impulsa el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, amb el suport del Col·legi de Lleida i la Paeria. En total s’han realitzat 46 tallers en 14 centres de la capital del Segrià durant el primer trimestre del curs, com per exemple el celebrat el passat mes de desembre al INS Josep Lladonosa, amb alumnes de primer i segon d’ESO. La visita va comptar amb la presència de la vocal i responsable de la Comissió de Petits Animals del COVLL, Dolors Corredera, i de la coordinadora de programes educatius del Consell, Alexia Falcó. Durant les sessions, una veterinària, acompanyada d’un gos ensinistrat, explica als nens i nenes les normes i consells per tractar bé les seves mascotes, posant l’accent en l’important paper dels veterinaris, l’ús del microxip, les vacunes o què cal fer en cas de trobar-se un animal al carrer.
CERVERA (Segarra)
SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN
El subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, José Crespín va visitar el Grup Cetriko-4 Knitting Fabrics S.L de Cervera, empresa dedicada a la fabricació de suports tèxtils i una de les 48 empreses catalanes que rebrà ajut per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic (MITECO) per tirar endavant projectes relacionats amb energies renovables innovadores, segons la resolució definitiva feta pública avui pel Ministeri. En concret, el projec te del Grup Cetriko-4 Knitting Fabrics preveu la construcció d’installacions fotovoltaiques per a autoconsum sense emmagatzematge a la seu de l’empresa situada al polígon industrial de Cervera. L’ajut concedit s’inscriu dins les línies d’ajuts a la inversió d’energies renovables innovadores que promou l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE) del MITECO, cofinançades amb Fons de la Unió Europea i emmarcades en el Fons Europeus de Desenvolupament Regional. El projecte a Cervera permetrà produir el 50% de l’energia elèctrica que la planta necessita en el procés de producció.
Bernat Solé i Barril, delegat del Govern a Lleida Lleida (Segrià)
Bernat Solé i Barril és enginyer industrial i polític, exalcalde d'Agramunt i exconseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Actualment, ocupa la posició de delegat del Govern de la Generalitat a Lleida.
Marina Rúbies
MARINA RÚBIES
Les terres de Lleida es veuen afectades per tres línies de distribució de macroprojectes energètics, és així?
A nivell legislatiu, tots aquells projectes que superin els 50 MW de potència resta sota autorització de l’Estat. Tots els projectes per sota d’aquesta, són projectes que autoritza la Generalitat o n’emet informe favorable. En aquests moments hi ha dos projectes de línies de molta alta tensió (MAT) aèries que superen aquesta potència de 50 MW i, per tant, són d’autorització del ministeri. Aquestes dues línies recullen l’energia generada per parcs solars ubicats a l’Aragó i la transporten cap a Catalunya. Concretament, la primera entraria per la Granja d’Escarp i travessaria tot el Segrià, les Garrigues, arribaria fins a la Conca de Barberà i acabaria a la comarca de l’Anoia. La segona línia, més al nord, entraria a Catalunya per Massalcoreig i travessaria les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, les Garrigues i acabaria a l’Urgell, concretament a l’estació transformadora de Ciutadilla, per baixar finalment fins a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes dues línies dibuixarien unes ‘cremalleres’ d’oest a est, amb un alt impacte visual i afectació pels llocs on passen. Per altra banda, hi hauria una tercera línia (també MAT) que va vinculada a 9 parcs fotovoltaics previstos al municipi d’Alcarràs i municipis veïns, dos dels quals ja han rebut el vist-i-plau de la Generalitat per tractar-se de parcs que s’alineen al model distribuït i participat que promou el Govern a través del Decret 24/2021 aprovat pel Parlament de Catalunya. En aquest cas, el projecte també preveu aquesta línia d’alta tensió aèria en la qual tant des de la mateixa Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida com des del Departament d’Acció Climàtica,
ARXIU
competent en aquestes autoritzacions, n’exigirem a les empreses impulsores, Ignis i Solaria, el soterrament per l’alta afectació que una línia aèria tindria sobre el territori, amb unes torres d’una alçada mitjana de 30m. Aquesta línia sortiria d’Alcarràs fins a Albatàrrec i finalitzaria al barri de Magraners, travessant tota l’horta de Lleida i bona part de finques de propietaris de Montoliu de Lleida.
El 15 de desembre us vau reunir amb representants del territori afectat per allargar la pròrroga per presentar al·legacions. Quin és l’estat del procés actualment?
Des de la Delegació del Govern a Lleida vam reunir tots els municipis i consells comarcals afectats per la primera MAT (la que passa més al sud) això com la mateixa Diputació de Lleida amb l’objectiu de consensuar l’oposició a aquest projecte i acordar sol·licitar pròrroga des de cadascun dels municipis per presentar al·legacions al projecte, tenint en compte que els terminis són diferents per cada municipi en funció de quan han rebut la notificació d’afectats pel projecte. En aquests moments, la major part dels Ajuntaments ja han formulat les al·legacions, amb el suport jurídic que ha ofert la Diputació de Lleida.
Quina resposta pot tenir el Govern davant les dues línies sobre les quals no té competència?
La nostra intenció és aturar-les perquè aquest model de generació d’energia no és el model de la Generalitat. De fet, no es tracta de dues línies d’evacuació de parcs solars o eòlics sinó de línies de transport. I la normativa vigent restringeix l’explotació d’aquestes línies a Red Eléctrica, de manera que cap iniciativa empresarial privada hauria de poder plantejar-se com a via de negoci el transport de l’energia elèctrica a grans distàncies. En aquest sentit, el decret 24/2021 preveu la redacció del PLATER (Pla territorial d’Energies Renovables) mitjançant el qual definirem com a Govern la distribució de generació d’energies renovables arreu del país, per evitar precisament que els pacs es concentrin en unes comarques determinades, sigui pel valor inferior del sòl o sigui per altres elements. Cal trobar l’equilibri just en la generació d’energia i la distribució territorial d’aquesta. I precisament els dos models de MAT que planteja l’empresa FORESTALIA no responen a aquest principi, ja que preveuen la generació concentrada d’energia en punts molt allunyats dels llocs de consum, com la mateixa àrea metropolitana de Barcelona, fet que porta a
La Generalitat no vol que es produeixi l'energia en una comarca determinada, sinó que aquesta es vagi generant arreu del territori
sobredimensionar les MATS a les quals ens estem oposant. En resum, que des de les nostres comarques no només volem veure passar els kw·h a través de línies de molt alta tensió sinó que volem ser partícips d’aquesta transició energètica a través d’un model distribuït, participat, sostenible i respectuós amb l’entorn. I això és perfectament possible. En el cas d’Alcarràs, els parcs fotovoltaics que es plantegen segueixen el model impulsat per la Generalitat, ja que es construiran en sòl de poc valor agrari i de molts pocs propietaris. Per tant, en aquest cas no s’hipotequen finques d’alt valor agrari. Precisament per aquests motius el projecte compta amb gran consens a nivell territorial. El que no compta amb el consens és el fet que la línia sigui aèria i, per aquest motiu, n’exigirem el soterrament.
Què suposaria el soterrament d’aquesta línia?
El soterrament, evidentment, suposa un increment del cost. Concretament, un 15% respecte el cost de la mateixa línia en aeri, però alhora un percentatge molt petit en el global de tot el projecte (parcs + línia). I per tot això, des del Govern considerem que és perfectament compatible i viable econòmicament fer la transició energètica en base a energies renovables i, alhora, preservar l’entorn i el valor agrari dels municipis per on han de passar les línies.
Dins del pressupost de la Generalitat, quin tipus d’inversions previstes i accions concretes?
En aquest moment, la Generalitat té obertes diverses línies d’ajut a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) tant per a particulars com per a empreses i institucions. Per una banda, des del passat 14 de desembre hi ha oberts els Programes d’Energies Renovables per a la instal·lació de plaques solars per a l’autoconsum, sistemes d’emmagatzematge (bateries) i sistemes de climatització en base a energies renovables. Per altra banda, també hi ha diverses línies d’ajuts per a l’adquisició de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega. També en breu està prevista la convocatòria per a la rehabilitació energètica d’edificis, és a dir, per a la substitució de tancaments o la installació de sistemes d’aïllament. I finalment, també hi ha una línia específica per a indústries per a la millora de la tecnologia en equips i processos industrials i implantació de sistemes de gestió energètica. En definitiva, que com a Govern estem totalment compromesos en els objectius de desenvolupament sostenible inclosos a l’Agenda 2030 i, per tant, estem promovent la transició energètica que ens ha de permetre reduir les emissions de CO2 i, alhora, ser molt més competitius com a país.
Hi ha alguns indrets més propers a l’Àrea Metropolitana de Barcelona on es puguin plantejar parcs d’obtenció d’energia renovable?
És evident que el més fàcil per als inversors privats seria que els parcs es concentressin en les zones més despoblades i amb un valor de sòl més baix, però precisament el Govern vol evitar aquest fet mitjançant l’aprovació, en els propers mesos, del ‘PLATER’ (Pla Territorial d’Energies Renovables). Aquest pla decidirà com es distribuirà la generació d’energia arreu del país per evitar precisament la concentració de generació d’energia i així trobar l’equilibri territorial. És evident que l’àrea metropolitana de Barcelona és la que te més consum, però també és inviable que tota l’energia que consumeix es produeixi a la mateixa àrea. Per això el que es pretén és un model distribuït, equilibrat i participat, és a dir, que les empreses tinguin l’obligació d’obrir els projectes a la participació del territori, sigui a través dels ajuntaments, d’empreses de la zona o dels mateixos particulars.
Quan està previst que surti el ‘PLATER’?
En el decret hi ha el compromís que aquest pla estigui redactat en els propers 6-8 mesos, aproximadament. És un pla complex perquè ha de tenir en compte moltes realitats territorials, socials i econòmiques, i per aquest motiu des del Departament d’Acció climàtica s’està treballant intensament per a tenir-lo el més aviat possible.
Anuncis BREUS
BUSCO CASA DE POBLE encara que s’hagi de restaurar a ser possible amb pati o terreny T. (93) 410 99 59
Compro masia o casa camp, restaurada o per restaurar amb terreny T. (93) 321.48.52
La recepta
Capipota a la catalana
Ingredients 6 persones:
·1 kg de morro de vedella · 500 gr de peu de vedella · 500 gr de panxa de vedella · 50 gr de pernil · 2 cebes de Figueres · 1 pebrot vermell · 300 gr de tomàquets madurs · 1 fulla de llorer i farigola · 1 bitxo · 4 grans d'all i julivert · 50 gr d'ametlles · 2 llesques de pa sec fregit · 1 copa de vi ranci · Sal
Elaboració:
Primer de tot blanquejarem els peus amb aigua freda i sal en una olla al foc. Quan arrenqui el bull ho anirem desescumant durant uns 30 minuts aproximadament. Un cop hagi passat aquest temps, ho traurem de l'aigua i desossarem els peus en calent. Seguidament courem la capipota (la gelatina dels peus, els morros i la panxa) en aigua abundant durant 15 minuts juntament amb el llorer, la farigola i el bitxo. Ho colarem tot, tallarem la capipota en daus i reservarem el brou de la cocció. Farem una picada amb els alls, les ametlles, el julivert, el pa i el bitxo. Ho moldrem tot fins que sigui ben fi i ho reservarem amb una mica de brou. Tot seguit, escalfarem l'oli en una cassola i sofregirem la ceba a foc suau fins que sigui transparent. Hi afegirem el pebrot vermell picat, el tomàquet ratllat i sal, i deixarem que es confiti el sofregit, a foc mig suau. Un cop estigui al gust, hi abocarem el vi ranci i deixarem que s'evapori. En aquest moment afegirem la capipota, la fulla de llorer i ho remenarem bé. Ho cobrirem tot amb el brou de la primera cocció i deixarem que cogui 30 minuts a foc suau amb la cassola mig tapada. Finalment, abocarem la picada i deixarem coure la capipota 15 minuts més.
Vins de les comarques
Saó Expressiu
Celler: Mas Blanch i Jové
D.O.: Costers del Segre Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre
Color vermell intens, molt viu i amb rivets blaus. Aroma complex, elegant i madur on estaca la fruita vermella i negra acompanyada de balsàmics i anisats que li donen molta frescor. A la boca és suau i potent, molt net i elegant, surten fruites el bosc i espècies dolces. Taní vellutat i fresc.
Curiositats del mes de gener
És el mes de la sopa
El gener és reconegut internacionalment com el mes de la sopa. Feu-l'hi l'honor i aprofiteu el fred per preparar-ne algunes de fàcils i reconfortants.
A COVA DA MEIGA TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES
(1 persona per classe).
Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617 029 360 · Horari: de 10 h a 14 h i
Recomanem
Autor:
Roc Casagran
Editorial: labutxaca
Gènere: Novel·la
ARA QUE ESTEM JUNTS
Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. «I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem 'els nostres protectors', i de la sorra, 'el nostre llit d'hotel', i del mar, 'la nostra banyera'». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers.
Les 7 diferències
Horòscop
Consultes tarot 617 029 360
www.acovadacarmina.es
Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega
ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: allibera't i flexibilitza. Salut: pressió mental. Treball: desconnecta de la rutina.
TAURE 21-IV / 21-V. Amor: experiències enriquidores. Salut: cuida't la faringitis. Treball: enfronta't a les injustícies.
BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: trenca la monotonia. Salut: practica esports d'aventura. Treball: evita enfrontaments.
CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: molt sensible. Salut: vigila els canvis d'humor. Treball: necessites més autoestima.
LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: allibera't. Salut: pren-te temps per viure. Treball: moment d'invertir en projectes nous.
VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: retroba't a tu mateix. Salut: surt de la rutina. Treball: no deixis de confiar en la providència.
BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: desconnecta dels teus pensaments. Salut: cuida't més a tu. Treball: viatges de feina.
ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: evita precipitacions. Salut: desconnecta de gent negativa. Treball: guia't per la teva inspiració.
SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: prendràs decisions. Salut: diguis el que sents. Treball: és hora de dir les coses clares.
CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: has d'admetre els teus errors. Salut: vigila la circulació. Treball: comença de nou.
AQUARI 21-I / 19-II. Amor: moment de reconstrucció. Salut: millor els teus hàbits. Treball: centra't en allò essencial.
PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: històries repetitives. Salut: cuida't el sistema immunitari. Treball: necessites il·lusionar-te.
ANUNCIS BREUS
973 501 878 redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com
solucions Les 7 diferències
l’Agenda del 27 de gener al 9 de febrer de 2022
de les Comarques
Fins al 30/01 TÀRREGA
Exposició: L'hora de l'Al-
ba de l'artista targarí Josep Minguell. Esbossos de la darrera fase de frescos pictòrics a l'Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Al Museu Tàrrega - Urgell.
Dijous, 27/01 BELIANES
El cas del llop ferotge
A les 6 de la tarda, a la biblioteca.
Divendres, 28/01 BALAGUER
Cicle Gaudí de Cinema.
Projecció de la pel·lícula
Pan de limón con semi-
llas de amapola. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.
Dissabte, 29/01 AGRAMUNT
Obertura de l'any Vila-
dot. Inici i presentació de les activitats que es faran durant el 2022 per commemorar el centenari del naixement de Guillem Viladot. A les 10 del matí, a la sala de plens de l'Ajuntament.
Presentació del llibre: Cantates, fugues i colls
de la baralla, de Guillem Viladot, a càrrec de Pagès Editors. A les 11 del matí, a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot.
Inauguració de l'exposició: Ruth. Cossos als
llimbs. A les 12 del migdia, a Lo Pardal.
Dissabte, 29/01 BALAGUER
Presentació de llibre: Aigua a les venes. Crònica d'un miracle universal
de Francesc Canosa. A 2/4 d'1 del migdia, a la sala d'actes del Casal Cívic.
Espectacle de dansa: Pe-
trushka i Boira de la Companyia KoRPo. A les 6 de la tarda i a les 9 de la nit, a La Mercantil.
TÀRREGA
Festa dels tres tombs.
Pregó amb Lo Tossino i els Grallers de la Barra, vermut popular. A les 12 del migdia, als carrers del centre.
Diumenge, 30/01 AGRAMUNT
Balls de diumenge amb l'orquestra Mediterranea. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.
BALAGUER
Concert de l'Orquestra simfònica Júlia Carbonell de les terres de Llei-
da. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal. Emboirats. Representació de l'obra El Metre, a càrrec de Jaume Jové, Clown Jam. A les 12 del migdia, al Museu de La Noguera.
NOTA INFORMATIVA
Tots aquests actes poden experimentar modificacions o cancel·lacions atenent a l’evolució de la situació sanitària. Podeu consultar els canals oficials de comunicació de cada ajuntament.
LA FULIOLA
Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula
Pan de limón con semi-
llas de amapola. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de l'Ajuntament.
Dies 04/02 i 11/02 BALAGUER
Mostra de cinema i audiovisual en llengua catalana: Voc Omnium.
Premis VOC. Tindrà lloc en diverses poblacions i de forma simultània durant el mes de febrer. A les 8 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.
Dissabte, 05/02 BALAGUER
Festival Flamenco-Fu-
sión. Al Teatre Municipal. Horari per concretar.
Diumenge, 06/02 BALAGUER
Visita guiada a Santa Maria de les Franque-
ses. El monument cistercenc de Santa Maria de les Franqueses s'obrirà al públic cada primer diumenge de mes, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, i es faran visites guiades a les 11 del matí i a les 12 i 1 del migdia.
Emboirats. Teatre: Contes del món de les ger-
manes Baldufa. A les 12 del migdia, a la sala d'actes del Casal Cívic.
Emergències 112
Ajuntaments
URGELL
Tàrrega................................. 973 311 608 Agramunt ............................. 973 390 057 Anglesola ............................. 973 308 006 Belianes................................ 973 331 047 Bellpuig ................................ 973 320 408 Castellserà ........................... 973 610 005 Ciutadilla .............................. 973 303 010 Guimerà ............................... 973 303 038 La Fuliola.............................. 973 570 013 Maldà ................................... 973 330 045 Nalec .................................... 973 303 129 Omells de Na Gaia............... 973 330 235 Ossó de Sió .......................... 973 390 790 Preixana ............................... 973 320 404 Puigverd d’Agramunt .......... 973 391 068 S. Martí de Riucorb .............. 973 330 111 Tornabous ............................ 973 570 233 Vallbona de les Monges ...... 973 330 260 Verdú.................................... 973 347 007 Vilagrassa............................. 973 311 162
PLA D’URGELL
Mollerussa ........................... 973 600 713 Barbens................................ 973 580 460 Bell-lloc d’Urgell................... 973 560 100 Bellvís ................................... 973 565 000 Castellnou de Seana............ 973 320 705 Fondarella ............................ 973 600 082 Golmés................................. 973 601 501 Ivars d’Urgell ........................ 973 580 125 Linyola.................................. 973 575 019 Miralcamp ............................ 973 601 701 El Palau d’Anglesola ............ 973 601 314 El Poal .................................. 973 565 002 Sidamon ............................... 973 560 421 Torregrossa .......................... 973 170 001 Vilanova de Bellpuig ............ 973 320 945 Vila-sana .............................. 973 710 391
SEGARRA
Cervera................................. 973 530 025 Biosca................................... 973 473 241 Estaràs ................................. 973 530 025 Granyanella.......................... 973 530 609 Granyena de Segarra........... 973 530 899 Guissona. ............................. 973 550 005 Ivorra .................................... 973 224 036 Massoteres .......................... 973 550 086 Montoliu de Segarra............ 973 531 262 Montornès de Segarra..........973 348 046 Les Oluges ........................... 973 530 004 Els Plans de Sió.................... 973 520 030 Ribera d’Ondara................... 973 540 001 Sanaüja ................................ 973 476 008 S. Guim de Freixenet............ 973 556 035 S. Guim de la Plana.............. 973 550 586 Sant Ramon ......................... 973 540 018 Talavera................................ 973 540 065 Tarroja de Segarra ............... 973 520 065 Torà ...................................... 973 473 028 Torrefeta i Florejachs........... 973 520 184
NOGUERA
Balaguer............................... 973 445 200 Àger...................................... 973 455 004 Albesa .................................. 973 186 007 Algerri................................... 973 426 013 Alòs de Balaguer ................. 973 417 004 Artesa de Segre ................... 973 400 013 Les Avellanes ....................... 973 454 004 La Baronia de Rialb.............. 973 460 234 Bellcaire d’Urgell.................. 973 586 005 Bellmunt d’Urgell ................. 973 610 436 Cabanabona ........................ 973 460 048 Camarasa............................. 973 420 009 Castelló de Farfanya............ 973 428 007 Cubells ................................. 973 459 005 Foradada.............................. 973 400 095 Ivars de Noguera ................. 973 760 334 Menàrguens......................... 973 180 205 Montgai ................................ 973 430 005 Oliola .................................... 973 462 113 Os de Balaguer .................... 973 438 004 Penelles................................ 973 610 246 Ponts .................................... 973 460 003 Preixens ............................... 973 390 216 La Sentiu de Sió ................... 973 424 005 Térmens............................... 973 180 010 Tiurana ................................. 973 056 046 Torrelameu........................... 973 190 267 Vallfogona de Balaguer ....... 973 432 008 Vilanova de l’Aguda............. 973 460 927 Vilanova de Meià ................. 973 415 005
PALLARS JUSSÀ
Tremp ................................... 973 650 005 Abella de la Conca .............. 973 664 198 Isona i Conca Dellà.............. 973 664 008 Conca de Dalt ...................... 973 680 092 Gavet de la Conca ............... 973 650 217 Sant Esteve de la Sarga....... 973 653 377 La Pobla de Segur................ 973 680 038 La Torre de Capdella............ 973 663 001 Senterada............................. 973 661 762 Sarroca de Bellera ............... 973 661 701 Llimiana................................ 973 650 773 Talarn.................................... 973 650 812 Salàs del Pallars................... 973 676 003 Castell de Mur ..................... 973 651 795
PALLARS SOBIRÀ
Sort....................................... 973 620 010 Guingueta i Jou .................... 973 626 067 Farrera.................................. 973 622 106 Lladorre................................ 973 623 000 Llavorsí................................. 973 622 008 Rialp...................................... 973 620 365 Soriguera.............................. 973 620 167 Tírvia..................................... 973 622 073 Alt Àneu ............................... 973 626 038 Vall de Cardós...................... 973 623 122 Alins ..................................... 973 624 405 Espot .................................... 973 624 045 Esterri d’Àneu...................... 973 626 436 Esterri de Cardós................. 973 623 185 Baix Pallars........................... 973 662 040
ALT URGELL
Alàs i Cerc............................ 973 352 054 Arsèguel............................... 973 384 092 Bassella................................ 973 462 724 Cabó..................................... 973 383 320 Cava ..................................... 973 353 112 Coll de Nargó ....................... 973 383 048 Estamariu............................. 973 351 457 Fígols i Alinyà ....................... 973 383 100 Josa i Tuixén ......................... 973 370 202 Montferrer i Castellbò ......... 973 351 343 Oliana ................................... 973 470 035 Organyà................................ 973 383 007 Peramola.............................. 973 470 263 El Pont de Bar ...................... 973 384 063 Ribera d’Urgellet .................. 973 387 045 La Seu d’Urgell..................... 973 350 010 Les Valls d’Aguilar................ 973 387 086 Les Valls de Valira................. 973 350 458 La Vansa i Fórnols................ 973 370 368
LES GARRIGUES
L’Albagés.............................. 973 121 129 L’Albi..................................... 973 175 004 Arbeca.................................. 973 160 008 Bellaguarda.......................... 973 124 004 Les Borges Blanques........... 973 142 850 Bovera.................................. 973 133 139 Castelldans .......................... 973 120 002 Cervià de les Garrigues ....... 973 178 002 El Cogul ................................ 973 120 367 L’Espluga Calba.................... 973 156 005 La Floresta ........................... 973 141 094 Fulleda.................................. 973 156 201 La Granadella....................... 973 133 017 Granyena de les Garrigues.. 973 136 185 Juncosa ................................ 973 128 004 Juneda.................................. 973 150 014 Els Omellons ........................ 973 156 031 La Pobla de Cérvoles........... 973 175 152 Puiggròs ............................... 973 140 802 El Soleràs ............................. 973 133 232 Tarrés ................................... 973 175 620 Els Torms.............................. 973 128 113 El Vilosell .............................. 973 175 221 Vinaixa.................................. 973 175 722
VALL D’ARAN
Vielha ................................... 973 640 018 Arres..................................... 973 641 819 Bausen ................................. 973 647 024 Bossòst ................................ 973 648 157 Canejan................................ 973 648 160 Es Bòrdes ............................. 973 640 939 Les........................................ 973 648 007 Naut Aran............................. 973 644 030 Vilamòs ................................ 973 640 739
Serveis
TÀRREGA
Arxiu Comarcal...................973 312 411 As. Fam. Alzheimer.............973 501 478 Bombers (Urgències)..........973 500 280 Bombers (Consultes)..........973 500 250 Cambra de Comerç............973 314 327 Càritas Parroquial...............973 314 079 CAP .....................................973 310 852 Centre Mèdic ......................973 312 825 Consell Comarcal ...............973 500 707 Correus ...............................973 311 057 Creu Roja ............................973 500 679 Federació d’As. de Veïns....973 500 456 FiraTàrrega..........................973 310 854 Guàrdia Civil........................973 310 721 Hospital ...............................973 310 760 Mossos d’Esquadra............973 701 650 Museu Comarcal ................973 312 960 Policia Local........................973 500 092 RESPIRA...............................611 068 031 Servei Suport Dol................973 501 503
MOLLERUSSA
Arxiu Comarcal...................973 712 074 Bombers..............................973 601 080 CAP .....................................973 711 164 Centre Cultural ...................973 712 248 Centre Mèdic ......................973 602 550 Creu Roja ............................973 711 282 Consell Comarcal ...............973 711 313 Espai Cultural Canals d’Urgell....973 603 997 Fira Mollerussa ...................973 600 799 Mossos d’Esquadra............973 701 685 Museu de Vestits de Paper....973 606 210
CERVERA
CAP .....................................973 531 048 Creu Roja ............................973 532 084 Asepeyo ..............................973 531 200 Centre de Recuperació .....973 533 086 Policia Local........................902 101 999 Bombers..............................973 530 080 Mossos d’Esquadra............973 457 785 Jutjat....................................973 532 831 Consell Comarcal ...............973 531 300 Teatre La Passió..................973 532 661
BALAGUER
Arxiu Comarcal...................973 443 056 Bombers............................................112 Càritas Parroquial...............973 448 258 CAP .....................................973 446 028 Consell Comarcal ...............973 448 933 Consultori Mèdic Firal ........973 450 683 Consultori Grup Balmes.....973 450 719 Creu Roja ............................973 445 796 IMPIC ...................................973 446 606 Jutjat....................................973 451 353 Mossos d’Esquadra............973 457 700 Museu Comarcal ................973 445 194 Policia Local........................973 450 000
TREMP
Bombers..............................973 650 016 CAP .....................................973 650 110 Consell Comarcal ...............973 650 187 Correus ...............................973 650 309 Creu Roja ............................973 652 954 Hospital ...............................973 652 255 Jutjats ..................................973 653 370 Policia Local........................973 650 005 Urgències mèdiques ..........973 652 828
SORT
Arxiu Comarcal...................973 621 409 Bombers..............................973 620 080 CAP .....................................973 621 465 Centre de Rehabilitació......973 620 402 Consell Comarcal ...............973 620 107 Creu Roja ............................973 620 164 Guàrdia Civil........................973 620 804 Urgències............................973 620 100
LES BORGES BLANQUES
Bombers..............................973 143 080 CAP .....................................973 142 033 Consell Comarcal ...............973 142 658 Correus ...............................973 140 253 Creu Roja ............................973 143 493 Espai Macià.........................973 140 874 Mossos d’Esquadra............973 700 000 Oficina de Turisme..............973 142 658 Policia Local........................973 142 854
LA SEU D’URGELL
Bombers..............................973 350 080 CAP .....................................973 350 470 Consell Comarcal ...............973 353 112 Correus ...............................973 350 724 Duana..................................973 351 666 Espai Ermengol...................973 353 057 Guàrdia Civil........................973 350 081 Jutjat......................................973038180 Mossos d’Esquadra..............973357200 Parc Natural Alt Pirineu........973622335 Policia Municipal...................973350426
VIELHA
Arxiu Comarcal...................973 642 569 Bombers..............................973 640 080 CAP .....................................973 640 004 Conselh Generau d’Aran....973 641 801 Correus ...............................973 640 912 Guàrdia Civil........................973 640 005 Hospital ...............................973 640 004 Jutjat....................................973 642 661 Oficina de Turisme..............973 640 110 Mossos d’Esquadra............973 640 005
