Alt Àneu

En vigor la protecció de la Qualitat Acústica del Parc Natural de l’Alt Pirineu

ALT ÀNEU

Els municipis d’Alt Àneu, Alins i Farrera, al Pallars Sobirà, han rebut el certificat que acredita que una part del Parc de Natural de l’Alt Pirineu compta amb una Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA). De fet, aquesta ha entrat en vigor aquest dijous i té com a objectiu la preservació del silenci per tal de garantir que els únics sons que s’escoltin en aquest espai provinguin de la natura. Per aquest motiu, ha calgut aplicar diverses restriccions de pas de vehicles de caràcter recreatiu, com ara motos, quads i buggies, ja que s’estableix un límit de soroll inferior als 50 decibels. Al mateix temps, tampoc es permet fer botellots o activitats que es consideren massa sorolloses, com les associades a les explotacions mineres. L’objectiu és que aquesta Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica es pugui anar ampliant per

ALBERT LIJARCIO (ACN)

altres espais del Parc Natural de l’Alt Pirineu i, amb aquesta intenció, ja s’estan fent mesuraments del soroll en altres municipis. Les limitacions que aquesta estableix n’exclouen les obres de millora i manteniment d’interès públic, les festes tradicionals i les activitats agrícoles, ramaderes i forestals pròpies de la zona. Pel que fa a les restriccions de circulació, a banda de la vall de Bonabé, afecten determinades pistes forestals de Farrera. A banda de la reducció de sorolls, el projecte també contempla accions de sensibilització ambiental i de promoció d’activitats d’escolta dels sons de la natura i tradicionals. Un altre dels objectius és millorar l’estat de conservació de les espècies que són sensibles a la contaminació acústica, com ara l’os bru o el gall fer, entre d’altres, per evitar que aquestes acabin desplaçant els seus hàbitats o rutes habituals per un excés de soroll. El president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Josep Queró, va explicar que la mesura serveix posar més en valor l’entorn i va recordar que s’havien produït queixes, sobretot en època estival, pel pas de vehicles motoritzats en àrees com ara la de la vall de Bonabé. En algunes ocasions s’havia arribat a calcular que n’havien passat fins a 750, molts dels quals eren motos, quads i buggies que, a més, circulaven a «velocitats inadequades i fent molt soroll».

LA POBLA DE SEGUR La variant tindrà 2 km de longitud i inclourà dos viaductes i un túnel

també amb una galeria d’evacuació paral·lela d’uns 672 metres de longitud. Per garantir la permeabilitat transversal del traçat es construirà un pas inferior i un altre superior, en aquest cas una passarel·la de vianants que dona accés a l’ermita de Sant Fructuós. El projecte també preveu reordenar els accessos existents. Des del Ministeri de Transports justifiquen la construcció de la variant davant la previsió de l’increment del trànsit a la via, després que ja s’hagin condicionat els trams que conflueixen al municipi en direcció Senterada, Sort i Tremp per la carretera C-247. Consideren que l’increment del trànsit empitjoraria les condicions de circulació, que ja de per si són «insuficients», i contribuiria a incrementar el risc d’accidents.

ISONA Les excavacions a l’Hort del Cavaller permetran contemplar una casa de l’Alt Imperi romà completa

La primera campanya d’excavació universitària a l’Hort del Cavaller ha permès continuar estudiant la torre i aprofundir en la Domus romana. L’arqueòleg de la Universitat de Barcelona, Ignasi Garcés, va explicar que durant aquesta campanya han pogut «excavar aquest enorme edifici privat que era la Domus, amb uns murs que tenen una amplada de 80 centímetres». Garcés va assenyalar que «la importància que té aquesta excavació és poder conèixer el sector meridional d’una ciutat romana als Pirineus» i que per primera vegada es pot mostrar una casa romana de l’Alt imperi completa, a banda d’un sector «interessantíssim» de defenses, amb la muralla, la porta i una torre «espectacular i singular». Garcés va afegir que aquests murs «tenen prou capacitat per sustentar un segon pis» i tenen també unes grans pedres cantoneres «que servien per delimitar un gran espai interior, segurament un peristil, que ara estem començant a investigar». Pel

MARTA LLUVICH (ACN)

que fa a la muralla es pot convertir en la més gran de Ponent, tant en extensió com en altura, podent arribar a superar els dos metres. Cal tenir present que en les intervencions que s’havien fet fins al moment, a finals del segle XX i principis del XXI en altres extrems, tot just s’havia pogut veure alguns sectors de casa. Un altre element que han pogut documentar és el sistema de drenatge que va paral·lel als murs, «unes clavegueres molt ben construïdes», ha explicat l’arqueòleg. Els arqueòlegs destaquen d’aquest jaciment de restes de grans construccions d’època romana el segle I aC, «la potencialitat» i el seu «bon estat de conservació». La diferència amb altres jaciments d’aquesta època rau en el fet que a l’Hort del Cavaller no s’hi van construir edificacions a sobre i solament es va tapar la vila romana per fer-hi horts. Això permès conservar la trama urbana completa i poder entendre i posteriorment veure com era una ciutat romana, amb la seva muralla, la porta d’entrada, el carrer principal i les cases a banda i banda d’aquest. Aquesta primera campanya ha servit per començar a entendre l’edifici, una actuació que forma part del projecte quadriennal de recerca sobre la ciutat romana d’Aeso 2022-2025. Garcés ha dit que confia que aquests treballa donin informació sobre la vida en aquella època.

RIALP La 22a edició del Festival de Música de Rialp estrena direcció artística

El Festival de Música de la Vila de Rialp, que arriba a la 22a edició, presenta un canvi en la direcció artística, que passa a mans del violinista Quim Térmens. Es pretén iniciar una nova etapa i a la vegada continuar amb la tasca cultural i musical, a més de mantenir el compromís amb el territori. La idea és que el certamen englobi un màxim de diversitat en la seva programació i es basi en els instruments de corda fregada com a centre del concepte musical. També es vol apostar per ser una mostra internacional i estatal, tot i que donant importància a formacions del país i a les noves fornades de músics. A l’edició d’enguany s’han La variant de l’N-260 a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, tindrà 1.954 metres de longitud i un pressupost aproximat de 52,7 milions d’euros, IVA inclòs. Així ho ha anunciat el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que ja ha aprovat el projecte de manera provisional i en els pròxims dies el traurà a informació pública. La variant està prevista que comenci a la rotonda de l’Eix Pirinenc i comprèn el tram que va des del pont sobre el riu Flamisell fins al barranc de Vallcarga, passat el qual es tornarà a connectar amb l’actual N-260. El traçat inclou un viaducte de 122 metres sobre el riu Flamisell, un túnel de 915 metres al nord del municipi (805 excavats i 110 de fals túnel) i un altre viaducte de 128 metres. El túnel, a més, compta

programat set concerts del 30 de juliol al 21 d’agost. Pel que fa a la programació, a més de situar els instruments de corda com l’eix vertebrador del festival, es busca arribar al màxim de diversitat de públic, tant en els gustos estilístics com en perfils d’edat. Així es compta amb presència internacional (Hirundo Maris, de Suïssa), estatal (els mallorquins SolNegre) i del territori (Ensemble Pyrene), a més d’altres artistes del país (Adriana Alcaide, Oleguer Aymamí, Symbolic Duo o Coloma Bertran). Destaca també el fet que hi hagi presència femenina en totes les formacions que actuaran al festival, el lideratge femení en les formacions de quatre de les propostes de concert, la visualització del treball compositiu de Coloma Bertran i la visualització i difusió de la importància de les poetesses nòrdiques del segle XX. El públic pot trobar l’apropament a les generacions futures amb el concert-espectacle familiar ‘Un Gulliver violinista’; l’obertura a nous estils amb l’últim treball de Coloma Bertran, ‘Principis’; la convivència artística entre música i poesia o dansa en els programes ‘Skald, poesia del Nord’ i ‘Bach en dansa’ i el programa teatralitzat ‘Miasma’; i convivència de l’anomenada música clàssica amb la també anomenada música tradicional en el programa ‘Bach versus Anonimus’.